#653 - La Penya del Morro del 24/2/2015

i el festival de música independent, Valls Sonora, d'Ajar. Són, per exemple, el cantautor mallorquí Miquel Serra, el quartet de granuller Satíger Menja Zebra, els Barcelonins de Zephyr Bones, el Beijing Maurici Rivera, alias Miss English, i també Pep Dilla, el projecte instrumental Combrae. En efecte, tots ells participaran a la tercera edició de Valls Sonora, que se celebrarà el 26 i el 27 de juny d'Àger a la Noguera. Els concerts es fan en espais emblemàtics del poble, el Castell Medieval de Sant Pere, i la Magí de Clarà, sota Nora Milenari. Per exemple, en aquest marc hi aucturan, sobretot, artistes emergents i grups amb propostes arriscades i transgressores. Els abonaments ja són a la venda, al web de VallsSonora.com. Valls Sonora.com Valls Sonora.com Valls Sonora.com Valls Sonora.com Valls Sonora.com Valls Sonora.com Valls Sonora.com Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Valls Sonora.com Valls Sonora.com Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Valls Sonora.com Valls Sonora.com Valls Sonora.com La tenya del Morro, un programa amb més Morro que tenya. Què tal? Molt bona tarda, Sant Justi, gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esber. No us parla i us saluda Jordi Domènec, ja estaré fins a la set de la tarda. Això és el programa en 1580 de la penya del Morro. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Saludem la gent del programa. L'Andrea, bona tarda. També tenim la Cristina Vargas, que porta el tema de l'estic. Cristina, bona tarda. Avui rebrem l'any del correjo. A l'espai de videojocs tenim la presència del Roger Cónsol. Roger Cónsol és el col·laborador maldito. Vull tornar amb un projecte sota el braç, perquè juntament amb la Neus Valdric i el Bernat Voll, 3 senjors tangs de... El projecte Aula de Teatre a la Taneu de Sant Just vindran. En primera persona, explicar-nos-ho. A la segona hora, tindrem la televisió del David Ávila, la música del Mar Romero, i les curiositats de la xarxa i d'Internet. Això, avui, a la penya del Mar Romero. Efectivament, avui, un dels temes més comentat en aquesta xarxa social, és que l'ha sigut el debat de l'estat de la nació, perquè Rajoy ha anunciat una llei de segona oportunitat per a les famílies amb les quals podran restructurar el seu deute. Oi, Cristina? Sí, amb només 9 mesos de legislatura per davant, Rajoy ha dedicat al seu discurs el debat d'estat de la nació de l'economia. Tot i parlar també, però en aquest cas, mínimament, de corrupció i de Catalunya. Tot en un discurs on s'ha destacat més les de dispositives, que no pas les negatives, és que l'Espanyola crea un milió de llocs de treball net entre 2014 i 2015. 3.000 milions de llocs de treball. Home, la xifra total hi ha 3 milions, de llocs de treball. De totes maneres, entre les noves mesures, es posarà a marxar una nova trifa per a nous contractes indefinits, són els 500 primers euros del salari, estaran excems de cotitzar la Seguretat Social. També ha anunciat xecs familiars o estendre l'ajut de 100 euros amb dos fills. I la llei de segona oportunitat, per la qual les famílies d'autònoms o pimes també podran reestructurar el seu deute a través d'aquí tants assajornaments. En aquest cas, ha estat una altra de les mesures que s'han anunciat en el debat d'avui de la nació. Que continua el debat. Pedro Sánchez ara les quatre, més o menys, ha començat a... Algunes de les últimes qüestions que hem sabut, que és a particulars no pagaran taxa judicial, recuperar els vents que s'han robat per part d'aquí. De gent que ha robat coses? No. De gent que ha robat coses no. Recuperar en aquest cas vents que no serien robats en aquest cas. Serien els vents que, potser, les famílies o famílies o empreses, fins i tot, com el cas de les pimes, s'han perdut, intentar que puguin recuperar-ho d'alguna manera. D'acord. Per cert, a Twitter i en general, com s'ha rebut el discurs de Rajoy, ho descobrimo ara, perquè, per exemple, s'ha mantavillat. Diu, recordi, tenir el poble subsidiat és populista, donar un segf familiar, no. Un altre comentari ens el fa el Curtis Rock, diu, si Rita no participa a l'estat de la nació, jo no el veig. Ella li posaria el caloret necessari. Sí, el Jordi Vallarridio. M'han dit que el club de la comèdia abans conegut com a debat sobre l'estat de la nació ha anat molt bé, no? En fi, anem cap a les notícies de Sant Just. Espai d'humor del programa. I posem el dia del que passa aquí. Les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea, bueno, sí. Per estar ben informat de tot el que... passa per aquí, oi. Avui tard de solidària, el cas del de Joves. A més a més, també parlarem de... la xerrada que hi haurà aquest dijous per fer un bon documental amb el Joan González, director i fundador de Paral·lel 40. Però abans de tot això, hem de parlar de política local. Corre, jo, que hablaves de política local. Sí, perquè el plenari de Sant Just donarà suport a les entitats davant la llei sobre l'impost de societats. És aquestes qüestions que a mi em quedo una mica lluny, però per això tenim Andrea, que ens ajuda a entendre les millors, tot i que m'ha apuntat aquí una sèrie de coses, com, per exemple, que això serà a través d'una moció, que es debatrà aquest dijous i que... que és el ple de Febrella. I estem al ple de Febrella, eh? Clar, estem acabant en Febrella. Ha passat aún més ja des de l'últim ple, no? Sí, dos des del principi d'any. Que fort! A més, la sessió aprovarà el pla de prevenció de drogodependències de Sant Just i el reglament de la bona aigua. Andrea, bueno, com sempre, té més informació de tot plegat. La tenim desplaçada al lloc de la notícia. Ah, no, està aquí, a l'estoi número 1 de la ràdio. Andrea, endavant. Doncs el ple municipal de Febrella aprovarà dijous d'una emoció de suport a les entitats de Sant Just amb la llei sobre l'impost de societats. Es tracta d'un document de suport davant d'aquest canvi legislatiu impulsat pel Govern espanyol en matèria fiscal i de transparència. I és que des de l'1 de gener de 2015 totes les entitats, sense excepció, han de tributar una part dels seus beneficis anuals. Fins ara totes, absolutament. Que això ha fet que moltes entitats repantegin al seu futur, no? Exacte, i que t'ha fet molta assegurament desaparèguin. Han de tributar, quan deien... Sí, fins ara les entitats que quedaven acceptes en les que no superaven els 100.000 euros d'ingressos anuals i les que no superaven els 2.000 euros anuals de retenció. Ara sí que veuen implicades també associacions de pares i mares que hauran de pagar, associacions de veïns. Ateneu-us, entra d'altres. Bravo, bravo, molt bé. I aquesta llei ve del govern central, de l'Estat. Exacte. Un aplaudiment per ells, com sempre, ajudant-nos a fer una vida millor. Tot per les entitats que ho fa sense cap ànim de lucre, ho fa per al contrari, fer poble, fer un petajit social, i venen de fora i em machacen. No en sembla ser també que algunes entitats a San Justenques, de fet, fa dies es queixaven d'aquesta llei, les tractava com empreses, quan realment no tenen cap ànim de lucre. No són empreses, són entitats, com els dimonis de San Justen L'escurs s'ho ha d'evitar. Nooo... Què sé jo, els centres d'estudis, què és una empresa? Nooo... Clar, i així podíem estar parlant de les entitats que hi ha a Sant Just. En fi, alguna cosa més del ple d'aquest dijous? Doncs, a banda d'aquesta emoció de suport a les entitats a Sant Just, que presenta el PSG a CIU, iniciativa i junts per Sant Just. El ple tractarà l'aprovació del pla de prevenció de drogues dependències de Sant Just per als anys 2015-2019. També s'aprovarà de forma definitiva el reglament de funcionament intern de la bona aigua i de forma inicial el reglament de participació en les paradetes del Sant Just al carrer. Perdona, el reglament de la bona aigua, què passa? Que l'han canviat? El reglament de funcionament intern. Què passa? Que fins ara no funcionava bé o què? No, sí, però tant en tant els reglaments s'han de canviar i... S'han de canviar, s'han d'utilitzar, no? Exacte. Que van amb un reglament del 88. Moltes conec, però s'han presentat delegacions i ara s'aprovarà de forma definitiva. S'han acceptat aquestes delegacions i bé, després de tractar aquests i altres punts, s'obrirà un tort de prec i preguntes per part de regidors primer, del públic assistent d'Espres i serà dijous a les set a les eleccions de l'Ajuntament. Com sempre, últim dijous de més, ple a l'Ajuntament de Sant Jus, un dels últims ja de la legislatura, per cert, que no m'han comentat, però tenim entrades pel Festival de Música de Barnaçans. Perquè les primeres persones que escriguin el Facebook hem posat un post, eh? Tela amb el mordo de la penya. Ei, que original, s'ho han corrat. Tenen bones idees, eh? Molt, molt. Per això els paguem. S'emportaran una entrada doble. Per tant, d'Andreu Valor, d'aquest diumenge, un de març, a les set al vespre a l'editori Barrares de l'Hospitalet. Si algú vol anar-hi gratis per la patilla, sense pagar ni un euro, que la feina entra al 12, només cal que posi tela amb el mordo de la penya, el pos que hem posat. Però això no és tot, amigues. Perquè, a més a més, també demanem la vostra participació. A través del Facebook també... Avui estem que ens salim amb la Cristina. Ja estem en portes del Facebook, avui. A Jordi ho posarem moltes coses, posa el que vulguis. I quan ens hem assabentat que demà el programa parlarem del món dels somnis amb la Clàudia Coster i la Montserrat Farras de l'Espanya Escència, hem dit de preguntar als rullets del Facebook, a veure quins somnis estrans hem tingut últimament. Per això us preguntem, quins somnis estrans heu tingut últimament? Molt bé. Si heu tingut somnis raros, què sé jo, que us separo Buda amb xancleta de casa vostra, fent uns alfregits de cuina, per exemple. No sé, alguna cosa... T'ha passat? Em va passar fa un any. Somnis recorrents, també? Somnis recorrents. Sempre somiu que jo què sé, que li dic que no Buda amb els alfregits que em fa. Doncs podeu posar-ho al Facebook. El programa quins somnis heu tingut i demà la Clàudia Coster que us descifrarà i ho explicarà, que esteu fatal i que necessiteu una mica d'ajuda i interpretació del món dels somnis. Per tant, no escriviu res, no? No escriviu res. Sí, escriviu, escriviu. Bueno, de fet, jo intento... A mi em passa una cosa molt curiosa amb el tema dels somnis, que no em recordo mai del que he somiat al cap d'un temps. O sigui, només em recordo, només llevar-me... Només llevar-me, sí. Els dos tres primers minuts me'n recordo, després ja no. A mi li passa el 99, com a nou, com a nou, com a nou infinit per cent de la població. A mi no, és com a marcat. Doncs jo, demà, el que penso fer és escriure el somni, només llevar-me, per explicar-li a la Montse Farràs i a la Clàudia Coster, a veure com estem. Això ho has de fer sempre, apunta-t'ho, perquè potser has somiat una cosa que és molt interessant. Diuen els experts que això va bé per la memòria. Volem-nos a part, que hi ha gent que jo heu fet una època, que va ser a Teta, que va canviar el matí, va desmorzar, m'apuntava tot el que havia somiat. Diuen que va bé per la memòria, que tot apuntes. En fi, si voleu, ja ho sabeu. T'apuntes. Escolta, que tu t'apuntes, correcte. Va, parlem de Tarda Solidària, que tenim avui al casal de joves de Sant Just. Solidaritat. Casal. Casal. Tarda. ONG. Sí, amics, avui hi ha una tarda solidària al casal de joves, alumnes de l'Institut de Sant Just. Organitzen una jornada que té com objectiu que terminar el paper de les ONG, davant de problemàtiques com ara la pobresa, la fam i la injustícia. Les tres maries de les ONG. Andrea, bueno, t'explicarà com està desenvolupant aquesta tarda al casal, no? Encara no ha començat, ha començat aquí una estona. Tota la tarda, a partir de quarts o set, es faran entrevistes a diferents ONGs, debats, un granes solidària entre moltes altres propostes i participaran en entitats com Sant Just Solidari, Justici Pau, el repòs de Càritas, Mans Unidas, Solidansà i Creu Roja. L'objectiu, com deies, és acostar el paper d'aquestes organitzacions a la població. S'hi han implicat una doigena d'alumnes, de segon Icuardesso, i de segon de Batxillerat de l'Institut de Sant Just, i a banda d'aquestes entrevistes. Dani i Martínez està allà. Sergi, la Júlia. Doncs a banda d'aquestes entrevistes, hi haurà un granes solidària de Germanó amb tots els membres de l'organització. Dani, el Sergi, la Júlia. Doncs tot plegat serà avui, a partir de dos quarts o set de la tarda, la celòbida i el casal de Joves, i és obert a tothom, no només al jovent de Sant Just. Això t'anava a dir, molt bé. Doncs avui, fantàstic, meravellós. Perfecte. Bé, parlant de més cores, posa'm música de documentals. Dani. Això és un sergi de guantal, eh? Televisió de Catalunya et presenta. 30 minuts. Bé, el director i fundador de paral·lel 40 i Docs Barcelona, que és el Sant Just Teng, Joan González, una aplaudiment ja d'entrada per ells. Una altra mitja de Sant Just. No parlem, ho digueu bé, eh? Joan Margarit, Pirats en Pau, avui, Joan González. Bé, explicarà a aquest dijous les claus per fer un bon documental. Si n'hi ha estàs en pedreïts que vulgueu fer un documental, us interessa aquesta xerrada d'aquest dijous. Serà a l'espai de lliure creació Carme Mamelet, del Carrer Bonavista, que acollirà aquest taller que, per cert, requereix inscripció prèvia per participar-hi. Andrea, que només ha vist un documental, que és el de Boll InfoColumbany, com tothom, té més informació de tot plegat. Doncs és un taller de documentals on Joan González explicarà les característiques que ha de tenir un documental per ser un bon documental. Segons González, hi ha desolaments imprescindibles per començar a fer un documental. A veure, això m'interessa, anem a punt número 1. A veure, per fer un bon documental. Tenir una idea. Bora, aquesta, mare. Un portant, eh. Perdona, sembla una tonteria, però no ho és. Perquè tu pots començar a fer un documental a gravar i portes ja 3 dies al rodatge i dius, perquè estic gravant, o sigui, a veure si algú, per favor... Ja muntarem alguna cosa. M'agrada. Tenir una idea. Punt número 2. Tenir els recursos per plasmar-la en imatges que són els recursos. Correcte, una altra pel·lícula, també. Sí senyor, perquè tu pots... Perdona, tu pots tenir una idea molt bona, que és per exemple dir, bueno, per exemple, no sé, un documental sobre cangin estar, però si portes 3 dies rodant i no tens la càmera, per exemple, doncs també és interessant tenir un compte. Mare d'aquest curs. Punt número 3, per fer un documental. Doncs és imprescindible, també, de determinar com fer arribar el documental al públic i tingui un impacte. Mare d'aquest, tu imagina que portes 3 dies de rodatge, ja ha arribat el dia de l'estrena i són les 8, ja, per començar la sessió, i no tens el projecte, per exemple. Has de tenir el projecte per fer arribar el documental al públic. Vull dir, buscar algun objectiu, alguna... No recordo com es diu allò. Punt número 4. Bé, tot això pot semblar una mica abstracte, però si no tens aquestes coses... De fet, González apunta que el més difícil és la primera etapa del documental, saber com es desenvoluparà el projecte i convertir la idea inicial en una pel·lícula, per tant, els fonaments. Els fonaments, eh? No ens som una mica broma, però respecte a John González, que ens n'estimem molt des d'aquí, a més a més va estar fa poc fent de corresponsal del programa, fa poc ja fa uns mesos a la tardor, quan se'n van anar... Ara que hem fet els roscars, allà van fer... Els roscars de Llatinoamèrica, que es van prendre a Mèxic. Bé, en fi, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Doncs sí, explica que... Un punt més, només explica que la planificació prèvia és el que costuma garantir l'èxit dels documentals. Per poder dur a terme el workshop d'Ijous, amb resultats positius, recomana insistir en una idea que els participants vulguin transformar en documental. Per tant, si aneu, tingueu primer una idea, després la podreu desenvolupar, mira, desenvolupar-la. Molt bé. Tindrà lloc d'Ijous a les 7 de la tarda a l'espai de lliure Creació, al carrer Bonavista 105, i és un taller que requereix dinscriure-hi per participar-hi. Les heu de fer a l'adreça Carme Malaret, a robagimail.com. Fins d'aquí, les rodigos, les hem vist. Ei, tu, que m'escoltes, el damunt de la teva Harley, patejant pel part maragall... A partir de les 7... Els ronxadors, no? Tu, que m'escoltes, és el ronxador de la Pasa Maragall, va ser de rocker i heavy metal. Tens un problema. Abans d'acabar la part de ta notícia, en Jordi deixem fer un apunt, perquè abans parlàvem del debat de la nació. Així com està el tema? Espera una clariment, primer de tot, perquè hem parlat d'una de les mesures més destacades que s'ha comentat, com és la lli de la segona oportunitat per a famílies, primers i empreses. L'hem dit justament això, en aquest cas els pagaments i altres coses que tenen per evitar, en aquest cas que perdin els seus vents, però quan parlàvem dels vents robats, es centrava en Mariano Rajoy en aquest cas, i ha dit textualment aquestes paraules per l'oficina de la gestió i recuperació d'actius, que és una oficina que es generarà per recuperar en aquest cas els vents que s'han robat, per exemple, en delictes relacionats amb la corrupció i tot això. Molt bé. Bé, gràcies. Fins aquí el bravo a punt. Gràcies, Cristina. Pedro Sánchez està ja fent el debat de la nació. En aquest cas està dient que tanta recuperació com Rajoy ha dit aquest matí no ha estat tan real i que porta bastant dient que ja hem sortit de la crisi i que no hi ha res més, i en aquest cas està rebatint una mica sobre aquest aspecte. Molt bé, gràcies, Cristina. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just. Ara mateix, a ràdioesverb.com, i a partir de les set, hi ha l'únic d'un morro del programa. La notícia de Sant Just amb l'Àngel Cornejo per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, ja! Fem una pausa per la publicitat i, aquí, un moment, amb l'Àngel Cornejo parlem de videojocs, atenció, perquè és possible que hi hagi un nou rock band per els fans d'aquest joc, com tu, Andrea. Pren nota i escolta l'espai. Un moment de peny del morro, sencerà. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. I informatiucomarcal.com Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació social. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Gràcies. Dos quarts de 6 de la tarda i una setmana més fidel. Gràcies. Avui sí. La tarda i la tarda. Molt bé. Hem de parlar i fer unes qüestions. Tenim que els jugadors d'AQUSA1 deixen les armes en una protesta virtual contra la violència. Hem de parlar d'aquestes paraules que no entenem. Parlem dels motxos. Parlem d'aquestes paraules que no entenem. Perfecte. D'un mot del DOOM. Comencem el que comentem fa un moment. Hi ha un joc que ho ha patat força. És una d'aquestes sagues que triomfat. Es tracta de rock band. Diu que podria estar desenvolupament. M'encantaria. Si realment fos així, estaríem davant del nou rock band per la nova generació. L'últim rock band va sortir a 2012. Perdoneu la meva ignorància, que és un rock band. Tu te'n recordes del Guitar Hero? Sí. El rock band va portar el Guitar Hero més allà. No només era una guitarra, sinó que era una banda. Tu tenies una guitarra, un baix, un cantant i una bateria. Va ser el primer amb dues termes, i el Guitar Hero també va copiar el concepte de la banda sencera. El Guitar Hero va copiar el concepte de Guitar Hero, però ha ampliat-lo a una banda. També va adaptar això. També és un tema de llicències. Guitar Hero tenia un joc de metàl·lica, Rock Band tenia de Grim, dels Beatles... Té en totes les llicències. Em vaig comprar fent la guitarra de la Play. Jo tinc dos guitarres. Tinc un teclat. Hi ha gent que ja té tota la banda musical formada. Exacte. No s'ha de tocar, però ells s'ho creuen. No s'ha de tocar, però tu creus. I quan estàs amb amics a casa, és un de aquests pocs jocs que encara queda de quedar i jugar. La gràcia és quedar tots junts i jugar. No és com a antigament que quedes per jugar al Mario Kart, però ara fas online. No són més que rumors. Per mi el Rock Band no tenia el Guitar Hero. El joc feia unes cançons, però el Rock Band tenia una biblioteca de més de 3.000 cançons per descarregar, però tot el que tu compraves i tot el que tu descarregaves, encara que canvieses de joc, podria seguir utilitzant-lo. Cosa que el Guitar Hero no. Si tu compraves els cançons per Guitar Hero 2, que és un nou joc, ens segueixin les meves cançons. De fet, quant de anys fa que no surt una nova versió? Des de 2012. I tots aquests rumors venen perquè des de 2014, fins al 2013, no sortien coses noves pel Rock Band. No sortien cançons noves adaptades a la botiga. I des de fa un parell de setmanes, han començat a sortir cançons a les botigues. I, a més, els ovaris dels Estats Units els han enviat enquestes per preguntar-li si encara estarien disposats a jugar, si comprarien nous cançons, si comprarien nous instruments o si comprarien un joc no de Rock Band. El que deixa entendre és que el joc segurament estigui produint. I, a més, una web internacional de molt prestigi ha dit que també sap que ho està. Bé, doncs estarem tens pels fans de Rock Band. A més, això m'he entrat ara quan estava aquí mirant les notícies de l'Ajuntament de Rock Band. Els de Guitar Hero també han dit que estan preparant un joc nou per... Ah, també Guitar Hero. Escolta, tu... Escolta, parlem del H1... G1. Aquest és un joc que ja n'hem parlat alguna vegada. És aquell de Supervivència, em sembla. No, però a mi sí que és aquest. És una Supervivència. Si no és amb tu, aquí no es farà de viure jocs en aquest programa. Disculpi, eh? Home, l'expert és tu, no, Àngel? No, però es pot parlar, també. És un joc d'online de Supervivència on el jugador el deixen en un àrea de terreny sense res, i així també amb vosaltres jugadors, i el joc tracta de sobreviure intentant confiar amb els altres o directament matant-los. Sí, jo us explico una mica. Tots hem vist Walking Dead. Imaginem el món de Walking Dead. Avui hi ha la Fox, perdó. Walking Dead, no, sincena temporada. Què fa aquí? Felicitat. Doncs tu imagines Cristina el món de Walking Dead. Et foten allà en un món, no vull dir que tinguin aquelles tombis, però imagina això que tots han de sobreviure i no confies en un grup que coneixes o una persona. Ja ho van matant entre ells. Aquest és un joc així. Agafa un àrea de terreny, et tiren allà sense res, i ja has d'anar construint... Però com saps tu que la resta són perillosos o no? Clar, aquí està la clau. Tu has de saber si jo me'n refio de tu o no me'n refio. Escolta com les coses a l'ambre, això. Bueno, els coses a l'ambre sí que hi diuen. Ah, aquí. Sí, bàsicament. Aquí és una mica més Walking Dead. De fet, és un joc violent, no? Podríem dir? Bueno, sí. No. Si no et fies d'algú les ha de matar. No és un supermàrio, vull dir. No. La cosa de la supervivencia i la supervivencia té la seva violència. La notícia que volíem comentar va justament aquí, no? Perquè els jugadors diuen que han deixat les armes en aquest joc de forma virtual. És a dir, que juguen sense armes per protestar contra la violència. La violència real, vull dir. El tema és de la violència real. Ells han fet una protesta, però la protesta no se sabia. La cosa és que es van ajuntant uns quants jugadors es van posar a una partida de Battle Royale. Battle Royale vol dir que és aquesta partida que sí que només pot quedar a un jugador, és a dir, que van anar en aquest joc exacte de parlar amb la gent i fer-los pensar que són els teus companys, etcètera. Van començar a parlar amb tots els del joc, amb els que es trobaven per dir-los que estaven fent aquesta protesta i volien anar sense armes amb les mans apujades contra una espècie de núvol tòxic que n'hi ha on es mort. Llavors, el que vam fer és anar tots allà i morir tota la partida. És que ja és un guanyador. Com a forma de protesta, no? No contra el joc, vull dir, sinó contra la violència real. Aquí és una mica on volia arribar, sí. Bé, doncs queda dit. Més coses, parlem ara de Nintendo del Regne Unit. Per què han desballat algunes paraules, no? O coses que s'utilitzen al món dels videojocs? Sí, termes que s'utilitzem nosaltres, molts cops, i que molts cops, lògicament, te n'esperes, inclús. No es para, gent que no està ficada als videojocs potser no s'entenen. És molt curiós, perquè ja hi ha alguns que m'ha costat, al principi, d'entendre. La cosa és que imagina't que tu vas a una botiga, un pare va a la botiga i li pregunta el depenent per un joc, el World Warcraft, que tal, perquè es fa el sufi, vol que li expliqui. Clar, quan el depenent li diu que és un MAM o RPG, el tio es queda en cara de què m'està dient aquest tio. Una mica com nosaltres, ara, no? Un MAM què és? Tu dic que inclés en anglès, o sigui, t'entenc el que significa, el que queda, perquè un MAM vol dir Massive Multiplayer Online Role-Playing Game. És un joc de rol on pot jugar moltes persones. Online, Online, Online Massive Multiplayer Online. Encara, si t'ho diuen així encara, però RMA, Mx i Grega... Clar, no és que, com som paraules molt llargues, no teniu ni idea de la persona tal. Un vanadó, no? Quan va un pare, no crec que li digui aquest tipus de paraula. No, però hi ha vegades que, sense voler, en aquest cas no. Però hi ha vegades que sí, per exemple, MORPG és la paraula que més es desconeix, que és per ser una de les persones entrevistades, no la coneixien, d'acord? Però una que és molt fàcil que se'n descapi, és la Twitch. La paraula Twitch, no saps el que és Twitch? No. Vale, Twitch és un servei de videojocs en streaming, o sigui, de video en streaming. Si t'ho imagines al YouTube, que jo estic jugant, i m'estic gravant mentre tu en directe pots veure el que jo estic jugant. Ara utilitza moltíssim, és molt famós, i llavors és molt fàcil que a mi se m'escapis la hora de dir-ho. Sí, pots mirar, per a més, el Twitch va molt bé, per a vull comprar un joc, a veure què tal és. Pots buscar aquest joc, hi ha gent que està jugant, i pots veure com és el joc de veritat, no? I molts cops dir-li, pots buscar el Twitch i veuràs superfàcil que se t'escapis dir Twitch. Llavors hi ha gent que no ho entén. Ves, per exemple, Blusheld, què vol dir? Blusheld és quan estàs a punt de guanyar una partida, de carreres, del que sigui, i en l'últim moment et guanyes. Oh, quina ràbia. Això no és Blusheld, ve del Mario Kart, que hi ha una tortuga blava de pinxos, que sempre va contra el primer. I és la conya que sempre que estàs jugant al Mario Kart, a punt de guanyar, t'arribava la tortuga blava i et fotia la partida. I després, per exemple, RPG, que és RPG, i... Amb la J d'abans. Això vol dir japonis, role-playing-game. Ah, vale. Són els jocs de roles que mira el Japó. Després, U-I-U-G-S-I. U-G-S-I, vol dir? Perdó. U-U-G-S-I, U-G-S-I, vol dir User Generate Content. Aquesta, aquí a Espanya, utilitzem mod de modificador, vol dir, és tot el que un usuari modifica per canviar coses. Aquí utilitzem mod, també està modificador. U-U-G-S-I. Per exemple, retrocomptabilitat. No, comptabilitat, no, compatibilitat. Ah, compatibilitat, perdona. Això és molt fàcil, jo aquesta no sé com l'entenen. Simplement vol dir, quan una console nova és compatible amb jocs de consoles antigues. Ah, vale, vale, d'acord. Per exemple, campajar, això és un clàssic, i això ho sap la gent que juga online. Online. El camper, el camper és aquest tio que sempre s'amaga a algun lloc o fa un tipus de trampa per matar sempre, ja siguis amagat a un núvol, a dintre una pedra, i que tu malament veus, mai el pots matar, però el tio mata com un desgraciat. És un camper. Vaja, Matiè, jugador de Barça, podríem dir que és un camper, no? Bé, a més, com has patit, en PC, en PC. Vol dir, no en player character, que és quan en jocs de roles, quan hi ha jugadors, que no són controlables, no es controla ningú, per marcar-los que no juguen, el sifical NPC. Després tenim FTW, que és For the Wind, que és per animar els jugadors, sobretot s'utilitza Arals i Esports, i a Gustav, un de guanyant, se li diu For the Wind. I l'últim, que ho mantem, és FAPS, que és el FIS Person Shooter, que és la Clidium Shooter a secas, que és els jocs de pistoles que es volen. En primera persona, no? Sí, en primera persona. Com, per exemple, el Doom? Per exemple. Veus que hem portat perquè el Doom diu que han aparegut un mod, que ara ja sabem que és un mod, o és un modificador, és un parx que tu pots modificar alguna part del joc. És un UGC. Un UGC en anglès. Doncs ha aparegut un mod, un UGC d'aquests, que ens deixa fer autofotos, o sigui, selfies, en el Doom, amb un pic jove de shooter, amb un pal de selfie. Sí, és molt curiós. És una mica xorra la notícia, però el vídeo ja té una estona. A més, el Doom és molt antic, que és el primer shooter que hi havia, que es veia la pistola. Jo vaig jugar molt d'estona, i el Doom i el Doom 2 hi havia. Aquell l'han fet pel Doom, pel primer. Llavors tu et trobes l'arma, igual com si et trobes la pistola, amb un pal de selfie, amb un iPhone o el mòbil allà, fotut, i, clar, quan tu li ha fet foto, el que fa que la càmera del joc gira, i et veus tu amb la teva cara, però, clar, el joc no para, els anamics segueixen, els anamics parladeras. En el fons va bé, perquè m'ho dius. I, de fet, una de les gràcies del Doom també era que, clar, és dels primers jocs que va aparèixer, no?, als 90, amb els gràfics increïbles en aquests temps. En aquests temps és... Sí, però a vosaltres dius, quan te piquen... Però una de les gràcies era que tu no veies el personatge. No sabies quina cara tenia, no?, i tu no em pensava... Quan l'enmetaven... En el Doom, a la barra de baix que tenies, que hi va la vida, hi sortia la cara, llavors, quan la teva vida anava ensangrantada, llavors ara ho pots veure des d'això. Però no només això, els tios que han fet el mod han aconseguit que fiqui comandos de teclat per canviar les cares del tio i fer ganyotes per saber... per ficar-te guapo per fer la foto. Ah, per fer selfies. Sí, clar. Típic a casa de perritos, no? I no només això, que el mod té 37 filtres, al igual que l'Instagram, per poder, després, penjar la teva foto. Pela, pela, almenys. En fi, tot això que... Segur que ho heu baixat, que heu buscat per Google, no? Es diu Instadum. Ah, Instadum. I acabem ja, perquè s'ha anunciat, un casc per motos amb el disseny del GF Maestro de Halo. És un casc que té cara que ho petarà. Jo no tinc moto que en compereu, no?, eh? Esclar, esclar. És el protagonista de la saga Halo, que si algú no l'ha vist, recomanem que vagi a Google, i faci-ho amb algunes imatges, perquè és un cas molt xulo, és un cas... Molt guapo, molt guapo. Rollo futurista... A mi personalment és que Halo és una de les meves sacas preferides de videojocs, i, clar, en surto d'aquest casc, tinc un casc a casa del GF Maestro, no?, del Halo, el que passa que és d'aquests, no te'l pots posar, és gran, però és de figura. Que pots anar amb un casc així de moto. Sí, però jo tinc la meva dubte, si serà un cas real, o sigui, amb la forma i tal, serà un cas normal, que l'han pintat molt bé, perquè tinguia el... això del Halo. Sí, home, si jo dic una cosa, si no és com l'original del GF Maestro, la gent es decepcionarà i no ho comprarà. Tampoc han dit el preu, ni ensenyat, només han dit clar que el faran. Ja te'l dic jo, és pujadet segur. Jo crec que ho estarà més al casco, que la moto. Segur, segur, segur. Però la gent com tu que no té moto, se'l compra per... Per què? Per posar-se'l? Jo em compra la moto perquè no digui. Ah. Clar, clar, ja vaig al pack. Ves-nos informant de tot això que has anat comentant. Moltes gràcies, la setmana més, i ens veiem la setmana que ve. Fem una pausa de no re, i d'aquí un moment amb la Neus Baldric i el Roger Cónsul, que esperaran d'aquest nou projecte d'aula de teatre a la Taneu de Sant Just. Fins ara. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els odients de Sant Just, i també a la penya del Morro. Desenobles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local, i és agraïls-hi, agraïls-hi, aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí, una salutació, adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 3, 4, 6 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro. M'he fet molta il·lusió, perquè em retrovo amb uns vells, veau d'amics del programa, l'entrada Roger Cotsul, el col·laborador de Maldito, que marxes del teatro. Roger, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I després l'enigua nable i confusible, Neus Baldric, que està a totes les entitats de Sant Just, menys una, Neus Baldric, bona tarda. Menys els rocks, menys els rocks. Estàs el núcle encara, Neus o no? Estic el núcle encara, sí senyor. Demà tenim reunió amb totes les entitats, sí. És veritat, i decidireu quina és la festa major. Sí, però no he vingut a parlar amb mi d'això. No, jo ho sé, escolta. La confiança... És el que fa la confiança. No, és que la confiança fa això. Però si t'he preguntat una mica per entrar en matèria... I tant, i tant. Demà hi ha reunió de núcle i amb entitats. A quina hora? A les dos quarts d'avui, si no m'equivoco. Dos quarts d'avui. No preguntarem més ja mai més res sobre la festa major, que ho sàpigues. Anem a entrar en matèria perquè avui us hem convidat per parlar d'aquesta nova aula de teatre que engegueu a la Teneu de Sant Just. D'entrada, d'on surt la necessitat de fer una nova aula de teatre o un nou... Vaja, talles de teatre a la Teneu, perquè si no m'equivoco, a la Teneu ja hi ha Just Teatre, que és el dur de teatre mater del poble. Exactament. Però al poble hi ha més grups que Just Teatre, d'acord, hi ha el 2050 i des de fa 3 anys hi ha pastorets. I a més, citant l'Albert Macià, el president de la Teneu, com hi ha 4 grups de coral i de can a la Teneu, no m'importaria que hi hagués 4 o més grups de teatre a Sant Just. Això vol dir que hi ha molta demanda, no? Aquesta és la cosa que ara jo no la respon, de la necessitat o la demanda. Quin és el Jordi? Tu has preguntat d'on surt la necessitat? Creiem, o la neu del Bernat Poll i jo, vam veure, vam olorar, vam sentir, vam sentir, potser no olorar. Però som actors, esteu. Exacte. Que hi havia una demanda, una demanda creixent de gent que volia fer teatre. Aquest any era amb 60 actors a pastorets, d'acord, 60. Un fort aplaudiment, sisplau, era el senyor Waldenotx. A més, el veu. Gràcies. Gràcies. Cristina, una quanta punta. És tu. Perdona. 60 actors i molta gent adults, i per què no formalitzem alguna cosa? A part de voluntat dels actors de pastorets, de voler fer més coses. Durant l'any. Altres obres i tot plegat. Com que ja també s'havia format aquest entrecometes grup de pastorets, si ja hi hagi un teatre amb la voluntat de sumar i no de... Si no t'hi m'agraden, mai caduenyes, serà una de les persones o professors. Perquè això, com ho estableu? Sabem que, per exemple, comenceu aquest dilluns, dos de març, que serà entre les 6 i les 8 del vespre. Això era un secret, això. No sé què estem fent aquí, això era un secret. Que no està obert perquè ja està tancat el curs, diguem-ho així. No és un secret de que el curs estigui tancat, sinó que ara mateix el que estem fent és com una petita prèvia de l'any que veig. Teatrealment un assaig, un embrió. Ara necessitarà un embrió, diguem-ne així. Un german. És una aula on rebre classes de formació bàsica, de tècnica teatral, i ja teniu un grupet, que neix d'aquests llocs, de gent interessada. Si vols ho explicar una miqueta, aquest german, això, és perquè es vol fer una prova, que no pot ser això. On pot anar, ja ho veurà la mateixa escola, o aula, o diguem-li com vulguem, perquè d'un moment aula, aula de teatre de la Teneu, és un nom provisional, encara no tenim ben bé el nom definitiu, però partir-li d'alguna manera amb aquesta mena de criatura, que neixerà el setembre i que sobrirà el públic a partir de setembre, d'acord? Volíem dir-li alguna cosa. Que quedi ben clar que aquesta aula de teatre serà oberta al públic, serà oberta a tothom que vulgui venir de més de 16 anys. Però això vol dir que no és necessari que tingui coneixements previs de teatre, o si algú en té, en aquest cas, que es poden fer la mateixa classe amb gent que no en tingui? Per la gent que no en tingui, hi haurà curs d'iniciació al teatre. Però això estarà oberta a partir del setembre per a tothom. Ara, com havia d'arribar això fins al setembre, doncs volíem anar analitzant amb gent que fes de conillet d'Índia i estem parlant amb gent d'això. Vols t'esperar un coneillet d'Índia? Per si ja ve, o és millor, tancar el juny i no obrir mi i tot plegat. La idea és la voluntat és aquesta. I per això es va dir, no només a gent de pastorets, sinó a gent de just teatre i gent del 2050. Fins que va aconseguir fer un grup d'un 14 o 15 persones, amb les quals començarem aquest dilluns que ve. Aquest és el grup que s'ha tancat. Però aquest és això. És l'art d'una gesta. No només el grup de les que han de fer... s'apareix i amb cartells. A partir de la teva idea és dir... si jo he fet algun curs, vull venir amb aquestes classes. Les cales també estaran pensades. Perquè si hi ha algú que no n'has fet mai i diguéssim que no hi estigués, en aquest nivell de calces bàsiques, que deies tu, Jordi, i s'organitzen aquest curs de formació bàsica de la iniciativa del teatre i després hi ha dins dels dilluns o quan no sé quant serà al partit del setembre. i ara suposo que ens ho preguntaràs. No, clar, jo volia preguntar... No, volia... Jo ho t'ho mateix, eh? Ves que veig que... Què? Com que fes millors que no venies, t'hi has volgut xerrer, eh? Pam! I de veure'ls tasces d'aquests xos. Tinc el que tu vulguis. De totes maneres, no, jo volia preguntar... Vinga, aquí ho tenes. No, jo volia preguntar, Neus, perquè tu, de fet, no ets el trio. No, no és el trio. Tot i que, si t'aproves una mica al meu d'afunt... Si t'aproves una mica al meu d'afunt, t'has d'anar al millor. Dic que tu no és actriu, però te'n recordem, i molt ben recordada, per la intervenció als pastorets, fent la senyora... Crotal. Crotal. Eh... clar. Del primer any no em recordes fent d'alergia, també? Sí, però parlaves menys, no? Sí, de fet, no gaia. No parlaves ensoculi. Sí, com et trobes? Llavors, clar, la pregunta és com tu també faràs donar els classes, o perquè t'invoces en aquest projecte, al teatre ets un punt de vista amateur, com el veus, i, ojo, perquè amateur vol dir que la gent no cobra, però no vol dir que no es treballi o no sigui pro-profesional, realment, perquè, per exemple, tu ets un exemple, que ho fas molt bé. Gràcies, Jordi. O que pilota. Sí, una mica, sí, una mica, sí. És que necessito 30 euros, si quan acabem de veure'l. Ara ho anem ara, segur. Com te l'han bancat, tu, amb això, Neus? De fet, sí que va sortir, de fet, com ha dit el Roger, de la necessitat i les ganes que teníem uns quants de continuar fent teatre. Aleshores van parlar, sobretot va sorgir la idea, entre el Bernat Poll, el Roger i jo, que vam estar per la nostra, doncs ens agradaria que podríem fer, podríem fer una escola, veure com ho comencem, i va ser aquí una mica, com vam dir, escolta, ajudem a muntar-ho. Som nosaltres tres que ho muntem, però, evidentment, després, el Bernat i jo serem... participarem. O sigui, anirem a fer... ens faran classes de teatre, la prems, les classes de teatre. I el Bernat, la Neus i jo, ho hem endegat de nivell... tècnicament parlant d'organització, de producció, si vols dir-ho així. En portem un mes i mig reunint-nos, fent pressupostos, fent projecte, fent contacte amb la gent, etcètera. I dins d'aquí, els professors d'aquest curs bàsic, perquè després explicaran també que volem fer cursos específics, amb diferents cursos específics, però els curs bàsics, els profes, serien la Màica Duenyes, d'ajusteatre, aquí no podíem... Ja el Ruiz i Consur. Gràcies. O sigui, no podíem dir altra cosa, que sisplau, vinc per la teva experiència teatral, directora de càsting ha estat amb mil companyies i coneixer tot Déu, amb el món del teatre català, doncs sisplau, vinc a il·luminar-me els teus coneixements. I després volen que també facin borrades amb mi, doncs farem borrades amb mi. Per cert, té pus cabaret com el que vas fer tu amb els pastorets. Ho dic perquè es poden fer coses d'aquestes, també, no? Per exemple. Veig que et va agradar allò. Em va agradar molt. Per mi va ser millor. Per mi formar gran format, musicals, de carrer, cabaret... La idea és, en fin i tot, no sé si arribar a la llarga o fer un grup estable de teatre. Aquesta és la cosa. Tot neix... Ja com és una mena de... L'objectiu final no és formar, que també, això hi ha un subobjectiu, un segon objectiu segon, sinó que l'objectiu final és fer grup, passar-nos-ho bé, i consolidar que la gent que tingui ganes de fer teatre, de veure teatre i de fer obres de teatre, pugui trobar una sortida que potser ara, pels grups que hi ha, no sé si és prou, d'acord? Per tant, canalitzat també, 2050, just teatre, els pastorets, amb una cosa potser un nen més gran, que després que ha d'escut, també pot funcionar per separat, o ha de funcionar per separat, però que hi hagi aquesta mena de trobades de formació teatral, però és que, volia dir amb l'altre dia, que a la segona part, que és fer un grup de grups, a mi m'agrada molt. Que és fer un grup, un grup de grups, a mi jo sempre estic amb això, un grup que, si hi ha 25 persones, no té per què buscar, perquè seria impossible, i, a més, moriria a la de 3, obres per 25 persones. Un grup de 25 pot fer una obra de 4, i, probablement, una obra de 5, 7 persones, algú pot fer de protagonista aquí i del maquillatge d'aquesta altra. De fet, aquest Roger és un dels hàntics que es troben els grups de teatre mater, normalment, perquè la majoria el que han de fer és, perquè tothom participi, lògicament, buscar obres amb gran repartiment, i moltes vegades et quedes amb les ganes de fer altres obres, que potser amb més petit format, o que no són tant actors, i que podries treballar més, no les pots fer, perquè al grup hi ha 15, 20 persones, i esclar, has d'anar a fer-ho bros. De totes maneres, acabes de dir ara tot just que just teatre continuaria, també ho has dit abans, que voleu sumar amb aquesta obra, a tota la resta del municipi, però de quina manera em pregunto, voleu sumar, és a dir, quina diferència haurà entre vosaltres? La cosa és, si hi ha gent de just teatre, que vol venir a veure, a fer classes, com hi haurà? Joan Sàlvia, que és el protagonista d'aquest any, fer de Josep, o el mateix Jusfó Salva, que també ara està just teatre, i vindran a fer classes, tant d'abans. Si després es vol fer, surt el volet, voler fer una obra, el que sigui, i s'agafa gent d'aquí i gent d'allà, doncs endavant, és a dir, sumar a partir d'aquesta manera, autogestionar més grups de teatre. De fet, no, anava a dir que a Sant Just hi ha una inquietud teatral, important, des de fa temps, a més a més hi ha temes, la Clara Segura, Marta Domingo, el Joan Faneca, correcte. I a més a més, no sé si ho heu vist, l'article de la Vall d'Avers, parlant de Jaume Vilanova, que és un autor teatral Sant Just. Segurament, al més estrenat, va néixer l'any 1930, des del 1936, que va durar Sant Just, fins que va morir, al 1985, va néixer el 1909, i té un gran èxit, que és Jo Seré el Seu Gendre, que és un obra que va triomfar durant els anys 70, va estar al Teatre Romea, després als 90 van fer una pel·lícula, una telemúbi a TV3. Podria ser una bona idea, per exemple, per... Per muntar aquí Sant Just o no? Podria ser, cal també que els actors la vulguin fer. Però quan la vaig veure publicada això, em va dir, mira, aquest autor teatre al Sant Just... Fem-ho! Fem-ho! Fem-ho! Neus, tu què esperes d'això? Perquè comenceu ja, encara que ja diguem que el grup estigui tancat, que és una mena de prova que començarà, tu què esperes del curs? M'imagino que seràs com alumna, no? Evidentment, estic com alumna. Què espero jo, sobretot, aprendre teatre. De fet, ara potser podríem dir que fa 3 anys, he descobert que m'agrada molt el teatre, el que vull és aprendre molt, i a partir d'aquí, que això també no sé si ha quedat del teu clar, però sí que representa que tenim el grup, classe, on farem classes de teatre i d'aquest, la idea és que surgeixin aquestes obres de les pròpies necessitats de les persones que estan fent el teatre, que siguem nosaltres mateixos, que rebem les classes que puguem dir, que ens agradaria fer aquesta obra. I a partir d'aquí, surti l'obra, que no seran en aquestes dues hores de fer teatre. Tens alguna obra ja amb ment o no, Neus? Perquè el tema pastoreig és una vegada l'any, no? Però potser tu ets un exemple que tens altres inquietuds de fer altres obres, i no només per Nadal, sinó la primavera o l'estima. Puc dir una cosa, la Neus canta, canta molt bé. Home, que canti. Per això deies tu. És tu, cabaret, musicals, no sé què. No, no cantaré. Neus, neus, neus, neus, neus. Però veus, per exemple, una de les coses que sí que tinc moltes ganes de fer és un musical. Suposo que per aquí el Roger va de setmana, perquè pugui dir això. El musical seria un dels projectes que tenim que aquest any, jo crec que no ho podrem fer, però que sí que... Ja tens alguna obra pensada o no? Sempre hi ha obres que no crec que haguem de dir ara mateix. No és molt mullar, està claríssim. Home, el fenomen dels musicals, no? Justament, a més, amb la poble avall, aquí, a Esplugues, també hem viscut aquest auge durant l'últim any. I molt ben feta. Sí, sí, sí. I ara ens hem fet un càstig, no? Sí, una altra. Estan la gent d'en Mamma Mia, no? Farà una altra. En fi, té un musical important. Bé, doncs, Roger, Neus, moltes gràcies per venir al programa. De fet, té una escurda, perquè vinguessiu aquí, i veuràs una estona que no ens veiem mai. Voleu fer alguna cosa més sobre projectes? Si algú, per exemple, vol apuntar-se, encara que algú estigui tancat, a tot interès, què és el que hi ha de fer? Que l'Àgila Teneu i Pregunti, d'acord? No ara, no? Però que sobretot la gent no es preocupi, i ara, que és el 24 de febrer, però jo t'agradaria molt, Jordi, que hi ha que som amics, no? Sobretot som amics de Manda Neus i tot plegat. Que ens col·licis de notícia el mes de setembre. Xemà, amb el que vulguis, i amb la Neus. Amb reportatge, eh? Amb fotos. A tothom a color? A tothom a color. A tothom, per la radio, que problema. I amb la Neus, bueno, ja parlarem. D'acord. Tu i jo, de... Ai, Jordi, ja em trucaràs. Espero que me'l agafis, no com l'última vegada. En fi, que vagi molt bé, moltes gràcies. I nosaltres fem una pausa per escoltar les notícies de Catalunya Ràdio amb el Vullatí. I tornem a la segona hora del programa amb televisió, amb el David Ávila, la música del Mar Romero i les curiositats de la xarxa per internet. Fins ara mateix, a l'Apany del Morro. Bona tarda. Adéu. Catalunya Ràdio. I les notícies de la CIS. Molt bona tarda, us informa qui li en sabria. Dople focus d'interès en aquests moments a l'actualitat. Una a Madrid, l'altra a Barcelona, a Madrid torni a intervenció de Josep Antonio Duran i Lleida de Siú al debat de política general del Congrés, si ell feixes. Bona tarda. Diu que ho ampliarà de seguida, però el portaveu de Convergència i Unió és un problema espanyol que el problema de Catalunya també és d'Espanya i, si no es desbloqueja, acabarà esquitxant-lo. El problema de Catalunya, que jo crec que és un problema espanyol, pot ser que no hi ha solució i arribarà a ser també un factor que pugui desanimar els mercats en general. Per tant, és un factor per a tots. Això després d'una picabaralla entre Sánchez i Rajoy, encara visiblement enfadat, el líder de l'executiu espanyol ha qualificat de patètic la intervenció del líder socialista, si ell feixes Catalunya Ràdio a Madrid. A l'actuació de la Guàrdia Urbana, en el cas 4F, va ser correcte segons conclou l'informe elaborat per l'Ajuntament. En el document també es nega que es maltractés els detinguts, tal i com apuntava i el síndic de greuixes. Barcelona, Albert Durant. El primer tenint d'alcalde Joaquim Forna està exactiu en la presentació de l'informe. Nosaltres no hem trobat cap alament que ens hagi de preocupar des del punt de vista de si s'ha actuat bé o malament. Forn també ha dit que molts indicis que es tenen no hi va haver maltractaments i han anunciat càmeres als cotxes patrulla, a la Guàrdia Urbana que treballa de nit. Albert Durant, Catalunya Ràdio, Ajuntament de Barcelona. Notícies, veus Montse Quadreny. El president de la Comissió d'Investigació sobre el frau i la corrupció ha fet arribar aquesta tarda la presidenta del Parlament, el CD, entregat ahir pel fill gran de l'ex-president Pujol, amb la gravació del restaurant La Camarga. El PP no vol que s'abordi a la Comissió de Matèries Secretes, Parlament Ignasi Abat. Bona tarda, segons el diputat de la CUP, que ha agafat el document sonora amb la gravació de la conversa entre l'ex parella de Jordi Pujol, Ferro Soler, i l'edat del PP català no aporta res de nou. Només podem dir, sense conèixer el contingut, que té exactament la mateixa durada i exactament la mateixa pes, que la conversa que es va penjar per les sarses farà un temps. El PP ha demanat a la presidenta del Parlament que no convoui la Comissió de Matèries Secretes per abordar el contingut d'aquest CD perquè recorda que un jutge n'ha prohibit la difusió. Ignasi Abat, Catalunya Ràdio, Parlament. Detinguts, tres ciutadans espanyols i un de Marroquí a Catalunya, han fet un esforç de partanya a una xarxa de captació de hihadistes per estat islàmic. Fons policials atribueixen els dos detinguts a Malilla, la creació d'un portal web per reclutar hihadistes, mentre que els de Catalunya serien consumidors d'aquesta propaganda. Almenys 30 persones han quedat ferides en la topada d'un tren amb un camió al nord de Los Angeles, a l'estat nord-americà de Califòrnia. L'accident ha passat a la localitat d'Oxnar, a uns 100 quilòmetres al nord ués de Los Angeles. Les imatges que ofereixen les televisions locals mostren diversos vegons del tren tombats sobre les vies. L'eurogrup dona el vist i plau a la llista de reformes de Grècia per aconseguir l'extensió de l'assistència financeira al país durant quatre mesos. Les mesures greques han satisfet els ministres d'economia i finances de l'eurosona. Abans també havien rebut la provació de les institucions creditores. Els transportistes rebutgen la intenció del ministeri de Foment de prohibir la circulació de camions per carreteres nacionals que no estan desdublades i que tenen un autopista en paral·lel unificar-nos el peatge. És la mesura que a Catalunya s'ha aplicat la Nacional 2 a l'Empordà. Els camioners volen que, si s'ha d'anar per autopistes, sigui voluntari alliberar el peatge de determinats trams. Ventura Pons acaba en el temps rècord de tres setmanes el rodatge de la seva nova pel·lícula. Gràcies i... Anció. Estracta de l'adaptació de l'obra, el principi d'Arquímedes, que el cineasta català voldria estrenar el festival de Toronto, al Canadà, al setembre Ferran Overni. Sí, la pel·lícula s'ha rodat a Barcelona i els interiors s'han filmat a la mateixa oficina d'Aventura Pons, al centre de la ciutat. La versió cinematogràfica de l'excitós text de Josep Maria Miró es diu El virus de la por, una història sobre els dubtes, la confiança i els prejudicis a la societat contemporània. Tot plegat, a partir del cas d'un monitor de natació, ha acusat d'haver fet un petó a un nen. Pons, assegura a Catalunya Radio que l'espectador trobarà en aquest projecte molta veritat, i diu que ha de construir l'obra original. Fixa que he adaptat moltes coses de teat del cine, que ara ho han d'anar a una forma diferent, i aquesta em dona un bon feeling, el primer pla. Per entendre'ns, agafa un valor tot, és ordre. Estic sorprès de lo que està sortint. Espares, hola, el Serra. El futbol és el Barcelona front d'aquest vespre, l'anada dels buitens a final de la Champions, al Camp del Manchester City. El partit començarà 3 quarts de nou, la transmissió de Catalunya Radio Partit d'un ara avanç. Avui també juga un partit més dels buitens a final de la Lliga de Campions, entre la Juventus de Turí i el Borussia de Dortmund. Anambol, l'Alborg de Neix serà el rival del Barça, els buitens de final de la Champions. Segons el sorteig que s'ha fet avui a Viena, l'anada jugarà a Dinamarca, entre l'11 i el 15 de març, la tornada al Palau blaurana, entre el 23 i el 29 del mateix mes. I el conjunt de les Lligues Europes de Futbol es mostra en contràries al fet que el Mundial de Qatar del 2022 ajugi entre finals de novembre i desembre, com recomana la FIFA. Les Lligues Europes s'estimen més jugar al maig. Les apostes votarà a la pròxima reunió del Comitè de la FIFA, els dies 19 i 20 de març, a Zurich. A les 7 us esperem amb l'actualitat, de 7 a 3 quarts d'avui, a Catalunya Vespre. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda! Bona tarda! el document de suport davant d'aquest canvi legislatiu impulsat pel Govern espanyol. I és que des de l'1 de gener de 2015, totes les entitats, sense excepció, han de tributar una part dels seus beneficis anuals. Ara, si veuen implicades també associacions de pares i mares, associacions de veïns, a Teneus, entre d'altres. També, a Dijous, es tractarà l'aprovació del Pla de Prevenció de Drogo Dependències de Sant Just pels anys 2015-2019. Tot plegat, Dijous, a partir de les 7, a les sales de sessions de l'Ajuntament. Més coses demà és l'últim dia per comprar els tiquets, per insistir al superball de les dones que es farà el dia 6 de març, una activitat que se'n marca en els actes de celebració del 8 de març, dia internacional de la dona. Es farà a la sala municipal de la Taneu, servit pel restaurant de la Taneu, els tiquets costen 25 euros i s'hauran de comprar demà, de 6 a 2 quarts de nou del vespre, a la seu de Jusdon, el centre cívic Salvador Espriu, o bé avui o demà, matí o tard, al centre social milenari. I també, marcada en la celebració del 8 de març, el dia 7 es farà en sortida la triomf de Viladecans, per veure l'obra La Plaza del Diamante, protagonitzada per l'Oleïta Flores i dirigida per Joan Uller. El preu de l'entrada és de 15 euros i es podrà comprar demà a la seu de Jusdon. I acabem recordant-vos que el núclec comença a preparar la festa major d'aquesta any, encara queda mig any per la festa de Sant Just, però la comissió de festes del poble ja vol començar a treballar per preparar totes les activitats amb l'emplicació i col·laboració de la ciutadania. Demà tindrà lloc la primera reunió del núclec per començar a determinar activitats i propostes. Serà a dos quarts d'avui del vespre a la sala agidor-cònsul de Can Ginestar. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada als Sant Just notícies Edició Vespre, a les 7. Mentre està, no es recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. Molt bona tarda-ho. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, és la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat feina, que veus que són gent més o menys preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Ha posat el primisme on n'hi ha. El jutge no estava al costat d'ells perquè he de trobar una solució. Sí, sí, qui estigui davant. Si em passen els interessos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Sant Just en directe. i fins després de l'any nou. I don't matter. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva. Cinema sense condicions. Els dimars d'avui teniu del vespre. El cinema es fa ràdio. Aquest dimars, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pat Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Ara, la informació del vespre i obregar-te el teu ordinador al dispositiu Mop. Que passa si hi ha un cotxe li treus l'herbac? Que passa si hi ha més li treus dues rodes? Demà hoacing. Que em parla. T soilia. Que tal? Moltes SpMs. Bona tarda. Benvinguts a la segona hora. D'aquí una estona amb el Jordi Roca parlarem d'acores curioses i que troba per la xeixa per internet. També també tindrem el Marro Marro, aquell altre aquí. Moltes gràcies. Xarrio Reixac, una mica, amb aquesta R aquí, amb Frenillo. Bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi Menec. Xarrio Reixac, parlat amb malament. Bona tarda, eh. Ok, dic que moriu-se amb mi. No, el meu pare que passava per aquí, l'acabó de saludar-te. Què us passa, vosaltres? No, fa un moment, estava... Ja arriba punxant, aquest noi. Ja ha de respondre. Com són les dones? Com són les dones, ja està. Ara és qüestió de dones. Ja ho he vist tot. El David Tavila, que el tenim al telèfon esperant per fer la secció. També el tindrem a aquesta segona hora del programa, bravo. Però abans d'això, anem cap al 30 en tòpic de la segona hora. Atenció, Cristina, perquè hi ha unes temes més sorpreses. Si avisa-la, avisa-la, perquè... Tv, és Ortega Cano. Perquè el Torero ha sortit de la presó de Saragossa amb un permís de 6 dies. Festa, una festa, no?, que ens muntarà aquest home ara quan surti. Festa, no, no ho sabem. El que sí sabem és que ha sortit avui a les 11 del matí de la presó per gaudir d'un permís de 6 dies, com has dit, després d'haver complert ja un terç de la seva condemna, i a partir de la qual, d'11, se li podria otorgar el tercer grau. Una semi-givertat que, segons el diari ABC, ha estat denegada tot i complet tot el requisit, i per la qual només gaudiria com ja va fer, en aquest cas, el passat 5 de gener, d'aquest 6 dies de permís per segona vegada. Bé, que diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió, per exemple, de la senyorita Puri. Diu, Ortega Cano surt de la presó i espira el tercer grau. Barcelona es descansa a vaqueira. Amb l'etiqueta marca Espanya. Una altra violada. La fa Vera Emundo diu, si dius de permís per Ortega Cano, tingueu precaució a la carretera, amb el hashtag 8Series. I amb Ken Rowe, que diu, 4 anys de periodisme i un màster, per preguntar-li, Ortega Cano, si té ganes de sortir de la presó. M'imagino que ha fet referència a les preguntes que feien. Estàs periodista, de veritat. Està molt bé, periodista. Està molt interessant. Sí, molt, molt. Que té la presó, que desitges de permís. Si té ganes de sortir. Home, evidentment, no? És una intel·ligència... Podria ser Cano, que estigues més acústic i més còmoda de la presó. La pregunta s'ha de fer, per si de cas. No, i tens notició. Aquí es demostren alguns periodistes que tenen la cinc doble ves. One, one, one, one, one. Bueno, com, per exemple, bé que ben dit. David David, bona tarda. Bona tarda, ¿com estem? Què passa, David? Bona tarda, Marc, bona tarda, Cristina. Estàs bé, Marc, que hi ha arribat l'estiu, no? Mira, jo volia una explicació. El problema és que la Cristina ens està aquí posant el por... Ho dius perquè ara ens hem arret de... Sí, sí, bueno, porto aquest aquí, David. Perquè la Cristina ha posat... Ha decidit posar l'aire davant d'un acte autoritari i antidemocràtic de vols que posem l'aire? No, no m'ha consultat. Ha agafat el mando, hi ha donat, hi ha posat l'aire. Estem aquí a xitxarran, però no passa res. Bona tarda, Jordi, que aquest noi és una mica mentider. Uuuh! Digues, digues, David. Heu comentat un parell de tuits, que jo no estic d'acord, amb el que s'han publicat, i que crec que moltes vegades la Twitter és una bocadora de la mà. A veure, els tuits que es colliva per fer el títol pic no són... no podem escollir els miros de tuits, que fan fer el títol pic. No, no, no. No fas vegades la feina. No, no, no, jo no dic que no facis la seva feina. Són representatius. La gent utilitza la demagogia. Molt sovint, i aquí tenim la representació. Què passa, Morteca? Escolta, per on va el programa? Acabem de començar l'hora. Vosaltres dos... Vosaltres dos, Cristina i Marc, estareu així, tot d'estona? Perquè jo no vull seguir la setmana tan vella, eh? Que estàvem dos nens que es van ballant dos. I què passa ara? Primer avís, estic fent. Primer avís, això. Paga la coca. Primer avís, això. En fi, David, diràs alguna cosa? No, que volia dir que... Aquests tuits que s'han llegit... Jo no vull dir que no faci bé la feina que la fa. D'una manera excel·lent, la Cristina. Què vols dir? Va, vés a l'agrada, perquè... No, que vull dir... No, que vull dir... El que vull dir és que... Morteca, que no està pagant la presó, pagant la seva condemna. Dos anys i dos mesos, sí. Tothom té dret a uns dies per pat. I pel tipus de com venen agafats. I, si ell, que les mereix, té dret a sortir de la presó com qualsevol altre. Correcte. Tens dret, eh? De fet, de fet, hem comentat justament que tenia i complia totes les condicions, perquè li ofereixen, en aquest cas, el tercer grau. És a dir, que pogués sortir o bé pel dia i anar a dormir a la presó cada nit, o tingués els caps de setmana lliure. Perquè té bon comportament, apagat la multa que li havien posat, en aquest cas, i llavors ha compliat tots els requisits, l'únic que, en aquest cas, se l'han denegat. Els comentaris, David, ja saps que a Twitter hi ha, per tots els col·los i per tots els gustos, i nosaltres intentem destacar alguns que siguin representatius de la línia que opinen la majoria. Però jo el que vull dir és que, moltes vegades, ja ha començat la mobilització, oh, és que està pagant la seva... Escolta, pagant la seva condemna i té dret i la pantó, que d'aquí 3 o 4 mesos també sortirà, i tindrà 6 dies de lliuretat. I també, sí, perquè com que està pagant la seva condemna, també té dret, sí, que té dret, sí, i deu dos. Molt bé, David, tenen raó, tenen raó, tenen raó. No, no, no, després jo, perquè no, no, no, perquè si no tenen temps... No, no, no, que vull comentar una cosa més, que s'ha comentat que els periodistes acaben a cobrir guàrdies. Sí. Per exemple, a la presó. Moltes vegades la nostra possessió està en un sistema molt precari. Moltes vegades et toquen a cobrir coses, i que molts d'aquests periodistes van atant la peça i els apaguen molt poc. I moltes vegades van a fer moltes hores. Molt l'aviat tindrem, se m'ha escapat una coseta, però dic molt l'aviat tindrem algú que ens comentarà això de com funcionen les guàrdies perquè n'ha fet molta. Molt l'aviat, no? La seva acaba bé, no? La seva acaba bé, sí. Suficientment l'aviat? Sí. Ja ho hem dit, ho hem passat. Bé, ho vam dir fora de l'antena. No, ho vam dir en l'antena. Ho hem confirmat o no? Sí, sí, sí. Vindrà l'Aura Fà, aquí al programa... Si ho heu parlat dels pits durant tot el programa... Aquesta noia... Qui és? És el que és l'Aura Fà, el suficient. No, no. Ho dic de la mà, cuidau-me-la molt. Sí, sí. Que és molt maco que vinguin aquí al programa. Però que no vindràs a vi. Com si cuidesi malament a les dones que hi ha per la ràdio. No, no. Que no vindràs al programa. Que vindràs, no? Sí, però vull dir que en general, que vull dir que no és només que ha fet més... No, és que tinc una curió. És que Mar Romero no estarà a l'entrevista. Però, David, quines pares aquests són? M'és que no més pensen als pits. Mucadosa d'estadi, eh? Perdona, què és aquell llet? Però hi haurà més sorpresa. Fora d'entrevista. Sí, m'hi delito, és. Bé, a fi, no perdis... Tranquil, David, perquè Mar Romero no estarà present a l'entrevista. No, però ho veia per tu. Vull dir que potser haurem de fer el canvi, tu i jo. Sí, sí. No, damà, damà els veu el canvi. Escolta. Ah, sí? Punt, sí. Doncs simul·litzarà el faig, però no es poden dir per què estarà en surte. Però que cuidau-me molt, molt, molt, molt, perquè se'n diga, amb la pressió, molt, i... Una cosa, una cosa. Però si ja estaràs aquí, David, partida, ja ho veuràs. Quan s'ha llençat, vull dir que no li podem treure el tema dels pits, que s'ha operat, per exemple? No, però dèiem guió i tot clar. No, però s'ensura, eh? S'ensura, però què és això? Em fa greia. Em fa greia. Si vols, jo no li pregunto, però jo... Escolta, David, jo, si vols, no li pregunto. Però jo tinc curiositat de saber si li fa ràbia que la gent la conegui com la col·laboradora que s'ha operat als pits de la Ruciti. Si no li diries, sí. Si no li diries, després hi ha moltes entrevistes que abans de castiguer-sint aquí les has dit guapes, i després no li has dit a la cara. Que bé, aquí, la Cristina, t'ha fet mal. No li preguntaries això als pits. L'hi he de la cara i més coses... No, però bé, que... Un moment, 50 somres d'aquell, eh? David, no pateixis que no li preguntarà res als pits. No, per què? Jo m'agrada cuidar als convidats. I és una sexe de televisió i està parlant de la visió. David, una cosa. A veure, David, una cosa. No he de fer un debat sobre això, perquè... Diu que ella fa televisió. O sigui, ella és col·laboradora, i li va dir a un programa de televisió que té molta més audiència a aquest programa de Banyar del Morro, que s'havia oplat als pits, i es van a fer... Sí, sí, sí, sí, sí. De qui va saber que té molta més audiència que l'altre? Home, l'Aruciti té bastant més audiència que aquest programa de radio local. De totes maneres, David, jo que diguis que... Home, a mi em sembla fort que no li puguem preguntar sobre una qüestió... No li ha sentuda de res. Ja ho sé, però que ella ho ha dit... O sigui, no és allò que... És que ella ho ha dit, i a més a l'Aruciti van fer com una mena de telenovela sobre això. Saps? Ja ho mirarem un dia, el que he preparat. Si hi ha temps, perquè hi haurà un preu... Hi haurà un preu de sorpreseta. Ja, ja, ja. Però, no, quines, això no ho podeu fer. Vosaltres dos, i nosaltres aquí sense saber-les. Avancem, no podem estar mitjant de parlar d'un programa que no hem fet. Anem a... Aquest matí, he estat amb el president... David, David. Què dius, ara? Qui és? Et Mauric i jo, Carles. T'ha donat feina? T'ha donat feina? Ah... Ah, sí! Oh, molt bé! No puc parlar d'araet. No puc parlar d'araet. Brava, molta feina! Tota la feina! Tots els de Ràdio es fan feines, feina. Tota la feina, el morro, anem cap a 3.30. La conga, eh? Segona, el David. El que necessitis, David, un tallat... Si has rebut un whatsapp que deia les 6 i 20, comença la teva secció. Com us he arrossegat, tots? Ai, ai, perdó, perdó. Tinc un parell de notícies. Jo faig el que sigui, m'espero que faci falta. David, anem per feina. Tinc un parell de notícies que vaig acabar el programa. Escolta, un moment, el dió que m'has enviat... O sigui, no el farem, perquè és que... No l'hi anirem temps. Perdó, perdó, perdó. Però no acabes de trencar el meu, jo, eh? Ai, m'he equivocat, perdó. David, digues el que hagis de dir, que d'aquí hem de fer el marromero amb la música. Ja? O potser no, avui, eh? Portavia 10 minuts de secció. No, no, jo vull marxo, jo he vingut i tot l'hi marxo ara. Digues a ell. No, el cap... D'acord, dir-vos això, que Mauricio Carlotti ha parlat sobre la televisió, sobre l'ajat de la televisió, que ha dit que a internet mai suplirà la televisió. La televisió, us demano disculpes. Després ha parlat de... El seu fill, he passat un tuit, que avui, el programa de la penya del Morro, que ara hi ha un directiu de televisió, ha dit que el seu fill és un pasillero. Ui, Mauricio. Displaciment de tres mèdies, ha dit, amb un auditori, plena de gent i plena directius de televisió. Tens el tall o no? Tenia callos a les mans de m'estormar-te veient porno. Però com diu això? Tinc el tall que n'has passat o és el que explica o no? No, no, no. Em vols? És molt interessant. Bé, escoltem a Carlotti aquest matí. Parlant... El primer cop d'ell, el que he parlat de Podemos, que sempre se'n diu que tres mèdies ha estat pujar a Podemos. Ell parla que és un partit que té èxit i que, com que té èxit, el trien. Però, a més, ha dit que si hagués de votar algú, segur que votaria, escoltant-nos. Creo que ideades, programas, ejemplaridad, personal político creíble, renovación, son elementos para contrastar el comunismo mucho más eficaces de la propaganda, que alguien espera conseguir cagando los mèdios. El tema no es que se habla de Podemos. El tema es que no se habla mal de Podemos. Y a mi Podemos no me sabe absolutamente ni bien ni mal. Aquí en España si votara, aquí en España, que el último que era sería Podemos. L'últim que votaria seria Podemos. Escolta, per ser l'últim que votaria, a la sexta, que és de tres mèdies, s'ha estat una bona estona, Pablo Iglesias. Bueno, el altre em diu el nen aquell. El línyigo de Rejón. Com m'heu pogut comprovar els tants 70 malament? Estava en lavabo. No, no, no. No hi havia cablerac, hi ha hagut de posar... Perdó, el càrrec, amb d'olla, que està de pont a la ganasadora, a l'aigua. Pats pan, eh? Pats pan el de premsa. Escolta, doncs... Tinc les paquetes molt petites. Jo també. Tinc molts senzilles. Una, en TV5 es carrega el programa de les cuines, dels amics vies. I posarà... Sí, i posarà... Canvien, ahir canvien. Molt aviat, estic acordant una entrevista amb un dels redactors d'aquest programa, que ens explicarà com anirà. Bueno, David, parlem de coses d'ara. Avui que s'ha dit desitjar... El 70% de televisió parla de coses que faràs. Una coseta, una coseta. Desitjar-li molta, molta, molta, molta sort. Javier Olivares, l'amic Javier Olivares, que estem en sèrie espanyola de televisió espanyola. Escolta, molt bé, doncs és molta sort. L'amic Javier Olivares, que no és millor persona. Sí, aprofita l'espai i el David. No, ho dic de debò, ho dic de debò. I ho dic de debò. Tinc una coseta. Que no vindrà perquè està en Madrid. Ah, vale. Però el tindrem a la penya del Morro. Molt bé, perfecte, David. Moltes gràcies, com sempre. Una vegada més la setmana que ve t'esperem amb la teva amiga Laura Fà. Moltes coses. El que passa és que Marc, tu et demana un favor. I tant, el que vulguis. Podrem compartir secció aquesta setmana que ve. Com? Què vols dir amb això? Que no sé si hi haurà temps... Què vols compartir, David? Que no vinguis directament la setmana vinent al TV3. Que vinguis directament la setmana vinent al TV3. Jo sóc el director del programa, jo full el regnes. Però... David, que no vinguis al programa. Ja... Tói, ja el Carles. Què? Tói, ja el Carles. Què? No. Jo el més vinent, que no ho vingui... Ja t'ho diré ell. No, no, que vingui, que vingui al mar. A mi em fa molt bé i... I a tu t'espero fora de la porta. No, que vingui i mala pressió, mala pressió, que... David, tu t'apegés tothom, però a baix no es va apreciar tothom. David, el Marc s'hi diu, eh, en un dels pits. Bona tarda, David, que vagi bé. Bona tarda, David. En fi, fem una pausa darrer i anem cap a la música. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Morro. Dismoples. Per la penya del Morro o del Morro. Radio d'Esvern per potenciar el comerç local i les agraïns i aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc la Resandro, quan voleu, jo estic aquí. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio d'Esvern. Ara, Marroca... Ai, Marroca. Ets imbècil, aquest nen. Jordi. Quin... quin rei de porteu, un altre dos? Que el Marc estigui xurrat i tonteria. Sí, sí, sí. Sí, sí. Ai, no s'ha empiljat. Quin rei de porteu? Res. Coses? Després em pot canya, aquí. Un record per molt de miguet i tal. I després me l'esclava, per la vera. Bueno, ja ho has vist. No, per tant, per la cosa. Parlem de... Per la música. Jo ho vaig dir. Aquest noi té 17, 18 anys. Està a punt d'arribar a la Piavera i espera't, d'aquí una setmana. Mira, et faig una notícia. Tinc una coseta, tinc una coseta. Calla, que estic parlant amb la Cristina. Què, tio? Jo perquè hi ha un vidre. Però, ojo, què treu per haver-hi? No ho podeu posar en altra per mai tot de la taula? Jo t'ho recomano, perquè és amb una armilla amb timades. Tu no li també la convidada, perquè... No li acabarà. Dic, doncs amb això... Doncs amb això... Dic, me'n vaig a Itàlia, aquest. Sí, dius ara. I estàs amb quatre homes. Anem a mirar italianetes. No, monomens d'Itàlia. Oh, què truño i què? Què, estàs? Bé, són com es diu, això, les hormones de l'edat. Marc, avui ens portes els artistes que... Sí, aquí hi ha hagut una por. Que gràcies per avisar. No, els artistes que més... Acaba el titular del que jo, sisplau, un altre dia, eh? Doncs aquí no em faig cany a mi a vegades, però jo també. Com a paridista que ets, podries a més rellenar. És que jo no sóc paridista, aquest és l'error. T'has comès. T'has comès. T'has comès. Marc, anem al tema. Què passa amb els artistes que... Que tonto. Doncs bé, l'organització a nivell mundial que controla la indústria discogràfica ha donat a conèixer la llista de deu artistes que han conquerit les vendes als Estats Units. Per tant, Jordi, estem parlant dels artistes que més han estat escoltats als Estats Units. Aquesta llista l'encapçala gent com Taylor Swift, One Direction i Ed Sheeran. Pels incultes de la música, Taylor Swift és la gent de noia que sona. Per tant, els més venuts d'Estats Units, no? Sí, els més venuts, barres escoltats. Els més populars, podríem dir. I Justin Bieber, no parets? Ara anem a fer la llista. Tinc els dos primers de la llista copiada i pegada sense anar més junts. Taylor Swift tindrà la primera posició. Això estaria en segon lloc. Primera posició, què vol dir, el més escoltat? El més venut. Sí, podríem dir que sí. Un moment comencem per darrere. Per donar més emoció i tensió a la cosa. Clar, però si el titular és Taylor... Té, que va, eh? És cert o no? No, no te'n vagis. Ja estàs desballat. Taylor Swift és la més escoltada. Si el titular és Taylor Swift, és la persona més escoltada. Llavors no cal robar-te la llista. Anem amb més coros. Escolta'm en Xarango. Escolta'm? Sí, és un tema que ens tracta. Això és pluja, no? Escolta, pluja. Hosti, Xarango. Ei, nena, com estàs? T'ha agradat, Xarango? M'agraden els malabars. I posar-me unes de penyaço i fer-me l'interessant. Vinga, tira. I a l'últim sospir de la nit. I m'agrada veure el moment, ara i aquí. I aquesta... No ho saps? Pluja humida, que cal. Pluja humida, ojo... Què passa, Xarango? Que he dit que han arrasat els premis en derroc. Sí. És una notícia que ja vam comentar. Sí, ho recordo. M'agrada la de les nominacions en el seu moment. I, doncs, Xarango, ha acabat de consumir aquest èxit que ja ho va pactar en el seu moment. M'agrada que em canvis la cançó. Potser no te necessita el guió, després tornarem a necessitar la mateixa cançó de l'any. És que m'agrada aquesta, que és la de música de carrer, que és més animada. Que no t'agrada, Xarango. No sé què m'agrada molt, m'agrada molt. Sí? Sí? Sí, molt, molt. Oio, oio, oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi. Jo soc música de carrer. Puc mig màxim faig mal a la bar. Doncs, apes, eh... Tot el que ha premis en derroc, que avui s'ha anunciat l'antiga fabricat dam-El Resultat de la votació popular dels premis en derroc, i aquesta passina web que és on el lloc on es realitzen... com es donen els premis, ha registrat 16.100 useris, que és un 14,8% més que l'any passat. Llavors, a Xarango s'ha endut fins a 4 premis. Millor diss de Poc Rock, amb el seu últim diss Són Riu, millor artista per a Xarango, millor directe, que aquí hem d'afegir una petita incís després, i millor lletra de cançó en català, que és la cançó Contamí. Ara és a Xarango, eh, aquest 2014. Tu vas anar a veure un concert a Xarango? He anat a uns quants cotxes?A la Mercè, en Xarango. He anat a la Mercè, vaig anar a fer un parell de cap de setmanes. Vaig anar a Rebic, a Ripoll. Vaig anar al Clònia, no sé si és el Clònia. Sí, ara fan segona edició, 27 juny. Estic a Sant Joan, ah, ja a Itàlia. Està a Itàlia, aquí.I he plorat molt, perquè he fet... Bé, tot el que el tema de la directa, perdona. Són lluny de les abadeses.Sí, perdona. Que esteu a jutjar, eh, com tome aquest poble, eh. Aquest tema, que escolta a mi, que és el Contamí, que en les demanes hi ha per per si van a aquesta secció, diu que ha guanyat la millor lletra de cançó en català. T'ho has anat a la lletra, no? Escolta'm un moment. I si l'avor...?Vale, llavors era Marc, explica'ns. Ho sabia, eh, però estava claríssima, estava cantant, que faries això. Marc, explica'ns una mica aquesta lletra, què és el que diu? Perquè la cançó es diu Contamí, no? Sí, aviam, jo aquí m'agradaria la Cristina, que és una persona que és crítica amb les coses que jo faig habitualment. M'agradaria que avaluessis si aquesta música de Xarango s'ha convertit en una miqueta en música, ja, comercial, absolutament. Perquè jo començo a tenir la sensació, i sobretot amb els concerts, perquè ja porten fent els concerts, ja porten el mateix concert de la mateixa forma, amb la mateixa música, o sigui, fent les mateixes mescles, diguem, allà, molt de temps, massa temps, i potser s'està convertint això en una miqueta massa comercial. D'això se'n diu estil, tenir estil pròpig. Sí, Cristina. I són un cap cròs, també, no?, al escenari, en un moment, de fer-me la part. Tens una línia marcada i definida, i tu la segueixes, home. Vols una lectura ràpida, Lletra? Ràpid, compta amb mi, en l'últim suspiri de la nit, i en el primer al·le del dia, els teus llavis, quan batallis, compta amb mi. Això què vol dir? Quan batallis, compta amb mi. Això què vol dir, clar. Vol dir que si t'avorreixo, quan t'avorreixis, compta amb mi. Aquí s'està russegant una mica, aquest noi, no?, la... Per una mica, l'aire, per una mica. És que no tinc el mando. No tenen el mando. És que estic suant. No, és que estic suant aquest noi. No, ja. He aguantat mitja hora. Ara t'aporta, ara t'aporta la manesa per la morta, Déu. Sí, és que fa molta calor. A veure, com ets, Carles? Ai, un petit bé. Ven, aquí, Carles. Entra, entra, entra. Entra, fa calor, o no? Fa calor. Bueno, fa calor. Però és la Cristina, no. És que es fa la jefa del mando. Que no, que no el tenia ni jo. Mira, l'Andrea també ho prova, Andrea. Fa calor, eh? Fa calor. 40 graus tranquil·lament, l'estoy número de la ràdio. Perdona, però és que el mando té la temperatura fixada, jo li dono a l'on, li he deixat damunt de la taula, i això comença a treure. Potser és que està espatllat el meu cotxe, quan tirava molta calor és que s'està espatllat, i per això tirava més calor del normal. Això s'ha de revisar, eh? Sort fum de l'aire condicionat, com el cotxe. Anem-hi. En fi, la lletra estàs una mica... Anem cap a l'esforç de la secció? Sí. Pots posar qualsevol música aquí, no hi ha música, perquè avui he trobat una cosa interessant, que és... La primera que trobo? Sí, clarament. Avui l'esforç de la secció amb el Marc Romero. A veure, Marc, explica'ns una mica de què va això. Gràcies a la meva empatllaço, que acabava d'entrar una mateixa estudi. M'agrada molt. Bé, acabo de trobar... Bueno, acabo de trobar... He trobat avui una carta d'una persona l'acte d'alt diària al país a que s'hança d'alçàgüent, a l'entenció. Ja és un molt ràpidament. Polèmica? Polèmica. Cristina segurament tindrà la seva opinió. Demà el tema va. ¿Cómo se puede conseguir una entrada para un concierto sin pagar el doble o hasta cinco veces su precio? Me interesa. Intento por cuarta vez sacar entradas para el concierto de U2 en Barcelona. Y tras hacer cola varias horas a las diez abren la ventana. A las diez y diez están agotadas. ¿Cómo es posible esto? Llevo a casa, en la página de venta oficial, están agotadas. Pero encuentro en internet que un portal de venta que de tíquets... Venta de tíquets. Sí, venta de tíquets... Venta de tíquets. És seriós, això? No, no. Yo también. ¿Las mismas entradas al doble? No, no, no. Ya me acuerdo. Encuentro en internet. Que un portal de venta de tíquets vende las mismas entradas al doble. Gràcies. Y algunas a cinco veces su precio y ofrece hasta más de 700 entradas. Com pot ser, això? Sí, todas como mínimo al doble de lo que costaban oficialmente. Esto es una herramienta legal o como podemos llamarlo. No está prohibida la reventa. Si no te agapan, no. Jo... Agagré més, qui s'ha beneficiat? Qui s'ha beneficiat de tot això? No podem simplement poder anar a veure els nostres músics preferits pagant el preu oficial. És més, voldria crear atenció sobre aquest problema. Encara passa que un intentant anar a un concert d'un dels grups, José Antonio escriba No Pérez, em dic ara. Bueno, sí. Sí. Llavors, tens alguna idea? Tiquet Master ens enganya? Tiquet Master, jo crec que aviam. La qüestió és, aquí un senyor molt llest entra en el primer moment i què fa? Compre 600 entrades. Però no pots comprar 600 entrades. Com que no, si tu tens el final pots comprar... Tens un màxim, però tu tens un màxim de... Et deixem comprar 10 o així. Però tu el que pots fer és anar a comprar entrades de grups. No pots fer. I, per tant, compres les que vulguis. Doncs ja està. I la lia es parla, i llavors les rebents. Ara, jo no sé si això és legal. Jo me'n recordo, un any que el Barça va arribar a la final de la Champions, com que no era legal, que es feia. Es posava a l'ajunt... Vendo voli i regala entrada. A mil euros, i això sí que és legal. Aquí hi ha un problema, eh? Sí, sí, sí. No, què heu, una opina és Cristina? Què et té a la meva secció, si vols? El problema aquí, en fes-ho tu abans, home. Comprir les 100 entrades i després, doncs mira, que regali que regali entrades i... Et sembla correcte que el preu de les entrades pugui per beneficiar-hi? És que no em sembla correcte que anem a deixar assemblar, és el que hi ha, però és lli de vida. El Barça sempre ha passat, en els concerts sempre ha passat. Això no està bé, la corrupció sempre ha passat i no està bé. Clar, però hem de trobar una solució, això. La solució què ne seria? No deixar-hi determinats persones que comprim, i com fa la selecció de la persona? No deixar-hi comprar 700 entrades a l'hora. Potser és una xarxa de persones molt ben organitzades, que són 30 o 40 persones, potser. I compren 5 entrades que es conec, mira, ja tens... Però hi ha altres coses. Jo crec que hi ha empreses que, en aquest cas, se'ls donen permís per vendre algunes entrades determinats concerts, no dic que sigui el cas, i aquestes empreses no dic que sigui Ticketmaster, no diré nom, ni res, però aquestes... No és Ticketmaster. Que no, que no, perquè ho has mandat ell abans, a Ticketmaster. No, ho he dit al Jordi. Bueno, al Jordi, no sé qui ha dit Ticketmaster. No estic parlant d'aquesta empresa. O sigui, hi ha poques... No, poques que poden patir en la sala d'Huesbert, o la penya del Morro, ja no condenen amb ella. La qüestió és que hi ha empreses que, en aquest cas, se'ls deixen determinats entrades per vendre-les, a canvi, suposo que d'un bon efici o alguna cosa, et desconeixo ben bé com funciona, i sí que poden vendre-les entrades de manera oficial per algun concert. Llavors, que el preu pugui ser determinat un moment més de lavat, no sé si és l'àgal o no que ho facin, això, però si els hi donen el permís, suposo que ho poden fer. Bé, en fi, gràcies, Cristina, tenim un... Tinc dins d'aquella meva aportació. Un aplaudiment per comentari, o Cristina Vargas. Bé, anem cap a la recomanació de setmana abans de connectar amb el Jordi Roca. Per cert, que el 20 de maig és el dia sense música, per un iba just a la sala d'Hards. Sí, aviam, no es ven bé a la sala d'Hards, t'has avançat aquest... No era el titular, però és igual. Jo, escolta, jo no sé improvisar. Jo llegeixo el que em veus. Ja ho veig. Bé, no, ara en serió. Això és una iniciativa que m'agrada molt, i em va semblar molt interessant, perquè s'ha presentat, es va presentar, ja fa uns dies, a les sala d'Hards, es va presentar aquí el dia sense música. Això és una iniciativa que no només s'han llegat aquí a Barcelona, sinó també a Madrid i a Bilbao, que es lluita per un iba just, aquesta bogeria del 21% diva cultural, que, bueno, que... Sí, però què es fa? Simplement el que es fa és intentar, durant un dia, no escoltar música, no consumir música, com a... És una miqueta, clar. I no hi haurà concerts aquell dia, ni esperar res. Això no ho sé. Per què? Perquè, teòricament, aquí no s'han involucrat només entitats, o empreses, entitats que no estiguin d'acord amb aquest iba cultural. Ara, jo no sé si això ho implicarà fins i tot a altres artistes, perquè penso que això és a nivell d'aquí espanyol. És més un acti cap a les persones, no? Sí, és clar. Ja implica en aquest fet de no consumir música aquell dia, el fet de que no vagis a escoltar un concert de música. Clar, és una mica simbòlic, perquè, diguem, no escoltarem el Spotify avui. Encara que escoltis l'espotify, no estàs ajudant a canviar aquest 21% de l'IBA. Marc, fem una cosa, perquè ja estem freda de temps. Quan arribi el dintre de maig, que encara falta, podem fer una paraula, si vols, sobre tot aquest tema. I tota la secció en silenci. El recomanació de setmana és aquest tema de Macedònia, que es diu senyor. Sí, la qüestió era per això, perquè una miqueta com que el 21% de l'IBA posa aquest senyor... És el ministre de Cultura, no? Ah, molt ben lligat. Gràcies. Gràcies. Bé, anem cap a tres quarts de set de la tarda. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, què tal? Què tal, Jordi? Hola, què tal? Oh! Ai, teniu nom! Sí, per tranquil·li, que una flau, no fos tio. Anem cap a la qüestió, perquè ara se'n va a veure que el Jordi Roca en informa de coses que troba a pal·lejar-s'hi, notícies curioses i històries raras de nassos. Comencem amb una discussió que va acabar bé, però, no? Bé, va acabar bé. Al final, feliç. Apa. Que això vol dir que t'hi ha acabat bé. Home, però al final, feliç a quin tipus? Perquè, clar, jo tenia aquí el marc al costat ja bé. Vinga! 17 anyets, eh? Està posant la temperatura d'estudiar i de forma agragerada. Sí, però és per l'aire. No, no, si està pagat. Què és el que va passar? Jo sóc fan de la Cristina. Tot som molt fans de la Cristina. I jo, el Jordi, és que l'estimo, ja t'ho dic. A veure, no ho he vist. M'ha acabat fent una mirada, com dient. Què passa? L'interpreta mirades, tenim en programa. No, mira, mira. M'ha pensat allà. Però què està passant, aquesta ràdio? Jo no ho entenc. I a més, no li deixen fer la secció, el Jordi Roca, és que... Ah, no, a mi sí. El coplada de tot això és David Ávila. Ja està. A mi no hi és. No sé si és que avui he fet una mica més de caloreta normal, però això, aquí... I una avantada, sí, sí. Doncs no sé què passa, que la gent està alterada. Jo acabam buf dintre... Jo vaig a mi perquè tinc unes contactes aquí a l'esquena. Ja està, de què? Quines acusacions més gratuïtes que es fan en aquest programa, no? M'agrada, m'agrada. M'agrada. Toma, vinga. No faltem, perquè jo no falto ningú. Home, però sí, ja està dient senyor Domènech. Més respecte que això que vol. Com et defensen, eh? No vull entrar en el vostre joc, perquè no... Però tens agilitat, no passa res. No tinc agilitat, el coll. Perquè tinc contactura, no vull entrar en el vostre joc. Per molt que em digui senyor, tu pots dir senyor imbècil. Ai, no, no li siguis en el respecte, senyor imbècil. En fi, anem a la qüestió agilitat, Jordi Roca. Per què està passant? He hagut una discussió molt forta. Va haver-hi una discussió molt forta entre una parella, sobretot que les parelles es discuteixen, el que... No totes. I el Jordi Roca no li discuteixi res, senyor Marc. Va, anem al tema. En principi, totes es discuteixen, o no, depèn de quines. Què passa? De fet, hi ha molta gent que es discuteix només després per la reconciliació, eh? Ai, sí. Home, és que, perdona... Hi ha reconciliacions i reconciliacions, eh? Doncs clar, això és el que li va passar aquesta parella. A veure, el protagonista és Amber Ellis, que és una senyora d'Oklahoma. És una senyora d'Oklahoma, d'Estats Units, i, segons publicava el New York Daily News, van tenir una forta discussió. De fet, els veïns van alertar la policia de la forta gràcia del que tenien entre els dos. La forta va acabar quan ella... Sí, quan ella va agafar i cop de porta va marxar. Fins aquí tot bé. Aleshores, el noi va dir que, com a ella, ha marxat un poso d'unit tranquil·lament. Què va passar? Sobretot a mitjanit, descobre'n que la seva nòvia estava mossegant els genitals per intentar castrar-lo. I riu, i riu, la Cristina! Però què és, heavy? És que, a mi també, al veure que no va aconseguir castrar-lo amb detenc, va agafar el portàtil i va començar a donar cops al cap amb el portàtil. Home, però, perdona, digue-me una cosa. Si tu mossegues, s'han quedat sortint, no? O alguna cosa... On està el final feliç, allí, per allà? Que l'has testat. No el veig per allò. No el veig per allò. El titular era, comencem amb una excursió, un final feliç. Tinc una espècie de final feliç. A veure, jo crec que... Tu és el tipic, no? M'assetja un final feliç. Això no és un final feliç. I que se l'ha agafat. Per ella volia que fos un final feliç. Un final feliç per allà. La primera... A partir d'ara puntuarem. La Cristina està molt... amb el tema de l'aire i això... Estàs... Has imaginat que et passa això? No, jo... a mi no m'ho passa. Com surts, d'això? Com te la treu? Estàs sobre. A més a més... El que xalaves. No vull ni imaginar-m'ho, perquè és igual. A partir d'ara puntuarem la gent que estem aquí a l'estudi i les teves històries. Molt bé, perfecte. Sospandré cada setmana, però no passa res. Què? Per mi seus un buit, con la mínima. Un buit, un buit. Un 10, evidentment. Un 10? Jo li poso... Perquè jo tinc una barma. Jo li poso un 2. M'agrada. Més coses. Per exemple, continuem una història d'addiccions. Sí, però fliparem. Escolta, escoltem-lo. Cada dia m'agrada més el tema de les addiccions. Jo ens he estat investigant... I en radíssimes, eh? Radíssimes. És el cas d'aquest noi, Cristina, del Kevin, que té 27 anys, és de Chicago, també d'Estats Units. I ell té un hobby, l'addicció, que és atenció a utilitzar guix al seu cos. És a dir, és adicta de escaiolar-se. Ah! No és body painting. No, no, no, no. No es visa a pisar-la. És portar escaiola, però es queda fet aquest noi, que té 21 anys, i ha gastat, al voltant de 50.000 dòlars... Què dius, ara? Amb guixis. Amb les gases i el guixi... Per tot el cos. I l'aigua. Per tot el cos. Però què fa? No m'agrada, no m'ho hauràs. Va de malalt, de mòmia. Perquè ell diu que aquesta sensació està com a pret-a-bet, li fa que li comença a bombejar la sang, que es posi nerviós, i que li surti un mal, que li pugui l'adrenalina. No he sentit mai una cosa tan tonta com aquesta. És una mala persona. Quan va a somres a la fricure, ella ha fet molt mal. Vostè es diuen que aquest noi els fa sentir viu, sentir-se apretat, envoltat de guix. Exactament, hem de fer... Si tinguéssiu aixonjant la foto al Facebook... Sí, sempre dius que penya i mai penja res, eh, però... Va com riu, va com riu. Ah, però... No tenc internet, tio. No té internet, no? Què vius, a una cova? Vos una cova amb un seny. Que la foto que surts a Escallolà, però fins al coll, eh, tot. Sí, sí. En fi, addiccions... Sort, que la cara encara no se l'ha pogut escallolar, que si no... Anem a votar aquesta història? Comparant l'altre, això és un xurro. Això, però... És un 3. Un 3. Jo vaig a fer un 2. Com puntudes amb un 3? Quan la història d'abans era millor. Perquè ja has escoltat el Jordi, que abans t'ha posat mala nota, li has dit que així m'agrada exigent, que m'ha posat mala nota. A veure, doctora Freud. Vinga. Jo vaig menjar, ja està. No, que tenim el doctora Freud a l'estudi. Senyor Freud, com puntu aquesta història? Amb un 8, evidentment. Jo la punto amb un menys 2. No sembla que tot anir menys, no? Jo sempre. Però vostè és senyor Domènech, al repte ho trobava una edicció igual d'interessant que aquesta. Quina? Que al repte ho trobava d'acabar-se d'anomenament Ah, jo no faig de les sexo-addiccions. Aquest és el dicte, Jordi. Domènech. Jo a la felicitat. M'agrada posar-ho a tu. T'has adictat aquí. Jo sóc que adicta a la pau al món. Va, en fi... Podràs posar el tat a miso universo. Sí, perquè no tinc ni idea de política de Rússia. Escolta, una setmana més a l'Apenya del Morro expliquem les preguntes més delirants de la xarxa. No, de la xarxa. Eeeh... De què ho reu? És que li fan gràcia. Bé, l'interior de què li fan gràcia és xascarrillos. Escolta, diu que la primera pregunta és què és el que no trobes normal en aquesta vida? Sí, aquestes preguntes, d'aquestes que ja es fan de coletilla. És que la gent normal per què li preveu a tu és que no trobes normal a la vida. És una pregunta molt general. Algú faci una pregunta com aquesta. Què no trobes normal a la vida, hòstia? Vinga, una mica d'imaginació. A veure, estàs tot aquí pensant que ens has posat el cap. Què no trobo normal a la vida? Jo, per exemple, no trobo normal que hi hagi persones que obliguin a altres a fer coses. Ei, no sé què he dit per cap, eh? Està bé que està bé, aquesta és bona. A veure, tu, Cristina... Què? De resposta... És un home original, per exemple. La naranja diu. Ha, ha, ha, ha... Diu que... És un mestre, és un ja, perquè ell ja sap que és jo. Perquè estic a les naranques, que no m'entenc, molt desgastar. Diu que un advocat que defensa una sasí i aconsegueixi la seva lliuretat, això no ho troba normal. Un advocat que defensa una sasí i aconsegueixi la seva lliuretat. Bueno, és una cosa més que jo, perquè he dit que obligues una persona a fer coses que no vols, t'ho oblidin a un jurat, a que siguin lliures. Què has de fer, a dalt? Eh, molt petit lliure, eh? Empeller pels pèls, però, bueno... Pels pèls, per què ens...? Per... Serà mal, eh, prou. Perdona, però em referia, em referia que no t'he cap contingut, això. Deixeu, no sóc sonís. Llavors, Jordi, digues, sí. No, per exemple, un tal deficiente. Pues tu, retraso, me digo al café la pregunta. Toma. Venga. Toma, tio. Es que es un deficiente, saps? Deficiente pregunta, no? No, deficiente respon. Ah, vale, t'ho retraso. Un no hay que asfadir. Deficiente. A mesa, deficiente. No deficiente, deficiente. Alguna altra resposta així que ens ilumini, Jordi, abans d'acabar el programa? Home, no sé, el Maracucho diu que aquest està bé, diu. Ah, i per què ria? Maracucho. Maranja, deficiente, Maracucho... No sé què t'has preguntes, tu. Un dia en dient que entreus això de fora cotxes. No ho sabem, no ho sabem, no ho sabem. Que no troba normal la gent que s'autoraciona, fumant, bevent, menjant malament... Està bé, aquest, també. Intenta ser un quedevill en canviós. Bé, escolta, hem d'acabar el programa. Cristina, si la... Tinc molt, molta, molta audiència. Avui, que seria Trenintòpica, a Twitter. Aula de teatre. Aula de teatre, eh? Ja la neu, sobre aquest nou projecte teatral, el Taneu de Sant Just, agraïm tota la gent que ha fet possible. A veure, bueno, els veig informatius amb les notícies. Aquí més, a l'Àngel Cornejo, a l'espai de l'Àngel. Què ets, l'Àngel? Aquí veig que tothom és molt fan de tothom, m'agrada molt. No, més de l'Àngel i de Cristina. El Roger Corsul i la Nus Valric, amb la teatre. I a la segona hora, amb el David Tàbilas. Cabo! Bé, el Mar Romero, molt bé. Ué, que guapo que és. Que no se li va caver, Marc. I el Jordi Roca, a les Cositats d'Internet. Jordi, gràcies. Bona tarda. I a Twitter i al Facebook, a l'estic de la feina del Morro, la Cristina Barrios, Cristina, fins demà. Que vagi molt bé. Jordi Domènec, el retorn demà a partir de les 5. A veure si ara amb l'informatiu ho veig clar amb l'Andrea. Que vagi molt bé. Compte amb mi, l'últim sospir de la nit. I en el primer a la del dia, els teus llavis, quan battis, compte amb mi. Compte amb mi, quan succidin els dies. I si la boira en té l'esvida dels teus somnis, quan no els travis, compte amb mi. I tu i jo, en la ciutat ja n'has fet la meva a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que s'adcorin les dades, jo seré aquí espantant els teus malsons. Compte amb mi, en els dies de lluita. I si l'esperança t'escoida als malpassos, ja haurà uns braços, compte amb mi. I tu i jo, en la ciutat ja n'has fet la meva a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que s'adcorin les dades, jo seré aquí espantant els teus malsons. I tu i jo, en la ciutat ja n'has fet la meva a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que s'adcorin les dades, jo seré aquí espantant els teus malsons. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.