#80 - La Penya del Morro del 12/6/2012

Bona tarda a tothom per dir alguna cosa. Portem quatre anys de programa de la penya del Morro i avui és el dia més trist de la nostra existència. Ha mort el Pau Albornà, col·laborador de la tertúlia esportiva del programa. Ha sigut en un accident de moto a la Diagonal de Barcelona i quan venia cap aquí a la ràdio, agrava la tertúlia del programa. Avui no farem programa de penya del Morro. Ens volem sumar així a les mostres de condol que durant tot el dia d'avui s'estan produint a tot arreu, al Facebook, al Twitter, trucades. La veritat és que estem una mica desconcertats aquí al programa i a la ràdio del primer. És un d'aquests moments que prefereixes no haver viscut mai a la vida. Jo m'he escrit un quatre límies. Suposo que el més normal és recordar els moments que cadascú ha viscut amb ell. Jo recordo especialment les tertúlies de futbol aquí a la ràdio, aquell inconfusible... Què passa, nen? Quan ens venia a saludar, entrem per la porta de l'emissora, amb aquella mirada tan pícara i tan pròpia del Pau que se li assineven els ulls una mica quan reia. Les discussions també que teníem al Rafa Cano per Icu, perquè una cosa no, però el Pau era molt col·ler, era molt col·ler. De fet, el Pau era molt de tot talló amb el que creia. Els que el vam conèixer sabem que va defensar moltíssim les seves idees i li apassionava el debat. Com deia el seu perfil de Twitter, era català, independentista, periodista, demòcrata, col·ler, casteller, Sant Justenc i enamorat d'una castellera. La nostra més sentida abraçada a tota la família, a tots els amics, a tota la gent que el plorem, i en aquests moments tan difícils, aquí volem recordar el Pau que ha passat per la tertúlia esportiva del programa. Pau alegre, apassionat, honest, divertit, en fi. Gràcies a tothom per les mostres de condol, una forta abraçada, i a tu, Pau, amic, sempre et recordarem. Bona tarda, Pau, bona tarda. Més que un club és una frase molt maca, però que a vegades està avui de significat en un món sovint massa banal i comercial com el futbol. Crec que volguem pensar el contrari, no sempre hem estat alluny del Madrid de Mauríniu, només que l'anar a les èpoques de Gaspar o Núñez per veure que tots hem pecat alguna vegada. Però ve't aquí que l'eslogan del barcelonisme ha adquirit més vigència que mai durant els darrers 4 anys. Sí, el Barça Pep Guardiola serà recordat per els 13 o 14 títols guanyats i per aquell joc s'oblim a l'alçada de l'equips com el Dream Team de Joan Cruyff, el Milan de Rigo Saki o la taronja mecànica de Reynolds-Michels. Ara bé, m'atreveria a dir que, pels colers, hi ha una cosa encara més importants que les ligues, copes i champions guanyades. Pep Guardiola i el seu Barça actual han aconseguit canviar la mentalitat del Barcelonisme. Han convertit els tribuneros en una part molt gran, en un moment sempre el mocador preparat, en socis que cantaven l'hymne just després de ser eliminats pel Chelsea, un fet mai vist al Camp Nou i que ha estat acompanyat per altres fitos com una aposta efectiva en parlar masia i els jugadors formats a casa nostra. Aquest equip ha estat el centre del món. Aferran-se els valors i hi ha una manera de concebre el futbol que l'han convertit en el millor de tots. L'ideòleg de tot això ha estat Pep Guardiola. Va a dir que amb la confiança inicial de la Junta de Joan la Porta. El Barcelonisme és el millor de la Xiblà, amb Tito Vilanova. Sense títols, no es canvia mentalitats, però amb Pep ha aconseguit les dues coses. La força que em fa gran no vull pensar en què arribaré demà. Llença, cançar és únic, no repetirà. Sent que el cor ja no para de matacar. I diu que llenci. Hi havia un títol bastant evident per allotjar fetses i xifres. Hi ha molt d'ho, eh? Al expressed belangrijk final de l'major, al inclusive periodista i final es mirada. Volem complir elAUDIENCE? Ara ja Quickly talks. La Cru 모. El Món predictive. La crua, Jirí-la. Cadascú hi ha radicals d'aquí. Són uns sempre el Design is. Tu no ets suppressí. No, myślę que els nascaràs. Au. Ja os boots. I dius que em llenci, que no pergi en tot el que vindrà. No hi ha pis mai, no li busses sense una mà, llença. El que ha passat va fer 20 anys d'aquell volar estar a comand, que jo cada vegada que el veig, són els dos unis goals, el de Wembley i el de... i el de... i niesta, potser més el de niesta, perquè la vaig veure més gran, que se'n posa la pell de la gent que el veig. Però a tu et aniràs a la mà! Tu, Pau, al Gornà, has hagut solit les teves més altes kotes de popularitat i de professionalitat. Anant, atenció, fa un parell de dissabtes, l'últim partit de Lliga, del Barça, com ràdio, vas anar com ràdio, et vam enviar... Et van tractar bé, Pau?Molt bé, molt bé. Va ser un plaer, de fet. I gent que de qui de ràdio els va en, que em va tocar a mi aquesta vegada, A la transmissió del partit. I el més important, ser tractats com un més. Aquí no vam enviar qualsevol, eh. A mi em diuen el Pau, que sé que serà llistó molt alt. I si no, mireu algun dels moments de l'art transmissió amb el Pau Alburna, que va dir això. La manca d'acorditud i de competitivitat. I també perquè Tito Vilanova i el Pau Guàrdia la hi tanquen. El Puyol són animals competitius, tots tres. També crec, sobre el que deies a Bangerit, que s'ha creat com una mena de clima de normalitat fictícia. És a dir, s'ha acabat pèp, un dalt a baix, que se'n va que no, em fiquen molt ràpid de Tito Vilanova, i se'n va que tot torna a començar i no passa res. Que és un pal molt gran que va guàrdia la Machi. És que no, no, jo insisteixo i... Se'n va queixar a Tito Vilanova, eh. No, no, és que el primer que ho sap és Tito Vilanova. M'agrada, m'agrada. Escolta, Pau, que t'has fet amic dels Jordi Pons. Que sou amigatges, ara. Està molt bé, és que, a més, parla el Pau i els altres li responen. Bueno, aquesta era la darrera part, sí, deixem, no, no. O sigui, no era en plan... Deixem que faci aquesta frase i després... No, no, no, no. Estava com integrat. Perquè aquesta era la part de tertúlia, potser. Clar, era la primera hora que era de... Vaig acabar bastant cansat, eh. Potser esteu molt acostumats, vosaltres, però... No, no, no, escolta, Pau, tu és que ets un animal competitiu, també de la ràdio. És un animal competitiu, i així es va acomiadar el Pau de la com. Pau, 10 segons, d'acomiat. Moltes gràcies, i sobretot agrair-vos que et doneu presència a la ràdio Locals, aquí, com ràdio, és un plaer. És la nostra obligació, no t'equivoquis, el plaer és nostre. Gràcies, Pau. Marta, cases. Ah, i no t'equivoquis. El plaer és nostre. El plaer és nostre, sí. T'ho va dir apuntant amb un boli a la casa. I preveu el número de telèfon per sota la tele. Moltes gràcies. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord. M'agradaria que tinguéssim una mica d'acord. I tried to say hello, hello. Hello, hello, hello. I know it's been an awful long time. And now it's over. Oh, oh, oh, oh, oh. How time has made us so dear. Hello, hello, hello, hello. You know I never meant to do you wrong. But life is not so long. We ever said goodbye, goodbye, goodbye, goodbye, goodbye, goodbye. Goodbye.