La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
#76 - La Penya del Morro del 6/6/2012
...música... En directe, amb atent des de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. ...música... Què tal, com esteu? Bona tarda, mig amigues. Vinc al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec, que és a la set. Això és la penya del morro. Gràcies, gràcies. No, a vosaltres, de debò, gràcies, a vosaltres. Avui, públic, vingut de la Palma de Cervelló, aquí i prou. Aquí i prou, veus en Just, que l'he vagat. Gràcies per venir, merci. I també, tot la gent que t'està veient a través de ràdio d'Esvern.com, i del xat, i també que ens escolta a través del podcast o de qualsevol història tecnològica. Carme Alberto i bona tarda. Bona tarda. Què passa? Què t'ha passat? Què t'ha passat, Carme? Volíem saber-ho. Què passa, Carme? Què passa? Què ha passat? Què ha passat? Que no he saludat amb afusilitat. Amb el bona tarda, de la gent, jo sóc molt intuitiu. Encara no he fet tan bo que el cafè, igual que ell. És el mateix que ell. I per què no fas cafès? Perquè avui... no crec que expliqui la meva vida. Per què, què passa? No he tingut temps de quasi ni de dinar. Volem saber? Fem una nova part de la vida de la Carme. Mira. Carme. He anat a trànsit. Saps, DGT? I què? Sí. Havia perdut el carnet de conduir. Has perdut el carnet de conduir, no? La gent de la palma serveix jo com t'aplaudeix. Molt bé. Llavors he pensat vés-hi, perquè, si no, un dit multenant total he anat a la DGT. He triat 10 hores perquè m'he perdut. És molt difícil. On està la DGT? A la campana. Desenjust? No. La nova escola, que li diran així. L'antica escola Montserrat. Allà, en una zona de Barcelona, que no em conec, m'he perdut molt per a l'hospitalet, etcètera. Ah, per a l'hospitalet. A la Gran Via, vols dir? Exacte. T'ho acabarà passant a sardar? Sí, però m'he perdut en mitja d'hospitalet. Llavors, allò que t'has d'esperar, aquestes paraules que passen, i no he tingut temps de dinar amb temps i fer cafè. T'han donat el carnet, com a mínim, o què? Bueno, m'embroto un provisional. Això la gent li interessa molt què passa amb el provisional. És bàlid o no? O sigui, serveix com a document acreditatiu de coses... Serveix per dins de l'estat espanyol. Ja està, no? I a cotxes de lloguer depèn de la companyia. No t'ho poden assegurar ells. És que m'interessa molt aquest tema. Gràcies, Carme. Gràcies. Avui el programa... Atenció, perquè prepara la música, si... Bé, espectacular, perquè avui no és divendres, però parlarem de cinema que ens dia a veure el Dimecres. Jordi Roca. Com és? Jordi Roca, Jordi Roca, és l'úmer ben bé als divendres. Jordi Roca, Jordi Roca, però avui és Dimecres, per al cinema, ah, jo està avui, perquè el divendres no pot venir. Jordi Roca, el cinema, i els treballo l'Èrgi de tots. Jordi Roca! Però, i què faràs divendres? Jordi Roca, què? Què farà l'altre del cinema, divendres? Ell, doncs no pot venir. El programa? Moltes coses. Portarem actors que avui estrenen a la Salatrium de Barcelona. L'obra... Ah, molt bé, eh? Ah, sí, sí. Gràcies, gràcies. Qui són? Qui són? No, no vols anunciar. Sí, sí, sí. La Paula Blanco, César Torrecillas, Alberto Díaz, Albert Prats... No està bé, que és mà. Doncs que no estem parlant del contingut de divendres. Perdó. El cinema amb el Jordi Roca. A mi també, a la segona hora, noves tecnologies. Serveis tecnològics, que es porten molt ara, això. Amb l'Oriol Jiménez i acabarem el programa parlant de la publicitat amb el Paul Rigabert i l'Anna Macies, a l'espai del reclam. Bona tarda i benvinguts a la penya del... Mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò. Has vist quin efecte amb l'esturro? Sí. És fàcil de fer perquè només puja i veja música. Mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò, mò. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, de més, penya en comú. Vinga, Carme, per on començem les notícies de senjos? Vem-t'ho. Comencem parlant d'educació. Aquest matí hem parlat amb Lliçge Montfort i d'educació. I hem parlat una mica d'aquests temes que és que l'Ajuntament de Sant Justa s'ho mirà la major part de la reducció de la generalitat. Tant l'aportació per les escoles Bressol és el que es va aprovar també la setmana passada, cosa que significa que les famílies també contribuïen, però amb menor mesura acompanyen la reducció d'aportacions, perquè la pujada que es va aprovar és de dos punts per sobre de l'IPC. Això vol dir que pujaran els impostos als veïns de Sant Just, o directament... No, no, sí, la matrícula. Si les famílies que hagin d'aportar els seus nens a l'escola Bressol, t'ho dic, si vols, amb xifres absolutes, es passarà dels 200 euros que agosta ara, doncs, a 212. I el servei de menjador s'incrementarà 5 euros al mes. Per tant, s'ha intentat que fos un increment menor... Muderat, no? Tenint en compte que la reducció... Però ningú li agrada que pugin les coses, eh? No, no, això. Perquè la generalitat no ha posat els diners. No portarà entre un 30 o 40% menjar que ha portat fins ara. Llavors, m'imagino que un 20% el porta a l'Ajuntament i el que falta ho porta a les persones o a les famílies que paguin la matrícula, o el diner. Sí, el percentatge no el serà el tot, però, en tot cas, la major part, l'assumell és en aquest cas, l'Ajuntament. El regió d'educació considera més que d'aquesta manera el que fa la generalitat és posar en perill aquest model de confinançament de l'escola Bressol. De fet, fins ara ja hi havia una... O sigui, funcionava 3 bandes, aquest finançament. Era famílies, l'Ajuntament i la Generalitat. I ara, la Generalitat redueix substancialment la seva partida, cosa que fa que s'ajudeu a augmentar les altres dues, una més que altra, en el que s'enjusten. I... Què passa?El regió d'educació també... Lluís Bonfort, home, Lluís Bonfort, que sempre ha portat a esticar ara, no? El Lluís Bonfort! També s'alimea a favor de les reivindicacions de la plataforma de la Comunitat Educativa, que recordem que ahir van concentrar-se en centenar de mestres, mares i pares i alumnes, a Can Genestar per protestar contra les retletes en educació, que es va mereixar un manifest i que el va llegir el poeta Joan Marguerit, ahir a la tarda de Can Genestar. ¡Morra! Un quart de cita a la tarda, continuem repassant notícies de Sán just. Quin és el primer, el proper tema calent que tocavem? Doncs parlem de l'Església i Lluís. Ui, això és molt calent. No, no, segon dic calent, vull dir molt calent. Posem una mica... no, no tant, no tant, no tant, no tant. No he dit líbido, eh. Eh, eh, eh, Carme, perdó, eh. Posem una mica en comptes, perquè suposo que estareu al casto i els uents que la setmana passada ens va aparèixer de nou aquest tema, que l'Església està exentada de pagar líbids, tòtica, algunes parròquies... Com també els partits polítics o enegers... Entitat, sense nens de lucre, sí. Correcte. I llavors el que hi ha... L'impost, perdona, que no ho sap. El que hi ha de patrimoni, eh. Que la gent pot fer de l'edifici on estan llogats o on sigui. Doncs sí, la setmana passada més a Randa, això, el que va sortir és que la diòsisi de Sanfaliú, que compta amb unes 120 parròquies, doncs algunes d'aquestes parròquies, no recordo el percentatge, va ser una xifra alta, es veu que portaven molts anys que sí que havien anat pagant líbi, per tant, doncs, que es van saber a Randa, això, que no calia que ho fessin. Porta una cosa, perdona, no, no, no, només dic que... Hi ha gent que està comentant coses al xat, d'aquí us moment respondrem les vostres preguntes, d'acord, gent? En tot cas, la parròquia de Sanjós-Divastó no ha pagat líbi, tal com marca la llei, és una de les poques parròquies, com deien, de la diòsisi, de l'escriurecat, perdó, que no ha pagat aquest tribut, perquè moltes altres, com deien, no sabien que n'estaven acceptes. I Mossèn Joaquín Rius, en aquell matí, és el rector de la parròquia de Sanjús, ha reivindicat aquesta excepció de líbi, està mancada per la llei, de la mateixa manera com tu comentaves ara, que les entitats sense l'any de lucre tampoc no el paguen, a Sanjús. Ells el paguen o no? No, no, no. Hi ha altres entitats que ho pagaven sense saber-ho, eh? És el que t'estava explicant. És el que acabava d'introduir. És el que està passant, no? És el que està passant, no? És el que està passant, va bé, va bé, va bé. I llavors... No, no, no, ho dic perquè estaves atent, Carme. A Sanjús s'està pagant líbi pels locals de l'antiga escola Núria, on situen a terme accions socials, en aquest cas sí que s'està pagant. En aquest edifici s'hi ofereix el servei de càrites, amb un banc d'aliments i un servei de tensió a la gent gran, i mossèn Joaquim Rius assegura que s'estan pagant 3.000 euros anuals per uns locals que, en aquest cas, que no són els de directament del costat de l'església, haurien d'estar-ne exams. I també he explicat, ha remarcat Joaquim Rius, que l'església de Sanjús t'actuament té pèrdues per la seva activitat ordinària. I bé, una mica això és el que ha explicat aquest matí, mossèn Joaquim Rius. Paraula de mossèn. Per cert, la gent ha... Sí, no, l'Ovidi pregunta... Diu Jordi, diu tens nòvia. Però això és una pregunta que la gent de la palma serveix, aplaudiu, aplaudiu, un moment. I és que tenen xats. Que la gent pregunta el que vol, no? Exacte. Puc no contestar? No contestar. Sí. Sí, és el que tenen els xats també. Doncs no, no tinc nòvia. Mira, després també el Sergi, el Sergi Pón. El Sergi Pón diu... Diu, el que l'enig, tu, des que no em portes el damunt. No sé... Jo no... jo no ho estic entendent res aquí, eh? Sergi. Jo he enxat molt actiu per això, no? Sí, un xat. És que fa calor, fa caloreta, eh? Sí. Fa calor. No et veig més fresc. S'enjustes d'Espolla i la Carme Verdoi. Què? No. Una cosa, però no la diré. Passem a la següent notícia de Sengus. Carme, tu diràs... La notícia que crec que pot interessar-me... A veure, no ho saps. No ho saps, no ho saps. Ja s'ha publicat una nova edició de la Guia de la Mobilitat Internacional per Joves. Doncs sí que m'interessa. El Sergi Pón diu... Soc la barba del Jordi. No lleges mai els nics. Ara m'entén en el comentari. Per què? Perquè deia que no escoltava sobre. Clar, clar, clar. T'havies atabalat, Jordi? Sí, jo m'havia atabalat. Ja he vist el Sergi Pón. M'he atabalat que vols fer-hi. El Consell Comarcal del Baix Obregat pretén, a través d'aquesta eina, proporcionar informació senzilla i clara sobre les opcions que tenen els joves per estudiar i treballar a l'estranger. La Guia recull programes, beques i pràctiques de mobilitat internacional i els presenta de forma entenadora i accessible, molt interessant. I ja has fet consultar aquesta Guia de Mobilitat Internacional per Joves al guap de l'Ajuntament, 3Vdobles.SanJus.cat. Bé, 5 i 8 de la tarda. Jordi Roca, que ja baixa les escales de Catgir, està... Va de pressa, eh? Va de pressa, perquè li dic que vingues a Síquivint, i ja són 18, i aquí ja saps que jo tinc... És l'altre dia d'arrenyar. Jo tinc mala llet, i si els clobradors no arriben a l'hora, jo me'n prenyo, i la gent no vol veure-me enfadat, perquè saben que tinc mala llet. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que a partir de la set, els enjuus, notícies, edició, vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu a ràdiodesbern.com. Carme, gràcies, bona tarda. A Sant Justesbern apostem per l'habitatge públic. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenes, i un al carrer Salvador Espriu. L'enjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les solicituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunse, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'enjudicació al web 3bdobles.promunse.cat. Promunse, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesbern. La penya vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a ràdiodesbern. I want to be with you tonight, tonight, tonight, tonight, tonight, I want to be with you tonight. Què fa, Jordi, que aquestes cantant? Sí, és que aquesta no m'agrada molt, no com la nova d'aquest any. Ja, però... Bona tarda, Jordi.Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. A veure, la barba del Jordi... La meva, va, la meva. Pregunta el chat, tio. Sabeu per què es para la webcam periódicament? Per què? No, no, pregunta. Que ens ho respongui, sisplau. Jordi, fem com a tabalats, no, ara? Què ha passat? No, no estem a tabarats.Som àgils. Ah, som àgils, va, aprofitem el temps. Ah, som àgils, d'acord. Vinga, va, Jordi, la gent per certs ho pregunta molt, això. Com és que has vingut avui a dir-m'hi? Home, doncs perquè la setmana passada no se'n va sentir, la gent troba a faltar la meva veu i ha decidit avançar el meu retorn perquè la gent no patissi tant. I per què no se't va sentir? No se'n va sentir, al final. Bueno, al final, dient adeu. La barba, el Jordi, era una pregunta tècnica. No cal dir-la en antena.Ah, bueno. En antena, vull dir, no cal dir-la a l'empresa. No, no cal dir-la en antena. Va, a veure, va, Jordi, comença per un trailer que s'estrena... Un trailer, una pel·lícula més enric, que s'estrena aquest divendres. Aquest divendres és la comèdia de la setmana. Com es diu?El gran anyó. El gran anyó.Sí. A veure, no he escoltat el trailer, hay que pasar. Habrá una lluvia importante dentro de pocas horas. ¿Lluvia radioactiva? Lluvia de Pácaros. ¿No dijiste que un gran anyó acabó con tu vacimónio con Esteve en 2003? Para empezar estaba casado con Bridget en 2003. Es uno de nero me largo de esto. Supongo que sabrá que la fase posterior a la jubilación se parece un poco a esto. Tejaste el costrado, tejaste todo el prego entero. Genial hablar contigo. Quiero hacer algo importante, ¿sabes? Necesitamos un poco de aventurar el gran año. Un año para hacer todo lo que nunca hemos podido. ¿Qué ves, tipos? Vaya con mentida que no estén agotadas. És una comèdia, no, Jordi?Sí. Es una comèdia del Jack Black, l'Esteve Martin. Ah, Jack Black, sí, i el Owen Wilson. Ah. Sobretot l'Esteve Martin i el Jack Black són dos grans actors de la comèdia. I de què va, aquesta pel·lícula? Doncs ens parlen de tres persones que passen per tres crisis diferents, un per una crisi existencial, l'altre per la crisi dels 40, i un altre per la crisi de la jubilació, de quan un ja és gran, i decideixen prendre-nos un any sabàtic, deixar-ho absolutament tot de banda, i marxar els tres en una aventura que els canviarà la vida. Tinc poes i no cal fer. El gran de... Per tant, podríem dir que és allò que es diu una road movie, no? Durant un any viatja amb regions salvatges, aventures i somriures, que canviaran les seves vides. Sí, home, no és exactament una road movie, però sí que combina molts paisatges i molta cenografia diferent. Bé, passem a una pel·lícula romàntica, aquesta, ho dic per preparar una música... Sí, és romàntica, sí, és un drama romàntic. Ah, sí? Sí, és una producció francesa. No tenim altres perquè no està doblada ni a Catalunya ni al castellà. Sí, i es titula For Lovers, és a dir, Quatre Amants. Quatre Amants, sí. Ja ens podem imaginar què anirà a la pel·lícula. Són dos parelles. Ah, u, u, u, reaccions obertes, allò que et trobo de tu, no? Reaccions obertes... Sí, d'amor lliure m'agrada, les hores exactament. Una d'elles, la noia, que es diu Rachel, coneix un noi a la feina i aleshores decideix convidar-lo a sopar a casa seva amb les seves respectives parelles. Ah, per aquí... Hi ha una molta sintonia i començaran a enamorar-se els uns dels altres. El que passa és que això... Molt bonic. Molt bonic, sí. I l'església, què diu l'església, tot això? Amb l'església senjús que ha vingut avui... Sí, l'església no té gaire a dir, precisament, en aquests casos. I millor que no parli perquè, si no, li sortiran les vergonya. Oh! I aleshores, això, al final, veurem com la relació potser es trunca una mica perquè aquest amor carawat els farà treure els seus sentiments més obscurs. Següentra, L.O. Mama, papa, soy yo, Thomas. Hola. No sé, tu mismo. Sólo quería hacer una fiesta con algunos amigos y a tirarme el rollo por una noche. Quería que las chicas se fijaran en mí. Pero la cosa se me ha descontrolado. Esta noche vamos a comernos lo que no está escrito. Esta noche vamos a triunfar. Aquest és el trailer de Project X, una comèdia universitaria típicament americana. Sí, és com si fos, no sé si te'n recordes, de la pel·lícula Super Salidos o Resacón en Las Vegas. Las Vegas, sí. Doncs és el mateix estil, però encara més bestial, més a lo grande, més desmadre. Molts dels adolescents que han vist aquesta pel·lícula diuen que és la millor festa universitària que han vist mai. Ah, sí? Sí. I es tracta de tres o quatre nois, que són els típics una mica prengadets de classe, que decideixen muntar una gran festa universitària per passar-se a convertir-se en llengües. Diuen que està molt bé aquesta pel·li. Dintre d'aquest ambient... Diuen que és d'aquest àmbit, que és de les millors que s'han fet. Doncs Project X, que també arriba a aquest divendres... Sí, sí, avui no, aquest divendres. Aquest divendres estàs pistia. Exacte, exacte, però bueno, està bé perquè... Totes les seccions de cinema es copiaran d'aquesta, avui. Sí, clar, totes es fan al dijous, normalment. Aleshores, nosaltres ho ens avancem, o deixem el millor, que aviam, sóc jo, pel final del directe. Vull estar a part, ja veuré que no té àvia el Jordi Roca. Passem a la següent estrena Plumíferos. Sí, és una pel·lícula d'animació infantil argentina. O sigui, escoltàvem l'accent. Ay, me estoy cayendo. Morcia el agua al rescate. Ay, y este, ¿quién es? Se parece por sorpresa. Cuidado. Miro que me estaba acompañando de mi paseo. Uau, jo te recomenda el día que tengas cuidado con quien hablas. Oh, oh, oh. Nosotros no podemos pasar. Ya no se me suele. Llego. Espera, no tenemos todo el día, o sí. Passem a la següent estrena Plumíferos. Per què ens ha agradat l'argentí, Jordi? Mamo, perquè és molt sensual, no és molt envolvent. És diferent. Tot el diferent ens agrada, el cap i a la fi. El que estem acostumats a sentir és el que menys ens agrada. Ja, potser és el que ens agrada. Vite, loco, quizà tenés... tenés re som. No, l'argentí tu no et surt. No, em sap greu, però no. És així. Altres coses sí que la saps imitar molt bé, però els argentins, no? Com et deies, una pel·lícula d'animació infantil sobre ocells, concretament sobre un gorrio, que es diu Juan. Un què? Un gorrio. Sí, i que el seu somni és ser un animal exòtic. I l'altre protagonista és una canària, que es diu Faithy, que està en una gàbia a casa d'un particular, i el seu somni és arribar a ser lliure. Per tant, ens explica ara aquesta pel·lícula la història d'aquests dos ocells. Una pel·lícula que us dic pels més petits de la casa, i que està amb aquest accent argentí, però que bé, i que també ens agrada. Avui anem molt a Saco, eh? Sí, sí. Perquè hem d'haver acabat el 33, Jordi. No passa res. S'ha quedat bé, eh? No, no, no. Ai, quina música més bonica. Són violins. La de les criades pretones s'ha acabat, oi, Xerri? Oi, tu i l'Emon, tu i l'Espanyola, és el servició. Elles són sobres per a los señores. Usen la galera del servició. La nostra antigua criada li dàbamos 250 francos, 700. 400 francos. Què et fa, un font? Estàs del tot. Con usted para que todo está impecable. Tía! Abre! Valores! Carmen! Teresa! Aquesta és una comèdia francesa, no? Sí, però moltíssimes actrius espanyoles, perquè... en situats en xaixant, en una família dinarada, un matrimoni bé, que viu en un edifici on a la Sisena Planta viu en una sèrie d'espanyoles que es dediquen a ser les criades de l'arresta de pis. És a dir, la història comença quan Natàlia Berbeque arriba i fa de criada del protagonista que en la pel·lícula es diu Genluís, i a partir d'aquí s'enradarà tot, perquè el Genluís descobrirà que pot ser legada més a les noies de la Cisena Planta, a la seva pròpia. Una pel·lícula molt divertida, molt, molt amena, molt agradable, en què hi participa en Carmen Maure o també Lola Doenyes, per exemple. Que me siento. No m'escolto al final de l'altre trailer, eh? No puc, no puc. Bé, no passa res. Una pel·lícula molt divertida, molt dinàmica, i que pot estar molt bé. A mi, Natàlia Berbeque no s'ha anat trobada molt, però crec que en aquesta pel·lícula encaixa bastant bé. Bé, ja acabem amb una pel·lícula que també s'estrena aquest divendres, i que es diu Evelyn, que és un drama, no? Sí, és un drama i dels dos. Posa música de drama. No, però més dur, més brut, no? Més dur? Sí. Això és molt el cor de la ciutat, eh? Però què dius? Potser és la llista de Sintler, de John Williams. Estàs comparant el Berguin Novar amb John Williams, eh? Però què és tipus de cançó pel drama? No, és un drama més... no sé com dir-t'ho. Més encara de persona que s'en sorra. Jordi Roca. Això és de misteri. S'ha ensorrat. És una cosa d'una persona que s'en sorra. Això sí que no m'ho hem dit mai, eh? Mira que posem sintonies aquí al programa. Però vull dir, com una música de drama, com més bruta. No sé com dir-t'ho. És igual. Aleshores, això, Evelyn, és una producció espanyola. La protagonista és la Cindy Diaz, que a la pel·lícula es diu Evelyn. És una noia del Perú que necessita diners i decideix emigrar a Espanya, perquè la seva cuina li proposa de fer de camarera en el restaurant on ella treballa. A la pel·lícula que dura el viatge a Espanya, la sagrà estaran i l'obligaran a ser un esclava sexual. I a partir d'aquí comença un drama amb escenes dures. Hi ha visu a la gent, hi ha escenes dures, i s'ha de mentalitzar un per anar-la a veure, eh? I sobretot que... Fas bé de dir-ho, perquè a vegades... Jo sóc part de dir de no saber què passarà i no veure trailers. Si la pel·lícula és dura, també ho sé. No hi ha escenes molt explícites, diguéssim, però sí que molt dures i molt tristes. D'allò que ens en congeix el cor, i va bé que la gent ho sàpiga abans d'anar-la a veure, però que està molt bé, eh? Mira, el Sergi diu si aquesta sintonia que et posaré ara pot servir per parlar d'aquest drama. Gràcies per un músic malalt. En fi, Jordi Roca, gràcies per venir. A vosaltres. Fins la setmana que ve. Adéu, a tarda. Adéu, bona tarda. Avui dimec cresc. 6 dels 6. Sí, sí, sí. Com cada setmana parlem de cultura el nostre espai dedicat a aquest tema. Amb l'aranxa Sánchez i l'Anna Rovira, bona tarda, noies. Bona tarda. Hola. Hola, què tal? Hola. Per què tenim sempre Rovi Williams per començar la secció del Caleig de Cultura? Perquè és la nostra cançó, de la secció. Qui la va triar, aquesta cançó? Jo no. Una amic nostra. Ah, sí? Què? Martín. Ah, no el conec? No, no el conec. Avui de què parlarem el Caleig de Cultura, l'aranxa? Aquesta setmana portem dues obres, una comega i un musical. L'Anna ens apropa l'exposició L'Art Ets Tu, i per finalitzar us porto com cada setmana la gent de concerts. Comencem amb una obra de teatre que es diu El Método Jennifer. Jo que soc més català que les enxobes de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una reacció, on puja el pedra fort que ho faig d'aquí, per un cerrat. Efectivament, el Método Jennifer, eh, que es va estrenar, és una... que piquito, que tu saps? Sempre piquito, sempre. No ho pren. Tot fer és en tu. Portem mesos ja, portes mesos fent ràdio. És que és l'aire condicionat, aquesta mata. Ja, ja. Però jo no dic que no t'ho siguis, però t'ho sé... És que ho siguis. Lluny, cap a l'altra banda. En fi, Anna, explica'ns què era això del Método Jennifer. Aquesta comèdia es va estrenar el juny de l'any passat, el Teatre Juventud de l'Hospitalet, dintre de la mostra de teatre local de la ciutat, i va tenir un gran èxit de convocatòria i de crítica. Ara la podem veure al Teatre Neu, cada divendres, fins al dia 29 de juny per 14 euros. El Método Jennifer, em sona una altra obra de teatre, que és el Método Gronholm. Molt bé, sí, sí. El que fa sobre l'escenari és una part del procés de selecció de personal, però amb uns personatges diferents, com són les caixeres d'una que tenen supermercats. Ja, que són una mica xonis, totes elles, no? Oh, gent, són Jennifer's. Jo que soc un gran entesta, la copla i la sardana i el mundillo. Castellet. Jo que sempre m'he engatjat als alials de TV3 i els matins. De fet, una mica també s'han inspirat en aquesta cançó, per fer l'obra? Sí, sí. Les protagonistes, com ha dit abans, són unes Jennifer's, com dirien els catarres, i espiren a un important càrrec amb responsabilitat dins de la cadena de supermercats. Per tant, el públic veurà com les caixeres es barallen per treure el seu particular enginy, per aconseguir que és aquest especial i misteriosa plaça a l'empresa. Tot comença quan les 5 són citades a mateix lloc i a la mateixa hora, i han d'anar passant els absurds jocs dels psicòlegs, que les posaran en situacions superrealistes. L'ha dirigit l'obra, qui la fa? L'ha dirigit David Belsunze i Artur Díaz, produïda pel laboratori Teatral Patates en Suq, i els actius que hi surten són Rafael Gutiérrez, Ana Maria Romero, Érica Rodríguez, Carla León, Helena Simarro. És en català, l'obra? És bilingüe. Algunes, no? Doncs és en català i que està allà. I té una edat de 90 minuts. Parlem d'una altra obra de teatre, el Guàs Teatre, en aquest cas, perquè, a força de cançons, es representa en aquest teatre de Barcelona fins al 24 de juny. La història transcorre en el backstage de la Carpa d'un circ, on el qual s'introdueix Joan, un noi que, després d'acomiadar-se de la seva estimada, surt d'una caixa i arriba un món totalment desconegut per ell, una fira. I, a partir d'aquí, m'imagino que va descobrint el món del circ. Doncs sí, allà anirà coneixent els curiosos personatges que formen part del circ, com són Pitu, que és el d'Omador, i la figura autoritaria del circ, Xavier i l'Antònia. La figura autoritaria del circ es diu Pitu. Sí, és l'amor del circ. Xavier i l'Antònia, que són parella artística i sentimental, que són el forçut i la cròbata. Ai, que guai. L'evident, que té una visió del present i del futur molt negre, i la ferà indomable, inconformista. Que és per tots els públics infantils on sembla que era espectacle, no? Sí.Vale, vale. Però ara veurem. Tots acolliran el nou vingut i ho introduiran... en el clon de l'espectacle. Però una sèrie de fets desafortunats faran perillar la continuïtat d'aquesta fira i obligarà a prendre decisions importants i difícils per dir endavant. Qui ha escrit l'obra? Doncs els autors de l'obra són Laura Olivibia i el propi Pau Doz, que formen part també del repartiment d'actors. Ha costat d'ells noms com Elena Gadel, Xavier Ducs i Albert Doz. I el director de muntatge és també Pau Doz. De fet, l'Elena Gadel no és cantant. Hi ha una més cliqui de coses, no? Perquè la dansa, el teatre i el musical, es donen cita en aquest espectacle que està directament inspirat a la nova cançó catalana. De fet, són 13 temes d'aquest estil que sonen durant el trascurs de l'espectacle. Els temes es combinen amb diverses metàfores que fan clara al·lució a la història recent del nostre país. El dítol de l'obra també està inspirat en la cançó de Lluís Llach a Força de Nits. Aquest musical és el primer gran projecte de les productores somifilms. Quan dura i quan valen les entrades... L'espectacle és en català, té una dura de 80 minuts, i les entrades estan per 20 euros. I tu me preguntes què és poesia, poesia, eres tu. No he vist un poema del Béker, una rima d'aquestes. Com feia? No me'n recordo. Què és el amor, me dices, mientras miras tu en tu pupila, mi pupila azul? I tu me la preguntes, el amor eres tu. Volem tu marxar, no? Sí, sí, poesia eres tu. No, què és la poesia? El amor, no? Què és poesia? Me dices tu, mientras claves tu pupila, mi pupila azul. Sí, poesia eres tu. I per què fan aquesta disdragació ara? Perquè hi ha una exposició que es diu l'art ets tu. Anna Rubira, que em mira esclavant la teva pupila. Pupilen, pupila. A veure, què era això de l'art ets tu? No es penseu que parlem d'una exposició qualsevol? Si no, que és una exposició especial. La fan al queixa fòrum, és gratuïta. Com tot el que fan al queixa fòrum, Jordi. I la fan per commemorar els 10 anys aquest espai cultural. A veure, què proposen, ara? Proposen fer reviure al públic de les exposicions que han passat pel centre llarg de la seva vida. I ho fan demanant que et facis un retrat inspirat en una obra d'uns dels artistes que heu passat pel queixa fòrum. És a dir, que els visitants poden crear el seu autoritrat imitant la tècnica de l'hora de l'autor que triïn. Però no es penseu que sou vosaltres mateixos que us heu de predibuixar, eh? Si no, que a través dels dispositius tecnològics, nous d'aquests que hi ha pel món, la gent pot fer l'autoritrat i, després, transformar-lo imitant les tècniques pictòriques que es collin. Per tant, aquí els artistes som una mica nosaltres. Bueno, sí, entre nosaltres i les tecnologies. Ah, molt bé, molt interessant. Sí, sí. I alguns dels autoritrats que arribin els mostraran durant les nits d'estiu del museu pels carrers modernistes dins del queixa fòrum. Alguna curiositat més sobre aquest projecte? Cal dir que ofereixen la possibilitat de formar part del projecte, de fer els autoritrats des de casa. No cal desplaçar-se el centre cultural per fer-ho, perquè gràcies a internet els usuaris poden crear el seu autoritrat i enviar-lo. I només queda dir que aquesta acció estarà disponible fins al dia 2 de setembre, però els autoritrats que es penjaran pels passadissos del centre seran els que es facin abans de l'estiu. Doncs ja ho sabeu, eh? El queixa fòrum, nova exposició gratuïta. I tot seguit el que a la geocultura és l'estiu de l'agenda de concerts de Barcelona. Fins ara. Quina música més tranquil·la per prendre un... Arranxa, què passa? Què rius? Ah, d'acordes teves, no? Sí. En fi, aquest dijous, a dia de mà dia 7 de juny, Albert Vila, que escoltem de fons, toca a la sala Jambore. És un guitarrista català de jazz? Perdona, perdona un moment. És que he tancat el... Què? Ambient, sí. Primer he tancat l'ambient. Però igual, no passa res. Dos, com s'ha de dir aquesta sala? Jambore, Jambore, Jambore... Jambore. A la sala Jambore. Ja puc pensar? Sí. És un guitarrista català de jazz, que ha tucat a països com Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Polònia i Bèlgica. El concert es podran escoltar temes com TALC, Nau, Sincs o Levian. Ens d'altres. Les entraràs tant per 8 euros. Demà dijous a la nit també, eh? Javier... Javier Mena o Javier Mena? Javiera. Javiera. És una noia. És una noia, Javiera Mena. Doncs busquem a veure si la trobem. Javiera Mena estarà a la sala Polònia. És una cant d'autora chilena de pop indie amb una forta influència d'electrònica. Té dos treballs del mercat, amb temes com sofrir, hasta la verdad, no cuesta nada y ausencia. En 2009 va ser telonera a Espanya i Portugal de la banda King of Convenience. Convenience. Convenience. Una cant d'autora chilena de pop indie. I que està molt bé, eh? Sí, aquesta luta falseta, a veure... Sí, no està mal, no? L'aranxa és d'agrada? Sí. I a tu, Anna? Un toque així... 80. 80, no? Bé, passem a un altre concert. Ara, 18 de juny. 8 de juny, divendres. 8, 8, 8. Divendres 8, 8, 8, 8 de juny a la sala. Resmetes. Tendrem a Stone Roses. És una banda de Manchester formada 1984 per Iron Brown, John Squire, Manny i Reki. Manny i Reki? Manny és un i Reki és un altre. Ah, molt bé. Tenen només dos discos al mercat i tot i que es van separar en 1996, en 2011 es van tornar a juntar i seran cap de cartell del fit. So young, one love, made of Stone o Waterfall, sonaran en directe. Però són antichrisis, no? 55 euros? Sí. Per cert, que a la nit del nou és a dir, aquest dissabte, el Music Hall de Barcelona, que és un espai que està a la plaça Catalunya, per si no el coneixeu, i actuaran mínim al 21 on, atenció, a mínim al 21 hi ha una Sant Justenca, que és la Núria de Mallor. On? Ells sap. Qui són, mínim al 21? És un grup d'Electropop fumat a Barcelona el 2005 per Núria de Mallor, Oriol Codina, Sergi Venteo i Òscar Codina. La seva versió de Blue Mounday és considerada per la revista Ender Rock, com un dels 25 millors temes del 2010. Van començar cantant en anglès, i l'últim disc que ha entret al mercat és l'habitació d'Alfons, on es troben temes com la Lluna i la Mitjanit, Bruxeta i la Mar Absent. Les entrades estan per 10 euros. Totes les portes tancades amb les voltes. Música electrònica a Xipop, una mica, en català. Conec que està molt bé, tu. I aquest dissabte de la nit, també de monoms toquen a les ales Zag, que antigament es deia Zacarias, no? Ells dius, Zac, o... Suposo que sí. Diagonal 4-7-7. Mira, que al costat de Rack 1. No? Som una banda de Madrid formada per companys de classe, com David Hatchwell, a la guitarra Rafael Cervian, a la bateria, Eduard López, a la veu, i l'irlandès Eddie Morrow, al baix, i Clara Collantes, a la saionogona guitarra. Em cau bé aquest Eddie Morrow, que té pinta de ser amic de la penya del Morrow. Molt bé, mira. En 2008 treu en Give It Em... Una cosa, perdona de corregir en directe, eh? Digues. Però en català és el 2008. En el 2008. Sembla que no, eh? Bueno. El 2008. No passa vegades i em sap greu dir-t'ho ara, però... Millor com ho diguis ara. Així, però a vegades no passarà. Sempre penso, digue-li, digue-li, digue-li, però... El 2008. Treu en Give It Em, al 2010 treu en el segon treball, i han tocat en l'escenari de Rock in Rio. No, han tocat, no, al Tocat. Ha tocat. Mira, mira, les dones estan per 8 euros. Aquest diumenge, dia 10 a la nit, tenim Black in Blue a la sala Jambori de Barcelona. Sobre l'escenari podem veure Celeste Alias, a la veu acompanyat amb Santi Careta. A la guitarra, aquests dos artistes han juntat per fer un homenatge a 3 grans veus de segle XX, com són Abilincón, Nina Simón i Billy Holiday. Les dones estan per 8 euros. Dilluns, ronsa de juny, dilluns que ve a la sala Luz de Gas, llum de gas, no?, llum de gas. Tenim un concert solidari amb les actuacions de Mumbana i Fiskoban. Mumbana és un cantant, poeta i compositor d'Agnéa Vissau, que funciona la música dels seus orígens amb altres cançons africanes en diferents idiomes. D'altra banda, Fiskoban és un grup de folk africà, procedent de Mali i Senegal, que actualitza la tradició musical d'africa occidental. El concert està organitzat per Timbuk-Tum Music Project, i les entrades estan per 15 euros. Aquest dia ha dit, aquest dia, març 12, a la sala Luz de Gas també. Tenim Joan Amèric, que escolta'm de fons, amb aquest tema, que es diu Pina. M'ha fet un to més intimista. Pina, que tinc fred. Pina, que necessito una abraçada a teva. Pina. Pina, que et trobo a faltar. T'has de declarar en algú, Jordi, des aquí? No, no, estic fent aquest rotllo intimista. Mare, escolti.Això és que us fa la cançó. A veure. Pina. Va, comencià.Fes el que vulguis. Ara valenciarà el seu nou disc amb el nom directament a la sala Ludegas de Barcelona. La recordació de l'acte es assignarà a la tasca que dura termes a la Fundació Parrapau a favor de la promoció de la Pau i el desarmament. Ha treballat amb artistes com Maria del Mar Bonet o Lluís Llach. Les entraràs tant per 15 euros. Doncs vinga, va, queda dit. La nit del dimecres 13 és a dir, d'aquí una setmana justament, l'estifo en Marli estarà en directe a la sala Apolo de Barcelona. Què té a veure amb Bob Marley, aquest home? Doncs sí, perquè és el fill de Bob Marley. Ai, pot allò, sí? També. Mira per d'on té? A mi, a tu. Vinga, cosa. És curiós, però el fill de Bob Marley, que t'ho estic fent, també té un sobrenom. Doncs sí, es diu Regamuffin. Ah, sí, home, Regamuffin. Regamuffin. Regamagdalena. El 1986 va formar un grup amb els seus germans, Sigui, Cadela i Shannon, amb el que va guanyar 3 gramis als anys 80, i que el 2000 es va disoldre. Ha treballat com a productor de la seva germana Damian, i el 2007 comença la seva carrera en solitari amb la publicació de Mind Control, el primer dels dos àlbuns que té al mercat. Hey Girl, All Night o Leaders, donaran directe. Les entraràs tant per 18 euros. I també dimecres que ve a la nit en un espai no convencional per a concerts, com és el teatre Romea, actua Morfila, que sembla allò de l'APM, no, quan truca aquell. Morfila. Ah, no, és Gomila. Gomila, no, és una altra cosa. Gomercindo. Gomercindo. És una mica la parella ideal d'Albert Pla, no? Atenció, perquè aquest tema es diu Miguitia Miguità requiere rock de l'àlbum Vamos a hacer pupita. I l'atenció, perquè Morfila és el que està cantant, que és el seu nom artístic, en realitat es diu Mar Orfila, i és una cantant catalana, no? Quan tenia 15 anys li van regalar la seva primera guitarra i va prendre temes de Nirvana. Va fumar part de Orn, que va fer gira nacional, i va incluir temes a la banda sonora del teléfil. Enclobra, perdona que corregessin. Va enclobra, temes a la banda sonora del teléfil atrapalà. Després de 7 anys, amb la banda va començar a fer carrera en solitari, amb el disc, vamos a hacer pupita, a primera de tres discos que té en el mercat. Al concert sonaran Azuli Gris, Idiota, Caracol, El Marzo o Hungra, les entrades estan per 22 euros. A veure Azuli Gris com sona? Tinc curiositat, no? Perquè això és més nou, no? Sí, és l'últim. A veure. D'almenys a la baix, no? Ah, doncs té el seu rotllet, eh? Aquesta noia. Mórfila. Ana, et sembla que deixem aquest tema per comentar el que avui vols a l'anècdota? Bueno, us vull comentar una cosa, ja que se me'n tema la cultura. Us vull comentar aquest dissabte, el paral·lel. Hi haurà tant actuacions al carrer, seran gratuïtes. Què dius ara? És la tercera edició del fem paral·lel. Hi haurà quatre escenaris, també coducats per tot el paral·lel, per fer una festa. I organitza... I organitza això? La fundació El Molino i l'Ajuntament de Barcelona. Hi haurà bé drets o què? Home, és típic, no, d'allà, segurament del Molino. Si home, es parla de revista amb la Mercè Mar. Gradecida i emocional. O aquest tema, fresquíbilis. La mar està fresquíbilis, fresquíbilis, fresquíbilis. Vida, mucho, fresquíbilis, fresquíbilis, fresquíbilis. Si se sabe el frutíbilis, frutíbilis, frutíbilis. El frutco tan sentit, jo de gotar. La mar és de les olíbilis, olíbilis, olíbilis. I en ella està el bussíbilis, bussíbilis, de dalt. Es diu que comença a les 11 de la matí i acabaran les dues de la matinada. Per tant, teniu tot el temps al món per anar a veure què fan allà. Jo tinc un somni, un dia... Els conductors que t'agraden el tràntit, per tant, que busquin una altra via per anar a una gènere. Jo tinc un somni i és que algun dia vull fer aquesta cançó, vestit de vedet, i amb un cor de noies o nois. Això és igual.Va, jo faré jo ballar, adéu. Vols ballar a tu?Sí, amb una careta. Va, comencem a assajar. Fes, quibiris, quibiris. Fes, quibiris, quibiris, quibiris, quibiris. Si se sabe el frutquibiris, frutquibiris, frutquibiris. El frutco tan sentit, jo de gotar. I en el mar és de les olíbilis, olíbilis, olíbilis. I en ella està el bussíbilis, bussíbilis, bussíbilis, bussíbilis. Anna, tu què?Jo vol dir si és el públic. Molt bé, molt bé. Hola, Edu. Amb aquest ambient de revista, acabem aquest dissabte. Actuacions gratuïtes per tothom. Des de les 11 del matí fins a les dues de la matinada, davant del Molino, al carrer paral·lel de Barcelona. Esmadadoras en la floria, son muy difícil de pescar. Que el mejor pez tan tres, irradia. I ara, Xàdia. Aquí fem-me, aquí fem-nos. Som una Rullana, obrim-nos dosis cap a Múl. Qui surts tu, allà, a Múl. No, no, no. M'agradaria molt això. I amb barba i bigoti, eh. I amb un tanga.I peçoneras. Ai, sí. I les plumes, eh. Fem-ho, fem-ho. Aranja, Anna, moltíssimes gràcies. Que veig. Molt bé, fins la setmana que ve. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Gràcies per venir. Gràcies, vida, i emocionada. Home, també, també, també. Avui estem així, molt de paral·lel, de la vista, eh, Aranja. Llavors, canta't tu, aquesta o no? Una favor, guanyar. Els dos, els dos. Els dos, els dos. Molt bonament, sí. Que no me la sé. Gràcies a tots els altres, aquell. Gràcies, i emocionada, no? Si us heu après davant de vidre, avui. No et quedes després, tu, Anna? Ja. Per fer el cas de cultura s'ha de prendre coses. Ah, vale. Som-hi, ja sabré. La, la, la, la, la, la... Gràcies per venir, Aranja i Anna. Alcala i de... Moltes de nadals. Alcala i de cultura, de la penya, del borro, cada dime, cràs. I a l'aranja i l'ana, ens parlant de... Que es posi a la boca tant de riure. No m'hi interrompis, Anna. Que és molt bé. És un d'on, quan en busca, desfineu. Gràcies per fer el calaï de cultura. L'ana i l'aranja, cada dime, cràs. A la penya del morro, sí. I que no... Anna, we punu, es faima. Oh, yeah! ¡Sanquiva, emocionada! Solamente puede ir... A la gaspú, por re... ¡Por venir! Me'n vaig a ballar, né, sí? Me'n vaig a ballar, por favor. Adiós, adiós, adiós. Llevo nuevamente a seguir mi historia. Que mi mundo está detrás del telón. Y las rayas de mi mano... La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esberlo. Al estar conmigo, todos son testigos. Ni emoción, el evento... Bip. Bip. Bip. Bip. Bip. Bip. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6. Us parlem, Laura, Alvarez i Alversas. La Fiscalia ha obert d'il·ligències per investigar possibles delictes en la Constitució de Bànquia i ha demanat documentació, tant a l'entitat com al banc d'Espanya. Ho ha confirmat el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce. El compromiso del Ministerio Fiscal es claro y tajante, es decir, mostrarse lo más activo posible, procesalmente, esperando la colaboración indispensable por parte del Banco de España y de las propias entidades que están siendo objeto de investigación para esclarecer los hechos. Reconeix el fiscal que hi ha una demanda social perquè les activitats dels bancs siguin investigades, tot i que considera prematur concretar els possibles delictes. La fusió de Bànquia recordem a remunta a principis de 2011, quan es va produir la fusió de Caja Madrid i 5 entitats més. La borsa espanyola tan canverta amb una pujada de gairebé al 2,5% i recupera d'aquesta manera el 6.400 punts. Es tracta de la quarta major pujada de l'any. De la seva part, la prima de risc, el diferencial, entre la rendibilitat del volemany i la de l'espanyol, es manté per sota dels 500 punts i aquesta hora se situa als 494 punts basics. Un centenar de persones es concentren a la plaça de Sants de Barcelona contra les retallades del govern català a l'ensenyament públic i participen a escoles, instituts i centres de formació del barri de Sants, unitat mòbil de Comradi o Raül Quadrado i Joan Porta, bona tarda. Bona tarda, la Maria Croga de l'ensenyament de Sants ha redactat un manifest que lliurarà el consell del districte en el que demana inversió a l'escola pública a tornar a retallades i certificar una educació inclusiva i no segregadora. Dues de les vestes que participen en aquesta casolada reivindicativa, la plaça de Sants senten impotència, davant el Barorama que han de frontar dia a dia. Indignació, ràbia i impotència, perquè no en adones que per molt surt el que fem, no servirà de res. Perquè els que aprenen les decisions no crec que ens tingui molt en compte. També una mica que tot això està pensat en la immediatesa de l'ara. No se mira en la perspectiva de futur, de que uns anys, com quedarà, tot el que se treu no tornarà i els nostres nens d'ara són el futur de demà. Aquesta és la redacció de protesta del curs que protagonitzen el representant dels centres educatius de Sants. Com a ràdio Barcelona. La Polícia Nacional ha desarticulat una banda acriminal acusada d'introduir articles falsificats d'Espanya i Portugal. Han confiscat 200.000 productes falsos entre ells milers d'iphons 4S. El Presum de Cap de l'Organització viu a Castell de Fels, el va esllobregat i dirigia les importacions des de casa seva. Ens explica des d'allà, des de Radio Castell de Fels, Luis Felip Jorcano. Castell de Fels era el centre d'una organització que es dedicava a introduir a la península i bèrica articles falsificats i que ha estat desarticulada. A partir de l'Organització Ciutadà Indi, que ha estat detingut, dirigia totes les importacions des del seu domicili a Castell de Fels i a través d'empreses pantalla i testaferros. La Polícia Nacional, en col·laboració amb la Policia Portuguesa, la Guàrdia Urbana de Barcelona i l'Agència Tributària, ha pogut desarticular aquesta organització, una de les més grans dedicades a la falsificació, segons el Ministeri de l'Interior. També ha pogut detenir 27 persones a Catalunya, Madrid, València i Portugal, i confiscar més de 200.000 falsificacions, per les quals hi ha 5.000 i font 4S, alguns d'ells, imitacions que encara no han estat posats a la venda. Radio Castille Fels, per a com ràdio. L'escriptor nord-amèrica Ray Bradbury, autor de Fahrenheit 458 de cròniques marxanes, entre d'altres clàssics de ficció i misteri, a mort avui a Los Àngeles a Califòrnia, tenia 91 anys i se'l considerava un dels autors de la literatura de ciència-ficció. I conec, ara, si hi ha alguna incidència als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona, el centre d'informació Transmert, Marta Espinoza, bona tarda. Hola, molt bona tarda, des del centre d'informació Transmert. En aquests moments situació tranquil·la i sense incidència, segons ens indiquen els diferents operadors de Barcelona i també de l'àrea metropolitana. Situació, doncs, de plena normalitat, aquesta hora, a metro, autobusos, trambies, també als ferrocarrils, de la Generalitat i a les línies de tren de rodolies de Catalunya. De moment, res més, afegir des del Transmert. Molt bona tarda. Com ràdio, es pots? Bona tarda, us parlo, Gerard Costafrida. Tot a punt per a l'inici de la final de la Lliga SB de Vázquez, entre el Barça i el Real Madrid. Aquest vespre primer partit de la sèrie, que començarà 3 quarts de nou al Palau, i que es jugarà el millor de 5 partits. L'ex-jogador del Barça i del Real Madrid, Xaixa George-Jevic, analitza la final a com ràdio. Vienso que va a ser 3 a 2. No me preguntes para quién. Para el baloncesto europeo, para el baloncesto mundial. Estudo, seguramente, para el baloncesto en España, en AFV. Porque se lo merecen esos dos equipos que han hecho, la verdad, una temporada muy buena. A Roland Garrós avui és el Torpe la resta de partits de quarts de final. Tots ells en presència espanyol. En joc, el partit entre Rafa Nadal i Nicolás Almagro, els dos primers 16 els ha guanyat el jugador de Manaco. El set en joc ho ha empat a dos jocs. També en joc el partit entre David Ferrer i Andy Marra, i el primer se l'ha guanyat a la Cantí a hores d'ara jugant-se el segon set, que també guanya David Ferrer 3 a 2. En futbol segons ha pogut saber com ràdio el representant de Joan Bernat, jugador del València, li ha transmès al club l'interès de l'espanyol en la seva sessió. I el fins ara coordinador del futbol base de l'espanyol, Àlex Garcia, ha presentat avui la seva dimissió al·legat motius personals i professionals. L'espanyol anunciarà properament el seu substitut. Com ràdio, notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les de 65. L'Ajuntament de Sant Just assumirà la major part de la reducció i de la generalitat en l'aportació per les escoles Bressol. Així ho va decidir el ple de l'Ajuntament aprovant un apujat dels preus públics de l'IPC, més dos punts. L'Ajuntament de Sant Just i l'Ajuntament de Sant Just acompanyarà la reducció d'aportacions. En total, es passarà dels 212 euros mensual per nen. El servei de menjador s'incrementarà 5 euros al mes. Llius Montfort, regidor d'educació, considera que la Generalitat està posant en perill un model de cofinançament de les escoles Bressol. D'altra banda, també s'ha referit a l'eliminació de la convocatòria de les beques 0-3, que la Generalitat va descartar al mes de maig unes aportacions per un curs que ja havia començat al mes de setembre. Per cert, el regidor d'educació també s'alinea a favor de les reivindicacions, de la plataforma de la Comunitat Educativa, que van tenir lloc a Sant Just a les 6 de la tarda, en què es va llegir un manifest, on es feien paletes de retallades a l'ensenyament públic. La barroquia del Sant Just i Pesto no ha apagat l'Ivi, tal com marca la llei. És una de les poques barroques de la diòses i de la llibregat, que no ha apagat aquest tribut, sinó que s'han apagat exemptes. A Sant Just està apagant l'Ivi pels locals de l'antiga escola de Núria, on s'hi duen a termes accions socials. En aquest edifici s'hi fareix el servei de càrites, amb un banc d'aliments i un servei de canció a la gent gran. M'ho sanjo aquí un trius assegura, que estan apagant 3.000 euros anuals per a uns locals que haurien d'estar-ne exempts. I acabem aquest vullet d'explicar amb us el que hem de fer a Catalunya. El tema del cinquè diàleg per la independència ha organitzat per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, al fons, durant president de Neulets Management i Economia, i en partirà la conferència. Durant opina que la situació de fallida no s'hauria produït, si Catalunya fos independent, en aquest sentit assegura que l'aviabilitat econòmica de Catalunya està més que demostrada argumenta a la seva tauriana, el fet que Catalunya ha estat un país cap davant en indústria, ven el contrari que Espanya, això li permetria viure d'una manera raonable, si no fos per l'espòl i fiscal. La conferència sobre l'aviabilitat de Catalunya independent s'hi impartirà demà a dijous a partir de les 8 del vespre a la Teneu. I això és tot de moment més informació a partir de l'acet, el Sant Gésnot i si és a dixia vespre. I used to roll the dice, feel the fear in my enemy's eyes, missing as the crowd would sing. Now the old king's dead, along with the king, one minute I held the key, next to us we closed all of me, and I discovered that my castle's done. I turned ill as you said, ill as you said. I can't hear the sound of the bells ringing, all un capital requires of singing. I need more mirror, my soul and shield, my missionaries in the far of the field. For some reason I can't explain, once you thought it was never, never all this work. Now it's when I hold the world. It was a wicked and wild wind, blew down the doors to let me in. Shattered windows in the sound of drums, people couldn't believe what I've become, in revolutionary's way. For my head on a silver plate, just to pop it on a endless train, all crew would ever want to be killed. I can't hear the sound of the bells ringing, all un capital requires of singing. I need more mirror, my soul and shield, my missionaries in the far of the field. For some reason I can't explain, once you thought it was never, never all this work. Now it's when I hold the world. 6 i 11 de la tarda benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Hem començat amb aquest tema un clàssic quan conegut per tots viva la vida de Coldplay. I can't hear the sound of bells ringing, all un capital requires of singing. I need more mirror, my soul and shield, my missionaries in the far of the field. I can't hear the sound of bells ringing, all un capital requires of singing. En aquesta segona hora de La Penya del Morro, parlarem dels diferents anunci de estrella d'Am. Alè dyeferents campanyes de publicitat, aquesta marca de cervesa, que cadastiu treuen una cançó. I oferem amb el pole Elana, Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Bé, doncs ja tenim l'entrada de la secció. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. És que és tan bonic. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Ja sabia que no t'havia d'ensenyar l'aplicació, no? Clar, és l'aplicació que sóc i faig. Que, de moment, no m'he baixat cap altre... Com es diu això? És que ja t'ho he anat tant de sí... Sí, t'ho he anat tant de sí, però ja, com es diu, amb tons de bol i bot, eh, i coses així curioses. Bé, en fi, va, Oriol, avui per on comencem la secció de... Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. És com més... Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Ja ho veig al primer ver assalme, això, eh? A un escenari del fòrum... Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Allà, davant de 20.000 persones, el fòrum de Barcelona al primer ver assalme. Noves tecnologies amb l'Oriol Jiménez. Oriol, avui per on comencem? Per Microsoft, que mai parlem. Què passa amb Microsoft? És veritat. Bill Gates encara està per allà, no? Bueno, no, és... Deu tenir un bon tros d'accions encara, però no fa res. Ja no pinta ni... No, suposo que m'aconseguiré... L'oïtat contra l'apòlio, allò que fa, no? Però de Sant Marta al Barça, tant, tant... Sí? Sí, no ho vas veure, no? No, no, no. L'any passat, a la gira nord-americana, que vam fer el futbol club Barcelona, vam visitar amb el Rossell i guardiò a la companyia, i es va posar a Sant Marta al Barça. Però, vaja, Oriol, què passa amb Microsoft, perquè és notícia? Sí, doncs perquè ja està a punt de sortir Windows 8. Molt, molt a punt. Windows 8? Sí, el nou Windows, el nostre estimat odiat, no? Mira com salto d'emoció. Bé, no, a veure... Ja ho veurem fins que em surti i direm. El que sí que ser és que... ho han replantejat. Si tu compres Windows 95 amb Windows 7, no diré que se mateixa, no ho és, però sí que hi ha la barra d'Inici, el botó d'Inici, les finestres, les carpetes... És el mateix de sempre, eh? Exacte. Ja el tinc, el Windows 8. Mira, el tinc aquí. No, el tinc aquí. Windows 8 és diferent. Sí, molt diferent. Molt, molt diferent. Mira, mira, mira... Ara el tanco. Mira que diferent que és el Windows 8. Però si ens l'acolen per tot arreu, Microsoft. No, ara estan apurats i han de... Han de riscar, sí. No, han de vendre, no? No, han de riscar, han de riscar. I se sap que algunes millores que voten el sistema operatiu... Sí, té una interface totalment renovada, que li diuen Metro. Que és com una interface que va ser de quadrats... És una mica... bueno, s'ha de veure, no? Si tens la Xbox 360, qui la tingui, ja té aquesta interface. Aleshores, la idea, d'ells, és que tant la Xbox com el mòbil, el Windows Phone, com els tablets, com els ordinals, tindran una interface, més o menys, no la mateixa, exactament, però sí que serà a 40 entre els diferents dispositius. La posta és molt important, la posta és molt forta. És a dir, significa que Windows 8 té suport natiu per pantalla estàctils, i la interface està preparada per pantalla estàctils, no? Això, en principi... Això de tot posa. Això, en principi, hauria de canviar tot. Ja veurem si entra, si en el mercat funciona o no funciona, perquè no són tan marcadors com Apple. Si fos Apple, et diria, això triomfarà, encara que no t'ho creguis. Jo m'agradaria que funcionés, però no se sap. La cosa és, una Windows 8 han presentat una sèrie d'ordinadors que ja portaran Windows 8 i no hi ha cap normal. Una mica per mostrar les intencions. No els mostra Microsoft, sinó que els mostra dues empreses, com Acer, Asus, AKP, per posar un exemple, no? Hi ha un ordinador, tipo IMAG, una pantalla, tot integrat, però és táctil, això per començar. Ah. Aleshores tu pots també la pantalla, l'agafes, no? No sé com explicar-ho. O sigui, tu agafes la pantalla, com si la volguessis inclinar, però la pots inclinar cap a sota totalment, fins que et queda a la taula, gairebé. Ja, però vols dir que és com si llegués una... A veure, l'africada que vaig a dir, una realitat paral·lela virtual, que tu la pots anar seguint, no?, amb una finestra. No és això, eh? La pots trobar a Microsoft i farir-ho. No t'entens, Oriol, fas bé de consultar. No, a veure, la cosa és... O sigui, tu pots agafar aquesta pantalla i posar-la, o sigui, tu la tens perpendicular a tu, a nivell de la vista, doncs pots fins i tot agafar-la per deixar-la gairebé plana a la taula. Com si agafessis la pantalla i la posessis en la posició del teclat. Sí, sí. El ser la pantalla táctil, tu depèn del que estiguis fent, et pot anar bé a treballar amb un teclat i un retolí, i la poses com si fos un tablet, una mica inclinat... No ho acabo de veure, això, eh? La cosa no és... Quan es transforma en teclat, no pots veure el que està descrivint. Com un teclat, sí, home. Tu pots treballar, tens espai, i no et dic que es transformi en teclat. Has dit i Mac, fa un moment? No. Perquè és que el Tito Vilanova, el chat de radiosvern.com, ha posat i Mac por vell, ha posat. Però no sé què ve. Que el Tito Vilanova, bueno, la gent no ho sàpiga. Hauria d'estar entrenant. Això, una i dos, ha aparegut quan ha sonat el Viva la Vida Coldplay, aquí al chat, i diu aquesta cançó em recorda el traïdor del Pep. La gent al chat que tenim el Tito Vilanova, un honor. Un honor. Digues, Oriol, digues. No, doncs... O sigui, Windows... primer, que hem saltat. La cosa és no convertir-se en teclat, no té per què. Tu imagines que la pantalla del teu ordinador actual és tàctil. No és còmode fer servir a nivell tàctil la posició normal de la pantalla. Seria més fàcil si la tinguessis en un estat més de repòs, a sobre de taula. Aquesta posició no té per què sé que la pantalla sigui teclat. Pot tenir altres aplicacions. Doncs més Windows 8 no tira cap aquí. No tira cap al sentit d'entrar en aquesta posició. Windows 8, simplement, dona suport per pantalla tàctils, i això no té per què. Un portàtil que té dos pantalles, una davant i una darrera. O sigui, on tindries la marca, darrere hi ha una altra pantalla. És a dir, que pots tancar el portàtil i et queda una pantalla. Un tablet, no. Exacte, el combatés a la tablet. El mateix ordinador. A diferència, el tablet... Aquests ordinadors són de Microsoft? No, són d'altres empreses, però que han treballat amb Microsoft. Va, va, va, va, va. A diferència, el tablet... Aquests ordinadors són de Microsoft? No, són d'altres empreses, de Microsoft. Aleshores, per presentar, Windows 8. Clar, Windows 8, junt amb les possibilitats noves que ho faràs. Una cosa important, ja tenim tablets d'Apple, l'iPad, i tenim tablets d'Android, però el tablet de Microsoft, que la seva entrada és amb Windows 8, és diferent. No és el Windows Phone, o sigui, tant iPad com Android, és el sistema operatiu de mòbil que creix a les 10 puljades de tablet, o el que sigui. En el cas de Microsoft, és el sistema operatiu normal de Windows, el que va cap a tablets. Aleshores no veuen un mòbil gran, sinó que veuen un ordinador sense atacar. Això és important perquè els tablets de Microsoft, que potser estan a la venda d'aquí un parell o tres de mesos, sinó que és del primer dia que podries executar totes les aplicacions que tens en un ordinador normal. L'alpentagemènia és diferent. No és l'Apple Store, l'Android Market, o sigui, podries tenir finestres, o sigui, jo crec que és una aposta molt, molt clara i diferent i pot estar bé. A més, Windows 8, a nivell també té moltes altres canvis. O sigui, és una aposta molt arriscada. Home, han intentat també fer un canvi molt brus amb la marca del Windows. Sí, sí, sí. Perquè, per exemple, una de les coses que m'intira enrere el Windows, és que ja en... o sigui, la xarxa d'interfície que es diu, el tema de la visualització, de les finestres, els marcs, de les finestres, etcètera, que és com molt gruixut tot, no? I a mi això em tira enrere, perquè, clar, compare's, per exemple, amb Google, o amb el Chrome, o amb l'Explorer, sense la més lluny. L'Explorer, a part que és veritat, que pesa moltíssim i costa. A vegades de rancar i d'algú el Chrome és molt més lleuger, en aquest sentit. També intentarem anar per aquí. Has vist alguna... Sí, sí, sí, sí. He vist Windows 8 vídeos corrent en ordinals molt poc potents, i va molt fluït. A la velocitat l'hauran solvantat molt bé. De fet, no només he vist vídeos, sinó que en el Windows Phone, jo diria que és el mòbil... El sistema operatiu mòbil més fluït que hi ha al mercat, amb mòbils molt poc potents, vull dir que ja ho han aconseguit amb els mòbils. Jo crec que ara aquests coneixements que han adquirit, els traslladaran a l'ordinador, i jo crec que serà un bon sistema. Què passa? Això és cert, és el primer sistema operatiu d'un canvi radical. És bastant probable que estigui plegat d'error, que sigui un canvi molt... És un canvi molt brus, que la gent es queixarà, que no li agradarà. Això segur, però és un canvi important. Jo crec que toca. Han aprofitat també, que ara també hi ha unes conferències sobre videojocs i tot això, que han aprofitat per presentar també tota una integració entre la Xbox, i Windows, i mòbils, i tablets. O sigui, la integració que volen aconseguir és molt ambiciosa, i ho tenen bastant bé, perquè els mòbils no s'han menjat un Rosco, però com a Smart TV, per dir-ho d'alguna manera, la Xbox és la console més venuda del món. Hi ha molta gent que ja té una Xbox. Hi ha molta gent que té una Xbox. Aquesta Xbox pot rebre actualitzacions, que, per exemple, una cosa que han anunciat, la Xbox tindrà Internet Explorer. Significa que podràs navegar de manera normal, ja serà més un ordinador. La Xbox s'integrarà amb el teu Windows 8 quan el tinguis, amb el teu Windows Phone, des del Windows Phone, també alguns jocs per controlar o veure informació extra sobre el joc, o per jugar a pel·lícules. Han presentat també tota una plataforma de música, tipus iTunes. Ja no et dic què funciona. La idea és molt bona, és molt bona. Les interfaces són modernes. Bueno, escolta, donem-li una pot de confiança. Hi ha una oportunitat a Windows 8, que se sap quan surti es pot dir als ordinadors que vindran amb Windows 8. No ho sé, crec que un parell de mesos. No ho sé. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, sou originals de mena. Parlem ara de Google, perquè tot porta el guió. Google surt de compres. Això vol dir que ha adquirit més empreses? Sí. Un aplaudiment per Google. No para de comprar. És malalt, aquest hivern 2012. No para de comprar coses. A veure, comencem parlant de l'empresa Mivo. Mivo. Mivo era una web amb Mesh o Men's Exit, que tu entraves i podies connectar-te al Messenger, al Google Talk, en quin sentit tens? Al Google Talk, al Google Qual. Exacte. Tu podies... Era una aplicació de chat. Igual que quan tu entres al Gmail, li tens un chat allà o al Facebook, allà dins, tu podies entrar a aquesta web i connectar-te a tots els chats, totes les xarxes, com qui diu. Era l'admissió. Llavors, avantatges i desvantatges. Tu podies registrar-te amb Mivo, només un usuari, i des de qualsevol ordinador del món, quan tu entraves, ja estàs connectat a tots els chats que tens, amb tots els teus amics i contactes. Aleshores, una altra aplicació que donava a la gent, quan et bloquejava el Messenger en la feina el que sigui, tu, quan podies entrar a aquesta web, podies connectar-te a... en Cloud. La idea és, bàsicament, missatgerir instantània, com la que coneixem de Messenger o de Facebook, que ara també acabaves de servir més, a nivell de no vol, no? Això Google té per la seva banda amb el Google Talk, que s'integra molt bé com a principal avantatge amb els Android, i tablets Google i el Gmail. Aleshores, el comprar a Mivo, se suposa... Bueno, no sabem ben bé què farà amb Mivo, si jo crec que... faran que el Google Talk també s'integri amb altres missatgeries. Aleshores, jo crec que veurem, d'aquí poc, que tu des de l'Android, sense instal·lar l'aplicació a Facebook, i sense fer cap configuració, jo crec que des de l'Android ja podràs satajar amb gent de Messenger, amb MSN a tota la vida, no? Però una cosa, el Messenger, algú havia de dir, és absolut, ja. El Messenger, ja no... Qui fa Messenger? Ningú fa Messenger. Però el Facebook, o sigui, hi ha moltes missatgeries. Tens el Google Talk, tens el Facebook, tens el... El Blackberry, tens el WhatsApp, no? WhatsApp, WhatsApp. Ah, sí, vostè m'ha matat. Sí, vostè m'ha matat. No, és que tu no has vist la PEP, que suro fent-t'ho, no? WhatsApp, WhatsApp. Ja t'ho passaré, ja t'ho passaré, que arribes molt, molt. En fi, vols dir que tot aquest sistema de missatgeria... estan, bueno, units, no? Sí, sí, sí. A veure, a veure què fa a Google, amb la empresa. Un altre empresa que ha comprat Google és QuickOffice. La Mítica QuickOffice. Això és importantíssim. Un aplaudiment per QuickOffice, que ens... Amant. No m'he equivocat, però em sembla que és un programa de tractament de text lliure, no? No. Molt bé, Jordi. Uf, uf, uf! Què és QuickOffice? Com pots portar OpenOffice? Per... OpenOffice? Ah, potser sí. Per OpenOffice. Jordi! Jordi! Ja està, ja cal, ja cal, ja cal. M'he equivocat, m'he equivocat. Escolta, és que... Són moments, no? Sí. Abans havia dit que de què passa, que tu no t'he equivocat nunca. O què? En fi, QuickOffice. Quan diguis, diré, ah, sí. QuickOffice és una suite afimàtica que està ara per Windows. Ah! No ho veus, és mentida. És mentida, ja sabia jo. No hi té el sí. Quan tu tens un iPad o un tablet Android, sobretot mòbils, també, iPhone i... i... i mòbils Android, no? Ah, sí! Em sembla que és un putle, no? Sí. Veus el logo? No ho sé, és un putle, com un parell, o l'han canviat. Però sí que... Tu busco, busco. El QuickOffice és el principal. Sí, el tinc. Doncs et vindríem al mòbil, perquè em sembla que, si no, costa 5 o 6 euros. No, és que em sembla que... Sí, amb el Samsung em sembla que bé. Ah, no, no, doncs, perdona, no, no. Jo tinc el ThinkFreeOffice. Exacte, exacte. Que és per obrir arxius de PDF, docs, tractament de text, etcètera. Exacte, bueno, el QuickOffice et permet obrir, sobretot, la importància, no?, que et permet obrir tots els wards, els wards nous aquests 2007, els Excel, i no només obrir-los, sinó que editar-los. És un office per als mòbils, i tant iPad com Android. Doncs ara és important, perquè se suposa que Google, el comprar-ho, principalment a la llibreria de manera gratuïta, perquè jo crec que Google no es deia que ara vendrà software, ho integraria amb Google Office, amb el Google Docs. Tant de bo, tant de bo. Jo crec que sí, que els ja està costant bastant, que el Docs funcioni més o menys bé a nivell de tablet, a nivell de web funciona molt bé, però a nivell de tablet no acaba de ser àgil. Jo crec que faran una integració... Totes les coses, des que es compra a empresa, fins que es volen resultats, pot passar temps. Tampoc ens esperem que la setmana vinent. Una setmana vinent, tant de bo, potser l'anul·lat és que la llibrera ha demanat gratuïta, però tampoc crec que ho facin tan ràpid. Alguna cosa més sobre QuickOffice i aquesta compra de Google? Bueno, estarem en una segona cursa d'Office, perquè Microsoft ja ha anunciat que treu el seu Office per iPad i Android. Microsoft no vol tenir exclusivitat en la seva plataforma, en aquest cas, com tampoc ho ha volgut amb l'Office, amb ordinals, que també ha de treure per Mac sempre, i vol ser líder, Microsoft, en ofimàtica, vol ser líder com ho ha estat fins ara, i no ho té tan fàcil, perquè no controla la plataforma Mòbil. La plataforma Mòbil, principalment, és iPad i Android, a Windows encara no té res a dir, no? Aleshores ells han de treure el seu Office per aquestes plataformes, però Google no vol quedar-se enrere, i jo crec que aquí també el que arribi abans, amb una qualitat mínima, és un punt important. Bé, hi ha un parell de notícies. Per acabar la secció d'avui de noves tecnologies, la primera és que... Ah, no, és l'última, perquè aquesta ja hem dit. Només queda una, i atenció, perquè a mans del Samsung Galaxy tenim una mala notícia, a priori sembla no, Oriol, perquè ha sigut un bluff al Samsung Galaxy S3. No, jo no diria un bluff. Però aquí diu que no ha passat les proves de resistència baixant el nivell de l'iPhone, que és un nivell baixíssim, no, Oriol, això. Ha baixat hasta el pou, el Samsung Galaxy S3 hasta el pou, perquè és el mateix nivell que l'iPhone. A nivell de resistència, fins ara, el Galaxy S2, el Galaxy S1, eren plàstics, el secretari que era plàstic, però el caure aguantaven... Ah, moment! De resistència, quan els diuen, s'atcauen el Mòbil. Escolta, home! Si no, què? No ho heu aturat un aparato. Clar, no, però el Mòbil continua sent bastant bé. El Mòbil és el mateix mòbil. Però per això venen unes fundes. Aquestes fundes van 5 euros, tampoc no cal... Sí, no, home, però... Dic jo, digue-ho jo. És una mala notícia, perquè el Galaxy S3 continua sent de plàstic, però es veu que aquest, si et cau amb algunes proves que s'han fet... És pitjor que l'iPhone, perquè mira que l'iPhone... No, pitjor que l'iPhone no, també. L'iPhone s'atcau i... Pitjor que l'iPhone no, no? No, però l'iPhone és vidre. I et cau a perra i... A més, aquí heu comentat moltes vegades, però els galaxis tenen com una mena de... de... El vidre està recobert. Ni que sigui mínim, eh, aquesta... No és més el vidre, el vidre... Però una mica de plàstic. I en canvi, els iPhones, no. Els iPhones just se'ls acaba el vidre, i moltes vegades se't pot caure o se't pot donar un copet de re amb l'iPhone amb el vidre i se't pot trencar. Sí, i encara així el vidre de l'iPhone és un vidre bastant gruixut i no és tan dur com el del Galaxy S8 II, que és Gorilla Glass, que és una empresa molt reconeguda en aquest sector. Gorilla Glass? Sí, però ara què passa? El Galaxy S3 porta el Gorilla Glass 2, que, en principi, hauria de ser millor, en aquest cas, la característica d'aquest vidre no és que sigui més dur, sinó que és més prim. És la característica de Gorilla Glass, quan l'empresa, que és Corning, ha tratat aquest vidre i diu que és més prim. No han dit res sobre la resistència, que la resistència han perdut una mica. Estan parlant de Gorilla, del Xat, de radiosvert.com. Diu que encara no li has tret el plastiquet. Diu, home, Jordi... Però no m'ha explicat bé, doncs, perquè jo no parlo del plastiquet, Oriol. No. Quan parlàvem del Galaxy no, quan parlàvem del Samsung Galaxy... Jo no volia dir el plastiquet fet bé al començament. Jo he ingrivitat que li fa com cosa a treure-l. Està com... A mon pare, per exemple, encara no sé si porta un... fa un any que té el smartphone, i encara porta el plastiquet. Sí, ja el vaig veure en un vídeo internat d'un tio en Galaxy S2, El plàstic que et ve em diu les especificacions a Mollet, Android... I no l'hi havia atret. I no et deixa veure, clar, l'última. No, és que sempre tinc les mateixes aplicacions. No, idiota, és que tens un plàstic que s'ha de treure a la pantalla. Amb tot el respecte sempre hi ha carinyo, però idiota, el cap i a la fi. Perquè, clar, no veus la pantalla. I jo el que em refereixo és que... És que no s'explica ara. Però a veure, que no és aquest plàstic. Dic que hi ha com un plàstic que recobreix tot el marc, en tot el vèrtex del vidre del Samsung Galaxy. Molt bé. Doncs escolta, agafa un Samsung Galaxy, Tito, i ho mires, i ho veus. Vale, venga. 6 i 32 de la tarda, Oriol, moltíssimes gràcies per haver vingut. Diu que et diguin idiota amb carinyo, deu ser reconfortant, no? Doncs sí, idiota amb carinyo. No? Oriol, l'idiota. En què més dius? Oriol, l'idiota amb carinyo. Totalment diferent. És molt diferent, és molt diferent. Tito. Tito amb carinyo, sempre. En fi, doncs, Oriol, moltíssimes gràcies. La setmana que ve més noves tecnologies amb l'Oriol aquí a la penya del Morro, tot seguit fem una pausa per la publicitat, i aquí uns moments tornem amb el calaix de... Què diu el calaix? El reclam, el reclam... El reclam de cultura. El reclam de cultura, sí, amb la neu. Estic buscant la cançó que volia posar, i ara no la trobo. A mi no sé si veus. Saps quina és, Oriol? No. La primavera ha llegat a la ciutat de la feina Esforça Sules. La primavera ha llegat a la ciutat de la feina Esforça Sules. La primavera ha florecido su fragrancia, me ha abrazado, ha pasado aquella niña, y algo dentro que ha estallado. Lo sé bien, lo que me pasa, todo está patas arriba, los paletas van de bolido y duce su repertorio. Ha cambiado el envoltorio. Pirueltas naturales, los centollos, los retoños, cobran un protagonismo. No sé tú, pero aquí mismo se tomó una decisión. Ha cambiado el envoltorio y llegó la revolución. Sacó la primera manga, llega ahora la segunda, y en menos de seis segundos cruce ya mi manga corta. Apacible en plan cortés, tengo el cuerpo tan blandito. Formación propacional de profesión. Una dimensión. La primavera ha llegat a la ciutat i no sabes lo bien que me sienta, papá. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah. Ah, ah, ah. La primavera ha llegat a la ciutat i no sabes lo bien que me sienta, papá. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah. Fisco. ¡Dios! ¿Cómo está el patio? Divino de la muerte. Esto ya se ha desmadrado y no hay nadie que lo frene. Es un desajuste. Déjala entrar insolentemente. Es más salvaje que los alpes. Soy una tómbola, soy una canga, soy un smarke. Perfecto por la banda. Esa recompensa, la respuesta de la encuesta, simplemente son los buenos. Ella, la partida extra, enlimenta y salva el tío. Relleno de la oliva, Barcelona. Estás tan guapa, aunque vuelas a hablarlo acá. Eres mi corazón, a 170 tronando. Tunga, tunga, tunga, tunga, tunga, tunga, tunga, tunga. R-I-M-A-U-P-E-R-A Yes, primavera, men, en la ciudad contada. El que no volen, de la fe. De la fe. De la fe. A chur. De la fe. De la fe. De la fe, señora. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta, papá. Sí, sí, 36 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro, de Radio Desvern. Tenim amb nosaltres com cada setmana, cada dimecres, acabem el programa parlant de publicitat a la secció del reclam amb el pol i l'Anna. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Hola, bona tarda, què tal? Bona tarda, bon dia. Per cert, qui són la Judit i la Gisela? Bueno, amigues nostres. Ei, Judit i Gisela, hola. Ja, perquè és que porten una estona ja conversant entre elles al chat, s'avorreixen. Sí, no? Ja no ho han dit. Sí, diu... Què diu? Diu, Anna, tira cap a la càmera, que no se't veu. Anna, no et veiem, el reclam, el pol i l'Anna, ja, ja, ja, ja. Bueno, se't paral·lel de radiodesvern.com on us convidem a tots i a totes a participar i dir la vostra i el que us doni la gana. Que esteu saludant. Ai, hola, hola. Hola. Hola, mama, una salutació. En fi, avui, de què parlem? Bé, doncs avui us volem parlar d'anuncis d'estrella dam. Ah, anuncis d'estrella dam. Tal com vam preveure la setmana passada, ha sortit el nou anunci que està gravat amb Mallorca, en aquest cas. És veritat, jo em pensava que tomeu penya... Sí, sí que surt. Cantava la cançó, però no, només surt, eh? Que m'ho deia que s'ha queixat, sí, sí, sí. Doncs bé, el pol ens parlarà d'aquest anunci que ha sortit i també us volem parlar d'altres anuncis d'estrella dam, com els que estan relacionats amb el Barça, que també han sent molt populars i s'han parlat molt. Molt bé, doncs avui fem un repàs per tant, eh, a les campanyes d'estiu, d'estrella i tot plegat. Abans recordà una setmana més que tenim un correu molt maco, que es diu al reclam980arrobajemail.com, on ens podeu enviar qualsevol tipus de sugerència, comentari, si voleu que comentem algun espot tan nou com antic, doncs ens envieu un correu al reclam980arrobajemail.com. Doncs bé, comencem amb el nou espot, amb la nova campanya d'estiu, d'estrella dam, que en guany el lloc ha estat Mallorca, a Serra de Tremontana, que és declarat patrimoni de la humanitat. Probablement tots aquells que l'heu vist haurà sigut per internet, ja que no serà fins al 10 de juny, que es podrà veure per televisió. Doncs, a veure, segueix el mateix esquema que tots els anteriors. És l'arribada de l'estiu, doncs... en un lloc comença una història amb una nuç i un desenllàs. En aquest cas, doncs és un desenllàs, potser, una mica més obert. Però bé, en fi, és la clàssica història d'amor. Sí. És que saps què passa? Estava buscant aquí... Aigua'm a les culpes, perquè no tenim el netbook que normalment tenim, i l'Ai Patara no m'acaba de funcionar, i tirarem avui els anuncis des del mòbil, d'acord? Molt bé. Sí, sí, perdoneu, eh? Estava buscant el tema de l'anunci d'estrella dam de Tremontana, que es diu la campanya d'en guany i tal. Sí, està rodat a la Serra de Tremontana. Sí, exacte, a la Serra de Tremontana, que molta gent comentava, home, ara ja s'ha perdut aquest lloc idíl·lic de les illes balears, tothom el descobrirà, s'omplirà de persones i tot. Això pot ser alguns dels efectes negatius d'aquests anuncis, no? Sí, que no només promociona la cervesa, sinó que, a més a més, també el lloc. Perquè el primer any, a Formentera, recordo que després va ser un boom, tothom volia anar a Formentera perquè... es va dir per aquella de color tronja, no? Sí, tothom li van venir ganes. Mira, la Gisela diu que estan fent castell i estic al mig del capítol de Pretty Little Liars, eh? Anna, eh? Digue-li, digue-li, digue-li. Escolta una cosa, Gisela, pues vés a mirar castells i vols. Pues vés a mirar, clar, què vols que en diguem nosaltres? No està passant, eh, ja? No està passant. Diuen carinyo, diuen carinyo. En fi, mira, em sembla que ara sí que podem escoltar alguna cosa, però si no, jo ja em taugui les benes, eh? Si no, escoltar-s'hi, mira. Ara estem sentint. I ara sí, a la Lluya! Ai, un nervis! Ai, que tenim la Gisela de la Judit aquí, saps? Que no se'n vagin a mirar castells. Clar, que de bé, no? Per un dia que venen... Que escoltin la cançó de la Crosse, que es diu You Can Say No Forever, que és un grup suec, que també, com Ramamoran potser, també el primer spot, també són suecs, el grup, com el primer grup. Doncs bé, tal com deien, a part d'amor, a part d'una història d'amor, també vol parlar d'amistat i del fet d'apartar-ne en un lloc. No obstant, si ve s'ha intentat que aquest missatge també calés a la gent, la història d'amor segueix destacant molt per sobre dels altres. Però el fet és que, si segueix fent així, ja es porten quatre anys amb aquesta campanya, que és molt semblant, probablement és perquè funcioni. És que a tothom li agrada imaginar-se un estiu perfecte, generar-se expectatives abans que aquest estiu comenci, per això es llança just abans. I el fet és que... Deixa's escoltar la cançó. El fet és que... Estava pensant que aquesta cançó està molt ben... Bueno, està molt merda, eh? Sí, amic. S'ha fet una adaptació. Originalment no era així, l'han adaptat part, perquè vagíem amb l'espot. A veure, escolta'm una estona. Hi ha moltes cançons de fet que no sé si és Gràcia d'estrella, suposo que sí, que jo les escolto i no són dels anuncios d'estrella de me, i penso, mira, que no podria ser perfectament d'un anunci d'estrella. O sigui, que ja han creat com una mena de marca de segell, no sé si diu escogràfic o què, quasi bé, no? Són així grups alternatius, no? No són massa coneguts, i per això també és la Gràcia. Sí, però també és una manera per a ells, com per promocionar-los. Vull dir que te la llegeixi amb la teva cançó, com un anunci d'estrella d'an, i símbol d'èxit, perquè se'n parla tot arreu. Exacte, i després sempre de base, jo, a la Mercè, no?, perquè el grup et porten allà davant de la fàbrica d'estrella d'an. Sí, que, per cert, la Gisela diu que la de Sant Miguel aquest any és molt guai, també, eh? Sí, també ho he fet. La Gisela diu que fins i tot millor. Potser el fet que hagin creat la cançó expressament per l'espot, que ja va lligada amb el concepte de Sant Miguel, i no com aquest cas que han agafat una cançó que ja existen, també marca molt la diferència. Però tot i així crec que volen copiar bastant estrella d'an. Per fer servir la seva fórmula, però ja no és novetat. Doncs aquest és l'anunci de l'any 2000, mal de fermentera, que va ser el primer de tota la campanya mediterraniament, i és uns minuts de l'estiu ideal, on surten nois guapos, cales, platja, bona música i la cervesa. Sí. Que potser de les quatre o tres o quatre campanyes porten ja. Quatre. Aquesta quarta. Doncs hi ha un que doma aquesta, no? Sí, home. Perquè potser va ser la primera Billy de Vision and the Dancers. El següent any es va fer a Manorca, que va sortir a la festa Sant Joan, i l'any passat, a l'Empordà, concretament, el bulli, per fer-li com un homenatge, perquè era l'any que van tancar i va ser com per... És el que comentàvem, que potser l'any passat hi va haver una mica de canvi, però no va ser canvi del tot, va ser com... Va, anem a fer una petita variació, però, en canvi, no va agradar menys que aquest any i tot, va agradar... No ho sé, van trobar que no... Vam voler trencar una mica, però penso que han tornat a la fórmula inicial, perquè és la que va funcionar i la que tots estàvem esperant. Mira, la Gisela, el que li agrada més, aquest tros de la cançó, que diu... pa, pa, para, pa, pa. Aquesta és la cançó, aquesta és la del 2010. Ah, sí? Aquesta és la del 2010. Ah. És veritat, és veritat, no és aquesta, és veritat. És la de Benorca, no? Sí. Del següent any. Doncs bé, jo penso que aquests anunci s'han convertit una mica com els de Freixanet, el Nadal. Sí, tothom els espera. És com l'anunci més esperat, ja feia setmanes, que tothom en parlava, si surt, no surt. És curiós, perquè va sortir justament, ja que et treus el tema, el divendres o dijous passat, que és quan va començar el gran Miguel Primaveraçó. Van fer... van contra programes, no?, que es diu benedicat televisiu. El que és curiós és el que ens deia el Pol, que està impenjat internet, però la televisió encara no ha sortit, i tot i així tothom ja n'ha parlat i l'ha vist. Ja té més d'un millor de visites, i la gent els pora els seus Facebooks. A la tele no ha sortit encara, el d'Estreguedam. No, fins al 10 de juny, no surt. Oh, està bé, està bé. Curiós, curiosa dada, curiosa dada. Sí, fa temps això no hauria passat per internet. No, no, era allà, les coses ja brimes llencen per internet, després de la televisió, no? I jo aquí plantejo si hi ha una falta d'innovació, perquè jo penso que cada any repeteixen els mateixos elements i la gent se n'acabarà cansant, que potser necessiten renovar-se i els hi fem una crida des d'aquí. Sí, jo crec que des d'aquí l'Anna i jo... Que els truquin, no? Sí, o que els truquin als estrella, per si volen que els hi fem un nou concepte. Sí, sí. Connectarem amb la seva gent, i els hi aportarem noves solucions. Estan trucant ja, eh? La centraleta està col·lapsada allà. O l'agència Villa Rosas ens vol contractar. O que s'arrisqui l'any que ve i que aprovin amb un nou concepte totalment diferent. A veure si funciona. Perquè ara ja crec que la gent ja està una mica... Potser un estiu més real. És veritat, és clar, perquè clar, l'agència s'espera una mica al mateix de sempre, no? I que és el que comentava, ho fa un moment. És a dir, el tema de platgeta, gent així jo va passar-ho bé, no? I, bueno, amb els elements típics de l'estiu, i que va funcionar molt bé el primer any, però que el segon, quan la gent va veure que era exactament el mateix, i clavat l'anterior, i també l'any passat amb el mateix estil, i continua, la gent... Jo crec que s'encança. Es cansa una mica, no? Sí. Home, de fet, aquí també ho diuen, eh? El títol, el chat, per exemple. Diu que l'enunci d'Ester Lledam no li agrada gens. Diu, perdoneu, però ho havia de dir allò. Allò que fa... Hi ha diverses opinions, no? Sí, hi ha diverses. El problema és que arriscar-se el fet de... És que la gent ja no està satisfet d'enxingar el mateix, però arriscar-se una cosa que ha funcionat, que encara pugui funcionar menys, doncs... La gent costa, costa. Bé, i les campanyes que tothom recorda, Pol... Doncs ara, seguint amb estrella d'en Pro, canviant de campanyes d'estiu, a campanyes més aviat del futbol club Barcelona, doncs explicarem... L'hivern, no? Campanyes d'hivern, no? Sí, més aviat, sí, sí. En explicarem dues. I la primera... És la de... s'anomena la feina ben feta. La feina ben feta, eh? Que tenien la Irene Montalà com a protagonista i que feia així. Quines les secretes preguntava tothom? El futbol més bonic, la velocitat, el control, anar sempre a l'atac, buscar sempre el gol, és el joc en equip, no serà la humilitat, sense protagonistes, ni cap divinitat. Un equip de futbol va ser el centre del món. I quines els secrets preguntava tothom? La feina ben feta, qui no us recorda? Una cosa molt nostre, en els moments de més glòria. Estimar el teu ofici, vigilar cada detall. Va cantant un poem a Joan Maragall. Tot està per fer, podem aixecar el gol, tot és possible, escriuria Martí Pol. Salvador Dalí, Pau Casal, Antoni Gaudí, des d'aquí Universal. A l'Oscar Lleda amb la Collera. I d'aquesta campanya d'Estrella d'Am, també. Doncs primer de tot saber que és un esport que va sortir gairebé al final de l'any 2009, per donar la benvinguda al 2010. I era un any molt especial, com sabreu molts, que és l'any de... que es van fer els sistítols. Ah, sí, home, i tant, el triplet, els sistítols de Guardiola, el primer any de Guardiola, és veritat? Sí, i si bé, doncs, cada any es fa aquesta campanya per reforçar, per remarcar que estrelles són els patrocinadors de futbol club Barcelona, doncs aquest any era una quasi molt bona, per encara destacar-ho més. I llavors diu, un equip de futbol va ser el centre del món. I quin era el secret, es preguntar a tothom? Doncs aquesta és la pregunta que durant els 90 segons de l'esport tracta de respondre. Doncs bé, el cert és que durant aquests 90 segons es parla de diferents valors catalans, que formen l'èxit que ha obtingut el futbol club Barcelona. És a dir, aquests valors catalans són la clau de l'èxit del Barça en relació amb el Barça. Sí, a mi m'és curiós, perquè en un d'ells diu, la feina ben feta, que això també s'origina en un altre anunci de la Generalitat de Catalunya, i em sembla que de Lluís Bassat, al començament dels 90, que deia, la feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta no té futur. Sí, aquí es veu una mica, potser, intertextualitat i també la cultura catalana de fer la feina ben feta, i per això podríem dir que aquesta frase està resumint els valors que pot ser la humilitat, la passió, dedicació, esforç, companyerisme... Valors que sí, que es poden veure com catalans, i també es poden veure com de futbol club Barcelona. No, no, no, no, catalans, catalans. Sí, sí. Però vull que sou clar, valors universals, no?, però que són inerents, també se suposa, aquesta cultura catalana. De fet, va ser un esport important, aquest, també, no? Quin? Aquest que estem ensenyant? Clar, clar. No, sí, sí, tant. Van sortir, també, moltes, com tu has dit, l'Airena Montalà i altra gent, representativa d'actual, de la cultura catalana, com pot ser l'esqeiter Hayu Mandizábal, o fins i tot l'empresari xocolater Marques Cursell, gent que potser alguns no són molt coneguts, no tan com l'actriu, però que realment són representants de diferents llocs de... de Catalunya, doncs que han aconseguit fer la feina ben feta. I a més, es feia menció també a personatges universals de la cultura catalana, per exemple. Sí, Joan Maragall, Martí Pol, Salvador Dalí, entre d'altres, són alguns que es comenten. I, doncs bé, doncs, l'esport ha ensenyat també imatges de l'ex tècnic blaurana Pep Guardiola, i el plan T, que hi havia en aquell moment, també hi havia a Eslatan, i hi havia, bueno, a part dels mítics, més si xavi pujol. I el que busca, per concloure d'alguna manera aquesta anàlisi d'aquesta campanya mítica, és exaltar els valors catalans relacionant-los amb els triomfos subtinguts pel Barça, de manera que els extrapola la seva cervesa, l'estreia d'AM, que, com moltes altres coses catalanes, està ben feta. O això és el que intenten demostrar-nos els creatius d'estreia d'AM. Bé, avui estem fent molta policia d'estreia d'AM, perquè estem repassant una mica les seves campanyes així, en general. Estarem contents, eh? Sí, estarem molt contents. I ens podem enviar una caixa de cerveses, jo crec, directament. Jo crec que sí, eh? Rady Desbert, amb la penya del Moro, Sant Just Desbert. En fi, ha anat, tenim un altre anunci d'estreia, que també volem repassar, no? Sí, és més recent que el que hem parlat ara, però podem escoltar. Com es diu? Que tenim. Que tenim? Sí. Leo Messi, millor jugador del món. Andrés Iniesta, segon, Xavi, tercer. Els tres formats de la Masia, eh? Els tres fets aquí. Com en Pedro, en Bojan, en Busquets, en Valdés, en Piqué i en Puyol. Tots fets aquí i en Pep Guardiola. El que molts consideren el millor entrenador del món, què? L'escoltes tan pedó format a la Masia. Tenen dones? És possible que tinguin... Aquí toquin gutierres, aquest, eh? Que és guapú. No, no, Anna. Ah, va, va. Que què tenim? Tenim els Pirineus, plens de neu oliverm, i tenim 580 quilòmetres de costa des del canal, fins a Poborobó. I aquí ja comencen a aparèixer els amics de les arts. Ja han acabat d'explicar una mica el que tenim a Catalunya, vaja. Sí. M'han recitat amb valors de Catalunya, com els Pirineus, la Costa Brava, Serrat, Dalí... I els castellers, jo, o la Llingonissa de Vic, també la mencionen. Això ara, molt bé, no? La Llingonissa de Vic és especialment important, no, Anna? Home, s'hauria de ser conegut a l'Estat de Catalunya. Ja veig perquè s'ha accionat aquest esport. Tu i Vic teniu alguna relació especial, ara, o no? Bé, no, visc allà, però... Ah, tu i la Vic, home, Anna! Ho vas i vens cada dia, de Vic, o no? No, no, visc aquí a Barcelona. Passa lluny, la Renfe no és prou eficient, potser vindria cada dia. A més, perdona, aquest tall i aquest anunci també va ser una millor com un trampolí pels amics de les arts, no? Sí, havien estat el grup revelació català del 2010, i d'aquesta manera, doncs, encara els van impulsar més a la seva... bueno, donar-se conèixer. Sí, és una manera de... encara més... Perquè, moltes vegades, tots veiem les cançons, però no sabem la cara que fan els cantants. I d'aquesta manera van dir, mira, són els amics de les arts, i ara es van fer més coneguts la seva imatge, fins i tot, perquè fins i llavors no s'havien deixat veure tant, si no es canaves els seus concerts. I aquest anunci va surgir després de la notícia del Pòdiva Blaugrana, en la gala de la pilota d'Or, que va ser Messi, el guanyador, i Niesta i Xavi, i és una manera de reconèixer els seus mèrits. I, a l'hora, també és una promoció de Catalunya, com en l'anunci interior que ens ha parat el Pòl, perquè es parla de la seva naturalesa, la gastronomia, la literatura, i és també per un atractiu turístic, no?, perquè els turistes vinguin. I l'esloga en final, que és coses nostres, coses bones que tenim... Cores nostres, coses bones que tenim, eh? Doncs també és una manera d'englobar tots aquests valors de Catalunya i també del Barça. Segueix una mica l'estil de la feina ben feta. Sí, jo crec que aquí el que estem veient, tant en aquest esport com en l'anterior, és una mica... Crear marques de... amb els valors. Aquí s'està definint, abans, sobretot, la marca del Barça, aquí també una mica la marca del Barça, i la marca Catalunya, saps? Quins són els que conformen la marca Catalunya Barça o Astriadam? Sí, és una mica per englobar-ho tot. I una curiositat tècnica de l'anunci és que es va estar gravat en pla secuència. Ah, és veritat, és veritat. Que és tot seguit, sense talls, i es veu primer el Quim Guiterrez parlant, segueixen els amics de les arts, i tornen a acabar al mateix lloc, així, donant una volta per dins i fora del bar. I que, a més a més, va ser un bar que estava situat al barri del Raval, de Barcelona. Sí, la riera baixa del Raval barcelonès. I també va ser innovador, perquè el Twitter la gent el pogués compartir, i d'això també se'n va fer molt popular. Es va fer molt popular per aquest fet. És veritat, és veritat. Que parlem de Twitter, la Gisela ens ha mencionat, ens ha posat un Twitter, gràcies, Gisela, dient, estem en tot. És veritat, estan tot. Està molt activa, avui. Està molt activa, avui. Un dia que es posa a internet, està bé que utilitzi el chat, el Twitter i que ens miri... Molt petó, en Gisela. Molt petó, en Gisela, molt petó. Mmm... Aquí és la Gisela, aquí és aquesta lògia. És una de la nostra classe. Ah, és companya de l'universitat. Ah, també és publicista. Sí. Ja l'aportarem un dia. Sí, home, ah, clar. On vulgueu. En fi, hem d'anar acabant, però tenim una última cançó per posar, no? Perquè avui les curiositats del món de la public tampoc entren. No passa res. Ja les tindrem. Ja les tindrem per una altra setmana. Anaven relacionades per l'esport. Ja us ho dic per si escolteu el pròxim dia del reclam, per si us interessa. Anaves sobre el Barça i els seus inicis. Però bé, la cançó és una de les que van conformar les campanyes d'Esteu d'Estrella, més concretament la del 2011. I wish that I could see you soon, de Herman Dion, que és un due francès. Molt bé. Per cert, diu-la, Judit, que la Gisela és la nòvia del pol. Ipa! Això és mentida. Ho recordo d'aquí. Jo no dic res, eh? Jo llegeixo el número del que es passa al set. Ui, aquí hi ha un problema. No, no, ja... El pol, que et podes veure amb ell. No veig és... És broma, és que la gent, de veritat, com que estan en l'anonimat allà, i estic el que vol ser de la gana, pol no t'enfadis, eh? No, no, no, aguanta, aguanta, aguanta! Pol, l'estem amb tu! Gràcies, Jordi. Oh! I la Gisela diu que la Judit és la nòvia de l'Anna. Diu, no t'ho... Oh! Que bonic, que bonic! M'agrada molt! L'amor és molt bonic, sí, senyor. Dos minuts anem al programa, Anna, Pol, gràcies per venir. A vosaltres. I també la Gisela i la Judit per anar comentant, i aquest debat paral·lel que han tingut... Han sigut gaire bé, unes... Han format part avui del programa. Sí, sí, sí. I també el Tito i la Nova, que ha estat el xat. I tota la gent que ha fet possible el programa, moltíssimes gràcies. Tornem demà a partir de les 5. Aixem amb el I wish that I could use you soon. Pol, pol, pol, pol, pol! Brunxes molt bé. Sí, de... German Dune, sí, molt. M'agrada molt. I had no plans to meet you, baby. I had a million things to do, baby. But he hit my heart for the hard food. I wish that I could see you soon. The angels go. How long do you can see her? And I'm like, there's sooner the better. Do you really think she will wait for you? Well, I have no way to say, and there's nothing I can do. I have no way to say, and there's nothing I can do. I'm like, there you go. Now listen. Now that I am across the sea, I wonder if... You're gonna wait for me, or if you're gonna find... A new boy to spoon. I wish that I could see you soon, and if you... Wait a little, my pretty friend, until I... Come back to hold your hand. We'll be like birds when they break through a cocoon. You know, I wish that I could see you soon. It's been a while since I felt like this, and now I've found a song. I love you, the angels. I love you, baby, for you. Bona tarda, són les 7 de la véspera. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui. Dimecres, 6 de juny. Seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició véspera. El regidor d'educació Lluís Montfort considera que la Generalitat està posant en perill el model educatiu actual, un centenar de mestres, pares i alumnes, es van reunir ahir a Can Genestar per protestar contra la retallada en ensenyament al poeta Jo Maravill, per advertir de les conseqüències. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui per tot seguit passem a resumir en titulars les altres informacions destacades de la jornada.