#720 - La Penya del Morro del 2/6/2015

Durant de 8.1, ràdio t'espera. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimars d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Ràdio t'espera. Aquest dimars, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio t'espera. Durant de 8.1. Ràdio t'espera. Durant de 8.1. Ràdio t'espera. Durant de 8.1. Ràdio t'espera. Durant de 18.1. Ràdio t'espera. Durant de 8.1. Què tal? Molt bona tarda, Sant Justi. Gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvernos. Parla-hi el salut de Jordi, Domènec, Getari i Fins la 7. Aquest és el programa número 1645 de l'Apena del Morro. Gràcies, gràcies. Avui al programa parlarem de les notícies que passen a Sant Just amb l'Andrea Buen, no? Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Andrea. A més, també, com que havia de dir el Twitter, el Facebook, el Tread & Tòpics, a totes les estics del programa, la Cristina Vargas, Cristina, aquest, com estem? Bona tarda. Hola, Cristina. Hola, Cristina. Hola. Que arribo dalt. Avui també tindrem l'Àngel Cornejo per parlar de videojocs com cada dimarts. Atenció perquè entrevistarem el Ignasi Balcells. Qui és Ignasi Balcells? Ignasi Balcells, preneu nota, perquè és el cap de cuina del Múlti Galardonat, premiat celler de Can Roca, el millor restaurant del món. Hola, Cristina. Avui, avui en parlarem. A més, també, tindrem el David Ávila a la televisió, que entrevistarem avui a l'Ivan Lavanda, també. Estic d'avui. No parar. Tot d'estranya, tot d'estranya. La feina del Morro, el programa Michelim, per és a la gent, de la revivicció catalana. A més, també, tindrem el Marrón Mero, que avui diu que vol fer l'especial eurovisió, que no ho poden fer la setmana passada. A més, també, les curiositats del Jordi Roca per internet. No el cuiner, el nostre. El nostre Jordi... El bo, no? El bo, el bo. El Treni i el Tòpic. Del dia d'avui. El Treni i el Maki. La Black Cristina. El més comentat de Tuites. Per cert, em corratgeixen des del xat de radio.com, un tal Abram, deu-s'hi, que diu que en lloc de Balcells és Bausell. Sí, sí, gràcies per la correcció. El cap de cuina del Seria de Can Roca. Justament avui, com a Treni i Tòpic, un dels temes més comentats, Cristina, ha sigut aquest, perquè els germans roques han tornat al primer lloc en la llista dels millors restaurants del món, on no haurien d'haver marxat mai. Exacte. Aquest restaurant no va fer public a la nit el seu rànquing a partir d'una votació feta perquè gairebé un miler d'esperos. Els germans, Joan, Josep i Jordi Roca, han tornat, com ve dius, al primer lloc de la llista, després de baixar un grau l'any passat i situar-se al darrere del nom. En recollir el premi Josep Roca ha volgut agrair la seva família en la paciència i el seu equip per ser el millor del món. No han estat prou els únics dels germans roques, han apareixen la llista dels 50 milions, el número 42, i per primera vegada trobem Albert Adrià al seu restaurant, Barcelona Uni, tiquets d'anguany, Adrià també ha rebut el premi el millor pastisser del món. Què diu la gent a tu sobre aquesta qüestió? Per exemple, té la Raola. Diu, orgullosa de Catalunya, el celler de Can Roca torna a ser el millor restaurant del món. Un altre comentari és Ferlen. Diu, un grapat de milionaris que poden permetre es menjar allà, afirmen que el celler de Can Roca és el millor restaurant del món. I a Menchu Rodrígue diuen, eufòria del celler de Can Roca, el millor restaurant del món. A nosaltres parlarem amb el Ignasi Bausell, que és el cap de cuina, per saber com hem viscut aquestes últimes hores, i també altres qüestions, com, per exemple, si aquest home menja cada dia el celler de Can Roca. És el que a mi personalment m'interessa saber. En fi, també saludem el mestre Mutent Roxo i el chat de ràdioesbert.com, que ens acompanya aquesta tarda. Tarei, molta gent avui, no? Avui hi ha molta gent al mestre Mutent Roxo. Roger, bona tarda. Anem cap a les notícies de Sant Jurs. Va. La notícia de Sant Jurs amb l'Andrea Buenoci per estar ben informat de tot el cas. Vas a partir, oh, yeah! Per a les notícies de Sant Jurs, com sempre l'espai més esperat del programa, no? Poca broma, hi ha molta gent que no sap el que passa. En aquest 1.000 municipi, a prop de 18.000 habitants al costat de Barcelona, parlarem de l'Ajuntament, que fa una crida perquè entitats, escoles i clubs locals del municipi acompanyin la Flamma del Canigó en el seu recorregut pels carrers de Barcelona i del poble. Ja estem parlant de la Flamma del Canigó. Home, és que hi queda res. Però això és el 23 de juny, ja estem parlant de Sant Joan. Sí, però s'han de fer instruccions. No hem parlat algun cop del festa major. A més, parlarem de solidaritat i esports, perquè ja s'han obert les inscripcions per córrer la segona cursa solidària Sant Jurs d'Esvern per Sant Joan de Déu. Però abans de tot això, hem de parlar de política local? Sí. Perquè ha passat avui l'Orent Rei per ràdio d'Esvern, el portaveu de Convergència i Unió, els darrers 4 anys al nostre municipi i l'Ajuntament de Sant Jurs, també conegut com a... L'Orent Rei. L'Orent Rei té una veu molt característica. No la descobrirem ara. Imposa l'estat. Considera que el govern municipal ha mantingut l'oposició al marge dels processos de presa de decisions. I, a més a més, també he explicat que el mandat que es tanca, aquest dissabte no, el proper amb el nou alcald, ha estat un difícil per als partits de l'oposició. Ha estat un difícil? Què vol dir això? M'he descuidat de posar mandat. Ha estat un mandat difícil. Error meu, error meu, no de corregir, perdó. Escolta una cosa, perdona. El mestre de Montenegrogi, que és una mica la madret del programa, perquè a través de la web que em veu el que jo no puc veure, diu que aquesta... L'he jut actualment, eh? Diu que aquestes paies s'enruen de tu quan t'equivoques. I no només uns altres, eh? Perdona, diu... Perdona, diu Madura Domènec. Perdona, jo és que ja estava llegint i no ho he vist. Qui s'ha regut de mi mentre estava llegint? No, no, viure, no. Tu, Andrea Buena, t'ha regut de mi, cara a la paret. No, no, no, no, no, no, no vull bromes. No faig les notícies, no faig les notícies. Em va parlar de la segona cosa. T'agafa els teus papers, t'agafa els teus papers. I el micròfon, t'agafa els papers dels micròfons, i te'n vas cap al record de pensar. No, no, no, t'ho he dit de veritat. Molt. Què? Perdona, el mestre... És que no tira més el cap, sí. El mestre... El mestre mutenrochi diu... La dolleres. És tu, Andrea. T'agafes, te'n vas cap al record, a fer les notícies. No t'ho dic de veritat. Arribar-hi fins on el micro em deixi. A veure, et deixa fins aquí. Si em veu el Carles fent això... No, però avui no ho hi és. A veure, Andrea, com t'ho compendràs, jo no puc permetre que algun oient del programa digui que jo no tinc madura amb... amb l'utilitat editorial. És postureu, Jordi. Ara estàs fent postureu. No, no, no. Ahir no penses del mateix, eh? En fi, anem a la qüestió... Andrea, què vols dir que ahir no penses del mateix? Home, amb la millor secció de la setembre de Trapinyal Morro. I què bo que s'equivoca, Jordi? Tu sempre aprofites Cristina per comprar-ho pec a pecada. Però ara estem parlant d'altra cosa, que és la gent que riu de mi quan m'equivoco. Andrea... Si continues així, ja et dic que tinc unes quantes. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No és el teu. Andrea, a veure, anem a la qüestió, perquè avui ha passat, que, com diem, Llorenç rei de convergència. Sí, escolti, que el mandat que està en cal proper 13 de juny ha estat un mandat difícil per als partits de l'oposició. Reia apunta que el mandat 2011 a 2015 ha estat un mandat que ha consistit més entre empajar els moments difícils, que no pot... Perdona, posa't la carta. Per què? Perquè per fer una mica més complicada. És un casc i pot... Que em poso aixecat, no? Ara, ara, Andrea, avui no. Un superfluixa de braços, eh? Apreneu col·laboradors del programa. Aquest és el casti per riure'ns del presentador quan s'equivoca. Endavant. I de la noia d'informatius, no? Si algú riu d'ella, no passa res. No passa res, no passa res. Doncs segons Llorenç rei, el govern municipal no ha aconseguit millorar l'atremesa d'informació ni la comunicació amb els drops de l'oposició. Aquesta és, precisament, una reivindicació d'aquests partits. Des de fa anys, ja que sempre s'ha encaixat, que, per exemple, revia la informació que es tractava als plens municipals, molt poc abans de les sessions plenàries. Per tant, considera que des del consistori no han pres els grups de l'oposició com a membres implicats en el procés de presa de decisions, en molts àmbits de l'actualitat de Sant Just. Rei no repetirà la mandat que ve a l'Ajuntament. No, hi haurà l'aigua flotats, eh? Exacte. I l'hidrat de Convergència. No sabem si serà de Portaveu. Això, suposo que ara han de decidir des de Convergència i Unió. Perquè aquest mandat, per exemple, els caps de llista no han estat Portaveus. En algun cas sí, però no sempre. Com deia en Rei Plegas, després de vuit anys, com a cap del partit majoritàri de l'oposició, el consistori Convergència i Unió. Molt bé. Enre, ja pateixeu-ne. Ja pateixeu-ne. Cristina, ja pateixeu-ne. Gràcies. Jo, per l'audiència, el que sigui, ja ho sabeu. Perquè el mestre Motenrochi diu ara m'agrades, Domena, clar que sí. Clar que sí, eh? I la pròxima vegada que algú riqui de mi, de janolls farà la secció. Patons per tots. Adeu-siau. Bé, adéu, adéu, adéu. Ara ja podem fer què vulguem. Ara ja hem marxat, tornem a la normalitat. Ja podeu riure de mi tranquil·lament. Ella pensava fer ara créixer tots els agents que ens escolten i que ens veuen a través de la Weckham, anunciant el Facebook que l'Andrea està fent per un càstig les notícies de peu i posant una foto. Ara si la fas seure ja... Ja està, ja està. Jordi, se'ls van els ullens. Quina col·labora, gràcies. Com us agideu, eh? Escolta, hem de parlar de la Flamma del Canigó, com deien fa un moment, perquè justament l'Ajuntament està fent una crida perquè entitats, escoles i clubs locals acompanyin la Flamma del Canigó en el seu recorregut pels carrers de Barcelona i pel poble. Ja sabeu que cada any repeteix una mica la mateixa història, que és aquesta celebració que tindrà lloc el 23 de juny arreu dels Països Catalans. No sé per què fa aquesta crida, quan tothom sap que acabarà sent, lui segura la persona que porti la Flamma. Testa a Barcelona, fins aquí a Sant Just, perquè la van a buscar si no tinc valentès a la plaça de Sant Jaume, una flama que ve d'arreu dels Països Catalans, no? Sí, en concret, se'n sent el pic del Canigó, justament, i des d'allà es distribueix a tots els Països Catalans. És la festa nacional dels Països Catalans, que té lloc al 23 de juny, abans just de la rebel·la de Sant Pere. Què t'ha passat? De Sant Joan, perdó? Cada any, un grup de voluntaris i voluntàries va buscar la Flamma a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Des d'allà, la porten amb torxes a Sant Just per iniciar un recorregut pels carrers del municipi. El punt final és el part del Canigó, on es llegeix el manifest, en sent la foguera. Des del consistori, en guany, estan fent una crida a la participació ciutadana d'antidats, perquè s'animin a acompanyar la Flamma en el seu recorregut, volen entitats, escoles, clubs locals, i també persones a títol individual. Hi ha temps per participar-hi fins al 19 de juny. I ho heu de comunicar en concret a l'adreça de Correu Electrònic a l'Ajuntament a roba Sant Just.Cat. Moltes gràcies. Home, hem de recórrer un recorregut llarg, no? Quants quilòmetres són? Des de la plaça de Sant Jaume, fins a Sant Just, imagina't. No sé ben bé quants quilòmetres són, però... Deu, més de deu. Deu, 10 quilòmetres, potser, no? Sí, jo crec que més. Tampoc és tant, per un ritme tranquil. Per la carretera de Sant, em sembla, potser això. Sí, diria que sí. I tota la carretera de coll blanc, no? La carretera es pluga i ho arriben aquí a la vencinera. Imagina't, ja fan el trencant cap a una Sant Just. A la vencinera s'allunyen una mica. Sí. Per no patar-ho tot, m'imagines? Hem de fer un recorregut quan anem a la Flamma del Canigó. Hem de mirar totes les vencineres de Catalunya per passar pel costat per si de cas. Teniu caló, aquí, l'estudi. Moltes gràcies. Perquè no poseu l'aires, teniu el comandament... No pateu més graus, encara. A quants graus està això? A 24. Doncs no podeu passar més, ja. Normativa europea diu que... 24 o 23 graus. 25, en principi, però jo he posat... Jo he posat amb el comandament. Posa 21 o 20. Clar, que si no ens morirem. En fi, alguna cosa més sobre la Flamma del Canigó? Doncs no, que sí, que teniu temps, com dèiem, fins al 19 de juny per apuntar-vos-hi. Cuida-ho. Compte. Suor. Corre. Esforç. Segona. Segona. Sant Joan de Déu. Ara unim tot això, perquè aquests conceptes... Hem de parlar de solidaritat i esforç, perquè ja s'han obert la inscripció per córrer la segona cursa solidària de Sant Just Desbert per Sant Joan de Déu. El 60% dels beneficis destinaran a la recerca amb malalties infantils. Per cert, avui, al Telenotícies, heu vist que Sant Joan de Déu han obert una nova... i han obert una nova planta pels ingressats allà. No, no és... Molt xulo. Xavi Hernández i la seva dona a la boda van posar la llista de noces en lloc del regal ricoregi. Doncs van recaptar diners i fons econòmics perquè destinar-los a aquest nou hospital de Sant Joan de Déu. Ah, molt bé. Doncs mira, al final, els seus frics, no? Fem com l'Angelina Jolie i el pratit de Catalunya. Sí. Doncs aquesta segona cursa solidària de Sant Just Desbert per Sant Joan de Déu l'organitza el Club Atletisme de Sant Just i serà oberta a totes les edats. Fins i tot en nens i nenes nascuts l'any passat. Serà un recorregut de 5 quilòmetres per categories superiors i per els més petits, obviament, recorreguts adaptats a la seva edat. El Club Atletisme de Sant Just, com deies, donarà el 60% de la quantitat recaptada a través de les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, que destinarà a favor de la recerca amb malalties infantils. El preu de la inscripció a la categoria Open Promoció, la dels nens i nenes, des de 2 euros, i a la categoria Open Popular, és de 8 euros amb xip groc propi i de 10 euros amb xip de lloguer, que s'hauria de retornar al final de la cursa. Les inscripcions han de fer a través del web championship.cat i col·laborant l'Ajuntament i l'obra social Sant Joan de Déu. La segona cursa solidària de Sant Just se celebrarà 17.4 de juliol a partir de les 7 de la tarda. El termini d'admissió a les inscripcions finalitzar el 30 de juny o quan s'arribi el miler d'inscrips, el llorament de Dorsalt es farà el dia 3 de juliol, de 6 a 9 del vespre a la bonaigua o el mateix dia de la cursa abans de la sortida. I trobaré també més informació al web clubatlatisme.com.es. Doncs aneu, inscriviu-vos i correu i canseu-vos. Seu esport! 5 i 23 de la tarda, contentament directe, i ja hem d'acabar la secció de notícies de Sant Just. Oh, quina llàstima, quina pena, no? Però no patiu, perquè les notícies continuen ara mateix a ràdiodesberg.com i a partir de les 7, el Sant Just notícies, erradició vespre. Bona tarda. Bona tarda. I després no hem de fer una pausa per la publicitat, però abans hem de comiar a la secció d'humor del programa les notícies de Sant Just. Andrea, bueno, sí. Vinga, tots, des de casa cantant, també. Las notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, sí. Ara està ben informat de tot el que passa per aquí. Oh, yeah. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb l'Àngel Cornejo, que en el món dels videojocs ens comentarà coses sobre the LegoWolts, que arriba per sorpresa, esteem Ericsses, que no tinc ni ninguna idea del que vol dir. Esteung és un cantant.No, esteim... És una portaforma de videojocs on-line per PC. Però, vaja, ara no explicarà l'altre cornejo. No cal saber aquí més que ningú. Gràcies. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Tindrem una notícia. Per següent, l'exualitat del bàsic, l'obregat... informativcomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del bàsic, l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu, mob. informativcomarcal.com Ara, la informació del bàsic, l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu, mob. informativcomarcal.com Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d... a classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya ens trobareu a les escoles Carrem Montserrat, número 2. Ràdio d'Esvern Durant de 8.1 Ràdio d'Esvern Durant de 8.1 La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Tres minuts arribem al punt de dos quarts de 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, una estona més, i, com cada dimarts, tenim l'Àngel Cornejo per parlar-nos de videojocs avui via telefònica. Àngel, bona tarda. Bona tarda. Hola, Àngel, bona tarda, com estàs? Fa una estona hem començat parlant de Lego Walls, que ha arribat per sorpresa aquesta plataforma de videojocs per PC, online, que és Steam. Però què és Lego Walls? Ens hem quedat una mica així, quan volem comentar el moment. El què, perdona? És malalt. No en sents bé, no? No. No passa res, és un clàssic de tot plegat. És moment de parlar amb el cap de cuina del Sergi de Can Roca. Com ho fer? No ens escoltarà bé, eh? Ja. No ens escoltarà bé. Escolta, han canviat, Àngel, t'explico, han canviat. Això ho has d'explicar cada vegada. Serà de per vida, això? Serà de per vida, això. Jo crec que t'he pintat, t'he pintat de ser per vida... Com va, però s'ho hauria de solucionar d'alguna manera. Llavors què fem? No fem ja trucades a la ràdio, per exemple, o què? No pregunto, però és que no sabem quina solució prendre el programa. Contractar, no ho sé, una altra cosa. Àngel, no, jo... Estem per mirar un telèfon fixe, perquè han canviat totes les línies de ràdio d'Esvern, i ara, en lloc d'anar per fixe, anem per una operadora que només va per mòbil. I una mica, estàs com va? No sé què has dit, però vaja, s'ententa perfectament. Tu és millor que tu a mi, o què d'això? Sí, sí. Jo crec que quasi, eh? Bueno, però avui espera, perquè tenim totes les seccions per telèfon al programa i... Totes, totes? Què? Totes, totes. Sí, tenim l'Ivan Lavanda, tenim el... El Palau, el Romero. El Palau, bé. El Mar Romero, vindrà per telèfon, també, sí, sí. O sigui que avui serà un dia molt bonic, com m'agrada telefònica i ràdio d'Esvern, tot en l'hora. En fi, Àngel, fem el que puguem, eh, sí. Fes un esforç. Sí, fem la prova. Què és Legowalls? Què és això? Bé, bàsicament, i ràpidament, tot sabem que és Minecraft, no? Minecraft, sí, és aquell lloc que tu has de construir del teu propi món. Sí, però ho heu fet com per cubells, no? I tots els cubos, els heu de la muntar, no? I, bé, infinits, pots fer molts infinits, vale? Sí. Doncs, per un moment, imagina't que Minecraft té un èxit brutal. Doncs imagina't, per un moment, record, que Minecraft ho converteixen en peces de Lego. En Minecraft, en peces de Lego. Ah, vale, vale, o sigui, una combinació boníssima. D'acord, imagina't que tens un món buit, que és completament infinit, amb un infinit de peces de Lego, que pots crear, virtualment, tot el que vulguis. És una combinació de Lego virtual. I, de partir d'aquí, em comença a crear. Crear, crear, crear, tot el que vulguis. Imagina't aquesta evolució d'aquest món, no? O sigui, una cosa bastant important, que el que fas de Lego, incluso de Minecraft, de Minecraft, perquè, bueno, pensava això, no? Bueno, no sé, jo m'imagino que com jo era petit, no? És una família federalitat. Comencem a muntar peces de Lego. Com que se m'acabaven. Quan anava a muntar, li deia que m'ho compres més o més. O sigui, són peces infinites de Lego per muntar el que et doni la gana. Clar, aquí comença, no? És que ha arribat una sorpresa, perquè no està complet, no? El joc ha arribat a Steam, si no ha arribat a Steam Heavy Access, que vol dir que és com una espècie de comunitat que té. Abans d'hora, a les hores tu pagues, en aquest cas de Lego, o en 15 euros, tu pagues, llavors també en jo tinc complet. El joc està pensat, però pot tindre, per exemple, el món line of the stage, pot tindre els països. I el que proposició una mica és com funciona els programadors. Veuen quina satisfacció té. I també veuen els horrors que pot tindre. I a les horrors, el dia d'amà, quan et trobo a la venta, tu ja el tens, et trobo a l'internatuitament, o inclús tens continguts especials que un dia és abans. Aleshores, com dic, és una mica de tester de comunití. La gent ja ho ha aprovat. Quines han sigut les reaccions dels gamers? Jo, la veritat, és que la gent crítica és la gent que ho fa molt bé. Però sobretot per això no hi ha gaire gent que és el que vol, és que això tindrà peces infinites i muntats de los que vulguis. Diu que hi ha un món que tu, directament, lligidons, i et creu en la ciutat. És una mica el rotllo que no tinc re, com això crea. O després tindrà el rotllo que ha fet un mutó i em crea una patida ciutat, un petit poble, i a partir d'aquí jo ja evoluciono o creu el que vull a sobre, i a més, el tipus de jo, la diferència de Minecraft, és com els Legos mitis que animen a totes les consoles, la Lego Batman, la Lego Mario, etcètera, és a dir, no podem controlar el minucos, però és una cosa molt més fàcil. Per tant, aquí és un joc que ja podem jugar-ho. Sí, podem jugar-ho. No passa que al moment no és ordinador. No s'ha dit res encara si sortirà com sola i tal. No, al moment no ho sé. Però, si te'n veig, tu no ets gauda. Quan ets gauda, tu ets gauda. Quinze euros. ¡Quinze euros! ¿Quinze euros? No deixem el Lego perquè el MMO Lego Universe va tancar pels costos que suposava evitar que la gent... A veure, que creies pènis. De què vas del parlar, en Àngels? No sortim del món del Lego, perquè ahir mateix, quan es va presentar el Lego Walls, l'acompanyava a fer unes declaracions, que tenia una idea semblant a la nova llicència. Què és el MMO Lego Universe? MMO és com els jocs tipus World Warcraft. M'has participat jo en l'any. Lego Universe va crear fa temps. La idea que tenia la companyia de Lego era crear això, aquest Minecraft per virtual. La forma de crear i muntar el que més crea d'abans. Què va passar? Que el que ells van crear va ser una espècie del joc, quan ja fa totes les ciutats formades. Va ser un mapa, com si fos un World Warcraft. I tu anies a jugar, a lluitar, a guanyar, a fer les coses. Tot online, amb un equip. I el que tu muntaves eren els teus aquí, les teves armes, els teus cotxes, el que tu muntaves. El que ho feia el joc. Què va passar? Que el Lego va volcar tota la seva campanya, en què això era un joc per nens. Que és el que passa amb Lego. Que encara que sí per nens, aleshores els jocs de les ciutats són bones. No, perdona, perdona. Pots tornar a repetir aquesta última? És que estava mirant l'altra cosa. L'ego, encara que només sigui per nens, que no només els nens hi juguin. O només els nens tinguin internet. El que té Lego és que d'aquí són sencies molt bones. El que deia Harry Potter, Star Wars, Marvel... I d'aquí són sencies molt fortes. Què va passar? Aquest joc va entrar a moltes imatges que no tenen nens. I no es va voler anar a l'hora de començar a fer pènis. Pènis, gegants, amb peces de Lego. Això és tot. Llavors, en un primer moment, el company el que va fer va ser crear una espècie de... va programar el joc perquè, al moment que sortís un... en forma de pènis, el joc automàticament... i ja està, no passa res. Però això és impossible. Això és impossible, perquè va estar per prohibir-ho, perquè la ment perversa dels gamers que hi tenen a dibuixar pènis. El món de Lego trobaran altres formes per dibuixar pènis d'una altra manera. Llegalment, les llevatlo a una altra forma. Llavors, el que va ser la solució de Lego, va dir-me que posar gent, és com si t'ho contracten, i et diuen, tu estreses dins i vendres, vull tornar a treballar, i el teu treball és entrar dins de les partides, dins dels sentidors, buscar tot tipus de peces en forma de pènis i esborrar-lo. Ja, però això és que no té gaire sentit, perquè és com buscar una agulla en un paellet, no? Vull dir, clar, és una cosa impressionant. I al final tenien més gent buscant pènis a dins de l'univers de Lego, que no treballadors muntant el programa. Així mateix, llavors, clar, no em veurà que acabes de ser pensable, el tindrà a més quantes persones en nòmina, només per esborrar pènis, perquè els costava més que mantenir el llenya. Molt bé. I ara el bo que t'han quedat ara, la Walls, és que no està només enfocat a un públic més petit. Llavors, suposo que anirà a un tipus de control, però potser no és tan feli com hagi sigut amb el llenya. Clar, perquè si fa un moment hem parlat de Lego Walls, que ja ha arribat, la gent també podrà construir tot tipus de coses sense que la venegin, no? Però vaja, Minecraft ja és això. Per cert, hem de parlar de Nintendo. Perquè Nintendo ha llançat la web oficial del 30 aniversari de Mario en espanyol. Seguim amb l'aniversari, ara, amb el mític Mario. Aquest any fa 30. És a dir, que va néixer l'any 1985, Mario Bros. Sí, que és veritat. Ah, molt bé, molt bé. 85. 85, eh? 85, eh? 85, eh? Que, de fet, de poca cosa diuen, sobre Mario, ja ho sabem tot d'ell. Sí, no fa les despertícies. No, imagino que no. Però, de fet, es continua jugant. Els nens d'ara tenen jocs i coses per continuar jugant, o no? Sí, tant. Sí. La persona que diu que és que, a sobre, a més, han incrementat el nombre de persones i seguidors que té? Sí. Els nens per dir que seguirem jugant, o sigui, això, sense problema, que, bueno, és el mític. A més, hi ha un nen, a mi em va donar un joc violent. I sigui la gent que, quan formava creixent, potser no li crida tant. Però una mica, la gent que ens agrada el vídeo-joc, ens sàpiguen jugar, ens sàpiguen ser bons. Perquè la que puguin ser més infantils, el bo que té al Mario és que la dificultat que li proposa és una dificultat molt d'endilla, però una persona que no s'ha de jugar a vídeos-jocs, però, si vols complar el joc, el 100% són una dificultat molt difícil. Llavors, haig de compensar perquè els jugadors grans, que hi hagi jugant i els jugadors petits, s'han de poder aconseguir tot el joc, el 100%, perquè potser no hi hagi jugat. Bé, per tant, aquesta nova web, que és l'oficial d'aquest 30 aniversari de Mario, i que estan castellats, que aporta alguna cosa nova? El que aporta la web és una mica... La gent que no sàpiga és una mica la història. No, el que han fet ha sigut crear una història que comença a 1987, perquè el primer joc era Super Mario, que va sortir a 85. No es deia Super Mario, es deia Jamman, que no tenia nom. I llavors, la història comença a 87, i va passant, per tots els jocs han sortit... Jocs normals, ho dic. Quan dic normals ho dic als jocs d'història de Mario. No parlo del Mario Kart, del Mario Party, això de dir, que els d'aventura, no? I comença des del primer de la primera temporada, fins a arribar al 2030, que va ser l'últim que va sortir, per la web, no? I el que va passar a sobre, el Tika, sobre un vídeo, una mica, el que va passar al que va passar a sobre, és que hi tenia el vídeo en gran, amb sol, i també està bastant curiós, però a mi que va saber tots els passos, els camins, els viscents que ha tingut Mario des del primer, que es veia molt curteixint en quatre fixes, vinc a arribar al últim. Per tant, els diferents logos que ha tingut, per exemple, Mario, no? Des del començament de tot. A més de més, pot veure una secció dedicada a Mario Maker, que és el nou joc de Mario per aquest any. Sí, amb Mario Maker es prepararà una petita secció del nou joc, que el que incorpora aquest nou joc, és un avulliu que tenim al mando que és la tablet, des de la tablet podem crear els nostres mons, és a dir, podem crear pantalles noves, i aquestes pantalles pujaràs a l'internet, perquè la gent després les agafi, i la idea va ser un joc infinit. És a dir, el joc hi haurà unes pantalles, amb una història, com qualsevol, en Mario Clàssic, però, aleshores, si ens endrecaven, sempre podem pujar a la comunitat, les nostres, o a fa d'altra gent, una idea molt bona. Jo recordo quan era petit que hi havia ores de Sónico de Mario. Sembla ser que els anys han demostrat que Mario ha guanyat la part de Sónico i de Sega, amb diferència, no? Bueno, el problema que va venir de Sega és que va... Sega, a veure, escolta, va demostrar que venia més potència, no amb vendes, però sí amb idees, i el que li va passar és que va treure les consoles més ràpid, i la de Sega va sempre va anar levantada de gràfics, per exemple. Sí, home, va treure la Game Gear, que jo tenia de petit la Game Gear, que era una pol d'atil, ja ho sabeu, amb colors. Això era una cosa increïble, per l'època. Però els colors d'aquests... També treia tota la llum de la cara, no? O sigui que estava a totes les piles. Aquell any, jo recordo que van gastar com 30.000 euros amb piles. Anava amb euros la cosa, sí, sí. Tenies un carregador, a més a més, també, que li donava energia, però sí, sí, que gastava moltíssim, la Game Gear. Sí, però la carregada que hi va, i xupava més clar la nevera. Sí, sí, sí. I el micro a l'hora, i patava els ploms de casa. Bueno, t'has dit que tot i així, en la que Sega sembla que una mica, se'n va anar a pique, perquè és una veritat, no? I Sega va anar a fer pique, va fer el típic de... bueno, que a Sega se'n va a fer exclusius, i em va dir a un altre consola, va anar a mostrar els altres màquines. I això, a dia d'avui, a l'avui... Té un 3D, a l'avui lloc, agristeixen jocs com el Marisonic, que són els col·limpiades. Que els col·limpiades que n'hi ha, i els que surten de Marisonic. Els col·limpiades amb la competició de Marisonic. S'han ajuntat a alguns jocs, no?, el Sónic i Mario. Aquella rivalitat que he hagut durant tants anys, al final... Tu de qui ets, no? Mira, ha fet un joc comú i tant amics, no?, Sónic i Mario. Mario parla, no? Bueno, diu Mamma Mia i li leto un poc més. Mamma Mia. I el Sónic diu... no diu res. El Sónic sí que parla, els jocs sí que parla, eh? No està pensant res. Si ara sí que te veu. Perquè ja està pensant quina conversa deu entendir entre Sónic i Mario. I el Mario és italà. Sí, sí, sí. A més, a més el Mario és italà, perquè quan vam fer el que comentàvem, en fet, ja em van, no?, i no sabien quin nom posar-li, li van trobar una semblanta a un executiu que tenien a Nintendo, al Japó, que era italà, i era així, un braçonet, el robonet, el Maldivoti, i llavors hi van posar... I el tio és de Mario, i li van posar Mario per això. Home, Luigi sí, perquè és més italà el nom, no?, de Lluís, no?, però... Però Mario no m'ho has pensat que era italà. Ara ja t'hi pinta, eh?, de com de pizza així, amb la pasta... És un pizza o un lampista? Perquè suposo que és un fontaner, no? Bueno, però l'italia fa de tot. És un digues, Angel? És un fontaner, és un fontaner. Bueno, però qui no fa pasta i pizza a Itàlia, tothom? Bé, doncs, escolta, Angel, hem d'acabar parlant d'Esplatoon, que és un joc... Que, bé, abans de res, sí, comencem per aquí. Qui ets, Esplatoon? Esplatoon és una mica... Una novetat basada en els judijocs, que és agafar un shooter, i no martir-lo com per nens, no per nens, no per nens. Però el que ha de fer és fer un joc multijogador, és a dir, 4x4, per talles de missatges de matar, per la idea de com un calor diúdic, d'una maquina de sang i tal, però que dispara les pistoles és pintura. Ah, perdona, és com una meda de paintball. Sí, però té molt de temps de disparar l'altre matació, que aquí guanya el que el mapa consagués posar més pintura. Val. Més pintura, o ens agradarà l'espareig dels edificis? L'espareig, el perro, i a vos. La gràcia que té el joc és que els personatges són com nens que a la mà. Llavors posen la passota a la pintura i encarraran les seves pistoles. I, bé, la gràcia és que hi ha, des de pasoques, franquilladores, ja no hi ha un munt d'on, no? I són partides molt ràpides, molt anelles. A més, tot el que vas consagant, tot el que vas guanyant, de fer-ho pots comprar roba, potser a la moda, no sé què. És una cosa que sí que està molt guai, que hem creat, molt simples, però que és superadictiva. I el va consagir a Nintendo, per això, és una anul·lat que, a més, els apostes han esgotat al primer dia, s'ha esgotat, no ha sortit. I és curiós, no?, perquè han creat un shooter, no?, però que potser a tothom, no hi ha dins res de violent. No hi ha sang, no hi ha pintura. És per a tots els públics on hi ha la pintura com a principal arma, no?, de principal carregament. Sí, al final d'octubre, que és un joc associat a un cooperatiu. Bé, es diu, és plat, t'ho aniré atenció, perquè avui n'estem parlant, perquè han robat un camió ple de còpies d'aquest vídeo-joc al Regne Units. Sí. La cosa està...Això diu la cadena Game. Sí, la cadena Game. Els usuaris anglèsos havien reservat la seva versió especial, i van començar a rebre trucades de les tendes, on l'empresa assegurava que un dels camions on anava gran part d'aquestes edicions, havia sigut robada. Què està passant? Mercat negre, d'aquí, de mitjana. La cosa és que... bueno, Nintendo, normalment, és bastant... va bastant, a poc a poc, en el tema del reglament especial, i va molt en compte, perquè a molts cops, i a aquesta edició, el que portava l'espacial era recordar les llibres amigues, perquè m'agradaria veure'l. Sí, amb la Cristina ja ho saps, que penyi una, i a la mínima sempre aprofita part... Bueno, quan torni, quan torni la porto, si me'n recordo. Sí, sí, sí. Tot el que això és plat on el Regne Units i tu hi has jugat el joc, Àngel, o què? Sí, me l'he comprat, i tot allà d'avui, d'aquí, perdó, perquè està jugant i m'està encantat. A més, és d'aquestes partides que dius, una més ho deixo, una més ho deixo, i no pots. A quina hora t'has anat a dormir? S'haurà de veure. A quines plataformes estàs, Àngel? A l'avui, jo només. A l'avui, jo, eh? Perfecte. I a quina hora t'has anat a dormir, ja que la Cristina t'ho pregunta? A què? A quina hora t'has anat a dormir? Ah, no, m'he anat a dormir aviat, les dues, així. Àngel, moltes gràcies, una setmana més per a avinguts. Avui per telèfon al programa, nosaltres fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments entrevistem el Ignasi Bausells, que és... Ah, mira, ha penjat, molt bé. Va, li ha dit que se'n vagi. Vull acomiadar-me, després per l'internat. D'aquí uns moments entrevistem el Ignasi Bausells. Abans, però, Jordi, tenim un missatge per tu. Què passa? La foto de Facebook, la foto de l'Andrea, d'aquest càstig exemplat que l'hi has fet. El Facebook l'has penjat? Evidentment. Però què dius? I només cal dir-te que el senyor Dormani i tu diuen la disciplina per sobre de tot, molt bé, senyor Domènec. Ah, mira, fixa't. La gent li agrada que foti aquestes coses. Li agrada, ja, els càstigs, i, per si fos poc, a tenir mal, ha estat ghosting. El Mar Romero Palau, el David Ávila, el Manel Ripoll, i el Daniel Martínez, que els agrada aquest càstig i els agrada veure l'Andrea fent les notícies a peu. Escolta, veig que això s'està incorporant al programa. Cristina, tu saps la següent, eh? De càstig, és el que he fet jo ara. A sobre que t'informo. Per parlar, per parlar, Cristina. Mira, perquè la gent li agrada. Si vols, callo, eh? No, no, no, veig que la gent li agrada. Per tant, ja pensaré en alguna cosa per tu. De totes maneres fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments entrevistem, com deia, amb el cap de cuina del millor del restaurant del món, ja per segona vegada, després d'un parell d'anys, lignes i baucells. D'aquí uns moments, a l'Apenya del Morro. Fins ara mateix. Fins ara mateix. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. G-O-A-N-B-E-C-L-Y... Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 6 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 6 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 6 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui, a les 6 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Avui m'ha io Clement Sí, sí, sí, companys de cuinar, darrere del món, també amb missatges, amics, tothom... M'he d'agafar, no? Vé a tu a felicitar-te, perquè és una cosa que a mi no estima molt, i això és una cosa que em dona un reconeixement que durant anys no treballa en els teus germans, i que ara el tenim en té reconeixement i que l'hem de disfrutar, no? Tu, tot el cap de cuina, quins fa que es treballen al Sergi de Can Roca? 5 anys. 5 anys. I des que vas entrar, vas ser cap de cuina? No, vaig entrar, vaig començar a la partida de peixos, i vaig estar uns mesos, no sé si uns 8 mesos o un mes, i després em vaig... Vaig anar molt bé, des del partiment d'envestigació, i desenvolupament de nous plats, i noves tècniques d'investigació, i ens vaig estar allà durant un any, i després em vaig passar de cap de cuina. Potser en el Bernat Luchetti, que és el meu company. I com va ser que vas passar cap de cuina? Clar, cap de cuina és una de les persones que té més responsabilitat dins del restaurant, per sota dels germans, no? Sí, la veritat és que treballant, no he de fer les meves meves diàries, i en Junto és de la partida de peixos, em va oferir fer plats nous, vaig des de fer plats nous, i un dia em va dir si volia ser cap de cuina, i no m'acompanyi clarament per mi, va ser una oportunitat, no podia dir que no. Quins són els plats que vas crear? En final, molt... El que passa és que en Junto, amb el seu germà, amb el germà, ja fa molt temps que davant d'ella, tenim una noia que és coreana, que és la nostra, i més bé, ni diem, i ara està ella, però estem constantment creant plats, però, doncs, jo podria dir algun, però hi ha 50.000 més. Clar, quant de gent treballeu al Sergi de Can Roca? Doncs a la cuina són 35 persones, els 15 persones en tant, i a les altres són gent que ve a fer pràctiques, aprenen una mica la cuina, o que li fa molta il·lusió venir al Sergi, ja des d'estudiants, la gent que està en el món de la cuina, però bé, més o més atrembra. Doncs d'aquests n'hi ha uns 25.De un i d'o. De un i d'o, eh, més d'una cinquantena de persones que esteu aquí cada dia. I tothom cuina, o com us repartiu una mica els papers? No, tothom cuina. En final, tenim la cuina de partida com en l'àrea de servei, que és d'àrea de producció, que és de producció, és a dir, que anar a fer totes les bases dels plats que després nosaltres donem en el servei. Llavors, com que tenim aquesta divisió, tenim tots la meitat en el que és producció i l'altra meitat en el servei. Doncs cada servei tenim quatre partides, unes quarts i freds, unes pastisseries, unes camps i unes peixos, que serien de partida la gent aquí. Escolta, Ignasi, tu menys esca de dia al Sergi de Can Roca? Jo menjo a Can Roca, al restaurant dels pares. Al restaurant dels pares. I allà menys esca de dia, o sigui, a veure, tu menys... Però no és l'oreja, en la qualitat suposo que serà també la mateixa. No, el cuiner en superveia, jo estic encantat. Ara menjo a Can Roca per fer-ho més. Però potser és una cuina més casolana, no? No, és una cuina totalment casolana. És un restaurant que fan menús de 10 euros, que és excessivament per tothom, i que tenen els que ens fan el dinar per als 50 treballadors que hi ha al Sergi entre campers i cuiners. Cada matí a les 12 anem tots i demanem allà, i els temen el seu propi servei. És que no només el premi que hem demanat és per al Sergi de Can Roca, sinó que també és per als restaurant dels pares que ens aguanten a nosaltres cada dia. Però els pares, per tant... Té una paciència. Sí, tenen el restaurant només per als treballadors, o, a part, també, ni per a les ingames? No, no, els temen al restaurant perquè són clients. Perquè ells obren a fer menús de 10 euros. O en plan cada dia. El que passa és que ens fan el nostre dinar també. I anem a les 12 hàmits dia, i a 12 hàmits com el nostre dinar, i després s'obren per atacar al públic. M'imagino que també els pares, no? Superorgullosos, bé? I tu també una gran família, no? La que esteu creant una mica, aquí, a Can Roca. Tu també et sents part d'aquesta família? I tant. Jo crec que totes les que tenen el dinar ens sentim barra de la família. És un restaurant familiar, al final, perquè són tots una filla, són tots una família, i... I el grup humà que tenim és tan... és tan genial que és que no... que s'està superaigut treballant aquí. Escolta, eh... No, no, ja m'ho penso. De totes maneres, vosaltres us esperàveu tornar a ser el millor restaurant del món una altra vegada? No, no, al cap jo no m'ho estava. No m'ho esperava, però no m'esperava, per res, al món. Allà, sempre estic allà... amb l'especte activat de ser-ho. Però que de l'ú al... que ja no són molt bons, i doncs... És un diferent que a l'ú, o no. Tu, per exemple, has anat al... has anat al nom de Copenhague? No, i m'agradaria anar-hi a menjar, la veritat, per anar-hi anar-hi, no? El tuple et preferit del Sergi de Can Roca? Quin... quin és? Un llenguado mediterrani. Un? El llenguado mediterrani. Per què? És un clàssic, és un clàssic, i m'ho encanta. Com el... el cuineu d'alguna manera especial, o... Com el seu. És un plat que... que el cop s'ha fet de buscar el sabor del mediterrani. I bé, és un plat que té cinc salses, una de tronja, una de piñó, una de bergamotra, una de fumoll, i totes estan emocionades amb oli d'oliva. I... I el llenguado el cuina de la ronda, que és una parella que ens cou a gust, i ens ha baixat a temperatura, i ens va enterar que el pes no passia a cuxtio, i tenia una textura molt bona, i un bonic que et gust a l'hora de coure-li. Llavors, el marquem a la brasa, i estàs molt senzill, però per mi és un plat excel·lent. I què es menjaria combinant-lo amb les diferents salses que acabes de comentar, o amb totes la l'hora, o d'una en una, o com recomanes? No, la caï. Des de l'altre, s'agraça una salsa, però des de l'altre, l'altre i l'altre... No, perquè la combinació és bona. Clar. T'agrada més de Can Roca, però hi ha algun altre que destaquis? Mira, aquesta temporada hem fet aquest, i la gent, per exemple, li ha arredat molt. Bueno, aquest temporada hem fet un gerret, en aquesta temperatura, un gerret de la dèl·la, a bovets, i un que hauria d'advocat amb tròfona, que és la veritat que la gent li està encantant, i a mi m'agrada molt per la textura que aconseguim amb la carn, amb el que us deia, amb la coxet que està al buit, que sempre, de l'un i dos. Escolta, per cert que l'altre dia, com comentàvem, va passar a la cantant Pati Smith, per aquí al celler, que veus va cantant directe, ho vam veure, perquè ho va penjar a Instagram i tal. Quines estrelles internacionals han vingut al restaurant, i has tingut l'oportunitat de servir i conèixer de prop? Hòstia, és la veritat, la veritat. La veritat, ni... A la vegada li han enfainat que ni sé si ve algú o no ve algú. Sé que ve algú que ha vingut gent, no? T'han vingut gent que ha vingut, en polítics, algú ha vingut, però el president del Barça, però els científics... No sé com he cantat. Molt bé. La pena és cuinar, i ja està clar que està més per això, i d'aquí l'èxit també suposo... La veritat és la veritat, com que estic tan cridant el paper, jo... Clar, no tothom estàs a dins, de feina, no? Ho preguntàvem per curiositat. Estem parlant amb el Nacho Bausells, que és el cap de cuina del Seria de Can Roca, abans d'acabar, perquè hem de connectar amb Catalunya Ràdio, per escoltar les notícies de les 6, no sé si tu ets seguidor d'aquests programes televisius, que han sortit últimament, com xef, pesadilla sent la cocina, etcètera. Sempre l'acabes fent càping a la tenda, sempre l'acabes enganxant. Molt bé, no el segueixo, sempre l'enganxo. I què et sembla, per exemple, MasterChef, per exemple, eh? Amb el crut, etcètera, etcètera. Bé, a mi em sembla bé. És divertit, és un programa... A la gent m'hi agrada molt. Només la falta veure la audiència que té. No pot tenir temps de gent a cuinar, i m'agrada que hagi fet aquest programa. Aleshores t'hi participo, perquè això ja és personal. M'agrada el problema aquest, que la gent que hi va, hi va molt motivada a donar-ho tot. Però no li foten molta canya, perquè el leon comé gambes... És el que anava a preguntar. Va haver-hi un plat molt famós, que era una patata, que va fer un noi, i de més, amb una gamba... Li van fotre molta canya. Vam plantejar el fet d'incorporar-ho en l'alçall. Clar, imagina't. O sigui, algú fins i tot li ha pogut demanar. En Jordi Raca va fer un costat, un fit. Ah. Sí, sí. Si us veu a l'Instagram, segur que surt, però a la gent... Va fer un comanol a la lleon com a gamba. Osti, mira, veus? Molt bé. Fer-ho coneixement, no aquest noi pobre, que el van humillar. Vaja, el van deixar pel terra. Per cert, abans de acabar, mira, el chat de radioserd.com ens diu que parli del postre del Barça. O el gol de Messi. Això què, això? Això és alguna cosa que se n'escapa, o què? No, això no és un postre que Jordi va fer a nomorar el gol que va fer el Messi a Getase. Perquè el gol no... Sí, escolta, perdona. I parlant, que li van menjar a Maïtat Balcà... Sí, com el de Maradona. Potser hauria de fer un altre, com el de final de la Copa del Rey, no, de l'altre dia, perquè també va ser espectacular. Ja li diran, Jordi, que podríem provar la setmana. Que quedi un altre que hi diu. Molt bé, doncs, Nacho, ho hem deixat aquí, perquè ho tenim més temps. Moltes gràcies per haver-nos atès. I a Norabona, també, a tota la família Roca, i una vegada més al millor restaurant del món, aquest orgull, també. A casa nostra.Que tenim nosaltres. Que vagi bé, bona tarda, Nacho, adéu-siau. Adéu, que vagi bé. I el no estic en el primer cas de distèria a Catalunya, després de 28 anys, Montse Comelles. Es tracta d'un nen de 6 anys, Dolot, que està ingressat a la unitat de cures intensives de la Vall d'Abron de Barcelona. Salut ha confirmat que el nen no estava vacunat contra aquesta malaltia infecciosa que pot arribar a ser mortal. El director general de l'agència de salut pública, Antoni Mateu, ha explicat a Catalunya Ràdio l'estat de la criatura. La situació en aquests moments és destable, dintre d'una situació... dintre d'una situació bastant complicada. Per tant, s'està fent tot el possible i més el que es pot fer en aquestes situacions. Tenint-te a recuperar, davant d'una situació d'una malaltia, en aquest cas, que és el primer cas que tenim, pràcticament, es posa 30 anys a l'estat espanyol. Salut ha localitzat totes les persones que van tenir contacte amb el nen i ha après les mesures pertinents per evitar que pugui haver-hi més casos. La malaltia la provoca on bacteri es contagia a través de la respiració, amb les gotes d'aigua que es desfrenen, amb la tos o quan s'esternuda. El bacteri infecta sobretot la boca i la gola i acaba formant una membrana que obstrueix les vies respiratòria. Notícies breus, Montse Cuadreny. L'exalcalde de Santa Coloma de Caramanet, acusat pel cas Pretòria, ha negat al Parlament que hi hagués tràfic d'influències. Ha comparegut a la comissió entre el frau del Parlament. En Marcel Cossé, Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma de Caramanet, ha llançat pilotes fora i ha dit que no s'encarregava de res. També ha justificat el fet de viure a la zona alta de Barcelona en lloc de Santa Coloma. El problema no es donde duermes, el problema es lo que sientes y lo que es capaz de sufrir por una ciudad. Y eso no digo yo, pero los alcaldes montilla, royes, y cerra por razones diferentes y en momentos diferentes, desde luego lo han hecho. Marcel Cossé, Catalunya Radio, Parlament. A partir del 15 d'octubre, la inscripció dels nedons al Registre Civil es podrà fer des de l'hospital, ho ha aprovat avui la Comissió de Justícia del Congrés. La reforma del Registre Civil estableix la tramitació electrònica, tant dels naixements com de les defuncions. Els metges seran els responsables ni identificar els nedons, i de certificar-ne l'afiliació materna. La tur registrat baixa a Catalunya de 21.000 persones al maig, gràcies sobretot a la temporada turística i a la campanya agrària. S'ha reduït en tots els sectors, sobretot els serveis. Els sindicats alerten que una gran part dels nous contractes són temporals i de curta durada. El govern ha aprovat el reglament carregut l'impost d'operadores d'internet amb l'objectiu de fomentar l'audiovisual a Catalunya. La primera liquidació es cobrarà a partir del 1 de juliol, amb efectes retroactius des de l'entrada amb vigor de la taxa el 10 de desembre del 2014. A partir de les hores, aquest impost finalista es gravarà mensualment. Les companyies operadores d'internet hauran de pagar una quota fixa de 0,25 cèntims d'euro per cada connexió contractada a Catalunya, impor que no podrà reparcutir a la factura a l'usuària. Sofia Còpola abandona la direcció de la nova versió de la sireneta amb actrius i actors reals. Altora de l'OST, intresley, el projecte de Fran per deseminences amb l'Estudio Universal, segons expliquen diferents mitjans norteamericans. Sembla que Sofia Còpola no ha convençut els productors en la tria de la protagonista per aquesta nova versió del conte de Hans Christian Andersen. Còpola s'havia decantat per la filla dels actors Ethan Hawke i Ima Thurman, que hauria interpretat la jove sirena que es converteix en humana per amor. En un futur, recordem, s'han d'estrenar diverses adaptacions d'altres pel·lícules animades de la Disney, com ara la vella i la bèstia, com l'Espanya o Peter Pan. Esports, Oriol Rodríguez. El tècnic de la barça, Luis Enrique, vol que l'equip segueixi les rutines de sempre, de cara a la final de la Lliga de Campions. Aquest dissabte, i assegura també que buscaran la possessió de la pilota al partit. Andrés Iniesta diu que estarà a punt per Berlín, tot i que avui ha fet treballes pacífic. En segon llibre, hi ha un poc de pressió de la policia, que es veu com un sinar llibertat d'expressió del fet de xiurar l'himne espanyol i afegeix que, en lloc de sancionar, les autoritats haurien de preguntar-se per què xiula precisament el Barça, ho managerà Xavi, demà quarts de dues del migdia, l'auditori en directe a Catalunya Informació, abans a dos quarts de nou del matí. Carles Puig del Serà, el matí de Catalunya Radio, en Mònica d'Arribes. El club l'hauran anunciat avui també que ha renovat Jordi Alba, des del 2020, amb una nova clàusula de rescissió de 150 milions d'euros, i aquest or en joc, partits de quarts de final del torneig de Roland Garrós, de moment va a Brincà, guanya a Federer, per 2-16-0, i Songà guanya a Xicori, també per 2-16-0. Tot això, aquesta hora, i d'aquí una hora, tota la resta, tota l'actualitat, el Catalunya Vespre. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Parla Andrea Bueno. El govern municipal ha tractat l'oposició com a grups col·laboradors, més que no pas com a participativa d'un procés de presa de decisió. El mandat castanca el propè 13 de juny ha estat un mandat difícil per als partits de l'oposició. Reia apunta que el mandat 2011-2015 ha estat un mandat que ha consistit més en trempagar els moments difícils que no pas de construir i planificar el Sant Just del Potor. Més coses aquest matí han començat els treballs a connexió de clavegarà amb la Plaça Antoni Malaret. Per això avui demà el carrer creu entre els carrers Montserrat i Ateneu, romandrat allat al transit. Únicament es permet accedir als wals i els veïns i veïnes i queda modificat el sentit de circulació dels carrers Montserrat i Ateneu. Les obres duraran fins demà que para set del Vespre. Per tant, aquella hora el transit habitual quedarà restable. D'altra banda, també per aquest motiu, els contenidors descombraries de la zona centres lladat i les carrers de Taneu en major i en Montserrat en major. I acabem parlant de cultura, nova mostra express a l'espai de lliure creació Carme Malaret. L'escultor barceloní Marcel Camps inaugura dijous a l'espai del carrer Bonavista, la seva exposició Portes Obertes. Una nova proposta que es podrà visitar únicament durant quatre dies. S'hi inaugurarà dijous a quarts de vuit, i només es podrà visitar fins diumenge. Divendres de cinc a vuit, dissabte d'onze a dues, i de sis a vuit i diumenge de doze a dues. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més amplia del Sant Joc Notícies Edició Vespre a les set, mentre tant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Joc tal web de la ràdio. RàdioDesvern.com. Bona tarda. RàdioDesvern.com. RàdioDesvern.com. RàdioDesvern.com. Aquest i març, a les 10 del Vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del Vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. RàdioDesvern.com. RàdioDesvern.com. RàdioDesvern.com. RàdioDesvern.com. RàdioDesvern.com. Aquí una estona tindrem amb nosaltres el Jordi Roca per repassar algunes curiositats que ha trobat per internet. També amb el David Ávila, entrevistarem l'actor i cantant de música una mica de tot. Li van la banda, avui, al programa. Hi ha més a més d'aquí els moments amb el Marc Romero, que diu que vol fer una especial d'Eurovisió. És un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. RàdioDesvern.com. Avui, Cristina, un dels temes més comentatges a Twitter, també ha sigut prenafeta a la secretària general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ha defensat l'honorabilitat de l'expresident Jordi Pujol, avui, en la Comissió d'Investigació del Parlament de Catalunya. Sí, justament, Lluís, prenafeta, acusat per trafic d'influències sovòribles i blanquets de capital, que no s'ha fet res. A la presidència de la Generalitat de Catalunya, el president Pujol ha segure que no... En aquest cas, ho ha regularitzat. Ara, a fararà afegit que viu exclusivament de la pensió. A més, l'exsecretari de presidència ha posat la mà al foc per l'expresident Pujol, que es creu la seva versió, que són amics, i que no es mereix l'apitació que ha patit, perquè no ha comès cap delicte. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, Toni Muñoz de Raco, i que va estar aquí a la penya del Morro de Ràdio. Vaig cobrar a l'estranger perquè m'ho pagaven allà, i ho vaig regularitzar. Un altre comentari és al Pau Durany Idearo. Diu abans d'anar fent, però amb la feina feta prena feta, tot molt pujolista. I el Tico Sallés, periodista, diu amb dos collons prena feta, t'illet els periodistes de paràsits amb l'etiqueta Parlament. En fi, gràcies, Cristina. Ja veus. I quan ja ha passat tota la febre d'eurovisió, ens pensàvem que estàvem tranquils i sense cap mena de problema, arriba en Marc Romero i ens en parla. Marc, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, home. Hola, hola. Què tal? Com estàs? A veure... Què passa? Has començat criticant aquí, que si ja ha passat la febre i no sé què... Aurovisió va ser fa un parell de setmanes... Ja, però jo vaig passar la setmana passada, el que passa és que ens va arribar la notícia d'última hora del senyor Queix, que havia entrat al banc, i jo ens he dit que almenys parlem d'un dia d'urovisió. Quin banc? Què dius? Home, Jordi, la setmana passada, dimarts passat, que no anava a l'escot i falli tota la història, no te'n recordes què vam estar fent parlant del senyor Queix? Parlant d'allò? Del senyor Aquell, home, que ens va enviar la carta. Ah, ui, però jo no me'n recordo, això ja. És el parlant de la radiovintaix. Clar, per això em dic que, com que no vam poder... Ah, val. Us posposes, us posposes. Però és que el veridisme hi ha vegades que les coses caducen i les has de deixar enrere. Bueno, no passa res, perquè... No, no, no, com... No passa res, no passa res, perquè... Avui... avui em puc aprofitar, Marc, que estàs per telèfon, i com no va molt bé, no em podràs contestar. Bé, escuteu, entrem en la qüestió, perquè avui farem un anàlisi, com diem, ja deu mesos més tard d'urovisió del que ha passat, no? Comencem aquest anàlisi, Marc. És un fred, però no un fred. Sí, sí, sí. Marc, aquest anàlisi, en fred... Perdona, Marc, que et treguem una llança a favor teu, el fàcil és analitzar l'Eurovisió el dia següent, o al cap de dos dies, al dilluns i marts. Ara, això que estem fent, ara, té mèrit radiofònic. Clar, vera, què diu? Ara! Ara, bueno, vinga, Marc. La Cristina ara no m'haig de posar... Va, no s'enganxeu, va, per on comencem, a veure... Va, comencem parlant dels resultats i també d'algunes xifres curioses i parlant del guanyador, Jordi. Sí, que el guanyador va ser... Doncs va ser... Jo pensava que em posaries aquí la cançó, però... No. I la música no ho vull. Què? Hi ha cançó, o no? Hi ha música? Que diguis el guanyador i potser després hi entra la música. No hi ha Spotify, no t'ho havia dit això. Perdona, eh? Ah! Mira, és per la Cristina. Que sí que hi ha... Calla, Marc, calla. Calla, tu et dius, calla, que sí que hi ha. Escolta'm, guanyador, que és... Manz el Merlot. No calla, ara, ara, parlo jo. Manz el Merlot amb el tema Heroes. Tu com la vas veure, Marc, per cert, aquesta cançó? De quin país, perdoneu? Ah, pensava que era austre o austral, ja no tenia molt clar. No, no. Digues, Marc. Doncs jo abans l'heu de parlar de TV, evidentment. Jo, hi ha una cosa que crec que és molt important. Tenim compte, és que la construcció... És l'únic dia en la música, o dels pocs dies, diguem, on hi ha temps i hi ha diners per fer moltes coses. I l'únic que es va sortir a aprofitar molt i molt bé de tot el show que havíem muntat amb aquella cançalla d'alets i tot això, a sobre l'escenari, va ser ell, Manz el Merlot, perquè no sé si heu pogut veure... No me'n recordo, fa com dos setmanes, ja. Bueno, jo se m'explico, doncs, perquè jo tinc millor memòria. Ell, el que feia, era a través d'una sèrie de... Ah, sí, que jugava amb les pantalles, no? Correcte, jugava amb les pantalles, fent com, per exemple, apareixia el dibuix d'un nen, tocava la mà, coses així. He tornat a fer una cosa similar, però no t'han currat com els... M'estàs dient que va guanyar aquest home amb Manz el Merlot Suec, perquè va jugar amb una pantalla? Sí, més o menys. Perquè la cançó, al final, ja ho havíem parlat amb un cop, que sonàvem cançons de David Guetta, per exemple. A veure, calia, calia, que es porti amb la cançó. Bueno, aquesta és la cançó. A mi diu una cosa, ni fent ni calor. Aquesta cançó, a mi, normal. A mi no em desagrada, però crec que hi havia cançons millors, de totes maneres. Com, per exemple, la russa, no? Polina, Polina, que carina. Cap. Vinga, vença una mica així, que fa una mica de rimola, que en sobra? Oh, oh. Oh, oh. Oh, oh. Oh, oh. Oh, oh. A mi, a mi Jordi aquesta realment no m'agradava. Però no. Però és que és el titaní. És el gran amore del grup Ilbolo, i aquesta la trobo horrible. No sé si la tens per aquí.Quina, gran amore? Sí, sí. Escolta, em canvia un tema a l'altre d'una forma espectacular. El tema és... A mi li em veus que és aquest de Polina, que carina, a tu t'agradava aquesta, o no? No, ja t'ha caigut la nit, que no. Però no m'has dit que era una de les competències del segon. Sí, jo t'ho estic veient. Que va quedar segona.Ah, va quedar segona. Va, va, va, va. Per cert, mira, el David... El David, que sempre està tot arreu, que sabeu... Està aquí a la ràdio, sí, sí. D'aquí una estona vindrà. Però està al xat de la redacció de la ràdio. Ara, a l'ordinador. I diu, el Ballerida i Durne, treballa sent just. Els programes, com tu, que ara més suena, operació i triomfo. La dada, eh, la dada televisiva. Bé, escolta, Marc, escoltem Gràndi Amor i el Bolo, que tu que ets un romàntic i un sensiblero, o sigui, un... Que tampoc l'agrada, que no l'agrada cap ni una. Ara és Gràndi Durne. Escolta... Podem escoltar... Podem escoltar Gràndi Amore? Escolta, Marc. Per tant, Ítalia va cagar a tercera, no? Mira, va quedar en primer lloc europé, amb 365 punts. yep... I Austràlia? Austràlia va quedar cap enrere. És el teix convidat. T'he enganyat, perdona. Australia o quin parquis? No t'enganyis. Australia va quedar cinquena. M'he equivocat. Conconia amb Anglaterra, que va quedar 24 hores. Escolta, ja que això no és mal tema, alguns absileny que ve també convidaran a països de fora? Cada any conviden, eh? Crec. Cada any conviden, eh, Jordi? Sí. Per tant, lluny, com a austràlia, ens ho hauríem fet mai, no? No, és el primer cop que participava. Va quedar cinquena, eh? Cinquena, i jo et dic una cosa, Jordi, m'avancen al guió, però, bueno, és una ració que a mi m'agrada molt més per sobre de les guanyadores o d'aquestes tres que hem parlat, perquè era una cançó molt diferent, era una cançó molt divertida, i també la posada a la sena era l'estançola... Perdoneu, perdoneu. Aquí hi ha molta gent que va d'aquesta esperta eurovisió, i no ho és, que no ens enganyin. Perquè, per exemple, el David Ávila diu que no, que aquest any s'ha fet de forma especial, convidàvem un país... Clar, perquè són països d'Europa, sempre. No, però altres anys també hi havia algun altre país convidat. Que no és d'Europa? Mira. No ho sé, això, ja, Jordi, sí. No, que no, que no. Jo diria que sí, eh? Bueno, ara t'ho buscaré, però... Això s'ha fet perquè... pel 60 anys del festival d'eurovisió, una cosa especial de convidir un país de fora. Això diu el David Ávila, perquè a Austràlia segueix molt el país. Bueno, no entenc. Aquí, país. Jo, en aquest cas, i sense que serveixi a presidents, crec que el Marc és el de la música, i... Ja, ja, perquè el David, com que és el de la televisió, i això és que aquí hi ha un conflicte d'interessos... Sí, perquè aquí li pertucaria, clar, per l'eurovisió. El David fa la tele, i llavors el Marc fa la música. Com que no t'ha fet això. No, no, no, no, no pengin, no pengin. Diu que a Austràlia segueix molt el festival, que té molta audiència, i per això el valen convidat aquest any. Però que a mi no em sona que es convidessin altres països altres anys de fora de la... A mi em sona. Però, com que tinc la dinàmica aquí davant... És la dada, és la dada. Bé, busqueu, mentre estan, jo poso la música èpica, que diu el Guió. Moltes ordres. Digue'm. Crec que ara ens hauríem de posar... No, crec que l'assistió nazista ha fet molta conya i tal. Sí. Però, vaja... És que ens hauríem de posar, d'ampeus, a ouvir una persona... Què dius? ...que cada any queda amagada de retirar les càmeres. No, no, no, no. Els de les llums. El compositor. Tampoc, tampoc, tampoc. No ho sé, aquí, l'home que es compra la catifa després d'eurovisió. No, és el tio que es compra, que en sóc el que representa Espanya, la nostra pàtria. Ombre... Crec que ens han d'aposar d'ampeus perquè... per agaiar el gran espos de representar-nos, amb tant d'anys aconsegueixen superar-se, i si la Durne no està al davant de la clasificació, això és perquè no sumaré per això. Oh... Com va quedar, per això? Va quedar... 21 nens. 21 nens. 15 punts. I, a fer ballant, va quedar per davant nostre. I perdona, Marc, però com vas dir que quedaries? Durne, tu? No, no, que les apostes vellen. Però tu vas dir el programa que quedaria més amunt, no? No, no, no, jo vaig dir que les apostes vellen que quedaria entre els dos primers. Les apostes. Ha sigut una mica bluff, no? Durne, en general. Però, vaja, també... Esportiu, esportiu. Però, com tot el representant d'Espanya, Eurovisió, no sé de què ens sorprèn, de fet, em sembla que en els últims anys el que ha fet més ha sigut xiquilicuadre. Mira què et dic. Per cert, Peter Brostrom, això ens ho diu el David Ávila, també és el xet, diu autor de la cançó de Amanecer, ha carregat contra Ràdio de la Vigió Espanyola. Oh! Oh! No sé per què, però ha carregat. David, sisplau, explica'ns per què. Bé, eh... Jordi, avui que estem de dades.Què passem? Portugal ens va donar 3 punts. Portugal. Els veïns, eh, i els veïns. Aquelles supermacropotències del sud d'Europa, com són, Grècia, Portugal i Espanya... És el que ens votaven. S'està trencant, ja tot... Com es nota, la crisi que patís? Sí, no, i sí. Et vaig a donar... Crec que ens hauríem de posar amb dos punts, però una altra persona i això està fora de mi, perquè veig que estic al dia. El senyor que escull la persona que ha donat els punts, què passa? Ara. No sé si ho va aguantar. Però l'any passat va ser el 8 punts... Sí. El 8 punts coto... Oh! I no sé què va ser. Mira, també va ser terrible. Diu que el tio aquest va carregar, contra treure espanyola, per posar traves a la cançó i no ajudar-la a l'Eidurne. I que, a més a més... Diu que l'any passat, Rudolensso va quedar novena. Potser és la màxima posició d'Espanya dels últims anys. Per cert, hem d'anar acabant, que tenim el David Ávila, que està ja picant el... Sí o no, David, està picant el Vidre, per entrar i entrevistar-li amb la banda. Té una coseta molt ràpida, molt ràpida. Sí, què passa? Tinc dues cançons que jo recomano de l'espectador d'Euronció, d'Australia, que és autèl·lica. A mi em va aprovar una molt bona cançó, que hi ha Sebastián, que és igual noi, i tu n'has d'agrair en la cançó. No sé si la podem posar, però si no és igual. Ja està, tot i tot. Això és el que balles tu, no? Quan vas per la zona armàtica de Sabadell. Perquè us dic que és igual que la cançó es reina unic, tot i que va quedar molt avall, que no crec que es sumarà així, perquè trobo que durant tot el festival va ser un festival... que són molt lentes, molt avorrides, i les porques múbures que hi havia semblaven molt copiades. En canvi, en l'Australia, com a regna unit, van plantejar una cosa més asserta, més activa, que és diferent, i, bueno, en l'Australia hi va anar bé, cinquena, però regna unit no. El regna unit era aquesta? Eh, doncs tens la rotlleta, aquesta cançó, per ballar? Sí. Bé, doncs sí, Marc, potser aquestes dues són de les poques diferents, no? Que hi havia durant tot el festival. Has fet una bona tria, eh? Bueno, eh... Bueno, no t'he recuperat, Marc, igual, és que no et sentim bé, i tu, per el que has de dir, ja deixem-ho aquí. Marc, moltes gràcies. Vinga, a vosaltres. Un aplaudiment també per les diners telefoneques que tenim a ràdio, que ens haurà de molt treballar en aquestes condicions. És molt divertit, eh? Sí, perquè mai saps per on anirà la cosa, i ens obliga a estar més concentrats, encara, fent el programa. I és emoció pels villains, Jordi. Ara què passarà, es penjarà? Exacte, es penjarà. Entrarà millor o pitjor? Pitjor. Escolta, 4 minuts arribem al punt de dos quarts de set a la tarda. Fem una paura de re... I d'aquí els moments tenim l'Ivan a la banda. Quan dic de re, vol dir que... re. És que tiri més, són un indicatiu, i després tenim l'Ivan a la banda. Ja està. ... Soc una ofrecar la tempesta, un inferit que molesta, un soldat que vol guanyar una guerra tot sol. Estic sol, no tinc res. Soc una soca... Què és l'Ivan a la banda, aquest, David? Ah, ja m'ho semblava. Aquesta cançó que estem escoltant és la banda sonora del musical, guapos i pobres, que podem veure des del passat 14 de maig, al Teatre Goya de Barcelona, i que, per cert, acaba aquest diumenge. Entre les veus hi podeu reconèixer l'Ena Gadel, la Mariona Castillo, el Jorge Velasco i molts més, i el propi l'Ivan que tenim al telèfon. Ivan, bona tarda. Bona tarda, aquest. Bona tarda, Ivan. Hem vingut al programa. Acabeu ja aquest diumenge. Què tal? Com estan anant aquest guapos i pobres, al Goya? Doncs bé, veu, un viatge... Un viatge que és bastant curt. Finalment, acabem aquest diumenge... Bueno, amb una reguera bastant feina. Per tant, molt bé. De fet, tu dones vida a l'Albert, un jove que decideix canviar de vida, deixar l'agència de publicitat per una escritora. Per tant, és una mica del teu personatge. T'ha resultat fàcil, difícil a l'hora de sejar-lo? És un personatge més aviat pla? Has tingut molta dificultat o no? No, dificultat, no. Bé, dificultat, la que s'hi posa, que l'obre s'hi assiaten quatre setmanes. Clar, és clar, és un procés molt, molt express. I, bueno, us podeu imaginar que, combinant-ho amb el Polònia, amb el Caracob i amb els senyars, i la ràbia, i tot plegat, doncs, bueno, dormir, el que se'n diu dormir, poc. Per això t'anava a preguntar, com t'organitzes, tu, al teu dia a dia? Deus tenir una agenda que... ni l'Obama, no? Sí, això ha tingut bastant disciplinat. Per tant, amb això no tinc problemes. Però, bueno, el personatge... Bueno, és un tio que ha deixat de ser la feina, estàpla per fer el que creu que ha de fer a la vida, que t'has de escriure un llibre. I en aquest context de crisi, doncs, si has d'anar amb la piscina, i no us diré si ens ordona perquè, bueno, per això és a la màquina... Una mica arriscat, el paper, també. No sé si no crec que t'hagis vist en aquesta situació, però t'has pogut inspirar en alguna persona que coneguis per adaptar-te més al paper o com has intentat fer-ho? Home, aviam, saps què fer? N'hem fet tots, suposo, i qui no n'hagi fet, n'hauria de fer a la vida, perquè, en la veritat, només neuna, i, per tant, ha arriscat tots, hem arriscat en algun moment. Però així, com el d'aquest personatge, jo no me n'he vist mai. Sí que conec, però bé, al final, en definitiva... Vull dir, cadascú, per tant, a la seva pròpia vida, i cadascú, això no vol dir que l'esperat faci aquest salt, no vol dir que una altra persona que faci una altra basura sigui menys important, diguem-ne. Estem parlant del musical Guapos i Pobres, que es pot veure com hem comentat el teatre Goya. Has comentat que ho veu assajar amb quatre setmanes, perquè ho conegui, em sap que quatre setmanes... És que és una bogeria, estrenar un obra, no?, professional, amb tan poc temps. És una bogeria. Com és que només teníeu quatre setmanes? Que no hi havia prou diners a la producció, o com ha anat, això? No, suposo que hi ha hagut una Barcelona d'un context de Sant Dú. I dins d'això, un obra que on hi surten 8 actors i 5 músics, doncs és bastant complicat de mantenir. Ells, els creadors, són de poc. I, malauradament, no ha pogut tenir la vida que esperaven que t'indria. Jo no t'ho dic com a cosa negativa, senzillament em resulta curiós, perquè tu ets un tio que has fet molt de teatre, i que no sé si és l'obra que potser menys estona has assajat. Bueno, no et pensis, eh? Ah, què en dius, ara? Jo em tinc alguna que... Les coses no vols fer en substitucions, per exemple. I, a més, anirem en el cos, rèstia, confia de l'umier, el papel vaig assajar 3 hores un dia, 3 hores l'altre dia, i ja vaig sortir a fer la funció. Però, escolta, Ivan, no tenies algun penganillo que et donava dient? Perquè ara els covers, això ho tenen. Com? No tenies ningú? Un penganillo que et donava dient la substitució, el que havies de fer, el que havies de dir... No, bueno, ser professional és per això, no? La feina és per portar de casa. Perquè jo sé de casos que, per exemple, han hagut de fer una substitució, a córrer cuita d'avui per demà, i han agafat amb un penganillo elector o electriu, i li han anat dient una mica què és el que ha de fer, perquè l'obra ja la tenien, no? Parles per experiències, Jordi. No, no, no, no, no. En tot cas, escolta, ha estat difícil compaginar-ho tot això, com dius, també, amb el Polònia, el musical, no? Tu estàs allà, també? Sí, bueno, vam acabar a Polònia el 3 de maig, va anar molt bé, va tenir molt d'èxit, i a les setmanes següent ja se n'anava amb obres. En definitiva és una qüestió d'organització, i afortunadament, amb això, bueno, ja ha après molt a optimitzar la meva agenda. Et deuen fer molt de casa, tu, no? Quan dius, que jo aquesta setmana no puc, perquè tal, igual, i llavors ja... s'adapten. Clar, s'adapten, no? Bueno, no, Andrea, el que em faig és tu, sóc jo, però, evidentment, ja faig més de doble, de per exemple, que et dic que no, perquè no... no tinc algú de la mòbil cuitat, però, bueno, renociant-me els jocs per l'agafar-nos nosaltres, i intentar-ho combinar només possible, ja està. Ara ha fet esmena al tema del dobleatge. La setmana passada també vas estrenar una pel·lícula i tot plegat. Com estàs sent l'experiència de doble en les grans produccions de Hollywood? Ai, sí. Bueno, doncs, bé, bé, a mi, jo faig dobleatge fa molts anys que em faig, i n'aprenc molt. Jo dic que és una de les disciplines de totes les que més aprenc, i, clar, a mi em faig jo, que sóc bastant sinafil, anar al cinema o que la gent vagi al cinema i sentir la teva veu amb el que d'actors creu estampatant, doncs mola, la veritat. Ivan, tu dius que aprens molt del dobleatge i de interpretació i tal, però el dobleatge té un punt de sobreactuat que no sé si aquest registre serveix en altres àrees. Bueno, entenc el que dius. Això respon, sobretot, a la convenció que hi ha el dobleatge. Però ara hi ha una tendència a naturalitzar-ho, hi ha una tendència a imitar molt el que fan els actors originals en el nostre idioma. I això és una mica fingit d'aquesta tendència. Jo procuro, sobretot, ser el màxim fidel original, respectant els tones, respectant tot, no m'incloquen massa dintre d'aquesta convenció del dobleatge de dir-ho. Com ho està, saps? Sí, ja ho veuré, tio. Però, de totes maneres, quins són els personatges dels quals, més o menys, et podem veure ara, al cine? Perquè el dobleatge té això que moltes vegades no reconeixes, moltes vegades són bastant dúctils, o això diuen. I molt poques vegades em reconeixes, no? Sí. Tant al dobleatge com a campanyes de pols i de parla televisió, pocos d'aquestes. No sé, ara, per exemple, fa poc vaig a estrenar... Bueno, es va estrenar Mad Max, on faig un dels protagonistes, i molt poca gent m'ha reconegut. Hòstia, jo... Però, vaja... Quin personatge faig de Mad Max? Mad Max. Ah, vale, vale. Sí, un rapat, vaja. Allà la pel·li tot són rapats, eh? Sí, sí. És el que té més text. Ah, vale. Val, val, val. Escolta, Ivan, tu abans has fet esmena que has compaginat el tema de l'obra de teatre del Polònia musical amb la preparació del guapos i pobres, però també a la vegada també has estat fent... O estàs fent el Cracòbia i el Polònia. Sí. I, a més, si li sumes tot el tema del doplatge, denunci, sèrie, pel·lícules... No, no, pare. D'on treus el temps lliure? Bueno, no en tinc. O en tinc, com per exemple, que avui... Vosaltres sempre aprendreu alguna cosa, que són les petites estones que... que tinc per mi, diguem-ne. Però, bueno... Mira que és maco, Ivan, eh? Sí. M'ho passo molt bé, per tant, forma una mica del meu espai personal. No, no. Mira que és maco, Ivan, perquè una estona que té lliure, la dedica a fer entrevistes. Sí, sí. A veure els seus amics i els seus pares, obres, que de minuts de casa no es pugui veure mai. Escolta, i tu que utilitzes tant la veu a tot arreu, quin consell... Te la cuides alguna manera? Fas alguna cosa per cuidar-te la veu? Dormir. Dormir tot el que es pugui. No fumes, no surtenits... Sí? Perquè en la setmana... entre unes coses i altres, acostumo a dormir en unes tres hores, una cosa així. Hòstia! Això és molt bo! Això és la mare per dormir, sí. Sí, sí, però... i penses alguna cosa? Energicil, o... Leotronsa, o... Una cosa energètic, no? Has de menjar bé, perquè tres hores són molt poques. Sí, no la veus? Sí, sí que em prenc, m'he pogut dir. Compliments vitamínic... Sí, droga natural. De totes maneres, ja ens ha quedat clar que fa uns moltíssimes coses, de totes has dit que t'ho passes molt bé, però suposo que n'hi ha alguna que és la teva preferida. Quina seria, d'aquestes? O menors braves? A tòpica pregunta! Sí! Cada cosa té la seva tècnica i la seva... del seu punt. Jo sóc com un nen, vull dir... És com si... et diguéssim, no sé... Disneylandia o Portaventura? Disneylandia. Home, s'ha d'enfledat, esculls, no? És veritat. Cada cosa té la seva cosa. Estem escoltant a l'Ivan Lavanda, que s'ha posat en la pell del Luis Enrique, i, bueno, interpretant el copa i l'Igai Champions, s'ha anat parlant molt de futbol, perquè, com que ja estem a dimarts i ja s'ha anat parlant tant de futbol, no en parlarem més. Però, escolta, tant en la política com en el futbol, s'està vivint un moment molt dolç per fer les initacions, oi, Iván? Bueno, no n'hi do, m'has de tenir materials. Allò és el que diu molta gent, que el que jo he escrit, exactament, és la persona de polític, ens ho estem posant tan fàcil, el que més que aporta un element, tenim un equip d'avionistes brillant, o tot molt del suposable, i això és un gran cap. Tu això ho penses a vegades, quan veus el polític de torn, que diu alguna cosa, dius, estic dius, és que els estan donant el gag fet. Sí, sí, això ho diu la gent bastant. I tu també ho penses, o no? Home... Tenim una classe política que lamentablement ens donen molts de material. Però, per exemple, tu acostumes a encertar paró en Aniran quan surt l'Iceta, que és un dels que tu imites, per exemple, o el Junqueras i tal, quan surt a la palestra diu alguna cosa, dius, mira, si jo crec que aquest gag pot anar per aquí, després t'arriba el guió i dius, veus? Jo ja m'ho pensava, això t'ha passat algun cop. No, no, no tenen això, però estic de cop i volta diuen coses, o fan coses que... És a dir, això que jo he vist, no hi surt el gag, que em sembla que ho incorporaré perquè pot tenir certa gràcia. En fi, tot ajudar, tot serà mal. Escolta, sentíem l'Ivan Lavanda, cantant el Copa i Lligats Champions, en aquesta cançó, tu has de forçar molt la veu, i el Lluís Enrique també és un dels personatges més complicats, i què fas quan et toca fer aquests personatges i has d'utilitzar tant la modulació de la veu? Perdó, no t'ho has de preguntar. Lluís Enrique és un dels personatges més difícils que has imitat? Home, no, aviam, és complicat, sobretot quan has d'estar a la partida de l'equip, del matí per gravar, clar, és una veu molt roscada, és una veu que l'apakeixo, sobretot quan has de combinar-la, fent funcions de musical tan exigent, on les partitures estan exigents com guapos i pobres. Però, bueno, afortunadament, vull dir, jo porto treballant amb la veu, que és molt petit, i ha solit una tècnica que em permet... que em permet jugar-ho, vull dir, que en aquest sentit, és arriscat, però controlo, vaja. Bé, estem a punt d'acabar l'entrevista, un parell de preguntes. Avui, de la primera, has estat participat en el projecte de l'equip de l'APM, de l'Àmdic Manel, amb el Piñeiro. Què tal, aquesta web sèrie de l'experiència? Què ens pots explicar? De què anirà? No, va, promet molt i no puc dir res més. A veure, pel que hi faràs. Pel que hem vist, el Manel fa una mica d'ell mateix, no? És com si la seva vida... Sí. Estigués interpretada per ell mateix, que la gent li va dir, no sé si home o P.M. Però el Manel fa d'ell mateix tufes, diuen la banda, per exemple? Jo he fet una persona que es diu El Tendencies. No us puc explicar més, perquè si no... te'n ballarem una mica coses que no s'han de desballar. Per tant, a veure-ho. El Tendencies, què vols dir? Sempre va a l'última, no? Heu deixat l'aire. Oh, quin secretisme! I escolta, una altra cosa... No sé si podré parlar-ne, perquè estem molt, molt engrescats amb aquest projecte, però en tinc ordres que encara... Encara no, que no sabem quan sortirà de llum, això, per això, o no? Com, com? Quan sortirà de llum, em dic Manel? Doncs no ho sabem encara, sabem que està, però no ho sabem encara quan. Bé. Escolta, i una altra cosa que a nosaltres ens ha arribat, és que un altre dels projectes que possiblement veiem alivant la banda, no sé si és cert o no, pot ser, Ivan, que et veiguem a la propera temporada a l'obra, al petit príncep. Què em dius, ara? Com ho faré el Satí? Sí. Substituïades a l'Àngel Llàcer? D'això, bueno, és molt probable, però encara no puc dir res. Hòstia, bueno, llavors, que els telèfons en aquesta ràdio no funcionen, però algunes coses, i que ens arriba la informació per altra banda. Jo ho veig, eh? Escolta. Molt bé. Ivan, ho hem de deixar aquí, no et volem molestar més. Moltes gràcies per haver-nos atès. Recordeu que guapos i pobres al Teatre Borres, fins a aquest diumenge, encara teniu temps per anar-la a veure. Que vagi molt bé, i moltes gràcies per haver-nos atès. Molt bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres, adéu. Adéu. Adéu, bon tard. Adéu, adéu. Vés, David, vés, vés, vés, vés, vés. Sí, sí, 40 de la tarda, continuem en directe. Passar, caït, atre, borrar, jaltar, tragolla, eh? On està la banda. Ara tenim... Qui tenim ara? Hombre, Jordi Roca. Potser que ho estic veient aquí, al guió. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Hombre, Jordi Roca, quan fan de temps. És veritat, és efectiva, el que n'estic veient. No, home, escolta, però si ja tens que ens veiem... N'hi ha gent que ara s'ha de fer durant tot aquest temps. Mira, aquests bulins amb el seu feina, amb la teva calzada que funciona, què vol dir, exacte? Com estàs, Jordi Roca? Molt trist, molt trist, perquè clar... Normal. Jo vull faltar la penyola, molt. Faltar la Cristina, i clar, la meva. Ja m'ho penso. Tots he dit que ha sigut raciopruc, i que nosaltres també t'hem trobat a faltar. Però que no ha... No ha sigut culpa nostra. Ha sigut culpa de telefònica i de les avaries i boicots, que hi ha hagut. Però ara, tranquil... Això ha sigut molt greu, perquè clar, tots aquests talls s'han produït algú tant de l'arapa de l'accent municipal, i no sé si hi ha alguna cosa que hi té a rebre o no. Bé, ja, no ho sé. Però tranquil, anava a dir que no et preocupis, Jordi Roca, que ara mateix ja tenim línies telefòniques a la ràdio. Ho podem parlar amb tu. No t'entenem res del que dius, però podem parlar amb tu. Molt bé. Això no és nou, tampoc. No, però això tampoc no és culpa teva, perquè és la tècnica, els telèfons mòbils... Bé, en fi, tota aquesta... Però la tecnica vol dir que tenim nou el programa? No, vol dir que han canviat el sistema... A veure, torno a explicar-ho ja per ara, si m'avagada. Això ho explicarem ja fins que em mori, no? Fins els telèfons, que no ho canviaran, que morirem nosaltres abans. Si us hem dit més informatius als col·laboradors, és el que estic fent el dia de les novetats. Ah, mira, estaria molt bé, això. Què et penses? Que això és la remfe? Que la gent no m'ha informat... Bueno, posa una queixada. No, mira, el tema està en què han canviat tot el sistema telefònic de la ràdio. I llavors, fins ara en tenim una operadora, ara tenim una altra, que anàvem amb una línia fixa, i ara tenim una línia mòbil, cosa que què, que no ens permet escoltar bé els telèfons. Bravo! Bàsicament és això. Tu, Jordi Roca, ens escoltes bé? Sí, sí. Bé, normal. És que a mi és una mica el que dius. Però Jordi Roca té una dificultat afegida, que ell no ens escolta nosaltres, perquè sempre està per les seves coses, a les seves accions. És a dir, està parlant nosaltres, tu, la gent als papers, està fent aquesta cosa, no ho sé. Ah, i això fa moltes coses a la vegada. Clar, clar, clar. Escolta, remenem matèria perquè una setmana més tornem amb les notícies més sorprenents. Som gis. Avui comencem amb un hotel no apta per a tots els públics que estan parlant. Un hotel sexual? No, perquè aquest sexual... No qualsevol lloc, a qualsevol minut, que hi ha tots els casos dels sexuals. No, estem parlant d'una revolució en el món del turisme, i que jo crec que ja estan tardant, aquí, a Catalunya, a posar un hotel d'aquestes característiques. Andem a treballar fins a Japó, i s'acaba d'inaudar fer res, fa un mes, un hotel que diu Mitsui Garden Jutsuya, que té un... Sí, jo ho repareixo, eh? Mitsui Garden Jutsuya. És japonès, això. Un hotel de Japó, que s'ha ficat aquest nom, però l'especial no és el nom de l'hotel que podria dir-se així o podria dir-se a qualsevol altra manera, sinó per què està destinat aquest hotel, per què no hi pot entrar a tothom, per què no hi pot entrar. Ah, i qui pot entrar, només... Només hi poden entrar les dones, que és un hotel íntegrament femení, que a homes tenen l'entrada prohibida per atenció. Perdona, perdona, perdona, perdona. Cristina, que no diem res de la igualtat, allò que fas tu atendant... Espera, espera, que m'expliqui la finalitat, perquè jo he sigut només un hotel per homes, tu, Cristina, hauria dit... Bueno, pregles dones que... Va dir que ja està. Bueno, Jordi, espera't que acabi el Jordi Roca, perquè jo el deixo parlar, no com altres. Llavors ja després reaplicaré el que caigui, agir... No, no, no, no, no. No haurà de replicar res. No haurà de replicar res. Veu, gràcies, Jordi. No em pico, només ano tu. Escolta, a veure, digue-li al Jordi, va. Tonto, acabi allà. Senyor Domènec, no totes les dones diuen... A més, és aquella que tenen una finalitat concreta. És el que només diuen dones, ha fet una cosa, que és plorar. Quina? Plorar. Aquí amb el rotllo d'un hotel, no? Un hotel que està especialment dissenyat per dones cap, perquè, clar, ja puja a demostrar el sentiment, no està molt ben bé. Aleshores, les dones tinguin a plorar tranquil·lament... I no hi ha promes. Els llocs no poden plorar. Està molt mal vist que el Japó no m'ha plorat. Perdona, això no és veritat. No, perdona, perdona. Ja amb els ministres... Perdona, això no és veritat, perquè jo... Perdona, perdona, perdona. Perdona, perdona, perdona. Perdona, perdona. Perdona ni vostè. No, però hi ha un... Hi ha un miàministre japonès, que quan la caga et surten allà, es posen a plorar. Això t'ho m'ho he vist, això t'ho m'ho he vist. Perdona, perdona. No t'ho he de l'apatxar, ho t'ho m'ho he vist. No plora. Per tant, és normal que un home plori. Ara, que només sigui per dones, això ho trobo fatal. Clar, és que hauria de ser també per aquests homes que els hi fa vergonya, perquè hi ha molts que us fa vergonya el fet de plorar davant de la gent, doncs que tinguin un espai, evidentment, per això hauria de ser també tant per dones com per homes. Clar, per això, per això. Bueno, escolta, Jordi Roca, per tant... Per això, sinó que a més, per a aquelles dones que vulguin dissimular el plor, doncs hi ha tractament que treuen les gosses que provoquen els plors, i amb aquella diferència i tot, per aquelles que tenen ganes de plorar, però no saben com fer-ho, doncs els recorden pel·lícules, com per exemple, a un moment per recordar, o per exemple, que són molt emotives allà i que pugui voler plorar la gent. I què posa? El diari de Bridget Jones, no? Hi hagués pel·lícules d'una mica. Doncs els quantes de Madrid són... No, et dic una cosa, és molt sa, eh, plorar. Clar, és veritat. I si hi ha persones que els hi costa més que d'altres, doncs mira, és una bona iniciativa, doncs intentar estimular aquests plors d'alguna manera. Perquè hi ha molta gent que és veritat, no plora mai, i llavors, però dius-lo més que si ho traies d'una altra manera, doncs que tampoc ho treu... No, però més que és positiu, perquè a l'hora de plorar, traiem, no sé si són les sales o no sé qui, les històries del cos, que és necessari treure. S'agradem un líquid ocular, que després ens va molt bé per plorar-nos les lentilles. Bueno, escolta, eh... Sí, sí, sí, estic d'acord, estic d'acord. Escolta, més coses, parlem ara d'un esportista sense límits, i no estem parlant de mi mateix, estem parlant d'una altra persona. Oi, Jordi, roca. Sí, perquè sí, estàvem de vostès en el domenat, que aquest era que era esportista. Escolta, eh, directament. Jo et vaig de l'ordinador fins a la fotocopiatora, i de la fotocopiatora a l'ordinador, d'aquí a la redacció de la ràdio. Uns sprints, bueno, bueno. I després vaig marco...Increïble. Sí, i l'altre dia... I després vaig agafar ulleres... I l'altre dia... I l'altre dia vaig anar al Primavera Sound, i a Can Gina està per una cervesa... I em vaig aprimar 3 o 4 quilos, nant dintre concert i concert, i escenari a escenari, perquè allò és molt gran. I vaig aprendre que els moderns també... S'aprimen. D'exercici que tenen de fer els moderns, eh? El postureu cansa molt. Exacte, no? Que està cansa molt. Perquè agafes una cervesa. Et fas un selfie amb la cervesa. Això també cansa molt, perquè... Totes les bícets... Totes les bícets... Bé, són una mica els exercici que estan fent els modernets de merda. Una mica, aquests exercici. No, jo no soc un modern. No, Jordi, no. No t'equivoquis jo. Em vaig deixar picot i vaig fer postureu Primavera per passar desapercebut entre els milers de persones i que no em reconeguessin, saps? Bueno, Jordi, tot el que tenim, un home, que no sóc jo, això he quedat clar, que és un esportista sense límits. Sí, exactament. En aquest cas, estem parlant de plegants ple, i ell és de la Norte-America, i és un... Escolta'l, s'han conegut d'aquests que... que tiren, com es diu, espals d'aquests, espera't. Espals, també. No, la javelina. La javelina. La javelina, no? Sí. Com es diu, la javelina català? Sí, ara ho estic buscant aquí, el... Pau, ja s'ho estic creixent. S'han sentit amb la javelina que no sé com va venir la seva filla, de vuit anys, llorant, perquè hi havia una benca. Hi havia molt mal d'aquí que se li estava a punt de caure, però el que va fer l'home va lligar la javelina a la vent de la noia, amb un fill, i la va tirar de tal manera, clar, la vent va sortir, i la nena també. Oh! Home, fort, no? Oh, no, perdona. I aquells que li posen la dent enganxada al cotxe i tira, ni coses d'aquestes que s'han vist, també. És una mica el mateix. És com aquella pel·lícula de Náufregó, també de Tom Hanks, que està a la illa, i per treure-se la dent agafa un patí, i amb la cotxilla del patí, se la posa aquí i fa xac, i se la treu. Bueno, tot molt educatiu i també molt bonic, no? Una mica... A la javelina, a la javelina... Sí. Sort que el pare no es va equivocar amb la javelina, perquè si no ho cobra la nena, encara li hagués donat el ulló. La javelina, en català, diria que es diu javelina, també. Ah, pues perfecte. Les hoves també en aquesta paraula. Perdona, he posat el Google traductor, i de javelina en castellà. Que vostè és un home de recursos. Vagi al diccionari... No, però és directe. Espera, Jordi, que t'ho explico, perquè el traductor et posa com sona en català, com s'ha de pronunciar. Sí, anem a escoltar-ho. Anem a escoltar o no? Escoltem-ho. Javelina. Perfecte. Ull, perdona, és Jordi. Deixem que et digui que crec que no, eh? Que què? Que crec que no, eh? Perquè el Diec, que és el diccionari de l'Institut d'Estoís Catalans, ha acabat de posar javelina. Javelina. I no, no, no. No s'ha trobat cap entrar d'exincident amb els criteris de cerca. Amb j, a, b, a, e, l, i, n, a... Perquè si és com tu diu el Google. No, no dius que sí, sí, és que no, eh? No és que havia posat bé alta. Ah, vale, vale. A veure... Javelina. No, no. Que no, que no. Javelina. Bé, doncs el Google té mal interpretat això. Javelina, tampoc, és que no, no. Estic provant de totes les maneres, no hi ha cap ni una. Ni bé alta, ni bé baixa, ni j, ni j, ni a, ni a... No, no, no. Javelina. Que sí, que sí, que no. Escolta, Jordi, hem d'acabar amb una última notícia. Sí. Hem de parlar de una notícia molt trista. Concretament, posa la música de notícia trista. Vamos a morir, eh? Perquè... Escolta, com és? Ah, sí, una altra. La... La terrible mort de... Mr. Happy. No vull bromes. No vull bromes. Què és?A mort. No vull bromes. Què ha passat? Perquè és un tema molt senzill, eh? En aquestes parlem d'aquellos, un home de 37 anys, que ha acudit a una comissaria de policia de l'Estat d'Apència i de l'Estat. A declarar atenció que havien matat a Mr. Happy. Hòstia. O sigui, l'has acudit al Mr. Happy, però ara la pregunta que has de fer en tothom és, què collera Mr. Happy? És Mr. Happy com s'ha explicat el proper... La pregunta és el seu millor amic imaginari. Ah! El com? Exactament. El senyor Aguilera ha posat el seu millor amic d'embrutar casa seva, de prendre droga, de prendre alcohol, i de no poder-lo suportament. Així que va decidir, després de 30 anys, que em fa que la companya assassina astrangolània, el seu millor amic que es deia Mr. Happy. Tant que ho parla, que va decidir anar a la comissaria de la policia més propera, va, doncs, confessar el crem. Oh! En fi, descansi en Pau, Mr. Happy, l'amic imaginari del senyor Jof Gaylor. Tu imagines que és el policia i que arreu de la policia. Perdó, m'he matat el meu amic imaginari. M'he matat el meu amic imaginari. Perdó, m'he matat el meu amic imaginari. Veu aquesta ambulància aquí, Pujidal, que el portaran a un lloc que potser es podrà retrobar els seus amics imaginaris. En fi, Jordi Roca, amb aquesta trista notícia, m'acabem la secció d'avui. Moltes gràcies i que tinguis una bona tarda. Igualment. Què fa? Jordi Roca, és que hi eres i tens el telèfon que va tard. És que no m'escolta o... Bé, sí. Estar emocionant. Estar emocionant. Escolta, pot ser que... Bàtera dimitida, o no? Bàtera dimitida, o no? De la UEFA? Ara ho miro al... Notícia última hora, això. Notícia última hora, no ho sé. Bé, Cristina, hem d'acabar el programa, com sempre, si la penya del morro tingués molta audiència. Avui què seria el trending topic a Twitter? Avui crec que, com ha estat també realment a Twitter, els hi toca al celler de Can Roca, i a l'Ignasi Vaucells, en aquest cas, també, per haver-nos aconseguit aquesta entrevista, perquè tenim, a casa nostra, el millor restaurant del món. Avui hem parlat amb el cap de cuina del celler de Can Roca, poca broma. Sí, té a dir-me altra cosa, sí, que és també a Twitter, aquesta hora, que a Twitter ha dimitit, com el president de la FIFA. Que veiem, eh? Volem veure què passa. Curiós, també, perquè l'acaben de reescollir, i segurament té molt a veure amb el presumpte frau i cas de corrupció que també hi ha hagut en aquest estament mundial. En fi, nosaltres que ho hem de deixar aquí, agraïm tota la gent que ha fet possible. La paella del morro d'avui amb l'Andrea, bueno, els serveis informatius. L'Àngel Córnejo, els videojocs, el Maxio Vaucells, el cap de cuina del celler de Can Roca, que avui ens ha atès molt amablement, explicant-nos com han viscut aquestes últimes hores tornar a ser el millor restaurant del món. El Mar Romero, l'espai de música, el David Ávila, també, el actor Jordi... No, perdó, Ivan, la banda que avui hem entrevistat, ja és Ivan. I el Jordi Roca ara al final. Jordi, gràcies. Gràcies. Ben retrobat, hem tornat. Nosaltres tornem demà a partir de les 5. Gràcies per tot. Demà que vagi molt bé. I veuresim ara amb l'informatiu vespre. Bona tarda, l'Andrea, bueno, adeu-siau, bona tarda. Bona tarda, l'Andrea. Bona tarda, l'Andrea. Bona tarda, l'Andrea. Bona tarda, l'Andrea. Bona tarda, l'Andrea.