#688 - La Penya del Morro del 16/4/2015

del 20 al 29 d'agost, Margarida Palomar. L'edició d'en Guanyo farirà 16 concerts de lít i música de cambra entre les novetats, les matinals va cambrecfest, que protagonitjarà el violoncelista enautomàs amb les suïts per a violoncel de Bach. Un altre nom propi és el del Barit, un alemany, Matias Gerné, un habitual d'Alsartamen, que interpretarà la cançó de la terra de Mahler amb el tenor Charles Reit i també un recital xumen. La xobertia de 2015 l'inaugurarà la soprana Ucanadenka, Misha Brugger-Gosman, amb el pianista Yusto Zayen. Esports, Eudalxerra. Després del triomf, el Bar se torna als entrenaments per preparar el partit de l'Igada dissabte amb el Valenci. Els blaurans estan pendents de l'estat físic d'Andrés Iniesta, que hi va haver de ser substituït al començament de la segona part per culpa d'un cop a la zona lumbar. L'Espanyol, mentre estan, repeteix convocatòria per tercera jornada consecutiva. En aquest cas, per jugar demà al camp del Llavan, Fuentes i Salva Sevilla continuen, per tant, quedant fora de la convocatòria. Amb bàsquet, el Bar s'està pendent de saber la base exacta de la lesió de Brat Olesón. Els de Xaipasqual tenen demà mateix el segon partit del Play-of de l'Eurolíga davant l'Olimpiacós. Fins aquí, les notícies. Ràdio d'Espanyol, benvingut a l'Espanyol. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecta, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern, fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La penya del Morro, un programa amb més mort que penya. Què tal? Bona tarda, senyusti. Gent de l'Estrenger, com esteu, benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Ens parla i us saludem. Bona tarda, senyusti. Bona tarda, senyusti. Bona tarda, senyusti. Bona tarda, senyusti. Bona tarda, senyusti. Bona tarda, senyusti. Bona tarda, senyusti. Bona tarda, senyusti. Bona, senyusti, Avui, amb la presència de la Concha Beringua, el nostre espai esmanal d'estrologia, Cristina, que farem els escorpins. Era hora, eh?Vam deixar la setmana passada. Ai, és escorpina. Avui també ens visitarà, a més, la Laura Pons, que serà una de les participants del Cabaret, que hi haurà aquest dissabte al vespre, el que és el de joves de Sant Just, organitzat per gent del cau. I, a més, diu que ens cantarà una cançó directa. Molt bé. I, a més, atenció, perquè aquesta setmana estem molt cabarateros a la penya del morro, en motiu d'aquest cabaret artístic. Hi haurà el que és el de joves, on tothom qui vulgui, pot participar en les seves performance, les seves cançons, el seu teatre, la seva música. Perquè demà tindrem a 1, 2, 3, 4, 5 noies que presenten una cançó amb directe, amb guitars, veus, també en som a Cacajón, tindran demà el programa a cantar-nos una de les cançons que faran el cabaret artístic. És que aquí som molt... I cabarem.Cabarateros. Suposo que sí, i si no... Escolta, ja farem alguna cosa. A la segona hora, avui, amb l'Anna Rubí de Cratera Reial, senyor Benito, a la Roca Armona, que ha tornat a Islàndia, eh? La trucarem, no pot venir, però la trucarem dos minuts, per saber com hi ha el viatge, aquest jet lag, i amb llibres de l'Arnau Consul, acabarem el programa a tot això. Avui, a la penya del morro. Vinga, venen, que pel Tren dintofi. Bona tarda. El Tren dintofi. Del dia d'avui. El tenim aquí. Amb la Cristina. El més comentat de Twitter. Oh, yeah! El més comentat de Twitter. Amb la Cristina Vargas. Bé, atenció, perquè un dels temes més comentats avui, en aquesta xarxa social, ha sigut el Parlament Andalus, o Juan Pablo Duran i Luis Pizarro, perquè tot i les dificultats per la falta d'acord, entre els grups s'ha acabat de constituir el Parlament Andalus, oi, Cristina? Sí, finalment, el socialista Juan Pablo Duran, secretari propincial d'Alçó i Acord, o vei diputat electe, ha estat escollit nou president de la Cambran, segona votació i, amb només els pots favorables, dels 47 diputats socialistes. El Partit Popular, abans dels socialistes, ha estat els únics que han presentat candidats per aquest càrrec, del Treban de Pro, la socialista 3A, que és la Popular. Esperança, oi, el diputat de Podem, Juan Moreno y Agüe, han estat escollits vis a presidents primer, segon i tercer, de la mesa, respectivament. Com a secretaris pro, destaquem, en aquest cas, els candidats de Ciutadans, Julio Díaz, Robledo, i l'exportaveu parlamentari d'Esquerra Unida, José Antonio Castro, a més de la socialista verònica Pérez, escollida secretaria primera. Bé, que diu la gent de Twitter sobre aquesta qüestió. Per exemple, en Mísor Robinson diu, el nou president del Parlament Andalus, que ha de ser un president de la Generalitat, que ha de ser una de les que ha de ser la Generalitat, que ha de ser una de les que ha de ser la Generalitat, que ha de ser una de les que ha de ser la Generalitat. Sí, una altra comentària, en aquest cas, en referència a les discussions del portaveu del Partit Popular i al president de la Mesa d'edat Luis Pizarro, per les votacions a les secretaries, on els populars, en aquest cas, han obtengut més vots que Esquerra Unida, però com la llei dicta que a tots els grups han de tenir representació, doncs els populars s'han quedat en aquest càrrec, doncs, sense representació, s'han quedat en aquest càrrec. I acabem comentant un altre tuit, que diu que ha passat el Parlament, és un reflex del que passarà la investidura de Susana Díez. Anem cap a altres eleccions, a unes altres eleccions en del·lusió. Gràcies, Cristina.De res. Anem cap a les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea, bueno, sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oi. El 4 de maig, atenció. Què fas, Andreu? Està explicant, però una mica trist, no? Hola. El 4 de maig arrenca el procés de principi o l'escola Bressol Municipal Marre, en parlarem també, així com del teatre català actual, que centrarà una tertúlia d'ama a la Teneu de Sant Just, amb el Toni Cabré, com a autoteatral i gestor cultural convidat. Però abans de tot això, hem de parlar ja del tret de sortida oficial. De què? De Sant Jordi. Oh! Sant Jordi, Sant Jordi, Sant Jordi, Sant Jordi! És el meu sàmper ferit, no s'havia dit mai. És com diem, serà avui, el tret de sortida amb la inauguració de l'exposició Invaí Can Ginesta. Invaí que, de fet, escriu, In Guió Baï de Neibergrud. Una mostra col·lectiva de gran nivell que ha comptat amb la participació de més d'una quarantena d'artistes que han decorat tots els espais de Can Ginesta. Per això els arbres estan com estan ara mateix. Un aplaudiment que no poden respirar els arbres. No passa res. Bé, problema. Tot sigui per la cultura catalana. De totes maneres, Andrea, bueno, no es perdrà aquesta inauguració, que serà a les 8 del vespre, no? Sí, el que passa és que coincideix amb les conferències sobre Àfrica, que s'estan fent a Can Ginesta. Suposo que anirem a considerar quan s'acabin. Hi ha coses que s'han de visitar. On s'estan fent les conferències? Com deies, Invaí Can Ginesta és una mostra col·lectiva de gran nivell que ha comptat amb la participació de més d'una quarantena d'artistes que han fet les seves aportacions per decorar tots els espais de Can Ginesta, inclòs la façana i els arbres d'Algerdins. Era demostrar que les parets no tenen per què ser barreres per la creativitat. Avui es presentarà també el projecte Jarn Bombing, posem colors de Sant Jos, a través del qual s'han decorat els arbres dels jardins amb peces de llana. Està molt bé, jo, posar peces de llana quan arriba la calor. Jo no ho havia vist mai. Es podia fer uns mesos abans. També vull pensar que els arbres potser ho haguessin agraït. Ara que la calor s'ho ha arat més racina, encara. Potser a les nits ho agraeixen. En fi, tot el que... molt ben decorat i molt bonic, no? Sí, amb molt colorits. La inauguració de la mostra col·lectiva serà avui a quarts de vuit del vespre, als jardins i al celler de Can Ginesta. La mostra es claurà al 26 de maig i la promouen, entre altres, el col·lectiu Arte Just, el Carraublau, els tallers de pràctica municipal, dones entre la Justícia i el Pau i el centre d'estudir Sant Jos Tengs. Oh! Sant Jordi, a Sant Jos! Oh! No LO has d'obrir! rzeenior, Ese en jutgeports On es esmani Landed in igual No, és Sant Jordi avui. En fi, avui comença Sant Jordi a Sant Jordi d'Esber. Que és unic, que és unic. Felicitats, jo em dic, felicitats. La Grimeta, la Grimeta. Sobretot una setmana estarem d'una... És a Dusson. No, no, clar. Roses, llibres, una mica de tot. Bé, en fi, amb alguna qüestió o més sobre aquesta història... ja que ens està sobrepassant els límits mundiales? De la cuarencia. No, no, no. Parlarem ara del procés de per inscripció de l'escola Braçol Municipal Marrex. Roses de per inscripció de l'escola Braçol Marrex. Sí, sí. Bé, atenció, perquè del 4 al 15... Avui estem molt malament, eh? Sí, eh? Això, Andrea, aquí ja s'ha estat bé. Del 4 al 15 de maig, tindrà lloc la preinscripció del primer cicle d'educació infantil i llarg d'infants en Justenca, que ha fet avui la primera jornada de les portes obertes, no, Andrea? Va, va. Doncs sí, aquest matí ha fet la primera d'aquestes jornades de portes obertes als pares i mares. Amb fills de 0 a 3 anys. Les segones dones. Andrea! No, perquè és que em fa... Estàs fent la notícia, que no estàs ni per tant de tensió, el que estàs dient i això no és seriós. No, perquè m'has fet riure. Això no és seriós, Andrea, va. Anem a la qüestió, va. 3, 2, 1. La segona visita serà dimarts a les 5 de la tarda. Jo, perdona. Para un moment, para un moment, para un moment. 3, 2, 1. És la primera vegada que vaig una periodista, que a l'informatiu potser seria fer un compte enrere. No, perdona, no. En directe. Molts periodistes, en alguna peça de l'informatiu, s'ha acolat que a la peça potser és gravada, no, i fan el compte enrere 3, 2, 1, comencen a parlar, i s'ha escoltat el 1 i comencen a parlar. Però fer-se un compte enrere, perdona, ja no m'ho expliquem, no em demana. Però fer-se un compte enrere un mateix és una mica trist, no? No, vull dir... S'ha de saber quan ha de començar a grabar el tècnic. Ja estàs parlant, ja. Un, dos, tres, ja. Ja, entrem. La segona visita serà dimarts, dia 21 d'abril a la 5 de la tarda, durant la jornada de portes obertes, com sempre s'explica els pares i mares del projecte educatiu del centre, en aquest cas de l'allar infantil d'infants, i es fa una visita a les instal·lacions de l'escola Bressol. El període de preinscripció del primer cicl d'educació infantil serà del 4 al 15 de maig, i les listes en la puntuació provisional es publicaran el dia 26 de maig. Després de tres dies de reclamacions, el 5 de juny es publicaran les listes d'infants amb la puntuació definitiva, i el període de matriculació finalment serà del 8 al 12 de juny. Molt bé, doncs tot això, ja ho també ho trobarem a Sant Just.Cat. Sant Just.Cat. Hombre! Sant Just.Cat. El punt de ball desbocat per Sant Just. Bé, atenció, perquè el teatre català actual s'entrarà una tertúlia demà a la Taneu del nostre municipi. És una activitat que se'n marca en les activitats de Sant Jordi. Home, Sant Jordi! I la conduïda, Toni Cabrer, autoteatral i gestor cultural. Cabrer parlarà de l'estat actual del teatre a casa nostra, i dels reptes de futur del sector. Una xerrada molt interessant per a tota aquella gent que li agradi i li apassioni el teatre, no, Andrea? Sí, el teatre català segons Toni Cabrer viu un moment excepcional, tant pel que fa al nombre de les obres de tots catalans que es representen sobre els escenaris, com pel que fa a les que s'exporten i també a la seva qualitat, i és que, un parell de decades abans, les coses eren forçades diferents. Segons Cabrer, el teatre català li fa falta més risc i més diversitat, i ha apostat per productes més atrevits i menys convencionals. Per exemple, assegura que Catalunya costuma n'estrenar-se obres que ja han funcionat a fora, i ella espera que la situació d'alguna manera s'inverteixi, que s'estrenin aquí a casa i que altres països diguin, això està molt bé, ho volem. Que veu sovint de la cançó. Per exemple, perdona, Maricel, que és Maricel, clar. Està parlant de... Sí, pot fer fora, pot fer fora. Doncs mira, bon exemple, Maricel. Clar, però l'estem parlant d'una hora de fa 40 anys, eh? Fa 40 anys de Maricel, eh? No, ho dic perquè és que, clar, sembla que estiguem aquí parlant de... i fa 40 anys de Maricel. Doncs un altre dels reptes de futurs del teatre català, segons Toni Cabré, és aconseguir que les obres excel·lents siguin reconegudes i puguin arribar al gran públic, i és que Toni Cabré reivindica que cal vener a més les obres i no tant als autors. Per exemple, si hi ha un autor poc conegut que ha fet una obra, s'oblim, cal potenciar-la i a l'inrevés. No cal que totes les obres que facin un autor molt conegut siguin bones perquè són només d'ell. És així. La tertúlia sobre el teatre català actual amb Toni Cabré, i gestor cultural serà de Medivendres a les 8 del vespre, a l'estela piquet de la Teneu i se marca en les activitats de Sant Jordi. Molt bé, doncs aquí està és l'última notícia del Sant Jordi Notícies, que comentem en aquest espai. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just ara mateix, a radiodesvert.com i a partir de les 7 del Sant Jordi Notícies de Edició Vespre. A l'accions... A veure, per fer-te tratar, posa una lletra. No, posa una lletra. Si no la poso jo. Estàs parlant d'al·leccions. Vaig a parlar d'al·leccions, ja. A l'accions del 24 de maig a Sant Jordi... Què fas? És el 24 de maig a Sant Jordi. Què fas? Però... Aquestes, aquestes. Però una mica més... Fals que es pot, jo no soc cantant ni improvisador. Ara ho vas provar tu, Cristina, o no? No, eh? No cal. Ja vaig jo, ja vaig jo, ja vaig jo. A veure... Al·leccions a Sant Just. Al maig... No, no, no, no! No ho he curat més. Tots just falten fins a les setmanes perquè hi hagi eleccions al nostre municipi, i des de la penya del Morro ja estem preparant diferents històries encara no en comencem, encara. Però ja podem avisar que farem una porra. Sí, farem la porra del regidor de l'Ajuntament de Sant Just. Això no sé si ho heu fet alguna vegada, però la gent haurà de trucar, si vol participar, i guanyar un sopar molt xulo, a Sant Just, i haurà de dir quan regidors creu que traurà cada partit polític que es presenta a les eleccions del 24 de maig. Només pel simple fet de participar, ja podré guanyar un sopar, i guanyar com quedarà el mapa polític de regidors i regidores a l'Ajuntament de Sant Just, amb els diferents partits cadascun. Doncs també us en porteu un altre premi molt xulo. Molt bé, molt bé. O sigui que ja donarem les indicacions per participar al concurs de la base, d'aquí uns dies. Aquí també podríem participar a la Cristina Jo, per exemple. Sí, aquí podeu participar. Jo no puc participar, però vosaltres dos sí que podeu participar, si voleu. Doncs aneu pensant a quant regidors creieu que sortirà, per exemple, del PSC, quants d'iniciativa, quant regidors podran sortir d'Esquerra Republicana, quant regidors creieu que sortiran del Partit Popular, no sé, via democràtica... Ciutadans. Ciutadans, Movem Sant Just, en fi. Clar, és Movem Sant Just. Clar, vosaltres mateixos, eh? Tindreu, per participar, fins al mateix divendres, davant de les eleccions. Trocant el telèfon de la ràdio, ja aneu pensant, i també aneu comentant a la gent. Això pot ser molt soroll de... De veure. En fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que et passen a Sant Just. Ara mateix, a radioesvert.com. I a partir de la seta, el Sant Just notícia de Dixio Véspera. Oi que sí, Andrea?Sí. Ah, i hi estem. Jo, i ja. La notícia de Sant Just, amb l'Andrea, bueno, sí. Per estar ben informat de tot el camp. Passa per aquí, oh, ja! Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb la nostra estró, el que en particular. La Conxa Beringo, que avui ens parlarà de Pluto, concretament, que és el regent d'Escorpió, un dels planetes més lents dels sistemes solars. Tu sabies això, Andrea?No. Doncs mira, ja et veus prendre nota.Molt bé. Música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecta, de la vacància de l'Oindy, cada 10 ous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Mmm... Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1... I una setmana més ja tenim aquí, a l'estudi de la ràdio, a la Conxa Beringó, la nostra astròloga particular, Conxa, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Les vegades que et mencioneu el programa, quan tu no hi ets... Ah, sí, perquè la Conxa ens va... És que l'altre dia vam entrevistar a una puatessa, que tenia un llibre que es deia... No, es deia... L'ésser solar. I justament la vam entrevistar i li vam preguntar si anava sobre coses astrologètiques. Ella va dir que en principi no. I li vam preguntar si sabia... Aquest era els planetes. En fi, la setmana passada ja anem a entrar en matèria. Vam parlar de Sagitari, però ens havia quedat pendent el pas de Plutó com a regent d'escorpir a partir del signe de Balança. A veure, si us acabo d'arribar a la Terra, que s'apliqueu amb la Conxa, cada setmana el que fem és anar repassant una mica en profunditat els diferents signes que tenim. I, per tant, avui, Conxa, el que farem serà escorpis, Sagitari i Capricorn, no? Tenint en compte que parlem sempre dels escorpins dependent d'on tinguin Plutó. Claro, hoy vamos a empezar con Plutón pasando por Libra, como Plutón regente de escorpio pasando por Libra, luego pasaremos al paso por su signo, por escorpio, después por Sagitario, y terminaremos pasando Capricornio, que es donde está actualmente. Durant quants anys va passar Plutó per Balança? Pues mira, pasó desde 1971 a 1983. Esta posición trae diferentes formas de considerar el matrimonio y la justicia. Justamente, durante la época, entre el 78 y el 83, hi va haver-hi moltes reformes amb la justícia, i a l'estat espanyol també hi va haver-hi el canvi, justament de la dictadura de democràcia. Claro, porque justamente Plutón lo que hace es cambiar. Generalmente cambia de blanco a negro, de negro a blanco, con lo cual hay que tenerle siempre un poquito de precaución. Sí, anem en compte. Plutó, com ja veieu, és el regent, és el planeta camana, a la gent que és escorpí, i avui, com deien, comencem a repassar com són aquells escorpins que tenen Plutó amb Balança. No? Com són? Pues mira, en esta época tienen mucha fuerza en las relaciones internacionales, y también hubo mucha reforma en las cárceles, y tiene además mucho amor por la belleza, porque claro, no hay que olvidarse de que Libra es el regente esvenus, con lo cual le da como una obsesión por la belleza, y tienen también gran necesidad de armonía. I aquells escorpins que tenen a Plutó de Balança tenen sentit de la justícia? Sí, mucho, y también está muy desarrollado, y además les preocupa mucho todos los temas sociales. Serà tan bé? Sí, aunque a veces tengan conflictos con puntos de vista o puestos. También pueden sentir gran responsabilidad hacia otra gente, pero puede ser inconstante en sus relaciones individuales. Molt bé, Concha, passem ara a Plutó, passant per Escorpí, és a dir, que és el regent amb el seu propi signe, allò, Escorpí al quadrat, que diríem, allò que m'ha agradat de mi. Com es comporta Escorpí amb Escorpí? Plutó amb Escorpí, vaja. Pues mira, Plutó en Escorpí està feliç, porque está en su domicilio, en su signo, o sea, está en su casa, con lo cual está contento, y hay quien opina que en el principio, que cuando pasa él por su casa, por Escorpio, que empezó la era aquariana, porque empieza con el gran cambio, éste que se produjo entonces. I quins atributs té Plutó en general? Clar, Plutó dins els planetes és un planeta especial, no? Muy especial, muy especial, con mucho poder, sobretot poder de regeneración. Ríge los extremos de nacimiento y muerte, generalmente por donde pasa Plutó en la carta natal, en donde esa persona va a tener una verdadera regeneración. Quants sols et triga passant per cada signa? Pues mira, es un poco irregular, pero se calcula que desde 12 años a 20 aproximadamente, ya que es muy irregular. Hay que vigilarlo constantemente, porque de repente está, por ejemplo, ha estado casi parado como seis años, y ahora empezará a correr, y bueno, no es nada coherente en ese sentido de la velocidad. De fet, és més aviat lent, no? Sí. Junta, ara comentava amb Naptú, són els dos planetes més lents de tots. ¿Cuán es costuma Plutó a triga, passant per cada signa? Pues Plutó, ya te digo que tarda esto, que tarda de 12 a 20 años, y que generalmente durante toda una vida no pasa más que cinco o seis signos, en una vida larga, porque claro, quince años por, claro, poniendo una media de quince, por eso es muy importante conocer por donde parte su ubicación en la carta natal, y por dónde va a pasar para estar preparado, aunque siempre son muy fuertes los cambios que origina. ¿Puede haver-hi persones que no els hi passin mai Plutó per el seu sol, per el seu signa? Claro, porque como no pasa más que por seis signos, pues tendríamos contando con esto, que sería más o menos el 50%, un poquito menos, porque claro, no todo el mundo vive tantos años. Clar, i llavors, si Plutó passa per potser, que estigui en el teu signa en aquest moment o tal, com dius tu, normalment acostuma a ser un canvi fort, des de l'entrada de plató i sortida de plató. Ja ho crec, ja ho crec. Aunque depende de los aspectos que tenga el sol y de los planetas que tengan estos aspectos, pero suele producir, como he dicho antes, cambios muy importantes, y eso hay que estudiarlo en cada caso, porque ya te digo que va de lo blanco a lo negro, hay que estudiar lo que tenías y saber dónde te va a llevar. Per exemple, una persona aliena a l'astrologia, ¿cómo podría ver a todo eso? Pues lo va a notar porque son cambios de dirección en su vida. De todas maneras, los hay más fuertes y más débiles, que sería el caso de esas personas que de la mañana a la noche y casi sin previo aviso les cambia todo. Es aquello que le dejan sin trabajo, se le va la mujer o el marido, se pone enfermo, o sea, todo esto de la mañana a la noche, y entonces estos cambios generalmente suelen ser plutonianos. Y es tanto a nivel personal como a nivel profesional. Generalmente cambia de un extremo a otro, por tanto, a nivel económico, tanto personal como laboral. O sea, el que estaba dalt, el que estaba bajo, ya está dalt. El que vull recordar, de més, és una mica fort, això, no? Pues ya lo creo, suele decirse que cuando pasas es preferible que te cojas sin dinero, sin amores y sin trabajo. Sí, vol dir, després, que et donen una mica la volta a la truita. Perquè, com que le va a dar la vuelta, no passaràs a tener trabajo, dinero y amores. És molt important tenir primer el coneixement de la seva trajectòria dins de la teva cara, i després conèixer amb què et pot influir, plutó. Ja lo creo, para los que son escorpios de sí, o tienen el ascendente en escorpio, les aviso que van a vivir cambios a lo largo de su vida, que se pueden calcular. Así que es muy importante para todos, en especial para los escorpios, saber de qué signo, por dónde lo tienen la carta natal, y si va a pasar por encima de su ascendente, o de su sol, o de su medio cielo, claro que son cambios. Per tant, al descorpit, tenen tendència a tenir canvis bruscos a la seva vida, d'un cop a un altre. En fi, bé, gràcies, Concha, pel teu consell, ja li passarem a la Cristina. Seguim amb plutó, aquesta vegada passant per sagitaris, els escorpins que tenen plutó a sagitari. Durant quins anys va estar a sagitari, plutó? Pues mira, plutó, un paso por sagitario de 1995 a 2008. I això ho has vist reflectit d'alguna manera, tu? Sí, durante estos años las personas tienen una gran necesidad de libertad personal, tienen un enfoque filosófico y humano, y hay muchos cambios en la manera de entender, sobre todo, la religión, y son muy entusiasas y versátiles y tienen mucha fe en la naturaleza humana. Com que sagitari és la força mental, estaríem fent un canvi de mentalitat, també? Sí, tanto a nivel religioso como político y títico, y también en la forma de pensar y de relacionarlos con el extranjero, que también ha cambiado mucho esta forma. I també podríem dir que aquesta joventut infinitut, que han escut durant aquest període, té una altra forma de pensar. Sí, ya lo creo. Vamos a ver cómo tienen una gran fuerza mental, y a que los que nacieron en 1995 ahora van a cumplir 20 años, y los de 2008 ahora cumplirán 7. Entonces, por eso se dice que el paso de los planetas lentos es generalmente generacional porque coge un periodo que todos los nacidos en esa época, en ese intervalo de tiempo, van a tener plutones agitarios, con lo cual esto les va a dar una mentalidad diferente de los demás, igual les ha todos ellos. I més forta, la gent que té ara entre 7 i 20 anys han tingut plutó a sagitari justament quan han nascut en aquesta època, i per això podríem dir que tenen una mentalitat diferent. En aspectes inhermònics, com es comporten? Com poden millorar les persones, els corpins, que tenen plutó justament a sagitari? Pues porque esta fuerza mental la van a utilizar mal. O sea, que de forma que no beneficia la sociedad, que también estamos viendo de esto bastante, y tanto a nivel religioso, como cultural o como político. Algún comentari més sobre plutó a sagitari? Pues sí, quería comentar que en España es un país desagitario, y que durante este tiempo que pasó plutón tuvimos cambios importantes expansivos y descontrolados. Pero desde que cambió de signo, cuando empezó la crisis... És veritat, a partir del 2008. Justament quan ja va deixar d'estar plutó a sagitari. Que entró en Capricornio, que és el regente de la casa 2 de sagitari, y que entonces está controlando las necesidades económicas de los españoles. Y además también las necesidades económicas de los españoles. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Flúso. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito, i que et posa... Gràciesrap! La penya del Morro, cada tarda, de la 5 a 7, a ràdio d'Esberum. 20 minuts, hi arribem al punt de les 6 de la tarda. Continuem el programa en directe i ho fem ara per parlar del Cabaret, que hi haurà justament aquest dissabte organitzat una edició més per alguns dels integrants del Cau, de l'Associació Martí de Grupament, l'úter King. Per parlar d'aquest Cabaret que començarà a partir de dos quarts de nou del vespre aquest dissabte, tenim una de les seves organitzadores i impulsores, que és la Laura Pon. Laura, bona tarda i benvinguda al programa. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, benvinguda al programa. Ens has dit que ens cantaràs alguna cosa, que nosaltres ja hem preparat la maquinària, però abans ha veure't això del Cabaret d'aquest dissabte. Qui ho organitzeu? Qui esteu darrere? Som tot l'Agrupament, hem fet una comissió i estem movent entre aquesta comissió, però és tot l'Agrupament el que està involucrat. Ara es fa dos dies, és una moda important, no? Sí, bastant. Què és el que encara falta per allestir? Falten els detalls finals, acabar la decoració, baixar les begudes al casal, m'ha quedat parlar quatre coses amb els artistes, però ja està tot bastant lligat, ja comença a estar bastant tranquil, ara ja t'espera el dia. Clar, no, recordem que justament el Cabaret d'artístic és una cosa que fa molts anys que es va començar a ser injusti, que sembla que per un moment es podia haver perdut, però que finalment s'ha tornat a recuperar. Quant de gent ja ja ha inscrit a apuntada, perquè recordem que tothom qui vulgui es pot inscriure a apuntar per fer la seva performance, actuació, des de monòleg, explicar codits, un grup de música... Exacte, actuacions de tot tipus són benvingudes. Doncs per aquest any tenim unes 22 actuacions previstes, també de tot tipus, molt variades, si voleu saber més sobre aquestes actuacions heu de venir. Home, són moltes, no? Sí, sí, està molt bé, estem molt content el Cabaret, sí, ja està molt en faja, era senjús. Perquè és el que demana més la gent, clar, que hi ha un requisits tècnics, no?, que al casal de jove m'imagino que hauria de tenir i de portar, perquè, clar, passes de fer un monòleg, potser a una banda amb 4 o 5 persones, i llavors tècnicament això s'ha de posar a l'escenari, s'ha de treure, perquè també hi ha una complexitat, a l'hora d'organitzar-ho. Sí, clar, també el problema és que nosaltres, a l'hora d'ordenar les actuacions, ens agrada no posar per exemple tot el de música seguit, totes les de dansa, volem-ne combinant. I clar, això, a l'hora de muntar... Més complicat en cara. És complicat, perquè el més senzill seria posar tots els de música primer, després tots els de dansa, tots els que fan monòlegs, contes... Seria més monòtom, també, per això, per al públic. Clar, com que volem fer així, és una mica més complicat. A veure, hem d'estallar un parell o tres de persones pujant i baixant coses. Però no per sort, tampoc ens demanen coses molt estranyes al menys aquest any. S'ha de pagar entrada? Són 3 euros amb una consumició. 3 euros amb consumició, eh? Normalment el cabaret no s'havia de pagar entrada, no? Sí, se pensava que ho ha de pagar alguna cosa. 2, 3 euros amb una consumició. És que l'altre jo parlàvem amb Alejandro, el cas del de joves, i no ho teníem clar, si s'havia de pagar. Sí, poc simbòlic. I les consumicions, quines seran? Jo teniu clar, això? Sí, hi haurà refrescos, cervesa, hi ha aigua... i, bueno, l'embrús, com que no sé si n'hi haurà. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. En fi, doncs això serà... I també tindrem entrepans, o sigui, que no vingueu sopats, sobretot. Això és important, eh? Per tant, i que, de fet, aquest és una altra història, també el tema de l'horari, que canvia referència a l'edició anterior, perquè aquesta vegada és una mica més d'hora. Començaran, en principi, cap a les 9, sobren les portes cap a les 2 quarts de 9, i així s'ha avançat una mica l'horari, que això no sé si dificultava, o sigui, perquè abans començava cap a les 2 quarts d'11, no? Potser? Sí, però, clar, com que cada vegada tenim més actuacions, sinó que acaben molt tard, o no podíem fer totes les actuacions, i també, bueno, a mi, almenys, el que m'agrada molt és, al final de tot, si sobren una mica de temps, a la típica mitjoretta per espontanis, i, clar, si n'hem molts llors de temps, això... Clar, això és un risc, el tema de... Sí, sí, d'altres espontanis, no? Però n'hi ha que d'al·lició, no? Sí, sempre hi ha algú que s'anima a fer alguna cosa. Però què costumen a fer, normalment, aquests espontanis? Bé, no els lligatxistes, o l'any passat va sortir una nena petita avallà, Michael Jackson. Ah, molt com una. Escolta, i ja teniu presentadors, ja? Sí. Qui serà, a veure'm? M'un noi que es diu Sergi Pons. Sergi Pons, amb sona, amb sona, amb sona. Sergi Pons, eh, que més els estàs de germà, també, no? Sí, sí. I qui més? Ja està, ja està. Ah, Sergi Pons, molt bé. Ostres, no... Bueno, si el vols acompanyar, encara estàs de temps. No, gràcies, no puc, totes maneres... Potser va de fer alguna actuació, no, Jordi? Jo no ho sé. Molt, hola, que ho canta. No crec, de totes maneres... Home... No, perquè és que... El salt és el meu dia lliure, de cabarets. Podries animar, a més que aquí a la ràdio tenim un repertori de música, no sé si us va celebrar, però cada dia que entenc la cançó de la notícia de Sant Juli, també... Ah, sí, sí, ho vaig sentir. Estem molt camaraderos, últimament. Per això. I, de fet, com que tenim a tu aquí l'Aura, aprofitarem i demanarem que puja l'escenari de la penya del Morro, que puja l'escenari de l'Aura, ja està l'escenari. I, l'Aura, hi ha un parell de temes, no? Sí. Que hem preparat. Que, per cert, un moment, abans d'això, vull dir que pel cabaret, a la mitja part, hi haurà una sorpresa. Ah, sí? Que serà una novetat. Ah. Una actuació... Estalar? Sí. Algú conegut. Ets tu? No, no. No, no. Va, ja ho veureu. Bueno, d'acord. Si l'entrevista no ha acabat, encara ara cantarem, i després, bueno, cantaré ella, i després... No podeu cantar tots, eh? No, no, no, gràcies. T'ho deixem a tu, perquè més que entes molt bé, que tu, aquest tema, el cantaràs aquest dissabte, o no? El, per exemple, tenim... Street Life, no? Sí, Street Life, no, aquesta no la cantaré. No la cantaràs? No, no, no. No la cantaràs. Però tu mai és aquí, sí, que la pots cantar, a la ràdio. Sí, home. A veure com surt. Posem a cara, o què, cantes, o no? Vale. Vinga, va, eh? Vale, sí. No hi ha gens que veu just qui et volen ser. I cada nit t'haurien de llençar, just com un superstar. T'haurien de llençar, una tempina mascareta. Tu et trobes, tu et trobes, tu et trobes, tu et trobes, tu et trobes. Street Life. T'has de llençar d'acord. Street Life. Fora de nickel, fora de diamant. Oh, Street Life. But you better not get old. Street Life. Oh, you're gonna feel the cold. There's always love for sale. And grow a pretty tale. Pretty charming cow is mine. Behind a silver spoon. And if you keep it young, your song is always on. You love your way. Your way, your way behind. Si ets molt clar ets una mica macarrón, i com podreu convivar. Perdona, perdona, perdona, perdona, però això és segur. Bravo. Bravo, bravo. La gent de peus a la redacció de la ràdio. Perdona. Això és una cantant. Tinc una cosa. Jo no t'ho heu de cantar al programa, després d'això. T'has de venir a tu a cantar l'espai de... Volem dir-me les sintonies. El tec de la final, aquest, tan macarrón i... Ja podeu comprovar que el meu anglès no és... Escolta, tu cantes, no? Tu cantes, no? S'haig de sobir, o què, Laura? Sí, sí. Cada quant, cada quant. Tens un grup, tu, a més, no? Sí. Qui són? I què feu? For de franc. Si arribem a tocar l'Efnac. I ara, al 30, truquem a la Barcelona Wedding Night. Mentre es fan un desfilé... Què dius, ara? Ah, sí? I tu cantes? Sí. I quina... És la cantant, única? No, el cantant és el meu professor. Bé, jo soc la curista i quan fem covers, com per exemple aquesta de Streetlight, que la fem, doncs sí que algunes les faig de cantant solista. Molt bé. I si algú us vol anar a veure, què és el que ha de fer? Algú vol-lo properament, o alguna història? Si algú ens vol venir a veure, primer de tot ens ha de seguir al Facebook, per de franc, i allà apenyem totes les notícies, en prou entel·lació, perquè us organitzeu l'agenda. Perfecte, fort, de franc. Ja ho mirarem. Per cert, que són de Sant Just, per això, o no? Només tu. No, també hi ha el Joan Orpinell, que també... Ah, també està l'Orpia, allà? Sí. Va, va, va. Ja hem fet alguna cosa. En fi, avui tenim, ja veieu, la Laura Porn, que no només és del que organitza aquest cabell, sinó que, a més, té un aveu espectacular i preciós, i que, de fet, ho guardarà, perquè d'aquí al moment ens has de cantar una altra tema. Que, a més, aquest tema, ho hem de dir, que va amb Carauque... Sí, sí, que si aquest és el final, que l'he desgraciat una mica, et l'has de veure què passarà. Però, escolta, en el fons, un cabaret també és això, no? Perquè no tothom que hi va, en el teu cas, però no és professional. Perquè la gent que, per exemple, anirà a aquest dissabte, hi ha molta gent que no s'hi ha de dir, i que ho fa com a hobby i tal. Exacte, és el moment perfecte, perquè tothom puja a l'escenari, algú que no té oportunitat de fer-ho normalment, és el seu dia. Perquè, si algú vol anar a inscriure, és el que ha de fer per participar al cabaret del dissabte. Bueno, per participar al cabaret d'aquest dissabte, ja és una mica just, però bueno... O sigui que ja no hi ha... No, com a espontani, no? Exacte, és espontani, però, bueno, igual, sempre es pot fer alguna cosa, però ja està complicat, perquè tanya el tema. Però, bueno, normalment s'ha d'enviar un mail al cabaret.senjustarrovegemil.com i explicar-nos del seu nom, l'actuació que vol fer, i la durada. Tu ja has vist totes les actuacions que hi haurà, no? Quantes n'has dit? 22. 22, no? Próximament. D'alguna que t'hagi subtat a tu, que diguis que aquesta no me l'esperava, perquè aquí a Sen Just ja hem fet molts cabarets, i la gent que més o menys ha anat a algunes edicions, a veure, diem que... El més habitual és veure més o menys això, no? Una cançó, cantada per algú, grup de música, un monòleg, algú que explica qui ets, però hi ha aquest any alguna cosa, que sorti una mica diferent, de tot això? Bueno, hi haurà una pintura. Com? Una pintura que, bueno, també pot ser... Però què vol dir, pintura? Que pintaran en directe? Sí. Ah, sí? Exacte. Amb una música. Amb una pintura com Body Paint, o pintura Loli, o... Bueno, amb una pintura en un escenari, és raro, no? Bueno, amb un quadra, no? Sí, amb una música. A Palcasal pintaran allà, amb música. Bueno, jo no he vist l'actuació, però... Pinta molt bé. Ah! Molt bé, molt bé. Una aplaudiment, l'abra. Podria ser l'altre, l'entredoratiu, també. Faig que faig... Quintes paraules. Escolta, per exemple, un altre clàssic del cabaret, que no faltarà. Crec que és la Palmira Badell. Amb els seus contes, no? Exacte, si voleu sentir el nou conte, ja sabeu. Bé, doncs això serà aquest dissabte, com diem, el que vol de joves de Sant Just. Laura, què és el més difícil de l'hora d'amuntar un cabaret aquí a Sant Just? Jo crec que ha organitzat tota la gent que vol participar. És una mica complicat, perquè... Bueno, primer aconseguir la gent ja està complicat. I un cop ja la tens, doncs demanar-li què necessitaràs, què tocaràs, a quina hora et va bé. Bueno, sempre hi ha una mica de... Com de gent sou? Montano. Sí. Som 6 a la comissió. Sou 6, tampoc... Home, no sou tanta gent, no? Jo recordo que, per exemple, quan hi havia les noctàmbules, tu en recordes, les noctàmbules? Sí. Sí. Em sembla que arribaven a la Desena, no? Vull dir que eren... Vull dir que tampoc no sou tants. I teniu molta feina per repartir. Sí. Lo que té abans, ara ja estem en un moment... Bueno, almenys, jo crec que ja estem en un moment de més calma. Igual estan tots els altres stressats. Teniu un grup de WhatsApp comú, no? Sí, grup de WhatsApp, grup de Facebook, grup de tot. Ja ho veig, ja ho veig, ja ho veig, escolta'm. Doncs Laura, ja per acabar, ens podries cantar un altre tema, que és Atlast, no? Vale. Que hi tenim aquí el... Aquest micròfon pot agafar? Sí, sí, pot agafar el micròfon. La Laura Pont, que torna a pujar cap a l'escenari de la feina del Mopro. Laura, puja. I... És tan estret, no? Sí, sí, per cantar millor, no? Molt millor, molt millor, ara, molt millor. Bé, doncs escolta, ja te la... Ai, sembla que estiguem a les audicions aquestes de la voz, saps, aquí? Perdona, jo no... Clar, no la feia de posar-vos d'esquena. Si la quedem, preteni. Jo em pretenia aquesta, vull que tinguis... Preteniu una copada de taula, jo. Una copada de taula si em juro. Vale. Ai, més nervis. Que va, que va, per favor, res més junts de la realitat. Vinga, el tema et last, amb l'obra ponen directe a la penya del Mopro. Sona algú? No. No sona res, no? Espera, espera. Jo no escolto, eh, almenys? Perdó, perdó, perdó, un moment. Ja va, si ens serveix. Vale. Vinga, va. Et last, my love has come alone. Jo me girat, eh? My lonely days are over. And life is like a song. And last, the skies above are blue. My heart was brought up in clover. Tonight I look at you. I found a dream that I can speak to. I dreamed that I can call my own. I found a thrill to press my cheek too. A thrill that I never know. Well, you smile, you smile. Oh, and then the spell was cast. And here we are in heaven. For you and me. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Mira, pell de gallina, eh? Perdona, pell de gallina, eh? Laura, por, en directe a la Pella del Morro, de les mountedes correspondents. Gràcies. i no ho sé, una part diu sí, però l'altra és un no ho ets clar. No sé, no ho sé, que no em queden penseu, que és molt millor que hauria escenari, però... Home, sí, home, que vagi, que vagi. Laura, Laura, Laura, Laura. Clar, home, clar, presenta, tonta. T'imagines, Jordi, que tinguéssim una senyostenca. Ah, triomfant aquí, ja saps. Per favor. I tant. De totes maneres, que no t'ho pots fer, que no t'ho pots fer, que no t'ho pots fer, que no t'ho pots fer, que no t'ho pots fer, de totes maneres, deixem comentar, ja per acabar, que jo visc que la Laura té una veu fantàstica, i que d'aquí també l'anem seguint una miqueta, perquè és la primera vegada que vas cantar. Per telèfon, em sembla, no?, aquí al programa, alguna cosa. De totes maneres, tu estàs ara preparant també un nou musical de la gent que va fer el Mamma Mia, esplugues, esteu preparant una altra, i hem de dir que tu ets la protagonista del musical, no? Sí, no ho sé, es poden dir gaire escons, encara. No pot dir res. No ho sé, no ho sé. No podem dir el musical quines, llavors. Si voleu l'exclusiva, ja sé el que toca. Que toca. Home, ens haurà de pagar l'exclusiva. Ah, sí, mira. Bé, escolta, deixa'm mirar les botegues, no tinc gaire cosa, però vaja, tinc un cot d'aigua si pateu fer-hi. Sí, vam una cola a canji, jo crec que ja me n'he endut fàcil. Bé, doncs escolta, estarem atents, també, perquè amb la gent de... Sí, si un dia ens voleu, ja vindrem a parlar de molt intrús. I... Ah, mira, molt intrús. Ho he dit, ho he dit, ho he dit. Oi, m'han cantat les cançons. Boníssimes. Oi, podria cantar alguna, per favor, com hi ha d'Arnos, que són tan boniques. No tenim més temps, ja, pobre Laura, no la prestem, no? Perquè, clar, però ho he dit molt intrús. És una prèvia, això. És que no m'ho heu cregut. Sí, sí, clar, clar. Per quan has t'ha previst l'estrena, ho saps, això, o no, del musical? Sí, a l'estiu, a l'estiu. A l'estiu, a l'estiu, eh? No et diré res, que és molt secret, és molt secret, això. En fi, Laura, t'agraïm molt que hagis vingut avui al programa, que ens hagis cantat aquí en directe, i que vagi molt i molt bé aquest cabaret artístic que esteu preparant, ja, de cara, com diem, aquest dissabte, a dos quarts de nou i sobre les portes, i a partir de les 9, amb 3 euros, i en consumció inclosa, a tothom qui vulgui anar, té una cita a aquest dissabte, al casal de joves de Sant Just, amb la gent del cabaret. Que vagi molt bé, Laura, gràcies per venir. Moltes gràcies. Adéu-siau, bona tarda, adéu-siau. Bé, i nosaltres, tot seguit, Cristina, hem de connectar amb Catalunya Radio per escoltar el vulletí de les 6, i després a la segona, ara tindrem l'Anna Rubira, l'espai de carretera reial. A més, també connectarem amb l'Aroa Carmona, que fa un parell d'arries que han arribat d'Islanda, i ens explicarà com els heu de viatjar. Segon el Sergi, que no pot molt de casa descansar. No pot molt de casa, llavors la truquem per telèfon. Moltes gràcies, Cristina. Moltes gràcies, senyor Beníctor, que en vell comentarem algunes notícies curioses, com, per exemple, que la policia indonesia va intoxicar a tot un poble perquè va encremar Marihuana. Ah, que anaven col·locats, o algú, tot el poble. Sí, sí, sí, perquè va encremar molts quilos de Marihuana, i llavors veu que tot el fum va arribar a tothom del poble. I també tindrem l'espai de llibres, l'Arnau Consul, que ens començarà a fer algun avançament del que hi ha Sant Jordi d'aquí set dies. Fins ara mateix a l'Apenya del Morroconatem amb Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. Agents del Departament de Duanes es corcollen per ordre judicial la casa Madrid de l'ex vicepresident econòmic del govern espanyol i exdirector gerent del fons monetari internacional Rodrigo Rato. Àngels Lafuente. Bona tarda. De moment, màxima expectació informativa aquí, al carrer davant del domicili de l'exministre Rodrigo Rato, que es produeix a l'esquadra de l'estat. Els agents del Departament de Duanes poden estar a la manca de la capital de l'estat, on el volpendo dos quarts de 5 han arribat a les agents de Duanes, de la Guàrdia de Defensa de l'Agencia Tributària. L'escorcoll l'ha ordenat un jutjat de Madrid a la petícia de la Fiscalia, segons fons de la investigació. El que va ser vis a president econòmic del govern d'Aznard està al pis on s'està produint l'escorcoll. I de moment, el que podem explicar és que del domicili han anat entrant i sortint els agents de Duanes. Trato recordem-ho. els agents de duana. Trato recordemos, va acollir a l'administra fiscal del 2012 i se'l podria estar investigant per un presunta delicte de blanquet de capital, una circunstància que políticament ha provocat ja la petició de dimissió del ministre d'ident de Cristóbal Montonó. Àngels, la Fuent de Catalunya, Ràdio o Madrid. Mentre estan des del govern espanyol, s'ha reiterat el missatge que no hi ha diferències. A l'hora d'investigar, diuen delictes fiscals, Madrid i el Feixes. Bona tarda, imparcials i implacables. Així s'haurà l'actuació de l'agència tributària o acaba de garantir el portaveu del govern espanyol José Luisa Illón per qui és més important el que el delicte, per tant, que el qui, Rodrigo Rato, en aquest cas. Evidentemente, dar tranquilidad a los ciudadanos de que este gobierno trabaja por el interés general, independientemente de la situación personal, del color político, de los nombres y apoyidos de las personas, sobre las que se está investigando. Xell Feixes, Catalunya, Ràdio, Madrid. La policia italiana de T15 i migrants supervivents, d'una ofragi acusat de Llançalmar, una d'onzena de persones per raons religioses. Roma, segura que es prepara per una allau massiva d'immigrants i demana la Unió Europea suport per gestionar la situació. Els creditors internacionals pressionen Grècia. La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Cristin Lagard, s'ha mostrat clarament contrari autoritzar que Grècia posposi el pagament del seu d'euta amb l'Institució, amb l'FMI. Bona tarda, la directora gerent del Fons, Cristin Lagard, admès la seva preocupació de la situació econòmica grega i recordava que mai una economia avançada ha demanat a jornar el pagament del seu d'euta. Per això llançava aquest advertiment a tenes. El Consell Directiu del Fons no ha aconseguit prorrogar-se en els pagaments en els últims 30 anys. Clarament, no seria una via propiada o recomanable. Segons Lagard, el restableiment de l'estabilitat econòmica grega no es fa amb acords polítics d'últim minut, sinó adoptant mesures i comprometents amb les reformes. Xavier Vilà, Catalunya Ràdio, Washington. Debat al Parlament Europeu sobre les queixes contra la banca espanyola pels abusos en les cèl·lules hipotecàries i la venda de preferents. S'ha reclamat una regulació de l'edació en pagament, Brussel·la, Jaume Masdeu. Bona tarda, 40 denúncies contra els abusos de les preferents i els de les clàusules hipotecàries s'han de votar aquesta tarda al Parlament Europeu. A la Comissió de Peticions hi han presentat el seu cas, entre d'altres, Carlos Macías, portaveu-se de la pa, que ha reclamat la intervenció del Parlament, perquè Espanya reguli l'edació en pagament. Quan parlem de drets humans no pot haver escossa a quin hi ha competències municipals, hi ha competències autonòmiques, i hi ha competències estatals, però el Parlament Europeu no pot donar a l'esquena els ciutadans i un estat membre, on cada dia s'estan volent els drets fonamentals i els drets humans. Jaume Masdeu, Catalunya Ràdio, no sé les coses. El Parlament Insta, el govern, publicant un termini màxim de 4 mesos, un informe sobre el deute pendent que té amb els ajuntaments, Parlament, Victòria i la Plana. Bona tarda, la diputada Carina Mejías, defensora de la proposta criticat a l'actitud de la federació i dels republicans. Les coses de que vostès haguessin elaborat presopostos en partides fantasmes les poguessin haver fet més fiables, més rigoroses, i en aquests sentits poguessin haver exacutat i haver pagat els deutes que tenien molts ajuntaments. Victòria i la Plana, Catalunya Ràdio, Parlament. Es diu en Texas, però són les coses... I don't want another I just need a friend. Els escocers us que tornen a Barcelona per celebrar 25 anys de carrera a l'Ai Mercè. Sí, la banda actuarà el 18 de novembre a les sales resmetes, el mateix recinte que va acollir la seva darrera actuació a la capital catalana ara fa dos anys. El concert se marca a la gira Texas 25 i està previst que faci un repàs als èxits dels seus 25 anys de carrera. Les entrades es posen en la venda dimarts vinent dia 21 d'abril a partir de les 10 del matí a través dels canals habituals. Es porso del Serra. El Barça de futbol ha tornat aquesta tarda a la feina pendent també de l'estat físic d'iniesta, que hi va haver de ser substituït a París per culpa d'un fort cop a la zona Lombard. A l'espanyol, Sergio González, repeteix convocatòria per tercera jornada consecutiva per jugar en aquest cas demà al Camp del Llavan. L'equip blanqui blau se'n va aquesta tarda a Cap a València. El Barça de futbol ha tornat aquesta tarda a la feina pendent també de l'estat espanyol. El Barça de futbol ha tornat aquest cas demà al Camp del Llavan. L'equip blanqui blau se'n va aquesta tarda a Cap a València. I era latisme la ciutat d'Iugín, els Estats Units, ha estat designada com a seu del Mundial de Latisme del 2021. Lluís Saladié, responsable d'organització de la Ferració Espanyola, lamenta en declaracions a Catalunya Ràdio que a Barcelona no s'hagi pogut tornar a presentar perquè la IAF no ha fet concurs aquesta vegada. Gràcies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.00 i 6.00 minuts us parla Andrea. La inauguració de l'exposició Invai Can Ginestar donarà el dret de sortir d'aquest vespre als actes oficials de Sant Jordi a Sant Just. La feina de Sant Jordi ha acompanyat amb la participació de més d'una quarentana d'artistes que han fet les seves aportacions per decorar tots els espais de Can Ginestar, incloses la façana i els arbres dels jardins. L'objectiu és demostrar que les parets no tenen per què ser barreres per la creativitat. La mostra es claurà el dia 26 de maig i recordem que, s'inaugura, avui hi ha quarts d'avui del vespre. Més activitats vinculades amb Sant Jordi, el teatre català, l'actual centrarà una tertúlia demà a la Taneu, que s'emmarca en les activitats de Sant Jordi, i la conduirà a Toni, que obria autoteatral i gestor cultural. Que obri parlarà de l'estat actual del teatre que és a nostre i dels reptes de futur del sector. El teatre català viu segons que obri un moment excepcional, tant pel que fa al nombre de les obres d'autors catalans, que representen a sobre dels escenaris com pel que fa a les que s'exporten i a la seva qualitat. Segons que obri el teatre català li falta més risc i més diversitat i més informació, la tertúlia sobre el teatre català actual serà demà a les 8 del vespre a la sala Piquet de la Taneu. I una punt més, per recordar buscar el 4 de maig, arrenca el procés de preinscripció a l'escola Bressol Municipal Marex, del Cator del 4 al 15 de maig, tindrà lloc la preinscripció del primer cicle d'educació infantil i la llar d'infants en Justenca. Ha fet avui la primera de les jornades de portes obertes, adreçades als pares i mares amb fills de 0 a 3 anys. La segona visita serà dimarts, dia 21, a les 5 de la tarda. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada als Sant Josep Notícies Edició Vespre a les 7. Mentre està, nos recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Josep a la web de la radio-desvern.com. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. La penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, a les 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Josep. La seva història o el que passa a l'exterradi, també parlem de televisió, esports, bandes, còmodes, xifres, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Josep i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim la vostra homologia, els videojocs de llibres i també el programa de ràdio. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del flutso. Cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio Desvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambeix. Flutso, Cultura Mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòni, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ràdio Desvern, Durant 8.1, Ràdio Desvern, Durant 8.1. 6 i 11 de la tarda benvinguts a la segona hora de la penya del Morrú. Avui tenim moltes coses. Avui tenim moltes coses. En aquesta segona hora tenim el llibre de la Carmona, que ha tornat d'Islàndia i ens explicarà com hi ha anat el viatge. Ens fa 500 tímts també el senyor Benito. I una entrevista avui a l'espai de carretera reial amb l'Anna Rovira. Pararem de roses i de com menjar-ne. Ara anem cap al Trending Tòpic de la segona hora. Avui un dels temes més comentatge a Twitter també ha sigut Egea, perquè ha mort un home en aquesta població després d'haver estat 12 hores a Trinxarat i causat 3 ferits greus. Què ha passat, Cristina? El succes ha acabat finalment amb la mort de l'home que s'havia trinxarat a casa seva, a Saragossa, després de disparar contra el nòvio de la seva filla, empleca re i 15 minuts més tard a un agent dels cossos de seguretat de l'estat. Després d'estar tota la nit intentant negociar, finalment ha decidit entrar al seu domicili. I sembla que un dels agents ha quedat ferit a causa del tirotets creuat que han mantingut amb l'home de 70 anys. La parella de la filla, que va rebre-hi un tir, continua sospitalitzat, i sembla que els dos agents de la Guàrdia Civil es troben fora de perill. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, el Twitter oficial de la Guàrdia Civil ha posat el nostre condola a la família del mort d'Egea de los caballeros i una fort abraçada al company ferit. El nostre comentari és el Gaspar Rabiana, diu als veïns de que hi ha consternats. I Josep Bonau diu gran exemple de comunicació, de crisis institucional de la Guàrdia Civil a Aragó, en el cas del tirotetge d'Egea. Gràcies, Cristina. Anem cap a coses de la carretera real, que uneix, s'enfaleu i es pluga de llorragat amb l'Anna Rovira. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda, ningú, d'una setmana més. Aquesta setmana tenim una entrevista sobre les jornades gastronòmiques que es fan justament aquest cap de setmana s'enfaleu, no? Sí, ha estat de la quarta edició de la cuina de les roses, on l'estrella d'aquesta jornada són les roses. Per variar s'enfaleu i les roses, és un pack ja comú. Però del que es tracta és que volen mostrar una perspectiva trancadora del món de la gastronomia en el programa de roses als plats. Saps què em recorda tot això a mi? A què? I ha hagut ara estar trenant òpic fa uns dies, del programa aquest de cuina de la Llu. Cora, nois. És a Lleon Comiga. Mira, aquests nois s'han fet coses, jo no sé ni cuinar. Escolta, això ho podem parlar amb una de les organitzadores d'aquestes jornades, que són els amics de les roses de s'enfaleu, amb qui ja vam parlar fa uns dies per un altre acte que feien el pare Torra Blanca, no sé si recordareu. Avui tornem a parlar amb la Pilar López, que tenim el telèfon Pilar. Bona tarda. Hola, bona tarda. Abans de res, com va anar la jornada de les roses, que vau fer fa uns dies al pare Torra Blanca, i amb motiu pel qual vam parlar amb tu, també? Doncs molt bé. És una activitat amb molta participació a la ciutadania, de tots els col·lectius, de totes les edats, i la veritat és que cada any és un èxit. Aquests anys han estat menys. Bé, centrem-nos en aquesta quarta edició de la cuina de les roses, perquè d'entrada pot ser que algú l'hi subti, no? O que les roses puguin ser un ingredient o es puguin cuinar? Bueno, les roses tenen molta utilitat i una d'elles és la cuina. Ara estem en una època que és la moda de la cuina amb flors. I dins de la cuina amb flors, la roses, la reina. Però es menja les roses en sí, o està per la cura o per donar la mica de gust? No, sí que es menja. Es menja els petals de roses, però són roses que ja estan cultivades amb aquesta finalitat. Si tenen un tratament especial, perquè es puguin utilitzar per menjar. També utilitzen altres coses, gelatines, malmalades, essències en general, doncs per donar algú de roses als plats que s'el·laboren. Això anava a preguntar des de la meva ignorància, més o menys, a aquesta abanesa, i quina és el gust que tenen? Rosa.A Rosa? Jo no sé com és una rosa. Però ho has olorat, per exemple, perquè hi ha molts polònies, molts perfums. Va per aquí o no? Va per per fum i per sabó, també. O sigui, el gust també és un gust especial. Jo penso que teniu l'oportunitat aquest camp de setmana. Si no l'heu provat, és l'oportunitat. De fet, com dius tu, hi ha comuna mena de procés, que passa al petal, per dir-ho d'alguna forma, tan característic. I, per exemple, no sé si se'n sucreix o hi ha alguna història. De totes maneres, demà divendres, a dos quarts d'avui, de la tarda, hi ha l'inauguració. En una conferència anomenada, les flots a la cuina, amb el Pep Noguer, que, de fet, és un dels cuiners del programa de TV3 Divendres. Tu ja saps de què parlarà? Doncs no ho sé, és una incògnita. Però en el cas d'aigua, és que parlarà de l'utilització de roses als plats que el·laboren o que es poden elaborar. Una pregunta, perquè jo ja sé que fa temps que es fa aquestes jornades en Feliu, però hi ha un pregunto. Com se'ns va córrer muntar aquestes jornades de cuinar amb roses? A mi no se m'ho he segurrat mai. Fa 4 anys, no? Sí, fa 4 anys, efectivament. L'objectiu és que nosaltres hem de promocionar la cultura de roses en tots els àmbits. I, evidentment, en aquest moment, en la cuina també és un dels àmbits que s'està utilitzant. I, per tant, vam pensar que podem fer. Doncs parlar amb el setor de la restauració, de la ciutat i convèncer-los d'alguna manera que aquesta és una iniciativa innovadora. Així s'ho van entendre i, des de fa 4 anys, la majoria dels establiments participen en aquestes jornades. Sí, de fet, com tu has comentat, donen molt de sí, perquè no només utilitzen per un plat principal, sinó que també per postres, per exemple, o també per un tas de vin, en fi, no? Per fer còctels, els típics muntaritos que t'estan de moda en aquest moment. O sigui, cadascú escollit en l'àmbit amb el que vol treballar. I quina són els àmbits més o menys principals que hi haurà aquest cap de setmana, si algú vol tastar algun plat de roses? Quina ens convides? Si mireu la plana web, veureu que hi ha diferents plats, hi ha penxats de les recetes, que els establiments ens han passat. Hi ha, des de tapes, hi ha... doncs, bacallars... Hi ha diferents plats. Però què és un concurs?És un concurs? No, no, no, no. Cadascú, cada restaurant escollit en funció de la seva activitat principal, doncs què vol fer? Doncs si vol fer tapes, perquè el seu establiment està especialitzat amb això, perquè és un plat més elaborat, els que venen, els que tenen l'establiment, doncs escollitja un plat que ha estat més elaborat. En tot cas, són innovadors. Una cosa, abans de dir que al principi jo van a parlar amb els restaurants o bars de Sant Feliu, heu pensat que potser a la gent de fora de Sant Feliu també vol participar? Està oberta la gent de fora? A veure, fins a aquest moment no ens ho hem plantejat, però no ens ho hem plantejat perquè hem volgut... Nosaltres sempre pensem que, com a ciutat de les Roses, és una cultura que ha de ser de tots els sectors de la ciutat, del ciutadans en general, de les associacions, però també de tot tipus d'establiment que ha de desenvolupar una activitat econòmica a la ciutat. I, per tant, fins a aquest moment ens hem plantejat això. De totes maneres, estem oberts, estem oberts, però, evidentment, som una mica localistes, a aquest nivell. I, a veritat, el de Sant Feliu, no? Que sigui que vingui de fora ha de ser a molt de renom, per dir-ho d'alguna manera. Ah, doncs són justes, volem. No volen ser justes, són els veïns i també els assestiments. Ores farà tot això? Hi ha un centre o cada restaurant fa la seva? Com funciona? No, no ho fem dins de l'equipament de l'Institut Martidot, que és una escola de formació professional en hostaleria, i, aleshores, com que és a l'espai més neutral, tots els restaurants i totes les pastisseries bàsiques i de més que participen, venen l'equipament de Lies Martidot. Això és el Palau Falguera, oi? El Palau Falguera. I a la zona dels sardins del Palau Falguera. Quin dia i l'hora? O és tot el que de setmana obert des de tot el matí? A veure, quan deies inauguren el divendres a la set i mitja, a les 19.30, després al 17 d'11, a Dugas, doncs hi ha demostracions, per la tarda de 6 a 8 tornem-hi, amb altres establiments i un catabins, i després el diumenge d'11 i mitja a Dugas, aproximadament. Això de les degustacions, és que cada restaurant té la seva hora i falla el plat, que vol ensenyar, no? Això mateix, elaborar el plat, hi ha alguna part del plat que hi ha preparat, perquè, si no, es faria molt llarg, però ha explicat tota la recepta, com es fa, i, finalment, els assistants poden degustar. Poden degustar, en funció del nombre, de degustacions que cada establiment ha considerat que pot oferir. Fortunes. De totes maneres, sí que hem comentat que aquestes degustacions s'hauran de pagar, no? El preu, més o menys, que poden variar, que el fixen l'establiment. No, les degustacions són gratuïtes. I les tapes, aquestes? Sí, el que sí que cada establiment decideix el número de degustacions, que poden anar des de 25 fins a 80, o depèn una mica també... Els ingravients que portin, no? Això mateix. Estem parlant amb la Pilar López, que és una de les responsables d'aquesta quarta edició de la cuina de les roses, que ja haurà aquestes setmanes en faliu de llobregats. Pilar, tu ja saps alguna tapa o alguna degustació que ens puguis avançar i que t'hagi crida l'atenció? Bueno, doncs jo el que diria és que seria molt convenient que vingueu-s'hi-ho, perquè serà una sorpresa. Totes les demostracions per mi són molt importants, són totes diferents, i per tant, jo preferiria no pronunciar-me... D'acord, ho entendrem. Però, Jordi, per la gent que no pugui anar, després els restaurants, els que participen, normalment, durant les festes de la primavera, a Sant Feliu, en el seu bar, també durant la possibilitat de que la gent pugui tastar el que mostin a les jornades, però aquesta vegada apagant. Això mateix, però és una possibilitat més. I després, pel que fa a les receptes, si consulten la plana web de la cuina de les roses puncat, veuran també allà les receptes totes penjades. Bé, Pilar, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. La pagina web la podem recordar, la tens aquí, tu, Anna? La cuina de les roses puncat. La cuina de les roses puncat, fantàstic. Pilar, moltes gràcies una vegada més, que vagi molt bé, i que sigui tot un agrit aquest cap de setmana, aquesta quarta edició de la cuina de les roses a Sant Feliu del Llobregat, capital de la comarca. Que vagi bé. Moltes gràcies. Bé, sí, sí, 23 de la tarda, continuem el programa, i què fa, a veure, Anna Rovira, per favor... Ha estat culpa meva. És el primer dia que fa ràdio, que no veus que quan tens el pilota... No l'he vist, és que tenia el micro d'abans, no l'he vist. Però això és bàsic per a algú que t'ho haurà de saber, que és com el pilota de la cuina de la cuina de les roses, que és el primer dia que fa ràdio, que no veus que quan tens el pilota... No l'he vist, és que tenia el micro d'abans no l'he vist. El pilota permet gent resistent. No, però que ha estat culpa meva, que jo l'estava dient una cosa abans, i és que a mi m'hauria agradat que en aquesta ocasió s'han just per mateix participar... Ai, Sant Feliu, perdó, per mateix participar gent de Sant Just, perquè jo ja tenia un plat preparat. Però la gent, en particular, no pot participar. No, però jo faig el plat... És com a cuiner de l'Oberta, no sé què. Clar, però jo faig el plat i l'ofereixo com de la Taneu, el que sí, i el meu plat era molt especial i molt divertit, era el lleu que menja petals. És molt fàcil, no? Però ara no, i no ho sé, ho t'entenc. No, però és veritat, és original. Tu fas una patata i li fas una forma de lleu a la patata i li poses un petal. Jo suposo que aquest tipus de plat ja es vali per a les jurades. Espera, perquè tenim una persona al telèfon, que jo veig que ens pot il·luminar una mica... Em domina de petals i de roses, sí. Què és, el senyor Benito? Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. Tinc un moment, eh? Bona tarda. Aquesta és la mà, tinc la sensació que l'he vist com cada dia. Pot ser això o no? Sí, sí, jo també la tinc, aquesta impressió, eh? Vostè s'hauria de fer una edició de la cuina de les roses, a Sant Feliu, aquest cap de setmana, i cuinen roses. No, poti. Vostè n'ha menjat alguna vegada, o ho coneix algun plat fet amb roses? Doncs no. No, miri, m'ha agafat aquí, eh? M'ha pillat, eh? És de les poques coses que vostè no domina i no coneix. No domina i no coneix, eh? Ara m'ha escodut, eh? És per justament la beu aquesta de l'experiència. Ara m'hauria de fer dalt, eh? M'hauria d'inventar tot això. No es preocupi, perquè aquest tema ja l'hem tancat, ja hem parlat ara. És com un pont, que lligueu un tema a un altre. Però en vostè volia parlar sobre una altra qüestió, i és que la setmana passada ja vam deixar-ho aquí a l'aire, que la policia indonesa, a Indonesia... Sí, a Indonesia. Va intoxicar a tot un poble cremant marihuana. La policia indonesa ha intoxicat accidentalment la població de tot un municipi a encremar uns 500 quilògrams de marihuana a Tangerang, a l'oest de Jakarta, que tenia un preu estimat de quasi bé 1 milió de dòlars, eh? Ui, ui! I aquesta mitja tona de marihuana. Sembla ser que els funcionaris mai havien tingut una pis... Bé, no havien vist... Doncs no sabien que havien de portar mascares. I els policies portaven mascares, però els civils anaven sense protecció. És clar, tota la fumarrina de la crema de la marihuana va arribar a aquest poble. Un dels residents va comentar que tenia molt, molt mal de cap, perquè no portava mascares. Òrigo, Òrigo, veu. En fi, la policia, a més a més, no només va destruir aquesta mitja tona de marihuana provocant el conseqüent fum, sinó que, a més, què? Jo no sé per què la destrueixen. Perquè potser hi parla dues coses. Ara, molt bé, Anna, molt bé. Clar, ho diria, no sé, ja. Sí, de dò de manera... Com es voldria col·locar, tota la població. Però que tinguessin un dia de bon rotllo, d'amistat... Hi ha efectes terapèutics, que això està estudiant. Per això, sí, que no ho haig de destruir, sinó que potser hi parla d'altres coses. I tu, per cuinar? Sí, es podia fer, no? I el pastís de marihuana. De la marihuana, el lloc de l'o de la rosa, no? Ah, això m'ha dit. Ho farem aquí de la canjina. A veure, aquí no heu provat mai un pastís de marihuana. No. Atenció, per què? No, m'haig hagut cariant. No. La policia també va destruir... Atenció, m'he fet amb mina cristalina, pastilles d'extes i llarovina, clar, això va fer... Ho va provocar un mejo hongre... I quin estrell, tu. Però la marihuana sí color, les d'altres, també, les d'altres substàncies, també, però a més d'una... Clar, aquí hi ha gent que està drogant gratis, no? Clar, clar, clar. I té l'emprevís fer-ho més cops, això? No ho sé, no ho sé. Potser és una cosa attricional. No, quan torna una rana... No, igual ho instauren cada any com l'apallet. Però és el primer cop que passa, això. No ho sé, el cap de la policia... Això era cremar la marihuana, que el poble veïs ens quedi així... Sí. El cap de la policia de Tangerang, és un nom d'agentònic, eh? Tangerang, però, bueno... Tangerang? No, és un nom de còmic infantil, eh? Tangerang. També, també. Les fumades del Tangerang. El cap de la policia d'aquesta única població va explicar que la marihuana es va trobar el 2 de febrer, jo fa uns dies, aquesta autísia, i que l'euroïna havia estigut confiscada a uns contrabandistes a les aduanes de l'Europort. Mare meva, que són dolents, els contrabandistes, d'aquell. Sí. Bé, en fi, vull comentar alguna cosa, senyor Manito, sobre aquesta qüestió. M'ha deixat estuporfacte. Tinc conducta. A veure. O sigui, la marihuana ha de servir porus medicinals. D'on la treuen? Perquè, clar, és il·legal fer mercància amb ella? No, depèn de quina, no. Sí, clar, però... No, si és per a feites terapèutics, jo crec que això es pot... Està legals, no, no, i de fet, els metges... No et donen un paper per receptar-t'ho, però te les recomanen. Sí, clar, però... Jo tenia un cas de càncer, que en aquest cas li van recomanar fuma marihuana, per fer-hi una mica el que és el dolor i demés, i li va dir on podia comprar-la fins i tot al metge. Ah, perquè si no et dius... Bueno, ja ho trobo i dius, ah, busquen-ho al camí. Una altra cosa, que també és sorprès, hem d'anar fins a... Això li agradaràs, senyor Manito. Hem d'anar fins a l'antica jubta, perquè... I ara, ara. A l'època del Moïses? No, és certament l'època de Tutankhamon, perquè han trencat la barba... Tutankhamon, això... Para meva. Una macadrama, perquè la barba postissa de la famosa màscara, mortòria, dor, dourada, de Tutankhamon, un dels grans tresors de l'antica jubta, i per molt l'objecte icònic per excel·lència de la civilització faraònica, ha sigut bordament trencada. I atenció, perquè... Aquesta és la notícia, la notícia, és que l'han enganxat a la barbeta amb una pega industrial, inapropiada després de desprendre'ns durant una sessió d'anateja. Jo, que estava enganxant la màscara de Tutankhamon, se'ls hi ha trencat i l'han enganxat amb l'Octite, que és bo que això no és el que haurien de fer. L'accident, i clar, una xapusa... I la mòvia s'ha emprenyat, ja. Bueno, no sabem, però... Despertar de la mòvia... Sí, clar, si la mòvia es va carregat en tios, perquè li van obrir la porta, perquè ens entenquem, els experts diuen que això és com si s'hagués caigut una mica de neteja vidres netol sobre la mona lisa del Louvre. O sigui, clar, i imagineu-vos, no? No, això no. Es va produir amb una data indeterminada al Museu d'Egypti del Caire. Una determinada. Sí, perquè no ho han dit. A veure, una cosa, hi ha una dona de la neteja. Si ho han trobat ja potser feia anys, ho s'han enganxat. No, és bo que en un estat que es denateja... Crec que el fum de la marihuana va arribar allà. No sabem si era... No sé si era la dona de la neteja, que lo faci seria dir que era la dona de la neteja. Clar, avui en dia... Però sí que per netejar obren el... O sigui que trauen el vidre i netegen això... Sí, home, clar. La neteja això no ho fa. S'ha trencat d'alguna manera. A veure, jo no vull dir res, però jo el tòpic de... Qui ha sigut, la dona de la neteja? La dona de la neteja. Jo vull trencar, perdona, una llança a favor de les dones de la neteja... Què va passar? Va caure la barbeta i li va fotre una patada... Pum, que va a l'altra banda, no? Sense voler allò, no? Amb la mopa. La notícia diu que ha seguit el món egyptològic... Home, normal, i a mi que jo no sóc... Que a mi ja veus tu. Imagina't... Diu perquè... Diu que han posat de manifest una vegada més les males condicions de conservació en el vell museu de Jocà. Diu que està a tope, que hi ha moltíssimes, desmesurades, peces d'incalculable valor patrimonial. I també això demostra una vegada més les accions negligents... I totes les estan amb mans de la dona de la neteja. I això què vol dir? Que volen treure-me del país per portar-li un altre museu d'un altre lloc del món? No ho sabem, no ho sabem. Perquè, clar, vull dir, no vols això del panteó de Grècia. Estàs molt lucida, eh? Un primer pla actual de la màscara... Ja té una segona lectura, eh? Sí, no hi esperis, perquè diu que un primer pla actual de la màscara de Tudancamón mostra una capa transparent de color grugenca entre la barba onramental i la barbeta del jove rei. Segons algunes fonts, un operari del museu va tractar de raspar aquesta capa de pega sobrant amb una espàtula produint algunes rascades al rostre de la màscara. Mare meva! Però quins malvestres! Vés que no hi vagi való en aquella que fa restauracions per a Hispanya, eh? L'Exeomo? Podria ser, podria ser. Està fent una visita guiada pel museu. Sí, no? La denúncia del que va passar s'ha fet anònimament des del propi museu per por a les represàlies. El ministeri d'antiguitats... Atenció, m'agraden molt. Està molt bé. No ha proporcionat informació de... En fi, no sé si hi ha alguna cosa més a comentar sobre aquesta qüestió. La revelació d'aquesta obra exagerària... Això és una mica per parlar de tothom Camón, senyor Benito. Sí, tot això vol dir clar. La revelació d'aquesta història de l'obreador d'Egypt, sí. Nobrir-se el tercer fèretre de tothom Camón, que era Dorma VI, va ser un dels grans moments del descobriment de la tomba per Howard Carter. Sí, senyor. Va haver-hi una irregularitat amb la galta esquerra de la màscara, que no està clar si va ser fet originalment per a Dorma VI, que va donar un... Doncs va donar peu a moltes... Com es diu? Com es diu? Maledicció, és? Maledicció, perdó. En ave mort l'Orkart Nardón, per tossir-ne tota l'escavació de la tomba a causa d'una ferrida infectada en el mateix lloc. Ah, això mateix. El tema ara, la pregunta és, a veure si ara la Maldició Reial de Superglú o de Loqqip. No ho sabem. Has escaparat pel món, jo patiria, eh, per la dona de Zeina? Clar. No ha sigut ella, no ha sigut ella. No ha sigut, ha sigut el director del museu, que es volia fer els xistors abans d'unes visites que tenia, el tio volia pillar, saps? I va dir, mira, senyor, una cosa, i pan, clan. Això t'hi piquen, eh? Això t'hi piquen, et passa quan vols fer una mica el home, i, pap, la caga. No, no, això, aquestes coses passen. I ja per acabar, li llegeixo una altra notícia, també que ens hem assabentat, últimament, que és que la Guàrdia Civil va enviar 15 agents a l'URDES amb totes les desperes pagades. Això és veritat, eh? L'Associació Unificada de Guàrdies Civils ha criticat que l'Institut Armat envia 15 agents a un fund per la grinatge al Santuari de l'URDES amb totes les desperes pagades en comptes de destinar els diners a comprar armilles antivales. En un comunicat, diu que l'Associació Majoritària entre els Guàrdies Civils explica que la Direcció General de l'Institut Armat va organitzar aquest viatge al Santuari i Maria amb un pressupost de 10.850 euros per a quatre dies del 14 al 18 de maig de l'any passat. Colló, tu! La Guàrdia Civil? La Guàrdia Civil, la Guàrdia Civil espanyola. Que això porta al Ministeri d'Interior. Sí, el Ministeri... És que va dir una notícia sobre això. Sí, l'alministeri d'antiguitats, també, una mica. El Ministeri d'Interior, i com es va fer a Tinetge. El peregrinatge no n'és cap excepció, perquè l'Institut Armat ha enviat en anys anteriors agents a l'URDES sempre a càrrec dels contribuents i nosaltres que hem estat pagant aquests viatges. Llavors, què diuen, des d'aquesta Associació Unificada de Guàrdies Civils, que amb aquests de més de 10.000 euros de diners públics que s'han gastat a l'URDES, podrien comprar 20 ermilles, per exemple, on es podrien salvar 20 vides més ben protegides de guàrdies civils... De guàrdies civils. ...que treballen cada dia per ballar per la so de la so de les intervencions. I amb el tricòrrio, no veig-hi, eh? Si això ho destina a la tricòrrio, la tricòrrio és que poden posar-te. Clar, amb la caixa de galetes aquelles que es posen al cap. Clar, però senyorament, tu, vostè què creu que anaven a fer, aquests guàrdies civils a l'URDES? A l'URDES? Sí, anaven a... Quan a l'URDES vagin a un vulguin, el seu no es cura. No és una cosa ja insalvable. Ara poden que vagin intentant-ho. Sí, sí. En fi, la Direcció General diu que ha decidit que és més urgent que quins agents paragrenen a l'URDES que no pas gastar-ho amb una altra cosa. En fi, això està... Sempre s'ha d'estar amb el ben aplacit de la versió. Sí, ara, ara. Mai s'ha de saber la protecció que et pot donar. Potser pensen que la versió els pot protegir més... Protegir més coses armilles antibales, eh? Clar, això és una qüestió de fer, no? Però diran de genoll, suposo, si no, no val. No ho sé. No ho sé. Aquí no ho especifica. No, no, no. De fer una mena de sacrifici, eh? Això són les dents, per exemple. No sóc el millor, es podrien flagir els ciutadans. Allò com... ah! Nosaltres, com a ciutadans, contribuï a la defensa del país, eh? No surten aquells que tenen un passo d'aquests setmanes fanta? Doncs ja sortiràs, en llocs que es plejar l'és. No és mateix. És el que d'Arnau. Senyor Benito, moltes gràcies, una setmana més. Bona tarda. Anna, Arnau, Cristina, bona tarda. Molt bé, se sap els noms. Jo me'n vaig a torna'n al museu, a posar, perquè m'han dret del museu a Egipci. Ah, està bé, eh? Senyor Benito, gràcies. Molt bé. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments parlem amb l'Arnau Consul de Llibres. I no hem tingut temps per la roba. És bé venir, que no tenia... La setmana que veia, tranquil·lament, pararem amb ella de com ha anat aquest viatge a Islàndia. Fins ara mateix, a la Panyama Morro. I ara, a la Panyama Morro. Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan prou de del Flutho, que ha de disous a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un trambaix. Flutho, culturama. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teat sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. La penya vol mor-lo, cada tarda de la 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bim, minuts, anem al punt de la seta de la tarda, recte final del programa d'avui. Pobre Roa, ja li he demanat disculpar des d'aquí. Pató. Tenim ja l'Arnau Consul a l'estudio número de ràdio. Avui és una d'aquelles excepcions que no ens agradaria fer, perquè hem de parlar de dos escriptors que han deixat Gunter Gras i Eduardo Galeano aquests últims dies. Comencem pel primer, si et sembla. Sí, de fet, a veure, els últims dies. Ara estàvem parlant de dos escriptors que han deixat Gunter Gras i Eduardo Galeano aquests últims dies. Però estàvem comendant la Cristina. Es van morir tots dos el dia 13 d'abril, clar, el dia 13 ja té aquestes coses, però, a més a més, allò, no sé, seguit, sinó a la mateixa hora, a casa. Sí, un parell d'hores de diferència, més o menys, va morir Gunter Gras. Una alemanya i el teu guai. Això va ser aquest dilluns passat, i quan ja no estàvem constornats per la notícia de Eduardo Galeano, doncs que després va aparèixer la de Gunter Gras. No, al revés. Primer Gunter Gras després de Eduardo Galeano. Sí, dues maneres que podem dir de Gunter Gras, aquesta daltza. No, sobretot el que és curiós és que són dos escriptors, evidentment molt diferents, que és com els seus estils, una alemanya, el teu egoallà, però amb bastants punts en comú. Ara fèiem broma, però no sé si això té a veure, clar, són dos referents de l'esquerra. Un, una esquerra alemanya, un home molt crític, tot i que ja veurem això que diem de Gunter Gras, un autor molt polèmic, nascut al 27. A veure, em sap molt greu que s'hagi mort, tenia 87 anys, i per tant, mira, a vegades, aquestes dades tristes també serveixen per dir-hi, recordem. Avui mateix, doncs mira, parlaré de Gunter Gras, aquí el programa aquest, que, si no, probablement no n'hagués parlat, perquè fa temps que no escrivia cap novel·la, la seva novel·la més coneguda de tot és el tambor de Llauna, o el tambor d'Ojalà des de l'any 59, i va tenir una segona vida, perquè cap als finals del 70, al principi dels 80, també em van fer una pel·lícula, que el cartell feia bastant de por, perquè es veia així, un nen petit, allò, amb una mirada fixa, tocant això, un tambor, i una cara d'aquests de nens seriosos que fan por, d'aquests anuncis, a dir, ahir. Però la novel·la no és de por, la novel·la és un retrat sobre... sobre l'Elemanya nazi, sobre com va creixent el nazisme a la societat nazi abans de que pugi hílder, i, per tant, el nen, un nen que no vol créixer, seria aquesta mena de metàfora de la societat que no s'adone, que està cobant el que se'n diu l'ou de la serp, no? La vida del nen home, així és una mica el defineix Guntergras, Òscar Matzrat. Després ja us dic una pel·lícula, que evidentment va tenir una gran vida a l'Elemanya, lògica de totament, evidentment, també crítiques, això sempre passa, i, després, em va fer una pel·lícula, va guanyar l'Òscar, la millor pel·lícula estranyera, la Palma d'Oracans, aquestes pel·lícules, que a més a més la repòsit de tant en tant, cicle de cinema a l'Elemanya, la filmoteca. Pum, aquesta cau tots sovint, eh? Bé, doncs, Guntergras, que t'ha deixat, abans de parlar del de Revaliano... Sí, que justament era que estava comentant això del seu llibre aquest, el tambor de Llauna. M'ha fet gràcia, perquè, justament, arrenda la seva amor, també, suposo que s'ha donat molta més gent a conèixer, el fet que, si no recordo malament, va sortir una autobiografia d'ell o alguna cosa així. Una esmemòria, sí. On s'explicava, justament, que de jove va pertaneixer la Cesta S, en aquest cas, a l'Elemanya Nasi, que va ser molt polèmica, en aquest cas, quan es va conèixer, i la gent a l'Elemanya es va saventar aquesta notícia. O sigui, justament, és algú que, durant tota la seva vida, el que fa és lluitar contra l'oblid, contra el silenci, denunciar el nazisme, el que quede fins i tot després en la societat d'Elemanya, que teòricament ho netegen tot, però hi ha aquell pòsit, evidentment, parla de... No sé, en algun moment va ser, per exemple, molt contrari a la unificació d'Elemanya, l'any 90, perquè creia que, després de l'alucinant, deia ell, incomparable a l'experiència d'Auschwitz, la possibilitat de que hi hagi un únic estat alemany que és inconcebible. I ell era partidari que hi hagués una manera de confederació de les dues alemanyes, de l'est i de l'est. I en fi, va ser algú que sempre va destacar molt per donar sempre la seva opinió política, molt proper al Partit Social de Molta d'Alemany, i, evidentment, referent de les seves memòries, d'explicar que, evidentment, ell tenia parens, que poc o molt li havien hagut de simpatitzar o no, però no havien fet res, com a majoria de societat d'Elemanya, i era crític. I ell va ser llibre de memòries. Crec que és un dels últims, que és aquell que es deia, les capes de la seva, tot i que ho va dir un pèl abans, va dir això. Diu, bueno, jo també. És com un amic incongruent, no? Jo vaig ser membre de les SS. Evidentment, tenies 17 anys o 17 només, és aquella època en què suposo que no podies triar, o en tot cas, si podies triar, perquè sí que hi va haver alemans, que no es van afiliar, van ser pocs perquè d'alguna manera tenies molts desavantatges. No fènten, i al revés tenies avantatges fènten, i una miqueta més ho hem d'entendre. O sigui, no amb ell, sinó en general, en un país en què tot el que està de moda, i res no sembla que estigui malament, l'Holocaust potser havia començat, però poquet, va ser molt bé, doncs clar, la gent s'afiliava, perquè el que està bé de moda és el que és, no sé, el que deia. És com que ara t'afiliés a Podemos, no venguen davant. Ara no podria comparar. És el que hi havia, no? Però, en tot cas, evidentment, això va ser una bomba d'Alemanya, perquè era el seu gran referent, era algú que havia guanyat el premi Nobel, recordem-ho, l'any 99, diria, i era el primer premi alemany de... El primer premi Nobel alemany després de, no sé, de 30 o 40 anys, verdant, era com la bomba, i clar, de sobte... Oh, tia! I d'aquest premi Nobel, un altre que també ens va deixar, tot i que no va... No va guanyar el premi Nobel, Eduardo Galeano, era més jove, tenia 74 anys. Per aquí no el conegui, si et sembla, tenim un tall, eh, que podem... Sí, crec que expliqueu-hi bastant bé el... bueno, una mica la seva obra, la seva manera d'enfocar la vida. El miedo amenaza. Si usted dama, tendrá sida. Si fuma, tendrá cáncer. Si respira, tendrá contaminación. Si bebe, tendrá accidentes. Si come, tendrá colesterol. Si habla, tendrá desempleo. Si camina, tendrá violencia. Si piensa, tendrá angustia. Si duda, tendrá locura. Si siente, tendrá soledad. Para tener aliento, hay que tener desaliento. Para levantarse hay que saber caerse. Para ganar hay que saber perder. Y hay que saber que esa es la vida, no más. Bé, doncs són algunes de les reflexions que es poden trobar... Sí, és un tall molt llarg i recomano que es faci a YouTube, perquè és un tall fàcil de trobar. Hi ha moltes que Galeano, perquè Galeano era com un mig filòsof, no?, una persona que també, a més, liderava com una manera de pensar o oberta, tolerant, que amb molta gent ens sentíem molt identificats. Era periodista, més descriptor. Era periodista, tenia unes quantes, diguéssim, coses, perdó la paraula, però que el fèiem molt popular. És aquesta, el ser sempre molt honest i dir el que pensem amb unes paraules molt properes. I a l'altre, en aquest sentit, últimament s'ha parlat molt, perquè ha plegat del càrrec el president José Mujica. I el José Mujica és algú que, justament a ell, va dir, diu, és un elegido que, a lo largo de los últimos 40 años, nos dignificó en América Latina, una autodidacta que se fue puliendo a sí mismo y massificó una cultura difícil de encontrar en un universitario. I a l'altre és algú que, més enllà d'aquesta proximitat, sempre va dir tot el que pensava. I, de fet, es va fer conegut, no la primera, però crec que és la segona obra, Les venes abiertes d'Amèrica Latina. És una crònica escrita, els anys 60, diria, en l'any 78, s'ho ha publicada. En què explica? Allò que probablement fins a llavors no s'havia dit mai tan clar, que és l'espoliació que havia sigut... que ha patit Amèrica Latina des que van arribar els espanyols i després tots els de després. I sí, sense que allà que després dels latino-americans tenien les seves culpes i no ens s'ha hagut desenvolupar-se com cal. Però probablement mai ningú no havia dit les coses tan clares. Mòs la consellant com una manera de bíblia, no? Que és una mica per entendre bé què ha passat en aquell continent durant els últims 500 anys, no? Per entendre'ns. A més, això és història, però no vol ser una cosa de cervell seriosa i tal, sinó un comentari noafable, perquè no ho pot ser, però sí molt directe, molt clar, i explicant-se'n amb metziuts el que passava. I poc després, o l'any 80, 81, va publicar el primer volum de la trilogia Memoria del Fuego, que seria la seva gran segona obra, que va ser, al mateix, una història d'Amèrica, en aquest cas, des de la creació, diu ell, la creació mítica, dels maies, dels inques, d'aquí fos, fins a l'actualitat. Contes molt breus, en el qual ell explica tota la història d'Amèrica, que si abans se l'ha mirat des d'un punt de vista assagístic, per denunciar el que havia passat en aquest continent, que se li va trencar de cop la seva història natural, doncs se'n podia fer també, evidentment, literatura diferent del que s'havia fet normalment. Bé, doncs queda dit... I una punt, només, perquè crec que, si no el mateix Eduardo Gualiano, se m'enfadaria, ell era un seguidor fervorós del Nacional de Montovideo, i també és molt conegut per escriure sobre futbol. Alguns dels millors llibres literaris de futbol són de Eduardo Gualiano, suma gestat al futbol, per exemple, el futbol a sol i somra, que són una sèrie de contes, i és fàcil, també, busqueu per internet, busqueu Gualiano i futbol, i trobareu blocs sencers en què reproduceixen alguns dels contes, publicats i no publicats, aquell constantment anava a agrupar en alguns llibres, sobretot aquests dos, i d'altra escrivia i potser no es publicaven, però almenys estava allà i els anava repartint. Això també, evidentment, ha de fer molt popular, i el va costar, doncs, una figura com Vázquez Montalbán, que, sovint, és l'autor d'aquella frase de discolta, no, el futbol l'opi del poble, no, està bé, el futbol li va la pena mirar-se, perquè segons com hi podem trobar les contradiccions de la societat, i ens ho expliquem amb un petit món, no? Abans de acabar el programa i la secció, hem de parlar obligatoriament de la secció de llibres, justament, del Sant Jordi, aquí, a Sant Just, que celebrarà aquest diumenge al matí, a partir de les 10, aproximadament, i fins al migdia, hi haurà moltes paradetes de moltes entitats, en fi, com cada any el diumenge, abans o després, aquest any és abans, a celebrar Sant Jordi aquí a Sant Just, als jardins de Can Ginestar, de fet, d'aquí uns minuts, inauguraran aquesta exposició que es titula la d'envai Can Ginestar. Sí, sí, de fet, ja fa dies que totes les arbres... Sí, exacte, plàsticament, i artísticament, molts arbres i molts racons de Can Ginestar, doncs estan tonejats, per dir-ho d'alguna forma. Aquest diumenge a Can Ginestar té un pròleg, una prèvia que crec que val la pena remarcar, però jo no estic molt satisfet, perquè com a organitzador de diferents recitals de poesia amb vi, amb el celler de Can Mata, hem aconseguit després de 3 o 4 anys que Joan Margarit, pugui, per agenda, venir a aquest dissabte, a recitar poemes del seu últim llibre, des d'un tornàs timant, havíem parlat, però també de la cantata de Sant Just, un poemari llarg que va escriure o publicar, si més no, l'any 87, pel milenari de Sant Just, que va ser musicat i fins i tot ha estat representat o recitat per just teatre, però que ell, m'ho explicava així, no havia tingut mai l'oportunitat de recitar. L'havis representat, per exemple, de Sant Just, l'ha sentit, potser n'ha llegit algun fragment, algun altre lloc, però directament de la sensació que ell no l'ha recitat a Sant Just, i com que ara aprofitant la redició d'un llibre sobre poemes a Barcelona, inclou Sant Just com a part d'aquesta Barcelona, on ell ha viscut des de fa 40 anys, doncs, bueno, hi ha inclòs, fragments de la cantata de Sant Just, que alguna manera la tenia un pelo oblidada, i li fa molta il·lusió, i això serà a la sala del cinquantenari, i sàptem a les vuit. A les vuit, aquest dissabte. Se la gran amb vi, l'has tritjat del vi a punt, o sigui que a casa li preguntareu. Està rebentat, però a la sala del cinquantenari, hem de veure quina disposició farem, però de gent. Home, allò que feia últimament, que era pujar a l'escenari, no sé si ho voldreu provar, però... Oh, sí, i els que arribin tard estaran a baix, no? També, també. Bé, doncs això serà aquest dissabte. En fi, diumenge, alguna cosa a comentar, Joan Carreras vindrà. Joan Carreras, que és el premi Sant Jordi, evidentment. Hi ha moltes activitats, jo crec que no tenim temps de repassar les totes, però, literàriament, que el premi Sant Jordi d'Anguany, que, per tant, el possible autor d'una de les novel·les, que serà més venuda, segur que estarà en diverses listes, l'Ai i la Negra, en vam parlar fa dues o tres setmanes. Sí senyor. Doncs va ser en just a presentar llibre, tinc la diferència d'e, clar, ell porta com un mes i mig o dos de carretera, anar de poble en poble, perquè òmnium, que és qui dona el poble, el porta a tot arreu, qui porta el premi, volia dir, porta a l'editorial la porta de tot arreu. I home, que la setmana de Sant Jordi, que l'espera, sobretot un dijous, dia 23, molt, molt dents, doncs el diumenge, en comptes de dedicar-se a descansar, vingui a Sant Jordi, la veritat és que és molt d'agrair. És un plaer, el tindrem aquí, i aquí a Sant Jordi, vull dir, i el podrem veure. Hi ha alguna hora concreta que estigui firmant llibres? Ell, en principi, vindrà, o sigui, l'acte és a l'una, i la idea és que ell sigui aquí abans, per ser que té una sèrie d'actes, i que, doncs, home, si pot arribar a les 12 quarts d'un, estarà signant la paradeta d'òmnium als exemplars que la gent vulgui acostar-li, i, si no, evidentment, després de la presentació, tothom qui faci cua, que espero que sigui molta gent, doncs el mateix. En fi, ara t'esperen. Enesperen també, literàriament, parlant aquí a Sant Jordi, uns dies, molt atapaïts, perquè justament, per exemple, a demà, Toni Cabrer, visita l'Ateneu, amb la seva xerrada sobre el teatre català actual, i vagi a tots els actes que hi ha d'aquí fins a... Dimarts, ja, una presentació d'un llibre d'història, que jo m'estimo molt, i que animo la gent, encara que se'n lia conferència, que és la fi de la vele poc. Els llums s'apaguen a Europa, i és una mica de dir, el període més brillant de la història d'Europa, la vele poc, a tothom ni sonen, oi, els cafè, es parla... És el que, mentre estan, s'està acobant la primera guerra mundial. I Arnaud, d'aquesta contradicció, forma part d'un llibre... Això serà aquest Dimarts, a quina hora? Això serà Dimarts a les set, abans del futbol, amb temps de sobre, però després anar a veure el Paris Saint Germain. És aquest Dimarts el Paris Saint Germain? Barça, Paris Saint Germain. Com que per sort, ahir vam deixar bastant resolt, doncs... No, és Dimarts, llavors. Jo ho diria que és Dimarts, clar. Tu m'ho dius, jo et crec. I això serà a la Sala Piquet, a la Teneu, a les set. A les set, eh? I sí, bueno, un llibre... Jo crec que serà una sorpresa per a molts descobrir que sí. La vele poc és molt bonic, però mentre estan, tot deu comprenar més i baix ells, perquè estan buscant la manera de fer-se la guerra uns als altres, i sí, se l'ha d'enfer. Bé, hem d'acabar el programa, Cristina. Si la penya del morro tingués molta, molta, molta audiència. Avui, que seria tèntim tot picatiu, que jo tinc veríssim, eh? Podrien ser moltes coses, no sé si coincidirem, però jo crec que, per ordre cronològic, el que toca abans és divendres casades joves cabaret artistics. Amb aquesta cantada de la Laura Pon, que hem tingut avui. Jo, per mi, Laura Pon, eh? Per mi, Laura Pon, evidentment. Us l'ha vingut a cantar directe, sí, però bé, Laura. Recupereu el podcast, eh? Perquè ha sigut brutal. I no una, tu, això. I l'altra, atlàstic. Con aquella cosa que té, la Laura Pon... Què farà? Boníssim, boníssim. Gràcies a tots els que han posat la penya del morro d'avui. L'Andrea Hues no la serveix informatius. Amb les notícies de Sant Jus, la Concha Vringo, l'astrologia, la Laura Pon, gràcies. L'Anna Rubira, caratera reial, el senyor Benito, i ara al final, amb l'Arnau Cónsol, parlant d'art llibres. Gràcies, fins la setmana que ve. Perquè Sant Jordi... ni que sigui un mòbil per l'Arnau. Sí, sí, sí. Queda dit, Cristina, moltes gràcies. A vosaltres fins demà. I agraï també tota la gent que ens heu escoltat. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, i al final, gràcies a tots els que han posat la penya del morro. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, i al final, gràcies. Gràcies. Gràcies. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir, i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va tan porada del fluxo que ha de dijous a les 8 del vespre, a Ràdio Desvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un tren baix. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda, i al final, gràcies.