#682 - La Penya del Morro del 8/4/2015

Barcelona Beach Festival. Esperar el 18 de juliol a la platja del fòrum a Sant Adrià de Besós. El festival tindrà un segon escenari dedicat a la música més alternativa i, com explica el seu responsable, Pino Salioco, en el futur podria allargar-se i programar dos o tres dies. No hemos ido uno, dos días y a tres días, como es el objetivo futuro que nos gustaría llegar, pero lo que hemos pensado es consolidar el festival para que siga creciendo de forma natural en los años venideros, el festival lo puede tener no solo un día, la idea es pasar a dos y en un futuro incluso a tres. Dilluns sortiran a la venda a les entrades, la general 37 euros, la prèmium 137. Esports, Òscar Fernández. El Barça reblalmeria avui, el Camp Nou, amb l'objectiu de mantenir els quatre punts que té d'avantatge sobre el Madrid a la Lliga de Primera Divisió. El Barça i Sergi Varjuan, en el seu primer partit a la banqueta de l'Almeria, també haurà d'utilitzar jugadors poc habituals perquè té moltes baixes. Aquest partit entre el Barça i l'Almeria és a les 8 del vespre i el transmetrem en directe a la TDP des d'un hora abans, a partir de les 7. Per cert que el rival de Barça, la Lliga de Campions, el Paris Saint-Germain, juga avui la semifinal de la Copa de França contra el centre-tient a partit únic. Tornant a la Lliga Espanyola, el Madrid juga a les 10 de la nit a Vallecas, contra el Rajoy Vallecano, tot i que a Roussega Molestia es Gareth Bale ha entrat a la convocatòria. Demà jugarà a l'Espanyol, a Vila Real. Sergio González, l'entrenador de l'Espanyol, ha fet una defensa ferrisada del seu equip. Diu que no està tan malament com diu l'entorn. Sergio assegura que al gener i al febrer van jugar per sobre de les seves possibilitats. A les Champions de Vaterpolo, avui a un quart d'avui, t'ajuga el partit entre el Barcelona i el Rand Niqui. És la reedició de la final de la temporada passada. A la Lliga femenina de Bàsquet, a un quart de nou, segon partit de la semifinal entra el Cadí a la Ceu i el Perfumeria és avenida. Les catalanes van perdre el primer partit. A la segona de futbol, el nou president del Girona, Pachio Tamendi, ha formalitzat aquest matí a Madrid l'acord amb misenda per fer efectiva la sortida del club del concurs de creditors. I, a més a més, aquest divendres es posen a la venda les primeres accions del Llegostera a 231 euros acció i podran concórrer els 824 socis que estan al corrent de pagament. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. En cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Veus a la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau us enplaçem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la turc i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui del vespre, en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. En recordeu, 60 i més. La penya del Morro. Un programa amb més mor que penya. Què tal? Què tal com esteu? Bona tarda, senyors i gent de l'Estrenger. Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvernos. Farda-hi el salut de Jordi Domenes. Des d'ara és fins a les 7 del vespre. Aquest és el programa 1.606 de la penya del Morro. No. Per cert, Andrea, bona tarda. Bona tarda, el servei informatius. També amb la Cristina, aquí a l'estudi número de la ràdio. Cristina, què tal? Bona tarda. Bona tarda. No, que estava pensant que deia això del programa 1.606. Sí? Sí. Casi és un número satànic, no? Però no ho és. Perquè és desatànic el 1.666. És com, per cert, l'any en què transcurrirà, en què passarà l'espectacle dels dimonis a Pagallums de Camablanca el 25 d'abril. Passarà l'any 1.666 a Sant Just. 17.25 d'abril a les 9 del vespre. A la falta, ja. Sí, bé, no? Aquest no s'ha notat. Mira, del 1.606, el 1.666. Una data malèfica per Sant Just. Què va passar l'any 1.666 al nostre municipi? Bueno, hi ha una placa. Hi ha una placa, aquí, a Can Ginestar, a la sota de la Catifa, que demostra que per Sant Just va ser un any malèfic. Fatídic. I, segons tinc entès, l'espectacle dels dimonis del 25 d'abril... Anirà... Anirà per aquí. Se n'està posant la pell de gallina, ara. Veig que no esteu gaire encorusides en saber de què anirà. Jo sí, però és que no puc dir-ho. És que anem amb el rotllo, eh? Bueno, però espera, perquè avui al programa... El programa parlarem de la mort. No. Amb la Montse Farras de Sència. No, la mort, en general. La mort, com a fet natural, que ens afecta a tots els homes i dones d'aquest planeta i éssers vius de la galàxia. Això, amb la Montse Farras de Sència, d'aquí una estona. A més a més parlarem amb la... És veritat, això? No, no ho sé, però ho parlarem de la mort. Cal o guina, avui, o algo així. No, no, no, però moltes vegades obviem coses que són realitats. Sí, sí. Com fa, exemple, la mort. ¿Las obviem en consciència o no? Aquest és el que temen. Perquè no volem enfrontar-nos a la realitat. Vivim en un altre món. Avui parlarem d'això, a la penya del Morro. A més a més parlarem de restaurants exòtics. Ui, m'està ganes de dir. Moltifers. D'apèn de quin restaurant exòtic et posen una cosa al plat, que dius això, és moltifers de necessitat. N'escorpim. Ho farem, per exemple, amb la Clara Narvillón de la revista Time Out. Molt bé. Avui parlarem amb la Rosé Arcs d'Educació Canina. Que la Rosé Arcs... Les mutacions als gossos. No vull bromes, que la Rosé Arcs ha tingut un episodi aquest matí, mentre passejava la seva gossa amb un altre... amb un altre gos, un altre gos, un altre amo, i ens explicarà també què li ha passat. Avui tenim un programa... màgic. Màgic. L'Èric Comar amb les aplicacions mòbils, que no sé si ens emportarà alguna de mortífera, i el casal de joves, on intentarem connectar amb el Sergi Rada, i ja us dic ara que no podrem, perquè està d'Islàndia. És veritat. Veieu tot quadra. Hi ha una experiència malèfica avui al programa i a la penya del Morro. Uyens, esteu avisats. Mireu a la vostra part. Ara és quan jo em mossego la llengua. Per què? Amb el trend intòpic, com m'ha de passar alguna cosa dolenta. Ara és una cosa. Estem cantant la cançó, ja. Sí, l'Andrea va per lliure. L'Àlex Crescina... El més comentat a Twitter. Avui només ha cantat l'Andrea. Curiós i malèfic, oi? Bé, en fi, comencem amb l'Andrea. El trend intòpic d'avui. Comencem amb el trend intòpic d'avui, perquè en dos temes més comentat, ha sigut Fernandes Díaz, que ha afirma que és el més gran. Afirma que la fundació Nous Catalans dificulta la lluita antigigadista, perdó, fent pedagogia sobiranista. A veure, qui són Nous Catalans, Cristina? És una fundació. Ara ho explicarem, en tot cas. El ministre interior ha confirmat que Catalunya és un dels territoris amb més intensitat d'activitats a la fista. Seria la branca més radical de l'islam. I també ha situat a Catalunya com una de les zones del territori espanyol on hi ha més risc potencial de jihadisme. En aquest sentit, Jorge Fernandes Díaz ha assegurat que, de les 1264 masquites que hi ha a tot Espanya, 98 formen part d'aquesta línia més radical de l'islam, que seria la Salafista, i d'aquestes 98, 50 es troben ubicades a Catalunya. A més a més, però ha criticat la fundació Nous Catalans, que està dirigida per Angel Colom, en aquest cas per intentar captar fent prosalitisme d'aquesta comunitat amb el fet de la independència. Tot en el mateix dia, a Catalunya s'ha desplegat una operació policial antihihadista en contra d'una cèl·lula vinculada a l'estat islàmic, que, segons el conseller interior Ramon Espadellet, tenia voluntat de tentar a Catalunya. A més, ha assegurat que el focus de captació i radicalització no ha tingut lloc en torno a les masquites ni a internet, com a costuma, en principi, a ser-hi. L'operació policial ha finalitzat amb almenys 11 detinguts i 16 escorcolls a diferents punts de Catalunya. Gràcies, Cristina, que diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió. Home, B. C. F. B. C. F. Que diu així a aquest home, eh? Sí, clarament. 케이, a fer een déat cap a ser una cosa i no giri res d'aquests extremistes musulmans. A veure que dieu watches. QUANTE IPUCRESÍAH. El mar Juanati diu. Al mercat Benetiz diu que elshirts éspelting i posar-hi via l'església i retirar la religió. Veurem llavors si és el radical. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a l'espai de les notícies de Sant Just. Avui anem tard, eh? Anem tard, tard, tard. La notícia és de Sant Just, amb l'Andrea Buenossi, per estar ben informat de tot el cap. Per aquí, oh, yeah. Bé, entrem ja, anem a sacó, Andrés, perquè ja s'ha obert el termini per presentar reclamacions pel que fa el Senz Electoral de les eleccions del 24 de... Bé, si posem-ho ja en situació, perquè fins al 13 d'abril, és a dir, la setmana que ve, es pot consultar la inscripció al Senz Vigeni i presentar reclamacions... Si s'escau. Davant la delegació provincial de l'oficina del Senz Electoral, es pot consultar el web de l'ENSE, d'aquesta oficina del Senz Electoral, si es disposa de certificat digital a través de la pàgina cd.ine.gob, p.e.s, cd.ine.gob, p.e.s. Presencialment, també es pot consultar l'Ajuntament de Sant Jocs, en horari de matí i també el dia 13 dilluns a la tarda. El dia 17 d'abril s'exposaran les rectificacions i una punt més vinculat a les municipals, i és que totes aquelles persones que hagin debutat per correu ho poden solicitar ja i abans del dia 14 de maig. Bé, gràcies, Andrea. Com sempre, un clàssic del tema de les eleccions i la fer una mica el senz electoral. Parlem ara del Nussepa, ecologistes de Catalunya. Tot això era el nom de la notícia. Tenc en dir-ne de notícia. Publica el seu llibre Estimar i Gaudir de la Vall de Sant Just. Ai, sí, que bonic. Doncs atenció, perquè és una obra col·lectiva, fruit dels passeig creatius de l'entitat. És una entitat que s'ha dit que ha passejat per Sant Just. Es podrà aconseguir durant la celebració de Sant Jordi aquest llibre el proper dia 19 d'abril, el nostre municipi dia s'ha anul·lat per fer, justament, una mica la festa de Sant Jordi, el nostre municipi, i a Can Gine està amb totes les paradetes com cada any. Andrea. Aquesta és una obra col·lectiva, com deies, fruit dels passeig creatius que l'entitat va convocar a convocar, en alguna ocasió, per la Vall, per tal que els assistents plasmessin creativament el que els inspirava l'entorn natural. S'en van fer dues sortides. La primera era la primavera del 2014 i la segona a la tardor. A partir d'aquí, més d'una vintena de Sant Justencs i Sant Justencs, els poemes van fer dibuixos i pintures, i van fer fotos sobre el que els transmetia a la Vall de Sant Just. Tot això és el que es recollen aquell llibre, que acaba de veure la llum, i que es podrà aconseguir per Sant Jordi, a la paradetat d'Omnium durant la Diada a Sant Justa, el dia 19 d'abril. El preu del llibre serà 12 euros per a públic en general, i deu per als socis i socis de l'entitat, i, mentrestant, també es pot consultar a diferents equipaments municipals, com ara la biblioteca Joan Margarit. Què passa? Noto un esperit que m'està posseint els ombros. Les braços, les mans, oi, no puc parar de ballar, oi, oi, oi! És l'esperit de Faestruc. Sí, la festa que ha regiat el cau de Sant Just, organitza que t'hi vendràs la primera edició de la Faestruc. Faestruc té nom a fruit sec, no? Sí. Hi haurà una xerrada... Per exemple, menys aquests Faestrucs. Hi haurà una xerrada solidària abans, una botifarrada, i, al final, concerts per recaptar fons per als seus campaments, i per donar a conèixer l'experiència de Lous Manomar, un jove nascut a Gana, que l'explicarà la seva història, després de viure 10 anys a Catalunya, de com es veu en aquell país i de com va arribar fins aquí. Oi, Andrea? Aquesta és una festa oberta a tothom, que organitza el grup truc dels joves més grans a l'Europament, escolta Martin Luther King. Tot plegat començarà les 7 divendres amb la conferència al camí cap a l'educació. La impartirà Lous Manomar, un jove africat de 27 anys, que va sortir del seu país amb pastera fa més de 10 anys, i gara viu a Valldoreix. Lous Man donarà conèixer la seva experiència personal i els seus projectes a Catalunya. Un d'aquests, molt interessant, el fa amb el seu germà, que viu a Gana, ha conegut com a Nasco ICT World, que és una iniciativa educativa que dona suport als estudiants de Gana en el camp de la informàtica i del món digital. Tot plegat parlarà Lous Manomar de divendres, el protagonista d'aquesta història, al casal de joves, i després, a partir de les 9, hi haurà botifarra i concerts a preus populars, amb els grups Seikos i Los Amantes de Amparo. El preu de la botifarra des de 5 euros inclou la botifarra de beguda i l'entrada al concert. A l'entrada d'un euro. Doncs això serà aquest divendres, per cert, molt macos. El Ferran i la Lluna, que van venir al programa, ens van espiar com anava tot això. I nosaltres és aquí, que el digitem molta sort, en aquesta primera edició de la festruc. En fi, 5 i 20 de la tarda, i acabem comentant una altra qüestió. Gracia de treu el cap al fin estruc, veuràs que la nostra colla també hi ha el teu aimador, també hi ha el teu aimador. Ah, són caramelles. Bon parell. Què m'està passant? Em sento invuït per un esperit que no puc parar de moure els braços i les capes. Què et posa, això? Bruno Mars, no. Bé, és, concretament, l'agenda... El cor, l'opon de flors. Bueno, que no són aquests que són de fons. El que són de fons són l'agenda El Pond d'Argalís, del tema Aigua més aigua. Tornen les caramelles al nostre municipi. Les caramelles què es fan, quan un li dona la gana? Perquè jo pensava que es feien sempre per Semana Santa, i veig que ja ha passat Semana Santa. Ja és Semana Santa. Po Semana Santa, no? Doncs el cor, l'opon de flors, celebra de la mare que des. És que amb aquest nom, l'opon de... Ja sé què és l'opon de flors. El caloret. L'opon de flors. El caloret. Para, para, para. Andrea, perquè no es pot dir el caloret de aquests problemes. El caloret. El caloret. El caloret. Vols animar? A què deixeu? Bueno, a veure... El cor, l'opon de flors. Ja sé què es diu, el cor, l'opon de flors. Però no sé per què jo, Andrea, em surt dir... si és l'opon de flors. Jo dic l'opon de flors. No, hauria de ser el cor l'opon de flors. L'opon de flors. Perquè es fa neutre l'O. El caloret. El caloret. En canvi, com passeu d'una cosa a l'altra. Recuperem les caramelles, un moment. Sí. Ara. On vas a parar? On vas a parar? Que és molt millor les caramelles. Sí, però si jo dic que vull fer una mica... De què? De caloret. El caloret. El caloret. Doncs Cristina, no ho diguis. No, que no ho digui, que ho personal, el programa més. No ho digui, no ho digui. A mi em pujaré l'esperit de rita barbara molt ràpid. Sí o no? Que tens ganes de tirar un petard així, com si siguin com a loca. Sí, sí. Bueno, tornen-les un dia... Se li trencarà el cervical a la rita barbara, i després tirar els petards amb aquest mal allet. Bueno, tornen com diem. A veure si podem mirar-hi la notícia i dir-la d'una vegada. El cor l'Opom de Flors celebrat des de fa dècades, aquesta bonica tradició, que conmemora l'arribada de la Pascua Sant Just. Disapta i... Sembla això... Sant Just, segle XIV. Disapta i diu Menja, els cantaires interpretaran les caramelles pels carrers del poble. Per tant, no... O sigui, si escoteu Soroll al carrer, no agafeu cobells d'aigua i els tireu pel balcó. És música. Clar, per això vull dir una mica de tranquil·litat, que la gent de l'Opom de Flors, que més d'un any han rebut. Vull dir, tranquil·litzem-nos, Andrea. Bueno, és veritat, això. Pel que em diuen, alguna vegada s'ha intentat, per fer-la dona del pis, dient... No, no tiri res, que és la gent del cor... Ah, d'acord, d'acord, però bueno... Tampoc no és... Com? Que no ho fan de matinada, ni re molestant el banyat. És igual, hi ha gent que té un cobell d'aigua sempre a una casa, per tirar... En cas que passa alguna cosa. Illumina'ns i explica'ns el que té d'això. Doncs aquesta és una tradició que consisteixen que els homes del cor de l'Opom de Flors, perquè tots són homes, interpretin cançons populars i tradicionals per diferents... Perdona, t'ha llitllat només quan em dius. Però es veu que diuen que tots són homes o no? No, ara en parlarem del perquè. Ah, vale. Vull dir perquè quina que programa... Moltes vegades diuen que tots són dones. Ja es mira de forma tal. En canvi, amb tots són homes... I no passa res. Tant de cor de l'Opom de Flors... I si posin tot dones, tampoc passaria res. No, no passaria res, però se'm plantegia fer un calendari... al local de l'Opom de Flors. No li hem preguntat si que surti en nous. Recap de fons? A mitjana d'edat... alta. Va, em poso en monjardins, que després no sé com sortir-ne. Doncs interpretaran cançons populars i tradicionals per diferents punts rellevants del poble, dissabte les cantades de Caramelles per tirar-ne dos quarts d'ons del matí. Des de la pastisseria a Cel·les, després passarà... Cel·les. Cel·les, en principi. Cel·les? El nom és en castellà. Ah, no és en castellà. Que vaja... Els informatius com dieu? Cel·les. Després passarà amb el Mercat Municipal, el Super Elena... Perdona, Super no, Super. Super Service. Elena. Com li dieu els informatius? Super. Super. Super. Super, queda 15 nens. La plaça que en pressió és al carrer, que en padrosset. A mi, el Roberto i s'acabaran a l'illa Walden, a dos quarts de dues. Perdona, hi ha Walden o Walden? Walden. Walden. A dos quarts d'ons. Per anar conegint, saps? Gràcies. Doncs ha diumenge també a dos quarts d'ons. Arrencaran des del centre social, al Mil, l'enari. Molt bé, molt bé, també l'ha geminada, oi? Que l'ha geminada a portar. Ja, ja venia, ja venia. Molt bé, molt bé. I també per la llar Residencia Nostra Senyora de l'Hordes, la pastisseria Trilla, l'ajuntament de Sant Just, el carrer Berge dels Dolors, la plaça Maragall... I la Catalunya. I s'acabaran el cafè de la Taneu, que va allà dos quarts de dues del migdia. I ara més una punt és que el cor és una nova campanya per recaptar més homes que vulguin cantar amb el grup. Per tant, si algú no m'està interessat en formar part del cor-lo-pom de Flors, ho podrà comunicar als seus integrants aquest cap de setmana durant les cantades de Caramellas. Home, bé... De fet, és millor que no s'havia de cantar, llavors. Exacte. No és que sigui millor, però que si hi ha algun home que no s'ha cantat, no passa res. No, ja es nota, ja. Perquè d'aquesta línia, tothom s'ha de prendre. I l'origen dels cors de claveira, aquest, que els homes ajuntessin i cantessin, s'hagessin o no. Tenim Núria Feliu cantant les Caramellas. Podem escoltar-les, sisplau? Perquè... m'interessa. De l'àlbum Els Nostres Cooplets. Oh. A veure, Núria Feliu, eh? Vinga, va, Núria. Ataca-lo. Si és de l'any 1.000... És cert, el 87. El 1.700, el 87. Ah. Ah, quina força, eh? Vols ballar, Cristina? No, no, és que jo faig molt bé, Jordi, faig molt bé. Vinga. Cap a la dreta, Cristina, vinga. Com els veus, no els revingeu, eh? Au, Jordi. Perdona, perdona, va, cap a l'esquerra. No sabeu. Jo vos animo, he dit. Vos anime, eh? Jo vos animo, he dit. El calorets, el calorets, oiets. El calorets, el calorets, el calorets, el calorets, el calorets. Perdona, eh? Igual, hauríem de fer una coreografia, eh, per aquesta cançó. Perdona, ha dit vos anime, torna a posar l'Auria Feliu. Vos anime. Jo vos anime. La secció del Mar Romero, cap a la música. Jo vos anime, he dit, eh? Doncs això serà el que cap a la setmana, les caramentes que tornen a Sant Jordi, vendre's i disarga i dumenta, perdó. Si voleu saber més colors de les que passen a Sant Jordi, faig una Auria Feliu. Vos anime. Quins registres que tinc, Auria Feliu, eh? T'has fixat, o no? Fas mal a la veu, eh? Sí, fem a la veu. És la Auria Feliu. T'agraeixo, però... A Auria Feliu només n'hi ha una. Sí. Mira. Doncs a Pagina 3, una mica de costumbristes, no? Com les de Manel, no? Dots ja us frescos. Haurà d'un gènere i mitja. Si voleu saber més colors de les que passen a Sant Jordi, teniu el telèfon de ràdio, no cal que truqueu. Podeu mirar a la pagina web, ràdioesberg.com, i a partir de la set, els Sant Jordi, notícies, edició, vespre. Ara hem de canta a nosaltres, eh? Que també no fem canemelles, però estem allà. Les notícies de Sant Jordi amb l'Andrea, bueno, sí. Per estar ben incormat de tot el camp. Passa per aquí, oh, ja! Oh, ja! Fem una pausa per la publicitat. I, de fet, Auria Feliu. I d'aquí uns moments contactem amb la reelecció de revista Time Out, on la Clara Nervión ens explicarà unes qüestions de Barcelona, com, per exemple, alguns amos de bars mítics de la ciutat Contal. Fins ara mateix a la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdioesberg. Ràdioesberg, 98.1, Ràdioesberg, 98.1. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau us enplaçem acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i de turc i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a dos quarts avui del vespre, en aquesta misora 98.1 de la Freqüència Modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, t'he comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Què passa si a més li treus dues rodes? Recordeu, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Ràdio d'Espel, 98.1, Ràdio d'Espel, 98.1. La feina vol morir cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Espel. La feina vol morir cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Espel. Bona tarda, com comentàvem. Connectem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona en la nostra revista d'oci de cultura preferida i predilecta del programa Clara Narion. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Com estàs? Què fa la setmana santa? T'ha aprovat això que es diu? Bueno, curta-nos, com la vostra. Sí, curta-nos. Curta-nos. Bueno, no gaire, però tu sí, no? Tens pinta. Una miqueta, una miqueta. Vaig anar a buscar ja... Vaig anar a buscar cara, no et pensi. Vaig anar a buscar el solet, no, ja? Sí. Vaig anar a la platja o a hora més de terrassa? A la platja, me'n vaig a treballar perquè sóc una persona fradolica, aleshores, jo sóc als peus, a 20 graus, no ho veig clar. Ja, ja, ja. És moren o aquell de terrassa? És diferent, eh? És aquell que només és per moren una cara i una miqueta de braços. Ara, ara, ara. Avui, amb la Clara, tenim diferents qüestions sobre la taula, parlarem de restaurants exòtics, del minimúsica, però abans hem de parlar d'AMUS i de propietaris de bars mítics de Barcelona, perquè justament li dic un article al Time Out aquesta setmana, no, Clara? Doncs sí, efectivament. Perquè jo crec que en aquesta vida tothom, tombar de cap salera i un senyor barman o amo del bar que escolta totes les seves penes mentre els hi posa cervesa sense fi. És veritat. Això, així, buscadem, buscadem... Monument, no? I també humanatge als propietaris dels bars, no? Exacte, aquells que ens ho escolten, les alegries i les penes, ja ens donen d'hora a menjar, sempre que ens ho demanem. Sí, sí, sí. I ara hem triat alguns de aquests propietaris mítics que fan que la nostra vida sigui una mica més senzilla. Ah, molt bé, per quin comencem? Començarem pel Moprahari, si em permeteu, que és el Saiko, que està allà a Poblasec, just per sobre l'Apolo. Sí. És un bar mític, sobretot per la música rock-and-roll que posen, cerveses, estrellagatitia, baratos i bones, i el més important és el Carly Ramírez, el nostre estimat Carly, que ens escolta les penes i ens alegra i ens consola i posa bona música. Escolta, el Saiko, perquè per allà a sobre de la pola hi ha uns quants, eh, de bars? És el... Fa cantonada o no? Mira, és el Carré Piqué, número 27. Ah, Piqué 27, però fa cantonada o no? No, fa cantonada. És tu, si estàs a la pola, puja, i la primera, no, la segona, m'esquerra. I és aquell carrer, una miqueta al fons. Ah, vale, vale, el Saiko, està bé, Carré Piqué, número 27. I el Charlie és el propietari. Perquè heu anat a parlar amb cada propietari dels bars, no? Sí, sí, propietari o propietari. I què us han explicat, en general? Doncs, gràcies a Déu, no ens han explicat gaire els cafardaris, però sí que ens han explicat històries de sus bars. Per exemple, el Charlie de Saiko deia que... que fa un munt d'anys que treballa a aquest bar, que hi ha de tot hipster, rockers, heavies, mots, i que el que més li pesa aquest, si m'acompany, és a Llinxhamni. Ah. El Charlie sempre diu que dormir és a cobar. És a cobar, no? Perdona, la gent que treballa en el món de l'estelaria, restauració i tal, el tema de dormir... Poc. Poc, perquè és una... Això ho diuen, no una frase tòpica, però que el bar és molt esclau. I en aquest cas, m'imagino que és veritat. En fi, la primera proposta de Time Out dels bars mítics i dels seus amics és el Charlie del Saiko. Segona proposta que teniu? Més. Un que potser no passa tant de son, que és el Tano de la Bermutaria, del Tano, com el seu propi nom indica. Ah, on està? Aquesta gràcia que rejo en Blanques número 17, i és, si em permeteu la llicència, la Bermutaria més famosa i més mítica de... gràcia. Ah, molt bé, el John Blanques. Sí, sí, penseu que el Tano ja fa 25 anys que és obert. Home, tot un nom, tot un nom de referència, no? Sí, i és bo que hi ha una època que anava molt als actors de La Rieta. Ah, què dius, ara? Sí, sí, sí. És veritablement un santuari i també és el Gèdia. Sí, per l'abajament, que entre els veïns de gràcia és conegut com Can Mosques. Per què? Perquè hi ha molt de... No m'he preguntat per què. Per què s'ho dic? Perquè el almenjar és molt bo i molt sa. Ja, però li diuen Can Mosques, que no serà perquè hi ha moltes mosques, potser, a l'estiu. No ho sabem, no ho sabem, o potser perquè t'hi quedes enganxat. No et surtis, no? Molt bé, molt bé. Ah, mira, la sintonia de La Riera. Però encara hi van, o no, els actors actius de La Riera, allà? Sembla que hi ha, que va bé com l'època de La Riera, que hi anaven molt. Va ser com un boom, boom, boom, boom, amb tota la gent. Em va ser xampí i et troba la primera. Escolta, més coses. Tenim un altre, ja, per acabar aquesta ronda de mosques de bars mítics. Vinga, doncs acabarem amb una cosa molt familiar, que és la bodega Cepúlvera, allà al carrer Cepúlvera 71. Que des de fa 60 anys, està rejantat per la família Solà. I trobem pares, fills, germans, cosins. Això diuen que fins i tot hi ha un cosinet que els ajuda de tant en tant. Ah, molt bé. Això fa que el tracte sigui més càlid i que tota la niçada estigui implicada en rejantar aquest magnècid bar. Perdona, el carrer sap molt bé de... Ara se'n posa tot aquestes bodegues i vermoteries, no? O ets una altra carrera, per allà al paral·lel? El més conegut de tots allà és el primer esblai, com tot saber el carrer Blai. Sí, el carrer Blai està al poble sec, allà tocant... Exacte, i una de les carrers que ara estan més amoles és el carrer Parlament, que també trobem a Sant Antoni. El carrer Parlament, ojo, perquè s'està cuent allà. Aquí hi ha un comentari, ja fa mesos que en parlem i tal, però s'està cuent a un algú. I quan obri el marcat de Sant Antoni, el nou, que jo crec que encara no l'anomeno. Jo crec que serà el barri per excel·lència. Jo crec que serà la nova Gràcia, poca broma. Ja ho veurem, a veure què passa. En fi, aquests són alguns dels amuls de bars mítics de Barcelona que han repassat a la revista Time Out, i ara passem a un altre article que és de Restaurants Exòtics. Restaurants exòtics que anirem molts, per cert, a Barcelona. No, Clara? El camí d'aquell reportatge és pujar una mica del típic neu japonès, on hem en francès, on hem en italià, i us proposem, perquè ja saps... Clara, t'estem perdent una mica, eh? T'estem perdent, el típic que aquí caigui la terrassa. Doncs no ho sé, t'hem perdut com si... M'he sentiu bé. Com si el micròfon s'hagués mutejat o allunyat durant un moment. Doncs em sembla el mateix. A veure, que us explico, perquè això que us veia, aquells japonès, els tenim molt mamats. Sí, sí, correcte, correcte. Però qui m'endieu d'una tio? Ah, és un tio original i molt exòtic. Aquest sí que és exòtic, i aleshores hem triat... Sí, què cuinen a una tio? La veritat és que cuinen bastants de cereals, i de fet, damunt de la taula diuen que sempre has trobat la Inhera. Oh, eh? Inhera. No sé què és. És com una mena de creix, però té un test, que és un cereal autòntic de tiòpia. Molt bé, treballant amb molt de cereals, molt de farina... No m'imagino aquestes coses molt llavats. Sí, això ben bé, és això que us parla ara, és ben bé com una creta. És físicament gairebé igual, i a sobre se li posa una mica de tot carn, verdura, una mica de... sobretot molta verdureta, fins i tot arròs... Ai, que bé, molt massa, eh? Però es veia com si fos un kebab o no. És més creta, eh? O sigui, la taula m'ho veur és molt finet, i a les altres hi posen això, una miqueta rosa, verdura, una miqueta carn, i tu et fas una... Ho doblegues per la meitat, no? Com un rotllo, i tu fots. Perdona, i a més quedes molt bé i un plant molt original, perquè et dius... Avui anirem a un restaurant de cuina a tiòp, i dius... Sí, no només això, sinó que hem parlat amb una persona, l'Abraver-e, que és el propietari dels dos unics restaurants a tiòps de Catalunya, i diu que ells han volgut mantenir el seu vestit i no adaptar-se a l'estiu europeu, i que continuen fent que la gent menzi amb les mans, que és un ordre de mena, li donen cobert, però el clàssic és menjar amb les mans, i fins i tot socialitza una mica el menjar. És a dir, que hi ha una gran... s'ha fet al mig i tothom vagi picant. I com es diu en aquests restaurants? Exacte. Un es diu Addis Ardeva, que està al carrer Vall d'Espir, número 44, allà a l'exemple, i l'altre és Addiscinia, que està al carrer Torrent, i l'altre és l'altre. Molt bé, doncs escolta, restaurants originals i exòtics, que podem descobrir també per sortir una mica, com deies tu, d'aquesta cuina curiosa o llunyana més enllà de la japonesa, no? Ja no cal dir ni l'italiana. Escolta, acabem avui l'espai del Time Out amb la Clara, parlant del Mini Música, perquè ja el tenim aquí, ja, no? El Mini Música, aquest festival per a tota la família, que quan serà concretament, Clara? Doncs mireu, el Mini Música se celebra aquest diumenge a la Fabre i Coas, allà, en Andreu, i posa una desplaça avui a mitjà del matí fins a les 8 de la tarda, com veieu, molt l'hora d'infastir. Sí, s'ha de pagar a entrada, oi? S'ha de pagar a entrada, sí. No et sabria dir si són 10 euros o 12? Una cosa així. Jo, de debò, si teniu cusins, fill dels fills, el que sigui, porteu-los del Mini Música, perquè els encantarà. Gràcies, justament, a aquesta. Grups consolidats, com, per exemple, de la Fe i les Sois Azules, que estem escoltant de fons, però cantant, justament, per un públic no habitual, i amb uns horaris excessivats a tota la família. Doncs sí, la idea és una mica aquesta. De fet, molt gràcies, no sé si hi ha un en mai, perquè la música està bastant més baixeta de lo que acostumem a veure en un concert. De forma que els petits no ens agradaixen les orelles. Està molt bé, això. A part de la fe que comentava el Jordi, la primera és l'Albert Pla, que em sembla que tots el coneixeu com un dels grans bojos de la Mónica Catalana, en aquest cas farà cançons de braçol pels més petits. Ah, molt bé, està bé. Home, l'Albert Pla ja va treure un CD de nanes fa uns anys. Em sembla que va una mica en aquesta línia. De fet, va ser l'any 2002, com ve de l'Albert Pla, que feia aquell llit d'Anemali, que era com una... Un doble, tenia el doble significat, no? Exacte, i que parlava una mica del somni, i de com n'ha dormit sense els janssols mullats, i aquests detallets de com van adormir els petits. Molt bé, Albert Pla, allà, m'ha tancat l'enlínia. I l'altre concert del grup de música, que ens vols destacar? Doncs l'altre és un grup que aquest xeque no sé si coneixereu, que es diuen Mourn, que són com la gran revelació del pop actual, n'ha fet en actuat a l'Apolo, i no són un grup especialment... Tot i que les seves components, la Jaes, la Carla de Lea i l'Antònia, que és l'únic noi del grup, tenen entre 16 i 21 anys. Ah, molt bé. Una mica, també, com el públic, que hi haurà el mínim músic. De fet, us has de dir que la Jaes i la Leia, que són dos de les protagonistes d'aquest grup, són els filles del Ramon Rodríguez, de Ben Niu Raymond. Ah, molt bé. A casa i tot molt ben apadrinat. Clar, moltes gràcies, una setmana més, per la teva simpatia natural i nata, i explicar-nos tota la... Per la pilota. Perquè m'agrada, perquè nosaltres estem aquí, és en Just, que no ens movem d'aquí, i tu... Mai, mai. Mai ens movem d'aquí, de l'estudi o de la ràdio, i tu ets una mica com el satèl·lit, el Tabeu, que t'expliques què passa a Barcelona. Un filo Última Cusepa. Sí. Us recomano molt que estigueu atents a un nou teatre, que es diu Irochima, que es inaugura aquí al costat de la Pola, justament. Me n'han parlat molt bé. Promet molt bona programació a preus desequibles. Estarem aquí. Sí, el Irochima. Molt bé, Clara, moltes gràcies. Que vagi bé, bona tarda. Doncs som una pausa de no re, i d'aquí uns moments amb la Montse Farràs, que és l'espai essència que parlem de la mort, fins i tot ara. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. La bella vol morro cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 13 minuts ja reiem el punt de la 6 de la tarda, recte final d'aquesta primera hora del programa d'avui. Montse Farràs, bona tarda. Bona tarda. Com cada setmana parlem de les coses... Bé, les nostres coses, una mica ho podríem dir, perquè referent-se com està bé, com està millor, com trobar-se amb un mateix a través de l'espai essència, que trobareu aquí a Sant Just, que per cert ets a comentar que jo no havia anat mai fins la setmana passada, i em va agradar molt. Ah, gràcies. L'espai és bonic. És molt bonic, i allà... Hi posa una mica, per això, amb unes portes tan grans així. Ah, m'agrada. La gent a vegades entre allà diu que aquí se respira bé. Em diu que és molt bonic. Hi ha una energia positiva. Us sabeu, està allà... Tothom va venir, encara que sigui només a Mireu. A Mireu, home, com jo. Fas-te fer-de. A respirar. A veure com ho tens, això, i després surts. Montse, per cert, que tens raó, que dien més tard. Això ho veuràs a solucionar alguna manera. Però avui volem... Jo he pensat avui com que toquarem aquest tema una mica delicat, volen tocar-lo cortet. No, no, no, perquè a mi et dic una cosa... Això va a sensibilitats, i depèn, no? Però, per exemple, a la Cristina... Quan anem a dir que avui parlaríem de la mort... Imagina'm molt. És que m'agrada. A mi em sembla bé. Però també cadascú és un tema concretament aquest, el de la mort, que cadascú també, com tot, però el viu a la seva manera, no? I hi ha molta gent que potser, com la Cristina, més aviat, si no en parla, doncs no passa res. I, fins i tot, doncs millor. I, en canvi, gent com jo, que amb el tema de la mort, en el tema de la mort, doncs sincerament, no tenim cap mena de problema, i si anem a parlar, en parlem abastament. Podríem ser, sí, més o menys, o no? En general, les persones, quan hem de tocar la mort. Amb el tema de la mort? Sí, mira, el tema de la mort nosaltres vivim amb una cultura que l'amaguem una miqueteta, no en parlem, l'amaguem a la canalleta, els retirem dels rituals, ningú sap res, no? Vivim una mica com des de la inmortalitat. Perquè, de fet, tampoc es ve com a altres països o a Estats Units, per exemple, que fan una festa com d'acomiat, o alguna cosa així. Jo crec que si, des de ben petits, ho visquessin d'aquesta manera, seria molt diferent, el nostre concepte o la nostra percepció, però sí que ser que, almenys, jo ho veig com... Una cosa cosca, que no... Com si no existís, com si no fos més part de la vida. En canvi... Sí, està allà, arribarà algun dia, però bueno... Venim d'uns dies de sort. Arribarà un dia, no? Perquè la mort arriba cada dia, que es penseix, no?, que en sembla una cosa, no?, o se'n mora a l'ocellet, de casa o al hamster. No, avui mateix, pot sortir d'aquí de la ràdio i t'agafa un test al cap o et atropella un cotxe... Home, perdona, això... Ningú pensa això, Jordi, si tu es pensen això, no s'ho estiguis de casa. Jo no dic que ho pensis constantment, però que pot passar. Una cosa és ser realista i l'altra, no, ja m'arribarà. Però una cosa és mirar-ho amb naturalitat i l'altra és mirar-ho amb misteria. I és un misteria, no?, i és un misteria, no? De totes maneres, Montse, mirem amb naturalitat, perquè justament venim de Sembana Santa, on la religió catòlica, doncs, com m'amora la resolució i la mort de Jesucrist, i veja, com dius tu, també estàs en un nivell personal, no?, que també t'agrada reflexionar sobre aquesta qüestió. Si et sembla que què és? Què és la mort per tu, Montse? Per mi? Mmm... A veure, per mi, la mort és el final d'un trajecte, una cosa tan senzilla com arribar al destí, a la meta, no?, des de la perspectiva biològica, els diccionaris ens diuen altres coses. Què diu el diccionari? Ho tinc apuntat. Diu que és l'assassació de la vida, un part radical immediat de l'ésser que passa de respirar. Per tant, de la vida, ha estat absolutament oposat, caracteritzat per la total passivitat i la total inovilitat. És així, no?, és un contrast, no?, per nosaltres, és un concepte d'oposició. O hi ha vida, o hi ha mort, però hi ha moltes altres tradicions. Com foquen, des d'una altra manera, i si recordem ja, simplement, a aixíes grans derrasgos a la civilització egípcia, ells ho vivien com un trajecte, feien un viatge, enterraven a la gent amb les pertenències, i els farà onts, amb el personal, amb els criats que els tancaven allà a l'espiràmide. És veritat, és veritat. Tinguessin en el més allà el mateix servei que tenien aquí. Hi ha els mateixos egipsis, tenien un 10, que no me'n recordo quina és ara, que t'esperaven, o sigui, no sé, m'ho sentim, t'esperaven una balsa, un cop mort, i anaves amb la balsa a fer el recorregut, exacte, no?, pel riu fins al lloc, no recordo ben bé què deia la mitologia egípcia. I hem de veure el llibre de los muertos, dels egipsis, no? Exacte, exacte. Però, vaja, cada tradició, vull dir, que cada època ha tingut també una mica d'estrella de humanitat... Bueno, hi ha maneres, també, com deia ella i et tallo, no?, com deia els americans, ho viuen d'una altra manera. Però nosaltres, fins i tot aquí, si parlem de la setmana santa, la festa més gran, el dia més gran de la... jo de religió no hi entenc gaire, no?, però el dia més gran de la setmana santa no celebrem, la mort, el que m'amorem és la pàscua, és la resolució. Per tant, entraríem, també, amb la mateixa idea i dels egipsis, que hi ha més enllà d'aquesta meta, no?, o d'aquest... Sí, però n'hi hagi alguna cosa més enllà, o no? És a dir, està clar que tothom s'ha de morir, no?, en aquest cas, però jo crec que aquí ho vivim d'una manera diferent, pel fet que ja no tornaràs a veure, almenys físicament, a la persona. Mira, amb això estic absolutament d'acord amb tu. Jo he tingut, per circumstàncies, temps enrere, i he estat fent col·laboracions de voluntariat amb aquest tema, i ho he tocat una miqueteta, no?, i amb això coincideixo amb tu i estic d'acord, perquè el mai més és molt-du, molt-du, perquè tu et divorcies, tu et separes d'algú, i passes el teu dol, o te'n vas d'un país, i passes el teu dol. Però quan una persona es mor és el mai més. I aquest mai més és francament-du. Home, realment és un buit que no es pot omplir. De totes maneres, si tothom sap que la mort és inerena a la vida, perquè a la vida només hi ha una certesa, que és la mort. Exacte. Aquesta és l'única cosa que sabem nosaltres, segur, segur, i que tenim a la nostra vida, que és que tots morirem, a partir d'aquí, no sabem què ens pot passar en general, i a la vida només sabem aquesta certesa, que és que morirem. Per què ens ha afectat tant, per què ho gestionem moltes vegades, tant malament, què ens espanta, no? Què ens espanta, no? Jo crec que jo diria que és la nula, el null control que tenim sobre això, no? És l'ignorància absoluta, i els impactes, no? I què ens passa quan alguna persona s'ha mort de cop i volta? O si fem ara el que ha passat amb aquest avió, dies enredera, els impactes que rebem, un darrere a l'altre, els sentiments de cop i volta arriben. Què ha passat? La mort l'hem tingut aquí prop de casa. A la vegada això al camí no m'ha tocat, no? Tot aquest tipus de sentiments que venen que ens produeixen terror. Home, jo crec que bàsicament és aquest, el buit que et produeix, aquesta sensació d'angoixa, de buidor tan gran, tan gran, tan gran, que res ni ningú et pot omplir, no? I clar, això és una sensació que cap de nosaltres ens agrada sentir. Quan sents aquest buit tan gran a dins teu, no és una sensació agradable. És un moment que la persona, en certa forma, deixa de ser, fins i tot, ella mateixa, no? En els primers moments, quan s'aventa de la mort, s'ha d'anul·lar. És una sensació d'algú proper. Queres com han estat d'això? Els psicòlegs, a part del dol, les primeres hores. Els primers dies, com a persona, tens l'ament totalment anul·lada. Hi ha una sèrie de reaccions que es comencen aquí, i és evident que ho hem de saber gestionar. Si no sabem, almenys, si l'hauríem de prendre com tot, a mirar-la de cara, a mirar que forma part de la vida. Jo ja et dic que jo vaig estar temps col·laborant amb gent, i vaig aprendre moltíssim, tant dels instructors, de psicòlegs que portaven seriosament aquest tema, i ens feien formació com de les persones que estaven en el trànsit. I el meu respecte i el meu reconeixement per tot el que em van ensenyar, però ningú va saber dir què passava més enllà. No, no, i de fet ningú ho sap, perquè ningú ha tornat i ens ho ha explicat. També he estat molt a prop de la mort durant una època de la meva vida, i t'haig de dir que cadascú ho viu de forma tan personal, ho viu de forma tan íntima, que totes són, com dirà alguna forma, les pressions humanes són vàlides. Tots tenim els mateixos sentiments, tot és correcte. I davant de la mort, quina és la ciutat plorada, que plori, que cadascú és tan íntim i cadascú ho porta de tant a sa manera, que tot és vàlid. Jo crec que el que ens passa davant d'un fet és que ens despullem. Llavors tots els tratjos i els personatges que som desapareixen, i ens trobem un enfront de la vida real. La vida real comporta la mort, ens agradi o no ens agradi. Llavors cadascú posa això com dius tu, què faig amb això? Estic despullat, em tapo, no ho sé, m'expreso. És igual, perquè de fet és una mica en la gran por a sentir-se sol, que és la gran angoixa. I capellar un barge, que hi haurà. Jo crec que la mort, el cap i la fi, el que fa és posar-nos en una situació molt paliaguda per l'ésser humà, que és l'inhabitable fet que estem sols, que cadascú de nosaltres, per molt que intenti enganxar-se, com anem parlant moltes vegades aquí al programa, a la parella, a la feina, al pare, a la mare, a la família, els fills quan... És que estem sols? Estem sols. El camí de la vida, jo sempre dic que en el camí de la vida només hi caben dos peus, que són els propis, des del principi fins al final. Un ne sol i mora sol, encara que tingui gent al costat. És que ara saben justament això que dius, que només hi caben dos peus, si tu en el teu camí de la vida només hi caben els teus, però evidentment sempre hi ha persones que t'acompanyen i també, de fet, en aquesta situació que parlem de l'amor, t'acompanyen el sentiment d'aquí una mica també. Aquí ara estem fent un programa entre 3, però de fet jo visc el meu, tu vius el teu, i el Jordi viu el seu. I parlem un tema com diu ell que cadascú viu ou sent des de la seva experiència, o des de la seva pròpia vivència, o des de la seva pròpia por. I no hi ha una manera, en aquest cas, d'intentar veure-ho d'una forma com has dit abans, potser més natural o... ¿Vosaltres heu sentit a parlar de l'Elisabet Cobler-Ros? Mira, Montse, justament anava a dir, és una psiquiatra, oi? És una psiquiatra. Avui no tenim més temps, però anava a emplaçar per si vols, a dir, a la setmana que ve, quan et vingui de gust... Si us agrada el tema, és un tema que es pot aprofundir molt. A mi m'agrada. Podem parlar de l'Elisabet Cobler-Ros i de moltes altres, que han estudiat l'amor des d'un punt de vista científic, diríem així, des de la psiquiatria i de la psicologia. També hem de dir que l'Elisabet Cobler-Ros, no tots els seus col·legues, la van aplaudir, eh? Doncs deixem aquest capítol per un altre dia. Montse, moltes gràcies, com sempre. Vinga. Molt bé, adéu-siau. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. L'empresa Índesa no tirarà endavant el projecte de construcció d'una nova presa al municipi de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars-Jussà, a les portes del congós de Montrebeu. Presenders s'afirmen que mai tiraran endavant un projecte que ha tingut l'oposició de les institucions i del mateix territori llei de Jose Maria Parelló. Bona tarda, seguren, que quan vam fer aquest projecte tenia sentit que ara arran de la crisi i del descens el consum elèctric no. Per això han decidit que no lluitaran perquè la nova presa sigui d'una realitat i acabaran acatant la decisió del departament de territori que n'ha fet un informe de favorable en què tindria un impacte irreversible en espècies com ara l'Àlludriga i el Trencalós. Des de la plataforma salvem al Montrebeu, valorem positivament la decisió del govern i la posterior reacció d'Òndesa. Joan Vázquez, n'és un dels portaveus. Sorpresa i lògicament d'una alegria no continguda, perquè estem eufòrics i realment el que no entenem és per què, perquè atreve informació públic aquest més fàstic projecte que hem de ser regular. La plataforma ja havia recollit gairebé 5.000 firmes contra el projecte d'Òndesa. Geramaria Perelló, Catalunya, Radelleda. Notícies Breus, Pep Vila. La serola hagi caïsta desarticulada avui pels Mossos d'Esquadra. Mons d'atencions volia atentar Catalunya. Segons ha dit el conseller d'interiors Ramon Espadalí. No ha donat cap més concreció del possible atentat i minent emparança en el secret de Sumari. En primer lloc, radicalitzava, captava joves i els radicalitzava. En segon lloc, enviava una part, doncs, aquests joves a Síria i a Lidac. I en tercer lloc, i aquest és un fet diferencial, s'havia constituït en una cèl·la operativa amb voluntat d'atentar Catalunya. L'Iran ha enviat vaixells de guerra a la costa del Yemen per donar suport als grups revels útis que des de fa setmanes desafien el president Hadi. Tot i que no és oficial, Teheran dona suport als revels xites i ha criticat de forma contundent l'ofensiva militar que lidera l'Arabia Saudita en suport del règim. L'Audiència de Barcelona absorbe la vintena d'acusats d'integrar una xarxa amb afiosa xinesa que hauria regentat una quarantena de prostívols i regals a Barcelona i la seva àrea, segons la sentència a la qual ha tingut accés a Catalunya Ràdio. El fiscal que demana 40 anys de presó per als suposats caps de la trama els feia responsables d'obligar a prostituir-se com patriotes seves, a unes menors d'edat, a locals sense condicions higièmiques. El fiscal demana entre 26 i 30 anys de presó per als cinc membres d'una suposa de banda que, en comence a tajotjar avui a Girona, acusats de dos assals violents a Calonja el va jampordar i ballaran al Baix Llobregat l'any 2011. Girona, Fèlix Martín. Bona tarda. A Calonja s'ha menjat un botí de més d'un milió d'euros en joies, quadres i altres objectes de valor. A dins la casa hi havia una dona de 76 anys que va enlligar i amordassar i la seva mare. La primera ha explicat avui a Noixudici que van entrar quan ella dormia. Pues que me encuentro cuatro hombres en mi cuarto. Uno me dijo quítese la pusera y llevaba una pusera de oro y se dedicaba a revolver por la casa. Els prososats han negat a tenir res a veure amb aquest assal i amb un altre similar a Ballirana, Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. I el sector de la perruqueria i l'estètica continua perdent diners per la crisi econòmica i l'iba del 21%. Carlos Rodríguez és la president de Cosmobellesa, al saló internacional de l'estètica i la perruqueria. Estamos saliendo de la crisis, pero todavía el mercado está en descenso. Por ejemplo, el mercado... Digamos que el volumen global de ventas en perruqueria estética este año son 7.000 millones de euros y venimos de perder 408 millones de euros de este año pasado y casi 600 más de hace dos años. La cineasta Gracia Quirejeta reivindica el to dramàtic i l'actual de la seva última pel·lícula, Feliciestieto 40, que s'estén aquest divendres. Ha llegado ese bonito momento de la vida en el que cumplo 40 años. Para celebrar estoy buscando una cosa. La vicepresidenta de l'acadèmia del cinema espanyol explora les missèries humanes en aquesta història protagonitzada per Maribel Verdu amb tocs d'humor negre. Feliciestieto 40 es pregunta fins on arribarien els nostres amics per diners tot plegat a partir del cas d'una dona que celebra els seus 40 anys anunciant que li ha tocat la loteria. N'acaba de parlar a Gracia Quirejeta a la tribu de Catalunya Ràdio. Queríamos, por un lado, hacer una película que tuviera que ver con el dinero, teniendo en cuenta la crisis económica que se está viviendo en el 2010-2011, queríamos hacer al mismo tiempo una película recogida que fuera factible desde el punto de vista de la producción, y eso a mí me llevaba inmediatamente a el Saurá de mamá, cumplir 100 años más que a los amigos de Peter y al Saurá de la caza. Esports Oscar Fernández. El rival del Barça, Luis Enrique, ferà rotacions aquest vespre al partit de Lliga contra l'Almeria. És l'últim partit contra un rival en teoria assequible, abans dels partits contra Sevilla, València i els dos del París Saint-Germain. L'Almeria també canviarà molt dels seus jugadors, perquè té diverses baixes. El partit es juga a les 8 i el transmetrem en directe des de les 7, a la TDP, aquí a Catalunya Ràdio. Per cert que al París Saint-Germain, el rival del Barça, la Lliga de Cambion, juga també avui. És partit de la Copa de França, el part dels príncepts contra el Santetient. És el partit únic a aquesta semifinal. El Madrid de la seva banda jugarà a les 10 de la nit al seu partit de Lliga contra el Ràdio, a Vallecas. Ja coneixerà el resultat que hagi tingut el Barça contra l'Almeria. L'espanyol de la seva banda jugarà demà a Vila Real. El seu entrenador Sergio González ha fet una defensa ferrisada del seu equip. Diu que no és tant malament com diu l'entorn, i que el problema segurament va ser que el gener i el febrer van jugar per sobre de les seves possibilitats. En ciclisme, Joaquim El Purito-Rodríguez acaba de guanyar la tercera etapa de la volta al país basc. Amb aquest resultat, a més a més, s'ha situat segon a la General, el colombià Sergio Enao, que és el líder. A la Lliga femenina de bàsquet, a un quart de nou, avui ajuga el segon partit de la semifinal entre el Cadí a la seu, i al Perfumeries Avenida, el Cadí Ja va perdre el primer partit, per tant, una derrota, avui les eliminaria. I a la Champions de batter polo, a un quart d'avui, t'ajuga el partit entre el Barcelona i el Radniki. És la redició de la final de la temporada passada. Tota l'actualitat del dia el Catalunya vespre, a partir de la set, avui, amb motiu del futbol, a través de Catalunya Informació. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts, us parlaré, Andrea. Avui n'ha obert el termini per presentar reclamacions, pel que fa el 100 electoral. Fins el 13 d'abril es pot consultar a la inscripció, el 100 vigent, i presentar reclamacions si s'escau davant de la delegació provincial de l'oficina del 100 electoral. Es pot consultar al web de l'ENC, si es disposa de certificat digital, de través de la pàgina cd.ine.gov.es. També es pot consultar a l'Ajuntament de Sant Just. Més coses, el Nucepa Cologistàs de Catalunya publica el seu llibre òstima i gaudi. La Vall de Sant Just és una obra col·lectiva, fruit dels passeig creatius, que l'entitat ha convocat en alguna ocasió per la Vall, per tal que els assistents les més increïtivament el que els inspirava l'entorn natural. La llum es pot aconseguir per Sant Jordi a la Perdeta d'Omnium Cultural durant la Diada de Sant Just el dia 19 d'abril. Mentre tant es pot consultar diferents equipaments municipals, com ara la biblioteca Joan Margarit. I un a punt més. Aquest cap de setmana tornen les caramelles. A Sant Just el cor la pom de flors celebra des de fa dècades aquesta tradició, que commemora l'arribada de la Pasqua. La llum es pot aconseguir per Sant Jordi a la Perdeta d'Omnium Cultural. La llum es pot aconseguir per Sant Jordi a la Perdeta d'Omnium Cultural. A la revista de laaction que combina l'arribada de la Pasqua a Sant Just. Disapta les cantades de caramelles per tirar-ne quarts d'ons al matí des de la pastisseria cel·les. Després passaran pel mercat municipal SuperServeys Helena, la Pesa Campersciós, el carrer Campedós Getam i la Pesa Campersciós a L'Illa Aguall de Nacuars de dues. I la diumenge també a dos quarts d'ons, arrancaran des del centre social milenari, passaran per la llar Resilència de la Pesta de l'Urdes, la pastisseria Trilla, la Junta B hosted Al carrer Virge als Dolors a la Pesa Maragall i es trobaran el cafè de la Taneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més amplia dels Sant Jordi Notícies edició vespre a les 7. Mentre està, no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jordi al web de la ràdio desvern.com. ... El just a la fusta parlem de tot el que passa Sant Jordi. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. He acompanyat d'una bona manida i tens un pla baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, sí, què vols fer, i no? És el temps, no sí pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. ... Smooth Just, ono. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com on chill out, les smooth just, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I tant. Smooth Just Club, i esperem. Veus de la parròquia? En la finestra de Justícia i Pau, us enplaçem a acompanyar-nos els comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i la torta, i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres, a 2.48 del vespre, en aquesta misora 98.1 de la freqüència modulada. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Què passa si hi ha un cotxe-l'hi treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística que pren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Càdiu d'Esper. Durant de 8.1. Càdiu d'Esper. Durant de 8.1. Ui, escolta, si és tardíssim. 6 i 14 de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Gràcies. Unes dones trobarem el casal de Joves de Sant Just. També tindrem les aplicacions mòbils de l'Eric Pomà. I d'aquí els moments es procultarem la història que li ha passat a la Rose Arts d'educació canina amb la seva gossa mentre es passejava aquest matí. Un dels temes més comentatges de Twitter ha sigut també la Infanta i Orden Garín, perquè en el seu escrit de defensa, la Infanta ha tornat a fer responsable ennyac i Orden Garín de la gestió de l'empresa matrimonial, en el cas Nos. En aquest cas, la defensa de la Infanta Cristina, demanant la seva absolució pels delictes fiscals en el cas Nos, es comenten que no va tenir cap intervenció en la gestió de la societat etat Aison i que, a renda la confiança que tenia en el seu marit, no s'ha de demanar explicacions. A l'escrita de defensa, però, la Infanta, explica que sempre s'ha mantengut a la marge de la direcció i suprella que té múltiples ocasions, ocupacions i nuls coneixements de fiscalitat. Els seus advocats també recorden que la Infanta mai ha emplanat personalment les seves pròpies declaracions de l'IRPF, ja que s'encarregava a l'assassó fiscal de la Casa del Rei. Mentre està en pròl exoci del seu marit, Diego Torres, de la Casa del Rei, estava al dia, és a dir, el corrent de la gestió del cas Nos, i demanava, ideal en aquest cas, demanarà i vol que declarin el rei Felip VI i el rei Joan Carles. Bé, quedi la gent a Twitter sobre aquesta de qüestió. Per exemple, Ana Martín Magana diu que la Infanta es va limitar a signar sense demanar explicacions. Doncs que les hagués demanat tu, ets responsable del que signes. Una altra comentari, és l'amigo imaginario, diu si l'enfanta no llegia i no sabia el que signava, ha de ser absoluta, no seria just tenir un tracte diferent al nostre. I Goloviarte diu que la Infanta va signar tot el que demanava a Ordengarín sense demanar explicacions. Diu Jodo, 50 hombres d'Ordengarín o el camp de Manis. En fi, gràcies, Cristina. Anem cap a l'espai d'educació canina, que rima amb Cristina. Rosiars, què tal? Bona tarda. Bona tarda, que estàs xistosa, avui, eh? Ai, sí, molt xistosa, molt xistosa. Ai, tu estàs encostipada, no? Una mica, una mica. No, no, no, que va, gens. Diu que has de fer bans de vapor. Em pensava que no vas a dir gargues. No, home, gargues, en principi, quan em dius que estàs encostipat, no, si és quan no té nom a l'agola o alguna cosa, però si estàs encostipat per, com es diu això, treure tota l'emocositat digital, fer bans de vapor d'ucaliptus o alguna cosa per l'estil, diuen que va bé, eh? Però no ho sé, tampoc. Això és una mica la botica de Jordi Xomari. La botica de la abuela, no? La botica de la abuela, Jordi. Bé, escolta, com diem avui la Rosé, entrem en matèria, perquè dius que aquest matí, avui ens vol explicar, posa en música d'explicar històries, perquè avui, Rosé, tu has anat a passejar, com ho feu habitualment, amb el grup de gossos que us ho costumeu a trobar, uns quants aquí a Vilanova, i heu viscut una situació que, de fet, ha fet de pensar molt i has decidit compartir-la avui el programa amb nosaltres. Exacte. Es pot fer que s'hagi trobat la gent amb la mateixa situació i he buscat una miqueta quines opcions hi ha, i que es pot fer i que no es pot fer. Aquí el programa alguna vegada ha sortit, aquest tema, però tampoc no és un tema que potser hem parlat abastament. I, aprofitant el que t'ha passat, avui em podrien parlar-ne, no? Sí, hem parlat del canvi d'ordenances que té a veure amb el que parlarem avui, però, en cas així, tan concret, no l'havíem parlat mai. Bé, a veure, som totuïdes, explica'ns. A veure, doncs això aquest matí ha sortit, com cada matí. Ens trobem, no queden, però d'avui tan nou, baixem uns quants que ens trobem, que tenim gossos, i ens trobem a la platja aquí davant a Vilanova, i normalment fem sempre més o menys el mateix camí, els gossos van fent, nosaltres hem xerrant, i cap problema. En aquesta mateixa franja, moltes vegades ens trobem un senyor gran, que no va amb nosaltres, i va al seu aire, i que és una persona... per definir-la una miqueta i posar-la en miqueta és un pèl seca, és inclús malcarat, pràcticament ni saluda, o no saluda. Una mica més crons de la passadilla, no com es diu, el conte de Nadal. Exacte. I van dos gossos, que sempre... Vinga, anem, anem, no? Però no... mai havien vist més això, eh? Diguem que no és un home que tu entenessis de fer una cervesa. No, no, així d'emprada, no, com a mínim. D'acord, no per situar una mica el perfil d'home que tenim demà, eh? Bueno, el cas és que, com que és un habitual, doncs ja sempre veiem per allà, i cap problema. Però avui, una de les noies que anem, de mons quants, una d'elles ha sentit que ningú... com m'ha espantat i tal, i quan ha començat a buscar, ja ha trobat que estaven amagats darrere d'uns arbres que hi ha tocat al passeig, però fins a la platja, que estava a aquest home, com... com senyor la bronca, el gos, però el tenia com agafat pel coll i donant-li cops. Què em dius, ara? Sí, i el gos, crec, el gos, grunia però molt poquet, perquè no podien grunir, tampoc, el tenien molt agafat. O sigui, perdona, estem parlant d'un cas de maltractament de gos en públic? Correcte. Però a més, s'ha amagat? Bé, en públic, s'estava amagat, no? S'estava amagat, tampoc, estava així, quedava amb un racó, no? Bé, no, en públic, perquè és un espai públic. Però està al mig de la platja. No, és una casa privada, per dir-ho d'alguna forma. No, no sé, ens ho empiri, ens ho anem a casa, vull dir que és a l'espai. Llavors, clar, vosaltres, a més a més, tu ets educadora canina. Vull dir que no és, com jo què sé, la Cristina o jo, que ens podem trobar amb aquesta situació. Bueno, jo crec que en aquell moment som tots iguals, eh? És una mica la defensa de... Tots som iguals, però tu tens potser unes eines, o saps algunes coses, que potser les restes no coneixem. Llavors, eh... De fet, l'hem increpat, però és el lloc que ha intentat comunicar-me amb ell, perquè al final ha sigut bastant complicat, l'home no la tenia raons, només ens insultava, i al final el que ha acabat fent és posar-li la corretge al gos... Perdona, què el li heu dit? Ho dic perquè ens trobem en una situació com aquesta, o algun oient que ens estigui escoltant, si troba que pugui saber... Jo primer el que he fet és cridar-lo. Sí. Un altre dia, igual, agafultaré a fer un directament i truco. Ara arribarà. Exacte, però d'entrada el que he fet és... és cridar-li una mica l'atenció, i l'home es seia com a l'Honguis, i al final, doncs, ens atès, i li han dit que trucaríem a la policia, i aquí ha estat quan ell ens ha començat a insultar, i ha dit de tot, i ha posat corretge i ha marxat. Per tant, el fet de dir que trucarem a la policia, ha fet que aquest home, doncs això, marxés amb el gos. O no continués maltractant-lo, que és el que vosaltres aprecien en aquell moment. Jo crec, sincerament, per la dinàmica és un home que el veig des de fa més d'un any passejant. Mai l'havia vist fer això, avui vol tenir un mal dia i el gos s'havia creuat, i li ha tocat, però això passa, i la gent es troba, en casos així. Clar, justament, Roser, jo t'ho deia perquè aquí alguna vegada, ens hem explicat això fa un moment d'aquí, alguna vegada n'hem parlat d'això, però clar, tampoc no m'ha profundit. Si ens passa això, com avui t'ha passat a tu, què hem de fer nosaltres? Com a ciutadans? Si es vol fer el que toca, és acostar-se a un jutjat de guàrdia o a una comissaria i posar una denúncia. Per això que avui en dia aquest tipus de denúncia... Serveix d'algú? Sí, serveix d'algú, però ara us ho explicaré. És un tipus del tractament, i contemple 3 tipus del tractament. L'actiu, el passiu i l'abandonament d'animals, en parlant. L'actiu, d'això, és pagar, o és portar en condicions, en un viatge, portar en condicions dolentes a algú? Sí, perdona, el codi penal, doncs, sobre les persones que facin mal tractament en aquest cas, d'aquestes 3 maneres que dius tu, però que pot dir que hi ha un darrere que té una convivència, que és una convivència positiva, passiva o la tercera, que és abandonament, la llei té alguna cosa a dir i poden arribar aquestes penes, no? Hi ha moltes que depenen que aquí entra una mica el conflicte, perquè nosaltres encara estem en una bona zona, però això depèn de les comunitats autònomes. L'Estat té unes organances Fins i tot pot ser que una ordenança de l'estat es contradigui amb una ordenança de l'UnitCity. De fet, això passa aquí, perquè la majoria de comunitats autònomes d'Espanya no tenen un codi penal complert en aquest sentit, i nosaltres sí. I quina preval de les dues? La del jutjat que posi. Si tu fas la denúncia Vilanova, en principi, les ordenances de Vilanova són les que prevalen. Perdoni, avisar la policia, és com dir-ho, l'última pas, o sigui, abans de recomanes parlar amb el propietari o depèn de com veiem la situació de nosaltres? Jo, què voleu que us digui? Per això m'he quedat donant-li voltes i al final he decidit parlar-me aquí, ja que tenia la secció, he aprofitat. No ho sé, suposo que és una qüestió d'observar bé i valorar en cada cas, que és el millor que fer-ho, que estimo, ja us dic. Si no me repenteixo de no haver-nos denunciat, perquè penso que has fet un cas puntual i que no ho faci, habitualment, i que avui, a sobre, amb el susto que li han donat, potser s'ho pensa dos vegades, el propietari. Però és que no acabo d'entendre la història, perquè l'home aquest ha agafat el gos del coll i s'ha posat d'aquesta manera. És a dir, el gos li ha fet algú, no? No, el tenia sent tot el canto i el tenia com bloquejat, agafant-lo del coll, i com calbots li donaves, eh? Aquí no sabem, tampoc, si aquest home ho fa en la intimitat de la seva casa sense que ningú el vegi, i avui l'heu enxampat de forma pública, ho fa sovint, com dius tu, potser avui ho ha fet perquè, què sé jo, se li han creuat els cables i tenia un mal dia, i potser és la primera vegada que ho fa la seva vida, i no ho fa mai més. No sabem què ha passat, però, per exemple...Aquí aquest era molt evident, però hi ha casos que no són tan evidents que es deixen un dia sense aigües, on ja va amb un balcó, per exemple, que això també és d'hora i passi de detallar. Això també està estapant per la llei, com dius tu, amb aquest amor de ganssant, que és un maltractament passiu, perquè teníem l'actiu, que és aquest primer mal tractament, doncs directament, de forma física, mal tractar-lo. El passiu, que és, per exemple, no cuidar-lo, com realment has de cuidar una vegada. O metre, o metre ajudes a nivell de salut, o metre menjar aigua, o metre necessitats bàsiques, que el gos vulgui sortir, no el treguis, coses així. I després n'hi ha un altre, que és l'abandonament. Exacte, l'abandonament seria que l'abandonament, contemple, no ho he copiat tot sencer, però contemple com amb determinades circumstàncies, no? O sigui, al mig de la carretera, o l'abandonament, per exemple, d'una protectora, doncs no seria penat, no? Perquè les estàs deixant l'abandones, però l'abandones en un lloc on te les endran. En fi, avui estem parlant d'una part que, de fet, no ens agrada gaire parlar en aquesta secció, que és... No, hem d'anar a veure què podem fer, va, que és una mica més positiva d'això. Si denunciem, tenim dues vies, com en tot, la penal i l'administrativa. Jo estic mirant bastants blogs d'advocats, proteccionistes i tal, i al final acaben suggerint que és molt millor l'administrativa, perquè la penal és molt lenta, la màxima pena en un moment donat per maltractament animal és un any, i com tot s'ha deu, si no hi ha antecedents, o no hi ha presó fins als dos, fins a partir de les penes de dos. Llavors, recomana'm que tirem per la mida administrativa i llavors això sí que dependerà del municipi, de la comunitat autònoma que estem i les penes. A Barcelona, per exemple, s'ha d'endurir amb les noves ordenances, la resta depèn del municipi, però sempre és millor la via administrativa. Llavors, l'aspecte, per exemple, si quan tu poses una delúncia, sempre és important que poses el màxim de dades que coneixis, per exemple, com em passava a mi, ni el nom, ni el senyor, i tal, el que podem fer és fer un enregistrament. Gravar en un espai interior és il·legal, però gravar des de fora del carrer no és il·legal, ni en una situació com la que he viscut jo avui, ni en un balcó. Si una vegada és del carrer un balcó, on hi ha un gos tancat, unes hores, això ho pots presentar com a prova també, és il·legal. Clar, però si hi ha gos que siguis dins d'una finestra ja, per exemple, hi ha gos des de la finestra, i en aquest cas no podries gravar. Això no. I en cas de gravacions de veu, per exemple, si aconseguim tenir una conversa i la podem gravar amb aquesta persona, sí que és il·legal gravar converses de persones, però si la persona que agrada és un dels interlocutors no és il·legal. Són una mica la que marca, això, eh? Això ja... Exacte. I si us interessa avui, excepcionalment, us posaré ara abans de... Bueno, quan acabem, us posaré l'allàs d'una xerrada molt interessant que es va fer abans d'aquest febrer. Ens la pengen al mord del Facebook, si vols? Ah, us ho penjaré ara d'aquí una estona. Doncs una xerrada que s'ha fet a Barcelona, a través d'Udols, que n'hem parlat algun cop, que és una associació que hi ha a Barcelona pel denestat d'Algos Urbals. Sí, ja n'has parlat alguna vegada, jo el programa. Exacte, doncs ells fan xerrades i tallers, de manera continua, i ara el febrem vam fer una, sobre un tractament on hi havia advocats, hi havia gent de tot accionisme animal, hi havia... bastant interessant, hi ha molt bons arguments i molt ben respaldada, no? Doncs mira, si ens la passes o ens la penges al Facebook del programa, els uents que vagin al Facebook com barra la penya del Morro, allà podran veure justament aquest any llars, que ens deixarà la Rosé. Rosé, no tenim més temps avui, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver-nos, en aquest cas, donat aquests consells sobre l'educació canina, i com a mínim, si serveix, perquè a partir d'avui ens trobem en un cas de maltractament de gos, en públic, com a mínim, poder actuar i ni que sigui, trucar a la Guàrdia Urbana o a la policia local, sinó ens atrevim a fer com tu, que avui has ingrapat directament el propietari del gos, doncs està bé que ens ho hagi explicat. Moltes gràcies i que vagi molt bé, Rosé. A vosaltres. Adéu-siau, a tarda. Apareu-siau. Justat que vols també agafar la cell franquers de la Guàrdia. 2, Themehedge. Anem-hi a l'Èric. Buena tarda. Ara sí, p part de la Jaume. M'ho sembla a mi o feia dies que no ho fèiem des d'oxició? Feia dies. Com estàs? Bé, molt bé. Està gairebé de la veu, eh? Ha crescut. Tota feia gran. Això passa. Tu quants anys tens, Eric? Ara faré 16. Faré 16, això, ha passat. I quan va començar aquí, a la ràdio, a la penya de la rupa, no? El 2010. El 2010, sí. Per ja ser quan em vaig mullar, que s'han just. Fa 5 anys, estem parlant que tenies 11 anys. 10 anys. 10 anys tenies. Com passa el temps i mira com ha crescut ara, eh? Però això passa, també, no, no, amb la gent d'aquestes edats, així, rotllo adolescent, 15, 16, 14, i tal. No us veus durant un temps i ja ho veus els veus i dius, sí. Me l'han canviat, no? O no el coneixes, directament. O no el coneixes, també puc passar. En fi, Eric, avui, una setmana més, parlem de les aplicacions mòbils. Tenim els deus de la setmana, tenim els més venuts a anar a la palestó com a well-play, i també tenim una aplicació friki. Si et sembla, comencem per l'aplicació de la setmana, que avui ens portes una sota el títol... Periscope. Què va, de submarins o què? No, bueno... És... bueno, sí, ho podríem dir-ho, però no és de submarins, sinó de tal... Com has dit el visor dels submarins? El visor, el tascòpic, el diuscopi... Ostres, com has dit allò, sí. Estribor, va, tot estribor, com has dit allò? Abajo periscopio. Periscopio. Periscopio, home, sí, clar. Va, va, sí. No us en tenia gens de mica, dius periscopi, però si és a l'home de l'aplicació, perquè esteu dient, ara. Periscopi, Eric, clar, no ens estreguis. Tot el que és una aplicació que ha llançat Twitter durant aquesta setmana santa, es diu periscopi. Exacte. I què vol dir? Vol dir que tu, per exemple, és una aplicació per fer coses en directe, per fer coses en viu, diguem. Us poso un exemple per què podria ser útil aquesta aplicació. Imagina't, és hivern, i ja estàs a la Diagonal i comença a navar, cosa que a la Diagonal no neva gairebé mai. No podria passar, eh, que podria ser... Sí, però que no és... no molt sovint neva, ja. No, no, ni quizà en just. Si tu, per exemple, estàs a la Diagonal i comença a navar, tu pots dir, començo a metre com està navant a la Diagonal, fins que... perquè tota l'altra gent, per exemple, la gent que et segueix el Twitter, ho pugui veure i no s'hagi d'esperar, després veureu per les notícies que fins que ja hi hagi anat els mitjans de comunicació i tot això. I això és instantània. És com obrir una finestra a les restes de persones que està passant en un moment determinat i en un lloc determinat. Per no ocupar el timeline de Twitter normal, com s'ha dit així. És com una mena de subtema que es pot obrir a dins de Twitter. Però, clar, és una aplicació a part pel mòbil, això, no? Sí, és una altra aplicació. És com una mena de Twitter paral·lel, una mica... Tu, que estàs malalt de Twitter, Cristina, amb altres... Amb altres hores, és en vídeo. És com...? És en vídeo. La facultat que té és que és en vídeo. És un streaming, per tant, de qualsevol acte, o que tu vulguis retransmetre, que estigui passant en aquell moment. Sí, va per aquí la cosa. I tu has entrat en aquesta aplicació i que... Jo ara tinc, he estat fins a Lluís, sí. Quins vídeos hi ha, o què podem trobar aquí dins? Hi ha tot, és a dir, ja en des que retransmeten... A veure, els abaniments o... Has provat alguna cosa, tu, o no? Què vol dir? Que hi ha algú i has penjat. El grava d'algú. Passejant per cent just. Passejant per cent just amb Bèlgica del Mar, per exemple. Llavors, tu, mira, això és que en Gina està i vas per allà, i llavors la gent et pot desagirir el teu passeig amb streaming, per exemple. Clar. Si tens un pal de selfie, encara queda millor. Sí, moltes... Aquel vols? El vols, Cristina? Yo te'l deixo si vols, eh? No em serveix per al moviment. Per un modic preu, clar. Per un modic preu, jo deixo el meu pal a selfie, ja ho sabeu. En fi, doncs que he d'edit, eh? El dia de la setmana és periscó. Anem ara al joc de la setmana. El dia de la setmana, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula que t'agrada de tu, Cristina, fas en Furiós. Ah, és misterià? No, encara no. Jo l'envio a veure aquest cop de setmana. Doncs, atenció, perquè arriba el joc oficial de la pel·lícula que també podem gaudir del nostre mòbil. Exacte. I el joc, rarament, també es diu, fas en Furiós. Oh, molt bé, molt, molt curiós. Per aquí no confonguis, més que res. Sí, bueno, a veure, la gent de mà que tinc, de distribuidora de la pel·lícula, diu, estic, tenim una pel·lícula que diu, fas en Furiós. Com el posem a l'aplicació? Fas en Furiós, no? Molt bé. Fins i tot correcte, però, però, com ens podem imaginar, és un joc de carreires, en principi, no? De cotxes? Exacte. I veiem, tracta que tu tens el teu cotxe, primer de tot tens el cotxe més bàsic, que el digui que els cotxes i tot això és el mateix que sura la pel·li. Sí. Llavors, tu vas per una carretera, en què tens, diria que són 4 o 5 carrils, i la policia et ve, però et ve de cara. És a dir, tu has d'anar clicant, van de banda a banda de la pantalla, per anar a canviant de carril i anar-te a esquivant, la policia et ve. Clar, sí, jo tenia menys, i... I quan s'acaba? Pues, hi ha un límit, és a dir, l'emició va... D'un punt fins a un altre? D'un punt fins a un altre, que pot ser un minut, dos... I si et troba la policia, què passa? Si xoces amb la policia, doncs torna a començar. S'acaba i torna a començar. En aquest que suposo que un cop superes, i et dona alguna cosa per donar-hi el cotxe... Et donen diners tot això, per canviar el cotxe, o comprar-te cotxes nous, o... o posar-li millores, o cosa així. I no surt personatge? Sí, surt personatge. Ah, doncs escolti, jo pel Walker. Mira, aquí hi ha la Leti, que és... Perdó? No sé com es diu. Sí, hi ha una que diu Leti. Tu pots escoltar el personatge per el que vulguis, i, a més, també els cotxes. I corres a ell, no? Com si tu fos el personatge. Perdona, estem parlant d'un d'aquests jocs, m'imagino, que ocupa més de 400 cas. I estem parlant d'una cosa potent, no? Sí, m'ho vaig a dir ara mateix. Espai disponible amb mòbil. Sí, perquè clar, estem parlant... Jo m'aventuro, dic, més de 50 megas. Home... Això m'ocupa més de 50 megas, el Facebook. Què vols dir? Mira, que t'ocupa 800 megas. 800 megas, fixa't. Què t'he dit jo? Més de 50 megas. Home, és que... Mira el que m'ocupa 50 megas, eh? Clar, què t'ocupa 50 megas? Anem a descobrir l'aplicació a l'Amazon, del YouTube, del YouTube, del traductor, de la pel·lestor, dels hangouts, de l'ASC... Perdona, perdona, moment, tot això... Estem descobrint l'aplicació. M'agrada aquesta secció. Una subsecció. Sí, el mòbil. Perquè tenim molta merda, eh? Comencem per un servidor, si jo mateix. I el mòbil, el tinc de fa dos de setmanes, però jo tinc molta merda. Llavors, Eric, per exemple, el que t'ocupa més el mòbil, què tens? Mira, ara mateix és això, és el... El bastant de furios, que quan ocupa... 800 megas. Bueno, jo, per exemple, en el iPad, tinc el Real Racing, que també és gratis, i m'ocupa 10 gigues, eh? 2 gigues? Això ha de tenir una tarjeta micro... No, els iPads no tenen. Per posar-li tarjeta. Ah, no tenen? No, que bo. Els iPads no? No, no, vaja. Bueno, en fi... Doncs aquesta és una mica el joc de la setmana. Hi ha altres aplicacions, per exemple? Que crees la segona que t'ocupa més? Jo diria que és la... Espera... La càmera, lògicament. La càmera? La càmera. La càmera fer fotos. La càmera, quan t'ocupa? 400 megas. Tinc poques fotos, eh? Però, perdona, és l'aplicació de la càmera per defecte? No, no, és la càmera. El que passa és que aquesta aplicació està en totes les fotos que tinc. Ah, va bé, va bé. Però tinc 49 fotos i dos vídeos. Una cosa, abans de passar els més descarregats de la setmana... Bueno, ja que en dic graig, no? En dels més descarregats? Sí. Bueno, ara en parlem, perquè jo estic molt indignat, eh? En que en dic graig, sí. Ara anem a la denúncia, però abans... Anem cap a... Això és el tradintòpic, no. Anem cap als més descarregats de l'AppelStore, que et sembla Éric, comencant amb el número 5. Fast and Furious. Exacte. Això és per vendre, eh? Totalment, eh? És gratuïta per això? Sí, sí, és gratuïta. Bueno, però és per aconseguir descarregats. Que no, que no. Segur que l'Àric són els més descarregats. Que són les de veritat, perquè després mires amb les de Google Play. Són les mateixes. Per exemple, 94% és el joc més descarregat? Sí. De què va aquest joc? És un joc per endivinar paraules d'un camp semàntic. Ah, és el que és que hi ha... Diuen, menjar, i ara. Menjar, que comença amb C o menjar negre. Però, perdona, està en català? Sí, no ho sé, diria que sí, eh? Si no, en castellà o en anglès segur. No ho entenc. És el que hi ha 4 imatges? No, no, no, no. No he jugat, jo, aquest joc. No sé quina és. Aquesta cosa que diuen una paraula, és que jo de petita jugava un joc així, que em deien una temàtica, no?, i deies una lletra, i havies de buscar paraules que comencessin per què he estat lletra. Això és el veu veu. Perdó, això és el veu veu, és tota la vida. No és el veu veu. És una cosa que tu veus. Ah, vale, vale. I l'Arcada? Que cosita és. No té res a veure. És una paraula. Tu has de dir el màxim. És a dir, et diuen, jo què sé. Però l'Arcada transgetres, també. Sí, però aquí és el que ha tait l'Èric, diu, a menjar, no?, per exemple, i que comenci per fer cacauets. Ara tu has de dir una altra, que comenci a fer-te. Fins que arribis a menjar 94%. Caca, per exemple. Llavors, clar, tu pots... No sé, t'ho validaria. Hi ha molts escultors al món que mengen la caca. Ja, però potser el mòbil no ho contempla. No crec que ho accedis. No, era més descarregada. La pel·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l... A tu m'havia fet un tuneu amb Candy Crush. Un aplaudiment. Jo la sabia que m'he tornat a enganxar, fa pocs, valent? Sí, sí. Tinc una queixa, senyors de Candy Crush. O sigui, per què, quan tu has de desbloquejar un nivell, Necessites l'aprovació d'altres usuaris, perquè te'l desbloquegin. Per què no funciona això? No va, Cristina. La necessites primer perquè altra gent també hagi de jugar. Tu no pots jugar si no jugo amb tu, per tant, s'assaburen un públic aquí. I, segon, no funciona perquè suposo que han d'utilitzar l'aplicació, des de fa temps, i han de corregir les arrades que han tingut que a l'anterior no hi havia. Per tant, més d'un any que han d'utilitzar, perquè jo anava malalt per arribar a un nivell, i demanar-li a la gent. I a tu, Cristina, no vaig parar de demanar-te-hi per WhatsApp. A les 11 de la nit. De l'està fent les 4-5 de la matinada, parlant per WhatsApp, perquè ella em va desbloquejar en el nivell, i no hi havia manera. El problema és que hi ha un curs circuit. Si hi ha un com un... El joc, l'aplicació en aquest cas té com un curs circuit. És a dir, tu envies una petició d'esbloquets de nivell, i a l'altra persona, en aquest cas, a mi, m'arribava com si em demanaves una vida del joc. Clar, jo, per això, quan t'ho enviava, jo també una vida, però no t'arriba a t'hi, al desbloqueig. T'arriba una vida meva, i m'ha enviat aquesta. Però jo ja feia estona, que tenia a totes les meves amistats, que estaven totes esperant que em passessin el... Com és, això? A l'esbloquer. Finalment, ets a dir que a les 5.55 de la matinada vaig aconseguir que em desbloqueguessin. O sigui que, si algú s'ha preocupat, puc jugar el cant i crèixer. A mi, al tercer dia, em va sortir una fada. Una què? Una fada. El cant i crèixer. Sí, que em va desbloquejar dos dels tres necessaris per passar de nivell. Però t'havies fumat alguna cosa? Que no, que no. M'afrecien les dues persones. És a dir, jo per no demanar-ho amb mare i alguna gent que t'infixa, perquè em sap greu, perquè m'han desbloquejat ja 80.000 o no sé quant, el que vaig fer és que, quan no et connectes al joc amb el Facebook, pots demanar vides o pots demanar que et desbloquegin altres persones que tu no coneixes i que tenen el nom, per exemple, de 15, 9, 8, 6, 3, 4, 2. Ah, sí? Però això és inventat, no? No, és altra gent que juga que... No porten el Facebook i implementen. Clar, que no porten el Facebook, llavors el que han fet... Perdona, eh? Un jugant, llavors, si no... No, és com jo. Si jo em desconecto, surto com a jugador, em surt de foto. Un porc, no sé per què, i suposo que tindré un nom que no serà el meu que tinc. Llavors jo el que faig és demanar-hi a aquestes persones. Com que no se sap qui és, tothom també hi ha vides i aquestes... Una d'elles em va desbloquejar i després em va sortir que una fada m'havia desbloquejat les altres dues. Que bonic, la fada dels altres. Un regal i tal i qual, li vaig passar jo, m'és igual, però jo passo. Oh, que bonic, has conegut la fada de Candi Creix. Moltes gràcies. Dit això, continuem amb el repàs de les aplicacions més descarregades a l'Appel Store per dispositius enviós. En segona posició trobem Mr. Jump. Sí, és aquell que... de Santà, però que era un... com si posa el Maicre, un home de Maicre, posant-te a la sobra de Triangles. Per exemple, en primera poració, la més descarregada aquesta setmana a l'Appel Store és preguntar 2C. El trivia 2. Bé, passem ara a les més descarregades de Google Play. Et sembla, amb cinquena poració, tenim Clash of Clans. Sí, en l'aferta la teva etlea i ara millora l'existència. 4C, normal. En tercera poració, Candi Creix i Soda, que també m'estic enganxant, ja us ho vaig esperar un dia. Després, el 2, 94%. Veig que és una aplicació que s'està posant bé. S'està posant de moda, no? Doncs ja me la vaig trobar. 94%, que és aquesta que has dit tu, de les paraules i semàntiques i tal. I, en primera poració, tenim preguntadors. També un clàssic. Doncs ja només ens queda saber quina és l'aplicació xorra que ens portes com cada setmana, Eric. Avui, sota el títol, fake call. Exacte. L'aplicació aquesta setmana, la friqui, és molt útil per a la gent que va amb altra gent, que són molt passats. Doncs com has dit, parlem del fake call. Una aplicació que tu programes, qui vols que et truqui, hi ha una hora concret. L'aplicació et trucarà per fer veure que algú està trucant i és una trucada important i te'n pots anar una estona. Però és molt útil, hi ha aquesta aplicació. Perdona, perdona. Aquestes vegades que et trobes alguna persona pel carrer... M'has trucat, no puc parlar. D'aquestes persones que et trobes pel carrer, que a vegades comença a parlar. I tu has d'arribar a algun lloc, perquè potser havies quedat o qualsevol cosa, però se greu dir-li que no ho vol que sigui. I continues parlant i vas mirant l'hora i vas patint. Això va perfecte. Escolta, ja parlem i te'l agafes. El programa, com es diu això? Trucades per fer veure que algú està trucant en aquest moment. I així marxes. Això ho fan molts futbolistes i molts famosos a l'aeroport. Segur que tenen l'aplicació. Ja directament fan veure que parlen amb algú per no tindre els paridistes i els preparatius que estan allà. Per exemple, jo me'n recordo que vas tenir un samsung, que això ho feia, que ho feia la trucada, i llavors depèn de com clicava els botons de volum o algú així, i em trucava sol. Sí, per cert, ara amb el WhatsApp ja sap què es pot trucar. Sí, per Android. Sí, perquè jo Cristina... L'actualització a mi no m'arriba. Ah, perquè m'ho estaven dient, tothom no et pot trucar. És que jo no tinc actualització. No ho heu fet encara. Doncs el sistema de mercatge és una mica fake, també. Vull semblar una de joguina, quan truques amb el WhatsApp. En fi, Éric Palmar, moltes gràcies. Molt bé. Fem una pausa i d'aquí al moment connectem amb el casal de Joves de Senjús, perquè ens expliquin quines coses fan de cara als propers dies. Fins ara. La penya vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. El magasin fet per gent gran, per a tothom? Ara no pot ser. No m'agradaria que tinguéssim un mes. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. No puc. per a gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, als 17 a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. I hope, I hope, it's home to work we go. La Pella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio desveu. I hope, I hope, I hope, I hope, it's home to work we go. I hope, I hope... Correcte, final del programa, Cristina, tinc una bona notícia i una mala notícia. Quina vol saber primer? La mala és que no hi ha ningú al carcel de joves o...? La mala és que no hi ha ningú al carcel de joves que ens pugui atendre, i la bona és que tenim una... I la dolenta també és que hauré de canviar la piula de corrents ara. Digue'm, aquí tenim i que... No passa res. Tot de fos d'això, els problemes a la vida. El que passa és que, efectivament, la bona és que tenim uns minuts per improvisar a la ràdio. Això que ens agradarà tant a nosaltres. Per tant, jo havia pensat que podem trucar a algú. Ai, jo havia pensat recuperar una secció tan maca, Jordi. Quina? El repte del Jordi. No, però el repte del Jordi... Si no tenim temps per fer el repte del Jordi. Com que no. Però quin repte vols fer, a més, avui? Home, podríem... Fa temps, perdona, fa temps que no parlem amb l'Edu de Canji. Però amb proma repte, no, sempre? No, proma d'Edu, que tal, com a per la vida, explica'ns que ara la terraça està onfire i està tot bé, saps? Però, bueno, després també... Podríem trucar a l'Andrea, per exemple, que saps informatius per saber si hi ha alguna autísia. D'última hora, no? D'última hora. Seria allò fàcil, no? És tan fàcil que vaig a feir-ho. No, per saber per què aquestes coses... Això és covardia, eh? Com? Això és covardia, eh? Però qui vols que hi truqui, si no? El meu poble es diu covardia, és a dir, a tu alguna persona planteja de fer un repte i, mira, Jordi... Ja està, ja està fet. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Sóc el Jordi de l'apèndia del Morro, què tal? Hem parlat abans... Benya dalt. Hola, Jordi. Tinc una reflexió abans d'anar a aquest programa, fa dues hores. Què tal? Sí, sí, ja recordem, recordo. Bueno, escolta, mira, que et truco perquè... què fas? Doncs ara estic fent... Se'n fan moltes notícies per l'informatiu. Se'n fan molt els enamorats, això. Ara que arriba a la brinadera, sí. Hola. Hola. Què fas? Doncs estic ordenant notícies. Ah, vale, jo... Estava fent programa. Sí. I què, com va? Bueno, que et volia dir una cosa... Que et trobo a faltar. Que et trobo bé a tu. Ah, sí? Estic molt enamorat. Ah, vale, adéu, eh. Adéu, no, penja a tu. No, no, tu, tu, tonta. No, tu, tu, no, tonta. Que estàs d'aquesta taula de so i que jo no puc penjar des de la taula de so. Ah, doncs no penjo. Això és una mica el que fan els enamorats, no? Aquests dies, gràcies. He fet, bueno, un teatre a interpretar per... Andrea Bueno, la noia. Jordi Domenac, el noi. La carrera, a mi t'ha conversat, Cristina Vargas. No, ho dic perquè la gent està molt tonta. Arriba la primavera, arriba allà a bon temps, i ens passa això. I, Andrea, el tema està en què... Hem trucat al casal de joves i no hi havia ningú allà per atendre'ns avui. Perquè, sí, estan tota d'Islàndia. Jo crec que sí, hem marxat. I dic, què fem? Dic, bueno, tenim diferents opcions sobre la taula. Una era la fàcil, que és trucar-te tu, d'acord? I dir-te, eh, que tal, Andrea, què fas? Doncs sí, ja, ja. I m'ho ha estat una mica, i així, a intentar que no puguis acabar... amb les notícies que tenies per fer el teu informatiu després, Andrea. Què fas, Andrea? Com va, tots?Molt bé, aquí estem. Jo també, tingués de veure'ls.Com si no tingués... sí, però en segon. Sí, a veure... Un cançó a veure la Cristina, oi?No, no et veig. És igual, que estàs a la planta 2 de la ràdio, no? Si tens un mitjó, si tens una agrapadora, veurem com me baixa pel vidre de la planta baixa de la ràdio. Escolta, no, el tema està en que teníem...No teniu res. Teníem una altra opció, però teníem res. L'he proposat al Jordi fer-lo del repte. No sé si te'n recordes, Andrea, que feia amb el repte del Jordi, que el Jordi havia de trucar a algú i aconseguir els reptes, i després tenia un premi, i com no va voler acabar-ho, no ha tingut cap premi ni cap cosa, en aquest cas. A tu t'agrada molt ser jueci parte, no? Home, no, però és així, Jordi. Llavors li hem proposat, i jo trobo que és una mica covard, perquè saps que ha cajat trucant de tu. Ui, mira, l'Andrea segur que té moltíssim. A totes maneres, jo et recordo que tenia un llistat, que en novem ni acaba. No cal, no cal. Home, si algú vol algun repte, aquí estic jo. Disposat el que vulgueu. Quins idees. Mira, per exemple. Podríem trucar, en aquest cas, a l'Ajuntament de Sant Josep Ver. Ara?Sí. Aquí és el repte. Aquí és el repte. Jo trobo alguna persona, demanant, en aquest cas, per al director de comunicació de la ràdio, que no hi serà, o no ho sabem, potser sí, a l'Ajuntament, i comunicar-li com, en aquest cas, no et farem canviar de veu ni de persona, però comunicar-li que estàs molt malament al programa, Jordi, que ho vols deixar. Què dius, ara? El que vas dir l'altre dia, Santa Cunya, i aconseguir que s'ho cregui. La persona que ha de fer a tu entendre que en necessitem aquí, que no pots deixar-ho, Jordi. Perdona, no s'ho creurà, com que no. Perquè sap que la ràdio i el programa és la meva vida. Aquesta és l'excusa per... La mena passada vas dubtar, eh?No, no. Vaig dubtar, però vaig anir un bajón. Que no tens bajons, tu, a la vida. Bueno, un altre repte, un altre repte. Un altre repte. Et recordo un altre que teníem, que van proposar que al final no vas fer, que hagués de trucar a la parròquia, a la Sant Sí, Josep Astú. Ara em vols posar tota la gent de la catòlica de Sant Josep? En compte. Home, no. Què t'ha cridat? El Carles. El Carles, què passa, el Carles? Una senyora gran contratada. Una senyora gran?Sí. Escolta, moment, això sembla un partil·line. Ja no acabem-ho. Fem-ho, fem partil·line, que a mi jo soc molt d'aquestes coses. Sí, ja veuràs. Escolta, Carles, bona tarda. Ui, què passa? Ui, el cavall! Una copla, una aplaudiment per una copla. Bueno, escolta, Carles, tens alguna proposta per fer, o no? De què parlàveu? Els reptes al Jordi. Està parlant de reptes, que és una sensació que li centri una mica a la Pols, perquè ja fa temps que no la fem. Perquè tu la vas voler enterrar. Ara em deia, diu la Cristina, que truqui el director de la ràdio, i li digui que abandono el vaixell i que no vull fer programa, i el repte és aconseguir que ell et digui que no, Jordi, i que et convencei a tu per seguir a la ràdio. Bueno, no, no. És massa personal, és massa personal. I, a més, ho sabria, perquè jo ja ho he dit... Un repte és d'aquí el 19 d'abril fer un programa de la penya del Morro al jardí de Can Ginesta per Sant Jordi. Perdona? Perdona? Hola, perdona? Bueno, mira, no és un malret de quin dia el fem parlar. Diumenge 19 d'abril. Ui, no puc, jo diumenge... És el programa 1000... És l'hi rudo, eh, Carles, que sí, no? Coincideix amb el programa 1.700. Oh! Sí, sí, sí. Coinciditats a la vida. Hosti, doncs jo el 19 no puc, i no és broma. Tinc una feina. Aquest és el repte que tindràs d'aquí poc, quan ets aquí el director de la ràdio. Ja, perquè és... Tinc una sortida amb les seves. Tinc una feina... Amb un altre novel cas, d'una altra cosa, que no ho sabia jo, això. Tinc una feina a Cornallà. Sí, i no és broma, si algú l'interessa... Vindre't a veure. Què? Vindre't a veure, si algú l'interessa. Bueno, si algú l'interessa... Cornallà hi ha una torre, que és la torre de Miranda, em sembla. Doncs jo estic allà treballant, aquell diumenge. No puc fer programa de penjar el morro, però... Depèn de la oferta econòmica que faci la ràdio. Ah, bueno, haurà de superar... No et pot parlar. M'agradaria que no els passéssim, eh, que la Miranda no paga més. Ja. Bueno, escolta, fem una cosa. Parlem-ho, parlem-ho. Això és una mica bonito, això, eh. Parlem-ho, parlem-ho, parlem-ho. Ja ho parlem, a fi, Carla, gràcies per la teva col·laboració. L'Andrea, guies, encara? Pobret. Andrea. Hola. Fins una paciència, Andrea, eh. Com estàs? Com ha anat? Bé, aquí sentint el Carles. Sí, al final no hem fet res, eh. No, jo ho sé. Teníem un repte... S'ha creu. Això es fa molt, però podem escoltar Miquel del Roig. La farola. La farola, la farola. No! El caloret. El caloret. No, espera. Per favor, us ho demano, eh. Se n'ha fet un vídeo amb tu i l'Andrea ballant el caloret. Sí, per favor, us demano. Estem començant l'abril i ja arriben els primers dies de calor continuada. Sí, cada dia... Era no fa aire, eh. Perdona, sí, cada dia, hem de dir el caloret. I cada vegada que un diu el caloret, s'ha de posar el caloret... No, jo no puc. No, sigui... No, penseu-vos-ho de veritat, eh. El caloret. En fi, Andrea, gràcies, eh. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu. Tinc uns moments, l'Andrea, del servei d'informatius per al programa. Com és habitual, ja, de l'informatiu vespre. En fi, Cristina, hem d'acabar el programa, com sempre et demano, si la penya del moro tingués molt... Pots treure ja Rita Barberà? Per favor, gràcies. Si la penya del moro tingués molta, molta audiència. Avui que seria Trandint Tòpic? Doncs mira, podríem començar pel caloret, perquè hem començat i acabem amb aquesta cançó. Podríem continuar per malèfic, que al final ha caigut. I acabaríem també amb cupar, Jordi, per no acceptar aquests reptes tan bonics. Senyora, teníem temps. Oi, com que no, si això en dos minuts ho tenies fet. Bé, no en fi. Aquell és la gent que ha fet possible la penya del morro amb l'Andrea Bueno, de les seves informatius. La Cara Nervión, del Time Out, la Montse Ferdaz, de l'Espanya Esència, de la Rosè, de l'Educació Canina, l'Èric Pomar, a les aplicacions mòbils i, com sempre, el Twitter, Facebook i Tendint Tòpic. La Cristina Barbera, Cristina, gràcies. Gràcies, adéu. Fins demà, a les 5 de la tarda, vegem ara amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno, que vagi bé. La feia del morro, cada tarda, de Cineset, a Ràdio d'Espanya. Su piel gripajando en las mismas escaleras Santando poca bajo, sonando en tu cabeza. Día a día, cada día, desear y soñar Que caigan estrellas para confirmar Que vuelvas a volver a mi vida Que vuelvas a bailármela Que la verdad no estoy nada mal Respondo a los vecinos a la canallada esa Que tal como ah, hablemos de fútbol mejor Que ni esta se merece el oro de balón Que sinó se lo dan Me corto una mano o mejor Me corto las dos, por dios Cuanta ficción, suerte que te veo Suerte que te acercas, suerte que te beso Sentí que algo que estaba apagado se entendía y fue entonces Cuando realmente empezó el viaje Sionaron las trompetas de la muerte La gente se puso a bailar Se puso a caliente, se puso a jugar Con la lego en ver los tiendes Bien juntitos como dos gemelitos en el vientre Y yo que puse conmigo como loco de alegría Porque el lugar de Barcelona, Havana Esto para el día, esto para el día ¿Por qué bailando al espíritu santo se pone blando? ¿Por qué bailando al espíritu santo se pone blando? ¿Por qué bailando al espíritu santo se pone blando? ¿Por qué bailando al espíritu santo se pone blando? Uno, dos, tres Estos danza libre, cardio sensorial Un movimiento en México variablemente rítmico Esto es la guerra y para ganar Tendrás que liberarte del sentido del ridículo No seas tan crítico, mátalo ya Saca ese monquitán que por qué sabes que eres único Y comentando la jugada de jacar ese evidente Y consistentemente fuerte que te ablan las boladas Y que acercate a la máquina, mírale a los ojos y comprenderás Que se hace que siente miedo, que le da pánico Porque en el fondo este frugueo así que... Gira, escúbete, dame de a vueltas, inspira Se tíjete, sé que no intentas, olvida Explora cómo nos sientes esos tobillos, se han vuelto de goma Gira, escúbete, dame de a vueltas, inspira Se tíjete, sé que no intentas, olvida Explora cómo nos sientes esas rodillas, se han vuelto de goma Gira, escúbete, dame de a vueltas, inspira