#74 - La Penya del Morro del 4/6/2012

En directe, amatint des de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal, què tal, com esteu? Ui, que em sento molt baix, ara millor. Què tal, com esteu? Bona tarda, mig amigues. Ho vinguts a la penya del Morro, el programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluc de Jordi Domènec des d'ara i fins a les set. Bona tarda, què tal? Bé, bueno, és igual. Avui al programa parlarem amb la Carme de les notícies de Sant Just, Carme, molt bona tarda, espero que estiguis bé, què tal? Bona tarda. Bé, amigues també, avui al programa parlarem de televisió amb el David Ávila, que el tenim al telèfon, com cada lluny, per explicar-nos quina són les notícies del món audiovisual i el món de la petita pantalla i que, a més a més, també ens parlarà coses dels programes que es fan a Sant Just d'Esvern, els polígics industrials, com cada setmana. Amb el Manel Ripoll, avui, Història de Sant Just, i a la segona hora també llibres amb l'Arnau Consul de l'Infitur Ramon Llulli de l'Escola d'Escriptura de la Taneu de Sant Just. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya com Morro. Carme, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Portes una goma de color rosa que enganxa la teva cua. Fa molts dies que la porto. Però no, no, no, no. Clar, com que no ens envien el cap de setmana fa dies... No, no, fa dies que porto aquesta cua. Com que la Carme va anar al Primavera Sound, com que és moderna... No és veritat. És moderna, Carme. No és moderna. Ara que et segui la mà, qui pensi que la Carme és moderna? Jo et xoco la mà. No, no, no, no, no. Gràcies. L'ajuntament et xoco la mà. Arriba-nos a nivell, ja de... Per cert, que la gent no ho envita avui, ens ha vingut a visitar del Vandrell. Una pel·lícula per la gent del Vandrell, segur d'altres de públic, de pervener de públic, ja ho sabeu, por de fer. M'encantaria, no, això, ara de dia? Sí. Vull dir força. No, però no és que m'encantaries, que jo faig, que cada dia, Carme, tu... Clar, és que tu també... Va estar, va estar, va estar, però jo... Jo dic això, d'on ve la gent, això... Adéu, adéu. Ves, Vandrell, capa, Vandrell. Gràcies per venir, Vandrell. Per cert, que Carme, et vaig de confessar una cosa. Perdoneu-ho, vaig ser al programa parlant de mi avui, però he vist que he hagut una mica de resoldre, de radioesvern.com, que m'he afectat la barba. Jo he fixat... Sí, no, un moment, un moment, un moment. No, no aplaudiu, un moment, un moment. Gràcies. No, no. No em miris. Perquè jo tinc una teoria. I és que tinc una teoria, que també la comparties tu, jo crec, i totes les noies del món mundial, i nois també, que a mi em queda millor, i els nois en general ens queden millor la barba. Una mica. I llavors jo me l'he tret contra la meva voluntat, tot serà a dir, perquè per coses, però havia pensat o venia amb una barba postissa, d'aquestes que regalen a la comercial bolsera, saps? O venia així, he pensat. Vine així i tampoc no passa res. És estrany. Sí, és normal, també. Carme, et dic una cosa. Quina por? Quina cosa? Pelxat, mira, el Jaume pelxat diu que tu, Carme, també quedaries millor en barba. Home, però què dius? Què dius? No em diré res. No em diré tampoc. No em paga gràcia. Jaume, vanejat. Vanejat del... Què vols dir, vanejat? Vanejat vol dir... Ah, s'ho dius. Vola. Vol dir que aquesta persona jo no pot parlar més, al chat de Radioesbert.com. Sensura. Com? Sensura. Sensura. Bé, avui ho acceptem, això. Si algú es vol connectar a Radioesbert.com i vol veure com que sense barba i criticar-ho, també ho podeu fer-ho. Molt bé. Què us agrada més, no? El Jordi amb barba o el Jordi sense barba? Jo ja us dic jo. Segur que la gent encara respondrà. No, no crec. Jo ho veig. Sí? Què fa aquí, qui respondrà? No ho sé. Ah, va. En fi, va, comencem les notícies de Sant Just. Vinga, que hi ha coses, eh? Sí. Carme, tu diràs, però comencem... Doncs mira, comencem parlant d'una iniciativa, que és que l'Ajuntament de Sant Just ha iniciat els contactes amb el consistori d'Ajorpa amb Nécar d'estabilitzar un acord de formació de treballadors i treballadores a la TUR. Ah. Aprofitant la visita d'Ajorpa amb Nécar a Sant Just, no sé si recordes, fa uns deu dies, que es desdessava aquestes germanements, doncs dos regidors de l'Ajuntament van començar a redactar documents per establir les bases d'aquest acord. Des del municipi alemany han demanat un llistat dels noms i les categories professionals dels aturats en Just Tengs en una mostra de la bona predisposició per treballar en aquesta línia. Des de l'Ajuntament van tenir les converses de l'Ajuntament de Sant Just, que es corba amb Nécar tot i que de moment no es va assegurar ni quan ni com veure l'allum a aquest acord de col·laboració. Tres, el pastel. Mira, ja comença les para-reaccions al set de RadioSvern.com, per exemple, llavors hi ha una persona que es fa dir la barba del Jordi. Directament. Que diu, a mi m'agrada més amb barba. Diu clar, diu que ets a dir, si sóc la barba, no, també. Et trobava a faltar. Què? Et trobava a faltar, dic la barba. Sí, em trobava a faltar la barba. Està bé. Carme, continuem parlant de més coses, perquè aquest cap de setmana han passat moltes coses a Sant Just. Hi ha hagut una agenda molt plena d'activitats. Ja sé que no tens cap notícia d'aquestes. Però vull que Sant Just... Sí, d'aquests moments el repassem. El que passa és que, deia que a Sant Just passen sempre moltes coses. Sembla que no. Per exemple, aquesta. Parlem de la Tur. Un moment. Ah, ens hauríem d'anar a pas. Sí, d'anar a pas. Doncs no, perquè és una cosa que hagi passat com a... Això no ha quedat bé. A Sant Just passen coses. Com a aquesta. No queda bé parlar de la Tur com una cosa que ha passat. Home, és que és una realitat. Clar, no és una cosa que ha passat. És una cosa que... No passa. No tinguis els ulls de la realitat. No és un fet, una activitat, una acta... No, no, però és una... No ens ha anat bé aquest link. Et va bé, tu? Atenció, perquè la Tur... Què passa? No, les dades de Tur. Avui s'han conegut les dades de Tur registrat el mes de maig i suposo que ha sentit al llarg del matí que Catalunya s'ha registrat en la disminució de 4.789 persones. És una cosa que està bé. Sí. És poc, però és positiu. Però a Sant Just en canvi ha pujat la Tur. Sí. A Sant Just també hi ha una tendència que a vegades va anar una mica a l'inversa. Sí. De fet, els últims dos mesos havia baixat la Tur al municipi. En canvi, aquest mes s'ha arribat a les 800 persones. Cosa que vol dir que ha augmentat en 20 persones el nombre de... Desocupats. Exacte. A Sant Just sempre anem una mica a contra a vegades, no? Sí que és veritat, això és curiós. Sí, amb aquestes dades de Tur. També és veritat que en alguns casos va lligat amb qüestions vinculades de la Tur al municipi. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí, sí. Sí, sí. Amb valor absolut no són gaire. Amb ratius menys encara. No, però bé, millor això que res. Sí. En el cas general, s'ha anat curiós perquè sempre donem aquestes dades que a vegades hi hagi que s'han arribut. Qui s'ha arribut? Qui s'ha arribut d'aquestes dades? Home, amb les dades són les que són, A pujar la turma amb 20 persones. Però 20 és el número de 20. Jo crec que fia temps que no es veia un augment o una disminució així amb un nombre així. I, comparat amb l'any passat, per tancar aquest tema... Sí, tanquem-ho. ...son 14 més que fa un any personals fins a feina. La pell del morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Els et pregunten si ara vindran turistes a veure la barba del Jordi. Això pot generar desgrupació? Soniar a barba. Soniar a barba, és veritat. És una pregunta tonta del xat. En fi, que podeu ser tot el que vulgueu, el chat de radiodesberg.com i també, a través del mail, la penya del morro, a roba jimmail.com. Facebook, la penya del morro. Twitter, la penya del morro. Com veus, som originals de mena. I aquest to, eh, Pip? Sí, perquè les tecnologies han desapareixerat. I ella, en la cultura, i a Ramaderia. La Rameria. Rameria, Ramarias. Moltes... Molt rems. La prou. Continuem amb la següent notícia de Senjus, per favor. Au, bé! Au, bé! Carme, però on continuem? Una mica de memòria. No sé si recordes que fa un any que van haver-hi les eleccions municipals. Fa més d'un any de les eleccions i encara no arriba un any a la Constitució del Govern Municipal. Per tant, justament fa un any quan hi havia aquests moviments, no? El dia com avui fa un any, era l'any 2011. El català mitjans, mitjà, anava amb uns 600 anys. I sé... Espanya sortia de la crisi. M'agrada molt aquestes notícies. Quines? De què diuen, fa 10 anys, el català mitjà anava a Cançàs a Estambul, i ara va a Mèxic. Aquestes... Perdona, quina por estambul, i ara va a Mèxic? A Papa de Roma, perquè... Ja em dius tu que... Els viatges de final de carrera es continuen fent a Mèxic. Tu vas anar a Mèxic? Jo no, jo vaig anar a Tunísia. Imagines. Molt bé, no? Sí, una carrera en futur. Jo, encara vaig acabar la carrera, cada any vaig a un lloc diferent. Com vas, aquest any? Aquest any penllo escolar. Carme, què volia repassar de fa un any, va. Va, que era seriós. És igual, continuem. L'alcalde de Sant Just, parlem d'aquest balanç, valora positivament el primer any de mandat, i assegura que la prioritat és donar suport a les famílies sense pocs recursos. Un any després de guanyar les eleccions municipals, Josep Perpinyat, més que la situació actual, és difícil, però que l'Ajuntament continuarà treballant en la mateixa línia, i per aquest matí de 2012, el consistori augmentarà les partides en serveis socials. Per Perpinyat ha afirmat que la progració, com dèiem, d'aquest primer any és positiva, però que cal continuar treballant per mantenir un model de servei públic, el model actual de servei públic. Un altre, de les prioritats de l'equip de govern municipal, és procurar rebaixar encara més el deute de l'Ajuntament, i en aquest sentit, el ple municipal de dijous passat, es va aprovar una operació per reduir 700.000 euros d'aquest deute. D'altra banda, el porteu de siú, el consistori Llorenz Reit, també ha valorat el primer any d'amandat del govern municipal, la línia general també ha fet una valoració positiva. Ha parlat de nosaltres?No. Tot i que rei considera que s'hauria d'haver replantat el paper de les empreses municipals Promúncia i Proexa. Pel que fa a l'empresa de promoció de l'habitatge públic, rei considera que s'hauria d'incrementar l'oferta de l'habitatge del lloguer, i pel que fa a Proexa, el porteu de siú creu que la política d'oferir solars i oficines per a empreses no és viable en l'actual context econòmic i creu que Proexa ja no compleja amb els objectius amb què va ser creada. En qualsevol cas, l'oposició, el partit principal de l'oposició, a l'Ajuntament de Sant Just valora, positivament el primer any d'amandat del nou equip de govern, malgrat aquests matisos en el que fa les empreses municipals. Molt bé. Per tant, un any d'aquest nou consistori, aquest nou ajuntament des de les eleccions municipals de l'any passat, tenia a vosaltres el mític alcalde de Sant Josep Perpinyà. Bon dia, aquest alcalde. Bon dia. Moltes gràcies per venir. Moltes gràcies per invitar-me. Ja sap que sempre suple tenir-lo aquí. Com valora aquest any d'amandat? T'hem parlat de fa tots anys. No, estem parlant de fa un any. Com veu la situació? No, no sé, com valora, no? Molt bé. Molt bé. Ja està? Sí, clar. Doncs ja està. Sí, s'hauria de fer... Passava que l'alcalde era... Sí, era més, eh, però vaig que no. Vaig fer més coses, no? Hi havia una frase més llarga. Gràcies i bona nit. Bona nit, l'alcalde, que vagi bé. No he de tenir pressa. Va, deixa, va bé. En fi, Carme, repassem els tuits de la setmana. Vinga, va, repassem els tuits de la setmana. Per cert, ens podeu seguir el Twitter. Twitter.com, la penya del Morro, que passa aviat. Sí, sí, és veritat. Correcte, correcte. No ha marxat. Ah, no ha marxat. S'ha quedat per aquí. Anem a parlar d'alguns tuits que han tingut lloc a Sant Just d'Esvern. Aquests últims dies, per exemple, el club d'UK Sant Just va fer una fotografia quan va començar la festa de l'esport a Sant Just d'Esvern. Diu menys al matí i va posar-la al Twitter. Nosaltres la vam retuïtejar. Per cert, que la Mireia... ah, ah... Que es diu així, al Twitter, aquesta noia. Diu, vichos que te rescatan al perderte por Sant Just. Ha, ha, ha, ha, ha. Diu, un pueblo al lado de la ciudad. Ah. Vichos? És una persona, no? L'hem de... Vichos? Has de referir a un amic seu, potser. Ah, potser sí, potser sí. Home, que el rescat d'un animal. És veritat, és veritat. Després, per exemple, el TwitteroncaGliolo diu... Estas son las fiestas del... Què? Quins noms sempre trobes al Twitteronca? No, no, són nom remorraros. I què passa? La gent no es pot dir normal, com Carme Beté. Per exemple, que és normal del món. Diu, al TwitteroncaGliolo diu... Estas son las fiestas del barrio de Sant Just en Barcelona. I jo, ojo. Quines festes? Clar, això, no, no. Llavors hem posat un barri a Barcelona, que es diu Sant Just. Tu sabies això. Jo? Sí. Allà, a Sant Jaume, al costat. Jo no ho sabia, però ho hagués dit al Twitter. No, perquè el Joan Pujadas ens ha reposat. No sabíem que hi havia un barri a Sant Just. Jo no ho sabia. A Sant Jaume diu... Hi ha una placeta molt antiga, amb una font, una església, un colmado d'un altre temps i una terrasseta. És un maco. Que bonic, no? Escolta, doncs... Jo te la recomano, eh, Jordi. Aquesta i una altra plaça secreta de Barcelona. Què dius? Volem saber les secretes de Barcelona. Carme, on vas tu? És la plaça de Sant Pere, que està tocada a Urquinaona, també. Entre Urquinaona i allò. A Sant Dinsart del Born també és superbonica, així... una església, un italiano. Carme, que bonic, un aplaudiment. Sí, senyor. Doncs ja anirem, eh? Ja anirem. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs ho deixem aquí. No et cremis. No, no em cremaré, no em cremaré. Sí, perquè a vegades, a aquest espai, la gent diu... És que es fa llarg. Vaig dir a la plaça de Sant Jaume queixar-se. Sí, que vaig dir allà. El costat de la plaça de Sant Jaume alcalde. Que hi ha la plaça de Sant Jaume. Sí, clar. Doncs fins aquí les notícies de Sant Jaume, perquè no tenim res més per dir. Però poca cosa més. No hi ha més coses, però ho guardem per l'informatiu. Ho guardem per l'informatiu, d'acord? Perquè som els que som. A veure, que seguim poca gent no vol dir que no hi hagi notícies. Vull dir que intentem... Ara ens hem com encallat. Sortir a l'embut, ni més ni menys. Sí, hem de sortir d'això, perquè jo volia demanar-te alguna cosa a la publicitat. I no sé com ho farem, però... Què ha passat? No, hem començat a parlar amb l'alcalde i és allò que t'enganxes i no... Ui, aquí ens enganxarem. Sí, senyor. Acalde, va, prou ja. Gràcies. Gràcies per venir. Carme, tu també, que tinguis una bona tarda, recordeu que a partir de les set, els senjuts, notícies, edició... Despre... Em fa bona tarda. Sí, clar. Bona tarda, Carme. T'ho vagi bé, adéu. Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Durant el 8.1 Gràvio Tosfèr Durant el 8.1 Gràvio Tosfèr Durant el 8.1 Gràvio Tosfèr Durant el 8.1 Gràvio Tosfèr Durant el 8.1 Gràvio Tosfèr Durant el 8.1 Gràvio Tosfèr Durant el 8.1 Gràvio Tosfèr I don't know who's who because it comes down to us all. I have to say we got a real girl now. A real girl now. A real girl now. A real girl now. It's a dark candle. And hot like fire. You got to be my man-tree. Cause I feel my every desire. Every single night when you put on your tires I'm walking like a job to pay all this bill. Let me give you something special. I got something special in the bad mood to give you a thrill. Baby, cause it comes down to us all. I don't know who's who because it comes down to us all. A real girl now. A real girl now. A real girl now. Don't you worry, baby, don't you worry. I'm the girl who my life is my job. Ain't no baby from my world. Baby, cause it comes down to us all. I don't know who is who because it comes down to us all. It comes down to us all. A real girl now. A real girl now. A real girl now. You can take my love for granted. Just like the skies for a few of us blue. Elles són de Pepper Potts, aquest tema que estem escoltant a mateix. L'hi el, tua, és i senyor Pepper Potts, a la penya del Morro. 5.26 de la tarda i tot seguit el programa com cada dilluns parlem de televisió amb el David Avila. Hola, sóc la Ruth Jiménez. Pronto, una hora de televisió, aquest estiu m'heu pogut fer la situació de les maneres de 4 i una salutació per la penya del Morro. Suposo que ha tingut molt morro, no? Va, una mica. David Avila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, com va tot, David? Bé, bé, bé, bé. Què passa, no t'estressis, eh, ja? Comencem la setmana tranquil, de veure què estàs a la universitat, David. Sí, sí, sí, aquí aprenent el solet. Aprenent el solet. Avui no hi ha ni aules. Avui aprenent el solet, ja. Perquè en tot el que seria estudiar ja s'ha acabat, no? La vida estudiant, quina empeja, tu, ja... Ai, ai, ai. Ja ho he acabat exàmens, ja ho he acabat tornant. No, no, no, no, no. Em queden 3 dies de suor i llàgrimes. Sí, bé. Però bé, bé, bé, bé. Tu no dorms, no perquè siguis estudiant, sinó per altres coses. No, perquè estiguin a la tele. Perquè estiguin a la tele. Bueno, va, comencem. Perquè aquesta nit, Cracòvia ha matrat un especial amb els millors moments de la temporada futbolística. El programa de Satira Futbolística de la Cracòvia ha preparat per aquesta nit un especial on recull els millors moments de la temporada. Els presentadors d'aquest programa seran l'Aqueca i en Puyol, el personatge creat per Jordi Ríos. I ens mostrarà alguns dels gags esportius que ens han fet riure cada dilluns a la net. Molt bé, doncs jo sabeu, eh? El programa de Cracòvia acaba d'aquí dues setmanes, incluint aquesta tres. Però llavors, aquestes tres setmanes que falta seran tot especial d'així de recopilatòries o no? Serà aquesta setmana recopilatòria del millor de la temporada futbolística i hi haurà dues entregues especials dedicades a la figura de Pep Guardiola. Molt bé, molt bé. Doncs si algú ho vol veureu, ja ho sap aquesta nit. Atenció, l'escriptor Mario... Anem per feina, avui, David. L'escriptor Mario Vargas Llosa. Que no tenim temps, avui. Sí, tenim temps. Però un dia a mi em van explicar que la ràdio havia de tenir ritme. En general, tot, no? Ara està esperant que diguessis una frase relacionada amb el temps i t'haigues donat una notícia. Però com que no l'has dit, la donarem a l'estat. El tempo és oro, de Constantina Romero. Però anem a pensar. No, no, clar, que tu ets molt xulo. No, no ets molt xulo. Això ho direm després. Que la gent continua. En fi, va, l'escriptor Mario Vargas Llosa passarà per l'espai de la primera entrevista a la carta amb la Julio Otero, que es va estrenar la setmana passada, i que avui continua amb una altra convidat. Com va anar l'Audiència? La Julio Otero va anar bé. Compatíem la final de Gran Hermano i va fer un 10% d'Audiència. Es pot donar per contenta. Ara que parlen això de Gran Hermano, què passa? No s'acaba mai, no? David, David. Per favor, David. Em vaig movent una mica. Hi ha un oracà avic o què passa? Quasi bé, quasi bé. Hi ha uns núvols que acaben trobant. Jo pateixo per la teva salut, vull dir. No, no pateixis, no pateixis tot bé. I tu, David, tu què vas veure? La Julio Otero o Gran Hermano, la setmana passada? Jo, la setmana passada, em vaig dividir el cor. Sí, va, va, va. Sí, vaig veure una soneta. La primera, i vaig veure una soneta. Ens ho pregunten aquí al xat, i jo sincerament no vaig veure ni una cosa ni l'altra. Ni una cosa ni l'altra. O no vas veure la tele, el llibertat. Sí que la vaig veure. Però no vaig veure el que feien en aquell moment. Perquè em vaig veure una sèrie d'aquestes que a mi m'agraden, saps? Quina, quina, ja. Game of Thrones, que avui arriba l'últim capítol. A partir de la setmana que ve, ja mirarem... ja mirarem a veure què passa. Ahir es va emetre l'últim capítol de Game of Thrones a l'ACBO, aquesta cadena nord-americana, i avui es pot trobar per internet i a tot arreu, i jo tinc ganes de veure l'últim capítol. Sí, avui però la Julio Tero... Però faig que no compute, en audiència, això, això no... El què? Game of Thrones, això no compute, eh? Que no computi, i què? Doncs que els de... els de Canal Plus volen que t'ho fiquis allà. Escolte, sí, home, s'escolti senyor. La gent pot voler moltes coses. Jo faig la meva vida, som lliure, afortunadament, encara. Ben fet, ben fet. Sí, encara, encara, el capital de Turquia. A veure, tu, l'escriptor Mario Vargas Llosa, va, que ens estem encallant aquí, mira què deia, que volíem ritme, eh? L'escriptor Mario Vargas Llosa passarà per l'espai de la primera entrevista a la carta amb Julio Tero. Bueno, la paridista que li hagués jugat, va tornar la setmana passada a la televisió Estadal amb una bona collida. Va fer un 2%, com vam dir, perquè competíem la final de gran hermano. És a dir, que... Que sí, home, que sí, que no. I aquesta setmana, l'escriptor Mario Vargas Llosa acollirà les preguntes a les xarxes d'aquest espai. Que la Julio Tero la podem escoltar de fet, ara mateix, no?, que a tarda està on de 0. No, ara mateix no la poden escoltar. Ah, no, eh? Per què no? Perquè ens van escoltar nosaltres. Tinc que escoltar la Julio Tero, ara. A veure què fa, què fa? Quin dia l'hi és? On de 0? Algú sap quin dia l'hi és? Perquè aquí el comarca no s'agafa, on de 0. On de 0, ostres, no... I com que no s'agafa, doncs... I és competència, això, no? Ostres, ara em sap greu, no sé quin és el que... on de 0, radio... Diu, a l'IFM, no? Pot ser, pot ser. El 89.8, o no? No ho sé. No ho sé, està a la rambla. Això sí que t'ho fotis, això sí. Però amb freqüència, no? Com que la plana no s'escolta, doncs no... Bueno, no, és que estàveu buscant a veure si ho trobava, però... Ui, és complicat, eh? Sí, és igual, deixem-ho córrer, deixem-ho córrer. Perquè necessita saber la freqüència exacta. Escolta, estic sentint... S'està sentint de tot, en aquesta universitat. Però qui crida, qui crida? No ho sé, no ho sé. Això, a partir de la setmana que ve, no sentiràs ni una mosca. No, no, però qui crida i qui diuen? No ho saps. No ho sé, no ho sé. He sentit en Susalsa, però res més. En Susalsa? I parlàvem de tu, o no? No, no, no. En fi, eh? Però també tenen raó, jo estic en mi salsa. Sí, home, sempre, sí. El salsa rosa. Atenció, perquè... Té, dir-vos, un detall, que Julio Tero compaixin aquest programa amb l'espai, que has dit tu, d'Amb de Cero, i que l'últim programa que ha d'haver presentat a la visió espanyola va ser l'Espereza, un programa mític i amb unes grans entrevistes que, malauradament, aquí, ella no fa. Ja, que vols dir que no fa grans entrevistes aquí, no? Aquí, ja no formen ni una sola pregunta. Les preguntes les fan altres famoses. Són de l'Azarsi. Ell, el famós de Torna, ha d'escollir. Eh... Escolta, tu estàs bé, no? Que no vinguin per tu que siguin agressius o alguna cosa? Jo, de moment, no estic bé. No, de moment, no. M'agrada molt de lloc, tot. Sí, jo faig moltes coses. Mira, el programa de reportatges Equipo de Investigació dedica a aquesta nit un especial al món de Sormaria. Sí. Què és Sormaria? Sormaria és la monja que està imputada en el carrer dels nens agressats. No sé si són la notícia de... No, una mica sí. Mira, aquí els xetes ens diuen que a l'Espereza, el de la Julio Otero, es va entrevistar el Guillem Jiménez, que és un actor de Sánchez d'Esvern. Ah, sí? Sí. I on ha participat el Guillem? El Guillem va participar en una pel·lícula que em sembla... No em vull equivocar, eh, perquè el Leon i el Vido em semblen una pel·lícula. No l'he vist, no l'he vist. Ja de la passaré, ja de la passaré. Dèiem això, eh, que aquesta nit, el programa de reportatges Equipo de Investigació dedica un especial al món de Sormaria, una monja que arruava nens, no? Durant l'època de la transició dels anys a finals del 65 i tot plegat, va sortir la notícia de que, bueno, la monja, durant l'època del 75 fins als 80 i tot plegat, es veu que van haver-hi desaparicions nens, els hospitals i tot plegat. I una de les monges acusades és la monja Sormaria. Durant el programa d'aquesta nit, podrem sentir declaracions, podrem sentir veure declaracions de personatges que han estat en el seu entorn i fins i tot veure imatges inèdites de la monja. Però vosaltres sabíeu que el desapelagut programa, el diari de Patricia, van convidar amb uns pares i amb una noia per demostrar que eren els seus pares amb proves de l'ADN, i que anaven estirant caps anant a preparar amb la monja? Vostès diuen que el diari de Patricia... O sigui, aquest reportatge s'ha fet gràcies al diari de Patricia, una mica, també? No, sí, també va sortir el cas, i ha estat gràcies una mica, també, això, ha pogut denunciar a la monja Sormaria. Que, per cert, mira, és que si no ho dic, em moro. Potser no. Potser no em moro, segur que no. Però és que vaig veure la Patricia Castanyaga, allò que fa en el Pressing APM... Allò que fa en el Pressing APM? Sí. Vaig trobar aquesta noia... Perdó, eh, però és una mica hipòcrita. Potser això o m'ho va semblar a mi? Potser una mica. Una mica falsa, però no... No pots fer-te, sinó... Va donar sensació, així com a... No sé per què deia allò, saps? Sí, pensava que el que va passar... El que el diari de Patricia va passar que van portar una noia i el van fer-la trobar amb la seva ex parella, perquè la seva ex parella volia demanar-li perdó. El que va fer que ells, l'equip de redacció, no sabien... Sí, però jo no parlo d'Esberlan, eh? Jo sí parlant en general una mica la noia. M'explico? Potser, a mesura que vas treballant... que vas treballant en aquest tipus de programes, et vas curting d'una manera en la que... el... com t'ho diria, el codi diontològic te'l vas passant una mica de pelfort. Mira, i el tema... Bueno, ja que dius això d'Esberlan, també vaig pensar que d'acord, les relectores no sabien que, doncs, aquest somà havia d'estar, doncs, amb un ordre de l'allunyament i havien tingut tanta sedent amb el tractament i tot plegat, però... Quan tu fas programes d'aquest tipus i jugues i estàs, com diria el Montagal, escarbana a la brossa dels sentiments i, doncs, una mica a la porqueria, doncs, en aquest sentit, pots jugar que et passin coses com aquesta. Segur que el programa Divendres de TV3, això no li passarà mai. Segur? M'explico. Això seguríssim, seguríssim. Mira, per cert, el... Aquí el xat preguntant. El Gran Prix diu, quan torna, David? El Gran Prix no torna. No torna. Que el Ramon Garcia diu, presenta, ara, un concurs que no vol re, i que menys valdrà perquè hi ha l'entret, ja, no? Jo l'entret, l'entret. Quatre setmanes, adorat. Quatre setmanes, adorat, a la capa de... Bueno, que no portava capa. El Ramon Garcia feia sense capa. No hi havia ni pressupost per capa. No hi havia, clar. No havia de presentar ell mateix. Què vols dir? Vull dir, quan pobes a ustedes, un presentat... Doncs ell s'havia de presentar. Però, per cert, de debò, eh? Sí, sí, sí, vull dir que... Però era una veu nof que s'havia gravat ell, o...? No, no, no, era una veu... Era una veu nof que ell feia en el moment. Ah, d'acord. De debò, de debò. És una sentció de pobresa. De televisió... De TV de les canyars. Escolta, ja, però vull dir... D'acord, ja poc recursos de connomis... Però també ens podem inventar coses, no, i ser creatius. Bueno, a veure. Parlem de més curiositats perquè sembla que... Bé, per dius en atribu, que és aquest reality que fan a 4, presentat per la Raquel Sánchez Silva, I un respecte per te l'Eix Etxènia, jo també s'hi d'acord, també ho he pensat. És que ho diu aquí el Sergi, el Xat. Diu, sembla que el canvi de dia, però, no ha favorit el periodisme la tribu. Què ha passat? Bueno, doncs que la setmana passada hi ha tot un ball d'agrair de totes les cadenes. Com és això? Per què? Què fan? Que els donen la gana, una mica? El que a l'Hospital Central i la Limecres ha dit jo. Ara una sèrie també... Què em passa aquí? Ara ho explicaré, ara ho explicaré més. Diu, doncs això, que el local real i triba 4, va passar dimarts, de les nits del Dimecres, a les nits del dimarts, i va fer un mínim de la temporada amb un 6,8% d'Audiència. Aquest canvi va ser d'agut, aquest canvi de set no volia que coincidís amb gran hermano, la Revolta, l'inici d'aquest nou concurs. Aquests espai ens mostra com conviven durant 3 famílies espanyoles en monestribus africanes durant l'Àfrica. Per cert, això de gran hermano, la Revolta, això, què passa aquí? Perquè és el que deia... No acaba mai gran hermano, no? Doncs mira, gran hermano està tenint molt èxit, i Telefinco no té ara almenys cap realitat fins al setembre, que tornarà a córrer a la gràfica dels famosos. Què passa? Que fins i llavors la columna partida de la cadena s'ha de sustentar parlant de continguts d'algun realitat. I gran hermanos hi està donant molt bones audiències. I han decidit espidar-ho d'alguna manera. I d'aquesta manera és fent tornar a tots els concursants un altre cop dintre de la casa. Ah, molt bé, un a un. Però el guanyador no, em sembla? No, el guanyador va decidir de no entrar. Ah, perquè la ella guanya el diners, no? Ha passat de tot. Doncs mira, hi ha gent que ha decidit no entrar-hi. Un d'ells és el cap allà, de Barcelona, que va decidir no entrar, un altre noi que va pagar 90.000 euros per entrar a la casa a l'altra edició, tampoc ha decidit no entrar. Home, si quedava d'aquí entrar, apagant 90.000 euros, jo tampoc entraria. No, no, apagant 90.000 euros per entrar, jo ho vam fer fora amb una setmana. Doncs ha decidit no entrar. Qui més no ha decidit entrar. Una concursant de Barcelona, que es diu Sulema, tampoc ha decidit no entrar. Molt bé, doncs escolta... Veig que no els coneixes més, aquests concursants. No conec ningú. Vull dir, no passa res, però no els conec. No passa res. Que és un misteri com és que gran hermano t'enganxa tant a la gent. Pregunto, perquè l'avidem molt bé. Perquè va tocar els sentiments més primaris, perquè van a buscar gent amb un rol molt semblant als que poden tenir a prop de casa. I més de 20 anys s'han buscat gent molt... Perdona, a prop de casa, a prop de casa pots tenir partits molt semblants als que han entrat a gran hermano. Em fa por, eh? No, aquest any han entrat gent molt maca, i no hi han hagut baralles. Ah, no hi han hagut baralles aquest any? No hi han hagut baralles, no hi han hagut. M'an alegro, molt bé. Moltes moltes. Sí, home, està bé. Escolta, la gent fa el que vulgui, també. Sí, sí, sí. No, però és veritat, que en aquest concurs han tret perfils que no pot ser que els hagi trobat pel carrer, o visplir a prop de casa teva. Això és veritat, si es va a pensar, hi ha perfils molt semblants. Sí, no. Si vols hospitalet, pots trobar el Carlos Joies també. Sí, també, mira. Més a prop de casa teva, impossible. La contraprogramació, només es queda aquí, perquè, com que deien, continua la batalla entre el número 1, aquest programa que, per cert, es realitza des d'aquí Sant Just es van, i gran hermano, que parla de la Marada, la Revolta. Què passa amb aquests programes, ara? Doncs mira, tele5 ha vist que veu que el número 1 pot ser un èxit d'aviència. I ha decidit que frenar-ho de totes totes. Oh, no. Com va fer l'Operación Triunfono el seu dia, ha decidit que gran hermano anirà al mateix dia i el número 1. Però, escolta, això és una guerra bruta, no? Molt bruta. Molt bruta, molt bruta, sí, sí. Quina... Que és això, dels directius, tot plegat, i, en fi, la televisió. Com està la tele, eh? Noia, els anuncios han votat, i s'han de buscar diners per tots els anys. És veritat. Això ha provocat un efecte dominó, no? Us ho explico. Doncs, com que la tele5 que el número 1 ha decidit protegir-se, i ha decidit que el dia que posin ells, gran hermano, ells m'ho hauran, m'ho hauran la fitxa, i no ho han coincidit amb... Amb aquest concurs. És una mica com ha fet Yamagant, no? Sí, sí, sí. Doncs posem la gala gran hermano al dia del número 1, i Antena 3 ha canviat el número 1 per un altre dia ara. Sí, sí, sí. Ells han decidit que el dia que vagi a escoltar el central anirà el número 1. Però això és pitjor que l'espionatge de la fórmula 1 abans de començar la temporada. Com sabran quin dia va que de coses trucaran abans? Perquè hi ha una lliure que regula que s'han de anunciar la programació en 3 dies de ventilació. Per això aquesta setmana, la tele5 no va poder... va contraprogramar en 4 dies de ventilació gran hermano, però no en 3. I la tele3 va poder moure pressa abans de... Però clar, aquí un d'altres ho ha de dir primer, no? Bé, s'ha d'anunciar en 3 dies d'antelació. I com que... i com que la anuncia de la tele5 que ha farien gran hermano al dimecres, la mateixa que ha construït amb el número 1, és el número 1, van dir que fan 10 ous. Ja està, s'ha acabat bé. Ells ja no en fèiem la llei. Per què? Perquè parlem ara d'una altra història, perquè dimecres, parlem de televisió de Catalunya ara, el programa Sense Ficció, que és un seguit de documentals, un cicle de documentals a TV3 en prime time, els dimecres, em met el documental al cine de Paco, amb imatges inèdites de Francisco Franco. Sí, les imatges descartades del Mogo, on es veuen sequències inèdites de Franco, que es van censurar en el seu moment per no donar una mala imatge del caudillo, veurà amb l'allum al dimecres, on reflectiran que no era ni un bon esportista, ni un bon pescador. No que li sent molt llest per veure-ho, això, eh? Bueno, però mai sabien a més, i crec que també és interessant que puguin veure-ho. Sí, sí, no, no, una cosa no treu una altra. I més en unes èpoques que el... que el pensament únic torna a estar massa... Oi, què dius, home, va, David, va, David, no m'espantis tot, que jo, escolta, jo els dilluns, t'acabeu de començar la setmana, eh? A veure si m'apareix un atac d'acord amb mi. A veure, Toni Rovira, home. Home, Toni Rovira, home, Toni Rovira. Atenció, perquè el gran clàssic imític Toni Rovira, de 25 televisió de Toni Rovira i tu, ha arribat als 1.800 programes. Cap i barri, porti, cap i barri, no sé què. Cap i barri... A més, no sé si va entrevistar la Carmen de Mairena, però fa poc la va entrevistar la Carmen de Mairena, eh? No puc, la té pitjada, ja, com a col·laboradora, perquè hi ha moltíssimes vegades, hi ha més vegades, i allà que no pasió a cròniques marcianes. Clar, i tu aquí planteges un debat que és molt interessant, David, que és com és que Toni Rovira ha pogut arribar a 1.800 programes, i Ramon García no ha aconseguit ni fer 20 programes a la televisió espanyola. És per pensar-hi, això, eh? És per pensar-hi. Mira, mira, escolta, bueno, potser, possiblement, perquè Toni Rovira s'ha sapigut guanyar un forat en la difícil esbranja d'octubre. Sí, més d'un forat, jo crec que s'ha sapigut guanyar, eh, aquest home, però bueno... Molt ben trobada, molt ben trobada. Bueno, ens felicitarà amb el Toni Rovira i tot el seu equip, el programa del Toni Rovira i tu, que han arribat a 1.800 programes. No, bé, doncs, escolta, tu, enhorabona, felicitats, que jo una vegada vaig estar al plató del Toni Rovira, i molt, molt bé, gràcies, vaig fer una foto allà, hi havia el bastó del Toni Rovira, que jo fa... faig el que fa... la muerte, saps allò que fa? No, no he vist mai, aquí no ho podem veure Toni Rovira i tu. Bueno, però surt per la PMA, a vegades, i... Bueno, aquí us donen, no coneixem, Toni Rovira. Bueno, tampoc no... no passa res, David, no passa res. Sí, també disfriure-vos això, que tots els seguidors de Ramon Garcia estan de dol, perquè al concurs Conocés Espanya... Ai, sí. ...no ha arribat ni als dos dits, només ha fet viut programa. Sí, mira, de justament, el Sergi ens ho preguntava al xat, això, eh, o sigui... O què? No, doncs això, que Ramon Garcia... Bueno, no sé què he comentat. Diu que quan torna el gran pris de Ramon Garcia, perquè... No, no, de moment no... no. El que sí que tornarà, però no aquest estiu, sinó a partir del setembre, serà la partida de TV3. Això ja ho hem avançat fa dues setmanes. Això ja vam dir-ho, ja vam dir-ho, que la partida de TV3 tenia una nova temporada. Sí, però no tornarà l'estiu, sinó el setembre, eh? El setembre, va, doncs queda dit. Les retallades i el mal rotllo han arribat a les productores que treballen per Telefinco? Sí, bueno, el mal rotllo ja fa molts anys que corre per Telefinco també s'ha de dir. Però què passa, què passa ara? Doncs, escolta, les retallades han publicitat han arribat a tot arreu, i a Telefinco no són una excepció. La crispació de Telefinco ha arribat perquè els col·laboradors de programes com que Tiempo Tan Felid, s'han de pagar els taxis ells mateixos per arribar, per anar a Fuentcarral. I el reportatge que van a fer el reportatge és com el Tarito, també s'han de pagar el transport. A més, la substituta de Maria Teresa Gampo a l'Espiu per dir-vos un avançament serà la seva filla a la teva Campós. Ja, i això és que la gent no està contenta. No, sí, sí, això era una nexa. La gent no està contenta per haver-se de pagar els desplaçaments, es conten totes les fotocòpies que es fan, les conten prohibits fer fotocòpies en color, és a dir, que estàs tot mil·límetresíssim el que es gaspen, i el que no. Normalment la gent quan va a la seva feina, potser no s'ho paga de ser avutxaca, tant el transport públic. Però abans, Telecinco, les productores sí que anaven a buscar... Tu vas començar un dia que et van venir a buscar de l'hotel... Sí, sí, és veritat, vam venir a buscar amb un conductor. Doncs ara t'hauries de pagar pel taxi. Ostres, però sí que és veritat, que fa ràbia, perquè els escrius Picasso estaven com a 30 quilòmetres del centre de Madrid. Doncs seria un altre crispat més a Telecinco. No, és veritat, sort que no m'han agafat, perquè em seria avui. Ostres, dir-vos, que no veig endavant de Telecinco, perquè tot just a una setmana que vam acabar el programa Buenas noches y buena fuente, José Corbacho ha afirmat un contracte de llarga durada, per mediacet, per presentar programes com, el que es presentarà aquest actiu en Pilar Rubio, que es diu, todo el mundo es bueno, que será muy semblant a tu si que vales. Per tant, Pilar Rubio i José Corbacho, junts, presentant un programa de televisió. Aquest actiu de talent show. Aquest actiu, eh, i això és a Telecinco. A Telecinco. Vull dir, que tots els que preguntàvem on és Pilar Rubio, on és... Jo m'ho preguntàvem molt, on era Pilar Rubio? Doncs mira, la Pilar Rubio, us en recordeu, que va anar a l'Argentina a fer un programa... Ah, sí? Doncs aquest programa només va durar un programa. Va ser el programa, no? El programa, va ser. Sí, va gravar un programa, em va gravar varios, però només em demés un. XXLA. Com es deia? XXLA. Tot i la crisi TV3 està preparant nous projectes i formatges per la temporada que ve, no? A veure, explica'ns com està ara mateix, aquest món de la gravilla de TV3 o que és cou, amb la nova direcció, l'Eugeni Sallien, exdirector de RAC. XXLA. La TV3 està preparant nous programes per la temporada que ve 2012 o 2013. Sí. Jo em paraïlo que estan preparant alguns programes pilots per presentar-los a la teva. I s'està parlant... rumoreixent que s'està preparant un possible programa d'humors fet manual amb col·laboradors que podria tenir... que podria... es podria veure cara al setembre. Ah. I llavors això, que... que torna al convivat amb persones que ja m'avançàvem, com era la Núria Faliu, o el Jilián... i el... Quilián... Quilián Curnets. O Montjuverista. Ah. Molt bé. Què m'hi has dit, que torna la partida amb... Javier Estrada. Sí. David, estàs bé o què? Què t'ha passat? T'heu fet un bajón de sol o alguna cosa? En tens, ara millor, no? Sí, sento bé, sento bé, però com que... No sé si trompicons i que ve que no t'hagi passat res, ara, com si t'hagués fet baixar l'atenció o alguna cosa per l'estiu. No, no, no... Això ja és la recta final del curs. Ah, és la recta final del curs, d'acord, d'acord. Per cert, que molt aviat podríem veure en Tena3 una miniseria sobre... nens robats... Mira! Estaries robades, no? En Tena3 està com una fixació amb aquest tema, que és el documental de sort. És el que no ha de dir. Què passa, aquí? Aquesta nit podrà veure temes relacionades amb els nens robats d'en Tena3. Vull dir que en Tela 5 parlaran de concurs d'en Tena3 i en Tena3 parlaran de nens robats dels franquisme. Aquesta història explicarà els casos usurpats de les famílies, només el neixer farà el fal a la ficció de la mà d'en Tena3. La cadena estrenada d'aviat és història robada. És que la cadena seria protagonitzada entre d'altres per Rodolfo Sancho, Laura Gurde, Giulietta Serrano, Miguel Reyhan o Marcel San Pietro. Marcel San Pietro! Però s'està a la ril·lera de TV3! Fa molts dies que fa unes operacions que estan irregulares, a les setmanes que no surt massa. Però l'altre ja ja vam parlar en parlar que va sortir que els va venir la nesa 1 a fotre el... que va ja morir el seu marit a la piscina. Ai, ai, ai, ai. Ai, ai, ai! Ai, ai, ai! Per cert, 4 proposes que Frank de la Hungla... 5... Perdona, un moment. Perdona, David, que talli. Perdona, que talli David. A tu t'agrada la partida de TV3? Com? A tu t'agrada la partida de TV3? Ah... Per què m'ho preguntes, això? No, perquè saps què passa, que el Sergi ens ho pregunta el Xat. No ens ho pregunta. Directament diu que la partida és una merda. No m'agrada gens. Un moment, no digue'm paraulotes, per favor. Jo he fet alguna col·laboració a la partida. Per tu, quina col·laboració has fet, tu? Has estat a concursar? No, de concursant no, però vaig fer alguna... De pànic. No, de públic, també. Però, un dia, que n'estaven els caps grossos de la comarca de zona, jo hi vaig participar. Ara veig. Tu vas participar portant un capgros a la partida de TV3? Sí, sí, sí. No passa res. S'ha més, això, o no? S'ha més, s'ha més, i se'n pot veure. I se'n pot veure, però no se'n pot veure, perquè estàs dins del capgros. No, perquè abans de posar-me'l, em presenten el capgros... Ah, sí? El Sergi diu que li sap greu per la part que et toca, pensant que no vol res, la partida de TV3. Doncs passarà uns dimarts després de l'APM, uns dimecres, bastant macos, a partir de la temporada que ve. I si ho tens, tu ho fem de gegant un altre dia o no? No ho sé, encara m'han de trucar. Ai, que potser tot ha sortit! Ai, ai, ai, ai, ai... Però, escolta, ja ens avisaràs, eh? Ja us avisaré. Ja ens avisaràs, sisplau, ja ens avisaràs. Mira-vos! No parlem de coses que no estan al guió. Virvos, a los protegidos, el cubo, i el milionario saltan de la grella. Ui, què ha passat? La persona que no té audiència. Que no té audiència, no té més misteri, ja. Ostres, bueno, s'ha creu per la gent que treballa, eh, en aquests programes i per allò de feina. Per cert, 4...I dir-vos. Què?I dir-vos que 4 estan preparant. Un reality...A quina veieu? No, un altre, un altre, i això és informació... de l'última hora i de primer demà. Informació de l'última hora... I de primer demà. Oh! Exclusiva. Ora, David, sí, digues. Et noten el Carvis, que jo els he donat els exclusivis. Que no m'han fotut, no m'han fotut, però és una exclusiva. Posa'm la música d'exclusiva! 4. 4. Està preparant un reality en el que s'hi quedarà uns concursants en un creuer. Posar-nos concursants en un creuer. En un creuer. En un. El preci del poder. El preci del poder. Com la pel·lícula del peccino, Scarface. Sí, doncs sí. Us en recordeu, que fa uns dies que vaig comentar que la delegació de la Fàbrica de la TV no s'havia acomiadat?Sí. Doncs els han tornat a contractar per preparar aquest programa pilot. El presentarà la Tania Yacera. Sí. I els concursants, a part de passar diferents proves, han de també... i veurem com conviuen, i com l'amor ha aparegut, per aquest creuer. Oh, que bonic! Això encara no ha sortit publicat. Molt bé. Un aplaudiment pel David. Un aplaudiment que té aquesta exclusiva. Molt bé, no, també. I tant, no, David, jo a totes les exclusives, ja saps que les anem enmarcant, i ja passen a la prestatgeria d'exclusives a TV, de la Tania del Morro. Sí, perdona, però algunes... Moltes, aquí, alguna de la temporada, David? Algunes, algunes. M'estan, bastant, bastant. Més la realitat. El número uno acabarà la setmana del dia 20, però no sé quin dia, perquè, com com han canviat, i que aquesta setmana passarà a la cantant Soraya Arnelas. També dir-vos que en el tuit que vaig penjar d'un programa de la dècada als 80 que podria tornar, és el Tiempo Zoro. Això, mira... Podríem tornar... Amb el mateix Constantino Romero. Això no se sap. La productora d'Antergís Saps s'estan preparant programes pilotes per presentar-los a Televisió Espanyola o a altres cadenes. I el programa de la dècada als 90 que podria tornar és Furor, una versió renovada del Furor. Furor? Furor? Sí. Amb aquell, com es diu aquell? Amb l'Andrés Caparrós, no. Ah, sí? No. Amb l'Andrés Caparrós ja no té cap gancho per presentar aquest programa. Què està fent l'Andrés Caparrós, ara? No sabem, no? Deu estar amb alguna televisió d'aquestes a Casilla, a la Mancha... A fer un programa d'algun, però no... Mira que porto el control de tothom, eh? Però amb l'Andrés Caparrós no m'interessa seguir-lo. Per què? No queda bé? És una ximpàtica, no? Molt, molt, molt, molt. No ho sabia, que no queda bé, l'Andrés Caparrós. Em pensava que era simpàtica, és que no ho conec. Seguríssim, seguríssim. La cantora Campos ha fet... ha fet... Ahir tant, a la televisió. I el seu germà... Oh! El teu pare, un gran cantant. Bueno, David... Després també dir-vos... Hem d'acabar aquí, ja. Hem d'acabar, ja, eh? Després dir-vos el programa de la dècada als 90. Que no m'escoltes, o què, aquest d'acabar? Un moment, un moment, que dir-vos que és el que no m'otrepitjaran. Torna a presentar-hi un foc. Torna a presentar-hi un foc? Sí. Ara no sé si posar-me content o posar-me normal. És saina per gent que fan just... Ah, llavors sí, llavors sí. David, que vagi bé? No, ja estàs. No fa res que ve. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6. Us parlem al Versas i Marta Patricio. La borsa espanyola tancat a sessió amb una pujada del 2,8% i ha marcat la segona millor alça de l'any. Li va extrentar 5 recuperats als 6.200 punts, animada per la possibilitat que la mania acabi acceptant la creació dels aerobons i que els bancs puguin rebre l'equip directament del fons de rescat europeu. Bon comportament també de la prima de risc que ha caigut fins als 500. 516 punts bàsics després de tancar d'hi vendre, recordem-ho a la cota dels 535 punts. El Consell de garanties estatutàries considera inconstitucional el Decret del Govern Central en matèria sanitària. El Consell diu que el Decret volnera 3 articles de la Constitució i també canveix competències de la Generalitat. Aseure també que no compleix els requisits d'urgència autoritzats per aprovar-lo i atenta contra el principi de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut. El Consell no és vinculant perquè es tracta d'un organisme consultiu. El Consell d'empreses i ocupació francès Xavier Mena defensa la presumpció d'innocència del Subdirector de Seguretat Industrial. Isidra Masalles i el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Josep Tous, van ser detinguts el mes de març en relació amb una tramà de presumptes, concessions i regulars de les ITVs. Parlament Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda. El Consell d'empreses i ocupació francès Xavier Mena ha superallat el comportament professional i ètic de Masalles al llarg de 25 anys i ha demanat respecte per a la presumpció d'innocència. Un primer en què expressa, com he dit, la disponibilitat de col·laboració amb la justícia. I un segon de suport al Subdirector General. Entre altres coses, pel clamor dels seus companys actuals i precedents, ja que porta 25 anys de servei com funcionari públic, de provat comportament professional i ètic. No tinc constància de cap irregularitat o ilegalitat. I, per tant, el Subdirector General mereix la presumpció d'innocència. El Consellament ha acusat l'anterior govern tripartit de fer un mal plantejament jurídic de la inspecció tècnica de vehicles. En aquest sentit, insinua que els anteriors responsables haurien d'assumir responsabilitats jurídiques i penals quan s'aixequi el secret d'empreses. El Consell d'empreses i de col·laboració haurien d'assumir responsabilitats jurídiques i penals. Quan s'aixequi el secret de Sumari. Com radioparlament de Catalunya. Iniciativa per Catalunya demana la compareixença al Parlament del president de la Generalitat, Artur Mas, perquè doni explicacions sobre la presumpte implicació d'assiu, en el cas Palau. Laia Ortídez, la porta veu ecossocialista. Tornem a exigir el president i el senyor Mas, que donin explicacions sobre les informacions que estan apareixent als mitjans de comunicació. Avui l'únic que hem tingut fins ara han estat excuses i fins i tot amenaces, els que estaven informant sobre aquestes informacions que apareixien. Ortídez refereix a un informe policial que apunta que Convergència i Unió s'hauria finançat de manera irregular a través del Palau de la Música i també a les presumptes retribucions incompatibles de l'exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo. Segons ho puc saber, com radio el primer projecte de l'Eurobega es tenia previst en derrucar l'estai de l'Espanyol, a cornellar el Prat, el Magnatx, el Don Adelson, volia una autopista línia recta que unís el Port de Barcelona amb els terrenys de Viladecans, on es podria construir el macrocomplex d'Eurobegas. Ara pararà, però el projecte està descartat. Sabíem com funcionen els transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el centre d'informació Transmet. Jordi Pena, bona tarda. Hola, bona tarda en aquests moments. Parlem de normalitat de la xarxa de transport públic, de la ciutat de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, que ha generat amb mena d'incidencia, així ho indiquen els diferents operadors. Per tant, situació molt tranquil·la, fer-ho carrils de la Generalitat i Rodalies de Catalunya. És tot d'aumendes del Transmet. Molt bona tarda. Bona tarda, us parla Oriol Souto. En jo, que al partit d'avui tens la final de Roland Garrós, entre Rafa Nadal i l'Argentí Juan Monaco, el tenista en Manacorí, dominar per dos jocs a cinc en el primer set d'altra banda, David Ferreix i Nicolàs Almagro, ja estan a quarts de final. A l'espanyol, la jutgessa que porta el cas de la denúncia feta pel club Blanqui Blau contra l'Aquedena Coppa i Juan Antonio Alcalá ha criat a compareixar el periodista per que identifiqui la font que va manifestar-li que es produiria una suposada manipulació en el partit davant l'esporting d'Ajijón. En ciclisme a Cádaleván, s'ha endut la primera etapa de la Do Finet 2012, el ciclista belga Bradley Wiggins, és el nou líder de la General, amb un segon davantatge sobre l'Ivans. I l'equip de Pòles Pergaró té previst recórrer la decisió de no sancionar Marc Márquez, direcció de curs va actuar a Do Fici, sancionant amb un minut el pilot de serveira per un xoc amb Espargaró, però a poc després, l'afadració internacional de motociclisme va traure-li el càstig. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 15. Bona tarda. La Tura Sant Just creixen 20 persones, al mes de maig ja són 800, les que no tenen feina. Són dades que avui he publicat al Ministeri de Treball, que també indiquen que són 14 més que ara fa un any. Per tant, el municipi que abgira la tendència a la baixa dels últims dos mesos. En canvi, el conjunt de la comarca i a toca a Catalunya, la tendència ha estat diferent. El bas librecat al descens ha estat d'un centenar de persones, i a toca a Catalunya el nombre de persones apuntades de les oficines de desocupació també ha baixat. En total n'hi ha 630.932, però de 4.800 menys que el mes d'abril. I l'Ajuntament de Sant Just ha iniciat els contactes amb el Consistori de Hortbarmniker per establir una acorda formació de treballadors i treballadores a la TUR. L'alcalde de Sant Just juré per vinyà explica que es vol aconseguir un acord per intentar incentivar la desocupació Sant Just tenc, aprofitant la visita de Hortbarmniker. Des de la visita de Hortbarmniker a Sant Just, dos regidors de l'Ajuntament m'han començat a redactar documents per establir les bases d'aquest acord. Des del municipi Alemany han demanat un llistat dels noms i les categories professionals dels aturats Sant Just Tengs en una mostra de la bona predisposició per treballar en aquesta línia. Des de l'Ajuntament mantindran les converses amb Hortbarmniker, tot i que de moment no es pot assegurar ni quan ni com es veurà la llum d'aquest acord de col·laboració. I acabem aquest vullet d'explicar amb buscant l'alcalde de Sant Just valora positivament el primer any de mandat i assegura que la prioritat és donar suport a les famílies amb menys recursos al municipi. Un any després de guanyar les eleccions municipals, ja per vinyà admit que la situació actual és difícil, però que l'Ajuntament continuarà treballant i que l'alcalde de Sant Just no serà la mateixa línia. Per aquest matí del 2012, el consistori augmentarà les partides en serveis socials. Una altra de les prioritats de l'equip de govern municipal és procurar rebaixar encara més el deute de l'Ajuntament. En aquest sentit, el ple municipal de dijous es va provar una cooperació per reduir 700.000 euros d'aquest deute. Altra banda, el protege civil consistori Llorén Ray, també ha valorat el primer any de mandat al govern municipal. En línia generals ha fet una valoració positiva, re-considera, però que s'hauria de replantejar el paper de les empreses municipals, però amunça i proeixa. I això és tot de moment més informació a partir de l'ESCET, als anys de notícies, a Dície Véspera. El que s'ha fet és que ningú voldrà agafar. I serà molt avorrit. Jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar. Que serà més divertit que posar-nos a pensar. Que és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist tenir-me aquí. Tots els dies autobús que agafem s'anirà en un plint de llum i de gent. Però si encara no estàs llest per marxar o vol seguir el teu camí jo estaré en un bac a la para de següent. Tots els dies autobús per a... Tots els dies autobús... La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Diuen que la penya de les galtes no del Morro, tenia la vida més plena que la casa de los 100 hondalmatas. Sóc l'Àngel Llàcer i la penya del Morro. Mira, mola, que vols que et digui. Si us enviu una salutació a tots a la ràdio d'Esvern i aquesta penya del Morro que teniu al Morro, amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Aquesta bona tarda s'hi diuen. Benvinguts a la segona part del programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. És a dir, aquest. Durant aquesta segona hora el programa parlarem de llibres amb l'Arnau Consult d'aquí una estona. Ja ho sabeu, de col·laborador habitual d'Ic dels Dilluns i que ens porta novetats sobre el món dels llibres directament des de l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just i a més també de l'Infotut Ramon Llull, l'Arnau Consult. No els llibres que ens porta. Però abans de tot això, teníem nosaltres ja aquí a l'estudi número 1 de la ràdio. El Manel Ripoll, Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Com ha anat el cap de setmana? Vam pujar la penya del Morro aquest cap de setmana. Ah, vas pujar la penya del Morro, no m'has dit res? No, no m'has dit res. I la falta d'informació, no? Això va passar a mi i va haver programes. Ah, és greu. No ho vam comentar. I com va anar la penya del Morro, perquè recordem que el Manel... que no sé si és el primer dissabte de cada mes? Sí, un cop al mes. Intentem fer-ho el primer cap de setmana, però si no ho anem variant una mica. I va haver molta gent que cap de setmana, perquè el Manel està explicant les restes llibres, la penya del Morro, que jo ho sabeu, d'on més fa menció el nom del programa que està vas escoltant ara mateix. i allà al mànil fa una mica de guia, no explica la torre de guaita, els habitacles, les dependències, amb les restes ivers. Jo no he estat mai a la penya del Moro, mira aquest dic, però és com si hagués estat ja, eh, perquè... Pots que us conec un comentat? Sí, la vas conec un comentat i tot plegat. Sí, no he estat de què passa, no he estat de penya del Moro, però hi ha una idea aviat. Com a dada, doncs. Com a dada, sí, sí. Quantes persones van venir? Doncs va fer molta calor i, com el diumenge, va fer un dia més tranquil·litzat, va fer molta calor i van pujar. Jo vaig conteritzar entre 20 i 25 persones. 20 i 25 persones, eh? Una dada de les dues baixes, eh? Sí, dels últims mesos. Hi ha costum a passar, l'any passat també va passar, que juny, julio, a l'agost, són les dades que, segurament, pel tema calor i tot plegat, perquè la gent, millor, sembla la platja o altres destinacions, no va tant per la muntanya. Durant els últims tres programes, aquí, a la secció d'Història de Sant Just, hem parlat de la figura d'Antonino Tenes. Avui comencem un nou tema, Manel, un nou apartat, eh? Doncs una mica traiem la Pols a Noves Carpetes de la Història de Sant Just d'Esvern i parlem d'un tema que ens ocuparà dos capítols, dos programes, el d'avui i el de la setmana que ve, en principi, i és el de les masies de Sant Just d'Esvern, eh? Ja sabeu que a Sant Just, doncs, durant molt temps, hi havia moltes masies, no? La població, clar, no era de 15.000 habitants, no? Sino que anava repartida amb diferents masies pel municipi. I avui, Manel, per on vols començar? Perquè, clar, aquí hi ha molta informació, no? Sí, la veritat és que sí, hi ha molta informació. Jo l'altre dia anava a veure l'arxivet i vaig comentar que algun dia em faria gràcia parlar del tema de les masies, perquè a vegades, inclús, el plapí d'Arxiv o l'Ajuntament fan rutes per les diferents masies i les expliquen, perquè els ullens del programa tinguessin una mica d'idea, doncs les anirem, les anirem nombrant poc a poc. De fet, en algun programa anterior, havíem comentat, quan havíem parlat, sobretot dels romans, que a la zona de Sant Just d'Esvern s'hi van instal·lar diferents villes romanes, que van ser com l'ambrio del que després van esdevenir les masies catalanes. Aquí estem parlant del segle U5 abans de Crist, més o menys. Sí, entre uns dos segles abans de Crist hi ha després de Crist, les primeres segles, doncs es van instal·lar aquestes villes romanes, d'acord? Que van, poc a poc, evolucionant durant l'edat mitjana, ja cap al que serien les masies catalanes. Llavors, perquè ho puguem distribuir d'alguna manera, ho he agrupat entre masies que estan com més aïllades a la muntanya, i masies que avui en dia estan ja connectades amb el núcle urbà que nosaltres coneixem de Sant Just d'Esvern. Per tant, oferem de dues maneres diferents. Avui parlem de les masies que estan al núcle urbà o al centre urbà actualment a Sant Just, i la setmana que ve parlarem de les masies que hi ha per al voltant. Si les que estan més desgragades. Llavors, per començar, doncs ho he ordenat de la seva manera, començarem parlant de Can Madurellet o Can Madurellet podien anar amb u o amb o, potser de com del document que es busqués, ho farem sempre seguint la mateixa estructura. Primer, direm on està ubicada, perquè la gent se'n pugui fer una idea i la localitzi, llavors la descriurem una miqueta o, com a mínim, direm quin és l'alament arquitectònic més destacat que es conserva d'aquesta masia, i per acabar donarem alguna dada històrica, com pot ser les primeres referències que en tenim, o els diferents amos que ha tingut, o alguna modificació important que hi hagi hagut al llarg dels segles en aquesta masia en concret. Bé, doncs comencem per la primera, si et sembla, Manel, Can Madurellet o Can Madurellet, perquè dius dues vegades, no?, perquè una és amb u i l'altra és amb o. On està situada la masia de Can Madurellet? Doncs està situada a la plaça Bardaquem. Ah, la plaça d'Ajuntament, no? La plaça d'Ajuntament seria, hi ha un petit com Carraró que pots pujar cap a Múñez Conecte, cap al Carré Buena Vista, que a banda et queda l'església i a l'altra banda et queda el caos, abans de començar a pujar aquestes escales, allà hi ha el que havia estat en el seu moment, Can Madurellet. És un edifici format per planta baixa i primer pis, seguit amb l'estructura de tres crujies, i té, com la majoria de masies que comentarem, una coberta de teula en dues basants, que és la típica forma que tots els nens tinguin una casa amb la taulada amb aquestes dues basants. Sí, per cert, deixa'm comentar que, clar, quan has dit masies de Sant Just, jo pensava, clar, que la gran masia casa terredelles, no? No vol dir això, no?, perquè aquesta, per exemple, és més aviat, com dius tu, amb dos plantes, només, no? La gran majoria de masies que veurem aquí, exceptuant alguna, que sí que tindrà segons pis en una posterior ampliació, normalment són de planta baixa, i tenen la primera planta o planta noble que se'n deia, que és on ja evitaven els habitants de la masia. Avui en dia, sobretot les que veurem ara dins del núcle, les veiem engolides pel creixement, pel creixement norvai, i no te la pots imaginar com havia de ser en aquells temps que tenia tots els terrenys d'acabar al costat. Sí, home, perquè, clar, m'imagino que ara on hi ha, doncs, la plaça, o la plaça al rentat veus, potser allò fa segles, no?, eren els conreus, o l'ordre, no?, a saber... Els seus origens, perquè, clar, de quin any estem parlant, quant es va construir aquesta masia de can madurellet? Doncs els primers indicis que en tenim són del 1356, o sigui, que ja fa bastant temps. Sí, home, fa 7 o 8 segles. Una de les més antigues que, com anirem ara desgranant, doncs s'entenen dades, i les tenim gràcies a que en un text, en un d'aquests registres de l'època, es parlava d'unes compres fetes pel propietari, pel propietari per identificar-lo, deien per a carbonell de la plaça, de can madurellet. Llavors, el fet de veure de on era, o quina era la seva propietat, permet, doncs, poder datar, a més o menys exactitud, de quina època és aquesta masia. A més, això sempre s'ha fet molt als pobles. Mira, sí, el papítol de Can... de Can... no sé què, no? Clar, també s'ha ubicat una mica, com a alinatge, no?, l'escut, el qual pertenia a aquella família. Exactament. Llavors, el primer d'ara que en tenim, hem comentat això, després apareixen altres informacions que ens han arribat avui en dia, i que són de meitat del segle XVIII, i que se'n deia que aquesta casa era arretat de carbonell de la plaça, i anteriorment d'antic-duran i gaspar-duran, que eren uns pagesos de la zona de Santa Ullàlia de Provençana. Aquesta informació, tant aquesta com la que diré després, s'extrep, perquè vam dir que ho aniríem comentant quan fos el cas, s'extrep del llibre que hem comentat de mossèn Antonino, que hi havia tota la informació de Sant Just, i hi havia una sèrie de rectors que anaven fent les seves anotacions de l'època, i el rector d'aquesta època de meitat del segle XVIII, comentava això, que hi havia... s'havia traspassat aquesta casa de pares a fills, que s'havia arretat, i quan s'arretava aquesta casa, doncs ho deixava anotat en el registre de la Iglesia. Aquesta casa, aquesta masia, la de Can Madurellat, que està, com diem, al costat de la passaja Simvardage, allà pujant aquell carreró, que parlem de vista, mirant la plaça des de baix, com a la dreta, per entendre'ns, després va canviar de nom o què va passar? Va canviar de nom, el fet va ser que va anar variant aquest nom entre l'1 i l'O, va anar variant, i això sí que és veritat que després del 1709 es comenta que aquesta masia era propietat de Jaume Modulell, i, per tant, era coneguda com Can Modulell de la plaça. Ah, per tant, va canviar de Can Madurellat a Can Modulell. Exacte, el 1709 es coneixia com Can Modulell de la plaça, i avui en dia és Can Madurellat, que és com es coneix. Per cert, aquesta masia... que estem repassant avui, aquesta primera masia de Sant Just, ha albargat alguna entitat o alguna cosa curiosa que puguem afegir, com a final? Doncs sí, ha estat seu de la Sociedat de Caçadors de Sant Just d'Esvern, i, per tant, també era coneguda popularment com la Casa dels Caçadors. Aquesta és la primera, la fitxa de la primera masia, aquí ben guardadeta, la de Can Madurellat. Antigament coneguda també com Can Modulell, i que també era coneguda com la Casa dels Caçadors. Vinga, va, passem a la següent masia que es troba a Sant Just dins del connectat del núcle urbà actualment, que són les masies que repassem avui, Can Campreciós. De fet, Can Campreciós està situada al carrer Sant Lluís número 2, fent cantonada també amb la plaça Jacim Bardagué de Sant Just. Es tracta d'una masia amb façana simètrica, i també té una coberta amb dues besants, així com a element més destacat de forma arquitectònica, té, a dalt de tot, l'original de la Xemenei encara, i a l'extrem dret de la taulada hi ha un rellotge de sol a l'alçada del primer pis. Actualment, perquè la gent boviqui, és on hi ha la floristeria arrel, doncs aquella masia... Aquella era la masia Can Campreciós. Exactament. I la seva història, què poden comentar de la seva història, el seu origen? Doncs, pel que fa el seu origen, no sempre s'ha dit així Can Campreciós, antigament, i el nom originari de la masia era Can Preciós, sense el camp davant. Ah, Can Preciós, com Can Bonic, no? Exacte. Que bonic, que preciós. Can Maco. Doncs aquella poca era coneguda al principi com Can Preciós, i això ho sabem, ha hagut una sèrie de documents antics en el que els seus propietaris havien fet una sèrie de fundacions o donacions, i llavors quedava registrat que el propietari de Can Preciós feia tal donació. Posteriorament, el nom que hem comentat va evolucionar ja cap a Can Campreciós, i després la remodelació més important que se'n va fer va ser el segle XVII, quan la família propietària va aconseguir un servei anestà econòmic i va decidir modificar-la i reformar-la. Com a última dada curiosa, tenim que l'any 1745, el propietari i el propietari Josep Modulell, el qual era també la seva residència habitual. Bé, doncs ja tenim una altra. Anem fent via, perquè encara ens en queden un per ell, quan ens en queden per acabar avui, tres o quatre més, no? Unes quatre o cinc, però són més cortetes. Si no, ja ho anirem fent poc a poc, no? Sí, a la tampoc no hi ha pressa. Però, no, no, és que la magia ha estat aquí fa segles, no? Això no els hi vindrà. No els hi vindrà una setmana, ara. Fasem ara la magia de Can Cardona. La loba! La magia de Can Cardona, situada a la plaça verdeguer número 1, és just davant, la casa que hi ha de l'Ajuntament de Sant Just, i es tracta d'una magia de planta baixa, també, no? Doncs sí, és una magia de planta baixa i primer pis, amb una coberta de dos basants. I la seva història, què volem explicar? Aquesta és, potser, de les que hem comentat fins ara, la que ha canviat més de nom, o que ha variat un parell o tres de noms, ha tingut, comentar que, tant aquesta, Can Cardona, que hem comentat anteriorment, segurament són de les més antigues que hi havia al primitiu originari Sant Just desvern, perquè estaven situades a la zona coneguda com la zona de la Sagrera. La zona de la Sagrera és, perquè ens feia una idea, on hi havia l'església, hi havia un perímetre, que l'església donava cobertura, i per tant, dins d'aquest lloc anomenat la Sagrera, no s'hi podien cometre robatoris, perquè hi havia una certa vigilància, i per tant, doncs, totes aquestes vigiles que estaven més o menys aglutinades a l'entorn de l'església, en aquest recinte anomenat de la Sagrera, són de les més antigues. Clar, que en Madurellet, que en Can Preciós, també Can Cardona, no? Exactament, aquestes que estaven aquí, en aquesta zona, doncs, són de les més antigues, per això, per estar ubicades a dins de la zona de la Sagrera. Per cert que després es va dir Can Solanes? Sí, els seus noms originaris, primer de tot, el primer nom que en tenim és Mas Moraques, el 1306, i posteriorment, aquest nom va evolucionar cap a Can Solanes, de la plaça, i no és ja fins al segle XVI, que es de bé Can Cardona, moment en el qual la família Cardona fa efectivar la compra d'aquest mas. De fet, no sé si encara continua la família Cardona, aquí a Sant Justes Bern, vivint allà. No ho sé, eh? A mi em sona que algú, algú que altra, hi viu encara, hi viu encara allà, perquè nosaltres, quan fem-lo dels globus durant la nit de reis, sí que hi ha gent d'allà Can Cardona que ens veu brir i ens facilita l'accés allà dintre. Que, per cert, aquesta masia, ha patit, perdó, diverses reformes, i ampliacions també allà dels segles. Doncs sí, primer s'hi va afegir un celler a la part del darrere i la pallissa, i posteriorment es van grandir la façana en dues tramades, o sigui, la va fer més allargada. El 1721 s'hi va afegir un cos nou a la banda dreta del pati, i el 1800 es va esgrafiar la part superior. Això d'esgrafiar vol dir que s'hi va fer com un relleu, com un dibuix, que no era la paret llisa simplement pintada, sinó que tenia com un petit dibuix. I actualment encara hi és? Jo crec que sí, que la part superior, per sobre del primer pis, que anem per les fotografies que jo entenc aquí, hi ha el que havia estat aquest esgrafiat. Doncs ja m'hi fixaré. Quan passi per davant, a veure si veig aquest esgrafiat. I alguna cosa més sobre Can Cardona per acabar? El 1840 per acabar aquestes obres, segons figura, en un dels festejadors que hi havia al primer pis, s'hi van fer una sèrie d'obres per comentar què és la planta nopla o el primer pis. Per tant, Can Cardona també. Ja tenim aquí la fitxa de les masies de Sant Jordi. Ja està fitxa de... Anem ara a Can Ginestam. Can Ginestam, home, qui no coneix, no? Manel, avui dia Can Ginestam, un dels símbols del Sant Jordi, per tota la gent que estem aquí, situada al carrer Carles Mercader número 17, que també és l'adreça de la ràdio, perquè totes les dependències municipals, que n'hi ha unes quantes que estem aquí englobats, podríem dir, als terrenys de Can Ginestam, tenim tota la mateixa adreça, i és una antiga masia que és molt curiós, va ser transformada a l'estil modernista, que potser segurament és la gran peculiaritat de Can Ginestam. Doncs sí, la veritat és que així com les altres masies, sí que van tenir reformes, però sempre hem mantingut l'estructura de masia original catalana. Aquesta va ser adaptada o va ser remodelada amb aquest estil que té avui en dia, modernista, i la característica que té amb les altres que hem comentat és que té un propi tancat, que després també comentarem que és un tancat com d'inspiració gaudiniana amb aquestes onades que va fent, i que està englobada dins d'un bell jardí. És veritat, a la part de dalt, el que reben a vista, que són com aquelles ones, que a més de color groc, no sé si també sempre ho ha sigut, però vaja, Can Ginestam, clar, de fet, potser, com dius tu, el fet que estigués tancat amb aquests murts, la permet la seva supervivència. Sí, sobretot el principi, després ho comentarem, quan es va fer aquesta obra modernista, no va agradar molt, no va acabar de collar, i va ser una mica polèmica l'època per aquesta obra que s'havia fet el modernisme. En el seu moment va costar que collés a tot Catalunya, ara no avui en dia tothom li agrada molt, però en el seu moment va crear controversia com qualsevol obra que es fes amb aquest estil. Va, descobrim quines són les peculiaritats de Can Ginestam, perquè l'hem vist tot moltes vegades, quan hem passat per davant, on anem a la biblioteca, on anem a fer un cafè, o senzillament anem a estar una estona per aquí, o de pas, però segur que ara descobrirem moltes coses que no sabíem de Can Ginestam. Manel, què podem dir de l'edifici? Doncs si ens el mirem de front, veurem que la part central és més alta que els dos laterals, i que està coronada per un remates glonat limitat per pinacles, que és la part central com acaba la construcció. A la banda dreta s'hi va construir una capella, que és un avui en dia, si no estan passejant ja en els gegants. És una capella que no funciona avui com a capella, no? No, només és com a magatzem, podríem dir. És un estant guardat als gegants. Si us aproapeu, els veureu, perquè hi ha un vidre on es poden veure. Correcte. A la banda oposada, a l'altra, a Besant, es va habilitar com a galeria mirador en el seu moment. Home, que és avui en dia on hi ha el bar de Can Ginestam. Exacte. Que porta l'Edo, que per cert, ben vist, habilitar allò com a galeria, o que allà a pare, com a galeria mirador, perquè les postes de sol... Esclar, es veia tot, tot s'enjusta la mà. Increïble, no? I la muntanya, exactament. I el seu origen, com comença Can Ginestam? Doncs les primeres notícies que s'entenen són gràcies a diferents dades esculpides dins la pròpia masia. Així com els altres eren més per documents que havíem tret informació, aquestes, segons el que jo he pogut llegir, hi ha diferents parts de la casa que tenen, doncs, suposo, quan es feia una ampliació o quan es feia... s'arreglava alguna habitació, doncs, si deixava gravada la data. La primera data que en tenim és el 14003. 14003. I posteriorment també trobem una altra llinda, que és una... que seria com un... com un carreu als diferents blogs que es fan servir per construir les cases. I n'hi ha una, n'hi ha una, que sembla que és aquesta la de 1669, que ha estat just a sota la catifa de l'entrada. No sé si alguna vegada t'hi has fixat, no sé si ara hi ha una catifa, però jo me'n recordo que uns anys... Que es veia. Sí, hi havia un programa de misteris aquí a la ràdio, que es de misterios en les ondes. I vam venir uns convidats un dia, jo feia tècnic de sota, però ho deia fa molts anys. I vaig dir, doncs, hi ha Can Ginestam, dic, hi ha una cosa que és com així com... No diré tan nebrosa, que és que la gent li agrada molt el misteri. I, diguin-hi, sembla que hi ha tres sisos, vaig dir. I no, era la data de 1669, que està aquesta llinda just a l'entrada principal, de Can Ginestam, si tu aixeques la catifa, ja ho veuràs, fes-ho el pròxim dia, perquè potser ho ja ho saps, segurament. Però, bueno, vam veure allò, vam dir, oh, que fort! O sigui, què és això, aquesta llinda? Exactament. I després, al primer pis, n'hi ha una altra, que la data de 1.703. Però, com es veu comentat, Manel, Can Ginestam té una peculiaritat, i és que no es va construir tal i com la veiem ara, no? Exactament. L'obra actual que nosaltres veiem és fruit de les modificacions efectuades per l'arquitecte, Marcelí Coquillat i Llofriu, l'any 1904, que li van donar aquest aspecte modernista que té avui en dia. De fet, per poder arribar a l'estructura actual que té, es van derrucar part de l'edifici i reconstruir-lo, tot seguint els estils modernistes, i elevant un metre la part central del terrat. En aquest moment va ser quan es va construir la capella, i es va reparar la façana, tot seguint aquesta estructura que té avui en dia de 3 tramades, com hem dit, la part central més elevada, i les dues parts laterals més baixes. En aquest moment també va ser quan es va fer aquest tancat que es veu pel carrer Bonavista, l'inspiració gaudinyana. Perdona, no sé si en parlaràs del reixat, que hi ha just a l'entrada abans dels jardins. Sí, aquest reixat així també és... També és típic modernista. La Marina Raurell, el Twitter, ara mateix... Has dit la paraula fastejador, tu, Manel? Fastejador? Sí, en algun moment. Ha dit fastejadors, en Manel, de les masies de Sant Just a la penya del Morro, diu que bonic recuperar paraules en desús. Que bonic, que bonic. Manel, és que tu, Manel, tu ets un fastejador, ja, en si mateix, no? Però veja, alguna cosa més sobre Canji Nasta, Canji? Comentar que l'Ajuntament l'ha d'adquirir l'any 1978, moment en el qual, doncs, s'hi van instal·lar diferents dependències de l'Ajuntament, i ja tenim aquí la ràdio, hi ha també l'Arxiu Municipal. La ràdio va formar part de Canji Nasta, ara també, però estem una mica més lluny, fora, diguem, de l'edifici principal, va començar les golfes de Canji Nasta, radio d'Esvern. També hi ha la biblioteca, que per les reformes, doncs es va haver de marxar d'allà, justament, i també hi ha altres dependències, com l'Arxiu Municipal, em sembla? Correcte, sí, l'Arxiu Municipal també està ubicat a Canji Nasta. La biblioteca, com hem comentat, hi ha el celler de Canji Nasta, on actualment es fan molt de l'exposició, per allà hi ha una, per cert hi ha una molt recomanable, no em surt mai el nom, però és d'un dibuixant espectacular. Doncs apuntarem per anar a la beure. Gratuita, gratuita, gratuita, i després també es lavabos de Canji, que, voldries o no, sempre treuen d'alguna por quan estàs per aquí i no s'haig d'anar. Si hi ha 36 de la tarda, continuem repassant masies de Canji Nasta, ahir, que ja està, de Sant Just, perdona, és que tenia el cap de Canji Nasta, perquè de fet és una de les més emblemàtiques, però no és l'única, ni a més. Bé, hem començat parlant de les que estaven a la plaça, ja sí, en verdad que ara ja ens anem allunyant una mica entre Canji Nasta, ja està, doncs, a uns 200 o 300 metres, apartat d'aquí, i ara passem a Can Mata, que la masia de Can Mata està situada al carrer bona vista de Sant Just, el número 120. De fet, aquesta, com a mínim, jo no en tenia constància i no té pel que jo he pogut llegir tanta història com les anteriors, però no per això deixarem d'anomenar-la aquí, totes les masies que hi ha, que m'ha deixat el seu moment de la teva programa. Ara, ara, ara ho has dit, ara. I perquè després encara no fos que hi hagués algun... aereu, alguna persona que ha vingut allà. A la meva moment ho he dit. Aquí les comentem totes. La meva no ho he dit. Com va ser construïda Can Mata? Aquesta va ser construïda probablement en vers del segle XVI, i ho diem així, perquè actualment es troba totalment una congullida i adoçada a altres edificis, inclús en els terrenys que haurien estat els propis de la masia, si n'ha edificat altres cases. I, per tant, tot i que hi passem per davant del carrer de la vista número 120, és complicat ubicar-la i distingir-la. Bé, i avui acabarem ja amb una última masia d'onidoles que hem fet. Però abans parlem de Can Freixes. Can Freixes, situada al carrer Freixes, carrer mític, també per altra banda, on s'hi fan els càrs de coixinets. De fet, és la que quan baixes o vas passejant pel carrer Freixes, quan fan l'un dels càrs, és aquella masia que queda baixant a mà dreta, que està englobada al mig d'un gran... Seria un jardí o bosc, i hi ha una masia allà al mig que es veu bastant atrotinada, doncs aquella masia d'allà és Can Freixes. De fet, aquesta masia té una altra peculiaritat curiosa, i és que ha estat coneguda amb diferents noms al llarg del temps. Doncs sí, és una de les que més ha canviat el seu nom, i ha estat anomenada Torra d'en Ricard, Torra Guardiola... Torra Guardiola? Torra Guardiola, sí. Ara, el 2012, on estem, agafa una altra dimensió. Torra Vidal·la i Can Pallicier. No va prendre el nom actual que té avui en dia fins al segle XVIII. Com a peculiaritat, l'any 1709, la masia va ser comprada pels pares carmelites calçats del convent del Carme de Barcelona, els quals la van convertir en casa de salut per als religiosos malalts, com un hospital, però per als religiosos només, només per ells. Tot i que ha patit nombreuses modificacions que han provocat que no es pugui detectar exactament els seus orígens, fonamentalment es tracta d'una masia de planta baixa amb primer pis i unes golfes, i, com hem comentat, disfruto d'un excel·lent entorn vegetal, però es troba en un estat de semi-abandonament. Bé, home, jo no vull insistir en ningú que faci res, però, clar, jo em dius això, que era una mena de sanatori, no? Era una mena d'hospital del segle XVIII. Actualment està abandonada. O semi-abandonada així. Aquestes edificis van molt busquets, per als esperits, per les coses misteriosos i tot plegat, i el que s'amaga allà, les psicofonies i tot això. I l'investigarem. I algun dia portarem un micròfon de la ràdio i, de la penya del Morro, a veure si trobem alguna psicofonia que em freixes. Doncs, Manel, m'agrada molt aquest espai, eh? Ja ho sap. I avui també m'agraden molt. Les masies de Sanyurs encara ens en falten. Hem repassat la de Can Madurellet, la de Can Capreciós, Can Cardona, Can Ginestar, Can Mata i Can Freixes en aquests primers episodis de Masia Sany Justentes. I la setmana que ve ja marxem una mica del centre. Les que queden encara són de... Ah, les que queden són del centre dins del territori. Bueno, Manel, doncs vam deixar aquí. Sí, sí, probablement potser haurem de dedicar-hi més programes. Segurament... Estàvem pensant, perquè encara falta Can Ristol, que està situada a la Carretera Reial, Can Modulell, també a la Carretera Reial, la Torre de l'Areu, que està allà, l'actual encreuament, amb Carretera Reial amb la Rambla de Sanyurs, i Can Segreira, són les que ens falten per parlar, que estan situades a dins del terme municipal, per dir, del núcle urbà, de Sanyurs actualment, i encara falten unes altres, que estan més disperses a la muntanya, per la vall. Molt bé, Manel, moltíssimes gràcies, una setmana més, i dilluns que ve continuem amb aquestes masies que ens queden. Moltes gràcies. A vosaltres. Adéu. Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes, de la peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La peña del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Muchachada, Nui. Nui. A Sanyurs d'Esvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20 a Mas Jui, 4 al carrer Cadenes, i un al carrer Salvador Espriu. La adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds, a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a la adjudicació, al web www.promunse.ca Provença, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern. La feina del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Des de 3 quarts del 7 de la tarda, després d'aquesta pausa per la publicitat, continuem i ho fem, com que ha de dir lluny, parlant de llibres amb l'Ernàu Consol, de l'Escola d'Escriptura de la Teneu de Sant Just, que també és de l'Institut Ramon Llull i col·laborador habitual de la revista Sàpiens. Bones tarda! Molt bona tarda! Escolta, tens un currículum més llarg que... I l'hauríem d'abraujar, l'hauríem d'abraujar i, no sé, dir-li... L'escola escriptura de Teneu, no? I ja està, no? Sí, sí, sí, partidària, no? És broma, a mi m'agrada dir-ho, si no, no ho diria. Ah, bueno, bueno, sí que sí, no l'has d'iniciar, però... Dona prestigi, tenir un col·laborador com tu a la penya del Morro, ja t'ho heu molts vegades, hi ha un salt de qualitat, ara, saps? Bueno, també pots dir col·laborador de la penya del Morro, quan a mi em dona prestigi a mi, tal o així... No, aquí ens donem prestigi entre tots qui és gratis. Exacte, exacte, exacte. Avui volem parlar dels premis... Perquè la Arnau, de tot això què fa, parla de llibre, va bé? Parlem dels premis lletredors, que són uns premis peculiar. Ara en parlarem també de la celebració de l'any caldès o de l'any Tisner. Comencem pels premis lletredors, o què? Vinga, comencem. Li han donat el premi el Pere Jaume. Exacte, el seu llibre Pagès, que és un llibre de poemes, ha estat considerat per un jurat independent, com el millor que s'ha publicat l'any 2012. En aquest cas no és un premi que estableixi categories, novel, el millor contes, el millor llibre de poemes, no, no, no, una mica així, en global, no? El millor llibre que s'hagi publicat. I aleshores, el jurat és una mica... No et diré estrany, però sí curiós, per aconseguir uns crítics lideraris... Se'n diu eclectic, d'això, a un dia? Eclectic, sí. Tot d'arròs, sí, sí. És un jurat eclectic, no? Tenim alguns escriptors, tenim alguns crítics lideraris, però també, per exemple, l'actriu Marsepons. Ah, molt bé. La periodista, l'Higenda Roca. Ah, què fa l'Higenda Roca? Fa temps que no la veig per aquí. Fa de jurat. Fa de jurat els premis. Sí. Molt bé. I a banda, pel que veig, col·laborar el diari Ara. On has entrevistat el diari Ara. Ah, bueno, mira, està allà. Té alguna cosa així. No em sona, mi, perquè van ser que feia amb la de Martín, allò de la tele, haver-t'ho bé a la tarda, però no... Ara mateix tampoc, no. Bueno, està al diari Ara, ja l'hem ubicat una mica. I per què dius que són peculiares aquests premis, els del lletredor? Doncs mira, que el premi més que metàlic, o sigui, sí, és metàlic, però... metàlic d'una peça de joieria. Sí. Perquè el joier Manuel Capdevila, de la gran taga de joies Capdevila, que em fa una mena de joia, que és una lletra sí, que és una de les lletres del Fabet grec, amor, i així, bé, un format de joia. I el premi és aquest. I el d'hora és un premi que és una des de l'any 56, i que en fi sembla que fa molta gràcia rebre'l, no? Perquè és com... malgrat, com curiós. Sí, o sigui, tu parles del premi com... O sigui, l'estatuet és curiós, eh, més aviat? Sí, és com de prestigi, com de... poca gent el troba, el té, ja fa molts anys que es fa, i sobretot és allò de dir... Amà, com dir-ho? És el millor llibre. És el considerat, no sé, com... Clar, clar, no? Com el Nobel, no? Sí, clar, no, no, és el millor llibre de la literatura catalana. No ho podria, o no de... No per categories, no el millor llibre de l'any. Sí, sí, ja està. I s'ha acabat, no? Doncs el diuen ells, doncs és així. En aquest cas... Ja està. El del Pere Jaume. Si no t'agrada, demana tanta per ser del jurat, no. Clar, exacte. És una mica... A tu t'agrada que el del Pere Jaume o no? Jo crec que és un lluita molt singular. Per tant, crec que l'Àlexi és bona. Mal. Potser hauria sigut molt fàcil donar-lo al cabrer, potser hauria sigut molt fàcil donar-lo a la Marta Rujals, o a aquestes novel·les que tan exid han tingut. Sí. Sovint té aquest premi, és que intenta rescatar llibres i obres que justament no han sigut tan premiades o de tant renom o que s'han venut per totes les bandes, sinó que potser hi ha les coses que sí. S'han parlat la gent del món de la literatura, saps que són allà i que estan bé, perquè no vendran mai grans quantitats, però que en canvi tindran una qualitat indiscudible, no? Molt bé, doncs queda dit, eh? Aquestes fallèsiques, que és... A veure, recordem que Pere Jaume sobretot és pintor. Sí. I en canvi no és el seu primer llibre de poemes, però, bueno, justament ha fet un llibre de poesia en què intenta relacionar l'home i el païsatge, que és una obsessió que ve últimament, no? Si recordem... Tots recordareu, per exemple, aquells lafons que ha fet pel Liceu, no?, que són com camps de butaques de cine. Sí, sí, sí, sí. En comptes de veritlantes, hi ha butaques de cine, els baixis de color vermell... No sé què de fer una relació entre l'home, relacionada aquí amb la cadira de... la butaca de cine i un païsatge, no?, una relació rara, si tu vols. Sí, d'acord. Pensa que el nostre país, el tema del surrealisme, sempre ha anat una mica, eh? Doncs una mica abarquit, també, eh? En aquest cas, crec que el llibre no tira de surrealisme, però una miqueta, sí. El llibre ha curat molt d'un llenguatge absolutament fidel·licat. I, vaja, crec que és un encert, crec que és un encert. Sobretot d'això, no?, que també n'ha de dir... Home, si un llibre es mereix aquest any, una joia, ja no un premi, no, una cosa que va un pel més enllà, és aquest. Doncs queda dit, eh?, el premi lletredor, que se l'emporta al Pere Jaume. Amb l'obra poètica pagèsiques. Parlem de diferents celebracions, allò que es fa molt, eh?, la literatura. L'any tal, l'any de tal autor. Aquest any coincideix en l'any caldès, no?, i també l'any Tisner. Comencem per l'any caldès. Quins actes hi ha previstos per caldès, vaja? L'any caldès s'ha començat, per exemple, i hem tingut un acte, que potser no s'ha fet molt de ressò, però... L'institut, el Sant Jordi de l'institut, va ser un muntatge sobre el Pere Caldès, i els textos, contes... I de cara a la tardor, sé que la regidoria de cultura, l'escola, l'escriptura de la Teneu, la biblioteca i el Joan Margarit, estan pensant. Estan pensant alguna mena d'acte per comemorar Caldès. I també en alguna lectura. Ah, molt bé. La Guida, per exemple, de Compte Ceus, m'està encara de petancar-te... Ah, doncs... Potser li demanarem els radiomènecs... Escolta, és que jo no m'anava a oferir, ara, perquè a mi m'agrada molt això, fer aquestes coses, i Pere Caldès també, i si us puc ajudar d'alguna forma, ja t'ho dic ara, que compteu amb mi. Doncs mira, que bé, que aquell dia he apuntat. Que no, que era apuntat i gravat, i ja saps que amb el podcast... saps que tenim podcasts, no? Arnau, no? Que es pot, després de... Sí, home, ràdio desburn.com, a tota hora, el que vulguis. O sigui, que jo això ja quedaria gravat per la posteritat. I per quan vinguis i comenci a dir jo, escolta, que em vas dir... Aleshores tu pots estar a les podcasts i vas dir... Tu a mi em vas dir que... Exacte, exacte. Exacte. Però què diria Pere Caldès, no? De fet, és el centenari del seu naixament, eh? Perquè va néixer l'any 1912. Exacte. Sí. I, bueno, doncs dir, per exemple, que era conyat d'Avaliar-tís. Avaliar-tís ja n'he, més que un ego automatisme, i d'en popular, els últims anys de la seva vida, justament, perquè sortia bastant a la televisió, i portava aquells característics... ull tapat, com si fos un piratge. Sí senyor. Perquè a la guerra, en algun moment de la seva vida, havia perdut un ull, i, per tant, doncs bé. A dins ni falta veure, no? Bé, a Tisner era molt respectat dins de la professió, eh? Que això poques vegades passa. Sí. I, a més a més, posic, probablement, com a obra literària, no va tenir mai el ressò del cuñat Pere Caldès, era algú que... com a promotor literari, com a promotor de les lletres, com a algú que va estar sempre eficat en associacions descriptors, amb defensa de la llengua, probablement es va destacar més en aquest sentit, va ser el president de la professió delscriptors, va ser el revolucionari, per exemple, ara hi ha alguns mots d'encreuats, i la gent et diu Màrius Serra. Sí. El Màrius Serra es va conèixer, per exemple, de Tisner, que va ser realment qui va inventar-se, per dir-hi d'alguna manera, el llenguatge català pels mots d'encreuats. I que precisament, sí, la setmana passada, es va donar el dret de sortir de forma simbòlica, no?, a l'any Tisner, amb una reunió de tots els qui fan molts d'encreuats, avui en dia, en els diferents diaris. Exactament. L'homenatge, o el dret de sortir, consistia en una partida estrada, en la qual la paraula de sortir de dret era... humanatge-pigner. Que em faig l'escreuàvem, no se veig ni per on. Tu vas-ho per la E, eh? O per la E, també, o per la N, per la N, sí. I a partir d'aquí, una mega partida, com aquell mateix ja havia organitzat, no sé quants anys endarrere, fan pensar que estarien set o vuit, i en canvi, havien anat 50 o 60 llavors, prics, perquè jugar esclaves en català era una cosa que semblava que no podria ser... I avui en dia, a tothom, a la Palabrados, en paraulats, eh? Ah, en paraulats. En paraulats s'hauria de dir aquesta aplicació? No, a l'escravel no soc massa jovel, però a darrere hi ha tota la mera de... normes, d'addiccionari, d'aquest accepte, que no... Ah, sí? A la Palabrados fa ràbia, perquè és aquesta aplicació per mòbil, que pot jugar amb qui vulguis, precisament, eh? L'escravel per mòbil, vaja, i que hi ha paraules que no te les accepta, però, vaja... Doncs, de fet, un dels normativitzadors de l'escravel... amb català va ser Disney, que, justament, quan va muntar una gran partida, es va trobar una sorpresa, que ja hi havia molts seguidors seus, que, amb el Pons, va veure que feien els mots engrauats, i que no eren només paràtics dels mots engrauats, sinó de la llengua... Home, doncs... Una mica, les gràcies, el Tisner, sí que l'hem de donar, no? Ara, quan juguem a la Palabrados, o què? I el trobem en català? Sí, sí, sí. Una mica, sí. Sí, home... De què? De la Palabrados i català, també hi és? No, hi és, només a Palabrados, però... En català sí que hi és, eh? Pots escollir diferents idiomes quan comences, la partida, i català sí que hi és, per això t'ho dic. Ah, sí que hi és. L'aplicació es diu a Palabrados, però el pots jugar en diferents idiomes. No, perquè si no hi és, jo ja et proposava... i escolta, fem una campanya per Twitter o per Facebook. Des de ràdio et veiem volent la Palabrados i català. No, sembla que... Sí, ja existeix això, ja ho tenim. En fi, Arnau, hem de deixar aquí avui. Moltes gràcies, com sempre, per haver-nos atès. La setmana que ve, tenim el Sal, eh? Exacte, exacte. T'hem molestat avui o no? Aquesta és algun transport públic o alguna cosa per l'estil? Just quan has començat les seccions de l'esport del transport públic, i després hi entraràs. Sí, segur que l'última fila del bus. De l'autobús, eh? Aquestes coses que si et venguis sent, com... per tot ara t'hi creus. Es para un bus, i després ser llargs, trajectes, fins a arribar a casa. Si vens de la Plaça Universitat, al 63, si vens de la Plaça Espanya, al 157. És una mica... Que estàs estant a la part marrullera dels autobusos, eh? O sigui, al darrere de tot. Al darrere de tot, que no hi havia més lloc, eh? Bueno, en fi, Arnau, gràcies. Fins la setmana que ve. Gràcies. A tots nosaltres.Adiu, a tardarà. Benvolgut, permet-me suposar que al graf no hem gaudit de presentació oficial més o menys així com jo. Estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig. Benvolgut, t'ho reconec. Bé, doncs ho deixem aquí. Tornem demà. A partir de les 5 d'aquí uns moments, la Carme, amb els enjurs, notícies, edició, vespre i els Manel, amb aquest tema, benvolgut. Una carta dirigida a l'ex de l'actual parella. A veure si ho entens, també. Al final no et vas endur i alguns, quina meravella i alguns que mai tindràs prou lluny. Benvolgut dient-ho, no en somriure, que fa sola caminant. I en aquella foto antiga, oblidada en un galaix, heu parat una furgoneta aprofitant la vista privil·legiada d'una ciutat. Tu assenyaves l'abssir romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu la eternitat al vostre davant. I benvolgut, ni sospiteu, que gent com jo estem esperant. I que simpàtics que s'ho us veu i quin mal de dia et fèiem, ho imagino o intento i t'asseguro que comprenc encara avui sense remei, tot trontoll i un segon, con una mica amb bona fe, pronunci el vostre nom, però vull pensar que tot va bé i que no llores aquells temps que fins i tot el recordar. No saps per què, però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que d'un dels dos em fessin creixar amagat. Amagat en mantidetes, en dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugàs d'una vida millor. Amagat en som molt joves per tenir res massa clar. Amagat en no sé què és, però nena no puc respirar. Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal. El meu amor, la meva sort, les meves mans. O el meu dit, reseguint-li l'acorremum. A l'abra, el benvolgut, que arribar-t'hi es vol quedar. Ai, aquells dits, no són senzills. De gent com jo, que estava esperant. Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets una mà ocupat. Suposo que és moment de comiar d'armes per a am. No haver-te emplenat massa, no haver-se'n l'atomboig. Que la força ens acompanyi. Adeu, fins sempre sort. Però si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec. Perer homes seriosos, pararé darrere dret, mentre tu li fas brometa. Perat de Sant Just. Durant l'avui torno. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies. D'avui dilluns 4 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La Tur creja en 20 persones de la més demà, ja Sant Just, les dades de desocupació que abgira la tendència dels últims dos mesos a la municipi, i la Tur se situen 800 persones. Mentre està en l'Ajuntament, ha començat els contactes per establir un acord per la formació de treballadors a la Tur, a Corp amb Nékar. Amb aquesta notícia obrirem la informació de l'edició d'avui per tot seguit. Passem a resumir en titulars altres informacions destacades de la jornada. Un any després de les eleccions municipals, l'alcalde fa una valoració positiva del mandat, i admit que caldrà seguir treballant per mantenir el model de serveis públics del municipi. El Tribunal d'Espanya em matisos la gestió de l'Ajuntament. La plataforma de la Comunitat Educativa, convocat per demà una marxa contra les retallades en encenyament, ara acabat es llegirà un manifest a Can Genestar