#679 - La Penya del Morro del 1/4/2015

de matinada, quan la van trobar inconscient a casa seva al barri de Belher. Compaïns de professió com Saint Vincent, Billy Aydol o Botgeorge, ja han fet violades a la xarxa per donar-li ànims i esperen que recuperi com més aviat millor. La cantant és una autèntica llegenda de la música de la dècada del 60 i el 70, amb una carrera que li ha donat fins a 8 tremis gramí per incorporar-se a l'enomenat Saló de la Fama del Rock. L'OMS és optimista per jugar diumenge al cel de Barça de Lliga tot i les molèsties al peu, que no li han permès jugar dos partits amb la selecció argentina. Ho ha explicat Gerard Piqué avui al centre a Blaugrana, creu que l'abril serà un més clau per a l'equip, perquè podrien arribar a perdre fins a dos títols. En em vol, avui, juguen partits de tornar de quarts de copa a dos quarts de nou del vespre, granullesa de mar amb empat a 28 a l'anada, i a tres quarts de nou, netorjaus Barça, els Blaugranes tenen un avantatge d'11 goals del primer partit. En bascat Justin Dolman no jugarà de mal Barça-Madrid d'Eurolíga per una lesió al Bessó. Els Blaugranes espiren al primer lloc del top 16, però necessiten remuntar 25 punts als blancs. En Hoca i Herba la gara s'ha clasificat pels quarts de final de l'Eurolíga després d'aliminar el Sant Germain de França a la Tanda de Penals, i cap a les 6 de la tarda s'espera l'arribada al port de Barcelona amb el tercer clasificat de la Barcelona World Race, la volta al món amb valers sense escales. Les extracta del GAE estan a Corbella i Gerard Marín. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Què passa si hi ha un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Bona tarda. Avui el programa número 1.601 de l'Espenya del Morro. Estrenem nou mes i saludem la gent que fa possible. L'Andrea Bueno, del servei d'informatius a les notícies de Sant Jordi. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Avui estarem veient com munten i juguen l'escala estric més gran del món. Sí, que potser no, eh, potser m'estiguin de la moto, però és igual. És una escala i estic enorme, que està a la sala utopia del casal de joves de Sant Jus i que durant tota aquesta tarda tothom qui s'acosti podrà anar a gaudir-ne. Parlarem amb el Dani a veure què tal. A més a més, avui al programa tindrem la Clara Narbion, que ens explicarà diferents qüestions a la revista Timeout de Barcelona, com, per exemple, Secrets de la Ciutat Comptal o Plans per Semana Santa. Avui també en visitarà, des de l'espai essència, la Neus Garroufer, continuant amb la teràpia del Riure. Ja sabeu que ella fa Riu de la Ràpia avui un capítol especial sobre Riure de nosaltres mateixos. Oh, molt bé. Escolta, què he molt dit molt bé? Bé, que està molt bé, Riure. I de nosaltres mateixos més encara. Ah, sí? Bé, no. Riu-te-t'ho. Riu-te-t'ho. Ho faig sovint. Bé, avui al programa, a més a més, també tindrem l'Albert Capapè, que ens explicarà què podem fer amb el nostre gos o gossa, o com diu ell, company o companya, saps? Sí. Ell ho diu així, el meu company. I diu, bueno, que necessito company d'aquest, de pis. Bueno, sí. No en fa companya, no? També, també és company de pis. Ens explicarà què podem fer amb el nostre gos durant aquests dies de Semana Santa i connectarem al final. Avui hi haurà molt de casol de joves, perquè algun se t'endrà... Sí, per explicar-vos dimecres, les connexions habituals de la penya del Morro, perquè ens expliquin què és el que fan aquests propers dies, que és, li dic jo, re. Home, perquè tancen, tancen. Bé, no, però ara tenen un escalèxtric. El Trending Topic. Del dia d'avui. El tenim aquí. Amb la Cristina. El més comantat a Twitter. Què, t'acollà, no? Vinga. El president de... és que està esperant com que el que ens ho fes de set. El president de l'Obscança ha parlat avui, eh? Ha sigut el més comantat a Twitter, perquè els directius de les aerolínees, l'Obscança i German Weekings han assegurat que serà necessari temps per conèixer què va passar concretament el passat 24 de març, quan es va estar ballar l'avió als Alps. El president de l'Obscança, Carstens Por i el de German Weeks, Thomas Winkkelmann, han visitat avui al lloc de la traslladia aèria i han retut un manatge davant el monolí de les víctimes. En una roda prems han tingut paraules d'agraïment als familiars de les víctimes de l'accident, tal com ho han anomenat ells, però no han ofert cap nova resposta, tenien accedit en aquest cas a cap de les preguntes dels periodistes. Tot això l'endemà de reconèixer per part de la companyia que tenien constància de l'episòdit de Dapersiu Greu, que va patir el copilot al 2009. Bé, crido la gent a Twitter sobre aquesta qüestió. Per exemple, Monica González diu només parla el president de l'Obscança. El de German Weeks no tenia res a dir. Era la seva companyia, el seu avió, el seu copilot, en fi. Un altre comentari. L'Alfonso és el que ja diu. La compareixença de president de l'Obscança ha estat insuficient, covard, egoista i insultant. Compareu-la amb la del fiscal francès. És una opinió. I el capitán Rastafari diu a Twitter si abans no em creia la versió oficial, després d'escoltar el president de l'Obscança encara menys. Conspirat noic, ho sóc. Gràcies, Cristina.De res. Anem cap a les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Bueno... Sí. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, sí. Per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah! Aquest any es posaran a marxar uns ajuts econòmics per facilitar la mansipació dels joves de Sant Just. Ja és hora, algun dia, amb tant de 5 anys, per favor, marxeu de casa. També parlarem de Frausen. Sí.Coma. Perdona. Sí, i del Barça, també. Però coque... A veure, no, no. Què és això?A veure, l'important. A veure, l'Andrea, que avui no és 28 de desembre, no és 100 innocentes, perquè... Però què és dilluns?Què? Dilluns.Què és? Dilluns de Pascua. I què és regal, els dilluns?Ai, la mona! Ah, parlarem de la mona. Ai, que són els més legals que els pararem de Frausen. Està molt bé. Silenci, no cantis, m'he entassit parlant. Bueno, en fi, el Barça i el MIG, també, que som les protagonistes, ara ho entenc, de les mones de Pascua a les partisseries de Sant Just. Per cert, bueno, ara en parlarem, però jo tinc la meva, allà, eh? Per regalar.Per la meu fillol, sí. Que m'ha demanat del Doraemon. Oh, que bonic.Sí. Que sigui l'última que ha de ballar, eh? Ah.Era que és la casolita. Si busqueu la del Doraemon, no en trobareu, perquè ara tinc jo l'última de totes. Això és el que m'han dit al lloc on he anat a comprar-la. Abans de tot això, però, hem de parlar de les eleccions municipals de Sant Just, perquè ja podem dir que, de forma oficial, estan convocades a les eleccions pel 24 de maig. Bravo!Bravo! A l'acció!A l'acció! A l'acció!A l'acció! A l'acció!A l'acció! Ai, ja no m'ho he cregut, fins que no heu vist... Ai, per fi.El Boé. Boé. És una expressió de folia de glècies, no? Però no, és el voletí oficial de l'estat. Voletífica és d'estat. Diu que el govern espanyol ho va publicar i el Boé, per convocar aquests comissis. Comissis, igual a eleccions. Sant Just, hi haurà 10 col·legis electorals. Bravo! Col·legi, col·legi, col·legi! Val, Andrea, tinc un repte per tu. Fa temps que no fem el repte del Jordi, perquè ja va caure. Ara arriba el repte del... Va caure, el caure. Tu vols que hi hagués...Sí, va caure. Va caure, no he tornat ni de moment, al principi del recuperament. Però, atenció, perquè arriba el repte de l'Andrea. Ui! El repte del servei d'informatius de la ràdio. Amb Andrea Bueno, cap dels informatius de ràdio d'Esvern, al capdavant. Andrea, bona tarda.Bona tarda. Què tal? Aquí tenim un repte sobre la taula. Això diuen. I és que has de dir aquesta notícia, sense dir que estan cridats a les urnes, o, per exemple, no sé, algun altre tòpic informatiu de cara a les eleccions. Val? Estàs preparada?Fueu a veure. Vinga, endavant. Doncs el govern espanyol va publicar i el budget oficial de l'Estat, el Real Decret de Comocatòria, de les eleccions del 24 de maig de 2015, uns comissis que triaran alcaldes i regidors de tots els municipis de l'Estat. El Real Decret estableix també la durada de la campanya electoral, un total de 15 dies, des de la mitja nit del divendres 8 de maig, fins les 12 de la nit, del divendres 22. De moment no ho he dit, eh?No ho has dit. Estic suant, eh?Ja ho veig, ho veig. Es canvien el guió ràpid i corrents. Sí. L'equipament de les escoles, el centre cívics Joa Maragall i Salvador Espriu, les escoles Canigó, Montseny, Escola de les Gràfiques, l'Institut, el centre pilot Can Ginasta i l'espai Mas Lluïm, pel que fa el calendari electoral abans dels comissis del 6 al 13 d'abril, partida dilluns, es podrà consultar el 100 electoral vigent i presentar reclamacions davant de la delegació provincial de l'oficina del 100 electoral. Del 25 al 29 d'abril es farà el sorteig per designar els membres de les meses electorals i fins al 14 de maig, i haurà temps per solicitar el vot per correu, per part de les persones que no viuen allà on estan empadronades. Ai, quasi, eh? Quasi. En fi, doncs queda dir, per cert, que a mi tota la maquinaria ha suat. Quin és el meu premi?Què? No tinc premis?Sí, el de l'amistat de la penya del Morro. Gràcies. Rebes un diploma aviat. De totes maneres, deixeu-me comentar que a Radio Desbert ja estem preparant el programa especial de les eleccions, el 24 de maig, com cada any, aquell llumetge, i jo podem dir que qui farà o no se sap encara. Que ara no ho sabem.No està confirmat, no? No està confirmat, no. A mi ja m'han sonat alguns noms, ja.Sí?Com ara? Com ara? Jordi Domènech.Què?No, home, no. A mi no m'han proposat, perquè això és una cosa de sèrie. Hi ha alguns noms que sonen, ja, de col·laboradors de Radio Desbert, i persones que estan a la ràdio, que podrien fer-ho. Per exemple, Pere Oliver, de Vosaparroca i 60 i més. Però no pot. No pot, efectivament, perquè està a les llistes del PSC. També, per exemple, hi ha una altra persona que podria fer-ho, que seria Arnau Cónsul, però tampoc pot. Tampoc pot, perquè està a les llistes d'Esquerra Republicana. No pot, és mala sort.Mala sort, és que podria fer-ho. De fet, és habitual que aquests dies, molts contractuliants del matí i dels programes de ràdio no es presenten a les tertulies, perquè, com que estem en precampanya, jo no sabia això. Segons una llei electoral, no poden fer tertulia política si estàs en una llista. I n'hi ha alguns que, al programa de Matí, de Justa la Fusta, que han anat caient i han desaparegut de les tertulies. No hi havia la campanya. En fi, tenim més noms? No. De moment, no. De moment, aquests són els que els agorrien. A mesura que vencin les setmanes, tindrem d'estarpant altres noms de gent de la ràdio que podria fer el programa especial. Per exemple, m'apunten aquí Armand Garcia, del Just Blues. Què passa, aquell?No és pegableista. Ell ha demanat, com a requisit, que vinguin els blues... Sukej Brothers. Sukej Brothers ha fet la música en directe de l'informe teu. S'està estudiant, s'està estudiant des de la direcció de la ràdio. Seria un festival.En fi, sí, un festival de blues, concretament. Llavors, clar, els estarien cridats a tocar l'armònica, per exemple. Cridats a tocar l'armònica. Els rotants. En fi, anem ràpid, perquè... Ostia, avui veig que el temps passa de pressa i de pressa. Aquest any es posaran en marxa uns ajuts econòmics per facilitar l'amancipació dels joves de Sant Just. Alguns diran, oh, per fi, i altres diran, bien. L'Ajuntament està ultimant les bases del programa de subvencions, que té com objectiu promoure l'habitatge compartit del Lloguer. No, Andrea? Sí, de fet, el Consistòria ha destinat una partida del pressupost d'engany. Per aquest concepte, per tenir excés a la subvenció, s'hauran de complir una sèrie de requisits, com ara tenia entre 18 i 35 anys. Estan patronat de Sant Just, com a mínim des de l'Ude gener de 2015. Ser titular d'un contracte de Lloguer en un habitatget de Sant Just signat a partir de l'Ude gener passat. I que el cos mensual de la renda no sigui superior a 800 euros, entre d'altres. Aquests ajuts s'atrogaran abans del 31 de desembre d'aquest any, i es prorogaran als propers dos anys. Per tant, aquest any l'Ajuntament posa en marxa aquests ajuts econòmics d'aquestes subvencions per facilitar l'amancipació dels joves de Sant Just. Amb l'objectiu recordem de facilitar l'accés a l'habitatge compartit del Lloguer. Per tant, per compartir, pisos. D'acord. Ara, escolta una cosa. Estava pensant... Potser ho va repetir tot. És que estava buscant... A veure, una mica de drama. Estava buscant la cançó de Frozen al Spotify, però està penjat. S'ha penjat. S'ha penjat la cançó del Spotify. Però, en aquests casos d'emergència, sempre tenim la veu del col·laborador d'emergència per fer les sintonies, quan no funciona Spotify. Dani i Martínez, bona tarda. Let it go. Perfecte. No, no, no, no. Perfecte. Dani, ben tirat, ben apuntat. Sí, molt, molt. Torni? Let it go. Let it go. Ja. La cançó li canvia. Ja està, Dani. Ja està. Gràcies. Bé, escolta, Dani, no marxis, eh? Ara hem de parlar amb tu, però abans, deixa'm comentar, que Frozen, justament, el Barça i el Mig, són els protagonistes de les mones de Pascua a les pastisseries de Sant Just aquest any. Només els de Sant Just. Ho confirmem, no, Dani? No només de Sant Just, eh? Jo n'he vist a Sabadell. A Sabadell també, eh? A Sabadell i de Tamany, gran, eh? Confirmant Dani. Per tant, confirmem que hi ha mones que tenen gigantisme, això per una banda, i després que a Sant Jordi i a Sabadell hi ha mones, no? Evidentment era una exposició, no?, però... Ara exposició. I per ara les xocolates estan molt ben fetes. Tu ets mig pastisser, Dani, ara ens explicaràs. Les pastisseries treballen a contra de la llotja des de fa dies ja per preparar totes les mones, no? Andrea, vols que escoltem la música o vols fer una notícia? Vinga, va, fem el solidó, ni el segueixo. Let it go. Let it go. Dani, canta. Let it go. Let it go. Let it go, eh? L'anglès, no? És com canteria Santa Claus, no? Let it go, let it go, let it go. Bé, escolta, Andrea, posem-nos seriosos, perquè hi ha molta gent que demana la mona ja. Les pastisseries estan treballant a contra de la llotja des de fa dies per tenir les mones preparades abans d'adilluns, i aquests són els motius més demanats en guany, a la pel·lícula Frozen, les protagonistes de Frozen, el Barça, Messi, Neymar, sobretot, i el mig de TV3. La tradició marca que... Perdona, fer un mig de tot, ja, deu ser la mona més cara de la història, no? Sí, per exemple, un mig vestit de princesa als Elsa i amb la samarreta del Barça. I Messi de... Ja, hola. Ah, bueno, més personatges. Sí, Messi, Neymar, els hem de ficar allà. Vale, Neymar del Esben, per exemple, no? I el re, no? Què? Ah, ja ho sé. Què? No ho sé, per tu meu. És una opció, perquè les mones econòmiques no són. No sé si heu investigat els informatius de ràdio quan costen. No sabem bé quan costen, però sí que ens han explicat... Sí, jo sí, jo sí. És que el Dani s'ha muntat coses. A veure, Dani, quan costen les mones... Doncs havíem... més o menys... Jo faig un escandal, una mica. Un escandal. A Bora depèn de la mona, aquest compres i del tipus... Molt bé. No aplaudiments. Bora 16, 25 euros, eh? Mira, quina va dir? 22, 29, a la cosa així. 30, 40, 50... I de feia tan barlla, les mones de 60, 70, 80 euros... Sí, però és que el conell és real, no? Clar, però les que t'estic dient jo són enanes, eh? No et donen ni per quatre persones. I les de gigantisme, quan valen? Des què, perdó? Les de gigantisme, aquestes que tenien gigantisme. Són més cares, eh? Molt bé. Gràcies per aquesta informació. I d'altres maneres, Andrea, alguna cosa més sobre les mones? Doncs que des de la pastisseria Trilla consideren que la tradició de comprar la mona és mantestable, però des de la pastisseria Cel·les no consideren així. Consideren que és una pràctica que va de baix. No per disparar, això. Dueló de pastisseries, no? Les mones que has comprat són més petites, com els mòbils. I que sempre les mones els padrins ha costumat comprar-les més última hora que no passen una mica de tradició. Perdona, no serà el padri que teniu davant. No és el teu cas, exacte. Perquè jo, aniré d'aquest matí, he de comprar, que em triem de les mans, el Doraemon. Dani, tu ets el que és el de joves, no? Digue'm valor, sí. Doncs espera't, no pengis que ara comedem amb l'Andrea del món, del món. És com el Doraemon Can. No ho sabem, és com el Doraemon Can. Ens ho explicarà. Si voleu més informació de les notícies de Sant Jus, ara mateix a Ràdioesben.com i a partir de la set, els Sant Jus Notícies Audició Véspera. Les notícies de Sant Jus. Amb l'Andrea... Para, para, para, para, para, para, programa. Para, programa. Els coros. Dani. Què? No, tens la línia oberta de tauleta. No sé... Si cantes cantar la tens, com a mínim. Perquè estàs... Va, va, va, va, va. Atenció, Dani. Atenció, Dani. La penya del món ròpic band, aquesta preparada, tornem-hi. Amb els de Cities Brothers. No, no, són uns altres. Les notícies de Sant Jus. No, no, no, no. Hi ha un delay. Crec que hi ha un delay, Dani. Sí. Després el podcast t'ho escoltes i ja veuràs que hi ha un delay. Per tant, fem una cosa. Tu cantam delay, ja ho sabem, vale? No, no, no, passa res. I nosaltres passem del delay. Ara potser una canta, doncs. Les notícies de Sant Jus. Amb l'Andrea... Para, para, para, para, para, para, para, para, para, para. Oh, oh, yeah. Fem una pausa darrere i... Bueno, una pausa... No farem pausa, perquè veig que no tindré temps de tot. Andrea, moltes gràcies. Nosaltres connectem amb el casal de joves. On, allà, tenim el Dani Martínez. Dani, bona tarda. Bona tarda! No pensàvem que estiguessis aquí. Jo tampoc. Avui, aquesta tarda, t'he enviat cosa que t'agraïm, eh, ja que hagi dit que sí. Jo també ho sobreveixo. Sí. Per veure, l'escalèstic, com diem, més gran del món, no? Sense poc il·locant-nos... Deixem-ho de Sant Just, deixem-ho de Sant Just. Ah, bueno, al final el més gran del món no ha pogut venir, no? No, el més gran del món no. Estava així, amb l'escrit. Bé, escolta, està amb la... s'ha gripat, no? Sí, està gripat. Com que són l'escalèstic, són minicotxes. El cotxe es pot gripar, també. Llavors, quin és l'ambient que hi ha ara mateix, el que és el de joves? Com ho veureu, això? Doncs mirarà desgràcia del món i un ambient poc... poc ambient. És molt poc ambient, bàsicament, perquè coneixem ja Sant Just des d'uns quants anys, i Sant Just passa el mateix, que quan hi ha festes llarga, la gent se'n va, desapareix, i no se la veu fins després de testa. Per tant, m'està dient que ara mateix no hi ha ningú... Sí que hi ha. Hi ha molt poca gent, vaja. Ara estem aquí veient el muntatge de l'escalèstic. Ah, l'estem muntant? Els tècnics... Sí, els tècnics de l'escalèstic que s'han acabat de muntar i de fer les últimes arregles. I bé, doncs ja està preparant tot, perquè estigui a punt per als nens que vinguin a jugar, no? Sí, teniu... Perdona, estàs a la sala gran, no? Sí, a la sala gran. No, a la sala gran, sí. Però, vull dir que estàs a la sala més gran de totes, que és la sala utopia, que és a uns baixos, que és enorme, perquè no ho saps, perquè no ho hagis mai. És com una mena de parking llegant, sense res al mig. I ara està fent l'escalèstic. Quants operaris hi ha en aquests moments treballant i muntant la pista? Tres. Tres operaris. Tres operaris, eh? Sí. Creus que podríem parlar amb algun d'ells? Podem intentar-ho. Podem intentar-ho, sí. Sí, és el teu repte. Podem parlar amb algun d'ells que s'amunten a l'escalèstic. Aviam. Hola, bona tarda. Sobretot de radies, que podríem fer una petita entrevista amb algú de vostè. O esteu molt alfeinats. Sí. D'una excusa? Un poco, si, si quieres, más tarde. Lo dejamos para más tarde. Sí, de ràdio. No, estamos por aquí, estaré por aquí todo el rato. No, no. No em treu algú bé. No marxarà ni veu que l'he intentat. I després ja, no treu algú bé. No passa nada. Doncs, m'ha dit que d'aquí en les tonetes ja... Perfecte. Després de la segona connexió, si us sembla bé. Ara, si us sembla bé, fem una acció que és important. Sí. Perquè, bàsicament, aviam, no ets, no marxeu. No marxeu. No marxeu, perquè em sembla que... Oi, quina vergonya. Però en qui parles, Dani? En tuto, a Malola. Sí. És que tinc aquí davant, Jordi, és que, mira, em posaré a plorar. Tinc aquí davant els guanyadors del Mario Kart i de la FIFA 2015 d'aquesta setmana. Hombre, que es forma en part d'aquestes activitats que estan fent el Casal de Joves per entretenir-nos durant aquesta setmana santa, no? Sí, sí, correcte. És un dels actes que ha fet el Casal de Joves, que ha preparat durant aquesta setmana santa. Aquí tenim, aviam si em diuen els noms, sisplau, noms... Pablo. Pablo, i què més? Gerard, Gerard, i aquí Jorge. El Pablo, el Gerard i el Jorge, els tenim aquí també preparats per guanyar aquest escabestric. I així ja s'indrien el triplet, no? Tindrien ja el triplet d'aquí de... Clar, perquè és el Casal de Joves. Que van guanyar... Dani, què van guanyar ells? Digues. Què van guanyar ells, Dani? Ells van guanyar una copa, una copa... Però quin joc? De quin joc era? De quin joc? Soltificava guanyadors d'això del tornet. Però quin joc era, el Mario Kart? El Mario Kart i el FIFA 2015. En guanyes els dos, Jorge. Escolta, em pots passar un dels dos, per favor? Aviam, aviam, les vergonya s'aparteix. Ah, i ara el trucant. Ens parlarem amb el Gerard. Sí, passa amb el Gerard. Com vergonyós, és un moment, Jorge. Tu dones el telèfon directament, home, ja està. Sí, és que jo no sé, Jordi, si estic al Marex o al Camp del Joves. Posa'm com posa, eh? Escolta, no et preocupis, Dani. És complicat, a vegades, els guanyadors d'aquests campionats sempre són persones amb una aurea molt reservada, no? I sempre respectant la seva... Són gent que s'ho guarden per ells. S'ho guarden per ells, sí. Escolta, Dani, doncs veig que hi ha aquí un ambient discret, al casal de Jovert, veurem com avança en els propers minuts, perquè, en principi, està previst que això funcioni a partir de les 6, no? Sí, a partir de les 5, que ja ho són, però són la següent mitja, però jo suposo que ara, a partir d'un quart d'hora, a partir d'un quart d'hora ja iniciarem aquest... A partir de les 5. Aquest taller, o taller o tarda d'escalèstric, i durarà, pròximadament, fins a les 8 de la tarda. Fins a les 8 de la tarda, eh? Ja veurem, depèn de la fora de la gent, evidentment. Si tenim més gent o si tenim més gent, veurem i tentejaran si s'allarra o s'allarra, evidentment. Parla com hem creat tot el casal. No ho sé, fins a les 5 i mitja, depenent de la fora de la gent. Sí, de la gent que vingui, Dani, tu jugaràs, també, o no? Home, sí, si em deixes, sí. Home, clar. Home, sí, sí, jugo en estona, eh? A veure què tal. Bé, doncs, escolta, nosaltres fem una pausa per la publicitat. D'aquí una estona a la següent hora. Tornem a connectar amb tu, Dani, o sigui que moltes gràcies. Perfecte. I, d'aquí un moment, tornem parlant de Time Out amb la Clara Nervion, i ens anem ara mateix a l'Apeña del Morro. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador, el dispositiu MOP. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. És hora de connectar amb la redacció de la revista Time Out, on tenim la Sant Justenca Clara Nervión. Bona tarda. Està sortint el sol? Avui hem tingut un dia així una mica de gris. Però en principi diuen que els propers dies farà bons temps. Però val la pena és que pugueu sortir per l'estupèria, que us cada vegada s'han vellat moltes coses. Exacte, la repassarem d'aquí uns moments, però abans hem de parlar d'un dels articles que aquesta setmana traieu a la revista Time Out, que és el secret de Barcelona. T'està parlant de la ciutat com tal màgica, no? Sí, és que em fas unes músiques. Una músiqueta així com més seductores. Home, si té un punt, però clar, això és de Twin Peaks, que és la Laura Palmer, que la van estar buscant, que al final no sé si la van trobar o no, que ara duu que volen fer un altre... Vam fer un remei? Sí, i després aquesta sintonia també l'utilitzava el mestre de les arts obscures a Catalunya, que no es vol demor, sinó que és el professor d'Arbor, que sempre l'utilitzava pels seus programes. Què vol dir això de secrets de Barcelona? No, perquè nosaltres no us expliquem coses sinistres, ni que facin por, sinó que us expliquem llocs, que gairebé segur que no coneixeu, i aleshores són llocs secrets amagats de simple vista. Ah, perfecte, o sigui, racons, racons de Barcelona, no? Recons i festes i projectes, per exemple. Si voleu, comencem per dues coses. Comencem per un bar i un restaurant. El restaurant, que us proposo, és el Matis Bar, que juraria que n'hem parlat algun dia, i que està amat dins del col·legi d'arquitectes de Barcelona, que està gerat la sala catedral. Ah, doncs sí, em sona, però jo no he estat mai. I què vols dir, que és un bar que està dins del... És un restaurant que està dins del col·legi d'arquitectes, i és a més d'aquell lloc que és molt curiós, és bo, per què? Perquè el seu xef és l'Artur Martínez, que ja té una estrella Michelin amb el seu restaurant, que diu Caprich, de Terrassa, i ara ens ofereix una persona més gran de la cuina, però de totes formes, i més baraca. Ah, doncs n'interessa. Perquè aquest xef ja ha anat i surt per uns 22-23 euros per casa. Ah, doncs escolta, tenia en compte que l'ha creat un cuiner, que té una estrella Michelin, doncs està bé, està bé. Està bé costar-s'hi, està bé costar-s'hi. Està molt bé, Matis Bar, d'acord, dins del col·legi d'arquitectes, allà davant de la catedral de Barcelona, perfecte. Vinga, Pònatra, aquest és un bar, és el Bar Mutis. Mutis? Exactament. De cocteleria... bueno, hi ha com les bars, el Mutis, que és el... coneixeu el Bermut, que està... Perdoneu-me, estic d'acord amb què es passa. D'acord, al final de tot hi ha Pau Claris. Sí, em sona, em sona. D'acord, Pau Claris, justament allà, a la part de dalt, que en agrada que hi ha d'haver còrcia, perquè diu Bermut. Què passa, que aquesta gent té el Mutis. És un restaurant sàcret, que es troba al primer pis de la mateixa fafremà. Ah, sí? Allà, a Diagonal, hem vist un Pòl Claris amb Ves de Gràcia. Exacte, en reconec. És a Diagonal 438. I, a més, us dic que va ser escuridat per la revista Drinks International com la millor cocteleria d'Europa. Osti, que bo, no? Sí, sí, sí, sí. Aleshores, bueno, hi ha gent famosa, que veus que sol parlar budiàleg, i que passes que us adverteixo, les copes no són barates. Ja, ja t'he pintat, eh? El que passa és que, bé, imagino que la curació de ser així, com també antiga, no? Bellut? Jo m'ho imagino d'anys, però per les fotos que he vist, així com vermellet, bellutos, aquestes cortines... Tot això, una mica secretet. Sí, hum... Per tant, una cocteleria, eh? Diagonal 438, una que cocteleria Mutis. Es diu, clar, Mutis de silenci, no? Una mica. Sí. Com la Bibiana. Què fa a la Bibiana? No sabem què fa a la Bibiana. Estàvem a la Santa Mònica, teníem les seves corretes... Vale, vale, és que ara m'ha vingut a fer-lo al silenci, m'ha vingut la Bibiana. Però encara està, encara està, de la Santa Mònica, o al final... la penxutar? Em sembla que ja no està gaire. Ah. Mai bé, només els dilluns està. Bé, més coses. Us proposo també avui uns concerts molt particulars, perquè realitzen a cases privades de persones. Ah. Hi ha gent que deixa casa seva per fer un petit concert. Aleshores, és gratis i es passa la gorrilla, diguem. Desistents poden donar el que vulguin, però no és obligatori, un peu fixa. Qui ha passat pels sofers sons? Ens han passat, per exemple, a Joan Serrat, han passat al Pau Vallset també, i és molt divertit. Hi ha moltes coses. Doncs el Facebook d'aquesta gent, que és Sofa BFM. Sí, aval. I s'apuntaran els letters. I aleshores, els letters us avisaran que hi ha un concert. Però aviso, no diuen de quina banda. Ah, o... Per tant, tu vas allà i et trobes una sorpresa. Ai, que bo, no. M'agraden molt, això. Això és una mica com l'altarrat de Barcelona? No, una mica com això, l'altarrat de cultura. Exacte, l'altarrat de cultura, això. A mi m'ho sembla millor. Sí, exacte. I a mi això és secret. Les puntes realment semblen coses bastants xules. Per tant, és difícil fallar. A més, també és una experiència, no? A veure, i llavors jo crec que sigui el que sigui, i la gent ja està molt predisposada. Si s'ho passa bé, a més, és en una casa, les birres són barates... I a més, sempre hi ha un ambientillo. Jo conec més d'una persona que ha sedit els seus espais per fer diferents històries, ja siguin els terrats, amb això dels terrats en cultura, que hi ha diferents obres de teatre o dansa... O ja sigui... No sé si era exactament el sofà BSN, però que et diuen que tu has de porar també el catering, i si vols fer menjar, pots vendre fins i tot a la gent que hi ha allà, no? Exacte, pots menjar i pots vendre, per exemple... Justament això, posa un troncet d'aquí, un troncet de pizza... I si, doncs, paga't a l'escony de la teja. Molt bé, doncs escolta, em queda apuntada aquesta interessant opció, la del sofà BSN. I ara canviem de registres, com la podem parlar de diferents qüestions que podem fer a Barcelona per setmana Santa. Doncs sí! Epoca de reculliment, època de tranquil·litat. Reculliment, reculliment... No ho deies, ja sé el que no ens va gaire... Bueno, i llavors... Sí, què ens proposes, llavors? Que ens proposes moltes coses. Per exemple, podríem començar per uns accessos dominicals... de passar-nos-ho molt bé i de fins i tot veure'ns fins a l'aigua de les plaureres, que l'han de més fàstiu. Clar que sí, clar que sí. I què us proposo? Doncs us proposo la festa del vento, que no sé si la coneixeu, però són una gent que munten festes els diumenges bastant sovint. En aquesta ocasió hi havia aquest diumenge de setmana Santa, s'ajuntaran amb la gent de Somos Las, que també són uns altres provocadors dominicals, que sonen fer moltes festes, i organitzaran una festa 12 hores... Què dius ara?A la polo. Comencem a les 5 de la tarda i fins a les 6 del matí. Què dius ara? I l'enrada, quan val? Comencem per aquí. Doncs... No ho t'ho sé dir, però jo et aviso que no és cara, i que sol estar com pels... La festa del vento, normalment, és gratis, i les birres són molt barates. Així que tenim... Home, i tant, i tant... I sabem qui tocarà o sorpresa tot, també? Sí, són bijos, és una mica, així, holgoriós, o tot. De cançons que en sabem, de poder cantar... Tu, clarà, qui no la recomanaries anar? Però clar, estem parlant de la sida de la tarda fins a les 5 de la tarda. És molt divertida la tarda. No són aquestes festes que calen per fins a les 12 de la nit per Nari, sinó que jo vaig estar a un cop. De fet, vaig anar a dir com a les 5, que era de les primeres, i ja va ser molt divertit. I a les 8 del vespre, o a les 9 del vespre, que jo em vaig recogir perquè portava tot el dia, un molt bon seràgo. Passeu-vos i parcieu a les 8. Divertid, per què? Què fan alguna cosa especial? És molt divertit, la música que fan és molt guai, tothom estava molt bon humor, les birres són barates... Aleshores, jo van molt bon ambient. Doncs escolta, m'apunto, i a més tenia en compte, clar, que dilluns és festa, per tant, es pot allargar el vermut del diumenge, no?, que per la tarda, a la pola, o tothom. Doncs queda dit, alguna cosa més, així, per setmana santa, que puguem fer aquests dies a Barcelona, Clara? Doncs mira, dues coses més per a dilluns, que estan molt contents de tenir festa, una, com sabeu, i com que ell, doncs es celebra... Aquesta és festa, ells vosaltres també, si mà, eh? Sí, clar, clar. Si es treuen la festa al dillun ja, apaga i va molt nòs. Doncs vinga, doncs dues festes bones per a dilluns. Una és la clàssica dels nascos molt menys de la pola, que és el que cada dilluns obren i petven la nit catalana, és una altra opció, i una altra més tranquil·leta, per junts amb ells d'agraurem és el Milà, el Milà, el Cocktail Bart, que està allà a la universitat, 35, i fan una nit de Cocktails i Jazz en directe. Ah, molt bé, molt guapo, Milà, no Bart, també, un espai molt xulo, mític, també i culteleria al centre de Barcelona, també amb un estètic així, com Vintage i Antiga. En fi, Clara, moltíssimes gràcies, una setmana més, que tinguis unes molt bones dies de festa, perquè fas festa, no, tu, també? Et poso aquests quatre dies a dilluns. Doncs cuida't molt, i... gaudeix, un petó guapa. Molt bé, petó, adéu. Doncs fem una pausa de re, i d'aquí uns moments parlem amb la Neus Garroufer, sobre el riure, sobretot avui, a riure de nosaltres mateixos, fins i tot mateixos. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de curiositat. Què passa si hi ha un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'esper. Durante 8.1. Ràdio d'esper. Durante 8.1. 5.47 de la tarda, recte final d'aquesta primera hora del programa. I com cada dimecres rebem algú directament des de l'Espanya d'Esència, de Sant Just. Avui és el torn per segona setmana consecutiva de la Neus Guerrofer, Neus, que tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui és el que termino la pàgina web amb tots els cursos, tots els talls, totes les teràpies que tracteu i que feu a Esència, que és essènciadivolgació.com. I ja sabeu que la Neus és especialista amb visioterapia. Per això no era tant tenir d'aquí el programa. Ja has dit que també m'agrada molt això venir a la ràdio, tu. Aquí farem una bona simpiós. Per què en les agències anteriors ja van parlar del riure i també els beneficis d'aquesta activitat en la salut. I també els beneficis, sobretot, que comportava riure amb el grup. I la setmana passada van parlar també de riure amb família. Que això de riure amb família és molt sa. I realment ajuda molt. El nucli familiar, crear vincles efectius... Si estàs amb la família, estàs amb tu mateix. Aquest és un tema que, a mesura que et fas gran, vas cobrint una mica el secret. La família és un nucli que ens comporta també tenir molts conflictes. Llavors, si tens un bon ambient allà, sempre els pots resoldre molt més fàcilment. Aquí anem per una mica més enllà amb el tema del riure. Aprofundarem i parlarem dels riurens de nosaltres mateixos. Sí, ojo, que avui ja no és riure amb família ni en grup. No, és una mica més dents, això. Avui ja és aprendre a riures d'un mateix. Com dius tu, aquesta recepta, quins ingredients necessitarem abans de res per riures d'un mateix? I per què és important saber riures d'un mateix? Riures d'un mateix és important perquè ens baixa la terra. No ens fa volar pels núvols ni creure que som ningú excepcional. Però clar, és més difícil, no? És més difícil perquè no és tan lúdica. Has de trobar-te amb tu i veure de les coses que no són tan agradables d'un mateix. Per tant, per això m'agrada parlar com d'ingredients, no? Si dius que primer tot necessitem autoconeixement. Exacte, és el primer ingredient. Primer, perquè necessitem conèixers de nosaltres mateixos, saber quines són les nostres carencies, les nostres dificultats, saber quines són les nostres qualitats, els nostres punts forts i els nostres punts dèbils, i necessitem ser amics de nosaltres mateixos. No podem riure'ns de nosaltres mateixos, conversarem amb nosaltres, si no passem estones amb nosaltres, i si no sabem com som, no? De fet, estarà aprenent que també és molt sa el fet de riure'ns d'un mateix, però no de forma així com dir... Ai, mira, que tonto que sóc o tal. Si no, repasseu una mica les accions que haurà fet, no? Sí. Perquè això també és una mica de catargi i t'allibera una mica, no? Clar, precisament, això. Jo mateix, amb rics de les tonteries que li vaig dir a aquella nòvia, per exemple, que vaig tenir fa uns anys o tal, no? Clar, precisament tot això ens allibera. A nivell social, a vegades, adoptem molts roles o molts papers que en generen una pressió, o buscar la perfecció, o l'actuar de tal manera o l'actuar de l'altre, no? I a vegades no ens fa estat tot bé. I amb les relacions a això surten conflictes, que resolvem de manera que, sí, un amic nostre, estigués en aquella mateixa situació, diria a mi, tio, però que no ho veus, que no ho vas anar per bon lloc. En canvi, amb l'altra mateixa ens costa una mica més... En l'altra mateixa ens costa més, clar, la part de lego. Exacte, de fet, justament, aquí anàvem, no? Perquè un altre ingredient per saber rebre'ns d'un mateix és la humilitat. Exacte, necessitem un punt d'humilitat per això, per saber que no són perfectes, que saber que tenim moltes coses que no fem bé... Perdona, no són perfectes, no? Això està confirmat. L'ésser humà no és perfecte. Això ho podem confirmar, no? L'ésser humà, com a tal, pot ser perfecte. El que no és perfecte és la personalitat de l'ésser humà. Això és important saber-ho, perquè molta gent es preveu que és perfecte, o, al contrari, que està buscant la perfecció. Clar, això és una altra cosa. I diré que, en principi, el que sàpiga jo, l'ésser humà perfecte, no s'ha trobat encara. Hi ha anys i milers d'anys d'humanitat i els científics no han acabat de trobar-ho, no? Faig una mica de broma per arribes de nosaltres mateixos. Però, pel tema aquest, que volia comentar, que era el de no hostigar-se un mateix, no? Clar, és això, és el saber que no són perfectes, que a tothom ha de millorar i connectar en comptes de... Ui, quan he fet algun malament amb la tragèdia de... Ostres, tu, què fatal, he fracassat, sinó amb connectar amb una part d'aprenentatge nou, no? Una situació d'aprenentatge. Llavors, clar, la humildat és molt necessària. Una, perquè si som humils, ens connectem uns amb els altres i ens posem al mateix nivell. No ens col·loquem ni més amunt ni més avall. Estem tots al mateix nivell i sabem que a tothom tenim coses a treballar-nos. Després, també, per altres, parlem d'un altre ingredient per saber riure'ns de nosaltres mateixos, que és la valentia, ser valents. Per què? Doncs, precisament perquè ser valents, riure'ns vol dir veure, o sigui, riure'ns d'un mateix perdó, vol dir veure aquelles parts de nosaltres mateixos, més tenebroses o més fosques, de les quals ens hem de riure. No ens anem de riure de les nostres qualitats, que també podria ser, però és molt més fàcil. Això està molt bé i és molt sa, perquè, per exemple, allò que dèiem, les coses negatives que tenim quan estàs enfadat, quan sents hòdica per algú, pel que sigui, sents algun pensament negatiu... Negatiu que per una altra persona, o que per tu mateix, fins i tot, no sé si es pot arribar a riure un mateix d'aquest sentiment d'així, estimina l'enfadat que estava jo, o com ho diava això, i m'he adonat que és una xorrada. Sí, és l'oçada fer això. El que passa és que, per mi, aquí està el següent ingredient, que és la distància. Just en el moment en què tu tens el... et sents... emocionalment vinculat en aquella situació, o sents que aquella situació et desborda, en aquell moment no pots riure't d'allò. Si necessites una distància, necessites d'estar tranquil, necessites d'estar relaxat, i veure aquella situació com que no ets tu el protagonista, com ser un expectador. Llavors pots veure el ridícul, o les coses que no vas fer bé, en aquella situació, i és on pots posar el riure. Però si estàs en el moment intens d'enfado, de cabreig, d'odi, no, en aquell moment no, necessites primer, necessites relaxar-te i retirar-te. Agafa distància. Exacte. Agafa distància. I, a més a més, també ho dius que això s'ha de fer des de l'amor, des de l'estima del mateix, sense, com diem, ferir-se, autoferir-se. Exacte, o sigui, això és una de les ingredients... Bàsicament és l'amor, o sigui, necessites estimar-te molt per poder riure't de tu mateix. Perquè aquest riure sigui... sigui sa i sigui terapèutic, i no sigui contraproduent, no? No t'estàs burlant de tu, si no t'estàs rient de tu, però perquè entens que hi ha coses que no has fet bé. La gent que té l'autostima més alta té més sentit de l'humor a l'hora de riure't de tu mateix? Bueno, ho sentit de l'humor és possible. O sigui, si tens autostima més alta, estàs més connectat amb tu, et coneixes més, bueno, almenys, des de la meva manera d'entendre, l'autostima no només és valorar les qualitats, sinó també precisament veure les coses que has de treballar, no? Llavors, doncs, clar, si tu t'estimes més, et serà més fàcil, també, riure't de tu mateix. Perquè, si no, si ets superinsegur, tens molta esposa i tot, el sobre el riure't de tu mateix és com et fas una burla a tu, no? Avui, amb la Neus Garrofer, de l'espai essència, d'aquí de Sant Jordi, estem parlant justament dels riures d'un mateix. Com podem fer-ho? Hi ha alguna mena de... no sé, ara has dit els ingredients, però com ho podem fer tot això? En el com ho podem fer, per mi no hi ha una recepta específica, no? Hi ha recursos, però cadascú pot trobar la seva manera de fer-ho. Primer és això el que dèiem, no? Necessitem estar distanciats de la situació que ens ha fet mal o que ens ha fet estar malament. I com fer-ho? Primer necessitem relaxar-nos. Relaxar-nos, tancar els ulls, respirar, baixa la nostra intensitat. I després, a partir d'aquí, em va realliure. És connectar amb la creativitat i buscar activitats que et facin sentir ridícul. Però no un ridícul de vergonya, sinó un ridícul de liberador. Per exemple... Exacte, sí. Per exemple, et poses una cançó que t'encanta i et poses el menjador de casa teva a ballar, com si no ho viereu mañana, no? Clar, ningú et veu, llavors fas tot tipus de moviments molt estrenbòtics que alliberen, cantes una cançó inventada o no inventada, o et col·loques unes de balles i et poses davant del mirall, i mires com què li succegeix a la teva cara. O qualsevol cosa que et connecti amb la creativitat o ja me'l deixen anar. També dius que, per exemple, es posa un exercici, que és un cop on estar relaxat, imaginar-se com si fos una pel·lícula, la situació que li va fer malament amb aquella persona determinada o en aquella situació. Llavors, com si tu fos una... Una persona externa. Exacte. Com si més és una pel·li, però sense ser tu, el protagonista, però veient la situació des de fora, no? Llavors, si connectes amb això, no et vincules en aquell moment en què tu ets aquella persona, sinó amb algú extern, et pots fer gràcia veure aquella situació de... Ostres, mira com el protagonista reacciona davant d'allò, no? Quan potser no, no... Clar, però davant d'aquesta situació t'està rient en aquest cas de l'altra persona. Com ho faria? No, no, tu ets el protagonista. Tu ets el protagonista. Sí, però en aquell moment agafes distància i és com si tu no fossis i ets capaç de regurar d'aquella situació, d'aquella persona, o com actuar i te l'equipar. O com tornes a la realitat de que estàs veient la pel·lícula, aquell personatge ets tu i llavors riure't de tu mateix. Sí, bueno, en el sentit que quan jo dic de desvincular-te és això, en el moment de recordar-ho, no et faci tornar a brutalar la ràbia o el malestar. Un cop has d'anar a aquell procés, tu pots tornar a imaginar-te allò, dient, vale, sóc un espectador, però sí, el que vaig reaccionar, així sóc jo, o sigui, sí que has de tenir com aquest diàleg intern, no? Però amb el separar-me o amb el posar-me com a espectador, em refereixo a això, precisament el que... Si tu t'imagines una altra cosa, recordes la situació, et tornen a brutalar l'enfado, dius, vale, no, no, deixem-ho, fins que em torni, fins que em torni a calmar. Seria per tant, està una mica avançat en el procés, aquest que deia abans, de agafar distància, que ja no t'explicin les coses, i a partir d'aquí veure com a espectador, però sense desvincular-te al tot, sent conscient sempre que ets tu. Exacte, i llavors en posterior situacions... Clar, això és una cosa que s'entrena, no? I en posterior situacions, el clic de passar de la tragèdia, la situació d'aprenentatge que dèiem, es fa més ràpid. Bé, si voleu saber una mica més, tant s'organitzen alguns tallers de risoterapia, aquí a Essència, ja sabeu que teniu la pagina web essènciadivolgació.com, agraïm molt la Neus, que hagi vingut avui... Avui tenen com... home, que són els dies que són... Però, vaja, de totes maneres, per variar senyors, no és desfixa, que està tot i completament un buit d'aquí, però, vaja, és el que... i estem acostumats, és el que hi ha. Neus, moltíssimes gràcies, que vagi bé. A vosaltres. Ens trobem quan t'ho vulguis, i nosaltres que farem una pausa per escoltar el vulletí de Catalunya Ràdio d'Arredal a 6, i després continuarem amb l'Albert Capapey. Parlant de gossos, avui, on i què fer amb els gossos per setmana Santa, i amb el Dani Martínez connectarem amb el casal de Joves de Sant Just, on hi ha l'escalèstic més gran, no del món, però sí del nostre municipi aquesta tarda. Fins ara mateix. Cataluña Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li han sabut. El jutge de Menors de l'Audiència Nacional Espanyola decreta 6 mesos d'ingrés en un centre d'internament pels dos germans marroquins detinguts ahir al barri de La Fia de Badalona. La mare ha ingressat aquest dia a la presó pel delicte de col·laboració amb el dijadisme. Bona tarda, la Fiscalia ha demanat que s'interni mitjany i enrèsim tancat els dos menors perquè creu que estan integrats en l'organització terrorista de la Fiscalia, com el jutge creuen, que cal allunyar els menors de l'entorn dels seus pares. La mare ha ingressat aquest migdia a la presó per col·laborar amb el dijadisme. Segons el jutge, la mare va fer les gestions perquè els seus fills viatjessin a Síria, via Marroc, per adobtrinar-se en el dijadisme. Bona tarda, la Fiscalia ha demanat que s'interni mitjany i enrèsim tancat els dos menors perquè creu que estan integrats en l'organització terrorista aquesta setmana santa, amb més presència policial i més controls en els punts on hi hagi més concentració de turistes. Ho ha anunciat el conseller d'interior Ramon Espadellé, que ha precisat però que el nivell d'alerta antiterrorista no ha variat. Vostès ho han vist en determinats indrets de la Ciutat de Barcelona o d'altres indrets del país, doncs més presència o una presència diferent de la que havien vist. Això respon que, estant en el mateix nivell d'alerta que estàvem, estem en un moment que som receptors de més turisme, de més mobilitat i, per tant, objectivament, disposem de més recursos. Bona tarda. Diversos voluntaris han instal·lat talos a la ciutat amb aquest objectiu. El comodiller de confia arribar a aquests avals necessaris abans el 12 d'abril. Carles González, cap de llista. L'increment de la mortalitat a les carreteres es deu principalment a les distraccions i, sobretot, per l'ús del telèfon mòbil, quan es condueix. Ho diu interior, que advarteix que intensificarà la persecució de l'ús d'aquests dispositius al volant. El més que ve és posar a marxar el projecte BISC més, que impulsa el Departament de Salut i que preveu l'assessió de les dades sanitàries en finalitats de recerca. El més que ve és posar a marxar el projecte BISC més, que impulsa el Departament de Salut i que preveu l'assessió de les dades sanitàries en finalitats de recerca. En principi, el projecte només contempla la gestió pública de les dades i s'adir-les a centres públics, però no descarta més endavant implicar-hi la gestió privada. Almenys una desena de persones han quedat atrapades avui per una allau als Alps francesos. Els veig empassat a prop de Vilac de Ghent, un petit municipi de la regió de la Provença. I segons algunes fons, 6 persones han tingut una aturada cardiovascular. Els equips de rescats estan despassant al lloc de l'accident. Un foc en una instal·lació elèctrica subterrani a la zona de Holborn a Londres ha obligat a evacuar aquesta tarda 2.000 persones a diversos edificis. El foc que ha obligat a tallar el suministrament elèctric a l'àrea d'influència ha provocat molt fum a la zona. Els bombers i els serveis d'emergència continuen treballant en l'extinció. Cap persona ha resultat ferida. I ara una desaparició. La de Cynthia Lennon, ex-dona de John Lennon, que ha mort a causa d'un càncer al 75 anys. A casa seva, a Mallorca, Josep Merdín. Sí, la família ja més un breu comunicat, on explica que ha mort acompanyada de Julian Lennon, l'únic fill que va tenir amb l'Xvital. Cynthia Lennon va conèixer John Lennon a l'escola d'Art de Liverpool quan era un adolescent. Es van casar l'any 1962, després que ella es quedés embarassada. El seu fill, Julian Lennon, va néixer el mes d'abril del 63. Cynthia feia anys que vivia a Mallorca. Esports o del Serra. Des de la samarreta, té l'espersor del referèndum. En elавливaran ha repetit squid Magal World, Already He Takes, de de RPG que va completing el debat. Si덱 casarà la Segona La minorities, però al final psiqui està molt bé la cuina d'aquest disagree, resermest cal anar aixecant steep Water Life. Pegant el doss o l'una d'altres, però acre noumbling a TV. En aquesta outó hi havia gent que no volia cridar. Barça. Els Blaurena tenen un avantatge d'11 goals del primer partit. En Bàsquet, Justin Dolman, no jugarà demà al Madrid Barça de l'Eurolíga per una lesió al basó de la Cama dreta. Els Blaurenes espiren el primer lloc del top 16, però necessiten remuntar fins a 25 punts. Ja I Pascual reconeix que la fita és molt complicada. I en Hocaierba, la gara s'ha clasificat pels quarts de final de la Copa d'Europa, després d'aliminar el Sant Germain de França, la tanda de penals, el polo de Barcelona, juga demà al matí davant el rotbaix alemany. A les set hores esperem amb tota l'actualitat, el Catalunya Vespre. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts, us parla André Agüeno. Després de setmanes s'inplantarà Sant Just el repartiment de menús accidents per a persones sense recursos. Aquest projecte es va iniciar el novembre a través d'una prova pilot, que incluïa escoles del municipi, l'empresa solidar en saïda, l'Ajuntament de Sant Just. Després de setmanes s'inplantarà de forma regular. Aquest programa consisteix en no llançar el menjar, que no se serveix a les escoles Montseny i Marrex per donar-lo a persones amb dificultats econòmiques. L'empresa solidar en sa reculla els menús, no servits en recipients individuals, es congelen i finalment es distribueixen entre les famílies amb menys recursos. S'espera que més endavant i col·laborin, més centres educatius de Sant Just. Més coses aquest any es posaran en marxa uns ajuts econòmics per facilitar l' emancipació dels joves. L'Ajuntament està últimant les bases del programa de subvencions, que té com a objectiu promoure l'habitatge compartit de lloguer. Per tant, excés a les subvencions s'hauran de cumprir una sèrie de requerits, com ara tenia entre 18 i 35 anys, està empadronat a Sant Just i que el cos mensual de la renda no sigui superior a 800 euros, entre altres. I una punt més, la segona quinzena d'abril s'obrirà la convocatòria per optar a les subvencions per pagar l'impost de vents immobles de 2014. És el tercer any consecutiu que l'Ajuntament de Sant Just convoca aquests ajuts destinats a sofregar l'Ivi de les famílies amb més dificultats econòmiques. S'han guanyat, si destinat, més diners, en concret, 40.000 euros més que la convocatòria anterior. A partir de mitjans d'abril, com deia, m'esperaveu que es posaran en marxa aquesta convocatòria d'ajuts per pagar l'Ivi a Sant Just. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'onora més amplia del Sant Just Notícies, edició vespre, a les 7. Mentre està, nos recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. He acompanyat d'una bona manida i tenc un pla baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Smooth. Yes. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Música moderna. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. Informatiucomercal.com Què passa si hi ha un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Fins al nivell inicial, fins al nivell de... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Ràdio d'esperit, 98.1. Ràdio d'esperit, 98.1. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí una estona sabrem què fan el casal de joves de cara als trobers dies i què estan fent de fet ara mateix, perquè amb el Dani, que el tenim de corresponsal, que està veient l'escalèstric... aquest megascalèstric que han muntat avui a l'autopia, passar a Cristina, que ens ha enviat un parell de fotografies, i l'hem penjat al Facebook, per si algú les vol veure. També parlarem de gossos que he fet amb ells durant aquests dies de setmana Santa. En parlarem també amb l'Albert Capapei, però abans d'això anem cap al Tren dintòpic de la segona hora. Avui, Cristina, el darrer tema és més comentatge a Twitter. També ha sigut l'acord penal internacional, perquè Palestina ja és oficialment membre del Tribunal Penal Internacional. Com ha anat això i què vol dir? Doncs ha estat des d'avui mateix que el Tribunal doncs tindrà justicció automàtica sobre qualsevol crim comés en territoris sota control de l'autoritat Palestina. En aquest sentit, doncs podran demanar que s'hi jutgi els dirigents i realians pel crim de guerra o en aquest cas vinculats a l'ocupació. D'aquesta manera, Palestina passa a ser l'estat a 123, que formarà part de l'Estatut de Roma, que és el tractat en aquest cas puntacional del Tribunal Penal Internacional. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Marta Landeira diu que Palestina ja podrà jutjar els crims de guerra comés en els territoris palestins ocupats, per exemple. Un altre comentari, és el Carlos Sánchez, diu un pas més cap endavant. I a Pinbox diu que sóc l'únic que veu al fet que Palestina hagi ingressat a l'acord penal internacional just l'1 d'abril, que és una mena de símbol. En fi, per què ho diu, això? Perquè estem a Setmana Santa? Sí, a l'hora de ser l'1 d'abril, no? Potser sí, potser sí. En fi, gràcies, Cristina. Anem cap a l'educació canina. Amb l'Albert Capapey, que jo el tenim al telèfon, Albert. Bona tarda. Bona tarda a tots. Hola, aquest Albert. Vinc al programa. Una setmana més. M'he adonat que no tenia un programa. Un programa com molt. Sí, però tu també, eh? Felig deigar-te'n. Una miqueta. Una part. Una part, les pelmes. Escolta, anem a entrar en matèria, perquè justament avui... Abans, però, deixem comentar-li una cosa a l'Albert, que recordo que fa dues setmanes em va fer unes recomanacions que he posat en pràctica. Sí, respecte als passers justes amb el gos, en aquest cas. I dir-te, Albert, que la primera vegada que vaig fer això, de tensar una mica la corda... Recordem que tenies alguns problemes amb el teu gos, de gossa. Sí, a l'hora de passejar. Què passava? Doncs que anava boja per olorar els arbres, o veure els altres gossos, i anar corrents i demés. I l'Albert va recomanar que deixessis una mica anar més amb la corretja. Que no la limitessis tant. Sí, aquell dia tenia una mica de pressa doncs a tensar-la una mica, per veure si ella s'adonava i tirava. Llavors ho vaig posar en pràctica, la primera vegada sí que és certa, li vaig tensar una mica, va xecar la vista, i vaig fer com que tirava, va tirar darrere, però ja la següent no va fer ni cas, i va dir, jo la meva, em quedo a t'hi olorar, que s'està millor. I va continuar la seva. Això és un lògic, també, pensa que en el que té ella de vida, la seva experiència li diu que, bueno, la Cristina que coneix és l'Alevant. L'Alevant ha de ser una miqueta constant, diguéssim, les primeres vegades, perquè ella entengui que està canviant alguna cosa. O sigui, estic modificant alguna cosa. A partir d'aquí també, aprofitar aquests moments, que com ve dius, potser la primera, la segona vegada, que és quan més li estranya el que estem fent, aprofitar aquests moments de complicitat i intentar fer una miqueta, sobretot al principi, és una miqueta de paciència, perquè no és que no funcioni tal qual, sinó que la bossa té un aprenentatge bastant més ampla, de dir, jo sóc qui controlo el passeig i qui controlo la Cristina. Llavors ens costarà potser una miqueta, però de seguida entren en el joc perquè és un passeig molt més agradable per tots. Clar, per tant, que ho continuï provant, no? De fet, hem trobat una alternativa al vers, suposo, no sé, ara em diràs la teva opinió i explica'm a veure quina de les dues seria més factible per la bossa en aquest cas com per nosaltres, i és que, si surto a passejar amb ella, o en aquest cas he d'anar a casa al cotxe, o el que sigui, i vaig ràpid i no vull que espari, hem descobert que, si la bossa va entre dues persones, va amb una distreta. Clar, perquè té dues barretes naturals a la banda i banda. Sí, i ja no fan ni l'intent d'anar cap a l'arbre, sí que va mirar a la banda i banda del carrer, i va mirant si veu un gos, li veu una loretta, jo suposo que mira cap a aquell costat, però no, és a dir, va en línia recta, no es despista, no tira de l'acorda, no... No, i també probablement perquè té més sensació que està passejant amb algú, amb dues persones, en aquest cas. No perquè només estiguin al voltant, sinó perquè segurament les dues persones vagin al mateix ritme, llavors és ella la que compartirà d'alguna manera la que no quadra, en aquest grup, perquè vol anar més ràpid o més lenta. Llavors sempre és més fàcil que, en un grup de tres, l'individu que és diferent s'adapti als altres dos, que no, que els altres dos modifiquin el seu comportament. Que sovint passa, també, sovint passa que quan anem amb el gos, jo he vist gossos que han ensinistrat a un, dos, inclús a una família sencera. Per tant, Cristina, confiança. Confiança i paciència, també. I és el problema de poc a poc i ens explicaràs. Per cert, Albert, que avui parlem de què fem aquests dies per la mà de Santa, que hi ha tant de moviment, i la gent marxa, comentarem algunes opcions. Per exemple, si marxem de vacances amb el gos, si no podem portar el gos amb nosaltres, mal, també, si hem d'escollir una residència canina, quines són les coses que teníem en compte per aquests dies, si és que el gos no ho podem deixar sol, ni amb ningú, ni res. Perdona'm, i també si no marxem. Si no marxem a fora, clar, aquesta opció també queda que la comentarem. Comencem, per tant, si portem el gos amb nosaltres quan marxem de vacances, què hem de tenir en compte, Albert? Mira, així, a Grans Tret, així que deixant-ne banda possible desfarmatats del gos o de l'individu, sí, el que hem de tenir molt en compte, que a vegades no hi pensem, és portar, per exemple, el seu llit, el lloc on aniguem nosaltres, portar un tros de la seva manteta, portar el seu gos, que sigui familiar per ell, no? Exacte, que no hagi de buscar el lloc on vagi, que no hagi de buscar un reconeu per on estigueu, sinó que nosaltres li podrem oferir aquesta olor, que ja és familiar i que hi hagi aquest tema. Tu dius roba que faci la seva olor? Sí, perquè jo dic perquè molts cops no només és un cuixinet, la gent té un llit sencer i és més fàcil portar-nos un tros de roba. No perquè sigui nostre, sinó perquè també, una samarreta vella nostra, que ja utilitzen per rentar la pols, aquesta samarreta pot ser perfectament, no cal que sigui un lloc molt còmode, o sigui ells, a més d'ara que comença a fer el calor, a terra estan ben agus moltes vegades. És que res perquè la olor, la habitació d'aquella estància, de seguida se li faci una miqueta més familiar. Per tant, portar alguna cosa del gos, o que, com a mínim, faci la seva olor habitualment i que així ho pugui reconèixer. Després també dius que si portem el gos amb nosaltres de vacances, hem de dedicar-li una part del dia de vacances al gos. Clar, també hem de pensar que no només ens acompanya el gos, sinó que també ve de vacances amb nosaltres. Llavors, el meu consell sempre és que, en funció de l'entorn on ens desplaçem nosaltres, doncs que ja tinguem, potser, una situació neta de muntanya, potser alguna sortida que li podem dedicar, que sigui una activitat del gos, però que també la gaudim nosaltres. Si ens agrada anar a la platja, busquem alguna platja més tranquil·leta on el gos pugui córrer una estona i després deixar-lo cap a casa. O si anem a la muntanya, que millor que tingui una bona excursió amb una sortida per aquell camp. Per tant, mirar el lloc de destinació, si hi ha algun lloc, alguna passejada especial, que es pugui fer amb el gos. Si ens agrada una activitat, que es pugui fer amb els hotels, i preguntem abans d'anar, ells ens poden ferir derrutes ben coneguts. Aquí hi ha un grup de 5 o 6 persones que sempre cada dijous ho han de passejar per aquí. Alguna activitat on el gos pugui fer de gos, pràcticament. Després, en fi, aquestes són algunes de les opcions que tenim, si portem el gos amb nosaltres, com, per exemple, portar menjar pel nostre gos o gosa. Quan ja estem per paciència, quan ja estem al cotxe, han d'encapar el destí. I a priori no és un problema, el gos pot menjar qualsevol pinso que li comprem. Però si porta ja el seu menjar, que és el que li donem de casa, probablement li estiguem facilitant molt l'estància, perquè si li canviem de pinso, li estem regirant una miqueta l'estómac, i és molt probable que durant dos dies o tres dies estiguem l'estómac malalt. És millor agafar un gos de plàstic, de crema de chocolate que hi ha molts, un poc buit. Agafar així una bona ració i anar donant-li. Aquests són els consells. Si portem el gos amb nosaltres, primer hem de portar alguna cosa del gos que faci la seva olor. Ja sigui un coixí, com dius tu, un tros de roba. Després hem de dedicar-li una part del dia al gos, encara que estan amb les vacances amb nosaltres. I per acabar, dius que hem de portar el menjar, que ja tenim normalment, perquè el pugui menjar al lloc de vacances i destinació. Per fer-hi tants diaris, que també passen sovint, perquè quan són tants canvis, si algú es canvia de lloc en qüestió d'hora, ha de conèixer moltes coses. Si a més li canviem el menjar, és matemàtica. Són més dos, més dos, i segurament tingui dos o tres dies de diaris, però no ens preocupa d'això. No podem estar gaudint tant com volem de les vacances. Si el cap de la fi també és per nosaltres. I són molècies que probablement ens podem estalviar. Molècies que per l'hotel, probablement, que molècies que per nosaltres, que fem més agust a l'habitació, ell mateix o ella mateix estarà molt més tranquil i agust. Més coses, per exemple. En aquest cas, canviem de qüestió, i si no podem portar el gos amb nosaltres, en el cas d'algun amic o una amiga, que es pugui fer càrrec del gos durant aquests dies, però que en principi aquí, res a dir, vull dir que es cuines pavilarà, però tu dius que si en cas que tampoc no tinguem aquesta opció, hauríem de buscar una bona residència on l'animal estigui durant els dies que nosaltres estarem fora. Llavors, la pregunta que et faig, Albert, què s'ha de tenir en compte a l'hora d'escollir una bona residència canina? Molt bona pregunta, perquè moltes vegades busquem per internet o per referències d'algun conegut i ens agafem a la primera que surt. I a mi m'agradaria comentar certs detalls que hauríem de tenir en compte, com, per exemple, que sigui una residència on no hi hagi gàvies. Sé que pot semblar una miqueta difícil de trobar a priori, perquè tothom que imagina potser una residència s'imagina un lloc on hi ha molts gossos i on necessiten que hi hagi gàvies per estar allò controlat. Però ja fa anys que, des del nord, està baixant cap aquí la tendència d'acollir els gossos a residències que són cases. I potser té més espai del que aprofita i li agrada molt els gossos i es dedica a cuidar els gossos d'altres gent durant aquestes temporades. Per tant, residències canines on hi hagi gàvies, millor que no, si trobem alguna... Si trobem alguna que tingui d'això. Potser és un mas, o un gran jardí, o un gran terreny... Simplement, a Barcelona hi ha algunes baris que són cases particulars, són pisos, que potser no tenen capacitat per acollir més de dos gossos, o de tres gossos, però tenim la garantia que estarà com a casa, pràcticament. Que no estarà pencat en un espai petit durant moltes hores del dia. Perferiblement, que la residència estigui en un entorn rural. Sí, això a mi em ve de la feina, perquè jo és una cosa que m'he de curar en algun moment, però jo prefereixo que, si ha de prendre unes vacances, com a mi m'agrada estar tranquil, doncs imagino que l'animal sempre agrairà més un entorn rural, que és més pròxima de la seva naturalesa, i que no hi hagi un entorn rural. Si no tenim més remei, perquè la situació o l'economia no ens ho permet, no és una mala solució, deixar-ho com hem dit en un pis de conegut, o una residència que fan així a casa. Però sempre que es pugui, jo sempre recomano buscar-li un entorn rural. El gos estarà molt més agús, tindrà moltes més olors, tindrà, inclús, altres animals, els que els hem de interactuar. És una cosa interessant, també, que és el següent punt. Que els gossos comparteixin convivència i espais amb altres gossos. Exacte. Jo no vull deixar l'animal perquè estigui llat, no vull deixar una presó, i que no vegi gossos i que no vegi gent fins que jo torni, perquè llavors trobem en aquella situació que el gos està desesperat perquè nosaltres tornem. A nosaltres el que buscarem és un lloc on el gos pugui fer, doncs els dies que estiguem fora, la vida, la millor qualitat de vida, i en aquest cas, que millor per un animal social, que compartia estància amb altres animals socials com ells. Llavors sempre que... Si no estan vivint junts, perquè no estan vivint a la mateixa casa, que a mínim compartessin activitats, que ho ve surten a passejar junts, que tinguin alguna mena d'interacció, perquè això sempre els demanitja molt el dia. I en aquests casos també seria convenir-ho a dir, en el fet de deixar-li algun tipus de roba que el recordi a nosaltres, o serien àquids? Sí, sí. Sí, no, jo sempre la poso perquè sempre és algo que... Ella acceptarà com una part que ell porta de casa, no? O sigui, a vegades és una lloguina, a vegades és una rota roba. És una cosa que ella sigui més familiar. Un altre punt també que s'ha de tenir en compte, a l'hora d'escollir una bona residència a Canina, si marxem fora aquests dies, per exemple, és que tinguin un tracte amable i sobretot respectuós cap a l'animal. Sí. I afegiria una última responsable, que moltes vegades ho donem perfecte, però no sempre és així. Això com ho podem saber, Albert, si no estem nosaltres allà durant el dia, no? Això, amb una trucada mateix, podem esbrinar certs detalls que ens poden donar una pista. I veig que podem equivocar, però d'entrada ens poden donar... Per exemple, algun detall? Per exemple, que la persona que ens agafa el telèfon, ens parli d'una manera dels gossos, com si estiguem parlant de pacients, o de clients, per dir-ho d'alguna manera. O que et digui... No, però per exemple, aquí hi ha una garantia que el gos té menjar sempre aquestes hores del dia, perquè per norma, per facilitar les coses, sempre se li dona aquestes hores. I són cosetes que són detalls que ens poden donar pistes, que ens poden tractar allà. No vull dir que es tractin malament, que es neguin o que... Que tinguin aquesta sensibilitat o aquest respecte, com dius tu, cap al gos, i que, per exemple, preguntin les normes de la casa. Aquí hi ha, més o menys, un ja pot saber si tenen prou cura. Quines són les notines? Quines sou? Quantes vegades fan el menjar? Quantes vegades surten a passejar? Quins surten a passejar? Són detalls que ens poden interessar perquè ve, pel nostre gos, quan no teniu problemes, però potser que ens trobem quan anem a buscar, que no estiguem millor estat, o que estigui espantat perquè he tingut alguna enganxada, o perquè l'han cridat, perquè moltes vegades... Jo poso l'exemple a la galgo, perquè és una raça molt sensible, però també podríem estar parlant de border callers, o d'algunes races que tenen una sensibilitat especial al script, que si el portem a una residència, o en la persona que es fa càrrec, que és una persona molt brusca, probablement quan anem a buscar el nostre gos estigui espantat, no perquè li hagin fet res, sinó perquè el tracte d'aquella persona potser no és el més aviant. I llavors sempre és interessant saber, i conèixer el nostre gos, o ve donar una miqueta de pautes, de com ens hem de dirigir amb un gos que no ho coneixem, o sigui que ells no coneixen, i nosaltres sí, perquè si el nostre gos té por als cuets, comentar-ho, i el nostre gos té por als altres gossos de tan en gran, dir-li també, no es deixen de documentar-li res, perquè aquestes coses, després de nosaltres, seran per el nostre benefici, per el nostre gos, llestalviaran el sud, llestalviaran males estones, que probablement si no li diem res, puguin donar-se. I per acabar, l'últim punt que també recomanes, a l'hora d'escollir una bona residència a Canina, és que hi hagi un telèfon i una disponibilitat per si volem trucar, no? No cal que sigui, a això no vull dir que hagi d'estar 24 hores el telèfon disponible, avuiament. Però sí que m'interessaria que aquella residència tingui un horari on jo pugui trucar, per exemple, en el meu cas, que jo tinc una gosa que s'està fent gran, si jo he de medicar aquesta gosa, m'agradaria estar bé, com s'està prenent la medicació, perquè si és una gosa que normalment no senten la medicació, doncs com se l'estan donant, o sigui, se l'empres, si no se l'empres, petites cosetes que nosaltres, en el moment determinat, durant el dia, pot acudir i dir, ostres, no li vaig comentar que li havia de donar tres pastilles en comptes de res, un telèfon i una disponibilitat, un horari, que no ens diguin, no, no, sí, tu trucar quan vulguis, perquè això, malament, és bastant informal, que es diguin de 8 a 5, perfecte, que ja faré el que tinguis que fer i entre aquestes hores, si de trucar, ja trucaré. Clar, són aquests detalls, que just tu que et fan veure si una residència Canina és de confiança o no. Abans de passar els consells per la gent que no marxi fora aquests dies i continuï amb el gos, recordar que si marxeu i no podeu portar el gos amb vosaltres, hauríeu de buscar una bona residència Canina, habitant gàvies, preferiblement que la residència estigui en un entorn rural, que sigui un lloc on els gos us comparteixin convivència, que tinguin un tracte respectuós i responsable amb el gos, la gent d'allà, i que, com deia mare, hi hagi un telèfon i una disponibilitat per si volem trucar. Ara sí, Albert, anem a quedar-nos aquí, si la gent que aquests dies no marxa de setmana santa i es queda aquí. Mira, escolta'm, de fet, la societat filarmònica de... quina és això? Nuestra senyora de l'Oliva de Salteres, amb el pas de les amargures. És barbírio. Sí, la gent que es queda aquí és la amargura aquesta i la gent que es queda aquí és la amargura. És una cosa que no podem marxar fora mentre tothom envia fotos a Instagram i a Facebook. Jo soc del grup de gent que no em desclasso i t'he de dir que també ho gavodeixo. Que han de pensar que quedar-se sense vacances és una mala jugada, perquè també podem fer moltes cosetes. També es pensen que... Amb el nostre gos, també, perquè no ha deixat de ser un temps que tenim lliures, que tenim festa, que tenim lliures, però el primer que m'agradaria dir és que el gos hauria de notar que nosaltres ni que el món està de festa. Això t'anava a dir? Perquè tu apuntes no variar les rutines de l'animal durant aquests dies de festa. Clar, per evitar, des de problemes intestinals, provocats per l'estrès, perquè de cop el gos un dia i un altre i un altre, et veu que no t'estàs aixecant per anar a treballar? Clar. Doncs des d'aquí pot anar fins a acompuntaments que el gos no havia fet i que comença a fer perquè nosaltres... Perdona. Albert, m'estàs dient que la gent que, per exemple, va a la set del matí per no variar la rutina del gos? Seria consellable. Jo no vull dir de ser tan radical, perquè jo, per exemple, no ho faig així. El que faig, tal qual, és que, al moment que m'aixeco, surto. Si són les 8 del matí, si són les 8, si són les 9, són les 9. Però vull dir, si nosaltres tenim una rutina d'aixecar-nos, rentar-nos, esmorzar i sortir amb els gossos, continuem aquesta rutina. No agafar i dir, mira, avui tinc el dia lliure, avui farem... Minimitzar una miqueta els canvis, que, òbviament, hi haurà molts, perquè des de que ja estan infestats i estem tot el dia a casa, hi haurà molts canvis. Però intentar minimitzar-li, perquè els gossos puguin entendre millor el que està passant, perquè si a sobre de veure que el món sencer s'està tornant boig per fora, veu que també a casa estan passant coses rares, és molt probable que, sense donar-nos comptes, estigui per fer més de l'obitual. I és que, això, des de la problemes intestinal, problemes de caspa, se li caigui més del pèl de l'obitual, arrasqui... Sí. Per exemple, si no marxem fora aquests dies, i ens quedem aquí, també tu recomanes evitar... És evident, no? Aglomeracions, festives, i també les processons amb els gossos. Sí, pot semblar una contradicció acció priori, perquè dius, home, si no m'he de moure, no he de variar rutines, i no puc anar, perquè m'has de dir que d'habitar aglomeracions, què fem, no? Llavors, és dintre de la mesura el que puguem fer, si nosaltres vivim davant de la plaça, on es fa la processó, doncs serà difícil evitar-ho, com a mínim que ho senti. Però, dintre de les nostres possibilitats, sempre jo recomano intentar buscar llocs molt tranquils, per compensar la bulgeria que s'està vivint a l'altra banda, de la plaça del poble o el centre del poble. Clar, clar, perquè... Home, aquests dies sí que és... Més gent, més sorolls, músiques... Clar, aquests dies són de concentració, compensant-nos amb aquest passeig pobren estímuls, per dir-ho ràpidament, un passeig pobren estímuls per nosaltres. Sí, perquè l'altra opció ja és posar un barret de netzaret, per exemple, el gos, jo sé que tu no t'agrada disfressar-los, però, bueno, i una creu, una mini creu, enganxada aquí al llum, a l'esquena, per exemple, i que vagi fent una mica i vagi seguint la processó. Però, bueno, no sé si això... Jo no sé si molts gossos ho farien, no per res, sinó perquè el ritme de la processó, normalment, és molt lent i el gos s'avorria. És veritat, tens raó, perquè la... Potser person que seria millor un pingüí, per part. No, perquè no hi ha... No hi ha gossos. Jo no la conec. Jo no la conec si li existeix, que no ho sé. M'agradaria conèixer-la i veure qui és la seva filosofia, no? Volem vídeos, ja. I per acabar, si no marxem fora, i ens hem de quedar aquí aquests dies amb el nostre gos, passejar per llocs molt tranquils, no? Sí, el que comentàvem. Ara sí que buscar-li... Si les nostres rotes habituals, de voltant de casa, s'han tornat una miqueta més mogudes, perquè hi ha més gent, perquè tenim sexe i tal, però hi ha moltes alternatives que siguin més tranquil·les. Si cal, que regal el gos durant aquests dies i marxem una miqueta més lluny a passejar. I garantir-li com a mínim un passeig al dia, que sigui i tranquil, que ells puguin moure amb tranquil·litat, d'aquesta manera, si nosaltres anem ara a qualsevol lloc urbà, segurament hi hagi molta més gent, molts més nens, perquè també tenen festa, llavors això recuperarà molt el gos i es preocuparà molt a nosaltres. Doncs busquem-lo contrari. Més de vacances, també, que hi hagi moltes partits a partat on el gos pugui moure sense haver de demanar permís a ningú, una miqueta això, compensar-li aquest estrès, aquest moviment que hi ha en aquests dies, amb un passeig al dia, que sigui i tranquil. Molt bé, doncs, Albert, ens acabem molt clar, gràcies avui, hem fet una secció extensa, especial setmana Sant d'Educació de Camina, especial programa 1601, també. Exacte, molt número. Bon número, bon número. En fi, Albert, que vagi molt bé i cuina't molt. Si hi vol veure aquestes dies de festa, i qui la faci i qui no, també hauria d'haver hi hagi una miqueta. Sí senyor, sí senyor. Hem d'acissar una paula per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Dani i Martínez, ja en filem la recta final del programa d'avui, connectant amb el casal de Jóvete Senjús, on han instal·lat aquest mega excalèxtric, que des de fa hi ha uns bons minuts, unes quants està allà funcionant. fins ara mateix a l'Apenya del Morro. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cintolor de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus, som originals de mena. Gràcies. 6 i 36 de la tarda. El més gran de la comarca. Dani i Martínez, bona tarda de nou. Gràcies. M'agrada fer-me el tonto. Gràcies. És un innovador. Gràcies. És un clàssic meu. Gràcies. Si t'ha passat alguna cosa, patim. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos. Gràcies per haver-nos. Gràcies per haver-nos. Gràcies per haver-nos. Gràcies per haver-nos. Gràcies. Gràcies per haver-nos. Gràcies per haver-nos. Gràcies per haver-nos.