#683 - La Penya del Morro del 9/4/2015

al primer ver a persona. El 8 i el 9 de maig, el festival primera persona, tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que acollerà aquesta quarta edició basada en espectacles que giren al voltant de la implicació personal que un artista té en la seva obra. Blay-Mercer. El Sardaman programarà concerts, monòlegs, lectures i altres espectacles amb artistes de culte de la música independent, com els britànics de Monochrome 7, la francesa Laetitia Sadie d'Esteriolab i John Langford, líder de Demekons. Com és habitual, també participaran escriptors, com la britànica Caitlyn Moren o el barceloní Eduardo Mendoza, i altres creadors com el comi Canary Ignatius Farra i el periodista literari Xavier Yen. La informació relativa a les entrades i els horaris de les sessions es donarà a conèixer aviat. Esports Montserraya. Xavier Mascherano reconeix que a Barcelona no passa pel moment més brillant, però diu que som molt competitius. Mentre es fan Gerard Piqué s'estranyat, que no sanciona en Cristiano Ronaldo, que hi va tenir un gest de menys preu cap a un assistent. Curiosament, el Madrid ha presentat eleccions perquè li treguin la tarjeta que va veure el portugès quan l'árbitra va creure que simulava un penal. L'espanyol el juga cap vespre a l'esdeu al camp del Villarreal, som baixa a Salva, Sevilla i Fuentes per tarjetes. Tornen Álvaro i Duarte. El partit del madrigal oferirà Catalunya Ràdio dos quarts de deu. La jornada de Lliga primera es tanca amb els partits l'ètic de Bilbao València i elx Getafe. Víctor Sánchez, ja és oficialment nou entrenador del Deportivo, en substitutió de Víctor Fernández, a qui van destituir ahir. A la Champions d'en Bol, avui quarts de final anada, Zagreb Barça, a les 8 i ofert per esport 3. La pilota de motos l'Allaçant s'ha afitjat per KTM i deixa onda amb la marca austríaca a disputar el Mundial d'Enduro i el de Rides. I a la Lliga femenina de bàsquet avui segona a la semifinal, conquero 1 i Girona, les catalanes dominen 0-1. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Mmm... La música, l'esquena, l'esquena. La música, l'esquena, l'esquena. La música, l'esquena, l'esquena, l'esquena. Un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguida, actualitat del Baix L'Obregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix L'Obregat, el teu ordinador o dispositiu.mov. informatiucomercal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. ... La Pella del Mordor, un programa més fort de Pella. Què tal? Bona tarda, senjors i gent de les trancs. Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvernos. Parla i el salut de Jordi Domènech. Des d'ara he fet la set del vespre. Aquest és el programa número 1.607 de la Pella del Mordor. Bona tarda i benvinguts al programa. Saludem com cada tarda a l'Andrea Bueno, del servei informatius que d'aquí és moment d'emplicarà quines són les notícies d'última hora de Sant Jus. Tandrea, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui també el programa amb la Cristina Vargas, com sempre. És tot el que la meva àvia no sap, que és el Facebook, el Twitter... Cristina, bona tarda. Avui també el programa amb la Concha Varingo, parlant d'estrologia. Avui parlarem del planeta regent de Sagittari, que és Júpiter. Sí, vull dir perquè és una secció aquesta de Concha Varingo, que jo cada dia costa més a seguir. Per què? Perquè parla de coses molt profundes a astrologia. Clar, perquè no coneixem de què va al tema. Això és una cosa per explicar-nos-ho. Avui parlarem de Júpiter. Com t'afecta Júpiter a tu, Andrea? A mi? Sí. Suposo que... No ho saps? No. Ahoràs d'escoltar la secció. Avui el programa, a més a més, també parlarem amb el senyor Benito. Tinc una notícia per ell que li vull comentar, i és que ha mort un home aplastat per la làpida de la seva sogra. A veure què m'interessa... A veure què m'interessa. Com a... Què estaria fent? El senyor Benito? No, el senyor aquest ha mort. No ho sabem. Ho desconeixem d'aquí una estona. També avui ens visitarà l'Anna Rovira, l'espai de carretera real. Tindrem el Pau Marcos, mama estil B, des d'Oxford, perquè com que tenim l'Aroa Carmona a Islàndia, tot és viatge, tot és viatge. Vinga, va, cola, cola, i vinga. I també acabarem, en principi, perquè no ha dit res. L'Arnau Conso, de llibres. Tot això, avui, a la penya del Morrova. Som-hi, som-hi, som-hi. Que fa bon dia. El Trendim Tòpic. Del dia d'avui. El tenim aquí. Amb la Cristina. El més comentat de Twitter. Bé, atenció, perquè el món s'està tornant boig. Ja fa dies que ho estava percebent, però avui definitivament. Emila, concretament, ja ha estat atingut un home acusat de frau que ha matat a tres persones en un tiroteig al Palau de la Justícia de Milà, mentre li estaven fent el judici. El jutge, l'advocat i el fiscal. Cristina? Sí, en aquest cas, l'agressor, però ja ha estat atingut a les afores de Milà, després de fugir en moto de la seu judicial, on, en principi, com has comentat l'home d'entre 46 i 57 anys, que havia de ser jutjat per frau, ha obert foc contra les persones que eren a la sala en el moment del judici. Els trets, però han ferit de mort a tres persones, entre elles el jutge del tribunal de palació i un altre advocat. En aquest cas, a causa d'un infart, hi podrien haver diversos ferits. Un testimoni també ha mort. Com? Un testimoni també ha mort. El jutge, l'advocat, un testimoni i l'home, aquest pobre cop de l'infart. Altos, senyorita, que diuen aquells. Home, jo trobo, si més no, es pertèntic. Hi ha moltes preguntes al voltant d'aquest... Com pot ser que hagi entrat un home que se l'està a punt de jutjar amb un arma? Com és, què passa, Cristina? Que no havia entrat en l'arma, que l'arma la podria haver aconseguit a dins del guardia jurat, que és, en principi, la seguretat del que tenen al Palau. Perdona, m'estàs dient que un dels policies dels Carabineri, que estava a dins del Palau de Justícia o el guardia jurat de la sala... Pel aquell llegit no hi ha Carabineri ni policia, ni que... És a dir, qui porta la seguretat del Palau de Justícia a milar, és, en principi, uns guarders jurats que porten arma. La seguretat privada, rotllo però segur, i aquesta gent. Seria una cosa així, pel aquell llegit. Llavors, no sabem, o no se sap, en aquest cas, si li ha robat, se l'ha agafat sense que ha estat un és, o com ha estat, o fins i tot... Mira, jo què sé, a veure si algú ha rejurat, tenir algun vincle o alguna relació, l'he pogut fins i tot donar. Són supòsits, eh? No tinc ni idea, no se sap, encara, com s'ha fet amb l'arma, però se suposa que ha estat per aquest guardia jurat. Encara hi ha més preguntes sobre el car, perquè, per exemple, hi ha gent que diu en el Palau de Justícia on estava amagat. I després de fugit, quan la policia ja estava en principi, desallotjant tot el Palau de la Justícia. Home, hi ha gent que diu que la Justícia segueix, brotant, per no trobar-lo, a dins del Palau. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, PP Castro diu, si els 13 a milar han estat dins de l'edifici, quina xapussa el sistema de seguretat? Arcs, detectors, què passa? Vaja, no sabem, perquè potser és el que diem, un guardia jurat dels que hi havia dins de la sala, doncs, en un moment que estava despistat, ja n'ha agafat l'arma o ja em diràs tu. I, a més, això, d'estar que ha caçat a pocs dies d'aquí, que se celebra l'Expo, que, en principi, se suposa que el Palau de Justícia hauria de ser un dels espais o dels llocs més de seguretat de tota Itàlia, per tant. Jo estic, no ho sé, estic cagat. Jo em fa por de sortir de casa entre els jihadistes que van detenir ahir. L'altre dia el que va passar... Bueno, en fi, jo, sincerament, m'estic... Doncs, no en tenim res. La taxa va a la següent piulada. La Fal Carlos Guarin Jurado diu, avui s'han presentat lamentables atacs a seus judicials a Capucà a Nistàn i a Itàlia. A Itàlia mor un jutge de l'Audiència de Milà. Sí, correcte, és el que comentàvem. I ja per acabar un altre tuit sobre aquesta notícia, la madre Sabubu diu, Gessui, Palau de Justícia de Milà. Bueno, un altre tema, Gessui... Charlie. Jo, no sé, però ho veig tot... Enrere, gràcies. Ens posem una mica d'humor, amb l'espai d'humor del programa, que són les notícies de Senjús. Amb l'Andrea Bueno o... Sí, sí. Les notícies de Senjús. Amb l'Andrea Bueno, sí. Per estar ben informat de tot el camp. Passa per aquí. Oh, ja! Avui parlarem de les seies de forma especial, de tres coses sobre aquesta entitat, el Cicle de Divisuals de la Montanya, la conferència que preparen sobre arqueologia i també els socis que han assolit un cim a l'Imal, allà, del centre d'excursionisme d'aquí de Senjús. Però també parlarem dels poetes Anagual i Ramon Boixada, que seran els convidats del proper recital de poètica Lataneu, com sempre, ja sabeu, t'has de dir, i de poesia. Però abans de tot això, hem de parlar de la nova jornada de treball de la xarxa temàtica La Memòria de les Ciudades. Poca broma, perquè ja sabeu que és un projecte que lidera l'Ajuntament de Senjús a nivell estatal. La Memòria de les Ciudades. Com ho conservaré el patrimoni del món de mundial? Bé, Málaga diu que acull avui i demà. La tercera trobada d'aquesta xarxa amb representants de la dutzena de ciutats que hi participen, i el més important és decidir qui guanya el concurs sobre els vídeos que molt de gent de la ràdio hem participat de memòries de cates de moviment. Estem tots pendents d'aquesta decisió. Tu has participat. I tu també, Cristina. Jo no podia, perquè en aquell moment estava en el ajo. Sí, exacte. Recordem que la primera trobada va tenir lloc el maig passat a Senjús, municipi que lidera el projecte, i la segona a Barcelona. Senjús lidera aquesta xarxa des de fa mesos a nivell estatal per tractar la manera en què les ciutats recuperen la seva memòria històrica. Què ha anat el Sergi seguint, cap allà? Doncs sincerament no ho sé. En principis ja anava a Sergi seguir, Lluís Montfort, i altres tècniques de la ciutat. La ciutat és d'educació i cultura, molt bé. Cap a Málaga, home, que mal temps no fa Málaga ara. No, està bé, no?Programa amb això. Doncs a Málaga avui i demà... Avui i demà... A Málcalorets. Doncs...No, no! No! Andrés! S'ha l'escapat, eh? No ho sé, que n'has tingut en finalament. El caloret! El caloret! No, Llea! No has cridat ben en posar-la, eh? Andreu, una cosa. Treu la cançó. En anime. Vam dir que hi ha prohibit tornar a dir el caloret en aquest programa. No he fet que no ha estat intencionalament, eh? Aquesta vegada l'has cridit de l'anima, Adrià. No ho he pogut aviixar. No ho he fet mai més. Perdona, si he intencionat, no he intencionat. Ja sabeu que tenim un dispositiu, que si algú diu la paraula amb el dita, vol de mort, et dispara la cançó. Per tant, demano, sisplau, una mica de cuarencia. Pensava que no vas a posar una penyora, o alguna cosa així. Dic, posem un euro, després anem de sopar, o no viure. No cal que estigui, no cal que estigui, no cal que estigui. On dius, Andreu, endavant? Doncs això que vull demanar a la gàrrega uniran representants dels municipis i ciutats participants, com ara el Cala de Guadaira, Saragossa, Rivas, Bacia Madrid o Santiago. El Cala de Guadaira, una ciutat que ara no sé on queda. El Cala de Guadaira diria que és Sevilla, no? Sevilla, eh? Vull dir que sí. Sí, per tal de parlar de conceptes i experiències vinculats amb el patrimoni i la memòria de les ciutats. I, a més, està previst que reuneixi el jurat del concurs TAS de Memòries d'Amoïment per resoldre i aturar els premis als vídeos participants. Molt bé. Ens diuen presentar, recordem-ho, un total de 6 vídeos. La major part de Sant Justencs. 26. Ah, 26. 26, 26. En fi, ens veurem veure què és el que passa amb aquest projecte, que lidera l'Ajuntament de Sant Just per parlar sobre com conservar i parlar del patrimoni que tenen tota la ciutat i tots els pobles. Que a mi em de qüestió i parlem ara de les seies. Avui, entitats de Sant Just. Les seies. Ja sabeu que les seies i les accions curcionistes de la Teneu de Sant Just és a EAS. I li és que avui segueix el segon cicle d'Audivisuals de muntanya de l'entitat. A quina hora serà Andrea? Doncs a les 8 del vespre de les pel·lícules del festival BBBA de Cinema de Muntanya de Toralló 2014. El festival projectarà aquests llarmaatratges de una vintena de municipis catalans, dels quals Sant Just és el primer. Aquest vespre es podrà veure. Ara serà la piqueta de la Teneu. Mision Antàrtic, que és una pel·lícula guanyadora del prèmic Gran Valira, la millor pel·lícula d'esports de muntanya. Perdoni, et dic que Sant Just és el primer en què... En què? En projectar aquests llarmaatratges del Festival de Cinema de Muntanya de Toralló. És un festival internacional que arriba a la 33. Fem projectes de documentals i alguns pel·lícules relacionades amb la muntanya i l'alpinisme. I m'estàs dient que Sant Just serà el primer lloc després del festival on es projectarà en aquestes pel·lícules. De fet, el festival es farà el mes de novembre. Ara, a partir de la sessió d'aquest vespre, començaran un circuit per tot Catalunya, on projectaran diferents documentals del festival de l'any passat. I Sant Just ha sigut escollida la primera... És el primer. ...primer poble per projectar-ho. Un aplaudiment per nosaltres. Moltes gràcies. Bé, això quina hora serà, Andrea? Doncs a les 8 del vespre. I una punt més per destacar que després de missió en tàrtic, es podrà veure Guides i Si, que és una pel·lícula guanyadora del premi de la Federació d'entitats excursionistes de Catalunya, a la millor fotografia. És a les 8. Doncs mira, avui a les 8. I l'entrada és gratuïta. Molt important, molt important. I no deixem les seves, perquè s'està preparant una conferència sobre arqueologia que també es farà demà, no, Andrea? Sí, és una conferència sobre el 1714, una de les conferències que fa les CS. No s'han fet mai, de Sant Just. No, però les CS, d'aquesta any, està fent conferències i excursions sobre el 1700, agrada la sucessió total. I demà es donarà conèixer la vida quotidiana de l'època a través de l'arqueologia, a la impartirada professora d'arqueologia cristiana, Julià Beltran de Heredia, i parlarà dels milers de peces que s'han trobat al Bor, de Barcelona, que reflecteixen com era la vida de la ciutat fa 300 anys. Les troballers arqueològiques a Sassab i les societats anteriors de la nostra, i les que s'han trobat al 1700 a Barcelona explicant com vivia la gent de les hores, i quins costums i tradicions tenien. Al Bor s'han trobat més de 4.000 objectes i milers de peces fragmentades, per exemple, objectes de l'interior de les cases, jocs infantils, estris de cuina, i peces vinculades amb les religions i les supersticions. Que forta això del 1714. Sí, del 1700 ha fet. També s'han trobat bivarons, rellotges solars, i ulleres entre molts altres objectes. És una mica passada, eh? Probablement, sí. A veure, anem amb compte, perquè... No la veieu, eh? No sé què estigues dins la nevera, cosa que dubto. Potser s'han trobat una nevera al 1700. Tot això, una conferència sobre arqueologia. I atenció, perquè no deixem les seues, perquè aquesta notícia, per mi, és molt important. Potser és una d'orgulls en justent. Potser és una d'orgulls en justent, una de les que més avui, perquè recentment socis de les seues, les excursions de Déu Sant Just, secció excursionista de la Taneu de Sant Just, han assolit un cim. Però no, què em diré jo? El tagam a nen. O l'Apena del Moro. O, mira, si molt la pura era el Puigmal. No, no, un cim de l'Imal allà. Oh! Bravo, bravo! Seas, seas, seas, seas, seas! Nice! Orgulls en justent! Ah! Perquè, sí, jo tinc... M'estic tatuant tots els orgulls en justent, aquí, al braç esquerre. I aquí hem fet una muntanya de l'Imal allà, en honor a aquests en justents i socis de les seues, que van anar a fer-la. Qui són aquests aroïs ja nationals del nostre poble? Doncs són una dutjera d'expedicionaris, que el passat 4 d'abril vam fer el cim d'Alcala Patar, a l'Imal allà, un pic de 5.580 metres, a l'Imal allà. Xupatè de Sant Feliu! Doncs, entre aquesta dutjera d'expedicionaris hi ha els en justents a Germà en català, a Natorrella... Una, un, sí, sí. Com es mereixen? Perran català. Ja més, o sigui, et direm uns quants, o més? Germà en català. La Natorrella, regidora de la gentament. Bruna i Marc català. Entenc que són germanes i Patrícia delgado, per exemple. I Patrícia delgado entre molts altres. Els en justents i en justenques que han fet un dels cims més importants del món, l'Imal allà. I, a més, una punt no és per... A més, a l'ascensió, el Calapatar, també els van acompanyar als xerpes... Calapatar, Xaguan, Nigma, Maida, Isona, i, en arribar al cim, cal destacar que els companys de les seves també hi van plantar la senyora de l'entitat. La senyora de les seves. Tothom, aquesta veu, té com un... és més guai, no tot? Bé, no. Tothom és relatiu, que entenguis per guai. El que entenguis per guai. Sí, ja queda bé, queda bé. Doncs escolta, un aplaudiment, un aplaudiment per aquests en justencs. El nostre homenatge i petit... No ho sé, el reconeixement, des d'aquest humil programa, té aquesta dutjana de senyores 5, més els 3 o 4 xerpes, que són els que regaven tot el... Que tenen un paper molt important. Home, evidentment, sense xerpes, no es podia pujar-li mal allà. I tu dic, perquè jo un dia vaig voler anar i no tenia xerpes, i vaig haver de tornar. Sí, sí, fa uns anys. En fi, de totes maneres, que he de dir, i ara acabem ja amb les... Escolta, una cosa, que és mentida, això, eh? El què? Que jo no vaig voler. No vaig voler anar i no mal. Jo heu dit perquè després la gent... A mà pop a la selfie, des de l'impala ja. Fem la fotos, però al final no ho sé. Doncs escolta, parlem de poesia o què? Després posa la música de... Si parlem de poesia, posa la música de Jacàs. Per què? Perquè Jacàs són els poetes del dolor. Ara veure... No, perquè venia a posar aquesta cançó que heu tingut. Els poetes en Agual i Ramon Boixeda són els convidats del proper recital poètic a la Taneu de Sant Just. L'acte n'hi ha acompanyat d'una degustació d'un vi del Penedès. El Penedès. Gentilesa del celler de Can Mata. Tot plegat, això serà aquest dissabte al vespre. No, Andrea? Sí, l'escola d'escriptura de la Taneu organitja aquest acte amb la col·laboració del celler de Can Mata i de la Taneu de Sant Just. Una de les convidades és la poetesa en Agual, autorada de tres llibres elevats per la crítica de Ramon Boixeda com el Premio Nacional Miguel Hernández. Són inclusions, l'ESA Solar i símbol 47. Els seus poemes han estat traduïts al castellà, el croat, el francès, l'italià i l'anglès. De la seva banda Ramon Boixeda és autor de dos volums poètics, la pell fina, premi Josep Maria López-Pico i el sedàs. Aquest recital poètic amb en Agual i Ramon Boixeda es maridarà, com sempre, amb un vi, en aquest cas, el vi Boig Roig, un ancestral rosat... El Roig. Un ancestral rosat del celler mascandi de les guanyoles de Vinyonet del Penedès. Tot plegat serà dissabte. Inicialment estava previst a dos quarts d'avui del vespre, però com jugar al Barça l'han decidit avançar una mitjora. Doncs serà dissabte a la seta de la tarda, a la sala piqueta de la Taneu. Has dit que hi ha un poema, que es diu, no sé què, Solar? Un llibre, un poemari, a l'ésser Solar. L'ésser Solar? Sí. Té alguna cosa a veure amb l'astrologia o els planetes? Mira, no t'ho dius. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Per la seva secció habitual d'astrologia dels dijous, hi ha llibres de poema sobre, com sé, júpiter o Saturn o... Bueno, seguro que tiene que haber algún idioma, pero yo los desconozco. No sabem si això va per aquí o no. De totes maneres... Tu podries fer un, eh, Ràpid Jordi? L'ésser Solar. L'ésser Solar. Podem fer un. Bueno, d'abans de la conca, no, no, no, que ho sub. De totes maneres, d'aquests moments, amb la conca, ja que l'hem presentat, comentar que avui parlarem de la gent que és sagitari i sobretot de la seva gent, que és júpiter. Dita això, ja sabeu que podeu escoltar les coses que vulgueu, a la set, el senjús notícia de la edició Vespre i també les notícies de senjús ara mateix a radiodesven.com. Fet un mic. Fet un mic raro, eh? Sí, de dos coses, però bueno, perquè no sempre és el mateix. Tu dius, el riu és el mateix, però l'aigua va canviant cada dia. Ja, bé, oi, per favor, mira de poeta, un poeta. Clar, clar. Les notícies de senjús amb l'Andrea Buenos Vig per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Fem una pausa i tornem d'aquests moments parlant d'astrologia fins ara mateix, a la pena del Morro. Fem una pausa i tornem d'aquests moments parlant d'aquests moments parlant d'aquests moments. Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar davant del debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Bielonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. 2 quarts de 6 de la tarda, cotxe, bona tarda. Com han anat les vacances de setmana Santa? Bé, molt bé, sí, molt bé. Molt bé, me n'alegro, me n'alegro. De nou, una setmana més, amb un nou regent, no? Sí, vamos a hablar de jupiter como regente desagitario. Sí, recordem però que abans les vacances de setmana Santa van parlar de Pluto, com a regent d'escorpí, i, lògicament, després d'escorpir els signes i l'horòscop sagitari. I és per això que avui continuem amb sagitari i el seu regent, com diem, és jupiter. Sí, però me dice la hora que teníamos pendiente terminar escorpio. Sí, la veritat és que han anat a mi documentant, no me'n recordo, però vaja, si hem d'acabar a escorpir ja ho farem la setmana que ve. Tranquilament, i avui... Que no cal, i tampoc. A més, que van fer la primera franja, perquè si no recordem malament, escorpión lo dividimos por años de nacimiento, de tal año a tal año, y hicimos varias franques, comencemos con la primera y las últimas no. Però tu, d'escorpir, t'interessa? Claro, pero que yo, con la primera franja, a més o menys, em podia identificar una mica. Si comencem una cosa, la acabem. Exactament, hay que hacerlo completo. Aquí ha habido un lapsus con esto de las vacaciones, y entonces me ha pasado por el to y he pasado directamente por faena. De totes maneras, avui ens entrarem amb sagitari i, com diem, amb jupiter. Jupiter, què podríem dir per començar parlant de jupiter? Pues mira, jupiter es el gran benefico. Ah, sí?Porque siempre da. O sea, es el planeta que siempre da. Y el signo de la expansión mental y de la abundancia. Per tant, jupiter és molt generós. A la nostra cartastral, on tinguem jupiter, haurem de saber que és un apartat generós de la nostra vida. Quan triguen a fer la volta al zodíac? Això vol dir també la volta al sol o no? Sí, la volta al sol és el zodíaco justament de la volta al sol. Quan triguen a fer la volta al sol? Mira, 11 años con 86. O sea, casi 12. Casi 12. O sea, más de tres cuartos. Això vol dir que cada año jupiter passa per un signo diferent. Perfecto. Por eso cada año se dice que es el año del signo por donde pasa jupiter. Porque como da expansión, todos los nacidos en ese signo tendrán ese año serán expansivos para ellos. En aquest moment, per quin signo està passant jupiter, aquest 2015? Pues en este momento está pasando por Leo. Ah, o sigui que la gent que és Leo... Estan expansivos. I això, en principi, és positiu, no? Claro, siempre es positivo de no ser que lo tenga malaspectado. El sol, que entonces le dará exceso, porque siempre pasa que cuando jupiter está malaspectado, sigue dando lo que pasa es quedar en exceso. Por ejemplo, te pongo un ejemplo. Si quieres agua y está en buenos aspectos, pues me da el agua que necesito. Pero si está en aspectos desarmónicos, me manda una tromba de agua que casi me ahoga. O sea, que me da también, pero en exceso. Per tant, depèn de quin pol, sigui negatiu o positiu, no? Exactament. O depèn de la dinàmica que portem, ajuda, però anar cap a un lloc o cap a un altre. Exactament. También quería decir que hoy, por ejemplo, está a 12°, 35° de Leo. Con lo cual nos quiere decir que esto dura en Leo 6 meses. 6 meses más o menos. I després ja passarà el següent signe. Que serà Virgo. Que és Berge, correcte. Quin benefici d'anar a jupiter el signe que es troba, com diem, a la carta natal? Doncs on se encuentra, tiene buena suerte y le gusta disfrutar de las horas de ocio. Bé, doncs escolta, jo era que ja hem fet una presentació de jupiter com d'humana i ara sí que entrem una mica en profunditat amb els diferents aspectes de la gent que és sagitari. Comencem, si et sembla, la gent que és sagitari i que té jupiter a àries. Sí, muy bien. Pues vamos a empezar por este jupiter, pasando por a aries, que es heroico, ardiente, generoso y tiene habilidad ejecutiva, talento, de liderazgo y un fuerte deseo de liberar de acción. Perdona? Sí, porque claro, como jupiter es... de alguna manera expansivo, ya es el inicio, pues necesita, o sea, se juntan las dos fuerzas, que son de fuego, y hace que se expanda totalmente. Jupiter és foc, també, no clar, és sagitari, és foc. És ràpid mentalment aquest tipus de sagitari? Mucho, mucho, porque es súper rápido mentalmente. Además, es capaz de analizar errores del pasado, que esto no lo tiene todo el mundo y sacar provecho de ellos. Sobretot han de tenir noves idees? Sí, tiene capacidad de iniciar, por eso están a aries, y es innovador en filosofía y en educación, sobre todo. Recordo que moltes vegades has parlat dels àries com un punt egocèntric, que parlen del mateix... que es miran molt a ells i tal. A l'estat jupiter a aries és alguna cosa... és agocèntric en aspectes desarmònics? Sí, sobretot en aspectes inarmònics, tiene una tendencia a ser egocèntric, imprudente, impetuoso. Ya está a teo, porque justamente es lo contrario de las credencias religiosas que daría a júpiter, pues se iría al otro lado, completamente, a ser a teo. Bé, canviem de signar ara i passem a la gent que és sagitari, però que té júpiter a taura. Com podríem dir que són aquests? Bueno, por cierto, son muy prácticos, porque son tierra y son expertos en tratos financieros, y depende de cómo esté aspectado, puede ser genial en inversiones y finanzas. A taura estaría inclinada a tener un negocio propio. Claro, le iría muy bien en un negocio de su propio día trabajando con el dinero de otros, como a gente de bolsa o como banquero. A més, té coneixement de la que necessiten a les persones. Sí, esto es muy buena cosa, y en buenos aspectos tiene una profunda comprensión del verdadero valor de la vida y del gusto al lujo y al dinero y a lo que puede gustar a los demás, pero más que por el dinero en sí, es por lo que puede lograr con ese dinero. Eso es importante, porque no va por el dinero, sino él quiere tener dinero para poder obtener todo lo que a él le gusta, que no es lo mismo. Es para gastarlo, no es para retenerlo. M'imagino que aquest tipus de sagitari no li agrada que la persionin, no? Nada, a taura no le gusta nada, pero nada. Le disgusta más bien se podría decir que le presionen. I les preocupacions d'aquest tipus de sagitari amb Júpiter a taura? Júpiter, como también es la justicia y la religión, le preocupa a todos los que son temas mentales y de justicia y de religión, y de, por ejemplo, partidos políticos también. Molt bé, i, escolta, en aspectes inarmònics, com es comporta? En aspectos inarmónicos tiene gustos extravagantes, se va al otro extremo. Demasiado indulgente consigo mismo y muy perezoso. Deixem els taurons reira i continuem ara amb més sagitaris. En aquest cas, els que tenen Júpiter a bessons. Com són? Son autodidactas, diplomáticos, de mente amplia y de gran originalidad y agudeza mental. Puede convertirle en una persona muy comunicadora y creadora de ideas. Recordem que a bessons és la comunicació que fa excel·lència. Expansión en la comunicación sería traducido literalmente. Quines habilitats solen tenir? Pues expresar sus habilidades de muchas maneras. Podría ser dueño de una botiga que escribís, enseñar filosofía, dirigir un negocio... Aquí apuntes que... Peluqueros, también, hay todos los artistas peluqueros, por ejemplo, los que hacen esculturas, escultores, pintores... Todos estos también entran dentro de... Una sensibilidad especial, ¿no? Aquí apuntes també que solen tenir germans. Que curios, ¿no? Porque Júpiter en Géminis, que es la casa 3, indica a los hermanos y Júpiter siempre es expansivo. Por eso, generalmente, los agitarios solen tener varios hermanos. Y generalmente estos hermanos, además, viven fuera de su ciudad natal o en el extranjero, porque Júpiter también indica lejos de la ciudad natal o en el extranjero, sí. I, a més a més, tenen tendència a contraure més d'un matrimonio. Claro, esto es muy curioso, porque dirías, bueno, aquí de que estamos hablando de Géminis y de Sagitario, ¿por qué no sale lo del matrimonio? Pues yo lo explico. Resulta que justamente el opuesto a Géminis es Sagitario, con lo cual la pareja de Géminis es Sagitario. Y, claro, si el regente de Sagitario está en Géminis... Ah, claro. Entonces, Géminis, además... O sea, ya Júpiter suele indicar 3. Y Géminis indica múltiples de 2. Con lo cual, claro, ¿qué significa? Que va a tener muchos matrimonios. Que va a explotar. Jo ho entenc, que aquí va a ser una implosió. I ja per acabar amb el tema de Júpiter Abassons, corres a millorar aquests tipus de Sagitari en aspectes inarmònics? Pues mira, tiende... Sí, en aspectes inarmònics, tandeja a ser un intel·lectual... Pero pretencioso, sí. Debe aprender a dominar su inquietud. Porque es demasiado inquieto. Al ser Géminis, necesita moverse y comunicar. Y, claro, entonces, todo lo que es la ideología no necesita ningún movimiento. Sino que lo tiene que vincular a la comunicación. Bé, continuem amb la concha. Justament, com cada setmana, parlant d'estrologia i profunditzant sobre els diferents signes, avui em va passar l'atenció a Sagitari, el seu regent, com ja estem escoltant, és Júpiter, i continuem amb un altre. Veiem com es comporta Júpiter amb cranc. O sigui, la gent que és Sagitari i que té Júpiter a cranc. Clar, això també s'ha de donar... Una circunstancia molt especial, no sé si algun ullent que ho sigui... Això sucede cada 12 anys. Clar, cada 12 anys. Cada 12 anys hi ha una persona... Hay un año que todos los nacidos en ese año tienen Júpiter en cáncer. I com són aquests? Pues muy generosos. Són muy generosos. Y les gusta mucho, tienen gracia, simpatía. Y también tienen una habilidad para las relaciones públicas tremendas, porque, claro, son muy sensibles. Y entonces esto le hace que se lleve a la gente de calle. I, de fet, dius que també solen ser bons vanadors. Sí, ya lo creo. Puede sobresalir en los trabajos de venta también. Por la comunicación, por la facilidad que tiene. Además, sabe cómo entrarle al vendedor, o sea, el que quiere vender sabe cómo entrarle, porque conoce el mecanismo de su mente y, encima, tiene facilidad para la comunicación, y por eso vende todo. I amb la família? Bueno, la familia esto le encanta. Lo que más le puede gustar a cáncer es la familia. Es muy generoso con su familia directa y suele favorecer el buen ambiente y también demuestra un gran amor por los niños. I li agrada invitar a la gent a casa seva. Mucho, mucho. En su hogar con amigos y parientes es donde él se encuentra más feliz. I tema diners? Bueno, lo maneja muy bien y es muy importante que la gente se lea. Y, antes de pasar a la gent que té el secretario Júpiter a Leo, amb aspectes inarmònics. Sí. Puede ser demasiado sentimental, nos vamos al otro tema demasiado familiar, que no quiere salir fuera de su familia, y como hemos dicho antes, siempre dará exceso. O sea, siempre todo lo que sea pasos, aspectos inarmónicos, da exceso en el ao contrario. Bé, ens queden un parell d'esquines sobre Júpiter per acabar amb la Sagittària avui. El primer és Júpiter a Leo. La gent que té Sagittària i que té Júpiter a Leo. Com es comporta? Bueno, el Júpiter és servicial i ambiciós. Pueden presentar-se con casi todas las situaciones y le iría bien introducirse en un ambiente político. I gaudeix de la vida, també. Mucho, mucho. No le gusta la buena vida y sus muchas habilidades le convierte en un actor innato y en una persona pública. I en aspectes inarmònics, coses que potser hauria de millorar una mica? Puedes ser demasiado presuntuoso y arrogante, con tendencia a ser excesivo en todo. I la salut? Bueno, pues también, si hace excesos, puede tener problemas con el corazón y también con la obesidad. Porque, claro, es de alguna manera esparcigo. Clar. Sembla una broma, perquè vaig aquí a riure per tot el nas, però, bueno, és així. I acabem ja amb l'últim d'avui, que és com es comporta la gent que és sagitari i que té Júpiter a Berge. Com són aquests? Pues obtiene la cooperación de los demás y fija criterios elevados en todo lo que hace. Claro, darte cuenta que Virgo es tierra. Entonces, es muy práctico. Entonces, él va analizar muy bien y va a potenciar muy bien esa expansión. Sol ser estudiós? Mucho. Es un estudioso inato con elevados ideales y debe vigilar su tendencia a esperar demasiado de los demás. I, quan aquests sagitaris que tenen Júpiter a Berge, analitzen molt les coses? Sí, es muy analítico y práctico y amable, pero a veces está limitado. Por exceso de análisis se relantiza mucho el inicio. Entonces, esto no le conviene. Y también, en los afectos, le cuesta sacar los afectos. Tot i que cuida molt els atalls, no? Mucho, mucho. Por esto entra en conflicto con la expansión, a veces. I és exagerat amb la neteja i l'ordre? Sí, ya lo creo. Excesivamente limpio y ordenado. I en aspectes inarmònics, com es comporta? Sí, pues puede ser perezoso, desalineado y bohemio. Bé, de cotxe, fins aquí. Unes demanes. Ara parlem de Júpiter, el planeta Generos, per excel·lència, de tots els que anem tractant. La setmana que ve tancarem amb escorpí. I després anirem continuant amb aquest sagitari. Llavors ens quedarà, si no em equivoco, cap picorn. I després hi ha aquari i peixos, per acabar aquesta ronda profunda. És un altre nivell, això. Això que estem fent les últimes setmanes. És un nivell, ja, d'espel·lologia astral. Provaixa. Muchas gracias, Jordi. No a tu per venir i ens veiem la setmana que ve. I gràcies a tots els oyentes i a totes les persones interessades en aquests temes, us esperàvem, en essència, per informar-nos de les activitats que realitzem. És veritat, essènciadivocació.com. Concha, que vagi bé i bona tarda. Moltes gràcies a tots. Adeu. I tot seguit, nosaltres, que parlarem amb el senyor Benito sobre una cosa curiosa, i és que ha mort un home aplastat per una lápida de la seva sogra. Parlem de tot seguit. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy, cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern, Fluzo, segona temporada d'un programa fresquito-fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòni, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Un recte final d'aquesta primera hora del programa i com cada dijous tenim a l'altra banda un mestre, un líder espiritual, un bud de contemporani. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Domena, no cal que m'entaboni més, eh? No?No, no, no. Em deuen 30 euros i...Jo encara no he cobrat, jo et dic que... No he rebut el mail que li vaig enviar? No els he rebut. No sé què em passa en el correu, a la safata d'entrada, no és just, oi? Sí, la bústia d'entrada. Escolta, ha mirat el correu brosa. El brosa?Sí, el brosa de Nadal. La safata grossa?Sí. No, no, el correu brosa. La bústia de la paperera reciclatge... El correu brosa deu ser una cosa més poètica, no? Sí, allà, al coset de la Seca. Al coset de la Ha, Ha. Escolta, senyor Benito, anem a la qüestió, perquè hem preparat unes quantes notícies per a vostè, eh? Molt bé.Sí. Mira, ha mort un home...No em parlarà d'un avió que caigut i aquestes fotos, no? Ha mort un home... No, en principi, no, però és una miqueta macabra, perquè ha mort un home aplastat per la làpida de la seva sogra. És un veí de trup a Pensilvània, el norès dels Estats Units, i que va perdre la vida la setmana passada en ser aplastat per la làpida de la seva sogra en el cementiri de la localitat. Malament. Tothom recull el Washington Post, que estava adornant la sepultura de la seva sogra en motiu de la Pascua, quan la làpida va sedir sobre ell. La seva dona...Poca conya, amb la sogra. La seva dona estava al seu costat, i encara que va acudir a demanar ajuda, no va poder fer res ja per salvar la seva vida. Ja, ja, és que el pes d'una sobra és el pes d'una sobra. No sol treu de sobra, patiment. Vol dir que potser amb la sogra va portar-se bé amb vida, perquè després... Ah, això m'he de dir, amb vida constantment, i a la mort també, però amb vida més clara. Home, aquest home jo crec que l'amor torni, no? Sí. Alguna cosa havia fet perquè van anar a atjar la làpida. Està parlant d'un tio que va atjar la làpida de la sobra. Ja sé. Imagina't el càrrec de consciència que hauria de portar. Per això, llavors, la sobra va aprofitar en un... Bé, clar, del més enllà, trasvíida i tal, i va fer. Diu-lo, l'Obis Podest Cranton, que és Josef Bambera, que va emetre un comunicat lamentant l'amor d'aquest feligrés, en aquestes circumstàncies, diu algú que aquest home, l'Obis Podest Cranton, considera inimaginable. És una cosa que, al principi, no costuma passar, no? Sí, bueno, aviam, no costuma passar. Jo sé que els cristians, molts cristians, van morir lapidats. És veritat, és veritat. Igual és una tradició que ara torna a posar en moda la lapidació. Sí, però és una lapidació del més enllà, aquesta, si de cas. És una lapidació interdimensional. Ves que en aquesta població no estan per tonteries, perquè aquest home que va morir pobre, estic fent boi-tac, va ser enterrat el mateix cementiri on va perdre la vida. Mare meva, hosti, això ja és... Això ja n'ha aparellit. El col·lo d'alcinisme, eh? El recotxiner, o què dirien, en castellà. Sí, perquè clar, doncs sabem si va... Home, el costat de la sobra, no? Ja, el costat de la sobra, per més enri. Deu haver-hi un terratrèmol allà, no, no, no. Una tensió no resolta, que dirien, que diria un dramaturg. Un dramaturg, diria, aquí hi ha una tensió no resolta. Aquí hi ha alguna cosa que ja ho resoltreu al més enllà, o ho deu estar resolent, potser. Clar, clar, clar, clar. He pensat en vostè que li agradaria així. Bueno, d'aquí què podem extraure d'aquí? Dos coses, eh? Jo extrauria ja, aixins del volt de prunta, la primera. Porta't ben la sobra, eh? Correcte. La tercera, no l'amatis injustificadament. Ja, vol dir... Però això ja és presumptament, no? Presumptament, presumptament. No sabem què és el que ha passat. No, no, jo ho dic en termes generals. Gafant el cas per fer-ho generalitzar-ho, eh? El cas concret del fer-ho generalitzar-ho. I després, evidentment, no li posis mai una bàpida a la sobra. Això és del gener, un tonto, eh? No, perquè després tu l'hauràs d'anar a atajar, i després pot passar que l'hi ha passat i estic fent boi-tac. Això mateix, jo recomanaria cremar la incineració. La incineració, vals. Ell ho ha entrat al costat, els guardes d'allà, amb una capsa, o les tires a la llar de foc, eh? Vull dir que és igual allà. El que tingui menys perill, no? Sí, el que tingui s'ha de buscar sempre el mínim ritme possible. Escolta, una altra notícia que hem trobat aquesta setmana, també, i que vagaria ja deixem el tema de la sobra, perquè s'ha trobat un home a platja d'Aru, i els Mossos han detingut un veí d'aquesta població del Vaja Empordà, que es va inventar que l'havien anat a robar a casa per cobrar la segurança. No serà el primer que ho fa, eh? Això és més bell que... L'home, però, ho va fer de manera tan metocera que de seguida se li va veure el llautó, d'entrada perquè, quan va anar a comissaria, va dir que el robatori havia estat el dia abans, però va portar fotografies dels objectes sostrets, com, ara, televisors, consoles i joies, prezes tot just una estona abans de presentar la denúncia. Això, què vol dir? Que l'home va dir, em van robar ahir, però va presentar fotografies fetes una hora abans, del dia següent del suposat robatori. La policia va dir allò, data de modificació de l'arxiu, no de la fotografia que s'ha fet al mòbil, fa una hora, i m'estirem vostè que li van robar ahir, però, d'entrada, diu que quan va anar a la comissaria, va dir que el robatori havia estat el dia abans, i va dir que li van robar la fotografia dels objectes sostrets. I per si no n'hi hagués prou. No, però igual era que la màquina estava malament de dia. Diu que l'home potser tenia això de mirar, no? Bé, ara, després, vostè va dir pensant les conclusions, que ara en l'explica... Perquè l'home va explicar que el lladre havia forçat la parciana del balcó per entrar, per si no n'hi hagués prou, i quan els regents d'investigació van al pis, de seguida vam veure que era mentida perquè la parciana estava intacta. Estava igual. El detingut té 35 anys, viu a platja d'Aru, i el dia 11 de març, pels voltants del migdia, va anar a la comissaria de Sant Feliu de Guixos, per denunciar que aquest lladre l'havia entrat a casa. I l'ha avorratxo o no? Bueno, no ho sabem. En principi, diu que s'havien emportat tres consoles de videojocs, dues tauletes, un ordinador portàtil, una videocàmera, tres lallotges i diversos joies. Collons, ja el venia un magatzem, aquest, oi? Clar, que tot això d'això d'hauria de amagar l'armari, després. Ah, clar, clar. El mosso petós, no? Que haurà la porta d'armari i li cau tot. I ja... Caso resuelto. Els Mossos van obrir una investigació i van veure que hi havia alguna cosa que no quadrava, perquè al cap de poc van tenir l'home per simulació d'aquest delicte, i per haver intentat estafar l'assegurança. La mare, això és molt més perillós. Val, el detingut diu que no té antecedents, va poder marxar poc després. Això sí, amb una citació judicial sota el braç per anar a declarar davant el jutge d'instrucció en funcions de guàrdia. A veure, conclusió en dir per la ciutat. Conclusions, així d'una manera ràpida. U, dir-li amb aquest senyor que em deixi els cicotròpics de pa de banda. Cicotròpics d'idro, d'alcohol, fora, això, ja no. I que regenerim aquests sentits. La segona, jo diria que en els casos d'aquests, que jo sé, a mi no n'he explicat en algun cas d'aquest, i li he viscut, eh? Ah, sí? Si un dia li explicaré, ho vaig viure, eh, això? Explica, explica, perquè clar, això hi ha molta gent que pensa, que aquí jo puc veure a negociar amb el tema de la segurança, perquè si ho cobreixen, per exemple, que se'm talla un dit, doncs mira, em tallo el dit i dic que jo què sé, que me l'he tallat... Això també va passar ara fa poc, que va haver-hi un paquistaní, que va agafar i es va tallar una cama. Ah, com diu ara? Sí, li portaré jo la notícia. Aquí, a Espanya, a Catalunya, a Catalunya. Si un paquistaní d'aquests no li ha besat, i va dir, què farem? I va agafar, va sospir unes polis, no sé què, bé, els detallar, no me'n recordo, però va agafar, i xaca! És una realitat molt dura i molt cruel, perquè, clar, això vol dir que la gent... Jo? Una realitat. Ho està passant malament. Sí, sí, sí. No va la gent tallant-se a parts del cor, eh? No, no, perdona, o sí, perquè em sembla que va ser assalt, que també van enganxar un home, que va anar a un ambulatori, i van dir, mira, m'he tallat el dit, i no tenia el dit, i els Mossos van investigar i van trobar el dit, això ho he documentat alguna vegada, ja em sembla, van trobar el dit a la paperera de davant de l'ambulatori. Ah, sí, sí, sí. Que hi ha sigut l'home mateix per voler cobrar la seguretat, i, per tant, no dic que ho faci tothom, però dic que és una realitat molt dura, a la que viuen, no? L'automotivació hi és, eh? També hi ha un cas d'automotivació, ara ja no s'ha sentit tant, però hi havia una sèrie de gent que es llançaven en el semàfor, en el cotxe. És veritat, és veritat. I així ens els atropellaven i cobraven. Sí, això ho he vist en alguns països de Sud-Amèrica, que hi havia d'aquests vídeos que surcolen per internet, d'un tio que portava una càmera al cotxe, i veieu com... I ja estava parat, eh, estava parat, i ve un ciutadà caminant i es tira sobre el cotxe. I llavors, al tirar-se, diu, m'he atropellada, usted, caballero, i l'altre està parat sense moure's amb el cotxe. Ho dic perquè, clar, aquestes coses... La gent és molt pilla, no, Benito? Clar, és molt pilla, molt pilla. El que passa és que he fet de la trampa, he fet de la lli... Va bé, jo és perfecte. Una altra, una altra, molt pilla. Dic, no, que la gent és molt pilla, però hi ha alguns que no han tant, eh, perquè fa pocs dies va sortir una notícia a la tele d'uns joves que tornaven de festa, estaven en un pis, i ves a saber com, però es va... Bueno, es veu que el pis es va ensendiar, no se sap ben bé com es va provocar l'incendi, però per la finestra van començar a sortir billets de 50, 100 euros, etcètera, etcètera. Es veu que tenien... no sé si... Espero no dir-ho malament, però crec que tenien més de 8.000 euros en el pis i van sortir, per tant, aquests jo no sé si hauran cobrat el segur o què, però ja em diràs tu, que fan uns joves en un pis que tornen borratxos, comencen a sortir billets pel balcó, no crec que el cobreixi ningú, eh? Bueno, senyor Manito, alguna conclusió ja per arrematar aquest tema? I quan tens que fer aquestes coses, no les facis tu mateix. Agafes un col·lega i li dius tu, mira, va, vine aquí... Tu pots trucar al telèfon de lladres de guàrdia. Sí, però abans que tinguin segur, no? No, sí, però hi ha un servei de... de lladres de cacos, hi ha un servei de cacos d'obligència, tu els truques i dius... I necessito un cacos per fer-ho amb moltes coses, eh? Perquè no podem entrar ni en casa, que vingui a un cacos, per exemple. Una altra cosa, eh? Ni oblidar la combinació de la caixa forta. És com una mica el telèfon del 112 per cacos, no? Ah, per cacos. Hi ha una casa, aquesta plena de lladres, de gent que està disposada a ajudar el ciutadà... A ajudar-te....que vol cobrar la seguretat. Cobren una miqueta... Potser que no puc obrir la caixa forta, que portin un caco, porto un caco i cric, cric, cric. Pots dir-me i rober ret fort, no? Això mateix. Sí, això és molt bé, una mitja. Escolta, necessito... Necessito robar-me a casa meva. Clar, sí. Sí, sí, ha quedat clar. Hi ha unes categories, eh? Caco guante blanco, caco... reventar puertas... Potser de diverses maneres, eh? Ja farem una taxonomia. El que s'ostrae la cartera en plena calle... Això mateix. És com a l'equip o a de cacos. Senyor Manito, ho hem deixat aquí, no tenim més temps avui. Ens ha quedat el Tinté una notícia que ja deixo el titular per la setmana que ve, que és la Guàrdia Civil. Diu que ha enviat a 15 gens de l'Ordes... A l'Ordes, perdó, amb totes les desperes pagades. Això ja ho comentarem la setmana... Però és que això ni nada al Jordi, és un diàleg. Senyor Manito, gràcies, i la setmana que ve, va. Ah, sí, bé. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui l'hi ensabria. El president de l'Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya afirma que no els consta cap pràctica extremista clara a les masquites catalanes, Maria Núria Ravella. Mohamed el Gaudouni ho ha dit en unes declaracions a Catalunya Ràdio. La misquita depèn de cada imat, en general, nosaltres no ens consti de forma clara una pràctica que s'hi ha molt, que s'hi ha en aquesta línia d'extremisme. Ara bé, et net, que no estan d'acord amb totes les idees que es difonen a les masquites catalanes? Ara mateix. No podem estar d'acord amb algunes idees que, a lo millor, dificultin la normalització de la pràctica religiosa al país nostre, però això no és suficient per alarmar tot el que va fer el ministre d'Interior del Govern espanyol. El president de l'Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que representa 170 llocs de culte, demana el ministre de l'Interior que arrectifiqui. Fernanda Díaz, en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, va assegurar que la meitat de les masquites més extremistes de l'estat es troben a Catalunya. Notícies breus, Montse Quadreny. El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, de processat 11 als càrrecs militars i policies marroquins per delictes de genocídia al Sàhara Occidental, entre els anys 1975 i 1992, Madrid i tants als La Fuente. Bona tarda, el jutge Ruz, ha pres aquesta decisió a instàncies de la Fiscalia, basant-se en les declaracions de 19 víctimes directes delictes comesos i denunciats amb el suport de documents d'identitat de l'època o fotografies de les eleccions causades per les tortures. A l'abril del 2012, arran de la reforma de la llei de justícia universal, Ruz va rebutjar archivar aquesta causa, perquè quan van passar els fets denunciats en els anys 70 i 80, al Sàhara Occidental era territori espanyol. Àngels de la Font de Catalunya, Ràdio, Madrid. L'Aiatola Ali Hamanei, líder Suprem de l'Iran, exigeix l'aixecament de totes les sancions per accedir a firmar l'acord definitiu sobre el programa nuclear iranià. Ho ha dit avui en un discurs televisat. Hamanei també ha afirmat que encara s'havia aviat per celebrar res, en referència a aquest pré-acord sobre aquesta qüestió, a solit ara fa una setmana a l'usana amb 6 potències mondials. Res no està tancat encara. Res del que s'ha fet entre les dues parts és vinculant. Quina postura puc prendre? Si algú em pregunta si estic a favor o en contra, li diré, no hi estic ni a favor ni en contra. Artur Mas demana als socis de la Unió Europea que forcin Mariano Rajoy a negociar sobre el procés sobiranista per evitar una declaració unilateral d'independència. Declaracions que ha fet a l'agència de comunicació nord-americana Bloomberg. Mas, que avui tanca el seu viatge oficial als Estats Units, ha volgut deixar clar que l'eduï és un últim recurs. Sempre és una opció última que en aquest moment no hem de posar sobre la taula, perquè les coses s'han de fer de manera diferent. Artur Mas hem sentit que feia aquesta declaració als Estats Units mentre aquí al país hem sentit un moment invertint, diu que invertirà més diners en la millora de les estacions de Rodalies d'aquí de Catalunya. Això ho diu el ministeri de fet que ho anuncia la ministra Pastor dins d'un nou pla d'àmbit estatal que complementarà el que ja va impactar el govern espanyol i l'estat espanyol. Bona tarda. La ministra de Foment no ha volgut concretar quants diners adicionals s'ho posaran respecte al pla cordat l'any passat, però assegura que beneficiaran especialment les estacions catalanes. Hay una parte muy importante, muy importante, le diría, que son estaciones en Cataluña. Xelfeixes, Catalunya, Ràdio Madrid. Dia negre a les carreteres llei de Tanes amb dos accidents mortals, a Covells, a la Noguera i a Bellvis, al pla d'Orgel, el migdia a la conductora d'un turisme a mort en topar el seu vehicle amb un camió en una carretera local al terme de Covells, a la Noguera. A primera hora d'aquesta tarda, al terreny municipal de Bellvis, al pla d'Orgel, un turisme ha sortit de la carretera i ha topat contra un mur. Amor, l'acompanyant de 95 anys i veïna de Bellvis, el conductor de 90 anys, ferit greu, l'han traslladat a l'hòstia de la nou de Vilanova de la ciutat de Lleida. La Universitat Catalana d'Estiu ha estrenat avui la seva seu permanent a Prada de Conflent, que han batejat amb el nom de centre d'estudis transfronterers Pau Casals. Girona Fèlix Martín. Bona tarda. Un dels impulsors del projecte, el geografi professor universitari Joan Vacat, ha destacat que és un centre inédit i transfronterer, pensat sobretot per la joventut. Els fos de futurs català i europeu. Dirigit a la joventut. Principalment, els alumnes de les escoles i dels instituts. Els estudiants. És a dir, els futurs ciutarans europeus. Que convioran aquí i tindran un contacte directe amb el país i la gent. El nou centre ocupa tres edificis i ha costat més de 5,5 milions d'euros. i ha costat més de 5,5 milions d'euros. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona. Esports, Òscar Fernández. Dani Albes refusa l'oferta de renovació que li ha fet al Barça. El Brasile demana, com a mínim, dos anys garantits, però el club només li ofereix un any ampliable depenent del seu rendiment. En principi, no hi ha de vent nova oferta a Blogranà, però ni Albes, ni la seva representant, es tanca en la porta a seguir negociant. Encara, al Barça, Javier Mascherano reconeix que l'equip actual no juga de manera brillant, però destaca el seu nivell competitiu. L'espanyol de la seva banda juga aquest vespre, el seu partit de Lliga, el camp del Vila Real. Sergio González podria fer rotacions per dosificar l'equip. El partit es juga a l'Esdeu i el transmetrem en directe, des de dos quarts de Déu a Catalunya Ràdio. Avui també s'han de jugar un parell de partits més de primera, a l'Esbuit, el L'Ètic Club València i a l'Esdeu Elge Getafe. A les Champions d'en Bol, qui juga avui és al Barça, a l'Esbuit, a la pista del Zagreb, cruat és l'anada dels quarts de final. Recordeu que l'ex-blogrant a Vesa Limbujovic és l'entredor del Zagreb, un equip que està invicta a la seva pista, a l'Arena Zagreb, un pavelló amb capacitat per a 15.000 persones. A més a més d'això, a la volta al País Bàs de ciclisme, segona victòria del Polítol Rodríguez a la quarta etapa, la d'avui, no hi ha canvis a la General, això vol dir que el Polítol continua sent segona amb el mateix temps que el líder Sergio Luis Nau. L'Aya Sanz ha fitxat per la marca Austríaca KTM, disputarà amb ells el Mundial Femení de Enduro i també la pròxima edició del Dakar. A les 9 d'avui, amb Bàsquet Femení, l'Espar City Leaf Girona es juga l'accés directe a la final davant del Conqueró de Huelva, i, a més a més, a la Lliga CB de Bàsquet, la Bruixa Dorma en res ha arribat a un acord amb DJ Cili per ser el sustitut del l'esionat Mario Littel. Doncs tot això a la set, el Catalunya Vespre. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 7 minuts. Es parla Andrea Bueno, nova jornada de treball de la xarxa de Màtica, la memòria de les ciutats, que lidera nivell estatal l'Ajuntament de Sant Just. Me l'agacull avui demà a la tercera trobada de la xarxa, amb representants de la dotzena de ciutats que hi participen. La primera trobada va tenir lloc al maig a Sant Just, municipi que lidera el projecte, i la segona a Barcelona. Amà a la que avui demà es reuneixen representants dels municipis i ciutats participants, com ara el Caladegua d'Aire, Seragossa o Santiago de Compostela, per tal de parlar de conceptes i experiències vinculats amb el patrimoni i amb la memòria de les ciutats. Recordem també que segueixo obert el termini per presentar reclamacions del que fa el Senz Electoral. Fins el 13 d'abril es pot consultar la inscripció al Senz Vigent i presentar reclamacions si s'escau davant de la delegació provincial de l'oficina del Senz Electoral. Es pot consultar al web de l'Ènsia, es disposa de certificat digital, a través de la pàgina cd.ine.gop.esa. Presencialment es pot consultar l'Ajuntament en horari de matí i també el dia 13 a la tarda. El dia 17 d'abril s'exposaran les reactificacions. Ja que vam parlar amb els nous horaris a Can Gynasta el centre de cívic Joan Maragall des de l'1 d'abril. Pel que fa Can Gynasta, l'horari de matí és de dilluns a dijous, de deu a quarts de dues i de tarda de dilluns a divendres de quatre a deu. Els dissabtes obre de deu a dos, quarts de dues i de sis a vuit i els diumenges de 12 a dues i de sis a vuit. A l'estiu l'horari serà diferent i de la seva banda, des de l'1 d'abril, el centre cívic Joan Maragall, obre de dimarts a dijous del matí de deu a una i a la tarda de dilluns a divendres de quatre a dos, quarts de nou. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. Els enjurs notícies d'edició vespre a les 7. Mentre estan, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. Ara es pot resparir l'esper. Sent unit resparir l'esper. La ràdio és Sant Just. L'Hora és el web de la ràdio. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell. Que fins ara m'utilitz. 400 pisos per vendre. Si se la ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Deixeu-vos veure la música. La música. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del fluxo. Cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio Desvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un tren baix. Cultura mà. Aquestes són les 6 i 11. La segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona amb l'Arnau Consul, en les accions de llibres, que vindrà a parlar-nos del recital d'aquest dissabte. I a més a més també tindrem, d'aquí els moments, la peça setmanal del Pau Marcos a la secció Mama. Estic bé des d'Oxford. I també Alana Rovira a l'espai de carretera Raya. Però abans de tot això, s'ha d'anar cap al tènding tòpic de la segona hora. Perquè avui ha sigut un dels temes més comentatges a Twitter, Yes Weekend. Perquè Artur Mas ha palat a les vlogues en d'Obama i el Weekend of People. 8 de People. Per reivindicar el procés sobiranista català en una conferència que ha donat una universitat d'estats units. Sí, el president ha comparat el Yes Weekend of People i el 8 de People, i s'ha fet el que ha fet l'Ajuntament. El president ha posat en la feina que la situació nord-americana amb la voluntat dels catalans ha decidit el seu futur el pròxim 27. Li donen fet els gags a Polònia. Ja veig Artur Mas vestit de Jefferson, per exemple, o de Bram Lincoln. En aquest cas... Com comentaves, ho ha fet en el discurs que ha pronunciat avui a la Universitat de Columbia davant d'unes 300 persones. Una més d'explicar la història de Catalunya, i tenir una majoria a favor més ampli en aquest cas que la d'Escòcia. A tot això Mas també ha afegit que no ha vingut a queixar-se, sinó a explicar que els catalans somien amb un futur diferent en què Catalunya tingui un estat independent. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Marqués de Moriac diu la gent que critica el tema de Yes Weekend, del Mas i ni tan sols amb vis al discurs, aquesta gent. Un altre comentari és Mas Català diu, Yes Weekend, fer que els independentistes no aconsegueixin que la cara són majoria. I la Aurora Teadora diu, això de Yes Weekend és com podem, no? Podem, en el cas que ens deixis opinar i manifestats. Gràcies, Cristina. De res. I nosaltres, que hem de parlar amb l'Anna Rovira, que ja tenim aquí, Anna, bona tarda. Bona tarda, Anna. Uuuh, és el que aquí va. Recordem que l'Anna Rovira, l'última vegada que teníem contacte amb ella, amb un cotxe amb dos persones més. Ara anem cap a on era? Dènia, no? Un tignant. És el festival. Sí, que hi havia gent com hoques gràcies, xarango. Durant tres mig, 3.500 persones van estar en aquest festival, el sud del país valencià. El límit amb el melacanis. Què tal, Anna? Com et van anar? Molt bé, això és molt bé. Va ser molt divertit. Estàs recuperada, ja, o no? Perquè és un tutor, eh? Tornar en cotxe, quantes es van ser? 4, 5 o a 20? Més, diria que més en cotxe. Però quantes a tu era l'Antòfia? És que ens va passar de tot, amb el cap allà, saps? Com? Sí, va passar de tot. És que... L'hem ajudat, quasi, una mà fugant a la residència. Què? Sent-te saber-ho! Veu fer que té estopa un home que l'estava fugant d'una residència? O sigui, l'home, nosaltres anàvem per la carretera nacional. I arribarem. Al final, també, m'acaba pagant de loco que n'hi havia. M'han tancat a la nacional, de cop i volta, para el cotxe, l'anàl·lega clàssic, l'anàl·lega conduïa, i diu que hi hagués un home que aquella. Però què dius? Que no hi ha ningú a la carretera. Sí, que sí, que sí, allà a la coneta, un home a terra, però un home gran, de 90 anys, tenia aquest home. Doncs clar, no el podien deixar allà al mig, aquell home. Però què feia, sol, un home de 90 anys? Anava a casa seva, ella es va escapar de la residència d'avis d'un poble, i anava a casa seva a 20 quilòmetres caminant per a mig de carretera, però ell no ens va dir que s'havies escapar. Però tenia una malaltia socials, d'Eimar o alguna cosa així. No, no, no, ella estava bé, eh. I què us va dir? Acostant-me a mi casa que està 20 quilòmetres. O sigui, que li hem preguntat a cafè allà, i ens va dir que res, havíem marxat de l'hospital, que havia estat a l'hospital i havia sortit, havíem marxat. I que no sabien si és que havíem marxat d'a veure algú, o havíem marxat de l'hospital. I com va començar? I clar. I ens va dir, i li preguntàvem, perquè estava a l'hospital, i ens va dir que no, que jo he anat a un infart, i jo pensava que estava sense volar el cotxe. Com va acabar la situació? Bueno, al final ens va dir que el deixísim en un bar on treballava el seu net, que no era el seu net, però el coneixien i allà vam trucar a la família. No te'n vam marxar, però era molt surrealista la cosa, eh. Voleu desentendre? Home, però no ens vam portar a un festival! No, no, no, l'home ens va dir que el deixísim en aquell bar. No te'n vam deixar allà, li han explicat la situació, els que hi havia allà que els coneixien a l'home. Sí, sí, sí. I van trucar al seu net. Això és de l'humició d'oxílio, eh, potser? És que no ho sabia, és que, clar, l'home anava sense res, però el deixís a l'home. Sí, sí, sí, sí. Ah, coneixien. Sí, allà treballava el seu net. Però clar, era molt raro, és com truquem a la policia, però clar, vull dir, que tothom ha marxat de la gent sense que ningú sàpiga, ningú sap on està, que tothom... Jo no havia sortit a l'apareixó. Alguna cosa a mi no es va passar durant aquelles tornades, baixant cap a un tignant, amb la topista... No, baixant cap a un tignant, no. I de tornades? No, tornades tampoc. I allà? Allà, no. Sí, però no les vol explicar. Queda allà, el que passa a un tignant, queda el tignant. No, però va estar molt bé, va estar molt bé. Sabeu la cara, sabeu la cara. Ai, fill, que ets una pellina, Ana, pellina! No, però la gent era molt simpàtica. La gent que organitzava el festival, super simpàtics tots. Però que hi havia més de 3.500 persones a la campada i... No, no, la gent que va passar per el festival va ser 3.500, a la vegada no ho sé jo, que aviam. Ah, va, d'acord, d'acord, d'acord. Que potser un anava un dia, un altre altre... Podien comprar entre altres dies, no? Sí. Clar, si compraves podies comprar dos dies o per dies. Escolta, i els hoques gràcies, què tal en directe? Molt bé, ja els havia vist, molt divertit. I xarango? Xarango? Jo també els havia vist, ja, però... Què dius ara? No sé, hi havia algú que no m'acaba d'agradar. Sonaven raro. Per què? No ho sé. Potser era alguna cosa dels bafles, alguna cosa... Potser, eh, potser, però no ho sé, però la resta sonava bé. Sí, i a vosaltres no els bafles. Perdona, em vas dir que xarango no va estar d'alçada? Potser jo m'esperava molt, a veure que no ho sé. És que veu-ho, tinc el que els vaig ara, va ser allà a la Mercè, que no sentia res. Llavors millor que a la Mercè, segur. Ah, vale, vale. És que no sentia rara, Mercè, però no sé, em sonaven la veu rara. No ho sé. Potser era jo, eh, Caï. És l'història de l'Anna Rovira al festival. En fi, ara hem d'anar cap a la gent de... Oh, quina famandra, eh, d'anar cap a la gent de Sant Feliu, Splugart... I a més, aquesta setmana no hi ha gaire cosa. No... Però vaja, hem d'anar igualment. Comencem a l'abril amb pocs actes, tanes en Feliu com esplugues. Carretera Raial. Amb Anna Rovidal. Bueno, Anna, comencem, com diem, amb el que fan a Sant Feliu. Avui a les 8 del vespre, s'hi inaugura l'exposició Qui a Tricomies Glisser. Eh? Jo també ho entenc al títol. Però, bueno, es diu així. És una exposició on hi ha obres de la meca dels anys 90 de l'artista Rafael Plaza i està instal·lada la planta baixa del Palau Falguera. O sigui, només entrar al Palau Falguera deu estar allà, com el Hall. No sé per què, potser no hi ha prusals. Potser sí. Més coses, el Divendres hi ha una altra exposició, eh? Aquest cop, però el primer pis també del Palau Falguera. Exacte. I també s'ha nascut al vespre la inauguració de l'exposició i es tracta l'exposició va sobre el Barça als Còmics. Com? Sí, al Barça als Còmics. És una exposició del Barça? Sí. Ah, molt bé. Però que aparegui còmics. Deu ser... curiosa. Bé, tot això... Recupilatori de còmics, no? Sí, suposo que sí. Però s'han fet còmics del Barça? No crec que siguin còmics del Barça, sinó que en algun còmics potser potser és un partit del Barça, o saps? Home, eh... Suposo que és això. Eh? Acabaven jugant al Barça? Jugaven un partit contra el Barça, eh? No, no. I jugava al Barça. O li veig jugava al Barça. Va, va fitxant pel Barça. Sí, sí. És veritat, és veritat, és veritat. Però que no es veia Barça. És que es veia Catalunya o alguna cosa així. Catalunya? Sí, crec que sí, eh? De final dels 80, quan es va crear Oliver i Benji. Ja, però aquests nous capítols no són al final dels 80, eh? Són més nous. Es van fer pel Mundial de Corea i Japó, aquest. Ah, van fer com una mena de... Rimenberg. Rimenberg. És que jo em mirava molt, Oliver i Benji. M'agrada més coses, perquè també tenim sobre la taula... Una altra història és un concert del cicle contra Baix. També demà, a dos quarts de 10 de la nit, a la Teneu de Sanfaliú. Actua en paret Reyes i Gypsy Roots Vans, que són un grup de rumba catalana, i el producte de les entrades va des dels 8 fins als 12 euros, depenent de si ets soci o no ets soci, segona cosa anticipada o no. M'agrada el nom del grup de Gypsy Roots Vans, que no t'hi aniria com sona, perquè no has escoltat mai, però ja pel nom molen. És com que no et dipegin a rumba catalana, però està bé. Sí, necessitar, no, clar, Roots Vans. No sé si tenen alguna cosa a Spotify o tu ho has buscat. No, no ho he buscat. Busco-t'ho. Esclar, m'apareixen els Gypsy Kings, però no són els Gypsy Kings. Estem parlant dels Gypsy Roots Vans, que no sé si tenen alguna cosa a... Home, ara que es diu això de Roots, allà al festival, hi havia un grup que es deia 30 Roots. Ah, què vol dir Roots? No ho sé. Bueno, que ens eren de sardeña, però eren guai. Te'n tocava en Rigue. Un router. Més coses, passem ara al dissabte, perquè hi ha dos actes musicals. El primer, a les 3 de la tarda, el Palau Falguera. És un acte que a mi m'ha semblat molt curiós, perquè no ho he sentit mai. Hi ha la setena trobada de flautes de Catalunya. Què? Sí, és com curiós, no ho sé, és graciós. Flautes de Catalunya? Sí. De qui tipus? Flautes, no digues res. Potser sí, travesseres, no travesseres, no ho sé, però m'ha semblat graciós, l'acte. Sí, amb la graciós ho és... I per cert, ara com venia cap aquí? Quins racons, jo toca per la flauta. Em sent encara la cançó, eh? Quina flauta és la tocla? Jo em sabia la línua de l'alegria, David Toven. Jo el sol si do re, sol si do re... Però quina cançó és aquesta? No ho sé. Sol si do re. No, sol si do re, si sol si la... No m'ho hauria. Sol si re, re do, sol si do re, si sol la... Ja som aquí. El ja m'ha arribat. Ja som aquí, ja m'ha arribat. Ja som aquí, ja m'ha arribat. Jo em sabia també l'alegria, que era... Si, si do re, re do, si la sol, sol la, si si la la... Jo no ho sé, que em sabia. Jo no em sé res. Jo també me la sabia així, les cançons. I l'himne del Barça, no? No, no. Hi ha persones que tocaven l'himne del Barça amb la flauta. La banda de Barça era una mica i ara la flauta. Bé, només corres, perquè hi ha un altre acte a aquest dissabte. Potser no és tan musical com l'altre primer, eh? T'acabarà a les 9 del vespre, però sí de 5 a 9, eh, qui és? En Caram de Joves de Sant Feliu fan un torneig de videjoc Jazzdance. Ah, i què vol dir això? Que hem de començar a ballar? Sí, crec que és el lloc que tens com un mando a la mà, i que la Tera detecta llavors balles, com la Tera diu. És com una competició, sí, crec que és amb l'8. Bé, i acabem ja amb els actes de Sant Feliu, aquest diumenge. A les 12 del migdia, a la plaça de la vila. Hi ha un concurs de sardanes? El concurs de sardanes, que es fa cada any. Aquest any s'ha adelantat, només feia més tard, i l'organitza l'agrupació cultural folclòrica amb la Copla principal de Terrassa posant la música. Visca. Però són sardanes tradicionals, no? Sí, però... No són com els de la contemporània. No, la contemporània... Bé, més tard, a Sant Feliu. Ah, sí? Bé, per la plec de la salut. Ah, el costum va venir. Sí, sempre ens toca les notes, les barba, allà amb la soca i ens la toca. I després toquen sardanes. Però sardanes com aquest? Sí, sí, sí. Les versions que fan. Indiana Jones. No, això és la guerra de les galàxies. La guerra de les galàxies, sí. La guerra de les galàxies, no, clar. A mi una cosa que m'agrada molt dels concursos de sardanes, no n'he vist gaire, s'ha vist a Sant Feliu, però n'hi ha un moment que crec que és com la sardana perduda o així. No ho sé ben bé. O sigui, els concursants, o sigui, els grups, han d'anar comptant ells, o sigui, sense... Ventalment. Sí, llavors, en divinar, si ho fan bé o no. Llavors, si ho faci primer i ho en divini, doncs té més punts. Però en divinar el què? És que jo no sé com es compta, les sardanes. Però, o sigui, quan van curts, quan van llars... Sí, si ells els dius el nom de la sardana, doncs ja ho saben. Però en aquestes jo que no els diuen o així... Ah, hi han d'anar comptant. Hi han d'adivinar-ho, a veure si quadra el final, quan s'acaba la sardana, si quadra, doncs el primer que ho tingui tal, doncs guanya. Tu no et tingui bé. Una poca feina, eh? Poca feina, no, això deu costar molt, eh? No, però en el sentit de dir... Hòstia, aquí ja no saben què fer per inventar coses noves amb la sardana. A mi m'agrada que facin versions modernes. Sí, està bé. Quanta, ara? Ara sí. Amb aquest sot tan agradable, eh? De la sardana, de la copla... La gralla, no? Indiana, vés-hi buscar el sangral a Montserrat. Eh, que a la setmana passàvem a fer una pel·lícula i anireu a la tele. Sí, l'última grau. Jo la vaig veure. Ho heu robat, que no l'hi has vist tu? Sí, però bueno, mirem, no n'hi ha res. Ara anem a apacar pels actes d'esplugues, perquè tenim més coses... Bé, poques, per això. Dos actes destacats. El primer, avui mateix, a dos quarts de deu, el casal de Cultura Robert Brilles. Eh, que els esplugues ja comencen amb els actes de Sant Jordi, i fan un recital de poemes, que també fan una lectura d'un manifest, i actuarà el duo Jaume Calatallut i Vicente Monera. No es conec. Monera o morena? Monera. Vale, vale. M'he finalitzat pel grup d'estudis d'esplugues. Bé, i acabem ja amb un acte d'esplugues d'aquest dissabte. Es tracta d'una marxa nòrdica per a esplugues. I es surt des del centre esportiu les Moreles, i hi ha dos tons, el primer és a dos quarts, el segon a les 12 al migdia. Perdona, què vol dir marxa nòrdica? Jo t'explico, perquè he vist un vídeo internet que m'expliqués si no m'ha aguantat. En principi, marxa nòrdica... No és corra, eh? No es fa la neu, la marxa nòrdica. Fem un vulguis. Ah, sí? Es falts, sorra, a la platja, a la muntanya, on vulguis. Però es posa raquetes de neu. No, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no. No ho sé, no ho sé. Segons el que jo he llegit i m'he informat, o sigui, és com anar a caminar per la muntanya amb pals. Però en comptes de portar els pals al davant, per ajudar-te, o sigui, per arrapanjar-te, no. Tu portes els vassos paral·lels, rectes al cos, i llavors amb els pals t'impulses des de darrere i m'os fas de braços i de cames. Suposo que amb això estic nòrdica en plan, com si neixis esquiant, però vas caminant, no ho sé. Però sí, és una cosa així. En comptes de que el pal no al davant... Clar, empenyi des de dalt, empenyi des de darrere. Llavors fa que caminis més ràpid. Sí, fa que caminis més ràpid, també. Sí? Sí, sí, sí. Bé, doncs, aquesta és l'activitat per major de 16 anys, per cert, que hi haurà aquest dissabte al centre esportiu de les moleres. I el que fan... O sigui, és la caminada per camins saludables d'esplogues. Ah. I per què per major de 16? No ho sé. Un de 15 no pot anar-hi? Suposo que no, perquè sí que t'has d'inscriure. Si no ets major de 16, no pots. Però que no passa res a dir un nen de 15, potser també podria practicar, no? Sí, pot anar al costat, però potser no s'ha d'inscriure. O sigui, tothom ho va fer, fins i tot una nenda... Per una qüestió, jo què sé. Hi ha determinats pols que recomanen que, per seguretat, no els siguin nens de 15 anys. Jo crec que no, eh? En fi, Anna, Rovira, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. I nosaltres que connectem amb el Pau Marcos des d'Oxford amb una secció més de... de... mama, estic bé, Pau, quan vulguis. Bona tarda, una setmana més des d'Oxford, com sempre amb l'Adrià Nortit, bona tarda, Adri. Bona tarda, Pau. I des d'on avui us parlarem d'un lloc diferent. Per poc no és un país diferent, però es va quedar a les portes. Avui aprofitem la secció per parlar-vos d'Escòcia i, especialment, de Dinburg, els que van visitar la setmana passada i que ens va agradar el vol. Abans de parlar de la ciutat, us explicarem una mica el viatge. Bàsicament, per si el voleu reproduir, si veniu a viure a Anglaterra, o si esteu de pas, però tenim uns quants dies lluites. Nosaltres vam anar fins a Dinburg des de Londres amb autobús. Saiem que no sona gaire agradable ni còmode i realment no ho és. El viatge es va fer llarg i, a més, per estalviar-nos pagar dues nits total, vam decidir viatjar de nit. El que vam fer va ser sortir de Londres la nit de divendres, sobre dos quarts d'onze de la nit, i arribar a Dinburg a les 8 del matí del dia següent. Vam viatjar amb una companyia de la que ja us hem parlat, Megabus, i la nada i la tornada ens va sortir per menys de 40 lliures per cap. Això sí, les nits que vam passar tant de la nada, com la tornada, no van ser les més agradables de les nostres vides. L'autocar era un dels rastrets, anava completament ple, i ens ania a les llums cada vegada que parava, que era cada dues hores més o menys. Però sí, al final ens va portar l'estiu. Un cop a Dinburg, i després d'esmorzar, ens vam posar a visitar la ciutat. Sincerament, vam cometre l'error de no haver-nos preparat gaire el viatge, així que segurament ens vam deixar força a coses. L'únic que havíem fet abans d'arribar era mirar a la fers exteriors del Miquimoto, i un espanyol M.Dinburgo bastant penós. Per sort, una amiga havia estat derasmo a la ciutat, i ens va fer una llista de llocs imprescindibles que sí que vam poder veure. A més, tot i ser la capital no és una ciutat excessivament gran. És molt fàcil moure's a peu, i tots els llocs importants estan al voltant dels imprescindibles. La ciutat sembla construïda al voltant de l'estació, tot i que, evidentment, el castell de Dinbur, qui era abans. I la ruta turística surt precisament del castell, i baixa fins a la residencia de la reina per la Roya del Maill. Tot està bastant encarat al turisme, però és un passeig forçabato. Hi ha algunes esglésies, botigues de whisky, gent trucant a la gaita, traccions turístiques, una mica com unes petites rambles. A més, també hi ha restaurants i pubs on poder provar el plat típic escoces, els hagis, que és una espècie de botifarres per recada, amb poder de patata. I la Dinbur, que està ple d'església i cementiris, on es poden fer molt bones fotos, si el dia acompanya. Carton Hill és un altre dels llocs que cal visitar amb un monument a Escòcia i alguns edificis importants. I, a més, està connectat a Princes Street, que és el carrer comercial de la ciutat. I allà mateix a l'Escotis Nacional Gallery, que és gratuïta com la majoria dels museus del Regne Unit. I, per acabar el dia, si ho sentiu amb ganes, podeu caminar fins al port, on hi ha la Roya del Viatge Britània, que és un dels vacients de la reina. Això sí, hi ha una horeta de passeig de fets. A Dinbur només ens hi vam passar una nit, però ja ens va servir per veure que l'ambient nocturn de la ciutat és bastant millor que el d'Oxford. Com a la major part del Regne Unit, tot tanca les 3, però, com a mínim, hi havia més opcions i més gent pel carrer. El que vam fer va ser anar a Grasmarket Square, on, antigament, s'executaven els condemnats de mort i on hi ha força pubs. Vam decidir que s'havia de provar el whisky Scoses al més pur estiu, totalment sol. I després d'un got em vam tenir prou. A part dels pubs, per la mateixa zona, hi havia força llocs on sortir. I després d'un temps de descobrir-ne gaire, ni de saber com van els preus. Però us podem dir que, si esteu uns quants dies a la ciutat, doncs opcions no us en faltaran. I una altra cosa que vam veure és que els escosesos no veuen gaire més que els anglesos. Tots veuen bastant i les escenes que hem vist a Oxford també les vam veure a Dinbur. Així que per nosaltres queda desmentit el mita de l'escosès borratxo després de l'experiència de l'estiu. Hi ha algunes coses més a comentar començant pel tema d'allotjament. Un cop a la ciutat vam veure que a Dinbur, que està ple de hostels i, a més, també hi ha molts hotels normals com el que vam estar nosaltres. La nit ens va sortir a 50 lliures d'una habitació triple bastant bona, amb esmorzar inclòsos i a 20 minuts caminant del centre. La pena és que la gent de l'hostal no anava amb el vestit típic escoses. I ho diem perquè vam veure uns quants homes en fal d'illa i tota l'indumentària. No sabem exactament si per tema de feina, per gust, o per atracció turística, els fes estrany veure homes amb el tio. Això sí, si el voleu comprar, és un altre tema. A les botigues de Souvenir el venen a partir de 30 lliures, però, evidentment, no són de la millor qualitat. Els preus de les sesteries bones solen ser força més cròniques. Deixem aquí a Dimbur sense explicar-nos la tornada perquè va ser igual d'incomoda que la nada. Us recomanem preparar les escapades una mica millor que nosaltres, perquè en l'aventura està molt bé, però ens vam quedar amb la sensació de perdre-nos força a coses. Això ja ho anirem millorant, de moment, al primer viatge llarga al Regne Unit, està superat i podem dir, mama, estic bé. Mama, estic bé. I nosaltres, que ens n'alegrem, moltíssimes gràcies, Pau, que vagi molt bé. Tinc la setmana que ve. Més peces del Mam, estic bé des d'Octfords. Uns joves catalans vivint a les 30 lliures, de fa uns mesos. Nosaltres fem una pausa per la publicitat. I ja tenim l'Arnau Còncil aquí, a l'estudi número de la ràdio. Arnau, què tal? Bona tarda. Espera't, que no tens el micròfon. Et saludava perquè necessité un... Un titular per la secció d'avui. Apocalipsiu. Què és que diu? Però no estic bé. a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Flutho, cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòni, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. En just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. La penya del Morro era a Twitterattomultre. Què ha postponed? De fet, tampoc no hem recuperat el titular en el nou concert que Originals de Met. No he volgut ser bé de Pasco i a la primavera fa sol i està més animat del comte. Què has dit concretament, perdona, has dit? Apocalipsi, uà! Però és una mica millor. No, no, són setus i setas. Jo no les havia comptat, ho ha fet la Cristina, i hem dit set i set, no? Set i set, sí. I més que un titular, que sí, també ho aprofito, és el títol d'un llibre que el puc ensenyar perquè veig que no menteixo. Ostres, és veritat, apocalipsi, i a part dos paraules, uà, tot junt, no? Sí, uà, seria la segona paraula, i apocalipsi, una paraula que no cal explicació, tothom sap el que és l'apocalipsi. Perdona, és un títol impactant. O un apocalipsi. És molt impactant, aquest títol, eh? És un títol molt impactant d'un diari de rodatge. No és una novel·la, tot i que es pot llegir pràcticament com una novel·la. També hi ha un munt de fotos, perquè el que t'expliqués són una sèrie d'efecs reals, seria una crònica més aviat, eh? O això, un diari de rodatge. D'una pel·lícula que, en fi, dius... Potser molta gent no l'ha vist, però no heu sentit a parlar, si més no del seu director. I és d'aquells rodatges que un intueix, ja, a l'any de saber-ne res, que, home, devia ser curiós, si més no. Però és exacte la història del rodatge d'història de la meva mort. Perdona? La pel·lícula, Història de la meva mort, d'Albert Serra. Ah! Sí, Albert Serra. El gran, curiós... Estrambòtic. Estrambòtic, fins i tot, Albert Serra. Doncs aquest diari de la meva mort, oi, perdó, Història de la meva mort, és una pel·lícula en la qual, diguéssim, que els protagonistes eren Casanova, el gran seductor Casanova, i el comte dràcula, un personatge que podia ser una mena de mix entre tots dos. I que Albert Serra, fidèl a la seva filosofia, tu has dit, estrambòtica, que no és realista, diguem-ne això. Doncs va decidir que rodava amb la seva trupe d'actors habituals, que són actors no-actors, però tots són de banyoles i tots són amics de tota la vida. Vas veure el convidat que va fer amb l'Albert Tom o no? No ho vaig veure, però devia ser estrambòtic, també, no? Molt bé, recomano molt. Entre altres coses va comentar que ell no volia treballar amb actors perquè no els odia, perquè els no els suporta. Per tant, treballem amb amics seus, que no són actors, però que d'alguna manera hi treu el suc suficient o el que ell consideri suficient. Doncs aquest trupe d'actors, més a un paio prou curiós de la literatura catalana, un Vicenç Altalló, poeta, estudiós, a més a més, durant molt temps tenia un càrrec al carrer T1, l'organisme de la Generalitat, en tot cas, no tan curiós com aquests personatges amics d'Albert Serra, però dintre del món literari català, algú que va remenar a les síleres, provant d'això, un poeta que es va dir de d'ista surrealista, li va dir que ell podia ser el protagonista, podia fer d'aquest Casanova, que no és el Casanova ser doctor, sinó que el Barça era el que feia d'agafar Casanova, quan ja es velli de crèpit i està retirat amb un castell, ja no pot ligar, ja no és el que és, i li va dir tu tens cara de Casanova de crèpit. A mi el T'ho jova dir, ah, vale, perquè jo no sé que tot és igual, tota la meva trupe tampoc. Millor. I a tota aquesta trupe, amics de banyoles, Vicens Altalló, els va portar a Romania. I allà van arrudar la pel·lícula... La pel·lícula de la meva amor, que, de fet, ja és com això. Una de les pàr赤... Perdona, aquesta pel·lícula s'ha estrenat o...? Es va estrenar, ja fa un any, jo diria que més i tot... No va ser una oportunitat d'anar-la a veure, i tu l'has vist a la pel·lícula o tampoc? No l'he vist, i, clar, la pel·lícula del Berserra, diuen que has de tenir molta paciència, o, com a mínim, saber que no vas a veure una pel·lícula amb un argument, sinó un seguit de... Fregments de planos sense incòmics. Sí, perquè en tot cas, un cinema diferent. Cinemes evident, però diferent, aleshores has d'estar disposat a deixar-te seduir per aquest cinema. El poc d'on va guanyar Gaudí, aquest home, eh? Precisament, en el seu moment. No amb aquesta pel·lícula, sinó que una d'interior, d'una pel·lícula història d'Orient... I el camp dels Ocells, no? El camp dels Ocells que els protagonistes és el Ser Rei. Correcte, correcte. Aquest home veu molt, també, de... No li arriben a la sola de l'Espardènia, de Dalí, eh? Intenta ser, jo crec, un Dalí cinematogràfic. Això, com surrealista, fent el seu personatge i tal. Però, bueno, és el que hi ha. I acaba de treure aquest llibre, que justament... No, no, no, no, no. Perdó, m'he equivocat. És més divertit, encara. Ah, sí? Perquè hi ha un epons a l'ordre. Poeta, ha vingut al... S'ha just arrecitar, és un poeta, a més a més l'any passat, va fer una traducció de Whitman, de la qual poeta del segle XIX, on me'n parlà, o del cavall del XIX i el XX, americà, però de la qual ha fet 4 o 5 edicions editorial, i que ell s'ha dedicat a arrecitar per tot arreu, amb moltíssim èxit. Jo, un epons a l'ordre, se'n met tot un personatge, que algun dia haurem d'entrevist aquí. Potser podria ser a propòsit d'aquest llibre. Això jo crec que s'ha explicat. Doncs imagineu-vos, hi ha un epons a l'ordre, que evidentment coneixia Vicens Altalló, no l'Albert Serra, però l'admirava, perquè considerava que era un llenguatge nou, ell també, com a poeta, intenta buscar coses que no s'hagin fet. Doncs convidat, per el propi Albert Serra, anar a Romania a veure com rodaven aquesta més clar estranya de pel·lícula entre Dràcula i Casanova de Crèpit. D'acord? I ell va. Sí, sí, sí, sí. Ja, ja, ja. I això, el que fa és un diari de robatge. I quan comença el dia que es troben tots a l'aeroport del Prat, i agafen l'avió, i el primer que explica és, ja que l'avió, un dels actors fetits de l'Albert Serra, el Geron i Pau, vol aconseguir que algú del grup, algú que va a l'avió, també hi van tècnics de sol, hi van tot plegar, ja han tingut problemes per embarcar tots els trastos, evidentment, perquè em portaven de mes, doncs vol aconseguir que algú, per aquell no, li digui a l'assa fata a... un ajuntament. Què? Per la paraula? Per què dius? Aquí, al lavabo de l'avió. Per una sèrie de diners que no recordo de quants són. Però això què és? I això vol aconseguir que algú li digui a l'Ostessa, com el Jaqués Català. Però perquè potser ell o el que li diu? No, que el que li diu li digui això, i per veure l'Ostessa com reaccions. Això és una mica... L'Albert Serra pot ser particular, però els actors amics seus, dels bars d'infant, de l'adolescència... Això em sona la notícia que... Estan molt tocats per l'altra muntana. L'altre dia, sí, hi va néixer... Ah, hi va néixer. Van parlar d'una notícia d'altre dia sobre el rodatge de James Bond, que la van pillar molt grossa a un avió, un jet privat. Eren 150 persones del rodatge, i... vaja, clar. El que passa és que l'avió només era per ells. L'Albert Serra i el seu equip viatgeven amb altres persones que anaven en aquest avió comercial i regular. En fi, doncs uns gamberros surrealistes... Què van aconseguir, però, rodar una pel·lícula que ara que ho ve, aquesta història de la meva mort, que el Festival de l'Ocarno, que potser no és dels quatre més coneguts, Cans, Berlín, San Sebastià, però es donen un premi, que és el Lleopardor, però és una broma mal de Venècia, però en tot cas, un festival de cine reconegut, i ho hem donat al xoc, un màxim distinció del Festival de l'Ocarno, que es fa a Itàlia. I, en fi, jo crec que la manera d'explicar exactament què és el llibre i què va ser l'experiència per Jaume Ponsalorda, que és algú que no és gens convencional, però que, clar, es va trobar aquell... era del tot normalet amb el grup amb el qual li havia tocat conviure durant un temps, i que fa pràcticament un dietari dia a dia, i que va fent, bueno, el llibre s'ha ple de pel·lícules, de fotografies, de moments del rodatge, gent estirada per aquí, vestits d'època, més o menys, eh? Bé, el metge d'Albert Serra, de rodatge, segon Ponsalorda, d'alguna manera es pot resumir així. Caos, descontrol, desorganització, no planificació, no força, improvisar i enregistrar aquesta lassitud. El punt bàsic de viure en la crisi constant, el desordre absolut, qualsevol cosa pot passar en qualsevol moment. Per tant, que l'estat tens sempre, no hi ha talls, no hi ha principi ni final, des del primer dia es filma tot. Els no actors haurien d'estar caracteritzats i a punt sempre. No són actors, són titelles, no hi ha interpretació, sinó creació, una personificació, i obeixen la crueltat de la dictadura de l'art fins a les màximes conseqüències. Tals són les ordres del gran magnànim Serra. I això és per què l'art exigeix sacrificis. Ai, però mira, és que ara una mica de tant les ganes de saber si la proposició aquesta algú va aconseguir que la fes a la noia. Cristina, ho vas aconseguir o han filmat? Ho va aconseguir o han filmat, és clar. No, que dintre l'avió no es pot filmar, home. Com que no. No queda clar si està filmat o no, tot cas. Deien que no hi ha ni principi ni final per les filmacions. Això ho va aconseguir, abans de començar, clarament. Podria portar una càmera, diguem-ne, a l'exacte. Això no ho especifica, el llibre, però és una bona qüestió. És a lo millor que ja està filmant l'avió, perquè sí. A la nova segle XVII, tot i avui, però i què? Amb una pel·lícula del tercer no pot anar amb avió a Casanova. De fet, tenseu que aquesta pel·lícula ha estat llegir abans unes crítiques. Ell la va rodar, doncs, amb, no sé, 3, 4, amb cinemascop, no? Exacte. Exactament. I un cop rodat va decidir que no li agradava el format. I què, per tant, tallava. I el tallava, evidentment, prescindia per de bona part dels laterals del que havia rodat, però és igual. És igual, és el tercer. És igual. És igual, sí. Jo crec que et dic una cosa. A mi aquest home em genera una miqueta de rebuts i de coseta, perquè penso que ho fa per ell, tot això. A mi estic... Home, clar, la resta són detells. Clar, per això, però si ho fa ell, que ho faci ell i per les seves coses. O sigui que jo, en principi... No treballaries, a mi. No treballaria perquè no vol treballar amb actors per començar. I després, ella, i després no crec que vagi mai a veure una pel·lícula d'aquest home, perquè tinc la sensació que ho vol fer tot una mica, que li és igual, com dius tu, Arnau, i que no ho fa pel públic, sinó que ho fa per ell, però si ho fa per ell... Home... Que li vagi bé. Sí, de fet, la pel·lícula següent, o potser dos després de les que va rodar, és a veure sobre Hitler llegint tots els seus discursos. Tots els discursos de Hitler, que, evidentment, són hores de discursos, doncs, llegits per un... Això el fa un actor. En Marwenda, o avir, això, o no? No, això. Un català llegit per una pel·lícula. I aquesta Hitler, que era un únic escenari, un únic personatge, i ja està. Sí, sí, sí. Ja, evidentment, aquests discursos em veuen off, i després no sé amb què n'ha d'organitzar. Però la pel·lícula, això, i una provocació, em penso, va durar com 12 o 13 hores o 14 o així, i es va projectar tota, no sé, a Castell, diria, en aquestes barbaritats d'art que fan a Castell art contemporàni. Ara ha dit una barbaritat jo mateix, però no passa res. En tot cas, crec que el títol d'aquest diari de rodatxell només volia ser Apocalipsi. Uaaah! Bé, escolta, sí. Molt bé, gràcies, Amau, per aquesta interpretació del títol. De totes maneres, deixem comentar, les que marxis, volem parlar de l'acte que anirà acompanyat d'una degustació d'un vi del panadès gentil·lesa del celler de Can Matà, aquest dissabte, en el proper recital poet i de la Teneu, amb els poetes anaguals i Ramon Boucher. Això serà dissabte a quina hora, finalment, a les set. A les set, sí. A la vida serà dos quarts d'avui. Potser en alguns llocs, amb alguna gent d'estar anuncia de dos quarts d'avui, però a les vuit juga el Barça a Sevilla. Això vol dir que a la sala del costat, de la sala del Cinco Anderari, hi ha una gran pantalla, perquè la gent que no hi veurà. Perdona, aquest talli és un gran pla. El fet d'anar primer a les set per al test literari i després de ficar-se a la penya blau de la Teneu a la partit. A relaxar-te, eh? O potser al revés. Que fas el que pugui, no? Però en tot cas, sí, vam aconseguir dos quarts d'avui. Tentem que comença 5 minuts tard. Un arribi, un no, evidentment, no hauríem acabat. El recital, 20, 25 minuts, és massa curt, però una hora és una durada correcta. Comença el partit, s'acaba, suposo que el propi brujit, doncs ja ens... Ja ens indicarà, nois, heu d'acabar. I, entre mig, doncs... Algú, després d'haver escoltat poesia, d'haver pensat en el sexe dels àngels, o tot el que ens portin, però més a part anagual, amb el seu símbol 47, el llibre que presenta, i Ramon Boixé d'en El Seràs, tots dos publicats per l'abreu, més, doncs, el que hi aporti, el Roig Boig, perquè aquest és el nom del vi, que es tastarà un ancestral rosat del Penedès, com tu has dit. És una mala del títol... Roig Boig. El nom de l'Oi m'agrada, Roig Boig. Sí, sí, m'ha triat el celler de Can Mata, que, evidentment, ja explicarà els motius de per què ha triat aquest vi, o no, un dels motius és que anà igual és a Vilafranca, el Penedès, i al Roig Boig, doncs, home, no el fan bé, a Vilafranca, però és el que hi ha a la zona. No és fàcil, perquè, des d'aquí, la feina de l'Àstrid, en aquest sentit, ja porta un parell d'anys, potser, no?, des que feu els test puertes... Jo diria que més, a més, a ella des del primer. Per tant, jo diria que entre dos i tres anys, d'aquí, ben bons, un test per més, aproximadament, posa entre 10 a l'any, va, posa per fer números rodons, eh? Vinga, va. Posa-m'hi vuit. Ah, va, vuit, vuit. Són més de 20, i no sempre només un, però, vaja, entre 20 i 25, segur que ha hagut de trobar 20 o 25 vins, diferents, sempre, i que acompanyin bé l'acte poètic, ja sigui per el títol dels llibres, per la que parlen els poemes, per l'autor de l'origen de l'autor... Escolta, poca broma, eh? No, i després, a més a més, escolta... I bons, i bons, tots. Boníssims, tots, portats sempre a la temperatura dient, i no t'oblidis que, a més a més, fa una sessió semenal del programa Justa la Fusta. És veritat, el matí. Aquí sí que hi ha alguna vegada que he portat un vi al matí, que després, gairebé per petició d'alguns dels assistents, aquests tastos radiofònics, ha portat alguna de les sessions poètiques, però hi ha hagut moltes vegades que no se'n repetit. Que tampoc, que tampoc, eh? No hi sumen vins diferents. L'Àstrid, jo crec que arribarà a casa seva, i tot tot és vi. O sigui, jo crec que deu haver-hi vins... Jo crec que a casa seva deu veure aigua, ja. No ho sé. Li preguntarem, li preguntarem. L'Àstrid fa temps que no veu aigua. No, perquè és la part de formació professional, no m'interpretem. En fi, doncs això serà, com diem aquest dissabte, amb els poetes anaguals i Ramon Bucheda, a la propera receta del poètic de la Teneu, a la set del vespre, amb l'Arnau Consol aquí present, al capdavant de tot això. Ara que vaja el programa, Cristina, si l'Apena del Morro tingués molta, molta audiència, avui què seria? Trandint tòpic. Concentració flautes per aquesta representació que hem fet tu i jo. Sí, sí, sí, podríem repetir-la. I si és més, podríem fins i tot convidar alguna vegada, ja que per sempre parlem dels recitals poètics, algú que vingui aquí amb l'Àstrid, fer muntar-nosaltres, que ens tovi una mica, no? I així ja nosaltres deixem això del solsidor re de banda. Tots molt llesta, tots molt llesta. En fi, aquesta és tota la gent que ha fet possible a l'Espanya del Morro d'avui, amb l'Andrea Bueno, serveix informatius i les notícies. La Conxa, a Beringua, l'Espai d'Escologia, el senyor Benito, de la segona hora, amb l'Anna Rovira, el Pau Marcos i l'Arnau Consol, amb qui acabem, Arnau. Gràcies, fins la setmana que ve. A vosaltres que vagi molt bé, i com sempre, al Twitter, Facebook i Trenintòpic del programa, la Cristina Varga, Cristina, gràcies. Fins demà que vagi molt bé. Us ha parlat amb Jordi Domena, un plaer com cada tarda. Ho deixem ara amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno i les notícies de senyors. Fins demà. Bona tarda. Aquest és la feina d'almorro a Twitter i Facebook. A Twitter, la feina d'almorro a Facebook, la feina d'almorro. Conveu-ti. Són originals d'almorro. Són originals d'almorro. Tens un cor molt gran, te'l vam fer cavallestat, has nascut per fer-ho bé i jo natat. I de d'alafant, rebolcant-me sobre el fan, me'n recordo del meu nom, pel meu cel. Tant difícil no deu ser, la vida no són tres dies i aquí tots n'hem viscut més. Tenim temps, agafo aire, t'ho veig, que vull l'alegria de l'art. Seteu-t'ho i la teva son. Tens un cor molt gran, te'l veig, que vull l'alegria de l'art. Tant difícil no deu ser, la vida no són tres dies i aquí tots n'hem viscut més. Tant difícil no deu ser, la vida no són tres dies i aquí tots n'hem viscut més. Tenim temps, agafo aire, t'ho veig, que vull l'alegria de l'art. Seteu-t'ho i la teva son. Tant difícil no deu ser, la vida no son tres dies i aquí tots n'hem viscut més. Si, like you, just one the sky, si canto, si canto, si canto, si. Per escoltes, pràvio d'esper, si tonits, pràvio d'esper, l'art no és senyust, d'hora caldiu tot tu. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern, fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Mmm... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia.