#706 - La Penya del Morro del 13/5/2015

I tothom. Actuarà acompanyat del seu grup, de Nada, i del dibuixant de Còmics, Ricardo Ciri, més conegut com Liniers. Cadascú en son, Ricardo Ciri i Liniers fa un dibuix que després llença el públic en forma de bio de paper. El músic i el dibuixant estableixen un intens diàleg sobre l'escenari sense guió previ, tal com explicava Liniers al programa als experts d'Ikat.cat. Tots sales de arriba i del escenari. En un moment en què no sentem escrivint un guió, i no desitjar alguna cosa o d'una altra. Y también en todos los recitales algo nuevo pasa, la verdad es que a mí lo que más me divierte es cuando lo descoloco a éste. Cuando consigo que la canción tenga como un hipo porque se retentó o algo. L'actuació a la sala biquini de Barcelona de Kevin Johanssen amb Denada i la participació de liniers començarà a 3.45 del vespre. L'Audiència Nacional obre el judici oral pel cas Neymar, un cop acaba de la instrucció. Estan imputats el president del Barça Josep Maria Bartomeu, el club i l'expresident Sandro Rossell. Se'ls considera responsables de 3 delictes fiscals en el fitxatge del davant del Brasil. Ara falta saber la data del començament del judici que algunes fonts calculen que podria ser el novembre. Mentre estan al Barça, espera rival per la final de la Lliga de Campions del pròxim 6 de juny a Berlín, sortirà del Madrid Juventus que començarà 3.45 de nou. Els italians tenen un avantatge de dos a un de la nada. A Catalunya Ràdio farem un programa especial de la clasificació del Barça i del Madrid Juventus a partir de les 8. L'entrenador del Madrid, Carlo Echelotti, per cert no tornarà a seure més a la banqueta aquesta temporada de la Lliga. Avui el comitè de competició anunciat que el tècnic italià haurà de complir dos partits de sanció per haver-se encarat a l'àrbitre del partit contra el València. I l'Audiència Nacional comunicarà demà si aquest cap de setmana hi haurà finalment jornada de Lliga de Futbol davant la petició de Febaga i després d'haver estat citades avui totes les parts implicades. Ei, Alcalde, que et tornes a presentar? Sí, vull tornar-se a Alcalde, perquè encara hi ha molta feina a fer. Penso que el coneixement de Sant Jus, la proximitat i l'experiència són walors fonamentals en aquests moments tan difícils per tothom. Ara l'Ajuntament que esteu sols en col·lició, quin estil de govern teniu? Mira, jo crec que el PSC tothom sap que hem liderat el model de municipi, que tant es va estimar amb complicitat, amb la ciutadania, però també amb les forces polítiques progressistes i catalanistes. Ara tenim una candidatura amb noves incorporacions, persones independents arrelades als nostres barris i som una opció en vocació de govern, segura i que genera confiança. Hem de guarnar des de la centralitat i per potom enviar-la complicitat, proximitat i sobretot amb il·lusió i lideratge. Confiem en Josep Perpinyà. Vota PSC. Vota Perpinyà. Hola, soc la Laya Flotats i vull ser la teva alcaldesa per canviar la manera de fer del nostre ajuntament. Necessitem que sigui un aliat dels veïns i veïnes facilitant la implantació de les seves iniciatives i projectes. Volem que contribueixi a revitalitzar el poble i que sigui molt més eficient en la gestió dels nostres recursos. Aquest és el meu compromís i el compromís de convergència i unió. Amb la teva confiança fem reneixes en just. Avui a Espanya hi ha 504.200 llocs de treball més que fa un any. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. Partit popular. Les pensions s'han incrementat un 9% de mitjana des de 2011. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. Partit popular. Avui a Espanya hi ha 504.200 llocs de treball més que fa un any. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. Partit popular. Avui a Espanya ja es poden baixar els impostos. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. Partit popular. Si ho havies pensat i no ho havies fet mai, ara és el moment. Vota Partit Popular. Per un ajuntament més àgil, més transparent i més participatiu. Ara és la nostra partit popular. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. El crit és molt clar i nosaltres l'escoltem. Som la garantia de construcció d'un nou país. Per això cal començar a fer un nou senjust, un senjust on hi hagi una borsa de pisos destinats a famílies en risc d'explosió social i a la gent jove que vulgui emancipar-se. Un senjust que defensi el petit comerç i els productes quilòmetre zero. Les botigues de sota casa, els productes del poble, que els senjustengui senjustenques. Puguin fer ràpid tots els seus tràmits. Per dinamitzar la indústria, el comerç i la vida social. Un senjust que prevegi descomptes a les escoles Bressol, els casals d'Histiu, el complex de la bona aigua. El nou país que vol esquerra republicana de Catalunya comença garantint el progrés social. El nou país comença amb el nou senjust. Som la garantia de construcció nacional i de progrés social. Bota, Esquerra Republicana de Catalunya. Espais gratuits de propaganda electoral. La penya del Morro. Un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda senjors i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio de dades. No es parla jo saludar Jordi Domènec, des d'ara i fins la set del vespre. Això és la penya del Morro. Avui programa número 1631. Amb l'Andrea Bueno, del servei de informatius de les notícies de senjors. Bona tarda. Avui també amb la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Bona tarda. Avui amb la presència de la Clara Nervión des de la revista Time Out, la redacció de la nostra revista d'oci i cultura de cancel·lera. Avui també amb la Montse Farràs i la Claudia Coster. Continuem parlant del miracle de la vida, dels primers mesos de l'embaràs i també de com se senten les dones després de tenir aquest fill en el que s'anomena de pressió porspart. Amb la Rosa Arx, avui a Educació Canina parlarem dels gossos i gosses i l'Èric Bonmar farem aplicacions mòbils. De què rius, Andrea Bueno? De què hem de parlar si no d'educació canina? Parlem de gossos i gosses. No voleu que sigui tot tan políticament correcte? No, per suposat. Per suposat barra de... Noia, gos, gossa. I a més a més també avui tindrem les aplicacions mòbils de l'Èric Bonmar i connectarem, com cada dimecres, amb el casal de joves per saber les coses que passen en aquest equipament o equipament del municipi. El tren din topi del dia d'avui el tenim aquí amb la Cristina i la Cristina. Avui un dels temes més comentats a Twitter ha sigut Verano Azul i Madrid Río. El president del govern espanyol, Mariana Rajoy, ha participat en el primer acte de campanya electoral a Madrid d'una bicicleta passejant per Madrid Río. El president del govern espanyol ha acompanyat el president del govern espanyol les dues candidats populars a l'alcaldia de Madrid. En les bicicletes a motor del Bicimat, que és el servei públic de l'Ajuntament de Madrid, Rajoy i Aguirre i Fuentes han recorregut uns escassos 200 metres fins arribar a un dels cafès del parc on han mantingut una reunió amb els responsables d'associacions de ciclistes. Finalitzada aquesta reunió, han recorregut 800 metres més fins arribar a la trobada de l'alcaldia de Madrid. La comissió de l'alcaldia de Madrid ha acompanyat el president del govern espanyol les dues candidats que han acompanyat les dues candidats de les localitats madrilelles. L'objectiu de tot plegat, reivindicar que amb Ci Fuentes, com a presidenta de la comunitat, que Madrid serà més desportiva i la gent estarà més feliç. Què ha dit la gent a tu? que aposta per l'esport i per millorar la mobilitat. Un altre comentari ens el fa la Camp García. Diu, Verano Azul, Pepero, diu, quan deixaran de fer el ridícul? I Marzal diu, a mi no em fa cap gràcia que els qui han arruinat al país estiguin donant toms en plan Verano Azul, com si la cosa no anés amb ells. Gràcies, Cristina.De res. Anem ara cap a l'espai de les notícies de Sant Just. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea, bueno, sí, per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oi, ja. L'espai de lliure creació, Carme Malaret, inaugura demà la mostra Express 11-01 de Jean-Franç Ruy. Per tant, parlarem d'art aquí i també parlarem de Mundus Sant Just i el que és el de joves que s'han unit per oferir un ampli ventall de curs d'intercanvis juvenils amb altres països d'Europa, com ens explica l'altre dia, la de Carmona. I avui, a mi també, en parlarem una mica amb el Sergi Arrada, des del que és el de joves de Sant Just. Però abans de tot això, com sempre, posem el cronòmetre al dia i falten 11 dies per les eleccions de Sant Just. El set el caldables participaran demà d'un debat electoral a la Teneu. La Vall d'Avers organitza aquest debat entre els set candidats per posar sobre la taula els seus punts de vista sobre com han de ser Sant Just i el consistori als propers quatre anys, Andrea. Sí, també parlaran, evidentment, dels seus programes electorals. Josep Perpinyà, pel PSC, la ja flotats per Convergència, Lluís Montfort, per Movement, per l'Ajuntament, la ja flotats per Convergència, Lluís Montfort, per Movement, Enric Salvadores, pel PP, Sergi Seguí, per Esquerra Republicana, Paulo Arranco, per via democràtica i Guillermo Francesc, per Ciutadans... Una mica los siete jinetes del apocalitzis. Exacte. Estan demà a la Teneu de Sant Just. Sí, partit jupant d'aquest debat, oberta tothom, de Malvespre, en representació dels seus partits, serà les 8 a la sala del cinquantenari de la Teneu. I ja que estem parlant de debats, us expliquem també que el debat de l'actual conjunt de TV i ràdio d'Esvern serà Diu Mecres, que ve dia 20 a quarts de 10 de la nit. Es podrà ser aquí en directe per TV, per ràdio d'Esvern i per internet. I una punt més per recordar-vos que, demà, al Justo de la Fusta, començarà la ronda d'entrevistes amb els candidats del Consistori. Ah, demà ja? Demà ja, amb Guillermo Francesc de Ciutadans. En l'ordre invers, els resultats obtenguts, les darreres eleccions municipals. Llavors, no t'ha demat també, no?, hem de començar ja a parlar amb els diferents candidats a la tarda, nosaltres tindrem, també, en Guillermo Francesc. I així, cada dia, perquè clar, com que són 7 candidats, són el 5 de setmana que ve i els dos d'aquesta última setmana. Oh! No comptem dissabte, Irene Menjar. No, perquè, en principi, no fem programa. De totes maneres, nosaltres hem preparat ja un qüestionari espectacular, increïble, un qüestionari que tindrà el bo i millor de les preguntes més mordasses. Les preguntes més... no sé com es diu, això... Ingenioses. Ajudeu-me, a Ingeniores. Estic sol aquí, eh? Bueno, en fi, a més a més, també hem de dir que, des del programa, ja sabeu que hem iniciat una història, i és que avui, justament... Bé, de fet, ho hem fet ahir, però hem començat la porra del Morro! Atenció, oients, quan regidors creieu que treure cada partit del proper 24 de maig? Envia la teva porra del 17 de regidors que conformaran el nou ajuntament a la penya del morroarrobajimeil.com, amb el teu nom i el teu número de telèfon mòbil per si guanyes, doncs... trucar-te. Qui l'encerti s'emportarà un menú per a dues persones al restaurant, el mirador de Sant Just. I ho participa fins al divendres 22 de maig. Per cert, que no cal que digueu els noms dels regidors, només el número que s'ho tiraran a cada partit. No cal que el que digueu, eh? Tot el nom, diguem. No ens omple igual el mail de... Només números, eh? I la cosa clarà. Per cert, que ja per acabar avui aquesta secció, com sempre, comencem el programa parlant de les eleccions, hem de parlar una mica de la crispació que està generant a les xarxes. Què ha passat? No sé si ho heu notat vosaltres. Però ahir, per exemple, Josep Perpinyà, en saber que havia guanyat el Barça i passava a la final, va posar el seu Facebook, Pantalla Jagant, a Sant Just, final de la Champions. I Sergi Zagí li va posar... Espero que no ho digui seriosament. Altres preocupacions tenim, crec, que gastar els calés en una Pantalla Jagant. Ui, per favor, de... Aix! Aix, què? Tensió. No! No! Què va? Permítim-me que insista. Sí, perquè després Sergi Zagí continua de dir-me'n, mantinc que, si es vol fer, que faci la Pantalla Barcelonaista, que ho porta fent tot l'any i no l'Ajuntament, ningú ho hauria de dir més que jo, però no crec que... crec que no toca. Ara que casco, pensi el que vulgui. En fi, són alguns dels comentaris que ha escrit Sergi Zagí al Facebook de Josep Perpinyà. Però això no és tot, amigos. Perquè avui a Twitter també és a les pròmetries... S'està generant, no? Un algú a Twitter, també. Perquè és Roger Cónsul, que citava Josep Perpinyà i regidors del PSC, com Gina Pòl, Vassaganyes o Víctor Murillo, que diu, esteu tots a tot arreu, a tot arreu fent campanya. Diu que no treballeu. Oh! I Gina Pòl i el respost per Twitter. Travellem tot el dia escoltant a la gent i resolent dubtes i consultes. Jo sigui el carrer o el consistori. Sí, i després hem continuat una mica... Com ha acabat? Sí, sí, amb el debat. Recupereu si voleu a Twitter. Si us interessa la campanya i què estan dient. En aquest cas no són candidats, sinó que són altres posicions de la llista de diferents partits. De la cosa està animada. Estan aplicant un hashtag concret o no? No, ja l'etiqueta s'enjust. I no s'enjust 24 vegades. Pris i pí, no. Però vaja, són coses curioses. Perquè, com hem dit, falten 11 dies. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Continuem parlant d'altres qüestions, perquè, Andrea, hem de parlar d'art. I és que, canviant de tema, l'espai de lliure creació Carme Malaret, ha inaugurat demà la mostra Express 11.11.01 d'Ajan François Rioche. És una exposició que podem fer a la màxima francesa. Potser l'altre sí. És una exposició que anirà als visitants a la part més d'Escunaguda, del metro, de París, dels anys butantans. 80 anys. No és així. M'amusell, bono. No, pardoner-me. Seria m'amusell, bien. Bien. Bon, bon. Andrea, bien. Bé. Andrea, bon. Andrea, Andrea. L'any 86, Jean-François Rioche, quan encara no tenia 20 anys, va conserir una clau d'accés a totes les instal·lacions del metro de la capital francesa. Ah, d'acord. És difícil, això, eh? Durant 3 anys va viure l'interior d'aquell món subterrani i el va fotografir. Fotografiar. És difícil, eh? Fotografiar. No és possible. Veus? És complicat. Van 9 anys després, després, i per primera vegada, es faran públiques aquelles imatges. Segons Rioche, trobar aquella clau va ser com obrir la caixa de Pandora, perquè podia anar a llocs que poca gent coneixia, sense que ningú ho sabés. Per Rioche, el metro de París és un món paral·lel a la vida tradicional i típica de la capital francesa, que es troba just després de traspassar una porta. Perdona'm, perdona'm, podem parar? Sí, no, per favor. Gràcies. Uf, estic suant. Andrea, com a la cultura francesa, jo et contractava, eh? Estic estudiant frances molts anys, i crec que és més fàcil per a la francesa directament que no fer en català francesat. Perdona, és que t'he parat perquè no en tenia res. Gràcies, tornem des del principi. Jo potser aniré endarrere, sí, tornem una mica endarrere, perquè rebobinem, sisplau? Ei, gràcies. Gràcies. Vinga. Doncs això que l'enya l'hem fet endarrer, sí. Ja en François Rioche, que encara no tenia 20 anys, doncs aviam la clau d'accés a totes les instal·lacions del metro de la capital francesa. Durant 3 anys va viure a l'interior d'aquell món subterraní, el va fotografiar, 29 anys després, i per primera vegada es faran públiques d'aquelles imatges. Per Rioche, el metro de París és un món paral·lel, la vida tradicional i típica de la capital francesa, que es troba just després de traspassar una porta. A les profunditats de París va fer milers de fotos durant aquests 3 anys. Són imatges, segons Rioche, més testimonials que artístiques. I segons a 01, que es titula així perquè aquesta era la clau d'accés, compta amb un text introductiu que ha redactat Barbara Roig. Va, guai. Roig, d'acord. I per ser el màxim fidel possible a la vida del metro de París, la mostra es podrà veure jugant amb la llum i amb la foscor. Per tant, la mostra es veu a les fosces i només comptaran els assistents amb algunes llanternes, llums, per veure aquelles imatges. Ah, molt bé. Estarà molt bé. La inauguració serà demà a 4 de 8 del vespre, a l'espai de llura. Fins i o menjar, i la intenció de l'artista és portar exposició per diferents ciutats, entre allà és, òbviament, París. Bé, parlem ara de Mundo Sanjus, que és una entitat, una associació que organitza viatges i gestiona viatges d'intercanvi de voluntat de servei europeu. I al cas del de joves s'han unit per oferir un ampli ventall de cursos i intercanvis juvenils amb altres països d'Europa. Tindrà lloc una reunió informativa per explicar al jovent les possibilitats que existeixen per participar-hi. Sí, val que falts. Cursos gratuïts es faran a l'estiu. S'engloben en el programa Europeu Erasmus Plus i tindran diferents temàtiques. Donaven d'esfarar un curs en el camp del Forum Teatre a Macedònia, de l'Oal 6 de juliol. Un altre curs es farà a Eslovenia del 31 d'agost al 6 de setembre sobre drets humans i a Alemanya, un altre curs del 8 al 13 de setembre, es farà un curs vinculat amb aplicacions mòbils. Hi ha molt poques places per aquests cursos. D'altra banda, el proper dia 20 es farà una reunió informativa sobre el proper intercanvi europeu juvenil de l'equipament. Serà a Eslovenia, del 25 al 29 de juliol, a la ciutat de Bresidge. Durant 5 dies, els joves enjustangs crearan amb joves eslovens un projecte europeu que es desenvoluparà a l'abril de 2016. Les característiques que s'han de complir per participar-hi són tenir de 16 a 18 anys serà senjust i fer un escrit els motius per voler fer aquest viatjar. Hi haurà només 6 places, i el preu de tot el viatjar és de 130 euros per persona. La reunió informativa d'aquest intercanvi serà el dia 20 de maig a les 7 de la tarda, el casal de joves. Doncs fins aquí les notícies de senjús. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix, a radiodesverb.com i a partir de les 7, els senjús notícies edició vespre. Avui no hi ha hagut enquestes, no? És veritat! I la cançó de les notícies del principi? Quina cançó de les notícies, sí. Estem passant avui. Estic una cosa, perdona. Fem molta calor. El calorets. Fem molta calor. Fem molta calor. Fem molta calor. Fem molta calor. Fem molta calor. Fem molta calor. Fem molta calor. Fem molta calor. Ara, ara. Fa una calor que ens està aplastant el cervell. Ja us heu dit que estem tots, jo crec que... Jo no soc un científic, però crec que avui el meu cervell... Estic marejada. És possible que de la calor tinguin una part del cervell dreta. Més de la seva situació, que és aquí, sí. Aquí hi ha el lòbul frontal. Occipital. Paleolític. El lòbul paralític del meu cervell, que és 90%. El lòbul paralític de la dimensió del cervell. Sí. Està fos. Aquesta és la confusió. Està desfet. Jo ara mateix no tinc... Com es diu això? Matèria gris. Tinc un gelat de vainilla, saps? Si pots desfuglar-te, mira. No, és que és de soros de vainilla. Sí. Per tant... És el sabor típic. No sé. Fue un comentari més sobre això. Jo et posaria l'aire condicionat aquí, que se't solidifiquessin. Jo crec que les dones ens passen, però al costat... A la part contrària del cervell. Sí, perquè a mi tinc aquí com mal en comptes de la part dreta. La tinc a l'esquerra, de Mont de la Sella. Per totes les dones? No ho sé. Potser això és home, dona, no ho sé. Però de totes maneres... Jo dic com a tu et fa mal la dreta a mi a l'esquerra. Fem una cosa. Fem una pausa per la publicitat. A mi no em fa mal dreta, que no em fa mal dreta. Andrés, si no s'ha t'entén... La ordre del cervell a la boca... L'Andrés és enèric. I diu que no li passa re, fa. És que és que és... Andrés, sisplau, s'entrem-nos. Som una pausa per la publicitat. Ara uns anuncis d'una gent molt maca, que es presenta unes coses. Sí, i després la calda de Rion amb la revista Tema. Fins ara mateix, a la penya del món. Gràcies. Gràcies, Molina, que es fa molt de calor. Hola, sóc la Laya Flutats i vull ser la teva alcaldesa per fer del nostre poble el millor senjús possible. Volem un senjús viu, ple d'activitat, de comerços i de negocis, ple de cultura, d'esports i d'oci. Volem un senjús net, bonic i endreçat. Un senjús vert i florit que sigui porta d'entrada al parc de Collserola. Un senjús que llueixi i que recuperi el seu prestigi. Aquest és el meu compromís i el compromís de convergència i unió. Amb la teva confiança, fem reneixes senjús. L'etern problema del transport és senjús. I si el resolem d'una vegada? Fem un enllaç directe des del parador a la estació de Tren de Sant Feliu. I que la L10 passi cada 20 minuts com a mínim per més llui. I el trenvia. Hem d'aconseguir que passi per la carretera, guanyem temps. I no ens oblidem de la bicicleta. És bona per la salut i el medi ambient. I per això cal fer més carrils, rampes i aparcaments de bici. Les persones han de ser lleis a l'hora de pensar en el futur de senjust. Cal un nou senjust per un nou país. Vota Esquerra Republicana de Catalunya. Soc la Carla Grispán, i en moc per un senjust que plantica ara l'especulació urbanística. Soc en Lluís Montfort, i en moc per un senjust compromís amb la participació de la ciutadania. Soc la Clàudia Fabra, i en moc per un senjust que es comprometi amb el procés de construcció social i nacional de Catalunya. Soc l'Agustí González, i en moc perquè senjust doni suport als projectes de creació cultural. Soc el Jusfa Salva, i en moc per un senjust que ofereixi oportunitats educatives per a tothom i al llarg de la vida. Som Movem Senjust, un senyor que està oberta d'Esquerres amb ganes de sumar i constituir una força amb capacitat de liderar un projecte per als propers anys. El 24 de maig, mou-te i decideix. Hola, senjustens. Soc en Pablo Barranco, de Via Democràtica. Quin senjust volem per avui i pel futur? Senjust no és tan venta. Hem de traspassar la gestió de promunsa a l'Ajuntament per a 3 milions d'euros en sols de vergonya. Via Democràtica crearà un pla de lloguer d'habitatges, per a joves i famílies necessitades. Volem 4 anys més de promesa sense complir? On està l'escola Bressol del Masjuí? On està la pista exterior del Montaigua? Quan pensen arreglar canfreixes? Per quina generació pensen construir el casal d'Avis i un centre de dia? I la trasformació de la carretera real en Carré Urbà? Tot això són només algunes de les promeses sense complir dels socialistes del tripartit. Via Democràtica destinarà 8 milions d'euros, a baixar un 10% livi, un 20% als preus de lloguer del milenari i un 40% als preus de l'escola Bressol, a més d'implantar un veritable pla d'ocupació. Amb Via Democràtica, dintre de 4 anys, el deute històric de l'Ajuntament creat pels socialistes serà Història. El dia 24, si vols canviar-se en just de veritat, vota Pablo Barranco, vota Via Democràtica. Espais gratuits de propaganda electoral. armedes. Dos minuts passen de dos quarts de sis de la tarda. Avui una mica més d'hora del que és habitual. Tenim la Montse Farràs de l'Espai Esència. Aquí el programa Montse, que tal. Bona tarda. Bona tarda. La venguda al programa una setmana més. Bona setmana. Avui fa molta calor, eh? Estem tot una mica... que ens estem desfent. I també saludem la Clàudia Coster, eh? Que ja hem vingut alguna vegada aquí al programa. Clàudia, que tal, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. A tu també és el micròfon, si vols, i te'l poses millor. Així t'ho haurem d'escoltar millor, quan ens parlis ara de l'Ambaràs. Perquè ja fa uns dies Montse... Un parell de dies, no? Sí, estem parlant justament d'aquest miracle, no? Que és el naixement, la nova vida... I justament també aquests processos de l'Ambaràs. N'hem parlat també amb la Neus i amb la Caroline. Correcte, que hem vingut aquí, hem explicat els diferents moments de la dona, quan està embarassada i tal. I avui estem amb la Clàudia. Esclar, és que volem fer-ho així des de diferents... La mirada enfoquem cap a la mateixa cosa, però clar, això és dents. I les diferents mirades també ens poden, a vegades, obrir vantalls una mica de reflexió nous. I per això ve la Clàudia. Molt bé, Clàudia, avui com vols enfocar l'Ambaràs? Perquè tu ens ho has parlat dels tres estats diferents, no? Sí. Que ja... Esclar, ho dem enfocar de los cambios que hi ha, però que són provocados primeramente por el cambio hormonal, no? Entonces, claro, cuando la embasada sabe lo que puede pasar, ya se pone más tranquilo, ¿no? Lo malo es cuando yo no sé por qué me pasan estas cosas, me siento rara, me siento diferente, es si es normal lo que pasa, ¿no? Y es como también tranquilizar que existen estos cambios emocionales en el embarazo que son normales, ¿no? Desde la perspectiva biológica. Biológica, claro. Que no solamente es el sentimiento, sino que es lo biológico. Lo biológico, por el cambio hormonal, porque en el primer trimestre, en el primero, ¿no?, que sabemos que estamos en estado, pues hay como un baile de hormonas, ¿no? Cambia mucho las hormonas, se prepara el cuerpo, la persona se puede sentir o la madre, la futura madre se puede sentir con ansiedad, con... bueno, con náuseas, que todos lo conocemos, ¿no? Y es como diciendo, es normal, ¿no? El cuerpo se está preparando, de repente no podemos oler ciertas cosas y pensamos que es esto, ¿no? Yo, por ejemplo, en el primer embarazo, no podía oler café, que el café me encanta. Yo me quedé embarazada y nunca más he tomado café, desde... Pues yo he empezado otra vez. Però perquè li vas a agafar molta fàstica, a l'hora de... Pues no sé, li vaig a agafar como un repulsio y mai més he pres café. Sí, mai més, ¿no? És molt curiós, Claudi, perquè tu que comentaves ara, tu vevies mucho café o te gustaba el café, que es curioso que se de totalmente la vuelta y no puedas ni olerlo, ni siquiera. Y lo bueno también era que de fumar me daban náuseas y lo dejé. Pero para mí, esto sí que con el café y yo con el fumar, no empecé otra vez, hasta hoy, ¿no? Pero con el segundo embarazo, ya lo noté, que estaba embarazado porque no podía oler el café, digo, ¡uy, ahí está el embarazo! Algo pasa, ¿no? Bueno, esto es el primer estic, cuando la persona lo pasa un poco mal también, ¿no? Que el cuerpo se tiene que ajustar a estos cambios hormonales. Y luego, el segundo, en sí, es el mejor, el mejor porque notas de repente el bebé, ¿no? Cuando hablamos del segundo estado, que no referimos... A partir del cuarto... Sí, en trimestres, exactamente, ¿no? Has aceptado ya tu estado, te sientes cómoda... En esas tres, les náuseas han passat, ¿no? Se han pasado normalmente, hay excepciones, ¿no? Pero, normalmente, es el segundo trimestre que se pasa mejor, entre gobierno. Y el tercero, pues, es un poco que te sientes pesada, porque ya la variga pesa, te puedo provocar estrenimiento, porque aprete a la variga como no hay sitio, todo está apretado, ¿no? Y también viene de repente que quieres preparar el nido, nos viene de los antepasados, de preparator o hacer la compra, y sentirse un poco también con el miedo, porque el parto va a ser inminente, y de repente te puede dar como miedo. Pero todo esto todavía está en un margen muy normal. Y sabiéndolo, la persona también se tranquiliza. ¿Verdad que ahora tienes mira el parto y cómo lo sabes? Digo, bueno, porque lo pasamos todos, ¿no? Y esto también puede calmar un poco la persona, ¿no? Que esto o pensar de repente que se desarrolla bien, ¿no? Si la persona puede pensar que pasa algo al su hijo, porque nota mucho los movimientos, de repente puede pensar y todo va a estar bien, ¿no? Seguro que todo va a estar bien, y todo eso sabiendo que puede pasar y ayuda. Ya ayuda, la verdad. Hay otras formas, aparte de conocer un poco estas sensaciones, que también ayuda a lo que hablábamos, a quitar estos miedos, quizá que es sobre todo en el último trimestre, no a ir a bien el parto, no a ir a... Sí, mira, sobre todo es informarse bien. Si estás informado bien, sabes lo que pasa, y ya no es como algo ajeno de ti, si no es una cosa que ves, mira, ella també l'ha passat. Y claro, el médico, incluso tu madre, cuando hay una buena relación, ayuda mucho en esto. No quedarse con la pregunta. Lo peor sería no manifestar, ¿no?, de hablar como te sientes, no expresar tus miedos como si fuera una debilidad. Esto ayuda mucho para que no lo pases mal. ¿Pero tú no crees, Claudia, que a veces hay un exceso de información, y entonces aquí se llega unas obsesiones? Porque, claro, hoy en día, yo lo veo por las chicas que vienen por allí, ¿no?, y clican en Google y allí hay un montón de información. Sobretot cuando la persona... No queda como aturdido. Sobretot cuando la persona es sensible, todo le entra y dice, por tener esto, por tener lo otro, porque tengo este síntoma, claro, a veces no conviene, esto es la verdad, ¿no? Que no quiere ni si, que no lo sepas, pero... De hecho, el otro día con Neus, justamente hablábamos precisamente de esto, ¿no?, de que, a veces, para según qué personas, del hecho de recibir mucha información o incluso experiencias, pues quizá no tan positivas o agradables a la hora del parto de algunas mujeres, pues puede hacer que a ti también te repercute y tenga que coger más miedos, ¿no?, entonces... Claro que sí, es todo lo que puede pasar, ¿no?, lo que puede ir mal en un parto, y claro, tú piensas, esto también me puede pasar, ¿no? No, sobre todo, cuando soy muy sensible, mejor no tener tanta información, ¿no?, porque es lo que dices, ¿no?, porque entonces ya tú te ves en todos los casos, ¿no? O hablar con alguien que te lo pueda plantear desde un sentido común, exacto. Això era el... Això era el... Oi, el Jordi, benvingut, Jordi, que això no la conversa tota femenina, a finales. No, escolta, jo l'estava escoltant molt. No, no, no ho dubto, no ho dubto, però... I pensava, a més, com que aquesta època de l'any, a millor no se'n veu aquí, però, bueno, si voleu, us porto unes pastes, eh, i entenc. I mira, estaria molt bé... Sí, estaria molt bé. Per acabar, estic rodada a la tarda. Això era el baby blues, que parlava un moment. Ah, sí, mira, esto entramos ya después del parto, ¿no? Que es el baby blues. Sí, ahora lo explico, ¿no?, porque hay... claro, hay las depresiones postparto, y hay lo que se llama baby blues, ¿no?, que quiere decir que tú de repente te ves con el bebé, y te puede pasar el pensamiento jamás estaré sola. Ya, no, siempre estoy como ahora con un hijo, y no hay nada que me lo saca encima. Esta eminencia, que es algo que no lo puedes cambiar más. Pero en sentido negativo. En sentido negativo, ¿no?, que ya no tenés libertad como antes. Es un pensamiento, ¿no?, que de repente te sientes triste porque piensas a ver si puedo hacer todo bien. Ya no podré hacer la mi vida tranquil·lament. No podré sortir tan com avanjem els amics. Estic enganxat, no?, perquè tingui aquesta missió de cuidar-la i protegir-la, ¿no? Exactament, y la sociedad no ayuda. Es como hoy en día parece que la mujer tiene que ser perfecta en todo. A atender bien el bebé, la casa. El trabajo. Futuro trabajo que tiene que entregarse otra vez. La pareja. Claro, y todo tiene que ir muy bien, entonces no ayuda. Però clar, això és molta pressió, no?, realment? Molta, molta, molta pressió. Y ahora vas, escuchas también en los medios, precisamente en Alemania, como soy alemana, me entero un poco de esto, no hay una ministra que antes era de familia, ahora ya no, pero tenía siete hijos y todo el mundo pensaba, mira esta mujer, ha hecho carrera, tiene siete hijos. Y esto es un muy mal ejemplo para las mujeres, porque no se dice, ella está organizado en casa, tiene sus ayudas, pero una mujer que solamente tiene dos hijos y ya no sabe cómo organizarse. Y tiene que trabajar y hacer la comida. Enseguida se siente mal, como diciendo, pues fíjate, yo no puedo hacer todo eso. Entonces, claro, yo veo que también entre las mujeres, a veces no hay un buen soporte, no?, dicen, pero tienes un hijo, como no es para tanto, no?, pero claro, es como también las mujeres hoy en día son muy exigentes con sí mismo y quieren cumplir lo todo bien. Y es allí donde entra este baby blues, donde de repente, porque duras de ti, voy a hacerlo todo bien. En ser caros, fins i tot, el baby blues poten seguir d'un estat de pressió més prolongat. Exacto, exacto. Pero se podría evitar este baby blues con el papel de los hombres, que yo creo que hablábamos un poco antes, si el hombre también o la pareja, ya sea mujer o hombre, ayuda en este caso en casa o a la persona que tiene un bebé. No, en casa yo no diría tanto, porque, mira, si la mujer está seguro que tiene un hombre al lado, como dijo Caroline, como protector, en el sentido que te mantiene la espalda libre, que entra el dinero, que tú puedes dedicarte con calma a tu bebé, esto ayuda mucho. Pero, digamos, si la mujer no verbaliza lo que le pasa, es esto el principal problema. La comunicación, ¿no? No quiere decirlo porque ella misma no lo quiere aceptarlo, ¿no? Porque lo quiere hacer a todo costa y no se atreve de hablar de sus miedos. Y esto es cuando se puede convertir en una depresión. Porque, de repente, el marido, lo que puede ver, que ya no sabe cómo vestirse bien, pregunta al marido que he visto al bebé y que me he visto yo, cuando le doy el beberón. Y esto ya empieza a cambiar algo en el ámbito familiar, de lo obvio, que ya no puedes reír, estas obsesionadas. Porque la situación te viene demasiado grande. Demasiado grande. Duraste todo. Entonces, la pareja te puede ayudar mucho en la observación, aquí algo no va bien. I, a més, asumir que no es pot controlar tot. Que hi ha moltes coses que no depenen de la mare. Exacte. Això és també important saber-ho, perquè sembla molt de vegades que és com aquest pes, que et posa com la natura de forma inconsciente a sobre. Que, clar, que tu has de protegir i el teu fill depèn de tot de tu, no? Exactament. I, també, després del parto, otra vez cambien las hormonas. Esto es otro ingrediente que lo hace una vez difícil la situación. Que lloras fácilmente, todos lo ves muy grande cuando no lo es. Sí. Y, realmente, cuando tiene soporte la madre de la familia, que tiene una buena relación con su propia madre, o con la suegra, con marido, todo esto se suaviza. Pero si lo llamas. Volvemos, tornemos a hablar de la importancia del home aquí, ¿no? Sí. Sí. Sí. Y, claro, cuando la mujer nota el soporte, que no se siente juzgada, ¿no?, que puede pasar. Esto alivia mucho. Y se ha hecho un cuestionario en Inglaterra, porque puede tomar cuadros muy graves, y para poder reconocer si ya entra en una depresión, lanzaron un cuestionario de 10 preguntas a la madre. Y ahí ves rápidamente si ya es un cuadro patológico, que sería una depresión, ¿no? Y se intenta ahora, también, en Alemania, de dar a las comadronas este cuestionario, para que ya se nota enseguida cómo se sienta la mujer. ¿Y qué tipo de preguntas son? Es, por ejemplo, últimamente, lo tengo apuntado, ¿no? Ha sido capaz de ir y ver el lado bueno de las cosas. Esto es la primera pregunta, ¿no? Pero mítame que te corte un momentito. Pero aquí prácticamente se da como por sentado que la depresión postparto emerge. No, no, no, no. No es verdad. No, no, no, no, no, es verdad. Le toca como de 100 mujeres una. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Claro, además, si se conoce el fenómeno, le sacas importantes, como diciendo, también esto es normal. Claro, estoy así porque, bueno, es normal a través del parto. Sabiéndolo, entonces lo hablas, esto también ayuda, ¿no? Sabemos que el primer mes es difícil, porque uno se tiene que acoplar al ambiente, pero esto no es depresión postparto, que nada. Entonces, esto, la palabra, la traducción de baby blues, ¿qué sería? Cristeza melancolía, como una tristeza, porque de repente ves que tu vida cambia, cambia y no puedes hacer nada, no es como dicen, uuuh. Pues aquí no hay una traducción, no, per això del baby blues. Jo no ho he sentit mai, jo no he sentit mai. Aquí sempre hem parlat de la depresión postpart, però el fet d'aquest del baby blues, no. Sí, pero también lo he visto, que aquí también lo ligamos, a veces en los hospitales, lo dicen baby blues. Ah, sí? Sí. Pues es algo más moderno, ¿no? Sí, como siempre utilizamos otras palabras para lo mismo. Ahora mismo se me ha dito anticuada, porque... Sí, pero no deje de ser la misma cosa. Som tots, llavors, aquí, eh. Abans d'acabar, Claudi, has portat, sí, perquè el tema va molt ràpid, i encara hem de parlar amb la Clara Narvion de la revista Time Out, com cada setmana, i abans d'acabar d'ahir hem ca... Has portat com un decàleg, no? Un decàlogo, d'aquestos 10 punts, que és el qüestionario. Esto es lo que estabas comentando hace un momento. El primero dice, he sido capaz de reír y ver el lado bueno de las cosas, tanto como siempre, no tanto ahora, mucho menos, no he podido. Estas son las diferentes respuestas que se hacen en este qüestionario. Sí, exacto. Y entonces lo rellenan, y a partir de aquí se sabe... Si hay depresión, hay depresión... Exactamente. O sea, solo con 10 preguntas, las preguntas son. He mirado el futuro con placer, tanto como siempre, sí, no, tal. Me he culpado sin necesidad cuando las cosas no salían bien. He estado ansiosa y preocupada sin motivo. He sentido miedo y pánico sin motivo alguno, las cosas me oprimen o agobian, me he sentido tan infeliz que he tenido dificultad para dormir, me he sentido triste y desgraciada, he sido tan infeliz... En fin, una serie de preguntas, que son las que acaban de ayudar y puedes decidir. Exactamente. Y nosotros, en esencia, lo que intentamos preparar a las madres, de decir todo lo que puede venir, y realmente cuando una madre, después del parto, tiene algún problema, pues ahí entró yo. Entonces, según el miedo que puede tener, pues yo lo trato de mi perspectiva un poco de la psicología energética para poder solucionar este problema rápidamente. Pero normalmente no se convierte en un cuadro patológico. Claro, reconociendo ya los síntomas es mucho más fácil no saber llevarlos. Además, siempre se ve también un poco el historial de la persona, si le ha pasado en algún momento en su vida anterior, si hay tendencia de caer en una depresión. Ah, si ya lo ha pasado, tiene más posibilidades de que en esto. Exacto. Bueno, esto es porque es tan sensible que quizás ya hay la tendencia cuando le pasa algo que no encaja en su vida de no poder hablarlo primeramente. Porque es siempre muy parecido. Se lo quiero solo si una toro ella no lo manifesta porque entonces ya no soy tan perfecta como la gente me ve, es mantener un poco la margen hacia la gente. Sí, la aparencia. La aparencia. No es la que nos ha hecho antes de la sociedad que muchas veces no deja que al fin y al cabo podras abrir los demás y sacar estas cosas para evitar situaciones y cuadros. Claudi, moltes gràcies. He vingut una setmana més al programa, com sempre, el temps. Se'n fa curt. Montse, si algú vol més informació, ja sap que té la pagina web de esenciadivolgació.com. Que vagi molt bé, moltes gràcies. Gràcies. Doncs som una pausa d'enorre, i d'aquí uns moments parlem amb la Clara Nervion, de l'ываем壏 i é pals de les protestes, Ràdio d'Esper, la randa s'enjus. Ràdio d'Esper, 98.1. Ràdio d'Esper, 98.1. Ràdio d'Esper, 98.1. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ràdio d'Esper, 98.1. Ràdio d'Esper, 98.1. Vuit minuts, gerrem el punt de la sis de la tarda. Avui, més tard que és habitual, connectem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona, i tenim el departament de màrqueting a la Sant Justenca. Clara Nervión, bona tarda. Avui el Time Out fa part, perdoneu-me. No passa res. És la calor aquesta, eh? Sí, és una part, últimament. Estem molt aixafats, tota aquesta calor. Fa com en Gunny i tot, de la sua. Avui, a la revista Time Out, dediqueu alguns articles interessants, de la música de Barcelona. Molt bé, molt ben apunt musical per il·lustrar l'article. És un gènior, la persona que ha posat el Barcelona. De la música, no? Sí, de la Montserrat Caballé, molt bé. Heu triat el millor carrer de Barcelona? Doncs sí, perquè necessites recordar-ho, que fa una setmana van dir que n'havíem fet com un rànquing dels millors, que va ser el finalista de l'arambla de Barcelona. I molt tant. I quin ha sigut el carrer guanyador? L'arambla del poble nou. Oh! La rambla del poble nou, sí que és molt maca, és veritat, té un encant l'arambla del poble nou. És molt bonica, molt bonica. I hi ha llocs molt xulos, suposo que molta gent s'estan just, ha estat al casino de l'aliança Boplanó, que hi fan concerts, no sé, jo recordo bé, la Cicle Prescrudo, les Antonia Font, Explosions in the Sky, vull dir concerts molt xulos, què et passen allà? No, i a més és una rambla que em sembla que, clar, l'han fet a Nova fa uns anys, i la veritat és que és molt xula, i ara arriba fins al mar, gairebé, no? Sí, a més és una rambla passajari. Hi ha molts llocs per prendre coses, i a Nova hi trobem el Tioche, que és un dels mítics i mítics llocs per menjar per anar a veure una horchata o fer un geladet. I a diferència de les rambles o la rambla a Catalunya, no estan massificats, vull dir, és un espai tranquil, tens el mar allà al costat, i la veritat és que no és una mala opció, com a tercera hi ha rambla de Barcelona, la rambla del poble nou, molt bé, molt bé. Doncs tu que portes la rambla que tens. Sí, em participen 50.000 persones, sempre que fem un altre d'aquestes, la gent es vol que, perquè sortiu el seu carrer. I mira, l'ha guanyat aquest. I després hem triat alguns llocs així xulos per descobrir la rambla del poble nou, si és que uns encara no la coneixen. Com per exemple? Sí. És un restaurant que està ubicat a una casa cita per a un recepte de l'arquitecte d'Homana que m'ho entenem. De principis del segle XX, i és un restaurant especial fet per grups, que hi ha taules embutit, de formatge, tapes molt, molt generoses, i és difícil trobar-hi taula, però quan s'hi troba és fantàstic. Si voleu saber més llogre així amb la matis i guapos de la rambla del poble nou, teniu l'article de la revista Time Out. Canviem de qüestió, perquè hem de parlar del Brancs. Brancs electrònic, un any més, torna a Barcelona. Bé, no havíem de parlar del Brancs electrònic, havíem de parlar del Brancs que és menja. Ai, perdó, però és foc. El Brancs és també. És una mica accidentat, ens comuniquem com indius. M'has posat el Brancs, i he pensat que parlàvem del Brancs electrònic, no sé per què. Doncs mira, que sap greu per cert que el Brancs electrònic, com ja sabeu, és que dos milions de profito per dir-ho aquests que ve no toca, però el que ve sí. Ara, molt ben arreglat. Doncs mira, un Brancs és una cosa que ara s'ha posat molt de moda a Barcelona i que vindria a fer una cosa entre unes morda i un dinar. El típic típic és quedar això amb els amics, entre les 12 i mitja, les 12, i fer, per exemple, uns ou romanats, aquests famosos que diuen benècdics, que queden així com molt cuquis. No, perquè el Brancs és diferent. El Brancs és diferent, és més... Però més anglès, el Brancs, no? És una mica més pujadet, no fas unes braves, sinó que fas un benedictí amb salsa. Un Brancs és més d'hora, no? Sí, és que per les 11 i mitja... El Brancs no és que és diferent. Però els horaris d'aquí sempre sabem que anem més tard a la festa. Hi ha l'Esmorzar, que és nou deus, i el Brancs és una mitja. Sí, exacte. És com d'aquesta setmana. Hi ha dos tipus de Brancs. Els brancs dolços, que et pots fer uns pancakes, per exemple, xarot, amb creme fresco, amb fruit vermell. I hi ha aquests que parlàvem abans de més al·lats, que, per exemple, pots prendre... No t'hauríem escollit un parell de llocs, un que es diu molt xul, que és la mamma, mamma que fa aquest al carrer Torrijos, número 26, les barginis en pesto, pujar trafarsita i veriquiprobolones... Però no arribar a ser un dinar, saps? És com és... Doncs un temps en pie, per mantenir-te... Per a gent que també ousa masbucades, parles, així com... Aquest pas acabarem sent com els hobbits, que fan allò, el pujar al muerzo, el desayun, el segon de desayun. I acabarem tot el dia menjant, aquesta és la idea. Ara que ve l'estiu a les terrassetes, també ve molt de gust. De fet, els mitjans recomanen, fes menjars al dia, per tant. Quants? 6 menjars al dia. Mínim 5 per això, diuen. Perdona, són molts, no? Però també pots fer una poma i ets un menjar, per ells. Home, una poma, si l'acompanyes d'un llogurt o alguna cosa així, no t'hi haurà res. Ara hem de parlar amb les nostres sinistats. Avui que anem una mica més tard, el temps no el marquem nosaltres, sinó que hi ha la notícia de la sis, que és d'aquí un minut. Tenim uns segons per parlar, si vols, d'un article. Comenteu el time out, o no, perquè ja no sé com descifeu. Sítges. Un article que hi ha d'aquests tapes boníssimes i quins? Carlos, 50 només. Les tapes són molt bones, eh? Estem parlant d'un caramel de foam, crest, de foia, de poma concreta... Finolis. Es té molt bona pinta. Quina tapa? Quina costa? Tapa més quins? De 50. Escolta, estàs capaçitges? Sí, capaçitges. Fins el 17 de maig. Ah, fins el 17 de maig. Fins el 17 de maig, eh? Sí, fins aquest moment, ja. Clara, moltes gràcies, la setmana més. Gràcies a vosaltres. Moltes gràcies, adiós. I nosaltres, tot seguit, que connectem amb Catalunya Ràdio per Escoltar del Vulletí i després a la segona hora d'educació canina amb la Rosa Arx, fins ara mateix. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Molt bona tarda a tothom. El ministre d'Educació, José Ignacio Ver, nega haver fet paralelisme entre la situació del català durant el franquisme i la del castellà a la Catalunya actual. Ver, t'ho ha deixat clar el Congrés dels Diputats on ha estat contundent a l'hora de qualificar el tracte del català durant la dictadura. No he tenido la menor intención de comparar el tratamiento que en cualquier ámbito pueda recibir hoy el castellano con el tratamiento que recibió el catalán durante ese régimen. Jamás. Buenos abans, Verd havia estat el blanc de les crítiques de bona part dels parlamentaris catalans al Congrés on ha arribat a expulsar de la tribunal diputat d'esquerra republicana i de l'esquerra republicana Joan Tardà que ha tingut una encesa a intervenció contra el ministre. Senyor Ver, s'ha de ser molt mala persona, molt fanàtic per ofendre a milers de persones que van ser apallissades per parlar en català durant el franquisme. És just teu, un ignorante. Un ignorante. Diversos grups parlamentaris al Congrés han demanat aquesta tarda la retirada del projecte de llei del tercer sector i el voluntariat. Critica endurament el govern espanyol perquè consideren que en veig competències autonòmiques i la troben insuficient. Madrid, bona tarda. Bona tarda. Aquests grups, el ministre de la Comunitat i l'Unió que ens esteixen a aquest projecte es mosquen una voluntat per centrar la percepció del govern. El debat de la totalitat d'avui no trigaran endavant. La majoria absoluta faran que avancin aquests projectes de llei per la resolució de la regulació. I ahí, señor Ministro, ha entrado en una cuestión. Algunos portavoces han insistido y usted mismo en su intervención. Estamos escoltant com ens arriba des de Madrid aquesta actuació parlamentària al Congrés dels Diputats. Una de les qüestions que repassarem d'aquí una hora el Catalunya vespre. Abans, una altra de les coses que també analitzarem, la Comissió Europea proposant un sistema de cuatos obligatòries per fer-ho a l'esquadra del Suprem. L'Estatut de Europa es posa a la Guàrdia Europea que ha aconseguit el recol·lectiu del rei de l'Estatut. La comissió està disposada a acceptar 20.000 refugiats més. Dels quals Espanya n'hauria d'acollir 1.500. A més, Espanya també s'hauria de fer càrrec del 9% dels refugiats que ja viu en Europa. Segons el vicepresident de la Comissió Europea, Franz Timmerman és una proposta tan polèmica com necessària. d'aquesta gent un cop l'hem salvat del Mediterrani. La definició de comedament col·lectiu a Espanya és contrària al dret comunitari, segons una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L'altribunal estableix que a l'hora de fer un acomiadament col·lectiu també s'ha de tenir en compte el centre de treball i no només l'empresa en el seu conjunt, tal com diu la normativa espanyola. El pantàgon no fa comentaris de moment sobre la possible mort del número dos d'estat islàmic. El ministre de Defensa de l'Iraq ha assegurat que bua a l'Afi a mort en un atac aeri juntament amb dutgenes de militants jihadistes. D'acord amb el ministre, a l'Afi es trobava dintre, o en una masquita, al voltant d'una masquita a Talafar, al nord de l'Iraq. El govern d'Iraq ha divulgat el vídeo d'un atac amb un míssil que suposadament és el que correspon a aquesta operació. Proteses a l'engladeix després del tercer assenat d'un bloguer laik i crítica amb l'extremisme islàmic, defensors de la llibertat d'expressió, han manifestat per exigir justícia de les tres morts, acusant el govern de no protegir els lliure pensadors en un país on el 90% de la població és musulmana. L'últim cas va ser ahir i es creu que és culpable, són islamistes extremistes, però de moment no hi ha hagut detinguts. I ara, 13. edició del festival Masurre. Els músics Jose James, Janine Johnson, Robert Glasper i Roy Ayers actuaran aquesta 13. edició del festival Masurre, que es farà del 18 de juliol al 9 d'agost. Aquesta masia d'agualta el vagi a emportar. Cada any el festival busca un fil conductor per la seva programació musical, el d'aquesta edició, l'explicat a Catalunya Ràdio, el seu director, Gerard Argemí. Aquest any el fil conductor per mi ha sigut músics que integraven sonoritats de música actual o música més moderna afroamericana en el món dels jazz o amb els instruments dels jazz. L'aforament d'aquests concerts es limita a 420 places i els assistents també tenen l'opció de sopar en les tres copes del mateix Masurre. Esports troben mort el seu domicil·leg jugador de la Bruixa d'Orman Resa, Rasmus Larson, de només 20 anys, que va ser el primer que jugava amb el Charlie Rouà Belga, que havia de viatjar amb la resta de l'equip austènder per jugar un partit de play-off. No s'ha presentat alguns membres del club. Han anat fins a casa seva on l'han trobat mort. De moment no s'han fet públic les causes. El ciclista eslové ja en Polen. Ha guanyat fa uns minuts la cinquena etapa del Giro d'Itàlia entre l'Espezia i Avetone. El madril·leny Alberto Contador passa a ser el nou líder de la prova. El Barça espera arribar al final de la lliga de campions i el Barça té 3 quarts de nou. Els italiens tenen un avantatge de dos a una. A Catalunya Ràdio farem un programa especial sobre la clasificació del Barça per la final i el partit Madrid Juventus a partir de les 8. I l'Audiència Nacional obre al judici oral pel cas Neymar un cop acabada la instrucció. Ara falta saber la data del començament del judici, que segons algunes fonts calculen que podria ser cap al mes de novembre. Doncs abans d'aquest programa especial, amb la transmissió de l'altre partit de semifinals, tornada de la Champions, que s'ha fet el 2017. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i gairebé 7 minuts us parla Andrea. El set alcaldables de Sant Just participaran demà a dijous, al vespre d'un debat electoral a la Taneu. La revista a la Vall d'Avers organitza aquest debat entre el set candidats de Sant Just anys que concorren a les municipals per posar sobre la taula els seus programes electorals i els seus punts de vista sobre com han de ser Sant Just i el Consistori els propers 4 anys. Serà demà a les 8 a la sala del cinquantanari de la Taneu. Més coses d'hi vendre s'acaba el procés de preinscripció a l'escola Bressol Municipal Marrex. El curs que ve el centre oferirà 8 places al grup de nens i nenes nascuts a aquest any, 31 per als nascuts l'any 2014 i 21 per als infants que va néixer el 2013. D'altra banda, la preinscripció per a l'alçillerat i cicles formatius de grau mitjà s'acabarà el propè dimarts 19 de maig. Per als agraus superior, el període de presentació de sol·licitud s'obrirà el 26 de maig i es tancarà el 3 de juny. I per als programes de formació i inserció, la preinscripció serà del 19 al 29 de maig. I una punt més per recordar-vos que l'espai de lliure Creació Carme Malaret inaugura de mala mostra Express MET 1101 de Jean-François Rioche. És una exposició que endinsarà els visitants a la part més desconeguda del metro de París dels anys 80. L'any 86, Jean-François Rioche, que encara no tenia 20 anys, va aconseguir una clau d'accés a totes les instal·lacions del metro de la capillal francesa. Durant 3 anys va viure l'interior d'aquell món subterrani i el va fotografiar. A veure a partir de demà fins diumenge a l'espai de lliure Creació Carme Malaret. La inauguració serà demà a quarts d'avui del vespre. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia dels senjors notícies d'edició vespre. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de senjors al web de la ràdio radiodesvern.com. Molt bona tardada. Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i initiatives innovadores del Visbo de Roma que cara a l'església i a la societat. Dimecres a dos quarts d'avui de la tarda i dissabtes a dos quarts d'oems del matí per ressent una amiga de ràdio desvern els donant 8.1 de l'FM. Gràcies a la vida! 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Fins ara! Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Què tal? Bona tarda. A la segona hora de la penya del Morro. Estem amb el Sergi Arrada del Casal de Joves, les aplicacions mòbils a l'Edic Flamard i també tindrem l'Albert Capapell Educació Canina, que avui ens volem parlar dels llops, comentant-nos un parell de notícies. Cristina, avui un dels temes més comentatges de Twitter és qui em jon un, perquè el líder nordcoreà diu que va ordenar executar el seu ministre de Defensa per adormir-se en una desfilada militar. Sí, en aquest cas se l'havia acusat de traïció per haver incomplert instruccions del líder nordcoreà i adormir-se també durant una desfilada militar per les quals cosa va ser executat amb un canó anti-aeri. Així, almenys, ho asseguren el servei Secrets de Corea del Sud. Aquesta es tractaria de la darrera execució d'una al càrrec d'Espiris de les 15 que van donar ja conèixer unes setmanes al servei d'Intel·ligència Sudcoreana. Seguim amb alguns comentaris que s'han fet del Twitter arrant d'aquesta notícia. És el cas de Alejandro Sánchez. Diu que Kim Jong-un va executar el seu ministre de Defensa per que es va adormir segons fons d'Intel·ligència de Corea del Sud. És altra. És un parell de mentides cap a Kim Jong-un i Corea del Nord per part dels Estats Units en poc temps escurses per envair un país i assassinar gent innocent. I acabem amb l'últim comentari. És el del Johnny Got His Gun. Diu que Kim Jong-un va llançar un matiurit contra els dinosaures amb totes aquestes informacions que estan informant al voltant d'ell. Gràcies, Cristina. Anem cap al Trendint topic. Anem cap a l'Educació Canina. És la calor. Ja m'està acabant de formar. Abans parlàveu del logo dret i el logo d'esquerra. O al llop dret, al llop esquerre. Bona tarda. Bona tarda. Fa calor, també, a Vilanovo? Molta, molta calor. Va ser calor. Preparem-nos per demà, perquè ara estan parlant amb el servei meteorològic de la ràdio. Estàvem comandant que encara pujaran més les temperatures. Demà ja ho diré. O sigui que demà ja... Potser tot a la piscina. Quan neva l'hivern fem festa. Ara hauríem de fer una cosa similar. Exacte, una cosa així. Això per nosaltres. De cara als cursos es pot fer alguna cosa per evitar aquesta calor? Molt bona pregunta, Cristina. Podem pensar en ell, sobretot si tenim animals, com és el cas, que coneixem tots, de la Rosè, que té una bosseta molt pel i molt llarg, perquè procedeix del nord d'Europa i de Palatja, poden facilitar-li una miqueta de les coses, ve sortint més d'hora del que sortim habitualment. Habitar les hores de sol, no? Exacte, exacte. I si hem de fer el passeig de mitja tarda o mitja dia, perquè tenim aquesta rutina, o tenim aquest horari, és aquest passeig molt curtet, que pràcticament sigui una estoneta que faci pipi, faci caca, i tornarà de seguir de cap a casa, perquè no és una bona estona per ell. I el fet de remollar-los amb una mica d'aigua, o fins i tot, que els fiquen a la piscina, això és recomanable o no? Fins de cert punt. Jo sóc bastant recomanable, o sigui, això em va explicar una miqueta intuïtiu a el que el gos està demanant. Jo, per exemple, m'agrada molt anar a caminar a la muntanya, i abans de plantejar-me, refrescar el meu animal, el que faig és replantejar-me l'horari de sortida, perquè això ho comentava. Però si un cop a la muntanya o a la platja ho veu, veig que l'animal està calorat, i d'aquí dos segons, una grupada d'aigua, a ell els hi refresca molt, el fet de tenir el nas i la llengua fresca. També els hi podem acompanyar una miqueta, si fa molta, molta calor, mullant-li una miqueta a la panxa. I això és el fet. El pèl, li podem mullar, però ja li hauríem d'empapar molt, perquè li baixés la temperatura corporal. Llavors jo em centraria més a mullar-li potser les potes, i una miqueta a la panxa, perquè l'animal estigui, tingui més la sensació d'aquesta fresqueta, on li arriba molta sensació de temperatura, segurament sigui, de la part on té menys pèl. I sí que potser, si no, tiraré directament, amb un flip-flip, deixar-li remullar una miqueta a les potetes i la boca. I això servia, en principi, per totes les races, de gossos? Sí, sí, sí, completament. Incluso també pels llops, que ara... Sí, correcte, bueno, de fet, ells... Jo no tinc la convicció que aquest horari que comentàvem en principi, ells ja ho impueixen, i quan deuen despertar-se el dia que fa calor, van més d'hora a caçar o surten més d'hora a caçar, o s'esperen ja l'última hora que marxen. No crec que surti amb tanta calor. Clar, el fet de no tenir-los a casa com nosaltres, se suposa que ja s'han fet més intuitius amb el terreny, i amb el seu hàbitat, i en aquest cas ja sabria. El nostre gos, ara, li passaria el mateix, si no fos domèstic per dir-lo d'alguna manera? Probablement, i jo també crec que encara tenen aquest resquici, aquesta part de la seva naturalesa, que, de fet, és molt evident quan fa vent o quan canvia el temps molt dràftigament, el vent ho comento, perquè és una cosa molt evident. Podem donar-nos compte que un dia de vent el nostre animal està molt més nerviós del que està habitualment. Potser bordarà més, estarà més reactiu, jugarà més amb altres gos, necessitarà més activitats. Tenen un nerviosisme diferent, però segurament els canvis climàtics, de la manera que siguin, els afecten molt. I, quan no hi hagi un lligat de la naturalesa, i tot i que estiguin dins de casa nostra i hi hagi una miqueta de la natura, continuant tenint aquest resquici segur. Per tant, el Consell ja, per tancar aquest tema, quin seria el gran Consell per aquests dies de calor? En principi, avançar o retreçar, no coincidi els nostres passejos amb les hores de sol, i si hi ha la coincidia amb la hora de sol, fer-ho el més curtet possible i portar sempre una miqueta d'aigüet a nosaltres. Ah, molt bé. Sí, Albert, volíem parlar d'una altra qüestió, i és que avui ens portes un paio de notícies que no sé si tendrem de comentar-les les dues, però sobre els llops. Jo us he fet escollir de quina vegada us agradaria més parlar, i si no dona temps, ja d'aquí 15 dies tornem a parlar de la següent. No, la que tu vulguis, perquè mira, normalment... No, escollim, no. Digues les dues, el titular. Els dono dos titulars, i vosaltres escolliu, i interessa que parlem avui. A veure, a veure, a veure. El primer titular és que un impacte entre el home modern i el llop, aproximadament uns 25.000 anys, van fer que van canviar la història de l'evolució. Van arredicar la seva competència directa, que era l'home on anem d'ertal, i van canviar la història de l'evolució. L'altra notícia també que té a veure amb els llops és que ja més moderna, que data del 1995, és que la introducció de llops en un parc ben conegut per tots, com és el de Yellowstone, el famós parc de la Soyogi, la reintroducció de 12 animals al 1995 va canviar el paisatge per complet del parc per sempre. Home, jo... Jo la primera. No, no, ho he dit. Home, ho has fet a consciència, per ordre la contra. M'interessa molt el tema endardental, perquè vas a peixes, un tema que sempre m'he preocupat. Però les llops i llops i llops, i també en tot l'ecosistema de Catalunya. Sembla m'interessant, que es coneixi a l'Albert. Jo ho faria per cronologia. Sí. Però inversa, no? Inversa, cronologia inversa. Exacte, no, una miqueta com a cronologia natural. D'on provenen una miqueta aquestes aliances i factors? Potser això explicaria per què tenim animals amb nosaltres. Recordem que llop és l'animal ancestral del gos. Estem parlant d'aquesta línia dels pares, dels avis, dels gossos. Tots els gossos no venen de llop. Correcte, correcte. Nosaltres venim d'aquest home modem, també. De l'Homo sapiens, no? Exacte. Hi ha uns estudis que ha dur de ser-me un antropòleg, que durant uns anys ja ha estat estudiant diferents fòssils i diferents reptes a diferents parts d'Europa i d'Àfrica. L'Homo va començar a migrar d'Àfrica i va començar a pujar cap a Europa. A Europa es va trobar que l'endominava, el cossador més gran era l'Homa de Nenemdertal. Era l'animal més potent del que hi era i era la seva competència directa. Però què passa? Que també era competència d'altres cossadors d'Homa de Nenemdertal, que ja estaven a Europa, com era el cas del llop. Era un dels millors cossos de l'Homa de Nenemdertal. Si tenen l'Homa de Nenemdertal, tenen el gran i una mica més petit, que el de l'Homo Sàpids. Hem d'imaginar un animal més robust o una persona o un animal més robust. Un homínit, no? Sí, exacte. Era una mena de home, però no tan evolucionat com la nostra espècie. No utilitzava la intel·ligència. No sé si parlava gaire. No, no ho dic de veritat. Sí, perquè hi anàvem d'instint. Era un cossador que controlaven el territori europeu perquè eren els depredadors més grans, o més âgils i més... Això m'agrada això. Animals depredadors, però en forma humana. Els Nenemdertals... Serien dels pocs vipers depredadors. Sí, sí. Avui en dia només estem 10 minuts l'espècie humana dels Homo Sàpids. Però l'Homo Nenemdertal era un altre tipus d'un minut. Jo crec que quan parlem de la teoria de la evolució, ens ho imaginem com una escala. Acaba un i comença l'altre. I s'acaba aquest i comença l'altre. Estudi com el d'aquesta dona, que va ser el llibre de l'Universitat de Pennsylvania, d'allà on t'està dràcula. Descobriments com els que fa aquesta dona és com... No només van conviure, sinó que van ser competència, una rassa de l'altra. No s'acaba el món per als Nenemdertals i comença un nou món el dia següent per als Homo Modern. Van estar convivint durant un temps, no? Clar, van haver-hi una convivència. Vam anar a sobrevivir el més fort. Vostè era el més fort, però sí que era el més intel·ligent. Perquè va arribar aquesta entesa amb els altres caçadors de la zona. L'Homo sapiens va arribar a Europa procedent d'Àfrica, però a Europa, com dius tu, estava dominada pels Nenemdertals, com a principal els caçadors. Però aquí també hi havia els llops. I què és el que va passar? Que també eren uns llops que estaven per tot el territori europeu i a tot arreu. Jo crec que per pura supervivència, veient que ells no podien acabar amb els Nenemdertals, van aprofitar també l'arribada d'aquests nous humans, que venien de procedents d'Àfrica, per crear una espècie d'entesa i crear un equip de casa, fer un equip més perfeccionat a l'hora de aconseguir l'aliment, que era en lo que es va fer a la supervivència. I es van trobar que el llop feia la tasca, que millor li ha preparat la naturalesa per fer, que era localitzar per seguir i acorralar preses. I un cop les tenien acorralades, venia a l'Homo, i se'n frontava i matava aquell animal. Allà que hi ha presa, llavors el botí estava repartit i totes dues espècies sortien guanyant. L'Homo no s'havia de cansar per seguint, perquè ja ho feien els llops, i els llops no s'havien d'enfrontar aquell animal que li podia causar farides o l'amor. I això és el que han descobert aquests estudis científics recents. Correcte. Amb un bon equip, no, jo crec que feia. I aquí, al Nandertal, quin paper jugava? Al Nandertal es va trobar una situació de que no es quedava sense preses. Cada cop havia de se'n delimitar més els territoris on podia caçar, perquè eren molt més eficaces l'equip format d'entre llops humans. Estalviàvem molta més energia, que els hi permitia la vegada invertir aquesta energia, en crea noves eines. Es va crear com una espècie d'acceleració en l'home modern que va permetre eliminar en pocs anys. De fet, en molt pocs anys, van aluminar d'Europa de l'Handertal. De fet, aquesta encara no sé si és un dels grans misteris de com és que els Nandertals van desaparèixer. Pot ser una de les claus, per exemple. No hi ha una teoria clara i els científics i arqueòlegs tampoc no s'han posat d'acord amb explicar com és que els Nandertals van desaparèixer de cop i volta de la terra i com a espècie si que van estar convivint durant aquests anys i durant molt de temps amb els homosàpions, però nosaltres, com a espècie o homosàpions, estem aquí vius i els Nandertals no en queda cap. Això no se sap si és que va haver-hi una gran batalla que tampoc no crec que això... El que apunta a aquesta doctora no m'ha llegit el llibre. No m'ha llegit el llibre. No m'ha llegit el llibre. No m'ha llegit el llibre. No m'ha llegit el llibre. No m'ha llegit el llibre. M'he llegit a l'article del que parla, i a les conclusions a les que arriben, són en aquesta línia. Potser no és la causa per la qual van desaparèixer, però causes pobles que tinguin més a veure amb la naturalesa. La naturalesa t'alimina perquè no tens d'aquell alimentar-te. Llavors no pots procrear, llavors no pots continuar una línia evolutiva, i com m'han passat en molt de despeses probablement. Bé, són aquests misteris que potser amb aquest estudi recent, que ens acabes de comentar d'aquesta simbiosi, que van fer els llops. I l'homo sapiens és la clau per saber com és que els Nandertals van desaparèixer i van fer milers d'anys de la Terra. En fi, Albert, ho hem de deixar aquí, no tenim més temps avui. Moltíssimes gràcies, com sempre. Una setmana més, i d'aquí dues setmanes, que la Cristina ja m'està mirant amb cara de manassa, i per cert que també la Cristina té un dubte que té veure amb el dormir amb el gos. M'agrada molt parlar, també. Sí, no el dormir amb el gos. L'altre dia vaig llegir un article quan agafes un cadell o un gos petitó, de poca edat, en aquest cas, que es recomanaven que els primers dies, o sobretot durant la primera etapa, que no el posis al llit a dormir per molta tendresa que faci i més perquè, si no, el gos se costuma. No sé si és veritat o no, però em trobo amb la situació de que la meva gos es puja al llit i jo no dormo tota la nit. Jo, en principi, he de dir que, com a idea, general així, que no hi hagi un moment de ser un part d'aquest anunciat ara, em posien a parlar més extensament en un altre moment, i dir per què i per què no. De fet, te'n plaça, si et sembla, Albert, a parlar sobre dormir amb el gos. És aconsellable o no és aconsellable? En parlem quan tu et vinguis i quan tu vulguis, un tema que ens apuntem per parlar-ne properament a l'educació que animes de l'Apreny del Morro. Albert, moltes gràcies. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí foment les aplicacions mòbils amb l'Èric Pomar, fins ara mateix, a l'Apreny del Morro. L'Apreny del Morro, cada tarda, en la 5 a 7, a Ràdio Desbenys. Ràdio Desbenys, 98.1, Ràdio Desbenys, 98.1 Espais gratuïts de propaganda electoral. Soc la Carla Grispán, i en moc per uns senjors que planticarà l'especulació urbanística. Soc en Lluís Montfort, i en moc per uns senjors que comprometen la participació de la ciutadania. Soc la Clàudia Fabra, i en moc per uns senjors que es comprometi en el procés de construcció social i nacional de Catalunya. Soc l'Agustí González, i en moc perquè senjors doni suport als projectes de creació cultural. Soc el Jusfa Salva, i en moc per uns senjors que us ofereixi oportunitats educatives per a tothom i al llarg de la vida. Som Movem Sant Just, una candidatura oberta d'esquerres amb ganes de sumar i constituir una força amb capacitat de liderar un projecte per als propers anys. El 24 de maig, mou-te i decideix. Hola, Sant Just Tengs. Soc en Pablo Barranco, de Via Democràtica. Quin Sant Just volem per avui i pel futur? El Sant Just no és tan venta. Hem de traspassar la gestió de promunsa a l'Ajuntament, que està liant 3 milions d'euros en sols de vergonya. Via Democràtica crearà un pla de lloguer d'habitatges, però joves i famílies necessitades. Volem 4 anys més de promesa sense complir? On està l'escola Bressol del Masiuí? On està la pista exterior del Montaigua? Quan pensen arreglar canfreixes? Per quina generació pensen construir el casal d'avis i un centre de dia? I la trasformació de la carreta real en carrer urbà? Hi ha molts objectes del tripartit. Via Democràtica destinarà 8 milions d'euros a baixar un 10% livi. Un 20% als preus de lloguer del millenari i un 40% als preus de l'escola Bressol a més d'implantar un veritable pla d'ocupació. Amb Via Democràtica, dintre de 4 anys, el deute històric de l'Ajuntament creat pel Socialista serà Història. El dia 24, si vols canviar Sant Just de veritat, vota Pablo Barranco. Vota Via Democràtica. Avui a Espanya hi ha 504.200 llocs de treball més que fa un any. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. Partit popular. Les pensions s'han incrementat un 9% de mitjana des de 2011. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. Partit popular. Avui a Espanya hi ha 504.200 llocs de treball més que fa un any. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. Partit popular. Avui a Espanya ja es poden baixar els impostos. Treballar, fer, creixer, només és possible amb el teu vot. Partit popular. Si ho havies pensat i no ho havies fet mai, ara és el moment. Vota Partit Popular. Per un ajuntament més àgil, més transparent i més participatiu. Ara és la nostra partit popular. Ei, Alcalde, que et tornes a presentar? Sí, vull tornar a ser Alcalde, perquè encara hi ha molta feina a fer. Penso que el coneixement de Sant Just, la proximitat i l'experiència... són valors fonamentals en aquests moments tan difícils per tothom. Ara l'ajuntament que esteu sols en coalició, quin estil de govern teniu? Mira, jo crec que el PSC tothom sap que hem liderat el model de municipi, que tant es fa estimar, amb complicitat, amb la ciutadania, però també amb les forces polítiques progressistes i catalanistes. Ara tenim una candidatura amb noves incorporacions, persones independents arrelades als nostres barris, i som una opció en vocació de govern, segura i que genera confiança. Hem de guarnar des de la centralitat i per tothom, amb diàleg, complicitat, proximitat i sobretot, amb il·lusió i lideratge. Confiem en Josep Perpinyà, vota PSC, vota Perpinyà. Gràcies. Dos minuts passen de dos quarts de set a la tarda, ja tenim aquí l'Èric Pomar per parlar-nos com cada setmana de les aplicacions mòbils. Tindrem molt de falc que ens sembla Cristina, aquests dies dels parídics polítics que es presenten. Avui ens portes un joc d'aplicació mòbil, que es diu Crossy Road. És un joc superdivertit que sembla els gràfics del Flopibert. Aquest va triomfar dos dies. Un animal és una nena, ha de crevar una autopista sense ser atropellat. Té bona pinta. És una nena. No se l'emportin per davant. No vinguin ni se l'emportin. És una nena. És una nena amb un gat o una persona. És una nena amb un gat o un porquet. Passem ara a l'aplicació de la setmana. Avui ens portes una aplicació superútil. És una nena amb un gat o un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un gat o un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet. És una nena amb un porquet.