#687 - La Penya del Morro del 15/4/2015

El festival internacional de música de Tambrils, Josep Martín. Guerra ha anunciat aquests concerts des de Madrid on ha recollit un disc d'or per les vendes al seu últim treball. Todo tiene su hora, durante toda la seva carrera, i gràcies a èxits com Ojalá que llua a cafè, el Luis Guerra ha venut més de 2 milions a discurs a tot l'estat. Esports, ou del Serra. Avui doble compromís del Barça amb fútbol i amb bàsquet. Amb fútbol els blaurans juguen la nada dels quarts de final de la Lliga de Camps del Camp del París Sant Germà. I amb bàsquet comença també el play-off de quarts de final de l'eurolliga, l'equip de Xai Pascual. Rep a partir de les 7 l'Olimpiacós, al Palau Blaurana. A Catalunya Ràdio us afedirà la transmissió d'aquest partit de bàsquet a partir de 3 quarts de 7 i 3 quarts d'avui enllà serem amb la transmissió del fútbol. Qui conserà la seu de la final a 4 de la Copa del rei d'en Bol? Segons ha anunciat avui la Soval, jugarà als dies 6 i 7 de juny i la disputaran, entre altres, el Barça i el Freikin Granullers. Entenis el màsters 1000 de Montecarlo, Tomi Robredo ja és avui tens a final després de guanyar per un doble 6 a 1 Marcel Granullers. Nova Xocovic ha estat triat avui, millor esportista de l'any, els premis l'Àureos que s'han entregat a Xangai. En aquesta categoria també ja estava nominant Mar Marques, que l'any passat va guanyar el premi Rebelació. Aquesta any, aquesta categoria, ha estat pel pilot de fórmula 1 Daniel Ricciardo. Fins aquí, les notícies. Gràcies. El magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres, els diners, els diners, els diners, els diners... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segon audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. A veure, què passa amb el programa? que veus de la parròquia als reptes del Pava Francesc. Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i initiatives renovadores del Visba de Roma, de cara a l'església i a la societat. Dimecres a dos quarts d'avui de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern, el 28.1 de l'FM. Gràcies a la vida. La penya del Morro. Un programa amb més moro que penya. Què tal? Molt bona tarda, senyusti. Gent de l'Estrenger com esteu, hem vingut del programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena, que és d'ara a la set del vespre. Aquest és el programa amb 1.611 de la penya del Morro. Moltes gràcies, gràcies. Avui al programa parlarem de les notícies de senyust. Bona tarda. Avui també tindrem l'eclaire nervión de la revista Time Mouth, que ens explicarà algunes activitats a la ciutat, amb un especial Sant Jordi, que comentarem d'aquí una estona. Sant Jordi és la setmana que ve, però la gent convica que sigui ja demà. I ara falta, encara falta. També tindrem l'Àlberca Papell de l'Espai d'Educació Carina, l'Èric Pomar de les Aplicacions Mòbils, i acabarem avui en principi, no sabem si, però estem pendents d'entrevistar la gran Àngels Gunyalons. No sabem si tindrem el programa avui. Hem tingut un petit problema. A l'hora de fer l'entrevista, que en principi era gravada a les quarts de la tarda, saps quant truques a l'actriu que està al Camerino, i no hi ha cobertura? Fem una entrevista igual, però que no hi ha cobertura. Se la senti perfecta, no? Sí, s'ha sentit perfecta. S'ha sentit tan perfecta que no l'hem pogut fer. No passa res. A l'Àngels Gunyalons li perdonem tot, que és molt maca i cata molt bé. T'agrada? T'ha quedat bé, ara? Sí, sí, segur. El trànic del pic del dia d'avui el tenim aquí amb la Cristina el més comentat de Twitter. Moltes gràcies! Què passa? Què passa? Què passa? És que estem com el dia, o és que la cançó està cada cayent? Parla per tu, eh? No, és que m'ha sonat ara molt fluixa. Ara, ara, ara! Què passa? Sí, el que passa és que hem fet mai cantar-nos el programa. Això vol dir que gravarem el TV, finalment? No, no t'ho recordo, no, que no valdre. Cristina, tu tens un mal dia, però no vol dir que l'agràs el tinguem. Ah, va, m'ha acabat d'entrar, gràcies! Tu has preguntat, jo... Estic com el dia, en general. Estic com el dia, o sóc jo que... O la cançó està cada cayent. Cristina, ets tu, o no? En fi, he solucionat aquests petits incidents. que no느. Entenc que l'hagués de Marty Nar médiarc, la気itència d'un dissociant, això es va cookiesar, i li he anat a treballar g85. que ha passat a les últimes hores. També, per exemple, avui he sigut en Intòpic, l'Ero de Coca-Cola, una altra tema que vaig haver d'informar, mireu el que he textat, que allà ha estat tot. Que es diu el Suprem, l'anul·lat. I el president del Blanc Central Europeu, Mario Draghi, que va ser interromput l'altre dia amb una estona, en plena roda de premsa per un activista. Això també ho trobareu al Tretex, tot això, està allà. Anem, però, a destaca un altre Tren Intòpic, tots aquests no ens interessen, i també és la notícia del dia, en aquest cas, més propera a nosaltres, com és el Mullanes. Un aplaudiment pel Mullanes. Sabia que no podia ho viure sense saber-ho, sense aquesta nova comarca aprovada pel Parlament de Catalunya. El tenim nova comarca, Catalunya. Molt bé. Mullanes, mullanes, mullanes. A partir d'ara, sí, hi ha un carrer a Barcelona, que està molt a prop de la Gran Via, al barri de Sants, que és el carrer Mullanes, justament. És veritat o no, això?Sí, és veritat. I ara, jo crec que l'han de fer vinguda, ara, però bueno... Segur que ara és d'ara una fista allà, untada, espectacular. Està entrenyat destapant les ampolles d'acaba. Apec, ja, que ja, que ja... Són comarques, que no, que sou carrer, que ja. Bueno, anem a Sant Aràs Murs Cristina, perquè el ple del Parlament ha aprovat aquest projecte d'allà, per crear la ja s'ho ha dit, a comarca Mullanes. Sí, el ple del Parlament ha aprovat el projecte d'allà, per crear la comarca del Mullanes amb 105 vots a favor, set en contra i 17 abstencions, tot i que, en aquest cas, només es necessitaven la meitat més un dels vots dels parlamentaris. Molt bé. A mi, la iniciativa per Lectura Única és a dir, sense que els grups poguessin presentar esmenes a la totalitat, aquest és el pas definitiu per reconèixer el Mullanes administrativament com a comarca. Seria la número 42 a Catalunya, i també és el primer cop que, en 27 anys, se'n constitueix una nova després del Pla de l'Estanys, l'Alta Ribagorça i el Pla d'Urgell. La nova comarca, doncs, estarà integrada per 10 municipis, entre els quals hi haurà la capital, el Mullà, i comptarà amb 13.000 habitants. El Consell Comarcal del Mullanes es podrà constituir després de les seleccions del 24 de març. Primer conclució, ja més habitants, de Sant Just com Mullanes. Això d'entrada. Això ja d'entrada. A partir d'aquí, doncs s'haurà de veure, no?, a veure la... Què vols dir, que Sant Just sí comarca, també? Per exemple, podríem fer el Sant Justès. El Sant Justès. Han desbarnès. Ah, mira, m'agrada, m'agrada, m'agrada, les desbarnès, eh? Ja, i sí, jo vull ser desbarnès. Bé, atenció, perquè què diu la genesia sobre aquesta qüestió? Per exemple, un usuari que es diu Catalunya en 947, diu, sembla que tindríem una altra etapa a fer al Mullanes, i és una realitat amb la tequeta Territori Català. El Pau Ibarz no m'ha acabat d'agradar que canviï la forma del Vallers Oriental, però és una qüestió d'història i voluntat. Enhorabona, Mullanes. I German Wings... Però és German Wings, què diu aquest demà? Perquè es diu així, es diu així. No, es diu Pep Jordana, però s'ha acusat com a nickname, no? El nickname és German Wings, bueno. Amb una cara trista. Amb una meticona que plora. A vegades, quasi bé, no cal... Però ells ho volen fer un homenatge, però vist així, m'ha sonat malament. Malament. A Mullanes, nova comarca, diu ara sí que ja anem directes a la independència, aquest és el punt d'inflexió que ens faltava. Molt d'acord, molt d'acord. T'ho veig, t'ho veig. Bé, les notícies del desbarnès, va. Les notícies d'Espanyol amb l'Andrea Buenocin per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah. Bé, la vacuneta, cui'n demà una xerrada informativa sobre el que és el d'estiu que es farà aquest... Ivern? No, aquest estiu a l'escola Montserrat. Atenció, perquè també parlem del núcle de la Festa Major, que ja ha obert la convocatòria del tercer concurs de cartells de la Festa Major 2015. Però abans de tot això hem de parlar de política. Política. Perquè ja tenim una nova notícia de precampanya electoral a les eleccions del 24 de maig d'aquest 2015, que ja s'apropen. Atenció, perquè estem ja ultimant les accions que farem des de la penya del Morro, de cara a les eleccions del mes de maig. Ja anirem informant les coses que farem a mesura que passin els dies, però hi ha un cop a Sant Jordi que faltaran quatre setmanes per les eleccions. La penya del Morro ja comença a fer la precalentura electoral. És així, precalentura electoral. Sí, sí. Ah, m'agrada, està bé. Sí, a mi també. Molt, molt, molt. Tenim unes coses que l'agenda de casa haureu de participar, si voleu guanyar, per exemple, un sopar per dues persones en un restaurant molt xulo de Sant Just. Sí, sí, sí. A mi m'agraden aquests concursos, ja ho he de dir. I aquestes calentures... Et dic una cosa, podrà participar tothom qui vulgui, podrà participar si col·laborador o no del programa. Ah, sí? En sèrio? És molt greu. Què t'ha passat, Jordi? No, no, la direcció de la penya del Morro. Un cop al cap, tots junts, quan baixem a l'escala... Això és cert o no? És una broma? No, és veritat. És que segur que ens diu que no era aviat. André, tu podràs participar, si vols. En sèrio? Que bé! Home, hi participaré. L'únic que no pot participar és el presentador del programa. Ja ho he acceptat. Les ordres que venen de dalt... Parlen de la direcció del programa, Jordi. Jo crec que els començaries. No, no, em fa molt de pa. Són molt mala gent. La gent que està a dalt sempre acostuma a tenir una cosa en comú. Que són... mala gent. Molt bé, molt bé. Què s'haurà de fer per això, per participar? Trucar, trucar el telèfon de ràdio. No pot ser que trucau, ja esteu aquí. És que per això deia, nosaltres com ho fem? El programa, interessar-nos per aquest acte participatiu, de Movem Sant Just. Sí, serà aquest dissabte a Can Ginestar. L'objectiu serà per filar el programa per les municipals del mes de maig. Això vol dir que no ho tenen acabat, no? El grup és una fórmula d'entesa de progrés municipal que lideren Lluís Manfort... Home, Lluís Manfort. Enternament que ho explica com a Lluís Manfort, d'initiativa de Catalunya. És un programa conegut com Justos Alba... El núcle. Del Cau, per exemple. Andrés, explica'm una miqueta que era això del Movem Sant Just i cap a on el Movem, que és el més important. Doncs és una candidatura de progrés que aplica a Militants d'Initiativa per Catalunya. Versi, persones d'altres grups o plataformes de debat, no afiliades a cap partit polític, van anunciar fa unes setmanes que es presentarien els comissis i que recollirien el treball que ha fet el Terres Mesos, l'Assemblea de Guanyem Sant Just, que al més de marge ja va anunciar que no concorreria a les municipals. El grup és una fórmula d'entesa de progrés, com deies, que lideren Lluís Manfort i Justos Alba i dissabte al matí, Movem organitza un acte obert i popular al bar de Can Ginestac, que està molt de moda això, fer actes d'aquest tipus al bar, per competir... Perdonat, ahir no va fer Sergi Seguir d'Esquerra Republicana. Exacte, al vespre. Què ha passat? Ara, Can Ginestac ara ha dit que la piscentra neuràgica de la xerrada amb els veïns i ciutadans s'han just per part dels partits polítics. Sí, és un bon lloc, potser allà a la terra s'aconsumeixen. Sí, millor que, per exemple, i aquest sí jo, l'antena del canigó, que fa com a espal pujar allà. Sí, una mica. A la penya del Moro, per exemple, també. Fa una mica de mandra pujar allà. Doncs la idea és fer aquest acte obert amb les persones responsables de Movem Sant Just per compartir i discutir i acabar de perfilar el programa electoral. Tenen algunes idees, però s'accepten propostes, es poden fer aportacions i la idea és comentar-les i decidir si s'inclouen al programa. Entre altres temes es parlarà d'educació, d'habitatge, de benestar, cultura, mediambient i urbanisme, que són els pruns programàtics més destacats un programa electoral. Això serà aquest dissabte? A quina hora? A les 10 del matí, al bar de Can Ginestac. A les 10 del matí, al bar de Can Ginestac. No es guarda el vermut encara, però... No pots fer un xorros amb xocolat de... Bé, no fa xorros a Can Ginestac. Bé, parlem ara del casal d'estiu organitzat per Patim Patam. Patum. La vacuneta cuida-me una xerrada informativa sobre aquest casal d'estiu, que farà a l'escola Montserrat. El gestiona l'associació Patim Patam i comptarà amb 6 setmanes d'activitats per a nens i nenes. A més a més, la gent i els nens i nenes podran apuntar amb la setmana que vulguin i els no n'hi haguen. I la gent es muntarà les seves pròpies casals de Sant Just. Els capgrossos de Sant Just seran els protagonistes, perquè no vol dir això que siguin els monitors, els capgrossos de Sant Just, sinó que seran els protagonistes a les 6 setmanes que hi ha. Sí, aquest casal solsitirà el que organitzen les empas de les escoles de Sant Just. Aquest casal d'estiu es farà del 22 de juny, el 31 de juliol i del 31 d'agost, el 10 de setembre. Per tant, també, perquè ara la primera setmana, la primera quinzena de setembre. L'objectiu del casal és fer activitats amb un reafons educatiu sobre l'entorn, alhora que es mantenen les idees i els olors del cau i de l'esplai. Els capgrossos establiran el centre d'interès de les activitats que es facin cada setmana, cada setmana es tractarà un capgross. Diferent, els horaris són força flexibles i compten amb servei d'acollida al matí, al migdia i a la tarda, a més de la possibilitat de contractar servei de menjador. Els preus són setmanals i varien en funció de l'horari que els pares i mares triin pels seus fills i filles, a les 8 i els 105 euros. Per tot plegat, les inscripcions es poden fer de forma alterna. No cal que els nens i nenes l'assisteixin cada setmana, totes les setmanes seguides, les inscripcions es podran fer a través d'internet o presencialment a la vacuneta durant el mes de maig i juny. Encara no s'han establert les dates i les reunions informatives. La demà tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre a la vacuneta i també podeu consultar la seva pàgina web. Fins ara la informació, que és www.patimpatam.cat. Vinga, tots! ¡A la gría! ¡Es Festa Major! Has fet just! ¡A la gría! Pensaderno a uno de nosotros. ¡A la gría! Bé, encara falta per la festa major. No he confirmat ningú sap la segona vers de tornada. No passa res de la cançó mítica de la trinca. El núcle ha obert la convocatòria del tercer concurs de cartells de la Festa Major de Sant Jordi 2015. Avui matem el capó. Que no matem el cabró. Podria ser. No m'agrada. No m'agrada. Però el tema està en què l'objectiu és... No és aquest objectiu. És triar el cartell que es representarà la festa gran del nostre municipi. Aquest estiu entre tots els participants. La data límit és el dia 22 d'abril. ¡A la gría! ¡A la gría! A veure què diu la cançó. ¡A la gría! ¡A la gría! ¡A la gría! ¡A la gría! ¡A la gría! Molt bona. Bé, atenció, perquè, Andrea, hi ha poder... que tornem-hi, eh, que va! Que festa major. Bé, atenció, perquè, com deia amb Andrea, aquest dimecres que ve és l'últim dia d'aquí, en set, per presentar el projecte de cartell que el núcle doncs cada any fa. I per Sant Jordi sabrem qui és el guanyador, no? Sí, el dia 27 d'abril. El dia que somrem aquí ha estat el guanyador. Santa Montserrat. Molt bé, doncs. El concurs és oberta a tothom. Això sí, el cartell que l'inclaura, les frases següents, com sempre. Festa Major 2015, Sant Josep Bern, i del 30 de juliol, el 6 d'agost. El tema és lliure, però també hi ha algun motiu, neutre, blau i groc, que faci referència a la pica baralla, entre blaus i grocs, que caracteritza la festa major del nostre poble. El premi para el guanyador del concurs serà un sopar per dues persones, valorat en 75 euros... Què dius, ara? A un establiment de Sant Jordi, sorpresa. Un sopar, clar, quin establiment? Un restaurant, d'entrada, no? Si posen, per exemple, el fotògraf. Un establiment capaç en sopar, no? No serà... La llibreria resenya, però... No estaria sopar i tallaria ballar. No, no ho crec, no. Que menja espatlla i canyes quan viu d'aquestes dels resistells. Doncs ja sabeu que teniu més informació de les coses que passa a teva. Ah, un punt més breu, breu. Sí, perdona. Vos, música, per la punt o no? Recordat de descràtiques. La punt breu. En vendré a Buenos. Sí. Adelante con la punter. Només recordar que la data límita al lliurement dels cartells del dia 22 s'han d'entregar al casal de Joves i al web del núcle, trobareu les bases completes i les condicions per participar del concurs, perquè sempre hi ha unes condicions concretes. El web és festessenjust.blogspot.com Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Senjust? Ara mateix, a ràdio desvern.com i a partir de la set, els senjurs, notícies, edició, vespre, fins aquí aquest espai que ens ompla de sedicció, d'orgull i d'alegria. Amb l'Andrea, bueno, oh, sí. Les condicions de senjurs, que no es noti que estic allargant perquè quadri amb la cançó el moment de popella màxim desplendor i àlgit d'aquesta cançó que està sonant ara mateix. Ara, bravo! Bravo! T'ha quedat superbé, Jordi. M'he emocionat.M'he salutat, també. Molt natural, molt natural, molt natural. Escolta, eh... No m'agrada posar per la publicitat, però abans hem de... Oh! I avui ho que diu, pient, però així pot anar a l'ababo. De totes maneres, ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a ràdio desvern.com i a partir de la set, els senjurs, notícies, edició, vespre. Fins aquí l'espai d'un mort del programa. Les notícies de senjurs amb l'Andrea, bueno, sí, per estar ben informat de tot el camp, per estar per aquí, oh, yeah! La Pella vol morro cada tarda de 5.00 per ràdio desvern. Ràdio desvern. 98.1. Ràdio desvern. 98.1. A veus de la parròquia, els reptes del Pava Francesc. Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i initiatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la Societat. Dimecres a dos quarts d'avui de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per el centení amic de Ràdio desvern, els 98.1 de l'FMI. Gràcies a la vida. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Què passa si hi ha un cotxe litreus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Ràdio d'Esper, 98.1. Ràdio d'Esper, 98.1. La penya vol morro, cada tarda n'acigues, eh? A Ràdio d'Esper. Dos quarts de sis de la tarda. I, com que, a dime, que és aquesta hora, connectem amb la redacció de la nostra revista de si de Cultura de Capsarera. El programa, que no és el programa. La revista Time Out, allà tenim la Sant Justenca Clara Nervión. Clara, bona tarda. Hola. Hola, bona tarda. Com estàs? Com estàs? Doncs mira, avui la veritat és que estic contentíssima. Ah, sí, que bé. Perquè arribar al Sant Jordi m'emociono amb aquestes coses. Ara ho deia amb el programa. La gent ja té ganes que sigui de Massa en Jordi. Jo crec que estem tots iguals, no? És un dia que ens agrada molt i volem que arribi ja. Estem com malalts, mira, a Time Out estem com malalts, que no haureu esperat ni la setmana que veu per fer un especial. I, de fet, la revista que surta avui als quiòs i al divendres, amb el periódico, ja heu preparat una mena d'especial d'activitat de la ciutat per dir jo us que ve que hi és Sant Jordi. Doncs, abans d'una setmana, jo també m'he volgut avançar a Ràdio d'Esvern, perquè així no hi ha una mica de temps i podem planificar. No, arriba el temps de sobra no sabem on anar, no sabem què fer. Totes les últimes hores et va a la 70 gent, el centre de Barcelona, milers de persones i dius que no hi vaig. Per això, Clara, avui ens faig una guia més o menys ràpida de quines coses podem fer per Sant Jordi a la ciutat de Barcelona. Doncs sí, perquè a més en moltes ocasions les activitats són gratuïtes i a les altres van les penes a Andàrceles. Per exemple, al dia de Sant Jordi podrem visitar l'Ajuntament de Barcelona. Ah, sí? Sí, que molta gent no ha vist, que molta gent no ha tingut l'oportunitat d'entrar a l'Ajuntament i podrem visitar l'Escala d'Honor, la Galeria Gòtica, el Saló de Cent i un munt de llocs de l'Ajuntament. De 10 de matí a 8 del vespre. Molt bé, escolta, no hi ha una sala d'actes que es diu Sant Jordi a l'Ajuntament de Barcelona o m'ho estic inventant? No, Clara Sant Jordi, jo n'he fet mai, no ho sé. No sé, el Saló de Sant Jordi. O és de la Generalitat, potser? Potser és de la Generalitat, no? Doncs sí, de la Generalitat. D'acord, sisplau. Més lloc, si voleu que us fan portes obertes i que podreu visitar-los gratuitament. Podreu visitar per exemple la Taneu Barcelona. És aquí, al Cerre Mundia, que és un lloc molt xulo, i que tenen un ascensor vi d'aquestes primers ascensors de Barcelona, que és una passada. És molt guapo. És a més que una d'aquelles cases d'abans, per la Ouets, que entres i hi ha una gana de claustre, una... A més, tenen la Bluteca. que és una passada de totes les xifres de fusta, oi oi oi. Sí senyora, molt xulo, i, per tant, obren també portes el dia de Sant Jordi. Exacte, i també obran portes pel dia de Sant Jordi, el Museu d'Arquologia de Catalunya. Teniu curiositat per veure'n, doncs també podeu anar. I tot gratuït. Clar. De fet, quina relació hi ha? Perquè dius, bueno, l'Ajuntament ho entenc més o menys el dia de Sant Jordi, i important i tal, després també la teneu a Barcelona, és clar, braçol de la literatura catalana, han passat molts per allà. Però el Museu d'Arquologia, amb Sant Jordi... I què passa que el Museu d'Arquologia ha de passar com a mi, que ens emocionem per Sant Jordi, que ens agafem a tu, a la col·lima es pot fer que vingui, que vulguis. El Time Out no obriu portes per Sant Jordi, això. Què ens podeu venir a veure treballant amb nosaltres? Això ho podria fer, ho vendria més d'una i més de dos. Sí, perquè si va bé us podem fer tweets, eh, a veure què passa en això. No, però plantegeu-vos-ho, podria ser guai, això. Durant un dia, portes obertes del Time Out i... Fiquen, que la gent ens mira com treballem. Per exemple? Per exemple, l'Àlex, aquí... ho he obviat. No, no esteu obviats, el Time Out m'ha dit que teniu quasi bé un espai allà. Jo m'ho fareixo, eh, per anar-ne. M'ha dit que no corren, no, tot el dia pico espardo. Per això, m'ho ha dit, siné a ningú mai la reacció. Sempre esteu provant les tapes de Barcelona i les braves. Per què anava, jo, que jo m'ho fareixo anant amb el noi, aquest, que fa l'estafes i... És molt tan bé, Sant Ricard. Bé, escolta... Avui, perquè... perdona, que vaig dur només una vegada. Perquè veuen les coses que ens passen. Avui, justament, el Ricard Martín ja han enviat un parell de paquets de crispis, que no són de la marca cereal, d'aquests per les murs, eh? Sí. Que no són de la marca crispis, són una marca així com Molona, que no sé ni com es diu, i han enviat perquè provéssim els crispis. Escolta. Molt bé, no, el resto de temps. O sigui, no són de querlogs, són uns crispis nous. Són uns d'altres, són uns d'altres. I com es diuen, aquests? Estaven bons o no, com a mínim? Estaven bons, estaven bons, estic colada, que sempre ve de gust. Molt bé, molt bé. Així, a la radio no ens envien aquestes coses. No, i així es treballa millor, eh? Sí, tot i que perdona, deixem dir que aquest matí, ja que ha anat, he tingut l'oportunitat d'anar al Justo de la Fusta, amb la Carme Verdoi, que ha vingut l'Estrid Goldstein, com cada dimecres, a fer un tas de vins, i a més a més també hi havia l'Albert Macia, president de la Taneu de Sant Just, que ha portat un xoriç de taradell. Un xoriç de taradell. Aquests de rotllo, el que sempre es foten uns esmorzats ben bons. Sí, mira, perquè també són una mica com Time Out, eh? Sí, aprenen una mica de l'ubó de per aquí per allà. A la tarda, a vegades tenim polmires, no? Sí, el que sobra de matí. El que sobra de matí a vegades arriba cap a la tarda. Però bé, escolta, Clara, alguna cosa més de Sant Jordi, de cara a la setmana que ve? Sí, més coses, expliqui més coses, que estan molt emocionants. A veure. I ara ens passem al món de la música, perquè ha la fàbrica Damm, que és la llarga Rosselló, a les bandes totes. I fan un munt de concerts i presentacions de llibres, com per exemple, el del David Carabent, de Mishima, que presenta Naudisk, o sigui, Naudisk, Nau llibre. Nau llibre? És aquesta generació de músics, que també escriu? Bueno, en el seu cas és una recuperació de les llitres de Mishima, i després hi ha una segona part del llibre que les comenta, que comenta com va sortir la història, de què parla, en plan, Coti, que en rajarà. Ah, està guai. Tant d'agrada. Escolta, com és aquell cantant d'Antonio Fon, el Joan Miquel Ulibert? Ui, el Joan Miquel Ulibert, vaig veure i tu. Ah, i com està? Dori records. Com està? Me presentas, presentadis, que em siguin presentadis. Ah, presentadis, és que no havia escrit un llibre, també, de molt. Sí, havia escrit varios llibres, ara l'últim... que no em recordo, que és molt, molt xulo, i just ahir va sortir a la venda el seu no treballés de Pegasus, i que està molt guai. Escolta, aquí, si tothom es posa a escriure coses, perquè, mira, avui també m'ha sabut que l'actiu, la Núria Gago, l'actriu, diu que ha publicat el seu devoliterari, també, quan tornem a casa. O miro. Escolta, actrius, músics, actors, cantants, tothom... Molt bé, eh? Sí, m'espera. Aviam, fan això que us deia, que hi ha un munt de concerts, per exemple, de concertar-nos un munt, d'excitements, a quatre primeres narrots, mi capitán, Guillem Roca, Joan Rondo, Vida... I un munt d'activitats que comencen a les 12, que són gratuïtes. Ah, hosti, és que estarà molt buit, segurament, no? Sí, un d'altres a la casa, per la ventana. El que passa és que cada la Fàbrica Estalladam té un petit inconvenient, que queda una mica llunyat del centre, de Barcelona, i llavors... Sí, i el metro que t'encants, que és la Lila, que tampoc la Lila, no sap molt bé cap on va, no? Cap als suburbis, però, clar, és una cosa una mica... Així com l'Amoritz, la té allà, la té més a prop, està més al centre. Vull que us expliqui què farà l'Amoritz. Així, clar. L'Amoritz ens entreten en un munt d'autors que van a signar. Així autors, bastant modernets, tots com, per exemple, la Lyona. Home, bé. Que ha fet un llibre d'il·lustracions amb l'Àndric Pardo, que titula La vida es corta y luego te mueres. Ah, pues mira, i té raó?Sí. Més coses, per exemple, el Jordi Bianchotto, que és un periodista musical molt famós, que també presenta els seus llibres, 511 cançons catalanes que has d'escoltar. D'en Brux, que és l'autor de l'Elito, que es va publicar L'Aquí Vux, Miguel Noguera... La Paula Bonet també presenta el seu llibre, el Martí Gironell, el primer Arroy, el Víctor Suñol, el Fermín Mouros, el Jaume Assisa, etcètera, etcètera. Un món de... Escolta, per això, Déu-n'hi-do. El món de la música, com fan aquest mic, és una literatura. Escolta, la setmana que ve, com diem, és Sant Jordi, i amb la Clara, del Time Out, estem repassant algunes de les qüestions, que també dediquen aquesta setmana a revista, com per exemple un article de llibres imprescindibles, no, Clara? Doncs sí, perquè a vegades no s'ha de regalar. I és cert que hi ha tant llibres que molts cops és difícil triar, i n'hem seleccionat 8 una mica per tots els gustos. Masterchef, no? Segur que heu triat? No. Què dius que ara ha fet un llibre del llibre? Ah, bueno, sí que ho vol treure, sí. Que ha fet un llibre, que no t'ha de llegir ni ella. Perdona, et faries creus, perquè jo l'he passat per la Catalunya i per l'acord tingués i tal, i l'estava la Belén Esteban firmant llibres, l'he passat. I la cua més llarga, no? De fet, va ser trenitòpic, l'any passat. La Belén Esteban, sí, sí. La cosa que jo no hauria pensat mai que... Però perquè no sé qui li va regalar un llibre, ella li va regalar el seu. No. El Fred Bosch, d'Esquerra Republicana, li va regalar el seu, perquè els van posar un al costat de l'altre, les firmen llibres. Clara, explica'ns quins llibres hem de tenir en compte, de cara a setmana que ve. El primer que recomanem és un que es titula Puja Casa, del Jordi Nobca. Que el Jordi Nobca no s'hi coneixeu, però és un dels paristes de cultura. I tant. Que ja havia presentat un llibre fa com tres anys que deia el talent, i ara s'embarquen aquesta nova aventura, que és un llibre de relats. Sí, el Jordi Nobca, jo no ho conec personalment, però té pinta de tenir un sexapil xulo, sí o no? Pues mira, que sí. Ja mira... Mira, jo tinc una cosa, és que a més no l'he vist mai. Però per les coses que ha escrit, per les coses que hem parlat i el programa, les xis de llibres amb el nou console i tal, sempre pensava que aquest tio era un faquer. Perdó, perdó, perdó. Perdó, perdó, perdó. Jo diria que les coses que m'han quedat molt, que té parella, és massa molt, dateros, així que... No, potser faquer és la seva parella. Ja t'he invidit, no? Sí, el llibre de relats, cortets, per si algú no és especialment fan de la literatura, és una cosa molt fàcil de passar, molt divertida i molt Jordi Nobca. Molt bé, per tant, Jordi Noca, me l'apunto. Quin altre autor hem de tenir present? Un altre autor que heu de tenir present és un llibre que titula Atenció a Apocalipsis... Uaaah! Sí, vam parlar l'altre dia. Sí, és el de l'Albert Serra, que li fan la crònica dels diaris. Són setases i setus, eh, que les vam comptar l'altre dia. Molt bé. Doncs aquest de Mopon, que podria assistir al rodat d'història de la meva mort de l'Albert Serra, i explica, doncs, una mica, els intringulis d'aquesta gravació, que em sembla que va ser... Van tenir vants tants pitots. Sí. Van anar a rodar a Alemanya, em sembla, i tal. I un altre últim llibre d'aquests buits que ho recomaneu? I un últim llibre és la senyoreta Kitton, de la Tresa Colom, que era Tresa Colom, no sé si la coneixeu, però és una de les poetesses més rellevants que hi ha, a Catalunya, i, en aquest cas, la seva primera, el seu primer llibre de prosa. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les recomanacions que, des de la revista Temaut, amb un article molt bonic i molt maco, amb ganes de ser en Jordi, ens fan arribar aquesta setmana. Clara, que vagi molt bé, cuida't molt, i en retrobem la setmana que ve. Molt, molt bona tarda. Bona tarda a tots. 5,42 de la tarda, i ja tenim aquí a vosaltres la Montse Farrar de l'Espai Esència, que tal Montse, com estem? Bé, bona tarda. Em consta que hi ha gent que s'interessava el tema que vam començar a parlar la setmana passada en aquest espai, que era sobre... que era sobre la mort. Per tant, fem una posa per la publicitat, i avui continuem parlant sobre la mort. Justament, per cert, el diumenge, el 30 minuts va fer un programa, que no sé si el veu veure, sobre els suicidis, que evidentment és una altra part, de la nostra societat, i que també toca el tema de la mort. I avui, d'aquí una estona, parlem una mica més sobre el dol i quins són els processos que, més o menys, seguim les persones quan mora algú proper. Fins ara. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. És la Generalitat de Catalunya. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Bé, doncs estem en aquest espai d'essència per descobrir-nos una mica més a nosaltres mateixos, com cada setmana amb la Montse Farràs. Aquí hem saludat un moment abans de la publicitat. Montse, què tal? Bona tarda. Benvinguda al programa, una setmana més. Com veiem, avui volem continuar parlant justament de la mort. Recordo que a la setmana passada vam treure algunes conclusions. Podríem dir? Conclusions, no sé, reflexions. Reflexions, com per exemple que el tema de la mort és molt íntim, que cadascú el porta a la seva manera, per exemple. Va ser una de les coses que vam comentar. Que és privat, molt personal. Que és molt personal, que cadascú ho interioritja i exterioritja també de la millor manera que pot i que sap. I avui no sé cap on vols anar, Montse. Jo vull parlar perquè va haver-hi alguna persona que em va dir i una persona que havia perdut algú proper i tal, i llavors va sortir el tema del dol, que és com enfoquem el dol. Llavors, per aquí potser podríem anar una mica amb nosaltres. Per tant, el dol, evidentment, en termes psicològics, és aquest procés que hi ha un cop a mort aquesta persona estimada, fins que, en principi, es pot dir que es pot arribar a superar o no. Perquè això també depèn de la persona. En fi, tampoc no és una cosa matemàtica d'això. El que passa és que el dol, nosaltres directament l'associem a la persona que se'ns ha mort, però hi ha altres dols, perquè sempre que hi ha una pèrdua, sempre s'ha de parlar d'un dol. Podríem parlar de processos de divorci, que regreixen un dol. Podríem passar de persones que deixen el seu país enrere i comencen a monar-te allò. Podríem parlar de nanos que canvien de ciutats, perquè els pares tenen una feina i deixen els amics enrere. Tot això requereixen processos de dol. Clar, que és una mica la nova presència de allò que haurà estat lligat fins a un cert moment. Bueno, és una cosa, hi ha un canvi brutal a la nostra vida, que et marca un abans i un després. Que va ser que nosaltres t'hi unim vivint en un món en què ens dediquem majoritàriament a tapar tot allò que ens fa mal, i tot ho enterrem sota unes tonelades de formigo, i allà ho amaguem, però el dolor segueix estant allà, i no estem acostumats a mirar-nos-ho. I la proposta que sempre fem des d'aquí és a mirar les coses als ulls, per donar-los-hi l'expressió, per sortir de la importància que té, i després, a partir d'aquí, viure d'una manera saludable, tot allò que hagi de passar, no? Perquè moltes vegades ens trobem que, per exemple, davant el cas d'una persona que s'ha mort, ens trobem moltes vegades dient a l'el·legia, ah, sí, però ja et passarà. Això d'aquí uns dies farem vida normal. Com si no hagués passat res, i en realitat ha passat una cosa molt important, requereix el seu temps. Però, de fet, en aquest cas, no sé si m'equivoco, però crec que molts psicòlegs o persones que intenten ajudar en tot això del tema del dol recomana anar a una persona quan pateix una pèrdua d'aquestes, que intenti recuperar la normalitat el més aviat possible. El més aviat possible? Què hi vol dir el més aviat possible? És a dir, jo, pel que entenc, és que tot i dintre del dol, que pot durar més o menys, de la persona, tant aviat com es vegi, en forces de continuar amb la seva rutina, que la reprengui tant aviat com pugui. Exacte, però hi ha d'haver un procés previ abans d'arribar a això. Depèn de la persona, també suposo. Potser alguna persona tot i que estigui en mig del dol, o a principis del dol es pot veure en forces, o pot voler continuar amb la seva vida, tot i que és una mica el que dius. A vegades fem com si no ha passat res, és una mica com amagar-ho per intentar fer-te fort i continuar... Mira, això que estàs dient és molt interessant, perquè ara mateix ho acabes de plasmar-ho. Intentar fer-se fort. Això ho acabes de dir tu. Intentar fer-se fort. Això és nociu. Perquè no has acceptat la realitat, no? Això és nociu, perquè aquí, en aquests casos, intentar fer-se fort no estàs aguantant per fortalesa, estàs aguantant per tensió. Llavors, quan l'entensió s'afluixa, t'ho caus. Això no és la fortalesa. La fortalesa et vindrà de després, la fortalesa et vindrà de la vulnerabilitat. De primer, reconeixer i acceptar com són les coses. Jo aquí explico després, si tenim un moment, d'una doctora que ha parlat de la CGR, que és totes les etapes que s'ho haurien de seguir per arribar, a reconduir la teva vida de nou, però s'ha de passar per uns processos. Perquè, si no, fer-se fort no porta enlloc. Clar, de fet, a més, fer-se fort té aquest component de cap a la gent. Sempre cap a fora, cap a exterior, no cap a l'interior. Bueno, no, i cap a un mateix també, perquè el que fa mal és el propi mal. Clar, seria una mica tapar el mal que tu tens, amb el que et trobes i el que sents, i fer-lo com una mica enrere, i dir-te, bueno, no passa res, m'ha passat això, però jo tinc força per continuar, i ara anar-me'n a treballar, i somriure la gent, tot i que no en tingui ganes, i intentar, doncs, això, una mica... A donar-se'n, a donar-se'n del propi dolor una mica, el que t'explicava jo l'altre dia, l'explicava la Cristina, una experiència que vaig tenir meva pròpia, que a mi em va sobtar i em va deixar feta caldo per uns instants. Hi havia una circumstància propera a la meva vida, que em feia que m'angoixava per un tema d'un cotxe que m'havien de venir a recollir i no venien, no una persona molt propera a mi, i de cop i volta me n'adono que, punyeta, que el que li hagi passat en aquesta persona, en realitat, més ben igual, que el que realment em fa mal és el mal que jo tindré si en aquesta persona li hagi passat alguna cosa. Gràcies. Entenc. Arran d'aquest comentari, no sé si te'n recordes, però jo et vaig comentar el tema de... personalment no m'agrada que em diguin t'acompanyo al sentiment, que em fa molta ràbia, perquè trobo que no t'acompanyo a tu. Ho sento, però realment a mi te'n m'ha de fer. Ho estàs patint tu, patiràs tu, i em pot saber més greu o menys, però jo no t'acompanyo. Tinc el dolor que sent. De fet, quan les persones t'acompanyen al sentiment... És un formalisme. No en saben més. No en sabem més. Clar, perquè també, en un moment així, tan delicat, que li pots dir... Jo dic ho sento. Sí, però vull dir que... Perquè sí que ho sento, però no l'acompanyo. A vegades, ni cal això, a vegades amb una abraçada, una encassada de mans o una mirada, molts moments que ens posem molt nerviosos davant de la mort, o davant d'un familiar que se li acaba de morir. Doncs el pare, la mare, el germà, una persona tan propera. Com hem d'actuar, què hem de fer? Però jo crec que, en el fons, tot ho fem, no?, el millor que sabem, el millor que... Això està clar, amb la bona voluntat, no? Exacte, jo no crec que mai ningú ho faci amb mala intenció. Però qui no estem per jutjar les bones voluntats? Les voluntats pobretes de nosaltres que descoofem com podem. Exacte, en aquest moment. Com podem, no? Es tracta de mirar, de gestionar allò que succeeix, perquè després la vida torni a ser saludable. Perquè hi ha moltes maneres de morir, i no és el mateix. Una mort subtada, que l'accident de l'avió de l'altre dia, que un suicidi, com deien, mare, que esperar l'amor d'una persona que està ja amb un procés d'anfermetat o amb un procés de bellesa. No és el mateix. L'impacte final és allò que veiem l'altre dia. El mai més és el mai més per tothom. Però l'impacte i el cúmul de sentiments i emocions que afloren no són iguales. Per tant, el dol tampoc el podem afrontar igual. I, a més a més, cadascú, com dius tu, la front a la seva manera i, tan bonament com sabem, potser alguna persona no comença a sentir, realment, el que li està passant i connectar-se, però hi ha alguna forma, amb ell mateix, un cop ha perdut aquesta persona determinada fins al cap d'unes setmanes, o al cap d'uns mesos, o de pen... Els mesos, no, normalment, el mai més és quan has tancat la porta i tot allò s'ha quedat. Tota la paraula fernària de... Quant a dones realment que aquella persona no hi és. Exacte. Ja vam parlar, la setmana passada, sobre aquest sentiment d'avui, que genera la mort al nostre voltant, de totes maneres, com que avui volies comentar... Del don....a aquests passos, de la doctora Cobler-Ros, que és aquesta doctora que, més o menys, va comentar i fragmentar aquests set passos que, més o menys, totes les persones fem com fem el don. Bueno, ella va estudiar i va veure que hi havia una sèrie de tapes ordenades. I que, d'alguna manera, no estrictament ordenades, però que, normalment, aquestes etapes es produeixen en totes les persones. Amb totes les comunes, independentment del tipus de dol que pateixi la persona. Sí, sí, sí. I, a lo millor, no estan cronològicament ordenades, però sí que hi ha un ordre que, en algun moment, tothom les passa per aquí. Doncs comencem per la primera, si et sembla. Diu, reconeix la pèrdua i et metra la mort. Sí, aquí parlaríem, això ja va una mica més enllà de la coble rosa, que són decibles que han sortit d'ella. Això és el que se'n diu les 6R, és que això ho va escriure una psicòloga... No, una psicòloga en tenatologia, que es diu Teres Ranto. Sí, perdó, m'he confós, però, vaja, sí, parlem... Però és igual, no importa, perquè és la mateixa línia. Però digues, digues, no ens separen. Reconeixer la pèrdua i et metra la mort. Això era el primer. Això és bàsic. I d'entrada, hem de reconeixer que la mort existeix i que allò s'ha produït. O sigui, no la podem negar, no podem negar l'evidència, que a vegades el dolor no ens pot ser, o a vegades que hi ha gent que diuen, ostres, estàs acostat d'una persona i aquella persona se n'estanant i no acaba d'anar-se, no? Perquè és... Els familiars de les víctimes de l'accident aeri, per exemple, et recomanaven els psicòlegs que anessin, doncs, quan es fa anar a veure els... No sé com diu el nom tècnica, però el reconeixement dels cadàvers. Els cadàvers. Perquè d'aquesta manera això també ajuda la família a realment a veure que això és veritat, que ha passat, perquè sempre hi ha una última comesperança de dir que com que jo no ho he vist, el cervell ens enganya molt. El dol més... Un dels dols, el dol, jo diria, més dolorós i pel que tinc entès, és el dol de les persones desaprescudes sense cos. On ha anat? O les persones que han segrestat i aquella persona no ha tornat mai més a casa. Perquè és que no pots veure, no?, realment, el cos. I dius, ostres, aquesta sensació encara és més terrible, perquè sempre et guardaràs una petita esperança de pensar que aquella persona no ha mort del tot. I hem perdut els rituals de dol. I això hi ha psicòlegs que diuen que la persona que queda ha de tenir un lloc on te n'ha de vener, no?, que els sementiris o els... Sí, de tant en tant. Per fer un record, no? Mira, Cristina, perquè et vegem aquesta cara. No, he posat la cara perquè em estava pensant ara i recordar-me, no sé si us en recordeu del cas de Marta del Castillo, que de fet els pares per una setmana o així encara continuàvem amb temes de judici, on està el cos de la nena, perquè no el troben, no se sap ben bé qui va passar, perquè els nois que, en principi, que estaven acusats de tot el que va succeir, no acabaven d'aclarir-ho, suposo que aquests pares porten molts anys. No sé si hauran pogut fer aquest dol o clar és que no tenen... Arriba un moment que la cosa es torna a malaltir-se. Hi ha part que també... Atenció, eh? No, hi ha part que també una cosa... Aquí hi ha el programa, abans que el néixis, Cristina, fa uns anys, fèiem una secció amb psicòlegs d'aquí del Casfonsanta. I un dia, justament, parlàvem dels dols, dels morts, de les pèrdues, de l'amor, etcètera, etcètera, i comentaven que les morts no es poden comparar, d'una manera o d'una amb l'altra, no? Però, clar, realment, per exemple, la pèrdua d'un fill o d'una filla és una cosa que ja és antinatural i que és una cosa realment forta, no? Però que, en general, fa de mal comparar, si és pitjor o millor, una cosa, perquè cas escó, com que ho viu, a la seva manera, això... Però parlava dels processos de fet, és a dir, el procés no hi ha, suposo que hi ha un termini de 3 mesos així, perquè a persona que no ho viu com pot o com ho viu, no? A part de reconèixer la pèrdua i el metre de mort, que potser el primer pas n'hi ha un altre, que és el de reaccionar davant d'aquesta separació, no? Permetres allò que passa, identificar, sentir i expressar, enfadar-te, no amagar les coses. Com que potser no tindrem molt de temps de plantejar de tot, jo vull dir que serveixen moltes vegades d'ajut els grups de dol que hi ha i en alguns llocs que es fan, els grups d'autoajuda, que funcionen a l'estil dels còligs anònims, per grups, i això funciona. Aquests grups funcionen molt perquè jo penso que allà un és molt lliure d'expressar-se com és i tenir la consciència. I si tu estàs trist, estàs trist i no passa res. Si estàs enfadat perquè s'ha mort d'aquesta persona, no passa res, si tens gira amb el món o tens odi, no passa res. És normal, som éssers humans amb els nostres sentiments. I et permets dir-ho? Perquè moltes vegades, quan la perdo està a la família, un no vol parlar del propi dolor a la família, perquè llavors això se'n comana. Allà estàs amb persones que han passat el mateix que tu, i moltes vegades el que fan és unir grups de casos semblants. Jo vaig estar connectada amb gent d'una associació a Barcelona i havia per gent la gent pares que havien perdut fills per suïcidi. Clar, clar. Un gent que havia perdut el marito, però també s'ha d'anar alerta que això ha de durar un temps, perquè hem d'anar passant per les etapes i les 6 erres, per no quedar ensallà tot el dia remenant la cosa. Jo crec que ara ja no tenim més temps perquè hem de connectar amb el vulletiu de Catalunya Ràdio, però vaja, que jo crec que és molt important la consciència, la consciència de saber com està cadascun amb ell mateix, i si està enfada, pot estar enfada, i no intentar no ens posar-hi terra, sobre o amagar-ho, però, vaja, aquesta és la meva humil opinió. De totes maneres, Montse, quan vulguis, podem parlar d'aquests temes. D'aquests temes. Jo, quan vulgueu, perquè això és un tema molt llarg. Hem de connectar amb Catalunya Ràdio, per això. Fila setmana que ve, Montse. Adéu, adéu. Catalunya Ràdio, les notícies de la CIS. Bona tarda, els informes a Montse Cuadreny. El mullanès serà nova comarca i mullant serà la capital, Judi Perpinyà. Són 10 municipis del Baixes, d'Ozona i del Vallès Oriental, que es constituiran com la 42ena comarca de Catalunya, després que avui el Parlament n'ha aprovat la creació amb el suport de tots els partits llevat del PP i de ciutadans. Enunciable el resultat de la votació, la presidenta de la Càmbra, Núria de Gister. El projecte de llei de creació de la comarca del mullanès ha estat aprovat per 105 ots a favor, set en contra i 17 abstencions. Els populars s'han abstingut i ciutadans hi ha votat en contra, amb l'argument que més estructures administratives no són garantia de millor serveis públics. La creació de la nova comarca arriba 3 setmanes després, que més d'un 80% dels habitants d'aquesta zona demostressin a favor en una consulta popular. El nou consell comarcal del mullanès es constituirà després de les eleccions municipals del 24 de maig. Notícies breu Jordi Canal. El president de l'Assemblea Nacional de França proposa que la vot sigui obligator i el socialista Claude Bartolon ha fet arribar a la proposta del president de la República, François Hollande. Considera que seria una bona manera de reforçar el compromís atell i oblidar un oranges de sen esfrerants de la nhiềuitat. Connectada amb el president de l'Assemblea Nacional de França. La Guàrdiaussiaaghà la VPN, totes les alarmes per l'enfonsament en aigües de gran can CDC, pel que ésréal humà i epaç per on es re elevena el pub. I també la Sant Jordi Canal. La situació es farà de sé com cria en todas maneras salvar el barco y tenerlo abrigado para poder trabajar con él. Y otra, si se une ahí, no hay ningún teñido para las cosas. Un caporal i un agent dels Mossos d'Esquadra identifiquen els 13 joves que estan a 100 jutjats pels altos duits de canvies com algunes de les persones que van a pedragram els agents així va dir del caporal en resposta a preguntes de la Fiscal durant la segona sessió del judici. El tema d'algançament, el que és a la línia policial, en algun moment o altre tots hi participen. Després, en el que és al carrer Guadiana, hi ha un número determinat d'aquests 14 que fan només l'acció concreta de crevar el contenidor, però aquí no són tots qui participen. I qui són els que cremen el contenidor? No, els creuen, no cremen el contenidor. Detiguts dels menors per amenaçar i vexar-ne un altre a través d'internet, són dos nois de Madrid i Granada que van fer servir una xarxa social per aconseguir fotografies íntimes de caràcter sexual de la víctima amenaçant-lo de mort. El menor víctima dels fets ret tractament psicològic a causa de l'estat d'amcietat que pateix. Absolu en l'acusat de violó en la noia Cervera donant la carlarre del 2013 a l'Audiència de Lleida considera que l'home no va usar violència ni intimidació i que ella no va mostrar una oposició clara a l'acte sexual. Lleida, Josep Maria Prelló. Bona tarda. La sala considera creïble el relat de la noia quan explica que el noi la va penetrar, un extrem que l'ha acusat de negar durant el judici. Els magistrats, però, consideren que del relat de la jove, és desprengue-lo de 30 anys, no va usar la força ni la intimidació per aconseguir el seu objectiu. A més, considera que la noia va mantenir una actitud passiva i que no va mostrar una oposició clara a l'acte sexual. Gerard Maria Prelló, Catalunya Radio Lleida. El festival Tarraco Viva de Tarragona recupera el format de dues setmanes de durada al certamen dedicat de la recreació històrica del món romà, tindrà uns 400 actes. Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda. En guanyes farà del 4 al 17 de maig i se centraran al lligat de gust. El director del festival Magí Seritjó l'explica que s'estan preparant per l'oferta que es farà de cara al 2017. Nenfem, en 4 anys arribar al 2017, el director del festival Magí Seritjó ha de fer un recorregit de 4 anys. El festival Tarraco Viva de Tarragona recupera el format de dues setmanes de durada, arribar al 2017 amb una exposició potent sobre el món antic l'època romana. Els organitzadors asseguren que el festival ja s'ha convertit en un referent internacional. Ricard Boigues, Catalunya Radio Tarragona. Esports ou del Serra. El Barça de futbol i el de basc ets estrenen avui els quarts de final de la Champions i la Euroliga, respectivament. L'equip de futbol juga a partir de 3 quarts de nou a París davant el París Sant Germain, l'anada dels quarts de final, mentre que a la set el Barça Rep, el Palau Blaurena, l'Olimpiacós, el primer partit del play-off per accedir a la feina al fort. Catalunya Radio s'oferia la transmissió de basc ets a partir de 3 quarts de set i a 3 quarts d'avui enllà serem amb la TDP, amb la transmissió del futbol. Avui també juga el Porto Bayer de Monique, de la Lliga de Campions de Futbol i la Euroliga de basc ets al Madrid, en Adolo F. Pilsen d'Istanbul. L'Espanyol continua per final la seva pretampurada del 2015-2016, després de fer oficial ahir que l'equip repetirà estàix agarós a la Vall d'Aran. El club Blanquiblau treballa per tancar un altre estàix complementari que la primera plantilla faria l'estranger a Anglaterra amb prioritat. A més, a l'Espanyol tenen la intenció d'ajugar un dels amistosos tan bon punt a cap i aquesta tempurada i abans de marxar de vacances. Acabarem recordant que Jijón serà la seu de la final a 4 de la Copa del Reirambol, segons anunciat avui la Soval, jugarà als dies 6 i 7 de juny i participaran entre d'altres al Barça i al Freikin Granulles. Tota l'actualitat del dia el Catalunya a Vespre, a partir de l'A7 avui, amb el teu del bascat i al futbol, a través de Catalunya Informació. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Andreia Buenol·. L'escola Bressol Municipal Marrex farà demà el matí una jornada de portes obertes. És la primera de les sessions informatives que organitja per als pares i mares en fills de 0 a 3 anys. Són visitats informatives prèvies al període de preinscripció del primer cicle d'educació infantil, que tens relloc del 4 al 15 de maig. La primera visita a l'escola Bressol Marrex serà de Matijous a quarts de 10 del matí i la segona, dimarge a les 5 de la tarda. Més qüestions, la vacuneta acollirà demà una xerrada informativa sobre el que es farà l'escola Montserrat. Aquest casal substituirà el que organitja les ampes de les escoles de Sant Just. El gestiona l'Associació Patimpatàmica i comptarà amb 6 setmanes d'activitats per a nens i nenes. Aquest casal d'estiu es farà del 22 de juny, el 31 de juliol i del 31 d'agost, el 10 de setembre. Els capgrossos de Sant Just establiran al centre 23 de les activitats cada setmana. La xerrada informativa tindrà lloc demà a dos quarts d'avui del vespre a la vacuneta. I acabem recordant-vos que la inauguració de l'exposició Invai Can Ginestar demà donarà el tret de sortida oficial als actes de Sant Jordi a Sant Just. És una mostra col·lectiva de gran nivell que ha comptat amb la participació de més d'una quarentena d'artistes que han fet les seves aportacions per decorar tots els espais de Can Ginestar, inclosa la façana i els arbres dels jardins. L'objectiu és demostrar que les parets no tenen per què ser barreres per la creativitat. La inauguració tindrà lloc demà a dos quarts d'avui del vespre a les llocs dels jardins i al celler de Can Ginestar. I de moment, això és tot. La informació local tornarà en menys una hora més ampliada als Sant Jordi. L'actualitat local al web de la ràdio RadioDesvern.com Gràcies per acompanyar-nos. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És un llibre més robat de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un codi de l'altre era impressionant. Que vols ser-hi, no? És el temps, no pot ser res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Marró. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Avui parlarem dels pipis dels gossos. Avui un dels temes més comentat. El rei ha visitat per primera vegada les institucions europees amb l'absència dels diputats catalans. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies. Gràcies per acompanyar. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos. Gràcies per acompanyar-nos.