#692 - La Penya del Morro del 22/4/2015

Resultarà aviatment estar en Brawl i Duart, president de la Corporació, assegura que TV3 continuarà sent motor de l'Audivisual català. Nosaltres estem reivindicant que no anem contra ningú, però el que no podem és que cada vegada que s'ha de fer alguna mesura de pressió o de negociació, el que s'ha de fer són els continguts audiovisuals independent d'aquest país. I llavors creiem que la situació en aquest moment és límit. La corporació té com una de les missions bàsiques ser motor també de l'indústria audiovisual. Tornarem a treballar i farem tot el que estigui a les nostres mans per poder mantenir aquest nivell de producció externa, juntament amb l'interna, que garanteix un producte de qualitat, unes sèries, unes pel·lícules, uns programes que siguin de l'interès de tots els catalans. Esports, Carlos Barraiguer. Tenim en joc el partit d'estrella de la jornada l'Open Bank Sabadell de Tennis entre Rafa Nadal i Nico Almagro, de Tennis Barcelona, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda, un joc apassionant, eh, d'aquests disputadíssims, a més que de 10 minuts que dura 5 pilotes de partit. Ha tingut en aquest joc Rafa Nadal per emportar-se, per guanyar-lo. Les ades aprofitades sembla que Almagro les resisteixi a marxar cap a casa. 6 a 3 ha guanyat Rafa Nadal al primer set, 5 a un, dominen el segon, ara mateix a Reix Nadal, amb 40 iguals en el marcador. Sergi Andreu, Catalunya Ràdio, Reial Club, Tennis Barcelona. En ciclisme, Alejandro Valverde acaba de guanyar l'espletxa balona de ciclisme, és la segona victòria consecutiva en aquesta prova, i la tercera, en total, de Valverde en aquesta competició, el purito Rodríguez ha quedat quart pel que fa el derbi de futbol, que es discuteixat a les 4 a la tarda entre Barça i Espanyol, Espanyol i Barça, el pobra Itestadi, un Víctor Sánchez, se'l perdrà, el Comitè de Competició, desestimat al recurs de l'Espanyol per la cinquena groga que havia vist Víctor Sánchez divendres al camp de llevant l'últim partit de lligar. I avui es decidiran els dos últims sovi finalistes de la Lliga de Campions de Futbol, a l'Àfrica de Madrid, on hi ha una empata zero de l'Anada, i del món acojuventos amb un una zero pels italiens de l'Anada. Els dos partits comencen a 3 quarts de no del vespre, Barça i Vajar, ja són els semi-finals. Fins aquí, i les notícies. Fins aquí, i les notícies. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. Què passa si hi ha un cotxe a li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si hi ha més li treus dues rodes? El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Gràcies per escoltar-nos. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies per escoltar-nos. Avui parlarem del dol i de la mort. Avui parlarem d'educació canina. Avui parlarem amb el Sergi Arrada. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. A Sant Just servei local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Avui parlarem amb la Cristina. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. La ruta és fer, ve de la vuit i un. Sí, sí, 12 de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Gràcies, gràcies per escoltar-nos una estona més. D'aquí uns moments trobarem el Sergi Arrada des del casal de Joves, que ens explicarà com li ha anat aquesta aventura per Islandia. I a més a més també tindrem la Rosa Ars, l'educació canina, que avui diu que ens vol parlar d'un tema que li ha fet reflexionar, i és l'importància d'algunes etapes de creixement sobre altres gossos de tamaïn gros. En fi, pararem amb ell a tot això, però abans anem cap al Tren d'intòpic de la segona hora. Perquè Cristina, un dels temes més comentats avui a Twitter, també ha sigut Google, Google i Dia de la Terra. Per què? Perquè en motiu del dia de la Terra, Google, ha retut un homenatge mitjançant un dúdel, que el dúdel és com aquest logo que hi ha quan t'ho farà buscar alguna cosa al cercador, que permet cercar als usuaris quin animal són. Què vol dir això, Cristina? Doncs, justament, amb un aspecte animaliterràquic, Google retomanats al planeta blau es tracta d'un dúdel que proposa als internautes realitzar un test per conèixer quin animal s'ha amagat darrere de cadascú. El test que dona el resultat consta de cinc preguntes a què fas els divendres per la nit, com actua si una mica apareix en una festa amb la mateixa roba que tu, escull o menjar, que busques en una parella i digues una afició. A partir d'aquestes preguntes i segons les opcions escollides, s'associa un animal, poden ser corals, dragons de comodo i calamar gegants, entre altres opcions. I tu, quin animal ets, Cristina? Tu has embustat? L'angostamentis. Ah, d'acord. L'angostamentis. A les altres maneres he fet moltes proves i és cert que sortien altres animals, només que canviïs una de les opcions. D'aquesta manera, com deien, Google s'assuma al dia de la Terra, que va sorgir a rendir una manifestació per la qual es va crear l'agència de protecció ambiental i per la qual es pretén crear consciència dels problemes ambientals existents al planeta. I és una forma divertida, doncs, perquè la gent s'apunti. Escolta, després m'ho faré, que és anar a Google avui i... Cliquen el dúdel, sí. És molt ràpid. A més, tu posen dibuixos i... Diu, dius a la Terra, dius, quin animal ets? Diu, què sols fer? Ai, anem a fer-lo, o què? Vinga, va, viu. Home, podem fer-ho ràpidament, eh? A veure què et surt. Diu, què sols fer als divendres per la nit? Diu, adquivades a casa, poques vegades surts, me'n vaig de festa per allà, o segueixo la manada. M'està bé. Ai, que no poses. Home, crida una. A vegades són... Home, esclar, no ho farem ara tot, eh? Són 5, només. Són sense preguntes. Home, ràpides. Poso... Poc, a poques vegades surto. Diu, el teu millor amic i tu es presenteu en una festa vestit exactament igual. Com reacciones? No passa res. Em moro de vergonya. Lluita o em canvio de robar? Bé, jo crec que... A principi... No passa res. No passa res. No passa res, va, no passa res. Jo em canviava, eh? Diu, escull un menjar. Marisc, fruites, carn o amanida. Home, jo ara... Mira, en Pilla és així, marisc. Jo també l'he posat. Perquè, com que ara ve l'estiu, saps? Per no. Què busques, una parella? Diu, colors brillants. Fuertes grunyides, valors tradicionals, un sistema complex de glàndoles. Home... És que de l'escania... Home, colors brillants. Jo vinc de les colors brillants. I l'última diu, escolta una afició, raptar els teus músculs, fer cores de casa, natació o res de l'anterior. Fer cores de casa, res de l'anterior. Res de l'anterior. És per notació, Jordi. No és que és una afició, és una afició. Jo se'n menja la merda. Res de l'anterior. I, atenció, perquè diu... Ai, m'agrada molt la que m'ha sortit. Què ets? Soc un corall. Oh! I la definició quina és? Tu, belleza oculta, atreia a moltes pretendientes. Además, ¿sabes que eres un animal? Ai, però no ho sabia, un corall. Oh! Que bonic, que bonic. Si voleu, cadascú podeu fer-ho amb el dúdel. Eh, que guai! Per acabar, a Twitter imagina't tothom posant quina animal li havia sortit. Jo soc un corall. Toma, ja. A més, com que soc peixos, amb la Conchabarongo, que és astròbloga, això li agradaria. Demà l'hi diré, quan vingui al programa. Escolta, va, que avui no estem enrotllant molt, eh. Anem cap a l'espai d'educació canina. Rosé Arx, bona tarda. Perdona, l'espera, però mira, teníem un tema molt urgent, que era saber quina animal, quina animal era, saps? Ja, ja, ja, ja. Si ho fas tu, o l'Albert, segur que surt un gos. No hi ha gossos, eh. No hi ha gossos, eh. Que ho has fet, tu, això, del Google avui? No. Ah, no ho he vist. Sí, perquè avui és el dia de la Terra, i llavors, si fas un simple qüestionari, que t'ocupa res, dos minuts, com el que hem fet aquí al programa, de cinc preguntes et diu quina animal, segons aquest qüestionari, et correspon. I... vaja, sí, sí. Ah, això és un proveu. Ja ho diré. Ja els vius posant el comentari, no? Sí, posa'ns-ho, que a mi ens interessa. Escolta, i si algú no ho vol fer, i també ens ho va pensar, el feix-ho del programa, adelante. Anem cap a la qüestió que avui ens porta la Rosé d'educació canina, perquè aquests dies, Rosé, avui parlem d'un cas, com a educadora canina aquests, que estàs portant, no? És a dir, que tu vas a visitar la família, el gos... Sí, bueno, més que l'alcaldessa, m'agradaria parlar del que ha fomentat, el problema que tenen ells, i que és bastant comú en gossos de tamanho gros. De fet, és un cas bastant complex, que, com dius, t'ha fet reflexionar sobre la importància d'algunes etapes de creixement sobre altres en gossos de tamanho gros, no? No, no. Comparat amb altres etapes de creixement, els gossos que no són tan grossos, no? Sí, ja han dit diverses vegades que hi ha unes etapes durant els dos primers anys del gos, llavors, he detectat, en casos d'aquests, que en gossos molt grossos hi ha algunes que tenen molt més importància per les conseqüències que donen després, simplement perquè són més grossos els gossos. Llavors, que es poden fer més mal, o estan més mal vistos, o a nivell socialment acceptat, llavors, això és una cosa que he detectat amb els domicilis que he fet, que quan els gossos són grossos solen tenir aquest problema, perquè se'ls il·limita l'aprenentatge en una etapa molt determinada del creixement. Però això és comú a tots els gossos de tamanho gran, o...? Això és comú amb molts gossos, i jo crec que en un alt percentatge de gossos grans. Sí, que és així, que ara parlarem, perquè això volia parlar per veure l'importància que té aquesta etapa, i fins a quin punt... El final és propietaris quan priven d'aquest aprenentatge, no ho fan per bé, no ho fan per privar el gos, perquè a nivell social està més acceptat que el comportament d'un gos de 30 quilos, que d'un gos de 10. És així, és així. Posa'ns en situació, perquè aquí parlem de l'Aralè, que és una gosseta adolescent d'any i mig, pesa uns 40 quilos. Uf, sí, és un tros d'adolescent. Sí, i el motiu de la consulta, quin va ser? Doncs em van trucar, perquè havien tingut una enganxada, fins a quatre enganxades, tenen quatre gossos, aquesta gent, amb un dels gossos, els altres gossos són podents, que són gossos molt primers, i just amb el que va tenir l'enganxada és el més petit d'Oletamac, i el que va passar és que a la quarta li va fer mal, a les tres primeres no, van fer malentèsos, entre ells o discussions, però a la quarta, pel nivell de tensió que hi havia a casa, i que era un progressiu que havia anat passant, al final li va fer mal. Per evitar això... Rosé, perdona una cosa, per comparar una mica, el gos que va resultar ferit, per dir-ho d'alguna manera, quants quilos podria arribar a passar? Doncs el nero devia passar uns 12 a 15 quilos màxim, no crec que arribi. Clar, és que la diferència d'un gos... 12 quilos, 12 quilos. Clar, és que la diferència d'un gos que pesa 40, no? Tot i que sigui molt jove, pot arribar a fer mal. El problema, Cristina, és que aquest gos, per exemple, quan pesa 40 quilos, quan tenia 5 mesos, no passava, li jugaran passada a dir. I, a més, tenia una intenció de cara... Quan hi havia un malentès, no hi havia un conflicte, que és molt diferent a la que té ara, que ja és d'aire bé adulta. No és el mateix un enfad que un nen de 5 anys, quan ens ha donat l'agolacent de desert. Evidentment. A més, si és que dona aquest enfad, són les mateixes. Doncs, paral·lelament, en els gossos és exactament igual. Sí, a llavors, havia mossegat i havia ferit un altre dels gossos que conviuen vella fins al punt de... Li vam posar en aquest gos, no passa res. Us he de dir que aquella mateixa nit van estar en els sofals 2 amb els floquetaris, no? Però, bueno, després han seguit, també, perquè hi ha un altre... Hi ha més coses i més factors que afecten en aquest cas. Però, a més que m'interesses, aquí he dit l'avui, per quitar una miqueta, el tema és això. És que s'ha de ser clàssiu amb aquestes coses. Un gos gros, si tu vols un gos gros i tenen un gos gros, si no vols tenir problemes, s'han de cobrir aquestes etapes. I aquest, en concret, per mi és realment important, perquè el que passa si no cobreixen l'etapa, és l'etapa que es dona entre els signes 8 mesos, més o menys, que està enfocada, totalment, la natura la dissenyada, perquè els gossos assumeixin els fòligs socials que hi ha entre ells, per poder-se comunicar entre ells i guanyar autocontrol i seguretat amb un mateix. Aquesta gossa, al final, aquestes reaccions les té, perquè no està segura, diria mateixa, perquè de cop i volta veu perill que no li ha i reacciona de forma desmesurada perquè no ha tingut oportunitat de prendre el llenguatge, perquè sí que diuen aquests tres gossos, i diuen ells des d'acabar arribar a casa, que era un cagallet petitó, però a fora al carrer no la deixen, o sigui, anar amb corretge a tot arreu, no ha pogut tenir oportunitat de tenir una discussió amb un gos quan li tocava i resoldre-la. Enteneu? Aquest és un dels primers conclusions que vas arribar? No, aquesta és la clau de les conclusions. Quan hi havia el primer cagallet, és que hi havia un percentatge dels tres en aquella casa, perquè hi havia molts gossos, a part tenen una situació afegida, que hi havia una persona malalta, i, bueno, ja no tenen bona combinació d'horaris, però no, depèn de la setmana, perquè aquí hi ha una altra cosa que també s'ha de tenir en compte, i que jo digueu-me rot en meia, però és així, que és que una que s'ha d'haver fins a quin punto d'assumir quatre gossos. Per responsabilitat, clar. Enteneu? Si agafes un gos, que estigui, que estigui de no estar, igual que tu, perquè al final el que acaba passant és que hi ha un nopis familiar entre noi i l'únic manera, al final l'únic manera a vegades és treure aquest membre, i això també s'ha provocat olor, perquè és una vergonya, perquè això té una fora, un animal que t'estimo. I en aquests casos, Roser, les persones, com a mi és el meu cas, que a mi m'agradaria tenir un gos gran ara i ningú de petit, què hauria de fer per evitar situacions com aquestes? Home, d'entrada, si el vols, ha de fer cadell, és que donar-li normalitat i deixar-los, perquè ningú més que aquest gos petit que tens, el pot ensenyar a mesurar amb quina força s'ha de moure. I un cadell de tres mesos, de quatre i de cinc mesos, no n'hi ha a fer ni mal. Potser és una pizza i li fa una mica de mal, però entendrà que li ha fet mal, i ho assumirà per altres vegades i aprendre a fer-ho d'una altra manera. El problema d'aquesta gosa és que no ha tingut oportunitat de prendre que les coses fan d'una altra manera. Clar, i si és una persona que s'agafa un gos... Un gos adoptat, per exemple. Sí, en aquests casos... En aquests casos, si agafes un gos amb aquesta problemàtica que ja la tens, normalment, si el gos ha tingut moltes vegades, es pot agafar un gos amb un tuit. I, si no, tot i que no tinguis temps que toquen, ells passen les etapes que les han de passar, creixen, i en dos anys i mig són gossos saludables, són gossos sants i que saben el que hem de fer i ho comporten. No té per què passar, sempre. Però sí que ha dit que els percentatges de cases que em toca, els gossos grans solen tenir el problema, sol ser aquest el problema, que no gestionen el meu, que es passen o que... o que fa por que s'enganxin, llavors els porten amarrats amb una correntia supercourta, això provoca comenta que no puguin fer de gos, que no puguin numerar, que no puguin comunitar-se amb els altres gossos, i que, de vegades, és com un capdell de nousos que es va enganxant. Al final, si tu agafes un gos i des del principi ho fas bé, no tens per què tenir cap problema. Vegem, refereixo, a l'entorn que necessita per desenvolupar això. I sempre els... És a dir, el motiu principal pel qual aquests gossos grans, que costumen acabar amb aquestes mancances per dir-ho d'alguna manera, és perquè entre els 5 i els 20 mesos no han pogut tenir relacions normals amb altres gossos. Hi ha altres factors, però aquest és un dels més importants. Un altre factor bastant important o de bastant de pes, i que van d'alemar, normalment, és l'exigència, l'accessible exigència o l'accessió dels correccions. Declarar el propietari cap al gos. Exacte. En situacions aquestes, en lloc de deixar al principi, si aquesta gent, el primer dia que va passar, haguessin de ser de resoldre-ho, es va fer un drama. Jo també ho entenc, això. Clar, és que fa prop el propietari. Hi haurà el propietari saltant a sobre del 15. Però es va fer un drama bastant gros, i allò va generar... Va generar que no hi hagués una referència de tranquil·litat en aquell moment que està passant això. Els gossos que hi ha els altres tres també tenen històries afegides d'estrès i de pos. Allà s'ha creu un cert claviciós que ara... No és una situació que serà difícil sortir. I sobretot, ara que parlaves d'això del cert clavició, suposo que també la primera vegada és el que més marca i fan que hi ha. La resta de vegades ho associin i es creïa aquesta tensió. Per tant, aquesta primera vegada suposo que és la més important i és la que el propietari, en aquest cas, suposo que ha de fer l'esports per controlar-se i no... El primer que vaig dir, en tot cas, és que en aquella me n'havia sigut de trucar. A la primera. I a la següent. I ara, en el meu cas, jo... A la següent, jo... Ha passat un previ, però aquest previ no ha tingut unes consciences molt greus. No ha creat uns traumes. El trauma és quan se sòcia que aquesta situació, a un estat emocional, intenti. I allò que he de gravar. Que de vegada que es repeteix o que et dona la sensació... Això ens passa a nosaltres, també. Surten exactament igual. I inclús més adgegerades, no?, per evitar arribar als segons 15 punts. Funcionen així. I en el cas de que algú es ja hagi patit algun episodi, com és el cas que tens, com es pot arribar a solucionar... I suposo que el gos no pot tirar enrere, però podem fer que visqui el que no va viure i que torni a tenir unes relacions rúrmals. Mira, això és com una balança. Cristina, és com una balança. O sigui... Tu vas sumant situacions conflictives, i ara mateix pesen molt, aquestes situacions conflictives. Si tu evites que passis això, poses mèdics, perquè això no torni a passar, o almenys torni a passar molt de temps. I, a l'hora... És molt sistèmica la manera de treballar que tenim amb l'Albert i el Cedeu, en aquestes més de diferents punts. A l'hora, el que s'ha de fer és acusar-li un entorn propici amb gossos que sí que tu coneguis els gossos i que sàpigues que poden assumir, tant el pes, com el caràcter d'aquesta gos, en aquest cas, no?, i no oblidem una cosa, que són animals socials. Si... Què li passa amb una persona que es queda tancada? Que es torna un hermitànio. Sí, necessitant els gossos i gossos altres. La única manera és anar-li donant... És com anar-li donant gotetes, no?, gotetes de situacions basses, i que aquella balança bona, molt a poquet a poquet al principi, i després de manera més exponencial, es vegin primes coses bones, i després de més que les dolentes, i arriba un moment, que no és que no li molestin aquelles situacions que estan passant, el que deien el dia que parlàvem del procés de recuperació, d'un gos d'un gos rècdiu, és el mateix. No és que no li molestin, però té prou experiències, com per a haver desenvolupat eines per no reaccionar d'aquesta manera, reaccionar d'altres. A més, tu dius que no és un casallat, aquest, no?, que... Jo estic menú, el GPP és el cas més clar. Clar, la problemàtica dels gossos potencialment perillosos, que són els GPPs, i que... Són gossos que venen d'una línia de gos a nivell genètic, que és manso, com ell sol, però com que tenen la mandíbula que tenen, i hi ha un alarme molt gràssim a nivell social, la societat no es vol aquests gossos. Llavors, se'ls han posat unes normes superescriptes a nivell d'ordenances municipals... Fins i tot per misos per als propietaris, eh?, per saber que estan més psicològicament per poder-los tenir, eh? Sí, però... Fins i tot per misos per als propietaris, eh?, per saber que estan més psicològicament per poder-los tenir, eh? Això és una mica la cançó que hi ha de genètic, no? Soy rebelde, pero porque el mundo me ha hecho así. Sí, una mica d'això. Jo, aquests gossos... Si al final has vingut d'emnats, has sentit-se, aquests tipus de gossos, i són raços que, de veritat, quan coneixes un que és sanot, que tingui una oportunitat, o per l'entorn que ha tingut els tipus de propietaris, de realment desenvolupar-se com a gos normal, com qualsevol altre, són gossos que són molt equilibrats, i són gossos molt tranquilots, una línia genètica molt tranquil·la. Venen de la mateixa línia genètica que pot venir un San Bernardo, o un Mastí, o un Labrador, si me'n pudes, també. Que són una mica més nerviosos, també són gossos molt fables, amb l'exarumà. Evidentment, Rosé, doncs, que he de dir moltíssimes gràcies, una setmana més, i avui ens acompanyem al tema aquest, que l'hem buscat de genet, soy rebelde. Molt bé. Rosé, gràcies, que vagi bé, bona tarda. A vosaltres, molt bona tarda. Adéu. Adéu. Ai, la genet. Ai, m'ha recordat a Marco, eh, ara? Sí, potser sí. Vaig a l'època, eh. Mira, mira. Soy rebelde porque el mundo me ha hecho así. Que fort, eh. S'hauria de cantar en gos, eh, per això. Pobre de la genet. I quisiera ser como el hombre aquel que es feliz, eh, tinc-se tu. Aquesta senyora mai podrà tenir una amistat, de veritat. Bueno, no ho sé, però... Perquè ja està descompensada, i no sortirà bé. Però és allò que dius, no, estic aquí... No sento molt. No és que tingui aquesta mala llet així, nat de... És que sou vosaltres, que m'heu cridat, així, d'aquesta manera. En certa forma, també, talleu-vos una mica, no? Perquè mira, jo no és que sigui així... És per culpa dels altres, sempre, no? Ja, però quan tota la resta diu el mateix, i tu no, potser l'ha equivocat. Però paquets de mel, paquets de mel, com la genet, que és de mel. Ah, va, va, va, va. Això, què és, una nova secció, l'análisi del cançó? No, això és la nova secció. Mentre no truca el Sergi Arrada, escoltem la genet Serret Belde. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments, amb el Sergi Arrada parlarem de com... Què ha passat? Què d'això? Perdona. Ha passat a la segona cançó de Spotify? No, deixa-la, deixa-la. Perdona, sóc rebel·li, també, però la Rosario va fer una cançó. Oi, sóc rebel·li, por que el mundo m'hi haig... Potser a les pistes de primavera són a més així, no?, de l'hospitalet. La, la, la, la, la... Segurament. Fem una pausa per la publicitat. Rosario, silència, ja, per favor. Bé, gràcies. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb el Sergi Arrada, que parlem de les diferents experiències que ha viscut ell, i un seguit de joves senjos d'Islàndia, d'aquí el moment de la penya del Morro, fins ara. La penya del Morro, cada tarda, en la cinca set, a Ràdio d'Esber. Ràdio d'Esber, 98.1. Ràdio d'Esber, 98.1. Ràdio d'Esber, 98.1. Beus de la parròquia. 20 anys portant a casa vostra tota la informació de la parròquia dels Sants just i pastor. Tractem temes d'actualitat envers la nostra fe, i també divulguem la gran tasca social que porta a terme l'església amb tothom que, si acosta demanant ajuda a Ràdio d'Esber, tots els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i, en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Un home, unes idees, un color al blau, unes exclapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Molt bona tarda. Sergi, com que sergi? Faia molt que no escoltàvem a Sergi. Estava a Islàndia, eh? Estava bé, allà. És la seva vida, fa el que vol. Sergi, per fi ja tenim una altra vegada el programa que he fet. No parlàvem amb tu, com estàs? Us trobava a faltar, ja. Què dius ara? Sergi, no em decanyis. M'han passat tres setmanes. Sergi Arrada, ja està aquí, ja està aquí. Sergi Arrada ha tornat de les inhòspites terres llunyanes del nord. Cobertament d'Islàndia, eh? I ja està aquí. Sergi, què tal? Com estàs? Tens jet lag encara, o no? No, no, no, jet lag, ja està. Està ròstina al negre, allà al mur. Oh, ròstia, que fort. Ròll, guem els frons, no? Sí. És nou. Viu encara. Ah, sí? Spoiler, no? Spoiler... You know nothing, Sergi Arrada. Bueno, sí, Sergi Arrada, com que sabeu, se'n va anar amb un grup de joves d'aquí de Sant Jordi. I també amb la Roa, que la Roa vindrà demà, que tampoc no en puc parlar amb ella des que ha arribat. Per tant, Sergi, tu ets el primer amb aquest grup de joves. Estan exclusiva, no? Sí, del teatre social. I d'aquests amb l'Unió Europea, amb uns estudiants de Brussel·les. I explica'ns una mica com va anar l'aventura, perquè ho està allà un parell de setmanes ben bones, no? Sí, m'he estat 12 dies, al final. Bueno... I, bueno, hi ha un bloc, a internet, que es diu al casal europeu.blogspot.com. Sí. Que la gent pot veure fotos i una mica d'explicació de tot el que hem fet aquests dies. Potser ara repetir, per favor, que el mirarem, i el podem penjar al Facebook, també, del programa, no? Al casal europeu.blogspot.com. Exacte, mira, no cal ni que ho repeteixi. Puntblogspot.com. Per mi sí, perquè... Jo també és limitadet. Jo soc gran. No faltis, eh? Que no, que l'escua coneixe les seves propies limitacions. És veritat, és veritat. El casal europeu. Europeu.blogspot.com. Ah, em diu que aquesta pagina no és disponible? No, no pot ser, això. L'he posat jo malament. Què tal, Sergi? A veure, un titular del viatge. Un titular, titular. Puf, un només. Que hem fet tantes coses. O sigui, hem vist aurores boreals. Oh, quina ràbia! Hem vingut a rescatar el rescue team voluntari a l'Islàndia. Però això el va trucar perquè vinguessin i coneixessin el rescue team. Bé, és que som voluntaris. Ah, vale, vale, això vol dir cura, ja, ja, ja. Ens hem banyat en un jacuzzi a les dotze de l'anim entre Mavava... i en la tornta de l'Eu. Que bonic! El jacuzzi exterior, o sigui, a l'intre del jacuzzi... Que l'entons, i de fora... Que guai! Escolta, i veu fer allò de sortir des d'una sauna? La sauna és a l'Islàndia o allò és més a la Finlàndia? És més a la Finlàndia, no. El que fèiem és que estaven a unes piscines que eren municipals que eren també exteriors, que eren com a 40 graus, i on havia d'estar la gestpa, tot això estava malalt, i després llançàvem a la gestpa, que era estava malalt, i ens tornàvem a ficar a l'aigua. Escolta, perdona, estic aquí xafardejant el bloc. Quantes fotografies... Tu pots arribar a calcular... Pots arribar a calcular quants selfies us heu fet a l'Islàndia? Ho he dit perquè aquí veig molts selfies de grup, i també moltes fotografies de paisatges. Home, és increïble, eh? Molt bonic i molt xulo. Escolta, però el que passa és que veig poques foques. Bé, he sortit en algun. Oh, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo. M'ha agradat molt, m'ha agradat molt, m'ha agradat molt. Bueno, fi, escolta, vau visitar la cascada de Skogafos, que, efectivament, té nom del lloc de rodatge de Game of Thrones, que, de fet, és una de les més grans d'Islàndia, amb 25 metres de llarg i 60 metres de caiguda. Vau poder veure l'ar de Sant Martí i, de fet, les fotografies són espectaculars, no? Sí, perquè com que té tanta caiguda i l'aigua cau amb molta força, surt molta escuma i això fa que, quan hi ha sol, que no hi ha molts núvols, sempre hi ha un ar de Sant Martí en aquesta catarata. Estic guapo. I després, per finalitzar aquesta ruta, perquè clar, això és una ruta que vau fer un dia, ve una a la cascada de Seljaland-Fos, amb una caiguda de 60 metres, que, a més a més, m'estava com tot congelat, no?, en una part. Sí, o sigui, aquesta cascada, abans, fa molts, molts, molts anys, era directament sobre el mar, però després... l'altura del mar ha anat baixant, no?, i ara és com el límit entre les terres altres d'Islàndia i la zona sud, i s'ha de ser completament gelada, i, de fet, es pot pujar una mica i anar pel darrere de la cascada, però, com que estava tot gelat, no vam poder fer-ho. De fet, vam fer una foto d'unes escales... Aquesta, la que em refereixo, està com tot així, nevat i tal. Sí, sí, sí. Em pensava completament. Hi ha un dia que va nevatant, que no va poder sortir, no?, i ho va aprofitar per fer activitat dins de la casa. Com, per exemple, hi havia com una mena de gimnàs, on, allà, també ho veu fer algunes activitats i jocs. Sí, sí. Estàvem en un albert que constava de tres edificis, i un era només dormitori, que era el més petit, un altre era el més gran, que hi havia dormitoris, també estava el menjador, la cuina i tal, i un altre, a mitjà, que havia, com a espais així, de varios usos, i el gimnàs. I, clar, quan plovia molt o hi havia tormentes, feien més activitat dins de la casa. Escolta, de veritat, eh? Mireu-vos una mica d'aquest bloc, si voleu, perquè va molt la pena. Hi ha moltes fotografies.I molt ben fetes, eh? No sé si qui les haurà fet, però estan totes. Doncs felicitats, Sergi Marguer.És Instagram, eh? En fi, el tres és sense, sense, no? Sense fil, tres totes. I, de fet, perquè els tres últims dies vam fer més ruta per tot Islàndia, amb minibús i tal. Moltes estan fetes des d'intre d'algú, eh? Oh, sí, sí. No mustard!Ah... Doncs aquesta és... alguna de la ruta que han fet hace alguns dies aquests ous de Sant Just, acompanyat amb el Sergi Laróa, i, a més a més, amb el professor de teatre social, d'aquí Alcalde Alcalde. En deja, eh?Algés, eh? Sí, eh? Sergi, per cert, que a part de tot això pels nois i noies... Ha sigut una experiència... increïble i baixat. Jo bakaré espectacular. Com creus que ho han vist crudells? Jo crec que per ells hi haurà com un abans i un després d'aquest viatge, no? Que si jo què sé, tant vas de convivències amb l'institut o de campaments, amb el CAO, a l'esplai i el que sigui, deu dies a la Cerdanya. I ja tornes com que has crescut, que has canviat, que has madurat, doncs imagina't, 12 dies, a un país estranger, comunicant-te amb una llengua que no és la teva, amb gent de tres països, i un país, a part, un país com Islàndia, que és tan extrem, tan diferent del nostre. Perquè això, com va sortir? Potser recordar-ho, perquè aquí, des del casal de joves, també la regidoria de joventuts de l'Ajuntament ha estat molt implicada. Això ja ve de fa temps, no, Sergi? Sí, fa un any, fa una mica més d'un any, l'Aroa, l'Aroa, està fent un nivell, un voluntari europeu a Bèlgica, i amb l'associació Missium, que és d'Austèndia, que ells fan sempre dos intercanvis a l'any, un amb menors, un altre amb adults, i volem fer un intercanvi, doncs, amb Catalunya, Barcelona. I per la nostra banda, des de la regidoria de joventut, i també amb el servei que hi havia abans de mobilitat europeu, també estàvem buscant per fer, començar a fer intercanvis, des de Sant Just, al casal, joventut i tal. I nosaltres anàvem buscant pel nostre conte, de cop, l'Aroa, que també estava ajudant a ja a Bèlgica, m'enviu un mail aquí al casal, en pla, oi, mira, són l'Aroa, soc de Sant Just, pràctica Bèlgica i tal, pensant de fer un intercanvi, vosaltres agradaria, i per casualitat, o sigui, ja no tens sols que els volem venir aquí, no podien fer coses, que el projecte, l'associació de museus, el casal, teníem moltes coses en comú, perquè nosaltres vam buscant països i associacions per fer l'intercanvi, però cap s'apropava una mica la nostra idea, però vosaltres buscant un intercanvi que fos artístic, sobretot lligat al teatre o coses així artístiques, i museus és una situació artística i cultural, no? I va ser perfecte, i aleshores van venir els Belgs l'any passat, que ja ho vam parlar amb la ràdio també. Sí, el recordem, que van estar aquí un estona amb nosaltres. Sí, doncs això va ser l'any passat, i aleshores aquest any ens tocava a nosaltres marxar, i era marxar a Bèlgica, perquè els Belgs, a l'estiu, a Jaus Tende fan un festival internacional de teatre que va gent de 5 o 6 països diferents, però clar, per a ells, fer un intercanvi dintre del festival internacional aquest, que ja els comporta molta feina, és com encara més feina, aleshores no es pot fer sempre, i van dir, mira, com que nosaltres marxem a Islàndia, tenim aquest projecte pendent perquè no us afegiu, fem el projecte entre els 3, i marxem tots a Islàndia, en lloc de venir a Bèlgica, i van dir, doncs, val, eh? Home, jo m'apunto també, eh? Canvi molt guapo, en fi, doncs, enhorabona, Sergi, per aquesta experiència, que és d'aquí compartida, i viscuda amb distància, i em veig de sana, però bona, i també sabem que ha sigut una cosa molt i molt guapa, que heu pogut gaudir amb tots els nois i noies del teatre social del casal de joves de Sant Just. En fi, dit això, dit això, perquè clar, Sergi, jo primer, jo estaria parlant 10 hores del viatge, però clar, això, algun dia d'acabar, ja n'hi ha sortint, segurament, com que anem parlant i tal, perquè clar, aquí hi ha moltes experiències, hi ha moltes anècdotes, hi ha moltes curiositats de molts dies, un viatge que mira, tant, tant, podem anar parlant arrel d'aquest bloc, al casal europeu.blogspot.com, on podreu trobar tot els dies que estan als articles, que corresponen cadascun a un dia diferent amb fotografies i totes les coses que van fer. Però, un aplaudiment, un aplaudiment, va. Dit això, dit això, Sergi, hem de parlar d'algunes coses que passaran en els propers dies al casal de joves, perquè clar, la vida continua, i després de l'aterratge, doncs ja passa el que passa, i què teniu preparat al casal de joves als propers dies? Sergi, a veure, explica'ns. Aquest dissabte tenim cinemotopia. És veritat. Relato salvaje es la película argentina, hispano-argentina, que va anar als Òscars, eh? Sí, molt guapa per ser, molt recomanable. Doncs la fem a les 6 i mitja de la tarda, gratuïtament, i és gratuïta, o sigui que tothom pot venir i veure la de gratis amb pantalla gran, eh, amb les butacas que eren del Cina Club. Sí, perfecte. I gaudir d'un pel·lículum com a regal de salvaje. De forma, com dius, gratuïta, serà a les 6 de la tarda, no? Sí, sí, a la mitja. D'acord. Ho dic perquè, clar, després hi ha un espectacle de foc molt guapo. A les 9, crec que ja està el corafoc a fora, no? Sí, sí. I després d'aquí dintre, que no és l'obert del públic, estarà al sopar de les colles que participen. Al sopar de les entitats del corafoc d'aquest dissabte, que s'acaben ja aquests actes de Sant Jordi, de Sant Just. Per tant, regalatos salvajes, eh, amb el Cine Clubo... Ah, el Cine Clubo. Cinema, cinema, utopia. Amb el cinema, utopia, a partir d'ara, i a més a més, entrada gratuïta, i és en castellà de fer la pel·lícula, no? És inversió original. Sí, inversió original, sense subtítols. Clar, ben vist. Bé, doncs això serà aquest dissabte. Més coses, Sergi, que les famílies... Sí, el diumenge no és el casal, eh, o no sigui igualment. El grup de teatre social marxa a Barcelona, perquè fan una representació, i un festival de teatre social que es diu Deslimitem, on el grup de teatre social participa cada any, que participen tots els grups de teatre social de Barcelona i Rodalies, que són com 12 o així, i aquest any obrim nosaltres, és a les 9.30 del matí, al Teatre Vars de Barcelona, i al davant de la Polo, al carrer Paral·lel, i tenim el plaer d'obrir el festival aquest any. Ah, molt bé, molt bé, no? Amb una re-adaptació de la Blancaneus. Ah, molt bé, molt xulor. La crítica a tots els tòpics, machistes i sexistes i tal, i de les contes. Perdona, la Blancaneus té tòpics, sexistes i machistes? Cap, no? La dona que es queda allà treballant, serveix a ser tomes i tot això? Allà, això serveix. Bueno, no són nomes, són nans, eh? Però són nomes iguals, eh? Ja, però són nans masculins, no? Bueno, és veritat, i després, per exemple, que s'ha de ser guapo sempre, no? Sí, no. De la dona, que si no la societat amb el tracte, si no ets guapa, no serveixes. Potser podria anar per aquí, també. Però la Blancaneus no és que sigui molt guapa, no tampoc. La Blancaneus és preciosa. Jo parlo de la mare, que és la Bruixa. Sí, la Blancaneus és molt maca, que és la de l'Espèjito-Espèjito, no? La Blancaneus, que és la més maca. Doncs això serà aquest diumenge al matí, on el grup de teatres de Sant Jurs, que és el mateix que marxa a d'Islàndia. I algun mes que no va a marxar, també. Hosti, no para, que grup, eh? Que grup està fent aquí una... On hi ha, eh? D'aquí uns anys, hi trobaran tots, i passaran fotografies i faran bons amics. Bueno, escolta, quan ens tenen aquesta colla, per cert? El que, perdona? Quan ens tenen aquesta colla? Doncs des de 13 a 14, fins a 17. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. 17 a 18, sí. Doncs escolta, això serà aquest diumenge al matí. Entrada gratuïta, s'ha apagat. Entrada gratuïta, el teatre bars. Molt bé. Bé, més coses, Sergi. Bueno, el divendres està a la nit de tapes, que en casa pot estar aquí dintre. És veritat. És veritat. Sergi, tu està a la nit de tapes o no? No. El casal no tenia alguna cosa, no? Va reparada, no? Bueno, si plou, hem de veure qui es queda. No, no, no. Bueno, ja us disfrem el divendres, ja es veurà. En fi, doncs, Sergi, moltes gràcies una setmana més... A vosaltres. ...per haver-nos... Bueno, no ho sé, a te i per fer el telèfon. Tac-tac. Què fas? Et dic moltes gràcies a l'Islandès. Ai, tac-tac. Tac-tac, vale. Tac-tac, tac-tac, tu. Perdona, pensava que per un moment em estaves dient viejo, saps? Clar, tac-tac. No, no, no. El tac-tac, no, que jo que no, que no. Bueno, escolta, saps l'Islandès, ara ja vols tu? Eh, no, però hem menjat peix. Ja, i què? I està molt bo, eh? Ja, però això què té a veure? Ja m'he quedat allatascada en una carretera per la neu, ja tinc vivències com els Islandès. Bueno, però escolta, ja les anirem repassant durant les pròpies setmanes. Tinc aquí la titsada, també el febrer m'emnena unes pa, eh? Ah, però això... Ah, clar, perquè tu has anat a Islandès dos vegades amb dos mesos, no? M'estic convertint una mica en una foca, o sigui. Ja, ja, ja, ja. Bueno, vés amb tu. Leo Marino. Perdona, que no vingui algú a un esquimal amb una arpó al casal de joves i te'l dispari, nyac, per treure'l la pell, saps? Això... Això pot passar. Bueno, Sergi, gràcies, que vagi bé. Altra. Adéu, adéu. Ai, doncs Cristina, mira, Sergi Rada, que al final, eh? Al final, eh? Quina enveja, eh? Hem fet alguna cosa d'aprofita amb ell, eh? Que semblava que no, i al final, mira. Bé, doncs, escolta, hem d'acabar el programa ja. Cristina, com sempre, pregunto... Si l'Apanya del Morro tingués molta, molta, molta audiència, avui que seria Trending Topic, a Twitter... Ho sento, espero que siguis esperant que siguin correccions, perquè jo encara estic esperant les veves. De fet, Jordi, el fa un Trending Topic. No, no, si tu no et trobaves mai... Ja, no, mai, mai, mai, a la vida. Ja veurem, la setmana vinent, ja veurem. Ah, què és? Per què la setmana vinent? Què passa? A veure si... recuperem algunes coses. Ai, ai, és veritat, és veritat. Sí, pif, cagades, pifies. Ja veurem, ja veurem. Doncs avui, com ja saps que demà... Hi ha doble celebració aquí al programa, una per ser Sant Jordi i una altra per el teu Sant Jordi. És veritat, és veritat. Doncs fem la prèvia ja i comencem a preparar-nos amb el Sant Jordi. Ah, Sant Jordi, ja! Això serà demà, eh? Què fa un programa especial? Bueno, ja veurem. Ja veurem, ja veurem. Clar, gràcies, que us... sorprendre per la màgia del Sant Jordi, que viurem demà, també, aquí al programa, i, com sempre, acabem agafant tota la gent que ha fet possible. La Penga del Morro d'avui, l'Andrea Buen, el servei d'informatius amb les notícies de Sant Just, la Clara Nervió en el timeout, la Montse Farràs a Esència, la Rosé Ars, Educació Canina i el Sergi Arrada, des del casal de Joves de Sant Just. Com sempre, amb la Cristina Vargas, el títol del Facebook. Cristina, gràcies, que vagi molt bé. A tu i a tu, el compler. Està amb vosaltres d'aquesta tarda, també. Jordi Domena, qui és acompanyat, us deixem ara amb l'informatiu vespre. I les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buen, fins demà. Adéu, seu. Segueix la Penga del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter? La Penga del Morro. A Facebook? La Penga del Morro. Com veu, sou originals de Met. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als recons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Fill my cup, put some liquor in it Take a sip, sign the check Julio, get the stretch Right to Harlem, Hollywood, Jackson, Mississippi And we show up, we gon' show up Smoother than a fresh drop, skip it I'm too hot, caught a police and I'm fireman I'm too hot, make a dragon run a retirement I'm too hot, bitch say my name, you know who I am I'm too hot, and my band bought that money Break it down, girls hit your hallelujah Girls hit your hallelujah Girls hit your hallelujah Cause I'll tell funk, gon' give it to ya Cause I'll tell funk, gon' give it to ya Cause I'll tell funk, gon' give it to ya Saturday night and we in the fire Don't believe me, just watch Come on Don't believe me, just watch Don't believe me, just watch Don't believe me, just watch Don't believe me, just watch Don't believe me, just watch If you suck, say it and flaune it. If you freak it and own it. Don't worry about it, come show me. Come on, say it. Don't own it. If you suck, say it and flaune it. The Saturday night are we in the spot. Don't believe me, just watch. Come on. Don't believe me, just watch. Come on. Don't believe me, just watch. Don't believe me, just watch. Don't believe me, just watch. Don't believe me, just watch. Hey-hey. Come on! Hi-hop! Hi-hop! 자를uor! Hi-hop! Hi-hop! Hi-hop! Hi-hop! Hi-hop!