#726 - La Penya del Morro del 10/6/2015

Esfer. Dura de mi-dura. Aveus de la paròquia els reptes del papa francès. Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la paròquia et proposa un cop al mes. Medio dos luceros... Berserà sobre les inquietuds iniciatives renovadores del bisbe de Roma, de cara a l'Església i a la societat. Dimecres, a dos quarts d'avui de la tarda, i dissabtes, a dos quarts d'onze del matí, per el sintonia amiga de Ràdio d'Esvern, els del 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida! El Magasín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre, i, en segon audició, els dissabtes, a les onze en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Hola, bona tarda, com esteu? Hem vingut al programa de les tardes de Radio d'Esvernos. Però, jo sóc Jordi Domenes i és ara i fins a la set del vespre. El programa del Morro, avui, program a 1.651. Amb l'Andrea Bueno, el servei d'informatius. Bona feina i bona tarda. Avui, al programa, també amb la Cristina Vargas. Bona feina també, per tu. Què tal, bona tarda?Bona tarda i gràcies. Bona feina també a l'Ollén, que ens escoltes. L'Ollén, que estàs aquí a l'altra banda. Ollén, que, com sempre, feu un programa per tu. Ollén, que estàs aquí... Què passa? Què passa, que no... Avui no hi ha... No hi ha poder, avui? No hi ha oda. Oda. Oda, què tal? Avui no hi ha oda, però sí que hi ha col·laboradors, com sempre, cada dia m'agraeix amb la Clara Narion, de la revista Time Out, la Neus Garrufe de l'Espanya. La Rosa Arsola, el Berga Vapey. Avui no tinc l'educació canina. Sergi Arrada, des del que és el de joves. I un col·laborador sorpresa. A la segona hora que tindrem, o no, no ho sabem, perquè això és la penya del Morro, un programa amb molta penya. I, sobretot, sobretot... Què?Molt de Morro. El tèndim del pic, seria d'avui. El tenim aquí, amb la Cristina, el més comentat de Tuitals. Hi ha hagut una facció d'aquesta banda a l'àrea metropolitana de Barcelona. Hi heu, també, si vols, els Mossos d'Esquadran, ha tingut almenys 25 joves, entre els quals es troba el president responsable d'Unió de Cultures, una facció dels Latin Kings a Santa Coloma de Gramenet, que es va inscriure fa uns anys com a Asociació Cultural. En aquestes escolcolls, en un local de la carrera Mallorca de Barcelona, unes reunions s'ha trobat una important plantació de marihuana, a més d'altres tipus de drogues amb les diverses detencions d'aquesta afacció. Els Mossos consideren que queda desmantallada l'estructura de l'organització. Què diu la gent a Tuita sobre aquesta qüestió? Per exemple, Adrià Calvo, que no sé si encara col·labora als Matins a just la fusta. Ara fa temps que no. No, ara fa temps que no. Col·laborador de ràdio Estones Perdudes, i ens sembla que està d'operador de càmera a personat de televisió, diu operació dels Mossos contra els latin kings amb Mallorca 130, escorcoll del local i a l'espera que s'emportin els detinguts. A BTV Notícies, l'Adrià Galvo, que va passar pel programa, està a BTV Notícies, des d'aquí, un abraçada, Dria. El següent comentari abans de tot, hem de destacar que és que no n'hi havíem més, i per això l'hem hagut d'agafar, és el del Manuel Ángel, i diu, la tinguins d'Espanya, el millor latin king, és el latin mort, netegem el país d'Axusma, Sudacà. I el fish you wear beer... Diu, Eduardo de Plana, la tinguins són tendintòpica a la vegada. Diu, no em segur, que no és casualitat. Gràcies, Cristina. De res. Anem cap a les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Bueno... Oh, sí... Les notícies de Sant Just, amb l'Andrea Bueno Sí, per estar ben informat de tot el cap, passa per aquí, oh, yeah. Pararem de l'agrupació s'ordenista de Sant Just, que assispirà a final de mes a la plec s'ordenista de Llança. Bonica població del nord de Catalunya. A més, també parlarem de l'elèctric Sant Just, que pot ser equip de la segona divisió catalana aquest cap de setmana. Ojo, si guanyen el partit contra el Martínenc. I a veure si hi ha alguna cosa certa o no, amb allò que va comentar el regidor d'esports sortint, en Víctor Morillo, sobre l'onificació de dos clubs de futbol del nostre municipi. Però abans de tot això, hem de parlar de dissabte i de política local, perquè es constitueix la nova corporació municipal de Sant Just des d'Esbervi. Sí, amics, aquest dissabte 13 de juny sabrem qui és el nou alcalde de l'Ajuntament de Sant Just. Correcte. Això serà aquest dissabte, en un ple extraordinari, a la Teneu de Sant Just des d'Esbervi, a les 12 del migdia, si no m'equivoco. I sembla que, efectivament, sense que se vegi de precedent, no m'equivoco. De totes maneres, estem a dimecres, vull dir, falten tres dies, eh, perquè ja estem, ja que s'hi veia, de dies i jocs, i encara no sabem qui formarà govern. Els partits treballen a contra de la llotja aquests dies per saber qui serà el nou govern municipal. Atenció, perquè potser es pot portar una pista, ja sabeu que el programa està intentant... Bueno, estem investigant la setmana, la setmana, dia, dia... Ora, rera, ora, segon, rera, segon. Micromil·límetre de segon, micromil·límetre de segon. Per què? Per saber qui serà el nou alcaldat i qui aconseguirà prou bots. Josep Arpinyà del PSC, la llista més bodada que va aconseguir, si regidors aconseguirà els nou bots que es necessiten per fer majoria de les 17 cadires, que hi ha a l'Ajuntament per ser alcaldat de Sant Just. Aquí donarà suport a Sergi Seguí i als altres dos d'esquerra republicana. Movem Sant Just. Es mouen per Sant Just? Bé, són algunes de les preguntes que tenim sobre la taula. Però atenció, perquè deien que podem portar una mica de llum a tot plegat, i es van reunir per segon cop. Ojo, no per primer, no, no, per segon cop. Representants del PSC. Esquerra i movem Sant Just. Segons ha pogut saber la penya del Morro, hi havia ganchitos de picapica, ganchitos de tortilla... I unes olives passades, que encara no han caducat. Però, Andrea, a part del càtering entre aquestes transformacions, no sé si es va arribar... És el que interessa, realment. Algún tipus de conclusió. Doncs de moment no ha transcendit com es va desenvolupar la realitat ahir. Oh, la veritat! Tanta història i, al final, no ha transcendit. Sabies alguna cosa tu abans d'això? Com usaran les periodistes? La paraula no ha transcendit. No ha transcendit. Deixem-nos trucades després. Aquest matí no ha tingut molt de temps per fer moltes coses. Trucan? No, no, no, no, no, no hem vagat malament. Doncs dilluns es van reunir per primer cop. Representants de la llista guanyadora de les municipals. Tots tres a tres bandes, PSC, Esquerra i Movem Sant Just. Sempre s'havien reunit per separat de dos en dos, i ara dilluns es van reunir per primer cop les tres forces. Es enviaven guatges a través del grup que tenen junts. I amb tu, Kenes, de petó, t'estimo, saps, el Sergi? De la pàbrica. Sí, i el Sergi Seguí contestava amb una caqueta. Un clàssic. Total. Doncs la idea de la trobada era posar en comú qüestions vinculades al programa, el cartipàs i a la governança, aquests eren els tres séxos principals de la trobada, ahir a la nit va tenir lloc una nova reunió entre aquests tres partits per analitzar la reunió de dilluns, i els punts que s'havien tractat, tot i això, segons fonts implicades en les converses, la idea seria tornar a reeditar el govern a tres bandes... Què em dius, ara? Pare en la rotativa? Aquesta seria la idea. M'estàs dient que s'estan treballant perquè els tres partits, que fins ara estaven al govern, filmin un pacte i facin a Josep Perpinyà de nou alcalde de Sant Just? Bueno, per arribar, com a mínim, a un acord. No sabem a qui triarien i a qui votarien. Potser arriben a un acord tots tres i decideixen fer alcalde de Lluís Montfort o Justos Alba. No ho sabem. No ho sabem. No ho estan. Aquesta és la idea inicial. Segons ens han confirmat, és prioritari, sobretot, posar en valor els punts en comú dels seus programes i, sobretot, acostar posicions en els punts que més els allunyen. Les postures més allunyades és més important, fins i tot, que no en coincidi amb el seu programa, perquè hi ha molts punts que coincideixen. Tant en PSC, Esquerra, Com, Movem, Sant Just. En el pla de dissabte, les 17 persones escollides pels Sant Just Tengs i Sant Just Tengues ha passat dia 24 a prendre en posació del carreg de regidor regidora per al proper mandat i també es farà l'acció de l'alcalde o alcaldessa. Els 17 regidors electes juraran o prometran el càrrec i així quedarà constituït de la Corporació Municipal. I, tot seguit, es triarà l'alcalde. Cada formació manifestarà qui presenta de candidat o candidat a l'alcalde, ja es procedirà a fer la votació i, fet al recolta, el president de la Mesa d'edat, que és el regidor que més edat té del plenari, declararà la persona que ha estat finalment escollida. Aquí és nervi, cala, cala, cala, cala, que m'estimo nerviós. Molt emocionant. Doncs la Constitució Home és una caga. Fins aquell moment no se sap realment qui serà l'alcalde o alcaldessa. La Constitució del Govern Municipal, com d'ella, serà dissabte a les 12, a la sala municipal de la Taneu, en un pla extraordinari, que recordem-ho, és oberta a tothom. Que, de fet, també és novetat que ho facin a la Taneu de Sant Just, no? Perquè, normalment, ho havíem fet a la pròpia sala de plens, o a Can Ginasta. A la Vaguneta. Els dos últims mandats com? Jo parlo dels anys 80. Els anys 80, sí. A la Vaguneta, però, escolta, molt millor, no? A la sala de la Taneu, que no pas la vaguneta allà enxobats i a sota. En fi, com sempre, si voleu dir-nos coses que sàpigueu dels pactes, 9.3. 3.7.2.3.6.1. El telèfon que escolta els leaders polítics de Sant Just angoixats i preocupats pels pactes últimament. Podríem fer com un parlar per parlar, no? De polític? Sí. Fem-ho, no? Clar, com és la sintonia del parlar per parlar? Aquest any. Hola, polític de Sant Just. Que no saps amb qui pactar. No saps quines coses del teu programa s'ha dit. No saps què demanar. No saps. Comparteix amb nosaltres els teus dubtes. La penya del morro t'escoltarà. Pactar per pactar. 9.3.3.7.2.3.6.1. 9.3.3.7.2.3.6.6.1. Oh! Quina trompeta més fortal. Aquesta nit l'has passat amb ella perquè és un líder d'un partit polític de Sant Just i no saps a qui votar aquest dissabte. Fa dies que tens raó rau a l'estómac perquè estàs nerviós i si et voto ne tu. 9.3.3.7.2.3.6.1. El programa que escolta les inquietuds dels polítics de Sant Just. 9.3. És que us repetirem com treu un mil vegades la paraula. Clar, si n'hi ha algun idiota que és sort. 9.3.3.7.2.3.6.6.1. Oh! La penya del morro a robagimess.com. El programa que t'escoltarà. Això no convida a trucar. Perdona, jo no sé què. Jo tampoc. En fi, camion de qüestió, parlem ara de sardanes. Sardanes? Sí, amics, els indígenes Jons del Focor a Catalunya. Perquè la grupa xus sardanista de Sant Just resistirà a finals de mes a la plec sardanista de l'Ansar. Serà el proper 28 de juny i participaran les coples Ciutat i Girona Vísbal Jove i vagi a emportar poca broma, eh? Ja s'han obert les inscripcions para Sistirio, oi, Andrea? Sí, la plec sardanista de l'Ansar tindrà lloc a la pineda de la capella del Port. Des de Sant Just, la sortia es farà en autocar. I el preu de la plàsa, de l'autocart, per als socis de l'Agrupació, és de 14 euros i de 15. Perdona, i el preu de l'autocart, quin és? No, perquè si algú pot ser el cop de l'autocart sencer, ens ho podria facilitar, no? Molt per 14 euros, jo compro, eh? Sí, no em surt la marxa. Sí, ensocia de l'Agrupació, si no, en 15. Ah, fa socia que em surtia més a compte d'un euro més barat. Posa amb 4. La plec començarà a 2.4.11, ensocia de matí, a les 4 ensocio de tarda. Des del paradot se sortirà a 4 de 9 del matí. A més, l'organització de la plec té previst un dinar popular en la mateixa cinta, per un preu de 17 euros i mig per persona. Qui vulgui assistir a la plec sardanista de l'Ansar, ho ha de comunicar a la presidenta de l'Agrupació Sardanista de Sant Just. 3 acords abans del 21 de juny. El telèfon 933720489 de 8 a 10 del vespre. Per tant, teniu fins al dia 20 o de juny per fer les inscripcions, i recordem que no cal que estigueu socis de l'Agrupació Sardanista per participar-hi. Inclova alguna cosa, un dinar amb escarxofes o, jo què sé, peix de l'Ansar? Un dinar que em prepara des de la plec, que l'has de pagar per 17 euros i mig. Quan? 17 euros i mig. Però vorà un llac, un parc, un estanc... La pora. De fet, això són 14 euros del dinar. No, 17 euros del dinar. 17 i mig. I 15 de l'autocarp. No sé si tu et socis de l'Agrupació Sardanista. I al final, no. De totes maneres, que estem parlant d'uns 30 euros per pujar i baixar a llançar, a ballar sardanes, i després menjar una mica, no? Exacte. Molt bé. Segurament el Dani Martínez potser, no? Probablement. Doncs està molt bé que l'Agrupació Sardanista vagi a esportar camps... Cada any hi va. Cada any va amb una plec diferent. Ah, perquè llançar potser és un dels llocs més lluny, no? Home, sí. Llançar has d'allà dalt, he passat per la ceba, no? Cada ques i tal són els gols de roses... Sí, Andreu, no? Potser no ho sé. Sí, Andrea, jo t'ho dic jo, que sí. Sí, gràcies. Tocant. És molt maco que hi és una, eh? L'emportar, la costa brava. Aper, aper, costa brava, és tot allò. Doncs sí, home, tocant a França i tal, molt bonic. En fi, escolta, hem de canviar de qüestió. Hem de parlar de esports, concretament de futbol i de l'elèptica en just. Amb aquestes sintonies encara agafarem algun ullent, eh, de ràdio de la taxa i... És el president de l'elèptica en just cantant la sintonia per animar tota la gent que vagi aquest cap de setmana a donar suport a l'equip, que és Joan Contral-Martinell. I atenció, perquè l'elèptica en just pot ser equip de la segona divisió catalana. Poc a broma. Estem parlant d'un partit transcendent del paraquip, perquè l'amater té l'avantatge de 0-1 de l'Anada. Per tant, tot a favor, tot a favor, perquè aquest és la setmana. L'elèptica en just pugui a segona divisió catalana. Andrea, bueno, quin dia i a quina hora serà? Doncs serà dissabte, a un quart de sis de la tarda, al camp de futbol, per tant, juguen a casa, més tenen aquest avantatge del 0-1, tot i que el director esportiu del club Sant Justany, que el Carlos Tebrià ha explicat que no se'n refia, perquè s'imagina que el Martínenc també anirà per totes. I l'acte ha coincidit amb la tornada del partit contra el Martínenc, que pot suposar aquestes 100 a segona divisió catalana de l'amater. Per tant, la celebració de final de temporada de l'Atlètic pot convertir-se en una gran festa, si finalment l'amatera que va guanyant aquest partit. Per tant, serà, a un quart de sis de la tarda, el camp de futbol. És el final de temporada de l'Atlètic, però oficialment, el club tancarà a temporada a mitjans de juliol, perquè 6 equips estaran en actiu fins a les hores, i a l'11, al mes que ve, competiran a la donòstica. Per tant, estaran en actiu fins a les hores, sobretot als equips més petits. I si et sembla, també fem un recordatori d'una notícia que vam tractar la setmana passada, pel que feia la reunificació a l'Atlètic i al futbol club Sant Justa, la desaclarcions de Vinc i Morillo. Rumors d'unificació, també. No para això, hem de fer un programa també, perquè truquin presidents de clubs de futbol, que estan així, més o menys... separats? O no? No cal, no? No cal, no cal, no cal, no cal, no cal, no cal, perquè si no... És que crec que no volen parlar. És que la centraleta, si no, es col·lapsarà. Sí, Andrea, a veure, explica'ns una mica, perquè és veritat que Víctor Morillo, com dèiem fa uns moments, regidor sortint en funcions de esports, de Sant Just, va deixar anar com que no vol la cosa fa uns dies, que era possible que els dos equips hi hagi fotatge, històricament, des de fa 4 anys, i amb un poble de 16.000 habitants, dos equips de futbol. Recordar els clubs de futbol als Sant Just, i l'Àl·lètic, doncs podrien unificar-se. O no? Bé, com a mínim ell... Ell ja què diu? No, ell confirmava, Víctor Morillo, confirmava que estaven en converses... Estaven en converses, correcte, estaven en converses. Ja que deia que la seva relació havia millorat substancialment als darrers mesos, tampoc no apuntava que la reunificació fos ja, ni aquest temporada ni l'acabé, potser més endavant, però que estaven en converses, com a mínim, per encarrilar les negociacions. Jo ja he parlat, perdona, de justament això, amb el president de l'Àlètic Sant Just, no? El directe esportiu de l'Àlètic, que és el Carlos Cebrián, de fet, ni ha confirmat ni ha desmentit que el club, que l'Àlètic, ni el futbol club, treballen en la seva unificació, a Cebrián ha confirmat aquesta relació cordial entre els dos clubs, i la voluntat de l'Àlètic de col·laborar amb qualsevol entitat del poble, no només el futbol club, però no ha precisat si els dos clubs estan en converses per reunificar-se. Fiquem bloqueis, sí, sembla. Què vol dir, jo, que estem al vespre amb tota... Escolta'm-ho, i opinem-nos altres mateixos. He donat l'any que ha hagut una bona relació, hem intercanviat cams, horaris, etcètera, d'una a l'altre i de l'altre. Hi ha problemes, i la relació és molt mal, vull dir. Molt bona, eh? La seva feina, la nostra feina, que és la manera que creu més convenient, és nosaltres, sempre que sigui, per exemple, l'esport i els nanos més senyurs, que ens hem promocionat, no només amb els senyurs, sinó amb altes entitats que ens hem col·laborat. Això és... Que un xurro... No, no, no, m'ha entrat res. No, ja te la faig jo. Això és com una nòvia que vol tornar, saps? I dius, bé, estem bé ara, però hi ha més, no? Hi ha més clubs. I tenim bona relació amb ells, però també en tinc bona relació amb ells, però també amb altres noies. Però a mi també aquesta resposta em pot sonar a mi personalment, com a Andrea Persona. A veure... No et vull dir el que està passant. O... No et vull dir per no perjudicar possibles converses que estigui mentint, que potser no estan parlant de res, i només tenen bona relació i ja està. No ho sé. Ni ha desmentit ni ha confirmat, per tant, no s'ha mullat. Que sí, eh, que sí que estan... Però, clar, a vegades, per no entornar el procés... Són unes idealistes? Són unes romàntiques. No, però sí que és cert que no sé si ha conegut per tothom el poble, però que l'Atlètic de Sant Just, en menys a les categories imperiors, sí que a vegades van una mica escassos de jugadors. Llavors jo trobo aquí una possible via perquè puguin unificar-se el fet que s'ajuntin i puguin conformar equips amb suficients jugadors, com perquè en cap dels partits que es pugui disputar faltin jugadors, s'hagi de cancel·lar, o cosa d'així. Ja m'imagino la següent robada que mantindran els dos presidents del club, aquí, de la Can Ginestar, un aposta de sol, així. Hola, hola. Ha patut escoltar l'altre dia a la ràdio. Ah, sí? Això bé, eh? I què et va semblar? Bueno, no per estar malament. Ja, però... Però què? Però què, digues? No sé, però últimament... sento que em falta alguna cosa. Oh. Per cert, sí? T'has fixat en l'aposta de sol tan mal que tenia aquí. Que bonic. Alta bonic! Uuuuh! Sí! Pató, pató, pató, pató, pató, pató, pató, pató, pató, pató. Bé, bé, bé. Podrien, així. No ho sabem. No ho sabem què passarà. Podrien, així, o no? De totes maneres, si passa, us ho explicarem, aquí, a Radio Desvern, activant un dels micròfons que tenim, a sota d'una de les taules, de Can Ginestar, perquè no ens rescapis res senjurs, com sempre, vaja, res de nou. Si voleu saber més coses del que passa en el nostre bonic i petit municipi, ja sé el que podeu contactar amb radiodesvern.com, ara mateix. I, a partir de la set, els senjurs, notícies, edició, vespre. I fins aquí, les notícies de senjurs, de Andrea Buena. Oh, sí, yeah, in the world, oh, my god. Notícies de senjurs amb Andrea Buena, oh, sí. Per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oh, yeah. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí un moment, amb la Clara Narvion. Directament des de la revista Time Out, anem de festivals catalans de l'estiu, com els jardins de Pedra, Albert Arsona, de la Popa, Arpo, Alcruïlla, fins ara mateix. Hola, penyol, marrulló. Gràdiu, passem. Vullant de vi per tu. Gràdiu, passem. Vullant de vi per tu. Aveus de la paròquia els reptes del Papa Francesc. Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la paròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma que cara a l'església i a la societat. Dimecres, a dos quarts de vuit de la tarda, i dissabtes, a dos quarts d'onze del matí, per ressentir amiga de Ràdio d'Esvern, els 28.1 de l'FM. Gràcies a la vida. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. I tant, sí. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. 5 i 33 de la tarda continuem el programa. Com cada dimecres a aquesta hora connectem amb la redacció de la nostra revista d'oci de cultura de capçalera del programa, que no és altra que la revista Time Out, allà al departament de marketing, i a la Clara Nervión. Clara, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Clara. Què tal? Molt bé, aquí, gaudint d'aquesta calor fantàstica. Molt, molt, molt, que ens agrada molt sentir-nos sovats, enganxifosos durant tot el dia. Tu, què tal? Com estàs, Clara? Molt bé, que la setmana passada vaig fer campana, però pensiu que és perquè estava molt malalt de menjines. Sí, i com et trobes, ara? Molt millor, ja està, m'he curat, jo he vist. No sabia que havia fet campana, com no vaig venir tampoc. Ah, bueno, sí, me'l deixes sol. Estaven les dues malaltes. Estava de baix, no era de ràdio. Bueno, no, no, que problema, aquí ja sabeu que l'oprime és l'oprime. La salut. Correcte. En fi, hem de parlar de diferents qüestions, perquè ara ho comentàvem fa un moment, hi ha força a festivar els catalans aquest estiu, com cada any, però sembla que any, re, any, sigui com un no para, no? Fem-ho una mica de selecció, i comencem, si ho sembla, parlant del festival dels llardins de Pedralves, que és la primera vegada que ho fan, això, Clara, o no? No, no, l'any passat ja es va celebrar, van portar Rafael, li van portar l'Ana Belri, i van portar bastant d'escoles. De fet, és el tercer any. I això es va... El festival, comencem, perquè és el primer, perquè ja es va inaugurar dilluns passat, amb el concert dels Pet Shop Boys. Ah, home, mítics, eh, per altra banda, i a més a més, clar... I la veritat és que era vici, els concerts relativament dels llardins de Pedralves estan molt d'estan, són daus, tot i que les entrades per a alguns costava 350 euros. Uf! És que, clar, són uns jardins que, com ja sabeu, estan a la Diagonal, a la zona universitària, davant de Palau Raial, i són molt xulos, però, clar, també pagues el lloc. Pagues que està en res, aquí hem mateix a Barcelona, no? M'imagino que llogar... No, per allò, els pares... A mi era un cartell acceptat. Com per a els llocs de Bob Dylan. Bob Dylan, també. Sí, a mi era el 5 o el 6 de juliol, i a més tenia un cartell d'esquena més extents, com per exemple a Paul Weller, el Gorran Bregovic, a Espanda Ovalet i tots... Tot i que li diuen... És un festival, en aquest cas, els concerts són per separat i es paguen per separats. Hi ha un sol abonament. És una mica com aquell concert d'Aperalada, no? I tots aquells grans concerts de la Costa Vlava. Sí, sí, jo he vingut a la roda. Jo he recuperat una mica l'esperit de Capros, per exemple, a Esparalada, i el porten als jardins d'Aperalés a Barcelona, no? I, com ja ho dic, va començar a dir... Doncs el que passa és que aquí sí que us n'asseu de gastar. Sí, home, econòmic no és, eh? Perquè, com dius tu, les entrades són caretes. No sé si... Tinc l'oportunitat d'anar-hi per això, no? Jo no hi he anat, encara intentaré anar, però sí trobo a... un d'anar-hi. Clar, clar, home... Home, Bob Dylan, això deu ser increïble, no? Poder veure... No puc de finalitzar el Dylan, perquè sí que el Dylan festival és una de les festivals de l'estiu. Clar. A mi em faria... A mi em faria... Ah, sí, hosti, és veritat. És el segon any, i és una mica el relleu d'aquests parades, que no ens ha agradat a tu. És veritat, és veritat. Però, vaja, també, per exemple, Bregovitz, és un altre dels concerts que hi ha, que també... Home, m'incrida molt l'atenció. Si volem més informació, doncs, vaja, en jardins d'Aperalés, entrades econòmiques no són, però... Econòmiques, no amics. No, no és això. Més coses, tenim el sonar, ja, no?, el tenim aquí, ja. Tenim el sonar, que ja és casi, casi, arriba, que la setmana que ve, si se'n parla, ara és profunditat, però perquè els que... Tenim el cap, és aquest cap de la masa, no, al que ve. I tenen concert molt. On és, com per exemple, l'escríleg, la Rosa Morfis, i els ex-hot-shit, durant, durant... Estan deixant una mica d'estan veient la setmana que veient, que aniran a parlar amb profunditat. Perfecte, després també, més festivals catalans de l'estiu, com, per exemple, un clàssic, el pop-arp. D'acord. Aquest... Jo que m'hi tinc a espatxar Carinyo, és un clàssic entre els clàssics, de la Rosa Morfis, ja fa una pilar d'anys, que se celebra aquesta població, i, a més, és... llargament... A poquet de gent, bon ambient... I, a més, és solatiuament barat, perquè em sembla que ara mateix està comparant uns 40 euros als dos dies. I quins són els caps de cartell, del pop-arp, aquest any? Aquest és el pop-arp si tenim el joc de l'hivern, que en tenen fons. Sí. De topo, d'un Raymond... Sí. Ui, sembla que, com la partem, com estigués una mica sota l'aigua. Què torneu, ara? No és que t'hem perdut alguna cosa del telèfon, com si... Semblava que estiguessis sota l'aigua. Sí, és una cosa una mica així... És que t'està tancant la porta, perquè estic en la cuineta. M'imaginavem un d'espais, estic en la cuineta. Va, és la cuineta del... Van obrir la porta i s'ha sortit a tancar-la. Ah, amiga, bueno, en fi... Jo en Miquelo li ve aquí més, estarà el pop-arp. Jo en Miquelo li ve, Ferran Palau, t'has animit. Manes de topo, de New Raymond, i una producció que serà molt, molt xulo, jo crec, que és un del cantant d'Aquí les Nights, que és un grup bastant bonic. I s'ha sentit el cor brutal d'aquí. Ah, home bé, i tant. Doncs això, quines dades seran el pop-arp amb què cau aquest any? Aquest és el 26 i 27 de juny. 26 i 27 de juny, de cara al final de mes. I acabem ja amb una altra festival, també mític, el primer, segon cap de setmana de juliol, que costuma ser el fòrum, que és el festival Cruïlla. Doncs sí, aquest any el Cruïlla se celebra com les 12.12 de juliol, i el fòrum, i té un cartell que em sembla molt eclectic, que li pot agradar a tothom. Per exemple, tenim el Kendrick Lamar, que ja no em posa música. Estan posant a la Franz Ferdinand. Ah, m'agrada que fos un Franz Ferdinand, també. És que m'havia sonat, que també venia a Cruïlla, però no ho sabia ser. Bé, del Cruïlla, i de fet, ve amb un conserva tan riu. Perquè, en aquest cas, no et tocaran sols, sinó que els escoltes, els tocaran amb els parcs, que és d'una altra banda d'Àngeles, i fan una comproducció i tocaran junts. És un conserva bastant especial. Ah, molt bé, escolta, i quin grup vols que et posi? Volia que em podés dir el Kendrick Lamar, que és com el cap de cartell, que és un tio així que fa pop, i que... estava tentant. Sí, ui, et perdem una mica, eh? No sé, t'anem perdent, però vaja, totes formes Kendrick Lamar, que té exig, per exemple. Sí, com aquest, Matt City. A veure si podem m'acutar-ho. Hey, Joe, Joe, hey! Això, com diem, serà el festival del Cruïlla? En quin dia es cau, aquest any? Doncs aquest ancau amb 10,12 de juliol, al Foro. 10,12 de juliol, al Foro. Per cert, l'entrada, a quan està ara? Ara mateix, a 76 euros, a l'abonament. De fet, es divendren 16 dinoments. Mm-hm, als 3 dies, 76 euros. Correcte. 6,680, perquè això de les comissions, a vegades, balla una mica. Però, vaja, que en comparació amb altres festivals, com Sónaro, Primavera, això no treus molt. Sí, home, sí, està bé, perquè Sónaro, Primavera, perdona, se'n va als 80, 90, però per dia. Ai, perdona, sí, per dia. En canvi, aquí tens 80, 80, els 3. Molt bé, per cert, hem d'acabar ja, i avui ho farem parlant de la Fundació Tapies, que obra portes, justament, aquests dies. No, sí. La Fundació Tapies ha fet l'estat aniversari, perquè fa 25 anys. I ho celebren amb unes portes obertes, que són a la brada aquest cap de setmana, el 13 i el 14. Molt bé. Per tant, si voleu anar a veure el que fan a la Tapies, que és una exposició que és una col·lecció d'artistes, doncs es poden passar i hi ha activitats partits dels públics. Per tant, portes obertes, entre la gratuïta, no? Entenem? Sí, sí, sí, exacte. Per què et copes gratis. Perfecte. Doncs escolta, Clara, moltes gràcies, i per cert, deixeu-me recordar que, a partir de demà, i fins i omenge, també hi ha el tast a la rambla. Sí, home, això ho vaig a dir, que està organitzat... Això ho hem de dir, jo també. Això ho hem de dir, perquè està organitzat per alguns senjustents. Senjustents, sí. I ens agrada molt. Sí, senyor. Clara, que vagi molt bé, cuida't molt, i ens trobem dius que ve. La setmana que ve. Va, va, sí, bé, adéu. 5.43 de la tarda, fem una pausa de re, re! I ja parlem de l'Espanya Sergi amb la Neus Garrofer. Avui amb un títol molt sovigeridor, eh? Benvinguts a la vida. Ràdio T'esper, 98.1. Ràdio T'esper, 98.1. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Guilobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Guilobregat, el teu ordinador o dispositiu MOV. informatiucomercal.com Ràdio T'esper, 98.1. Ràdio T'esper, 98.1. 5.45 de la tarda, com cada dimecres, acabem aquesta primera hora del programa parlant i prenent consciència de nosaltres mateixos des de l'Espai Essenya de Sant Just. Aquests últims dies, amb la Neus Garrofet, que ja la tenim aquí a l'estui número de ràdio, Neus, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, vinc del programa. Ja sabeu que aquestes dimecres de juny, per acabar una mica la temporada, abans que no entri la programació especial d'estiu de la penya del Morro, el que farem serà parlar, fer una recollida, una mica de com ha anat, a l'Espai Essenya. La setmana passada parlàvem de la consciència, una cosa que aquí al programa ens ha agradat molt treballar i molt parlar-ne. Bàsicament ser conscients de les coses que realment fem i passen al nostre voltant. I avui, sobretot el títol Subjeridor, que comentàvem fa un moment, que hem vingut de la vida, Neus, parlarem una mica del que també hem tocat, d'aquesta temporada, en aquest espai que és de l'Embaràs. De fet, Essenya és un espai on ens agrada acompanyar la gent en els seus processos, des del respecte i la compresió. I per aquest motiu, vau considerar que un dels processos necessaris per acompanyar és l'Embaràs i la maternitat. De fet, tothom sap, ja ho hem parlat al programa, que és un període de grans canvis físics, emocionals, per una dona i també per la parella que l'acompanya. És un moment d'incerteses, dubtes i potser por, i tot així que sentir-se orientat en aquests moments, a una li fa sentir més tranquil·la, sobretot no sentir-se sola ni estranya. Aquest és el punt de partida d'aquestes classes que feu a Essenya d'acompanyament. Però, vaja, parlem una mica de l'Embaràs, en general, perquè, a més a més, qui millor que tu, que parlant-nos d'això, perquè no hi ha cada dia... Cada dia estic més gran, no? Una dona magnífica, preciosa... I més voluminosa, de moment, no? Oi, Dan, espectacular, perquè estàs esperant també la teva criatura d'aquí poc. Abans de res. D'aquí molt poquet. Tu com estàs, per això? Com ho portes? Bé, ja comença a pesar, això. La panxa, la calor, ja... La calor, diuen, eh? La calor, diuen, sí. I mira que jo soc molt fredolica. O sigui, que jo no soc de no banyar-me fins... No, fins ja ben ventrat l'estiu i... Entre l'allò, sí, sí, sí. I no, no, no, ja estic amb una calor terrible. Increïble, però què consellen, posar en remull, no? Aigua, molta aigua. Aigua, sí, jo vaig a la piscina. Ah, mira, escolta, fantàstics. Jo vaig a la piscina. En fi, parlem de l'Embaràs, i sobretot d'aquests malestats o canvis físics, acompanyats també, per dir-ho d'alguna forma, vaivents emocionals, no? I que, de fet, aquí és on poden venir els dubtes, poden venir les bajones, per dir-ho d'alguna forma, així, més col·locial. Com ho treballeu, això, vosaltres, d'ascència? Bueno, com tu has dit, no? Heu treballat aquest tema durant els últims programes, i, bueno, hem pensat que era interessant fer així com un recull. I, com també has dit, tu molt bé, l'Embaràs suposa un període de molts canvis físics i emocionals, perquè les hormones les tenim... Revolucionadíssimes. I, bueno, això és com fer... fas un recet a la teva vida, no? I en realitat, la teva vida canvia, o canviarà el cap de 9 mesos, no? O ja està canviant el moment de l'Embaràs, però després és com que es farà més real. Llavors, clar... Ostres, això a vegades proposiciona un... un vertigen, no, de canvi radical, que a vegades, sí, si tens algú que t'acompanya, et diu que el que et passa és normal, i que no passa res, si tens por... Allà és un alleugament, no? Perquè, a moltes vegades, tot ens passa, no? A la por, aquesta solitud i tal. Quan un està en base d'imagino... Ostres, a vegades tot es fa una muntanya, es fa una massa, i la gent que esteu embarassada, o les nostres mares, que ens han tingut i tal, també han passat per tot això. I per això també oferiu un servei, el servei de doble. Què és la doble? La doble és una persona que t'acompanya en el moment de l'Embaràs, i després en el pòspar, no? I t'acompanya és un suport emocional. Això d'acompanyar amb les teves pors, amb les teves inquietudes, amb els teus neguits... Llavors, clar, des d'essència, acompanyem tot aquest procés de l'Embaràs i el pòspar de diferents maneres, no? Tenim, diguem, el camí de consultes o serveis més individuals, com seria en el cas de la doble, que també fem sessions amb grup... Com la Carla Incafsteg, per exemple, que ha vingut a l'Embaràs una vegada, que també és psicòloga, i també fa aquestes sessions. I hi ha més sessions a nivell individual, com també hem sentit que us va venir la O, t'ha explicat el tema de l'arteteràpia, en aquests moments. I després hi ha un altre recurs, que és les activitats grupals, que és ajuntar a mares i a dones que estan gestant i que estaven a la mateixa situació, i llavors treballen les seves pors o inquietudes, de manera grupal, i, a més a més, fan una feina física. De fet, això és molt positiu, també, no? Perquè el fet que puguin compartir les coses negatives o les seves sensacions fa també que facin com una mena de teràpia amb grup. Sí, fas pinya, et sents acompanyat, clar. I tu, en aquest cas, com a embarassada i sent decència, suposo que has pogut estar a totes les pres, no? I és que teniu... I n'has participat d'elles. Quina trobes per tu, en el teu cas personal, de la pinya de cada persona, a quina sada de quan? Però, per tu, quina consideres que t'ha pogut anar millor? Bueno, a nivell grupal, crec que el grup fa molt. A l'hora d'acompanyar-te'l, compartir amb altres mares fa molt, no? I aquí és on tenim posar en el llogue o les activitats de mamifit que es fan tant, en el moment de l'embaràs, com posteriorment, amb els nadons. Llavors, aquí sí, clar, entre elles dos són activitats completament diferents, a nivell físic, però són completament diferents. Les dos tenen el grup. I el grup fa... Bueno, et fa sentir molt recolzat, no? I després, és que per mi no et sabria dir quina és millor. Són complementàries. Sí, són completament complementàries. Perquè també he tingut sessions amb la Caroline, i després amb la O, també, no? I, clar, totes treballen de manera diferent, sempre enfocalitzant-nos en una mateixa cosa, però treballen de manera diferent. Llavors, totes són molt complementàries. Per veïda a la doula o en el cas de la teràpia, doncs és algun molt més individual que se senta molt més amb tu. I, l'altre, això, més amb grup, però, clar, comparteixes també altres dones, que estan en la mateixa situació, que tenen les mateixes inquietudes, les mateixes postes... Jo, pel que veig, això és important, eh? El fet de estar amb altres dones embarassades, i també d'una segona, per exemple, consciència. Exacte. Les coses que et passen són normals. Aquest allaugement que deien veus és que dona, noia, no passa res, és normal, tranquil·la... A mi també m'ha passat, no? Clar, no és la única, no? Jo també ho vaig... i a més a mi em va anar bé això, ho vaig solucionar d'aquesta manera, em va ajudar tal... Clar, posar en comú, tot això és fantàstic. Sí, jo penso, a nivell personal, que has de saber posar filtres de totes maneres, no? Una cosa és trobar-te amb persones que estan gestant, amb dones que estan gestant, que estan embarassades, i una altra cosa és trobar-te, no, amb això, amb gent que t'expliqui les seves experiències. Ah, que sempre ve la TV. Tots està 8 hores i... Clar, aquí és de saber posar filtres perquè tu, com a persones, de saber si allò et va bé o no et va bé, no? Clar, aquí, per exemple, mira un exemple fantàstic que treguis aquest tema ara, sobre posar filtres, i què et conveni, i què no, perquè també després d'aquest embaràs, que feu, també, de cop d'acompanyament, també hem parlat del programa durant aquesta temporada del postpart. Sí, molt important. El postpart també és molt important, perquè el sistema operatiu, de la dona, per dir-ho d'alguna forma, clar, com dur-te'n fa un moment, fa comuna meda de res i total, i necessita una mica programar-se de nou, ja que, clar, la teva vida és que és una altra, canvia... És que ha canviat. M'ha fet un canvi, un giro de 180 graus, i no té res a veure amb el que era fins a les hores, no? I dic que anava bé que ara comenteix d'això, perquè, clar, quan una té la criatura, tothom li diu, ah, sí, això, a mi em va veure, no sé què. Ara ho aguanto, et dona consells, i també s'ha de posar una mica d'estop. Sí, jo em sembla que això em sembla recordar que la Caroline... I amb tu també, de fet. T'ho vaig preguntar si de fet comparties amb altres dones i ja acostumaves a escoltar totes les opinions o experiències que ja havien hagut. No m'agradaria escoltar alguna desagradable, perquè em pensaria que em podria passar a mi. Llavors, en aquest cas, seria una persona que hauria de posar filtres. Clar, una cosa és això, no? Aquesta situació i un altre és ja persones que han tingut el bé bé, no? Que ja han passat pel part, que ja potser no? És com que ho veuen tot d'una altra manera. Llavors, allà, sí, posar filtres. I aquí és on sembla que la Caroline us va comentar la importància, també, de la protecció del rol de la parella, no com a protegir, com a voltó, de protegir tots aquests missatges negatius entre cometes que afecten a la mare, no? I, bueno, perquè, si no, les mares estem allà com... tan sensibles que totes som com una esponja, no? Llavors, necessitem l'ajuda externa de que ens allunyin una mica... I és fàcil, també, quan estàs en aquest període, com dius tu, que qualsevol mínim canvi... Ostres, si és un gran drama, no? És possible que t'enfonis. Va bé saber-ho d'aquestes coses, realment. Perquè hi ha molta ignorància i jo, potser, molt desconeixència, també, no? Entre les pròpies dones, sobre qui us passa. Sí, jo penso, també, almenys en el meu cas, que les dones que som com molt actives, no? A donar-nos en que arriba un moment que hem de fluixar el ritme, perquè el nostre cos ja no dona més desig, no? A vegades és com... No? Et sents com molt depenent. I hi ha dones que actualment no ens agrada ser depenents, no? Llavors, a vegades, és allò, és tot com un conflicte. I si tu ho vas veient o vas anticipant i vas sabent que necessitaràs per tenir paciència, necessitaràs estar amb calma, necessitaràs sentir-te cuidada i depenent i no passa res, tot això et tranquil·litza. De fet, és tot plegat una mica, una preparació, no? Per després, és a dir, quan vingui el nen, vulguis o no aquest nen o nena serà depenent de nosaltres. I també canviarà totalment els nostres àvits de vida. Totalment. Suposo. No ho sé, encara bé. Tinc una mica de fet, he tingut una nena ara, i ja es veu que, bueno, temes canvis d'horaris per l'electància i tot. Evidentment, hi ha un canvi, ja es canvia la vida. I parlant amb això de la protecció de la parella, també, en aquest cas, l'home ha de protegir i seguir protegint la mare i, en aquest cas, el nen o nena, que ja ha estat. Suposo també que és molt important, i és una mena de preparació, com per després ja podria assumir d'una altra manera. Exacte, si jo em sembla que de tots aquests temes també els heu tocat amb la cara, oi? Quan deia això, clar, les dones són les que, en el cas de que donem el pit, són les que tenim els pits, i som les que podem amamantar, no? Llavors, clar, l'home no ho pot fer, això. Però no vol dir que l'home s'hagi de separar. Diu, oi, no, ja no faig res aquí. El meu, el paper de l'home, en aquest cas, o de la parella, és protegir aquesta situació, no? Perquè és que és igualment, jo crec, important que el fet de donar el pit. I tot i que no podeu Jordi amamantar, també podeu cudar el nen, eh? Perquè les dones aquests que diuen, jo no faig res, doncs me'n vaig, i les dones també, com deies, necessitem fer exercicis després del part, perquè, com m'has mou tota la panxa, es fa l'espai perquè pugui haver-hi una criatura dins, per tant, després, tot et de tornar al seu lloc. És important fer exercicis i coses perquè els abdominals i tots els òrgans es col·loquin de manera correcta. Per tant, en aquestes hores que la dona necessita temps per ella, l'home pot, eh? A més a més, en el postpart també hi ha aquí, a Escència, proposta de tallers de massatge per nadons, per exemple, no? Sí, en el tema del postpart hi ha, com deien, la importància de treballar al tema de físic i al mateix temps, la relació amb el nadó. Llavors, aquí també s'ofereixen, doncs, el lloc amb nadons i el mamifit, que em sembla que l'Anna també us va venir a explicar el tema de tipus presius, en el qual... Bé, hem parlat una mica de l'enveràs, del postpart, durant tots aquests programes a l'apanyada del Morro, i ja per acabar, també, l'altra tercera subcarpeta del tema de l'enveràs és aquest de gaudir amb família, no? Una mica, que és el colofo final, on totes aquestes activitats ja permeten disfrutar i gaudir amb família, però allà, a Escència, creieu que aquest gaudir no només ha de ser amb els nadons, no? Clar, no només que siguin el moment de l'enveràs i d'anar als nadons, sinó quan, una mica, són més grans, doncs també creiem que és important continuar amb aquest treball de gestió emocional, tant dels pares com dels nens, perquè hi hagi... Els vincles, per exemple, amb el tema de l'autostima, doncs que després siguin i es deminguin uns adults sants, per dur a alguna forma, no? I que sàpiga ingestionar més a les emocions, resoldre més els conflictes i que l'envien a casa sigui més agradable. Per això, proposeu, gaudir amb família. Sí.Què és això, gaudir amb família? Això són trobades d'això, de famílies. De nens amb les seves famílies, que es pot adequar amb festes infantils, amb despedides de les escoles, trobades amb grup, el que sigui, no? Però seguint amb la línia aquesta de consciència, que ja des de ben patits de les emocions, perquè els pares tinguin un espai on poden expressar els seus neguits i les seves angoixes, no? I que els nens també sàpiguen quines són les dificultats que tenen els pares, i que els nens i els pares estableixin una relació de confiança, perquè els dos puguin expressar lliurement el que els hi passa. Bé, tot això per poder establir com diem aquesta relació, integrar una història saludable i que els pares puguin expressar les seves emocions, inquiatuts i sentiments per poder escoltar també les dels seus fills. En fi, hem d'acabar l'espai avui de la ciència. Molt bé. Ens tornarem a trobar, ens faltaran un parell de programes, per acabar la temporada... Espero arribar. Sí, home, sí. Per quan ho desprevides, això? No, per Juliol, per Juliol, eh? Sí, però a finals de juny... Sí, però mai se sap això, eh? Clar, jo viure. En fi, neu, que, si no, segur que serà per un bon motiu. Que vagi molt bé i ens tornem a trobar, en principi, d'Inmicres, que vagi bé. Adéu, bona tarda, gràcies. Bona tarda. Tots connectem amb Catalunya Ràdio per escoltar les notícies de la sis. I després tornem a la segona hora de l'apèndia del Morro amb l'Albert Capopei, Educació Canina, i també connectant amb el Casal de Joves, amb el Sergi Arrada. Fins ara mateix el programa. Béu. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. Salut pública investiga un brot lleu d'horticaria al parc a Cuatiquilla Fantasia de Vilassada de l'Almerés, amb el brot afectat 138 persones, i l'Orijan podria estar en una pineda que va ser fumigada a Vilassada d'Almiquel Hárquez. Bona tarda. Els afectats són nens de quatre escoles de diversos municipis catalans i pateixen un brot lleu d'horticaria amb peus i cames. Tots s'han tractat amb bon resultat amb antiestamínics. No s'ha hagut d'ingressar cap menor. Tècnics del Departament de Salut i de l'Ajuntament de Vilassada d'Al, que investiga l'Orijan del Brot, han inspeccionat les instal·lacions al parc on s'han revisat els controls de tractament de l'aigua de les piscines i les dutxes. De moment es descarta que el focus sigui a l'aigua. En canvi, està tancada a la zona del públic. La pineda és aquí on es focalitza el possible origen del brot. Miquel Hárquez, Catalunya Radio Vilassada d'Al. Notícies breus, Quim Olivares. El BBBA planteja comiatat 2.000 treballadors i tancar 400 oficines per la integració de Catalunya Caixa, una xifra superior a la que s'havia dit d'entrada. Segons els sindicats, la direcció del BBBA, els ha dit que tots els treballadors a comiatat serien de Catalunya Caixa un 43% de la plantilla, però confien a canviar-ho en la negociació com ha explicat a Catalunya Radio i Jordi Campins, president del sindicat d'Estalvi de Catalunya majoritària a l'entitat. Que siguin moltes menys baixes i que una part important de les baixes que es produeixin a Catalunya Caixa siguin recol·locades al banc de Vilau. Això, tècnica, és més possible. I, a més a més, és el que... Ja hi ha un precedent que va ser el Casomint. Josep Antoni i Dorni Lleida, segura que l'acúpula d'unió haurà de fer un pas enrere si la militància no avala, diu menys a la seva posició a la consulta sobre el procés soberanista. Amb aquest advartiment, durant que converteix de fet el 14 jota en un ple vici sobre la direcció. Si guanya el nou en democràcia, una de saber reconèixer que la militància no suscriu la proposta que defensa una part important de la direcció, doncs el que hem de fer és dir-m'hi, reconeguem la derrota, i, per tant, aquí altres, em depèn del relleu. L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 15 anys a Presou, membre de la banda Latina Blots, per haver matat un jove excrit als Latin King, una banda rival. El crim va passar a la zona dosi famades a Cornallà de Llobregat, el 2012. Els magistrats consideren acreditat que el condemnat va participar en una abatussa multitudinària que hi va haver a les portes d'una de les discoteques de la zona entre les dues bandes. El jutge ha de quedar a llibertat vigilada per a 5 dels 6 menors, atinguts de més de 14 anys, presumptament implicats en l'agressió a un indigent al barri d'Orta de Barcelona, diu Menja. La fiscalia acusa als menors d'on delita contra la integritat moral i un altre de les jons que es castiguen en penes d'internament. 26 països africans han firmat un acord per establir una zona comuna de lliure comers que anirà des d'Egypte fins a Sud-Àfrica. Aquesta zona que ha d'estar operativa el 2017 facilitarà la liberalització del comerç i els serveis i rebaixarà un 85% als costos d'Unes. La Plataforma Prou Morts a la Nacional 240 tornarà a mobilitzar una vegada constituïts els nous concis d'històries. Consideren com els transportistes llei de tants que rebaixar el peatge de la P2 entre llei daimón blanc no en reduirà la perillositat d'aquest tram per la qualitat de camions, per la quantitat de camions que hi passen. En els últims 5 anys enmordeu persones a la comarca de les Garrigas, llei de Jose Maria Parelló. Bona tarda. L'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, ha exposat la voluntat de convocar la Plataforma a partir de la setmana vinent per plantejar un calendari d'actuacions reivindicatives. Sí, veiem que no he respost el ministeri, doncs sí, agafa un calendari de mobilitzacions, però pugui insistir. Serà Maria Parelló, Catalunya Ràbia i Lleida. La Fundació Joan Miró de Barcelona celebra avui el 40è i versari amb una jornada festiva de portes obertes. Aquesta festa comence't fa una hora de previst que s'allargui fins ben entrada la nit, persones que es calleu. Hola, bona tarda. Fins a la set la Miró acull una festa familiar amb jocs com aquest munt de còduls que els nens fan jublar o converteixen en escultures o en so. És un entreteniment sense pretensions que pot ajudar a desenvolupar la curiositat dels petits. Semblant a les activitats per nens que fa la Fundació Regularment, ben conegudes pels pares que aquesta tarda han pujat fins a Montjuïc. Abreia tallais diversos, diverses tècniques, no hi ha il·lustració, ni ha en pintura, ni ha, simplement, de copçar la sensibilitat, no? És l'art, simplement tu l'experimentes i vas creant un hàbit d'experimentar coses plegents. Avui hi ha accés gratuït a la col·lecció permanent i també a les exposicions Profetia i en construcció 1973-1975, en fotos de la construcció de l'edifici. A l'Auditori es projecta un documental sobre l'arquitecte cert. A més a més, hi haurà dansa, espectacles de carrer i un concert de sul, Òscar Callau, Catalunya Ràdio, a Salona. Esports, David Ovac... La Junta a Gestora del Barça anunciarà a partir de les 8 del vespre la data de les eleccions a la presidència blaurana. El capítol esportiu Dani Alves ha reconegut que la celebració pel triplet va ser decisiva l'hora de decidir-se renovar com a blaurana. Encara en futbol la FIFA ha anunciat que suspén el procés de candidatures de cara a collir el Mundial del 2026. A l'agenda del dia destaquem 3 partits. Amb Bàsquet, tercer partit de la sèrie de semifinals de l'ACB, Unicaja Barça amb transmissió de Catalunya Ràdio a partir de 3,49 del vespre. Els blauranes dominen la sèrie per 2 a 0. En futbol o via d'onàstic, a partir de 2,49 del vespre, és partit de tornada del play-off final pel títol honorífic del campionat de segona B, amb avantatge de 2-1 pels grans del partit de Nadà. I també vaig adonir les palmes a les 8, en aquest cas, és doble de Nadà de la primera eliminatòria de play-off de 100 a primera. I afegirem, encara també, que el ciclisme, el francès Nasser Buanyi, del cofidis, ha guanyat a l'esprint la quarta etapa del criterium d'Ofiné, l'Australia a Denis, del BMC, segues de l'Idar. Doncs sota l'actualitat del dia, el Catalunya vespre a partir de les 7. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla Andrea. Dissabte es constitueix la nova corporació municipal de Sant Just. Seran un ple extraordinari que tindrà lloc a les 12 del migdia a la sala municipal de la Taneu. En aquest ple, les 17 persones escollides pel Sant Just, en les eleccions del passat 24 de maig, tendrà en posació del carreg de regidor o regidora, per al proper mandat, i també es farà l'acció de l'alcalde o alcaldessa. Els partits treballen contra el rellotge aquests dies per formar govern dilluns. Es van reunir per primer cop representants de PSC Esquerra i movem Sant Just per posar en comú qüestions vinculades a 3 eixos, el programa amb el que t'hi passa i a la governança. Més coses, la Taneu comença a treballar en els actes del seu Sant Anari. L'any 2018, l'entitat Sant Just té en què farà 100 anys història, i la setmana passada va començar a moure la maquinaria per celebrar-ho. Fa pocs dies es va fer una reunió on els assistents es van dividir en comissions de treball. Properament es convocarà a una segona reunió a totes les persones que van assessir a la primera trobada. Qui vulgui sumar-s'hi i participar en els actes de la celebració del Sant Anari de la Taneu, el 2018, pot adreçar-se directament a l'entitat. El nou 3, 3, 7, 1, 31, 15. I acabem recordant-vos que Sant Just participarà diumenge de les jornades la Vinya i el vi de Collserola. Serà amb una passejada que es farà a dues barraques de Vinya de prop de Can Coscoll. La sortida serà a les 10 del matí des de Can Ginestats. Visitaran dues barraques de Vinya, com dèiem, a prop de Can Coscoll i també l'Armita i l'Antiga Casa Pairal. La de diumenge és una activitat gratuïta, però que el fa inscripció prèviament a l'Ajuntament de 9 a 2 fins i endres. I això serà amb una passada que es farà a dues barraques de Vinya, de prop de Can Coscoll. Fins i endres. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies Edició Véspera a les 7. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio Radidesvern.com. Fins i endres. I participa en el diàleg que veus de la parròquia que et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma, de cara a l'església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Radidesvern, els donant 8.1 de l'FM. Gràcies a la vida! Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als recons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu MOV. informatiucomercal.com. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Avui hem vingut a la segona hora de la penya del Morro. Gràcies. D'aquí d'uns moments parlarem amb el Sergi Arrada, des del casal de joves de Sant Just. A més a més també tindrem a l'espai d'educació canina, l'Albert Capapey, que avui ens parlarà del silenci amb els gossos. I també entrevistarem a la Núria Piques, que, atenció, perquè és atleta professional en curses de muntanya i guanyadora de l'Ultratrail World Tour del 2014. Amb motiu del documental, Núria Piques, una vida que t'encarà demà el segon cicle d'autivusuals de muntanya de les Seas. Però abans de tot això, hem d'anar cap al trending tòpic de la segona hora. Perquè Cristina, un dels temes més comentatges de Twitter, avui també ha sigut l'Audiència de Barcelona o Leo Messi. Perquè el jutge ha desestimat el recurs presentat pels advocats del jugador i manté imputat a l'Argentia del considerat que ha tingut responsabilitat en el frau. I avui la xarxa ha avollit sobre si més hi anirà o no. Ajudici. No creguis, no avollit tant, per això. Ha estat trending tòpic molt poc temps i, de fet, només l'Audiència de Barcelona. Tot això, com has comentat els magistrats, han desestimat el recurs pel qual es demanava la seva desimputació, en considerar que hi ha indicis suficients per creure que el Davantí del Barça es va beneficiar d'un entremat societari que li va permetre de frau de 4,1 milions d'euros en concepte DRP. Amb aquesta edició, tot i que el seu pare ja va sumir a materialitat, la irregularitat i d'haver també pagat 5 milions d'euros, tant el jugador com el seu pare es mantenen imputats per 3 delictes de frau fiscal com esos entre els anys 2007 i 2009. Per tant, doncs ara, si algun espai s'ho soliciten, haurem de presentar-se en aquest judici. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, José Pastrana diu... Sembla que, a més, se l'ha complicat recaptar ja a l'Audiència de Barcelona i, finalment, anirà a judici per frau. Un altre comentari, és el Daniel Fernández, diu... Sí, tu, l'Audiència de Barcelona manté com a imputat a Messi per frau de 4 milions a Isenda. I el Xero Rán, que diu més... més prou, o prou, o com és això, Cristina? Més prop, perdó. A més, a prop d'anar a judici per frau fiscal a Espanya. En fi, gràcies, Cris. Nosaltres anem cap a la secció d'educació canina amb l'Albert Capapell. Albert, què tal? Bona tarda. Hola, hola, hola. Hola, Albert, bona tarda. Com estem? Ja sabeu que... Escolta, fa unes setmanes que estàs en un estop, tu, a la secció. T'haurem de... Sí, estic aquí una miqueta vol, també, perquè la Rosa està una miqueta ocupada... És veritat. Per cert, la Rosa, a banda de l'educadora canina, també és a dir, que a les dades cècniques... I la podem veure... Canta, això ho sabem, no? La podem veure als dijous del mes de juliol, i em sembla que agos també, al Teatre Llentiol de Barcelona. Sí, la paixona que parlem amb ella... L'obra? La tinc parlant, no sé com es diu, al títol... El cerqui invisible, es diu. El cerqui invisible, és veritat, és veritat. Ja no explicarà la setmana que ve, o quan puguem parlar amb ella, li dediquem 5 minuts, perquè ja cal tenir-me un dels teatres de la capital, aquí al costat, com a mínim, a veure una mica què és el que fa. I la anirem a veure, eh, la anirem a veure. Però ja en parlarem de tot això. Ara, però, com comentava, en fa un moment, hem de parlar del silenci dels gossos. Sí. A veure, Albert. Com? Del silenci entès com una eina de l'educació canina. Del silenci com a educació, eh, pels nostres gossos. A veure, des de quin punt de vista? Silenci d'ells, silenci nostre... Sí, silenci per part nostra, majoritàriament. M'agradaria pensar que ells, com a espècie, són un animal que, pràcticament, tot el dia escanci silenci. Partint d'aquí, per això escriu la tensió per començar que, quan en tenim un animal amb nosaltres, que aborda més de l'habitual, de seguida es crida la tensió, perquè és una cosa habitual. Normalment aquests lladrugres, Albert, els tenim sempre associats a un neguit del gos, no? I alguna cosa que passa al seu voltant que no agrada i no convé. Per tant, el gos, en principi, en principi, hauria de ser un animal silenciós, i que només trenc aquest silenci per manifestar que les coses... Doncs hi ha alguna cosa que el neguités, hi ha alguna cosa que preocupa. Per tant, quan en principi un gos està abordant, és perquè no se sent del tot còmode. Podrien dir això a una senyal? Molt bé, molt ben reunat. Moltes vegades, amb cients o propietaris que he de visitar, el que dic és que, quan el gos ha abordat, ja quan hem vist que el gos està abordant, segurament, 50 vegades abans aprovat d'altre alternatiu, o sigui, aprovat, 50 maneres diferents fins i tot, però no hem estat suficientment atents o no hem pogut comprendre, vam veure què era el que està demanant o què era el que volia, i acabant, doncs, entrant d'intro de la nostra línia, que és utilitzar la veu. Ens la present funciona, però ell també no deixa de ser un recor. I saben que quan utilitzen la seva veu, ens crida molt l'atenció dels humans. Llavors és una manera molt comuna de demanar atenció. I com és aquest silenci que podem utilitzar per educar el nostre gos? Quan l'hem d'utilitzar? Mira, d'entrada, jo proposo que casa respectem molt el silenci que l'animal ens proposi. Normalment els animals de casa intenten estar tranquils, estar relaxats. Si borden, és perquè una cosa, normalment, que parlo de molt gènere, és que alguna cosa de l'exterior està perturbant aquesta tranquil·litat. I precisament el que fan és utilitzar... És una miqueta contradictòria, en aquest cas, però té el seu sentit. Utilitzen la seva veu per allunyar allò que els està perturbant la tranquil·litat. És una miqueta, com una... Una miqueta humà, d'aquesta manera de veure-ho, no? De dir, si vull estar en silenci per què he de parlar? Però la finalitat és tornar a ser en silenci amb el que se senten tant a gust, que els hi mereix la pena, potser 20 o 10 segons d'estar mordant alguna cosa que està passant per davant de casa, que a ell els està molt estant, i en aquell moment que allò marxa, a la parella de preocupació, i llavors tornem a recuperar aquell silenci. Per tant, primera recomanació de la tarda és que, si un gore està en silenci, eh... Potser... No em trobo que, de alguna manera, o no... No, persisten silenci... No, persisten silenci... Respectar una mica l'ambient que hi ha d'aquell moment, no? Si l'animal està descansant, ha estat un mati, que no estigui dormint, són animals que gaudeixen molt de la contemplació de l'entorn, no? Ara es posen a mirar una cosa i s'acaben a dormir per cansanci, no? Però gaudeixen molt de ser tranquils i de ser en silenci. Doncs, d'entrada, respectar aquests moments que més o menys tenim d'identificar a tots els nostres animals, que és un moment de pau per ell, després d'anir al passet, o en algun moment del dia, sempre buscant aquesta pau, aquesta tranquil·litat. No és un moment perquè nosaltres els demanem alguna cosa, o l'agirint, l'hi menjar, per exemple, el sortir. Hi ha altres moments més idònics per fer aquestes històries. També ens ho diuen, i també ho demanen. Entres en aquesta dinàmica, que per peixos de la base de que el silenci, de part nostre, per part d'alumar, ja implica respecte. Si nosaltres estem en silenci, implica que estem respectant, i segurament estem observant allò que tenim al davant. I de vegades és molt millor, no dir res, que d'alguna cosa, no? Completament. Si ens posem des de l'altra part, a vegades, quan estem parlant amb algú o enviem una reacció, com que l'ésser humà, a vegades també les persones sempre volem... Ai, ai, saps? Com cridar l'atenció... Mira, tindrem una dada que va aconseguir la Roger, perquè tot això per fer, que deu comentar, d'un taller que ens va acudir fer aquí amb la Roger i el Jordi Herrera, que també és un educador tení, i van partir de la base d'aquest silenci educatiu, per dir-ho d'alguna manera, no? I van trobar, com per exemple la Roger investigant, i buscant alguns estudis i algunes de les curioses, que la part en rendidiu humans, en una comunicació, si la resposta a la meva frase inicial, d'alguna manera, triga més de tot respondre, el nostre obrenisme comença a expressar-se. Què vol dir això? Que la sang comença a arreglar una sèrie de sustàncies, una sèrie d'hormones, que fan que canvia el nostre humor. D'entrada, som un animal que evolutivament ens hem preparat per rebre una resposta en menys de quatre segons. Si no passa així, comencem a enfadar-nos. I, a més, també, clar, això suposo que és el subconscient, l'inconscient, això ja és una mica més de teràpia, no? Però que l'ésser humà és un animal social, i el fet que tu diguis alguna cosa a algú i no et diguis res, està tocant una mica aquest inconscient d'aquest nen, que ningú li fa cas, ningú l'escolta, ningú em diu res, em sento sol, en fi, tot de nya, nya, nya, no? Vull una mica... Això vol dir molt ràpidament, com, per exemple, quan veiem el parc o el carrer de la ciutat, que li demanem alguna cosa o algun propietari li demana una cosa al gos, al gos estan sumant una bojeta o està mirant un goset de paca per l'altre banda, i, si probablement, en aquests quatre iniciats segons, el gos no ha rebut resposta per parlar al gos, l'humà li exigirà, en una manera o una altra, però li demanarà una precòpia, una violència i li demanarà que faci allò, perquè sembla que ens senta malament que per part de l'altre interlocutor que en aquest carrer és un gos, no rebrà una resposta immediata, pràcticament. És una mica inevitable, és una cosa que portem dintre molts anys. Avui estem parlant del silenci amb els gossos, com a eina d'educació, que, Nina, intentem aplicar-lo en casos concrets, no sé si t'has trobat alguna vegada algun cas amb algunes persones, algun gos que hagi dit, mireu, jo crec que aquí, en aquests casos, hauríeu d'aplicar el silenci, quan ni com? Mira, una situació que se'ns va plantejar, només començar aquest taller, que eren amb 10 persones, amb els 10 correspondents gossos, que es van reunir al camp, i al cap de potser ni lloreta, d'una parentita preventació de tot el que fava, i una miqueta entre els que venien de gossos i persones, van passar una sèrie de situacions molt cotidianes d'entre gossos, que passen als parcs de la nostra ciutat, que gossos que juguen, gossos que burden amb altra gos, gossos que fan, en general, alguna cosa, i un cap a acabar, d'aquesta ronda de presentacions, van deixar anar la pregunta de qui, de nosaltres, dels que fàbama allà, ens haguéssim estat en silenci, en una situació igual, però sense estar en un taller del silenci, sense estar condicionat aquell taller. I tothom va comentar, o hagués parlat ja fa una zona, hagués parlat d'aquesta situació, jo hagués criat el meu gos, jo li hagués demanat que potser s'explicés aquí segur, tranquil, perquè no semblava que estava una miqueta esaltavalant a tothom, perquè voldava, o per moltes coses, tenim necessitat imperiós de dir-li al nostre gos el que ha de fer. A passat d'aquests temps, quan jo vaig a aquesta pregunta, la situació era que els gossos ja s'han presentat dels que eren més joves, i ara s'havien reconegut entre ells, que havien buscat d'una mena de joc, i la situació, aparentment, queòtica, dels primers minuts, va transformant una situació bastant tranquil·la molt. A principi, òbviament, cada gos tenia una miqueta inquietud per saber qui era l'altra persona i a qui l'entorn estava, però, a passat d'aquests 30, 40 minuts, sense dir-li pràcticament res, els animals van trobar la manera de buscar-la. Una seura a prop del suproquietari, hi havia alguns que no, perquè volien jugar, però tothom, deixant de dir moltes coses, va veure una capacitat recogutiva del seu gos, que mai ho hagués dit, perquè tothom hagués intervingut de manera humana, per dir-li al nostre gos que està corrent i està jugant amb una altra, el cridarien per dir-li que vingués aquí, perquè està posant nerviós a l'altre gos o perquè està agordant, i al final, quan ens mantenim en aquest silenci, que hi ha creences, per exemple, els xerocis, els indis o els indis americans, no només els xerocis, sinó gran part dels indis americans, tenien la creença perquè només es podia educar en silenci, si que el silenci ja en si formava part de l'educació, que era la millor manera d'educar en les seves generacions que venien. I és perquè, precisament, digue'm... Albert, que, de fet, el fet de també tenir silenci amb el gos li dona més llibertat per poder actuar i respectivament actuar, aprendre si s'equivoca, no s'equivoca i educar-lo, en definitiva. Clar, aprendre, o sigui, aprendre, realment, quines són les seves unitacions que té ell, com a individu, que li posen al seu propietari, que tenen quartada certs comportaments, perquè no en són laire còmodes, però en una situació en què nosaltres ens mantenim en un segon pla, guardem un segon, i deixem i observem a l'animal com fa la seva. I, realment, moltes vegades, de fet, aquests cases van sorprendre tots, perquè, clar, 10 persones que amb 10 gossos que comencen a tornar, comencen a ajudar-hi a presentar-se, i sense dir res, aquests 10 gossos en una estona arriben a una pau, a una normalitat d'aquella situació, per als seus propis mitjans, que, en principi, era jo de dir, i qui anava a dir aquests propietaris, que els seus gossos tindrien la capacitat suficient per aclarir una situació, aparentment, caòtica? Bé, per tant, avui, Albert, el que ens ha quedat clar és aquest concepte de respecte, també, no?, que els gossos, la seva porició i l'actitud natural, és el silenci que, quan borden, com diu el començament, és perquè hi ha alguna cosa que no acaben d'estar del tot còmodes i respectar, sobretot, aquest silenci, i no imposar les nostres actituds als altres, que, al cap de la fi, també és una mica com una filosofia de vida, no?, per una vida sana, no només hi ha els gossos, sinó amb nosaltres mateixos. És que una de les coses que, en veritat, la part, diguéssim, més no negativa, però sí la més complicada, de la manera que tenim la Rossell, jo, i moltes altres persones, d'entendre l'educació que anima, és que no és només un sistema d'aplicació, no és un sistema educatiu d'estudi aplicat amb unes normes estàndards, i que és una cosa que potser més enllà, i que té, com a base, si tu no ho creus, si tu no ho vius així, i les fa no gaire dies, vaig veure una petita entrevista que li feien, l'expresident, un uruguallà, el Posa Músplica, i li preguntaven, no, ja jo, que era estudiant, i preguntaven qui era el secret de què toma, per estar tan enmigat al voltant del món, no?, i es va dir, precisament, que era, segurament, el creure en allò que viu, o sigui, viure com el que viu, no?, i una miqueta amb aquesta filosofia de vida o l'educació que anina, fa el mateix, i jo no puc intentar ser d'una manera, durant un temps que jo estic en persona, o que estic en gossos, i després de d'una altra manera, són coses que en l'interioritat, com a individu, que està amb la normativa de seguir al silenci, per exemple, d'algú que respecte, no només pel tema dels gossos, sinó quan explica amb els amics, quan explica amb la família, i després em fa gran aquí perquè hi ha persones que em diuen, però és que és molt conservador, o sigui, no són tan conservadors. Potser sí, són més conservadors del que entenem, per mi, ja, no?, però precisament perquè guardo més silenci, el silenci em permet conservar més totes. Però, de fet, nosaltres, amb aquest silenci, ho podem interioritzar molt fàcilment, perquè, de fet, amb els gossos, no cal comunicar-nos amb paraules, perquè probablement no ens entenen. Amb un simpleger és una mica, ho hem comentat aquí moltes vegades, i ja ens podem arribar a entendre amb el gos. Per tant, aquest silenci és molt més relativament fàcil. Utilitzar-lo de cara als gossos, nosaltres, aplicar-lo, que no potser passa com comentaves ara, amb amics i altres coses. Per tant, jo crec que... Sí, perquè, a més, ells ens tenen tan estudiats que saben perfectament el que ells volen dir, no cal que ens ho facin. Amb una persona, hauríem de fer un exercici afegit, no?, de dir, com li vull dir jo a aquesta persona que tinc al davant, sense dir-ho amb paraules que vull sortir del carrer? Ells ens tenen tan estudiats i pràcticament, mentre ho pensem, ells ja ho estan veient. Doncs Albert, moltíssimes... Ja els estan focant cap allà. Gràcies per haver estat una setmana més amb nosaltres. Ho deixem aquí avui, i dimecres que bé, a veure si la Rosé, l'artista, està allà a punt per parlar de la seva secció d'educació canina. Albert, que vagi molt bé. Moltes gràcies, eh? Moltes gràcies a vosaltres. Fem una pausa, i d'aquí us parlem amb la Núria Piques, que demà es projecta el seu documental a la Teneu de Sant Jordi. Fins ara. Aveus de la paròquia els reptes del Papa Francesc? Gràcies a la vida. Escolta i participa en el diàleg que veus de la paròquia et proposa un cop al mes. Barsarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma, de cara a l'Església i a la Societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per ressentir amiga de Ràdio d'Esvern, els donant 8.0 de l'FM. Gràcies a la vida. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... Divolgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. I més. Ràdio d'Esvern, durant la vuit.1 i la vuit. Ràdio d'Esvern, durant la vuit.1 I la vuit. La penya vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Que a mi cap a dos quarts de set de la tarda continuem en directe el programa i, com comentàvem, fau un moment l'audiovisual, Núria Piques, una vida tancarà de mà el segon cicle d'audiovisuals de muntanya de la Seas, les accions curcionistes de la Taneu de Sant Just. Aquí, a més a més, conduirà aquesta darrera sessió, després de veure l'audiovisual que repassa la seva trajectòria. Aquí és Núria Piques, és un atleta professional en curses de muntanya i guanyadora de l'Ultratrail World Tour del 2014. Demà farà un repàs a la seva trajectòria des dels inicis de l'escalada i els rides passant per les curses de muntanya i la seva experiència alpinística. Un dia abans volem parlar amb ella per saber com està, per fer-ho al seu pròxim repte, i de què va aquest documental. Núria Piques, bona tarda. Hola, bona tarda. Abans de res... Hola. Abans de res, deixem agrair-te que vas bastant amb el cotxe i has parat per atendre'ns, moltíssimes gràcies. Bé, comencem. Núria Piques, una vida, és un documental, una pc audiovisual que has fet, o que vaja que t'han realitzat. Com va sortir aquest projecte? El projecte és fet audiovisual. És perquè fa 4-5 anys que estic corrent coses de muntanya i tinc experiències d'explicar. La gent també em demanava que els ensenyés les fotos, que els expliqués una mica el meu repàs, la meva trajectòria... I va començar amb un pas que vaig fer a la meva família, i al final ha acabat d'anar... Això, no?, a festivals de cine o en aquest cas, doncs... A les vostres... Això que feu? Sí, home, aquest segon cicle audiovisual de muntanya de la C. Això que fem aquí, això que fem aquí, a Sant Jordi. No em sortia la paraula. Escolti, perdona, és que tu has recorregut molta cosa, i, a més, amb aquest documental a sota el braç, com l'excusa d'explicar una mica la teva vida, perquè, per a Google, no en té ni idea de tot això, de l'alpinisme, de l'ultradrailwall, tu, etcètera, que és un servidor. Com podries definir aquest dediques i què és el que fas? Bueno, jo soc corredora de curses de muntanya, de llarg de distància. No són carreres que van més enllà de la distància, però són curses de 80 quilòmetres, de 100, 120, i, fins i tot, 168, que són les 100 milles americanes. I, bueno, he corregut per tot el món, i, clar, tu, d'explicar-ho en el meu audiovisual, i, fins i tot, doncs, d'on vinc, d'on provinc, d'una família muntanyera, soc filla de Manresa, vaig començar a anar a la muntanya... De fet, en Montserrat, els vostres demanen cine a escalar, doncs, a córrer una mica, i, a partir d'aquí, ens faig un retrat del que és totalment... Fins i tot arribar a avallar el campionat del món d'Ultratrail l'any 2012 i ara repetir-nos amb l'Ultratrail World Tour, doncs, el 2014. I pelareu una miqueta de l'experiència del Nepal, tampoc tenim moltes fotos, perquè, bueno, arreu del terratrèmol, no vam poder atacar la muntanya, com prevèiem, però l'experiència l'ho explicaré. Ara parlarem d'aquesta basant, també, amb el tema del Nepal. Ens preparen un projecte solidari que acabeu de lligar les últimes setmanes, però m'agradaria incidir sobre el fet que és la bicampiona, dues vegades, com comentes, d'aquest Ultratrail World Tour, el 2012 i el 2014. Per tant, són títols mundials que tens a la teva butxaca. No sé si, Núria, ens pots explicar una mica com van ser aquestes curses i on van ser, quants quilòmetres eren, en fi, com van anar per arribar fins a ser la número 1 del món. Bé, el 2012 vaig córrer curses com transvolcània, quima, l'enlamàtica que vaig del vent i templies. Amb aquestes quatre proves ens vaig guanyar la primera copa del món, i aquest 2014 van ser curses diferents, ara transgran Canària, les ides Canàries, vaig anar al Japó, vaig córrer a Austràlia, al Ultratrail del Montblanc, que és la mare de totes no, i va ser quan vaig guanyar el nou segon títol mundial. Totes elles, com et dic, són curses de llarga distància, d'entre uns 80 quilòmetres i 168 curses que regreixen, doncs està preparat tant a nivell físic com mental, i aquí sí que a la meva xerrada us explicaré aquests trucos, com em preparo, quin és el meu entrenament diari, com el tipus de menjar, com gestionar una carrera tan llarga, que se'l donarà més de 24 hores, i farem un bon repàs de tot això. Precisament, ara que parlaves de l'entrenament, era on volia preguntar-te jo, Núria, i és que si no tinc valentés crec que tens un entrenador personal, per dir-ho d'alguna manera, en Pau Bertoló, i no sé si ens podries explicar una miqueta en què consisteix a les activitats que et fa realitzar, o com ho feu, quants dies acabeu d'entrenar la setmana, una mica la teva dinàmica? No, la dinàmica és... El dia de dir-ho, no deixa d'entrenar molta perseverància, com deia el Marc Guàrdiola, i amb moltes ganes d'entrenar-ho gairebé el set dies de la setmana, perquè sí que és cert que si una del descans, després de mi aquest dia, és el dia més important, és el dia que similes tota la carrera de treball. I, bueno, tinc aquest entrenador, que més que res em fa una mica... em donen molts consells, perquè sí que està al meu costat, jo hi ha entre una mica pel meu compte, per les meves sensacions, i és clar que d'això, el tema, una mica el que és la disciplina de carretera, amb les curses de muntanya, les curses de peu, i per consolar una mica les articulacions, no, que hi ha una mica d'esport a més sempre a l'edat i a nivell mental, que, ara, posant des que he tornat del mapa, els sessions de peces, el gigant, muscularment, ha arribat una mica de fluixeta, per tant, ara estem crement l'entrenament indoor, que també va molt bé, i, bueno, el circuit és l'operar, entrenar, entrenar i entrenar. Quants quilòmetres fas, cada dia, aproximadament? Bueno, avui hem fet tot, hem fet poquets, perquè avui hem fet 18, però han sigut tots per alta muntanya. Llavors, els dos milis que sortís, estan importants. Hem sortit de Berga i hem arribat als Rassos de Paguera, la qual cosa, doncs, potser abans, és poc, perquè fa molta pujada, entre cometes surt un quilometratge de no més de 20 quilòmetres, però les hores hi són, hem estat 3 hores corrents, hi vaig fer també 3 hores més d'entrenament, al dissabte vaig fer una cursa de 50 quilòmetres, gràcies a 3 hores i mitja, i, bueno, hi he anat sumant cada dia. I quan fas aquestes curses, com comentaves, de les ultratrelles de 80, 120 quilòmetres, tantes hores i tantes hores corrents, et passa alguna cosa pel cap, quan ja són les últimes hores de cursa? Vull dir, per exemple, el documental del Kilian, del Jornet, ell explicava que a vegades la menys l'inava, i s'imaginava que, per exemple, li perseguien els nazis i que estava a la Segona Guerra Mundial, i que ella havia de marxar, i es muntava com una mica de pel·lícules, que a la seva ment... A tu també et passen els mateixos, no sé, que et segueixen zombies, per exemple, o alguna cosa? Sí. Bueno, jo, una regua... És una distància que em queda al davant, doncs... Serà molt decisiu, la gestionària. Jo gestiono la carrera dividint-lo a trossos, anar pas a pas, d'aquí, allà, allà, a més, allà... El que sí que va al meu veigí, no, el que pregui així, com una mena de joc mental, és que, bueno, que m'han donat una carta molt important abans de sortir, que li he de portar sí, com sí, fins al final, perquè d'aquella carta potser et tenen el futur del meu país, no? Que bo, una mica com, perdona, el mita de marató, no? Que anava així, no? Exacte, l'entrenament també el fa, no? Com si tinguessis una càpia i ho hagués de portar, com... Sí, com el mita de marató. I són jocs mentals, que tot el fa sent teus, i, bueno, històries que sempre ho dic, no?, que el múscle més important al final acaba sent el cervell, i és molt important que te'l tinguin fres, que en ganes distret, i que no el visiem amb mal pensaments, perquè l'únic que farà serà que anem endarrere. Sí, ara comentàvem el nom de Kilian Jornet, segurament, als últims anys de la figura masculina de referència. Tu el coneixes, teniu la relació, perquè tu ets una mica... la Kilian Jornet femenina, no? Sí, moltes vegades ho diuen. I el Kilian el conec, el Kilian és una mica irrepetible. El Kilian tenim unes ordens que sigui una meta català, perquè jo penso que és com el Leo Messi, una de les coses de muntanya i del món en general, i d'un cas possible, i això és una gran persona, i, bueno, també és molt interessant. No t'has d'agafar el que fa el peu de la lletra, perquè el que fa és excepcional, i només ell ho pot fer, però veure'l, admirar-lo, gaudir-lo, i tenir aquest orgull, que és el nostre fill. Núria, tu no et quedes lluny, perquè en categoria femenina, tu també ets una mica la Leo Messi. Bueno, sí, però no, no és que va, no. El Leo Messi és l'únic, el Kilian és l'únic, sí. Nosaltres fem el que podem, ens en tenen molt pedofrenes, i és que la gelètica, les ganes, la perseverància, és una companya i pot ser un resultat, però... d'aquí comprar-me amb aquest dret, doncs... No el que facis tu ja ho fem nosaltres, ja ho fem nosaltres. Escolta, Núria, acabem parlant d'aquests projectes que tens al Nepal, perquè dius que, justament, et van agafar allà, no? Em sembla el Nepal d'un altre atrèmol? Sí, sí, exacte. Estàvem intentant el cim del Mercado, que és la cinquena d'alta del planeta, juntament amb una altra opnista, de Palau, faran la torre, i, bueno, quan estàvem al camp, m'ha avançat a 5.800 metres, d'uns 12 del migdia del dia 25, i aquest cisme ha de ser com a 8, que ens va fer on posar a fi, amb uns veus segons a tot el somni que teníem, que era de soler el cim del Mercado. Com estàs? Com vas viure aquesta experiència, vaja, única, no? Doncs no ens esperàvem, la veritat, estàvem dins de la tenda preparant el material, perquè vam demà començar a anar a sortir, i al moment va succejar la terra, va succejar el nostre somni, i si vam sortir a les tendes, ens vam preguntar què era i estava passant, perquè ell no era el simple allà, no? Jo eren molts allaus que, a causa de la terra crema, les vam començar a esprendre a la muntanya, i vam tenir la sort que no ens van arribar les tendes, i que ho podem explicar. I bé, l'endemà va tornar a veure una rèplica important, provint de l'Índia, i aquí a la feina, també, quan ens van donar la repercussió que havia tingut, perquè, en principi, ens pensàvem que no teníem necessitats molt clares, però quan vam saber que hi havia tants morts, 7.000 morts, milers de ferits, vam tenir clar que aquest any no tocava, que tocava per respecte al país, i per respecte a les nostres famílies, abandona l'experició. Vau patir en algun moment per la vostra integritat, o a les allaus? M'agrada el moment d'atenció, que m'imagino d'hauria de ser. Estaven lluny. Sí, en el primer instant passa tan ràpid que, bueno, quan veus això, saps les allars, perquè el tremolons, sí, va passar molt ràpid, però les allars que van haver-hi després, les n'am, resseguint amb la mirada, i vam dir-ho des de... vam pensar, esperem que no arribin fins aquí, no van tenir la mateixa sort als nostres veïns alèvries, que estaven aquí d'aquí a les altres de nosaltres, i sí que hi van haver-hi molts morts, perquè és una vall nestancada. Va tornar a arribar a la rèplica, a partir d'aquí, llavors, sí que ja vam començar a patir una mica, perquè constantment hi havia rèpliques, i era difícil marxar d'allà, perquè hi són 9 dies caminant. I bé, l'hauria d'éssimplir, s'han complicat, però al final ens hem sortit bé, i l'haig d'importar més que estem a casa i ho podem explicar. I aquest projecte, en què consisteix? Perquè em sembla que esteu una mica tornant a engegar una expedició cap allà. De moment m'ha quedat una mica més tambor, i és molt recerent, estem recerent de tot el pas. Hem de fer moltes coses aquí, al cor, allà, a l'altre. Tots els projectes dèiem de la porcera solidària, que van interrestar per un hofe d'anat que ve allà, que és el mandú. I, bé, s'està treballant des d'aquí, perquè des d'allà, realment, és difícil adonar un cop de mà, no? No et diguis una mica tot. I qui és d'aquí? És el mandú. I aquestes porceres, on es poden adquirir? Ui, és la perió. Les creuen de les mans. És complicat. S'estan fabricant moltes i ha demanat mil unitats. Només me n'arriben 250. Tant bon punt d'escrivi les intentaré repartir, però m'han demanat tanta gent que és complicat. Es fan molt per endorra, però és que la veritat és que... És un particular que està cooperant amb aquesta organització i, bueno, està acuscant. No et puc dir un lloc concret. Jo sí que sé que les vindré d'aquí una setmana, i, llavors, ho publicaré a la xarxa social i a veure si els quals m'interessin... Tu preguntava més que res per si en tenies algunes, doncs demà potser la tenem on podries portar per si... Doncs, mira... No ho tinc clar, però si les tenies, les portaria. Clar, perfecte. Hem d'acabar, Cristina. M'agradaria saber, perquè en aquest cas, la Núria, el Nepal, anava a fer la seva primera muntanya de més de 8.000 metres. Per tant, suposo que tenies molta il·lusió per aconseguir l'escima, però, desgraciamen, amb tot el que va succeir, no va ser possible. Teniu previst de cara en un futur tornari i aconseguir aquest repte, o més o menys per quant seria? Sí, sí, tinc un repte pendent. Ja serà per la tardor del 2016. Segurament hi ha un canvi de ron, no crec que sigui el macalo. Intentaré fer-ho amb... És una experiència femenina en el sala. En el sala ho dic perquè són dues esportistes consegrades. I quan estigui més persil·lat, on hi ha, ja desvenyarem el secret. Ara no es pot saber, no? No, perquè estem treballant, estem parlant, la il·lusió hi és, les ganes, i ja serà el complicat que hi és, no? És complicat, potser, fer la muntanya, o sigui, adquirir tot aquest compromís d'esponsors i tal, però per ara s'ha de solucir el cim. Doncs Núria Piques, una vida, aquest documental que t'encarà demà, aquest segon cicle audiovisuals de muntanya de les Cs, les acció escursionista de la Teneu de Sant Just, amb ella mateixa, la Núria, que estarà allà, i amb la qual hem pogut parlar una estona avui al programa. Núria, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé demà la projecció del documental, i res, que tots aquests projectes que tens en mans, els puguis tirar endavant, i que et vagi molt bé. Bona tarda. Molt bé, moltes gràcies, nosaltres. Bona tarda. Bona tarda, aquí. 45 de la tarda, hosti, que motivadora, no? Aquesta xerrada que hem tingut amb la Núria Piques aquí al programa, farem una pausa, i tot seguit ja encarem l'arreg de final, parlant amb el Sergi Arrada des del casal de Joves de Sant Just, perquè ens expliqui, perquè el Sergi també fa molta muntanya, eh? Un dia diu que va pujar el Canigó, aquí, a l'escola Canigó. Sí, sí, sí, amb menys de mitja hora. En fi, en parlem tot seguit amb els Sergi, perquè ens expliqui quines activitats hi ha al casal de Joves. Ara mateix, a la penya del Morro, a Twitter i Facebook, a Twitter, a Facebook, la penya del Morro, a Facebook, la penya del Morro. Com veu, sóc originals, també. Un home, unes idees, un color el blau, unes exclapes a la Barba Barber. Sergi Arrada Ruiz, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què dius? Què és? Quan no tens sense saber de tu? Com et va? Com et va la vida? Bé, no, bé, bé. No va, no va. Com deia amb el casal de Joves, aquests propers dies tenen moltes cores, però abans, deixa'm comentar que va ser tot un èxit, la pantalla gigant que vau posar per veure la final de la Champions, a l'esplanada del casal. Quasi bé, més de 1.000 persones hi van anar. Hem vist fotografies de molts angustans i angustenses amb la cara pintada, amb colors de blau grana... En fi, un munt de... un munt de coses, no? Tu has venit? Què? Vas venir, tu. Sergi Arrada, com va anar, aquest dissabte? No, no, no hi era, no hi era. Què passa? Jo no hi era tampoc. Ah, bueno, Cristina, tu hi eres? Tampoc, eh? Bueno, no ho sé, però pel que he vist, la gent estava molt animada. I van a posar... Sí, sí, va ser un èxit. Per això, per això t'ho he dit? Sí, sí, va organitzar el barri sud amb, no sé, qui més, una penya barcelonista i tal. No parlo de gent després, sí. La penya barcelonista de Senjús. Tampoc no... A l'últim a futbol veig que no t'acaba de... És més de cinema. Vaig fer el repartit, eh, a casa. Ah, sí? Sí. Però perquè et van obligar, segur. O no? No, no, no, però bueno, no ho sé. És veritat, el tema de futbolers no l'hem parlat mai amb tu. Tu ets del Barça, o què? Sí, sí, sí, sí, soc del Barça. Ah, vale, vale. Si vaig a veure el partit amb els amics, si algú s'ha de posar l'esquena a la tele... És tu, ja ho sabia. És ell, és ell, és ell, és ell. En fi, doncs què he de dir, aquesta mansió especial. Per cert, aquest dissabte, si no m'equivoco, hi ha... si no utopia. Si no no utopia, exacte, interstellar. Hombre, interstellar, amb Matthew McConaughey. Que això serà aquest dissabte a la tarda. Exacte, a les 6 i mitja. Interestelar, una pel·li, que no sé si heu vist, però vaja, que a mi em va encantar, molt guapa. Es troba una faltaia, vells de science a ficció d'aquest estil. Ens pots resumir una mica, si es pot, eh? Mentalment, de què va, la pel·lícula, interstellar? Bé, doncs, bueno, estem al futur. Un futur molt gaire enllunyat. La terra que està coberta d'apols, no? Una pols que cada cop fa més difícil viure al planeta, no? De la polució de tot. I, bueno, com que li queden 4 dies, com si éssim al planeta. I surt una missió especial, no? Per veure si és possible trobar vida a un altre planeta, no? De fet, ja van... van enviar 3 nauts, ja, amb temps, no? Una persona a cada naut. I, com que se'n s'acaba el temps, perquè no hi ha molt, no? Doncs hem d'anar, hem de triar aquí amb l'anetalant, no? I veure si en el planeta hi ha vida i tal, no? Perquè a cap dels 3 reben més notícies. Bé, una pel·lícula molt recomanable, que, a més a més, també té una banda sonora espectacular. Les estem escoltant de fons, de Hans Zimmer. I que es podrà veure en pantalla gran, gratuïtament, aquest dissabte, al casal de Joves de Sant Just, a dins de la sala d'autopia, no, Sergi? Exacte, a dins de la sala, el ceruginó és titular, i això gratuïta, exacte, tot perfecte. Aquesta música és com hipnòtica, no? Hòstia, que guapo, allà, quan comencen a girar, a la dada, o tal. Bueno, en fi, doncs aquest és una de les activitats que hi ha preparades de cara als propers dies al casal de Joves de Sant Just. Més cor, Sergi, però en continuem. Doncs, bueno, podem començar a parlar del dia de la música, que el tenim la setmana vinent. Sí? En quin dia cau? El 17 de vint de juny. El 17 de vint de juny se l'abreu el dia de la música, que no és la primera vegada que el casal de Joves i les planades, sobretot de davant, on hi ha la gest, i tal, es converteixen en una mena de gran festival de música. M'atribuiria a dir, doncs, a la barra, amb tot de gent, celebrant justament el dia de la música. Qui organitza? Doncs aquest any torna a les nostres mans. Si el dia de la música ha sonat, perquè era sorgida el casal de Joves, que fa molts anys, no? Però després, quan van sorgir les gestions juvenils musicals... Música de Sant Just, per exemple. Música de Sant Just, per exemple. Doncs s'hi van sabint la batuta d'organitzar l'acte. Però el que sembla que música de Sant Just no s'ha enganyat fins, doncs ho tornem a fer nosaltres. M'estàs dient que després del cineclop utopia arriba una altra entitat de Sant Just, que passarà millor vida? Doncs és possible. Oh, quina llàstima, quina pena. En fi, un record des d'aquí. Música de Sant Just. Una entitat que... Hi han passat molts joves a Sant Just Tengs, organitzant, com diem, el dia de la música, fins i tot durant una època. Jo crec que en el moment, en el GD, que assassinava de les mans, van venir a col·laborar aquí a la ràdio, Sergi, alguns dels seus integrants i components. Per exemple, em recordo Jonas Vassó, Edu Carrido, que feien un programa especial de música, de la història de la música. He sentit un homenatge per a Música de Sant Just. En fi. D'algunes paraules, Sergi, vols dir alguna cosa? Això és en els cerimònies de comiat, sempre hi ha algú que diu... Jo el coneixia. Jo els coneixia i assassinava, era... Bona sonja, molt maca. És que no en vius, però l'entitat, ja, pobre... Vam fer moltes coses, ja amb sèries... Sí, senyor. Dia de la música, tal, i... El concert. Un homenatge sentit, un record. Música de Sant Just. Mai us oblidarem, mai! Bé, vinga, ja està. Escolta, Sergi, més coses de cara a comentar als propers dies? Alguna cosa més, a part del dia de la música? No, per exemple, perdona. Sabem que et volia preguntar quins grups vindran a tocar al dia de la música? D'acord. A part d'una exhibició de les menes que veien Hip-Hop, una altra exhibició de la gent que fa teles acrobàtiques, tindrem l'actualciador Miquel Villanueva, de la Cristina Estélez, i després els grups Brit, Sprife, 1886, i de Barron. Molt bé, molt bé. Escolta, tenen a veure alguna cosa amb els grups de Satch? Doncs Brit, Sprife, 1886, sí. Molt bé. Escolta, molt guapo això, eh? I a partir de quina hora serà? Doncs a partir de les 8 del vespre. Molt bé, doncs, Sergi, moltes gràcies, una setmana més, per haver-nos informat de com està la cosa de la Casal de Joves. Per cert, aquest divendres amb el Sergi farem la primera secció d'unes quantes que farem durant tot el mes de juny sobre l'Atlàntida Film Festival, un festival on-line que es pot veure a través de Filming.es. I que, normalment, aquest divendres comencem amb tu, però ja et passarem als dijous. A partir de la setmana que ve. A veure, les gires són pel·lícules. Sí, sí, tu veus pel·lícules. I en d'informaràs el divendres. Sergi, moltes gràcies. Adéu. En fi, ja arribem al final del programa. Cristina, com sempre, si la Peña del Morro tingués molta audiència, avui, que seria 30, amb el Pica de Títar... Podríem resumir amb activitats, per incloure una mica tot el programa d'avui, però si té d'estar alguna cosa, jo diria que piques. Per l'entrevista de la Núria Piques, perquè jo també començarà a fer una mica d'esport, i pujaré com a molt a la Peña del Morro. Molt bé. La Kilian... La Kilian... La Jorneta. Sí, sí, sí. I agraït també la gent que ha fet possible la Peña del Morro d'avui, amb l'Andrea Bueno, serveis informatius, la Karen Arbiona, revista Time Out, la Neus Garrofea, espai d'ascència, l'Albert Capapè i Educació Canina, la, com deia, la Núria Piques, a l'entrevista que li hem fet un motiu d'aquest documental, que passarà demà a la Teneu de Sant Just, i amb el Sergi Arrada, des del casal de Joves Cristina Vargas. Moltes gràcies. Demà a la Cinc, aquí, eh? Demà a la Cinc, aquí, puntuals, que tenim programa el 1.152, ja. I nosaltres, que acomiadem. Gràcies a tots per fer possible la Peña del Morro. Tornem demà a partir de la Cinc. Però deixem ara amb l'informatiu i et presentaré. Adéu-siau, bona tarda. La Peña del Morro, cada tarda de Cinc a set, a Ràdio d'Esberto. La Peña del Morro, cada tarda de Cinc a set, a Ràdio d'Esberto. La Peña del Morro, cada tarda de Cinc a set, a Ràdio d'Esberto. La Peña del Morro, cada tarda de Cinc a set, a Ràdio d'Esberto. La Peña del Morro, cada tarda de Cinc a set, a Ràdio d'Esberto. La Peña del Morro, cada tarda de Cinc a set, a Ràdio d'Esberto. La Peña del Morro, cada tarda de Cinc a set, a Ràdio d'Esberto. Hey man, hey man, hey man Take me to church and showers Like a dog and the shrine of your life I'll tell you my sins and you can sharpen your knife Offer me that death, let's tear the good old Let me give you my life Take me to church and showers Like a dog and the shrine of your life I'll tell you my sins and you can sharpen your knife Offer me that death, let's tear the good old Let me give you my life