#736 - La Penya del Morro del 24/6/2015

Més expectació als mitjans informatius que els carrers de Berbín per la visita de la reina l'Isabet Segona, que té més dimensió política pel debat sobre el paper de la Gran Bretanya a la Unió Europea. Berlín, Oriol Serra. Bona tarda. Són quatre dies de visita oficial que per a la majoria de barlinesos es convertiran en un malson diari pel que fa el transport. La cinquena visita d'estat de la reina l'Isabet Segona a Alemanya coincideix amb el setantè aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, per aquest motiu està previst que demà visiti el camp de concentració de Bergen-Belsen. Avui la monarca britànica s'ha trobat amb la cançallera Angela Merkel, amb qui considerar també en un banquet aquesta nit, juntament amb el primer ministre evitànic David Cameron. El referèndum sobre la permanència del Regne Unit a l'Unió Europea es preveu que que parlarà les converses entre els mandataris. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín. El Barça de Bàsquet rep el Madrid aquesta tarda al Palau Blaurana en el tercer partit de la final de la Lliga C.B. Els de Xavi Pasqual necessiten guanyar per no dia 10 o avui mateix el títol. El partit començarà a les set i Catalunya Ràdio el transmetrà a partir de tres quarts. Les pre-candidatures de la presidència Fubó Club Barcelona seran avui al Palau Blaurana per recollir firmes d'altra banda avui al Club de la Mitjanita a Catalunya Ràdio per Escobar, entrevistarà el pre-candidat Joan Laporta. I la marca Joma bestirà a l'Espanyol les tres pròximes temporades, segons ha fet oficial avui al Club Llanquiblau. L'acord serà vigent a partir de l'1 de juliol i la presentació oficial de la nova equipació es farà el dia 7. Benvinguts a l'informatiu optimista, els parles Sergi Vives i Manu Guix. Aquesta setmana el concurs dels optimistes fa competir a entitats jovenils. Són de teatre d'àmbit vestiu i de dansi de 5 marques diferents. Hem sentit un nen valorant la nova proposta dels optimistes. Què et sembla, Pau, aquest programa? Em sembla raro. Gràcies, Pau. S'especula amb 100 nois i noies d'entre 12 i 17 anys que endran part en el concurs. I ara passem a la informació meteorològica. I fins aquí la informació meteorològica. A Catalunya Ràdio, cada dia, d'una a dues del migdia. Els optimistes! Amb Sergi Vives i Manu Guix. Doncs, Manu, ja sabem què fer mai, si no tenim concurs els optimistes. Som atius. Hola, el temps. Molt bona tarda, de Sant Joan, últim fàstil de la temporada i quina millor oportunitat de transformar el gust i l'olor polvorac que encara tenim enganxada la pell en 105 minuts de passió, plaer, il·lusió, amb la sensació que el d'avui és de nou un dia de regal marcat en vermell al calendari. No, Mireia, no, Mireia, Mireia! Que sí, que sí, Xavier, Gracet i Foraster, avui, descobrirem com la contradicció, com les portes que es tanquen n'obren de noves, com que a la foguera de Sant Joan crema part de l'equipatge. El resultat lleugeresa per donar brazes a tot el que vindrà. A les vacances. Sí, tots estem amb la rebel·la encara al cos. Per això ho hem fet fàcil i ens hem muntat un programa ple de bons amics. Tu, el primer, Gracet. Gracet i Foraster. Mallol, Gracet i Foraster. Això, això, tens raó. Fins i tot, en tardes la ressaca tens raó. Endavant. I tu també, Mònica, veu que sempre et tinc al cap, que comenci l'espectacle el 8 dies de la setmana ni un dia menys. 8 dies a la setmana amb Mireia Mallol Tomàs. Les 5 i 8 minuts de la tarda, d'aquesta tarda, 24 de juny, aquell dia que fa olor de pólvora, de crema solar i d'aigua de mar i ja podem dir que hem entrat de ple a l'estiu. Avui és un dia de regal per tot l'equip de l'8 dies a la setmana i això és el que volem celebrar durant gairebé aquestes dues hores de programa. Imagina'm, a Saffón, Tria, Jové, bona tarda. Bona tarda. Tu tens més de dos cognoms, que tothom ho sàpiga, perquè ella és la senyora dels 3 cognoms. Sóc així de l'histocràtica. M'agrada, m'agrada. Avui celebrem aniversaris. I celebrem aniversaris amb número rodons amb el Miki Pojibosc, avui la cosa va de música i d'envellats de festa major. Cal tenir-me al costat, Miki, bona tarda. Per què portes camis a la ciclista, avui? Ja ho veuràs, perquè m'he enterat que ve un personatge, aquest és un personatge, i vull fer retrohomenatge amb aquest mallot de ciclista. Molt bé, fantàstic. Doncs escolta, per aniversari rodons, 50 anys sonal, que celebrarà aquest cap de setmana a la ciutat de Barcelona, divendres comença, ja ho sabeu tots, la Barcelona Beatles Weekend. En parlarem amb 3 convidats de luxe que han fet possible que Barcelona sigui l'escenari d'un homenatge als 50 anys de concert dels Beatles a la monumental. Ells són Josep Maria Franzino Aranillas, Josep Antoni Serabarja i Magí Cruzells Valeta. I Antonio de Torà. Home, el farem. Aquí tenim el Miki, Miki. Bona tarda. Així que més d'hora, avui. Sí, avui he vingut amb bicicleta. Ah, bicicleta. Pé, què va, amb el mallot de biciclista? La pregunta és per què ha vingut vostè. A mi jo he vingut, home, perquè vull tocar-hi, com que sabeu dels Beatles, que avui me'n recorden, vinant uns papers a casa, que es veu que els papers només s'han de guardar 3 anys, i jo em deus dir guardant de fa... Em vaig entrar a fer 4 dies i vaig trobar papers de fer una foto milenària d'un anècdo terrelacionada, estimada amiga mallota Mas, amb els Beatles. Sí, sisplau. Has quedat a la collonida. Pot parlar sense les corbents de la boca? Seria una petició que li he fet durant tot a les edicions d'algun dia. Amb subjecte de la llengua a mi. La gent l'entendria més i millor. Vols que t'expliqui l'anècdota? Anècdota, endavant. Endavant. Resulta que corria l'any 70 llargs. Molt bé. Avancem, sisplau. Perfecte. A les hores. Molt bé, aquí el carregor. Segueu menjant els mursants fent l'entrepà. I se'm apropia un paio. Guapo, guapo. Se'm apropia d'aquests de pel·lícules. Un morenazo, no? Sí, un morenazo. Sí senyora, moltes gràcies. Vam dir, hello. He dit hello. He dit que aquí he menjat. Avancem, sí. Avancem. Bueno, i vam començar a parlar del pa. Era un flequer de... de... de... de Liverpool, era. I vam començar a parlar del pa, perquè li interessaria saber aquest pa que com es fa, que el fem aquí, que no sé quantos. Saps qui era? Qui? El Pere El Gran. Pete Best. Saps qui és? Vostè ha escoltat la falca que hem estat llançant des de fa dos dies, i sap que avui parlarem amb el primer batària de Beatles, que serà avui amb nosaltres. Avui no tenim aquí? No puc avançar res més. Sí, sí, sí, sí. Jo podré saludar o què? Sí, i tant. I tots els que vam anar al concert, de moment, el també podeu participar en el 3207474 o el Vuit Dias Arroba, que et radio puncat. Ja ho veieu. Avui tindrem molta música, però també tindrem poesia. Sabrem quines portes se'l li han obert de manera inesperada, electriu, poeta i dramaturga, estel, soleques, a dallà. Esvinarem d'on li ve la passió per la poesia i què faria ella si a setmana tingués Vuit Dias en comptes de set? Les notes musicals d'avui les posaran als Glasònions i en directe. Escolta, i mentides què? Explicarem mentides o no? Qui li toca la gemma? Explica mentides o els explicarà veritats? Explicarem mentides i alguna veritat. Abans que el Barça de Bàsquet jugui la final de la Lliga C.B. contra el Real Madrid, que podreu seguir en directe a Catalunya Ràdio a partir de 3 quarts de set del vespre. Avui, però... Volem començar saludant el millor... el millor enfitriu per Sant Joan. La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Estrellat de plors. És que un programa tan musical com el d'avui no podíem començar-lo sense el millor mestre de cerimònies amb majúscules de la rebel·la de Sant Joan. Sin més no per mi i per tota una generació. Jaume, sis a mestres, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Com portem el dia després de la rebel·la de Sant Joan? Doncs mira, m'havia quedat aquí dormit. Escoltant-nos, no? Bueno, una mica abans perquè... m'han anat a dormir tard i ara m'havia entrat una mica així de... Ja és el que toca, Jaume, anar a dormir tard el dia de la rebel·la. Ben fet que fa, sí. Sí, es veu que sí, oi? Sí, sí. Aquesta és una de les bones tradicions que tenen les rebel·les. Ets conscient, però, Jaume, i ho dic obertament que la nit de Sant Joan i, per tant, la teva, podríem dir, passió musical, també, disfarmada en aquest muntatge de tants anys enrere forma part de la banda sonora de rebel·les de moltes generacions. Això no ets conscient, no? Sí, sí, sí. I jo vaig estar de rebel·la i van posar aquesta música, també. I què fas, quan passa això? Jo me'n vaig a la lava. Que bo, que bo. Hi ha algun punt emotiu especial a la nit de Sant Joan? Com ho vas a la lava? És que, per mi, jo no sé què dir-te, no sé què pensar. Jo no tinc distància, llavors em posa nerviós. Quan estic en un puesto i algú posa una calçomeva, jo em poso nerviós i vaig de marxar. Jaume, jo aquesta sensació també la tinc, sóc en miciputx. Saps per què vaig amb un mallot de ciclista, no? No sé. Porto el mallot de la penya ciclista Vultragà. Home! Per culpa teva, jo sóc un activista de la penya ciclista Vultragà. Ja saps que sempre anem parlant que choristes i nomismàtics és la meva cançó favorita de la teva carrera. I avui m'han dit jaume que li rendem umenatge, perquè és el gran escriptor de cançons de la nit de Sant Joan. Vaig a fer-li una fort abraçada radiofònica que sempre m'agrada. Molt bé, doncs gràcies, igualment. L'escriptor, i jo diria també, permeter un posat especial als seus moviments, tot plegat d'aquella aura, que avui ens volíem encomanar amb ella, tot just començar aquest espai al vuit dies a la setmana. Jaume, deixem descansar que el dia s'ho mereix, d'acord? No, bueno, ja està. Ara ja s'ha fet de dia. Doncs queda't amb nosaltres, que tenim moltes coses aquesta tarda per tal de celebrar aquest especial de Sant Joan. Un petó ben fort. Molt bé, igualment a tots nosaltres. Gràcies. Avui ens ha fet recordar i m'equiputs, podríem dir els records de moltes hores de ràdio i d'entretaniment. Sí o no? Sí, sí, sí, sí. Avui, però, són motiu d'aquesta antropologia recreativa basada en observació i amb aquesta finalitat teva, que és reconciliar-te amb coses... Amb el món, amb tot. Amb sí, i amb mi mateix. Va fer les paus, el miqui va fer les paus. Aquesta tarda de 24 de juny, amb què et vol reconciliar? Em vagi per endavant a felicitar a tots els que fan anys en un dia com avui. I donar-los el nostre console. Perquè els que fan anys, el dia de Sant Joan, o el dia de Cap d'Anys, sempre és complicat. Estem d'acord o no? Sí. Perquè quan fas anys en un dia estan senyalats o reis o això, passes despercebut, ets un segon pla. Els Jordis també li passen això, home. També, també. Però és diferent. Els Jordis potser encara serien diferents, perquè encara és el teu dia. Des de fa dies, Mireia, per això estic fent un acte de respiració. I no estem parlant d'un acte normal i anual de celebrants de les persones, dels amics o dels veïns. No, no, no. Gràcies a la xarxa socials, ens ens avantem cada dia. I moltes vegades, sense voler, perquè hi ha vegades que no em cal saber quines coses, dels, i ara podríem posar aquí un redobla d'aquells que ens agraden, els aniversaris rodons, que dic jo. Avui et vol reconciliar amb els aniversaris. Tu saps què vol dir, on un aniversari... No, ara hi he preguntat jo. Per exemple, jo ara li poso un exemple. Avui fa 25 anys que el Jaume de Can Sirena es va estampar amb el seu fiat punto contra la font de la plaça de l'Ajuntament. Sí o no? Bé, segur. Bé, clar, clar. O els de Can Sirena van estar a fer un pip contra les plantes, contra els amics, contra l'ajuntament. Bueno, no ho sé, ens calça piguer això. Alerta, alerta, perquè ara és el moment d'escoltar la veu. Demanem a Gremis, oficis i al·ludits la seva paciència. En cap cas, generalitzem. En aquesta secció només ho servem. Bé, pels senyors de l'Ajuntament, pels senyors del fiat punto... Ja, però ja, però m'ho he inventat, tot això és inventat. Jo poso noms fictícies i intento no fer-hi sensibilitats, perquè n'hi ha moltes de les celebracions que no sé si ens cal saber, si ens cal celebrar-ho simplement si són aniversaris que calguin. El pitjor és quan hi ha aniversaris on t'hi hem estat. Saps què vull dir? Aniversaris que fan mal que cauen. I la pregunta és, a partir d'un cou, un aniversari. Penseu-me això, a partir d'un cou. Per exemple, avui fa 15 anys, aquesta setmana, fa 15 anys de l'estrena de les vírgenes suicides de Sofia Coppola. Tots vam anar al cinema, vam veure aquelles noies roses... Fet cara de que no hi vas anar-hi. O sigui, el metgeco d'aquesta taula... Tu no saps les vírgenes suicides? La pel·lícula d'aquelles nenes que tenen una mica, li posen discos... Aquí tens uns 10 hores. Bueno, hi ha 15 anys i és una celebració rodona, i fa bastant mal perquè penses en el fill d'aquella amic que celebra 15 anys. 15 anys és quan una persona comença a saltar cap a l'adolescència, i és adult. Estem d'acord o no? No tal, i cada vegada més aviat em sembla. Per exemple, cada any, recordem, avui fa 14 anys, 12 anys del gol de Cúmen. I tu dius, carai, l'Elisenda del Pere i la Natàlia va ser concebut aquella nit. I de cop penses que tu encara surts de nit, i que poc ha canviat, aviam si m'enteneu. Els anys s'han d'anar d'això. Les xarxes socials també tenen un efecte que jo, en un món anomeno, cuidado, cataclisme. Què vol dir el cataclisme? És el que passa quan veig una foto de fa 30 anys d'alguna coja. Com t'ho diries? Saps aquelles noies que van amb pantinat de Madonna, amb aquells texans rentats a la pedra? La veritat, mira, és que també Madonna, si la poses a Google, tots són aniversaris. 50 anys, 20 anys, 30 anys... Ja, però què passa? Posen aquestes fotos per celebrar aniversaris de discoteques a les que anàvem, i a mi això em costa. Donar-li la volta, perdó, eh? Tu l'estàs donant la volta, però li hem demanat a Jaume Sisza que passa quan sent les seves cançons. Què li passaria al mestre Buial si sentís aquest tall de veu del cuman? És a dir, aquestes coses són evidències, per tant, les celebracions que et posen a lloc. Clar, però a vegades no vols que t'hi posin a lloc. Clar, estem d'acord o no? Aquestes celebracions no volem que et posin a lloc. Això, per exemple, reivindiquem una discoteca quan t'havien estat, tal i qual, són vitals per a alguns per a fer-se el records, però el pitjor és quan ho volen revivre. Quan aquests tres anys diuen, quedem aquella discoteca on tenaven vestits iguals, escoltant el mateix, però allà hi ha un bloc de pisos. I allà hi ha la millor, hi ha una plaça dura. Què vas, tot de senyors, pregrinant allà vestits d'aquesta manera? I llavors podem fer el que té aquella cançó d'astrut. Els hastuts tenen una cançó que es diu, vamos a recordar, i recorden un bar. Tu te'n recordaràs de la barra, tu dels lavabos i tot això. A mi els actes de la celebració, jo crec que hauríem d'exigir un mínim. El mínim és 15 anys. A partir dels 15, per això de la modesa, hauria de ser espectacle. Amb 5 anys, un aniversari d'algú és massa tendre. Tant d'algora no, massa tendre, un nen de 5 anys encara no té consciència. Clar, és un comptador. Que pensem-hi, pensem-hi. I hem de fer un recordatori més que una celebració, no? Aquí està. Em deu, i aquell perill de no veure que ja es fa el canvi de nina, mujer, que deia el Julio, sí o no? Però Déu és molt rodó, Déu s'ha de celebrar. Et veig una mica... Està costant reconciliar-te avui, trobo? Avui no, és que m'estigui bastant reconsegut. Però vosaltres ho penseu, que ara tot es celebra? A mi em sembla molt bé que els cotxones margarita, i hem posat la falga d'això, facin 10 anys de la seva botiga, i que posin a un 10% tots els matalarsos del cantor dret, que van quedar lligats una mica allà. És on t'hauríem de... Sí, clar. Mira, és que ho estàs la gent. Sí, sí, sí. Són aquelles celebracions a la xarxa socials. Jo m'he enterat de coses que no sé si incalia, per exemple, els Beatles. Quanta celebracions hi ha, dels Beatles? Moltes, moltes. La celebració del dia... De fet, hi ha una bíblia de cada dia. Per exemple, el dia que John Lennon... El dia que John Lennon va quedar per primera vegada amb la Yoko, o no, que ell va prendre té i ella va prendre tal. Celebració del té, que prenia John Lennon... És una mica, saps? Reconciliar-nos amb els números rodons, però hauríem de tenir... Ho hauria d'haver-hi com un decàleg, no? El decàleg és aquest, 5 anys, encara. Massa poc? Massa poc, 10 anys ja ha començat el... A partir dels 15, quan ja tenim aquella, com ho diria? Com ho podríem dir-ho? Amb aquella prestància? Ja comences a descobrir, ets a celebrar, perquè vos, els 15 anys, ja portàveu un tractor, no? En veritat, ja abans, ja abans el portàveu havia rescat, ja. Veus? I, clar, hem de buscar totes aquestes connotacions. Jo, aquests dies, estic celebrant els 25 anys del Segell Décor de Barcelona, un minús que el Segell, que hi ha Gràcia, que ho celebrarà en concerts, que ho celebrarà tal. Però a mi em fa molta gràcia, quan gent que no... Com ho podríem dir? Ells van morir el de Cono Xovastes, això ho sabies o no? Jo tampoc. Tampoc havies vist Cono Xovastes? En fi, vol dir que et reconcilies amb cifres dones com 15, 20, 25... 50, què? 50, sí, no? Ara què li haig de dir, senyor Doran, aquesta noia? 50, és molt rosa. Depèn d'aquests 50. Per exemple, els meus 50 anys, com ho hauria de fer-ho? Per tot el alto, quan els passis, avi sem que et fos una ruta. Però aquí estem d'acord, que hauríem d'intentar reconsellar-nos a les nostres 50, 30, 40, fent el que es fa en el edat que et per toca, o aquesta gent que et deia, que anem a reconstruir una discoteca on t'havien ballat aquelles noies amb aquelles ombreres, aquells cardats, aquells pantalons, aquelles coses, cada una de tenir-lo al seu 50 anys. Amb què? Amb puros? Amb puros, copes... I amb tranquil·litat, és un final una mica l'acordíem de buscar. El circo sempre van de van. Que sí, el circo de la vida sempre van de van. Tornant rere... No ho volíem, el Fast Forward. Musicalment deixes un petit regal. El petit regal és un disco d'aquests que, quan es va celebrar el 30 aniversari, em va deixar molt tocat. És un disco d'un grup que es deia que recordo quan el vaig anar a comprar. I això també fa mal al cap, perquè de cop dius... i jo i era. I el jo i era em sembla que dels aniversaris el que fa més mal. La cançó es diu Disis the Day és una cançó d'un dia molt bonic. I, mira, encara més reconciliaré amb el 30 aniversari aquest disco. Avui ens enganxa. M'agradaria. Ara ja arribem al dos quarts de sis de la tarda. Ens hem reconciliat amb certes maneres. Però ha sortit una idea de la taula. Jo em vull reconciliar una cosa. I ara li vull demanar una mica... A veure si m'ajudes a reconciliar amb els dies. El Santorala ha canviat avui. Ara ja no és... El dia de la Felicitat. El dia dels pantalons curs. El dia de les ungles talladetes. Cada dia sigui el seu dia. Com aquella vegada vaig fer una cançó sobre el CIDA, a algú que apareix aquesta farmatat no li pots dir que un dia l'any és el seu dia. Que això serveixi per tenir consciència, ho compro, però cada dia no en d'inventants un dia. Avui quin dia és, Sant Joan? Avui, Sant Joan. Avui és el dia del vuit dies. Miki Puigibos, moltes gràcies per ser-hi. Que ets la propera? I tant. L'any passat a Holanda, Jorge Lorenzo va tenir por. L'any és el màxim favorit per aconseguir la victòria. Però només té un punt més que el mallorquí del Movistar Yamaha. I el tro? A Marc-Marc et li toca creuar els dits i esperar que les bones idees el situin en el camí de la recuperació. Tornen a venir els socis del club de fans de Marc-Marc. Els necessita més que mai. El tro ens ha de fer por. Deixa la teva instal·lació de gas embasat en les millors mans, les de Repsol, amb els instal·ladors autoritzats del servei oficial d'enbasat de gas Repsol, perquè a més de la revisió obligatòria per llei, disposaràs d'una segurança amb una amplia cobertura de vei d'atenció de varies 24 hores 365 dies l'any. Solicita ja la teva revisió el 901-100. Emporta't amb la venguàrdia a la fregidora dietètica The Cofray. Freggeix i forneja patates, carn, peixi i verdures, només amb una cullerada d'oli. Queda't amb el quesa dels aliments i estalvia't els greixos i l'oli. Aconsegueix l'embull i bretes receptes per només 34,95 euros. Aquest diumenge a la cartella, amb la venguàrdia. Recullida a oficines de correus. La cuina de l'Anna, el bany del Sergi Latresa, la ducha de la Sílvia... ¿Sabies que més de 15.000 persones han renovat el seu bany o la seva cuina amb l'Heroi Merlin? I tu, tria l'espacialista, confia en l'Heroi Merlin. L'Heroi Merlin, dona vida a les teves idees. Meteo Mauri, amb un convidat que ens explicarà l'entrada d'un llamp per la xameneia de casa, seva aigua, amb uillar, water i vi, amb la nova edició del tast de cegues de més de 1.520, tot plegat a rodonit, amb rutes per l'eix transversal i pesca turisme. Meteo Mauri, cada dijous a partir de la set del vespre, aquest ràdio puncat descarrega-te-ho. Amb el patrocini de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l'agència catalana de turisme. A Catalunya Ràdio, 8 dies a la setmana. Bueno, que seria poc vuit de dia, que m'han dit que és una cosa, que quan tens una setmana, de cop i volta arriba vuit de dia i que t'agargo un dia, no llegis, que bèstia, 8 dies a la setmana. A veure, mira, era millor el tomàs. 8 dies a la setmana, més temps amb tu. Dos minuts i dos quarts de 6 de la tarda eren d'hortell poltrona i ara donarem resposta a aquesta pregunta. Què faries si la setmana tingués 8 dies? Què faries amb un dia de regal? Barcelona, un vuit de dia qualsevol. De terrasses amb estel soler, casa d'allà. Actriu, poeta i dramaturca. Torn som a una terrassa de Barcelona, d'un racó molt bonic i molt especial, que hem descobert del costat d'algú, que de les coses petites em fa coses especials, perquè té una mirada molt pròpia, té una mirada molt particular i perquè crec que es fixa molt en els detalls. En això ho descrivirem a continuació. Estem solers a casa d'allà. Molt bona tarda. Molt bona tarda. De veritat és que com actriu majoritàriament el públic et coneix en aquesta faceta, però ens interessa molt l'activitat que tu faries si la setmana tingués 8 dies i et regalessin de cop i volta un vuit de dia. Quina seria aquesta activitat? Doncs hi hauria diferents coses que m'agradaria fer, però segurament una de les que prioritzaria seria llegir poesia, per exemple, en una terrassa, en la que som, soc molt fan de les terrasses, en el bon temps especialment, però també a l'hivern. I re, m'agrada molt això de demanar-me un cafè o un té i tan llegir com d'una llibreta sobre i escriure si arriba a l'inspiració, no? Jo és que t'he matijinat justament escrivint en una terrassa, perquè penso que són dels llocs on a vegades on pel que té tant volta, tot plegat et pot inspirar i t'adontava justament quina és la teva font d'inspiració a l'hora de fer poesia i si en una terrassa és un lloc óptim per escriure. Jo crec que bé, la inspiració, soc partidària de que pot venir de tot arreu i de qualsevol cosa, des de les coses més cotidianes i de les coses aparentment menys poètiques, fins a, no sé, fins evidentment doncs l'art que sempre et connecta molt amb tu mateix, amb el que sents, penses, i per tant sempre és font d'inspiració també l'art. I en el cas d'una terrassa, crec que és xulo el fet o per més, guai el fet d'escriure, perquè és com aconseguir allar-te, m'agratestar, doncs, en un lloc públic on constantment va passant gent, i crec que és una sensació que m'agrada bastant. A més, és un lloc que si pot estar sol, també. No és necessària, a vegades, quedar amb algú amb una terrassa. Totalment, totalment. Menter o és óptim, també, per estar sol, compartir el temps espai amb el teu entorn, que és la mica al que estem avui aquí, i que en deu de les Cosses de Barcelona. Sí, jo crec que el tema que he tingut a vegades és que quan estàs en una terrassa i ve el propietari del bar, et demana que conèixis més, sobre tot, si t'hi passes hores. Però, bueno, si algun dia fareu un homenatge a aquestes... ja tingué algun poem que parla una mica de... o que ha estat escrit en alguna terrassa i que parla de les cadires, dels bars, etcètera, un homenatge a les terrasses. Hem entrat directament a parlar de la poesia, perquè és el motiu pel qual avui estem aquí, però podríem dir que hi ha altres facetes de la teva vida que repassarem abans d'arribar a llegir poesia. Moltes. De totes elles, abans. D'aquestes tres etiquetes, potser no t'agran les etiquetes, però quina t'identifiques més. Doncs mira, justament crec que estic en un moment... al 2013 vaig tenir una crisi personal d'aquestes tan complicades, però la vegada tan interessant, si la saps transitar, no? Perquè el motor que jo havia tingut des de petita i el meu gran desig i la meva gran vocació sempre havia sigut ser actriu o interpretar, tot i que a la vegada ja estava en paral·lel al meu desig d'escriure, no? I vaig descobrir també la poesia molt jove, de la mà de Martí Pol als 10 anys, amb un llibre que tenien els meus pares a casa, l'Arrel Escorça concretament, i crec que mai... Sí, després anys després el vaig conèixer personalment abans de morir, i va ser, doncs, també un dia que m'ha quedat molt gravat, i que va ser absolutament... Bueno, no sé com va estar'm fascinant, conèixer. El fet de vellegir-te una veu, amb qui durant un temps vaig connectar tant, i després poder conèixer aquesta persona, amb viu i en directe, és impactant, no? I té el seu punt místic, si tu vols. De fet, et va dir... veu parlar molta estona, ja et va dir alguna cosa, si volies fer poesia, t'havies de presentar premis. Sí, exacte, aquest va ser el seu... El seu consell, la veritat és que ja no parlava gaire, i estava bastant malament en aquella època. Crec que dos anys després va morir-ho, si imagineu, doncs ja era una mica la recta final de la seva vida, però així com va poder, traduït per la seva dona, el seu consell va ser això, que em presentés a premis literaris, i sempre explico que vaig trigar 10 anys a fer-li cas, i a confiar en el material que més o menys tenia, que podia produir, i quan ho vaig fer, doncs, en el seu moment va sortir prou bé, no? Home, amb premis ja des de ben joves, i després amb un premi que en un moment donat, doncs et situàvem en un lloc, i que a partir d'aquí entenc, perquè ser poeta se n'és. És una cosa que ningú t'haig de dir que ho ets, i per tant que guanyar un premi és el que presenta en societat com a poetesa. Clar, per mi va ser una sorpresa, no? Sempre penso que hi ha les coses que persegueixes a la vida, i les portes que... O els camins que segueixes per arribar a una porta, i que has lluitat per poder-la obrir, i després hi ha aquelles portes que sobren, sense que sabessis que el camí et doia cap allà, no? I per mi la poesia m'agrad que sempre havia escrit, i no s'hi havia tingut aquesta inquietud, no esperava arribant a aquest punt, per tant va ser aquesta porta inesperada que sobra, després de guanyar la Madeu Llea, aquesta presentació en societat, i tot això, i jo encara tinc l'interrogant d'aquesta pregunta de si sóc poeta, de moment jo dic que tinc dues llibres, però el pànic de la pressió, a l'hora de crear a l'escriptor o qualsevol artista, a algú que es dedica a l'art, que sempre hi ha aquest punt de no ser prou bo, el complex de l'estafador, que és com algun dia descobriran que no sóc bona, i que en realitat tot això era un frau. És un premi destinat a tots més joves de 30 anys, tot era possible, però no ha esperat, per tant, la cosa segueix endavant, i està ja instaurada, podríem dir. Sí, sí, sí, va ser aquella sorpresa, de cop veus que el teu llibre es publica, i que està a les llibreries acostat dels autors que has admirat tant de temps, dels quals n'has comprat llibres, i és bastant impactant, no? Per mi va ser com un més comprem, i m'ho vaig prendre com un vot de confiança, com una manera de dir si segueixes per aquest camí, pots arribar a fer coses bones, i encara estic a l'inici del camí. És curiós, perquè parles de transitat, de camí, tot plegat té molt de gerundi, m'encanta, m'agrada molt el teu discurs de moviment. Sí, pot ser, és veritat, sí, realment estic sempre moviment, tant a dins del coco com físicament, diguéssim. Vivim en un país molt petit, que s'ho té coses bones, però que també ens pot fer una mica presoners, no diguem l'entitès i el que deies abans. L'endugàmia és en un país petit, i és a tot arreu, però en les comunitats petites, doncs encara més. Jo crec que la vida està molt en les contraaccions humanes, i crec que aquesta és la gran virtut de la serumada de voler marxar lluny, i a la vegada no voler marxar mai de casa teva. Crec que està bé precisament, jo practico molt a l'estar dins i fora, que quan vols pots gaudir de les farts bones de l'endugàmia, i del fet que ens coneixem tots i mare de Déu aquí, un no pot ser qui realment vol ser, i el fet de marxar o de trobar les teves... Pots fugir sense fugir, o sigui, pots estar fora sense viatjar, com deia mare en una terrassa i aïllada. És curiós, perquè les contradiccions, a més, per molta gent som mutors de coses, són catalitzadors, i per tant, ens situen aquest trànsit, aquest viatge, aquest constant moviment, de no parar de no parar. La contradicció, crec que és font d'inspiració absoluta, i la contradicció, l'error, aquestes coses, o sigui, en la perfecció, hi ha bellesa, però hi ha molt poca dramaturgia i molt poca història, d'alguna manera. Has dit que una contradicció ja has girat, i has mirat la pila de llibres que ja està en aquesta taula de la terrassa. Això vol dir que aquí hi ha contradicció, o, com a mínim, t'ha porret a escriure. La contradicció, absolutament, i els moments... els moments de més estancament, els moments de més dificultat, de més reflexió, la necessitat d'escriure, almenys per mi, és tan gran que ho ha sigut molt més gran que els moments d'absoluta comoditat, no? Ei, hola. Marc, és tu. Sí, sóc el Marc. Escolta, que pots parlar. Sí. Bé, no gaire, no gaire, què passa? D'altra banda, ja abans de saltar directe a la posia, perquè estem anant de cap tota l'estona i és curiós, i hi ha l'animals de companyia, que és una experiència teatral, que molta gent ha comentat, que ha funcionat molt bé, gràcies al boca o orella, que va començar en un lloc, i sembla que d'aquí poc el dia 27 acabarà en el mateix lloc després d'haver passat per sales de teatre, a Villaroe, al capítol. Per tant, explica'm una miqueta ara, posteriori, aquest animal de companyia. T'ho imaginaves? Zero. Jo estic encara, absolutament, sorpresa, i fins i tot com... encara hi ha coses que no me les acabo de... veure si no de processar. Crec que també ha sigut un procés tan dur, perquè ha sigut molt dur. L'autoproducció, avui en diem, és l'autoproducció en el terreny cultural, és per fer-te màrtir gairebé. I crec que he estat molt en el centre de la roda, i per tant, em costa de veure la visió que pot tenir algú de fora del que ha passat amb aquest petit fenomen que ha sigut animals. Però amb tot això va començar, perquè l'Eduard Buch, un gran amic meu, company actor, em va demanar dos anys gairebé tres, perquè no escrivia alguna cosa. I recordo aquella primera conversa a la terrassa d'un bar, on jo vaig dir, ok, vinga, doncs fem alguna cosa. I ara li deia, fa uns dies, que em sembla increïble, que fa tres anys, sí, hem estat a Centra Amèrica, que d'una trobada en un bar, hagi sortit una cosa que s'ha van tingut viva durant tres anys, i és evidentment de l'èxit que hagi pogut tenir o no, el fet que avui en dia hi ha una cosa, sobretot a nivell cultural, artístic, es mantingui viu durant tres anys, i sembla que encara li queda recorregut, per tant, és com absolutament al·lucinada. Ha sigut un viatge, una gran experiència, en tots els sentits, dura... Bé, jo encara dic que no sé com la vaig escriure, realment era la primera cosa que feia de la metúrgia, tenia un pànic absolut, sempre crec que quan les coses fan por s'han de fer, i m'hi vaig llançar també des d'aquesta impunitat del que no té res a perdre, i perquè jo també tenia la inocència a pensar que primer buscava un teatre, després d'un any de no trobar-lo, i després fem temporada al capítol, durant quatre mesos, seguim fent gira, és com per mi l'Uxul ha sigut la tantíssima gent que m'ha dit que s'ha connectat, en allò que jo un dia vaig escriure, que això em segueix semblant fascinant, que per mi l'art, per damunt de moltes altres coses, és un acte de comunicació, i per tant, em sembla com un tant que el cercle molt xulo, que una gran majoria de gent s'hagi connectat, evidentment també hi ha hagut qui no l'hi ha agradat, i qui no ha sentit absolutament res, i és positiu també rebre aquests inputs, i no només aquí, o sigui, al Salvador, per exemple, quan vam fer funcions allà, l'home que portava la furgoneta i que ens portava d'un lloc a l'altre, em deia clar que això que esteu representant aquí podria ser el meu grup d'amics perfectament, d'aquí del Salvador, de Sant Salvador, i és espectacular com passa això, és molt, molt interessant. Farem de poesia, va, que tenim aquí molts llibres que hem esportat, perquè ens taurem-nos ja en aquest 8è dia, i això vol dir que hagi de ser de poesia en el Senat. He portat moltes coses, la veritat és que tinc tant, tantíssims llibres de poesia que m'ha sigut una mica complicat d'escollir. Mira, un dels primers que tinc és el Francesc Garriga, el de Manus Mai, que és aquesta l'antologia que acaba de sortir ara, i el Francesc el vaig descobrir fa anys, via una amiga de la meva mare, amb un llibre que estava descatalogat, que és Setembre, i que no es trobò, i que és un sacrilegi, però me'l va haver de fotocopiar, perquè no hi havia manera de trobar-lo, i després amb els anys el vaig poder conèixer, i evidentment un top i un referent absolut. De l'Àngels Gregori, en aquesta ocasió he agafat el Quan Érem Divendres, que va guanyar els Jocs Florals de fa dos anys, Manuel Forcano, que també em soc superfant. Parem el món. Parem el món? Sí, home, sí, sí. La Gemma Gorgha, un altre gran, gran poeta, en aquest cas el Desordre de les Mans, que és un dels seus millors llibres, l'Anagual, també, moltes dones, com pots veure. La Anagual, la Mireia Galafell, que crec que va ser una de les primeres poetes que jo vaig descobrir, i que és un referent absolut. De fet, he llegit el seu últim llibre, i aquest matí he escrit un missatge dient, Mireia, és que després de llegir els teus poemes, sóc incapaz d'escriure, perquè quan llegis coses tan bones, de cop dius, jo no seré capaç de fer això, i et passen les ganes d'alguna manera d'escriure. Des que has llegit aquest matí, i jo sempre he pensat que la poesia es nocturna, no sé per què, o que té un moment molt íntim, que no casa amb el matí. Quin és, per tu, el moment d'optim de llegir la poesia? Jo és que llibres... De fet, extraviu els llibres perquè van de bolso en bolso, i els porto sempre el damunt, perquè si tinc una estona per parar, m'obligo intentar no utilitzar el mòbil, i a poder rescatar un parell de poemes. Perquè de cop, aquell poem sempre em diu alguna cosa, o buscar el poem a llegir-nos quants, fins que n'hi hagi alguna cosa, com l'excusa de reflexió del dia, no? Jo crec que no hi ha moment. Entenc que l'actor que llegeix poca poesia la nit és un gran moment, i aquí defensa que ha de ser amb una copa d'aví al costat, i això és magnífic, aquesta èpica, però per mi la poesia a tot arreu i a tota hora. I segueixo amb la Sofia Castellón, que és una poeta esturiana que vaig descobrir. Hem coincidit en un parell de recitals, tant a Madrid com a llei de destí poesia, i m'encanta, perquè més la llegi tan esturiant, aquest cas, el seu llibre, que es diu Providos Silvars, aquí el tinc en castellà, i que sempre penso que és una llàstima que ens costi tant, que llegi tan pocs... doncs poder llegir la poesia de les altres comunitats autònomes, i que s'estan fent coses molt xules, que costa de que arribin, i que ja hauria d'haver algun canal més viu i més a la base de tothom per poder descobrir talents d'altres llocs. Però hi ha alguna cosa instintiva, perquè crec que les llengües ho parlau un dia amb el Luis García Montero, que és també un dels altres poetes meus de referència, amb el qual he pogut coincidir i ens hem fet amics, i l'hi he de dir a Luis. Clar, és que és tan diferent, per exemple, en català, dir l'Alvada, i en castellà dir l'Amanifer. Són tan diferents, i tenen connotacions, a l'hora, una pot ser més popular, l'altra més elevada, que de cop és xulo, també experimentar amb les paraules d'una altra llengua, com parles tu amb un altre idioma, aquest punt diferencial, no? I per acabar, un altre de l'Àngels Gregori, perquè m'he deixat del del Montero, perquè ja he dit que no puc, una mica, viure en més llibres al bolso. Estan sonant les campanes d'aquí de l'Església de la Plasta de la Concòrdia, en aquest dia de Sant Joan, on també hem sentit patats al llarg que s'ha txarrada que hem anat fent, i jo penso que les campanes són signes de cada cosa. Home, i tant. Però acabem amb una poesia. Doncs em sembla que hauràs de triar. Digue'm tu qui, o sigui, tria autor, tria llibre, i... Vinga, doncs que riga. Entenc un que vaig llegir fa poc, aquí. És un poema inèdit, i diu... Confosos en la lluita, els sentiments m'han rosaigat els ossos. Inútil d'estriar. Fer bé, fa mal. Fer mal, fa bé. Llanceu la Bruixa o la Poetes. No marques sempre al nord. De terrasses. Llegim poesia amb lectri i poetesa. Estàs el soler que has atenyat. M'ha encantat, o sigui, tria aquests versos finals. Mira, ara que parlàvem de les xarxes socials, els publicaria a Twitter, no? El llanceu la Bruixa o la Poetes. No marques sempre al nord, no? Em sembla un vers com per quedar-te'l i donar-hi voltes. Sí, sí, sí. La veritat és que m'he quedat callada, perquè estava imaginant aquesta Bruixa la que em portava a un poema del viñoli, que es diu Cercles. Diu de llançar una pedra amb un llac i veure com els Cercs concerten. Es dibuixen i es dibuixen. I és igual de gràfic, no? Perquè et diu, no trobaràs mai tu el Cercla convincent i aquí segurament al nord que et marqui el teu camí. Sí, i també aquesta cosa que m'agrada tant d'anar perdut, no? Que sempre renunciem. I a vegades allò que ens marca el camí doncs està bé a donar-se que potser val la pena perdre-se una mica. Està bé també ser maco per dins i per fora i ens ha agradat molt comprovar-ho en aquesta entrevista, en aquests minuts que hem estat xerrant. T'agraeixo que hagis sigut tan transparent que hagis vingut avui aquí i que ens hagis ensenyat i deixat compartir amb tu un buiteria que és excepcional. Gràcies a estar-s'ho. T'agraeixo que hagis vingut avui. Tres quarts i un minut de 6 de la tarda, senyor Torà. Avui estem tocant el cel. Hem començat aquesta tarda amb el senyor Jaume Cisa, que és, podríem dir, el gran observador de les estrelles. I senyora? Ara amb l'Estel Soler. Estat poesia pura. Anem forts aquesta tarda. Tant de temps, el concert de Vites a Barcelona. I parlarem després, en directe. El primer bateria de Vites. Avui, el 8 dies. A Gas Natural Fenosa creiem que, pensant les necessitats dels clients, no hauria de ser un bla, bla, bla. Per això, venim en menys de 3 hores quan tens una varia a la caldera o als electrodomèstics. Perquè allò important no és el que dius, sinó el que fas. Informa-te en gasnaturalfenosa.cat, gasnaturalfenosa. Fet i dit. I descompte del 10% en la instal·lació bàsica. Vine i informa-te'n. Aquest estiu a casa, la temperatura, la triastú. 15% de descompte en aire, condicionat i ventilació. I 10% en la instal·lació bàsica. Ai, per cor i per cor, conec. No t'ho perdis. Les propostes de Catalunya ràdio. El 26 i 27 de juny arriba a Arbusia. I el 25 i 27 de juny arriba a Arbusia. I el 25 i 27 de juny arriba a Arbusia. I el 25 i 27 de juny arriba a Arbusia. I el 25 i 27 de juny arriba a Arbusia. I el 25 i 27 de juny arriba a Arbusia. I el 25 i 27 de juny arriba a Arbusia. Una nova edició del POPARC. Amb els concerts de Joan Miquel Oliver, d'examins de New Raimond, Seri Mareste i Manos de Topo, entre molts d'altres. Amb propostes úniques com Anarquia és independence i Micro Zenit d'Enric Montefusco, nit del cable cantador Amzar. El repte experts, Enviquet.cat o la col·laboració entre F.Barsalai i Sèior i el cor brutal. Tota la informació a POPARC.cat Recomenat per Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. Torna el Vida, Festival Internacional de Vilanova i La Jaltruda. Emprima l'escrima de World of Rags, Andrew Berth, Father John Misty, Joan Miquel Oliver, Núria Grellam. Segona edició del Festival Vida, del 2 al 5 de juliol a Vilanova i La Jaltruda. Més informació a vidafestival.com. Recomenat per Catalunya Ràdio. No t'ho perdis. La setmana passada, el teatre català va bufar les espelmes dels 75 anys de Josep Maria Benet i Jornet. La seva filla, Carlota, va viure aquest moment pocs mesos després d'un diagnòstic. Benet i Jornet té el Zaymar. És molt dur, però que el dia que comences a acceptar, llavors canvia, perquè llavors admiro d'altres mediferen, i pots començar a passar-hi bons moments. Aquest dijous, a l'altribo, parlem amb Carlota Lanet, del teatre, del papíto i de la vida. De 4 a 7, a la tribu de Catalunya Ràdio, amb Xavi Rocinol. No t'ho perdis. Catalunya Ràdio. 8 dies a la setmana, perquè ens agrada estar amb tu. 8 dies a la setmana, amb Mireia Mallol Tomàs. 10 minuts i arribarem a les 6 de la tarda. Escolta una cançó de Beatles que porta per títol Glass o Onion. I ara sabem per què. Onion vol disséba, no? Sí. Però hi ha més motius. El dia 3 de juliol farà 50 anys que els Beatles van actuar a Barcelona, a la monumental. I per recordar aquesta data, es prepara ja ho hem explicat una festa molt especial, que es diu Barcelona Beatles Weekend, i entra a les moltes actuacions. Previstes ja, la dels Glass o Onion. Aquests són els que esteu escoltant. Els Glass o Onion són un quartet de caldes de Montbui, que van començar dels escenaris el 2005. El Barça de la Barda, els Estats Units, els Estats Units i els Estats Units. La bàstia del Barça de la Barda ens hem unió ribó, bona tarda. El Carles Costas i Joan Dó. El Marxa a la Barder Torrents. Bona tarda. L'únic de tots ells que només té dos cognoms, Estefan, molt bona tarda. Que tens un cognom. Que tens dos partícules. Que ets el baix i també les veus i ets suec. Diumenge 28 de les 12 amb el sol. Porteu per a aigües. Són moltes les coses que s'estan preparant a la següent hora, ho explicarem de la la baix. Ara veurem sentir la seva música en directe, perquè vosaltres, les Unions, esteu presentant un nou disc, Triptopé parlant, i aquí hi ha un resum, una mica, del que vosaltres teniu a sobre, que és una passió per vites incontenibles. Inconvençorable, insoportable. Per què? A casa us aguanten, sincerament? A casa ens respecten molt, ens estic mentant que no m'ha deixat. No us aguanten, perquè també sou col·leccionistes, i m'han dit que un de vosaltres 4 va anar al concert de fa 50 anys. És així, oi? Sí, sí. Quants anys tenies? Onze? Quatorze. Era un mamilló, oi? Sí. Molt jove, ja sé jo. Agafa una entrada i es morza. I et va costar arribar-hi? Perquè clar, amb 14 anys en aquella època, em va sortir de casa. Em va portar en algun clar? Sí. Et va agradar el concert? Em donava la sensació que estava molt núvol, i que sonava igual que el disc. I nosaltres tenim la sensació que encara no ha baixat? No, no ha baixat. De fet, sou una de les bandes tribut que tocareu en el part de la Badarrida, el barri de la maternitat i Sant Ramon, i allà que hi portareu una mica aquesta cència vital, quina és la vostra motivació del de l'escenari? Dissordar, passar-nos-ho bé, i fer un homenatge dintre de les possibilitats dels biters, no? Sí? Som aficionats, nosaltres. Són difícils d'homenatjar? Sí, sí, bastant, bastant. Hi ha gent que sí sembla molt, però sempre hi ha la... falta alguna cosa molt, l'altre hi falta l'altre, però és que és molt difícil, eh? Tenim elements molt, molt singulars que d'algú d'ells, i molt difícil de fer una cosa com aquesta. Esteu en el nostre escenari particular d'aquí de l'estudi de Catalunya Ràdio, el 8 dies, i ara ens fareu una cançó que és A Late Days a Week, una mica en honor al títol d'aquest programa. Aquesta cançó no l'avant tocar els biters fa 50 anys, en general, bàsicament perquè no existia, és del 62, si no vaig equivocada, i per tant, doncs, era impossible que estigués en el repartori d'aquelles 12 mítiques cançons. Què, què em viseu? Del 64. Del 64. Ah, d'acord. I aquesta ja hi era? Ja hi era. No la vam fer. No, no, de fet, tinc la llista de totes les cançons que van fer. No l'havien assajat. No, no, van començar amb el tristanxat, van acabar amb el long tal soli, i per tant, doncs, són... Què, què? Què, què passa? Ens veig molt animats, eh? Sí, sí, sí. Sí? Sí, perquè si en tardes una mica fes a fer l'entrevista, hauríeu d'haver vingut ja el geriatri. Ah, què dius? Sí, oi? Aquesta edat que tenim... Que has fet un mà millor, no em diguis. M'han dit que amb aquest triptopè parlant heu buscat el sol que va marcar la década del 60. Això com es fa? Home, amb un estudi de gravació que hi ha un xicot que és... a part de tècnica és músic, i que parlant, provant, i que se costi el sol que tenia més o menys allò. I a l'escenari com es fa? Per posar això en escena. És molt més complicat. Són una icona que costa molt a vegades, no? Doncs aproximar-se el que la gent mentalment té. Però pensa que els Beatles de vegades no sonaven com els Beatles. Això crec que en parlarem molt a llarg dels pròxims minuts. Perquè bé, el fenomen fantapa va a les seves cançons. I a part, l'instrumentació era... molt fluixa, en llocs vats, i clar, amb un espai gran, a tope... No, no, no, sona gaire de qualitat. Però així. Què faríeu vosaltres per poder veure els Beatles de nou? Res. Esperar. És impossible. Esperar. Han de respectar-los. Estàs humid que no el veurem. Estàs humidíssim. En tot cas, tots aquells que tenen ganes de veure els Beatles de nou tenen l'aportunitat de seguir els vostres concerts amb cançons, com a cara ens fareu a continuació. Sí. 8 Days a 8. Gràcies. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. La 6 i 8 minuts, les 18.08, ja sap que a mi la nomarologia a favor m'agrada molt. Són el 8 dies a la setmana a la sintonia de Catalunya, ràdio en aquest especial, i ara només fins a 3 quarts de set de la tarda, perquè ja sap senyor Tura, que a partir de 3 quarts de set, si avui el Barça Abbas que et juga a la final de la Lliga a saber contra el Madrid, podeu seguir en directe a Catalunya Ràdio a partir de 3 quarts de set. A Barcelona, a la monumental. Hem arrancat somriures en aquesta taula, tothom està amb la mirada perduda recordant moments, els mitels en aquell concert sonaven així. Era el 1965 en ple franquisme, i la banda britànica va fer el concert més multitudinari de la seva gira europea. La banda 25.000 persones no van omplir, només van cantar 12 cançons. Per això, per recordar aquell concert, se celebra de divendres a diumenge al Barcelona Beatles Weekend. Hi haurà de tot exposicions, màgia, i la visita del que va ser el primer bateria de la banda de Liverpool Pete Best. Aquí, senyor Turà, el nostre tècnica, el Ramon Vidal Mataroso, ha acorrat perquè aquest enregistrament és en Pete Best. No és amb qualsevol altre. El toc de bateria és el de Pete Best. Tinc l'abans que anem al nostre vi d'Elemanya, que confessa els quatre vents amb tres dels coordinadors del festival. Tinc el meu costat en aquesta taula. En Júgent Maria Frenzino, ara, en elles. Bona tarda. Gràcies per venir. No fer un mala cara, us ho haig de dir per ser Sant Joan. Bé, perquè entre pits i flots et fas un bon àpat. Està el viatjat per venir. Bon apatx i que la fem, eh? Sí, ja costa, eh, reprendre després la vida normal. En Magí Cruells i Valeta, molt bona tarda. Bona tarda. Tu us deus el més fres de tot, sí. Ets el que fas més bona cara, t'haig de dir. Però jo no he dormit i he empalmat. Directament, molt bé. I els intel·lectuals ja se sap. I el Josep Antoni Serabarja, que més també n'és el productor. Bona tarda. Bona tarda. A veure, d'entrada, quin és el propós? Digues, Fensinó. Primer una petita esmena, que sempre no se'n creu fer-ho. He dit algun any malament. He dit alguna. Alguna xifra. No hi havia 25.000 persones. La xifra oficial era en 18.000 a Barcelona. I estava a plaer. O no estava a plaer a Madrid, que n'hi havia bastants menys. Però aquí realment estava a plaer. Hi havia molta més gent a fora, també. No ho dic perquè llavors la gent critica. Saps què han dit? No, això és que a l'escriure, veus? De fet, volem, fins i tot, contrastar-ho. Avui volem fer una crida als oients de Catalunya Ràdio. El que hi havia era com a avui. Això t'ho dic jo. Bé, i també perquè era un brou tot plegat. Allà no només era el despertar d'una generació, sinó que hi havia molts despertats, perquè es trencaven... Sí o no? Sempre hi he dit el mateix. Allò va ser un abans i un després. Abans els Beatles eren d'una manera i després dels Beatles eren d'aquella manera prou vers. No, no és que canviessim. Veiessim el nostre senyor que ens il·luminesc. No, ja estàvem il·luminats amb la seva música. Va ser el que va passar que ha hagut els aconteixements i el ridícul que haguessin fet històrics i hagués avançat el prohibir el concert, el no fer-se. I el que això va repercutir amb tota la gent que hi havia allà i la gent que després ho va saber, va fer que ens tornéssim bastant més oberts del que érem i que disfrutéssim bastant més uns i altres de tot plegat. Jo crec que és el fet social més important després dels Beatles. Per tant, va haver-hi com un efecte catalitzador. Jo dic que no és que ens convertissin res. I ahir érem allà. Els que estàvem anant ja eren i els de fora també. Però vivíem a l'empart del que hi havia amb l'ambient. No estàvem na fent, com una mica clondestins. Però fito la benentesa, perquè tots aquells que hi va ser, marqueu el 9307474 i ens expliqueu com va viure aquest concert 50 anys enrere. També ho podeu fer per correu electrònic a 8 dies a robacatradio.cat. I també ho podeu fer. El motiu de fer aquesta celebració. Realment, Barcelona no estava marcada com a capital vitalmentia que han cap sentit. M'han dit que usaltres heu viatjat a Liverpool en diverses ocasions. Està clar, lògicament, com ha de ser. Però una mica per inspirar-vos i muntar tot això. Sí, la veritat és que a les 3 o 4, les 5 vegades que vam anar a Liverpool, és allò que dius a Half a Dream. Diu que això té que tenir Barcelona. No ho ha tingut mai, ni els 10 anys, ni els 20, ni els 30, ni els 40. I era evident que els 50 s'havia de fer alguna cosa. Si no ho fem nosaltres, no ho sé, si algú ho hagués fet. I ens venien a l'arena. I vam començar a fer una mica d'estudi de mercat amb la gent vitalmentia que vam trobar gent com els que tenim aquí. Magí, Josep Maria, es van dir endavant, endavant, endavant. I vam començar a muntar tot el tinglado. S'ha fet molt gran, més gran del que ens pensàvem. I això s'ha convertirà en ser un maco de festival comemoratiu dels 50 aniversaris als mitjans. I ja ho hem fet fins al punt de que hi ha noms i cognoms en aquest cap de setmana, i el nom de pitvest. Com és? Com ha anat? Necessitàvem un incentiu, és el 50 aniversari, no simplement fer-me un festival i ja està. Necessitàvem un catalitzador. Aquí podem invitar que catalitzi aquest 50 aniversari i la Barcelona Havites Weekend. Vam pensar que en aquest moment seria interessant el pitvest. Parlem vell i encantadíssim. Ens va dir que no hi havia cap problema. I, de fet, el divendres, a les 18.05, arriba a l'aeroport del Prat, que espero que molta gent el baixa a rebre, no tant com la vitaminia de les hores. Però, bueno, seria molt maco que uns quants centenars de persones poguessin rebre-ho. 18.05, aquesta és la cur d'anada. I ara, amb nosaltres, aquí al 8 dies, podem saludar a pitvest. Bona tarda, el Mr. Bitvest. Bona tarda. Com ets? És un plaer per nosaltres tenir-nos aquí a aquest programa que es posa en les 8 dies de la setmana en honor de la cançó famosa. Una banda que tu ets part. La primera qüestió és, què són les vitals? Perdó, digue-ho d'acord. Què són les vitals? Com que la música va, han de ser set abans i després que encara no es pot apreciar? Sí, les vitals, per mi, és una banda que vaig jugar amb per dos anys, vaig saber-ho per tres anys. I fins i tot avui hi ha la música, que és molt famosa per al món, i hi ha les icons de la indústria de la música. És una part molt important de la meva vida. Ens ha dit justament que, per ell, la banda que va formar per dos anys de la seva vida és una música que, si ens dubta, ha marcat un abans i un després. Encara ho fa ara, fins i tot a nivell de la indústria, i que per ell, si ens dubta, ha estat una cosa que l'ha marcat moltíssim. Si anéssim 50 anys enrere, més o menys, com recorda aquells dies d'eufòria col·lectiva on la música s'exageva una mica a les nostres vides? I we were, look back, 15 years, what's your recollection of those days of collective euphoria? I mean, where music shock our life? There's so many memories, so many good memories. I think all the memories, a lot of them, are from my time with them in Hamburg, which, of course, was the first time I ever played with them. And then, of course, when we came to Liverpool from Hamburg, we basically went out virtually unknown. And when we came back to Liverpool, we became, you know, the kings of Liverpool overnight. And the rest of his histories, they turned round and say, you know, for two years, we were backwards and forwards to Hamburg and Liverpool. And then, of course, Brian Epstein took over as our manager. And he got us a record and contract, even though we had one with Polidor, he, you know, ended up getting us one with EMI, because we were famously turned down by Decker. But that's another story. And, you know, as we turned round and say, Love Me Do was made in the studio. And as I turned round and say, you know, August 1962 was a big moment for me, because I was dismissed from the Beatles. And as we turned round and say in Liverpool, now the rest is history. Diu que la resta és història. Ens ha explicat una llarga, podríem dir, història, justament molt particular, va ser molt important per tots els membres que estaven justament a Hamburg. Recordem, a més, que la seva mare, justament, era la propietària de Deckas van Club a Liverpool. I, per tant, ell formava part d'aquesta banda fins a l'any 1962, al costat de la EMI, d'aquest segll discogràfic, i en que Brian Epstein era també el mànager d'aquell moment de l'història. Pensa que en Pete Best va fer més actuacions en directe que el Ringo amb els Beatles. És cert que quan vas amb els Beatles has jugat més gigs que Ringo amb els Beatles? Oh, sí! En total, crec que he jugat una cosa clara de 1.000 gigs de l'anterior temps. Mil actuacions. Crec que hi havia una mica més de Ringo. El foror dels Beatles a 60 era més que música, era el despertar d'una generació, era el que va fer el Ringo, era el que va fer el Ringo, que va ser l'únic que va ser el que va fer el Ringo. Per ell també era un despertar prou personal. Per exemple, tothom recorda que va ser l'únic que no es va voler canviar el pantinat a l'estil Moptop. De 60's Beatles Mania was more than music, it was the awakening of a generation. You yourself had a personal awakening. Moptop style, why? The simple answer to that is I never got asked. If they turned around and told me, we want to put our hair into the Moptop style, because a lot of people think it happened overnight, and it didn't, it happened over a period of time. First of all it was Stuart Sutcliffe, then there was George Harrison, and then there was John Lennon and Paul McCartney. No one ever asked me, right? No, no, no. I was born my hair down, you know, in a Moptop style. Because I'd done everything else, you know, we'd gone into letters, cowboy boots, growing our hair long, you know. So it was just a case of asking me, and I would have done it. But no one asked me, so I continued to have my hair, as people see me in the photographs. Doncs escolta, diu que ningú mai li va consultar justament i d'aquí suposo la controvèrcia, i el fet doncs que als anys la cosa no cabés de coallar, la seva col·laboració amb David Triss, no va acabar d'aquallar, senyor Pitbess. Why do you think that your partnership with The Beatles didn't quite work out? No, I was there for two years. Unfortunately for me, even though we, you know, we'd got a recording contract, and we'd broken a lot of frontiers, you know, we were number one band in Liverpool, we won the Mersey Pete Poll, we would use to, you know, get our record released in October. Unfortunately for me, I was replaced by Ringo Starr. The reason for it is still very cloudy today. No one knows the real reason, and you know, that's the way life's gone on. But as I always turn around and say now, you know, it happened for a reason. And you know, I'm still healthy, and I'm still happy, and I've still got a great band which tours the world. I'm happy. Diu que té salut, que és feliç, que és un moment on hi havia un contracte a una data final, també hi havia altres persones com, per exemple, Ringo. Però jo vull saber, abans d'acabar, l'última les qüestions, Mr. Pete, que sentia quan els fans deien la mítica frase, Peter Forever, Ringo, Neva. What did you feel when fans would say the famous phrase, Peter Forever, Ringo, Neva? Well, it was something which surprised me, but it was very, very heartwarming for me. It showed the support that I had in Liverpool, you know, for the fans to actually, you know, chant that and shout it out loud outside the cabin and put it on posters and walk up and down Matthew Street. It showed that I had a lot of support, but deep down inside, even though I was, you know, very moved by it, I knew that it wasn't going to make an awful lot of difference. Thank you. Ens ha dit justament que el sorprenia que tenia el suport dels fans, el suport de molts seguidors de la ciutat de Liverpool fins i tot. Per a tot arreu, a Liverpool, com a... com un beat el mes d'octubre, llavors, per això, va sorprendre molt a la gent que de cop i volta, i tal com ha dit ell abans, mai ha estat ben clar per què va deixar, o per què el van treure. Encara ningú ha sabut donar una explicació, un que sí el Jos-Martin, l'altre que sí el Brian, l'altre que sí els mateixos Beatles, però mai ha hagut una explicació clara de per què van treure el de grup. Pete Best, can you record as a claim, you know, I'm Pete Best, and you are listening to Eight Days a Week. Can I do what? Can you record as a claim, saying that you are listening our program? Yes, you know. I'd like to basically turn around and say, you know, what is the name of the program? Eight Days a Week. Oh, it's called Eight Days a Week. I thought you were talking about the song, but your program's called Eight Days a Week. Okay, people of Barcelona and Catalonia, right? You must listen to Eight Days a Week, your favorite record program, and keep listening. Thank you very much. And we'll wait for you soon in Barcelona. Thank you very much, Mr. Beast. It's been a pleasure. We're waiting for you with open arms to celebrate the 15th anniversary of the Beatles concert here in Barcelona. Thank you. I look forward to it. Okay, I'll see you at the weekend. Bye-bye. Bye. Mai Boni, una cançó. Mai Boni, mai Boni, mai jo que no m'heu deixat parlar amb ella. No li ha donat records. Jo he deixat que ell parlés a veure si el reconeixia, però no li ha donat records. Ara l'hi enviaré en WhatsApp. Segur que me n'envia una i ara, perquè l'últimament sempre estem en contacte. Li va enviar en WhatsApp. Ja sap que les 6 de la tarda és el dia que la van a buscar a l'Europort. I sí, jo estic allà, 3 o 4 gent allà, no patiu. Fantàstic. Està molt de forma aquest home, no? Ara, sí. Ara diu que està feliç. A mi m'agradaria ser allà. Hi he pogut anar a la bitalmania. Home, pobre. Clar, és que també he trobat-te. Sí, sí. És el millor. Però va cobrar un... Posteriorment. Sí, no. És lleig. Això que estem fent. Estan parlant d'ell i no ens escoltes. Molt lleig. En els ringos van recordar l'antonogia d'ell i del Toni Sheridan. L'última hora, el Toni Sheridan, gràcies a ell, van poder agravar amb l'apolidor. I aquests que sonen a darrere del Toni, doncs són ells. I gràcies a ells, gràcies a ells, van poder gravar un disc, després va ser el que van demanar la gent a Liverpool, per veure amb qui eren aquells, i que si fixés el Brian Epstein, i que, en fi, que comences tot, no? Però jo tinc una pregunta. Van ser grits. Sí. Si hagués sigut molt infel·lís del moment que va plegar, s'hauria explicat a la música de seguida, i no ho va fer. Vull dir, va dir, doncs mira, és el que toca, i no, podré veure-ho possiblement, perquè li va no feria, que sí, de fer un debat al·lògic. Jo no sé què podia haver fet amb aquells moments, trobar-te amb la pell de ser el que podia ser, no sé... Clar. Bueno, ser ells sol, ja no diré. No sé res, no? Què podia fer, dedicar-se a la lleteria que es pogués fer? Doncs... La pastisseria. A la pastisseria i també a Correus. Doncs el concert dels Beatles fa 50 anys enrere. El motiu de la nostra xerrada aquesta tarda ens seguirem parlant. Volem sentir el vostre testimoni a través del nou 3207474 a Ibehuana. Ens ho expliquem. Cataluña Radio. Deixa la teva instal·lació de gas embasat en les millors mans, les de Repsol, amb els instal·ladors autoritzats del servei oficial d'embasat de gas Repsol, perquè a més de la revisió obligatòria per llei, disposaràs d'una segurança amb una amplia cobertura i el servei d'atenció de varies 24 hores, 365 dies l'any. Soliciteja la teva revisió el 901-100. Ana Pastor, David Tueva, Josep Maria Pau, Risto Mejide, Isabel Coixet, Sandra Berneda, Ferran Monagal, Ernest Volk, Manel Fuentes, Silvia Còpulo, Carles Sanz, Javier Cerdà, Jordi Evolé. Nosaltres donem la cara tu decideixes. El periódico per a gent compromesa. Una dona planta cara al seu destí. Lluït de parella i per als altres. Quan siguis lliure, la nova novel·la de la Maria de la Pau Gener, que aquest dijous serà damunt la taula de l'Oracla. L'Oracla, de Xavier Gracet. Amb ella farem tertúlia i juntament amb Núria Ribó, Saul Gordillo i Bernat Casulla. L'Oracla de Xavier Gracet, de dilluns a divendres, de 3 a 4 de la tarda. Segueix-nos al Facebook i al Twitter del programa, a l'App de Catalunya Ràdio, a catradio.cat. Gràcies. Gràcies. 1 d'octubre. Les sètimes barkingen més timbets amb les clares. que es fa i a la llei ha lliurat. Entenem una presa de braus que no està tancat. Per aquesta raó també, les autoritats franquistes tenien por. Tenien por de congregar, en el cas de Barcelona, 18.000 joves, que a veure quina podien fer, està clar que no va passar res, perquè la gent anava a escoltar la música, no pas a fer un altre polític, però les imatges del nodo o qualsevol altres fotografies que es van fent d'aquelles deveniments es veu la presència dels populars grisos. Només hi ha un petit incident quan un de seguretat no deixa passar el John que anava a la bàbua. De fet, això és el que surt. Justament això, el que sortia el nodo i el reflex que vam veure de tot això. La actuació musical està anunciada en la Plaja de Toros, donde salta a la vista que no hay un lleno. Junto al bullidor elemento joven, hay familias tranquilas. Y señores con barba, representantes del servicio doméstico y muchachas nerviosas de las llamadas fans, y en el estribo de la barrera, la familia completa con el nen. No faltan espectadoras impacientes que ya marcan el ritmo antes de que aparezcan los Beatles en el escenario. Por fin, salen los melenudos al tablado. Alguno lleva sobrero ancho, es una concesión. Es pot ser més de molidor que dient los melenugos. Dos melenugos seran anys que passin. I per vegades, que ho hagi sentit, encara flipo cada vegada que et sento un pàgara o què, i al final és el més genial, no? I al final els Beatles. Passaron por Madrid sin demasía de gloria, sin demasía de pena. Ni demasía de dolor. Sí, sí, sí. La impressió et va fer veure els en directe. Home, mi, molta. Però allò de que no se sentia, i tot això és cert o no? No et vull atrapar, eh? No, però hi ha més cert i no és cert, sí que se sentien. Que no se sentien molt bé. L'entrada se sentien molt millor que els grups interiors. A part dels siris que es van començar a sentir bastant bé, no ells anaven amb aquells box, en aquella època que estàvem acostumats als box petits, i aquests no sé si eren de 200 watts, però entre el que tu senties, jo estava davant, davant pròrrera, no amb les cadires, entre el que tu senties que et venia directe del escenari, el que tu tenies el cap que era cada cançó, i la teva il·lusió feia que fos molt millor. I això diràs, home, esclar, que a les cançons ja ens la sabíem de memòria. Ei, el Ticket to Ride no ens la sabíem de memòria. Doncs quedar frapant amb les dues veus. Anem al telèfon que tenim el Vicenç Comas. Bona tarda. Bona tarda, Mireia. Escolta, on eres tu, que tenies en sala 17 anyets? On eres, al concert de la monumental? Doncs mira, jo estava l'encanada de sol, però era igual, perquè era de nit i no tenia importància. Recordo que l'entrada em va costar 75 setes d'aquella època. Ho he llegit avui, el periódico, que sort, justament, això. Que vas demanar una avançada. Mira, i el periódico posa 75 certs dins. Ah, cert, ben vist, ben vist. Home, si fossin 10 orons, encara seria més que 75 altres. Doncs ja estic just amb Maria. Què passa? Què fas, per aquí, trucant a la vida? És també la colla. Tots aquí? Sí, sí. No passa a tots, vull donar una abraçada al Magí, a tu i al Toni. Igualment, maco. Veus que bé. A més, tu també ets col·leccionista, no? N'hem parlat de col·leccionisme, que en aquest cap de setman, també hi haurà molt de col·leccionisme i d'ensenyar d'explicar una miqueta d'aquest farbord. Tots col·leccionistes, i em sembla, que tens l'album verd, eh? Bueno, això estava valorat. Vaig ser d'una miqueta el tema de les sovastres, perquè la crisi també afecta molt la col·leccionisme, no? El que passa amb aquest disc, que em van treure molt poc amb el seu moment, i pràcticament no es van comprar, és el que hi n'hi ha menys, no? Això és el que es valorarà més. Si ara hem fet una exposició a la plaça Comas, i després a Can Déu també, que has posat material meu a nivell de vinils, i després també molt tan memorabilia, a través d'uns altres col·leccionistes que s'han dit a del grup. L'exposició del Can Déu, i vam anar amb l'entrevista que hem ofert a la primera hora del programa, amb l'Estel Soler, vam anar a fer l'entrevista justament per fer la foto del que ha estat de les teves peces, i el web que et radio puncat es poden veure ara mateix. Exacte. Sí que ha dit a passada. Vicenç. I amb les Comas també, perquè és una miqueta més gràcia, l'acumptament de les porres. Vicenç. Allà hem pogut posar més material que no a Can Déu, que era molt més petit i molt més limitat. Vicenç, no he sentit que la Mireia ens ha obsequiat amb el pitbest. Ah, sí, el meitat. Escolta'm, ha estat una passada. Ella no es dona compte a l'un important que és això. No, home, porto tota la tarda taquicàrrica per molts motius. Pitbest. Ha sigut una passada, de veritat. Hi ha molta gent que podria... Ell va ser un vital durant dos anys. I això ningú s'ho pot treure. Va fer més actuacions com a vital que el pròpio Ringo. Sí, sí, per condicions amb Maria és veritat. Va ser un directe que el Ringo va estar. Ell ho ha dit que em veia fet més de 1.000. Espectacular, ja més. El Ringo amb les gires que van fer no hi arriba, però ni de llarg. No, no, perquè el 65 ens sembla que vas del revolver. Ja veurà que va les gires. És l'última. Ja hi he parat per telèfon, però vosaltres et podreu tocar. Em sembla que no has sopat amb ell. Hem hagut de l'àscar d'aquell de la sotaig. Hem d'anar amb el sopar de gala, que pràcticament ha sigut un èxit. Perquè vam començar, com una tonteria, amb el que al final serem quasi les 300 persones. O 300 una, si és que m'hi voleu. Bueno, estàs invitada. Aquí tens l'organització que t'invita. Tornar a tothom, com a companys. 300 dues, aquí ràpid ens apuntem a mà. Com que ja buscaves un sopar. Sí, sí, sí. Tal com diu el mestre de Josep Maria Francino, jo estic d'acord amb ell. Per nosaltres va ser un carni social molt important. Imagina't amb 17 anys que aquí pràcticament escoltàvem amb al·litatorello, el duodinàmico... Jo faria escoltar-lo, que fosse Guardiola. I de cop i volta als bitres, quan venim un d'aquí, sobretot a Espanya, amb el Twista i Xou va ser una cosa imprejudant. Perquè pràcticament jo parlant en casi tota la gent que li va de les bitres de la meva edat, la cançó que es va marcar va ser el Twista i Xou. Això us vull demanar justament, perquè em consta que també hi ha altres cançons que us han marcat, diria que el Josep Antoni, el Wild My Guitar, Gently Whips... Aquesta sobre pan-toni. Molt, molt bé. I el Magí, el Helb i el Imaila. És així o no, Magí? És així. És que, clar, totes són i formen pare, d'aquest imaginari. Però que cadascú té la seva història, en el cas d'aquest, per l'amuní, l'armonia de les veus, la vitalitat... Exacte. Doncs anem a escoltar música en directe, que jo penso que és un dels grans ingradients d'aquest cap de setmana a la ciutat de Barcelona, perquè van anar a col·leccionisme de records, i de xerrades, de màgia, de titelles, també hi ha música en directe, Vicenç. Un petó ben fort. Et vols que d'escoltar els glasoni o no? Què vols? Bueno, estic escoltant-la si graven el programa. Ben fet, ben fet. Anem a escoltar. Gràcies, un petó ben fort. Un abraçada. Vicenç, un moment i un abraçada. Què fareu, nois? Ara tenim una segona actuació musical. Aquí l'estudi número 1 de Catalunya Ràdio. Un segon tema de Beatles. Què ens voleu fer? Una cançoneta que ens volíem ensenyar una miqueta una d'aquelles cançons on, entre tots tres, Beatles estaven harmonitzant molt bé les veus. I, bueno, em sap que sonarà molt bé. Es diu No Where Man. Tota vostra. One, two, one, two, three, four. He's a real No Where Man. Sitting in his No Where Land. Making all his No Where Plans for Nobody. Doesn't have a point of view. No's not where it's going to. Isn't he a bit like you and me? No Where Man, please listen. You don't know what you're missing. No Where Man, the world. He said you're no man. He's as fine as he can be. Just sees what he wants to see. No Where Man, can you see me at all? No Where Man, don't worry. Take your time, don't worry. Leave it all to somebody else. That's your hand. Doesn't have a point of view. No's not where it's going to. Isn't he a bit like you and me? No Where Man, please listen. You don't know what you're missing. No Where Man, the world. He said you're no man. He's a real No Where Man. Sitting in his No Where Land. Taking all these No Where Plans for Nobody. Taking all these No Where Plans for Nobody. Taking all these No Where Plans for Nobody. Buenas, señor. Glasonion, una de les actuacions d'aquest Barcelona Vitals Weekend es puedeu veure en directe a Glasonion actuant, diumenge, a les 12 del migdia, al part de la Badarrida, el carrer Martí, franquès, 17, amb cançons com aquesta, No Where Man i tantes d'altres, que podran també extraure el seu primer treball. Jo li volia fer una pregunta. Escolta, a l'actualització us disfreseu, també, o què? Mira, no és el nostre estil. El nostre estil és més aviat transmetre aquesta actitud desinteressada, alegre, salvatge, que tenien els vites de la primera època. Una samarreta. Ah, una samarreta? Sí, nosaltres traiem una contactància i una samarreta. T'haig de dir que aquí a la taula, els que també van amb samarreta estaven cantant, perquè, clar, aquí tots porten la música i tots veus vostres pinitos per les vostres tànmes. Ha sigut mago que tothom estava cantant. Tothom estava cantant i el Ramon, no sé com ho ha fet, perquè només els sentíssim a ells, els fet màgia de la bona. Ara mateix, tornem. En un planeta apassionat per l'esport. Barcelona. Hi ha un país orgullós de les seves fites. El món de MotoGP. Gineu, gineu, gineu, gineu, gineu. Amb un club que és el referent i el núcle de totes les mirades. El club de la mitjaní. Empera, escogat. Cada nit et convidem a formar part del nostre club, amb la informació més rigorosa a les opinions més lliures i un toc d'humor. De la mitjanit, empera, escogat. Directe a tots. En IKEA tenemos hasta un 50% de descuento en nuestras últimas unidades, porque son las últimas de verdad. No las últimas en plan. Venga a la última copa y nos vamos. O la última rollo. Esta es la última vez que le llamo. No. Estas son las últimas últimas. Así que tomátelas en serio y ven a IKEA del 26 de junio al 23 de julio. Antes de que se acaben, informaté en IKEA.es. El matí de Catalunya ràdio puja el tren. Després d'una setmana anant en rodolies, ara pugem als regionals. Avui, quan deia que fèiem dos regionals, hem agafat el tren de la línia R15. Cada dia, cobriu una línia per prendre el pols a la qualitat d'un cervell essencial. Els trens són puntuals? Hi ha prou, amb espai per tothom? Què em pensen els usuaris de les comarques de Tarragona, Lleida i Girona? Què ens comentaven? Els usuaris. Els retards comencen a venir a partir de la línia R11. La resposta de la línia R11 és que la línia R11 ha de ser de la línia R11. Les respostes cada dia, amb connexions enruta al matí de Catalunya Ràdio i al Twitter, amb la tiqueta cocinet trens-cat-ràdio. Passi el que passi, ho sabràs al matí de Catalunya Ràdio. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set. Avui és dies a setmana. I ja està, no? Perquè avui són molts en aquest estudi. I no hi ha. I això és pleníssim. Estem en companyia del Josep Maria Fransino, del Magí i Cruzeis, de Josep Antoni Serra, que, per cert, ara explicaré el que ha passat. El que ha passat és que la línia R11 ha de ser de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, de la línia R11, ara explicaré el que acabes de dir. A què ho fem? Els moments de la publicitat seguim parlant. Ja acaba de dir, pitvest, que va fer més liactius. I on? Quant? A 700? Bueno, l'estadística diu que són 764, pitvest, 623, ringostar. Així és el rànquing. Haurem de posar una més, si no és d'ell, del seu germà aquest cap de setmana. El cap de setmana, el dissabte de la nit amb el grup Flamingshickers, està previst que a les 12 de la nit, toqui en rockbest, acompanyant el grup Flamingshickers, intentarem que sigui el pitvest, però és un incògnite. Que la gent baixa el part de l'abadarrida per verificar si toca un altre capitvest. Ja li demanaré a ells. El rockbest és una connexió vital directa, també, perquè és germanastre del pitvest, però és fill del Ney Laspinal, íntimament dels vitels, i a més a més, Road Manager, i de tot, el Ney Laspinal, era com un d'ells, i és germanastre del pitvest, bateria també, però fill del Ney Laspinal. Jo la majoria de gent dirà que era un espió aquest, però ja ho saben moltes gent. És curiós, perquè podria bastar hores, parlant de tot el que suposa el fenomen vital, però no us deixaré marxar sense que m'expliqueu com ho heu fet per muntar tot això, que no ho hem dit, però són activitats gratuïtes, i que tothom hi pot anar i que, en definitiva, no sé com ho heu fet, perquè sé que hi ha un còmic, que hi ha moltes coses... Hi ha moltes coses. Nosaltres tampoc sabem com ho hem fet. A Mora l'art és la que clau, a la fórmula. Sí, veritablement, tot va començar una mica més petit, s'ha anat fent gran, però, bueno, s'ha anat fent gran i s'ha anat fent solvent, i s'ha anat fent solvent, i, bueno, més de 10 mil visites al Facebook amb pràcticament 3 mesos, a la web també hem passat de 10 mil visites, etcètera, etcètera. Què no ens hem de perdre ràpidament d'aquest cap de setmana? Les actuacions al Pacte de l'Hava de Rida, dissabte ni menja, les exposicions que hi ha al centre cívics, les actuacions que hi ha al centre cívics, i, sobretot, els tallers infantils, i el tribi al Beatles, que hi haurà al Pacte de l'Hava de Rida. I la taula rodona del magí a l'incensio. A tots tres us agraeixo molt que hagueu estat avui aquí de debò. També gràcies als Glasònion i fins a Quiquet Especial de Sant Joan, del 8 dies, gràcies a tot l'equip del programa que l'ha fet possible, aquest 8è dia de regal, el Ricard García Moyano, Ramon Vidal Mataró, la Mireia del Màud del Mas, la Mireia Mayol Tomas, que sóc jo, i no sé per què me n'estic dient, però la Matilde Ceoane, Ruano, la Gemassa Fontria, us deixem ara amb la transmissió de la final de la lligandesa de l'Àsquet amb el nostre company, Audal Serra Arenas, bona tarda, Audal. Què tal, com està, Mireia? Molt bé. I t'ho ben acompanyat, que tens l'Arnes Maciaballús, el Carlos Varaíbal, el Pedro, la Carme Lloveres, el Palau Blaugrana, no? I el Salva Pou, aquí, l'estudi que m'acompanya amb l'assistència rècnica. Ara ens anem cap allà per viure què passa en aquest tercer partit, el dia de Sant Joan, a veure si la final s'allarga i el Madrid no ho sentenci avui i el Barça guanya un partit i divendres on tornem a tenir una altra. Tant de bo, segur que sí, avui tot està confavorat a favor. Gràcies, fins ara. Bona tarda, tothom. 3 quarts de set de la tarda. D'aquí un quart d'hora comença el Palau Blaugrana, el tercer partit de la final de la Lliga endesa de Vasca, entre el Madrid i el Barça. La final de la Lliga CB aterra el Palau Blaugrana amb una missió complicada pel Barça. Molt complicada, no ens hem d'enganyar. Després dels dos primers partits a Madrid, els Blaugrana perden per dos a zero i ara mateix el Madrid disposa del primer maig vol per aconseguir el títol de Lliga. Serà capaç al Barça de capgirar aquesta sèrie? Serà capaç al Barça com a mínim de poder-la allargar, de poder demostrar que no ha estat enlluny del Madrid com ha passat en els dos primers partits i especialment en el segon, el de diumenge passat al migdia? Doncs ho sabrem d'aquí un estoni. Com sempre us ho explicarem. Els de Vasca, de Catalunya Ràdio, entrem al Palau Blaugrana. Ernest Macià, Carlos Varaíver, Carme Lloberes, bona tarda, companys. Què tal? Bona tarda, amics oients. Des del Palau Blaugrana queden 14 minuts perquè comenci el que podria ser el principi del final. Perquè avui pot ser l'últim partit de Lliga o pot ser el primer dels últims. Si avui el Barça guanya, seria capaç de forçar un quart i qui sap si també un cinquè ha partit. Ara mateix, mirant la pista, veus el que seria habitual, és a dir, els jugadors fent la roda d'escalfament, però al voltant d'aquesta pista veus molt més color i molta més gent del que a 13 minuts, pràcticament 14, hi ha en un partit el Palau Blaugrana. Normalment ens queixem que el Palau Blaugrana no s'aconsegueix el ple massa cops en una temporada. Però si un dia això passa, és en un dia com avui, en què el Barça està contra l'esposa i el paret, al sal és sense xarxa. Cada localitat avui, cada saient, té una bandera. Ja sentiu també com els sectors a dimensió del Palau comencen a escalfar motors, ara mateix quan queden 13 minuts, perquè això comença la xiulada que ha precedit, la sortida del jugadors al Madrid. Fa precejar també que avui la temperatura emocional d'aquest Palau tornarà a ser la de les grans ocasions. Per tant, ja veieu que l'envoltor i d'aquest regal és d'excepció. Veurem si el contingut està a l'alçada i si el Departament de la General no és a l'alçada. A peu de pista, al voltant dels jugadors, al costat d'ells, al Carlos Beraiber, com sempre, Carlos, bona tarda! Bona tarda, companys i aquí veiem la roda d'escalfament de tots dos equips d'aument cap mena de problema. Per cap del jugador, Rudi Fernández, teniu una molèstia per fer una contractura al partit de diumenge. Podrà jugar amb normalitat, també vostè hi haurà una punxada o una dolor de la fàcil del peu. La porta rossela durarà molt, però podrà jugar al Barça cap jugador, I com dius, aquestes samarretes que han repartit, algun se la posen, alguns no. Són samarretes laves i granes i algú considera que la roba que porta és més bonica i encara no se l'ha posat. Però tothom se la posarà abans de començar el partit per fer aquest mosaic, que serà un mosaic que ha d'anar tot el partit. El públic ha vingut avui amb ganes d'animar. Ja s'ha sentit quan ha sortit a escapar. La gent ha xulat més del que havia xulat i els partits de la semifinal, per a la gent estant onada, i el Paca s'hi dona i el que ens hi juguem avui. Bé, una localitat, una bandera, una localitat, una samarreta, això serà un musei que efectivament tot el partit, com els partits a l'NBA de play-off o com a la pista al Madrid, l'altre dia, la veritat és que l'efecte és espectacular. Aquest és el palau que volem, un palau que pressió, ni un palau que posi el rival contra les cordes i que doni i ensufli una mica de pit i collons, que diria Xavi Pasqual o Àlex Abrines a la prèvia d'aquest partit, que doni una mica de motivació a un equip i ho hem vist aquesta temporada una mica fred, un equip al que li falta, de vegades un pèl d'ànima, però que avui, amb aquest públic, jo crec que, almenys, si els llançaments entren des del principi, serà el Barça de les grans ocasions. Com sempre, al meu costat, la Carme Lloberes, com estàs, Carme? Hola, molt bona tarda, jo la Mar de bé. Tu la Mar de bé, la Mar de calorats, avui estarem aquí, perquè això estarà a ple avassar i ja sabem que passa quan a fora estem a 30 graus i el palau està a ple. Sí, però bé. Ja és el tracte, ja és el tracte. Ja ho sabem aquí, que estem topidets i tots arrembegeix. Des de baix, el Carlos Enzeia és espectacular. Des d'aquí dalt, nosaltres podem dir imponent. Aquest és el palau que voldríem veure més sovint, eh? Sí, sí, però bé, ja saps que aquests partits són probablement els únics que acaben de motivar i que, a vegades, doncs, en els altres, també necessitaria l'equip, el suport de l'afició. Però bé, és el que hi ha, el que tenim, i ja està. L'únic important avui és guanyar. Molt bé, d'aquí una altra, pregunto com veus aquest partit, si creus que hi ha alguna auxiada a llargar la sèrie. A la meva dreta, el Francesc Garrig, de Madrid, com estàs, Francesc? Hola, bona tarda. Has deparcat a l'Ave, ja, aquí, al Pàrquing del Palau? Correcte. Florentino Pérez, que vindrà o no vindrà avui? En principi, no, no sé que hi hagi una sorpresa d'última hora. El present del Madrid avui és a capital d'Espanya. Aquest matí ha estat a les oficines de la seva empresa, d'ACS, no ha estat el centre de la notícia, el focus, perquè el pollastre amb Sergio Ramos va creixent, i aquest migdia hi ha hagut reunir l'urgència entre el director general del Madrid, José Ángel Sánchez, i el mateix jugador a Val d'Eveves. Està de vacances, Ramos, però s'ha desplazat fins a Val d'Eveves per intentar aclarir la seva situació. Com que Ramos ha explicat, ha demanat al club que escolti ofertes que vol marxar del Madrid. No hi ha acord per la seva renovació, i ara mateix Ramos ha solicitat al Real Madrid que escolti ofertes per poder marxar. Per tant, Florentino Pérez, avui potser té una alegria amb el bàsquet, però el discurs amb Ramos li costarà de passar. Carlos, per cert, a l'agrada no hi haurà avui a la llotge. Vaja, Florentino Pérez, però sí que hi ha altres personalitats. Doncs sí, per exemple, un ex-jugador del Barça, i que molts troben a faltar, tot i que segurament el record millor a les coses, que és Joy Dorsey, aquell pivot dominant un pivot fort, un pivot nord-americà que se'n va anar als Houston Rockets amb Papa Nicolau, i que aquí molta gent ha trobat a faltar. Evidentment també hi haurà Antonio Sánchez Epifani, un dels mitjans del barcelonisme, que no es volen perdre aquest partit i animar els jugadors de Txell i Escola avui. I ara mateix s'està parlant amb Ferran Martínez, un dels directius de la secció de bàsquet del futbol club Barcelona, i heu d'al. Avui tenim també una samarreta per tota aquella gent que parli del que vegi, ara mateix, sobre la pista. Els aficionats que van al Palau tenen samarreta, i nosaltres no podríem ser menys. Tenim una samarreta, però en aquest cas, no una com les que tenen els aficionats avui al Palau, sinó una del Barça de Bàsquet, que sortejarem al final de la transmissió. Què volem, doncs, com sempre, que ens dongueu la vostra opinió sobre aquest partit, sobre com anirà el maig, i d'entrada, per exemple, us pregunteu, penseu que el Barça serà capaç, com a mínim ara, d'allargar la sèrie de divendres, és a dir, de fer un primer pas, de col·locar el dos o un al marcador d'aquesta final, com sempre, teniu els canals habituals per respondre'ns. Esports a robacatradio.cat via mail, a robacatradioesports via Twitter. Esperem, a partir d'ara, els vostres comentaris, i nosaltres fem una pausa, tornem tot seguit. Vull recórrer milers de quilòmetres per conèixer altres cultures. Però sense oblidar qui sóc, ni d'on vinc. Si tens entre 14 i 25 anys, apuntat al programa Juba de la Caixa. Podràs disposar d'avantatges i descontes en lliure, cultura i viatges, i tindràs accés a beques, habitatge, feina, voluntariat i molt més. Informa-te en aelacaicsa.com. Som joves, com tu. Gràcies. Si en què ha liut el partit? Si tenim una mica d'amor propi, sisplau. És que tu està fent a la cara. Segueixen esmatxant, deixant espais... Segueixen guanyant les guerres psicològiques, mèrries, màxies, miratòmics, com dient en Vols Maldra. Recordeu, dimecres dies de Sant Joan a les 7 de la tarda. Nosaltres hem de correspondre a l'afició, hem de correspondre a aquest escut, hem de correspondre a cantes i tantes coses per a nostres històries de pare. Segur que tothom solta amb aquest caràcter, i amb aquests collons, amb aquests característics en el Barça, i això ja m'agradaria. 6 minuts i mig i la 7, 6 minuts i mig, perquè comenci el tercer partit de la final de la lliga endesa de Bàsquet, el Palau Gleurana s'ha traspassat tota la pressió, futbol club Barcelona, Madrid, Tarners. Doncs mira, som a l'interior d'un Palau Gleurana, que a 100 minuts, perquè comenci el partit, fa l'efecte ja d'estable, perquè realment, la majoria de localitats estan ocupades, les que no tenen la samarreta i fa l'efecte visual, que aquí no hi cap ni un agull a més, Carlos, però la veritat és que tan a dins el Palau com a fora, especialment avui a fora, l'ambient és d'overgucking. Doncs sí, aquí el Palau falten alguns, potser els golls, a la part superior dels golls, és on hi ha més buits, però el que deies, aquí hi ha moltíssima gent, la mateixa i encara més n'hi havia a fora, perquè avui aquí hi ha els candidats, les eleccions del Barça, els pre-candidats, en qualsevol cas, s'han aplegat, almenys han posat els seus xiringuitos, per recollir les signatures. Hi ha tres punts de recollir de signatures, i el nom es tensiúen a mi, es tensiúen al rei, al Madrid, perquè ara se'ls està presentant aquí els jugadors de Palau-Lasso, el Palau Gleurana. Veiem que hi ha aquestes gerites per recollir les signatures, que han posat tots els pre-candidats, perquè avui és l'única oportunitat que tenen, doncs per a aplegar-los, l'única oportunitat que aplega molts socis del Barça, és l'últim, l'únic partit que juga en aquesta precampanya. Va de dir que encara també hi ha una altra paradeta, el que hi ha aquí al davant, dels amics del Nepal, de Sant Colet, que estan recollint també diners, per enviar a aquest país, de Mísiquel Falter, de Tornatremo, Urdos, que van patir fels negros. Espectacular, ara mateix, quan es presenta el Barça, els 6 minuts, perquè comenci aquest partit, l'efecte que fan aquestes 7.800 banderes que uneixen al voltant de la pista. És blau, grana, groc i vermell, les banderes de Barça i de Catalunya que uneixen, perquè, com deies, han deixat una bandera de cada lloc, i aquí la gent ja està fent la seva feina. Fes-hi un altre palau d'aquests colors. La veritat, Carme, esteu bonics, veure això i fa difícil pensar-se que amb aquest ambient, avui al Barça li faltarà ànima, no? No, jo crec sincerament, l'hem vist com molt desemparat, quan ha jugat fora d'aquest any, no només a Camp del Madrid, Camp de l'Onicar, i durant tota la temporada, i jo sí que crec que, diguem, l'aficionat, el suport, tota la gent que avui en volti aquest palau donarà aquest plus que, a vegades, determinat jugadors ho necessiten i els fa tanta falta. Jo penso que avui al partit el podem tirar endavant, sobretot si el palau les va enfadant amb els mateixos jugadors en els moments de partit. Molt bé, acaba d'entrar a la llotja, Jou I d'Orsi, aquest ex-jugador del Barça, que ens deia el Carlos Barai, amb l'emergència aquí, acompanyant de la seva esposa, i suposo que ara mateix els jugadors de Barça i Madrid estan esperant en oritzontal els uns abans dels altres, formant en línia perquè es deurà fer la cerimònia prèvia amb el títol de Lliga, no?, perquè avui es pot entregar el títol. Això mateix, esperant que entri al trufeu, el que veus és que no sé si ja se'ls ha disparat l'himne del Barça, perquè estan esperant aquí tots que s'acabi l'himne, que ja havia sonat quan els dos laborals han sortit d'escalfar-se, i ara les noies que portaran aquest trufeu estan esperant a la boca de vestidors per treure-ho, a l'escalfi amb els altres l'himne, i no sé quina música els portaran. Doncs que t'hi hi ha una cosa, Barai, és un moment insuportable, diem-ho tal qual. És el moment que surten aquelles esterlets, que ens feu en el... Això és, per mi, com et diria, poc, poc esportiu, poc del terreny que ens movem. No, ho hauríem d'anar superant, diguéssim, no? Bé, jo ho tinc superat, però ja sabeu que els que aneu lents sou vosaltres. Però sí, sí, és un moment insuportable. Perquè són noies o per l'acte, sí? L'acte, l'acte, l'acte, jo no em fico, si són noies i surten... Si noies et semblaria igual de malament. Depèn de quin tipus, depèn de la performance, la performance. Jo crec que la performance podria estar bé si, per exemple, la Palau L'Ograna estigués preparat per apagar les llums, perquè els focus il·lumineixin aquest sector del camp, però el Palau no està preparat, per això ara mateix les llums estan obertes i amb les llums obertes, i això ha perdut una mica d'amisticisme i de capacitat simbòlica. Ara surt una bastal aguantant, sostenint el títol de lligue, que potser avui o divendres o diumenges entregarà, i sí, sí, la intenció és bona. La intenció, ni això. Tu dius de veritat? Sí, home. Jo la performance la trobo esperpèntica. Ara aniria a buscar més sinònims, horrible, pasta, terrible, de tot. M'ha quedat clar? Avui de llogueres ha baixat l'aplicació al mòbil del diccionari català, i avui el diccionari català, sinònims, no? No, no, aquest, perdona. Aquests els he dit bastant, diguem... Improvitzada, eh? Improvitzat, sí, sí. Som els de Bàsquet a Catalunya Ràdio, dos minuts per arribar a la set. Ho recordem, que el partit... El podeu seguir també per TV3, televisió de Catalunya, i en el vostre comandament podeu sintonitzar l'opció d'àudio per sentir-nos simultàniament la transmissió que fem als de Bàsquet a Catalunya Ràdio. Vull recórrer milers de quilòmetres per conèixer altres cultures, però sense oblidar qui sóc, ni d'on vinc. Si tens entre 14 i 25 anys, apunta't al programa Juba de la Caixa. Podràs disposar d'avantatges i descontes en lliure, cultura i viatges, i tindràs accés a beques, habitatges, feina, voluntariat i molt més. Informa-te en aelacaicsa.com. Som joves, com tu. Si en què ha liut el partit? Si tenim una mica d'amor propi, sisplau. És que tu estàm fent a la cara. Segueixen esmatxant, deixant espais... I s'han guanyat les guerres psicològiques, mèrrees, màgees, miratòmics, com diuen en Vols Maldre. Recordeu, dimecres 10 de Sant Joan a les 7 de la tarda. Nosaltres hem de correspondre l'afició i hem de correspondre aquest escut, hem de correspondre tantes i tantes coses per les nostres històries de para. Segur que tothom surt amb aquest caràcter i amb aquests collons s'han de caracteritzar en el Barça i s'ha d'anar amb aquesta sèrie. Doncs, com deia Déu menys ha passat l'Ernest Macià, ja ha arribat el dia d'èc, ja ha arribat l'Horac, amb menys de 25 segons. Si hi ha puntualitat, començarà el tercer partit de la final entre el Barça i el Madrid. Recordeu, esperem els vostres comentaris, esportsarrobacatradiopuncat via mail, arrobacatradiosports via Twitter, Ernest Macià. Ara mateix, tot preparat, els jugadors envoltant els seus tècnics, les planes majors de Barça i Madrid, de seguida apareixeran sobre la pista. Però bé, Francesc, avui hi ha un tema normal a la llotja, i és que no hi ha el president del Barça. Bé, ja diria que hi és, el senyor Ramonadell, perquè està assegut juntament amb el màxim representant del Madrid, però, clar, Josep Maria Bartomeu, que era fins ara el president, no, perquè ja no és directiu del Barça, és precandidat, i, per tant, doncs no pot ser la llotja, s'ho ha de mirar des de casa o des de la seva localitat. Tu veniu cap aquí al Palau, també has vist l'ambientillo, que ja havíem portat del Palau, oi?