#698 - La Penya del Morro del 30/4/2015

En aquesta tarda es lliuren els Premis Ràdio i Associació que distingeixen els millors professionals i programes de la ràdio en català. És la quinzena edició d'uns guardons que aquest any han reconegut un professional i un programa de Catalunya Ràdio. Són Santé Carrera i Sots Cap de programes de l'emissora que ha obtingut una mansió d'honor mentre que el programa Univers MotoGP conduït per Damia Aguilar s'han portat una mansió de qualitat en l'apartat d'innovació. El premi i el millor programa de ràdio ha estat pel món RQ amb Jordi Basté i a la mateixa missió ha recaigut el guardó, el millor professional, Jaume Nolla. El periodista de TV3, Josep Capella, ha rebut el premi en la categoria audiovisual. Els Premis Ràdio lliuraran a partir de dos quarts d'avui del vespre a l'auditori de l'Òncea de Barcelona en un acte presentat per l'actor Peplada. Esports Montserraia. L'espanyol buscarà una victòria aquest vespre agrenada per acostar-se a les places que donen accés a Europa. A partir comença l'esdeu i la transmissió de Catalunya Ràdio a dos quarts de deu. La Comissió en Tivolència jorna fins dijous que vei les respostes sobre els insults de part de l'afició de l'espanyol a partir contra el Barça, perquè els falten uns informes dels Mossos d'Esquadra. També avui a la Lliga Rajó València a les 8. El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, veu com un encert el fet d'avançar les eleccions al club, perquè creu que això ha favorit l'àmbit esportiu. Bartomeu assegura que dimecres a les semifinals de la Champions es rebrà Pep Guardiola amb tots els honors. El Sevilla allargarà el contracte que tenen amb Denis Suárez, que no tornarà al Barça fins a la temporada que ve, segons el director esportiu del club Andalus Monchi. També s'ha dit que el Barça, el Sevilla, Gerard Aulufèu, sí que pot tornar perquè acaba contractar al final d'aquesta temporada. I a la Lliga de Bàsquet, el Barça rep l'obra d'Oiro a les 9 del vespre, i per esport 3, en un partit pendent, a les 3 quarts de 9, reia Madrid Unicaja. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, va Babilònia. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. La penya del Morro. Un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi. Gent de l'estranger com esteu. Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desdard. Les parles i el salut de Jordi Domènec. Des darrere fins al set del vespre. Això és la penya del Morro. Avui programa en 1622. Com esteu? Bona tarda. Bona tarda. A més, amb les notícies de Sant Just, Cristina. Bona tarda. Per cert, una cosa, no vull començar amb el rotllo programa, però continua sense anar la llum de l'estudi número 1 de la ràdio. Cristina, pot ser que estiguis... Et pensis que no estàs a l'aire. Estàs en directe. També hi ha rabells. A més, el programa també parlarem amb la gent del Club Natació Sant Just, concretament amb els nens i nenes de la secció de Triatló, que ja estan preparant la segona edició. Aquest diumenge no el proper. El complex esportiu de la bona aigua. També tindrem l'Ernau Consul per parlar de llibres. Estem intentant localitzar el Just for Salva, que no sé si el trobarem per parlar-nos de com va anar la reunió d'ahir, el núcle, el canginestar, per saber coses sobre la festa major. La festa major, ja s'ha... Avui ho vam fer públic al Facebook, que per una banda ja tenen el cartell de festa major, que ja sabem quin és el que passa que no l'han fet públic. Ells ja saben i l'han escollit. I després, també, per l'altra, han desvallat fa unes hores al Facebook un dels grups que vindrà a tocar la festa major de Sant Just, que no sé si saps qui són, els catarres. Està bé! Els catarres de la festa major de Sant Just. Els tindrem aquí. Intentarem parlar amb el Just for Salva d'aquí una estona. Si no, res, ja quedarà per la portalitat. Ja trobarem un moment. Pinta bé, pinta bé. Bona notícia, bona notícia, aquesta, per la festa major de Sant Just a començaments d'agost. La teva mirada és el meu detonant. Els peus deixen el terra, estem en menys d'un pam. La possessió ens travessa amb el poder d'allà. La veu encès em torna un cant, que no mor mai. Ei, guapo, els catarres. Home, perdona, el camp de futbol estarà a tope. Estarà a tope per veure els catarres. No sé si és un cap de cartell o potser van darrere d'un altre grup més gros. En fi, no ho sabem. Si podem parlar amb algú del núcle, aquesta tarda. També tindrem l'Arnau Consul i l'Anna Rubira, l'espai de carretera real. A la teva Carmona, viatge voluntari, que la trobarem després d'haver marxat a Islàndia. Acabarem el programa avui parlant amb un dels organitzadors de la festa de la Cervesa, que avui fins diumenge hi ha al poble espanyol, amb entrada gratuïta pels catalans i amb degustacions de cervesa de molts països del món. Jo crec que no, però vaja, li preguntarem, perquè tenim ganes de festa avui dia de prepons a la penya del Morro. El tenen dintre al pic del dia d'avui. El tenim aquí amb la Cristina, el més comentat a Twitter. A veure, s'ha acolat algú de l'Orfeó. La Cristina ha pensat que era l'avi del programa. És l'avi del programa de l'Orfeó en Rinc Morera, d'aquí de Sant Just. Atenció, perquè avui un dels temes més comentats a Twitter ha sigut el català, no en l'idioma, sinó el cognom del ministre, concretament el de Justícia, que ha intentat avui explicar les paraules que va dir ahir sobre... Quan hi ha un polític intenta matitzar el que va comentar a l'interior i tal, perquè va intentar obrir un debat per sancionar els mitjans que publicin, perdó, filtracions judicials. Justament el ministre de Justícia va manifestar la seva voluntat de debat sobre si cal sancionar la filtració d'informacions judicials sobre casos sota secret de Sumari, i també els mitjans de comunicació que les publicin, tot amb la finalitat de salvaguardar la presunció d'innocència. Avui, però, ha volgut detallar aquesta idea, que no té res a veure amb sancionar els mitjans i afegir que aquesta és una qüestió per reflexionar només, però que no es troba dins de l'agenda legislativa del govern ni en cap de les lleis de tramitació parlamentària. En aquest sentit català ha insistit que els projectes que estiran endavant en aquesta legislatura són els que s'estan debatent al Congrés, com és el cas de la llei d'enjudiciament criminal. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Cristina, perdó, diu que la seva amenaça amb moltes altes mitjans va ser una reflexió, i això de Montoro pels matins criticant a les televisions també. No? Un altre comentari. És l'Ignacio, com a diu, criticant català, però obrir el debat sobre la publicació de coses que són secret de somarí no ens sembla tan greu. I també la Clara Saavedra, diu que la justícia europea a bala prohibir les donacions homosexuals i català vol sancionar els mitjans per filtracions. Parin? Jo em vejo. En fi, gràcies, Cristina. Anem ara cap a l'espai d'humor del programa, que són les notícies de Sant Just, amb Cristina Vargas... Oh, sí. Les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea... Ai, perdó, perdó. Jo també, abans de venir al programa, venia pensant, avui d'avui d'avui, Andrea Vargas diré... Que vingui la vida l'Orfeo, sisplau, a cantar-ho. Necessitàvem la vida. Les notícies de Sant Just amb la Cristina Vargas per estar ben informat de tot el que passa perquè... Oh, ja! Era necessari l'avi, eh? Sí, sí, perquè si no, poca cosa podria fer. Ah, res! Passi cap a descansar d'estona. Bé, atenció, perquè pararem de diferents qüestions. Els catarres, com diem, el grup de Sant Just per la festa major, i parlarem també d'algunes activitats de cap de setmana llarga, de setmana, eh, que comença ja. Ja m'ho dic que ha començat de cap de setmana, eh? Nosaltres estem aquí com una mica apartadets. Tot on comença les tres, i nosaltres fins a les set, al vespre. Fins a les set, al vespre, res. Però abans de tot això hem de parlar de l'Ajuntament de Sant Just i de pressupost municipal, perquè destinaran 25.000 euros per sofregar la rehabilitació i la millora d'edificis. El Consistori ha obert una línia d'ajuts per costar ja les obres que s'hagin fet a comunitats de veïns del poble. Fins al 15 d'octubre hi ha temps per solicitar les subvencions. Cristina? Sí, justament. No és subvencions on hi ha tres línies d'ajuts, d'una banda just correspondents a obres finalitzades a data de 24 d'abril de 2015, que impliquin, entre d'altres, treballs estructurals, instal·lacions d'ascensors i supresió de barreres arquitectòniques. En aquest cas, però, se'n subvenciarà fins a un 50% de l'impost de construcció i obres. D'altra banda, però, també se sufrejaran informes d'inspecció tècnica d'edificis per a edificis plurifamidials. I per últim, i com a novetat, se subvencionaran en millores d'accessibilitat als habitatges, on visquin persones majors de 62 anys o en problemes de mobilitat. Per t'obtenir, en aquest cas, més informació sobre aquestes subvencions us podeu dirigir al punt d'informació d'habitatge, o, en aquest cas, també, el web s'enjust.cat. Bé, doncs ja us sabeu, s'enjust.cat, si voleu. Continuem amb més coses, perquè, com diem, hem de parlar de festa major, i és que ahir va haver-hi una reunió per parlar sobre, per exemple, algunes proves que s'han de fer entre els drogues i els blaus, aquí s'enjust. Tot això en relació amb la festa major. I atenció a la festa major. Fins ara. Fins ara. I benvinguda la festa major. I atenció per llavors comenceu a fer una estona. Ja tenim, doncs, un dels grups que vindran a tocar la festa major i les barraques del Divendres i el Disabtas, aquí es s'enjust. El que passa és que no sabem quin dia si vindran Divendres o Disabtas, però ja han confirmat la seva assistència als carters. Deixem, el Montseny. I enrere, i enrere. Quina il·lusió! Els catedràs són sinònim de festa, volen dir marxa alegria. És un dels primers grups confirmats de la festa que se celebrarà el 30 de juliol 6 de agost. El núcle hi ha confirmat que Néstor Rivas ha guanyat el concurs de cartells. El cartell, per cert, estem molt contents també pel Néstor, perquè és també el dissenyador del logo de la penya del Morro. Cosa que ens agrada molt. Sí, amb nivell, eh? Escolti, ens agrada molt que el logo de la penya del Morro l'hagi dissenyat, el que hi ha guanyat, el cartell, d'aquesta festa majora senjús, i vaja, en fi, des d'aquí a felicitats del Néstor, un cartell que, però, per altra banda, encara no s'ha fet públic. No, encara no el coneixem. En aquest cas, comencem parlant, si et sembla, dels catarres, com has comentat, actuaran senjús per festa major. Ho va confirmar el núcle, ahir, a través del seu compte de Twitter. Després, a la reunió que el grup va convocar, ahir, per seguir treballant, en aquest cas, la festa major, 2015. D'altra banda, també va confirmar, justament, que el senjustin Néstor Ribas ha estat el guanyador del tercer concurs de cartells de festa major. Per tant, com has comentat, el seu disseny serà la imatge d'aquest any a la celebració. També coneixem, però, algunes de les activitats seran lloc al poble del 30 de juliol, el 6 de gos. El primer dia de festa serà el dia de l'esplai, ara mateix, i del pregó. En canvi, passem el dia 31. En aquest cas, esperem la passejada literària del centre d'estudis senjustins al Quina Barra i s'obriran les barraques al camp de futbol amb concerts a la nit. La trobada d'entitats i el sopar de festa major seran el dia 1 de gos. Diomenge, serà el tor del Brana per a la gent gran. Perdona, Cristina, però veig que ja hi ha molts actes, no? Moltíssimes, moltes coses confirmades, ja, i tancades. I que ja sabem, més o menys, la programació. Més o menys, eh? No del tot, encara? Encara falta tot maig, tot juny i tot juliol, 3 mesos. I veig que la cosa està bastant tancadet, eh? Sí, sí, la veritat és que sí. Com comentaven seguint pel diumenge a dia 2, perquè ja sabem que serà el tor del Brana per a la gent gran, de la pujada a la penya del Moro i de la nit estalada. Per contra, dimarts dia 4 serà el dia blau, i l'últim dia, el dijous dia 6, esperar una missa solemna a la cooperació dels guanyadors de la festa major i la clóenda de Fox. Perdona, no es diu res de les abaneres. Que no hi ha... no hi ha abaneres. Què dius, ara? M'estàs dient que sent just no... Jo crec que sí que hi hauran, però potser encara no té una especificalta. N'hi ha d'haver, n'hi ha d'haver, no? M'hi tinc a les abaneres, a un poble marítim i de costa, com és, en Just Desbert, que cada any aplega centenars de persones a la plaça Camuapa. Però tu no està confirmat, això, llavors? No, a mi a la notícia aquí no em especificava res. Jo suposo que en aquest cas sí que hi hauran abaneres. L'únic que encara no tenen detallat el dia i... Perdona, si no hi ha abaneres... No hi ha festa major. Això és un clàssic, eh? I això és així. En fi, nosaltres contents, ja, de començar a parlar de la festa major i de saber que els catarres vindran a tocar, però no sabem els altres grups. No, encara no. I com comentaves abans, haurem d'esperar per saber si els catarres són cap de cartell o potser. Hi ha algun altre grup més pute? No ho sabem, no ho sabem. Per cert, jo això no sé si ho hauria de dir, però clar, com que tenim contactes directament... Tens informació, Jordi. No, jo volia dir que ja... Jo ja he vist el cartell guanyador. I ja sé quin és el cartell, jo. Com és? Com és? És que no sé si puc dir-ho. Home, una mica, no. A veure, ja el croc i el blau, i a més... Jo crec que és una idea molt original. És una idea molt original, molt xula, i gràficament explica una idea que jo crec que tots estarem molt d'acord amb què significa i què vol dir una festa major. Però, hasta aquí, pot o no leer. És alguna cosa de la lluita entre grocs i blaus, o...? És una lluita, és una lluita, però no entre grocs i blaus. És una lluita entre... Hi ha dos animals que representen... No, error, error, error, error. És una lluita. És una lluita, però... A veure, com dir-ho... Simbòlica. És una lluita simbòlica, o no tan simbòlica, però de nosaltres mateixos. Com ha de ser client, com a persones. Com a persones enfront la festa major. Doncs posicionar-se, si en els grocs el klaus. No! La lluita anterior de la persona. Cristina, no, no, no. Abans que t'exploti el cap, deixem comentar... Sí, que de la setmana que ve hi ha intentarem parlar, perquè hem intentat localitzar algú del núcle. A veure... El Just fa salva, per exemple. Sí, el Just fa salva em diu que ara està el copiflaix. Diu que està el copiflaix. Sí, i que ara li va malament. No sabia que el copiflaix no es podia agafar el telèfon. Jo tampoc, però és una excusa que ens ha donat. No, però també té raó, perquè amb les fotocòpies i totes les màquines, escoltar-los seria difícil. Ja el trucarem d'aquí a una estona. Quan surti de ser a casa, de fer... Déu-s'ho emprimir, en el cartell de festa major, potser. Ah, no ho sabem. Faten ja l'envís, d'allà. Tu no et preocupes. En fi, anem cap a les activitats del cap, de va. La gent de del cap de... Semana Sant Just! Llarga, que cap de setmana. Perquè, efectivament, comencem, si us sembla, parlant d'un concert de jazz que tindrà lloc, si no m'equivoco, demà mateix, no?, a la Taneu de Sant Just. Avui, avui. Avui, un concert de jazz i de blues a càrrec, dels tallers de música, al celler de Can Ginestar. Cristina. Sí, justament, el celler de Can Ginestar, dels tallers de música, de Sant Just. L'alumne de Can de l'Escola de Música, Alex Virrell, un noi de 12 anys, serà, en aquest cas, la veu principal del recital. El jove interpretarà cançons de jazz. Avui, el celler acompanyat pel contrabaix del Marc, un altre alumne dels tallers, i per la guitarra, Dulegué Masjuan, el director. A més, també, el jo acompanyarà una antiga professora de l'escola. Per tant, serà un concert íntim que se'n marca en l'exposició Invai Can Ginestar. I, en aquest cas, doncs, els objectius del recital d'avui seran involucrar el públic i donar a conèixer aquests joves talents dels tallers de música de Sant Just. Com diem, recordem el dia, el concert serà avui. Avui, justament, a les 8 del vespre, el celler de Can Ginestar està obert a tothom. Per tant, tothom que vulgui pot ser ser per allà. De forma gratuïta, tothom podrà anar i dir, ah, molt bé. Doncs, escolta, quina bona idea i quina bona proposta. Ja, la música, bona companyia. Doncs sí, i tant, i què més vols. Potser falta una copeta, no? Potser una copeta de vi o alguna cosa que es podia brindar a qui em sé jo. Bueno, anem cap a més qüestions, perquè aquest cap de setmana hi ha la festivitat de la Cruz de Mayo, de la Casa Regional d'Extrema Dura. Bé, no, vamos! Sí, senyor, la Casa Regional d'Extrema Dura... Sí, que ja faran la seva... No sé si fan una ofrena floral concretament a la Cruz de Mayo, que és aquella que hi ha a la lingua d'industria. És que ara potser m'has dit que no ho sé. Sí, pot anar per aquí la cosa. Sí que fan una ofrena, es decorarà també la Cruz de Mayo. El parroquetes i això, no? No, diria que no, eh? Això ho deu posar a l'endèixer d'algun lloc. Cristina, avui informa'ns de com va tot això. Doncs, en aquest cas, la Casa Regional d'Extrema Dura celebra aquest cap de setmana com has comentat, la festivitat de la Cruz de Mayo. És una festa extremenya que l'entitat s'enjustem que porta més de 30 anys celebrant el poble. La festivitat de la Cruz de Mayo se celebra el primer cap de setmana del mes de maig. Va néixer a Extremadura i la celebra molts pobles de la comunitat. De fet, a Cabessa de la Vasca, on és un poble extremament germana amb la Casa Regional de Sant Justenca, se celebra des de l'any 1557. Disapta, doncs, a les 9 del vespre, es veïn a ir a la Cruz de Mayo, a la seu de l'entitat, el que regeixen van a vent, a càrrecs del rector de la parroqueta de Sant Just, mossèn Joaquim Rius. Després, però, es ballarà a la creu fins ben entrar de la nit, se la decoraran flors i es traslladaran. Es traslladaran... Es traslladaran, tastaran perdó, dolços i xocolata. Ja passem a Diumenja perquè a les 9 del matí es farà, com es comenten, una processora a la vinguda indústria i pel carrer Verg de dels Olós, amb la creu fins a l'església de Sant Just. Allà, doncs, tindrà el lloc on a més a extremenya i després on seguiria amb banda de música fins a la seva de l'entitat. Aquí no serà això, al Diumenja? Al Diumenja, a les 9 del matí. A les 9 del matí, per Sant Just, per tant, si aneu al centre o per l'església els voltavem, a la minoria d'Indústria, són l'agent de la casa reaccional d'Estat Madurat. Bé, a dir, moco? Con el moco, a mi m'ha semblat que em dic el moco, eh? Bueno, en fi, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Jus? Ara mateix, a radiodesberg.com. I a partir de les 7, els Sant Jus noticias edició vespre. Bé, nosaltres fem una pausa per la publicitat. Hem de cantar la cançó, Cristina. Ah, sí, que ja te n'aves tu sense cantar-la, eh? Vinga, va. Les noticias de Sant Jus amb la Cristina, perquè sí, per estar ben informat de tot el que... passa per aquí. Oye, oye! No se'n ni mi, avui no se'n ni mi. Oh, sí que venim-ho, venim-ho! Ja que hi ha arribat el cap de set, el cap de setmana. És veritat, és veritat, va, va, va així tirant. En fi, Cristina, fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments rebem els nens i nenes de la secció de Triatló, del culte natació Sant Jus, que organitzen la seva segona edició, el complex esportiu de la bona aigua d'aquí un parell de setmanes. En parlem tot seguit el programa, i ens anà mateix a la penya del Morro. Au! Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Gràcies. La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esbert. Bé, continuem a la penya del Morro. I ara ho fem per parlar d'una activitat molt especial. És la segona vegada que es farà la triadó infantil al complex esportiu municipal de la bona aigua aquí a Sant Just. I per parlar de tot això, hem convidat el president del Club de Natació Sant Just, que és qui organitza el Jordi Estradet. Jordi, queda't bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. El programa gripa seguint-nos d'altres. I a més, també, véns acompanyat de nens i nenes que estan aquí a la ràdio, que són el Bruno, l'Abril, el Jaume i el Lucas, bona tarda, què tal, com esteu? Bona tarda.Bona tarda. Tot això per parlar justament d'aquesta segona triadó infantil. Han començat ja les inscripcions. Sí. Això, parteix d'aquesta primera edició, que ja es va fer l'any passat, i que va ser tot un èxit, no? Sí, sí, tot un èxit. Des del Club de Natació Sant Just, buscàvem una activitat per interrar-nos més amb el poble, sobretot amb els nens del poble, amb donar-nos a conèixer, i vam pensar que la triadó era un bon esport, i d'aquí, que ens vam liar la mental cap, vam fer aquesta primera edició, va ser tot un èxit, i ara ja anem per la segona edició. Bé, són inscripcions participants per nascuts i nascudes entre el 2009 i el 1998. És a dir, que també hi poden participar nens i nenes de 5, 6 anys, no? I tant, i tant. Són molt petits. Comencem pel començament, perquè segur no ho sap, què és una triadó? Una triadó és una prova combinada de natació, vici i curs de peu. I a vosaltres, el Bruno, l'Abril, el Jaume, el Lucas, veu participar ja l'any passat? Sí. I vosaltres havíeu participat alguna vegada, per exemple, tu, Lucas, havies participat en alguna triadó abans? No, la meva primera va ser la de Sant Just. Va ser de Sant Just. I què et va semblar? Me'n va semblar molt divertit, perquè és un esport molt combinat. Clar, perquè nades, no? Fas vici i, a més a més, després també corres. El que passa és que les distàncies, evidentment, són adaptades en cada categoria, no? Sí, evidentment, les distàncies són... Estem parlant d'esport infantil i les distàncies estan ajustades a cada edat. Hem de dir que aquests quatre nens que ens acompanyen van en avantatge, perquè ja són nadadors, el club. Ja són nadadors, no? El club que hem fet és una secció de triadó infantil amb el nom de l'escola. Sí. I, llavors, aquesta secció està composada per nadadors nostres, que es diré tots, per no dir tots, que, a més a més, a part de la seva utilitat com a nadadors, i acompatir com a nadadors, quan ve la temporada, ens entrenem una mica més al triadó i competim com a tal. De fet, és la primera vegada que hi ha un club de triadó per dur alguna forma, perquè això ho podríem dir, que és com una mena d'experiment, no?, que feu el club de natació, perquè això no existia abans. No, a nivell de poble sí que hi ha petits culps privats de gent adulta, que practiquen triadó i altres disciplines, però com a... el caire que li hem volgut donar a nosaltres formatiu, i d'escola, i d'esport de base per a crius, és la primera vegada que es fa. A veure, explica-ho una mica per què us ha anat tot això, Abril. El tema de la natació, tu, quan tens fa, que estàs ja al club de natació de Sant Just? Crec que aquest ja és el quart. Quant ens tens, tu? 10. Per tant, ja, des de ben petita, vas començar a nadar. I què és el que més em motiva, el que més t'agrada quan estàs a l'aigua? Doncs no sé, està amb els amics. Perquè vosaltres us coneixeu tots, Jaume, Bruno, us coneixeu tots. Sí. Del col·le o us heu conegut aquí? No, aquí. Bueno, sí. Sí, les dues coses, una mica. Perquè aneu a escoles a Sant Just també? Sí. A quines escoles aneu? Al mussorrat. A tu, a l'Aula, d'acord. I feu algun tipus d'entrenament específic, perquè, per exemple, no sé si esteu inscrit, ja, per aquesta segona edició del triadlo, m'imagino que sí, feu algun entrenament específic del triadlo. Sí. Què feu? A veure, explica, Jaume, sí. Doncs practiquem la bicicleta. Sí. Després també practiquem córrer una mica. Mm-hm. I ja està. Ah. I si el Bruno no m'escolta, li feu la pregunta. Sí, són més cansats els entrenaments de triadlo que de natació? Són més cansats els entrenaments de triadlo o els de natació Bruno? A tu què et sembla? Els de triadlo. El de triadlo, eh? Per què? Perquè... no ho sé. Sí, parleu, parleu, eh? No tingueu vergonya. Jo crec que són més cansats els de triadlo, perquè t'estàs... Bueno, ens estem una hora i algo, en natació només és una. I després, doncs, perquè fas dos esports i... no ho sé. Fins de tres, de fet, no? Sí. Perquè, clar, són aquests tres. I vosaltres, ja ho heu escoltat a parlar de la triadlo, abans que ho féssiu l'any passat, aquí a Sant Just. I de dir, ho havíeu vist jo què sé, per la tele alguna vegada, o... Ho sé? Sí, sí, jo no. No ho havíeu vist mai, en la triadlo, no? Sí, carregats per els esports de la tele, sí. I us en recordeu, clar, fa un any, d'això, però us en recordeu de l'experiència de l'any passat, com la veu viure, quins vacances més... I quines coses, sobretot, veu aprendre de cara a aquesta segona, a aquesta punt d'arribar. I els consells donaríeu a altres nens i nenes, també, que vulguin participar, a vosaltres, que ja ho ha estat un any, allà. Jo recomanaria que també que practiquessin bastant les transicions... Què vol dir això, de practicar les transicions? Doncs que, quan... El primer és fer natació i de la seva ciclidisme, llavors, quan et canvies per fer... per anar amb el ciclisme, t'has de posar la samarreta o un tipus de cintura per posar-te com el número, el casc i tot. I si ho fas ràpid, pots guanyar temps, però, si ho fas lent, et poden començar a avançar tots. Jordi, presenta la col·lutació. La valoració que fa el Jaume és també es pot aplicar en els triadons de durs? Sí, i tant, i tant. Tu tu n'has fet. Sí, sí. Les transicions és altra cosa que entrenem. Hem de fer dos transicions. Quan sortim de l'aigua ja fem la bici, i quan deixem la bici ja platem a córrer. I aquí sí que, si ho tenen ben pautat i ben apres i tenen els moviments, doncs és un avantatge per ells, guanyen temps. I alguna altra cosa, no sé per exemple el Lucas, que haguessis apres de l'any passat i que vulguessis posar en pràctica aquest any, i dir, mira, aquí això potser ho puc millorar. Sí, doncs l'any... Doncs quan surts de la bici no fer-ho a tope perquè et cansaràs. I després, l'última recta de córrer, la fas a tope. Perquè tu què va passar? Que vas sortir de l'aigua, vas a fer la bici i vas fotre molta canya. Sí, però corrents també, jo vaig reservar una mica. Clar, aquí també és important això, no? I el Bruno, com li va l'any passat? Bruno, com et va anar l'any passat? Vas reservar-te o vas anar a tope i ja només sortiu de l'aigua i et vas tirar? A tope. A tope, sense reservar-se, ni res. Jordi, tu tens quins consells els donaries? Nosaltres en veig ja... O que és el que practiqueu, vaja. Sí, sí. Paga, perdona, no preocupis. Han d'aprendre, sobretot, a el que deia, el que és molt ben dit, no autogestionar-se, el cançant, sí, sobretot. Cançats es poden cançar els 3 primers minuts, però els queden 10. Hi han d'aprendre a seguir, a patir una mica, a respirar, sobretot és el que els costa més, a aprendre a respirar i a mantenir un ritme que el sigui positiu per ells, per poder acabar bé. Escolta, i com a president del Comentació de Sant Just, imagino que també molta il·lusió i molt d'orgull de veure que aquí esteu creant una cantera de triadlonistes. Una feina d'amuntar el trialó, però ho fem amb molt de gust, i una feina de l'odada escola, però el primer any volíem fer una secció, començar molt poquet de poquet, volíem 8, 10 crios i en tenim 21 o 22. 21 o 22, a la secció de triadlonització. A dades que van de 6 anys a 15. O sigui que bé, per ara bé. Què té el trialó, que no tenen altres modalitats esportives? Això és una pregunta que llenço tots, el Jordi i tots vosaltres també. No sé. Suposo que la barreja disciplina, no tens temps de burrir-te ni nadant, ni nadar amb bici ni corrent, però ho has de fer tot i ho has de fer més o menys bé. Has de ser una miqueta bona amb tot. Aquest canvi de xip, que estàs en un moment i de cop i volta estàs pedalant i després t'entrada dones i estàs corrent, no? Sí, guant. Molt bé. Doncs escolteu, no sé si voleu afegir alguna cosa més. Algun consell que vulgueu donar o alguna cosa que sí, digues. Que no tracta de guanyar, tracta de passar sobé. Això és molt important, no? Molt bé, molt bé. Doncs Lucas Jaume Abril Bruno, Jordi Estradé, president del Club de Natació d'aquí de Sant Just. Moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa. Per parlar, justament, d'aquesta segona triadló infantil que es disputarà diumenge 17 de maig al Compleu Esportiu Municipal de la Bona Aigua, aquí a Sant Just. I no ho hem dit, però podeu trobar tota la informació a cnesanjust.cat i a triadlop.org. Sí, que és la web de la Federació de la Natria. Exacte. I digue si algú es vol a comptar que corri, a mi em 140 places i crec que, atreçant les vistes, ja estan quasi bé plegues. Quan s'acabin les places estan. Sí, ja n'hi cabem més. Moltíssimes gràcies per haver vingut i que us vagi molt bé aquesta segona triadló de la Bona Aigua. Bona tarda. Gràcies. Bona tarda. Adéu. La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esperro. S'han sentut la vida com menjar sense salin. Si pida i austera com un conya punarà el. És com si l'existència s'hagués tornat un portràmit. Quan miro el calendari, vull que els dies passin ràpid. Si ja... 20 minuts, gerrem el punt de la 6 de la tarda. I després de parlar amb aquests nens i nenes de la segona edició del triadló d'aquí, del compàs esportiu de la Bona Aigua. Parlem ara de la festa major. Com ho avançàvem fa un moment, ja sabem que els catarres que estem escoltant de fons seran un dels grups caps de cartell o no. Ara ho sabrem de la festa major 2015 de Sant Just Desbert. No ho sé, potser no són caps de cartell, potser són caps de cartell sinó els altres. Ho parlem amb el Just Fosalva, membre de l'entitat que organitza molts dels actes, com cada any de la festa major al nostre municipi. El telèfon, el tenim al Just Just. Bona tarda. Hola, bona tarda. Quina sorpresa, quina alegria que siguin els catarres, els que vinguin aquí a Sant Just. És la primera vegada que intenteu portar-los, que havíeu tingut altres experiències amb ells i la banda. Doncs no, és el primer cop que portem els catarres, i de fet que és el primer cop en uns quants anys que intentem portar un grup que arrossega tanta gent. Sí, això t'ho anava a dir, perquè més o menys el camp de futbol i la festa major s'ha omplert cada any. Vendres com dissabte que, a més a més, aquest any coincideix amb el primer cap de setmana d'agost, que em sembla que és huïdós o una cosa per l'estil. El camp sempre queda molt a tope. Però amb els catarres, això és com un bon batge o no? Jo crec que són un dels top 10, un dels 10 grups que més deuen portar gent a les festes major i als concerts on van. Us ha costat molt portar els catarres, aquí, en Sant Just? S'ha hagut de conversar una mica a l'assentament i a la Santa Jé per poder dur-los. Però hem apostat fort per un grup que sent que portarà gent i a veure com surt la festa. L'any passat ja hem portat el confu que era un grup de més nivell que rossàvem gent dels que portàvem portant. I van anar molt bé, van venir moltes persones, 2.000, a les puntes del divendres que van venir a la troba. I ara amb catarres, parem, també, que ha vingut molta gent. A veure si també va bé per les barraques o per la festa. T'atreveixes a dir una xifra per això? No, no. Home, jo sí, això s'omplirà, s'omplirà. Sí, l'any que es van haver-hi 2.000 persones, que van passar... Hi ha una furament limitada. Igualment van entrar i sortir, gent, per tant. Hi ha una furament limitada, no el desconec, no sé quin és. L'any passat amb les 2.000 persones no estava plen, encara que hi havia més persones. Escolta, que vinguin els catarres... Això vol dir que no vindran ningú més a tocar, ja? Ni dient res. El pressupost per portar el grup de música. Sí. Més o menys sempre portem... Si t'hi fixes, el mateix esquema de grups divendres, que ho podem portar a un grup local, per obrir els concerts, la festa major, grup fort, i un grup petit, o un DJ, directament. Per tant, el divendres és el dia dels catarres. Sí, segurament. Està per acabar de confirmar, però fa molta pinta que sigui el divendres. I el dissabte? Se sap qui vindrà? El dissabte sempre es comença amb l'orquestra, que ha de portar l'assuntament, perquè hi sigui amb el bar i després el sopar. Orquestra maravilla, i tal, no? Em sembla que hi hagi un Chicago aquest any. Chicago? Val. Hi ha un nom d'orquestra. I després portarem un grup de versions, que també sabem que les versions és una cosa que enganxa molta gent, i fa ballar, i farem grup de versions, i segurament acabarem també amb un DJ. Digue, el show, o no? No ho sé. No ho sabem. Aquests són una mica més tard, perquè faig de trobar algú. Doncs, escolta, primera notícia de la reunió que van tenir ahir, el núcle amb tothom qui volgués participar a Sant Just, com va anar la reunió d'ahir? On la feia, Just? A la begoneta. A la begoneta. Com va anar? Bé, va anar bé. De fet, vam avançar poc. Teníem més temps a xerrar i es van quedar molts amb el pinter, perquè no va donar temps a acabar-los tot. La gent volia intervenir i opinar, que està molt bé. Però això fa que es costin més avançar. De fet, al final de la reunió amb el núcle, ho deien, que cada cop costa més, acabarem d'anar i lligar-lo, però també perquè la participació i les entitats que s'hi suben són més. Clar, com més en vols coordinar, més complicat es fa, però ara molt més ric que de la festa. És una molt bona notícia, no? Hòstia, sembla que a vegades costa començar a engegar les maquinàries, però ja estem parlant d'anys, no? Les cores ja comencen a tenir una mica de fruit. I, Jús, ja per acabar, també m'hauria comentat que hem sabut que ja hi ha un cartell guanyador per la festa major en el concurs, que l'ha dissenyat i l'ha creat al Néstor Ribes, però que encara... No l'heu vist, encara. Bueno, no l'hem vist. No l'hem vist. Però tu diràs una mica com és, no, ara? Jo, si voleu, ja ho sé. Perdona, però tots els nostres seguidors de Twitter estàs esperant, Jús, que ho diguis... Jo us dono la notícia de quan el donarem, el donarem aquest vespre. Aquest vespre mostrarem a les nostres socials. Ah, val, sí. A aquest vespre, doncs... Es farà públic, es farà públic. Però et dona alguna pinza allà d'abans, per al programa? És radicalment diferent als últims apostes. Sobretot, puc dir que seguíem una mica més aviant que colors negres. I aquest canvia, completament, i salva directe a tonalitats blanques. És a dir, que ara serà una manera molt diferent, el cartell. Jo crec que serà un cartell guapo. Jo crec que també. Correcte, serà un cartell molt xulo. Tu l'has vist, Jordi. Jo jo dic que no. De totes maneres... Jo jo dic que no. De totes maneres... A mi em fa molta il·lusió que l'hagi guanyat al Néstor, perquè el Néstor també és el dissenyador de logo de la penya del Morro. És el logo que tenim. El Facebook, el Twitter i tot arreu. Mira, aquest any, la festa major i la penya del Morro, compartim alguna cosa més com és el dissenyador dels logos i les coses. En fi, Jús, no sí que vols afegir alguna cosa més? No, només dic que, si ja passen més, ja tenim un següent reunió que serà el dia 19 de març, que és un dia març, que també serà el cas de les joves, que animo a tothom a venir, que no només vingui d'endicats, que vingui gent. A dalt d'altre dia ja van vindre gent a títol personal. Volem que vingui gent a títol personal, perquè la festa no es munti a les entitats, sinó que es munti a tothom i que tinguin ganes que vingui. Trobo que la gent del núcle us neu reunint... No sempre tenim un mateix lloc, sinó que aneu a fer diferents punts de senjús cada vegada per parlar de festa major, no? Sí. Intentem que la festa major s'està i per a tothom, no? No cal que sempre ens veiem al mateix lloc, podem anar canviant... Potser algú que no s'ha pogut anar a aquell lloc, pot venir a l'altre... Ja sé que això no ho porteu directament al núcle, sinó que és més cosa de l'Ajuntament, però hi haurà veneres aquest any? Sí, home, un clàssic. Ah, va, perfecte, no, no. Estàvem preocupats. Estàvem preocupats perquè no sabíem si hi hauria un poble mariner i de costa, com és el nostre... Sí, i no poden faltar les veneres. Ja els han cremat, home. Esclar, per això, és que abans no com que no... Això no ho porteu vosaltres, tampoc, no. Ja està amb tu, la mare. Aquesta nit poc ja et dormim més tranquil. Sí, molt bé. Moltes gràcies, que vagi bé. Que vagi bé. ...que hi tenés més por de mal a fer, per l'alcantador, sortia a la mà, els nois de Calella, feien un cremar, feien un cremar, però és a la muïtarrer sol i encantar, sol i encantar... Visc a viscar, sisplau. No, però això que fa visca, visca, visca, visca. Això fa... Això és manolosa, eh. Ah, la versió de la manolosa. Va sonant una mica a la casa extravenya, eh. Visc a viscar, visca, cataluja. És veritat, és veritat, és veritat. I riquel que de la... Sí, molt menjar. Buscant, perdó, a l'espotify. Com pot ser que no estigui el meu avi de les manoles a l'espotify? Bueno, això s'ha de reglar ja. En fi, què tal? Arnau Cónsul, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa, una setmana més. Cantant de rumba, es conec. Sí, avui per parlar de llibres, com cada setmana, una mica més d'hora del que és habitual, perquè a la segona hora parlarem amb la gent que organitza la festa de la Cervesa, el poble espanyol. Però això serà després. Arnau, ara hem de parlar de llibres, per cert, com va anar el teu Sant Jordi Particular, dius que ho has passat? Bé, bé, bé, bé, un Sant Jordi, doncs, de passejar per la rambla, de comprar alguns llibres, també. Jo crec que no he sortit l'any que n'he comprat més, eh. Però, vaja, em va caure un llibre de posia que em fa molta il·lusió, perquè em se m'havia passat un llibre al forcan, amb qui estem, ara, en negociacions, perquè vingui a recitar el mes de juny a la Teneu, i veure el Manel Forcan, és un poet excel·lent, al com un Sant Pau, allò, físicament, és un poeta que heu fet als M3, sí. Què dius, ara? És un poeta jovebàsquet, tranquil·lament. Però és judaista, en el sentit d'estudiors de la tradició judaica, i, bé, i poeta, un poeta que jo conec des del seu primer llibre, que és de Corín, i que tenia algun vers d'aquests que t'ha acompanyat sempre. L'últim vers del llibre, bé, descrivia a tots uns jardins, a Mosul, a Isfajan, no sé què, a Vavilònia, i no, en feia, com un retrat així d'aigua, no? I l'últim vers era, no et conformis amb els geranis d'un test a la finestra. Perdona, perdona, perdona, perdona, torna a repetir-ho, i no sé tu una mica de processar la informació. Posem-nos, eh. Digues. A Esfajan hi ha unes roses espectaculars de no sé on, a l'Alexandre Magne naip, els jardins, i tal, no sé què, un llibre no et conformis amb els geranis d'un test a la finestra. Hem d'anar una mica més a un, no? Una mica més a un llibre... Vés més enllà, no? Un llibre blanc. Sí, sí, s'ha de dir... Escolta-t'ho. El món és molt gran, tens un balcó, però el món és gran, no? És que és la lectura que escoladora s'interpreta com vol, però és d'aquests versos que sempre m'ha acompanyat. I, per tant, l'any passat va treure un nou llibre de posia, i, mira, em va caure de regal a aquest Sant Jordi, i jo, molt content, l'estic descolint. Només és un llibre que sembla que és el trencament d'una relació morosa, i, per tant, és una pèrdua del... Tornar neixa. Sí, d'alguna manera, eh. Aquest balcó que parla del poema del Gerani diu si és un primer o un àtic, per exemple. Jo diria que és un tercer segona, però és clarament la segona, porta... Sí, sí, sí. Si has d'anar i viure i transpassar a la finestra per viure el món... Només, sobretot, si és un tercer, no llencis el test. Aquí vaig. Encara aquest cansi perquè... O saltis tu, si fos uns baixos, dius, mira, tinc fàcil d'anar a veure el món, perquè fas un pas i ja està el carrer. Sí, i fins i tot, si cau, home, pot fer mal a algú, és un tercer, eh. Correcte. Bueno, en fi, parlem de llibres, i aquesta setmana ho fem d'un que... Oh, quina curiositat més curiosa, com va dir el poeta, perquè es tracta de Sapiens, que no la revista, sinó el llibre. Correcte. Sí, sí, sí, val la pena destacar-ho, però tant, tant. Tant un present que es conegui a col·laborador, i quan la revista Sapiens ja ve a venir a monrir llibre, és un llibre que publica edicions 62 i és un llibre d'història, una breu història de la humanitat, però clar, de la humanitat, entenent que és un llibre que ha fet això. Amb unes 600 pàgines, sí, d'acord, no és un llibret de Butxaca, explica tota la història de l'Homo Sapiens, d'aquí el títol. És fàcil que la revista fa 10 o 12 anys i estigués amb aquest títol, perquè en el fons el que fas exactament això. Deixem que vam arribar a la mateixa conclusió per vius molt diferents, perquè l'autor d'aquest Sapiens, una breu història de la humanitat, és Joval Noah Harari. Parlàvem d'un poeta... No jueu o pude sí, però en tot cas català i estudios del judaisme. En aquest cas sí. És Joval Noah Harari, doctor en història de la Universitat d'Oxford-Ró, que havien fet, criat a Jerusal·lem. Jueu un tio rabiosament jove, jo diria que és de l'any 78, i sí, l'any 78 ja és professió d'història a l'Universitat d'Oxford, i de tant en tant diu que també em perdis cursos d'història del món a l'Universitat de Jerusal·lem. O sigui, que poca broma. De fet, home, és un senyor llibre. Considerat un d'aquests, diguéssim, un d'aquests genis que té la rara capacitat d'escriure molt bé i d'explicar com un conte. Doncs, en el cas d'això, tota la història de la humanitat, que dius, home, però en 600 pàgines... Però no es queda curt, perquè sembla que sigui moltes pàgines, però suposo que per explicar tota la història de la humanitat, potser fa una mica de curt. Justament, aquesta és la gràcia. Per d'entrada dius, home, en 600 pàgines, qui en totxo? Però si m'explica tota la història de la humanitat, potser és curt. Per explicar, a veure, la primera frase del llibre, perquè ens situem, fa uns 13.500 milions d'anys en el que coneixem com a Big Bang, es van crear la matèria, l'energia, el temps i l'espai. O sigui, que comences al principi. Ja veig que és el començament. Després, aleshores, el segon paràgraf, que és uns 300.000 anys després, dius, home, clar, sigui qualsevol, no? Està bé, està bé emboscat. Però la veritat és que sí, perquè l'interès no es passa al Big Bang, a l'Hopidex, tot i que de moment en parla, sinó, doncs bé, la història de l'home. Pots continuar, perquè què va passar? A veure, el segon paràgraf, no? 300.000, eh? Sí, 300.000 anys després, què va passar? La matèria i l'energia van començar a unir-se, a formar estructures complexes, anomenades àtoms. Ah, va, va, clar, clar. De fet, ara ja sabent això, potser no té alguna idea per algun professor, quan diuen, bé, ara començarem des del començament de tot. I diuen, ja, el quart paràgraf, diré, és fa uns 70.000 anys, i us cony. Al principi era 13.500 milions. Realment és una... Saps allò del 2001, l'edició de l'espai? O és que tiramunt i que he de convertir d'anàlisi especial? Riu, té d'aquella ellipsi, perquè aquí... No és un mal començament de programa, eh? Tu comences un programa de ràdio, per exemple, fa 13.500 milions d'anys. O no, hi va haver el Big Bang, o buscaves una coneixió... Bàsicament, això. I 13.500 milions d'anys després, bona tarda, com esteu? Mira, mira, mira, mira, mira, mira. És un començament de programa diferent, eh? Posa a veure la direcció de la ràdio, és un programa d'història. A punt d'amor, sí, sí, sí. Perquè jo potser he perdut llunys i no es broma comencem el programa... Història? De veritat? No, amb aquesta frase, és que et son de aquesta frase. La frase, la veritat, és que està molt bé. I el llibre, la veritat és que té aquesta gràcia. Explicar-te, doncs, tota la història de l'humanitat, d'una manera, doncs, com aquesta frase, que dius, home, és amable, és agradable, te la facen... No cap explicació que necessites mil imatges amb un documental, i acabes no tenent res, sinó de fer-ho molt proper. Jo crec que el resum que fa la contraportada, que està evidentment tret del final d'un dels capítols, just al pas de la perhistòria a la història, o sigui, el moment en què l'home té l'escriptura, que és quan es considera que es fa el pas d'una etapa a l'altra, és bastant definidor del que és aquell llibre, diu, el foc ens va fer perillosos. La xafarderia ens va ajudar a cooperar. L'agricultura va despertar la nostra videsa. La religió va instaurar la llei i l'ordre. Els diners van suposar alguna cosa en la qual tothom podia confiar. Les contradiccions van crear la cultura. La ciència ens va fer els amos de la creació. Però, res de tot això, ens ha fet feliços. Oh! Gràfica, també. És clar que hi hauria un poem, això. Realment, això és així. Un micro de Twitter, podria ser un programa de Twitter. Sí, però hauria de fer un relat de Twitter. Aquell llibre hi haurà alguna frase, però vaja, amb dos tweets. Aquell llibre està ple de citar-hi de certíssimes, no? Que serveixen pel programa. Sí, sí, sí. Apuntem-la a aquesta també, perquè li direm al senyor Benito que faci una falca amb alguna cosa per l'estil. Que guapa, aquesta mala, molt, eh? Aquesta última, realment, i una mica és això, és del resum. D'una manera molt senzilla diu, sí, clar, el problema de l'home és aquest. És que he anat dominant diferents fases, diferents coses que t'has anat fent, passar de la agricultura, els diners, a tenir un ordre perquè hi ha unes creences... Saps què et diria un filòsof oriental? Sí, el problema ha sigut aquest. El anar sempre a buscar a fora i no mirar a dins de l'ésser humà que és on hi ha l'autèntica felicitat. Confusi o laotse, no? Sí, sí, sí. En tot cas, imagineu-vos, eh? Aquest és un llibre publicat l'any 2011, a Estats Units, que aquí arriba el setembre del 2014, el setembre, i el desembre hi ha portat la quarta edició, que és la que vaig trobar jo, diguéssim, just ara, la setmana passada. Però sé que n'hi ha més. En tot cas, la parada tenia en la quarta, però ha sigut un no parar. Quatre edicions amb tres mesos i mig d'un llibre de 675 pàgines. És aquells llibres que funcionen pel boca o orella. Perquè et fa tan fàcil una cosa que hi ha, tothom, com vol, en té una idea. Sí, va bé el Big Bang, després van venir els Australopitecs, o la prehistòria, van fer ceràmiques, i un dia ja estàvem a Roma. I abans havíem fet piràmides a Egipte i tal. Però clar, això t'ho expliqueixis d'una manera tan desenfada, com ho puc fer jo, però, evidentment, amb coneixement de causa, i col·lant, entre cometes i amb tots els respectes, reflexions com la que hem fet al darrere, com aquesta contraportada que vas... M'agrada, m'agrada molt. Vas avançant i vas dient, hòstia, hòstia, la sensació d'anar aprenent pàgina darrere, pàgina, coses que ja et sonen, ja, però no les acabes de saber. I a més, hi ha una vari científica, no?, que t'explica el per què, i amb una lògica, però tant, suposo que és aquí on rau la gràcia d'aquesta història. Sapiens, publicat per edicions 62. Arnau, tenim un minut, només, un minut per comentar, ràpidament, o sigui, la setmana que ve vols més extensament, però, com a mínim, ara, el titular, perquè ja tenim els... El titular és que ells van donar els premis de la crítica Cerrador, que van guanyar grans noms, per exemple, en novel·la Jordi Coca, el diàleg Ilon i Just, en poesia Francesc Parcerises, en narrativa Francesc Serès, tots els dos primers noms molt consolidats, Serès potser és un nom que ja comença a sonar molt. En tot cas, a mi m'agrada destacar, subrellat dos vegades i amb groc fosforecent, que la millor traducció al català ha fet l'any passat és la que Jaume Pons a l'Ordre va fer de Folles d'Erba, el gran clàssic de Walt Whitman. I tinc l'honor de anunciar aquí, en aquest programa, ara que falta menys d'un minut per les 6 de la tarda, que Jaume Pons a l'Ordre vindrà a Sant Just al 30 de maig a recitar Walt Whitman. Oh! Què passa? En la millor traducció en català de l'any passat, el dia que farà 101 anys de la mort de Whitman. Arnau, no tenim més temps de setmana que vam parlar més tard. Que vagi bé, tornem després. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li ensabria. Tenim en marxa l'operació sortida d'aquest cap de setmana llarg del primer de maig. El subdirector del servei català de trànsit, Xavier Almirall, ha detallat a Catalunya Ràdio les principals vies on es preveuen retencions. El que és l'APC entre Mollet del Vallers i la Roca, en 1558 ja des de la sortida de Barcelona fins a Ripollet, la 3 conant a l'Albant d'Rey, a la C31 de Plaça d'Àrupa la Moix. Doncs aquestes són les previsions, aquí es preveuen retencions, confirmem que sigui així. Oriol Montner. Bona tarda, tenim de moment una única via de les principals. Afectada amb un accident, és la C32, l'autopista del Garraf, a Sant Pere d'arribes, en Sant Itzot hi ha hagut un accident, hi ha un carril tallat, i mig quilòmetre, un quilòmetre de trànsit lent. També en aquesta mateixa C32, a Sant Boi, i al Prat de Llobregat en Sant Itzot se circula lentament. Hi ha retencions a trànsit lent, a les rondes de Barcelona, als 20 anys de la mar, i a les 23 esplugues i senjors d'Esvern, és una afectació important. A Barcelona hi ha qües a la P2, al Papiol, i més avall a Molins de Reia, en Sant Itzot, amb la P7 Sant Itzot. A Molins hi ha un carril tallat per un accident. També tenim un quilòmetre de qües a la C33, a parets del Vallès, a la Llesa amb la C17, i a l'entitud de la P7 de Barbaray, Sant Barpetua, en les dues sentits de la màrcia, també la P30 de Barbaray, Sant Cogat, a l'autopista del Vallès de Sant Quirres, a Moncada i Badia, i a la B24, a Cervellós, Sant Itzot, Barcelona, però a la P7 Nort i a la P7 Sud, que és una de les principals vies que es preu que suporti un volum de trànsit molt important, des d'ara i fins a les 9 del vespre, encara s'hi circulen força comoditat. Gràcies, Breus. Moltes gràcies. Convergència Unió i Esquerra Republicana acorda en frenar el consorci sanitarida i llei de fins que s'aconsegueixi el consens del territori. L'acord posa el punt final a la darrera crisi entre la Federació Nacionalista i els republicans que, fins i tot, va portar el president Artur Mas a reclamar Esquerra el compliment del pacte de governabilitat. La Fiscal General de l'Estat, Consuelo Madrigal, veu fanatisme i tirania en el procés català. Per primer cop, Consuelo Madrigal parla del procés català i adverteix, de fet, el president de la Generalitat, Artur Mas, que pot caure, diu, en una demagògia molt perillosa. Los que invocan la libertad para vulnerar la ley incurren en una peligrosa demagogia. Nosotros mismos somos fruto de la ilustración. Y que debemos combatir los mismos males que combatió la ilustración, los curantismo, el fanatismo, la tirania. La Fiscal General de l'Estat també ha dit que la carella contra el president de la Generalitat, per desobediència, fa el seu curs el Tribunal Superior de Justícia. Ja han declarat davant del jutge del Casinóva de Reus, dos dels 9 detinguts a l'operació de Dimícaras, també ho ha fet un nou inputat que no va ser detingut perquè era fort del país. Tots tres han quedat en llibertat amb càrrecs. Desmentellen la llei d'una organització criminal que va crear més de 20 empreses fictícies per defraudar l'agència tributària i la seguretat social. El frau estupera el milió d'euros i s'han detingut 40 persones. Els equips d'assalvament acaben de rescatar amb vida una dona que ha sobreviscut 5 dies sota la runa d'un edifici de Cadmandú, el Nepal, que es va ensorrar pel terratrèmol. Es tracta del segon cas en poques hores, ja que prèviament han rescatat amb vida un noi de 15 anys d'entre la runa d'un edifici. El frau estupera s'aplica com s'ha trobat el supervivent. No estava especialment ferit perquè era dins d'una mena de caixa, una caixa fortament apuntalada al voltant. Els equips d'ajuda dels Estats Units hem treballat cols a cols amb els equips locals i els hem ajudat a treure aquesta víctima. Els acomodadors de l'auditori de Barcelona han començat avui una vaga indefinida per denunciar unes condicions laborals que consideren precàries. Els afectats són una trentena de treballadors subcontractats a través d'una empresa externa a l'auditori. A causa de la vaga, l'equipament ha hagut de posar personal propi per fer aquesta feina a les funcions d'avui. El seguiment de la vaga segons Esther Fernández, una de les treballadores, ha estat en aquesta primera jornada del 100%. Hem participat al 100% dels treballadors de l'acumulació de l'auditori. Això sí, ens consta que han mirat de crear un altre equip de treball, que es faria suprimir una de les nostres funcions. Per resoltre el conflicte de la inspecció de treball, ha anomenat un mediador que reunirà dilluns amb les parts implicades per buscar una solució. Esforç, Maria Guixà. L'Espanyol buscarà una victòria aquest vespre, i el partit de l'Espanyol es posa a les places que donen excese a Europa. El partit comença a les 10 i el podreu seguir a la transmissió de Catalunya Ràdio a partir de dos quarts de 10. També la Comissió Antivil·lència jornar fins al dijous que viu les respostes sobre els insults de part de l'afició de l'Espanyol al partit contra el Barça perquè els falten uns informes dels Mossos d'Esquadra. També avui hi ha la Lliga de Primera División Rayo, València, a partir de les 8 del vespre. El Barça el president José María Bartomeu veu com un encert del fet d'haver decidit avançar les eleccions perquè creu que això ha favorit l'àmbit esportiu. Bartomeu també ha dit que, dimecres a les semifinals de la Lliga de Campions, es rebrà Pep Guardiola amb tots els honors. El Sevilla allargarà el contracte que tenen amb Denis Suárez, que no tornarà al Barça fins a la temporada que ve, segons Monchi, el director esportiu del Club Andalús. També es lit pel Barça el Sevilla, Gerard D'Olofeu, sí que pot tornar perquè acaba el contracte final d'aquesta temporada. I en basc a la Lliga a Sevilla, el Barça rep l'Obrador Iro, aquest vespre a partir de les 9 i a 3 quarts de 9, a la set i tornarem, amb més notícies, el Catalunya vespre. Fins aquí, les notícies. Els matins del cap de setmana. El suplement amb Silvia Còpolo. Jo em van enganyar, em van dir que era amb un barco gros, m'han dit que n'hi havia cap problema, que et portaven a Silvia, m'entenc, fins que arribes a l'Empitud, veieu on ets. És encarim, el van enganyar, però va tenir sort i va poder salvar la vida. Ara viu a Olot. Aquest dissabte, el suplement a les 10, l'escoltarem. Escoltarem els testimonis de la gent que risca la seva vida per arribar a Europa. Fins aquí, les notícies de la gent que risca la seva vida. Des de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Benvinguts a Babilònia, la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònia. No us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Què tal? Ara són la 69. La segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona parlarem amb un dels responsables de la festa de la Cervesa, que, si inaugura d'aquí una estona, el poble espanyol i fins d'humenge, concretament parlarem amb... Ara ho dic per aquí, però amb el Roman Forz, que és un dels responsables d'aquesta festa de la Cervesa que hi ha fins d'humenge al poble espanyol. Senyor Benito, bona tarda. I amb el comentari? Això de la festa de la Cervesa no és a l'octubre o a l'octubre? No, però pensi que és una festa aquesta que fan ara ja per aprofitant el pont de la mà. I que els catalans, això és molt fort. Podem entregratir i els turistes no. Sí, hem de pagar amb sabranquins. Vostè, per exemple, et negues a pagar l'entrada? No, perquè no ho vull, no ho vull. Et fan un qüestionari. Fem un qüestionari i, per exemple, ha d'estar tancat amb accent o sense accent? Per exemple. Sí, però en tal de neïno, eh? Porta l'accent, però moltes persones no el posen. Exacte. Bé, en fi, també dins de la Cervesa ho es diu. També parlarem amb la Rovira de Caratera Reial per saber quines coses passen a Sant Feliu i a Esplúgat, i amb la Roa Carmona... Uf, que passa moltes noves, Anna. Què passa? No passa res. Avui portem dos actes. Bé, estem en firetouch. I parlarem també amb la Roa Carmona, després de la seva tornada d'Islàndia, a viatge voluntari. Però, abans d'això, anem cap al Trending Tòpic de la segona hora. Al Trending Tòpic... ...del dia d'avui... ...al Tani Magí... ...amb la Cristina... ...al més comentat de Twitter... Sòlvi, senyor Benito, sàpiga que... Això era per omplir, perquè la segona hora me l'hi contava. No ho fem mai, això, la segona hora, però era per ensenyar el senyor Benito. Ai, doncs li puc deixar una fulla que tinc, amb la cançó, que la canti també, amb nosaltres. Què li sembla, senyor Benito? No cal que... No, no, va sorprèn, senyor Benito. No cal que respongui, ara. Fàcil, després de la publicitat. Atenció, avui un dels temes més comentatges de Twitter també ha sigut Adolf Hitler. Adolf Hitler, avui, ha sigut un dels temes més comentatges de Twitter. Això és com una cosa una mica contradictòria amb ell mateix, no? Per què? Perquè avui s'han complert 70 anys del Suïcidi, del detectador Alemany. Sí, justament va ser el 30 d'abril de 1945. Quan Adolf Hitler, als 56 anys, es va disparar un tret al cap, algun quer situat a sota de la cançalleria a Berlín, en aquest cas acompanyat de la que, des de filla uns dies, era la seva dona, que per cert, també es va suicidar, però, en aquest cas, ingerint si a nord. Cal recordar, però, que a finals d'abril del 45 en Berlín, estava sota, bueno, sent bombardejada per l'exèrcit roix, i per això Hitler es va instal·lar al refugi anti-aérea. Un dia abans, però, deixava constància de la seva decisió al testament, assegurant que es collien, doncs, l'amor, per evitar la vergonya de la destitució o la capitulació. Les restes mortals, en principi, diem, en principi, van ser incinerades tal com el dictador va ordenar el seu cap de personal, i van ser posteriorment recollides i identificades, i també traslladades pels serveis secrets soviètics. 35 anys més tard, però, es va decidir a sumar, incinerar del tot els cadàvers i llançar-los al riu. En aquest cas, doncs, un servei i una mandíbula, que se suposa, en principi, que era el del dictador, però que, poc després, es va determinar, en aquest cas, que va ser la Universitat de Conètica, que pertanyien a una dona. Bé, i amb el comentari de la història... de la porta de la història... El senyor Benito. Tot això? Suposadament. Perquè diuen que Hitler viu. Home, ara ja no, no. I qui més era, l'altre? No, però va. I Jordi Pujol. I... Qui més era? Igual Disney. Sí, aquest està congelat. Estan tots a l'eia. No és descaballada aquesta teoria, perquè... El verat? Illuminins? No, de fet, ja l'ha notícia, hem comentat que en principi, s'havien incinerat els cadàvers, però realment no se sap si es va disparar el tret al cap, si realment va ser el seu cadàver, el que va ser incinerat, si els serveis ètics van agafar el seu cadàver, no, que va ser un crani i és d'una dona, per tant, de Hitler no podia ser. Diuen que va venir, ell no es va suïcidar, va passar a l'únic mac, tranquil·lament, i va recaure Espanya. El va acollir. I després Espanya ens van dir en nazis. Escolta, un moment, un moment. M'està dient que a Hitler hi ha una via que està oberta per investigar. Està oberta. Encara és oberta. Que va venir a passar els últims dies de ser vida, per exemple, a l'opla de Segovia, per exemple. No, per tant, no ho sé, però... No, però va passar per Espanya, i diuen... O bé que es va quedar aquí, hi ha aquestes teories, o bé que se'n va anar a Sud-Amèrica, a Brasil, a Argentina, aquella zona d'allà, que també havia anat al Mengele, i que havien anat varios... Los niños del Brasil. Sí senyor, que havien anat diversos oficials i dignitaris nazistes. El que passa és que... Deixa'm fer una punta. No, no. És una punta, perquè... Perquè no ha passat això al 2015, sinó que va passar això als anys 40. Següent dia, amb el Tweet, i amb Instagram, i amb Facebook, si tu trobes a Hitler pel carrer, després d'un dit de dos, sin de refugiar, oi, si no estava molt i tal, li fas una foto i a tothom sap on està. Per exemple, que en aquella època, a Espanya o a Sud-Amèrica, on estigués, diuen que està desfigurant. Mèria Mòdils, hauria modificat la seva fase humil. A més de fet, quan ell va després d'escriure el testament, quan es va anar allà amb la seva dona, que res, portava casat 48 hores, es veu que un dels... de les seves persones de confiança li va dir que fugís, en aquest cas d'Alemanya, no? I, bueno, segons el testament, diuen que no va voler fugir, i perquè preferíem morir, com que era més digne, que s'he destarrat o qualsevol altra cosa. Aquello dignitat no en tenia a veure. Per això dic que aquesta altra qüestió que hagi pogut fugir, i també jo també me la crec més que res. Perquè és això, restes mortals, on estan, on són. Fes-hi, d'on d'estat? Bueno, en fi, doncs ja és un... Això, ja som una història, una llegenda, ja ho tenim aquí. Ja que m'ha portat vostè el programa. Sí, ja, ja, ja, ja. Quina llegenda. Hi havia una llegenda que després jo he corroborat que és veritat. Ah, sí? Sí, té una fort... Un senyor que jo coneixia, de Vilnava, que exercia de sogra meu, i em deia, diu, aquí, el Franco venia a estiruar ja. I li dius, dius, venia dins Cognit, perquè jo l'havia vist, i li dius... Cognit no ho sé, però que venia a estiruar ja sí que ho havia escoltat. Dins Cognit, diu, venia dins Cognit. Això no ho sé. Aquí on? Catalunya. I amb el rodar dels tems em vaig trobar un xicot, que també forma part de la faràndula, que el seu... no sé si és el seu pare o el seu tiet, que és coronel de l'exèrcit, era molt semblant de Franco, i el feien servir de doble de Franco. I deia, quan Franco se'm agava, l'agafaven amb ell, i li deia, i li feien fer actes ofici... Però què dius, és veritat, eh? És veritat. Però t'he llegut a posar aquella beueta, què feia? Diu que n'hi havia tres. No, amb un acte oficial. No val que parli, no? Amb un desfil. Hola, com estàs, i soltitos? I diu que n'hi havia tres. Ah, sí? Sí. També hi ha una pel·lícula que això... Que ho explica, no? Una mica, però era veritat. Bé, senyor Benito, és un pou de censí. No, detecto't, és un poble. Però per això és el programa, també, per això l'hem portat avui. Ja ho veig. Ja que a l'espai de carretera reial, avui poca cosa, eh? Amb l'Anna Rovira. Anna, bona tarda. Comptaris, l'Escolta. No, no hi ha comentaris. Ja ho he fet aquí, uns comentaris. Hi havia un molt interessant, eh? Mira, que t'assequem l'últim, que és a la Malú i la Bane. Diu, des que va entrar aquesta setmana a Twitter, és Trending Topic, el fàstic que em donen alguns tweets, donant-li suport, no té nom. Per tant, comentaris de suport a Hitler, jo flipo. Vostès imagina la Segona Guerra Mundial i tot el siniquet del Hitler, i tot això amb Tweet i Insta... I Instagram, sí. Seria amb un batejós, també. Churchill, pensiona Himmler, no? Sí. Escolta, Himmler ha fet un retweet del que ha dit el cap de les SS. En fi, són coses que ja no viurem, és història, ficció. De totes maneres, el que sí que viurem... Sí, el que sí que hi ha d'estar. Si escolta amb els dies prats, serà el que passa... Deja-li que insista. Hòstia, què ha passat, els dies prats, amb allò, eh? Deja-li que insista, que és un pesau. Hem de parlar de les coses que venen a Sant Feliu i a Esplugues. Aquesta setmana, però, Anna, tu has vingut amb una cara, com més aviat, trista, perquè... Tava que anar-se a dir, jo pots marxar, eh? Després de Sant Jordi, la cosa no va gaire forta, i és bastant pèssima l'agenda de Sant Feliu i Esplugues, també. Que no tenen bastanta història. Segurament, el Palau Palau Falguera, a veure si en divineu, no? No, o sigui... A veure, Anna... A veure, Jordi, és que... Sí, com que hi ha molt pocs, però molt pocs actes, que és molt potèntic, la veritat. Ella s'ha dit portar-ho una difícil de Sant Feliu, que, més o menys, és igual d'important que el Palau Falguera, en història. Sabiu qui és i no ho val perquè jo ho he dit més o menys. No, jo no ho sé. Vale, vale. No sé, l'estació de Renfe i de Sant Feliu. Sí. Les liquides de la Renfe. Todavía mejor. Veo tu Renfe i veo el Palau Falguera. Llavors, què és, Anna, què parlaràs? Parlaré de la catalana de Sant Lloren i de Sant Feliu. Ah, la catalana de Sant Lloren i de Sant Feliu. Això és una estona, però abans hem de, per primer cop, en tota la història d'aquesta secció... Jo em llegiré d'això, no? Bueno, no. A veure... En tota la història, no parlaré de la Capacte de Sant Feliu, perquè no n'hi ha. Què? No hi ha Capacte de Sant Feliu? Bueno, dèiem-ne a veure el partit de futbol, d'aquesta. Perdona, em passen que la capital de la comarca... És que no sortia. A la capital de la comarca, que se us omple la boca cada vegada que hi deu, Sant Feliu. L'agenda de la web de Sant Feliu i no hi havia Capacte el dia 1 i 2. Sant Feliu de missiós. Sant Feliu de missiós. El dia 3 hi havia un ball d'envellat que ja queda cap de la mà. Sí, no? A fora! Bueno, en fi, i és la capital de la comarca, eh? Tranquil, perquè sembla que acabareu farts de Sant Feliu. Això l'està la primavera, fareu monogràfic. Ja comencem. Buf, ja m'estic ensenyant. Escolta, a totes maneres hem d'anar directament cap als pluges. Sí, clar. Molt bé, bravo! Ràpid, avui, eh? Molt bé, Sant Feliu, esteu molt bé, Sant Feliu. Escolta, que queda la mà, no et creguis, eh? A primer acte de les pluges que repassem, és justament avui a dos quarts d'avui de la tarda. La tarda xerrada de FemCharge Networking. Que està organitzada, que la fan cada mes, i l'organitza a la xarxa de dones emprenedores dels pluges que ja avui hem dit. Ah, molt bé. Algun cop. I el segon, i últim acte, que repassem, és diumenge durant tot el matí. Que el Centro Cultural Plaza Macael fan un acte... que han anomenat la Cruz de Mayo. Sí, que, de fet, aquí també es fa... però amb la gent de la Casa Regional d'Extrema Dura. Ah, sí? No ho he sentit mai, això. Fem una creu i la decoren tot amb flor... És que a mi só em recorda algú molt militar. No sé per què. I se'n va encap a l'Església, en la Casa Sant Jus, a la Casa Sant Jus i Pastó, i suposo que els pluges... Doncs deuen anar... Allà, a les 10, per una missa. De l'Ena, deuen anar a la gent. A les 11, fan una processó... i llavors a les 12 fan una mofsa de balls. Això és tot el que hi ha. Escolta, un aplatiment per la gent de tan fluctifre i generosa, que hi ha aquests dos dies de salfaliure i esplugues. T'ha costat fer la secció que et desabana? Molt, molt, molt. És terrible. En fi, avui, com cada setmana, hem de descobrir un lloc de Sant Feliu i avui ho fem amb la Catedral de Sant Llorenç. La Catedral de Sant Llorenç. Què dius d'aquesta Catedral, l'Anam? Doncs per qui no estic, gaire a família i de Sant Feliu. L'Església està al passada de la Pila, just a l'altra punta d'on estava l'Ajuntament, perquè hi ha diverses qüestions de la Sant Feliu. I no vagis tan de sobrada, perquè arribar a l'Udemagi no feu cap activitat. Tenim molta l'Església... El que entassarem per la setmana que ve, Jordi, que no podrem parar a casa la setmana que ve. Digues, digues. Els primers índices de l'Església, que no eren ni l'Església, apareixen en un testament de 1.277 alerta, en què es demanava que un cos, que el cos del testament, s'ha aportat a la capella de Sant Feliu, la capella de Sant Llorens. Però no va ser fins al 1.524 que no ens va aprovar la fundació de l'Església com a tant, abans només era una capella. I la fundació de l'Església volia dir que, abans que es fundés com a església, que fos només capella, el poble estava dir-hi com en dues paròquies, la paròquia de Sant Just. Eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh. Només ha dit el nom. I l'altra església era Sant Jordes Pi. I el Sant Feliu, que passen, no tenim església pròpia o què? El 1.524 va ser quan, llavors, ja s'ha dit que eren església, i no calia que es dividís la gent creient en altres llocs. I sé com funciona. Això saps que us em veig molt bé, és un mal ripot. Un dia li podem preguntar, perquè sí que hi ha alguna vegada, que Sant Feliu no sempre ha sigut la capital de La Comarca, El centre amb més població del Baix Llobregat i que, fins i tot, durant molts anys, Sant Just tenia més cases i més famílies que aquí, que a Sant Feliu. Home, si a Sant Just abans hi havia església, que a Sant Feliu doncs normal. Clar, per això t'ho dic, per això t'ho dic. O sigui, que abans la gent no anava a Sant... O sigui, la gent de Sant Feliu m'imagineu-vos, eh? O a Sant Joan d'Espí o a Sant Just a l'Església. No, jo suposo que això era el tema d'empatronament des d'aquestes coses que van desfegant a les esglésies, o no es feien aquestes coses a les esglésies, però no sé què, o vautejar... Com es diu? Tira l'aigua sagrada aquella que es fa als nens. Tira l'aigua sagrada als nens. Oh, que... Com es diu, fer un pateig. Això suposo que no ho podien fer allà. Depèn d'on m'hi havia. A Sant Feliu tenien que venir a Sant Just, a Sant Joan. Senyor Manito, vostè havia surat alguna vegada? Jo havia dit que tira l'aigua sagrada als nens com a famisme. Que no me'n recordo com es deia. Ha sigut una ful·la una mica pillada, eh? Però, per exemple... Tira l'aigua sagrada als nens. Tu rebs una postal... Jo també, eh? Una postal d'aquestes, que convida... Tira l'aigua sagrada als nens. És com un titular d'una fantasia eròtica, eh? Què diu, ara? T'argueta l'aigua sagrada... T'argueta groga, fora, pixant fora de té i fora de lloc, totalment. A fi, mira-hi... No, no, no, no, no... No és que se'n va. L'espulso. L'espulso jo del programa, fora del programa. Adéu, fora del programa. Per favor, per favor. Amb aquests... Fora, que se'n vagi del programa. Adéu, marxis, que no volem veure, per favor. Aquest és un programa seriós. Recorda el MERS. Fora. De seca. No l'animis tu, encara. No l'animis. Home, però el nostre Miquel Mers, de seca. No, no, fora, fora, i no ha quedat a tornar més. No, no, no, no, no ha quedat a tornar més. En fi, què? Que no li facis tornar, diu. Volem sentir com t'enca la porta? A veure com t'enca la porta? A veure la foto. No s'ha acabat de sentir gaire. Bueno, en fi... Seguim, i deixem de... va deixar els nens. Sí, sí, de tirar-li aigua segura dels nens. Hosti, aquesta és Anna, me la punto, però directament, eh? La puntem. Digues Anna, endavant. Bueno, seguim, va bé, amb la història. Sí. I al 1800, de 62, van decidir fer una ampliació de l'església que van posar al 1524. I... però aquesta ampliació, que torna a repetir el 1862, no va durar gaire, no va durar ni 100 anys. Perquè el juliol del 36, amb la guerra civil, va quedar destruïda, i només va quedar d'en Peus, una part del campanà, no tota. Pobre. De fet, hi ha imatges de l'abans, i de després. Sí, de l'abans i del com és ara. No, no, sí, imatges de l'església... De ruïda i... La tira sin a terra, fa saber com era. I ara... I crec que també hi ha imatges de ruïda, i llavors no cal imatges ara. Ja la veus. De totes maneres, hi ha alguna anècdota racionada amb aquesta església? Eh... no. Bueno, a mi, sí, crec que abans tenia més campanes. Aquí, com a anècdota, et puc dir que se'n falliu tenim la catedral més jove de Catalunya. Ah, bueno, sí, és veritat, perquè és que no m'has acabat acabant. No m'has acabat, Jordi. No saps ni què t'ha sigut, tampoc. No, perquè m'ha perdut. Estem, que és un església, encara anem a arribar-te, que és una catedral, Jordi. Ah, d'acord. És que t'has avançat. No, és que ja estem aquí de pont, ja. Jo vaig seguir, la gent ja està en plan, vinga, passen a tot. El senyor Beníto va dir-ho, que aquesta se'n va, ara arriba, a tal... Escolta, una mica de... de serietat. Que veiem ja la setmana... Ho dius per tu. Què? Escolta, què vols dir? Ho dic per tu. Has dit que estaves de pont i tant, de mala serietat? Jo primer, jo primer. Va, Ana. A veure, seguim. Perquè després la van reconstruir l'església. Ah, sí? Clar, home, si no, no ho seria. I es va acabar el 1955. Llavors l'església és d'un estil com neo medieval. No medieval, oi? I té uns tocs, això és veritat, sí, que té uns tocs com vizantins, d'art vizantí per al centre. Estic així com molt durat, hi ha moltes coses així pitades de la paret. I la difícil no està fet de pedra. A veure, l'església s'ha afaliut. És una catedral. Les vizines s'ha fet de pedra, sinó que s'ha fet de blocs de ciment i de sorra del riu. I clar, després de la Guerra Civil, no hi havia gaires coses per anar a fer, doncs anaven al riu i construien una església. De la sorra del Llobregat? Sí, sí. Molt bé, no? Clar, aquí no sí que hem... S'enfaliu sempre tot bé, robant la sorra... Perdona, aquell tros era nostre. Ja, ja, ja. Bueno, en fi, alguna cosa més, ja... Llavors, ara sí que arriben quan és catedral, perquè l'any 2014 va haver-hi un canvi burocràtic i van deixar de ser una església per passar a ser una catedral. Això va ser a red d'una botlla del llavors papa Joan Pau Segón, que de cateva, que seguien de creant nous vizines de Catalunya, i un dents era de Sant Feliu. I com tu ho havies dit, a partir de llavors, l'església de Sant Feliu reconvertida en catedral, va ser la catedral més nova, més jove a Catalunya. A veure, eh... L'any passat, no? 2004. Ah, vale, sí. Bueno, no ho sé. A veure, a veure, la que faltava aquí per la... per la vella. A veure, Carmon, aquestes, bona tarda. Hola, bona tarda. Bueno, veig que ja, eh, per acabar de confirmar que ja estem tots de por i que estem ja en plantillos a la tarda... Com m'agraden, eh, aquest dia, Jordi? Sí, doncs és ja una mica... bueno, en fi, és el que hi ha. Vols acabar-ho d'alguna manera, això, Anna, ja? No, ja deixem-ho, no? Deixem-ho aquí, no? Després de tirar aigua sagrada... Serà els nens, ja no hi ha res a fer. Bé, en fi, doncs Anna, moltes gràcies, i ara hem de parlar, com cada setmana, amb l'Aroa Carmona que... Aroa, ara fèiem això, et veiem, eh? Ben tornada, benvinguda! Moltes gràcies. D'Islàndia, no? Has vingut, directament? Directament, sí. Pots que allà una mica més i veig que vinga, vaja, t'ho fa. Ja, va, ja, vas tornar a tornar. Ha tornat fa una hora, d'Islàndia, i avui, no. Has pensat en parlar dels projectes presentats en aquesta Deadline pel que sol de Sant Just. Deadline, que és com la data del límit, no? Un termini. Exacte, sí. A Europa, la presentació de projectes funciona amb data del límits, evidentment. Això és com el dia de l'examen, una mica, per les organitzacions. I per els projectes que més ens interessen, perquè són els que normalment presentem sempre a l'Ajuntament o des del casal de Sant Just d'Esvern, hi ha tres data superoficials i superimportants, no? I una d'aquestes ha estat avui, el dia 30, d'abril, avui és 30 d'abril, no? Avui és 30 d'abril, correcte. Com estem? Fem una cosa, un moment, parlem del programa, marxem-t'ho ja. Jo ara, de veritat, m'havia fet una vida a Canji, tu també, no? Sí, un tallat amb gel. Un tallat amb gel, tu, eh? I tu, què vols, Cristina? Jo, fanta de tronja, no? Una fanta de tronja, tu. Sí, un estiu, una clara, o... Bueno, va clara, puguem una mica amb mi d'ell, va. Però amb més llimona que no pot servir-la, eh? Bueno, bueno... Doncs tanquem la paladeta, anem a Canji, a fer unes pirretes... Com ve de la ràdio? No, hi ha pebrots. No, hi ha pebrots. No ho faria, eh? No, hi ha pebrots. Sí que ho vaig ordenar. 1, 2, 3, som-hi. Va, anem. Eh, carapatxet, carapatxet. Capatxet, capatxet, capatxet, capatxet. Oh, quina llàstima, quina pena. Si voleu a la set, sí, eh, si voleu a la set, però hem de fer una vida final. Home de Cervesa, si després entrevistem els de la Fira de la Cervesa... Ah, ara, d'aquí una estona, d'aquí una estona... Podríem testar-la, només que res per estar amb tu, amb l'entrevista, no sé... Bueno, eh, de dues maneres... Parlàvem d'aquesta lata límita a l'Aroa, que d'això concretament, a veure... Bueno, són les... Hi ha 3 dades, des d'exposades de la Comissió Europea, per poder entregar aquests projectes d'intercambi, de treining o de voluntariat europeu. Llavors, normalment es divideix així, la primera és a l'1 d'octubre, primera, segona, tercera, és que la veritat no li donaria número. L'1 d'octubre, després tenim la del 4 de febrer, i finalment la del 30 d'abril. Què és avui? Què és avui? Sí, llavors avui, perquè... Oh, és que em surten paraules en anglès. No pateixis. El Human Writing in Course, és així o no? Eh, sí. Vale, vale, ja està, digue-ho, digue-ho. Eh, pel que... pel que... Regards, és clar, no? Regards. Pel que... pel que fa, pel que fa, pel que fa. Ostres, que m'ha atrapat massa, eh. Pel que fa a l'Ajuntament o al Casal, i és que parlo a l'Ajuntament i Casal com si fossin un. Ja, vale. Ho dic perquè la gent no es faci un lío. Carles i obres senjors, eh? Sí, sí, per casal de joves senjors. I ajuntament de senjors d'Esberna. De senjors, també, correcte. Conxudeix. Concretament, regidoria, joventut. Vale. Doncs pel que fa ells, hem presentat avui dues coses molt importants. La primera és, com ve deies, el... El Human Rights Training Course. Exacte, Human Rights Training Course. Que és un curs de planteja dels drets humans. Sí, és un curs de planteja dels drets humans que es farà tot això si s'aprova, eh. Perquè avui es presenta i d'aquí dos mesos sabem si l'han aprovat o no. És l'Ovènia, i necessitarem quatre participants. Jo sé por ahí que la Mónica Farra hi ha anat dient que aquesta cosa existeix i que... I que, bueno, en el moment en què s'aproven, tenim aquests quatre llocs. Jo volia dir a la ràdio perquè la gent ho sàpiga. Digueu, perquè quan sigui així, nosaltres aquí també ho comentarem i es poden fer notícies, fins i tot, els informatius a la ràdio, etcètera, etcètera. Perquè si algun s'enjusten que li faci gràcia anar, sàpiga quins són els requisits per entrar en aquestes places, per fer aquest curs dels drets humans. Exacte. Després també hi ha el projecte de l'entitat Mundiura, aquest és un altre tema a part. Aquest és un altre tema a part. Jo acabo tan coparenta, si és de la convocatòria d'avui, amb la presentació del servei voluntari europeu, que l'hem presentat amb l'Associació Museum, a Bèlgica, on està l'Imanol, de fet, perquè vingui una noia belga a treballar al casal durant 9 mesos. Ah, molt bé. O sigui que si tot va bé, creuem els dits, si us plau que a tota la poble creu els dits amb mi. A mi m'agradaria parlar castellà o català, o és un requisit, perquè si no... La veritat és que no ho hem exposat, no hem posat aquest requisit, perquè aquest programa està destinat a qualsevol tipus de persona, i això vol dir que no es pot exigir un nivell de res, perquè no hem volgut nosaltres ser una mica tiquismics, és cert que és molt més fàcil, si ve una persona que sàpiga una noció, però jo també penso en mi, a mi quan em van agafar d'ells, i quan em van agafar l'Imanol, quan han agafat, no ho sabíem, holandès. Llavors em sap una mica de greu demanar... De totes maneres, ho trobo també un punt positiu en aquest cas, perquè si ve una noia belgica en aquest cas, allà es parla molt francès, i també anglès, doncs és una bona manera que els joves del casal també puguin practicar aquests idiomes amb ella. Exacte. De totes maneres, també per vosaltres, que parlareu també amb ella, suposo que en anglès o en francès. Això són els requisits ben bé que es demana per aquestes coses. Aquesta noia que vindrà, més o menys quins requisits ha de complir? Doncs ha de ser menor de 30, per començar. Bé, per part d'aquesta organització amb la que ja hem firmat el conveni, és a dir, ara mateix és una altra persona d'un altre país, inclús del mateix belgica, que no està dintre d'aquesta associació, no podria venir, perquè el nostre conveni l'hem firmat amb ella. O sigui, amb aquesta organització. Ha de tenir, i en realitat, els requisits que hem posat, a part d'aquestes dues coses que són d'allí, obligatòries, per dir-ho de manera... Obligatòries, exacte, és motivació, interès, exacte. A més, aquesta noia és molt interessant. Jo la conec personalment, una de les més amigues, de fet, d'allà. És interessant, perquè ha estudiat una cosa que aquí no existeix com a tal, que és treball social i cultural. O sigui, és utilitzar les eines que et dona l'estudi d'altre allll social, només a espais culturals. I el casal és interessant, perquè és una mica barca a tots dos costats, no? Per tant, us pot servir, no? Els seus coneixements, la cara de utilitzar-los, posar-los en un futur amb els joves i de més. A més, ella, clar, l'està participant, ella ha fet pràctiques a Museum, durant aquest cop, que és el segon cop, crec que farà els 6 mesos complet, o potser una miqueta més. Sàpig, com funcionen els projectes artístics, era una cosa que també el casal volíem introduir, no? Fins ara hi ha tallers multidisciplinars, però volem fer com un espai una mica més concentrat amb l'art plàstic. Llavors, aquesta noia també ens pot ajudar en aquest tema. Per tant, suposo que hi ha l'opció que aquesta noia acabin partint algun tipus de taller de plàstic o alguna cosa, no? I també és la idea. I què seria, clar, d'art plàstic, és que barca tantes coses? I de fet, tampoc... Clar, per això que... No volem acotar un tipus d'art, perquè no és una escola artística, per això ja tenim el Carreau Blau, que es concentra més en crear artistes. És més, jo crec que serà una mica un toque de tot, un moment. Doncs aquestes són algunes de les projectes, que hi ha racionats amb el casal de joves, que estan engegant, i també amb aquest intercanvi, que, per cert, ara tu estàs al casal de joves cada dimecres, i dijous de dos quarts de 5, a dos quarts de 9, i la gent també que, per exemple, vulgui informar-se una mica més de coses específics, perquè tu vens aquí a la ràdio, parles del que et donen la gana, però potser algun intercanvi vol aprofundir més sobre el intercanvi, algun viatge... És que s'ha escapat Jordi, i ja m'he trobat... Ai, em va fer molta il·lusió, ets a dir, eh? Em vaig trobar estar sortint al metro, i em venen dos noies de Sant Jus, i en pare em diuen, escolta, tu ets la noia, que és el casal que informa de coses de l'estranger. Oh, que bonic! Molt bé, no? T'estàs fent famosa, ja? Ai, que boia! Que boia, que boia, que famosa. Els hi vaig fer un motògraf, oi? No, els hi vaig dir... Jo crec que l'Aroa ja és, oficialment, la persona de referència en quan aviat es voluntaris, a servir de voluntària tereopeu i tot això. A Sant Jus, almenys, és la persona de referència. Jo sí, jo diria que és gaire bé. Jo sembla que ja marxa fora, li dic, Aroa, esclar. Digueu com està la cosa de transport, per exemple. Va estar bé, i tant, no sé què, mira tu, i se'm va donar webs, i dic, eh, va estar molt bé. Doncs queda fantàstic. I, de fet, hi ha un parell de futures creacions que en podem parlar ràpidament, abans de connectar amb el Roman Forns, que és un dels responsables d'aquesta festa de la Cervesa, que avui, i fintament ja ja, el poble espanyol de Barcelona, una és l'intercanvi de músics a Amsterdam, Val, a Holanda. Sí, això és un intercanvi que es presentarà l'octubre, està pensat presentar-se ara aquesta deadline, però, com volem, que sigui una cosa gran, un intercanvi d'anada i tornada, és a dir, nosaltres en allà, i ells que vinguin aquí, i participa tant a concerts allà, com a la festa de Sant Jordi, i al dia de la música aquí, i ens hem de dedicar més, i la presentarem a l'octubre, i el pròxim pas és implicar directament els músics que participaran, que són nois que venen a tocar els bucs del casal de l'estat, del casal de l'Esverni, del casal de l'Esverni. Perdona, no hi ha cap casal de l'Esverni, que s'enjuxta. Ai, mira! Doncs no és un mal títol, per una títol. Però és que seria competència, no? No, però és igual, una altra cosa. El casal d'Esvern. Seria, no sé, un centre... Doncs no em traguis la idea, com ha sortit allà. Un centre de màquina recreatiu, per exemple. Casal d'Esverni. En fi, digues, ara, perquè això de l'intercanvi de músics de Amstel Vil... Amstel Vil? Perdó, vindran aquí, o no ho t'assebrem demanar? La idea és, primer, anar a nosaltres allà, i després que ells vinguin aquí. No hem pogut viatjar, no? Aquesta és la cosa. Home, viatjar enriqueix molt, eh? Et fa conèixer a món, conèixer altres cultures, pots aprendre molt de la gent i després viatjar. Jordi, et fa madurar, carinyo, tu has fet això. S'està dient, Jordi, que comences a viatjar una mica. No, pot ser molt madur, però sempre hi haurà alguna cosa per madurar, i per aprendre de les maneres, jo prengueu el consell, i ja intentaré viatjar una mica més. Demà, potser me'n vaig cap a granullers. Ah, mira, tu, que bé. Fem granullers, tothom a la pinta. Escolta, ja farà que un intercàmbi extraeuropèu és l'Ubenia, sobre com crear un intercàmbi europeu, que això m'encanta, eh? És fantàstic, és fantàstic. És un intercàmbi que parla de fer un intercàmbi, que això ja és... Això es diu metaconeixement. Se'ls veu el plomero, a tots, ja. Aprendre, aprendre, estic. Se'ls veu el plomero, dona la lluny. Que ser, eh, que és una de les tècniques, que és una de les temàtiques que exposen aquests intercambis europeus a l'escripció que hi ha a la web d'Europa, que és aprendre a aprendre, no? Vaja, m'ho rou, m'ho rou. Anir-ho aquí i apitjaré una mica, i, a més, aquest és a Eslovenia, no és un malloc, tampoc, eh? No, és supermaqua. A més, no és a Lliubiana, es diu? Lliubiana. Lliubiana, és que és cursa. És brisa, o així es pronuncia, que és una ciutat, la segona ciutat més gran que està, com a la frontera de la Croàcia, i és amb una organització que també és un casal de joves allà. És guai pel tema, que és el mateix tipus d'organització, i la intenció és crear un intercambi europeu, en aquest cas, directament des de... amb els nois, no? Vull dir, ja no escriureu ni jo ni els al casal, sinó que ells s'impliquen també l'escriptura. Llavors, per això, primer hem de fer tallers de com es fan. Jo proposo un, que, per exemple, es podia fer, què em sé, jo, a Noruega, a Oslo, o més amb unes fiors. Potser es podia fer més amb unes fiors, que es diria... Que és molt guai. Com viatjar de forma per la patilla amb els intercambis europeus. Per exemple, jo faria aquest, eh? Ara, a veure si qui s'apunta, llavors seria, si voleu explicar, que aniria al curs. Mots mètodes de com fer amb diferents entitats, energès i tal, per poder viatjar de forma gratuïta amb tot pagat, per exemple. Doncs mira, ho podem organitzar, i llavors m'ha canviat el teu currículum, i la teva carta de motivació. Ah, hòstia, la carta de motivació. La famosa carta de motivació, que tota la gent que ha de viatjar fora i tal, a fer intercambis, sap que hi ha com aquest pas de la carta de motivació. Mira, Aroa, si vols, la setmana que vulguis, podem fer un especial sobre la carta de motivació. Consell de conferts, ja no tinc ni idea. I què és la carta de motivació? Quina és la millor manera? Tu que n'has vist antes i també n'has fet moltes per tu mateixa. Quines són les que funcionen, les que no funcionen? En fi, una miqueta de tot plegat, si vols, consells amb la carta de motivació per mi ets de fora. Fem una setmana que ve. Perfecte, Aroa. M'agrada la idea. A mi també. Doncs per què he tingut jo? Aroa, moltes... Moltes gràcies, la setmana. A vosaltres. Ja et trobava en falta, eh? Ja també. Que vagi bé. Adeu. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí, al moment, parlem amb el Roman Forns, un dels responsables per acabar el programa avui, ja de poc, directament, amb la festa de la Cervesa, al poble espanyol. I ara mateix, a la penya del Barro. Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix llobregat i informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. www.informatiucomarcal.com 15 minuts arribem al punt de la set de la tarda i Cristina, quina millor manera que acabes... Quines cartes? Jo crec que sí, és la millor manera d'acabar el programa avui. Trepon parlant de la festa de la Cervesa, que hi ha el poble espanyol que s'ha acabat d'inaugurat, que ha acabat d'obrir les portes fa una estona, i que estarà fins d'un menja amb l'entrada que et ruïta pels catalans. Tenim el telèfon a un dels seus organitzadors, que és el Roman Forns, i que, de fet, es troba allà. Roman, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Explica'ns una mica quina és l'ambient que s'està vivint, i em sembla que, si no m'equivoco, és la primera edició que es fa? És la segona. És la segona, eh? Acabem d'obrir fa 45 minuts, hi ha unes 400 o 500 persones, molt bé, el tenen de companya. La gent està molt animada, ja tenim la música en marxa, tenim l'animaló també en marxa. Hi ha molta gent passant sovè, menjant bé, i disfrutant d'aquesta festa de la sardeta que ha fet el poble espanyol. Quines zones del poble espanyol heu ocupat? Perquè la gent que no ho conegui sap que hi ha com una mena de plaça molt gran, que, per cert, allà es va gravar una de les secuències més famoses del perfum amb la fura dels baus. Amb aquella gran orgia, és allà, és la plaça del poble espanyol, i després també hi ha com una imitació de la Giralda, una mica més amunt i tal. On esteu concretament de l'Espanyol? És la plaça major, tal qual entres al poble espanyol, passes per les torres d'àmbit, hi ha les dues torres, aquestes famoses, que hi ha a l'entrada principal, i hi ha directament mines endavant, i veus la plaça major amb la carpa i les carpes, amb la sardeta, amb la gastronomia, amb les activitats... Totes la plaça major que convé d'elles és on es va fer la famosa escena de la pel·lícula del perfum a l'orgia, a final aquella. No hi ha ningú aquí de l'orgia, encara, no? Que hagués quedat alguna cosa ressegat i tal, saps? No, va ser que no. Va ser que no. Fas una mica de conya, perquè com és la festa de cervesa, saps? Espliquem-te una mica... Què és el que podem trobar tota la gent que hi vagi? Que per nosaltres, com deia, més entrada gratuïta, no? Sí, residents de Catalunya, aprofitem aquests quatre dies, que hi ha aquest pont tan maco, que a més es diu que farà bon temps, doncs donem l'entrada lliure a tots els residents de Catalunya, que hi ha unes cerveses que poden aprofitar la festa de la cervesa, com, inclús, a visitar el poble, a descobrir-lo, i veure els seus artesans, la seva col·lecció d'art contemporani, la gastronomia espanyola i, sobretot, aquella plaça major, aquesta festa fer activitats, tallers, per les famílies, pels joves, i hem fet una programació apta per tots els públics, per totes les edats, i amb uns continguts de música i gastronomia espectacular. Que convidem a tots a venir aquí al poble, que us ho passareu superbé. Algun dels actes que tu... Alguna activitat d'aquestes que està programada aquelles propers dies, que diguis, mira, aquesta jo crec que té molt bona pinta, i si heu de venir, veniu a aquesta. Doncs mira, farem unes molt diverses. És un taller de pels peques, per fer, per exemple, els pretzels, que és aquest típic dolça de l'alemany. Farem un taller de coctelàlia refrescant també pels peques, un de pors de plats amb sancitges, també per les famílies... Sí. Tenim un taller de tirar cervesa i després convertir en un concurs. Ah, escolta, perdona, això m'interessa. A veure, com funciona? Tirar gèrreg de cervesa? Tenim una barra, la gent que viu i es apunta al concurs, doncs primer farà un petit tall on ensenyaran els secrets de com es tira bé una cervesa, i els participants faran un petit concurs, i el que guanyi no ens dindrà un drop de prenis ben xulor. Ah, molt bé. Aquest seria l'activitat. La cervesa vol dir amb el tirador, no? Sí, sí, amb la cervesa. No, no. Hi ha una barra amb un tirador, amb un professional de la matèria, un professor, i aquesta persona ens explica la gent com es tira la cervesa, i després els participant en un concurs i donarem un preni. No és fàcil servir una bona cervesa, perquè moltes vegades ens ha passat a tots que hem anat a un bar amb el tirador, i pel que sigui, el caprè no té ni idea, i llavors et posa, per exemple, 4 o 5 dits d'escoma, i tota la resta, la part més líquida de cervesa, que dius, bueno, a mi no m'acaba d'agradar. Per tant, això serà un taller. Quan es fa aquest taller, ho saps? Es fa el divendres, és el dia del Maestro Cervejero. Avui fem el dia de l'universitari, que ara, de 6 a 8, tota la gent que vingui amb el carnet universitari, un flayer que hem repartit per universitats, té un dos perú en cervesa. I això avui de 6 a 8. Demà tenim el dia del mestre servejó, de la cervesa i tal. El dissabte fem el dia de la salsitxa. Ah, ojo. I el divendres fem el dia de l'etapa. Ah, escolta, molt bé. Cada dia té una temàtica diferent, i bé, la idea és el que he comentat. Hem de fer unes jornades divertides, amb activitats, amb continguts on hi capiga tothom, joves, famílies, nens, tots. I ja està, ja es passarà aquí. Ja podeu sentir de fons la música de les demanaments. Sí, sí. Ara que ho dius, sentim de fons que hi ha molta gent, vull estar molt animat, i aquí fins a quina hora esteu? Això fins que no esteu obert a la nit. Avui, mira, avui i jo t'obrim de 6 a la tarda fins a les 2 del matí. Sí, de 6 a 2 de la matinada. Demà que es festeu de les 12 de la nitia fins a les 2 del matí. Dissabte de les 12 de la nitia fins a les 12 del matí també. I llavors hi ha un dia més familiar, més tranquil·let, fins a les 12 fins a les 3. Molt bé, doncs, cada dia a les nits obert fins a les dues de la matinada. Per cert, escolta, Roman, quants tiradors hi ha previstos i sota quants barris, quants litres de cervesa creieu que gastareu? Esperem gastar-nos, home, tenim a la mateixa aquí 12.000 litres. 12.000 litres de cervesa? Tenim 12.000 litres. De debò, de debò. Tenim 18 tiradors de cervesa, 5 varietats de cervesa, més una cigena que seria l'accent d'alcohol, total 6 varietats de cervesa. Quines són aquestes varietats? Jo no hi entenc gaire. Tenim una rosa alemanya, que és l'abastimer, tenim una aral·lac, que és l'acònic, que és l'alemquina, després tenim una cervesa de doble fermentació, la Grimbergen, que és una cervesa de badia belga, moltíssima, una estructura molt aromàtica, després tenim la màu negra, una cervesa negra, tornada, i finalment tenim la Cronenburg, que és una cervesa alcesiana, també una Pilsner, una cervesa de rosa, també molt bona. Sí, sí. I la Blu de Sant Miguel, que és una nova cervesa que ha sortit, que porta a Bosca també, no? En aquest cas, he dit que teniu també la Blu de Sant Miguel, que és una nova cervesa que ha sortit fa tot. I això fa una promoció al directe catalí, que en unes hores es farà una d'agostació de Blu, i llavors la gent que participi teniu una foto al Facebook i tal, les farà un 2x1. O sigui, aquesta tarda que tenim per aquestes coses, tot això és per a la website del pot d'Espanyol. La Blu, que és aquest producte nou que ha tret la marca Sant Miguel, fa aquesta activitat promocional i és la única ampolla que tenim. Perquè tot és cervesa de tirador, menys el Blu, que és en ampolla i es farà aquesta promoció en aquests dos dies. I aquesta Blu de Sant Miguel, que diu que porta a Bosca, tu l'has provada? No l'he provada. Comindrà gent de Sant Miguel i tal, suposo que tindrem la poteta a provar-la i valorar-la. És que és una cervesa aromatitzada en Bosca. Clar, no, tu d'anava a dir per això, perquè si ja que l'havies provat o no, la teva opinió, a priori et fa una mica tirant reira, no? Però vaja, veurem, veuràs a veure què tal. En fi, doncs, Roman, moltes gràcies per haver-nos atès. Volies preguntar alguna cosa més, Cristina? Sí, bueno, de fet, que s'ha apagat amb totes les persones, que volim apropar-se aquest cap de setmana al poble espanyol, que també es poden fer reserves. No sé si teniu fins ara algunes reserves, però en aquest que suposo que és l'entrada bastant més directa, que no pas fer totes les cues i de més. Però a la web hi ha la possibilitat de reservar a taula de 4, a taula de 8. Són dos packs que van en baguda i aliments. De la economia teniu l'assortiment de Frankfurt, i el típic Brao, Codillo, Puyastre, la Manila Cartofen, o sigui, Red excel, també. O sigui, hi ha l'astronomia típica alemana, moltíssima, i bueno, si la gent vol reservar per estalviar-se les cues, doncs a través de la web del poble espanyol es pot ser la reserva. A taula de 4 o a taula de 8? Fantàstic, doncs, Roman, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt i molt bé. I, en fi, ens passem un moment o altres. Us esperem per aquí. Ja ens identifiquarem, diuen, Roman, som nosaltres. Comanen com nosaltres, us passem i convidem una tardesa. Roman, que vagi bé, moltes gràcies, me'n va estar molt fort. Adéu. Adéu. Bé, doncs, nosaltres que hem d'anar acabant el programa allà, Cristina, la penya del Morro, que ja arriba al final d'aquesta edició, 1.622 programes, ja. És avui el 22? Sí, sí. És que vaig perdó d'ella. Escolta, és igual. Total, que ho controla, això. 3, 4, 1, 1, no mai. Però després venen col·laboradors i alguns diuen que... No, què diuen? El Jordi Roca que deia el que vulguis. A veure, Cristina, si la penya del Morro tingués molta, molta audiència. Avui que seria Trending Topic a Twitter. És que avui no tinc gens ni mica clar. Més que res, perquè normalment... Però venia i venia. No, però t'explico, Jordi, perquè és que normalment te'n recordes de les últimes coses que hem fet, no? I en aquest cas és l'Avier Garden, que és el més recent. I a més, tenim ganes, ara com tenim, d'agafar ja el cap de setmana aquest llargíssim que tenim. Doncs diria Vier Garden, però la veritat és que no sé, està molt bé també els llibres d'aquest de Sàpins, que ens ha portat l'Arnau, és que no sabries collir-te. Fem una cosa. El dius tu, avui, per mi. No, no. Home, el Morro per tu, que parxots el director. Jo, per mi, els catarres, eh. Tema catarres, festa major, per mi, ja sé si soc un malalt de festa major. Mira, saps el que diré jo, quin és el Trending Topic? Ara el dius tu, no? Sí. Vale, vale. El cartell, que tinc ganes de veure'l. I avui surt publicat al Facebook del Núquia. Ara te l'ensenyaré, que el tinc al mòbil. No pregrupis. Acabem al programa. Moltíssimes gràcies a tots per haver-nos escoltat. Un dia més tornem dilluns, que tingueu un bon cap de setmana llarg, molt bonic, i que sobretot aneu en compte. Fueu al cotxe i a la carretera, i agraï també tot la gent que ha fet possible el programa d'avui, amb el senyor Benito, l'Arnau Consul, la gent del triadó de l'escola de Sant Just, l'Aroa Carmona, l'Anna Rovira, l'Arnau... Bueno, en fi. La Cristina, que està bé, el Twitter i el Facebook del programa, és el meu fill de Sant Just. Que marxem, vaja. Sí, escolta, jo ja me'n puc veure. Tinc ganes d'arribar aquí, fer-me una cervesa. Ara tornem dilluns, no? En principi, sí, si no, ja veuré què passa. Que vagi bé, Cristina, bona tarda. Treballada. It's everywhere I look, from Las Vegas to right here, under your dresser, right by your ear. It's creeping in sweetly, it's definitely here. There's nothing more deadly than a soul going free. Life was full and fruitful and it could take a bit of bite. The juice pouring well over your skin is delight. The shadow it grows and takes the death away. Even broken down pieces to desprisis value. The shadow it grows, the shadow it grows. The faint till we go into the fade out night. The shadow it grows, the shadow it grows. The faint till we go into the deep red dawn. As we build all those bridges to watch and think down the dust. We'll blow them voluntarily up, constant trust. The clock is ticking, it blasts a couple of clocks. And there won't be a party with weather it drops. The shadow it grows, the shadow it grows. The faint till we go into the fade out night. The shadow it grows, the shadow it grows. The faint till we go into the fade out night. Heading deep down, we're sliding without noticing. We're on our own decline. Heading deep down, we're hanging on to sweet love. It's like the heart deep down. Deep down. Deep down. Deep down. Deep down. Down deep down. As we build all those bridges to watch and think down the dust. We'll blow them voluntarily up, constant trust. The clock is ticking, it blasts a couple of clocks. And there won't be a party with weather it drops. As we build all those bridges to watch and think down the dust. We'll blow them voluntarily up, constant trust. The clock is ticking, it blasts a couple of clocks. And there won't be a party with weather it drops. The shadow it grows, the shadow it grows. The faint till we go into the fade out night. The shadow it grows, the shadow it grows. The faint till we go into the fade out night. We are all going straight to war with our own decline. Without moltsers and we slide down deeper down. The shadow grows without bells on down. We are all going straight to war with our own decline. Són les 7, bona tarda.