#732 - La Penya del Morro del 18/6/2015

Sine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de l'Oindy. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa... Mmm... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Fins i tot a la nit. La Tenya del Morro, un programa amb més moltes veïnes. Què tal, com esteu? Bona tarda, gent de Sant Jus i també de l'Estrenget. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'ERROR. Parla i un salut a Jordi Domena, que és ara... Gràcies. Moltes gràcies. Gràcies, David. De tarda al cor, de tarda al cor. De tarda a tarda al vespre. Avui programa 1.657 de l'Apenya del Morro amb l'Andrea Bueno, el servei informatius, que tal com estem, Andrea, bona tarda. Eh... Escolta, Andrea, no et sento bé. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Em sento fatal, jo, a mi mateixa. Com a xeta, no? Bé, no. Bé, no. Bé, no. Oh! Bé, també amb la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Bona tarda, què tal? Bona tarda. Avui al programa parlarem amb un home, amb un noi, que és el caos. Que es diu Pepe Montero. Disprope Montero, em sona. Sí, és un dels integrants de The Barons, un grup de música que estarà aquest dissabte el dia de la música amb el casal de joves. També el senyor Benito, amb el qual parlarem d'algunes notícies furioses, com per exemple un empleat de banca que ha transferit 222 milions d'euros per error endormir-se sobre el teclat del seu ordinador. A més a més, també a la segona hora del programa tindrem la carretera real de l'Anna Rubira, amb la qual avui entrevistarem una convidada, que és la Maria Ponce, perquè ens parlarem sobre un els atabalats, eh, de desplogar-se. Atabalats! Atabalats! I a més a més, també avui a viatge voluntari, amb la Laura Carmona ens portarà la Maurín, una noia que és d'Alemanya, from Germany, i que no parla català ni castellà, però que avui apretem una mica coneixents tots amb l'anglès, eh, amb la llengua de l'anglès. I després l'Arnau Cónsul, parlant de llibres i d'actors de poesia, aquells dies de Sant Jordi, tot això avui, l'apellem al bono! Bona tarda! Bona tarda, fer l'opiniot del programa! El tèndid d'opi, el dia d'avui, el tenim aquí, amb la Cristina, el més comentat de tuites. Un dels temes més comentatges de tuit ara ha sigut Josep Rull, perquè el secretari general de Convergència d'Amburgàtia de Catalunya ha dit, i ha fet públic, que, efectivament, l'arruptura de la federació és un fet i és evident amb unió democràtica, no, Cristina? Sí, de fet, tothom ho sabia i en parlava des de feia dies, però, per fi, s'ha confirmat. Convergència i unió, ja no conformen a la siglació, després de 37 anys de relació. Josep Rull ho ha anunciat en una cooperació en sap posteriore al reunió que la Direcció Convergència tenia avui. A banda de l'anunci, Rull ha dit que la separació s'ha de fer sense dramatisme i que és un camí sense retor. Per tant, les reunions entre els òrgans de direcció de les dues formacions s'han acabat i Convergència començarà una nova tapada en solitari. També ha parlat el president de la Generalitat de la Sessió de Control. L'artur m'ha explicat que aquesta separació ve d'un problema de fons i que n'espera que sigui amistosa. Dilluns, el president anunciarà la remodelació del seu govern després de saber que els tres consellers d'unió, Joan Ortega, Ramon Espadellet i Jean-Marie Pellegrí, abandonaran el govern. Un cop es contineixi, doncs, el nou executiu, m'ha assegurat que es continuarà amb el mateix full de ruta mercat i amb una mateixa agenda política i social. Bé, que diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió. Per exemple, Andrea Arro, diu gràcies, i us aprovi per aquestes paraules tan maques. Un moment històric, el projecte polític s'ha acabat. Ànims convergents cap al 27-S. Un altre comentari, és el del Guillem. Diu, ara sí que sí, Sío, s'ha acabat. Josep Rull ho acaba de dir. I Patricia Centeno diu quin detall. Josep Rull amb camisa negra per anunciar aquesta separació. Bàsicament, perquè sí, també molts comentaristes han analitzat que Unió Democràtica no ha acabat de decidir-se mai sobre si a la independència o no. I quan ha arribat el moment, com que no ho havíem parlat, hi ha fantàr i convergència a tirar pel dret, doncs, de cara a fer-ho més explícit, no? Aquestes eleccions, el 27 de setembre, pel sí de la independència a Catalunya, si es vota el seu partit. En fi, gràcies, Cristina.De res. Anem cap a les notícies de Sant Just. A veure si hi ha algun partit, que s'ha separat. No ho sabem. No ho sabem, però vaja. Per cert, ara que penso en Convergència i Unió de Sant Just, canviaràs la Convergència a partir d'ara, només unió. No ho sabem, però vaja. No hem parlat amb ningú. No m'agradaria que tinguéssim una notícia. M'agradaria que tinguéssim una notícia. L'únic que opina la gent de Convergència sobre aquesta ruptura que hi ha hagut a les files dels mandemasses. Mandemasses. Vinga. Doncs no sabem si aquí, per exemple, el regidós que hi ha a l'Ajuntament i que avui aniran per cert en aquest ple més o menys... Extraordinari. Extraordinari. Avui ha convocat a l'Ajuntament per fer el cartipàs de les diferents regidories amb els nous regidors. També s'estabilitaran retribucions de cada regidor i regidora. I bé, tot això avui a l'Ajuntament. No anava a dir que el regidós de Convergència, per exemple, a la Fletaig, que és més de Mas o de Durant, o a la Majora, que és més de Mas. Jo crec que sí. Va venir el Mas. Hi ha Convergència i Unió a Sant Just. Què? No ho sabem. Són més de Convergència o algun són d'unió o què? Separaran aquí a Sant Just? Ho sabem. Està l'aire. Demà demà ho preguntem. Més coses, perquè hem de parlar del fotògraf Fadradi Garrido, que impartirà aquest cap de setmana... M'has dit una mica com Ponset, no? Inpartirà. Aquest cap de setmana... Està allà sobre fotografia... Què tal? Com et va a la vida, Andreu? Bueno, eh... Després diu que... Què és això? Ho has sentit, o no? T'ha acabat la cançó? Quan acaba la cançó fa com un mock... Ah, no he sentit mai això. No, no era aquest, exactament. No, era un mock, m'hauria de fer. No, no... Posa de cançó és del principi. Hòstia, quin pal. No, tampoc. No, una mica ràpid. Bueno, com una mica de pallasil, no? Sí, t'has espantat, veig. M'he espantat, que no tenia previst... Poden recuperar el final de la cançó? És plàdua, sense noticiós. M'encanta, bravo! Sí, senyor, home! M'agrada, m'agrada. A mi també. Crec que la cançó hauria de començar per aquí. Perquè mai arribem al final de la cançó. Clar, clar, clar. Està bé, està bé, està bé. Com els platarets, a teves, que s'han entrat. Què, què? Aquesta t'hauria d'estar al programa. L'humor? Ah, l'humort? Com que eres això d'humor. Hem de començar a parlar amb Pro dels últims dies, perquè les empreses acollin al programa... Porfi, porfi, porfi, sisplau, sisplau. Eh, no, en veritat, es diu porfi. No porfi. És un programa de subvencions municipals per empreses que contractin persones aturades en just. Tot i que alguns li diuen el porfi, perquè diuen porfi, sisplau. Por favor. Contracten porfi, porfi. Els rejuts de empreses són d'un màxim de 1.800 euros i per entitats sense ànims de lucre de 2.000. Andrea, bueno, porfi, porfi, explica'm de què va això. Doncs, a través del programa d'orientació, formació i inserció laboral, que si juntem les inicials de cada paraula tindrem porfi, per empreses, l'Ajuntament, subvenció, acompanyies i entitats sense ànims de lucre que contractin o hagin contractat des del passat 1 de març. I abans del 30 de juny, aturats de municipis crits a la borsa local de treball. L'objectiu és crear ocupació estable i de qualitat. Les empreses que estien acollits valoren la iniciativa d'una forma positiva en anteriors edicions del porfi i és que el 90% de les persones que s'han contractat a través d'aquest programa espanyols continuaven treballant en la empresa un any més tard. Els rejuts a les empreses, com deia, són d'un màxim de 1.800 euros per contractes de 6 mesos i per entitats sense ànims de lucre de 2.000. Les empreses interessades han de presentar la sol·licitud de subvenció a l'Ajuntament abans del 30 de juny, d'adilluns a divendres de 9 a 2 i d'adilluns a dijous de 4 a 7 de la tarda. Trobareu més informació i les bases del porfi, el web de promoció econòmica, que és promocióeconòmica.sengiost.net. Porfi? Bé, més coses. El futur de Frederic Garrido impartirà aquest cap de setmana i dissabte dos tallers sobre fotografia. Clic, clic, clic. Sí, atenció, perquè són dues activitats, que se'n marquen els actes del juny fotogràfic a Senjús i se celebraran a l'escola Antoni Algaró. Per tant, si us interessa la fotografia i voleu fer un curs sobre com fer millor les vostres fotos, només cal que hi aneu. Atenció, pregunta, Andrea, és un curs gratuït? Un diria que sí, l'altre no. Val, comencem pel gratuït, que és el que ens interessa. Qui serà i com serà? Doncs el primer taller serà de Madrid-Andres a les 6 de la tarda. En principis anaven a celebrar la begoneta, però finalment es canvia d'emplaçament a tots aquests cursos. Seran a l'escola de formació Antoni Algaró. Demà, per tant, Garrido parlarà de què és la creativitat a través de mostres, de vídeos, música, llibre, cinema o pintura. I és que Garrido considera que tots i totes són persones creatives i que només cal saber com desenvolupar i potenciar les nostres habilitats creatives. El següent taller serà dissabte i durarà tot el dia, de 10 a 2 i de 4 a 8. Serà una activitat titulada Nindes. Vinculada amb un projecte que Garrido va engegar fa 5 anys. És una barreja de les paraules ninfes i fades. I durant la sessió es explicarà què vol dir Nindes, què representa i quines han estat les seves influències. Serà un taller molt pràctic i visual, ja que farà fotos en situ en models i, a més, ell crearà el vestuari. Aquest curs costa 20 euros per als socis de l'Europació Fotogràfica i 25 per qui no ho sigui. I, d'altra banda, el proper dia 27, dissabte, 27, hi haurà una altra taller fotogràfica, amb el fotògraf Valencià Estantós Moreno, que impartirà un workshop sobre fotografia creativa. Si voleu més informació, podeu consultar el web del Juny Fotogràfic, que és junyfotogràfic.cat. Bé, camiem de qüestió. Parlem, ara, d'una exposició que avui, justament, si no augura que Angina està, com no podria ser d'una altra manera, la meca de la cultura s'allotenca, al salier convertiment, que és la sala d'exposicions. No és l'única de Sant Just, però sí que és la municipal, l'Ajuntament de tots. La torna de Sant Just és el fi el conductor de l'exposició que presenten avui els alumnes dels cursos municipals. Algú dirà què passarà, per exemple, Sant Feliu, Els Plugues, Sant Joan d'Espí, o Els Ports de Collserola. No ho sabem, no ho sabem. Es podrà visitar fins als 6 d'agost, ja a festa major, i, vaja, m'agrada l'Andrea, l'explicarà una mica quin és aquest entorn de Sant Just que està dins de Cangi d'Estat. És que està mostrant que sinagura aquest vespre com cada final de curs, Cangi. Cangi n'està, acoll una mostra representativa dels treballos que han fet els alumnes, dels tallers d'art plàstiques al voltant d'un mateix tema. Durant tot el curs, totes les disciplines s'han centrat en l'entorn, l'entorn de Sant Just ha estat el tema triat per treballar aquest any des dels cursos. És un tema concret, però que té diverses variants, com la ràdio per a l'interior. Perdona, la ràdio. Espera, que potser és... La ràdio. La ràdio. Te'n recordes? Us en recordeu, tot el que estava estostint? Quan van venir uns alumnes de dibuix, que ens van dibuixar amb un xamp. La ràdio és un entorn de Sant Just, forma part de l'entorn de Sant Just. M'estas dient que hi ha dibuixos nostres allà? Probablement. Què dius, ara? D'acord, d'acord, s'ha fet una cria, d'acord, obra. D'acord, pistes, s'ha fet una cria. Ai, que potser estem nosaltres. Quins nervis, però això no ho sabem encara, perquè no ho hem vist i no s'ha inaugurat. Potser avui ens emportem una sorpresa. A quina hora s'inaugura? A dos quarts de vuit, els jardins, el celler i el cim de Can Ginestàs, podrà visitar fins als 6 d'agost, i també hi haurà referències a la penya del Moro. Ai, a la penya del Moro i altres indrets de Sant Just. Doncs serà una exposició curiosa que, com deia, em servirà per tancar aquest curs dels cursos d'ars plàstics municipals. I un últim apunt, si em permeteu, per aquest d'aquí pocs dies, gràcies, comencen els cursos d'estiu, dels tallers. Ai, els cursos d'estiu o tallers, ja! I què vol dir, això? Doncs que hi ha molt poques persones apuntades i que ens estan gent, perquè s'hi apuntin, No sé en què està passant aquesta... Hem de fer crida o no? Sí. S'enjustem i s'enjustem, que és que no esteu escoltant. I teniu inquietudes artístiques. Alguna vegada heu volgut pintar, alguna vegada heu volgut dibuixar... Una vegada heu volgut... Què sé, jo... Què ho va això, vol dir? Que jo heu volgut dibuixar. Ah, tu o Andrea? Em vaig quedant a casa. Fer fan, per exemple, o fer ceràmica. Ara teniu la vostra última oportunitat. Si no ho feu ara, ja no ho fareu mai més a la vida. Per tant, Andrea, explica'ns què és el que pot fer la gent en aquests cursos d'estiu. Doncs hi ha vitrall, torn, pintura, històries de la... Té un munt de coses que la gent, d'aquest any, no sabem què està passant, però hi ha molt poques persones apuntades. Hi ha torn i fan? Torn, sí, fan, sí, clar. Si jo vull dir, sí, clar, tot... Era la pregunta... Estava pensant en la pel·lícula Cos. La pregunta a trempar. Doncs... Només li podrà obrir un curs de moment que s'ha de fer apuntades. Aquest és el d'històries de l'art. Per tant, des de l'organització dels cursos, fan una crida de la participació. Ho heu de fer a Càngines de Directament. Allà també trobareu i al web municipal la informació dels cursos que es faran a aquest esteu. Molt bé, doncs, tot això... Hola. A partir d'allà, que, per cert, no sé si alguna vegada... Bé, els somnis tots hem tingut, no? Vull dir, fer com... fer com gost. Ah... Estàs que te'n gos, tu, ara? Esteu un moderòtic o com això? No, estic perdent. Aquella cançó, com has dit la cançó? Tu se'n recordeu, o no? En Xeinem de l'Edi. Jordi, per favor. En Xeinem de l'Edi. Tens raó. No, és al YouTube. Canción, de vos. No, no. En pura t'has potifat. Com que va tan ràpid, t'has potifat... En Xeinem de l'Edi. Està en trista, aquella pel·lícula. Però tant, maca, l'hora. No sé si la podem escoltar. Bueno, al pas que va aquest ordinador... Hi ha moltes versions, eh? L'original no recordo de qui era. L'original no recordo de qui era. I tot això pel tema del funk, eh? Sí, clar. Culpatiu, Andrea, que tu ho has dit. L'Edi t'estava pensant en gust. Quan l'ho alfam, i tot això. Però no has tret de buscar algú. Estar-te a dir que aquí no li agradaria repartir, ser Patxfais i Demi Mur, dins d'aquella secuència. Jo, bueno... Tots ho hem passat alguna vegada. Eh... Escolta, no... No n'hi trobes? No n'hi trobo, però... No és que vagi bé en aquest ordinador. Se'n passa per endavant, nèrguis. El que va fatal, o sigui... Se'n va endavant malament. Tenim un ordinador. Suposo que hauria d'anar bé aquest ordinador, no? Dic jo... Ara, ara sí. A veure... És aquesta? Ha après una mica cantada pels nens de... de P4 del Quénico. No és l'original. No és l'original. No pas. Bé, no es pot tenir... Potser és una versió ara, o què? És una mica... perdona. És una mica del CD Bodes i comuniors, eh? Bé, no podem trobar un altre, per exemple. Saps que en la va cantar també Elvis Presley? Aquesta cançó. I tant. Ah, sí, ho sabies? Sí. Diria que sí, però ja em sona molt. No em recordo una merda, ja t'ho dic ara. O sigui, no va bé, no va bé. I estem aquí 10 minuts de la història. Demanar un de nou. Què? Demanar un de nou. Ja, ja, ja. Fa 5, fa 5. No, no, no. No és de Tf5. És un petit fei. Elvis Presley. No li ha fet el llibre de buscants, eh? Molt bé. Quina beuassa, eh? Imagina't el curs dels teus dels plàstics. Aquí a l'aula. Tu no fan la cançó, no? Sí. Hola, amb la professora. Hola, soc el nou. Vaja, ho veus? Amb la peça. Llavors... jo sí, clar. Jo t'ho rodeja... jo m'ho imagino així, eh? Sí. A t'ho rodeja. Una camisa només, no? Ai, perdona. Tinc una mica de fang a la cara. Sí. Espera, no trobes que fa una mica de calaqui? Sí. Així, així. O ben tornuós, això. Andrés està sortint una figura... grossa i... Buen segura. Trobo que la versió de l'Elvis se li va una mica, no? Sí. No la volíem inventar. I ara... Gràcies per ajornar-me, professora. Qui és la pròpia? Carme Malaret, potser? Soledat? Carme Malaret, un pollo. Carme Malaret, eh? Sí, Carme Malaret, potser. Ella passarà una mica... Carme, ajudem una mica, aquí. Ja hauria de posar una mica... és veritat. Bona tarda, Carme. Fins aquí. No vull abusar de teva confiança. Gràcies. Mira quin xurro que has de sortir. No m'apuc. Uuuuh! El posaré a l'entrada de la cançó. Això és Andrés, un sobret. La merda de Sant Jordi. Bueno, aquí. Si voleu més coros de Sant Jordi, molt, molt, molt. Si voleu més coros de Sant Jordi, a la mateixa ràdio.com i a partir d'aquest, el Sant Jordi no té seració. Ara cantaré jo com he vist per la llengua. Com tots podríem cantar-la així, eh? Sí. Fem una folga per la publicitat. I tornen de cura zona a la pañada del morro. Oh, yeah. Andrés, tot és el no-with-for-nues. Oh, yeah, Carme, party in the night. Oh, oh, yeah. Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intellecta, l'elegància de l'Oindy. Cada 10 ous de 8 a 9 del vespre, ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito, i que et posa... Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada 10 ous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Anem cap a dos quarts de 6 de la tarda, i com més un comentat fa un moment, aquest dissabte hi ha el Dia Internacional de la Música El casal de Joves, amb una programació especial a partir de les 8 de la tarda a l'exterior del casal de Joves. Allà a la Jaspeta Cristina muntaran un concert. Ens ho ha explicat el Sergi l'altre dia. Hi ha molts actuacions previstes. Per exemple, 1886, que és el grup Sant Justem, que també va estar al Cabaret, per exemple. Tindrà company, Strife, Michael Villanueva, actuació de teres acrobàtiques. En fi, amb la veu de la Daniela Fomador, per cert, que serà com una simbiosi artística musical interessant. I un d'aquests grups que també estarà tocat és qui escoltem de fons de barons amb aquest tema, per exemple, Vanir, estaran... No sé si serà el primer grup que tocarà. Per parlar de tot això, tenim el PP Montero, un dels integrants d'aquest grup, al telèfon. PP, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Ho he fet tot el programa. Sou els primers en tocar vosaltres o no? No, en tenies amb els últims. Ah, sou els últims, una mica... El plat fort. Clar, el cap de cartell, el plat fort de final. Perquè això, normalment, els concerts, els talones, no? Els que van al final de tot o no? No. No, també en principis. Són els primers, les cobras. I els que van al final de tot, els que tancen, com es diu? O més el plat fort, el concert. O sou el plat fort, llavors, o no, de barons? Bueno, no sé... Us presento que estic com a l'Oterina aquí, també, que el diu Ramon. A mi? A mi no, sí. I, bueno, sí, ens vam dir a tocar, perquè vam anar a actuar el cabaret de Sant Just, en l'Abril. Sí. I ens vam dir que volíem que fossim el últim grup amb tocar. Hòstia, home, és guapo, això, també, no? Perquè tenim l'honor de tancar una mica el dia de la música aquí a Sant Just. I, de fet, segons tinc entès, serà un concert especial. Perquè, de fet, de barons, diguem que està passant una mica amb les variances i unió, saps? S'estan, sí, s'estan com diluint, no? Per tant, serà un dels últims concerts. I, quasi bé, us heu rebrit especialment per l'ocasió que et dissabte. Doncs sí, el cantant no pot venir, i hem agafat a un cantant d'un grup, per a mi, el que estava amb els dos abans, que era Madrid, només per fer el concert d'aquest. U? Bueno. Molt bé. Perquè, de barons, una mica, per la gent que no us coneix, quina és la vostra trajectòria? Per què ho heu fet? Perquè tu, per exemple, ets de Sant Just, no? Vull dir, tu, PP, estàs aquí al cao, vull dir que tens aquest contacte. Però, vaja, de barons, d'on surts? D'on sortiu? Bé, els van sortir un altre grup que tenia el 2016 meu, i, bueno, allò va reventar quan el cantant es va pidar a Madrid, i ara veus. Bé, vam trobar un tent en portugès, i vam començar a fer blues, i, bueno, no sé... Era una mica per l'inquietud de fer música, i... Perquè, si una mica sigui gruix, punk, no? Podríem dir. Perquè teniu una guitarra elèctrica, teniu el baix, teniu la bateria... El que passa és que aquest dissabte, no sé si el que fareu serà cantar cançons així, més o menys pròpies, o fareu versions d'altres grups. Bé, doncs... No ho sé, això ja és... Depèn de com veiem ara quan acabem, teníem un concert... No, però en principi farem totes les opcions d'aquest concert, perquè el cantant que tenim el dissabte no s'ha ensat les cançons dels barons. Clar, o sigui que fareu una mica versions de quins grups, per exemple? Bé, doncs, t'hi veiem bastant de... T'hi veiem de rolling, t'hi veiem de... Bé, doncs, no és tot pel rock, i també hi ha una versió de castellà. Sí, per a mi em sembla una cançó molt dura, i em sembla una cançó en català o en la cabra. De la cabra de l'Ixxi, en català? Sí. Molt bé. A quina hora serà, aproximadament, el vostre concert? Si és l'últim, i em sembla que això està fent les 12 de matinada o 3, no? A quina hora està prevista la vostra actuació? A mi em dic que toquem a les 12. Cap a les 12? Sí. Molt bé. Ritz, que ens hem així de estrets, són alguns dels grups que dieu que versionareu. Heu esegat o com ho porteu? És difícil trobar llocs de saig, avui en dia? Sí, aquí no paga, no... Clar. La situació és una mica merda a la música actual. Per això he de dir que ets famós, és molt més fàcil, però quan estàs començant, no cal pagar, i t'avuia moltíssim, i hem fet molts assajos, i farem molts més fins al setembre. Estem pulsant unes setmanes i ja està. Perquè on esgeu? Teniu el típic garatge de les pel·lícules americanes? O alguna cosa? No, no. Dijem-la, els passats són pagues l'hora, i això és boja. Bé, de fet, els bus assajos del Casal de Joves t'hi entens que són un dels més econòmics de la zona? Sí, sí que ho són. Jo crec que la majoria són de Barcelona, per comemèndia i tal. Per ara no estem assajant els resultats de la ciutat, però al passat els hem fet servir, són molt bons. I on esgeu, normalment, doncs? Doncs ja no ho cal, que el marge ho hauràs posat. Que es diu perdona, és que ho respondem una mica malament. Què teniu a l'altre veu? O el marge ho hauràs posat? Sí, hi heu d'entrar d'aquí. Jo ho entenc, perquè estem amb el Pepe i el Ramon de Barons, parlant amb els dos a l'hora i ens podeu escoltar, però quan parleu s'aproxima una mica més el micròfon del mòbil, us agraïm. On dieu que esgeu? Sí, sí, perdona. Estem, bueno, esgetjant, normalment, a l'octadeu, que està per Maicarca i és el local, on ja des del principi, a més, hem començat a fer els primer assajos, i hem acabat com a finca. Escolteu, vosaltres que hi heu tocat bastant en directe, hi heu estat per aquí per allà, quins consells o quins rituals seguiu? Teniu alguna cosa especial a l'hora de pujar a l'escenari? Bueno, diferent de la guanya, no, però el bateria té la costum d'acabar-nos als concerts, no? Perquè anar a cobrar-nos perquè no és per mi que acabo. És anar sense cas i temps per comoditat. Perdona, o sigui, el bateria no porta calçotets. Exacte. Però porta pantalons, no? Home... No, no, no. Perquè, clar, depèn de com, el tio està sentat, també és curiós. El bateria no porta calçotets. Alguna altra cosa rara, així? Sí, bueno, el baixista també té un ritual una mica estrapòtic, que porta uns calçotets extra a la motxina per si de cas. Ah, per si de cas, d'aquest mai. Això és un consell de la seva mama, no? Espera, porta uns calçotets sempre, mai saps el que pot passar. Veig que el tema calçotets és una cosa que us uneix i us porta... A tu, Pepé, no tens res amb els calçotets, jo què sé, una talla més grossa per si de cas... Bueno, no, no, no. Jo sóc molt triquet a les guitars, canvi les cordes i ho preparo tot com una setmana abans per segurar-me que tot va bé. Escolteu, per casualitat, heu anat a algun festival últimament de música? No. No, no. No com a va, doncs, eh? Ara jo us preguntava com a Pepé o com a Ramon, si he anat a algun festival, el Primavera, o alguna cosa així per estil. Ah! Home, doncs, l'últim així va ser el de cada l'empassant, però el Primavera que està és el que no, aquest festival. Va bé, va bé. No, no, no, era perquè una mica comentar el que us semblaven aquests grups que venen de fora, en grans festivals i tal, i sobretot, que és el quin camí, creieu que s'ha de seguir, si un avui dia vol arribar a un públic més ampli, no? En el vostre cas, per exemple. Bé, doncs, no sé, la sensació que la música ara mateix és un producte com qualsevol d'un altre, i ja no té la component artística que podria tenir abans, no ha d'anar a l'escala. I crec que ha passat un mateix amb el cinema i amb tot. O sigui, que si no fas la música que l'espectador es volen que faci, no et promocionen i no ets ningú, va bé, sí que va. No sé. La cosa és que la música està acercada, s'està molt, va de maquetes, intentava que no es portés... Creu molt, sí, i en enviar-hi, i no sé... Molt bé, doncs... Molt dedicació. Escolteu que tinguem molt de sort aquest dissabte. Com diem, tanquen al concert del Dia Internacional de la Música, el que salta joves, a partir de les 12 hores, els podreu escoltar en directe de Barons, allà, a la GESPA, a l'esplanada que hi ha just davant del casal, que no sé si heu tocat alguna vegada allà, però és un lloc molt xulo, també, no? Sí, jo vaig tocar el 2008, que amb un grup que tenia amb el Miguel Petellín, hi ha una senyora que era molt jove i tal, però va ser molt guapo i tenim moltes ganes i està moltíssima. Molt bé, doncs escolteu que us vagi molt bé. Aneu a en comptar amb els calçoteig, i el que no són els calçoteig, i res, aquest dissabte, a partir de les 8 podrem veure totes les actuacions i a les 12 de Barons. Pepe Ramon, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé i molta sort al concert, al casal d'aquest dissabte. Bona tarda. Bona tarda. Adéu-siau. Adéu-siau. Bona tarda. Vinc minuts d'arriba al punt de la ciutat de la tarda. Fem una posa per la publicitat i d'aquí en moments amb el senyor Benito. Tenim un parell de tres notícies que hem trobat durant la setmana, que jo crec que és la persona idònia per comentar, com, per exemple, si aquest empleat de banca que ha transferit 222 milions d'euros per error en dormir-se sobre el teclat del seu ordinador. Fem una posada per la publicitat i d'aquí al punt de la ciutat. Fem una posada per la publicitat. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Per nosaltres sempre és un honor, un honor i un privilegi poder parlar amb el nostre coru. Una mica és el Majatma Gandhi de la penya del Morro, el senyor Benito. Bona tarda. Bona tarda, sí. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies, gràcies. Jo deixo de Majatma Gandhi, perquè vostè senyor Benito és una mica el lider espiritual del programa. És la persona... És un honor, eh? Sí, jo que a la setmana... M'ha ficat una mica de progeo, eh? No, al contrari, per nosaltres... Ja sap que en totes les religions, que la penya del Morro, però és una, sempre hi ha com un cap visible, un líder espiritual. Aquí segueix de forma més o menys regular. I en aquest carrer és vostè, perquè és la llum una mica que ens inspira i ens dona... Què passa? On està senyor Benito? On és? On està? És el teu... El teu líder espiritual que ha apuntat a tirar-se el metro. Ah, bueno, perquè és un... Ja, però és un líder espiritual, que és modern d'avui en dia, no? O sigui, però això serà impossible. Escolta, eh... Però vostè puja al metro, o no? Sí. Home, compuja sobre ja. El metro està arribant ara mateix a l'estació, o vostè està dins el metro? No, jo estic a punt d'entrar al metro. Ah, vale. Ara veig el company que ha sortit del metro. Ha quedat amb una persona a l'endana del metro. Un dels seus seguidors. A l'endana del metro, sí. Tenia l'intensió de tirar-me el metro. Ja, ja, ja. M'estiriria, encara, m'estiriria. Si ho entenc bé, vostè queda amb amics seus. Uli Cipols. No sabem. O de Cipols, clar. Vostè queda a les endanes del metro. Jo he de dir que queden els únics, per exemple, que és el més habitual i més normal, o que queden a la plaça de la universitat. Vostè queda a l'endana del metro. Sí, estic a l'endana del metro, en un treball sociològic. Sí, sí, clar, clar. Sí. Creu que podem trobar un lloc una mica més de silenci? O això serà impossible? No, això serà el que crec que la tòdica. El programa serà aquest. Volia dir que volia una cosa fora de l'un normal, fora de l'un normal. Una connexió al metro. Clar, clar, està bé. De cara a innovar la ràbia. Sí, sí, estem innovant la radiodifusió catalana. No us ha fet mai per alguna cosa. Això és quan miro amb l'Ondes. Vostè li diu amb l'Ondes. Sí, l'Ondes. A l'Ondes, no, a l'Ondes. L'Ondes, jo vull l'Ondes. No ho sé, el senyor Berid, l'Ens va fer... Vam estar, amb el nostre propós, i... Oju, que et torna a arribar a un altre metro. Això és un operat... Què està, la passada de l'Òndez, o què? Normalment, tots els metros triguen un color. Sí. No sé què passa, en aquest moment... Però aquí estan arribant tots els futus metros de Barcelona. Però escolti, és que des d'aquí... Des d'aquesta línia, des d'aquesta lana colau, ja se sap... Tota que és al metro, no s'ho espatllaran mai, ja ho veurà. Bueno, escolti... I ara sí, sí, sí. Tot l'emmagafonia es posa d'acord. Ja és una miqueta el que faltava, però benvinguts a la festa. Ja, ja, no. Mira, ara és una mica per on vol sortir per la ràdio, avui. Escolta, quina parada de metro està per situar-nos? Universitat. Ah, universitat, o quasi. Com que tenia que fer un estudi sociològic... Ah, bueno, escolti. Aquesta és molt llet, i per això el tenim aquí. Perquè ens comenten algunes de les notícies que van anar recopilant durant tota la setmana. Espero que m'escolti bé, perquè a partir d'ara començaré a parlar. La primera és que hi ha hagut un empleat de banca que ha transferit 222 milions d'euros per error a dormir-se sobre el teclat del seu ordinador. El treballador, sí, es va dormir sobre la tecla del dos i va mètre una ordre per valor de 222 mil... 222 mil 222,22 euros. En lloc de 64,20, que és el que havia de transferir. És un empleat de la banca de l'estat de G.C. a Alemanya, on va a mètre el passat abril una ordre de transferència, com diem, d'aquesta quantitat, després de quedar-se dormit sobre el teclat pressionant, la tecla del número dos, en el seu ordinador. Això no m'ho invento jo, sinó que ho diu la BBC. O sigui que una mica de... Clar, respecte. Primer valoració, senyor Benito? Bueno, la BBC, doncs, que no està bé el government de la feina. És la primera, ja anirem per aquí. Segons, esbrinar qui és el beneficiari d'aquests 222. Clar, clar. D'aquesta sèrie de dos. I, bueno, jo diria que està bé, que els de la pròpia banca li protegis el sistema. Perquè aquests de fora no ho podem fer, com a mínim, a dins tenia aquesta mena de 15 columnistes, que s'han d'anar al sistema. Tenir el topo. Sí, sí, sí. El que passa és que fixis el que ha de passar a continuació. Perquè el seu supervisor va ser acomiadat per l'entitat. O sigui, el cap de personal, o el cap d'aquest d'arri del departament, d'aquest banc, va ser acomiadat. Evidentment, la revolució no és gratuita, no entenc. Clar, ara no estan un jutge laboral alemany. Escolta, escolti, que puji... No ha perdut el tren, eh? Un jutge laboral... Ha pujat el metro, vostè? Sí. Està fins al metro, ara? Ara ja estic fins al valor del metro. Fins on va, ara? El segon valor del convoy, que va al direcció cap a la Pau. Sí, va, va, sí. Línea Lila, no és aquesta? Línea Lila. És la moderna, és la nova. Fàbola Naut, d'això? Bueno, és igual. Jo continuo. Ara faig la diversitat, com ja ho sé. Sí, per dir que la Línea Lila és l'una de les últimes noques que es va fer el metro de Barcelona, que respira com un aire de nou a tot. Sí, sí, un aire de nou. És una mica clar que és tan actual. Bueno, en algun moment ho perdrem, això, ja ho assumim. Ho assumim, que en algun moment, per exemple, la connexió, si està viatjant pel metro de Barcelona, és el més natural. De totes maneres, deixa'm dir-li que... I va dir-ho, sí, sí. Ara, no ho estan. Sí, un jutge laboral alemany ha terminat que el supervisor només hauria d'haver rebut una advertència i que hauria d'haver estat reat més en el seu lloc de feina. El jutge va valorar que el dia del surrealista incident el supervisor havia revisat 812 documents a un ritme la majoria dels casos d'un document per segon. Si treballa l'home que van a comer després, que no és el que va cometre l'error. El diners, per cert, els diners mai van arribar a sortir del banc. Donat que un altre col·lega va detectar l'error i el va corregir segons explica la BBC. Per tant... Va fer-ho com un agent a mi. Clar, per això vull dir que no hi ha... A principi, és una notícia que tampoc... La curiositat de dormir-se sobre el teclat, no? Sobre la tecla dos. Bueno, en fi, algun comentari final, sobretot això, senyor Bonito? Bueno, ja el que li he dit. Vull dir que em sembla per fer aquells... Els interfòtics d'estema hi ha d'agir gent que els ha votat. Sí, a què passa que en aquest cas no ha sigut de caire aprofitós? Perquè els diners no van sortir del banc. És a dir, els diners ho van corregir en el moment. Vull dir que tampoc no... No, però aquest... També s'han de valorar aquest expeditges. Clar, clar. Una flor, ja sap el que diuen, vostè, que una flor no fa estiu. Però, vaja, de les maneres ho valorem, ho valorem. Això, abans que no hi hagués la de colau, això no passava. Ara passa. Per això. En fi, una altra notícia que també... Volia comentar-les, senyor Bonito, és que aquesta ens toca una mica més de prop, perquè ha passat a Badalona. Un radar avariat ha disparat el flash de forma indiscriminada a la C31. Sí, és un radar fixe que hi ha en aquesta autopista, a la sortida de Badalona, que ha estat durant bona part d'un matí. Va passar fa pels dies disparant el flash indiscriminadament davant la sorpresa de tots els vehicles que circulaven en direcció Madero. El servei català de trànsit ha explicat que un avariat ha provocat la desconfiguració del flash provocant que disparés de forma continuada cada poc segons. No, jo... Per mi, fins i tot, si s'ho sentia, en aquest cas no me la crec. El juxtat hauria de ser... No, perquè no... No se'n entén res, senyor Bonito. El radar s'ha fet amb la senyora que ha retornat. Vostè no creu que és un avariat sinó que ha anat ja directament amb mala fe? Un avariat... Ja s'ha acabat la tortura del metro, eh? Ja ha baixat, ja? Sí, ha baixat. Home, ha baixat el metro. Això ens mereix una ledulla. Jo, clar, aquestes... Aquestes d'avaries del sistema no són pas gratuïtes. Ah, no? No són fortuïtes, no són accidentes. Però, tu, creu que amb la teoria... Vostè creu que amb la teoria conspiranoida i tal o què? Que ja n'estan vigilant i tot això? Sí, sí, sí. No és que no estan en la conspiranoida, sinó una cooperació de la serenalla. Va, està per aquí. I, llavors, ara, dius... Bueno, tu, aquest... aquest dure té per recastar una mica de diners. Bueno, puc... Puc, puc, puc, puc, puc. Sí, el que passa que... El 100% no ho quedarà. No, no ho quedarà. Bueno, diu que això s'havia detectat cap a les 7 del matí. I diu que trànsit insisteix que es tractava només d'una disfunció al flash. I que, segura que no s'ha fet ninguna fotografia a cap vehicle que circuleix a velocitat de permesa o inferior. I que, al cap d'unes hores, el problema ja ha estat solucionat, cosa que fa el radar, que passés un radar aquest curiós, que ja havies ofert una varia d'aquest tipus fa mesos i que ja ha recuperat el funcionament habitual. Ho dic perquè, si alguna persona que ens estic escoltant ha de passar per la C-31 de l'hora, clar, que tingui en compte... Doncs aquí, si d'acord, veu un flash que s'ha tornat boig. I que fa... Bueno, un flash que fa selfie, no? Cada dos minuts, un radar, un radar que fa selfie, que no es preocupi, que és habitual. I, escolti, ja per acabar, tinc una altra notícia també per vostè, com el guia espiritual del programa, perquè em valori i em comenti. El titular és que un policia nacional ha disparat a l'aire en un incident protagonitzat per un detingut a les urgències de l'Hospital de Pamplona. Collons! Sí, és un incident... Hi ha qui del Joan Fermín. Bueno, no ho sé, és un incident... És un incident que no ha suponat cap risc per les persones que es trobaven al lloc. Segons hem format el govern de Navarra no en comuniquen. Una persona detinguda ha protagonitzat un incident al servei d'urgències del complex hospitalari de Navarra. Cosa que ha motivat que un agent del cos nacional de policia ha generalitzat un tret a l'aire en sentir-se amenaçat. L'incident, com diem, no ha suposat cap risc sobre la sentida de tarda una persona es posada amenillada i costidada pels agents de la policia que estava sent atesa en una de les consultes dels serveis d'urgències, perquè precisava. Uns punts de sutura a la cara. S'ha fet en unes tisores amb les que han amenaçat un dels policies. I un d'ells ha realitzat un tret apuntant cap al sostre per reduir-lo. A fi, jo ho veig això una mica com si fos una sèrie d'aquestes d'entre l'hospital central i policies, una mica a tota l'hora. Una mica, sí, sí. Com si també aquella sèrie fes... No, s'ha quedat, no l'havia trobat mai. Quina sèrie? Seguiran 6 cops. Sí, seguiran una patrulla per la nit. Ah. Era americà, és una patrulla per la nit, i els de les detencions que feien, i totes són. Però allò era real o era dramatitzat? Bueno, jo feia tinta de ser real. O ell ho volia encolar com a real. Home, escolti, de sèries de televisió n'han fet moltes, perquè també hi havia aquella de Hill Street Blues, no? No era una sèrie que feien, també. Cançó trista, de Hill Street, potser que potser... No, era dramatitzat. Jo és com una vegada de callejero per la peta de l'americana. Sí, vale, vale, però és... Hi ha una patrulla policia. Perdona, ja està parlant del miti programa cops. Ah, cop, cop. Sí, ja, ja, ja. Però és el miti programa que peta les audiències a Estats Units, que cada nit seguim policia i seguim patrulles a tot arreu, que aquí han intentat fer una cosa semblant amb una versió que també es van estrenyar el cervell a tope, li van dir policies, i fan que els divendres de nit a la sexta ho entenen a tres, alguna cosa per l'estil, eh? Sí, una cosa per aquest. En fi, doncs, clar, perquè això és real. Segons ha explicat també el govern de Navarra, l'incident no s'ha d'arribar a ninguna situació de risc per les persones que, en aquest moment, es trobaven en aquest lloc, encara que algunes de les que estaven a la sala d'espera han sortit al carrer quan han arribat els reforços policials, així com els agents de la Policia Fural i de la Policia Municipal de Pamplona. En fi, el succes ha provocat enterrariment en l'atenció dels pacients, cosa que altra banda no m'estranya, i una mica d'ensur, no? Perquè, clar, vostè imaginis que està allà sent atès, va tranquil·lament a la sovada social, i al voltant comença a escoltar uns trets, i diuen què està passant aquí, no? En fi, és una dada... Doncs escolti, senyor Benito, ha arribat allà, ha arribat una vida a arribar o no? Eh, va bé?Sí, ha arribat una vida a arribar o no? Nunca ha d'anar a una quadra i meia que dirien los argentinos. Escolti, a veure si s'ha preconeix aquesta sintonia d'una sèrie de televisió de policies. Sí. Canción 3 de Gilo Street. Li sona o no? Eh? Li sona o no? Sí, canción 3 de Gilo Street.Sí, senyor. Això de quina època és? En parlant de l'any, eh. 80, com a mínim, no?, senyor Benito. Sí, sí, 80, sí. Una cubeta cinta, 80... Clar, i aquesta tenia la seva gràcia, el que passa, clar, que és... Fico, en vez de los traños. Què dius? Bueno, que siga a punt d'entrar en un assaig, estarien passant el metro. He sortit d'una escola, jo ja estic mig de l'asset. Jo crec que dintre de la història de la Ràdio Junià, guàrdia d'aquesta connexió, perquè és històrica. Jo crec que després de la... El hombre pisa la luna en julio de 1969. Aquesta és la connexió radiofònica que s'endú la palma de tots els sorolls extra ràdio. I ho heu pogut escoltar, aquí, a Ràdio d'Esvern, a l'Apena, al Borro. Bueno, si no ens donen ja... Què? Sento sorolls? Bueno, escolti... Està informant que avui és el dia que es conmemora en 200 anys la batalla de Waterloo, una por de perdre. Sí senyor, sí senyor. Vols fer un comentari? Un millatment allò d'asset. I llavors, a partir d'allò, és quan comença la nova Europa, eh? Sí, sí, sí. Un punt de sortida del segle XIX. Tot i que a França va perdre, aquella batalla? No, a França va perdre allò. A França, a la Pobion, a ells que s'ho van anul·lar, ja ho van deixar mai més. Ha sigut molt curiós, perquè escoltar les notícies, volien significar una mica com la unificació d'Europa i tal, que no hi ha problema. Han anat, doncs, al rei, no sé si de vell, el rei de ta... Però en Espanya no, eh? No, perquè Espanya queda fora, ja una mica. A França diu que ha enviat només l'empeixador. No ho sé, m'ho he dit. No m'agrada. Tothom envia aquí els grans autoritats del país europeus. I a França, que va perdre la batalla de Waterloo, envia només l'empeixador. I li havia d'amorar-lo, també, perquè trenca la coalició. I a partir d'aquí, també, gràcies a Waterloo, tenim la mítica cançodapa. Senyor Manito, gràcies. Gràcies, senyor López. Adéu, calli. Adéu. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Mariano Rajoy està anunciant en aquests moments els canvis a la direcció del Partit Popular, incorpora a la cúpula estatal la dirigent del Partit Popular català. Andrea Levi i el nou cap de campanya electoral per a la General, serà el seu cap de gabinet, Jorge Moragas. Madrid, Albert, que l'atrava. Bona tarda, que han vist l'organograma de la partit que afecta les vicesecretàries noves cares entre les quals la catalana Andrea Levi, que entra com a vicesecretària d'estudis o també el català Jorge Moragas, que serà el director de campanya de les generals. Mariano Rajoy també se referita a la situació a Convergència i Unió. Són de una irresponsabilidad i de una contumacia en el error difícilmente superable. Fracturan i dividen a la societat catalana, incluso a la propia coalición de gobierno. Generan infertidumbre e inestabilidad. Nieguen la pluralidad de la sociedad catalana i no conducen a parte alguna. Rajoy no ha fet cap referència a canviar el govern espanyol. Albert, que l'atrava a Catalunya Ràdio Madrid. Notícies breus, Martí Ferreró. Hola, el president Artur Mas anunciarà la remodelació del govern d'Illuns que ve en la sessió de control del Parlament. Mas ha estat el primer parlar de separació amb història democràtica. Ha superat però que el trencament s'ha produït per una qüestió fonamental. És una separació per un tema de fons, de molt de fons. No és per cap tonteria, no és per cap picabaralla absurda, no és per cap menys teniment respecte a ningú. Hi ha un tema de fons que s'ha de resoldre, tothom s'ha de posicionar, cada partit també ho pot fer. Ells han decidit fer-ho en un sentit, Convergència en un altre. Però és una separació que tots desitgem que sigui amistosa. L'Associa Planària del Parlament ha estat l'última dels consellers sortint del govern, Jon Ortega, Ramon Espedaler i Jose Maria Palagri, la vicepresidenta i consellera de governació s'ha mostrat orgullosa d'haver contribuït a la consulta del Nouena. T'he treballat amb absoluta lleialtat en aquest Parlament, en el govern i en els ciutadans del meu país. I jo he tingut compromís en totes les àrees que he treballat. He treballat totalment compromès amb el 9 de novembre, però sí, em donar la veu en els ciutadans a Catalunya, de la qual me'n sento molt orgullosa. La policia ha detingut el present autor del tiroteig en una església metodista de Charleston a Carolina del Sud, que ha fet nou morts segons diverses cadenes de televisió nord-americana. La detenció s'ha fet a Carolina del Nord, t'apunta que el crim la comès per motius d'odi racial, l'alcalde de Charleston assegurat que es farà justícia. La única raó per la qual algú podria anar a l'església i disparar contra la gent que està pregant és l'odi. És l'única raó. És l'acte més covard que es pugui imaginar. I portarem aquesta persona davant la justícia tan aviat com sigui possible. Restaurar el Parlament de Westminster a Londres costarà prop de 8.000 milions d'euros i estiguerà al menys 32 anys, segons un informe independent encarregat per la Càmera dels Lors i dels Comuns. El Palau, símbol de la democràcia britànica, té problemes de gotets, de goteres, una taulada amb el mesa, problemes a la façana i, si han trobat, a més a més, absetsos. Absestos. L'edifici a l'arriba del riu Tames i el van rehabilitar a mitjans del segle XIX i després d'un gran foc, després d'això, no s'ha tocat mai més i, per tant, ara comença a tenir problemes de bellesa. I ara parlem del Sónar, el festival de música electrònica de Barcelona, que comença a omplir-se aquesta hora. Bona tarda. Hem viscut el primer gran directe d'aquesta jornada inaugural del Sónar amb Caïnés, projecte del britànic Adam Bainbridge, que ha actuat per presentar el seu segon disc. En un concert molt festiu i amb molt bona sintonia amb el públic. De fet, el cantant ha baixat a ballar amb els assistents i després d'alguns d'ells van correspòs en veint l'escenari en un final ple de colors i psicodèlia. Un Sónar que està funcionant molt bé musicalment, també tecnològicament ja que la nova manera de pagar, està funcionant sense problemes. També ha estat el torn de l'alemany Uwe Schmidt, alias Atthom Tien. Aquí podreu escoltar amb una entrevista el programa estantits de Catalunya Informació, a partir de les 8 des del Sónar, a la 7 Catalunya Bespra amb connexions des d'aquí, i a l'esneu Cabaret Elèctric i Concert de Hot Ship, cap de cartell d'aquesta jornada, juntament amb Càmica el Broderz, des d'Ikat.cat, a missatra oficial del Sónar. Laymar, sí, avui a Barcelona. Esports, Carlos Varaibar. El jugador del Barça, Neymar, l'han sancionat amb dos partits de suspensió per la terjeta vermella que va veure després de perdre contra Colòmbia a la Copa Amèrica la matinada passada. No podria jugar fins a unes hipotètiques semifinals. Sobre el cas, O.Sassuna, de suposats arrenjaments de partits a la Lliga de Futbol Profesional. La LFP va contractar detectius privats per investigar Sergio García, arran de les acusacions d'arreglar un partit precisament contra l'equip navarres. El Comitè de Competició ha decidit que els incidents que hi va haver al partit entre el Girona i el Lugo, centrats a l'allançament i l'impacte d'una ampolla d'aigua contra un jutge de línia, són marexadors d'una multa de 1.500 euros. Els precandets a la presidència del Barça per la seva banda van donant més detalls sobre els seus programes. Toni Freixa proposa crear un comitè de Savis amb Laureano Ruiz i Johan Cruyff, i Agustí Benedito vol recuperar l'entrada lliure i directa dels nens a l'estadi. I el torneig de tenis de Jalé a Alemanya, Toni Robredo juga ara partit de setjana final davant l'Italia Andrea Sepi, de moment empat a un set i ara mateix pilota de partit per Sepi. Us esperem a la set, el Catalunya Véspera, amb tota l'actualitat. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla Andrea. La nova corporació municipal de Sant Just arroneix aquest vespre a la sala de sessions en un ple extraordinari i urgent. L'ordre del dia contempla diferents qüestions organitzatives per al mandat 2015-2019. A més, s'aprovarà el cartipàs municipal. Altres punts, a l'ordre del dia, fan referència a la periodicitat de les sessions ordinàries del ple municipal, que seran l'últim dijous de mes a la set de la tarda de la Junta de Govern, de la composició de les comissions informatives i de les dedicacions i les retribucions de regidors i regidors. Tot plegat avui a la set de la tarda, i com és un ple extraordinari, no es formatran punts d'urgència ni prems ni preguntes. Últims dies, perquè les empreses s'acollin el programa Pofi, un programa de subvencions per empreses que contractin persones aturades de Sant Just. A través del programa, l'Ajuntament subvenciona companies i entitats sense nins de lucre, que contractin o hagin contractat des del pastat o de març, i abans, el 30 de juny, aturats al municipi, inscritza la borsa local de treball. Les subvencions de les empreses són d'un màxim de 1.800 euros per contractes de 6 mesos i per entitats sense nins de lucre de 2.000. I una puna en clau cultural. El Grup Partit Ensemble representarà dissabte a l'Església, una obra d'Illegard von Wingen, monge ben addictina del segle XI. Es tracta del drama espiritual cantat Ordo Vittutum, escrit i composat per von Wingen integrament en llatí. És una obra que s'ha representat molt poques vegades a l'estat espanyol i l'organitza d'esdernaccions el Grup Partit Ensemble serà dissabte a les 9 del vespre a l'Església. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més amplia dels senjors notícies d'edició vespre a les 7. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat de senjors a l'Hospital Web de la ràdio, radiodesvern.com. Alright. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del fluzo. Cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un trambaix. Fluzo, cultura mà. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòni's. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Gràcies. Què tal? Buenas tardes, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morghau. D'aquí uns moments pararem de llibres amb l'Ernò Consul, l'Adóa Carmona, que ens portarà una convidada al seu espai de viatge voluntari, una noia alemanya, que sí, no parla ni català ni castellà, t'haurem de parlar amb ella amb anglès, perquè ens expliqui les seves aventures i aventures a Barcelona. Però abans de tot això, amb la Cristina Vargas, hem de fer el trending tòpic de la segona hora. Cristina, avui en dos temes. Més comandats de Twitter ha sigut Carolina del Sud, perquè 9 persones han mort en un tiroteig que ha hagut... ja ha hagut, perdó, en una església d'aquest estat nord-americà. Sí, concretament, el qualitat de Charleston, en una històrica església de la Comunitat Negra, un home blanc d'uns 20 anys, aproximadament, 21, va matar 3 homes i 6 dones, i una altra persona ha quedat ferida greu, que va ser traslladada posteriorment a l'hospital. El cap de la policia local l'ha qualificat l'atac de crim racista, i ha demanat ajuda a tota la població per tal de localitzar l'autor dels tretx, que va aconseguir fugir del lloc del fetx. Què diu la genesita sobre aquesta qüestió? Per exemple, José Diaz diu 9 morts en església afroamericana Carolina del Sud. Autoritats diuen que l'assassí va estar una hora a l'església amb el pastor abans de la massacra. Un altre comentari, és l'Àngel L'Exposi. Tu dius 9 morts en un tirotetge a una església de Charleston. Carolina del Sud, l'autor dels tretx, no ha estat detingut. I acabem, si et sembla Jordi, amb el José Ángel Abad. 9 morts a l'interior d'una església afroamericana Charleston. Carolina del Sud es busca el pistoler identificat 21 anys blanc. En fi, gràcies Cristina. De res? Què passa? Com la gent no pot saber qui és? Sí que saben qui és, no? A veure, no tenen identificats a la policia, a la persona. És a dir, els testimonis que hi havia, evidentment, saben com és el noi, però suposo parlar amb el tio de ja. El Vicen el coneix. I no el pillen. No, sí que és cert que el noi va poder afugir. En aquest cas, l'únic que la policia està intentant localitzar-lo, i per això ha demanat l'ajuda de la població per tal de saber on... S'ha trobat? Aquestes coses només passen allà. Diria que no, eh, que encara no. Això ha estat a matinada, eh, per això? O ha sigut, ho dic? A Carolina del Sud, a Charleston. Bé, en fi, anem a l'espai de carretera reial amb l'Anna Rubirana. Bona tarda. Bona tarda. És el que, en aquest espai, aquí a la penya del Morro, ens agrada repassar les coses que fan a Sant Feliu, a Esplugues. Vaja, el suburbis el extra ràdida de Sant Just. Com t'agrada, com t'agrada. Aquesta setmana només parlarem sobre un acte en concret que es pluga, es tracta de la festa de la Perco, de la Perco, que organitzen els atabalats. Un aplaudiment per els atabalats. Aquest dissabte, no, Anna? Exacte, i aquest any ja és la transgena d'edició que ho fan. Serà el part dels torrents i començarà a les 6 de la tarda i durarà fins i tot fins a les 12 de la nit, si és que la cosa no s'allarga. Molt bé. I hi haurà activitats per totes les edats, detalles infantils, exhibicions de Bollywood, capoeira i, evidentment, molta percusió. Home, això, esperem, per parlar-ne de tot això, tenim el telèfon a la Maria Ponce, que és la presidenta i també la directora dels atabalats. Maria, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Home, els atabalats, un grup de percusió, una abedim mítica, es plugges, perquè esteu a tot arreu, no? Sempre que hi ha alguna cosa, els atabalats ja estan allà. Bueno, ho intentem, sempre que ens truquen i volen que estiguem allà, sí, fem el possible per poder estar a tot arreu, que ens agrada molt fer-nos veure. Quant anys fa que esteu els atabalats per aquí per allà? Els atabalats, doncs, 13 anys, justament, sí, ara fa 13 anys que existeixen, i, bueno, primer han tingut de tot, perquè primer han més un estil tradicional, i poc a poc ja es van transformant en patocada, fins que arribar a fer el que fem ara. La veritat és que no només feu patocada, sinó que a més velleu, feu coreografies, no? I que us ho correu molt. Això és una cosa que ha anat canviant, una mica, no? Perquè això fa uns anys no passava. Arreu de que, a aquesta moda, que els grups de percussió i les patocades també aportin una mica més de salsa i de brilla, no? Sí, bueno, suposo que és per influències de tot arreu que vas veient diferents tipus de grups que fan diferents tipus de coses, i tu vas dir, hòstia, si poguéssim això, doncs, a la millor, quedaria millor, i, bueno, per poder també arribar una miqueta a tots, els públics abans no vallàvem tant, eren més estàtics, i, bueno, faríem més música, i veient que, quan facis alguna porió diferent, veus que el públic li agrada, i llavors ja vas mirant més de buscar aquest estil de fer més coreos, i a la gent veus que li impacta, i després fiques alguna cosa de teatre, i a la gent veus que també li agrada, i així també et pots amuldar diferents tipus de públic per poder anar a tocar per nens, per poder anar a tocar un cert que casques, per poder anar a tocar un acte més seriós, i, bueno, i per això, i tots els ruts de la tocada, més o menys, han en fent el mateix, i, bueno, per això, per poder adaptar-nos a qualsevol públic. Si fa 13 anys s'hauria fet la tabalatge, si fa 13 anys s'hauria fet la perco, com us heu fet per crear-ho tot de cop? No ho teniu molta feina? Exactament, és molta feina. Però, per saber-te'n, clar, jo els primers anys, els dos primers anys no hi era, o sigui, oficialment la tabalatge es va fondant al 2002, però ja d'abans ja es presentava la gent i ja començava a fer el seu ritme, i llavors, segurament, el primer any o així, no es va realitzar la festa de la perco. Però comencem a comptar que es va fondar el 2002, i des del 2002, que portem aquesta festa, i que a vegades la festa també té més gent, més auge, cada any intentem reformar-la una miqueta, i afegiria alguna cosa diferent, perquè creixi una miqueta més. I llavors, sí, la idea de crear la festa aquesta, d'on l'heu treu? Mira, fareu una festa aquí, que aviam si tothom va tocar, i jo què? Sí, perquè abans els plugues... A tants anys, només crec que només hi havia grup de tabalats de percusió, i la percusió no era tan coneguda com ara, no hi havia tantes batucades, llavors, doncs, el Justa Res també... Miti, miti que Justa Res. Tothom el coneix, em sembla. Una abraçada d'aquí, si home, i tant. Sí. I llavors, com que no se li va ocudir fer això, de dir, doncs, anem a juntar grup de percusió, i perquè la gent, bàsicament, conegués una miqueta el que era el món de la batucada, i per això es va fer. I a partir d'aquí, doncs, cada any, hem anat fent això. I això, com diem, serà aquest... Exacte, serà aquest dissabte, el part dels torrents, a partir de les 6 de la tarda, fins a les 12 de la nit. La festa de la Perco, perquè no ho sàpiga, està dividida en dos espais i en dos moments del dia, fins a les 8, o a la primera tarda, que hi ha com activitats i tallers, i després, de 8 a 12, hi ha els grups de percusió i tal. En els tallers, què es podrà trobar a la gent? La gent, em imagino que serà com un àmbit més familiar, potser. Què es trobarà? Sí, bueno, nosaltres aquest any farem... Són tallers per nens, bàsicament, i fem tallers de scatline, de pintura facial. Allà fem un taller que els fan els castellers d'esplugues, que és un taller de canalla. I, què més, un taller de paracaigudes, també. I, bueno, i això és més, encara que les famílies que venien, que pervenien bastant, doncs els hi oferim aquests tallers. Un taller de paracaigudes? Com es fa, això? Jo, com m'ho van dir, també em vaig imaginar algú tirant-se, però no, no és... Això ho porta als de l'Esplai al Núss de Sant Joan d'Esti, i, bueno, no sabem bé el que és, la veritat. Bueno, escolta, potser penjen algú des del pont d'esplugues, o n'estiri o alguna cosa. Seria més quòntic, eh? Bueno, no sé del primer. De totes maneres, això, com diem, serà a primera tarda, i després, a partir de les 8 i fins les 12 de la nit, és quan toquen els ulls de percusió. Atenció, perquè en total són 10 grups, i fins i tot n'hi ha un grup que ve de fora de Península, venen de Mallorca, venen expressament. Sí. Primer, però una correcció. Els grups de percusió estan entornant fins a les 6 i fins a les 12. Hi haurà un moment que ens solaparà les exhibicions de dans, sataïers i en grups, perquè si la gent no s'aturirà, només percusió o només taïers, sinó que puguin a canviar i puguin a mirar diferents coses. Ah, però vols dir que sonaran tots a l'hora en algun moment o no? Sí, però com al parc és de Sant Gran, llavors aprofitem tot el parc per poder dividir-nos al espai i que no es solapin els sons. Una idea és que la gent es passi pel parc i vagi veient diferents coses, i ara hem de votar la veient dansar al ventre amb Kedo, ara s'ha de veure on es va tocar l'hibat. Ah, que guapo. I després us uniu tots els teus grups en algun moment o no? Com? Us uniu tots els grups en algun moment per fer una mena de final, de festa, allà... Ah, no? No, perquè això podria ser bastant a poter. Sí, sí. Quanta gent mou, això, la festa? Quanta gent hi va a tocar? Exacte, pesament. A tocar? Doncs per tocar, jo crec que poden arribar a zones 300 persones. 300 persones, cap. T'ho imagina, 300 persones tocando alhora, el mateix ritme... El son seria molt distorsionat. Espluga, s'enfonsa, no? Una mica. Sí, clar. Per exemple, però veig que això ja no ho heu intentat mai, no? No, no, no. Aquí també els grups que crec que és millor, també, la seva exhibició ja estan més contents així. Així no després li arnos de... Vinga, va, anem a fer aquest tema, els ensenyem. És... Vinc a organitzar-hi els grups, de vegades crec que és més alt, que no venen tocando els seus tres quals d'hora, i després el li donen sopar, també ho faran sopar per tothom, que som una botifarrada. A quins preus tenen la botifarra? Què en preu, el tenim, Maria? Doncs a 4 euros al plat, que és un plat de botifarra, amb pedapallès, patates... I ja s'ho fem. I després, m'imagino que també hi ha una barra amb begudes, no? I cervesa i tal. Sí, tenim una barra allà i també fem caipirinyes, que és el nostre espanyol. Ja hem fet bé de posar a Carlinius Brown de fons, avui, eh? Mira... Home, jo no sé si... Ara que ha comentat això de les caipirinyes i tal, Carlinius Brown ha tingut a veure alguna cosa amb tot aquest boom de les batucades a Catalunya durant els últims anys. Tot i que, a veure, ja no sé... Carlinius Brown no sé quan va venir aquí, però... El 2000. El 2000 va venir. Justament, ara fa 15 anys. Com valoras tu, el Carlinius Brown? La veritat no sabria dir l'efecte que va tenir. Jo suposo que sí, que ara... Jo recordo molt el Clos sobre aquell autocar. Això recorda... Era imatge de perquè va fer una... Va ser molt graciós. Però jo ho preguntava més carrer, perquè mira, ara m'ha vingut, no? Que caipirinyes són... El tema de la batucada i la percussió, no és que sigui una cosa realment mediterrània i arrelada aquí, no? Perdona, és que t'he sentit una mica de malaltia. Dic que, bàsicament, que la percussió, d'on ve? Aquest moviment ve de Brasil, perquè aquí a la mediterrània no hi ha aquesta tradició, no? Clar, no, no, sigui la batucada en si real ve del Brasil. El que passa és que aquí hi ha hagut com una mena de transformació en què el que acabem fent ja no és ni del Brasil ni d'aquí, ja no se sap ben bé d'on és. Perquè al final, quasi tots els de la batucada, el que acabem fent és anar a fer en diferents ritmes, a diferents llocs, i els adapteu una miqueta a allò que nosaltres ens agafem amb els curiors i tal. Però la batucada, generalment, sí que tothom hem començat mirant el Brasil. Perquè el grup més surrealista que hagis vist tu, per aquí, amb aquestes mescles i arrares, perquè clar, com dius tu, cada grup de la seva història, dius, doncs ara podríem fer això, podríem fer alguna altra cosa. Tu has vist alguna cosa que t'hagi impactat i dius, potser se'ls ha anat una mica de les mans, això, o no? No ho sé, no t'ho sabria dir. A veure, és que hi ha molt de tot. Llavors, hi ha grups que t'impacten perquè veus que els veus que van en llum, o que s'ocupen molt llum, que quan dono un cop al tabal s'han sent una llum i dius, ostres, i llavors, clar, aquests, ja estan com en una altra nit. Home, això ja és com nova tecnologia japonesa, no? Ja és aquí un hibrid de... Japó, en Brasil i Catalunya, no, a res. Clar, hi ha gent que també hi vaig utilitzar foc, a vegades, amb els seus números, i això també està a l'ordre del dia. I, escolta, l'acte més estrany o curiós que també hagi ho estat vosaltres, perquè tu has dit que heu estat, doncs, jo què sé, els mítics, cerca bars, no?, els cerca tasques, que és recorregut, que hi ha pels bars, també actes més o menys institucionals. Però alguna cosa així, més o menys curiós, a veure, normalment, quan algú contracta una batucada en una activitat o un acte, és perquè vol una mica d'alegria, no?, en aquell lloc. Sí, sí, sí. L'acte més curiós, bueno, a mi em va impactar molt un cadencè, que el d'enfeia el vam mitja organitzar en percusiocats fa molts anys, que vam anar a tocar, vam fer un fe de percusiò amb varios grups, i, llavors, vam fer la presentació a Girona, Tarragona, Barcelona i Yeida, i crec que va ser avall, quan vam anar a la fundació, que, llavors, crec que eren els 600 o 400 percusionistes, que tots toquen a un ritme que s'havien après. A mi, a vos? Sí, crec que clar, això va ser perquè el diner em passa a la partitura, els hi va, feta molt de temps, i crec que va ser el que més em va impactar, a veure tants percusionistes toquen a l'hora i que allò sonava molt bé, i de coses curioses amb volos, bueno, hi ha de tot, de vegades que vas a tocar alguna boda, hi ha algun convidat que desmadre i la comença a dir-hi... I, ara, potser diràs aquest tio, què diu? Tema funerals, ho dic perquè el meu pare sempre diu que el meu pare és una amoratge del tema Brasil i tal, i el meu pare sempre diu que el meu funeral vull portar una batucada alternatòria, i jo li dic, però, papa, què m'estàs dient, no? I, llavors, això seria possible, per exemple, o no? Si us contractessin? Home, jo crec que si la família vol cap un que ens posem allà a ballar, ja ho veurà l'Adrià, per nosaltres, encantat, que seria curiós, mai ens hem trobat, però, bueno, mira, aquí diu això, que de vegades, quan em mori vull repartir suïtos per a tothom i que faci una festa. Sí, però aquí hi ha molta gent que ho diu, després hi ha poca gent que ho fa, no? Clar, perquè el Mori està mort, la gent pel que vol. Això ja ve la família. En general, el meu pare, que no es preocupi, que, si ho vol, ja ho faré alguna cosa. Jo vull que vagi a fer una pregunta de la festa de la Perco, perquè cada grup que ve a tocar té una hora concreta. Tu et tocaves a la terrora, o estan allà tot el dia i van tocar? Com funciona? Normalment cada grup toca una hora concreta, i, llavors, els convoquem perquè vinguin, i, llavors, ja ho venia a la cinc, ja ho esteu allà tota la tarda, però hi ha grups que només llevan més a porats de temps, o que venen de més junts, o que concreten, doncs tocareu a les 9. Llavors, tu esteu al palt a partir de les 8 i mig, o una cosa així. Però cada grup té... toca anar al concret, i toca totes les quals d'hora, excepte al principi que els grups de convidats, les plugues, toquen fora una petita exhibició, també, però cada grup té la seva hora acordada. I aquests que venen de Mallorca, venen només a tocar a la festa de la Perco? Sí, aquests, bueno, és que... Aquest és un component del grup, era d'aquí, era d'aquí les plugues, és un ex-mendre de tabalats, i, bueno, hi va bé això, que li faria molta il·lusió venir amb el seu grup i això, i, bueno, hi vam intentar poster-ho perquè poguéssim venir, i ells, bueno, els estan encantadíssims, perquè ens han posat moltes facilitats per poder venir, i la idea és que ens fa molta il·lusió posar algú de Mallorca. Molt bé, doncs, Maria Ponce, cap a cert. Tens alguna cosa a veure amb la Laura Ponce, d'actriu de musicals, d'aquí les plugues o no? No, la Laura Ponce, la Rosetta, oi? Sí, la Rosetta, la Rosetta. Sí, no, és una mica més, però no. És que tinc una germana que també el diu la Laura Ponce. Ah, hòstia! La Rosetta no és la meva germana. Va bé, va bé, va bé. Estic a les plugues, veig que molt original el tema del nou. No, no, no, que la coneixi, dic que no sigui la germana. En fi, Maria, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé i que aquest dissabte sigui tot un èxit, una altra vegada, la festa del Perco, el part dels Torrents, a partir de les 6 de la tarda i fins a les 12 de la nit, en principi, però ja sabeu com són, aquesta gent de percusió a les batucades, que s'ho avucau a llarga. Maria, moltes gràcies, que vagi bé. Molt bé, a vosaltres, moltes gràcies. No sé que la vida és igual, tiene que saber que no es así, que la vida es una hermosura, hay que vivirla como aquel que dice que está solo y que está mal, tiene que saber que no es así, que la vida no hay nadie solo, siempre hay alguien. Dos minuts arribem al punt de dos quarts de set de la tarda, i com cada setmana hem de parlar dels intercambis europeus, els viatges de voluntariat amb l'Aroa Carmona. Aroa, hola, tarda. Hola, hola, hola, tarda. Tots cuyes dels auriculars, amb l'Aroa, ja sabeu que cada setmana parlarem de diferents qüestions, i últimament ens hagués portat algunes convidades, la noia polonesa, que va venir fa un parell d'altres setmanes, i avui en principi, diguem en principi, perquè finalment no vindrà, havia de venir la Maureen, que ens hem fet una carta de presentació molt maca, que diu, hello, my name is Maureen, I'm from Germany, from Buchbach, Nia Mochnick, I am doing an internship as a student of information technology. Very good. Thank you so much. Home, aquest és un espai internacional, ja ho sabem. De totes maneres, finalment no ha pogut venir, o quina pena, quina llàstima... Però vindrà a setmana que ve Jordi, no ha pogut venir, perquè s'ha perdut. S'ha perdut. Mira, s'ha perdut, us juro, s'ha perdut. No trobava el 63. Ah, però havia de... 63. 63? Va 63. És aquí, li he dit, va 63, looks. Total, que, com a la Diagonal, han tallat un carril del lateral. Sí, perquè es lia, sí, lia la Maria Morena, i jo he provat d'anar amb cotxe a buscar-la, de Maria Moren. No hi ha tram, no hi ha tram. Com venia amb tram? Perquè llavors, tarda quatre segles i mig. Sí, és veritat. Tot el que ha baixat amb Maria Cristina, si no t'hi mantes. Però perquè no, perquè ha agafat el metro, la línia verda. Maria Cristina havia d'agafar el 63, per venir fins a Sant Just. Però no... No el trobava clar, em truca a menys cinc, el 6 menys cinc, que no el trobo, no sé què, i jo l'explicant, li deia. Total, que l'ha trobat, i penso, Maurin. Quan ve, perquè si ve en el moment encara, però si tarda deu minuts ens podem morir. Si va a la set, pots una birra amb ella, que hi cangi, per exemple. Sí, bueno, ja el dijous que ve. I què li has dit? Que se'n va a go home, no? Una mica? Thank you, but... Thank you very much, I'm so sorry. But Jordi is a very bad person. Jordi is a very bad person, and if you are not in... He's his fault, always. If you are not in time, you are out. No, li pots dir això, ja està, jo... Em fa responsable, de tota... La setmana que veuràs de donar la cara, tu, eh? No voldra venir. La setmana que veuràs de donar la cara. Eh, come, come, come here, come here. I will show you something. Bueno, escolta, anem al tema, perquè ara, com dèiem... Avui, malgrat que no tenim la Maurim de Germanifremburg Bach, ni el Múnic, tenim altres qüestions, no? Ara, que es posin sobre la taula. Bueno, he pensat, ja que no fem-lo a la Maurim, anem a acabar el que vam deixar mitges a l'últim viatge voluntari. No me'n recordo que era, però segur que ens posa... Ah, sí, yes, sí. Ah, mira, mira! Com se'n recorden, eh? Sí, perquè aquí estan malaltes, també. A Europa, també, clar. I gratis. Aquest és el més important. Però també s'ha fet un training course o algun curs que sigui adequat. Avui, per això, què ens recordes que vam comentar la setmana passada? La setmana passada ens estan comentant quines mobilitats internacionals s'incluien dintre del projecte aquest de la S-I-U-C. Vam estar parlant de Macedònia, que de fet ja queda ben poquet, perquè els 3 seves assenjos marxin. Vam estar parlant de Alemanya, que també tenim les places complertes, ja. I vam estar parlant de Rússia, oi que si us en recordeu? Doncs ara, que de fet, vam estar comentant aspectes de qui coneixia de Rússia. Exacte, exacte, sí. Llavors, ara, el que m'agradaria dir són les 4 mobilitats que queden, que ja serien el 2016. Ah, i tornar a votar. D'acord. I, a més, vinga amb una notícia fresca d'una última manqueta, això. Notícia, notícia... Breaking News. Breaking News. Vols fer ara Breaking News amb la música de Breaking News? Va, va, va. Breaking News, with Arora Cremona. And now, Arora Cremona, where are you? Quina veu més professional? Sí, vaja, vaja, vas estallar la BBC, eh? Ah, ah, ah. Bueno, és, bàsicament, un intercambi europeu que es fa del 2 al 9 de juliol. Per això és ni uniu, perquè fa res que va sortir, però farà res que s'acabarà. O sigui, estallar tot molt ràpid. Es fa a Dresden, Alemanya. No ha vingut l'Alemanya, però nosaltres marxem. Ah, molt bé, molt bé. Dresden no és on els músics? Sí, no, de Bremen. No, Dresden té una altra història. Ara la buscarem, perquè aquest espai també ens serveix una mica per buscar corers del món mundial, no? Dresden, ara sabrem. Tothom que vulgui anar, què és el que ha de fer? I de què va, una mica... Aquest intercambi es diu Art Express, i va sobre donar coneixements tan teòrics, són els mínims, com pràctics, sobre arts visuals en relació a l'educació no formal. Ah. Per tant, es treballa tota la història, un altre cop, que és el superobjectiu de tot el projecte d'Aresmos Plus, de l'educació no formal, i aquest cop es fa a través de les arts visuals, es creen vídeos, stop-motion, time-lapse, i es creen el things. Mira, ja he trobat una mica, que és Dresden. Aviam, aviam. És una ciutat alemanya, capital de l'Estat lliure de Saxònia. Està situada a la Vall de l'Elba. El 2012, la seva població va superar 525.000 habitants. Per tant, estem parlant d'una població... Home, més gran que la segona ciutat de Catalunya. Està pel sud. A l'àrea patropolítana hi viuen 1.100.000 persones. De fet, està a l'est. A l'est, a l'est de l'Amanya. Està a la dreta de tot. Dresden té una llarga història com a capital, i com a residència reial dels governants de Saxònia, amb segles d'esplendor cultural i artístic. El bombardeig de Dresden a la Segona Guerra Mundial, dels anys 40, i els 40 anys, perdó, que ha format part de la República Democràtica Alemanya, han alterat considerablement l'especte de la ciutat. Des de llagar-ho amb això, ja veus una mica total, des de la reunificació, Dresden ha esdevengut una importància entre econòmic, polític i cultural, oriental de la República Federal d'Alemanya. Potser cançoni per a alguna filla de futbol? El Dresden Futbol Club, no ho sé. Home, fills il·lustres, et sona perquè... Ruth Bergos, que va néixer el 1927 i va morir el 1996, era una filla il·lustre de la ciutat, ballarina, coreografa i directora cènica, o, per exemple, Carl Borromau von Miletitz, que va ser un compositor musical i escriptor, que va néixer el 1781 i va morir el 1845. Enllaçor externs, web del municipi de Dresden, web de l'Anna de Saxònia... Wikipèdia. ...i Dresden Punifo Trabogite. Que per cert... Ara no n'estic segura, però... Oi que un dels premis fins a les turies li van donar la Wikipèdia? Sí. No, ara sí. És molt petètic. Home, no, perquè a mi m'agrada. És un premi per tots, la Wikipèdia. La fem tots, no? Sí, però trobo... Trobo... no sé. A sobre que ens han donat un premi, felicitats. És part del diners, jo no. Perdona, Cristina, has tingut molt bona idea. Jo crec que hauríem d'anar tots els que alguna vegada hem rectificat algun article de la Wikipèdia, arregullat premis fins a les turies. Doncs quedem allà, davant de l'oditor. Sí, ara has fet els passors dels col·lis i no busqueu la Wikipèdia. No puc donar un premi. És que és com... raro. Ja, però poden continuar bé, no facis copi pegue, eh? Ja, ja. I encara que digui no busqueu una altra cosa, és que la gent fa... Ja, ja. Tothom ha ben posat la Wikipèdia. Però ja sempre acabo veient un altre lloc. Però és la gran enciclopèdia de la humanitat, ara mateix. Fa uns anys tenies por salvat, teniu els totxos aquells de volums o pintes que ocupàvem... La russa, tio. I allò no es podia actualitzar. En canvi, això, o per exemple, enciclopèdia encarta que es podies actualitzar amb un DVD. Del círculo de lectores. Sí, una mica tot això. En canvi, ara, la cosa és diferent, perquè a la Wikipèdia tens articles de tot tipus. Des d'història, cultura... La televisió, personat de famors d'avui, vull dir que realment jo estic molt d'acord, que reis tot el premi príncesses de l'història, tu ja veig que no Anna... Jo? Sí, però no. Què vol dir? Sí, però no. És que no ho tinc clar. Pensa-t'hi i la setmana que véns ho dius. A veure, més coses a Roa que ens puguis comentar. Vale, per l'intercàmbit que ets del que estàvem parlant, currículum, carta, motivació, ingrit, arrobes, atención mundus.com. Molt bé, doncs queda d'aquí. Tenim alguna altra opció? Sí, les dues opcions a l'ESI. Sí, però que continuen la mateixa línia amb les que ja estem treballant d'aquest any. I són un trèningos per 3 persones a U.K. Oh, yeah! A Margates. És necessitant més... Margates. Margates. Margates. M'agrada dir-ho així. Oh, Margates. Margates. Oh, Margates. Seria en britànic. Oh, Margates. No? Una mica més així. Sí, però som més aguts, eh? No, Margates. Better. Oh, Margates. Oh, Margates. Ai, alright. Està bé, està bé. Ara aprenem diferents tipus d'anglès del món. Clar, també hi podria fer una secció d'idiomes, no? És això, eh? És una mica... És una mica totes un potipotip. Dirigit. Llavors, Margates... A mi em fa molta gràcia parlar-ne això en Margates. És que hi ha dues frases que em fa molta gràcia. Però amb pronunciacions, no? En pronunciacions. En pronunciacions. Una és la de Califònia. Ah? Califònia. La gent que és de Califònia. Califònia. No, no sé d'aquestes, tu. Califònia. Califònia. Escolta, Margates. És que així els entenc, menys. És a dir, no quan et parlen així. Califònia. No, perquè no vas a d'Australia. Perdona, i no vas a d'Edimbra. Aquesta és bona. ¿Sabeu que es Edimbra o no? Edimburg. Clar, Edimburg. Hello, I'm in Edimburg. No. Error. És Edimbra. Si aquí està escrit Edimburgo, què m'estàs dient? Edimbra. I d'aquest era el curs aquest. Ah... Escolta, un parem té sisè. Hi ha moltes coses que són. Ara que estem per aquesta gràcia de traduir aquest catalanicat a l'inglis, o espanyol, o com sigui... Heu vist... Això és una mica d'advertidaments, però... Heu vist el curt d'aquest de Vale, de l'estrella d'Am? Sí. D'acord, d'acord, d'acord. Ok, oh, yes. És una mica el paper principal, fa això. Ah, sí? Especialif, i com has dit això? Agafar Spanglish. Ah, sí, sí, m'està dient... M'està dient que aquí en Gutiérrez m'està copiant, no? Sí, exacte. Però jo diria que aquest copi és a Alejandro Menávar, eh? Ah, vale, vale, gràcies. Perquè en Gutiérrez és un mandau. Avui me n'he de dormir més tranquil. Bé, doncs, ara sí, acabem ja perquè m'has trucat l'Arnau, eh? Vale, vale, vale. Bé, sobre... Continuem, eh? L'objectiu transversal era donar eines d'un formal en l'art, sí, pels joves, i aquest s'enfoca molt amb la filosofia pràctica de l'art. Què vol dir això? Ah, o sigui, pintar directament, no? Jo no ho sé. Home, té bona pinta, o sigui, te'n vas allà. Pots repetir la ciutat, al favor? Marguets. Marguets, però com es diu? M-A-R-I-G-A... Margaret. Ah, margaret. Ah, però és margaret. Però ells ho pronuncien com margarets. Margaret. Però quant estés? És que busc la Wikipedia. Margaret. Amb dos tres? No, amb una. A veure, digueu-me, no m'enganyeu. Vale, margaret, cor. M'heu sortat, xer, no? No. Posa city. Ah, city, vale. Espera, que potser és margat. Ara no ho sé. Ara no és que no sabem, ara. És que potser no està bé. Si no l'heu d'equipèria, no... Aviam... Marguet, ma... M-A-R... Margat, eh? Ah, margat, margat. Llavors sí, amb dues tres, no? Margat City, mira, perdona. No, no, no, amb una. Què hi comporta? Jo tinc ell... No, perdona. A veure. És una població dels Estats Units. S'han copiat, també. És igual, deixeu-ho estar. Segur que s'anirà algú allà. Sí, però... És un lloc molt maco. És un nou allà, Margat City, els Estats Units, però no la que ens interessa. En fi, ara ho veu moltes gràcies, una setmana més. Hem de votar, eh? Quina ens interessa, que això li agrada molt la Cristina. Cristina, quina et quedes? Ah, i només per com es diu Marguet. Marguet, Marguet. D'on ens quedem? Marguet. És la nostra opció d'aquesta setmana. Ara, Carmana. Ara, Carmana. Ara, Carmana! Thank you so much, and we welcome... Sí, I'll get you. Sí. We'll have a guest from Germany. We'll have a guest. Three guests, maybe. We'll have to improve our English for next Thursday. Exactly. In the heel of the lips, la penya... En el morro. Això deia un... Era un cico feia un rango del programa. Era the heel of the lips, la penya del morro. Andru Bira, thank you so much to you. You're welcome. Welcome, watch. You're welcome. You're welcome. You're welcome. I'm here, okay? We welcome you. And now we're going to do a break and now cancel from the literary club. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio 2B. Esteu fars que us diguin que heu de sentir, que heu de llegir, i que heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. No va temporada del fluzo. Cada dijous a les 8 del vespre, a Ràdio d'Esvern, cine, música, sèries, còmics i llibres, per parar un tren baix. Fluzo, culturama. I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi ha una aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un vas a Madrid. Pots quedar clasificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de Déu a una. El programa 14 minuts, arribem al punt de la set de la tarda. Continuem a la penya del morro per ser aprofitú, per agrair la gent que ens està escoltant i que de tant en tant, algú em para i em diu... Escolta, el programa i a la ràdio. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Dites això, ara en principi teníem l'ernocònsula telefons, tot i que ens faig un missatge, perquè l'estem trucant i no respond. Però és curiós perquè el WhatsApp, que li he enviat un missatge ara a dir-li, Arnau, t'estem trucant i tal, perquè parlis de lliures, com que dius, el tens línia, el tens línia i no respon. Això fa mal, fa... Tens el dos vestiplaus aquests que surten? No, perquè jo amb el dret, i llavors, com que jo no puc veure... No pots veure tampoc a l'altre, quan li arriba o no, perquè vaig pensar que això té un control absolut, i jo passo de sentir-me controlat de quan he rebut un missatge o no. Però ara voldries controlar-lo? No, no vull controlar-lo, només que... I això va més enllà dels dos plaus, si estan en línia. Està estant en línia en el moment, l'he trucat i no l'he trobat. De totes maneres, segur que deu ser una causa major o alguna cosa... per la qual no pot agafar el telèfon, però no patiu, perquè l'Arnau ens havia comentat que avui volia parlar del recital, de poesia, que hi ha demà a la Teneu de Sant Jordam, Mireia Vidalconte, al nostre municipi. I llavors què hem fet? Doncs el recurs és fàcil. La Wikipedia, Mireia Vidalconte... Mireia Vidalconte, va néixer a Barcelona el 25 de gener del 1970. Per tant, podríem dir que és... Aquàrim, és aquàrim, perquè avui no tenim la concha. L'analitzarà, Jordi. Ara l'analitaré, tipo, concha... concha baringo. Podríem fer-ho això, no? Un espai així... Ets capaç? Perquè jo no seria capaç, ja t'ho dic, eh? Hola, què tal? Sí, Jordi, sí, Jordi. Buenas tardes, concha. Buenas tardes, Cristina. Pues sí, la verdad es que... bueno, es... Mireia Vidal nació el 25 de enero de 1970. Eso significa que es acuario, como bien ha dicho Jordi, hace un momento. Y la verdad es que, bueno, los acuarios ya sabéis que son... personas que tienen... bueno, son muy bien la amistad. Son personas que les gusta la amistad. En este caso, esta chica es... Y profundos, no concha. Son muy... Muchas sensibilidades. Claro, claro, claro, claro, claro. Piensa que estamos hablando del primer de Canato. Del primer de Canato d'acuario. Entonces, bueno, en fin, es una... Se ve muy puesta, eh, concha. Claro, es que hoy me ca las gafas y no veo bien, pero, bueno, te voy a decir que mireia Vidal por lo que me sale. Dice que... En las cartas, no? No, por lo de las cartas, no, a ver... De Wikipedia. Las cartas son la que me sale, que es poeta de toda doctora, y que ha sido incluida en las antologías el poder del cuerpo, era todo bajo la piel del deseo y doncillas del año 2000. Esto, porque Capricornio pasaba por encima de su... Por favor, no. Cuando te rías... No me ha quedado claro, concha, por dónde pasaba. L'astrología no es de reír, no es de reír. Es una cosa... seria, o sea, vamos a poner un poco las cosas en su sitio. Entonces, eh... Ella es traductora, esta chica está... Esta chica es traductora, mira ella Vidal, de Brigitte Olajinski, Jordi Carrillo, Eugenia de Basconcellos, y, bueno, han música... A ver, hay que decirlo todo, no voy a quedarme de nada, porque han música... No te lo guardes, concha. Han musicado algunos de sus poemas, toda esta gente. D'Orinierzo y el Córsala de la banda, por ejemplo, ¿vale? Después veo que Plutón pasa por encima de... Bueno, de su casa, ahora mismo, y su obra ha sido traduida al italiano y al checo, cosa que dice mucho, típico del sacuario. Forma parte del equipo editorial de Café Central, y es miembro del Consell Redacto de la redacción de la revista poetaria, ¿eh?, todo. Esto es un poco lo que me sale... honesta... Aquí un poco, lo que pasa es que hoy no me he traído la carta natal de Mireia Vidal, entonces no te lo puedo decir así un poco por encima, pero bueno, que los Acuario es el penúltimo signo del Zodíaco. Y, bueno, que eso es gente que... Bueno, son activos, son activos, los Acuario siempre están liderando, y sabes que los signos son o activos o pasivos, correcto. Y, ui, qué música más misteriosa, ¿no?, me han puesto. Bueno, claro, porque es la astrología y todo esto. Bueno, en fin, yo me voy, tengo que hacer unas cosas ahora. Muy bien, Concha, gracias por venir. A vosotros, un abrazo que digáis una semana. Sí, todos los que quieran, donde te pueden encontrar, Concha. De esencia, estoy en esencia, cada... bueno, cada... cada cuanto voy allí y veo un poco las cosas y tal. Si me queres encontrar, ya lo sabéis, un beso para todos y que seáis muy felices. Bueno, això és diferent, no? Maria Vidal, l'he estat molt curiós, eh, trobo, al fet de conèixer la través de la Concha. Sí, sí, una cosa diferent i curiós. Nosaltres, que hem d'acabar el programa, Cristina, no tenim més temps, de totes formes, de tot això, per dir que demà estarà, doncs, a la Taneu de Sant Lluís, a dos quarts d'avui, la Mireia Vidal-Corte, eh, recitant poemes. Cristina, si la penya del morro tingués molta, molta audiència, avui què seria el trend d'intòpica de Twitter? Que ho tenia clar fins ara. Sí, no, perquè no és influència, és que és l'astrologia, és el que té Jordi, que vulguis o no, si es considera o no, sempre marca, no? I, en veritat, jo havia pensat que Marc Obert, podria ser una bona, no? Perquè m'agrada això del que tinc l'hiix, que hem fet aquí, i aquestes coses, no?, però és que, finalment, mira, eh, la Concha és molta Concha, eh? Sí, molta Concha, moltes gràcies per haver vingut a l'intòpic oi. Os lo agradezco. No m'haguido al final, me quedo aquí en la radio, hablando con la Andrea, ahora ya me voy. Ya, ya, hasta luego, hasta luego. Bé, doncs, moltes gràcies a tot la gent que ha fet possible, l'apèndio del morro d'avui amb l'Andrea Bueno, les notícies de Sant Just, el senyor Benito, també el Pepe, un dels cantants que serà aquest dissabte amb el dia de la música, el que és el de Joves, la segona hora amb l'Anna Rubira, l'Arnau Consul, i com sempre, ell no ha vingut, però, bé, ens ha dit això de la Teneu de demà. I, com sempre, el Twitter i el Facebook del programa, la Cristina Vargas, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda, a la setmana amb l'informatiu, bé, però d'aquí uns minuts amb l'Andrea Bueno, que us ha parlat l'Òrido. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda, que el vagi molt i molt bé. Adéu-siau. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, sou originals de meta. Bona tarda. Va veure una festa com Déu mana. Ai, havia els estrons de Besto Can. En un poble de gent de puta mare. I ara la nit de Sant Joan. D'alegria de fum i veure. No em va faltar pas ni un instant. I van d'hora, rítmada rumba. Un ja es va anar a fer una feina. I va veure una festa com Déu mana. Ai, havia els estrons de Besto Can. En un poble de gent de puta mare. I era la nit de Sant Joan. D'alegria de fum i veure. No em va faltar pas ni un instant. I va veure una festa com Déu mana. I ara la nit de Sant Joan. D'alegria de fum i veure. I ara la nit de Sant Joan. D'alegria de fum i veure. No em vaig faltar. I ara la nit de Sant Joan. Meagarròctea. I ara la nit de Santa Fe. I ara la nit de Sant Joan. P bronze beim Angliar és belly. Ara algúpleda abans 틀neuδ cleared. Tots m'han cantat molt bé ballant. Dix que la nit que s'ha enjuant. Una bona música per aquella nit la nit sencera. No es podia fer treballs al cunyant. Ara un rotc, ara una rumba, i ara un rigui i un escà. Ara un balz, una ranchera, un moment i un xachacha. I és una mà fotent de dia. I en joc que no apareixia. La nit de Sant Joan, més nit de la nit. Torneu-me a Txampant. Torneu-me a Txampant. La nit de Sant Joan, més nit de la nit. Feu arribar al bombet amb tova llibre i més xampant. Tots m'han cantat molt bé ballant. Dix que la nit de Sant Joan, més nit de la nit. Ara un rotc, ara una rumba, i ara un rigui i un escà. Torneu-me a Txampant. Com que no n'hi havia prou en la lluita teatral al mig del jardí. I preciós aquella nit, quan ja no era nit, un sac s'ho va ser de fer, i aquels són els premers. Els nois, noies, vulls vermells i de bocambla no paraven de ballar. Ni no s'estaven de cridar. Els plombers, torneu a començar. Ho farem de la nit més curta, la més gran de davant. Si sí, sis plombers, torneu a començar. Rots m'ha encantat, m'ha venvat amb visc a la nit de Sant Joan. La nit de Sant Joan és nit de la via. Un neum a jambant, un neum a jambant. La nit de Sant Joan és nit de la via. Un neum a jambant, un neum a jambant. La nit de Sant Joan és nit de la via. Un neum a jambant, un neum a jambant. La nit de Sant Joan és nit de la via. Un neum a jambant, un neum a jambant. La nit de Sant Joan és nit de la via. Un neum a jambant, un neum a jambant. La nit de Sant Joan és nit de la via. Un neum a jambant, un neum a jambant. Són les set, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La nit de Sant Just.