#695 - La Penya del Morro del 27/4/2015

que segueixen la mètrica d'un haiku japonès. El cinema és fenomenat de Barcelona, acollar aquest vespre a la tercera edició d'un festival d'històries en aquest format. Aquest any s'han presentat 120 haikurs títols que s'adapten a l'estructura dels populars poemes nipons. Les pel·lícules només poden tenir 3 plans. Un de 5 segons, un altre, de 7 i un últim, novament de 5 segons. La iniciativa és d'un estudiant de cine, en Fede Serra Malera, que anima a tothom a participar-hi, no només els professionals. Sempre agraïm que siguin càmeres més professionals i amb actors, també, cada acte s'ha de fer bé i tal. Però jo crec que també és la gràcia que de vegades trobem coses que la idea és magnífica i que està rodada en un mòbil de qualsevol manera i igualment funciona. Al final el que creiem és que és un festival que serveix molt per destapar talents. El web del festival Haikurs trobareu les millors propostes de l'any passat, la que va guanyar, per exemple, era un fals anunci sobre el festival Primavera Sound. Esports, el del Serra. Lluís Enrique consideri imprescindibles els 3 punts de demà, el Camp Nou, davant el Getafe, per tal de solir el títol de Lliga, veient que el Madrid per ara no afluixarà el tècnic del Barça, segura que a Ferma Elén, que avui ha rebut l'alta mèdica, els ajudarà a aquesta recta final de temporada, encara que sigui en la feina diària als entrenaments. A l'Espanyol Mationis continua entrenant al marge per l'Asió i Esteban i no ha participat de la sessió d'avui, perquè ha anat al jutjat pel cas del partit suposadament, ha reclat entre el Llavan i el Ceregosa, quan ell era jugador de l'equip granota. Els Blanc i Blau jugaran partit de l'Iga Dijous al Camp del Granada. Precisament al Granada tanca aquest vespre, la 33ena jornada de l'Iga I al Camp del València, a partir de 3 quarts de nou, es basca't Mike Phillips a mort avui mentre estan als Estats Units als 59 anys víctima d'un accident domèstic. L'Expivot nord-americà va jugar entre d'altres equips, el Barça, l'Espanyol, el Mollet, el Círculo Catòlic de Badalona i el Granada. Saps qui és un oudu o la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador ni de música reggaetón. Rebovineu, sisplau. És el programa de ràdio d'Esper dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill? Perquè un dels nostres lema és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de nou a 10 del vespre. Rebovineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavi. Recordeu, però de garals dilluns, rebovineu, sisplau, de nou a 10 del vespre a ràdio d'Esverl, al 98.1 de la FM. Rebovineu, una mirada gens nostàlgica al passat. Amigues, amics, ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podeu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Què passa si hi ha un cotxe litreus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Informatiucomercal.com Un 不是 La royale Hawk Lazenia Balmorro, un programa amb més mor del capè. Bona tarda, senyors! Bona tarda, senyors, gent de l'Estranger. Bona tarda, benvinguts. Avui parlarem de les notícies que sentiu. Bona tarda, Adrià, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui el programa també amb la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook del programa, com cada dia. Cristina, què tal com estem? Bona tarda. Hola, Cristina. Cristina, bona tarda. Cristina, bona tarda. Sóc Albert. No te'n vagis res, te'ls plau, gràcies. Avui al programa tindrem el Manel Ripoll per continuar amb la història de Sant Just. Avui tornarem d'un tema que a mi m'interessa especialment perquè tocarem els romans. Pararem del pas dels romans a Sant Just. Ja fa molts i molts segles. Un tema potser poc tocat a l'espai de la història de Sant Just. Avui empararem el Manel Ripoll. A la segona hora, com sempre, tindrem la tertulia esportiva. Avui, amb un convidat que fa temps que no ve a la tertulia, però que tots coneixeu bé. Sí, ja ho veureu. Tot això avui a la penya del Morro, fins ara mateix. Vinga, mateix. Vull dir, estem ja al programa, avui, no marxeu. T'ho dic. El dia d'avui, el tenim aquí. Amb la Cristina, el més comentat de Twitter. Bé, avui, quines són les coses més comentades a Twitter? Doncs, per exemple, observatòrio. Perquè, amb la caiguda de Podem, el Partit Popular tornaria a ser avui la força més votada seguida del PSOE Ciutadans i el Partit de Pablo Iglesias. Un estudi laborat per la cadena SER. Per això es diu observatòrio. Sí, justament són totes de l'Observatòria Laborat per My World. Per la cadena SER, on el Partit Popular seria el més votat amb un 22% dels vots, en cas de celebrar-se d'avui unes eleccions generals. Un punt menys aconsegueixant als socialistes que s'hi situarien com a segona força, mentre Ciutadans continua pujant en aquest cas amb un 19,4% dels vots i podem passar de ser, després d'amors mesos, primera força a ser quarta amb un 17,9% dels vots. Tot això, però, segons consideren els encastats ciutadans, és vist com el millor partit per consolidar la recuperació econòmica, mentre que podem ho és per lluitar contra la corrupció i la desigualtat. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, la Baró Gallego diu, que el Partit Popular tornarà a guanyar, molta mordassa al retallar dels gestants dels de corrupció, però se'ls acaba votant. Un altre comentari, el fa Vido, si diu confirmar que a l'observatori confirma que la campanya de la por a Podem i promoció a Ciutadans, per part de mitjans compresa, sorgeix efecte així de tristesa a Espanya. I, sovíes aquí, Mare Troika diu, la dada collonant és que els votants del PSOE creuen que Podem lluitaria millor contra la corrupció que el propi PSOE. En fi, gràcies, Cristina. De res. Anem cap a les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Buenassé. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea Buenassé. Per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah! Bé, parlarem de diferents qüestions. Avui, a la seta de la tarda, atenció, gent de Sant Just, major de 18 anys, que estigua empadronada al municipi, que se celebrarà en sorteig per formar part de les meses electorals del 24 de maig. A més a més, parlarem de Laura Batlla, aquesta noia. És una alumna de la Miranda, que ha estat guardonada amb un dels premis de recerca jove 2014 de la Generalitat de Catalunya. Però abans d'això, hem de parlar d'un altre Sant Justenc il·lustre. Avui ho fem de Carles Ferraté, que serà el protagonista d'una nova conversa pública del món il·lustrat. Ferraté conversarà demà al vespre amb l'arquitecte i historiador Josep Maria Montoní a Can Ginestar. És oberta a tothom. De fet, l'última recordó que ja va ser fa unes setmanes, entre una conversa, entre la Cora Segura i el Víctor... Àxel Pina. Víctor Pina va dir. Andrea, això serà demà, perquè aquí és Carles Ferraté. Comencem per aquí. És un professor de càntrata de catedràtica en arquitectura i també professor de la UPC, de l'Universitat Polietècnica de Catalunya. És veïda Sant Just i és un dels convidats d'aquestes converses. Recordem que l'objectiu d'aquestes converses, que organitzen el món il·lustrat, és convidar un Sant Justenc famós, popular, en aquest cas, Ferraté, perquè s'obri els assistents i les persones que vagin a la conversa puguin conèixer una mica més de prop la figura de Ferraté, en aquest cas professional i personal. Ell mateix convida a una altra persona, en aquest cas ha triat un arquitecte també amic seu i company seu, que és el Josep Maria Montaneda. Demà conversaran tots dos. De moment es desconeix el tema de la conversa. Una de les opcions que jo crec que té més pes és que la conversa es desenvolupi al voltant de l'alquitectura. S'han més convencionats. A veure, el cel dels arquitectes que no... No té un raonament molt especial. Sí, però que no parli d'alquitectura, com a dada. A priori no sabem de què acabaran parlant. És que aquestes converses són obertes i poden ser a la vida. S'acaben parlant de les ales de la papallona frisorita. La papallona molt coneguda a casa seva. Doncs l'arquitectura contemporània pot ser un dels temes de conversa i també com ha evolucionat l'arquitectura a les darreres dècades. Segons Ferraté, els arquitectes més joves tenen en compte aspectes que els més veterans no prenien en tanta consideració. Per exemple, són la llum i la sostenibilitat. I també ha parlat de Sant Just. I diu que hi ha elements arquitectònics esplèndids, com pot ser el Walden, però que el nivell de l'arquitectura del poble podria ser major. Perdona, perdona, pare aquí, pare aquí, pare aquí. M'estàs dient que aquest home... Sí, estem parlant de Carles Ferraté. Diu que Sant Just no té una gran arquitectura pròpia. No, no, ben bé, sí. Ha dit que Sant Just és un poble molt ben equipat, amb molts equipaments i espais per a tothom. Però, però... Però que a nivell arquitectònic té elements molt puntuals d'arquitectura contemporània, parlem. Sí, sí. Potser no serviria. Però que no té elements arquitectònics destacats contemporànics com poden tenir altres municipis que fins i tot poden ser més penits. Per exemple, què vol aquest home? Què li passa? Què li passa? La seva opinió com arquitecta. Sí, que no hi ha... Com a Sant Just, eh? Ja, però no ho entenc. No entenc què vol dir aquests edificis puntuals. Aquest, sí, vull dir, edificis contemporànics, arquitectònicament... Edificis contemporànics. Espectacular, o molt bé. Què vol, una torre al bar? Fem una torre al bar. Fem una torre al bar. No, no, escolta, fem una torre al bar, dos al parador. Fem la llave. Fem una altra, o truquem algú. No, no, no, no, no, fem la penya del Moro. A la zona de nit que faci colors i llumetes i tal. Ai, que guai. La penya del Moro pot ser un element arquitectònic destacat, però no és contemporàni. No, no, no, estem dient que volem element... Obrim, fem una crida. Fem una crida. Ara, fem una crida. Architectes de Sant Just. I Carles Ferraté, sobretot. Quina difícil proposes. Per exemple, un The Hub al costat de Can Ginestà. Per exemple, no ho sé, un Guggenheim al costat de la plaça Maragall. Guggenheim. Edificis contemporàni. Un contemporàni, no? Sí, de fa als últims vint anys. Últim vint anys és contemporàni, no? Doncs aquests edificis contemporànis falten a Sant Just. Tenim a Carles Disseñiz, als Financis... I els... i els construeixis. Gràcies, Carles Ferraté. Bueno, ja està, i a fer-ho, ja... El treball, el treball, oi? Va, posa a casa. Doncs aquesta conversa... Ah, no? Només digue aquesta conversa amb Carles Ferraté i Josep Maria Montaner, tots dos doctors arquitectes i catedràtics. Serà demà dimarts a les 8 del vespre a la sala i del consult de Can Ginestà. Molt bé, doncs això serà, com diem, demà, a Can Ginestà. Demà, a les 8 del vespre. Bé, més coses, atenció, perquè hem de parlar de política un dia més, que ara ja ho estem fent. S'acosta, ja tenim aquí, a tocar, al 24 demà, les eleccions del nostre municipi, i atenció, perquè això és important. Podem posar una música una mica més, no sé, més solemna? Potser hi ha música, atenció, fins i tot. Atenció?Jo sí. No, tothom agrada això. Però a veure, música d'atenció, tipus... És la meva proposta, eh. No, no, escolti, fem-la, fem-la. Avui, 27 d'abril del 2015. Santamonsi! Correcte. Estrien les persones a les 7 de la tarda, a l'Ajuntament, que formaran part de les meses electorals al 24 de maig. S'escolliran mitjançant uns sorteig que tindrà lloc, com he dit, a les 7 de la tarda, a l'Ajuntament. Fa por una mica d'això. El dia de les eleccions municipals haurà d'heu col·legis electorals al nostre municipi. Seràs tu un dels que haurà de... Pringa. No ho sabem. La resposta avui a les 7 a la casa de la Vila. Andrea, alguna cosa més, després d'aquesta falca tan guapa que hem fet? No és una cosa que no a tothom li motiva gaire, no? Forma part d'aquestes meses electorals. Jo vaig anar a una festa de la democràcia, però... La festa del Llamar-se-d'Ora un moment de matí. Jo vaig anar una vegada que em va tocar. Vaig anar a les 7 a les 4 de vuit. Ja estava al llit un altre cop. Sí, perquè ja havia arribat el president de la Mesa. I tu com a substitut? Has d'estar pendent per si et truquen si el president es troba malament, hi ha de marxar o té alguna urgència? Jo, com es digui, Albert Espinosa fa... Home, jo no m'haig de tenir la veritat del mòbil. Tu l'has apagat per dir a casa. Quan et donen els papers de que t'ha tocat ser o vocal, et posa que si ets substitut, que estiguis pendent del mòbil i no marxis lluny de la zona del col·legi on t'ha tocat, més que res per si es posa algun malalt que hauries d'anar-hi. Això d'anar-te girona o... Ja, aquestes coses. En fi, tu diràs alguna informació més així que hem de saber? Si voleu, repassem els col·legis electorals que hi haurà aquí sent just el dia 24 de maig. Hi haurà com a col·legi electoral a l'equipament de les escoles. Perdona, què passa? La música de l'exorcista per parlar dels col·legis electorals. En principi, la festa democràcia, no la festa de l'autocruger. Ja, sí, sí, sí. Doncs, a l'equipament de les escoles, a Joan Maragall i Salvador Espriu, les escoles Canigó, Munseny, i l'escola dels gràfics, Antoni Algaró, l'Institut, el centrepilot, Can Gina Està i les Paimes Lluï. Jo he fet un càlcul ràpid. Són 10 col·legis electorals per 3 persones, oi? Cada taula? Sí, més o menys. Per 30 persones mínim. Després, si 30 persones mínim, el que passa és que a cada col·legi hi ha vegades dues, tres meses electorals, m'imagino. Jo crec que sí. I potser hi ha algun col·legi que té només una mes electoral. Poseu unes 80 persones mínim, sense comptar els suplents. Sí, no m'hi do. Bé, doncs què diu, sí que... La sortida de companya. El pitjor és que si ja ha sortit una vegada tens bastants rumors de tornar a sortir. Tu va sortir Cristina, no? Com a suplent, sí. A mi em faria gràcia, eh? Ah, sí? Em faria gràcia que n'hacis tu, també. Segurament. Sí, per això t'ho dic. Jo m'ho faria el que sigui una sari, no? Sí, jo per la democràcia, tots. Em pensa que després cobres 30 euros, o 40. Per això podríem fer només per persones que siguin a la TUS. Això és un tema que de fet ja hem comentat moltes vegades, i és el més lògic, segurament. Persones que no tinguessin feina, o potser ho necessitessin més que altres, i no haver-ho de fer per obligació. És com jo, que li faria il·lusió, fins i tot. Fer una vegada la vida, eh? És que es podria ser voluntari, i tu t'apuntes a unes llistes, i es fa el sorteig entre la gent que vol fer-ho. Això sí que seria democràcia. Clar, de forma exacta, perquè, si no, és que t'estan imposant una cosa, t'estan obligant a fer una cosa que va contra la democràcia. És una parada rosa. Avui ho heu de fer, però heu d'anar al programa. Però sí, sí, és una paradoxa total. En fi, que havíem de qüestió, i parlem ara de Laura Batllà, alumna de la Miranda. Avui a Sant Justencs i L'Ustres. Laura Batllà, guardonada amb un dels premis de recerca jove, 2014. Els atorca el Departament d'Universitat i recerca alumnes i centres de secundària. Batllà ha estat premiada per una aplicació de mòbil relacionada amb la moda, no? Sí. Cada any es lliuren aquests premis, tant a estudiants com a centres de secundària de catalans, per reconèixer la seva tasca a nivell científic. En un any s'han lliurat un total de 70 de les premis estudiants i 11 a centres de secundària. Batllà és alumna de la Miranda, i ha estat reconegut al món d'aquests premis pel seu treball vinculat amb el món del marketing i el llançament d'una aplicació de moda. Són uns guardons que, atenció, en el cas dels alumnes... Caram, vas-t'ho! I 2.500, en el cas dels centres. Oh! La Miranda té 2.500. No, no, no, si és centre reconegut. En aquest cas ha estat només Laura Batllà com alumna. Ah, va, va, va, va. Els centres guanyen aquests 2.500 euros, uns diners que es destinen a equipament de biblioteques i material docent. Els treballes es elaboren alumnes de terci i quart d'est, o accellerat o cicles formatius de grau superior. I mitjà, i la recerca és de tipus experimental i teòric, i està relacionada amb qualsevol matèria o aria científica. Els premis es van llorar dissabte a l'auditori de Barcelona, en una cerimònia que va comptar amb Andreu Mascolell, conseller d'economia i coneixement, i l'investigador Maner Asteller, que és director del programa de Pigenètica de Biologia i del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bilbitxà. I en la seva època, per cert, estudiant, l'Asteller va ser distingit, precisament, amb un d'aquests premis de recerca. Escolta, un aplaudiment per la Laura Batllà, alumna de la Miranda. Ja sabeu que, si voleu més informació de les coses que passen als senjors, ara mateix, a ràdio desbert.com i a partir de les 7, als senjors, notícies, edició, vespre. I fins aquí l'espai d'humor del programa. Oh-oh-oh! Les notícies de senjors, amb l'Andrea Buenosis, per estar bé, i per estar bé, i per estar bé, i per estar bé, i per estar bé, per estar bé, i per estar bé, i per pagar-ho. Hem d'anar amb una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments, Cristina, tenim una segció preparada. La has treparat amb moltes ganes. Ara la descobrem. De què? L'aquest. Jo era que riurem, eh? Sí. Ja no passarem bé. Ràdio T'esper, 98.1, Ràdio T'esper, 98.1... Què passa si a un cotxe li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Per seguir l'actualitat del Baig i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baig i l'Obregat, el teu ordinador, el dispositiu Mop. Informatiucomercal.com. Tinc AirPods. Cinqui i 28 de la nit. Vegem Helena. i amb la qual volem riure i el que és millor riure de nosaltres mateixos. Ho dic perquè hem recuperat el que en castellers diuen que sap pos plífies, jo l'he convolgut, d'aquí del programa i quina millor manera que fer-ho. Bé, de fet, potser Cristina, a veure... Vosaltres vostres, tu. No, no, no. Ja has ajudat el programa. Comencem, si sembla, per un nou llenguatge, si més no, a l'ajusto Molinero, Cristina. Sí, perquè tot i que d'aquestes, tu ja hem tingut el programa diverses imitacions, d'ajusto Molinero, però aquesta vegada sembla que no has estat tu l'únic que ha volgut fer alguna cosa d'aquestes. A veure, perquè... Perdona, són talls dels colors... És com la trajectòria, voldríem, de refrajar, refrajar, refrajar... Mira si se'n són molt, doncs torrem al principi. Refascar, refascar. Va ser molt refrascar. Perdoneu, però ho havia de repetir tres vegades per si... Un cas, no acabam d'agafar el tira. Torn a posar el marromero, perquè ens era molt, com dius, refrascar. És com la trajectòria, voldríem, de refrajar, refrajar, refrajar... Molt bé, molt bé, marromero. Cal destacar, però, que aquesta rada va ser del programa amb 1.600, per tant, podem dir que comencem amb marrades, que a partir del programa amb 1.600, per tant, una nova etapa, no? La penya del Morro i amb noves rades i noves pèfies. Tot i que, Jordi, jo sé que, com sempre, quan faig algun tipus de secció d'aquesta, sempre em dius que jo mai faig o proves, o mai faig arrades, com em diràs ara, no pateixis perquè, justament, perquè no em diguis això, he decidit fer, també, arrades de notícies, que diguis el que diguis i digui tothom el que digui, en aquest cas, fer notícia d'Andrea, ho podràs corroborar ara. No és fàcil, no és fàcil, i sembla que, quan cometzons una rada, a la resta venen com soles, és com bastant en cadenat. Sol passar. Ha estat detingut quan intentava follir del lloc dels pèstres. Es promet que 1.000 noves plàsters de policia per reforçar, perdó, la seguretat, aquesta punta va tan bé. Sí, ha de reformar, ha de reforçar, tothom sap que és el mateix, vull dir, tampoc. Sí, igual, igual, de totes maneres, tot estic sent que, quan dic follir, en comptes de fugir, em quedo com pensant, dient... Clar, clar, clar. Ha estat detingut quan intentava follir del lloc dels pèstres. Després van hi ha lloc. Sí, clar. Potser estàs pensant en la illa del lloc. Ei, vols follir aquesta nit o què? Del lloc dels pèstres. S'ha dit una bona moda, posar aquesta paraula. Sí. En comptes de fugir, follir. Què m'esporta, Cristina? Doncs mira, si et sembla, podem continuar reforçant... Mira, Jordi, som al noixat. No pot ser, no pot ser. A reforçar, en aquest cas, el teoria de les notícies, i que hem obert aquest bloc, que ens seguim en aquest cas amb un Tret Galtapos, això sí, fets també tot el programa amb 1.600, i aquí hi ha Andrea Escolta, perquè va per tu també. Encei l'Ajuntament. Això, en què consisteix? En que la gent que no té recursos, recursos, perdó, pugui... La empresa solidància és qui s'encarrega de recullir els menús... els menús no servits en recipients individuals. Estem fins, eh? Estem fins. El Jordi ha dit recursos. L'última cena de la seva vida, no? Sí, això no és un Galtapos, ho que també es diu sena. No, no ho havia apuntat, eh? Sena? Bé, doncs tu diràs. Però comencem, avui a les 8 hi ha aquesta sena. Ah, sí? Endavant, Andrea, està molt enllà. Vinga, no, no. Molt bé, molt bé. M'agraden molt el dels menuts, però et dure a escoltar-ho, m'està molt. I jo crec que la gent té recursos, perdó, pugui... La empresa solidància és qui s'encarrega de recullir els menús no servits. Molt bé, i tota gent enllava xeta, no? Hola, solidància, estem aquí, quan han recullut. M'agradaria saber què estaria pensant, Andrea, en aquell moment. Partim menuts i no menuts. Estava pensant en servits i... Mira, com tu abans, el lloc del... el follí. Fullí, follí, lloc... Estava pensant en servits i mira, em va sortir malament. Però continuem, Mara Cristina. Doncs, si et sembla, tinguem aquest bloc amb els últims Galtapos de notícies que passen, en aquest cas, doncs per ser errades que acostumen a venir, no quan acostumes a improvisar. Hi ha també d'altres menys habituals, però sobretot d'aquestes, de quan acostumes a improvisar, acostumem a ficar a la pota i... A la llar infantil, d'infants. Doncs aquest matí ha fet la primera d'aquestes jornades de portes obertes als pares i mares, amb fills de 0 a 3 anys, les segones dones. Andrea, no, perquè és que em fa... Tu, que estàs fent la notícia, que no estàs ni per tant de tensió en el que estàs dient, i això no és seriós. Això no és seriós, Andrea, va. Anem a la qüestió, va. 3, 2, 1. La segona visita serà 10 marts a l'estring de la tarda. Jo, perdona, jo, para un moment, para un moment, para un moment. 3, 2... Això va ser mític, aquell dia, eh? Podem tornar a escoltar el 3-2-1, per favor. És una cosa que jo no he vist ni mai en directe. Anem a la qüestió, va. 3, 2, 1. La segona visita serà... Sí, sí, 4, 3, 2, 1. Endavant, Cristina, com continuem. Doncs, si et sembla, jo crec que ja ha quedat patent. En aquest cas, fer notícies és difícil, però no només passa aquestes arrels a les notícies, ja hem escoltat també altres exemples. Sovint, de les arrels més comunes de la penya del Morro, que cometen, o cometem, en aquest cas, els col·laboradors i tu també, Jordi, com a presentador, és la de canvi de noms, lletres i de més invents que acostumem a fer. El nostre corresponsal, pensal, també, perquè pensa en moltes coses. Estats Units està patant, això. Això? Des de l'entrada de plató i sortida de plató. Sí, ja l'ho críeu. Escolta, una mica va pillada, eh, la cosa? Bueno, qui no confós mai un planeta amb una estudia de gravació, no? No ho sé, primer de vegades. Estava passant molt habitual, eh, per això. De totes maneres, és normal, que, com hem dit, qui té boca s'equivoca i és un home cap a ser això. Però sí que hi ha alguna cosa que costuma també a passar al programa i és aquest canvi de lletres que comentaven, i no només en paraules aleatòries, sinó també amb noms. Del dia d'avui... Amb la Cris, a mi. Sí, home. Sí, sí, JK. Aquest cartell hi ha una falta d'ortografia. Sí, sí. I és que, quan diu aquesta porta, sempre ha d'estar tancada... A... No porta accent. Ai, perdó, perdó, perdó. No, perdó, perdó, perdó. Perdó, perdó. Estava criticant. Estava criticant i m'he convertit. Perdó. Dic que sempre ha d'estar tancada. No porta l'ac. Ac, ac, ac. No porta l'ac. No porta l'ac. No porta l'ac. Molt mític i molt amorable, que el destacat a aquesta accent va ser brutal. Tornem-ho a escoltar, perquè si jo que em faig creus que em passi d'això... Què et va passar pel cap? No ho sé, no me'n recordo. Deuria anar a trobar alguna cosa. Ha d'estar tancada. A... No porta accent. Molt bé, molt bé, moltes gràcies. Gràcies. I per què estem? M'agrada molt, per això, els dos segons que deixes després de dir... No porta accent. Reflexiones en dos segons i dius... Ai, perdó. Perdó, perdó. No, accent no, accent no. Aquest dia anava l'endemà. Aquell més em va tocar més. Això no era el programa 1.600, però el destacar-ho. Menys mal, menys mal. I acabem amb un últim, no? Sí, en aquest cas era el que he presentat abans, perquè la secció de les errades no podíem fer una altra cosa, que equivocar-nos també nosaltres en aquesta secció. I ara sí, doncs, presentem el tall de errades amb canvis de nom. Gràcies. I fins la setmana 20 anys, en jovenico... Benico. La primera tirant d'alcalde, Ginepont. Ah, sí? Pol? Ginepont. Pol, assegura. Perdona, perdona. No, Pol, no, Pol. No, Pol. Ginepont. Ginepont. Exacte. És la O, verda. Bé, la primera tirant d'alcalde, Ginepont. Asegura que aquesta... Bé, bèbara, bèbara. No tenia prou en equivocar-se si era Pol o Pol, a sobre tu el dispreus en Pol, Pol. Asegura. Pol, no, Pol. Pol, assegura. Pol, no, Pol. En fi, molt bé Cristina, moltes gràcies, ja està, no? No, no, com que ja està, Jordi. Què passa? No ho sé. Home, tu saps que hi ha un altre tall, que potser no vols posar-ho, però tu saps, Andrea, que aquí sovint el Jordi acostuma a posar moltes vegades al riure de les persones, ha posat alguna vegada el teu, ha posat el de la Carme, doncs m'he encarregat de buscar un riure del Jordi. Ah, un riure del Jordi? Home, és veritat. Que per sèrie d'una cosa, em recorda molt de la Carme. A veure, aquest... Aquest és un riure meu? És veritat. Un riure veu com trencat, no? No tens el de la Carme per aquí, perquè el podíem comparar. Ara el busco, però... Jo, de fet, al principi aquest, que fa... El ho em recorda molt de la Carme, i per mi és un riure que s'encomana molt. A veure... La Carme és molt interna. El de la Carme és aquest. Carme Verdoi, que fa programes al matí, just a la fusta, riu així, i després també tenim... Home, jo tinc un gravat meu també de fa temps, el podíem comparar, i així... Podem fer una evolucions de riures, no? Per exemple, això... Jo he reyeixit fa uns anys. Sí, home, estàs en sèrio? Sí, sí, això és meu. Fa por, eh? Estimes contenta, no? Sí, no? Avui és el tòstil. Molt bé, oh, que bé, quina il·lusió. Doncs Cristina, moltes gràcies. Em deixo així una cosa. És una llàstima, perquè hi havia dos tòstils més, que ara s'estan carregant, i no han pogut arribar, però un és el d'Amazon, iPhone i eBuy, que recordem que és de la secció de noves tecnologies amb L'Oriol Jiménez, que en aquest casto Jordi presentes, dius bé la notícia, en aquest cas es manté a Amazon, i l'Oriol, pel seu compte, comença a parlar d'iPhone. Clar, ens quedem tots una mica subtats, l'Àngel diu iPhone, i llavors tu dius, no, no, era eBuy, i L'Oriol diu, no, no, però no és Amazon. Llavors, jo crec que no hi havia ningú que no sabíem ni de què parlàvem, perquè és que entrar a Amazon, eBuy, iPhone i de tot, ja és que va arribar un punt que ningú sabia de què parlàvem, i després un últim, que és de l'Andrea, que m'hauria agradat que l'escoltés, que és el dia aquell mític que va dir el set del Facebook, que l'Ermes ens està comentant a través del set de la webcam, i l'Andrea, tan tranquil·lament, va dir el set del Facebook, i després va quedar així com una mica babollà, com dient el set del Facebook. On estaries pensant, l'Andrea, aquell dia? A la feina és que n'hi ha els ganes, eh? Mira, l'hem recuperat, el semblant, sí, crec que sí, que l'Ermes... Qui en sentit té la vida a partir d'ara, Lluís? Si deixes la penya del Morroc, què pensarà tota aquesta gent? L'Ermes, per exemple, t'assolat, es quedarà al set del Facebook. L'Ermes diu... Ai, el set del Facebook. No, el set del Facebook, no? Tu no vas que tornis, la mare. Oh... I per què vas tornar, eh? Per què vas tornar? Sí, i el primer, que dèiem que aquest és el, com es diu, el de Amazon, eBay i iPhone. Perquè aquí no hi ha res que quadri, no? No. Al final... Amazon diu que fegeix serveis professionals del seu català, que és a dir, fontaners, mecànics... Amazon diu... Estem parlant d'Amazon, no? Sí. ...dels seus catalans, que és a dir, fontaners, mecànics, etcètera, etcètera. De moment, en algunes ciutats de l'Estat Unit. Vol dir que no només es ofereixen productes de segona mà, o de primera, que es venen i tal, sinó que, a més a més, també es ofereixen serveis. Sí, tot. A més, venen tot el que es pugui vendre. eBay vols dir, no? Amazon, Amazon. A veure, estem aquí. Què he dit, jo? Amazon, no. Amazon, no, no. En fi, doncs aquestes són algunes... Són moments, són moments. Jo personalment em quedaria potser amb una de les teves, eh, Jordi? Com la millor arrada, aquesta de l'Amaccent, per mi, és de les millors. Perdona, la millor de tot és la de l'Amaccent, eh, sense que em mena de dubte. I després, Gina Pau. Gina Pau, Pau, Pau. Com en el final, Pau. I el Sant Neu Vanico, una abraçada també des d'aquí, li recordem. Ja sabeu, i si aquesta nit voleu follir, doncs endavant. Fem una pausa i tornem, tots d'eguit, amb les aixó d'història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Fins ara mateix, a l'apèndol del Morro. L'Afello del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper, 98.1. Ràdio d'Esper, 98.1. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper. Ràdio d'Esper. 3 quarts de 6 de la tarda i, com que a setmana els dilluns tenim el Manel Ripoll per parlar-nos de l'Història de Sant Just. Què tal, Manel, com estem? Bona tarda. Una setmana més avui continuem parlant del curs d'arqueologia, que es va fer... El penúltim entrega, sí. El penúltim entrega, avui. En principi, aquest curs que es va fer a Can Gina fa unes setmanes durant el mes de març. I que anem repassant setmana una mica l'evolució de Sant Just, però també s'entrenant-nos amb una mica la història de la humanitat. És a dir, què passava al nostre voltant. El darrer apartat d'aquest curs d'arqueologia, que, Manel, com que vaig demanar jo a la setmana passada, farem una breu menció als ibres, perquè els ibres ja els tenim molt tocats aquí, Sant Just. Però ja veuràs que, més que fer-te a casa tu, li he fet més caure la Cristina. Això a vegades passa, no? Quan jo escolto el programa, hi ha una certa tendència a vegades en què el que demana el Jordi no li fan cas, per no ser menys... A la Cristina vols dir, el que demana la Cristina no li fan cas? No, el que demanes tu no et fan cas. Per seguir amb la tònica, perquè veig un calorador que et faci cas. Molt bé. Veig que entre les cuífies que m'has portat tu, Cristina, i ara, amb tu, Manel, avui hi ha un bon rotllo del programa que tira d'esquena. Ens centrarem en Roma i de gran transformació, tot i que, com diem, comencem parlant pels ibres, no? Sí, més que res per fer una mica de transició amb el que vam parlar la setmana passada, no? És recordatori, que són com de casa, no? Sí, són de la família, ja. Són els quals, com sabem, s'instal·len a la penya del Moro, eh? Exacte, sí. Coses que comentarem, intentat, agafat, els reponsors ens van explicar en el curs de criologia, coses que potser no havíem tocat tan, que no havíem passat més d'acostat. Aleshores, així que, pels irens, seran coses més o menys novedoses. Clar, per tant, a parlar-nos de la cronologia, hi ha dos fases diferenciades, en què van estar aquí els ibres a la penya del Moro, una, dos fases. La primera fase, entre el 650 i el 530 abans de Crist. Exacte, sí, el curiós, perquè jo, i més que, com a vegades, pugui a la penya del Moro i ho explico, que ara donava un únic període de temps, sempre més o menys, ho situava entre el 550 abans de Crist i el 350 abans de Crist, que van estar allà dalt vivint. Però, en el curs d'acostat de cridologia, es van explicar que, quan es van avançar més als estudis, es va poder de tant dues fases que s'ocupa el poblat, de primera és aquesta que comentaves tu, la segona serà entre el 450 i el 300 abans de Crist, i el curiós que tenen les dues etapes és que, pel motiu que fos, al finalitzar cada una de les fases, es decideix de forma pacífica a abandonar el poblat. O sigui, decideix entre el 530 abans de Crist i el 450 abans de Crist, no hi viure ningú a la penya del Moro, desconeixem el motiu, però, per algun fet, decideixen gairebé cent anys després tornar on els seus entapesats havien viscut per instal·lar-se en un període durant 150 anys més, i després ja abandonar-lo, ja definitivament... Perdona, manera que et talli, però això és un misteri, no? Perquè vam començar a evitar la penya del Moro el 650 abans de Crist fins al 530, és a dir, que van estar 120 anys, podríem parlar, potser, d'entre 4 i 6 generacions d'habitants aquí al Poblatívar, i entre el 530 abans de Crist, i el 450, aquests quasi 60 anys, 80, exactament, no hi va viure ningú, i vam marxar tots. El cap de tot això, 3 o 4 generacions... De 60 en tornaven els seus entapesats? Sí, en tornaven. La pregunta és per què? És complicat de saber, perquè quan algú abandona un poblat de forma pacífica, on que s'ho emporta tot, no... o sigui, si hagués estat per culpa d'una guerra, o d'una fam, o d'algun problema... Però això està descartat, ja? Sí, està descartat. Hi ha alguna epidèmia o alguna cosa... Sí, perquè quan passen coses d'aquestes, deixes les coses allà i te'n vas ràpidament perquè no continuï l'epidèmia en sí, o no continuï la guerra que hi pogués haver... Sí, va marxar de forma premeditada, va marxar de forma calculada, sabien el que estaven fent, i sabien que no tornarien, com a mínim, els propers anys a viure. I aquest potser és un gran misteri, que acabem de descobrir aquí el programa, i que potser no... no havíem mai... No havíem mai comentat, no? Ha posat l'acció a sobre. Per què els ivers van estar 80 anys sense viure a l'apenya del moro? Exacte. Sí, és una cosa perquè sí que, quan s'acaba després de la segona fase, sí que el que s'acostuma a dir o a comentar és que el poblat... segurament havia patit una pressió demogràfica molt forta, havia crescut més que la trentena de cases, que podien donar capuda als habitants dels ivers de peia del moro, per tant havien de buscar una zona més plana, també una extensió de terreny més àmplia, per poder-hi instal·lar-se i poder-hi viure-hi. Això és correcte en aquesta època, però, clar, que els 80 anys no té sentit marxar per fer això, i després tornant rera. És que no ho entenc. Aquí hi ha alguna cosa que a mi em falla, perquè jo no mires que potser són uns atacs d'un mamut, que no sé si és el cas. És un dia, però, clar, marxar, per després tornar a venir, i ho fan de bones maneres, aquí hi ha alguna cosa que ens en escapa, i l'arquilogèria i la història... Fins aquí no hi ha arribat, no? Potser els ivers es van trobar com a Espanya ara mateix, que els joves ara que marxen a l'estranger a buscar... Noves oportunitats. Potser en aquell moment es van trobar que les terres a la penya del moro estaven una mica treballades, i de fet, es van moure durant uns anys per treballar a Nova Estèria, resufiar alguna altra cosa, no sé com m'entenc. Això podria ser això? Una possibilitat és que, per exemple, tot això, no sé, tinguius una mala època d'acollida durant uns anys, i desitgin provar una altra zona, i durant aquests 80 anys, que no hi va haver ningú aquí, la vegetació es va refer, i llavors per això van tornar, per exemple. És una hipòtesi, és història ficció, i és hipòtesi. Seria una possibilitat, sí que podria ser que s'explota molt el terreny, que després de deixar-lo descansar un cert temps, tornes a ser productiu. El problema que tenim sempre amb això és que, en una fase com l'altra, mai hem sapigut on van anar a parar. Sobretot en la fase final... No van deixar una carta. Ens n'hem anat 100 metres més avall. Marxem cap a tot el que s'havia al baller, és el futur. No ho van deixar, i no s'està capaç de trobar on aquestes poblacions van anar a parar. En fi, de totes maneres, la construcció del poblat, que és una espècie d'agrupació d'illes de casa, amb una urbanització poc definida, és una construcció col·lectiva, residencial, sense elements defensius, és a dir, que no estaven... de menys on entendre que no estaven sentint setmanesats per ningú, ni construccions singulars. Totes les cares eren preiguals. Clar, no hi havia cap qual de l'època, no? Sí, no hi hauria... A vegades, en alguns poblats d'aquests, s'ha trobat la casa del capdill, o la casa del que tenia més poder, que era més grossa, o tenia una decoració que les altres no tenia. Totes elles, la tranta de cases que es va trobar, són molt semblants. Ara, sabíem viure bé perquè totes les cares tenien una llar de foc. Sí. Que això, avui en dia, alguns ho troben a faltar. Sí, no, la veritat és que sí. Tenien unes zones ben definides, la zona de la llar de foc, tenien unes zones que eren com unes recuneres, on feia cantonada, que ho amassallaven una mica, i ho feien servir com d'armaris, com per posar-hi els diferents estris que feien servir durant el dia, i també en algunes d'elles s'ha trobat el forat de pal, que el que permetia era, quan s'hi ficava la viga, distribuir aquella habitació, fer-ne com diferents compartiments per utilitzar-los, per diferents tasques. Bé, Manel, a la penya del Moro s'hi han fet algunes excavacions, en algunes campanyes, alguns anys. Què s'hi ha trobat, en aquestes excavacions que s'hi han fet? Coses, sobretot que no haguessin comentat altres vegades, per exemple, es van trobar diversos molins rotatoris per molt de gra. Això és una evolució dels hiberts que portaran a la península ibèrica, perquè fins ara havíem explicat que hi havia uns molins que tenien forma com de barca, i llavors, allà, amb un pal, per fricció, anaven molent al gra. Hem explicat que algun dels habitants d'aquella època, d'agut haver d'estar 8 hores al dia molent al gra, havien tingut certs problemes de reuma i d'esquena que s'havien detectat. Amb aquests molins rotatoris, amb dos discs que fan fricció amb un pal durant voltes, això permet molt de la gra d'una forma molt més ràpida, i és una evolució que ens portaran als hiberts. També es troben foselloles i pondos, que són dos elements que utilitzaran els hiberts per teixir, perquè els hiberts, una cosa que tenien molt bona, eren els talers que tenien per l'època, que eren molt avançats, i podien produir uns teixits que eren molt apreciats a la resta del Mediterrani. Però, clar, quan treus la llana de l'Aovella, és un menjoc de llana. Llavors, és un estric, és la fosellola que et permet estirar de la llana i n'atreguir en el fil que passaràs pel... el que podràs passar pel taler i aparta així. I per tensar aquest fil, fan falta uns contrapesos, que són aquests pondos, d'acord, que et permetran tensar el fil en el taler i poder-lo fer servir. També s'han trobat en aquestes excavacions a l'apany del Moru, d'aquestes trals, tant de pedra com de metall, que les utilitzaven per diferents qüestions de la vida diària, per caçar, també per l'animal... Sí, per fer, per netejar l'apell dels animals que agafaven. Però excecceu-vos que tot això que hem trobat, són coses que les pots deixar, i tornaràs a fabricar el lloc on vas a viure. Per tant, no és que deixin uns plats o una ceràmica, o deixin coses molt de valor o per utilitzar el dia a dia, sinó que et deixen coses, aquestes fosallarien els vaquets pondos, per què carrega aquests contrapesos? On vagi, ja la construirien. No té cap valor, aquest. Hi ha pedres, hi ha fustes, no en poder fer-ho. Què menjaven els hiberts a l'apany del Moru? Bàsicament ja fèiem molt de temps que havien abandonat el que seria la casa i la recolecció, i el que tenien ja eren animals domèstics, com ara vaques, gallines, obelles, porcs, i també camps de cereals i de faves. Llavors, bàsicament, es dedicaven a això. Es dedicaven tant a algun animal, però sobretot, més que per menjar, que també, el que feien era per extraure les banyes que tenien i reconstruir-ho a moda de punxons, per ferig de les banyes. No eren uns grans caçadors. No, ja no, feia temps que havien abandonat el tema de la casera. Era més vaca, gallina... Sí, i era més remats i més camps, i era més... Més avantari, no? Les banyes aquestes, perquè les utilitzaven? Per fer-ne punxons. Per defensar-se. No, ho polien, i ho podien fer servir com una eina per treballar la pell o per treballar la ceràmica, per fer inscripcions a la ceràmica, o per fer inscripcions a la plaqueta plomb, sobretot, amb una inscripció així. Per cert, el poblat es posava de sitges, per magatjar-me el blat producte, que ja hem comentat, que les sitges són com una mena de grans urnes. Sí, us turats que es feien a terra, que anaven sota terra. Sí, exacte, serien les neveres de l'època. Molt bé, més coses. També es localitzen el poblat d'estris metàlis, les bases, puntes de fleixes i moltes fibules. Què són, això, les fibules? Les fibules, que això també és un element característic dels ivars, els ivars deman vestits com els romans, amb toques, d'acord? Llavors, per poder enganxar aquesta toca, faria falta una espècie d'imperdible, d'acord? I això és el que són les fibules. Una espècie d'imperdibles que permetien lligar les dues parts de la toca, i n'hi havia amb algunes que estaven molt ben ornamentades, algunes tenien una agulla de bronza, de fer-ho a altres agulles, doncs era un element decoratiu i important. Totes les que es van trobar aquí estaven trencades. No n'hi havia cap que es pogués ja fer servir. Bé, perdona, i si estem parlant en aquest resum, que avui no es pot dir que ens hem de parlar dels romans, eh? Però, vaja... No, veiem, és que a mi no em feu cas mai, però no el feu vosaltres, el que vulgueu. Però si hem de parlar del poblatí, amb aquest programa d'avui, aquí a la penya del Morro, hem de parlar, justament, de la gran troballa, que és la plaqueta de plom. No podem passar per alt, eh? Aquesta gran troballa, la plaqueta de plom, que és molt petita, té formatat pesoidal i que fa 30 mil·límetres... Ojo, per 28 mil·límetres per 44 mil·límetres. Si no li va als 4 centímetres. Que és res, per què ens ho imaginem aquí? Quan hem parlat de la plaqueta, no? Imaginem que és una gran... Encara que la van trobar, perquè amb aquestes dimensions, podíem haver passat per alt. De fet, per què és important, Manel, aquesta plaqueta, que de fet no té l'arció històrica de sentius, sinó que està al Museu d'Arquíologia, que està allà, en Montjuïc. Doncs la importància que té és que ens permet... veure que els iberts eren una cultura evolucionada i el mateix nivell que grecs romans i fenícies, que tenien escriture i llenguatge propi. Que això és un fet que et permet ja saltar de la prehistòria la història, d'acord? Perquè es segueixen tenint aquesta escritura i llenguatge propi. A més, els iberts, una cosa que crec que no havíem explicat mai, de la forma d'escriure dels iberts, perquè és graciós, ells escriuen d'esquerra a dreta, i quan arriben al final... Però com els àrabs? No tornaran al principi, sinó que continuen des de la dreta cap a l'esquerra. I després, quan arriben de baix, a esquerra a dreta. Sí, sí, sí, m'agrada molt això. M'agrada molt això, fan com una mena de seneja. Exacte, com un asserp. La màquina d'escriure, el dinar, quan acabes... Tornar al principi. Vaig corregir al final, baixar, seguir escrivint... Que passa que has de dominar a esquerra a dreta a esquerra, i d'esquerra a dreta. Exacte, sí, sí. Quan arribes a baix, has d'escriure de dreta a esquerra. I quan arribes a l'esquerra del marge, has d'escriure a la línia de baix d'esquerra a dreta. Exacte, sí, sí. És una forma d'escriure molt curiosa i molt... És una forma molt intel·ligent, perquè, de fet, estalvies el temps d'anar a l'inici de la següent línia, i, a més, tenia l'habilitat de fer. Perdona, aquest temps l'has perdut amb tot. Escriu al revés. L'has perdut a prenen, escriu al revés. Home, no, però això de patitzar els ensenyaven, no? Jo crec, per tant, és com nosaltres, és una cosa ja... Mira, mira, mira els divers, eh? Que havíem mirat els divers i que eren apenyats, en fi. I, a més, també una manera d'escriure que teníem molt curioses, és que acostumàvem a fer els documents, o documents com aquests, petits, feien dos línies de davant, i després, a darrere, en escrivien una tercera, d'acord? Sí, però quitàvem el full tan per davant com per darrere, per... Per escriure. De fet, com diem, hi ha 34 signes en 3 línies, com tu. Exacte, aquestes 3 línies que deien davant i dues darrere. I també es pot llegir, però no interpretar. Sí, aquest és el gran problema que encara tenim... O sigui, un altre misteri, un altre espadí neix. No sabem ben bé què és el que diu la plaqueta. Exacte, aquest... Perdona. Es pot interpretar i aquí ho havíem comentat algunes vegades. La plaqueta és de la segona fase o de la primera fase? De la segona, de l'època de l'Iberiple. Potser la plaqueta, si la descifressi, m'explicaria perquè va marxar durant aquests 80 anys. I tot quadraria, Manel, però no ho sabem. No ho sabem, el que es poden fer és algunes interpretacions i es poden intentar buscar algunes paraules que et permeten dir el que hi podia dir. I les indegacions diuen que podria ser un document comercial. I per això, com que era tan finet, el podies com enrotllar i emportar-te'l. Com si fos una espècie de pàpid, però de plom, i emportar-te'l. Això, hola, aquesta finó que té el document. I ja per acabar, la setmana que ve, ja començàvem amb Roma. Però avui acabem amb els Ibers. Diu que tenen un estrany ritus fundacional, no? On trobem 4 casos de fetus d'anadons enterrats dins de casa. Per tant, nadons que no havien sobreviscut o el pat, o havien mort els primers dies, els enterraven dins de casa, els Ibers. Sí, sí, hi haurà una mica de punquis en aquestes llits. S'hi han trobat dos fragments de cranis, també, de la penyola del Moro, d'un home gran i d'una dona jove. I aquí no vull apuntar un d'aquests dos trossos de cranis que han trobat estava com d'escarnat. Aquest li havia passat algú xungo. En fi, a part també es troben 27 casos de dipòsits voluntaris, dosos, dobelles i cabres dins de les cases. Això ja era més normal que ho siguéssim, perquè sí que quan es creava la casa, un ritu iniciàtic de la construcció d'aquesta casa era interrari aquells ossos, que feia com una sèrie de protecció, i d'aquí que hi haguessin aquests nadons enterats en aquestes cases, perquè ells ja ensinaraven, perquè aquests nadons estiguéssim protegits com que havien mort aquesta data tan inicial, que aquesta ovella o aquests ossos que havien que protegien la casa protegísen també aquest nadó. Molt bé, doncs Manel, que he de dir, la setmana que ve, ja abordarem la part romana de Sant Just, i com ens va afectar, que vagi bé i bona tarda. Cataluña Ràdio, les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Ara, a aquesta hora, està previst que comenci la Sagrada Família de Barcelona al funeral per les víctimes de l'accident de l'avió de German Wings, que es va estaballar als Alps a finals de març. L'acte al qual assisteixen els familiars i nombreuses autoritats ha estat precedit de polèmica perquè l'arquivisba de Barcelona ha estat una cerimònia catòlica quan els governs català i espanyol es mostraven partidaris d'uns funerals amb una presència equilibrada de confessions religioses. Barcelona, Marc Horado. Bona tarda, la Sagrada Família ja és plena. Els familiars ja són a dins, també els reis, Felip i Letícia, que ha fet just un minut i ha estat rebut per els presidents Rajoy Imas i l'alcalde Trias a les escales de la façana del naixement. 150 alumnes de l'escola de Llinàs del Vallès, on diverses víctimes havien estat d'intercambi, col·locaran 150 espelmes a tocar de l'altar. Una per víctima, hi ha també unes 54 famílies aquí convidades, a raó de 10 persones per unitat familiar, i també diverses autoritats catalanes i espanyoles. L'acte s'oficirà en català, castellà, anglès, francès i alemany, i l'Avengèlia es proclamarà en grec. Malgrat les intencions dels governs català i espanyol, l'acte serà catòlic. Només al final intervendran 3 representants de les confessions jove, evangèlica i musulmana. Marc Curado, Catalunya Ràdio Barcelona. Notícies Breus, Montse Quadreny. Més de 4.000 persones han mort en el seguit de terratrèmols que han afectat el Nepal des de dissabte, segons un últim balanç oficial que acaben de fer públic les autoritats del país. Segons aquestes últimes dades, hi ha 6.500 ferits. Sentim el testimoni del porteveu de Creus Roja a la zona, Jamie McGoldrick, en una entrevista a la cadena ABC. Hi ha llocs fora de la Vall de Kathmandu i fora de la capital on no hi tenim accés, ni tenim una idea clara de què ha passat allà. I les caràteres a aquests llocs estan bloquejades. Per tant, el nostre objectiu és mantenir l'ajuda a la capital, però sobretot començant a entrar en aquestes àrees remotes i ara mateix hi surt desactivament per les caràteres i el malaccés. Mariano Rajoy vol tornar a ser el candidat del PP a la presidència del govern espanyol independentment dels resultats que hi hagi el 24M. El president espanyol insisteix d'altra banda que a Catalunya no es faran diu eleccions plebiscitàries al 27S. ¿Necesari usted lo que son unas elecciones plebiscitarias? Sí, las que no se van a celebrar en Cataluña el 27 de setembre. El ministre de l'interior Jorge Fernández Díaz carrega contra el president de la Fundació Nous Catalans, Angel Colom, que a l'entrevista de TV3 va acusar el govern espanyol d'haver col·locat el capdavant de la Comissió Islàmica d'Espanya, un islamista radical. No estamos de intermediarios como ese señor. Repito que con que no enrede hará un buen servicio a la causa. Que no manipule mis palabras, que no se permita el lujo de fundar elecciones de seguridad del Estado al Ministerio de Interior y al Centro Nacional de Inteligencia y que no enrede ni interfiere entre las relaciones magníficas entre el Reino de Marruecos y el Reino de España. La vaga dels tècnics de les empreses subcontractades per telefònica Movistar afecta més de 200.000 usuaris, que esperen l'alta del servei a tot l'estat espanyol, segons el sindicat Cova Ast. El sindicat també denuncia que, des de fa setmanes, uns 50.000 usuaris tenen avaries que no s'arreglen per falta d'efectius. La companyia no facilita dades. L'Ajuntament de Carol a l'alcamb demana la millora urgent de la carretera C-37 fins al pont d'Armantera Tarragona Manel Sastras. Bona tarda. L'obra amb un pressupost de 2 milions d'euros va quedar aparcada després de ser anunciada ara fa 5 anys. Ara l'Ajuntament de Carol vol que es facin obres d'emergència. El que demana l'Ajuntament de Carol és que millori la seguretat de la carretera C-37. Mentrestant, demanem que es facin les millores puntuals per augmentar la seguretat de la carretera, millores que ja el departament s'ha compromès a realitzar-les. Manel Sastras, Catalunya Radio Tarragona. L'escriptor italià Andrea Camileri i la valenciana Isabel Clara Simón rebran el primer premi del festival de novel·la criminal de l'espluga de Franculí a la Conca de Barbarà, un nou certamen que rep el nom d'Albi Fasang. Bona tarda. El responsable i escriptor Salvador Valsells ha llibrat el premi a Camileri sobretot per la seva sèrie de novel·les protagonitzades pel comissari Montalbano. Té 90 anys, no està gaire bé de salut, i justament hem anat a Roma a donar-li... i aquell no podia venir aquí. D'altra banda, Isabel Clara Simón rebrà el premi i Albi Fasang que es lliure un autor de novel·la negra en català al 3 de maig, Ricar Vullgas, Catalunya Radio Tarragona. Esports, el del Serra. En Riqui considera imprescindibles els 3 punts de demà, el Camp Nou davant el Getafe, per aconseguir el títol de Lliga, veient que el Madrid per ara no afluixa. Els ajudaran aquesta recta final de temporada, encara que sigui en la feina diària dels entrenaments. A l'Espanyol, Felipe Mationis continua entrenant al marge per l'Asió, i Esteu Anin no ha participat de la sessió d'avui, perquè ha anat al jutjat pel cas del partit suposadament arreglat Llevan Saragossa, quan ell era llavors jugador del Llevan. Els Planqui Blau jugarà en partit de Lliga Dijous, el Camp del Granada. Precisament el Granada tanca aquest vespre a la 33ena jornada de Lliga, oferà el Camp del València a partir de 3 quarts de nou. I acabarem dient que l'exjugador de bàsquet, Mike Phillips, ha mort avui als Estats Units als 59 anys, víctima d'un accident domèstic, l'Expivot nord-americà, va jugar entre altres equips a la Barça, l'Espanyol, el Mollet, el círculo catòlic de Badalona i el Granulles. I tornarem a l'A7, el Catalunya vespre, amb totes les notícies d'avui. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Són les 6 i 6 minuts, us parla Andrea Bueno. Laura Valla, alumna de l'Institució La Miranda, Barrebra d'Aixapta, un dels premis de recerca jove, 2014. Són uns guardons que ha atorgat la Secretaria d'Universitats i Recerca, alumnes i centres d'ensenyament secundari catalans, pels seus treballs i investigació científica. Enganxa lliurats 72 premis estudiants i 11 centres de secundària. Valla ha estat reconeguda amb un d'aquests premis pel seu treball vinculat amb el món del màrqueting i el llançament d'una aplicació de moda. Més coses, l'Ajuntament de Sant Just ha obert la convocatòria per optar a les opensions per pagar l'impost de vents immobles de 2014. És el tercer inconsecutiu que l'Ajuntament convoca aquests ajuts destinats a sofregar l'híbit de les famílies amb més dificultats econòmiques. Se'n podrà beneficiar persones de 62 anys o més, propietàries o arrendatàries, del pis de residència habitual, unitats familiars amb una o més persones aturades, famílies nombroses que siguin arrendatàries i també famílies monoparentals. La sol·licitació de Sant Just és el més important. I també famílies monoparentals. La sol·licitud s'han de presentar abans del 18 de maig a l'oficinat de gestió integrada de l'Ajuntament. I acabem destacant que l'arquitecte Baïda Sant Just, Carles Ferraté, serà protagonista d'una conversa pública del món il·lustrat. Ferraté conversarà de mal vespre amb l'arquitecte historiador Jose Maria Muntaner, can Ginestà, en una conversa pública. L'arquitectura contemporània pot ser un dels temes de conversa i també com ha evolucionat l'arquitectura les darreres dècades. La conversa amb Carles Ferraté i Jose Maria Muntaner serà de medimar-se a les 8 del vespre a la sala i d'or consulta can Ginestà. I això és tot el moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més amplia dels Sant Just notícies edició vespre a les 7. Mentre està, nos recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ja ho veiem Endertipping. qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat a la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests veus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse madrid. Pots quedar crucificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a una. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmut jazz, el funk, el sol o la música electrònica, més suau. I don't know what you're always in my heart. You're always on my mind. 100% música relaxant. Get back to ser real today. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Everybody loves the sunshine. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Amigues, amics, Radio Desverus ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, hi podreu escoltar els dilluns d'avui de nou del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de nou a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta, i ens ho esperem. Lo antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat. informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu MOV. informatiucomercal.com Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí uns moments amb la tertulia esportiva, però abans de tot això, Cristina, hem de repassar el trendintòpic de la segona hora. Perquè, Samantha Villar, avui ha sigut un dels temes més comentaris de Twitter, que és que el periodista s'ha disculpat després de l'apigolada que va fer durant suport a l'entrenador de Laibert, pel tema del Basc amb els periodistes del Maria, oi, Cristina? Justament. El primer comentari apareix després de la derrota del Laibert, a l'estadi del Maria, on, en aquest cas, l'entrenador de l'equip Basc va abandonar la roda premsa Ram, de les molèsties d'alguns mitjans, en contestar les dues primeres preguntes, que també van ser fetes en aquest cas amb Basc. La periodista, després d'aquest episodi, va fer la seva opinió a Twitter, on va escriure literalment. S'ha d'entendre aquells pobres periodistes esportius del Maria. En prou feines, entenen el castellà. Amb aquest comentari, en tot irònic, Samantha Villar va voler manifestar la seva incredulitat enfront les queixes al tècnic, perquè, com s'acostuma a fer, ja sabem, després de respondre en aquest cas amb Basc, en principi ho hauria d'haver fet en castellà. Tot i això, el comentari sembla que no va sentar gaire bé entre alguns usuaris, que no van dubtar en crítica a la periodista, aconseguint una resposta per part seva. El comentari es manifesta el seu respecte cap al Maria i la gent d'aquesta comunitat. Suposem que, en aquest cas volia dir província, també s'ha mantingut ferma en la crítica cap a la mà, l'actitud dels periodistes, que van insultar amb la seva actitud a l'entrenador, i ha fet en un últim apiolada afegit, en aquest cas, que hauria de millorar el seu redactat per justament evitar aquests malentesos. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Cian Tropi, que és Maria del Mar, diu, els almariances en prou feines, perdó, entenem que Samantha Villar pugui anomenar-se periodista, tingui feina i cobre-hi un sou. Un altre comentari és el Víctor Bautista, diu, el meu suport a Samantha Villar i dels insults rebuts per criticar aquella espanya profunda que, per desgràcia, encara existeix. I, per acabar, Roberto Sògio diu, estimada Samantha Villar, crec que els 21 dies, fumant porros, han tingut un efecte de llar termini. T'escriquen en de l'ús, espero que ho entenguis. En fi, gràcies, Cristina, anem cap a l'espai de la tàpida esportiva, com cada dia junts, amb l'Eduro Rodrígue, dedico que tal com estem, bona tarda. Rafacano, bona tarda. Manuel Ripoll, què tal? Hola, bona tarda. I avui hem convidat sorpreses, Sergi Pons, bona tarda. Hola, bona tarda. Ha tornat el fill pròdic. No sé, no sé el fill d'aquí, de la meva mare. No, pròdic, pròdic, d'una persona que es diu. Pròdic, no tia res. Escolta, Sergi, què tal? Era una bona. Sergi, pròdic, pròdic, pròdic, pròdic. Escolta, re, que està molt content que hi hagi vingut la tertuliana. Bueno, molt bé, jo també. Has vingut justament el dia que el Barça va entrar l'Espanyol, per sol Rafacano per fer esquantar-hi. Ara, ara, ara, ara, ara. Però jo sempre he encantat de venir aquí, poder veure els cotardolians, el Jordi i la Cristina, etcètera. Un mes ha entrat avui. Diu, etcètera, eh? L'Edu i el Barça. I el Perico. No, he dit els cotardolians. Bé, inclorena tots per no fer-ho molt llargui, no deixar-vos-te'ns a parlar amb vosaltres. Gríssim, ja en dos, tres persones. Escolteu, a veure, entrem ja en matèria, perquè el Barça ha guanyat, si no sabia, el 2002 a l'Espanyol, després de realitzar, probablement, la millor primera para de temporada. I la pitjor. Això, per el Barça i la pitjor per l'Espanyol. I aquest Mandervi podien parlajar les dues qüestions. Parlajem, parlajem les dues qüestions, eh? No es diu la millor i la pitjor. Rafa, no t'ho tens. Bueno, ja que jugàvem a casa, la pitjor i la millor. A veure, Rafa, eh... La pitjor de l'Espanyol, perquè jugava... És que jo tinc una cosa, és que teniu moltes... els pericos... El resultat és ser un 0-2, no? Rafa, els pericos teniu moltes esperances amb aquest partit. No, no, no, la veritat... O sigui, les coses com són, o sigui, no és com aquella... No, no, si no teniu moltes esperances, en realment, treure un resultat positiu del partit. Foto una miqueta al Barça. Donar una bona imatge, però és que no veuràs cap bola. La Federació Espanyola de Futbol, el millor... Sí. El Rafa vingut com l'Espanyol, eh, a la defensiva. Home, és que a la nada, com a mi, amb la primera part que va fer l'Espanyol al Camp del Barça, va ser una primera part molt competida, a la nada. Per tant, jo pensava que igual a algú el semblant podrien fer, però es fan d'esperar com un tipus de sucre. Jo crec que el problema és que... Els aficionats de l'Espanyol es pensaven una cosa, i els jugadors pensaven una altra, per exemple. Bueno, a mi em va donar la sensació que els jugadors de l'Espanyol no van sortir amb l'actitud que se'ls hi suposa en un derbi, no? No se'l rafa com a obre. Jo fa temps, encara que estem amb un puja i baixa, perquè, clar, l'Espanyol juga a vegades bé, a vegades malament, a vegades amb equips, encara, i ulls, treu bons resultats. Hi ha equips que som de broma, com diu moltes vegades l'Oriol, que no està. Salutació amb l'Oriol. Doncs això, no dona la talla, jo sé, penso que l'Espanyol no té un ànima. I la té a la banqueta, però em sembla que el derbi, que és el Sergio González, em sembla que el dia del derbi no sé què li va passar, però es va estubar, jo què sé, no sé. No sé, es va dutxar abans de sortir i es va arrefradar, però el plantejament de l'equip va ser, per mi, panós. Jo crec que és una mica això, que l'Espanyol, les sensacions, com deia el Sergio, per l'entorn semblava que creien que el dissabte del dia on podien fer mal al Barça, pensaven que el dissabte podien treure un resultat molt positiu del derbi. I realment, el Barça estava en el seu millor moment de la temporada. I l'Espanyol és veritat que aportava 6 partits sense perdre, però l'Espanyol, en les seves millors condicions, hi ha una diferència perquè potser els pressuposts no s'ho deixen i no teniu les mateixes possibilitats per comprar jugadors i tot això, i evidentment la defensa entre un equip i l'altre és abismal. I els seus seguits són les millors condicions. Jo crec que l'entrevada de l'Espanyol planteja malament el partit, això resulta al mateix temps que el Barça fa la seva millor primera part, fa un gran joc durant la primera part, i a les seves condicions es poden descansar un 0-4 tranquil·lament l'altre dia. Jo crec que és una sèrie de coses. L'Espanyol es confia una mica, planteja malament el partit, el Barça li surt a un bon moment, últimament les primeres parts sol jugar molt bé, les segones parts ja baixen una mica, però crec que, inclús amb 10, el Barça va controlar el partit. Jo crec que... Una expulsió injusta... És això. Uns planteja malament el partit. Per cert, una expulsió que es va repetir els últims minuts de Mekton Moren. No venia a compte. Però si és que el Mateu... El Mateu l'ho va jugar el seu partit. El Mateu l'ho va jugar el seu partit. El Mateu l'ho va jugar el seu partit. És un tio que deixa de jugar molt, però l'altre dia se li va anar... Perdona, és veritat que l'Espanyol va demanar... Unes culpes a la mitja part. Sí, per ajudar l'Espanyol del Barça. Però aquí era una de les culpes. Els jugadors de l'Espanyol... Perdona, això no és pot fer. No, perquè sí, contra l'Espanyol. Perquè això ja deixes un antecedent, que és molt perillós. Però... Perdoneu-ho, el jugador. Que arribes a la mitja part i l'Àrbitre diu... Perdona, perquè era forat del juego, però bueno... M'ha sigut gol i tal. Tu tens una jugadora que penses... I ara què hago jo? Tens la càrrega més impotència perquè t'ho estiguin a la cara. I després penses al Barça quan s'entenen i veus que el minut nou t'expulsen a Jordi Alba per una acció que a priori no era. Tens enfadats els de l'Espanyol perquè s'han anul·lat un gol al Barça? Ja és un altre gol que no era. Després enfadats els del Barça, o sigui, ja tens a tothom un paio. Crec que s'han imatat, com diueu, completament de l'Espanyol. Aquest tio se tindria a ganar, no sé... De totes maneres... Perdoneu, el Gerard Barqués ahir, el Hàtric Barça, el jugador del Barça va dir que... Gerard López. Va dir que hi havia un... Que els jugadors hi agraden, aquest tipus d'Àrbitres. Perquè deixa de jugar. No, perquè parla molt. El que parla molt i que dona molta explicació, t'està escoltant molta estona. Ho va dir el Gerard, una jugadora. Com a anècdota, en un partit anterior que havíem jugat al Barça, en Mateu Laod, es veu que Mateu Laod li va preguntar a Piqué que com està. Sí, en el mateix passi. Es veu que és un òrbit que es prepara amb aquesta fase de saber si els jugadors estan molt tensos o no, per veure com reaccionaran i ell ha arbitrat d'una manera o una altra. En una entrevista que li vam fer, que es veia que es preparava els partits, sabent si el que ha jugat ha tingut una mala setmana o ha estat bé. Les relacions que té... Per saber com arbitrar. El que volia dir és que el tema de l'expulsió de Jordi Alba la trobo injusta i fora de lloc, tenint en compte quina és el patró que normalment se segueixen aquestes eleccions normalment. Ara bé, tampoc no trobaria desencertat, però és una cosa que molesta molt, aquests jugadors que veuen una tercera per protestar i es creuen que, com que han vist una tercera, tenen permís per seguir protestant i dient-li el nom del poble galàrbitre. Però què no et trobaran? A mig minut més o un minut més? Jordi Alba no ho vas. En aquest cas em sembla que tampoc va. S'han vist casos més extrems que s'han quedat amb una groga. Tampoc no va dir res. I a més es veu a la boca. El Javi es diu que a mi sempre és igual. Si hagués dit alguna cosa molt pejoratiu, ho hauria reflectit de l'acte. Només diu per descomptatització i després una altra cosa per descomptatitzar. Si a l'expressió és valgonyosa després l'acte ho acaba de rematar. I Lluís Enrique... Lluís Enrique... Ho va dir ara de premsa, sí, sí. Ho va confirmar, el que va dir Jordi Alba... De totes maneres, l'expressió va quedar més com una anècdota que... Sí, no és clar, però és el que et dic que... Sí, des de... no sé... Jo... El que van fer els jugadors de l'Espanyol va ser desvirtuar un derbi que, clar, els aficionats, com a aficionats, també tenien ganes, ja que no vivim moltes alegries a l'estadi, sobretot a aquestes últimes temporades, tenir una alegria, que és el rival de la ciutat, encara que no estem a la mateixa, però, bueno, el rival de primera edició... De l'Àrea Metropolitana. De l'Àrea Metropolitana. Doncs no sé, guanyar-li, o, per no menos, no guanyar-li, però mira, jo me'n recordo quan estava al Pochettino, que vam perdre... si tu te'n recordaràs que vam estar junts aquí al Sergi, per tu, el Ua Singa, aquell que va guanyar al Barça. Jo estava contentíssim de com va jugar l'equip, perquè va fer un plantejament, ara l'hi va plantar a cara a l'Espanyol, però és que aquesta vegada... No t'adonava ni d'altres països. Jo estava més content del mòbil, d'allà i del xat. Vas en el camp, tu. Envia-li missatges directament al Parc. No, el Sergi González. Sí, sí, sí. Plantegen les coses perquè no... El resultat pràcticament és el de menys, perquè el Barça guanyes a l'Espanyol tampoc és una cosa que entri fora dels paràmetres, més que la manera. Jo crec que, inclús, a la primera volta va sortir més satisfet pel fet que l'equip va jugar... I la primera part, que ella la van fer molt bé, va fer un guany l'últim moment de la primera part. Van jugar 40 minuts molt bons a l'Espanyol, i després, si pot ser, que després et marqui un gol al Barça, i se te'n vagi el partit del Camp Nou, com és normal, com que ha passat pràcticament tots els equips, i acabis perdent 5 a 1. Però la primera 40 minuts a l'Espanyol, la primera mitja, va ser molt bona a l'Espanyol, i després, per als motius, que sí, amb baixa. Jo sabem això, cada any és el mateix. Si hagués guanyat l'Espanyol al Barça, és a la temporada, ja. Però una de les coses que tampoc no entenc, a part que, si no, sí, això està clar, guanyar al Barça per nosaltres tenia que donar una copa. No, no, no, no. Si la temporada rafa a la temporada... A tots els equips que no són ni el lètico de Madrid, ni Madrid, València, per exemple, o Sevilla, que guanyin al Barça, li tenien que donar una copa... No, no, no, no. Perquè tu estàs generalitzant. Jo estic fent que l'Espanyol, l'Espanyol... Un jugador, un jugador, un jugador. De l'Espanyol... Val la quarta part... De lo que val un jugador al Barça. Sí, però jo no estic parlant de tots. Tot d'aquí, perdona. Jo estic parlant de l'Espanyol. Si l'Espanyol, si hagués guanyat, hagués salvat la temporada, hagués marxat tots els pericos, supercontents, amb un empat, o mira, per fotre el Barça, i ara la temporada d'Espanyol s'ha acabat. O sigui, no teniu cap títus. Si l'Espanyol hagués guanyat, hagués sigut com un títus per a vosaltres. Li queda un partit que perdran contra el Madrid, però... No crec que aquest és una mica gràcia. Un títus en empatat, últimament. La temporada que va, ja, per l'Espanyol. Mira, et diré una cosa. No, no, sí, sí. Vam jugar amb el Barça com juguem amb el Madrid. Igual. No crec que aquest, precisament, és el problema d'Espanyol. O sigui, està una mica mancat d'en su competitiva, jo crec. No, no, no, no. És el tio de l'Espanyol. L'Espanyol no li porta. Confiat, també. L'Espanyol porta des de la jornada 15, pràcticament. Que ja sap que no baixarà, és que no ho saps. Que ja sap que ni baixarà, que ni en Europa. I a mi em dona aquesta sensació que l'Espanyol està en una terra de ningú que els partits... Escolta, Sergi, et puc assegurar... Et puc assegurar important relativament. És igual guanyar que perdre. Jo crec que aquest és el problema de l'Espanyol. Perquè l'Espanyol no es motiva cap a l'altre partit més, que a un joc contra el Barça. Per tant, motivació no li falta. És allò, no, és que ha estat esmotivat. Perdona, si és el partit que estaven esperant fa setmanes. Quan van estar eliminats de la Copa... També els dictaven això, ja. És l'únic perdit. Ja es pensaven que aquí... no sé, no es pensaven, sincerament. No, però... És que quan planteges un partit, quan planteges un partit, dient que era un 4-4-2, però les dues línies de defensa i del centre del camp, gairebé, a dos mesos, sí, un autobús, el catenatxo total, el jugador, què pensa? Hòstia, doncs ens van a meter l'aquí a la del pulpo. Home, perdona, és normal que pensi, eh? No m'aguanta. Aquí hi ha davant, més índia i maris, oi? Però si t'ha parat, fica 40.000, però si ja ho sabeu... A veure, si està clar, si és el Barça, si ja ho acabo de comentar. Però al llavors, refat, tot l'equip de l'Espanyol és una quarta part de lo que val un jugador. Sí, però tu per paixes perdre... No, però és que pel davant cap a un altre lloc. Sí, no, no, és que el davant és aquest. No, aquest és el debat. El debat és el partit que va haver-hi el dissabte i que es pensava que passàveu la mà per la cara o com a mínim. Estaríeu una mica al nivell del Barça i us vam portar una excepció, la primera part, que estava un mes enfadat i cridant... Jo jugo a futbol. Jo jugava perquè amb l'assinó molt... Doncs molt bé, felicitats. Gràcies. Sí, i gràcies per... Bé, és igual. Definitiu. No, ara digueu. No, que m'ho agrairà molta gent, també. Sí. Potser això. I jugàvem amb els primers, i al millor nosaltres anàvem a mitja taula, com ara l'Espanyol, i anàvem a totes, tio. Però, refat, no... Però, refat, no, és que l'Espanyol... És que m'està portant i m'estàs aquí fotent la viu viu, com es diu, no? Perquè tu saps perfectament del que estem parlant. És que el partit de l'any és aquest. I a tu m'estàs dient que... No sé què, que el nostre... El partit de l'any és aquest, no ho facis catenatxo. Ah, bueno, aquest és un altre tema. Però clar, el tema és tan que a tu t'hagués agradat, com a perico, penso, eh? Que tinguessin sortit una mica més a jugar, a l'atac i al Sergió, el que va passar, que com a entrenador, es va fer una mica caceta. T'hauria agradat que l'Espanyol jugués com el Serta va jugar contra el Madrid? Sí, i tant. I gairebé el guanya, perquè ja hi ha dos panels del Serta, que no s'ha empitat. A mi em dóna la sensació que entre el Serta i l'Espanyol, jo veig com un paral·licisme, que són dos equips d'un nivell similar, i a les taules també la trobo a l'explicació, en un altre similar. Però a mi em sembla que el Serta surt més a... A Mossala. Els partits que he vist, però tampoc els he vist a l'Espanyol i el Serta, però surt més a buscar el partit. I a l'Espanyol li passa el Rajor. A Rajor també hi ha les mateixes posicions d'ahir. Ja hem parlat moltes vegades. Ara, el millor, després, s'enduen un 6 a 0, i l'Espanyol no. Bueno, jo et dic... Jo vaig a veure un espectacle a un camp de futbol. En el cas del Serta, jo crec que té molt millor davantera, que la penses, si es tanca el Serta, jo crec que hi ha la santitat que el Serta hau perdut. O sigui, el Serta el que té és Nolito, l'Arribay i un parell de davanters més, el Minaket que ha sortit ara, i és això el que ha de aprofitar, és que, si no aprofita això i ha perdut l'Espanyol, no li queda la santitat. L'Espanyol... Jo pensava que l'Espanyol plantejaria un partit de tu contra el Barça. Si calentiava buscar-nos a dalt, jo pensava. Jo pensava el mateix, el que passa que... Sergio García es un trozo de jugador. Clar, sí. Les millors davanters espanyols a la Lliga. Ja ha marcat goals, que tan bonís com el Messi, per exemple, d'aquests de fora a l'àrea i a la cruzeta, no? A la Cragüeta. També. Que tan bonís com Messi, potser... No, no, no. Un parell de jornades va marcar un gol. Que també és veritat que, trencant una llança no a favor de l'Espanyol, però és veritat que els partits, que per exemple el Barça ha jugat contra el PSG, per exemple, eren partits que jo m'esperava molt de l'equip rival. Per exemple, potser també l'altre dia amb el cas de l'Espanyol, que jo m'esperava que sortís un espanyol més en Mossegau, més a fer-ho, però la manera que va tenir de jugar al Barça, que aquella primera part que va fer el Barça, tant el dia amb el Citi, al camp del Citi, com el dia del PSG, allà, que dius, a veure com anirà el partit, a veure què passarà, me'n fa una primera part, què dius? Però ha jugat de devol PSG, o el PSG, venia amb aquests jugadors que tenia davant, o el Citi era aquest equip que estava lluitant en aquell moment al Chelsea, no els vam veure gairebé aquests, i sí que podies esperar molt de l'Espanyol, o podies pensar-te que podria fer el què, però tampoc t'ha d'estranyar tant que el Barça sigui capaç de nular l'Espanyol, si va ser capaç de nular tot un PSG i a tot un Citi, que són lídera de França i... Jo crec que és això una mica, que l'Espanyol planteja malament al partit, i a més, és això que el Barça fa una primera part excel·lent, com ho fa davant del PSG, com ho fa davant del Manchester City, i com ho fa la primera mitjana davant del Sevilla, i potser el Barça crec que no haut tindre aquests moments, però sí que és veritat que el Barça sí que té que en els últims partits fa molt bones primeres partits, i que es capaç de nular. Jo penso que és capaç de nular el PSG i el Citi en aquells partits, és molt normal que hi passi. Jo crec que és una combinació dels defectors, la primera part contra l'Espanyol, que és l'Espanyol planteja malament al partit, i el Barça ho fa tot el partit. Però també l'Espanyol li ha de comptar, que el Barça s'ha de ser, i això ja se sap. Tots els equips. L'Espanyola ha de jugar amb les seves armes, i les seves armes són sortir a mossegar. Si surt a veure-les venir, doncs està clar que el Barça, davant de jugadors, què planta? Clar. I la defensa del Barça no és la defensa de fa... No sé quantes estan portades, però ara mateix no està al 100% de la defensa del Barça. No, però la manera que té de pressionar i de mossegar el Barça no deixa sortir a l'arribar. Però on té potser més força aquesta presió que fa? Clar, té més mossegada. Perquè jo veia que l'Espanyol igual va intentar sortir algun... Lluís Suárez. Lluís Suárez també mossegava. Compte, el Lluís Suárez... està... Ningú et riu, ningú et riu. La gràcia, Lluís. Ja hem entès l'acudit, però Lluís Suárez està mostrant un nivell de joc per a Mics Salena. I, a més, amb diferents versions i registres que no s'esperaven d'ell, perquè tots pensàvem que venia a ser l'home gol del Barça i està oferint molt més. De fet, ahir no va sortir a portar-hi. No, però va donar goals. De fet, durant els primers dos o tres mesos, el que destacàvem de Lluís Suárez del seu fitxatge, era això, que el tot el treball que feia... No he sortit en els goals, però tot el treball que feia, com deies tu ara, i, a més, s'ha tingut ara en els últims dos mesos que ha marcat els dos goals a Camp del París, ha marcat els dos goals contra el Citi, ha marcat el gol de la Victòria contra el Madrid, obre la Jauna contra el València, o si ho han començat a sortir els goals, però, a més, tota la feina, com dius, és la més important de Suárez, tota la feina que fa per darrere dels goals. No, però és que feina i jugades del meu classe extraordinària, assistències, que ha vist de jo com és capaç de controlar pilotes, a més a més, controla molt bé els espais, és a dir, sap molt bé com conduir la pilota per part, que mai no li robin, però aprofita molt bé els espais amb controls excel·lents, també, no ho sé. A més a més, no està volent tenir l'egoisme de voler ser el pitxitxi. O sigui, sap perfectament que aquest paper no li toca amb ell, i potser és una mica per contraposició a Neymar, que Neymar sí que vol una mica més, jo crec. Neymar també ja és el segon any que està aquí, ja ha de començar, no és el primer any d'adaptació, ja ha de començar a demostrar més, potser, i intenta més. Jo també crec que Suárez sap que haurà de conviure sempre amb Messi, en canvi, Neymar... Sap que hi haurà algun moment. No, un dia podrà ser el número 1, o volarà. Jo veig a Neymar més que volarà cap a altres equips, que... No sé què ha portat els suficients, si no se'l aguanta uns quants anys, ara per penjar-los els que l'han portat, perquè amb tots els problemes que ha generat de 600 d'aquí, si ara el cap de poc se'n va, jo ara més un fiasco. És que a un nivell molt alt, això no ens ha de preocupar, perquè si marxa, porten diners a casa. Si marxa, porten els mateixos diners amb què ha vingut, i ens ha donat 3 o 4 anys de bon futbol, doncs benvinguts, sí. Jo vull afici també el que va passar amb el tema del fútbol, sinó de la afició. Sí, va ser molt raro, no? Es van apertar un furat allà. Resulta que els Mossos d'Esquadra van entrar a l'estadi a mirar els locals que tenen allà la grada jove, i no els van deixar entrar, perquè van presentar el local, perquè hi havia coses que podien ferir sensibilitats. No sé quines coses, però bueno... Van de l'estil banderes o de l'estil armes blancs? Sí, és que no ho sé, perquè l'informe policial no el coneixo, no sé si ha sortit ja o no, però no sé de què va. Però sí que a part del club, els Mossos d'Esquadra es desmarquen d'aquesta història, que sí que vam presentar això, però si al club hagués vingut un representant del club amb algun cap de la grada jove, i hagués dit, entrem un moment, agafar 4 coses que necessitem per animar, llavors els Mossos d'Esquadra podien haver deixat accedir a aquell local, que el representant d'aquest... no sé si és de premsa, jo no tinc ni idea del tema dels locals, no sé com va, però no va venir, per tant, els Mossos van deixar jo tancat i no van poder accedir a agafar els tabeus, els instrumentes, les banderes, els tifos, si el tifo aquest... De fet, és un habitual que hi ha molts estadis que tenen un quartet exacte per als seguidors i tal, que això també ha portat molta polèmica durant molts anys, perquè durant l'època del Barça, en Úñez i Gaspar... No sabia que hi havia, allà. Clar, allà dins, es veu que tenien un tracte de favor, guardaven fins i tot vangales, com a que també està prohibida, entrem amb contradicció amb el propi mesures de seguretat del club, vol dir que... Jo la veritat és que no sé què va passar, jo he vist algun tifo d'aquests, que, per exemple, que se les subtean dos figures d'una de l'Espanyol i l'altra del Barça, i posava el local i l'altra, com era, estranger, o sigui, d'alfora. Que en t'hi posa fora, no? Sí, com si hi fos d'alfora al Barça, no? I això podria incitar el fascisme o el fascisme? Jo dic d'abans, però no sé què va passar. A part d'aquestes coses, que, bueno, que li han clasurat la de jo i tal, el que no poden fer és, o sigui, fer... O sigui, el que van fer, la queixa en un partit tan important com aquest. O sigui, no poden deixar les zones buides quan el que necessita l'equip en un derbi és l'animació d'aquesta gent, perquè... No és el millor dia per reivindicar-se. No és el millor dia per reivindicar-se. O sigui, que, vale, ha passat això, vale, perfecte, doncs, agafa-se l'altre dia i... L'equip quan el necessita potser és a partir d'aquest, no? És que abans era un cúmul d'acord, és que jo no vaig entendre gaire el que va passar exacte al camp espanyol. Van insultar més el Barça que no animats o equip. A part d'això, clar, no? A part dels insults, a part dels insults que pot ser... El moment que es fiquen animàgia diria que és amb el 2 a 0, ja no té cap servir. Però l'ascensió econòmica que li pot caure l'espanyol és important. En tema insults, a més, és un normal, el Porta Barça, tirar un objecte o un objecte, una pasta nega al camp de futbol, o sigui... Una pasta nega? Sí, sí, sí. Si una pasta nega, el Luis Suárez. Una pasta nega, Luis Suárez. Un i de conèixer. Si una pasta nega, conecita. Escolta, una cosa, hem d'entrar en aquell tema al Barça espanyol perquè hem de parlar de la Champions del sorteig d'altre dia. Rafa, o algú vol fer alguna cosa més sobre aquest tema? No. A partir del Barça espanyol. Crec que hem parlat nou, no? Sí, jo crec que sí. Anem cap a parlar de les Champions perquè hi va haver resultat... que en el sorteig, sí, Barça, Bayer, jo sabeu, i Juventus, Madrid, Semmís. En principi, l'equip tensiloti, el Madrid favorit, i l'altra limitatòria, la que toca el Barça i el Bayer, segurament a priori més igualada. Sergi, tu, com vas viure aquest sorteig i penses que vaja, com rebreu el camp nou a Guardiola, com vingui? Jo, primer de tot, vull dir que... referència als sortejos. Em sembla vergonyós que per cada eliminatòria... Has d'anar 3 o 4 representants de cada equip fins a Suïssa. El sopar bé a Suïssa, dormir bé a Suïssa, no? Amb tot el protocol, amb tota la pantomima. Tenen pasta, tenen pasta. Malament no se'l passa aquesta gent, eh? No, no, no, però sí, d'això, tu veus que els clubs han de fer aquesta despesa per allà i treure una boleta? Home, no podrien... o a 8 anys de final hi ha fet tot el sorteig? No, perquè això no vent. És un cos fer-lo i no cal que vagi un representant de cada club. El de l'any final és no de l'any passat, perquè abans, quan feien el sorteig d'acuars, hi ha quedava encuadrat a qui tocava les seves finales. Fa uns anys ja era des de 8 anys, crec que ja els feia. Van a missaris del club, no va, per tu, m'heu uniferentint, o no? Igualment, no em queso... No em queso de que vagi la missari, que vagi president, em queso de que per portar allà unes persones, sigui qui sigui, sigui el Juli, o sigui qui sigui, que també és estany, que el Juli sigui el representant de Barcelona. Vam dir que el portàvem perquè viu a prop d'allà, i com que ha de ser un ex-jogador recent del club, ja li feien d'anar. Mira, justament va ser així, potser. Quantes fotocòpies en color s'han de fer per igualar la despesa de portar tres amisaris a Suïssa? Això és una mica... Ara la Cristina t'ho calcula ràpid. Sí, vaja. De totes maneres, si fossin vosaltres els que hi anéssiu, segur que no busqueixeria. No, no, no. Jo crec que és una mica d'amagòsia, tot això, perquè a tot el gast que teniu... M'està parlant de Neymar. No, sí, sí. Quan acostes a Neymar, 90, 60, 40... Una mica més. Aquest és un viatxet a Suïssa, tampoc. Rafa, aquest és un... Aquest és un teus molt gros. No crec que vagin amb el cost, tampoc. Aquest és un teus molt gros, que ja està al jutjats i tot, i ja anem a parlar repetidament. Sí, sí. Aquest és un tema segurament més petit, que més que de diners. És de formes, jo crec. Dites-ho a l'hivernat. Dites això, Sessi, gràcies. Podem parlar de les sensacions que ens han quedat els colers de veure el guardiola, el cap nou, defensant les samarretes d'un altre nou. Segon pel que fa el sorteig, no calia anar perquè sabia el que sortiria. Pobre guardiola. Bones fredes, bones calitets. Amb el tema aquest, bones fredes, bones calitets... És un clàssic. Tu compares, perdona, però sí que sí, la traditoria del Madrid de la Champions. L'hem passat i aquest any, i sembla un camp... Facilíssim. La Catifa per arribar a la final, l'únic és l'elèptica de Madrid, però el component així més sentimental, però l'altre... No hi ha hagut color. I el Barça ha hagut d'anar eliminant, els campions de cada liga d'Europa. Doncs que crec que el rival més fàcil de l'esqueleto català al Barça és més difícil que el més difícil de l'esqueleto català al Madrid. Bé, dita... És com un animal, això, no? No us va donar una sensació com veure els rivals de Dioma, però... El que tots ens esperàvem. Bé, escolteu, guardiola... Guardiola serà aplaudit el cap nou. Guardiola... Correjaran el nom, els colers, el cap nou. I si guardiola guanya, per exemple, el cap nou... I ferma-me'l. Si guardiola guanya el partit d'anar aquí al cap nou, no sé, un moment, per un resultat molt gran... Ha votat. Un resultat considerable a un al Barça. I és evident que no passa, que no passa a la final, que veu que la gent acomiadarà amb guardiola, guardiola i crits de... Pèrta. No, tampoc. Jo crec que se l'aplaudirà abans del partití. Jo crec que... Li farem... jo crec que somaré. I quan somaré... I li farem el mateix que ell li va fer el seu metge. Jo vull anar, no en convideu. Fasigament... Jo l'hi aplaudiré. Aquest dia, quan els carnetges estan més car, i la gent que paga per ser sòsic, és bé quan una mica... És el dia que van, no? Sí, amortitza el carnet. L'any que el Barça surt de casa. Aquest any és un dels anys en què el carnet de Barça surt més bé, perquè podràs veure el màxim de partits possibles. L'any que el Barça, que ens tenen acostumats últimament, però l'any passat no va ser, quan arriben a ser final, amortitza el carnet al màxim, perquè es pot veure tots els partits, i a més arriben també la final de copa de rei, i és un dels anys que més bé... En els últims anys surt a comptar. En els últims anys estem bé. 7 o 8 anys ha sortit molt a compte. Més morbo que guardiola, torni al Barça, o més morbo com emfrontarà tàcticament al partit. És a dir, no sé, que es provoca més interès. L'entorn i el voltant, o com s'enfrontaran tàcticament, Lucien Rique i el mestre amb tots els jugadors que ha deixat allà, que han passat per les seves mans, durant els últims anys, i els han fet triomfar a tots. I amb un baller plegat de figures del Madrid. Estan bastantes baixes, encara. Estan bastantes figures del Madrid, home. Però bé, anirem a l'onçó. I anirem a comptar. I a l'onçó, que ho has pagat a figures. Home, xavi, a l'onçó. Del Barça que té el baller. Tiago, el cantament. Ja estic pràcticament i estic igualat. És que l'he aguantat en els quarts. Home, el partit de tornar de... El partit de tornar de quarts. El partit de tornar de quarts. Un patirà. Un patirà. Patorrete. Un patorrete. Un patorrete. Un patata. Un patata. A Tiago se l'aplaudirà. A Tiago també o no? Sí, se l'aplaudirà. No tant, no tant. Jo l'aplaudiré, a Tiago. I crec que Marta del Barça per motius... No perquè la gent vulgués. I crec que no s'entava saber que a Tiago es vengues per 25 milions. Ara sí. No sé si és més que se'l vengues o que ell va decidir marxar. Si hagués aguantat un any més, hauria tingut més importància. Mira la Rafinha, mira Racket... Ell hauria tingut aquest rol. Si hagués sapigut esperar... No ho ha volest anar. No sabem que li ha de donar-li l'oportiment a la jugadora. Guartiola el passador. Jo m'ha jugat amb el Ballers, també és important. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada moltíssim que... Que em donen molt molt. Em donen moltíssim de molt. Ara s'ha acabat tampoc de faig. Això és el que hem d'envarar. Tampoc s'ha arribat. Tinc unes ganes que el foti un gany. Sí, el jovent torna a Madrid. A mi segur que em passava amb les animiadoris. Jo crec que al Madrid... Ja veurem què passa. Jo pensava que al Madrid tenia més opcions d'aliminar el Ballers. Que no pas al Barça. Però en canvi, al Barça amb la Juve. Ho hagués tingut molt fàcil. I al Madrid potser tindrà més problemes. Ho farem de l'associació Pàstic Pots d'Equip. La Juve... Jo crec que la Juve donarà alguna sorpresa. Ja més coneixen molt bé a Carles Encelotti. Perquè a la teva Madrid jugaven a l'italiana. L'altre dia, quan els champions... Aquests són l'italienes de veritat. I llavors jo crec que aquí hi ha una mica... Però te'n pot haver de clau. Diuen que la Juve és el Real Madrid d'Itàlia. I el Real Madrid és el Real Madrid. I jo crec... I llavors... Molt bé, molt bé, benvingut. Jo crec que no, i també... I llavors, a l'Àrbitre, es dirà ara, perquè no s'haurà... Ja, ja, ja. No, que també el Madrid, jo crec que amb el sorteig que li he tocat també, hi ha molta gent de Madrid que es creu que ja està a la final, i la Juvent us pot donar alguna altra, en aquesta semifinal. El problema ha sigut per comparació. T'arribes a trucar a les Juventos a 8 anys de final, i dius, quina mala sort que em diu que ens toca a les Juventos, l'aliminatòria és supercomplicada. En canvi, toca ara, i sembla que és un camí d'error. Home, clar, dels 4 és... Comparat amb els altres, però igualment les Juventos... Però és que a l'Itàlia hi ha... Ha arribat a Semis a la Juventos. Per mi dels 4 equips que han arribat a Semifinals, 3 són els que havien d'arribar, i les Juventos és un dels 4, 5 dels altres que podien arribar. Escolta, amb perfecte de la confiatge, és que crec que és això, si a Madrid es confia. Hem d'anar acabant el programa, però abans hem de fer un repàs de com ha anat aquella setmana postportualment parlant. Comencem amb Bàsquet, l'eurolliga. El Madrid s'ha clasificat per la feina del fort, i el Barça ha catal·liminat amb un triple final, en l'últim moment, sobre l'eucina de printesis. Algú vol alguna cosa sobre això? Pots comentar que un de dos guanyarien, que el Barça fora a casa baixa molt el rendiment, i que era bastant visible que ens pogués eliminar. L'última defensa del Barça per la part si sola. I jo crec que hi ha... Després, en Lliga, el Caixa de l'agost 67, Barça 103. Sí. L'eurolliga, per tornar a l'eurolliga... No, això funciona que anem... Jo crec que el Madrid l'ha guanyat amb la gorra. Ja després d'uns quants anys que sembla que l'anava a guanyar, i després, no, jo crec que aquest any sí que ja ha arribat el moment. De fet, més coses. València Basquet, 84, la Bruixa d'Ormandresa, 81. Quasi remonta, però no. Ho té complicat, la Bruixa d'Or, ara ja, per salvar-se. Fiat Joventut, 91, Guipusco, a Basquet, 66. UTV, pel pleó. I el local Mursi, a 73, Mora Bang, en torres, 77. UTV, per la salvació. En Lliga Famanina de Basquet, el Girona guanya la Lliga després de derrotar en el segon partit per 72, 54, el Perfumeria Savenida, a casa, i hi ha 5.000 espectadors al camp. Sí, un fet històric, un fet històric. Molt bé. No sabia parlar mai de Basquet Famanina, mira. Només que no es feia la secció dels locals, que no es parlava, però... Recordar Mike Phillips, un jugador de Basquet, que ha mort recentment, amb 59 anys, per un accident domèstic i era de l'Espanyol, i va ser màxima anudador de l'ACV. I del Barça. I hi havia equips de Basquet de l'Espanyol. Anem cap al motor. Mòtus Mar Marquez ha sigut-ho per aturgència per una factura del dit. Però cap a la setmana hi ha hagut campionats. Estan venint cap a Europa? Estan venint cap a Europa, tot o no? Sí, ara corren el Gran Premi de la Gereza. El corrarà o no? Diuen que pot arribar, però... Jo crec que arribarà, serà jugarà. S'ha fracturat el dit i... A mi Valentín no està per deixar-se anar punxant en el campionat. Doncs, escolta, arribem ja per final, abans de comiar el programa. Això és nou, Sergi, tu això no coneixes, però la Cristina fa allò que fan l'ull de poll, saps? És un homenatge, eh? Sí, no és un plaig mai. De tertúlia. Per tant, Cristina, tu teu, quan vulguis, a veure com ha anat, això. Sí, no sé ben bé per on començar, perquè de fet la tertulia ha estat una mica capgirada avui, no sé si per la presència del Sergi o per què, però començar dient i destacant que és una tertulia una mica de pilotets, i també capgirada, en aquest cas Jordi, per capgirada, és una mica culpa teva, perquè de fet has començat ja preguntant directament al Sergi com... en els vells temps, acostumades a fer, i s'ha girat una mica. I deixem apuntar-te més que, abans de preguntar-li a ell, no et responia molt el que tu li preguntaves, perquè de fet ja ha passat amb una cosa, i és que l'has preguntat dels Champions, ha contestat amb l'altra cosa, dels sortejos, que has preguntat del basquet d'una cosa i ha tornat enrere... No ho he fet mai, no farà res. Quan ha vingut a parlar dels sortejos. Ara no parles. No tu tampoc. Continuem. En aquest cas destacaré primer qui ha estat el guanyador de la tertulia, com sempre rafes de tu, i és que ser de les minories és el que té i que la resta no en parlen, i tu, com ets de la minoria, pots parlar de tot. Per això jo crec que sempre seràs un dels que més parla. Guanya, guanya què? El Temps. Sí, el meu dergli. El millor tertulial. En qüestió de Temps, el que ja ha acabat més minuts dins de la tertulia. Pots tenir molta possessió i no suportaria. Hem seguit pel Sergi, després l'Edo, i com sempre el Manel, que avui Manel, tiraré una llança al teu favor com tu has fet abans, és que no et deixaven, realment no et deixaven. Ell ho intentava, però no podia fer-ho. El dia que vol parlar amb Manel és el dia que es parla d'Espanyol. M'he col·locat aquí expressament avui. Perdó, Cristina, ja no dic res més. Ara sí, anem per l'anàlisi. En aquest cas, Sergi, abans ha començat tu, res, destacar això, Jordi, que es comença d'una mica pilotetament i tal, però, de totes maneres, s'ha m'oblidat bastant a tot aquest tema, perquè el Sergi, en aquest cas, ha manifestat que és un plaer tornar a estar amb el Jordi, amb mi i amb els altres, no cal esmentar-los. I abans d'això, destacar-te Sergi, que has tornat, però sembla com si no haguessis anat, perquè has estat, com sempre, molt periodístic i generant opinió i fent preguntes. Seguim en aquest cas amb el Rafa, amb una de les parts afectades respecte al contingut d'avui, que és el Barça Espanyol. No ets tu, Manel, per si no et queda clar, és el Rafa. D'estar a un punt positiu per tu en començar la tertúlia, és que has estat bastant autocrític amb el teu equip, que no és el del Manel, però tot això crec que ha arribat un punt que l'has passat de l'autocrítica a l'autodestrucció. I no tens classes necessàries. He començat a dir que si l'Espanyola era complexat, jo ja no sé si ets del Barça o de quina equipets, perquè no sé si t'has girat amb el Manel o com ha anat, però després de tot això, parlant de l'Hustard, et de fet l'has lluat. Per tot això, jo, Rafa, et convido que deixis pas el Manel, que ell defengui a l'Espanyol, que ja fa prou bé, o almenys ho intenta, i vinguis a ser un col·le més. I el Manel em pensava que era l'Espanyol abans. És que ho sembla, ho sembla. Continuem en aquest cas amb l'Edo. Has trigat bastant avui a parlar, Edu, al inici, no sé per què, ben bé, però quan ho has fet ja has continuat la teva línia habitual, el comentari és bastant coherents, fins a arribar a parlar del partit que va fer l'Espanyol, que en aquest cas m'he quedat però al·lucina d'avui, perquè fins i tot l'Edo l'ha defensat a l'Espanyol. Una cosa increïble, avui, perquè si hagués estat l'Oriol, jo crec que hagués flipat igual com jo. M'han girat avui tots els papers. No sé qui era de l'Espanyol, qui era del Barça, qui defensava aquí, qui allò d'aquí, jo ja no sé com anava. Però després de tot això, si cadastreca l'Edo, que es intentarà arreglar-ho una mica, però que no s'ha notat. Per tant, avui també una mica... Manelot ets. I acabem en aquest cas. Deixem el Manel pobret, que no ha parlat, però també diríem alguna cosa d'ell, tot i que sigui poca cosa. I és que avui, Manel, com sempre, has començat a dir una poqueta cosa. Has intentat donar-te pas, no? En aquest cas has començat donant-li la raó al Sergi Pón. Després he pensat, bueno, el Manel avui sembla que no és de l'Espanyol, que està defensant el Barça, però no hi ha arribat el teu punt d'algin, no?, en el comentari més llarg que has pogut fer, i evidentment era fàbord de l'Espanyol. En aquest cas, després, has tornat una mica fent una aportació de Neymar, no sé si era positiva i negativa, després has tornat a parlar de la mortització del Carnet, i ja no sé si ets de l'Espanyol, del Barça, Manel, sigues el que vulguis i sigues feliç. Fins aquí el programa d'avui. Cristina, si l'Espanya del Morro tingués molta audiència, avui què seria? Tren d'intòpic? Home, gasapós. I amb accent. Que us apeteu que es dona el Tren d'intòpic, allà mateix és una secció que ha fet ella la primera hora del programa. En fi, gràcies. Tota la gent que ha fet possible l'Espanya del Morro d'avui, amb l'Andrea Bueno i els serveis informatius, amb Manel Ripoll, a història de Sant Jordi i a la tertòria esportiva. Gràcies, Manel, fins la setmana que ve. El Rafacano... El Lidro Trigues... La zona que ve. Sergi Pont, torno com vulguis. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. I amb la Cristina Vargas, el títol i el fesú, com cada dia. Cristina, fins demà. Fins demà, que vagi bé. Que us ha parlat amb Jordi Domena, que ens trobem demà a partir de la cinc de la tarda. I el deixem ara amb l'Andrea Bueno, amb l'informatiu vespre. Adéu-siau. La vella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Espanya. Vaig fer l'esforç d'entendre-ho, però la trucada es va tallar. Per formar part dels que arrendeixen a enganquear. Però ho he aguantat, i a cops m'entren els nervis. Si una porta s'està obrint tant que els ulls obre el cor. I talla el fil, són persones obretes i talles. Sense vida, fredes les mans. I estic tan llanat, buscant la resposta. Són persones obretes i talles. Respecto la virtut i gràcia amb mi o el meu condola al bé. Em braço a l'amor i l'ànima, sempre ho han fet millor que bé. Tant temps de devoció i fe, m'han ensenyat tot el que se dona amb sort. Vull dir adéu. M'has de deixar marxar, són persones. Són persones obretes i talles. Sense vida, fredes les mans. I estic tan llanat, buscant la resposta. Són persones obretes i talles. Són persones obretes i talles. Són persones obretes i talles. Són persones obretes i talles. Vingues al teu cor a punt, quan somis al dany. No hi ha missatges que no deies. No debis deixar que els teus corp es vegi. Són persones o bé t'hi tenies. Sense vida fredes les mans. I estic de genolls buscant la resposta. Mes de beixa marxa! Som persones o titeles Som persones o vertitelles Persones o titeles Taianfiri ves amb elles Som persones o titeles Eh! Persones o titeles