#691 - La Penya del Morro del 21/4/2015

Catalunya Ràdio Sulsona. Un dels reporters guanyadors ahir del premi Pulitzer ja no treballa de periodista perquè no arriba a final de mes. Aquest reporter, Rob Cusnia, va plegar fa sis mesos del Daily Breeze, un petit diari de California a Dolph Bertrand. Juntsament amb dos companys, Rob Cusnia, li han aconseguit per sorpresa un d'aquests premis a gran prestigi dins del periodisme, el Pulitzer els han premiat per un reportatge d'investigació que van fer sobre la corrupció en una escola del seu districte. M'agrada el Pulitzer, Rob Cusnia, ha dit que no pensa tornar a treballar de periodista i ha explicat que senzillament amb el seu sou no es podia pagar el lloguer. El Daily Breeze, amb 63.000 suscriptors i treballen només 7 periodistes. Esports Montserrayà. Per començar, novetats a l'Open Bank Sabadell de Barcelona. Tenis Barcelona, Sergi Andreu. Bona tarda, se n'ha acabat fa uns minuts. Dos dels partits més atractius de la jornada, el que disputaven que i ni xicori vigent campió el japonès s'ha imposat amb comoditat, 6-3-6-4, el rus Gavashvili, de la mateixa manera que ha fet Domíl Robredo, que també ha estat molt superior al seu rival, el casà Cucuix, qui n'ha guanyat 6-3-6-2. Abans, en rondarà mateix, s'escalfen a la pista central, l'italia Paolo Lorenzi i el Mórcia Nicolàs del Magro d'aquí, que és un en contra amb el Porto de l'Opetegui. Gràcies. Gràcies. Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realizat i presentat per Maria Quintana. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. d'exteriors, després tenim aquest programa de jazz músic per conèixer el territori català i un altre programa especial on es barrejarà Instagram i també altres... Fa de tot tipus de col·lectius, o sigui, fa família inglesa. Un perdonador de televisió irlandesa. Tot això té bé tres, oi, aquests programes? De cara a la tardor, segurament, estem parlant. Aquest de cara a la tardor serà Catalunya vista pels exchanges. Ah, d'acord, d'acord, molt bé. D'acord, David, avi, moltes gràcies. Una setmana que ve, que vagi bé. Jo també regalaré entrades, el teatre. Quan vulguis, ja ho saps. En fi, ja ho diràs. Gràcies, David, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Per la publicitat i tornem tot seguit. Fins ara mateix. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Què passa si hi ha un cotxe que li treus l'herbà? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Espel, 98.1. Ràdio d'Espel, 98.1. L'Apeño Balmorro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Espel. Sí, sí, 34 de tarda. Encara teniu 15 minuts, eh? Fins la 6.50, que és l'hora en què farem els sorteig per participar en aquestes entrades que avui repartim per anar demà al teatre de forma gratuïta. Home, tal com estan les coses, no sé si hi ha molts teatres que adonin d'entrar a les gratuïtes, perquè sí que hi ha molts dos per uns, moltes coses, però... Molt gratuïtes, no? Abans sí que hi havia moltes promocions d'aquestes, però cada gana menys, però vegem la sala de triomf. Hem arribat a aquest acord. Si voleu anar-hi, doncs es pot trucar. O, si no, a través del Facebook de la ràdio. El Facebook, perdó, de l'Apeño Balmorro. Perquè, si aneu al Facebook de la ràdio, poca cosa. Però trobareu el Facebook de la ràdio, no, i de concurs, tampoc. Només cal que aneu al Facebook de la Ràdio Balmorro, i allà us podeu inscriure per participar i llegir les instruccions. En fi, tenim el Jordi Roca al telèfon, ja. Jordi Roca, bona tarda.Bona tarda. Què tal?Hola, Roca. Avui estem molt tranquils, eh? Sí, mira... Què ha fet amb el mar? Què ha passat? A més, avui he vingut a la primera hora i ja està. Ah, i ja... I ja ha marxat.Ah, efectivament. Per què li fas, pobres? No, perquè avui diu que és que avui va anar a la primera hora. Vinga, a la primera hora... No, és que no l'estimo prou.Perdona. A veure, una cosa. Home, però si avui fins i tot Jordi l'ha deixat ser presentador, el Marc. Exacte.Ah, sí? Vull fins privilegis, no. 5 minuts de presentar el programa, eh? Ah, i com ho has fet?5 minuts. Tampoc, sí, jo crec que més, no? La presentada.Ah, bueno, no, 10 minuts, potser. Sí, més o menys 10 minuts d'una cosa així. Bé, apunta a maneres. Bueno, perdona, com tota la gent que col·labora a la penya del Morro, que això és un trampolin. Que filas aquests, ara, per calaver. No, no, no re diferent de qualsevol altre. Escolta, va, anem a la qüestió. Jordi Roca, aprofit. No puc participar en el concurs o no?Sí, clar. Però has de participar dia a Facebook, eh? Estàs a puntar, si vols, abans de 10 minuts. O a través de trucar a Telefònica. No l'has trucat, tu pot dir. Sí, truco. Perquè t'hem trucat nosaltres. Ah, doncs espera, que penji un moment, eh? Ara truco. Però pot... és broma, no? Doncs penja. Però pot agafar un altre Telefón de casa o donar-t'hi i trucar. La línia està ocupada. O sigui, jo ara estic col·lapsant la línia. Sí, estic col·lapsant la línia, tu ara. Escolta, no, que n'hi ha d'hora. Podem entrar en matèria, per favor, perquè ja és Sant Jordi. Comencem... Pobrem, no pudeu participar. Quina llàstima, per una vacana... A mi també em fa pena. Si no participo és perquè no vol, ell ja sap com fer-ho. Però vull dir, el sorteig aquest, com es fa? Perquè vull saber si és exactament partial o no. És un sorteig que... El Jordi fa paperets, que els estava fent abans, amb el d'Evita Vila. Escolta, com treu els paperets. Concretament, 11. 11 paperets he fet un parc de nom dels que participa. Però escolta una cosa, això ho farem d'aquí de 1 minuts. Ja ho fem de fer l'exercció del Jordi. Ah, vale, vale. I qui et fa una altra pregunta? Quiten a la main, no ho sent. El Jordi. Jo mateix. A tu? No. La Cristina no pot ser-hi perquè ella participa. La Cristina participa. Ha estat una Cristina larga, és jo, no? No, no, home, és tu, Cristina. No, però s'ho ha guanyat la Cristina. Ja ho podeu hamanllar d'alguna manera. Gràcies, Jordi, ara quan guanyi, tu tira en Tongo. No diguis això, perquè aquí després hi ha molta gent que no s'ha guanyat la Cristina. No sé què és, no sé què és. Mira, fem una cosa, fem una crida, tots els agents que creguin que hi ha Tongo, que vinguin al programa a veure com es fan aquests supejos. Jo tinc una cosa, també. És la primera vegada que jo vaig fer un programa de ràdio que fa el programa participar al Converse. Jo això no ho he vist mai, eh? Home, perquè alguna vegada hauríem de participar. Clar. I som innovadors, la ràdio catalana, home. Deixeu-me dir que els col·laboradors que participen al programa són això, col·laboradors. Que no són treballadors al programa. Dit això, anem a la qüestió, perquè hem de... Ens posem una mica de motius, no, dius, Jordi? I ens posem una mica de tendres, perquè... Perquè, bueno, estic en Jordi... T'he quedat aquí dos dies, eh? Felicitats, per cert. Bueno, encara no, eh? No felicito per avançar, que dono mala so. Ah, bueno, pues, felicitats. Cuida-dito. És una notícia molt emotiva, aquesta, per què? Sí, bueno, molt emotiva. Ara potser la gent no li sembla tan emotiva, però a mi m'ha semblat molt ensenyable. I sobretot, una vegada més, els més patits de la casa, són els que ens donen lliçons als més adults i els que saben tractar millor els temps. Ah, i sí. En aquest cas, aprofitant que d'aquí poc s'ha de ser en Jordi, doncs el Lucas Vasconcelos ha escrit a través de Facebook... Lucas Vasconcelos? Sí, es diu així. Vasconcelos. Vasconcelos. Vasconcelos. Vasconcelos. Sí, no, jo pronuncio de catalana. Perquè amb doble L és italià, Vasconcelos. Ah. Doncs ha publicat la seva història. Va ser un sexual, li ha costat molt assumir la seva orientació, exacte, sí mateix, i va decidir l'única cosa que li falta, després d'explicar-ho als seus amics, la seva família, era explicar-ho al seu germà petit d'avui tard. Ja, que era gay, no? Sí, bueno, ell no el seu germà a l'avui tard. No, no, ell, ell, explica'l que era gay. No dir-li el teu germà a l'avui tard. Mira, com que jo soc gay, tu també ho ets. No, no, per aquí. Això no passa. Sí, però no sé, però és igual. Com que l'hi era de més, fer les coletilles, l'hi era de molt. Sí, ja... Jo conec famílies dels dos hòsters homosexuals i altres que no, vull dir això. Sí, els 8 fills són homosexuals tots. Perdona, jo conec una família que té 9 fills. No sé si... Ah, perdona, paraestadística, no? No, no, pues no ha tocat a cap. Mira, en aquest cas... Això és que no ho saben encara, això també es diu molt. Això és que no ho saben. I tu ni jo ho decidirem, també. No, no, jo menys. La qüestió és que el noi va començar a explicar com... Saps com quan els pares t'intenten explicar com es fan els fills? Més o menys el mateix. M'està explicant el típic rotllo de, bueno, tant com una persona li agrada el color verd, una altra li agrada el color blau, una altra li agrada el color negre. I aleshores ell li va dir... Va, dius, per aquest, com a deixar-ho de dretre, hi ha nomes que els agrada en altres homes, i hi ha dones que els agrada en altres zones. I ell li va preguntar, tu saps com es diu això? I què creieu que va respondre el nen? Ai, no ho sé, que no ho sabia, no? Amor, amor d'entrames. Bueno, 8 anys potser sí que ho sabia. Clar, ella esperava que el nen li respondés, doncs... Gays o no sexuals. I l'altre, i el nen li va contestar. Això es diu Amor. Oh, quina curiós! Ai, ai, que malmenjo! Oh... Clar, i aleshores ella el va preguntar molt. Perdona, amor d'amor. Sí, amor total. Seria un molt, també, ara. Sí, sí, està molt de moda, total. Fins i tot, havia tingut problemes, perquè els seus pares no volien, que els expliqués en el seu germà petit, i per tant, la reacció el va emocionant, que ho va decidir compartir, i això ens ensenya, no? Una història molt bonica, i que veus els nens com que són ingenus, i de fet no estan viciats per la toxicitat que arriba nens més tard a les nostres vides, i mira, això diu molt, eh, que per la gent que està carregada de punyetes amb el tema aquest, que sembla mentida, però encara hem d'anar a continuar recordant que, doncs, si tu t'estimes o t'estimen, és igual el sexe i l'edat, i... Bueno, si tenen la cartera plena millor, eh? Això ajuda molt, això ajuda, això ajuda. Però, mira, perquè veig que els nens, eh, ja ho tenen maldat, i ja està. Amor, que bonic. Que bonic, que bonic. Una pel·lícula per aquest nen. No aplaudim, eh.El nen vas consellos. Sí, el pequeño vas consellos. Es podria fer una sèrie, no? El pequeño vas consellos. Bé, anem a parlar una altra història, ara, ara parlem també d'intimitat d'una família, però, en aquest cas, diem que acabem un final dràstic. Sí, en aquest cas no parlem d'amor cap a un altre, sinó d'amor propi, a veure... És una situació en què moltes persones s'han pogut trobar, sobretot homes, però també dones. Vull dir, no diguem aquí que només els homes, perquè no, també les dones. A veure, perquè on fas, eh, Jordi? No, no, no, simplement, doncs aquesta és la història d'un jove vetànic, el Denzel, doncs, que bé, era aficionat... Perdona, si parles d'amor propi i que acaba de formar dràstica la cosa, jo, com a home, no em vull imaginar... ...de la talla.Quina història estem parlant. Bueno, la tranquil·litat, que jo sempre acabo les històries molt ben acabades. Aleshores, aquest noi era molt aficionat a veure la pornografia amb el seu portàtil, i a donar-se carinyo veient la pornografia. Però, clar, què passa? Que és una jove adolescent, amb les hormones disparades, la primavera, que diu amb les seus pares, què li va passar? Un dia, la seva mare va obrir la porta i el que dius, per què no piques a la porta? Per favor, intimitat, intimitat. No, home, però és que has de demanar, no cal que et pegui, depèn de qui n'ha anat. Perdona, els adolescents i els nens també tenen un entret a la intimitat, que això, amb els pares, no ho saben. Però, llavors, un pare com pot controlar el nen, llavors? Ui, però és que... Ai, espera un moment, espera un moment, mitja hora el nen amagant-se de tot. Clar, després passa el que passa. No, però escolta una cosa, els nens tenen dret a la intimitat, i això els nens ho han de saber, i els pares també, no cal controlar tot el que fan els nens, no cal? Sí, a part dels nens. Clar, així també canalitzen la seva feina. Clar, i també viuen la seva vida, però ja ha de controlar i de sobreprotegir els nens, per favor, prou, ja. Bé, a veure, digues, Jordi, davant. La qüestió és que ell, per tal d'editar l'escena, supervalgonyosa, de que tant se'n pesa la teva mare allà, durant el tecaviño... Però s'estava tocando, no? Sí, sí, sí. Veient pel·lícules porno a l'ordinador. Sí, exactament. Directament, a l'ordinador, comença a lo destrossar, però d'un helicòps contra... contra la taula, de manera que m'ha quedat totalment destrossada. I no es va pujar el pantaló? Això ja no ho sé. La història que ell ja ha explicat a Twitter no ha arribat a tant de detalls, el que sí que va provar que la seva mare no el pillés, no l'enganxés tot i així, clar, el nen estava trit, perquè no tenia l'ordinador, perquè l'acabava de carregar. Home... És una mica burro, no? El podia haver amagat sota alli i tot. Es va posant nerviós, el nen l'entén, tot ja hem tingut a aquesta edat i el comprenc. Que l'hagués trencat, també, Jordi. Jo, per la finestra, m'hauria estirat. Jo també ho he pensat moltes vegades. De altra manera, el que li va passar al nen és que ho va voler explicar a Twitter, que clar, suposo, pensant, no ho sé, que els espais no ho haurien mai. El Twitter i el que li va passar, que sí que va veure el Twitter, ja s'ha contactat amb la página pornogràfica que ja estava mirant. Com a recompensa, li van enviar un ordinador nou regalat totalment gratis. Què dius, home? T'ho juro, de tal manera que el Twitter, el Twitter d'aquest noi, que explica la seva història, ja acumula més de 15.000 retuïts. Però potser és mentida. Un èxit, no? Com que tot és mentida. Potser és mentida, perquè hi pensatarà. Mira, em posen alguna pàstigina d'aquestes, explico una història per a Twitter i em dono un ordinador. Un moment, s'ho he inventat, el noi, per aconseguir alguna cosa. També pensa que el noi pogués... També hauria de ser vergonya explicar-ho, sobreexposar-te, i ho va fer i la molt recompensa. En fi, doncs aquí hi ha la història curiosa... Ho va explicar abans o després d'aconseguir l'ordinador? No, no, abans d'aconseguir l'ordinador. Sí, ell explica la seva situació, el que li havia passat. Va compartir el Twitter, comparteixen i tanta repercussió. La página pornogràfica, aprofitant la publicitat que li estava donant el propinent, doncs ha de regalar-li un ordinador, una camiseta i accés. Bueno, va, llavors, sí, parlem en cada vergonya, sí. Doncs Jordi, parlem d'amor, ara, una altra cop, perquè estem així...Estem molt amudosos i... Clar, perquè soc Jordi. Estic molt d'acord. Atenció, perquè reptes que posen... Però l'amor no sempre és bonic, i no sempre és així, sí. Perquè reptes que posen a l'escover, a més d'un mentider en les relacions de parella. Atenció, preneu nota, si creieu que la vostra parella és infidel, us menteix, o no us diu la veritat. Cristina, això t'agradarà tu. Clar, jo apunto, per si un cas o una de les prèvies, faig proves. Jo apunto a Cristina, perquè aquesta és per al·lucinar. Li he parlat la història dels norteamericans Michel i André Òplica, que es van casar al 2008 i era de no fa gaire d'any. I, bueno, ella estava superamorada, ella, aparentment, també, i, doncs, a ulls de tothom, i també de la pròpia Michel, doncs, tenien una relació d'en somni, o sigui, pressió. Ui... Estaven ja a punt d'anar a buscar el seu primer fill, quant de sobres, em recordeu del repte aquell... del, com es deia, allò de la callada d'aigua, el... Sí, exactament. Doncs ella, mirant aquests tipus de vídeos per a YouTube, de la gent norteamericana, que s'estava tirant aigua passora, per aquesta causa et va veure... El Ice Bucket Challenge. Va veure un vídeo al YouTube que es titulava la tia Filipe i el tio Andreu, que l'Andreu és el seu marit. Sí. I va veure com aquestes dues passores, els dos feien el repte, sense ella saber qui era aquesta tia Filipe. Tot el que va entrar al Facebook de la tia Filipe, i va veure les fotos del casament de la tia Filipe amb el seu marit, perquè si ho sabia, a casa t'hi aniria posant doble vida. Oh... És que a Facebook és el pitjor, és el pitjor. Però el més fort és que al Facebook la gent sabia que ella era l'autèntica, la vida d'ell era l'altra, no? Clar, exactament. Ell portava el que se'n diu, realment, dos vides paraleles, i com ho feia, per tenir dues dones, i que cap d'elles se n'entaré. I dues comptes de Facebook, no? Perquè, clar, una per cada dona, i per cada amic, sí. Només tenia alguna que era l'oficial de l'altre... Tu imagina't que hi ha més que pels altres. No és l'altre dona, no tu? Clar, però per ella, ella era l'oficial, els seus amics eren els oficials, i tot era oficial. Visc a l'amor. Per casc un, això. Clar, vosaltres preguntareu, i com ho va fer? Clar, per poder enganyar les dues dones, perquè passava molt temps, i fins i tot estava casat amb les dues. Doncs resulta que, tant en una com en l'altra, els havia dit que ell formava part d'un programa de testimonis protegits i que cada 6 mesos o 4 mesos havia de marxar i no es podia diar on, perquè estaven per aquí. I aleshores, doncs, que havia d'anar movent a una altra zona. Molt bona, molt bona, molt bona. Ara, també, la dona... És de tonta. Tonta, tonta, perquè la dona no podia haver dit, mira, t'acompanyo. Cristina, ara, clar, tonta, perquè toro el passat, però en aquell moment... Tu, tu creus? Potser, home. Però arribarà a un punt que li dius, bueno, t'acompanyo en una d'aquestes i me'n vaig amb tu o amb canvi, o no ho sé, si estimes la persona o vols estar amb ella. Però ell li deia que el programa només era parell i que per seguretat, doncs, que havia d'estar sol. Sí, sí. Clar, però... En fi, si anem sí. Són les 6.50. Arriba l'hora del sorteig. Jordi. Que home, és que una budilleta m'hi va, que estic participant. Arriba l'hora del sorteig, tanquem aquí ja tots els participants. I, en fi, tenim a 11, 11 participants. Jo 12, no? Què? Jo 12. No, Jordi, tu no has trucat. No, no has trucat per principals. Mira, el Daniel Martínez, el Germà Barroso, el Manuel Ripoll, veus que la meitat és un col·laborador del programa. Sí, va, va, va, va. I a mi no em deixes. Jordi, he trucat o he posat el Facebook del programa. Jo estic molt enfat en tots els col·laboradors del programa, perquè tenim un WhatsApp i ningú m'ha avisat que hi havia sorteig i podia participar. Clar. Quin WhatsApp tenim? No tenim WhatsApp. No, és que tu no hi és. Ah, va, va, va, que jo no entri a sortir. Total, la Elia Fosalva, l'Òscar Bosch, el Don Ciribella... Andrea Bueno, també, mira. La Mireia Sort, el Mar Romero i la Cristina Vargas. Aquest segur és que participeu. Cristina, Cristina... A veure, Ligi, la Webcam està enfocant ara mateix aquí, a l'estudi, perquè traurem el paperet. A veure, aquí hem volat veure els paperets. Es pot gravar? És a la Webcam o, dic, per... no ho sé, per si un cas? Podria gravar una altra Webcam, no. Amb el mòbil. És que jo no tinc bateria, sinó et gravaria, des d'aquí. Ho grau amb el meu propi, ja és que faig. Per exemple, el programa faig els sorteig. Graves amb el mòbil... És que és una amorquestra. Sí, balles aquí, un flamenco... Sí, no, és clar. Ara mateix estic... S'ha de ser polivalent, a la vida. Estic tancant els paperets. No està ben tancats. Què? No està ben tancats. Sí, però era perquè... Fica una altra de la Cristina, de per meva. No, no, no, no, no. No fa bromes, perquè... T'ho juro, que un dia va trucar un ullent, dient que aquí... Però els nostres ullents saben que tenim sentit a l'humor, que ens ho passen bé, que hem conya... Bé, a veure, traurem dos números, val? Però vam numerar un nom. Ho gravo... Vaig a gravar un per si a cas. Vaig a gravar un per si a cas, perquè ja m'ho conec, i després... Ho agrarem el meu mòbil... Bé, bueno, en fi. Vaig a gravar-ho, eh? Però està fet amb números o amb noms, això? Clar, ja no ho estic entendent. Està fet amb números, cadascú, cada nom té un número. Tu, Cristina, vols saber a l'11? I per què sóc l'última, si no he trucat l'última? Sí, però primer em posa la gent de Facebook, i després la gent que ha trucat per telèfon. Per què? L'últim ha trucat per telèfon, perquè és així. Ja està. Anem al tema... Però jo he trucat abans que l'Andrea, eh? Què? Jo he trucat abans que l'Andreu posés al Facebook. Però és que primer va tota la gent de Facebook, i després... Que no m'agrada l'11. Ai, Cristina, noia... La mitja por m'agrada l'11. No, no, no. Estic al·listret. Però ja, però ja, a mi t'ha atrat. Bé, en fi, no, no, no, mira, això amb corrobora... No t'ho ha obris, no passa res. No, no, no. Això amb corrobora que hi ha els col·laboradors... No, participarà més ja amb els sortets, perquè ja sobra. A sobre, que us queixeu. Bé, anem a la qüestió. Mira, jo ja tinc els paparets, eh? A veure. A veure. Ai, ai, ai, quins merris. Quina emoció. Aquí està, estan aquí, eh? Trec el primer. Vinga, va. Trec el primer. Ai, ai. Ja el tinc aquí, el primer. Però aquí és el número 1. Vaig a ouvir-lo, és el número... 11. 5. L'Elia Fosalva. Ah, molt bé. Enhorabona, l'Elia. L'Elia Fosalva ha guanyat aquestes dues entrades per anar a demà a veure... Les nostres, a la sala de triomf, amb el Ramon Drizidei i l'esquita per Ramon Madaula. Cristina, no pots nerviosa? Perquè veig que estàs nerviosa. No. Des de totes maneres, des d'aquí jo faig, o sigui, un llamamento a l'Elia perquè puguin amb ella, no? Ah, mira, molt bé. També, també, també. Vinga, va, anem a treure el segon número, eh? El segon que ens em portarà dues entrades. Ai, 11 mai surt. Ja, té un número molt llet. Doncs el mateix és possibilitès que tots els altres. Això sí, home, només faltaria. Com tu i tothom, eh? No, si aquí l'agal som una estona. Ja l'he agafat, eh? I atenció, perquè és el número... 11. No, el número 1. Dani Martínez. Dani Martínez. Dani Martínez i L'Elia Fosalva, que són els guanyadors i que se'n van al teatre demà. Ara ho penjarem al Facebook. Ho hem gravat, per segur, molt, molt. Corrobarà la legalitat del concurs. Correcte. En fi, eh... Mama... Ana Ramona, Cristina, tu... Ana Ramona. Igualment, Jordi, igualment. Bueno, en fi... Ja li mio un whatsapp, Dani, l'estic escrivint. Jordi Roca, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. A vosaltres, fins la setmana que ve. Bona tarda. Acabem al programa, Cristina, com sempre, si l'Apenya del Morro tingués molta audiència, avui seria trendint tòpica a Twitter. Coses nostres, per aquest concurs que hem fet a través del Facebook, i per primera vegada la història de la ràdio, diria, no sé si m'equivoco, però em puc participar als col·laboradors d'un programa. Jo crec que alguna vegada ja ho havíem fet. Fa molts anys, eh. Està caduc, ja. No hi compta. Gràcies a tots per participar. Acabem al programa graint tota la gent que ha fet possible. Bona, veus els serveis informatius de les notícies de Sant Just? El Marc Romero a la música, l'Àngel Cornejo, que ens envia les accions de vídeosjocs. Gràcies, Àngel, i a la segona hora el David Ávila a la tele, i el Jordi Roca amb les notícies curioses d'internet. Jordi, gràcies. Gràcies. I al Twitter i al Facebook, com sempre, amb la Cristina Marga. Gràcies, Cristina. Fins demà. Si us ha parlat Jordi Domena, coneixem amb l'informatiu. Gràcies, Àngel. Bona tarda. Gràcies, Àngel. Gràcies, Àngel. Gràcies, Àngel. Gràcies, Àngel. Gràcies, Àngel. Gràcies, Àngel. Gràcies, Àngel. Gràcies, Àngel.