#697 - La Penya del Morro del 29/4/2015

a la compra de combustible pels avions i va ordenar una transferència de 5 milions de dòlars a través d'un banc xinès. L'OBC presenta nova temporada i nou director. La sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya és una nova amb casussi o no, que debutarà el capdavant de l'Orquestra en un concert gratuït a la Sagrada Família el 20 de setembre. El director japonès ha reconegut el seu interès per la cultura i per la llengua catalana, especialment pels seus compositors. He dividit la música de Casablanques i em va encantar. És una música molt suau, sofisticada i també molt generosa. Fer això em va introduir i respectar els compositors catalans, i també el director de l'Orquestra, el nostre resident guix, ma granè i de més antics com Granados Montsalvatge. L'OBC convidarà grans solistes actuals a aquesta temporada com el pianista xinès Lang Lang, la violinista Isabel Faust o el guitarrista Juan Manuel Canhizar. A més, continuarà programant concerts davant de sonores aquest cop projectant Gladiator, Pirates del Carip dedicada als films del director Tim Barton. Es portes a un alcerre. El baller de Monique es queda sense Robin i probablement també sense Lewandowski a la cara a les semifinals de la Champions, que comencen a jugar-se Dimecres, que ve al Camp del Barça. Tots dos es van a Junè i davant el Dortmund i s'afegirien altres baixes que té l'equip de Guardiola, com ara Riberi Álava, Stark i Badstuber. Pel que fa a la Lliga, els blaurens estan pendents del partit Madrid-Almeria d'aquest vespre l'Esbuit. Els blancs necessiten guanyar-lo per no quedar-se despenjats en la lluita pel títol. Avui també es juguen a l'Esbuit, ser el Tamàlega i el Iei-Barcebilla i a les 10 Els Deportivo de la Coruña i la Real Atlètic de Madrid. L'Espanyol viatja avui cap a Granada, on juga damà, amb Víctor Sánchez com anoguatat a la llista. Han quedat fora de la convocatòria actor Moreno Persenció i continuïlacionat Mationi. I ara aquell patins a Lloret pot pujar avui a l'oquell Lliga si guanya la pista d'alcaldes a partir de les 9 del vespre. S'ha mort el senyor Brull. El passat dia 5 de febrer havia fet 92 anys. Ens ha deixat el mateix carrer que l'havia visneix a l'any 1923 al de la sala. L'arció municipal de Sant Jordi estarà eternament en deute. Ens va donar tot les seves històries, els seus relats, el seu ajut, els seus documentos, els seus itineraris guiats, les seves amistats. I sobretot amb un rigor a prova de bombes, les seves dades eren precises, correctes i exactes. Des de la Fundació de l'Arxiu, l'agost de 1989, vam comptar amb la seva cooperació. El senyor Brull havia estat vinculat com a regidor a l'Ajuntament, com a afaccionat al futbol, com a participant al front de joventuts a l'Arxiu perroquial, però bàsicament a la història local del segle XX. El seu pare, en Daniel, va ser regidor en un altre mitat local. En Daniel Cardona i Cibit, durant la República i un dels encarregats de la fàbrica de Sant Són, el Simen. Ell li havia viscut de petit i allà afrontar els desastres de la guerra que el van marcar per tota la vida. Una part de la nostra història recent desapareix, però ens queda el console que en Pere Brull i Àngela ha viscut una vida plena i una mort digna envoltat de la seva família en plena consciència. La seva obra pòstoma previurà i servirà a les generacions futures doncs ens deixa diverses publicacions de primera línia que es fan servir dia a dia també a la sala de consulta de l'Arxiu Municipal de Sant Just. Dança de l'any 1989 va vincular-se a tots els projectes editorials que tenien a veure amb la història del nostre poble i va ser un esplèndid cooperant amb escenes de diverses publicacions locals coditades entre els països. I no va ser precisament un micromassanatge al seu, sinó un massanatge en majúscules. Pere Brull i Àngela ha cooperat i és autor d'entre d'altres articles de premsa local dels següents títols 75 anys de futbol a Sant Just d'Esvern, a la misalània 4, cronologia i fets de Sant Just d'Esvern, a 98 pàgines, imatges dels grups escolars de Sant Just d'Esvern del segle XX, la misalània monogràfica de Sant Just d'Esvern, i barrejo la meva història amb Sant Just 459. Va cooperar en el muntatge de les exposicions del futbol i dels grups escolars i va acudir en freqüència el programa el racó de la història que l'arxiu realitzava a la dècada dels 90 a ràdio d'Esvern. La seva bona memòria li va permetre assessorar en els darrers anys i cedir imatges per la realització de l'abans, el 2011, i cooperar amb els memòries de Sant Just d'Esvern del segle XX, la misalània monogràfica, 456 pàgines, el 2011, i cooperar amb els membres de la Comissió de Morts i Desapareguts de la Guerra Civil, que coordinava el Centre d'Estudis Sant Just Tengs i l'Arxiu Municipal. En torno de l'any 2010, en Pere va cedir la totalitat dels seus fons documentals personals, que recollia altres fons personals d'amics seus, imatges, arxius d'entitats, i una bona col·lecció de llibres a l'Arxiu Municipal. Amb l'ajuda dels seus familiars, encara preparava futures publicacions sobre la història local que li havia trucat viure. El passat 19 d'abril encara passejava en un dels seus fills per la festa de Sant Jordi, al jardí de Can Ginestar. És per això que l'Arxiu Municipal de Sant Just d'Esvern avui està de dol. Descància en pau, senyor Brull. Firma Jordi Amigo i Barbeta a l'Arxiv Municipal de Sant Just. La penya del Morro, un programa amb més moro que penya. Un programa amb més moro que penya. Bona tarda, Sant Just i gent de l'Estatge, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes. D'Arradi o desvernos, parla i us salud. Jordi Domena, que és l'especte del més preixo, és la penya del Morro. Avui programa número 1621. Amb l'Andrea Bueno, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Amb la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook del programa. Cristina, com estem? Bona tarda. Avui també amb la Clara Narvión des de la redacció de la revista Time Out que ens explicarà quines coses podem fer durant aquests dies. També tindrem l'Espai d'Escència. Avui parlarem amb la Neus Garrofer de la vida. Està embarassada i ens vindrà a explicar el contrari del que hem parlat un amic de l'Espai, que és la mort. Avui parlarem de la vida. A més a més també tindrem a la segona hora d'educació canina l'Albert Café. Per parlar de gossos, les aplicacions mòbils de l'Èric Comar i l'Alsérgio Arrada del Casal de Jove han d'explicar quines coses són les que es poden fer els propers dies tot això avui. I fins la set. Bona tarda i benvinguts al programa. Gràcies. El tren dintre o pit. Del dia d'avui. El tenim aquí. Amb la Cristina. El més comentat de Twitter. Bé, atenció. Avui un dels temes més comentats a Twitter ha sigut el BBBA i Catalunya Bank. Aquests dos... Tancarà 285 oficines de Catalunya Caixa i farà fora més d'un miler de treballadors. Cristina, se sap quan serà això o no? En principi, tenen determinat que estarien uns tres anys per fer-ho, però en aquest cas poden avançar-ho si és que l'entitat ho vol així. De totes maneres serà un 20% de les oficines de Catalunya Caixa a les que seran tancades un cop per fer-ho. El resultat és el resultat del pla de restructuració aprovat per la Comissió Europea. Un 20% de la plantilla de treballadors de les dues entitats. Si entre el BBBA i Catalunya Bank hi ha uns 8.000 treballadors, el 20% valdria uns 1.600 treballadors que es quedarien sense feina al llarg. De com hem dit, els propers tres anys serien mitjançant per jubilacions i baixes incentivades. Som de des que ha donat el conseller i telegat del BBBA en Jalcano durant la presentació dels resultats del primer trimestre de l'entitat, on destaca per cert un benefici de 1.536 milions d'euros, més del doble del benefici de l'any anterior. Ve que hi ha la gent a Twitter, per exemple, Johnny Winston diu, Felicitats, senyor González Rodríguez del seu banc, el BBBA va duplicar beneficis i ha comprat Catalunya Bank. Com ho celebrarà? Diu, acomiadant 1.600 treballadors. A la lena en mil diu, sí que començem bé. Ja està. I té raó. I l'Andrés Díaz ja per acabar diu, Catalunya Bank, la banca privada costa a aquest país, superen molt el que molts pensen, entre eros, per jubilacions i ja està. En fi, gràcies, Cristina. Vem cap a l'espai d'humor del programa. És a dir, les notícies de Sant Joan. Vinga, va. La notícia de Sant Joan amb l'Andrés Díaz està ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah! Bé, atenció, perquè ja tenim... Quin nervis, eh? Ja tenim els guanyadors del concurs tard de memòries de moviment que, o sorpresa, en guanyat Sant Justencs. No ens ho pensàvem. Tenia en compte que el 95% de la gent que la participa era de Sant Joan, en aquest concurs. De totes maneres també hi ha altres notícies de la plena Sant Justencs, com, per exemple, dues trobades destacades aquest vespre. Ja em parlarem d'aquests moments, perquè ja s'acosta la festa major. I avui hi ha reunió del núcleon. Es decidiran algunes de les proves entre grocs i blaus. Però abans d'això, hem de parlar de la setmana mundial de les imunes d'eficiències primàries que, justament, avui acabarà. I és que des del 22 d'abril que s'està commemorant aquesta setmana per col·laborant la investigació d'aquestes malalties. La CDIP és l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris i participa del Consell Municipal de Salut de Sant Just. I, com diem, avui acaba aquesta col·lobenda d'aquestes donades amb un acte. Els pacients afectats d'una IDP són susceptible de patinfeccions de gravetat que poden deixar sequeles, sinó ser tractades correctament i de desenvolupar altres malalties autoimmunitàries i alergies. Hi ha moltes ocasions que agraeixen numerosos controls mèdics i tractaments hospitalaris i a casa. Segons el president de Cedip, el Sant Justem que es fa a Puig, un diagnòstic a temps pot evitar amb els majors i fins i tot la prova del taló en nadons. El cribatge, que és una extracció de sang, pot ajudar a detectar fins a 22 malalties. Segons Puig, existeix un gran desconeixement d'aquestes malalties entre la població general i fins i tot entre la comunitat sanitària. Per això, treballar a Cedip pot reconseguir recursos per complir dos objectius. Investigar les IDP i també formar els metges i pediatres, que són els primers que poden detectar aquestes patologies. Com deies, avui s'acaba la setmana mundial de les immunodeficiències primàries, unes jornades que se'n celebrat a més de 40 països del món. Per tal de donar conèixer les IDP i millorar-ne el diagnòstic i el tractament. A llarg de les setmanes s'han fet actes de difusió en moltes poblacions catalanes, com ara Viqui Terrassa i també a diferents mitjans de comunicació. I la intenció de la Cedip, també el president aquest matí, és programar un acte de conscienciació a Sant Just a l'any que ve, segurament. És la seva intenció. La Cedip, a més de participar del Consell Municipal de Salut de Sant Just, també col·labora activament amb l'Hospital Sant Joan de Beu d'Esplogues de Llobrega. Molt bé, doncs queda dit. Si voleu més informació la trobareu a... Radiusa.com Molt bé, molt bé, molt bé. Parlem ara de premis. Concretament del concurs de tards de memòries amb moviment. Com, clar assegura, s'hi doni, clar amass, la model estopa, elisenda roca, efectivament, fem algunes preguntes sobre com conservar la memòria de les ciutats. I... Vaja, que la gent responia en vídeos. Aquí a la ràdio ens vam abocar, perquè va participar moltíssima gent, menys la Cristina, tothom va participar, perquè tu, Andrea, vas participar. Va ser un vídeo, el Carles Hernández també va fer un altre vídeo, Manel Ripoll, des de la penyola del Moro, Dani Martí. L'Àstrid. L'Àstrid Vols, també. No serà per ganes, aquí, a la ràdio, de participar. I endur-se aquest primer premi, que al final ja serem qui ha sigut, de fet, 4 dels 6 premiats del concurs de tards de memòries amb moviment. Jo ja què sé, la gran titular. Ens ha caigut el nostre municipi. Bravo, bravo, que bonic. L'agrimet. Perquè no n'hem de presentar vídeos de participants, és gent de Sant Just, que ho ha fet. De totes maneres, el jurat del Sartaman ja ha fet públic els noms dels guanyadors, després d'haver deliberat amb àlega a principis d'abril, no, Andrea? Sí, va ser durant el terreny congrés de la xerxada amb la memòria de les ciutades. I anem, si et sembla, per la llista al llista de guanyadors. Comencem per la categoria A, que és la categoria d'envit general, que ha estat integrament Sant Justenca. Home, clar que sí. Aquí hi havia, diguem que... Fem un podiu. Quants? Aquí hi havia dues categories diferents, preguntes generals i preguntes una mica més concretes. Exacte. Per exemple, Joan deusà, que també participava, preguntava quina era la flor més significativa de Sant Feliu. La pregunta és el tulipà. No, però no tenia gaire misteris. No. Què més, Andrea? Per exemple, preguntes d'envit general, no? Per exemple, preguntava també a què o qui faries un monument. Exacte. Va sortir Carles Palau i a Mític, pel revend de Sant Justenca, que faria un monument als cars, cosa que no és mala idea, i situava-la a l'esplanada del canigó. Jo hauria votat per aquesta, per exemple. Però no sabem qui ha guanyat. Veureu, Andrea, qui és nervi. Doncs, en la tercera posició de la categoria A d'envit general, trobem a Soledat Sants. La mostra del mundo entero, per ser la directora del Carles Palau. Perquè és la gran artista de Sant Just. En la segona posició trobem a Mireia Ferras, que respondia que era un racó. Mireia Ferras, molt bé. Que té veure amb Montserrat Ferras, l'espai d'ascència o no? No, Mireia, que no, eh? Amb Jordi Ferras. Que és el germà de la Montserrat. Sí, és la neboda. Atenció en la primera posició de la categoria A. Trobem el Jordi Domena. Jo? De ràdio i desvern. No ho sé. No m'ho parava. Gràcies. Estoy muy emocionado. Dedico este premio a mis padres. Maravilloso. Por haberme parido y aguantado. Tengo los mejores padres del mundo. En gracia, acá té un movimiento. Y también que dedica este premio a todos San Justen y San Justenca. De ballobreca. Molt bé, no? Que necessitades, Jordi. Moltes gràcies. Què faràs amb el premi? Vendre la Gualapo. Per què no? Es pot fer això? Potser hauries de posar un boli i es regala el premi. Això ho vaig fer. És una mica... Estic molt content. Estic molt content de recollir aquest premi. Tampoc no m'ha donat res. La setmana passada, l'Ajuntament de San Just... Ja ho sabies, doncs? Sí. No podem dir-ho oficial fins que no diguin a ràdio esvern. Pensa que jo estic a ràdio esvern. No diguin a ràdio esvern. Ja ho hem dit. Estic molt content. Gràcies, Jordi. No sé si hi ha hagut alguna mà negra. Hi ha vídeos molt millors. Si algú vol ver el vídeo, ho pot veure a on? www.recememoriadelaarciudades.org. Perquè allà el blog no hi està penjat. www.recememoriadelaarciudades.org. www.recememoriadelaarciudades.org. Tampoc no vull semblar un desagraït. És un premi una mica... Trampa. Et paguen l'Ajuntament de dos nits d'hota a qualsevol ciutat de les que participen de l'estat. Entre ells, Santiago, Málaga... Colleixes un vulgui. Però el billet... Això és una... A què volies un complet? Això vol dir que renuncies, perquè hi ha altres persones que volen. No sé, hauré de parlar amb la gent de l'Ajuntament. A veure si podem... No ho sabem. Estic molt content. Jo ja puc anar al billet avió. No, no. No és tan regal. No és tan regal. Alguna cosa més, perquè tenim altres guanyadors de les altres categories. En la categoria B, han estat més repartits. No només són justes. Mireia Ferras en aquest cas repeteixen les guanyadors. I l'Andalusia Carlin ha fet el tercer. El primer premi, com deia, és una caixa de regal per una estada per dues persones en una de les ciutats de la xarxa. I el segon i tercer, un lot cultural sobre el patrimoni de les ciutats. Si trobareu més informació al web de la xarxa, redememoriadelasciudades.wordpress.com. Vinga. Està al darrere. Està al darrere. Atenció, perquè... Ja estem en falles. Aquesta tarda ha sortit el sol. Comptem com ha començat el dia. Aquest matí ens hem abrigat. Fa una calor que no sé si us passa. Aquest matí la gent sortia, com si estigués a Islàndia. Sergi Arrada portava una bufanda. Un barret d'aquest rotllo rus. La gent anava amb xiruques. I ara estem a les 20 h. I la gent anava amb les 9. I ara, clar, estem a dos quarts de sis de la tarda. Hi ha gent que no ha passat per casa per anar a dinar. I torna ara a casa amb els abrigs, les bufandes... Si venen els refredats. Aquest temps no ens ajuda. Déu nostre senyor, que sàpiga que no ens ajuda. Que està programant pel dia d'avui. Això durarà molt o no? Si havíem de pujar les temperatures, aniria aquests dies. Truquem el Carles, el nostre home del temps o què? Truquem el Carles, el nostre home del temps. Anem a trucar-lo. Jo sé que demà ha passat fort. Sí, demà ha passat fort. Sí, hem tingut una feina molt bona. Molt bona tarda. Estàs a l'estació meteorològica de Sant Just? Sí. Ara puc ajudar perquè quan he pujat un parellams, puc anar amb accent a la punta. Han pujat a la punta? No ho heu vist. No ho heu vist. No ho he vist. El terrat de Canji. El terrat de Canji. Hi ha una cosa més alta. Han aprofitat el màquil per afegir un parell de metres. Han demanat permís? Estan tocant una cosa. És l'antena de la radio. No ens demanen permís. No ens demanen permís. No ens demanen permís. No ens demanen permís. No ens demanen permís. No ens demanen permís. No ens demanen permís. Passa amb algú de l'Ajuntament. Hola, sóc Josep Perpinyà. Té una veu molt semblant a Carles Hernández. No ens demanen permís. No ens demanen permís. No ens demanen permís. Podem fer un concurs? És bona època. Li trobem un bon imitador. Podem escoltar l'alcalde? No ens demanen permís. Tornem a escoltar un altre tall. Hem obert un concurs d'imitadors. Poneu trucar al telèfon de la radio. Cristina, ara l'hauràs imitat tu. Ja estan caminant pels ajuntaments o municipis. Ja estan caminant pels ajuntaments i municipis. No ens demanen permís. No ens demanen permís. No ens demanen permís. No ens demanen permís. Et toca tu la següent frase de l'alcalde. Té una tacitura alta. Recorda que l'any 81 hi ha un cop d'estats. Recorda que l'any 81 hi ha un cop d'estats. Recorda que l'any 80 hi ha un cop d'estats. No ens demanen permís. Com ens demanen permís? No ens demanen permís. No ens demanen permís. Basta, eh? No, no, és fàcil, és fàcil. Cada dia... Aviam si ens denunciaran a la Junta Electoral per imitar l'alcalde a la pre-electoral. Cada dia imitarem amb un candidat diferent. Segurament hi ha una política que s'ha de més fàcils imitar. Per exemple? Potser Llorenz Reij. Perquè tu no veu com més greu. Hola, sóc Llorenz Reij. Ah, sí? És d'altra... Perquè és una altra, això del guisquet, aquest emge. Va, perquè Llorenz Reij sembla que... La Llorenz aquesta veu tenia quin d'anys i la tenia així. Ja, ja, però que... No ho veu, eh? No vull fotre-ho. No, no, però té una veu carajillera. Però això no és un problema seu. Probablement se n'ha fotut mai cap, de carajillo. Ara què tal? Carles, total, plaurà o no plaurà? Carles, que me estic fotent amb un etzucat. Sí, sí, ja et salvo jo. Plaurà o no plaurà? A veure, Carles, que per sort he trucat. Si plaurà o no plaurà, quan? No sé. Perquè és l'únic dia molts dies a la vista que... Quins dies, quins dies s'apropa? Avui és l'últim dia que s'esperava algú de precipitació. Ha plogut a Barcelona, als seus voltants. Ha plogut també cap al Maresme, cap al Garraf. El va jubregat en alguns punts, però s'han just. S'ha carregat una mica de núvols, però no ha passat res. Ara està plovent cap al Gironès, cap a la Selva. També està plovent cap al tot el que és el prepirineu de Lleida. També cap a la zona del Pirineu de Girona. Però aquí no se'n veu cata, també. O sigui que està marxant aquesta inestabilitat. Ha passat sense penediglòria. Això que havíem previst gairebé entre 5 i 2 litres per metre quadrat, està més gris. Però això que diuen de la calor, amb tots els respectes, eh? No fa calor. Què? Home... Perquè vosaltres esteu amb una habitació tancat, us heu quedat una miqueta al sol aquest migdia, i esteu grafals. Jo el que dic és que ha canviat les temperatures de fred polar, fins ara a una calor del sàhada. Perdona. Aquest matí fotia resquilla. Aquest matí fotia resquilla. Aquest matí fotia resquilla, i ja ha estat de punt de ploure. I no ho dic jo, eh? Ho diuen les dades meteorològiques. En què he hagut gotes, eh? En què he hagut gotes? Ara tenim 18 graus. El 30 de març en teníem 24. El 1 de març en vam arribar a 20. Però una cosa és la temperatura real, i l'altra la de confort. La sensació tèrmica. La sensació tèrmica de confort. Les sensacions perquè avui no tenim vent ni re. I no fa calor. Fem temps bastant normal. A mi el que em farà és que jo... Jo a vosaltres és calor, el tanto titular, i benes del migdia, podem estar ben bé 6 o 7 graus per sobre del que tenim ara. Què dius, ara? Ara sí que hi ha bé. El calor és faié. Perquè les noies ja comenceu a treure els moselecs de l'estiu. I ja fa temps. La meva filla va encostipadíssima per poder des de l'estiu en playvern. Perquè és diferent l'edat, també. Depèn de quina edat ja els nens ja són tots fora. I ara ja arriba aquesta setmana de veure... Ja els nois, que m'agrada. Més malic. No ho sé. Potser porto shorts a partir d'ara. Vol dir que es colleu una mica a la seva. Però la primavera no podeu anar així amb el plan aquest. Mira, fa un dia caló i el dia següent em posen pantalons curts. Perquè t'acagueu tots amb una veu na salva, és tan important. Però aviam, és igual, no és el cas. El fet és que d'acara els propers dies puguin a les temperatures. Demà potser arribem als 22 o 4 graus més. Sí. I divendres hi ha alguns punts de Catalunya que es pot arribar als 30. I els senjors no seria descartable si hi hagués 25 o 26. D'acord, d'acord, d'acord. Això són valors ja de plès, tio. Que són valors que no toquen per l'època. Quan arribi l'estiu... I això vol dir que plourar, no? Això vol dir que els... Això vol dir que els pols estan desfent i arribaran a ser en just. I se'n just tindrà platja i ja per fitx. Això mateix. M'agrada fer previsions d'aquí 2.000 anys. Què dels milants, no? Jo parlo del dilluns i tu ja em dius, bueno, no te'n vagis tan lluny. I tu ara aquí dius que aquests poques metres pujarà al mar? Jo parlo del que és Venècia. Ja quedarà inundada. I Barcelona també, que vaig veure com una mena d'animació. Fa uns dies que va penjar la NASA a internet. Tot el que és la costa litoral de la península i bèrica quedarà tot això enfonsat. Què dius, què dius? Montserrat, en monestir de Montserrat, és una mena de ressort. De la Palma de l'Arran Canària. Perdona, però sí, però sí. Els menjos de Montserrat ja estan pensant en fer com una mena de ressort. On que muntem un negoci de submarinisme? Doncs mira, un monistró. He vist la gent que ha sortit amb bidra fonsa i així he visit en Barcelona, les rambles, ja. Si tot això estarà molt a terra. O sigui, el cremallera de monistró serà com una mena d'aquest. Un diving. Un diving que pots mirar a sota del mar. Un aquadiver, perquè tu aniràs pel d'això i foc, et fotràs dins la imbèria. No, i perdona, totes els escolanets, en pulsaretes d'aquestes, se servint d'aquí ris i... I tant, i tant, i tant. I els collets que guanyen. Sí, sí. Tot inclot. No, és que m'he pres una copa de vi per dinar, jo no m'he fet mai vi. Has provat de pensar fer dos copes de vi i començar a programar, igual a l'Audiència es dispararia. Què vols dir? Que està bé, està bé, està bé, prengue-te'n. I compta't vigilar o la calor. Adéu, Carles, gràcies. I acabem aquest espai de les notícies de Sant Just parlant d'un acte participatiu que té avui al nostre municipi, perquè hi ha una reunió per preparar la festa major de començaments d'agost del nostre poble. Sí, amics, conegudes com les reunions del núcle. I el nostre poble, la grilla, ja és festa major. Ha sent just! A la grilla, ens enganya la gràcia. Ningú sap, hi ha un vers que no el coneix ningú. Bé, escolta, Andrea, avui em sembla que és a set de la tarda. Cangin està, si no m'equivoco. On? A dos quals d'avui per a la vacuna. Quasi, quasi. Tot queda al nostre poble. Digues, endavant, us plau. Perdona, això em passa, perquè la Cristina està apuntant l'esquifia. Home! Això em passa per tirar-me a la piscina. Jo no sé per què em pensava que era a la set, avui, a Cangin, perquè ho he rebut en un grup d'aquests de guats del poble. Endavant, Andrea. Durant la primera reunió, fa unes setmanes, es va determinar que els dies de festa major en guany serien del 31 de juliol el 6 d'agost. I es va avançar que es faria un llibret amb el programa complet, que es crearia una aplicació mòbil per Android amb tota la informació de la festa, i també es va començar a omplir l'agraella amb activitats per a tothom. A partir d'aquí, se seguirà treballant avui, en una nova trobada per seguir perfilant de festa, la reunió serà, com deia, a dos quarts d'avui del vespre, a la begoneta. Per tant, avui, si algú vol anar, em sembla que un dels continguts és proves entre grocs i blaus. Segur que vol proposar alguna prova. Per exemple, saltar amb tirolina a les piscines del Walden, fins a les palmeres de la plaça de la Pau. Que guai! Doncs això també es pot fer. Però qui no es pot competir, no? Qui no mori guanya. Ah, hola! Sense corda, sense corda. És un part l'equip que tinguin més participants vius amb vida, un cop acabat la rona. El premi és la vida, no, aquí. És la vida, és la vida. Què havíem buscat, Cristina? Perquè, justament, avui, a l'espai d'ascència parlarem de la vida. Sí, d'aquí una estona ens visitarà la Neus Garrofer, i també em sembla que alguna professora de yoga, però això no sé si està confirmat, que ens explicarà el magnífic procés i meravellós miracle de la vida. Què rius, Andrea? Res. Va. Està feliç de viure. Ja, ja ho veig. És el que m'ha fet gràcies a l'horari i al lloc arrenis. Això està molt simple. Està desitjant l'Andrea, que torni a la secció d'aquestes. L'espai d'ascència, no? Per cert, que... hem afegit les pifies i les hem fet de separadors del programa. Sí o no? És broma. Siuca! Siuca! Clar, sí, és veritat. Crec, això. Bona escoltada primera. Vinga, va. Ha estat detingut quan intentaves fugir del lloc dels pets. La més esflirança és qui s'ha encarregat de recollir els menús no servits en recipients individuals. Bé, doncs, Andrea, tu diràs. Però comencem. Avui a les 8 hi ha aquesta escena. Ah, sí? Endavant, Andrea. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O, mira, més penya que morro. En fi, si voleu més coses a les 7, els anjos notícies i ara a Radioesbert.com. Les notícies de Sant Just. Amb Andrea Buenosti. Ara està ben informat de tot el que passa per aquí, oi, ja? Estem una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments intentem contactar amb la Clara Nervión de revista Time Out, tot i que ens han enviat un missatge de fa una estona, gent que estava reunida i que no podia atendre. Ens deu estar amb el conseller de Cultura, amb el director del Palau de la Música, per exemple, o alguna cosa. Em parlem tot seguit o no, d'aquí a les 8 a la penya del Morro. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Ara, bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Veus de la parròquia? Per a una viscuda, un dels espais de la presència de la parròquia a ràdio d'Esber, una de les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem als dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i als dissabtes, a dos quarts d'onça. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre, i, en segona audició, als dissabtes, a les onds, en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Recordeu, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número dos. intensive La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esberlo. 20 minuts, re amb el punt de la sis de la tarda. Cristina, tinc una bona notícia i una mala notícia. Quina vol saber primer?La dolenta. La dolenta és que la clara de nervió no en respon el telèfon, per tant no la tenim, i encara no ha arribat la bossa en dos dolentes. I encara no ha arribat ni la Neus Garrofer, ni tampoc la professora de llogues de l'Espanya d'Àsència per parlar-nos avui del miracle de la vida. Jo tinc moltes preguntes, el respecte d'això. Sí, no, jo també...Jo estic molt preocupada. Però, bueno, no sé què fem. Home, hi ha una opció, hi ha una opció. El repte del Jordi?Fer un repte del Jordi. Podríem fer-lo, però cal dir-ho jo. Ja te'l dic jo, que el repte del Jordi és sortir aquí a Canji amb el telèfon mòbil i preguntar-li a la gent què opina sobre el miracle de la vida, per exemple. Però sortiràs tu amb el telèfon mòbil, o...? Jo surto amb el telèfon mòbil i pregunto a la gent què opina del miracle de la vida, per exemple. I llavors l'objectiu d'aquest repte, quin seria aconseguir que la gent et digui quin és el miracle de la vida? Exacte, és una mica... Home, a mi em sembla... Home, és un repte potent. Aquesta hora de tarda, preguntar-ho, no? Molt potent, molt potent, totalment. Per sortir-t'ho? Home, és que trobo que és una mica fàcil, no, aquest? És tan senzill com agafar el mòbil i anar cap a unes escales i dir-ho a la que em pensa de... Per fer-ho tu, si vols, fer-ho tu. Home, molt complicat, no és. Mira, ara agafo el mòbil, me'n vaig cap allà. De totes maneres, em sembla que el miracle de la vida està arribant, eh? On està arribant? Home, per les escales de Canji no està, no volia estar així cap allà. És veritat, tens raó, tens raó. Ah, o sigui que no cal fer, no cal fer... Ué, mi salvant, no cal fer repte! Ué! Mira, Jordi, algun dia d'aquests, jo crec que hauríem de fer una votació popular i que els ullets diguin, en aquest cas, si volen, que tornin les seccions del repte de Jordi. Perquè crec que són molt aclamades. Com es diu la professora Joga? Sheila Kaur. Doncs ara parlem amb ella, fem una... Bueno, cap a... no, cap a... no, cap a... Home, el miracle de la vida és que em sembla de rebre així, tal com arriba. Que entenc que hi ha l'estuvi número de la ràdio, perquè... Ja sabeu que cada setmana parlem de coses que ens interessen en l'espai de... Bé, l'espai d'ascència, eh, bàsicament, i que és una mica, com diu la Montserràs, de consciència, sobretot, no?, de tenir consciència i ser present en el nostre... Per exemple, jo ara sóc conscient i sóc present que les persones que m'han d'escoltar estan acabant de posar-se els auriculars, de posar-se... Bé, igual, el micròfon, perquè he sigut com una entrada, una mica menor armada, una traca malormada de la ràdio, o sigui que ja ho sé perfectament. No és que Rufi, que tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. És que no puc caminar més ràpid, jo. No, sí, ja ho sé, que estàs embarassada, i que és el que hi ha, i cada vegada pesa més, no? Pesa més, pesa més. M'han enganxat en un moment que us hem vist i hem dit va, entrem i fem la secció ara, acompanyada també de la Sheila... No sé si ho pronuncio bé, Sheila Kaur? Sí, molt bé. Benvingut al programa també, Sheila, professora de yoga, de l'espai essència. Avui, amb vosaltres dues, volem parlar sobre la vida. És a dir, doncs una mica... aquest miracle, però d'alguna forma, que et succeirà, que viuràs en primera persona, neus... Sí, això sembla. D'aquí uns mesos, perquè, evidentment, que m'he encomantat, estàs esperant un fill o una filla? Un fill. Saps com es dirà? El dida. M'imagino que tothom... perquè quan fa que estarà embarassada, més o menys? O sigui, o se sap? Sí, doncs estic d'uns set mesos. Un set mesos? Sí. D'un idò, d'un idò. I clar, vosaltres, per exemple, ja veus decidir el nom, de la cosa que... No, no te'l teníem bastant clar. Bueno, sí, clar, vull dir, mires i busques blotíplic, no? Noms per internet. Però, en el meu cas, ho teníem bastant clar. Menys el de nen, sí. Molt bé. Doncs no sé, avui, vosaltres, meneu, que és el que voleu posar sobre la taula per parlar justament de la vida. En contraporició, una mica, el que portàvem al programa, parlant les últimes setmanes, que ho feíem de la mort i també aquestes etapes de dol. I, avui, canvi totalment radical. Sheila, com veus tu? Molt bé. Clar, és que és com... per entrar en matèria, per parlar d'això. És un tema fesuc, no? Me ha gustado esto que has dicho del milagro de la vida, y que has dicho que lo vivirá aproximadamente la neus. Yo creo que ya lo está viviendo. Porque esto de sentir que una vida crece en tu interior es un milagro. Y yo creo que desde... las pocas semanas se empieza ya a tener esa experiencia y esa sensación de que es raro, se está creando una persona en mi interior, ¿no? Y realmente te hace tener esa conciencia de lo maravillosa y lo milagrosa que es la vida. Se coge realmente desde el primer día, porque, claro, en las primeras semanas, supongo que es tan pequeñito, es como tan chiquitito, chiquitito, que es que no sé yo... Bueno, no lo he vivido, pero no sé si llegas a notar que hay algo ahí. Sí que cuando ya estás más avanzada, supongo que es tu caso, ¿no? Sí que ya, bueno, hay incluso imágenes de embarazadas que se les ve la huella del bebé y demás, que se ve cómo se mueve... Eso es Photoshop, ¿eh? Pero bueno, sí que es cierto. Sí que es cierto que cuando a veces dan una patadita, se incrementa más un poco más esa parte de la barriga, ¿no? Desde tan pequeñito se puede notar. A ver, la Neuske lo está viviendo ahora, y que hace... es más reciente, ¿no? Que yo, al principio, en las primeras semanas, no, es más de una sensación rara, pero a nivel de sistema landular y de organismo, que está habiendo un cambio muy brusco, muy fuerte, y entonces, pues, una está rara. Se siente que está pasando algo, pero no sabes muy bien cómo definirlo. Pero sí, conscientamente, ¿no? És a dir, que en ese caso tú ya tienes en tu cabeza como que hay algo, una vida que está creciendo en tu interior. Te vas haciendo la idea, es raro. Es raro de asimilar, yo creo, ¿no? Yo creo que es raro de asimilar, porque a mí me cuesta asimilar todavía ahora. O sea, ¿no? Es como... Sí, bueno, yo... Suposo que això també depèn de cadascú i de manera de ser de cadascú, ¿no? Però, bueno, al mig, al menys, sí, me cuesta asimilar y desde el principio, ¿no? Ha estat mesos, ja. Bueno, no, ho tens molt clar, que és el que et passa, però, bueno, sí, a vegades és com... És el primer, o no? Sí, sí, sí. Quins canvis has notat, tu, per exemple, a nous? Físics. O emocionals, de tot, canvis. A mi, el que m'encanta això d'això d'estar embarassat, és que, si tens algun polló a la teva parella, té justificació. Oh, home! No és que estic embarassat i tinc canvis hormonats. Aprofita, perquè d'aquí dels mesos s'ha acabat així, feia, eh? No, és roba, és roba. Sí, sí. Sí, que és veritat que, clar, estàs molt més sensible, estàs molt més susceptible. A mi, sí que m'ha comportat una mica mal en tan ièrtic del que significa la vida, no? Com... no sé. És una més importància, les coses. T'has parat de pensar una mica més sobre el fet d'estar viu, i què significa tot això? Hi ha alguna resposta? No, no he trobat cap resposta. Però sí que he sigut molt més conscient d'això, i he tingut molt més aquest vèrtic o aquesta, entre cometes, por o inseguretat, no? De... bueno, no? De lo ràpid que canvien les coses, de les transformacions, no? Sí que he estat molt més sensible amb això. Sheila, tu ets mare, també, eh? I com recordes aquesta etapa abans que és el teu primer fill? És a dir, l'etapa d'embaràs, que és una mica, on està ara la Neus, quins... Clar, això cadascú ho viu a la seva manera, no? Sí. I mira, justament, això és el que deia una mica, també, amb la mort d'aquests últims dies al programa, que també cadascú és tan íntim, el tema del dol i també de les etapes d'anar passant i tal, i el moment que cadascú viu a la seva manera, que justament també en aquests... En això també es toquen, no? I en el tema del naixement i amb el tema de donar llum i de portar una vida al món i tal, també cadascú, i sobretot les dones, que són les que pariu i les que teniu el nen a dins, ho viu a la vostra manera. Tu com ho vas viure? Sí, però hi ha algunes emocions, i, sí que són molt generales, que hi ha classes de jo embarassades, doncs sobretot les primaritzes, perquè ja la segona, ja, de lo que va a la casa, i canvia. Però... esta sensación de que es raro y tal que hablábamos de antes, sobretot de ser el primer trimestre, el segon trimestre ja és com... Ja et sentes embarassada, és com ja dius, sí, sí, i són embarassades, és veritat, és veritat. Aquí estic, i és així, no? I empiezan a venir com a altres emocions, més del canvi que ve, del canvi de la vida, de tot el que has fet anteriorment, i, encara que no veis lo que va a ser ese cambio, porque todavía no lo has experimentado, pero ya en el interior sabes que está en una transformación. Aquest segon trimestre d'embaràs és com una mica de prendre encara més consciència del que t'està passant a dins del teu cos, no? Sí. I del que portaràs, i tot això, perquè clar, a veure, jo és evident que això ja... o sigui, imaginar-m'ho, doncs vull fer una idea, però viure-ho és evident que no ho viuré mai, mai jo. I per vosaltres també m'imagino pensar-ho, imaginar-ho, i l'altre és viure-ho, no? Sí, jo crec que comença a ser com més... més... a connectar més amb la cosa d'això, a partir del segon trimestre, perquè, a vegades... Clar, si tens la sort d'haver-te... Perdó, és que he dit amb la cosa, i dic, no sabia si et referies a mi, o amb la qüestió d'estar embarassada. Amb la qüestió d'estar embarassada, sí. Amb la qüestió d'estar embarassada. No, perquè en el primer trimestre, també, si tens les sortes de trobar-te bé, estupendo, no? Però si no et trobes bé, a vegades és com que estàs en una coctelera, no? Vull dir que no és tan senzill vincular-te amb el... Uau, això, el que deia amb no, amb el bé bé en sí, sinó perquè estàs més... Això t'ho aguanta malament, i no saps ben bé què et passa, encara, no? Llavors, és veritat que a mi d'acabant passant el temps, els mesos, és com que totes passaran anant, i jo crec que, llavors, és quan surten més, potser, l'espos, no?, de... Sí, el segon trimestre, a nivell físic i mental, jo crec que és el més energic del embarazo, perquè aún te sientes con fuerza, con energía, con movilidad, y puedes hacer bastante vida normal, ¿no?, ¿por qué? Más que el tercero, incluso, que digamos... El tercero, que es la reta final, y tienes tanto peso ya, el bebé ya está tan grande que ya te cansas mucho, te cansas, entonces bajas el ritmo mucho, y es que tu cuerpo ya no te deja hacer vida. Normal, normal, me refiero a alir con el corre, corre, que vamos todos los días. La Sheila Kaur, com cometa el començament, és professora de yoga per embarassades, a l'Espanya d'Escència. ¿Com funcionen aquestes classes de yoga per embarassades, i sobretot, quins avantatges i beneficis tenen per les futures mares, en Ari? Claro, pues... Bueno, com enfoco las clases, y lo que más me gusta trabajar, es conectar con tu cuerpo, con las sensaciones del cuerpo, volverte consciente de tu cuerpo, no solamente para poder ya ir vinculándote con el bebé, ir comunicándote, sino para poder vivir también el parto de una manera más consciente, y sin tantos miedos o lucha, de poder conectar con la respiración, de poder, de alguna manera, mandarle el mensaje a tu cuerpo, a los músculos, y poder disfrutarlo, porque se puede disfrutar, se puede... ¿Por qué? ¿Quién es la diferencia...? Hay dolor, sí, pero... ¿Quién es la diferencia, tu creus, entre una dona que, quan dona llum, en el moment del part, ha anat a classes de yoga per embarassades, i una que no. A ver... Cada mujer y cada parte, cada persona, su mundo, pero así, generalmente hablando, el yoga tiene muchos beneficios a nivel de enfocar la mente, de conectar más con la respiración, de equilibrar el sistema nervioso, y de autocontrolarte, y de observarte. Sí, jo suposo que, també, que posa consciència en el procés, suposo que, quan foques de manera diferent, és això el que deia ella, que potser... Bueno, jo encara no hi pari, ja us explicarem, però... No has providit que el fet de que el millor ho entén des de la perspectiva de la consciència, a lo millor saps que tens dolor, però és un dolor que no refuges, no? Clar, perquè el capdia de portar una alegria al final. Exacte, sinó que el saps interpretar d'una altra manera, exacte. I després també hi ha una pregunta, no?, que es fan totes les dones, en algun moment o altre, quan estan embarassades o abans, que és el tema pidoral o no pidoral. I llavors, clar, quan ara dius el tema aquest de ser conscient, quan estàs donant llum i tal, m'estàs dient que no s'ha de prendre l'apidoral? No, no, no, no, jo no estic dient això, no? Cada mujer puede tomar la decisión que quiera y tener el cuarto como quiera. Para mí es todo respetable. Y, evidentemente, ante todo, ante todo, es que esté bien el bebé y que esté bien la mamá, y entonces habrán partos, a lo mejor, que necesiten un parto de urgencia y viva la medicina y viva las epidurales y viva todo nuestro. Jo vaig a classes de yoga amb la Sheila i de moment tinc pensat que em posin a pidoral. Sí, no? Pero sí que tengo que pedir que la podemos evitar mejor. Un parto normal, pues... Bueno, ¿por qué no poder tener esa movilidad para parir? Movilidad de cuerpo, estar de pieco... Utilizar la postura que tu cuerpo te pida para pujar y para parir es lo más... I que no siguin altres, no?, en aquest cas, les llevadores, que són els metges, no?, que et mou a les cames i tal. Sí, bueno, estás ahí tumbada con las piernas dormidas, entonces no puedes moverte y tampoco es la posición más... Ideal, para que baje el bebé, porque él también está haciendo su fuerza y, claro, va hacia abajo. Pero yo no quiero dar un mensaje de antiepidural ni... No, però sí que és molt important, com dèiem, tenir aquesta informació, ser conscient del que et comporta una cosa, el que et comporta l'altre... I també una mica que m'imagino que, en el fons, també és un punt de reunió a l'espai d'ascència, quan esteu embarassades i feu yoga, parlar una mica també d'aquestes experiències, no?, i de posar una mica de teràpia de grup en aquell moment, en el sentit de compartir vivències i dubtes i tipus, que no pas quedar-te a casa sola i... I no tenir un camp d'obertura més gran, no? Ara que parles d'experiències, és per totes dues, la pregunta, però m'agradaria saber si és aconsegable conocer les experiències d'altres embarassades que hi ha, en aquest cas, en dado a luz o mejor no. Perquè, depèn de quins pots escoltar cada cas que dius, quizá me hubiera ahorrado todo el trámite que m'has explicado. Mira, yo siempre digo que cada persona es un mundo, pero cada persona es diferente, tú, yo, Neus... Cada persona tiene una vida diferente, nos podemos parecer en cosas, nos podemos tener algunas similitudes, pero cada uno tiene un color y un camino diferente, pues el parto igual. No, està clar que perquè l'ha passat una persona no té, però ja me refiero más a nivel psicológico, es decir, a mí sí me lo explican, yo estuviera embarazada, supongo que me cogería más miedo de... Ay, sí, pues yo qué sé, me va a pasar esto, lo otro que yo me puede llegar a pasar. No sé, jo crec que te podria coger incluso más miedos, això que parlàvem abans de les teves pots, no sé si t'ha passat a tu. Clar, això també és que és tan... Jo m'he anul·lat que és tan... Clar, que és també... O sigui, que depèn moltíssim del caràcter. Sí que és veritat que, quan està embarassada, et penses que tens una superpos i a la que et comuniques amb algú, veus que tothom, en realitat, totes les mares o les gestantes, tenim les mateixes pots, no? Però, clar, aquí hi ha diferents perfils de persones, no? I en les persones que els agrada informar-se, buscar informar-se la red, llegir llibres i que ho porten superbé, i altres persones, que és al meu cas també, que són més susceptibles i llavors tot és com... Ah, no? Com ens posa més nerviós. Llavors, això sí que és veritat que... Depèn de cadascú. Clar, depèn de cadascú. És conèixer una mateixa i dir, doncs mira, això m'ajuda i això no m'ajuda. Això sí, el que passa que estic és veritat que està amb grup, que esteu passant per una mateixa vivència, t'ajuda a veure que el que et passa a tu no només et passa a tu, sinó que és normal que l'espos que tens tu les tens altres, no? Llavors és... bueno, et situen un mateix grup i està bé, perquè és això perquè les mares també estem en cibles. I és molt bonic, també, escoltar que hi ha mamàs que... que ho tenen superclar, o no? Tanto la lactància com la criança i altres que tenen més dubtes o tenen menys coneixement. Noies, futures mares, embarassades, ja mares, ho hem de deixar al principi, ho hem de deixar aquí, perquè hem de connectar amb Catalunya Radio, per escoltar el voletí de les 6. Moltíssimes gràcies, la Rufella, l'ha acabat. I trobem més informació també a essènciadivolgació.com. Que vagi molt bé i fins la propera. Gràcies. Molt bé, Adéu. Bona nit. Bona nit. Bona tarda, us informa, aquí li en sabria. I encara, a aquesta hora, encara no se sap on, ni quan podrà remolcar el ferri d'acció que es va cremar ahir a unes 18 milles de Mallorca. La ministra de Foment està explicant la reunió de coordinació que ha presidit ella mateixa a Palma. Senyor Riera. Bona tarda, efectivament, el govern espanyol intentarà portar el vaixell a port, però encara no se sap a qui ni quan podrà començar aquesta operació per remolcar-lo. La situació ara mateix és que l'incendi està molt, molt atenuat, ens ha dit la ministra, i tres tècnics, ja han pogut pujar a bord per començar a laborar un diat nòstic. Pacteira que en treu cuijin dues persones més, que hi arribarien a Malicòpter, per poder completar aquesta evaluació. La ministra de Pastors, que compareix en aquests moments, davant dels mitjans, s'està mostrant especialment prudent, i ha explicat que el vaixell es remolcarà allà on els riscos mediambientals siguin menors. I podria ser molt bé ens ha comentat que això no passi avui, perquè el vaixell primer està d'acabar de refredar, i aquí hem de tenir en compte que des d'ahir ha arribat a temperatures de fins a 500 graus. Serà Riera, Catalunya, Ràdio Palma. Notícies breus, Montse Quadreny. La Comissió Europea fa un nou pas de l'expedient contra Espanya pel cas de la línia de molt alta tensió per Santa Coloma de Gramanet. L'expedient es va obrir el Juliol Passat i ara demanen explicacions al govern espanyol. Brussel·les, jo me'n m'has deu. Bona tarda. Brussel·la reclama al govern espanyol que justifiqui per què no s'ha fet un estudi d'impacte ambiental del pas de la màt pels barris de les oliveres, Cinguerlín i Can Franquesa, Santa Coloma de Gramanet. Una de les àrees amb més densitat de població de tot Espanya. Si el govern espanyol no dona una resposta satisfactòria, dos mesos, Brussel·les pot denunciar el tribunal europeu. La Comissió va obrir l'expedient el Juliol Passat i ara demanen la falta de resposta donat al segon pas. En aquest expedient. Ja me'n m'has deu, Catalunya Ràdio, Brussel·les. El president del govern espanyol i del Partit Popular vindrà a Catalunya almenys dos cops durant la campanya electoral del maig. El primer dia de campanya, divendres 8 de maig, en un míting a la ciutat de Tarragona. I fons del partit confirmen també que intervindran un míting a Barcelona amb el candidat Alberto Fernández Díaz, tot i que el dia encara s'ha de concretar. El president Artur Mas accepta un ple monogràfic sobre la salut del Parlament i de la Fielo, posició a parlar també d'innova. M'has assegura que el govern no té res a amagar ben al contrari i té moltes ganes de parlar-ne. Ho ha dit en resposta a l'ecosocialista Joan Herrera, a l'Associació de Control. Més enllà de la solució de responsabilitat li vull demanar, respecte a l'actuació de la justícia, que la Generalitat es personi i la convocatòria urgent del ple monogràfic de salut. Impulsin els grups salvantaris que en aquest ple monogràfic es parli també específicament en un apartat concret del tema d'innova. Nosaltres hi aportarem tota la informació disponible de tots aquests darrers anys. I en tenim, senyor Herrera, moltes ganes. El ministre de la Justícia obre la porta a multar els mitjans que publiquin informació sota secret de Sumari. Rafael Català ho acaba de dir en una conferència a Barcelona. Tradar la sanció al medi o imponer la obligació de la no publicació de la informació al medi. Sé que esto es un buen debate y muy complejo, pero seguramente no estaría mal que la sociedad, el conjunto de los agentes, pudiésemos debatir sobre esto. Y si de verdad nos creemos que es bueno, no destrozar el principio de presunción de inocencia que está en nuestra Constitución. El jutge que porta el cas de l'antiga Índex de Tàrrega, José María Fernández, creu que en els pròxims dies es podria resoldre el futur industrial de la firma llei de José María Paralló. Bona tarda. Fernández asegura que algun dels grups industrials que s'han interessat per les instal·lacions estan a punt de concretar una oferta en bona part de la plantilla, més de 180 llocs de treball. Espero que en els pròxims dies, que és de la setmana que viene, tenen algun carayoc en cima de la mesa. José María Paralló, Catalunya Ràdio i Lleida. El règim de Kim Jong-un a Corea del Nord ha executat almenys 15 funcionaris del nivell en el que portem d'any i 4 músics, també, d'una coneguda banda del país. Ho ha informat l'agència d'espionatge subcoreana que ha dit que el motiu sempre ha estat d'esafiar, haver desafiat l'autoritat del líder del nord. Un dels executats seria el viceministre de Boscos i el motiu queixar-se del pla de referèstia del govern. L'agència d'espionatge de Corea del Sud també sospita que Kim Jong-un vol anar a Moscou aquest mes per assistir a una celebració de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquest seria el seu primer viatge a l'estranger des que va assumir el poder el 2011. El Parlament aprova per àmpia majoria reformar la llei de professions de l'esport, que culmina la regulació d'entrenadors, monitors i directors esportius i els professors també d'educació física, Ignasi Abad, Parlament. Bona tarda, el projecte de llei del govern posa al dia la normativa del 2008, sobretot pel que fa els certificats de formació dels que poden exercir la professió de l'esport, Maria sense reg diputada de Convergència i Unió. La importància d'una llei que reguli l'exercici de les professions de l'esport, que posi un marc general per acompanyar l'evolució de l'esport, que sabem i són conscients que no és la única solució. Això no ha resultat tots els problemes, però és un ein, no un instrument que tenim. I Ignasi Abad, Catalunya Radio Parlament. Esports o del Serra? El baller de Monique es queda sense Ariadne Roven i probablement també sense Lewandowski, de cara a les semifinals de la Champions, que comencen a jugar-se, a dir-me que eres que ve al Camp del Barça. Tots dos es van la junèida davant el Dortmund i s'afegirien altres baixes que té l'equip de Pep Guardiola, com ara Riberi Álava, Starka i Badstuber. Pel que fa a la Lliga, el Barça estarà avui molt pendent del partit Madrid al Mèria, que es comença a jugar a l'Esbuit, als Blancs, necessiten guanyar després de la victòria d'ahir del Barça. Avui també juguen els partits Celta Málaga i Ell Barsevilla, a l'Esbuit i a l'Esdeu, Vila Real, Atlètic de Madrid i Ells Deportivo. I l'Espanyol s'ha anat avui cap a Granada, un jugadamà, amb Víctor Sánchez com a anubatat a la convocatòria, han quedat fora de la llista Héctor Moreno, per sanció i mationic que continua lesionat. A la set us esperem, amb tota l'actualitat, el que a Catalunya ha d'esperar. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla Andrea. Avui és clau, la setmana mundial de les immunodeficiències primàries. Des del 22 d'abril es commemorarà aquesta setmana per col·laborar en l'investigació d'aquestes malalties. L'acadip és l'Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primàries i participa del Consell Municipal de Salut de Sant Just. Avui s'acaba aquestes jornades, que se'n celebrarà amb més de 40 països de tot el món, per tal de donar conèixer les IDP i millorar-ne el diagnòstic i el tractament. Aquest després seguirà el procés participatiu de l'abans del Pla Especial de Protecció de Collserola. La setmana passada va tenir lloc a la primera sessió, una informativa de l'estat d'aquest pla, i avui es farà una nova jornada de reflexió a la set de la tarda a l'estàleg i d'orgònsul de Can Ginestà. I nova reunió de festa major avui. El núcle hi ha convocat una nova trobada per seguir parlant de la festa major d'aquest any. Serà a la vacuneta. Durant la primera reunió es va determinar que els dies de festa major guany serien del 31 de juliol al 6 d'agost. La trobada serà avui a dos quarts de vuit, a la vacuneta. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als senjors notícies ediciós per a les set fins a les hores. Molt bona tarda. El just de la fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. M'he acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps. No si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim senyust en directe. Cada matí, dadeu a una. Beus de la perròquia. Farà una viscuda. Un dels espais de la presència de la perròquia a ràdio d'Esber. Una de les beus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, és com la del mestre. Us esperem als dimecres a dos quarts d'avui del vespre i als dissabtes a dos quarts d'onça. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem les recons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Què passa si hi ha un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona connectarem amb el casol de Jòpers de Sant Just, perquè ens informin de les coses que passen en aquest equip de Jòpers del nostre municipi. A més a més, també tindrem les aplicacions mòbils de l'Èrico Mar i connectarem amb l'Albert Capapei, perquè ens parli d'educació canina. Però abans de tot això, hem d'anar cap al trending tòpic de la segona hora. Avui, Cristina, un dels temes més comentatge a Twitter, també ha sigut Kim Jong-un, perquè el líder nord-coreà ha executat segons els serveis d'intel·ligència sud-coreans 15 als càrrecs i 4 músics des de l'inici d'any. Sí, això, almenys, és el que asseguren els serveis d'intel·ligència sud-coreans. El líder de Corea del Nord va suposadament ordenar les execucions dels funcionaris del règim per expressar opinions diferents a la seva i, en el cas dels artistes, a donar de les principals bandes del país per espionats. Ho ha assegurat un representant del Comitè d'Intel·ligència del Parlament després de ser informat pel servei Nacional d'Intel·ligència de Saúl. Entre els funcionaris, però, destaca un viceministre de Voscos, el qual se li hauria suposadament executat el gener per diverses queixes sobre el pla de refusteració del govern. Aquests han estat els trends d'intòpics d'aquest dia. Seguim amb els comentaris si de cas. Tenim un d'Edu Klokoiski. Diu Jim Konun executa 15 als càrrecs de la seva República Democràtica. I pregunta, això, voleu a Espanya? Un altre comentari és el de Pamplimor. Diu, després resultarà que no va executar ningú. Però, esclar, la ratificació tindrà menys impactat que la notícia. I, a més, l'altre comentari és el de Pau López. Diuen les joventuts comunistes que les 15 execucions de Kim Jong-un han sortit per tapar els suports a les protestes de Valtimor. Canvi cap a un quart de set de la tarda. Hi ha la primera hora que ens hem deixat la Clara Nerviór per parlar de la revista Time Out. Estava en una reunió i ens sembla que ara podem contactar amb ella. Bona tarda. Hola! Hola! No, és per donar. No passa res, però no podíem estar amb dimecres sense parlar amb tu. I que sigui 5 minutets, perquè d'aquí és el moment que hem de parlar amb la verca paper d'educació canina. Què tal? Clara, com va per la revista Time Out? La nostra revista de capçalera de l'oci i cultura de Barcelona? Molt bé. I per això estem una mica atabalats, però ja estic aquí. Ah, els dimecres recordeu que el Kios i els divendres en el periódico de Catalunya. Quins proposes avui? Quins temes portes, a veure, Clara? Doncs mira, la nostra portava és a dir que la Barcelona més solidària és a dir, a totes les iniciatives que ajuden col·lectiu a persones en risc en diversos riscos i que fan que la ciutat vengi una mica més màgica i millor. Ah, molt bé. Per sentir-se orgullós de Barcelona una mica, no? Exacte. Mira, us en explico algunes, per exemple. Una empresa de l'Àmpada, tant de peu com de tot, eh, de peu, de la paret, que són pressiós que us recomano moltes. Perquè són molt boniques, que es diu MetalArte. MetalArte. I tenen una web que es diu MetalArte.com. Però què són? L'Àmpada és d'aquestes una mica especials, o diferents? Són l'Àmpada és molt dissenyable. Un disseny molt fiamés, una mica nòrdic, senzill, i què passa? Com ajornen aquesta gent a la societat? Doncs, per exemple, per treballar a l'artesania, i el que fan és contractar a persones que venen o de la Fundació Arrel o de la Fundació Sant Martín de Borres, que estan totes dedicades i totes ho estan dedicades a les persones sense allà. Moltes, sí, que són les associacions que tenen un transfons, una mica també de servei social, no? Exactament. Que ells tenen, ja veureu, si mireu, una web de MetalArte.com, són l'Àmpada és absolutament preciosa d'un disseny, però ja que es posaven a contractar a persones, van decidir que contractaven a persones sense allà, i els ajornaven una mica. Doncs no està molt bé, és fantàstic. Si hi ha alguna altra... Mira, també us recomano molt, que em sembla que ja n'hem parat algun cop. No sé si coneixeu la Monroe, que és el bar restaurant de la filmoteca de Catalunya, que és d'aquell rebal. No em sona. És el bar de la filmoteca d'un bar, on també s'hi pot dinar, si tenen un menu així per donar-les en 12 euros molt bo. Sí, perdona, és el que és... que ja té unes vistes i tal, a dalt, o no? No, no, és la feu de carrera. És la feu de carrera, eh? Dona la plaça de... com a risc, de robadors. Sí, exacte, que és aquell al mig del bar amb la rebal, eh? Exacte, de fet, és un lloc ideal per anar cap a picar el diumenge, o el disacte si teniu una mica de temps, doncs és per ser avi a un ambient supercholó. La Montrou, sí. Per la Merelín. Sí, exacte, per la Merelín. I què fan a la Montrou? Doncs contracten gent per ser de cambrers, que estan amb joves amb risc d'exclusió social, també, mig sense l'educació educativa integral del rebal. Molt bé, que guapo, doncs, escolta. Què he de dir? I, a més, clar, ells estan allà, a la zona, no? A la piscentra del braval i tot això. Exactament. Que ajuden el seu entorn, també, a la piscentra de les dificultats que passen a moltes persones. Escolta, Clara, abans d'acabar, perquè avui farem una secció una mica més greu, del que normalment fem, tens alguna proposta de cara a aquests dies a Barcelona, si algú es queda al pont de maig a la ciutat? Doncs mira, us faig dones propostes molt xules, a mi, així, molt, molt ràpid. La primera cosa, com a no, és el Dier Garten, que, com sabeu, jo no sé l'Eman, per avall, això m'ho explica d'Eman. És el jardí de... és una mena de jardí alemany, que es porta molt a Alemanya, i que, en aquesta ocasió, s'ha celebrat el poble espanyol, de 12 a 2, aquest mateix... Em sembla que és tot a cap de setmana, però comença el mateix divendres, que és festa. Per tant, com una festa de la cervesa... Una festa de la cervesa. L'any passat es van consumir 8.000 litres de cervesa. Vam-ho. Així que, amics, n'hem preparat. És necessari, per això, reservar taula? Perquè algunes vegades el poble espanyol s'ha fet això de l'octubre fes, o alguna cosa així, i la veritat és que per trobar allò que en alguna taula és horrible. Com diu això? Tot i que estarà tot una bona raó, és que pel resident de Catalunya és gratis. Per tant, si no, com diries, podem anar cap allà i utilitzar-hi gratis l'entrada. Com diu el refrany alemany... Si s'ha de fer cua, es pot fer cua, si és gratis. Com diu el refrany alemany, el primer que arriba, el primer que seu! No? Això ja és un clàssic. No és un clàssic. No és un clàssic, no és un clàssic. Perfecte, per tant, el poble espanyol el fes de serveix ha entrat gratuïta pels barcelonins i els catalans. Hi ha alguna altra proposta? Hi ha una altra proposta. També es recomano la Fira de Biocultura, que se celebra aquest cap de setmana. Des del dijous 17.22 diumenge al Palau Sant Jordi. I trobareu exfans de cultures orgàniques, de coses d'aliments sostenibles, però també, a més enllà d'això, 700 expositors, també hi ha show-cookings, de recetes en productes ecològics i concertats de música, que hi haurà una mica de tot. Rumba, guitarra clàssica, instruments, jazz... Pesteta, de la bona. S'ha de pagar a entrar aquí, per això, m'imagino, no? Espera, que ets un midi. No t'ho sé dir, Jordi, sospito que no és gratuïta, en aquest cas. Clar, home, el Palau Sant Jordi... No sé quant costa, sí. El Palau Sant Jordi costa una pasta, no sé quant, però més de 30 euros. Segur. Gràcies, una setmana més. I ens trobem d'Immegres Cabell. D'Immegres Cabell, però m'ha trobat la meva, ara. De fort, Cabell. Adéu. Doncs fem una pausa i, d'aquí és moment, parlem amb l'Albert Cabell d'Educació Canina, avui, de l'olfacte Caní. Cas de la llar infantil d'infants. Això no és seriós, Andrea, va, anem a la qüestió, va. 3, 2, 1. La segona visita serà dimarts a l'estim de la tarda. El nostre corresponsal, de més, pensal, també. Pensa en moltes coses. Des de l'entrada de plató i sortida de plató. Ja ho creu. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, a mi, de més, penya en Comorro. 6 i 20, i ja tenim l'Albert Cabell del telèfon. Albert, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui, una mica més tard, perquè també m'estan parlant amb la Clara, que ens ha fet a la primera hora. Bueno, anem fent. Una cosa que avui vols parlar d'aprendre en matèria, ja, de l'olfacte Caní, de l'olfacte que tenen els nostres gossos. Més concretament, dels beneficis de l'olfacte. Hem parlat ja altres vegades, de l'olfacte dels gossos, de la seva especulitat. I també, sobretot, hem parlat sempre, en aquests casos, de gossos terapèutics, i del potencial que tenen aquests animals, per ajudar-ho a col·laborar en tasques de detacció de les substàncies, d'explosius, per exemple, amb la desgràcia que ha passat al Nepal. Sí, correcte, cap de fet. Surtia una notícia l'altre dia que molts d'aquests gossos, que estan ensinistrats i vaja, experts, han buscat vides humanes, quan hi ha catàstrofes d'aquest tipus, com terratrembus, osenfons, edificis, etcètera, venien i estaven aquí a Catalunya. Hi ha centres especialitzats a casa nostra. A Tarragona, si no tinc valentès, hi ha una unitat que s'ha passat, que és una unitat que està encurtida en aquest tipus de situacions, perquè hi ha altres catàstrofes, també a Amèrica i a Latina, també en la qual, si no m'equivoquen, també van estar a l'1 de setembre, i hi ha una unitat que exclusivament es dedica a això. I lamentablement, té massa feina, molta feina, perquè les circumstàncies són les que són. Continuament ha d'haver-hi, però realment són uns animals que fan una tasca pràcticament impegable. I ho fan, precisament, utilitzant el que sense donar-nos, compta moltes vegades els proquetaris, que ens enganxarem, o no permetem, senzillament, que és desenvolupar el seu olfacte. Com ensenya aquests equips, com ensenyen aquests gossos, a desenvolupar encara més l'olfacte, que recordem que és un dels sentits que més desenvolupats tenen els gossos i principals? Pensa que som milers d'anys d'evolució. Ja no només com a gossos, sinó de la seva herència que té de can i de lloc, que ja és un animal molt evolucionat en aquest sentit, i molt enfocat cap al sentit de l'olfacte. És el més primitiu i el més evolucionat. Llavors, aquesta gent, l'arquistos d'equip, segurament, el que fan és fer un lloc que puc desistir, com fan exhibicions o com entrenen i tal. És, bàsicament, els planteja en un joc, l'animal. Pensa que l'animal tampoc interpreta la mort o la vida, com ho podem interpretar nosaltres. L'animal ha de fer una tasca que per ell no és que sigui un joc, perquè realment se la pren com una feina molt seriosa, però sí que el seu procés d'encinistrament i el procés d'educació, en aquest sentit, va molt enfocat a alguna cosa lúdica, sobretot a principis, quan es treballa amb cadells o amb animals joves. I, en aquest cas, com nosaltres podríem fer alguna cosa també per encinistrar o fer que el nostre cos desenvolupi encara més el tema de l'olfacte? Probablement, més que fer, el que podríem fer és deixar i permetre coses que, segurament, sense donar-nos compte, no estem permetent, perquè, o bé, a vegades perquè tenim pressa, perquè no ens hem fixat en què estàvem passant pel costat d'una cosa que el nostre cos li interessava, i passant de llarg, i no tenim moltes vegades en compte del que el nostre animal vol o decideix en sumar, i per què ho decideix? Nosaltres tampoc... Perdona, eh? Per acabar, que això és que... Nosaltres tampoc podem negar alguna cosa que no estem veient, llavors. Sí que troben alguna cosa interessant en terminar les coses. Com a mínim, si ja estava una cosa interessant, respectem-li, que acabi de fer el que hagi de fer, no haver de refregar-se ni menjar-se, no ens equivoquem, però, si queda de xavlorar una miqueta, no estaria malament. Però una mica la sensació el que teníem a comentar abans, Albert, que som una mica la per contrària, no em sembla, els propietaris en quan aquest tema de l'olfacte hauria de dir aquests cursos que estan especialitzats a suposo que ja des d'un inicis se'ls hi deixa que olorin tot el que els hi vingui de gust pel carrer, però és que, a més, suposo que fan algunes activitats per desenvolupar-ho i potenciar-ho posteriorment. Nosaltres sembla com que, a sobre, quan valora alguna caca o alguna cosa d'aquestes que a nosaltres no ens agrada, és com que la partem, no? És un instint, jo crec, que de propietari, però, bueno, suposo que... És una cosa molt social, també, perquè està molt mal vist, també. I, a més, no és una cosa agradable, òbviament, perquè va fer una mala olor durant tot el camí de tornar de cap a casa, però tampoc crec que sigui una cosa que, especialment, es hi permet. I, per exemple, hi ha el tema de, potser, en sumar coses que fan fàcils. El que sí que fan és un altre tipus de vida més permisiva durant la seva, sobretot, infància i adolescència. I ells mateixos, en aquests casos, arriben a agafar un nivell de coneixement de tot el seu entorn i de diferents situacions per les que fan una moure que no els hi han de dir el que està bé i el que està malament, perquè, segurament, s'han equivocat molt de petits, però se'ls hi ha, per mi, d'equivocar-se i tornar a fer-ho de manera correcta. O, senzillament, si han tastat una planta que era batinosa, i els ha picat la boca, no se'ls ha dit res, però segurament ja no l'han tornat a menjar. Clar, n'ha pres una mica de les seves arreles, no, justament, en aquest cas, deixant-lo fer, per ell mateix. És com, per exemple, a molts propietaris, quan un gos es menja un paper de clínex que hi hagi per terra, molts es posen a les mans al cap i alguns, per desconseixement, de la que pensin que el seu gos es pot arribar a pagar, amb el que pugui contenir el clínex, segurament, jo no vull dir que sempre que facin el gos de permetre, perquè segur, si és un gos que ho faci de manera compulsiva, tampoc ho li hem de permetre, perquè ja estarien parlant d'una, amb un problema. Però si ho fa de manera ell, estudiant, olorant, sabent més o menys el que té, entre davant... El gos em passarà una cosa que no estigui segur, que el gos no li farà mal, però sí que estem parlant d'un gos adult. Què és el que poden ensumar i que no, sobretot quan són petits? La llengua és propietària, personalment, i hi ha moltes vegades que cantonades de carrers en fa poca les ensumi molt, perquè no sé mai qui ha pogut llançar el que hi ha allà. Jo no sé si alguna persona li ha donat per llança materrat, alguna cosa, aquestes per les cantonades, i clar, si el gos ensomeix això, ja no per ell que després ho aprengui, no, i no ho torni a fer, sinó per mi que l'enxur que em puc endur és important. Aquesta por és sana, i és la que haurien de començar, i és una altra, una altra. A França hi ha moltes vegades ho poso, perquè és una cultura, quan agosos, que va una miqueta més avançada que altres part, sobretot a nivell d'Espanyol, i a la cas i tot. Perquè senzillament tenen més en compte el fet que quan agoga a fer un cadell, hi va a posar-li les primeres vacunes o a la terinar, i ara hi planteja totes les qüestions enfocades en aquest aspecte. Li pregunten, per exemple, per dasar sobre la cuina. Això és normalar i exigent de这. Tenen una situació delicte i hi tenen vius. Que sí que hi poden devagar determinades coses, eh. Què passa si el gos t'azuma determinades coses. Us meniende una cosa, que potser pot ser formular, o darèna o alguna cosa que li pugui s'entena malament. Aquesta por, que és vegetables, li treuen de seguida, però li treuen de ben juvenets, No sé si s'ha d'anar a l'estat espanyol o a l'estat espanyol. No sé si s'ha d'anar a l'estat espanyol o a l'estat espanyol. No sé si s'ha d'anar a l'estat espanyol o a l'estat espanyol. No sé si s'ha de fer una feina en aquesta conclusió. Com que ja he tastat això, ja no tinc la necessitat de tornar-ho a fer. M'ho empermeix i visc que no és algo positiu ni bo. Hem d'anar molt en la línia. Sobretot quan ja tenim un animal que ho fa de manera compulsiva, el moment de ni permetre-ho tot, ni prohibir-ho tot. Segurament el bon estragós estigui així, perquè li hem prohibit tot. I ell té la necessitat imperiosa d'exturar, menjar i provar textures encara. Sí, dit això, Albert, també has enamorat... Ai, han enamorat, han nomarat, perdó, una petita llista d'efectes positius que té el sentit de l'olfacte en els nostres companys peluts, que dius tu. Comencem pel primer, que és reduir la quantitat d'estímuls visuals de manera immediata. Clar, quan pensa que la primera imatge que s'ha de fer, quan penses en un gos que està ensumant alguna cosa, quina és, en un cap cap a baix, en un cap mirant el terra i ensumant alguna cosa. Automàticament, aquell animal ha desconnectat de la seva realitat més propera, que en la majoria de ciutats són cotxes, ambulàncies, potser motos, viscis, terminant... És un segon que es permet de desconnectar d'allò i s'entratzen una cosa que també és el segon benefici que és molt interessant de cara a l'animal, que és indueix a la concentració, el sentit del permetre... És un altre gos olòric, una cosa que l'interessa molt. Sí, indueix a la concentració i a la relaxació, també, no? Hi ha la relaxació, exacte, també, perquè una cosa porta a l'altra també, nosaltres també estem concentrats i ens interessa molt allò que estem llegint, imaginem-nos que ens trobessin pel carrer quan anem per Barcelona o per Sant Just, que ens trobessin pel parc per un banc, una nota o un dibuix molt xulo dedicat a algú, perquè aquesta curiositat d'ostresquí ja haurà escrit aquí, qui ho haurà dedicat i altres, aquestes problemes, són segurament... Probablement poden ser similars a les que poden tenir ells a nivell de olors, com quan estem parlant de olorapípis, o olorà cantonades i faroles que estan molt marcades, d'empatir-te una mica en el sentit de dir que no ens agrada que... No és un lloc on a mi m'agradaria estar mateix a un dit d'aquest puesto, no m'agradaria estar aquí, però he d'entendre també que el nostre animal té una màquina d'enxumar, molt interessant, que li està donant molts matisos a aquella situació. Més efectes positius, l'olfacte està vinculat a la memòria, per tant, un gos o gos a casa que utilitza bé el seu nas també treballarà la memòria i probablement aquest animal pateixi menys de generació neuronal amb l'edat, o com a mínim serà una degradació menys pronunciada. Exacte. És interessant, també és una dada que no és que sigui de moment, perquè no conec escudis que vagin directament relacionats en aquesta línia, però sí que la meva experiència és molt clara, que són animals que, simplement, animals que conviuen o viuen d'una manera més natural del camp, que tenen una vida més rural, per entendre'ns, més de gos, arribant a una longevitat més propera que els 20 anys i alguns arribaran a superar els 20 anys, una manera per què jo he conegut i m'han traslladat molts propietaris, d'una manera molt més sana. No és un gos demanciat, no és un gos deteriorat, però de rat, però no és un gos amb problemes de comportament o amb misteries o amb problemes que, inclús, amb gos que he conegut a Barcelona, que acaben amb això, amb síndroms que és molt similars a el que nosaltres podem considerar els timers, o com no me'n recordo, però amb un tècnic que té, que també no és ben bé el timer, valés demèndia senil, és exacte, que són una sèrie de síndroms que tenen a veure amb la perda de memòria, amb situacions que realment no són naturals en ell. Després també, el factor dius que millora la confiança i la seguretat en un mateix, especialment, i important en els animals que són insegurs o porucs. Sí, perquè és una situació molt que habitualment un gos animal, un animal insegur, intentarà olorar, però de seguida que nosaltres tibem una miqueta o donem un pas, que, per endavant, el nostre animal continuarà a nosaltres, no posa la problema. Però s'ha de permetre especialment aquests animals, perquè és una manera que estem parlant d'agafar aquesta confiança, permetre això, que per al nostre animal, sobretot que parlem de gossos adoptats o gossos que porten poc temps amb nosaltres, perquè de seguida el nostre animal confia en nosaltres, que ell tens, que en realitat és el seu temps, també. I ja per acabar, tu dius que també l'olfacte millora la relació o el vincle entre les persones i els gossos. Sí, perquè ens permet, són moments que ens permet enobservar el nostre animal en una situació molt natural, i inconscientment és molt probable que l'estem coneixent més. Potser està pensant que el nostre animal és molt nerviós i que apena és capaç i conscient del que té el seu entorn, i quan se li comença a permetre que aquest animal olori, hem calma i hem tranquil·litat, potser no el primer dia, però el segon i el tercer dia cada cop més, veurem un animal que podíem veure, si li podéssim ulleres, podíem estar parlant d'un intel·lectual, que diguem que ja hi hagi allò que troba i que s'ho intenta prendre de memòria, perquè és una situació molt natural i molt interessant per ells. Són només 5 dels beneficis que té el sentit de l'olfacte en els gossos, però de fet també, Albert, ja per acabar, tu dius que les persones també gaudim amb els beneficis que tenen a veure amb el nostre nas, només cal pensar, per exemple, en tècniques de respiració, com el llogue. També, quan algú té una crisi d'ansietat, se li diu que respiri de manera determinada, i fins i tot els runners sabran que si respires només per la boca, fins i tot et canses abans. Per tant, l'olfacte i el nas, un sentit que de vegades hem de ser conscients que el tenim i utilitzar-lo, però, perquè clar, com que el fet de respirar per nosaltres ja és com instinctiu, i és natural, de vegades posar una mica la consciència i la respiració pot anar bé per nosaltres. I tant, molt completament d'acord amb tu, Jordi. Molt bé, doncs Albert, ho hem de deixar aquí moltíssim. És que, si no, la setmana que ve no tornes, vull dir que... Albert, moltes gràcies. Ens trobem, no, a la setmana que ve, d'aquí un paio de setmanes, perquè a la setmana que ve tindrem la Rosa Arts, a l'espai d'educació canina que vagi bé, i molt bona tarda. Molt bona tarda.Molt bon dia.Molt bon dia. Bé, avui sigui 35 de la tarda, una mica més tard, el que és habitual, pot anir-me l'Èric Pomar ja aquí a l'Estudio de Ràdio. Éric, què tal, com estem a la tarda? Oh, la bona tarda, l'Èric. El Pomar, el Pomar. Éric, tu no vas estar una estiva racu fent una secció? És que ara m'ha vingut un flaix, ara. M'ha vingut, el fa molt, ja, no? Ah, sí? Però quina te n'hi ha, home? És la de l'Aixó?Sí, sí. Doncs jo benet.Sí, va cobrar una mortarada, va cobrar-se. Molt, molt famós.Molt, molt famós. La gent li deia, eh, l'Èric de racu. Ai, ets l'Èric.Sí, sí. Bona, escolta, va, avui l'Èric el tenim per parlar com cada setmana d'aplicacions mòbils. Comencem amb l'aplicació de setmana. Ens portes Opera Mini. Que, de fet, no és que sigui una aplicació per saber jo què sé on s'ha fet Madame Butterfly aquí en Teatre del Món, sinó que Opera és un navegador per internet, com el Chrome, el Firefox o el Explorer, i que, de fet, també podem utilitzar-lo al nostre mòbil. Doncs sí. I ara mateix és el que més estic fent servir per què? Sí, perquè porta una funció...Més que el Chrome? No, però jo l'estic dient al mòbil, eh. Sí, sí, el Chrome també, pots agafar el mòbil. Sí, bueno, jo en el mòbil fins ara feia servir el Safari. És el de l'Apple.Sí. Ara feia servir l'Opera.Que no tenim una altra. Però l'iPhone no podeu tenir Chrome? No, sí, pot fer-ho.És el que ve per d'afecte, no? Exacte, però jo fins ara estava fent el Safari. I l'Opera, per què t'agrada més? Perquè porta una funció que és superinteressant, és l'hora de fer servir-lo amb el 3G, diguem, quan no estem en wifi, porta una cosa que tu quan entres a una pàgina amb una vegada normal, el que et fa és descarregar-te tota la pàgina aquella. Perquè si tu vas baixant, que se't vegi tot. Doncs aquest, no, amb aquest, l'hi pots seleccionar el que vols descarregar, per exemple, jo t'he imposat que si entro en una web només se'm descarregui el que m'entra a la pantalla. I si vas baixant, que se'm vagi descarregant. Ah, molt bé.Molt bé, que jo ho faig això. Ah, i tot d'acord. Sí, 10 segons, baixant-te tot. I doncs gasto tants mires, clar. És per en Casca Reggae, que trigues a fer el vídeo. I també porta fotos o porta vídeos, i llavors jo he de clicar sobre el vídeo per a Casca Reggae. Doncs escolta, no és mala idea, eh? O per a mi, i a més m'imagino que deu ser gratuïta per l'entret. És gratis, està molt bé per la gent que no té molts megas. Passem ara al joc de la setmana, perquè ens portes com miots. Tu dius que és un joc molt ben pensat, al com miut. A veure, explicant-te, què va. Representa que ets tu, estàs en un barri. I llavors has d'agafar un cotxe i l'has de portar fins a un carrer. És una altra carrera que et representa que és la sortida. I llavors, un cop ho has fet, te'n diuen que n'has de portar una altra, cap a una altra carrera. Però no és, acabo un i començo una altra en una altra partida. Si no és tota la mateixa partida i quan jo estic conduint un, és a dir, jo primer de tot... Apareix l'altre, no? Exacte. Jo conduiré un i ja estaria l'he portat. Però quan començo a conduir l'altre, es veu aquest que acabo de portar fins a l'altre post. A part, em vol dir que si tu has fet una primera partida amb un cotxe per al carrer I i al carrer X, després has de portar el segon cotxe, has d'amitar-te a no xocar-te amb el cotxe U, per aquests carrers que has passat, per aconseguir tot que el segon cotxe, en aquest cas, tu n'hi ha arribat a la sortida. Ah, molt bé, eh? Sí, molt bé. I al final t'ajuntes amb 20 cotxes i que hi fas allà. Home, com ho coneixes? És que t'entretengui una mica, no? I tot allà les teves hores has passat amb el que em miro, segurament. Íric, i que, de fet, pots portar cotxes, motos, ambulàncies, en lloc de jala, una mica de tot. Per tant, és el clàssic joc de cotxes de aparcar i desaparcar, o què? Sí, més o menys. No té res a veure. Ah, bueno, no ho sé, eh? No ho sé. Volguis o no has d'agafar el cotxe i les has de portar un puesto. I que no et xocis, no has de xocar. Sí, xoces, el que et fa és anar baixant la velocitat del cotxe. Clar, no pot ser això. Volguis o no tens un temps, tens un minut. Quan parlem d'aquests jocs de aparcar, què ens referim? Doncs, per exemple, hi ha jocs d'on has de aparcar un autobús, sense tocar amb... Però les són molt rudimentaris, moltes vegades, en un pàquing de cotxes. Hi ha molts, hi ha molts. Ja, però jo he jugat algun d'aquests i no... Aquests que són... Bé, si l'Èric ens el recomana, sap alguna cosa. Vot de confiança, per l'Èric, com miut el joc de la setmana. El pàquing, els més descarregats, comencem pels sistemes operatius i os, per iPhone, iPad, etc. L'Apple Store. En cinquena posició trobem el Candy Christ Saga. Sí, res a dir. En corda posició tenim el Candy Christ Soda. Exacte. Saga, que és l'última de les versions. I en tercera posició, oh, curiós, trobem el Commute. És molt curiós. Aquest que hem rescomentat. En segona posició, Clash of Clans. Ja fa moltes setmanes. Més descarregat de Play Store. El Saga, que ets també. Per cert, preguntados. Primera posició, que és com aquesta trivia. La gent fa preguntes, pot jugar entre ells i tal. Jo he buscat preguntados, avui, al Play Store. I, oh, sorpresa, no l'he trobat. He posat preguntados i em surt trivia-crack. Però no és això, no? Preguntados truco final, és aquest. Tampoc. Però jo no sé què passa, que estic posant preguntados. Preguntados, per com sona. Però busques en els gratuïts. No, busco a tothom. Clar, no, perquè és gratuït. I és més, ara acabo de veure que els preguntados aquests ja han fet l'aplicació especial per el rellotge. Doncs escolta, mira, ara us ensenyaré quan sortir fora. Poso preguntados aquí a la Play Store, que tinc de Google, Google Play, i no... Doncs si he entrat abans de la tablet. Ara m'ho miris, això era i perquè no... Bueno, ara duré. I després també passem ara a la Play Store, els més escarregats per Android. En cinquena posició trobem Clash of Clans. Això, els Apple, que estava a la segona, que vol dir que els Android juguen menys aquest tipus de joc que no... Que se les carrega menjant. En quarta posició, el Commute, que era aquest joc de moda, que també m'ho baixaré d'aquí una estona, per veure què tal. En tercera posició, el Candy Crash. Normal. Bé, en segona posició, el Candy Crash Soda. Exacte. I en primera posició, a preguntados. Per tant, potser avui és un dels dies que ja... que sembla més als jocs més escarregats, tant per l'Apple Store com a la Play Store. En fi, anem cap a l'aplicació Friky de la Semana... Perquè avui ens portes una aplicació que es diu... Me Comi Unes el Chipapa. Sí. A veure, sí, Eric. L'heu escoltada, no? No. No has escoltada la cançola? No. Busca-ho al YouTube. Està al YouTube? Sí. Me Comi Unes el Chipapa. I que és una cançó d'aquestes sud-americanes. Sí, bueno, és d'un nano. Tenia 10 anys. Que surt amb la samarreta, fent el tonto... i en Me Comi Unes el Chipapa, Me Comi Unes el Chipapa. Ah, i hem fet un mix d'aquestes amb música. Sí, bueno, però ara hem fet... A veure, es posa la Júlia. Fa 3 mesos que es repenja... És un vídeo que té més de 2 milions i mig de reproduccions. I surt un noi... En Me Comi Unes el Chipapa, que és com una cançó d'aquestes sud-americanes. I més que ve en la garanta, perquè en moments els sou balarajosos. Ja està. A veure una cosa. I això té més de 2 milions i mig de visites a YouTube. Exacte. I de fet, ha sigut viral, ja funcionen molt bé, i acaben de treure una aplicació amb aquest noi, que és un noi que, per cert, està a casa seva. O, bueno, un lloc... Un noi, com una cortina blanca al fons, no porta samarreta. I sembla una mica... Ugo Xavi és repetit, eh? No sé si... I va com una mena de samarreta, i amb uns pantalons de fesport de color blanc i una línia vermella al lateral. Aquest noi, no sé com es diu, i de quin país és. Tampoc no ho sabem, no? No, no, no, no. Vull escoltar, sí. Me Comi Unes el Chipapa, y qué cosa tan sabrosa. Y me quedó en la garanta... Mira, ara què dius? La persona. Molt bé, aquest noi, bravo. El tio aquest que va fer la cançó del calor, eh? Doncs també era feta. Ah, del xarxipapa?Sí, sí. La busca?Sí. I va al legardo. I ha fet una versió del xarxipapa. I tot això que hi venia, perquè és que ara no... Bueno, de l'aplicació ara...Sí, sí. Me Comi una xarxipapa. Sé com una xarxipapa. I qué cosa tan sabrosa. Me Comi una xarxipapa. Me Comi una xarxipapa. Pa, pa, pa, pa, pa, pa. Me Comi una xarxipapa. Doncs atenció, perquè porta més d'un milió de visites, eh? Aquesta versió del legardo. Me Comi una xarxipapa. I l'aplicació mòbil que ens recomana és que és... anar també jugant amb els alxipapes o com funciona. Sí, doncs tu veus, nena, què? Que s'ha de menjar s'alxipapes, i llavors tu ho has de fer. Perdona, perdona, què és una xarxipapa? Mira, jo suposo que és... no la sé vist mai, eh? Salsi, salsi, salsi, salsi, salsi, salsi, salsi. El que n'hi ha, no diu salsi, diu xalsi. Xalsi. Xalsi. No, diu salsi de salsa. No, no, de salsi, salsi, salsi. En patata. Jo crec que és una patata amb una salsi al mig, o alguna cosa així. A veure, a veure, a veure. I llavors l'aplicació en què consisteix? Doncs tu veus a la pantalla que et van venint salsipapes, d'acord, i gaseoses, i després també et venen una mena de cogombres. I llavors el nano, i li han d'arribar les salsipapes i la gaseosa, perquè també diu que no se queda la gaseosa. D'aquí uns anys aquest noi que... Els cogombres no saps com menja. Aquest noi que patrocinarà una cadena de menjar ràpid, de Mèxic, o d'estats Units, o d'algun lloc, com aquell de la Nintendo, que es va comentar l'Àngel, que també s'ha fet superfamot, i llavors triomfarà ja per sempre. En fi, Eric, moltes gràcies, una setmana més. Que vagi bé, bona tarda, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb el Sergi Arrada, del casal de Joves, per saber quina recludes tenen programades per als proper dies. Fins ara mateix. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de mena. I tant de 8.1. Gràvio T'esper. Gràvio T'esper. Gràvio T'esper. Gràvio T'esper. Veus de la perròquia? Veus de la perròquia? Veus de la perròquia? Per a una viscuda. Un dels espais de la presència de la perròquia a ràdio d'Esber. De les veus que voldríem que fos càlida, acollidora, amiga, com la del mestre. Us esperem als dimecres a dos quarts d'avui del vespre i als dissabtes a dos quarts d'onça. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Gràvio T'esper. Gràvio T'esper. Durant de 8.1. Gràvio T'esper. Un home, unes idees, un color al blau, unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruís. Bona tarda! Què passa, Camarero? Com va tot? Camarero? T'he intentat fer una salut així xula, guai. No li he fet el pes. Vaig a provar un altre. Què passa, mecànico? Escolta, perdona, perdona. No sé quina era pitjor. Sergi, t'estàs burlant de la meva... de mi? No, no, no, no, no. És superdivertida que s'entrava. No, busco que sigui divertida, original, diferent. Original, eh? Espontània, no caure sempre amb una la mateixa. Penseu aquí que se'n passa de fer un mort, de tot. Escolta, tu, un mort. El carnal de joves aquesta setmana, que és el que teniu preparat, m'imagino que el divendres obriu, no, a tope i tal. El divendres tanquem. Ah, vaja. Què no ho feu? Perdona. El divendres és estiu. Silenci un moment. És la Mònica. Hi ha una bronca. Perdona, hi ha una bronca al casal de joves, ara mateix. No, hi ha una reunió. Ah, doncs és la Mònica Parra. Sí? Que malament pots passar? No, perquè estem parlant de coses serioses. Per favor. Escolta, Mònica, és un moment al Jordi de la Ràdio. Ja, però ara sí mecánico. No, mecánico ni camaneiro. Tu, antes, molaves, tio. I ara ja no vols molt estar la Mònica Parra, no? No, avui estem parlant de coses serioses. És que jo volia preguntar a la Mònica i està fotent bronca algú. Que no, que no és com fotent bronca ningú. Que com que la Mònica té aquest to, a vegades, que sembla que... Ahà. És igual. Escolta, Sergi. Què fas? Què fas? Què t'has fet? Doncs mira, avui he sortit del despatx. Estava a la sala trobada, que estan jugant aquí a d'Aus. Un jo que és jugant molts d'Aus. Sí. I per això ara sentia un altre soroll de fora. Acabes d'acabar. Perdona, una cosa, però hi ha molt activitó del casal de Joves, aquesta hora de la tarda, com podem comprovar. Hosti, està top, no? Bueno, moltíssima, ja t'hi he dit. Ja ho veig, ja ho veig. Hauria hagut de sortir de la sala habitual per fer la reunió, que s'hagin comunicat i en silenci, perquè hi ha una reunió. Anem a la qüestió. Què hi ha preparat, de cara als propers dies, el casal de Joves? Dimentres tanquem, ho teniu superpreparat. Ja, ja, ja, això ja fa setmanes. Jo paro de joves, doncs. Bueno, anar a la manifestació de l'Ubamaig. Ja, ja, de treballadors... Per entre l'Idingna i aquestes coses, no? Bueno, si obríssim, potser es muntenien uns piquets a la porta del casal, no? Clar, per això, nosaltres no. Però el dissabteviador sí que obrim, eh? Amigo, i què feu el dissabteviadors? Tenim un juguer de sala, que hi ha un acte d'aniversari i tal. Qui és casa? Daniel Bartari. Qui fa anys, qui fa anys? Doncs una persona que ha llogat la sala. Però això es pot fer, el que és el de Joves? Sí, juguem a espai. Ah, no sabia jo això. Són les que es lloguen les sales. I quant costa llogar, per exemple, la sala de dalt? Depèn de si és entre la setmana, cada setmana, en horari del centre, a la nit... Per exemple, un dissabte... Hi varia de matí a tarda? No, hi haurà un dissabte a la nit. Jo, si vull muntar una faceta, per exemple, el rotllo privadeta i tal... Com costa? Ara menxampes, perquè està a la web, però el tema dels juguers es porta a la Montse, la directora. Si no, que és altra joves.com. Exacte, ja. On surten les coses que fem, no? I un altre espai que és juguer de sala. Ah, molt bé, eh? Molt bé. Però el problema de fer un dissabte a la nit és que has de jugar un concertge, també. Ja, això, increïble. Clar, segurament, potser un dels juguers és més car, no? Per llogar una sala del casal? Sí, i també és més car. Ovidi, que és més car. Ovidi, clar, perquè la sala d'autopia és la gran, la grossa, que hi ha a vegades normal. I si es volgués posar música o alguna cosa d'aquestes, també, el material, és possible llogar-ho? Que nosaltres deixem, per la sala Ovidi, que és la de dalt, un equip de so, que per la sala Ovidi ja està bé. També tenim nevera, taules cadires i tal. Perdona, estic entrant a la pagina web, que el sap bé... Sí, a servei, a servei d'obert de sala. D'obert de sala. Mira, ja ho tinc. La sala d'autopia diu que costa 20 euros la hora en una horària habitual. Escolta, no és tan car, eh? No. No, ho dic de veritat. O sigui, 20 euros la hora no està malament. Són els mateixos preus. Es va fer, entre tots els equipaments que jo, en espais, com ha dit molt bé la teva companya. Estic malament, sí. Es van posar d'acord amb els preus de tots els equipaments. I tots venen com uns preus similars, apanent dels serveis o de les sales que jo ve. Clar, ara, a sala d'autopia, dins de la dorma normal, 20 euros. Tu te'n vas a un cap de setmana o en festiu a la nit, que a la nit jo entenc que és que a partir de les 8 o 8 hores... No, a partir del tengament del centre, a partir de les 10. A partir de les 10, 50 euros la hora. La sala gran, l'autopia. Jo, perquè entrarà també al concert, ja. Segurament, segurament, perquè hi ha més i extra de la despesa elèctrica, que això no sé si va part. No, l'extra és perquè tenim un joc d'il·luminació del senari i en plan de teatre, ràbia, concerts i tal. Si ho volen, han de pagar l'extra. Unes canons de llum i tal. I després, també, en diures especials, que ja no sé què és un dia especial, si no és... 31 de desembre o de gener... Doncs aquests val 71 euros la hora. La sala gran del Casal de Jóves. Després hi ha, per exemple, una concerteria també barucat. Hi ha diferents preus que també t'ho pots muntar de manera, perquè, clar, has de comptar si hi ha concerteria, si hi ha neteja. Lloguer d'equip de son, naver, el equip tècnic... Ah, mira, doncs, per el que m'estàs dient, no està actualitzat del tot, és que ara, al maig, canviem la web. I per això no s'ha acabat d'actualitzar, perquè ara tot el que és la naver, amb tots els compliments aquests, ja entren dins d'alt terra. Home, que va perfecte! Fergi, millor m'ho posa, per quan faci la meva festa privada un dissabt de la nit. Doncs tot això ho podeu trobar a casaldajobes.com, una web molt xula, i que, com veieu, va ser la primera en ser registrada, com a casaldajobes, amb aquest domini, a Catalunya. Som els més xus de tot, aquí, a Cent Just. Doncs canviem el disseny completament a partir del maig. Què dius, ara?Sí. Però és que esteu malalts de canviar la web, no? Que a dos mesos la canvieu, o m'ho sembla a mi? No, només eren els sliders. Aquesta era la publicitat, aquesta que surt al principi. Però ara canviem completament el disseny, perquè estarà completament adaptada per la internet mòbil, no? Molt bé, molt bé.Per les tablets, els mòbils i tal. I canviar tot, canviar tot. A partir de la setmana aliment ja la tindreu. Ah, val, eh? Doncs espera, ja ens en parlaràs el diner que ve, no? Ja la miràvem, la rapat... Això passa. Hi ha un que ha perdut, eh? Hi ha un que ha guanyat. Un que ha guanyat els dous del casal. Bueno, escolta, Sergi, no et molestem més, doncs, moltíssimes gràcies, una setmana més, i que vagi molt i molt bé, eh, que tinguis un bon... Fas por, alguna cosa, tu? El què, perdona? Vinga, Sergi, que vagi bé? Que l'estam parlant amb l'altre, que marxava. Tots com els robiners, si no, aplaïllom, m'he a burro. Que això ho deia ells. Sergi, que vagi bé, que tinguis un bon por, no, si em fas o no, i que vagi tot bé, senyor. Que et vagi bé igualment.Vinga, una abraçada. Bé, bona tarda, bona tarda. Ai, senyor bé, ja acabem el programa. Ja estem a punt d'arribar a la setmana tard, Cristina. Si la penya del morro tingués molta audiència, avui que seria trentintòpic a Twitter. Només perquè me la tornis a posar... Salchipapa.Salchipapa? Home... Vols que et posi la cançó del Salchipapa? Sí, i em penso descarregar el joc. Queda el nen que menja les salchiches i les pagodes aquestes. -"Salchipapa". -"Salchipapa". -"Salchipapa". -"Salchipapa". És com el calorets, però hi ha més de... Messo de maritano.Sí, gastronòmic. Métxicano. En fi, doncs amb el salchipapa, mirar, avui ens acomiadem cap Parcel. -"Salchipapa". -"Salchipapa". Hauríem d'aprovar-la.Hauríem d'aprovar-la. Hauríem de fer una vegada un logaritme de què és el que fa que una cosa sigui viral i funcione, més de 2 milions i mig de visites a YouTube. Perquè jo, encara, aquesta fórmula... No la acabes entendre. No la acabo d'entendre i no el conec. En fi, agraït tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro d'avui, l'Andrea Buen, els serveis informatius amb les notícies dels enjuus, l'acada nervión amb la Time Out, la Neus Garrufe, que ens ha vingut a explicar el miracle i la felicitat de la vida, juntament amb la professora de joc que tinc per aquí, i a la següent hora de la verca paper i educació canina, l'Èric Pomar amb les aplicacions mòbils i el Sergi Arrada amb el casal de Joves. I el Carlos Hernández, també, que han fet la previsió del temps. I, com sempre, el feixat i el feixos del programa. La Cristina Vargas, Cristina, moltes gràcies. Fins demà que vagi bé. Fins demà que vagi molt bé, i qui s'ha parlat també, Jordi, d'un moment a complir com cada tarda, coneixem ara amb l'informatiu vespre amb l'Andrea Buen o... Adéu-siau, bona tarda. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns Ràdio d'Esverns