#664 - La Penya del Morro del 11/3/2015

En les eleccions municipals, quan més pots agrupar abans millor. A la pel·lícula Learning to Drive, de la directora Isabel Coixet, participarà a la secció oficial del 18è Festival de Màleg, que es farà del 17 del 26 d'abril. Ben Kingsley, Patricia Clarkson i Grace Gamer, protagonitzen aquesta comèdia dramàtica, que explica la història de la Wendy, una escriptora, que es treu el carnet de conduir mentre el seu matrimoni perill·la. Isabel Coixet també rebrà el premi i retrospectiva del Festival de Màleg en reconeixement a la seva trajectòria. A més, el certamen estrenarà un documental sobre la cineasta. Esports, Montserraia. El jugador alemany Marco Roys és el preferit per reporçar el Barça per un de cada quatre dels 800 encastats per Catalunya Ràdio. Derrere del jugador del Borussia Dortmund hi ha Madridista Isco, amb un 19,5% i l'Atlètic Coque amb un 14,7%. Avui el club de la mitjanit es revelarà les preferències pel que fa l'entrenador. Dos equips passaran avui als quals de final de la xàmpion, seran els guanyadors de les eliminatòries entre el Chelsea i el Paris Saint-Germain, amb empat a un de l'anada i entre el Bayern i el Shakhtar amb empat a zero. Els Mossos l'esquadran aconsellat als grups d'animació del Barça de Bàsquet que no converteixen a partit de demà contra el Macàvia, l'eurolliga en un acte polític. La policia reserva el dret de requisar el Palau Blauerana a banderes palestines i pancartes que puguin ser ofensives si el context del partit ho requereix. El club afirma que es respectarà la llibertat d'expressió sempre dins els límits de la tolerància i el respecte. I amb Batarpolo Femení, Sabadell Impèria, avui amb la clasificació per a la fase final de la xàmpion Saint-Germain, a la nada i va bé empat a 8. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 6 minuts us parlar. Andrea Bueno, Rafael Casanova, el general Mouragues, la xerrada de Coupons i Antoni de Villarruel, seran alguns dels protagonistes de la propera conferència de les seues. La historiador Carles Serret, biògraf de Casanova, és el convidat de l'entitat per parlar dels grans protagonistes catalans durant la guerra de successió. Durant la xerrada, Carles Serret parlarà de figures destacades durant el conflicte del 1700 al 1714. Malgrat tot, Serret apunta a la gran quantitat de catalans destacats en aquella època per tot plegat estructurarà la conferència en diferents categories. D'aquestes dues setmanes, s'obriran les pistes de les escoles, Montserrat i Montseny, que permetrà que els nens i nenes facin activitats al pati d'aquests dos centres, els dies que no hi ha classe. Les pistes estren obertes els caps de setmana, Sant, estiu i Nadal, el mes d'agost, romandran tancades. Durant les portes obertes a les pistes, no hi haurà vigilància regular. L'ús d'aquests espais quedarà limitat a les pistes i no es permetrà l'accés a la resta de dependències escolars. Tampoc estarà per més fumar ni l'accés d'animals, excepte gossos pigallos. I acabem destacant que l'associació Amics del Barri Sud ha recollit mil quilos de menjar en la seva derrera recollida solidària d'aliments. Va tenir lloc el passat 14 de febrer, davant del cap prau de l'Illa Walden i del centre cívic Salvador Espriu. I entre totes les persones que s'hi van acostar per donar aliments, es va recollir una tona de menjar per aquelles persones amb més dificultats econòmiques. Aquests mil quilos de menjar els va recollir Creu Roja al final de la jornada per repartir-los entre els usuaris. I això és tot el moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a les 7 al Sant Jose Notícies Edició Vesprant. Mentre estan us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesbern.com i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Bona tarda. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda Sant Just i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de la ràdio d'esquena. Els parla i ho saluda Jordi Domena, des d'ara vinc la set del vespre. Aquest és el programa 1.591 de la penya del Morro. D'aquí uns moments parlarem amb... No, no parlarem, no, escoltarem la peça que ens envia el Pau Marcos des d'Oxford, també tindrem la Clara Narrión des de la redacció del Time Out, parlant-nos de diferents articles que publicaran a la revista. La Montse, parlaràs de l'espai essència, avui parlant de llogues amb un dels professors i també tindrem la Rosé Ars d'Educació Canina, l'Èric Pomar, de les aplicacions fòbils i el Sergi Arrada, del casal de Joves de Sant Just. Tot això a la penya del Morro i d'avui. El Tren d'Intòpic, del dia d'avui, el Tânimoquí, amb la Cristina, el més comentat de Twitter. Moltes gràcies. Què passa? Ah, que no està. Calla, que no està. Calla, que no està la Cristina. No podem fer Tren d'Intòpic, no? Bueno, però si no podem fer Tren d'Intòpic, no ho fem, ja està. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea, bueno, sé, que està ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, ja! Què? Que no... que l'Andrea ja ha fet el guilloti. Ara fa un moment que no hi ha notícies de Sant Just avui, no? Bueno, sí, sí, ara m'agrado, no? Si estic sol aquí a l'estudi. Clar, també és una mica idiota. Pensava que estava a mirar els papers, xeco el cap, i veig que no hi ha ningú. Hombre i les fans. Gràcies, gràcies, noies, gràcies. No, no, no cal, ja està, ah, ja està. Ja està, que ja està, que l'Espanya... Bueno, estic una mica sol, sent una mica sol. Avui comença el programa més sol que l'una, però no passa res. No passa res, perquè si dins d'un mateix se sent ple, no hi ha soledat, que valgui la pena. Fem un poema d'això, un poema. Bueno, escolta, jo volia fer un entòpic, no puc ser, volia fer les notícies a Sant Just, tampoc ha pogut ser. Anem cap a Oxford amb el Pau Marcot. Ah... Doncs avui el programa el començem escoltant la peça que gairem setmana ens enviarà el Pau Marcot des de la ciutat britànica d'Oxford. Ara sabeu que el Pau fa uns mesos se'n va anar a viure en aquella bonica ciutat. Estic parlant com el micimoto. Se'n va anar a viure en aquella bonica ciutat i cada setmana ens envia una peça sota el títol. Mama, estic bé, perquè els seus pares i la seva mare, sobretot, no es preocupi i sàpiga que està bé. Pau, quan vulguis. Ràdio T'esper, 98.1. Ràdio T'esper, 98.1. Bona tarda. Bona tarda, una setmana més des d'Oxford, juntament amb l'Adrià Nortí, bona tarda, Adrià. Bona tarda, Pau. Des d'on avui ens traslladarem per explicar-vos unes quantes coses sobre la gran metròpoli que tenim a tocar. I tot i que no en sabem tant, com qualsevol que hi estigui visquent, com a mínim us podem aconsellar com moure'us i què veu, a més o menys. Pels que estigueu preparant una escapada, un viatge, directament, un trasllat, començarem pel principi, allotjament temporal, i moure'us per la ciutat. Això sí, des de la nostra perspectiva, de visitants puntuals. Sobre el tema del transport, el primer és un avís. Londres és molt gran. Evidentment, tot això a tothom ho sap, però un cop a la ciutat és quanta n'adones. Mirant el mapa, sembla que el més famós estigui pràcticament a tocar. Però la realitat és bastant diferent. Això no vol dir que el centre no es pugui fer caminant. Visitar el Vic-V, el West-Minster, el Baquincampales i Picadili Circus, per exemple, per un matí, és factible. Això, si la cosa es posa més complicada, si la visita es vol fer amb dissabte, perquè sembla que a mitja Europa està a Londres durant el camp de setmana. Aquests són els únics llocs realment accessible a peu, a no sé què sigui un bon excursionista. Per anar a candentar un Towing of London o la Catedral de Sant Pol, recomanem el metro. Per 12 lliures hi ha un billet per tot el dia. És molt car, però serveix per tots els transports. I si el dia és següent, només es fa servir el bus, potser es pot viatjar gratis perquè, pràcticament, no ho viuen. El tema llotjament, el millor, és fer una cerca per internet. Hi ha molta oferta i els preus són forces raonables per tractar-se d'una capital europea. Això sí, mireu bé la zona de l'hostal, perquè, si no és gaire cèntric, haureu de sumar el preu del transport segur. Nosaltres hem estat amb un parell d'ostals, i a la nit ens ha sortit, aproximadament, unes 20 lliures per cap, que no arriba als 30 euros. Això sí, eren habitacions grans, perquè anàvem amb grup. Però les dobles o triples tampoc es disparen de generació. Sobre què visitants, estalviem dirgos als monuments més típics i passem directament a les coses més curioses, començant per uns mercats i botigues. Tampoc som experts, perquè al final hem visitat al mateix, unes quantes vegades, amb diferents persones, però, a base de repetir les rutes, ja es les coneixem bastant. Comencem per Can Dem Town. Tothom coneix més o menys de què va. És un carrer ple de botigues on es pot regatejar i trobar pràcticament de tot, s'esoposa. Actualment, el principal carrer es poden comprar basicament souvenirs i samarretes, però si s'explora bé el mercat es poden trobar moltes coses. A part d'això, hi ha molts articles de decoració, roba i accessoris. El truc és, bàsicament, no quedar-se al carrer principal, sinó passar al pont que hi ha i ficar-se pels carrerons fins a arribar a l'antifospital de Cavalls, que ara està ple de botigues. I parlant de botigues, una de força graciosa és la de Manems, que són com es la casitosa de tota la vida. La veritat és que no té res gaire d'interessant, a part d'una paret amb tups de Manems separats per color. Ah, i que se suposa que és la botiga més gran del món dedicada a la marca. També hi ha una macro-botiga de joguines, que és de la màquina. Hi ha joguines, que es diu Hamley's, a Regent Street, on qualsevol se pot passar bé. Creiem que els que se'l passen millor són els que hi treballen, perquè podem provar totes les joguines. A part d'això, sabem que els mercats de l'onga estan molt bé, sobretot els llumenges, però de moment no hi hem pogut anar cap. Sempre podeu fer una cerca abans de viatjar, sobretot dels llocs com Porto Velo o Coventard. Deixant de banda les compres, també us volem fer un parell de recomanacions sobre visites generals. Estan basades, bàsicament, en museus. Potser no és la vostra prioritat, però, comptant amb el temps anglès, poden ser un bon refugi en un dia de pluja. La part bona és que són gratuïts i només demanen donacions voluntàries. Segur que en podeu trobar algun que us interessi. El d'Història Natural, la Nacional del Gàleri, el Brits i Jampeses Històriques, això sí. Tots són immensos, així que, si us hi podeu passar unes quantes hores, sense gairebé adonar-vos. Un altre lloc que va la pena visitar és el barri del Sofo, justament per sobrepicar dillícius. Tots hi ha moltes botigues i, sobretot, molts restaurants diferents per fer fotos al menjar i penjar-les a l'especial. I per acabar, un altre lloc on fer fotos de postureus, els parcs. Estan plens d'esquirols i són realment grans, res a veure amb la ciutadella. Els esquirols se'ls pot donar de menjar, però alguns tenen tanta confiança que s'hi pugen a la cama. Podien, per això, podien. Avui deixem aquí esperant que, si visiteu l'Ondres, els consells us siguin una mica útils. Preneu-vos la ciutat amb calma, porteu sabates còmodes i no us confieu si el matí veieu el sol, perquè pot començar a ploure en una hora. En aquest país el temps està boig. Però tot i això, mama, estic bé. Mama, estic bé. Mare, estic bé. El Justa la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida, hi tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, sí, què vols fer-hi, no? És el temps, no sí pot ser res, no ho podem canviar. Justa la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth jazz. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda... ...and on it's my life. Smooth jazz club. I esperem. A veus de la paròquia? Els reptes del papa francès. Gràcies, Òscar. Gràcies, Òscar. A veus de la paròquia, els reptes del papa francès. Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la paròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i initiatives renovadores del Bisbe de Roma, de cara a l'església i a la societat. Dimecres, a 2 quarts de 8 de la tarda, i dissabtes, a 2 quarts d'onze del matí, per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern, els donem 8.1 de l'FM. Gràcies a la vida. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu movit. informatiucomercal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Salón-Coll, farmacèutic del Carretto d'Ona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro a la Ràdio, i que tot vagi molt bé i cosat. El centre de la llaneria Berns saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bona tarda, Clara, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? La nostra revista del ciutadocultura de Capsarera, que surt els dimecres amb el període de Catalunya, i que la setmana amb la Clara Nervión repassem alguns dels articles de la revista. Per cert que, Clara, s'acosta al Barcelona Vier Festival. Doncs sí, exactament. Parlem de la quarta visió d'aquest festival, que torna a repetir ubicacions i se celebrarà en Mosomarítim, entre el 13 i el 15 de març, que hi ha també aquesta setmana. Sí, de fet, és aquest fin. És aquest cap de setmana, si ets sí, és darrere tots, cap al Mosomarítim, avui d'aquesta fira de la Cervesa, en què el principal reclam és una barra gegant, gegant a les 60 files totes, on hi van canviant les cerveses, i podrem degustar-ne fins a 300, és a dir, una darrere d'altres ens podem desparar de 300 cerveses. Clar, sí, i el dia següent vas tu a treballar, perquè... És cap de setmana, aquestes cerveses. Ah, és que la setmana és veritat. Sí, que és cap de setmana, però, per un moment, crec que sí, cap de setmana, si t'has de fotre 300 cerveses, de forma diferent, una darrere l'altra, ni que sigui cap de setmana, passa un o dos dies, i encara ets de... Espera, tu hi ha hagut alguna vegada, Clara? No he anat mai, perquè a mi... Soc molt simple, les cerveses, a vegades, me'n palaguen. Sí, mira, hòstia, això, ara... Podrem 300, em sembla, com complica. Ja. A mi, de servei de la vida en les comercials, m'encanta, i d'aquesta sí que me'n podria fotre 300. Ja, com en escoltin els de l'Associació Virrot, que són les de cerveses artesans d'aquí de Sant Just, anem arreglats, però és que a mi em passa una mica el mateix, també. A vegades les trobo com massa fortes, les artesanes. A més, què passa, això? Sí, sí, és just amb això, Jordi. Clar, i ells diran, no, és que les altres cerveses comercials i convencional són aigua, vale, sí, potser sí, perquè... Jo no em puc fotre 3 llitres de virrotesana, perquè... Clar, a mi, eh, a més, són opinions personals, i ha fet, com tots sabeu, el Virfestival, un món d'exit, i hi ha moltíssima gent que va i que el faig i que està content. No, perdona, i la cervesa artesana, que alguna vegada també heu parlat aquí, al Time Out, és una tendència que ha creat molts fans en els últims anys, no? Sí, bé, bé, molt bo. A mi nosaltres ens n'alegrem, perquè després acabem consumint les xifres marques que tots coneixem. Efectivament. Vale, doncs aquestes setmanes, el Barcelona Vies Festival, abans fent allò que feien a la Diagonal, doncs recordes, clar, d'això, que fa molts anys, eh, que també era com una mena d'octoberfest, però com una filla de... Jo crec que sí, és diferent, perquè, per nosaltres, són un món d'activitats de la ciutat, que jo crec que ja em van parlar l'octubre passat. Això és només Virfest, que és focalitzat sobretot en vines artesanals, de petits productors catalans i de fora, i això, excita, fa assegurat per ser deuros de contegraus en un got i els esprimes d'aquestes. Bé, parlem ara del Brands Electrònic, això té una cosa a veure amb el que es fa Montjuïc, els teus menys a la tarda o no? Efectivament, això ho organitza la mateixa gent que el Pícnic Electrònic, però això és com la versió, diguem, de primavera, quan encara no fa tanta calor com pernalla del Montjuïc. Sí. Pícnic Electrònic, que l'han passat a CSFB, i aquest any surts al poble espanyol. Ah, molt bé. I com el Brands Electrònic comença també les 12 h al migdia, de bon matí, en activitats partiatures, hi ha un tema més familiar, i després comença allà, la festa grossa per les ingresses. I aquesta setmana d'aquest diumenge és el primer, i actual, el duo alemany Amem, que fan Deep House amb influència d'aigua. Com l'escriu, en Amè? Amè amb un accés circunflex al A, una M i una F. Ah, d'acord. Uf, no sé si ho t'ho miri. Igual, un altre YouTube, no? A l'espatí. Sí, sí, bueno, si no, ja ho farem. No, més que res per saber com sonava, que, de fet, estarà pensant que el Pícnic Electrònic, un dels de Gris, que va tenir l'any passat, que va ser el primer que es va fer l'any passat, que va ser el primer que es va fer l'any passat, o ja ho veurem uns quants. Ja importa, ja importa. El franc és el segon, i el Pícnic ja té un recorregut més llarg, ara no sé exactament quant, però sí, ja té un... No, que anava a dir que un del de Gris també era l'hora, no? I que hi havia també com així... hi havia un rotllo familiar, també... Sí, això també és això que comentava. Que comença la 12 i durant el dia, sobre 5 o així, hi ha activitats, hi ha un rocòdrom, hi ha activitats per les nens, per els nens, per la musiqueta, però la música està posada a un nivell, diguem, apta per els nens, i a partir de la signola de tarda, arriba dels grans i... i és més per ells. Molt bé. I l'important de saber també és que les dones per nens i per a les altres, de forma que no patiu per anar amb nens, perquè no s'ho esbarrejarà amb la festa d'agorressa. El poble espanyol, eh? El poble espanyol. I això només ho fan un cap de setmana o ho fan més dies? No, no, ho faran... no ho sé dir, doncs... un cap de setmana sí, un diumenge sí, un diumenge no... fins a l'estiu. Molt bé, doncs també. Anirem parlant amb el camp de les pròpies setmanes. Clar, bé, i acabem ja amb una última activitat, Clara, que és... això m'agrada molt, eh? M'agrada molt, molt, molt, molt, molt, això. Aquest tema que ens proposes, que són bars amb tapes gratis. Una cosa que, si ens escolti algun madrilell, diu que aquí estàs locos, perquè ja és el que fem molt sempre a nosaltres, bé, bueno, madrilells o el resta de l'estat. Però, Clara, aquí no és tan comú a Barcelona trobar bars on demanis una canyeta, per exemple, i et posin, jo què sé, unes olivetes, o et posin unes patatones, no? La cosa va una mica més d'allà, i nosaltres sempre tenim molta, molta, molta beja de la gent del sud, sobretot de Madrid i també de l'Andalusia, no? Que tenen sempre unes tapes boníssimes, i el que hem d'entrar a buscar és això, llocs on no només es posen uns cacauets, sinó que va dir una mica més allà. I hem trobat diversos, per exemple, l'ambient de del sud, que és tal que ha rebut l'adumat 85, que ja són en Toni, que el porten un noi de Granada i una catalana, i van ser els primers en oferir tapes bones i de qualitats amb les seves canyes, cada canya val U80, i ve conveniat d'una tapa diferent, casolana i generosa, és a dir, podem trobar des de tristada patata, sense la dilla russa, uns pinxes amb pernil, diferents tapes, però que no es limiten a les 4 patates, sinó que realment és una bona tapa i gran. Ja ho veig, ja ho veig, aquesta ruta és en Toni, dius? No, el carrer Vila Domàt 85. Ah, el carrer Vila Domàt 85, m'apunto. Aquesta és la primera opció. Després també n'hi ha d'altres, que a Barcelona ho faran per gratis. Jordi, tenim un que és, possiblement, un dels més mítics, que és la gata mala. Ah, la gata mala. El carrer rebassa número 37, que és a la part nord, a la part redal, a la part que està tocant a la muntanya. Sembla que està tocant a la plaça Rovira, diria. Exactament, és just per saber la plaça Rovira. Molt bé. Doncs ells també posen un amòrit, i amb l'amòrit es posen una canya d'aquesta, i una tapa d'aquestes bones, bones, bones. L'únic problema que té és que sempre està molt, molt, molt ple de gent, i a vegades, a unes coses, per fer-se un petit lloc a la barra. Això farà... Sí, farà avieta, però és el que hi ha. Perquè el boca orella funciona molt bé, tothom ho coneix, i, de fet, clar, gràcia sol passar, eh, que quan un bar està bé i tal, depèn de quina hora vas, és impossible aconseguir un lloc per estar tranquil·lament. En fi, tenim la gata mala, el carrer rebassa 37, amb un amòrit i també una tapeta. Hi ha algun altre, ja, per acabar? Mira, fins i tot amb un que he pensat, especialment per tu, perquè la Casa Major està al barri de Sants. Home, això m'apunto, Casa Major. Que s'agrada a les hores d'aquest... diga-li el Jordi, que és per acontentar-me. Home, que bé. Està al carrer Dracto Triador 72. Sí. I, com us deia, es diu Casa Major. I és un... un restaurant gallec d'aquest típics típics que, més enllà de la tapa que us posen, podeu provar la conya al pob, que és tan boníssim, i també us serviran un pinso superbon, amb cada canya que demaneu. Ah, molt bé, doncs escolta'm el punto del carrer Dracto Triador 72. La Casa Major. Aquesta música de fons sembla... just a molinero, una mica. En fi, Clara, moltes gràcies, una setmana més que vagi molt bé. I cuida't molt. Fins i mig, que veu un petó guapa. Adiós. Bé, eh... sí. Doncs nosaltres anem acabant ja aquesta part del programa. I d'aquí un moment tindrem a la Monts i Ferrat, l'espai essència. Espai essència. Consciència i divulgació. Sí, Martí, per la Monts i Ferrat se'n va ara. Fem una pausa d'aquí uns moments, i avui a la Montse que ve acompanyada d'un dels professors de yoga de l'espai essència. Fins ara mateix, a l'Apenya del Marro. El just de la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera, i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'alfe i d'aigua impressionant. Clar, que vols ser-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Justa la fusta, vivim s'enjust en directe, cada matí, de 10 a una. Smooth jazz, home. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 a 10 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Com vols, ma mare? Smooth jazz club. I esperem. Bona tarda. Aveus de la parròquia els reptes del papa francès? Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma, de cara a l'església i a la societat. Dimecres a 2 quarts de 8 de la tarda i dissabtes a 2 quarts d'onsa del matí per ressent un i amiga de Ràdio d'Esvern, els donant 8.1 de l'FM. Gràcies a la vida. Gràcies a la vida. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segon audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. El teu ordinador o dispositiu mov. Què passa si hi ha un cotxe a li treus l'herbàc? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Tenim molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Ràdio d'Esper, 98.1, Ràdio d'Esper, 98.1. Com que la setmana a la penyola del Morro tenim a la Montse Farràs de l'Espai d'Escència, d'aquí de Sant Just. Un espai de tranquil·litat, un espai de consciència. Montse Farràs, bona tarda. Bona tarda. Com et trobes? Em vas trobar millor. Tot i que la respiració em falla, malgrat les classes de respiració que tinc a l'abast. Avui no has vingut sola, perquè has tornat amb David Allon, que és un dels professors de yoga d'Escència. David, què tal? Bona tarda. Amigo tal, el programa, una setmana més. Ja vam parlar de yoga fa unes setmanes, aquí a la penyola del Morro. Però avui volem aprofundir una mica més, no? A més, em sembla que Montse, d'aquí uns dies, us visita a Bassista, que és un... un gran coneixedor de la matèria del yoga, i que és bassa, i que es sembla que fent un curs el 28 de març i el 29. El cap de setmana, l'últim cap de setmana de març, aquí a Escència. Sí, amb Bassista és un personatge molt agradable, el tracte, molt amè. És un home molt pragmàtic, toca de peus a terra, però gran coneixedor del yoga i dels resultats terapèutics que arriben a través del yoga. D'una conversa molt fàcil, i que val la pena, val la pena, doncs tenir un moment, qui tingui una mica d'inquietud, compartir unes reflexions amb aquest home, molt recomanable. En David, us en parlarà una mica més. Diguem-ne, la xerrada i taller que farà porta de títol, el amor bien entendido. I parlar de desgranar una mica, com la part del yoga més... més psicològica, més de coneixement, i coneixement i autoconeixement, el tractament de les emocions, i la diferència entre un amor emocional o un amor de veritat. És que és una acció justa i necessària, no? De fet, jo em sembla que és la primera vegada que escolto relacionar el yoga amb l'amor. Perquè, normalment, jo tinc la sensació que el yoga és un lloc de reacció amb un mateix, a través dels exercicis que tu mateix fas i els cursos que feu a Essència, però el yoga i l'amor, com es pot arribar a casar això? Mira, jo la gent que ve per Essència sempre dic que hi ha diferents mirades i totes són lícites. Hi ha gent que fa el yoga per fer exercici físic, i això és una actitud ben lícita, i llavors la gent pot anar als polisportius, pot anar als dires, etcètera, etcètera. Però, a Essència, la mirada és una altra. La mirada va una mica més en la profunditat i busquem una mica a costar-nos a la poresa del yoga. I la poresa del yoga va inevitablement... Tornem a parlar sempre de la mateixa, de l'autoconsciència i de l'autopservació. I quan et mires cap a dintre, a lo que és, David, l'unió, que és en realitat el que vol dir yoga. Exacte. Unió conscient amb l'Essència d'un mateix. No en parla l'altra vegada. És veritat. I clar, aquest amor ben entès, com es pot arribar a aquest amor ben entès, a aquelles relacions, també, entre nosaltres, a través del yoga, siguin les correctes i no siguin tòxiques. Exacte. Doncs mira, precisament això, la toxicitat de les emocions, de vegades, una persona que sembla molt amorosa, en veritat, està tenint una actitud que no ajuda als altres. El somriure, igual, quan ha de demostrar un rebutge, no? Potser. És una actitud que ha reforçat males maneres de la gent, no? Doncs això seria una acció amorosa. És una resposta contundent, una bufetada, entre cometes, que no, clar, per la por no s'ha estimat, per la por no... Sempre és algú com... és egoista, no? És una acció egoista el fet de ser amorós, de vegades, entre cometes amorós. És diferent ser una mica això. Hauríem de començar, potser per reflexionar, que és el que farem aquest dia, sobre la paraula amor o sobre el que significa, no? Perquè també hem d'anar alerta, no confondre el que és amor i l'enamorament, que són coses diferents, no? Enamorament més emocional. L'amor que parlem nosaltres és... De fet, és la consciència. No parlem de l'amor d'estimar l'altre, no? No és un amor dirigit. Si no és un amor... allà. Només d'observar i de sentir, no? No és un amor cap a tu o cap a l'altre o cap a les coses, sinó és l'amor com a bàsic sustencial de allò que som, realment. A mi hi ha una definició que m'agrada molt de l'amor, que és l'acció justa i necessària. Acció? Acció amorosa és l'acció justa i necessària. Ni més, ni menys, no? Justa i necessària, en cada moment. I tu faria servir la paraula acció? Bueno, per definir amor, definir una acció amorosa. Més que amor. Aniria en una part molt metafísica. Home, és una reflexió molt bonica, no? De totes maneres, avui també, com que tenim aquí, aprofitarem i pararem una mica de yoga, en general, perquè les clars pràctiques que tu fas a essència utilitzes eines de fa milers d'anys, podríem dir, que, de fet, segueixen sent útils, intenten crear nous àvids des d'una base màgica. És apuntat. I també utilitges això que comentàvem fa un moment, ara, i que tenia la Montse, que és la consciència. Aquesta és la base màgica, no? Això de màgic de vegades sona com un, com és molt l'aire, o no? Però és el parar per a observar, no? Això és essencial en el yoga? Totalment, sí. Bàsic. Això és el yoga, per a observar. El moment que pares a observar, et connectes amb el present. I tractem començant pel cos. Per a observar el cos, observar com estic respirant en aquest moment, això et connecta tant en el present i no necessita res. A més, sembla una cosa tan fàcil i tan senzilla, i tan simpla, no?, que és dir, observar com entra l'aire pel nas i torna a sortir, o per la boca, a l'ara i aquí, no? Però és que hi ha molta gent, que potser no... També m'incloca, que per ritme de vida que portem, que és com sempre que vas molt ràpid, si no tens temps, més fora això que et dic, no tens ni temps de donar-te com respires, tu mateix. Bueno, i temps tenim. El que no tenim aquest plantejament. Quan tu introdueixes aquest plantejament, dius... Un cop al dia, encara pots posar el mòbil que piti, no, pipi, parar a l'observar. I en aquest moment, para a l'observar. No cal ni que tanquis els ulls. Només estàs allà com estic. Igual tinc una postura, dic, com estic, vaig a posar-me bé a la cadira. O estic respirant per la boca, o tinc una respiració... ufagada, no? I la gent que no ha fet mai lloga, això li pot arribar a sorprendre el primer dia, però he trobat casos amb gent i amb alumnes que estiguin als teus cursos, que comencen a respirar i comencen a notar coses curioses, sí? Què els passa? Bueno, jo mateix... vaig sortir, com dient, no estic, això és possible de la primera classe. Això és possible. Sí, la gent surt... Clar, és un parar, no? Una connexió, en veritat, aquesta connexió conscient. Amb un mateix, no? Sí, és com si a vegades veiessis descobrir 6 coses a través del microscopi, no? Que tu anant a la visió normal no la veus, i de cop i volta et pares, dius, oi, si això està ple de vida, si aquí hi ha un munt de coses, no? Jo recordo que el primer que vaig descobrir és que jo respirava de mig d'aquí del pit cap amunt, no? I llavors ens vaig entendre, perquè em cansava tant amb natació, etcètera, etcètera, i va ser a partir d'aquí. I després dius, oi, no, però si aquest cos té molta més capacitat d'aire, l'aire va per tot arreu, no? Li descobreixes els camins, i com s'example, i aquí... Exacte. Mira, jo ara, mentre et sentia, he parat a observar i m'he donat que la meva respiració no... estava una mica agitada, no? Estic aquí a la ràdio, davant d'un micro, m'està sentint gent. Hòstia, i no m'ho puc permetre, potser, no? No, no me n'adono, no era conscient d'això, no? Exacte, exacte. I què? No passa res. Suposo que aquest és el gran, per alguna forma, truc, també, que és dir, ostres, sóc conscient d'això, i què? O sóc conscient d'això, Valci, però continuem. Vull dir que en lloc de donar-li moltes voltes a les coses, i estar, doncs, amb coses que realment no som veritat, perquè ho ens estem inventant, no? La nostra ment va com a boja, pensant les 50.000 milions de possibilitats que pot arribar a passar en un moment a la vida, i, en fet, no passa mai. És que això és molt curiós, com la nostra ment. I, en canvi, això ens fa ser conscients del moment que estem vivint ara mateix. És a dir, el tema... el yoga treballa al principi, a més a més, del curs físic, treballa molt les emocions, i les emocions, de vegades, no són conscients de les emocions que tenim. Doncs ara tenia una emoció de por, no? Bueno, tinc una emoció de por, d'enfrontar-me, d'anar a ràdio, estar, dir, que pot emportar-se'n, però si jo observo i dic, bé, doncs, estic aquí, no? Estic molt a gust, a més. De fet, va, gràcies, però vaja, així ja es tenim molt guanyat, no? Al fet de dir, val, doncs mira, doncs ara tinc por, doncs ara estic content, doncs ara tinc nervis, però hi ha molt de gent que, a vegades, ens passen coses, i, de vegades, no sabem per què ens passa, o no sabem què ens està passant, i, clar, estem compartuts amb nosaltres mateixos, no? Clar, home, jo ho veig claríssim, això sempre és com si tu tens un enemic i el mires directament als ulls, l'enemic deixa de fer-te por, es fa petit, no? Però això és igual, ui, què tinc, què tinc? Ai, no sé què tinc, ai, no estic bé. No, què tinc? Tinc por, per què? Per això? Ah, i l'enemic es fa petit. Clar, ja està. És que tenim molt de guanyat, molt de guanyat. En fi, de fet, hi ha una relaxació, tu en parles, també, de la relaxació final, no? Què era això de la relaxació final que feu, també, en les vostres classes de yoga? Bueno, això és la integració de tota la sessió, fem una part de respiració, la consciència, diguem... És consciència del nas en dins, tractada de... com si fos un gimnàs, també, d'alguna manera, un gimnàs intern, d'exercitar en aquesta habilitat d'afer-te conscient de com està el dit gros del teu peu dret, i anar passant pel cos, passant per la respiració, no? Això és tot el procés amb les postures, de la direcció de les postures, etcètera, no? Clar, és que això també, perdona, que talli, però és molt de sant, també, tot això. Perquè tenim un dit gros del peu dret, saps? Saps què vull dir? Ho sent, ara? Home, ara es podria sentir-lo, podria sentir-lo, però, clar, en el sentit de dir que tenim moltes coses que no... que ni ens n'adonem, no? Jo ho vaig aquí, que, hòstia, tenim moltes coses, no? I que passem per la vida a vegades sense donar-nos, perdona que no em volia tallar, però ara em va... m'ha agradat la reflexió que has fet del dit gros del peu, que sé que el sento, m'ha agradat. Ara, però un cop hi has posat la consciència. Clar, un cop és la consciència, exacte. Llavors, poses la consciència allà i el que fas és un petit escanejat, no? Exacte, exacte. I de fet, m'imagino que la reflexió també pot continuar, també, per totes les parts del cos, no? Sí, sí, exacte. I diguem, clar, totes les tècniques, parlava del que fem abans de la relaxació, com la relaxació com a guinda final, no? Fem un desbloquejament físic i energètic, no? Llavors, a l'hora de la relaxació, és una relaxació guiada, en la qual també hi ha una part que et quedes tu amb tu mateix. Allà s'arriba, normalment, a una relaxació molt més enllà de la son, no? Perquè és una relaxació conscient, no? No és natural. No és una relaxació profunda, o sí que ho és. Sí, una relaxació profunda. Però va més enllà de la relaxació que hi puguem arribar a solir quan dormim. Seria com dormir molt conscient, molt despert, endavant molt desperta, però molt concentrada. Això seria una estat meditatiu, més que relaxació, no? I arribaria, no? Això és la relaxació. Estem tan conscients de deixar caure cada petita tensió d'allà al present, al nostre cos. La menys en va, la menys en va, la menys en va. Però respiració, tornem. És màgic. Jo ho veig que sí. Home, de fet, és que sí. Jo també entenc que ho visquis així, perquè quan passen aquestes coses, i amb un mateix, jo crec que també al·lucina. En fi, no sé si voleu afegir alguna cosa més, Montser o... El David. El David és el que he fet amb això del yoga. Quins dies feu els cursos de yoga? El David està als dilluns, per allà. Llavors també en tenim dimecres i dijous, però llavors no fem hata, fem condalini, que és una altra mirada. Perquè el yoga hata, quin tipus de yoga és? Per defensa del condalini, per si alguna vegada pot ser també. Sí, la gent ho pregunta, això. Potser fa uns anys era una cosa que... Ara ja és com... es va especialitzar molt el tema del yoga. El David sempre diu que el yoga només n'hi ha un. Sí, yoga només... Yoga és... bueno, el que hem parlat abans, te'n recordes de memòria o què? És que és curiós a que recordes, no? Unió conscient amb l'essència d'un mateix. De la cosa altra vegada que van dir no és perquè sigui essència, però unió conscient amb l'essència, amb el que som. La consciència, a vegades. Consciència amb pròpia persona de lo que ets. Yoga no en sé tant, quan la gent em ve a preguntar i em parla de les diferències, no? Jo dic un és més físic, l'altre treballa una mica més la veu, la respiració, hi ha quines diferències i tal. Jo sempre li dic que la gent això és com fer el vermut amb Martín. No, no. Ah, no? És un nada de gustar. Què seria, Martín? No, un nada de gustar. Ha d'aprovar i saber què li convé més, potser. Depèn de quin diumenge et convé a Martín Insano, i un altre diumenge et convé a Martín. Normalment qui li agrada el Martín i no li agrada el Insano. Ja qui li agrada tot. Trobo que ho allargueu molt, això. Però l'essència és un bar que ha d'offerir diferents. Ah, un bar. Un bar, com ho volen. En fi, Montser, Ferraz, David, jo moltes gràcies per haver vingut una vegada més. Gràcies a tots. Gràcies. Gràcies a tots. Gràcies a tots. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. both tim banana y sang sueguda. Bona compra com a organism, i ho hem ingressat molt sandil. Ja hubíem fet des de fa temps per cooperation al nivel internacional en molts juridicions. Sí. Ja hi treballen també els interventors nomenats pel banc d'Espanya per la comissió espanyola del Mercat de Valors. Aquesta acció, però, no ha de preocupar els inversors. Notícies breus, Montse Quadreny. Els psiquiatres han descartat que la dona jutjada per haver mort dels seus dos fills tingui cap malaltia mental i que estigui afectada d'una depressió greu. Afirmen que té un trastorn de dependència i va perdre el nord quan la va deixar el marit 4 mesos abans del doble infantisidi. Així ho explicava una de les psiquiatres, el jutge. Ya se queda un poco sin rumbo, ¿no? O sea, todo lo que gestionaba a su vida y aunque había violencia en el ámbito familiar, pero... Para entendernos, perder el sentido de la vida. Sí, yo creo que aquí se pierde ella. La comissió de ferres institucionals del Parlament aprova la compareixença del director del servei meteorològic de Catalunya Oriol Puig en relació amb el cas de presunta blanqueig de diners pel qual està imputat. A més del germà del conseller d'empresa i ocupació, en aquest cas també està imputat una altra membra de la família, Jordi Pullar. Les tropes iraqüenes entren a Tikrit després d'una ofensiva de 10 dies contra l'estat islàmic. Les forces iraqüenes amb soldats policies i també paramilitarxites ocupen Javen a part del nord de la ciutat. Si recuperessin Tikrit, ciutat natal de Sadam Hussein, les tropes iraqüenes tindrien una bona base per atacar Mossol, la gran ciutat del nord de l'Irak. Els Estats Units aproven noves sancions contra ciutadans russos i ukrainesos, segons especifica el Departament del Tresor, un és l'exprimer ministre d'Ukraine, Mikola Azarov, refugiat a Rússia des de fa un any, exactament igual que l'expresident Yanukovic. Les sancions a Azarov hi ha una desena de persones més, totes de l'òrbita del Kremlin, impliquen la congelació dels seus vents als Estats Units. S'amplia d'aquesta manera el paquet de càstics que, tant als Estats Units com a Europa, estan aplicant per la intervenció de Rússia en el conflicte a l'est d'Ukraine. L'Ajuntament de Castelló d'Empúries a l'alampordat recupera després de 40 anys la concessió del passeig maritim de la zona d'Empúria Brava, Empúria Brava, Carme Canet. Hola, bona tarda. Després de 40 anys de no poder actuar en aquest espai, que és l'únic al Estat espanyol gestionat per una empresa privada, finalment l'Ajuntament podrà prendre les regnes i fer una intervenció pensada tant per al turisme com per als residents. S'hi ruminarà tot perquè ara no té ni un punt de llum. Després es repavimentarà tot si farà un carrer al vicinou. El cost total del projecte és de 3.200.000 euros i està previst que s'acabi en 3 anys. Carme Canet, Catalunya Ràdio, Empúria Brava. Aquest vespre s'estrena una de les obres teatrals més esperades de la temporada, una jornada particular, basada en la pel·lícula del mateix títol que va dirigir Etore Escola i que van interpretar Socia Loren i Margello Mastroianni. Clara Segura i Pablo D'Erqui interpreten aquesta peça que dirigeix Oriol Brogi Pèbila. Diguem que m'he faltat de les seves històries i de les seves normes. Obre majúscules aquest vespre a la biblioteca de Catalunya. Una jornada particular es desenvolupa en un sol dia a Roma. Tot el poble d'Itàlia surt al carrer, a veure la desfilada que Mussolini li ha preparat a Hitler. Però no tothom hi va, una mestressa de casa interpretada per Clara Segura. Es trobarà amb un tormentat veí Pablo D'Erqui que no conbrega amb el règim. Clara Segura és Antonieta. Hem fet una cosa més cap en dintre, en aquest sentit. També són personatges amb una repressió més gran a nivell emocional, no? Per la seva banda, Gabriel E. Pablo D'Erqui diu que s'han inspirat en la pel·lícula, però que no han intentat copiar els personatges perquè cadascú li ha donat el seu particular tant anar. El núcle de la història és una història d'amor, una història d'amor, de comprensió, de compassió. Dels personatges que aparentment són molt diferents es troben i passen un moment molt, molt maco. I avui en dia això encara és gaudible. El tercer en discòrdia és la portera del edifici que tot ho veu i controla Marcia Cisterbo. A la que detecta alguna cosa va cap allà i li diu, Antonieta, què està passant aquí? I jo no et dic res, però cuida dintre, saps? És això, que està sempre a la que salta. Una jornada particular de dirigida per Oriol Brogis es trena aquest vespre a la biblioteca de Catalunya. Un 25% dels socis del futbol club Barcelona encastats per Catalunya Radio diuen que l'alemany Marco Roy seria el reforç preferit darrere del jugador del Borussia de Dortmund i figura el del Madrid Isc com un 19% i el de l'Atlètic de Madrid Coque amb un 14,7%. Avui al club de la mitjanir revelarem les preferències dels socis del Barça pel que fa a l'entrenador. Aquest vespre juguen dos partits més de tornada dels buitens de final de la Lliga de Campions a partir de 3,4 de 9, Chelsea i Paris Saint-Germain amb empat a un de l'enada i Bayer de Monique, xactar de dònets amb empat a zero del primer partit. I els Mossos d'Esquadra han aconsellat els grups d'animació del Barça que no converteixin al partit de demà contra el Maccabé i l'Eurolíga en un acte polític. La policia reserva el dret de requisar el Palau Blaurana banderes palestines i pancartes que puguin ser ofensives si el context del partit ho requereix. El club afirmament trastant que respectarà la llibertat d'expressió sempre dins dels límits de la tolerància i el respecte. I tornarem a l'esseta amb totes les notícies, el Catalunya vespre. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Andrea Bueno. Rafael Casanova, el general Mouragues, Mariana de Copons i Antoni de Villarruel seran alguns dels protagonistes de la propera conferència de les seves aquests divendres. La historiador Carles Serret és el convidat de l'entitat per parlar dels grans protagonistes catalans durant la guerra de successió. Durant la xerrada, Serret parlarà de figures destacades durant el conflicte del 1700 al 1714. Malgrat tot, Serret apunta a la gran quantitat de catalans destacats aquella època, per tot plegat, estructurarà la conferència en diferents categories. La xerrada serà demà a divendres a les 8 del vespre a la sala piquet de la Teneu. 11 noies i noies de Sant Just participaran de la 6a edició del projecte Conecta. Som 9 joves d'acordessó de l'institut i dos més de l'escola concertada Madre Sacramento. Ahir es va signar el conveni del projecte entre l'Ajuntament i les empreses i centres educatius implicats. El projecte Conecta és un programa de diversificació curricular que permet als joves fer pràctiques empreses o equipaments Sant Just Tens en diferents sectors professionals. D'aquesta manera, mentre combinen els seus estudis a l'institut i a Madre Sacramento, es relacionen amb el camp laboral i, alhora, poden trobar una motivació per a la seva formació. I acabem recordant-vos que segueix obert el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Fins al 17 de març, els pares i mares poden demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin p3 al setembre tindran place assegurada en una escola publicada a Sant Just. I, això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora més amplia dels Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentre estàs, recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. Bona tarda. És un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I, clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no es pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth Just. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les Smooth Just, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Just Club. I esperem. Aveus de la parròquia els reptes del Papa Francesc. Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds iniciatives renovadores del bisbe de Roma que cara a l'església i a la societat. Dimecres a 2 quarts de 8 de la tarda i dissabtes a 2 quarts d'oems del matí per recent uni amiga de Ràdio d'Esvern els donant 8.1 de l'FM. Gràcies a la vida. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Ara, la informació del baix i l'obregat el teu ordinador al dispositiu MOP. www.informativcomarcaral.com Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'ed. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. I forma-te'n el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Ràdio d'Esber, 98.1. Què tal? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Montrò. Gràcies, gràcies. La Ràdio Amiga amb Ràdio d'Esber. Gràcies. D'aquí uns moments parlarem amb el Sergi Arrada del Casal de Joves, que avui, per cert, tenen reunió amb els pares i mares dels alumnes del teatre social del Casal, que se'n van a Islàndia. És una amiga ràbida i em veja sana, per la setmana santa. Parlem d'això amb el Sergi Arrada i una estona. També tindrem les aplicacions mòbils de l'Elico Amar i la Roser Arx. Ja, si ja està el telèfon, ja va. Anem a saludar-la amb l'educació Canina. I una setmana més parlarem d'educació Canina. El programa ho fem amb la Roser Arx, que ja tenim el telèfon. Roser, bona tarda, com estem? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, bona tarda, Roser. Escolta, dius que aquesta setmana vols parlar-nos sobre el procés que passa un gos reactiu per arribar a aturar allò que l'activa. Això, en català, què significa, Roser? Això vol dir... Hi ha diferents maneres de reaccionar en algo que activa, no? No, per un gos. Però, bàsicament, és allò que no acaben d'entendre i han de... quan s'ho troben. Hi ha sigui un nen que passa corrents i li han de mordre. Hi ha sigui patat, hi han de sortir corrents, i hi ha sigui la bonàgina de la ciutat, no? Que són com una mena de mecanisme de defensa que podrien tenir. És un mecanisme interna, sí, que activa a Sant Amor amb les 3 i que els fa activar. I, llavors, qualsevol resposta que pugui oferir i en algunes de més petits, on és més fàcil de treballar i d'altres que són més ledges, que realment tenen un problema amb la grasió, per exemple, però que el procés que passen més llarg com escurt acaba sent molt similar. Llavors, vull sonder-me una miqueta en aquest procés i en les parts que té i en els quals ho tenen en compte. Ja saps què? Jo ho entenc millor si parlem a través d'exemples, Roser. O sigui que, si ens posa algun exemple millor... Per exemple, parlem d'un gos que mossega de forma incentiva i de cop i volta, sense motiu aparent. Exacte. Per exemple, parlem d'aquest gos. El primer que hauríem de mirar és l'entorn. Quin seria el millor entorn per començar a treballar això? Perquè un gos que no costa tot arreu a treballar. Llavors, seria ideal buscar un entorn que no s'hagi fet, perquè no hi ha hagut cap problema. I això, a més, és una bona referència. A més, si tens un entorn que és un entorn on, principalmente, tu, el propietari, poguessis estar tranquil. Tranquil vol dir que tinguis una certa sensació de control. Per què? Perquè això et portarà a fer una bona referència per aquest gos i a com et portes per millorar. Si tu n'has una bona referència i ets d'alguna referència que té, t'estàs nerviós, t'estàs patint, estàs passant la mateixa por que està passant el gos, d'alguna manera. Això potser ho hauríem de treballar en espais on estiguessin sols, podríem dir, que no hi haguessin... Depèn, perquè al final tot el que busques és que hi hagi la possibilitat que aquest gos pugui relacionar-se amb allò que el Ferret diu, si no ho acaba aprenent mai. Llavors, en el cas aquest del gos que m'ho cega, posem... anem a ser una mica més específics. Podria ser qualsevol cosa, eh? Però, per exemple, un gos que sempre et vol atacar els gossos masques. Sí, sí. Doncs el primer que hauríem de buscar és un espai on, de nosaltres, estiguessin tranquils que aquest gos no pot anar. Molt probablement un camp tancat o... Jo faria sempre espais oberts en el cas així, en el cas d'una agressió o d'una por molt extrema. Espais oberts, però de l'imitat, una miqueta, que tu tinguis la tranquil·litat que el gos no fugirà, per exemple. I a partir d'aquí, amb molta cura, i anirem presentant a la distància, buscarem una distància, que això n'hem parlat algun cop, de la distància crítica, no? Buscarem la distància, i el gos se poguerà allò que el fa reaccionar, i a partir d'aquí comencem a treballar. El gos el que necessites entendre, que és allò. Si no ho entén, no arribarà mai a estar tranquil en aquella situació. Llavors, no només hi ha un espai adequat, sinó també que pugui reaccionar aquest en el cas del gos, doncs que hi hagi mascles, que puguin tolerar-lo, de sàpig, en com gestionar un gos que se'ls et tira a sobre. Clar, clar. Home, de fet, tot això que dius és... N'has d'ajudar, potser, d'un educador caní, no? En un cas tan extrem, sí, però... Podem... Mira, no, anem a un cas una mica no tan extrem, però el podem treballar amb els punts que hem marcat. Llavors, gos que aborda quan passa algú corrents. Això és molt habitual, a més a més, també. El que jo volia preguntar-te és... Totes aquestes... aquests mecanismes que surten inatges, que són un pèl agressiu, com podríem ser, cada cop hi vol del gos comença a abordar o comença a mossegar. Tot això, veixen per generar-te d'un trauma que es pot solucionar? Esclar, que això sempre està bastant ligat a la por, o la incomprensió, la inseguretat que crea el no-comprendre. Està bastant ligat allà, que això, el que fa és provocar estrès i l'estrès és un mecanisme que el costi, que ja ho sabem, en dit mil cops, però en aquest cas, el que ens va en contra és que l'estrès... et n'oblida una mica la realitat, perquè es fa veure perills on no n'hi ha, et manté a l'estrès, constantment, això ens passa a tots, a tots els individus que podem patir l'estrès, quan hi ha l'estrès alta. Esclar, i sobretot això que dius tu, el no saber, la por. No saber què passa, no tenir el control de la situació, i per exemple, els gossos, és possible que comenci a abordar quan passa una persona corrent, com dius tu. Llavors, aquí, també hem de fer el que comentes, és a dir, portar-lo en un lloc on passi gent sovint corrent, per exemple? Jo sí que ho faria, ho faria per això... Però, no sé, nosaltres aconitem l'Albert, per exemple, tenim una esplanada enorme, que dona el passeig marítim, i allà és ideal, perquè pots estar 50 metres del passeig i al gos veure bicicletes, nens, gossos... Llavors, a partir d'aquí, comença a treballar, comença a passejar una miqueta més a prop cada vegada. És tan important, en casos en què el conflicte estigui amb altres individus, és tan important que hi hagi gossos que sàpiguen entendre el teu gos, com que les persones que porten aquests gossos també se'n facin càrrecs d'aquesta situació. Llavors, quan més difícil és el problema de solucionar, o quan més fort és el conflicte del gos, més curaurem de tenir amb quins individus estan dins aquest entorn, no? Això és quan entorn. Clar, i imagino que tampoc no ha de ser d'una forma forçada i de cop i volta a portar-lo al mig del passeig, no? Si no, com dius tu, pel latinament, i potser el primer dia a una certa distància hi anar-ho reduint. Quant temps es pot arribar a trigar a que el gos solucioni aquest problema? És molt relatiu, perquè estem parlant de coses que toquen l'emoció, o sigui, la para emocional. I la para emocional es depèn del ritme que tingui el gos, i el gos de prenentatge, de la capacitat de l'amor d'entendre, de ferir-li aquests entorns. I em va superar tot això que dius, perquè entrem en el segon punt, que és el que fem malament, perquè aquests gossos no acaben de solucionar mai sense trucar a un educador. Quan és una cosa molt comú. Doncs mira, una és la que deies tu, que jo la tenia apuntada com a segona, però la comentarem, que és la inundació, a l'enfrontar-los amb això. També el cap un cas molt típic, que és el típic gos que... Deja té olor, no?, i li posen el cul a d'altres gossos, i el gos està que no té cap humera de ganes de relacionar-se amb aquell gos. Com t'obliguen, no?, l'obliguen a que estiguem un altre gos, per exemple. Aquí el que conseguim és que prenentatge no es doni, perquè l'experiència és tan potent, o sigui, el conflicte de l'equipet és senal, que no pot aprendre, no pot aprendre, es bloqueja. Llavors pot ser que respongui bé en aquest moment, perquè està sota la presió, però no està aprenent, o sigui, no li servirà aquella experiència. Una altra cosa que també és important a tenir en compte és l'accés de correcció, de dir correcció zero, mal, però sempre ens és inhabitable, a vegades corregir una miqueta. La correcció eleva l'atenció de la situació, l'adpecció, o sigui, que la situació sigui més difícil de portar. L'escoltar del gos està pendent del que tu n'hi dius, perquè no acaba d'estar i no pot estar pendent de la situació. Per tant, la capacitat de gestió baixa, però estrepitosament, i l'aprenentat. El que ens interessa és que això no sigui així, perquè al final el que volem és que aprengui, no? És molt important el que deies tu, perdona, que et parli. El que deies abans, el que deies abans. El tenir paciència, perquè no tenir paciència, no tenir en compte que hi ha un procés, que s'ha de passar. I ho han de tenir en compte, això. La nostra, la nostra vols dir, no? Ah, sí, sí, la nostra. La nostra es pendrà de la nostra directament, a nivell de paciència, sempre. Clar, perquè jo també et volia preguntar que dins d'aquesta mena de mesures que podem arribar a aprendre per ajudar el gosa, doncs el que ve a la filla és per ell, no? Perquè no tingui aquesta por a l'hora de... Per mi és algú motiu, això és dos, perquè un passeig amb un gos que té aquesta esposa i que té aquest tipus de reaccions tampoc és agradable per tu, en els portes, perquè també vas patint, també vas mirant allà on te vas, amb qui vas, a quines hores vas, no? I clar, m'imagino que sabem si el gos millora o no en l'esperit que volem que ho faci, a mesura que van passant aquestes sessions, no? Que anem fent amb ell, enfrontant-lo al problema. Normalment sempre hi ha les mateixes etapes, encara que seguim diferents temps per tots els gossos? Jo penso que sí, jo penso que sí, que més o menys sí. A més, són etapes que hi ha en aquests moments, són els semblants de les de creixement, no? El gos ho avançant, comences a posar els entorns fàcils d'alguna cosa, i arriba, que sembla que anem enrere, perquè fa com una... Ja veuràs entre cometes, perquè no és exactament així la paraula, però fa com una reflexió, una consolidació de tot el que ha après i ho posa a prova, ho posa a prova. Llavors, si a aquell moment es gestiona bé i passa una mica sense pena ni glòria, el gos passa, aquell punt no és segueix, segueix l'aparantatge. Però sí, a més o menys, no et puc definir quines etapes, perquè depèn de l'acas i de cada conflicte, és d'una manera o d'una altra, però sí que hi ha una línia de temps, no?, que ho coneixen tots quan han de recuperar alguna cosa així. Fem una mica de resum i recapitulem. Per exemple, si avui la Rosa que ens volia parlar de com podem solucionar, doncs, aquestes reaccions, que surten a vegades un pel agressiu dels nostres gossos quan estan al carrer i passa, per exemple, hem posat l'exemple de que passa una persona corrent i el gos sempre aborda. Primer, hem d'anar a un entorn propici, que sigui tranquil pel gos, hi ha una certa distància d'on pugui haver aquest problema, també, perquè a poc a poc el gos es vagi acostumant. Després, també, quines coses solen fer de manera rònia, eh?, això també és important. Les reaccions del gos i també les nostres emocions, no?, com a apropiataris dels gossos, important la paciència, això és molt important, no? Sí, penseu que som nosaltres que, aquí el gos mirarà i d'aquí el gos dependrà una miqueta per poder avançar, llavors... Perdó, és important, és important que nosaltres fiquem una bona referència. I si estem en un entorn on no tenim aquesta sensació de control del que està passant, no ho serem. Per tant, tu també pots anar pel carrer cada dia i trobar-te un problema, i és el passeig que has de fer i no hi ha més. Aquest dia no pots, llavors, si ens passa això, jo recomano molt a observar. O sigui, observar i preveure seran els nostres aliats més grans. Observar una miqueta l'entorn, observar la situació si ja ens hem trobat en el conflicte i, a partir d'aquí, permetres equivocar-se, també, perquè el procés sigui més llarg o més curte, un camí, no? I no perquè t'hagis equivocat, aquest camí ja ha quedat tancat. El permetres, el ser conscient de que et pots equivocar i que es pot equivocar el gos, s'ha que puguis avançar millor i que ell també pugui avançar millor. I en quant a les reaccions del gos, jo recomano molt tenir en compte, però això, el que deia, amb la bona referència per per nostres, és molt important per donar-li calma, per donar-li pau. I la pau el que farà, igual ell no la té, però el que farà, quan ell reedit i tot això que estigui tranquil·la a casa, sí que tindrà la imatge que tu estaves tranquil·la en aquella situació. I quan això repeteixi diverses vegades, arribarà un moment que dirà, i per què em preocupo, i a partir d'aquí començarà a canviar. És molt important la comunicació, la comunicació a nivell de respectar les senyals que ell dona i de respondre-les. Si el gos està molt embolic i t'està mirant en cara de treu-me d'aquí, igual sí que les ha de treure aquell dia. Tot i que nosaltres som de no intervenir i de deixar una miqueta que evolucionin les coses, perquè l'aprenentatge depèn d'això. Hi ha dies que hi ha moments que, si tu ho veus clar, tu coneixes el teu gos, et jugues, és el TREC. Sempre, sense perdre aquesta calma, aquesta referència dona, però el TREC ve allà. I el que deia. I per assegurar l'aprenentatge, hem de ser molt conscients que hi ha temps i hem de ser pacients, i hem de permetre que hi hagi errors en aquests temps, perquè és inevitable i és la manera d'aprendre. I el que està clar també és que els gosos, com ja hem comentat moltes vegades, són molt empàtics en aquest sentit, amb els propietaris. I si nosaltres estem tranquils, ells també ho estaran. Voscaran estar. No sé, mira, jo em puc posar l'exemple molt clar de la meva, perquè com que l'he viscut jo, he seguit tot el procés. La meva era, era un gos que perseguia. D'això hi ha que perseguia nens, que corrien, que vam assegant un moment donat amb un corredor, i que ha estat un treball d'endèu un any. De dir, m'hi poso, i no paro fins que ho tinguem, ha estat un any. Un any de treure molts d'issis, tenia bastant de conflicte amb ella, amb moltes coses. Això també ens fa veure que no és una cosa ràpida, que amb moltes vegades, la gent té la pressa de dir, no, no, és que vull solucionar ja. Sí, sempre us veu una miqueta. La meva figura de l'educador penínspera tingui molt el que nosaltres de la nostra filosofia, però la diastrament, l'adduprinatge... El que fa és... Jo toco un butó, ho reconfiguro tot, i el gos està curat. No. L'agenge a la meva gossa li segueix molt gastant, o li segueix importonant un nen que corre, el que fa molt de serau. Però ara entenc que això és normal, que passa vegades, i que no té per què posar-se nervió. És una altra solució. Exacte, que no pot controlar-ho, però tampoc no cal que estressi. Exacte. Doncs, Rosé, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més, i ens trobem d'imecres que ve, que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Adéu. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a l'Apenya del Morro. És en Moples, per l'Apenya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local, i és agraïns i agraïns en aquesta feina. Hola, Apenya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. L'Apenya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I una setmana més saludem l'Èric Ponmar, que ja el tenim aquí a l'estudi de la ràdio. Éric, com estem? Bona tarda. Hola, a la tarda, avui de l'Apenya del Morro, un d'imecres més. Avui, que cada setmana parlem de les diferents aplicacions que tenen els mòbils, parlarem del joc de la setmana, les més descarregades a l'Apple Store, al Play Store, tant per iPhone com per iOS, per Android. Però abans, comencem amb l'aplicació de la setmana que avui, ens portes una que es diu Any.do. Exacte. Any.do. Any.do. No, de fet, és la posició correcta, no? És una aplicació molt útil a l'hora de crear recordatoris. Ah, sí? Sí, aquesta aplicació és molt completa, i pots fer llistes des de la compra, fins a fer recordatoris que els pots programar, o pel dia següent, o pel cap d'una setmana, o deixar-li usar una eraire per fer-ho algun dia. Escolta, m'interessa molt aquesta aplicació, eh? Me la apunto, perquè jo, per exemple, tinc el Google Keep, que és com a mena d'aquests pòstics, no? Que també és una aplicació per apuntar-te coses, però clar, no t'ho recorda, no t'ho recorda. I després també està el calendari normal, però el calendari, tampoc, no sé que t'ho activis, no? No m'imagino que no... No, però l'opó d'aquesta aplicació que a mi m'agrada és el que ho pots deixar en l'aire. Ho pots deixar en l'aire, també, no? I fer-ho quan t'ho vulguis. Clar, per exemple, amb el calendari no pots fer-ho. És com el mix d'entre el Google Calendar i el Keep It, no? Que són aquests pòstics que comentem, que, clar, que els pòstics no t'ho recorden en cap moment. D'on està? Molt bé. Com es diu? Any.do. Sí, és gratis, tant per Android Comparios, també per ordinador. També hi ha la versió per ordinador. Pots connectar-te, si tu tens el mateix i ho tens a l'ordinador. Hosti, mira, me la punto perquè m'agrada molt. En fi, és gratuïta per les dues. Llavors, com apuntar les notes? Pots apuntar o escrivint-les amb el teclat. Tu també portes una cosa que és per dictar-les amb notes de veu. Ah, notes de veu? Molt bé. Què ha dit? Any.do. Any.do. Bé, anem ara cap al joc de la setmana. Aquestes manes portes Spring Ninja. Sí, porto dues setmanes i aquesta és la setmana portant jocs complicats. Doncs aquesta setmana, igual. Aquest joc és molt complicat, també. Ah, sí? Per què? Perquè has de saltar per sobre, com unes barres. Sí. És a dir, el personatge porta com unes molles a sota dels peus. Que tu, si toques la pantalla durant una estona, li fas agafant impuls. Sí. Doncs aquestes molles es van... Fem-se més petites, perquè agafin més impuls. I quan tu deixes anar, el ninot, aquest, salta. Bé, el problema és que... No et diu amb quina força saltarà. Ah. Llavors, clar, interessa que tu vagis saltant per sobre d'una mena de columnes. És com molt estirat Mario Bros. Doncs és algú per l'estil, però tu no saps quina força tens. No pots regular la força, diguem. I per què l'has escollit, aquest joc, Eric? Perquè visia, visia molt. Ah, sí, estàs molt visiat? Sí, sí. Interessa. Spring Ninja. De fet, tu dius que és més difícil del que sembla, no? Sí, és molt més difícil del que sembla. I que van per pantalla o com funciona? No, no van per pantalla. Això va... Contra més fàgils... Pitchó. No, contra més fàgils millor, clar. Ah, vale. Contra més fàgils, millor. Sí, va pensant, va passant, va passant. Perquè agafi la força correcte, perquè calgui en la superfície de la columna. De fet, això em recorda també tipus de jocs com una diana, no? Per exemple, o que tens una flecha. Sí, per exemple. Has de tirar-la just amb la precisió correcta. També hi havia aquell joc. Com has deia, aquest...? Sí, que també va per aquí... Era algú per l'estil, però fa viure no és fàcil que això. Més fàcil, el fa viure. Doncs jo fa viure no vaig arribar als 3 o 4. Aquest no ha passat dels dos, eh? Molt complicat. Doncs el Spring Ninja, que de fet és gratuïta per... Per Android i iOS. Molt bé, queda dit. Anem ara a les més descarregades a les aplicacions de l'Appel Store, per als sistemas operatius iOS, iPhone, iPad, etc. En cinquena posició trobem Temple Run. Sí, és aquell clàssic. De què va un home corrent i s'ha d'esquiar en els obstacles. És un clàssic. Tenim també, en quarta posició, Zigzag. Sí, és el que em porta, diria, una setmana o fa dues setmanes. I ho veig aquella que la bola ha d'anar girant. Fem Zigzag a sobre d'unes plataformes. És truita, que heu de preguntar, però Zigzag com? Zigzag, vale. Spring Ninja, mira, justament, que em parlàvem ara. En segona posició, el més descarregat de l'Appel Store és Where Is Wally. Sí, el joc l'hasi. El mític joc. Hosti, que guapo. T'has trobat amb l'Android? També, també. Ah, molt bé. Hosti, Where Is Wally, m'agrada aquest. Where Is Wally. Tu i jo som de dues generacions diferents, Eric, però tu al Wally el coneixes. Jo sí, sí. I tu quan el trobaves, el marcaves al Wally? I tant. O el deixaves allà? No, no, ja el marcaves. T'ho marcaves, eh? No ho he trobat. No he dit perquè a altres membres de la família ho poguéssim trobar. No, tu ja Wally marcat. I el marco. I tant. Em trenc molts, eh, del Wally. Jo diria que em dic dos o tres. Home, mítics, no? El del Wally, entre tota gent de barba blanca, no et sona aquest. A la platja, també. Sí, a la platja que em sona. Un dels quadres que tenia allà... El mític, Where Is Wally, que l'Android ara, per aplicació, és nou de fa poc, no? Sí, sí, és bastant nou, aquest. I es pot jugar, i també com funciona igualment. Igualment. Fas ampliar, vas fent-ho mal a pantalla, a veure si la trobes o no. I quan el trobes, què has de fer? Tu has jugat? No he jugat. Però he vist com has jugat, sí. A veure, ens ho haurem de mirar. I en la primera polició, a les més descarregades de la pel·lestor, trobem a Triviados. Sí, és un clàssic, que es fa moltes. Sí. Per Triviados, que és com això, com el Trivial, no? Una mica de pregunta, respostes, per jugar entre gent. Bueno, anem ara a les més descarregades de la Play Store. Va a disporir teus amb Android. Ens encara posició Clash of Clans. El mític, val. Ja porta molt de temps aquí. Batalles entre pobles, tens un poblat, vas alimentant els teus orcos, els teus follets, els teus... no sé, els teus exèrcits, i has d'anar a altres poblacions a destruir-les, i també a sacar-se tot el que trobis. En quarta posició, sí, exacte, la mateixa. Que ho anem abans. En tercera posició, Candy Crash Saga. A tornar del Candy Crash. Ha tornat al normal. Veig que el Candy Crash ha tornat a revaloritzar-se i la gent s'ha tornat a baixar. En segona posició, el Candy Crash Soda Saga, que és una de les versions que, després del Candy Crash, més ha funcionat, perquè van treure la del Pet Saga, no? Moltes, n'han tret molt. I aquesta, sembla que després del Candy Crash, Saga és la que ha funcionat. I en primera posició tenim a Triviados, també, aquesta aplicació que és una mena d'abans on trivial, amb preguntes i respostes, on es pot jugar on-line amb altres persones. Anem ara a l'aplicació xorra de la setmana. M'agrada molt. Sí, sí, sí, sí, va per aquí, va per aquí, la cosa. Perquè aquesta vegada ens porta una aplicació que es diu Milk Decow. Exacte, per aprendre a muntar una vaca. Per aprendre a muntar una vaca, molt bé, molt bé, molt bé. Molt útil, si tu tens vaces a casa. Sí, molt útil, molt útil. I com funciona aquesta aplicació? Tot i que en principi ja m'ho imagino, però... Si ho imagines, surts la foto i vei, tu has d'anar estirant cap a baix. Sí, aquí surts la foto de les mamelles de la vaca. Exacte, exacte. I tu has d'anar estirant cap a all les mamelles i depèn de com et surt més llet o no. Exacte. És l'aplicació xorra de setmanes. Només està parlant d'Android. Només està parlant d'Android? És gratis. És gratis, eh? És que a més, aquestes aplicacions que comentem són tan xorres. A mi em costa trobar-les, eh? Ja, però faig una feina perquè així les portes i nosaltres veiem a veure com són. Però deuen tenir-m'hi des de baixada segur. Segur. Segur, segur. Les aplicacions més xorres són les que tenen més baixades. En fi, Eric, moltes gràcies. Una setmana més per a ells, el programa, el món de les aplicacions dels mòbils. Fem una pausa i d'aquí al moment, amb el casal de Jóveres Senyors. Fins ara. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sóc originals, també. Fins ara. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa senyors. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenjat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, eh? És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cop i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just de la Fusta. Vivim senyors tan directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth jazz. On? De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de billons de divendres i de 4 a 5 de la tarda. On? Smooth jazz club. I esperem. Gràcies. Dimecres a 2 quarts de 8 de la tarda i dissabtes a 2 quarts d'oems del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern els donant 8.0 de l'FM. Gràcies a la vida. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador al dispositiu Mop. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya Durant la veritat Un nom minute. Unes idees. Un color al blau. Unes esclapes a la barba. Sergi Arrada-Ruís. Molt bona tarda, Sergi. Què tal, què fas, des del que salta joves? Més que una mica aliats, eh. Per què, què passa? Doncs perquè tenim ara... bueno, en re, tenim la reunió de pares... Hòstia!...de l'intercambi d'Islàndia. Ah! I estem aquí, acabant de preparar tota la reunió i tal. Ja, no és una excusa per treure-me el tema d'Islàndia una altra vegada, no? Bueno, pares, la reunió ja va definitiva. Ja, ja, ja, ja. Ja és la més important de totes. Perquè recordem els ullens, perquè qui no ho sàpiga, és a dir, qui no ha escoltat les col·leccions amb el Sergi, durant, no sé, els últims 10 anys, se'n van durant la setmana Santa un equip de joves professionals a Islàndia amb la gent del teatre social d'aquí, del que és el de joves, fent un intercambi amb uns belgues que ja van venir l'any passat. No qual. I uns islàndesos, també. I uns, què?Islàndesos. Ah, uns islàndesos, clar, són els vostres guies, no? Una mica? Bueno, estarem allà als tres països. Ja, que guai, com una convenció de la ONU, no? Una mica? Les valenes, les foques... Quina ràbia, quina ràbia. I què parlareu a la reunió d'avui, Sergi? Doncs, bueno, ja vam fer-ho el mes passat, que els vam passar unes fotos, on vam estar, perquè per això vam anar l'Arola, Mónica i jo, al febrer. Sí, sí, perquè... Sí, a veure... Si no ho dius, rebenta. Vull dir, si ja veu una de 4 o 5 dies i veu que està un dia més del compte, perquè l'avió, que això no està comprovat, jo no he vist cap paper, dieu que va sortir i havia retar. I que us hi hauria de quedar un dia més a Islàndia, no? Bueno, perquè va haver una tormenta de neu i tal. Els Tomàs, perdona, jo vaig veure el Tomàs Molina aquell dia, el temps, a TV3, i no va dir res sobre les tormentes de neu a Islàndia. Vull dir que això no... Ja no neva. Això ho dieu vosaltres. Ja no neva, no fa fred. No ho dieu vosaltres, això, eh? Ara ve que ens passa l'abri, que diuen que el millor d'allò en volcà, eh, que és seriós o broma, eh? No, no, neu, neu, neu, us fa el xulo, us fa el xulo. Busquem projectes així a Islàndia, doncs neu, neu, a veure... A veure què us trobeu, neu, neu. A veure si així es calma... Sí, home, sí, la nova... Bé, hòstia, no la pots... És que és col·laboradora. Que no col·laboro al programa. Sí, sí, a veure. Exacte, m'és igual. Fas la secció als regeus de viatges d'intercàmbi de voluntariat europeu i tal, millor tenir-les, saps? Com a mínim, a partir del juny, ja fes el que vulguis, vale? Però... A l'abril, no. A l'abril, no, a l'abril, t'ho agraeixo. Si heu de sacrificar algú al volcà, qui l'ho tric, ets el cul fulfe, sisplau, que sigui la Mònica Parra. I tu tampoc, perquè, Sergi, ja que fem aquestes connexions, m'ho has d'explicar, tu m'ho has d'explicar. Ara ja estic bé. Aquesta és la meva escena, ja m'ho has d'explicar. Escolta, Sergi, per tant, avui amb els pares. Què els hi explicareu? Doncs això... Ja els vam fer una mica de croquis de lo que faríem, no? Si donarem ja tot un dossier, complet, de lo que han de portar... Eh... Bueno, lo que han de portar dintre de la maleta que facturarem, lo que han de portar a la bossa de mà, que pujarem a l'avió, després, bueno, explicar ben bé ja exactament la ruta que farem, els dies que estarem, què farem cada dia, on dormirem cada dia... Escolta, abans d'entrar ja no en dormirem cada dia i tot això, que això, si vols, ho podeu anar repassant o omleró, o no ho sé, un dels dos ja ho farem al programa, a mesura que avancin els dies abans d'arribar a la setmana Santa, què és el que han de portar els joves de teatre social que vagin a Islandia amb vosaltres? Anem a fer una mica la motxilla. Roba d'abric. Roba d'abric. Mitjons polar. Abric de pell de foca, una mica així. Això ja no cal. Hi ha també com unes malles polars, eh? Unes malles, també? Unes leudards. Les sabates han d'estar impermeabilitzades, en plan, xirucas o quechugas o coses d'aquestes. Val, eh? A la chaqueta amb el forró polar també, està impermeabilitzat. Si tenen o compren alguna funda també impermeable pels pantalons, en plan, els que van en moto que tenen quan plou... Ah, sí? Doncs això també. Molt bé, veig que aquí vinc a capa, eh? No s'ho haureu molt? Bueno, tu imagina que plou néva de tot i amb mulles. Clar, res. Perquè ja no hi ha de caldons, així, a mig d'Islàndia, no? O sigui, vas anar ben preparat amb la roba. El que passa és que, clar, la motxila és una motxila grossa, no? Per posar tot això, perquè, clar, aquest teixit i aquesta roba ocupa lloc. Bueno, hi ha coses que no, eh? Les malles, per exemple, no. Ja, les malles, no, però... Tot això que em dius l'abric, les xirucas... Si ja t'ho has de posar a sobre. Ah, vols dir que ja, des d'aquí el prat, puja l'avió... Ja és cursa, ja. Sí. Vale, vale. Si veieu tota gent que va tapada fins al coll, a l'Europor del Prat pel volt de la setmana Santa, és gent que és d'aquí, de Sant Just, i que se'n va cap a Islàndia. Perquè, bueno, potser faran una mica... Aquí farà calor, però clar, el canvi... Clarament, però bueno, la xaqueta de la mà. Clar, la xaqueta de la mà i després a dins. Bueno, respatlla dins, això és important, no? Sí, on hi sabó i coses d'aquestes. Que no tenen sabó als Islànders, us, no? Sí, però som molts, serem 55 persones. Ah. Jo no sé si hi haurà sabó per tot el dia. Bueno, però... Pensa que... Si tu portes el teu. Pensa que els Islànders potser fan sabó de greix de valena, no? I coses així. Sí, segurament. Això també és una dada d'entrenyament. Jo he vist el pub de la lucha i també es poden fer bombes amb això. Ah, sí? Amb la grasa de la valena? No, les persones, si tot. Ah, no ho sabia. Llavors, Déu, tenim roba d'abri, respatlla dins, sabó... Alguna cosa més, així, peculiar, no sé... Poma peculiar, peculiar, no típic, no? Tot el que sigui líquid, si tal, o fluït, ha d'estar facturat. Sí. Perquè, si no, no... Tu deixen fora? Sí, sí, sí. T'he viatjat amb un dia. Un dia vaig viatjar amb jo, eh? Sergi, ho dic, ja sé de què parles. Bueno, però a mi jo alguns dels teus suigents no ho saben. Està bé, està bé, no ho fas bé en dir-ho. Tot això és el que d'aquí uns moments comentareu a la gent i als pares que vindran... S'ho sort que t'he dit que avui tinc pressa. Que avui tens pressa? Sí. Que avui tinc pressa, que tenim la reunió ara. Però què estan entrant? Estan entrant els pares? Bueno, comença a la set, la reunió. No, encara falta uns minuts. Home, que sempre t'han de pressa, s'han de pressa a pressa. No vas bé per n'Islàndia. A Islàndia, els Quimals van sempre molt a poc a poc, i són molt tranquils. Escolta, més cores de cara el que és el de joves pels propers dies. A veure, suprèn-nos, què és el que teniu? A aquest irendres, a la tarda, precisament d'aquest moment en parlant... D'Islàndia? Doncs els xals escorraran una fira. No, una altra vegada parlant d'Islàndia, no! I haurà de ser cerrada, hi haurà de tot. Una fira per recaptar diners, o no? Sí. Però quantes fires hem fet? I hem fet com 10.000, no? Bueno, per fer-ho molt carna, ja. Ja, ja, ja, perquè... Una vegada, clar, no vaig perquè és molt car. Una vegada ja ho pau fer-ho, no? Això, em sembla que fa uns dies. Vau recaptar fons? Bueno, és que cada setmana, dos d'ells, dels participants, s'encarreguen de demuntar una paradesta. Ah, ho fan cadiment, d'això? En principi, és cadena de dimecres, però s'han d'acuadrar entre ells. Clar, però avui, si tenen els pares, no podem fer-ho. Sí que és cert que el que ha passat havien de fer aquesta fira, però com que estaven d'exàmens, finalment es farà aquest dilendre. Aquest dilendre es fa... És la gran, la grossa. És la important, no? Sí, sí. A part de moltes paradetes, es rifaran coses, hi haurà una botifarrada... Què dius, ara? Doncs per la tarda, cap al tard, que ara no et sé dir el dia, ara a la reunió ho parlarem i concretant exactament l'hora. Jo suposo que serà a partir de les 6 cap endavant. Molt bé. I serà fora? Outside? Outside. Perfecte, doncs tot això. Aquest divendres, a la tarda, parla cap de fons. Per tant, si voleu ajudar-los també, podeu contribuir a que aquests joves senyors tengs els surti una mica més econòmic al viatge, no? Perquè això com va? Ells s'han de pagar una part o com funciona? Doncs això és un projecte que es va presentar a Brussel·les, eh? Sí. I s'ha format part de l'Erasmus Plus. Sí. Que ha d'entrar en molts tipus de projectes i tal. Jo suposo que la Roa, la seva secció dels dijous, ja us explica una mica com funciona tot. I, bueno, presentar un projecte conjunt, o el van aprovar, i d'aquest projecte, doncs, clar, paguen el que són els billets fins a cert punt, i hi ha un diner base per persona i dia per menjar i fer tot. Però, esclar, no cobreixen... activitats o coses d'aquestes. Aleshores, clar, la idea no és anar només a Islàndia, anar a Islàndia i fer coses. Ja que esteu allà, com a mínim, visiteu els renos, no? Com diu ell. Clar, per això veurem les valenes. Això ja ho has dit, ja, 30.000 vegades. I les catarates. És que entre tu i la Roa em teniu fregit. Perquè la Roa també la tenia no parada d'explicar-me, no? Perquè és que nosaltres hem d'agafar un ferri, que és de dos hores... És, però, bueno... És igual, jo ho vaig tenir dos. Llavors, dos o tres hores, i que durant aquest ferri, que anem a una illa, no sé on, és whale sign, no? Que es poden veure valenes durant el recorregut. Sí, però és que a la illa aquesta, per cert, que viuen 60 persones durant tot l'any, hi ha com un milió d'aus. Ja, va. Quina... Jo, per mi, cabria la connexió aquí, ja. Però, per contracte, haig de continuar fent la connexió. Però que sapigueu que jo tinc un ardor a dins, que em crema. I tinc molta pressa, sí. Però per contracte, els dos hem d'estar aquí. Sergi, això ja és així. En fi, alguna cosa més d'aquell cap de setmana, el casal? Eh... No, tinc aquí de Montse d'Histèrica, eh? Per què, eh? Per això, que tinc molta pressa. Passa-me-la, passa-me-la. És que està parlant amb... Amb un dels pares que ha arribat. Amb unes mares, sí. Poso que volen jo una sala o una passada aquesta. Ah, bueno, m'agrada. Doncs, Sergi, no et molestem més, eh? Perquè ja veig que tens molta pressa. O sigui que vagi molt bé, i res, ja anem parlant de tot. I el més important és que, si tu no et trobes bé pel que sigui, perquè tens un atac de l'umbago, o et fa mal l'esquena, quan vagis a Islàndia, pensa que sempre puc anar jo a... No, i aquí va el teu programa. Per què? Tu... Tu fas el programa des d'aquí tot tu, que no pots agafar avions amb l'esquena malament? Sí, que jo estic ja perfectament. Sí, bueno, Sergi, que vagi molt bé. Bona tarda. La setmana l'aniversari és el meu aniversari, eh? Ah, sí? Encantaràs els seny-siany-fermosanys, una cosa d'aquesta. Què ets, peixos? Sí, el dia 18. Ai, que bé! Dime, creus que ve al teu aniversari et truquem? Sí, doncs et prepares alguna festa sorpresa al casal, o alguna cosa? Eh... bueno, pel matí portaré algun pastill. Ah, molt bé. Si arribes i trobes les llums tancades, és que et volen fer una festa sorpresa, d'acord? Vale. Tu no pateixis. Vale. Vale, Sergi, que vagi bé. A Gentlemen! Ah, sí. Música triomfalista per acabar la penya del món de avui. Bona nit, amics. Ja hem acabat el programa. Estic mirant aquí, repassant el guió. Veig que ja ho hem fet tot. Hem tingut el Pau Marcos des d'Oxford, a la clara nervión del Time Out. També hem tingut... A la Montse Ferras, de l'Espanya d'Escència, avui amb el David, del soprofe de yoga. I a la segona hora que hem tingut a la Rosé Arrucassio Tenina, a l'Elico Mar, amb les aplicacions mòbils, i ara amb el Sergi Arrada, connectant amb el que és el de joves, que us ha parlat Jordi Domena, que et trobem demà a partir de la 5 de la tarda. Molt, molt bé, i que és que gairebé molt i molt feliços. Són les 7. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.