#737 - La Penya del Morro del 25/6/2015

presentarà un programa diari de debat del 3.24, el canal informatiu de 24 Hores de Televisió de Catalunya. Xavi Coral presentarà el PUNCAT en substitució d'Ariana Oltra, que passa al capdavant del TN, migdia al costat de Carles Prats. Núria Soler, actualment al Telenotícies Midsdies, s'ocuparà de la segona franja dels Matins i la Negarcia Melero, presentarà divendres amb Espartac Perant. El periodista Xavier Gracet ha explicat a la tribu de Catalunya Ràdio com serà aquest nou espai que substituirà el 23.24, però s'amatrà un hora abans, a partir de les 10. És un projecte il·lusionant, engrescador, que mirarà d'estar l'alçada, de seguir el camí que ha obert la gustis teva, i, a més a més, ja l'ha posat d'oferir debat, d'oferir opinió, com a complement al Telenotícies, d'aquí que va més arrepat per qüestió horària al Telenotícies. Va més avançant, va més a les 10. Els canvis es començaran a fer efectius a partir de la nova temporada, amb vinici previst pel dilluns 7 de setembre. Esports, el del Serra. Gerard Deulofeu, fitxa per Leverton de la Premièrlica Anglès, el Barça cobrarà pel seu traspàs 6 milions d'euros, i es reserva una opció de recombra. Deulofeu, jo va jugar sedit a Leverton, ara fa dues temporades. D'altra banda, el Barça no podrà recuperar Denis Suárez del Sevilla aquest estiu, i els deixaria inscriure'l fins al gener de l'any que ve. Suárez va ser sedit al Sevilla l'any passat per dues temporades. La selecció espanyola d'Ukei Patins, formada majoritàriament per catalans, s'ha clasificat per les semifinals del Mundial, després de Golajamus Sambic, per nou a zero, ara haurà de jugar les semifinals contra el guanyador del partit itàlia-alemanya. I en motor, Dani Padrosa, ha estat el més ràpid a la primera jornada d'entrenaments lliures del Gran Premi Dolanda de motociclisme, que es disputarà dissabte al circuit d'Acen després de Padrosa. Després de Padrosa han quedat Marc Marqués i Valentino Rossi. En moto 3, el més ràpid, ha estat Dani Quen, i en moto 2, Johan Sarco. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. I de dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Informatiucomarcal.com Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro. Un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda, senyusti. Gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Us parlo i ho saluc de Jordi Domena, que avui programa 1.661 de la penya del Morro. Què dius, Andrea? Bona tarda. Molt bé. Una tranquil·litat després de Sant Joan. Una pau interior i exterior. Tota l'hora. Avui al Twitter del programa, com sempre, i al Facebook la Cristina. Què tal? Bona tarda. Que vas tirant molts petards per Sant Joan. Va ser un no parar. Per això li diuen la petarda de la Clana Veculets. Una broma fàcil, sense gràcia. Avui el programa parlarem de diferents qüestions. Entrevistarem el Roger Ribot, que és el director de l'obra de teatre. Et vindré a tapar. Que fan a la seca. Sí, ja ve. No, no, no anem per aquí. Perquè és una obra de teatre que parla sobre els desapareguts de la guerra civil. O sigui que poca broma i a més és molt xula. La vaig anar per l'altre dia i està molt i molt bé. A més, també tindrem el senyor Benito, amb el qual comentarem algunes coses, com per exemple la ciutat, la Paz, que proposa d'escomptar impostos a les persones que arreglin les seves cases per la visita del papa, que farà el proper 8 de juliol. Que el senyor Benito té alguna cosa a dir sobre tot això. I a la segona hora, el David Ávila, el nostre home de la tele, que ens ha escrit fa una estona, dient que té una notícia, bueno, bomba de TV3, i que la de dir, la de dir, per favor, per favor, troquem aquí una estona. I a més, també tindrem l'Anna Rovira, la carretera reial, l'Aroa Carmona, com que ha dit jo, amb els seus viatges voluntaris i a les accions de llibres, l'Arnau Quantsol, que avui m'ha dit que vindrà el programa, cosa que jo ja m'emociono. Allà hi ha el Morro. El tènding tòpic. El dia d'avui. El tenim aquí. Amb la Cristina. El més cometat a Twitter. Fins ara. Pedrat i Zapata, somos totes, perquè el jutge inputa Zapata per un delicte d'humiliació a Twitter a les víctimes d'ETA. Recordem que Zapata era el regidor d'Aora Madrid, mal anomenat regidor de cultura, perquè no ho va arribar a ser mai. Sí, de fet, com comenta Jordi, que va ser el regidor d'Aora Madrid. L'Audiència Nacional ha fet efectiva la petició de la fiscalia. Serà el propèset d'abril quan el regidor d'Aora Madrid i Zapata ha declarat com ha inputat per un delicte d'humiliació a les víctimes d'ETA en relació amb aquestes filòlegues que va escriure el 2011 i per les quals va deixar la seva regidoria. El mateix dia, però, ha estat cita de declarar com a testimoni per ser la víctima del delicte d'humiliació Irene Villar, que va ser el que va fer el president de l'Ajuntament. A veure amb Guillermo Zapata, tendrà la opció de canviar la data per compareixar amb el jutge, per tal, no coincidir amb ell. I per deixar que es personi en l'acusació del jutge reclama 20.000 euros de fiança a l'Associació Dignitat i Justícia, que va ser la que va interposar la querella contra Zapata per aquestes filòlegues fetes al 2011. Abans de llegir els tweets, perquè els tenim aquí, tot el tema de la doble para de Madrid, la hipocresia, doncs s'arriba al jutjat i per altra sembla que aquí puguis dir el que et doni la gana i no passa res, que ja està a l'hora del dia. Dit això, anem a repassar alguns tweets. Per exemple, que G. Toledano diu vergonya la justícia en aquest país, Zapata sí, però que Sado se'n va de rossites per humiliar les víctimes del franquisme, per exemple. Un altre comentari és el del Felipe del Castillo, diu, padrat, deixant pressadent, espero que sigui extensiu als anònims per donar enregna solta els seus traumes carregant contra altres. I la Leia Carbone, que diu els que no entenen l'ur de les cometes, per fer una cita directa, són els mateixos que no volen la literatura a les escoles, amb l'etiquet amb Zapata somostodes, en fi. Gràcies, Cristina. De res. Per cert, avui som 25 de juny i dim... Quan comença el Juliol? El dimegres de la setmana vini. Dimegres de la setmana que ve comença la penya de l'estiu. La penya de l'estiu... La penya de l'estiu... La penya de l'estiu... A radiut d'Esber, que s'har de ser. En l'esqüe. Són les millors perquè els venguessin. La penya de l'estiu... La penya de l'estiu... La penya de la penya. Són els mateixos programes que a líbren, però a l'estiu. La penya de l'estiu... Piu, piu... Piu, piu, piu... Pantalucers... de canginestar... Ah, ah, ah... Que bé!Quines ganes! Sí, sí, sí, escolta, amb aquesta sintonia... Fem-ho ja, no?, al programa de l'estiu. Sí, encara no, encara no. Dimecres, ja comença la penya de l'estiu amb tots nosaltres, però l'eferència és que em portarem una piscina inflable d'aquestes petites. Aquí, a l'estudi número de la ràdio, per tant, anem preparant-hi tot el que són, manquitos, tovalloles... Com es diu això? Parasols... Sí, tot el destri és perfecte, esteig de sorra. Les aletes. Què? Les aletes, també. Les aletes? Quines aletes? Les aletes. Ah, però... No, diuen aletes. Ah, no ho sé, aletes, la dels peus. Aletes dels peus. Clar. Bé, uller resumarinista. Exacte, una mica d'això. En un prec, el Viberó. El Viberó, oli per fer un massatge a 6 euros. Bueno, una mica el que es diu a l'estiu. Sí, però això serà la setmana que ve. No ens avancem encara, perquè hi haurà moltes novetats al programa, que serà totalment diferent res a veure amb el que heu fet a la penya del Morro Oliver, ja ho podem dir-ho. I el Dimecres, sovidorn. A tope. A tope, a la penya del Morro Oliver. Adéu, senyor. Vinga, anem cap a les notícies de Sant Justa. Les notícies de Sant Justa, amb l'Andrea Buenaça, per estar ben informat de tot el ta, fa-te per aquí, oh, yeah. Bé... Normalitat, eh, durant la... Dic així com desganava, que no passa res a Sant Just, eh. Normalitat, durant la revel·la de Sant Joan a Sant Just, la policia local va confirmar que la nit de Sant Joan no es va produir cap incidència, està cap al poble, poble, poble... No en parlarem. Pobla Soso, aquest, eh, ja t'ho dic ara. També parlarem d'esports, perquè ho recordarem, o hem recordat, que dimarts estan al period d'inscripció per participar a la segona cursa solidària de Sant Just d'Esvern, que serà el proper 4 de juliol, via de la independència norteamericana, per cert. Però abans de tot això, hem de parlar de les nits de música que arrenc enllà de Sant Just d'Esvern, d'aquí no re. Bé, i quan diem d'aquí no re, vol dir d'aquí no re, perquè justament avui serà el primer dia al Núria Tamayo Group, oh, yeah. Dona el dret de sortida, a un nou cicle de concerts de la fresca, el claustre de l'equipament de les escoles. A més, els tallers de música també convidaran alguns dels seus alumnes perquè demostren el seu talent. Ignat i adquirit, també, a través dels anys que aporten els tallers de música de Sant Just. Sant Just Music Life Forever. Andrea, bueno, que és una malòmana, perquè hauria d'agradar molt aquesta fruita de pastre. A l'estiu té més informació de tot plegat. Doncs avui, a dos quarts de 10 del vespre, començarà aquest cicle de concerts a l'aire lliure, concerts a la fresca, serà amb el recident del Núria Tamayo Group, que comptarà, o sorpresa, amb Núria Tamayo a la veu. Hòstia, no, no, no, tia, parella rotativa, ja ho... Emilio Ruiz, al piano, i Marc-Majuana, al contrabaix. També hi ha una bateria especial, de piano dels tallers de música, i amb altres artistes convidats, entre ells, dos alumnes dels tallers de música, que interpretaran algunes peces cantant. Mira, tenim un dels fragments, que no sé si et tocaran aquesta nit, però Núria Tamayo ja va col·laborar amb Carles Casas, i és una de les poques coses que deia Spotify, que és aquest Imagine. Núria Tamayo. A veure, és en Justenka, la Núria Tamayo, no? No he vingut mai al programa. No, Justenka sí. Hauríem convidat algun dia a cantar-nos. També, ja. I imagine all the people... Aquí anem a veure un més maco, sensual. Leaving for today... A veure, com ho fa? No. No ho fa, no ho fa. Quina classe. Sí, com un telèfon. Sorta gran cantant, eh? hat isn't hard to do. Imagine all the times I fall, I know we jump too, Imagine all the people leaving for a vintage... Molt bé! Molt bé! Amesquena! Núria Tanmayo, si jo me n'ho estrenya. Avui estarà a les escoles, a partir com deien de quina hora? Dos quarts de deu del vespre, com deien, no només estarà ella, acompanyaran la seva aquesta banda i també dos alumnes d'Estellex de Música que encantaran i és que la intenció d'aquest cicle, d'aquesta edició del cicle, és que a cada concert, com t'hi ha diferents alumnes d'Estellex, perquè demostrin el seu talent i tot el que han après a allar del curs. Les nits de música són obertes a tothom, se celebra el claustrat de les escoles, que és un empresament idíl·lic pels tres recitals que s'han programat. El proper concert serà el dia 2 de juliol i comptarà, entre altres, amb la cantant americana Beth Trolland i el darrer el 9 de juliol amb una banda d'Exiland que convidarà a tothom a ballar. D'aquestes nits d'estiu organitzats per tallers de música es faran, com deien, a les escoles. El concert d'avui comença a quarts de deu, i l'entrada costarà 5 euros. Per cert, que m'apunten per aquí, que sí que havíem entrevistat alguna vegada, aquí a la Núria Tamayo de Panyalmoro, perquè no me'n recordava, però era la cantant del ja... Ens hem de quedar separat un grup, mínim el 21. Ah. Sí, amb exig com aquests, per exemple, el dia que Dante va baixar a l'infant i... no sé, es va trobar algú. És que es pot disfaiar en prou espai per posar els dits al centre. No, no, no, no. No, no, no. No, no. Venim al 21! No, no, mira. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. La Maya Montero de Sant Just. No, no, no. La Núria Tamayo, el meu montero... Què? La Núria Tamayo. Sí, sí. La Maya Montero és la Núria Tamayo de... de Pais Vázquez. Sí. Ja li diuen, eh? Què? Ja li diuen. S'ho demanava molt, aquest tipus de veu, que avui... És una mica la porta del somni. Triomfarà, sí, i en arroig, també, no? És com una mica sensual, delicada, dolça. Bé, entrada gratuïta, Andrea. 5 euros. 5 euros, eh? Servei de bar, com a acaba. Només s'ha d'acabar. La pregunta és, entrada gratuïta? No, que està pagada. Aquesta vegada està pagada 5 euros. Esclar, una copeta, no? Bon espectacle, també. Està molt boig. En fi, hem de parlar, ara, de... No, no. Com va anar? Molt bé. Que t'ho heu passat bé? Oi, ta! No hem de parlar de com ens vam passar nosaltres, sinó de com va anar a Sant Just. Ho dic perquè va haver-hi força normalitat en el nostre municipi, no es va cremar cap palmera, no va esputar cap cotxe, no van tirar un policia a dins d'una de les piscines privades, ja cap mèl·lic, perquè el que va passar és que no es va cremar cap palmera, no va ser cap policia a dins d'una de les piscines privades, ja cap mèl·lic, per exemple, una normalitat relativa en el nostre municipi. Sí, perquè la policia local ha confirmat que la nit de Sant Joan no es va produir cap incidència destacada al poble. A veure, tampoc no passa res, oi? No es pot estar sempre així. Bueno, Andrea, per tant, ens hem d'elagrar. La gent que li va a la marxa m'agüista una mica de dol, ha pensat que com nosaltres estem contents, que no passa res. Bueno, com deies, no hi ha hagut cap incidència destacada al poble, exceptuant alguns perjudicis a la... Com, perdona? Para, para, para, para, las rotativas. Andrea, tenemos noticia. Sí. Hola, Gina Pol, regidor de comunicació. Con el Jordi de la Ràdio. Escolta, tinc una notícia per tu, Gina, d'interesse. Sí, sí, sí, d'acord, no pengis. Andrea, estem a l'espectativa. Què va passar a la nit de Sant Joan? Doncs d'any i al mobiliari Urbà. Què? Perdoni? Hola, Gina. Gina Pol, sobre el Jordi de la Ràdio. Que tres paraules parla amb la Gina, d'acord? Esclar, home, això s'ha de saber. Vale, vale. Doncs es van cremar. És que penjava que era tot una pausa, una passadoli, i ara veig que... Què es va cremar, convertiment? Però sempre sé que és la tònica habitual, eh? Una mica aquí, Sant Joan, el poble que... Ah, molt bé. Sí, per Sant Joan. Per Sant Joan, vull dir. Sí. Al poble i a d'altres llocs també. Doncs es van cremar diversos contenidors d'escombraries, a diferents punts de Sant Just, també alguns matolls, papereres... Perdona, estem parlant d'un poble bàsic. Al moment pensava que no havia passat res, perquè havia llegit que el titular era Normalitat durant la rebella de Sant Joan, i ara m'has sabent que la normalitat és... que es cremen alguns contenidors, o que hi ha papereres i matolls cremants. No es veja res de fora de lo habitual i normal per què Sant Joan, no? Perquè Sant Joan, Sant Just, és seu caos! Sí, és la fi del món. Doncs també sembla ser que es va cremar alguna bústia. Tot i això, no s'han d'alamentar ferits ni d'anys personals, per culpa dels petars o les fogueres, les rebelles populars s'has van allargar fins ben entre la matinada, sense destacar tampoc cap incidència, per tant, normalitat relativa a Sant Just per la... durant la rebella de Sant Joan. Molt bé, alguna cosa més? Home, jo tindria una queixa, eh? Què passa? Ui, ui, ui. Què? És una proposta més que res per al de cara a l'Ajuntament, per evitar totes aquestes coses, perquè de fet em trobo implicada de manera directa. Perdona, estem ben agorant l'espai la proposta de Cristina Vargas. Podia ser dir? La proposta de Cristina Vargas. Amb un Sant Just millor, amb Cristina Vargas. Regidors, regidores... Sí, fes-ho gran. El calde, ciutadans, ciutadanes de Sant Just. El graf! Perdona, deixa'm, eh, amb el meu espit. Ens agradaria als Sant Just Tengs i Sant Just Tengues que s'abilitessin per Sant Just, diferents zones, habilitades de manera correcta per llançar els nostres petars. D'aquesta manera, s'aconseguiria que aquestes cremes de contenidors, de papereres i de més, el poble, no hi succeessin. Per tant, tu el que demanes és un espai i doni on et tirarà petars, per Sant Joan. Sí, perquè no hi ha... No, però al llarg del poble que habilitin diferents punts, on la gent pugui anar i els seus petars sense que s'hagi de cremar contenidors, a portes privades de casa, etc. Però si et van molestar tu, que van tirar un contenidor, que van cremar un contenidor de casa, teva alguna cosa? No, un contenidor no, però sí que... Un petard. Sí, bueno, uns quants. Una traca de petars estava enganxada a la porta al Pàrquing de Casa Amiva. Era una traca de petards. Per conseqüència, hi havia totes les marques a terra, a la vorera, dins de casa també hi havia petards, etc. No era... No era molt divertit. No era una casa aquí. Un supervalencià, o un Danger Nitro. Tu vas tirar petards, dius? Sí, vas tirar totes les marques. Dos, tres, no. Re, una... Em fa molt de la idea que es diu sabetes. A l'epoca era una bombeta. Això ara es diu sabetes. Està bé, perquè tenen forma de seves petitetes. A més d'una, la porta una malida. De fet, són les que més es van vendre. Ei, què tal? Està a punt d'arribar. La penya de l'estiu. Dime crezuda, Julià, el gran estrena mundial. La penya de l'estiu. Ah, m'ha caigut l'hibert, però l'estiu. Bé, per cert, hem de parlar d'esports ara, perquè ho recordarem o hem recordat que... Què fas, Andrea, cantant la sincronia? És que veig l'estir. Una feina d'estar. És que em parles de la penya de l'estiu. Això ja estem en l'estiu. Cada dia, una cançó karaoke cantada per tots. Això de Dime crezuda. Dime crezuda, que veig. Tenim tot el Julià al pare endavant. Anava a dir que en esports ho recordarem o ho hem recordat. Depèn del moment que ens escolteu. Això endavant. No, ho dic perquè és que jo llejo el guió, i aquí, clar, en esports ho recordarem, barra, hem recordat... Saps quin és el problema? No. Que no llegeixen els titulars abans. Ja, i què vols dir? No te n'adones dels meus errors. Però per què està escrit així? Sóc persona. Per què està escrit així? És de Carles l'informatiu. Ah, perquè això ho té... És un recicle, eh? Però això per ràdio no es veu. Si no ho dius, la gent no ho sap. Sembla que soc professional. Aquest titular el regaves per l'informatiu vespre de la set. Aquest mateix, avui potser no, ara. Però potser no. Ja, però allò és que ho recordarem, i hem recordat perquè va... Perquè us recordem, ho dic al principi, i hem recordat, ho dic al final. Ah, hòstia! Ara ho entenc tot, no està molt bé. En esports ho recordarem, hem recordat que Dime... És un recorregut de 5 quilòmetres per categories superiors, i per els més petits recorreguts de la seva edat. El club de latisme de Sant Just donarà el 60% de la quantitat recaptada a través de les inscripcions, i per la segona currissa solidària de Sant Just Desben. Això està a punt. Concretament serà el 4 de juliol, i part dels diners de les inscripcions es destinaran a Sant Joan de Déu, oi, Andrea Bueno? Sí, l'organitza el club de latisme de Sant Just serà oberta a tothom. La quantitat recaptada a través de les inscripcions, a l'obra social Sant Joan de Déu, que el destinarà la recerca pel que fa a malalties infantils. És oberta a tothom, a totes les edats, fins i tot a nens i nenes nascuts l'any passat, perquè l'objectiu és col·laborar el màxim possible amb l'obra social Sant Joan de Déu. El preu de la inscripció, la categoria Open Promoció, dels nens i nenes, és de 2 euros, i en la categoria Open Popular és de 8 euros, amb xip grop propi i de 10 euros, amb xip d'alluguer. Les inscripcions han de fer a través del web la campió en xip.cat, les curses dels nens i nenes començaran a les 7, la dels adults a quarts de 9, i al termini d'admissió de les inscripcions finalitja dimarts, 30 de juny, o bé quan s'arribi el miler d'inscrits i allorament de dursals es farà divendres 3 de juliol de 6 a 9 del vespre a la bona aigua o el mateix dia de la cursa abans de la sortida. Recordeu que us en recordeu que trobareu més informació al web clubatlatisamesanjost.es Fins aquí l'espai de notícies i ara en tenim un més. Ara mateix a ràdio desbert.com i a partir de la set, els anjos notícies edició vespre. Fem una pausa de res, però abans, com sempre, hem de donar fí aquest espai amb l'amnítica. Què passa? Que voleu fer tota la tarda de notícies de sentjors? No hi ha tanta cosa? No, ni avui ni, ni d'anàl·lai. No passen tantes coses a sentjors. Home, hi ha dades que sí que anem plens, però... Perquè no busquem bé, Castino. Jo crec que en trobaria més coses que ens pensem. Aquí només passen coses quan hi ha eleccions. Després hi ha 4 anys, que és una sequia informativa important. Jo fa't el que puc. No, no, Andrea, com deia la meva àvia, qui fa el que pot no està obligat a més. Bé, dos quarts de sis de la tarda, aquesta cançó acaba o no? Ah, mira. Ara el Baix dona el fill. Si et dona el fill, dius que ara que et traiem la cançó. A veure, que acaba. Ah, molt ben quadrat, sense forçar. T'he dit que es noti. Això és Radioformula 100% natural. Les notícies de sentjors amb l'Andrea Buenoci per estar ben informat de tot el cap de la taula. Fem una pausa per la publicitat i tornem tot seguit. A l'Apena del Morro, entrevistant el Roger Ribó, que és el director de l'obra, et vindré a tapar que fan a l'espai brossa de Barcelona. Una frase només. Esperar sense esperança és l'acte més heroic que hi ha. La sensació del Baix i l'obregat al teu ordinador al dispositiu MOP. La sensació del Baix i l'obregat al teu ordinador al dispositiu MOP. El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. La sensació del Baix i l'obregat al teu ordinador al dispositiu MOP. Si vas amb moto, respecte les motos. 5.33 de la tarda. Continuem en directe. I com us comentàvem, hi ha una obra que es va rastrenar, per dir-ho realment, la setmana passada a La Seca, allà a l'espai brossa, al Born, que es diu Atvindré a tapar. Com deia, amb una obra amb la Maitebassa, la Montse Bernat, la Blanca Soler i Drizgida pel Roger Ribó. Aquí tenim el telèfon. Roger, què tal? Bona tarda. Oh, la meva tarda, vinc de la programa. Ens escoltes bé? Sí, em sento bé. Perfecte, no, és que de vegades hi ha alguns problemes i em sabria greu que la comunicació es perdés en algun moment i com a mínim ja estem avisats. Escolta, et vindré a tapar. Ja fa una setmana que esteu, com deia, a La Seca, un teatre petitonet, però molt guapo, allà al Born, molt xulo. Però, com deia, ja fa temps, no?, que heu començat a... Bueno, que heu començat, perquè això és un projecte que ve, ja, de fa més d'un any, si no m'equivoco. Sí, sí, de fet, de fet, ja ho miràvem, i el projecte, la primera reunió, per començar aquest projecte va ser el gener del 2013. I després, quan s'ha fet ja, ha creat, ja, hi ha ganes d'anar a la roba Can Felipa, que, quan donava una residència, allà, el 14 de març del 2014. I després, van passar un teatre, de la salona, un teatre nou, que es diu la Vilella, que va fer 4 setmanes de temporada, i la cosa es va allargant, vam has hagut d'entrada, i vam acabar fent 6 setmanes. I després, vam anar a la gira, i ara hem començat a temporada 4 setmanes de la feca. Bé, potser, de fora, algú li pot semblar que és un procés més o menys lent, però també us ha hagut de carregar de paciència, no?, per tirar endavant un projecte d'aquesta mena. Sí, sí, sí, sí, a més a més, clar, nosaltres fem aquest projecte, que és un col·lectiu al qual nosaltres ens inventem la història, i ens creiem els diàlegs a través d'improvisacions, i, clar, és un procés diferent, és a dir, en tot el tema de dramaturg, ens ha escrit tot un dramaturg feria casació, no toquen 3, 4 mesos, però a l'obra nosaltres el fem dentro de ser gent, tant tot cellar, no? No, no, i de fet té el mèrit que és, no?, que és una obra, com diem, de creació col·lectiva, que està creada en aquesta residència a Fabra i Coats, a Flora i Coat, dins aquest programa de residència de l'associació d'actors i directors professionals de Catalunya, i el centre cívic de Camp Felipa. Parlem una mica de l'obra, perquè et vindré a tapar, mostra el viatge que fan 3 amigues per trobar el mèrit d'una d'elles que ha desaparegut durant la guerra civil. De fet, no sé si ens trobem al 1940, o en algun any proper a la postguerra espanyola. Sí, sí, és el 1940, exacte. I llavors, vaja, una història que no deixa de ser una mica el pa de cada dia, que es vivia en aquella època amb molts pobles, on molts nois, molts joves, anaven a la guerra, i després ja no se serveia res més d'ells durant molt i molt i molt de temps, no? Sí, sí, de fet, aquesta història ens ha sortit, perquè el meu tiet avi va desaparèixer, Joan, també, i com el home que busc en Durant l'Obra, i va desaparèixer, i el meu avi l'està buscant durant, d'àficament, 600 anys. Ens van publicar a internet les llistes de Manres, el 2004, i llavors el vam trobar. Però clar, des del 1939, està buscant-lo i no el trobàvem. Sí, que això, i això van viure milers i milers de famílies, encara ho estan vivint. Sí, de fet, també toca molt el tema de la política, no? Perquè fixa't tu, quasi bé, home, no et diré 100 anys després, però, vaja, poc li falta, perquè ens sembla que estem ja, no?, els 80 o 85 anys que va començar la guerra civil espanyola, i encara avui en dia el tema de la memòria històrica sembla ser que és un tema per molta gent avui, que no passa res, però clar, aquesta és una realitat, no? Sí, sí, jo fa 5 mesos hi havia un article al diari, i a València s'està donant una donada a les proves de DNA, per saber si era el seu marit o el que havia fet un debat en una fossa comú i encara s'ha de dir s'ha de demanar. El tema, veiem molt les coses, jo penso, de la transidió, que encara no s'han desbentavat, diguéssim, i que la nostra generació era una mica la que li toca desbenterrar-ho. Sí, de fet, vosaltres feu un tipus d'humor en algun moment, perquè, a veure, deixem-ho dir que tampoc no és un obra d'humor, ara en parlarem de les ironies, no?, que també li podeu arribar a posar, o d'alguns fragments, o d'alguns personatges i tal, però és un obra on no hi ha escenografia, i les 3 actrius, només amb el seu cos i la seva paraula, et fan imaginar, primer, tots els personatges que hi surten, i després també, vaja, amb re, amb dos altres elements, unes maletes i uns vestits, tot el món i aquest viatge que inicien a la recerca d'aquest soldat desaparegut. Sí, sí, era la idea de fer aquest títol de teatre que a poc recursos, teatre pobres, que li diuen, i intentar això amb la fiscalitat, amb la construcció de personatges, amb els sons, la música, la construcció d'ambients, transportar la gent a través d'un viatge i fer veure, ara estem a un bosc, ara estem davant d'un riu, i que tot això la gent s'hi trobés, que és el que molts de gent ens comenta quan s'ha fet el viatge, ha tingut aquesta experiència, com ho feu, això, i una mica aquest de ser... És que una d'altres propostes de la posada en escena molt interessant és que, per exemple, hi ha una violinista i que, a més a més, també fa efectes de son directe. Sí. Cosa que t'acaba de recrear amb diferents artil·legis, amb un vol d'aigua, per exemple, i també altres històries, et recrea un espai sonor que també és més clar, per la part que ens toca, una mica, amb una mena de radioteatre, perquè antigament es feien així els efectes de so a la ràdio. Com veu arribar a trobar aquesta simbiós, i per dir-ho d'alguna forma, entre el text, el que anàveu creant i fins i tot arribar a posar la violinista i els efectes sonors allà en directe davant de tothom? Tot això, no? Una dels actrius l'hem de fer, i jo ens hem format una escola de l'ONDRES, que es diu LISPA, i en el qual una part d'aquesta formació era la tècnica d'explicar històries, història d'al·línguès, el melograma, el que li diuen. I una de les propostes era incloure un músic, sempre. Veiem molt bé vosaltres, explica una història, incloure un músic, i llavors, a partir de fer-ne incloure un músic, llavors començaves a crear les possibilitats sonores. Llavors ja veníem una mica de portar això aquí, que creiem que és un teatre que està fent a Europa, i que es deu bastant, i que aquí no ho trobava, no? I l'enviar, doncs la, fem un drama històric, inclure un músic i fem els actrius, d'alguna manera. Això és l'estoritalinciater? Això és l'estoritalinciater, sí. Hi ha gent que no posa músic, però, bé, per nosaltres, si cal que sempre et demana inquietudat, li adreceu en uns, més o menys això, no té el nom que li posem. Bé, estem parlant, com diem, amb el Roger Enribo, que és el director d'aquesta obra, et vindré a atapar, una companyia que, bé, sou relativament de recent creació, no? Perquè l'Elisenda i tu sou aquests creadors de la companyia, i, com diem, no sé si teniu més projectes, o ara esteu amb això, com ho porteu? Bé, nosaltres vam crear la companyia això, i el Gondres, vam treballar amb una altra companyia, i vaig voler portar-ho aquí, aquest projecte, i llavors vam crear la companyia, el primer que vam ser, va ser, va ser, va ser crear aquest aspecte, l'espectacle adorat, i està adorant, i estem molt contents, i ara ja estem comencem a pensar en el segon aspecte. I també seran amb aquest... I també seran amb les mateixes actrius, i amb aquest... Això és la idea, també, que aquesta línia, aquest estil, de moment podem pensar a la incloure més gent, o si hem d'incloure un tipus d'instrument diferent, o el mateix instrument, no ho sabem, que prendrà una mica també de la història, que ens trobem de l'any que volem explicar, que la història mateix condiciona, no? Per exemple, en Vindré de Paira, què fem? Ara fem un violí, un violoncel, quin tipus d'instrument, i ara no està trobant, sinó que és guitarra, i al final ens endaquem del violí. Home, el violí, el violoncel, no? Les cordes també creen l'atmòsfera, que, a més a més, també és molt, molt interessant. La gent que ja aneu a donar els propers dies, perquè em sembla que hi esteu 3 o 4 setmanes? Fins quan esteu aquí a la seca? Estem fins al 12 de juliol, si són 3 setmanes més, que en aquesta, que estem de diners crezats més a 5 dies. Molt bé. Doncs un obra que, des d'aquí us recomanem, et vindré a tapar, perquè realment és una obra que val la pena, com es crea tota aquesta atmosfera del no-re, i, a més, et deixa vagar com espectador, eh? Jo penso que et deixa molt satisfet. Moltes gràcies, Roger, per haver-nos atès, que vagi molt bé, i res, que sigui tot un èxit. Per cert, de públic, com ho està anant? Home, doncs, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Després de les 7 setmanes, ja a Barcelona, teníem una mica de por, i no, no, està... la cosa és complint, diguéssim. Molt bé. I sí, estem sobre un 75% i 80% d'ocupació. Doncs escolta, enhorabona, perquè tal com estan les coses avui en dia, i això també és tot un èxit, que vagi molt bé. Bona tarda, gràcies, Roger. Moltes gràcies, bona tarda. Com deiem, vindré a tapar, ens mostra aquest viatge, que fan 3 amigues per trobar el marit d'una d'elles que les ha pregut, intentant sobreviure en un ambient de postguerre, claustrofòbic, incert, i decideixen embarcar-se en un trajecte cap al descobriment d'una realitat per la qual encara no estan preparades, perquè, clar, una d'elles es pensa que... Això no han comentat Cristina, però una d'elles es pensa que, efectivament, està mort i es troba en comuna mena de bruixa, perquè està situada allà, al poble, a uns pobles de llei i tal, i es troba en comuna mena de dona bruixa, que els diuen les coses que han de fer, perquè aparegui aquest fantasme, aquest esperit, perquè no saben si que el nòvio d'una d'elles havia mort o no, durant la guerra, ja que estava desaparegut. En fi, una obra inspirada en una història real i basada en els caros dels milers d'homes desapareguts durant la guerra civil espanyola, així com a l'espera de les seves famílies durant més de 60 anys per obtenir informació sobre el lloc on estan enterrats. Farem una petita pausa per la publicitat, i d'aquí un moment pararem amb el senyor Benito, de coses una mica més lleugeres, com, per exemple, la paraula twerking, que ha d'haver de fa, quasi, 200 anys. Sí, home. T'ho juro, això ho parlem d'aquests moments. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Què passa si on cotxe li treus l'herbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecte les normes. Si vas amb cotxe, respecte les motos. Generalitat de Catalunya. Realitat de Catalunya Tens un comentari amb molt tid. 5.46, en clinicЖô volem parlar amb Sergi Denitu. Bona tarda. Però estic en un lloc històric de la ciutat. Ah, sí? Podria ser. El món... Com has de dir allò? El món... No, el món Tàver, no. O sigui, el món Tàver, no? Allò que hi ha... El punt més elevat del barri gòtic, de Ciutat Vella. No, no, una mica més decantat. Concretament, el barri de la Riera, que és allà abans. Ah, vale. Proc del posar de les moneres, d'esquenes... d'esquenes de la catedral del mar, aquests... Ah. Sí, ojo. Curiosament, el dia que hem sabut que Isenda està investigant i difonsor Falcones, l'autor de la catedral del mar, per presumpte... Sí, sí. Per presumpte... És el que volia jo portar a la col·lació. O sigui, hem hagut d'investigar, a veure si darrere sota alguna pedra hi ha alguna cosa, no? Sí, sí, sí, alguna cosa cèrbola de pedra d'aquestes. O verda. Sí. Vostè ha vist el reportatge i jo m'he quedat... No, no puc. Ho he escoltat al bulletí de Catalunya Ràdio, perquè el porto tot el dia preparant el programa... És un escriptor, és un pelacanyes. Jo em conec molts escritos que conegui. Jo soc el pelacanyes, molts vegades. I que més van de nosaltres els trobis al bar, perquè ens foten un sablasso. Comencem per aquí. És una miqueta de sortir amb una Ípica, muntant a cavall, amb polis, com tothom. Perquè és un fijo del poble. Escolta, escolti, aquest home... Un moment, perquè aquest home és un escriptor, però clar, ha venut milers d'exemplars de la seva novel·la convertint-se en B-Seller. I és normal, per tant, que hagi tingut uns beneficis econòmics. El que passa és que, fins i tot, el món dels autors ja presumta cajos de corrupció. Això està arribant allà, a nivell d'insospitat. Jo, que va que surt una cosa d'aquestes, sempre me'n recordo de la cotxa, eh, de la cotxa Beringó, que sempre ens explica aquí el programa, que ara falta nans, perquè vagin sortint tota aquesta merda. Per cert, senyor Benito, vostè sap què és el twerking? Twerking? No, tu, no. A veure, vas a tornar a l'interès, eh? Twerking. No ho sé, no ho sé. Ja ha posat'm l'abra. Vostè sap qui és, per exemple, Niki Minaja? No. És la cantant d'aquest tema que es diu Anaconda. I que, al videoclip, jo la recomano que el Miri li donqui una ullada a la cançó. No ho sé. No ho sé. Jo la recomano que el Miri li donqui una ullada, el trobarà a YouTube, que el que veurà serà molt cools. A veure si li donen un infartar al senyor Benito, eh? Molt, molts cools. Les males llengües diuen que la Niki Minaja és pròpia, es veu que s'ha posat votos a les natges i tal, per tenir un cool encara més gros. Doncs, moure el cool, d'aquesta manera, això es diu twerking, senyor Benito. I... Sí, és un ball molt provocador, que ha guanyat fama mundial, per exemple, a Dagut, a Niki Minaja, o a la pròpia Miley Cyrus. I atenció, perquè és una paraula, el twerking, que cada vegada està posant més de moda. I la gent, avui dia, a les discoteques, tant nois com noies, ballen twerking. No sé si t'has fixat, senyor Benito. Una mica merrenots, però sí. Home, però una cosa és ballar twerking, i una altra és ballar arrimat a les cames d'un noi, això. Bueno, escolta, quin problema hi ha? Jo això ho veig molt bé. Bueno, la intimitat. Perquè a l'Àsca això ja ho deia ella. Bailando, me paso el día bailando, me desbloco la cadera, muevo el pie, i ara muevo el cul, oi, amb el twerking. Vull dir, tampoc... Bailar, moure el cul. És una altra... Això és ballar amb una altra part del cos. Però és que abans moure el cul, era xacar-te el sopar i fer coses. Coses tanes... Exacte, ara moure el cul, he fet twerking. I atenció, perquè... atenció, perquè... No com el twerking, no com el twerking. Exacte, twerking, és escriu T-W-E-R-K-I-N-G, twerking. Ah, twerking. Correcte, senyor Algonit. I el twerking aquest, atenció, perquè... Ja diuen que va ser més el venerable Oxford English Dictionary. Un diccionari que es diu venerable. Això té molt bona pinta. Sí, diuen que el seu origen es remonta a fa 200 anys. No és una cosa d'ara. El diccionari ara descriu el twerking com un ball, en una manera sexualment provocadora, en el que es fan moviments de les caderes i glútees cap endins, i fora, mentre estan en una postura baixa, com es diu, agachada en català, ara no em surt. Arropida. Arropida, arropida. Arropida. Diu que hi ha... A la gajoneta. A la gajoneta, en xeisa. En xeisa, també. No és una posició d'un armarcial, quan estàs sobre els teus genolls, rollo flors de lotus... Ja havia agracat la paraula... De la gajoneta. A la gajoneta. Molt bé. Hi ha un diari, no? Hi ha un diari italià esportiu que es diu així. La gajoneta de l'esport. Total, que les coses que ja s'havia agracat la paraula previamente, però llavors va referir-se a un moviment giratori o involuntari o tic. Els investigadors troben que s'utilitza com substantiu amb aquest significat, el 1820... O sigui, el 1820 ja ballava en twerking. Anaven amb barretes de copa i amb unes voltines... Sí, així, grossa i tot, però ja ho feien. I que es va convertir en verb l'any 1848, per tant, avui, ni qui minaja, Miley Cyrus, totes les noies que es presin ballant twerking per aquí per allà, i això ja fa 200 anys que s'ha inventat. Tot torna, eh? L'editora senior Fiona MacPherson va qualificar la revelació sobre les arrels de la paraula, bastant espectaculars. Va dir que la paraula, com a descripció d'un ball, té les seves arrels de la cena musical de la dècada de 1990, en novembre. I, a més, també, es veu que hi ha gent que té poca feina al món, però han traçat el desenvolupament històric de l'idioma de l'anglès, i té un criteri d'admissió més estricta que d'altres diccionaris. I, per tant, en fi, no sé, no se me'n van a parar, però que això ja fa dos anys que es feia. No tinc perdut, eh?Sí, és igual. Però, ja des que es pot tomar l'emicliminatge, aquesta, també em perdo. Però, bueno, total, camoura el cul, ja ho heu fet el fet. Jo estic fent un treball de càmera, i ara que vostè diu que se val tuerqui, estic mirant quants tuerquins veig que passa amb el carrer. Ah. No està malament. No confongui perquè... Ara es pensarà que el cul és el tuerqui. Ara es pensarà que la gent caminant fa tuerquins normal. O sigui, s'han de posar en posició... Hi ha algú, eh? Algú a un tuerquin, eh? Un cinguant, diguéssim. Hi ha altres que no, hi ha un tuerquin passiu. No s'estarà aquí. No s'estarà equivocant, senyor Benito, i veu tuerquins on no hi ha. A veure si ara estarà l'autobús, pujarà una senyora amb la bossa de compra... I li dirà quin bon tuerquin. I ara se li caurà com un to maca de terra. La anirà a acollir i, en aquell moment, la senyora t'hi dirà... Això és tuerquin, no. No es confongui, no es confongui. No, no, no. Per cert... Perquè sí, tuerquins de què es ve a dins un racisme de ball. D'octurnitat, a l'autobús i a... Dins d'un entorn de ballar pla. Home, no, si ara vostè mateix veu una noia capaça pel carrer i li vol demanar que li faci un tuerquin, mira. Home, jo ara mateix estic veient una noia capaça. Bueno, escolta, senyor Benito... Bé, no sé... No sé, envio una foto, pensi a la Twitter. Per aquest tuerquin jo. Abans d'acabar, m'hauria de comentar una altra tema amb vostè, que sé que hi hauricà l'interessada. Sí, veig que la Paz, la ciutat, no l'estat mundial, la Paz diu que proposa d'escomptar impostos els qui arreglin les seves cases per la visita del papa de Roma. El Ciarran, eh? Sí, senyor, l'alcaldia boliviana de la Paz proposa un descompte de fins a un 80% en el pagament dels seus impostos, estem parlant d'un peaz o d'escompte per qui millori les façanes de les seves cases davant de la visita del papa francès que el país el proper 8 de juliol. O sigui, que falten encara dos setmanes. El Constitut Municipal... tramita una llei per fer un descompte de fins al 80% de l'impost de la propietat de vents immobles. Aquí es coneix com Livia, ella és Libvi. Els propietaris que millori ni pintin les façanes de les seves cases en motiu de l'arribada del papa francès a la Paz. Però clar, aquí és el dia en què la persona posa't guapa, eh? És veritat. Que també hauria de ser pels antons quan va venir el papa. No, però allò es va fer per les olimpiades, més que res, no? Perquè allò era començament dels 90, la campanya, aquella... Això va ser una mica per ell, el personal de les guapes, que va començar en els anys 80 i pico, eh? 84. Sí, és veritat, és veritat. Però, home, aquella allò va renovar molt tot el que hi havia a Barcelona, perquè fins a les hores, moltes façanes eren antigues, edificis de finques de més de 30, 40 anys... Estava una mica tot brut, una mica gris, una mica sincreculós, coses... Tristons, tristons, eh? Sí. I ara està millor, amb gran campanya, per ser una pera guapa, no? M'ho farà. Clar, però... La persona té una cara nova, eh? Que el calgués, que no, que té de tot nou. Que per cert, mira, aquí tenim el malaurat Freddy Mercury, un aplaudiment pel Freddy Mercury. Per cert, dia... Aquesta més feia, tu, Arquín, eh? Bueno, dia en què fa 6 anys, avui, justament, moria Michael Jackson, també, un record parell. Ah, la meva. Una familiar. És trista. Sí, Michael Jackson, que... Aquest sí que me l'imagino fent, tu, d'Arquín, també. També tenia un tour disfressant. També tenia un tour disfressant. També tenia un tour disfressant. Diferent, diferent. En fi, continuo llegint, si li sembla, la notícia aquesta, que és un entorn més acollidor i atractiu, per a nena, tenia en compte l'apocimitat de l'arribada del Pontifax. Això és el que... bueno, és indicat la gent... Comerçament el conseller Sergio Siles, que és el projectista de la norma. En fi, aquesta notícia, que no sé si vol comentar-la, d'alguna forma especial, que és una mica... Ja ho he dit vostè, no? La Paz Ponte Guapa. La Paz Ponte Guapa, sí, sí. Jo no ho trobo bé, eh? Hi ha una altra, que és molt similar, que també ha sortit a les notícies durant aquests dies, que és que crec que un poble petit d'Itàlia venien cases a un euro. Cases a un euro? Sí, les cases que estaven buides i no tenien... no sé si els propietaris eren molt l'àntixi, fa molt de temps que vam morir, però que s'havien quedat completament buides, doncs les venien a un euro. Llavors el que feies era donar 5.000 euros, com de fiança, per dir-ho d'alguna manera, i tenies un determinat temps, uns mesos, per remodelar i posar guapa a la casa. No, t'havies de gastar un mínim de 35.000 euros, i llavors la propietat era teva, i ho trobo econòmic. Home, no està malament, no? La gran iniciativa, eh? La capacitat de pobles que hi ha a Catalunya, ja no dic que la resta d'Espanya, que estan abandonats i perduts, eh? Vostè va pel Pirineu i altres llocs. Sones així, com el Pallà, etcètera. Hi ha una canviada de pobles, hi ha productes, productes... Hi ha casi només que no les quatre cases d'allà en veu. I els veuen, també. Però això és una gran iniciativa. Saps exactament el poble que hi era, perquè hi havia interès. Ara el nom concret no, però si busca per la zona d'Itàlia una notícia així, si posa algú el segur que li surt. Ara vagi en compte, perquè això també té pinta de ser una miqueta estrany, no? I que, bueno, Ítàlia cates un euro. Sí, amb això ja li sortiria. Dic que té pinta de ser estrany, perquè cases d'un euro depèn de quina siga Ítàlia. Vés en compte que no et trobis allà, i si no pots pagar després els 35.000 euros, els 15.000 euros... No vinguin els de la coda nostra. Ah, per això, dic que vagi en compte... Més que res, segurament que no, però vagi en compte, més que ara, senyor Benito, que no m'agradaria haver d'anar jo a parlar i a buscar un capol d'amàfia. A fer de mitjançet... Quan volia confiar-se que el vostè em trobaria en les castanyes d'alco. Sí, però clar, jo faria el que pugui. Mira, tirarem d'aquestes inversions de la penya del Morro, que ens queden alguns euros, per pagar el billet i anar-lo a buscar a vostè. Però a poc a cosa més... Per tant, jo, com a mínim, li demano que s'informi bé abans de fer-ho. Bé, hem d'anar cap a aquesta primera hora del programa. Ja acabem, ja. Que ràpid, dona. Senyor Benito, moltes gràcies. Bueno, gràcies a vostè per contactar amb mi. Home, no. Per contactar que no veni. A vostè, senyor Benito. A vostè, a vostè. Sempre, sempre, a vostè. La Cristina té raó. A veure quan es passa per aquí, que el trobo a faltar. Jo crec que la setmana que ve, si tot va bé, em passaré per aquí. Home, la setmana que ve, ja començarem amb el programa de l'estiu, a partir del dimecresó de juliol. Per això, el dimecresó de juliol. Pot continuar venint amb banyador, que és el que he fet durant tot l'any. No hi ha problema, però ara amb més motiu. Senyor Benito, gràcies, que vagi bé. Gràcies, senyor Benito. Adéu, senyor Benito. Anem amb Catalunya Ràdio i a la segona hora de re. Sempre trepitzen els pitos. Doncs mira, ara els trepitjaré jo. A la segona hora tindrem el David Ávila, que diu que ens vol dir unes notícies de TV3. Bona tarda, s'informa Kylian Sabrià. L'ANC, l'Assemblea Nacional Catalana, veu difícil d'assumir la proposta del president Artur Mas, perquè les entitats sobiranistes miderin una llista unitària el 27 de setembre. El president de l'Assemblea, Jordi Sánchez, assegura que l'ANC mai abandonarà la transversalitat i es posarà al costat d'una part del sobiranisme. Barcelona, Martí Ferrero. Bona tarda, no hi haurà resposta de l'ANC al president Mas fins a finals de setmana o mitjana. Jordi Sánchez, hi veu una virtut. És sincera, busca una opció sobiranista, guanyadora, i demostra que el 27 és a vada de bo. Però també diversos inconvenients i una línia vermella que l'Assemblea no traspassarà. Ell sap i sap tothom que l'Assemblea és una entitat plural. És una entitat transversal de sensibilitats diverses. Per tant, la línia vermella que ningú de l'Assemblea creuarà és la que hagi de la resposta donada sortint més d'habilitats que a Barcelona. Martí Ferrero, Catalunya Ràdio, Unitat Mòbil, al Borne de Barcelona. I a tot això, el sector independentista d'Unió Democràtica, que ha creat una plataforma per donar suport a la llista del president Artur Mas a les eleccions del 27S, diu que aquest és l'objectiu a curt termini. No descarten que, en un futur, aquesta plataforma es pugui convertir en un partit. Antoni Castellà és un dels portaveus de la plataforma. Fer xarxa per convèncer els ciutadans del sí a un estat independent. Aquest és l'objectiu polític i aquest és l'instrument. No puc dir-li no, però mai podem dir el que pot passar en un futur. Però ara, immediatament, aquest és l'objectiu. Gràcies, veus Montse Cuadreny. Jose Ramon Bousà dimitirà com a president del PP de les illes en els pròxims 15 dies. Bousà llança finalment la tovallola davant la pressió del setor crític del seu partit que li demanava que plegués immediatament. Palma, Sara Riera. Bona tarda, acord. A tres bandes, Madrid, sector crític i Bousà, perquè el president deixi el càrrec en un termini màxim de 15 dies. L'ala regionalista del PP ha aconseguit finalment un va Bousà, que des que va perdre les eleccions, es mantenia atrinxerat al consolat de Mar. Bousà anunciarà aquesta tarda la seva dimissió a la direcció del partit, que canvi li garantirà la votació perquè sigui senador per el PP de les illes. Sara Riera, Catalunya Ràdio Palma. El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha anunciat el Parlament, que es vol anonificar criteris amb la fiscalia i els jutges de vigilància, a l'hora d'aturgar la semi-libertat, l'anomenat tercer grau. Els presos condemnats amb sentència ferma. Això després que la oposició parlamentària ha retret que s'hagi aconseguit aquest tercer grau empresaris com els Núñez, després de poc més d'un mes d'ingressar a la presó. Parlament, Maria Núria Revella. Bona tarda, Gordó. Avançat que les pròximes setmanes es farà una reunió amb tots els operadors jurídics per harmonitzar criteris. Comunicar-los a la voluntat del Departament d'intentar homogenitzar els criteris pel que fa a l'aturgament dels tercer graus. Amb els diversos operadors judicials implicats, jutges de vigilància militenciària, audiències provincials i ministeri fiscal. L'oposició parlamentària li ha retret que els condemnats per corrupció i suvor al Departament se'ls mira amb un viatge de classe. Maria Núria Revella, Catalunya Ràdio Parlament. Fregassa també l'eurogrup. Els ministres d'economia i finances de la zona euro no han arribat a un acord amb Grècia en la reunió d'avui. Seguren que continuaran treballant per aconseguir-ho, i han convocat una nova reunió dissabte. Els transportistes han rebut del ministari d'Higenda 685 milions d'euros. La pràctica totalitat del que aquest col·lectiu va bonar per l'anomenat cèntim sanitari. Recordem que va ser l'impost que diferents comunitats van aplicar per ajudar a finançar la sanitat i que l'Unió Europea va considerar il·legal. La dada la donada a la mateixa Confederació de Transportistes, que també destaca que van tancar el 2014 amb creixement el primer dels últims 7 anys. Avui s'ha aixecat la nova carpa del Cirque du Soleil, el part temàtic Port Aventure, el Tarragonès. Ricard Vullgas. Bona tarda. Port Aventura serà per segon any consecutiu de la dada de Cirque du Soleil. Aquesta estiu, el mànager de Maluna, Francha Selman diu que l'espectacle és un homenatge a la dona. Las heroinas de la historia son mujeres. Por otra parte, es una historia de amor entre Miranda, que es la hija de la reina de la isla de Maluna, y Pérez de Romeo, que llega después de una tormenta. La companyia donarà feina a més d'un centenar de persones del territori per fetes que es de manteniment o van de d'entrades. El davanter del Barça, Gerard de l'Ufèu, fitxa per l'Eberton de la Premièrlica Anglèsa. El club laurana cobrarà pel seu traspàs 6 milions d'euros, i es reserva una opció de recombra de l'Ufèu. Jo vaig jugar a cedir a l'Eberton ara fa dues temporades. D'altra banda, el Barça no podrà recuperar denís Suaret del Sevill aquest estiu, ja que la FIFA no els deixaria escriure fins al gener de l'any que ve. Suaret va ser cedit al Sevilla l'any passat per dues temporades. La nadadora catalana Marina Castro ha aconseguit la medalla de bronze a la final dels 1.500 metres dels jocs europeus de Vacú. Mentrestant, el relleu 4 per 200 masculins, on hi participaven 3 catalans, Guillem Pujol, Marc Vives i Joan Casanova, juntament amb Marco Rodríguez, han acabat a la quarta posició. La selecció espanyola d'Ukei Patins, formada majoritàriament per catalans, s'ha clasificat per les semifinals del Mundial, després d'agolejar mussambic per nou a zero, ara haurà de jugar a les semifinals contra el guanyador del partit itàlia i alemanya, que juguen aquests moments. I Dani Pedrosa ha estat el més ràpid a la primera jornada d'entrenaments lliures del Gran Premi d'Olanda de motociclisme. Després ha quedat Marc Marques en segona posició, i Valentino Rossi, tercer, amb moto 3, el més ràpid. Dari Ken, amb moto 2, Johan Sarko. Us esperem a l'asset, com cada dia, el que a Catalunya ve esperant tota l'actualitat. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Andrea Bueno. El Núria Tamayo Grup dona el tret de sortir d'aquest vespre a un nou cicle de les nits de música. Els tallers de música organitzen diversos concerts a l'aire lliure aquest estiu, que tindrà el lloc al vespre, el claustrat de l'equipament, les escoles. Avui, a dos quarts de 10, començarà el recital del Núria Tamayo Grup, que comptarà amb Núria Tamayo la veu, a Mílio Ruiz, al piano, i Marc Mejuan, el contrabaix. A més, hi haurà altres artistes convidats, entre ells, dos alumnes dels tallers de música, que interpretaran algunes peces cantant. La nit de siú d'avui, com deia, començarà a quarta-deu del vespre, i haurà servei de bar i l'entrada costa 5 euros. Més coses de mà se celebra un seminari sobre la internacionalització d'empreses. S'han just acollida demà i divendres de la setmana que ve, dos seminaris adressats a petites empreses, autònoms i emprenedors, per ajudar-los a planificar la internacionalització del seu negoci. Són sessions subvencionades pel servei d'ocupació de Catalunya. L'horari dels dos seminaris serà de dos quarts de 10 i dos quarts d'una, i es faran a les escoles. Més informació, a promocióeconòmica.senjust.net. Acabem recordant-vos que et dissabta l'Ajuntament de Sant Just i el Casal de Joves, organitzant la primera fira de nominació d'origen de Sant Just. A l'exterior del casal se celebrarà aquesta fira, que comptaran moltes activitats, i una de les més destacades serà una sessió d'acroyoga, el carrag de l'UP Acroyoga. Tindrà lloc de 10 a 12, a l'exterior de l'equipament, i costarà 5 euros. Hi haurà un tas de vermuts, un tas de cervesa artesana, i un tas de formatges. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora amb més amplia del Sant Just notícies, edició vespre a les 7. Mentre està, no us recordem que podeu seguir l'actualitat local del web de la ràdio Radidesvern.com. Té entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o el dispositiu Mop. www.informativcomarcal.com Té entrevistes, reportatges, agenda. Què tal, bona tarda. Són les 6.09. Benvinguts a la segona hora de la penya del Marró. D'aquí uns moments parlem de llibres com que dius amb l'Arnau Àngulo còncil. A més a més també tindrem l'Euròcar Mont al telèfon per parlar-nos d'una setmana més d'aquests viatges voluntaris d'intercambi de joves europeus en aquests trining curs. I també amb l'Anna Rubira, del que podem fer a aquests propers dies, a Sant Feliu i a Esplugues, però abans de tot això, anem cap a... Ah, per cert, i una bomba, que tenim d'aquests moments, amb el tema de la tele, amb el David Ávila, que diu, truca'm, truca'm, truca'm, ara el truquem, i abans de tot això, però anem cap al trending topic de la segona hora. Es garga amb ella la gola, Cristina. Avui, en un dels temes més comentaris a Twitter, també ha sigut Simo Puig, perquè el nou president Balencià ha promès un govern implacable contra la corrupció i discriminació en el seu discurs d'investidura. Sí, un discurs fet integrament amb Balencià ha estat el que ha acollit avui les Corts Balencianes en l'acte d'investidura del socialista com a president de la Generalitat Balencià, gràcies a fet al pacte amb compromís i poder. Puig ha parlat de recuperar la dignitat institucional i superar el que ha anomenat la hipoteca reputacional que arrossega el país Balencià. Entre les mesures concretes hi ha la d'un nou model de finançament autonòmic d'arrogar el copagament, paralitzar els desnonaments, aplicar la llei de la dependència i obrir els menjadors escolars a partir de la setmana vinent amb la coordinació dels ajuntaments, entre altres. També ha tingut un record per a les víctimes de l'accident del metro de Balencià. A les 8 del vespre, però, s'ha previst la votació que farà, en principi, previsiblement, a Simo Puig president. Què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, en Rit Juliana diu a Simo Puig discurs social demòcrata tot en Balencià, dur i exigent amb el finançament prudent amb l'iconografia, no volen repetir errors. Un altre comentari és el d'Alignasi Escolar. Diu, Simo Puig s'anuncia el fit del copagament i la repartura de Canal 9. I l'eugènia alemanya diu Simo Puig, parla en Morellà. Ho he dit per si els valencianos de corazon es pensen que és una altra comunitat autonomba. Gràcies, Cristina.De res. I res, uns minuts, abans de començar el programa, rebo un missatge per WhatsApp del David Ávila, que diu Jordi, Jordi, Jordi, avui hem de parlar d'una cosa a la tele que revolucionarà la tardor i els propers mesos a la Graella. Però què és? Diu de TV3, TV3. David Ávila, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda. Escolta, normalment ja sabem que... Primer de tot, què més s'ha de traduir als noms? Ignacio escolar. Ah, Ignacio, Ignacio escolar, perquè és el periodista, no? No és el contractual que s'ha de portar a reu, és a dir Ignacio, Ignacio escolar. Bueno, escolta, David, a veure què està passant, perquè avui no és el teu dia, però dius, entrem, entrem, entrem. A veure què passa amb TV3? D'acord, de propulsió a la Graella, a la pròpia tardor. Mira, començo. Xavi Coral, des del programa Divendres... Com? Perdona, Xavi? Perdona, perdona, perdona, perdona. Xavi Coral, des del programa Divendres? Xavi Coral, des del programa Divendres, li passa a presentar el puncat. Què dius, ara? I l'haurien d'anar a l'altre? Què farà l'haurien d'anar a l'altre? Espera, espera. A la negació de Melero, des del matí, li passa a presentar el Divendres. Però què m'estàs dient? Que a la Melero ara ja no farà els matins i estarà a les tardes a TV3? Núria Soler. Sí. Deixa el telèfon dels dies i migdia i passa a presentar la segona franja dels matins a TV3. Què dius? Núria Soler deixa l'informatiu migdia i passa a presentar el que farà a la Melero els matins? Però què està passant a TV3? I Ariadna Oltram deixa el cap i passa a presentar el telèfon migdia. Però què està passant aquí a TV3? M'estàs dient que Xavi Coral, Ariadna Oltra, Elena García, Melero i Núria Soler reparteixen entre ells els seus programes. Sí, sí, sí. Però no seran una cosa per a ells. Però això no és una broma. És real. Xavi Coral presentarà el punt cat i la Melero presentarà el divendres cada tarda. La Núria Soler s'ocuparà de la segona franja dels matins i Ariadna Oltra conduirà el telèfon migdia a l'Ajuntament amb el Carles Pratx. I això no és tot. Serà el nou presentador del debat que fan el 3.24 a les nits. Sí, però passarà al 23.24. Però canviarà el debat que farà a les 3.00 de la nit. I si no, no, evidentment. Però el Xavi Graset serà el nou presentador d'aquest debat. M'he quedat a quadros. I això a partir de quan serà? A tardor. Si se ho ha donat la final. Està sent un escrit molt coll de la pasa. Per la nova temporada ja. Però aquestes audiències continuen bé. Els dos programes tenen molt gan 61 la crena ha desiguit abans d'una revolució, una revolució que també comporta campi. Sí, però, escolta, amb els més de 30 anys que té TV3, jo crec que no s'havia viscut mai un fenomen així, on 5 dels presentadors, top, es canviesin entre ell una mica les cadires. Havia passat el més habitual, no? Doncs potser que hi havia una periodista que deixava el seu pas a una altra i ocupava la seva cadira. Però això, que hi hagi 4 presentadors, que, a més a més, dos són dels programes diaris, i que, per tant, la Melero, que, per exemple, està cada matí, passa ara cada tarda. El Coral, que ja deixarà de fer programes diaris, farà el Punkat, la Soler, que està cada dia al migdia, i ara estarà cada matí presentant el magazine, i després la Rianna Oltra, que estarà de tornar a ser periodista informatius. Cada dia al migdia, això és com un joc de les cadires a Televisió de Catalunya, si més no curiós. I, sí, sí, sí, i bastant sorprèncerà curiós a veure com què passarà amb el tema de les audiències, i fins i tot és una posta arriscada. Clar, per això t'he dit. Si funciona, et marques la magàlia, però sí, si falla. T'has de portar uns tecors trapitós. Jo crec que, en els matins, la proposta fa funcionar, però bastant és que és complicat, la Melero té un ritme diferent del coraj. Clar, no, però et dic una cosa... Suposo que hem fet estudis, no abans, de tot això per saber més o menys com pot anar, si la gent li pot agradar o no. Una cosa, les propostes, els dic ara que els presentadors els hi van arribar aquesta setmana. La Núria Soler ho va sortir lluny. La negació a Melero també, i que no és una cosa que fa porti temps. Però, David, això són propostes o són coses que han de fer sí o sí a aquests presentadors? No, no, no, això és oficial. Sí, sí, no, no, d'acord. Però això ha arribat en forma de proposta de... Mireu, ho semblaria, per exemple... Tu, Coral, vine cap aquí, guap, guap, guap. Semlaria bé fer el puncat o David, o això ha arribat de forma obligada per ells. Jo crec que, no sé, que aquí estic parlant d'una manera suposada, però jo crec que l'ha sigut del tipus. Hem pensat en tu per la temporada que ve per presentar això. Et sembla bé, i com que són treballadors, com a finalista TV3... Home, és evident que, amb dos dies, un professional de les característiques que estem parlant del Coral, de la Melero i David, que s'ho pensarien molt, perquè per molts d'ells és un canvi molt gran. Com, per exemple, el Coral, que portàvem molts anys a les tardes, ara passaria a fer un programa setmanal més de debat, i poc a veure, potser, amb el que t'ha de fer ara. Però, per això et dic, no?, perquè em resulta curiós que potser els anem pès una mica a fer-ho, tenint en compte que era un joc als quatre, vull dir que a la mínima que un deia que no, això ja no es podia fer. I sembla ser que, vaja, de dilluns, tenien en compte que a Dimeques era festa, si els hi van proposar dilluns, dimarts havien de dir alguna cosa, avui ja s'ha publicat, jo crec que aquí molta elecció no s'hi han tingut, aquí, David. Vull dir que avui mateix ho han confirmat, i al moment en què s'ha donat el bloquei, ja té de treure-s'hi a... Sí, això estem d'acord, però si els diuen a l'àrea i a la Melero, al Xavi Coral, a la Núria Soler, al Dilluns, i Dimeques és festa, perquè ell és festa, dimarts havien de dir alguna cosa, o molt estirar aquest matí, però jo crec que no els hem donat massa temps tampoc per decidir-se, i jo crec que és una cosa que... Això és com aquell que diu jo crec que... que tal Jordi si te'n vas fora, que és una invitació així, una mica obligada, no? Em sembla que seria alguna cosa així, no? La veritat és que, com a mínim, és curiós, ara, per exemple. Com a per decidir-ho tan ràpid, tot. TV3 diu que, amb aquest moviment de professionals, la cadena vol impulsar i fer evolucionar diverses franges d'informatius i entreteniment a partir de la nova temporada de tardor. Sí, sí, sí, però jo també dic una cosa. Jo, com que s'ha de ser capaç de temps, amb el que és a la televisió i tot plegat, sé que tinc la inquiència que hi ha uns presentadors que no estan gaire contents. No hi ha presentadors que no estan contents amb els canvis, clar. Jo crec que tinc una institució. Perdona, David, aquí véns a la meva. O sigui, els han obligat a fer aquests canvis, perquè no sabem si Xavi Coral està d'acord amb deixar el programa diari i només ho ha decidit en dos dies. No sabem què opina l'Amelero de fer les tardes, per exemple. No, l'Amelero sí que ho ha dit, que està molt contenta. L'Amelero està molt contenta. I la Núria Soler també, que està molt il·lusionada. I la Núria Soler... Aquí, Xavi Coral, jo crec que és la Ubella Negra. Li ha tocat el seu. No, el que he fet per Ubella Negra és que la passa és que ha de fer un magazine diari i ha de fer un debat. Un magazine en el que pots moderar i tal. I la tornes a fer un pas en lligada. I tornes a llegir, no?, a llegir el teleprònder. Bueno, potser sí. El que passa és que això no sé si això també pot ser per les crítiques des de diferents estaments polítics que hi ha hagut el puncat. No ho sé, però clar, la presentadora no és qui... No és la directora del nostre programa. En aquests casos... Però vaja... Ja, a més, perquè pel que he llegit, pel que he llegit, diu que el puncat que ha representat Xavi Coral a partir del setembre serà un programa més divers en els temes a tractar i que guanyarà en ritme i flexibilitat, mantenint però el mateix rigor informatiu. Per tant, s'obrirà segurament a altres temes no tan polítics. Potser, eh? Potser. Més un programa de debat. En fi, la Melero presentarà divendres amb l'Espartac Peran per tractar temes d'actualitat i també d'entrenament. Tinc més notició de definició, eh? Un moment, perdona, David. No, no tindrem temps, eh, de fer-les, perquè ara tenim el... No, no, les dues, que plàment les piquen. Ah, bueno, doncs escolta, home, com que m'has venut la moto amb això, dic, bueno, fem-ho, total, deixem acabar. Perquè l'Ariadna, l'altre, diu que farà el TN migdia al costat de Carles Prats i la Núria de Soler, com deia, em prendrà la segona part dels matins i a la nota de premsa de TV3, després d'haver demostrat amb la Marató i en diversos programes especials informatius, la seva versatilitat per afrontar un programa directe amb gran diversitat de registres. Això és el que diu TV3. Diuen que tots són valors de TV3, professionals de gran talent, que poten xerrar en programes emblemàtics de la cadena, que constitueixen moltes hores de missió de producció pròpia en directe. Un àmbit que TV3 és referent, i ha acabat bla, bla, bla, amb aquests canvis de TVP, i afronta nous reptes de cara a la temporada 2015-2017. Escolta, David, ràpidament, ràpidament, perquè estem fora de temps ja. Quines són les exclusives? Una, tres, tres. Està preparant per què es diu un nou programa, que es diu Impro Show, l'està preparant a Glaris, que és un programa sobre el... Que tens una mica, que és actor... Josep Malaguilla té una escola d'improvidació de tot, que es diu Escola de Impro Barcelona, i l'Alba Floreja... També va començar per aquí, i a la festa major de Sant Jordi sempre venen els de Impro Show, al dissabte van al sopar. O sigui, faran un programa d'Impro Show, eh? Sí, però no sé qui serà el Josep Malaguilla en el programa. No ho sabem, no ho sabem, no ho sabem. Ara de veure. I després, l'altra cosa que volies comentar? L'altra cosa, a la final... A imatges altres van dir que hi havia... Potser, simulament, hi haurien canvis a TVP, aquests canvis ja no seran... Ah. O sigui, perdona, l'Aruz continu... no s'ha deixat comprar, no? Jo... Jo, per no tenir problemes, poso punts. Poso punts, jo passo les fregues. No hi haurà... No hi haurà canvi. El programa de l'Alfonso Aruz renobra amb ell el cap de vent. Així ningú pot relacionar-se. Vale, perfecte. Molt bé, tranquil, David, que si hi ha alguna cosa, sempre saps que tens la teva exposició a les dutjines dels bucats de la penya del Morro. Però és que m'he quedat igual, eh? Perquè això no res per mi és igual. No hi ha canvis. Un, l'Alfonso Aruz renova amb el seu programa. Cristina, jo t'ho explico. L'altre dia, l'altre dia, el David... Sí, David TV, que la comprava a la productora... La fàbrica de la tele, no? La fàbrica de la tele deia que potser comprava part d'avui televisió o tal, i llavors vam aquí a apuntar que potser l'Aruz, amb la seva productora, la Ruba, doncs hi havia un canvi de soci, del format, ho veuràs a saber què? Però ara el David es fan reira. David, moltes gràcies. No, no saps que és reira. Si no que hi ha algú més gran que saps que és reira. Ah, vale, vale, vale. David, moltes gràcies. No tenim més temps, avui, que vagi bé. Ha tingut la pena... Molt bé, David, eh? Bona feina, felicitats. Molt bona feina, molt bona feina. Ja veig bé, adeu-siau, David. Fincimars? Fincimars. Escolta, que tenim més clobres al programa. Adéu, David, que vagi bé. Amb el de carinyo i respecte, sempre! Ei, què tal, l'Àfics de la ràdio Fórmula Sant Justanca? Com esteu? Ana Rovira, bona tarda. És que aquesta música dona com per fer de programa enrullat, no? Una mica, una mica. Què tal, com va tot? M'he vingut el programa de les tardes, de Ràdio des Berri. El 98.ufm continuem amb més coses. Ara parlarem de Sant Fleu i esplugues amb l'Ana Rovira. Ana, què tal, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, que tinc un programa. Bones tardes, amics meus coxos. Sí, una mica de ràdio de l'Anxixanta. Una mica de Boca Salvatós Camilla. I de l'avui el programa parlem del que hem de fer. I no els pobles veïns, com esplugues. El Llobregat i també Sant Fleu de Llobregat. És per això que cada setmana tenim amb nosaltres l'Ana Rovira. Ana, Rovira, què tal, bona tarda, com estem? Bona tarda. Bona tarda. Abans els programes s'ho feien molt, això. Abans els programes repetíem molt les coses. Perquè aquí vinc clar, i vinc claret, i vinc m'estacadet per l'audiència. Però anem, per tant, de les coses que es fan Sant Fleu de Llobregat, capital de la comarca, del nostre... del nostre comarca, no? I així començaven i feien hores llars de ràdio. Escolta, aquesta setmana hem de començar per Sant Fleu, i dius que et vols fer una queixa? Sí, començarem una queixa. Però per què? Perquè quin dia estem de la juny? Avui a 25, eh? A casa meva, suposo que a tot Sant Fleu, encara no hem arribat a l'Ona Nen del mes de juny, que és el llibre, o sigui, com un llibre, que té tot el que es fa, tot el que hi ha a Sant Fleu. Doncs encara no hem arribat, estic esperant. Ara entens per què hi ha 3 actes de canca? M'estàs dient que la teva font número 1 de... Saps on miro, llavors? A la web d'Ajuntament. No, allà tampoc hi ha res. El fet de Sant Fleu. Però, clar, allà, moltes coses a les que posen, ho posen de l'Ona Nen. Per tant, és com un pes que es mossega la cua. No hi ha res a fer. On anem sense l'Ona Nen? Això dic jo. On anem? Tantes eleccions, tantes coses... Però l'Ona Nen és de l'Ajuntament? Sí, clar, fa l'Ajuntament. I és com l'agenda de Sant Fleu. A més, estem a 25 i encara no hem arribat a les cartes. No és d'escarta que arribi, no ho sé, per exemple, 11 o 10 marts, de setmana que ve, ja no serveix un dia per acabar el mes de juny. I, llavors, tots els Sanfaliuans i Sanfaliuans, podrà veure tot el que s'ha fet al mes de juny. Això també està molt bé, però és una col·lecció. Tots ho s'ha fet. Ara, pregunto que senyors de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Perquè enviar... el l'Ona Nen, abans de cada mes seria una albujeria. Dic jo, eh? Des de la meva... Estaria de conya. Des de la meva humil perspectiva. Perquè en un moment arriba, dos dies després o tres o quatre, es descovencia el mes. És clar, el primer dia ja no sabés res. Aquest mes ni ha arribat, potser no feien res. Però no hi havia Sant Joan, no hi havia Caldo, saps? Però és que jo, a vegades, he enviat actes perquè es posin el l'Ona Nen. I t'ho fan enviar el dia 15 com a màxim del mes anterior. Perquè la burocràcia m'ho ha estopado, no? A veure, però és que m'ha catar, ja ho tenen m'ha catat de ser per copiar i pegar. Ui, és que els tècnics de l'Ajuntament... No només Sant Feliu. Calma, no? Qualsevol ajuntament has d'enviar-ho quatre setmanes abans o... Possiblement hi arriba. Sí, però i encara que arribi... Ara, si has de demanar una cosa, ho has de tenir per demà. Això sempre és un clàssic. Demana coses, triga molt. El món real. Bé, dit això, comencem, i anem directament a Disapta. Sí. Perquè Disapta s'enfeliu aquest cap de setmana i el torneig internacional d'Envol Infantil. I l'organitza el Club Envol Sant Llorenz, que comença a un quart de 10 del matí, el pavalló Andrei Txepkin. M'agrada molt, els nom dels pavallors que teniu a Sant Feliu són molts xulos, perquè hi ha l'Andrei Txepkin, no? Després també, home, miti jugador d'Envol del Supo Club Barcelona. Després també teniu el pavalló de Juan Carlos Navarro. Navarro, per això, eh? A veure quan li feu un àgim ambengual, per exemple. Quins quilos de Sant Feliu?Ah! Bon detall. Bé, més coses, passem ara d'un menjar. Primer, estem en una visita organitzada que es fa a les cabes Freixanet de Sant Sadorny. Sí, i l'organitza la teneu, Sant Feliu. Ah, sí, eh? Quina nivell, Maribel? Sí, però val 40 euros. Amiga. Perquè suposo que entra al transport i t'entra un dinar que ho fer lliure en marisc. Què? Perdona? M'estàs dient que, per 40 euros, va a dir que Sant Feliu fins a les cabes Freixanet hi ha, a més a més, per dinar hi ha un bufet lliure en marisc. No és un dinarant, si a les cabes o al poble, però està prou bé. Vamos!Vámonos! Vámonos! Nemi, nemi! Nemi, cap allà! Si vols anar, t'has d'anar apuntant la teneu, i ressurt, el dissabte, a les 8 del matí. Molt bé. Bé, més coses, aquest diumenge. I aquesta és l'última activitat de Sant Feliu, eh? Sí, l'últim. Avui veig que la cosa no destaca per la seva abundància. No, no. Per últim, el diumenge aquest de dos quarts de set de la tarda, l'eutòria del Palau Falguera, hi ha el concert Intims Mozart. De Proyecto Beta. I és un concert que està marcat dintre de la programació TransArt 2015. No ho conec. L'entrada, per si vols anar, Jordi, val de 3 a 5 euros de pensió com a disciplina, 7 xocs i no 7 xocs. Mozart, un clàssic. El clàssic era la música d'avui. I sobretot d'ahir, per això. Perquè jo, Mozart, a Sant Joan, no el vaig escoltar gaire. Ah, no... Vaig anar a Rebella de Sant Feliu l'altre dia. Clar. No m'explica res, eh? Com va anar? Molt bé, molt bé. Vaig anar a una d'aquestes populars? Sí, a Sant Feliu, al Pasellos Companys, muntaven allà una Rebella. Però es van fer en un corrabàs. I ja acabaves allà i ja era divertit. I què organitzava el corrabàs, Sant Feliu? L'organitzava el milèniu i el pandè. A Sant Feliu, cada dos per tres foc corrabàs, no? El segon escurs és bona. Sí, però aquest és el primer lloc. Normalment sempre es fa per la festa de Tardó. No, la primera vera no. I aquest any és el primer lloc que s'ha passat a Sant Joan. Va ser molt bo. Molt bé. I els amics del bar el pandè, que ha fet el dia de bar el pandè, ja s'ha mirat amb una abraçada. El coneixes? Sí. Ells ja hem fet algunes promocions, algunes poretes... Sí, perquè tant en ells ja intenten fer monòlegs, a vegades, al bar. O fan algunes activitats així, una mica, que surten del més normal, que és un bar. I, per tant, quants bars veu estar fent el corrabàs? Crec que avui. Crec que avui. Vam començar a la Taneu. Molt bé. Després anem al pandè. Després a la Teteria. Després a l'Ajunt que hi ha a la carretera, que diu la Xida. Després a la Coba. Molt bé. Després... Ah, el bar del Santa Perruquial. Molt bé. El bar del Santa Perruquial també és una miqueta de... No, menjar no ens en donaven, eh. Ah, no, no, però et dic de veure, una mica de Anissa. Clar, un quinto a cada lloc ens donaven. Ah, val. Després del Santa Perruquial, vam anar al 08980, que està a la carretera, després a un bar del costat, que no sé com es diu. I després ja vam anar a l'Ajunt Companys. Però quant de gent era-ho? Molta gent, no? Bueno, estàvem prou bé. I hi havia... I hi havia pistoletes d'aigua o no? No, eh, no. Jo portava vengades. Ah, i què tal? Les vaig encendre, però estaven tarades. Llavors a mitja vengada s'apel·la. I després, i la festa, què tal? La popular? Bé. No era d'aquest tipus de música. No, o sigui, hi havia diferents DJs. I era música així, més de festa. Més de festa. Més de festa? No sé com estigar-t'ho. No, però no tan electrònica. No sé, de música que va passant a la ràdio. Doncs en fi, ja està. Ja està, què ha dit? Sí, ja està. A prova és per això, la festa? Sí, sí, sí. No, jo et coneixia tots. Ara, d'esplugues de llobregat... Sí, per favor, treu això, que hem estat a punt de... Sí, amb el de cap. El cap, per favor. Gràcies. I passem com diem a esplugues de llobregats. Comencem pels actes de demà divendres, que, de fet, és la festa major de Can Clota... Esplugues cada setmana és festa major, eh? Sí, no barris. Així no se borreixen. Ara és festa major a esplugues de Can Clota. A partir demà, a partir de les 8 del vespre, hi ha un cercavila de gegants i bastoners. I llavors, a partir de les 9, tots els actes es traslladen a la passada del taxi. Taxi, taxi... �x, ja ho veus? Yolo, yo voy para el taxi. I allà farem el pergó i després hi haurà RJs tota la nit. Bé, continuem amb dissabte, perquè dissabte continuen les festes al barri. O sigui que durin poc. A partir de les 11 del matí, el part de les solidaritats i activitats per als més petits. I cap a les dues, davant de l'associació de veïns, hi ha una fideuada popular. A les 6 de la tarda, més o més a mateix lloc, Una festa de l'escomma, també pels nens. Bueno, tu pots donar, si vols, això. No t'ho proviran. I ja que per la nit heu anat a copar la passada del taxi... Ja passada el taxi? Sí. I aquest taxi ja et veurem ben d'àxid. Torna a veure-hi música directa. Molt bé, doncs tot això serà aquest dissabte. Que per ser el mateix dissabte, el Teatre de la Vent, a les dues de nit, fan l'obra 3. Que és una comèdia que explica la història de 3 amigues que es troben, es tornen a veure del camp de Mont de Temps, i totes 3 coincideixen una cosa, en què volen ser mares. Ui, bueno, drama. No és una comèdia. Ja, però vull dir que... 30 anyeres o què? No ho sé. Vale, vale. I l'entrada va dels 6, dels 8 euros, i perquè no puguin el dissabte, el dia 1 menja ho tornen a fer, però aquest top a la seta de tarda. Molt bé, doncs, teatre, aquella setmana... Fins aquí la carretera és real. Torneta, vull dir-ho. Sí, no hi ha més cores. A més pocs quilòmetres. Ja, és una carretera real, és una carretera. No ha sigut una mica el carrer del bici de la carretera real. Doncs ara, Rubina, moltes gràcies. De res. Que vagi molt bé, cuïnat molt, i en retrobem, dius que ve, no. Perquè estàs fora. Estic de campaments. Ah, sí? Sí. I jo te'n vas? El Montseny, els goms. Ah, sí? Sí. Però en rotllo fullar, carmanyola i cantimplora. Bueno, una mica més light, però... Sí. Una mica son. Jo no porto fullar, sí. I no porto fullar? No, jo no. I això? Perquè jo no... a mi m'han agafat. On està l'esperit? Però jo no he tingut mai fullar. Però has de portar igualment. Jo l'esperit, sempre l'he tingut, però no cal fullar. Que fas d'intendent. No, no, no. Intendent vol dir que és un marrón. No, no, no. És que passa que... Anem com quatre o cinc grups diferents. Que passa que el meu grup són els únics de campament. La resta estan a la casa que hi ha al costat. Però és una mica molt light. Tant intentes, tant intentes. Però una nit sí que faré uibac. Llavors anem a dinar a la casa. Sí, una nit s'hi mirarem de fer uibac amb alguns altres anys a la casa. Molt bé. I tot això és l'espai de Sant Feliu? L'espai diòsita l'údica. No és l'espai Sant Llorenç, no és. I el cau tampoc. Ni el cau tampoc. És una cosa diferent. Espais, ah, hi ha espais. Sant Feliu, com que teniu tantes coses? Sí. Anar-lo, mira, moltes gràcies. Adéu. Bona tarda. Adéu, adéu, adéu, adéu. Si dic 36, continuem el programa. I atenció, perquè aquest dimecres comença la penya de l'estiu. Que és el mateix programa, però amb xenquetes. No, però el mateix. No pot ser, no? No. No ho vas dir la setmana passada, Jordi, però fa uns dies que hi ha hagut aquesta mena passada, que canviaríem les sintonies i tot això... Cristina, no siguis tan llesta, no siguis tan llesta, perquè hi hauràs el dimecres, com anirà la cosa. Ah, però no avancem res. Què? No avancem res. Amb xenquetes anirem, jo t'ho estic dient. I banyador, i també una negueta, goma, d'aquest, així... Dimecres t'espero, eh, Jordi, amb banyadors, xenquetes... Sí, sí, jo també t'espero. No, jo no he dit això, eh. Per tant, et veniu tu. Escolta, deixa'm parlar un moment amb l'Arnau, que ja el tenim aquí. Bona tarda, l'Arnau, que tal, bona tarda. Bona tarda. Ara hem de fer una posa per la publicitat, i aquí és moment... Això fa ràbia, això, eh, que presenta un col·laborador i diu... Per què em presentes? Perquè és com el Gancho, que es diu. El Next Comic en televisió. Paguen més per l'anunci, perquè jo sóc de l'altre. Això, patrocinatú, eh, que s'anuncis molt diferents, el que sona normalment a la ràdio. Què són, bueno, què són, la promoció... Mira, ara era una cosa que no sé si s'ha fet mai alguna vegada, que anirem comentant la publicitat. Sí, però... Pagué total, ja l'hem escoltat mil vegades, però vull dir que d'aquests moments, justament el dia en què aquí el programa parlem de llibres, com és els dijous, hem sabut que la fiscalia s'escareia contra l'esciptor i el defonso Falcones, per un presumpte delicte fiscal. En parlem, tot seguit, després de la publicitat comentada. Ràdio d'Espel, 98.1... Això no és l'indicatiu, que sempre hi posem per separar. Ràdio d'Espel, 98.1... Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiucomercal.com. Ah, no m'esperava. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... Moltes coses fan... I fa aquesta falta. De ràdio que és el de Falc, potser. Informatiucomercal.com. Clar, però si ets un artorell, no té cap gràcia. Què passa si a un cotxe li treus l'herbà? I si li treus el cinturó de seguretat? Mmm... Què passa si li treus les ajudes al conductor? Ja queda els eixos. Què passa si li treus la carroceria? Doncs que no tens un cotxe. Què passa si a més li treus dues rodes? No, però ja... No em sé quina gràcia té. El motorista és més vulnerable. Si has avutut, respecte les normes. No m'ho havia plantejat, no. No. Està jo emboscat. Sí, però les visis no les tenen en compte. No està mal, no està mal. És que li he vingut ara el motor, també. Perdoneu, que ja torna l'indicatiu de tornar a la publicitat. Que ràpid, no? Això és la penyola del Morbe. Són tovassos. Què tal? Bosteu? Bona tarda, Nau. Ja l'última part i recte final de prova. Quan t'hi has des, ja t'hi has escoltat. Per cert, el David Ávila diu al xat... Diu, sí que s'ha fet... Ah, això de comentar la publicitat ja s'ha fet. Ja, això. Estic en abajona, no? Diu que això ho va fer, amb la pesa amb el Marçalí a Catalunya Radio. Oh... És que no es pot innovar en aquest món. De fet, tot està inventat, tot ja s'ha dit abans. Exactament. Després del mes no es va escriure res més de nou. Bona, bona. No són còpies, són homenatges. Home, anem a fer-ho. Aprendre. Deixa aquesta música de trista, perquè, com comentava un moment, la fiscalia s'ha carallat contra l'escriptor Llefonso Falcones per un pressunt de l'icte fiscal. I ha presentat una carella contra l'escriptor Llefonso Falcones. És el mateix, eh? Sí, sí. El Llefonso Falcones, hem tingut prou. La seva dona i... Això m'agrada molt. Els seus armats, eh? Les de Premse, que això ve de la gent que té la notícia. Sí, els seus armats també. Es repeteixen el titular per començar. No cal que no por. El Lleon, que venen un resum de... No només la primera frase dels escols. Moltes escols de periodisme, becades, aprovent, fan aprovats, eh? Doncs com diem, aquí atribueixen tres delictes de l'escriptor Llefonso Falcones, que van fer públic, els tres carallats, van idear i executar un sistema a través del qual van transmetre els drets d'autor de les obres de Falcones a entitats no-residents espanyes. Perdó, l'Espanya, de les quals formalment se'n desvinculaven tot i que controlaven. D'aquesta manera aconseguien ocultar a agenda important rendiments econòmiques, traslladant aquestes rendes a països de reduir de tributació. Segons càlculs... Això no dic jo, eh? A la literatura, els tres carallats haurien d'afraudar entre 1,47 milions d'euros entre el 2009 i el 2011. Escolta, per ser una persona que escriu llibres... Així que esteu parlats de... Posem una mica, posem una mica, en sol, a això. Una mica en context. Que no escrivia llavors llibres. O sigui, a veure, aquest tio és un campió, perquè no està demostrat que escrivís Escrivís ell la seva gran catedral del mar, que és el llibre que el fa mundialment, no sé si mundialment, però reconegudament famós. Que per cert hi ha una altra visió està preparada una sèrie setmanal de la catedral del mar. Per a la qual cosa l'he d'haver pagat també un pastó. Suposo. No està demostrat, doncs, en tot cas, no està demostrat fins a quin punt la van ajudar un seguit de professors de l'escola que teniu, d'escola escritura de teniu Barcelona. Ell sempre ho ha negat, però en fi, els rumors hi som per alguna cosa. I has estat capaç de defraudar 17 milions i mig d'euros, has dit? Quants has dit? Que ja m'he perdut una cifra. No, com a 47 milions d'euros. És igual. O sigui, això és... T'escriuen un llibre, et fas famós, te'l tradueixen a segons idiomes, ara et fa una pel·lícula. I, a més a més... Has afraudat. Te'n vas a les illes que va caimant, perquè sembla que és un senabina, obrir una sèrie de allò que ja ha fet enginyeria d'aquesta econòmica, perquè hi ha el germà, la dona, fent una sèrie... A veure, un moment, com sempre. Pretesament. Pretesament, sí. I que tampoc no és una cosa que s'ha sabut avui, però, vaja, el que és curiós és que... Bueno, o no tant, però que aquests caros de corrupció, malauradament, els quals estem tant acostumats des de fa uns quants anys, afecten a tots els àmbits. I ara està afectant el món editorial. Sí, però més... Amb aquest tema de falcones. Però més abans de... Fins ara, el tema editorial no havia sigut... Havien vist caros de corrupció... En política ja no cal ni dir-ho, però en moltes empreses que dependien de molts contactes... En el món esportiu, també, fins i tot. Jo crec que és una bona notícia. En el món de la música. Montserrat Caballers. Montserrat Caballers, és veritat. I tant. Que a final va arribar un arrenjament amb... Sempre que l'aigua era un arrenjament. El món del futbol, com deia, Leo Messi. També, uns arrenjaments. També, tot s'arrenja molt ràpid. No sé si a l'hora d'arrenjar falcones serà tan o tan ràpid. Però, en tot cas, bromes abans de sobre l'autoria, una autoria, era una broma que s'havia de fer i punta, ho deixem en punts suspensius. És una bona notícia. Vol dir que el món editorial va bé. Home, sí. Clar, si ets capaç de guanyar tot això... Sí, però... A veure, m'he arrenjat el que no devia recordar, perquè amb alguna cosa devien anar fent... Escolta, Arnau, quants escriptors poden arribar a guanyar... Quantitats astronòmiques d'aquestes, més d'un milió i mig d'euros per arribar a defraudar? De moment l'han enganxat a un. Ho dic perquè es pot comptar amb els dits de la mà... Jo, la majoria d'escriptors no viuen així, no? Això és de l'ultra. Això és de l'ultra. T'ha fet escriptor ara mateix. Pregunto, pregunto. Perquè clar, o sigui, jo sabia que el de fons de falcones havia sigut un èxitament, i amb la Catalunya del Mar, va ser el gran llibre que ho va patar, fa un parell d'altres de Sant Jordi, un poc més, potser. Més, més. I ara s'ha sabut, això, vull dir, que el d'escriptors, o sigui, arribar a guanyar... Pots arribar a guanyar milers de milers d'euros? Només si te'l tradueix, evidentment, si vens molts llibres i aconsegueixes això, drets de deducció a diferents idiomes, com va ser el cas de la Catalunya del Mar, no sé si els seus llibres posteriors, i, evidentment, amb drets llavors de televisió, d'adaptacions radiofòniques o del que calgui. Per exemple, es deia que... Carlos Ruizafón? Carlos Ruizafón, evidentment, també. També. El termit de vida a Miami, allà potser, la cosa fiscal... Això ja... No, però vull dir que arribem a aquests nivells. O sigui, són grans autors... Sí, la creadora de Harry Potter és calculada que tenia un patrimoni que tampoc... Harry Potter, també, la J. R. Rowling. J. R. Rowling, també. Bueno, després, també, George R. R. Martin, també és un altre dels mitjans, no? També, perquè tots ja el dures insisteixen, tots aquests, i sobretot el cas de la Rowling, és les adaptacions al cinema. Més allà dels milers i milers, milions de llibres que hi va vendre, i realment jo crec que hi va tocar pasta. Va ser imagina. Quantes pel·lícules porten, ja? Qui? La Harry Potter? Sí, sí. 7 o 8 pel·lícules han fet. No? No, no, ja està. 7 o 8 pel·lícules han fet. Que això és una amortarada. Escolta, alguna cosa més sobre tot això? Ja que he sortit avui, ja està amb la secció de llibres, per això ho deia, no? Ho podem veure aquí, per mi. Però és una bona notícia. Jo crec que allò de diei, els escritors que tants escaixen, que no podem viure a la nostra... Escolta, tu, va. Guanya-t'ho. Clar, que és lector. Doncs que ara hi ha una campanya, al món de la literatura catalana, que jo ho entenc. Què dius? Una campanya de què? Via Facebook, via Twitter, via blogs, hi ha tot un moviment que això, de molts escritors i periodistes, que diuen que els escritors en la literatura catalana no es poden guanyar la vida. No poden viure d'escriure. I això ha sigut sempre així. Li trec d'alguna excepció que no viuen dels seus llibres, però si de columnes a la venguàrdia, per exemple, o el mateix, d'adaptacions, de la veu del pamana o la tele, o de traduccions a milers de llengües, els escritors no viuen d'escriure. La majoria d'escriptors, però no només en català. Jo crec que tots els idiomes del món han de complementar la seva feina amb alguna altra cosa. Evidentment, si es creus en anglès, si es creus en francès o en alemany, a Isosón es venen molts més llibres. També en castellà. Perquè tens un mercat molt més ampli. També, evidentment. Però tampoc crec que hi hagi tants escriptors en castellà que visquin exclusivament d'escriure. N'hi haurà algun, segur, n'hi ha. Però no us penséssim que sigui la gran camama. Però hi ha aquest victimisme tant català que ens ha arribat al món de la lletra, via uns quants autors que s'acontagien perquè... Jo crec que es feixen un pel massa. Vinc també una mica del món del teatre i tal. Això ja fa anys que passa al teatre. Sempre està amb crisi en aquest país. Ostres. No es pot viure només de teatre. És a dir, és de fer una cosa més... Parla majoria dels actors. Ja no et parlo dels que estan en feines a TVC, a Catalunya i companyia. Però la majoria d'actors que tenen la seva companyia professional i que estan en algun teatre de Barcelona i estan mesos i mesos representant i tal, vull dir que també passa una miqueta en aquest sentit. Segur que en el món de la música també deu passar alguna cosa per l'estil, que han d'actuar de la gent... Escopi, espirates, amb els concerts que cada vegada n'hi ha menys, i ho costa més tocar en bars. Però imagina't que com actor, es queixés de dir que no puc fer només teatre de fer televisió. Perquè clar, o de fer dobleatges, però malgrat tot estàs vivint. També d'actor, perquè ho m'ha doblado i com a actor de tele, dius, home. Escolta, Arnau. Hi ha un moviment d'aquest sentit que ho ha estret per denunciar una miqueta. Està arribant també, no? El victimisme potser... El victimisme que és tant nostrat. No és que estigui arribant, sempre hi ha sigut, però ara és com que hi ha tot un moviment de periodistes. Ha arribat a Twitter. I si a Twitter, a Facebook, a blogs, a aquests, que dos venguen a tots, un fa un escrit, és que no puc viure, venguen a tots. Sí, tens raó. Escolti, Arnau. Tens un llibre a sobre de taula? Tinc un llibre a sobre de taula, efectivament. Un llibre que pot ser una lectura d'estiu, és curta, és fàcil de llegir, però no és un llibre que ets plens de vida i de... Potser sí, de vida. Però en tot cas, és una vida més aviat fosca. Però em fa molta gràcia presentar aquest llibre, que no és cap novetat, però és una escoberta que acabo de fer. És d'aquests llibres que serveixen per aplaudir els grans editors. En aquest cas, enagrama, que va publicar el secreto de Joe Gould, de l'escriptor americà, Joseph Mitchell, l'any 2000. I a l'any 2000 no era cap novetat, perquè aquest és un llibre que als Estats Units s'havia publicat el 1964. Però bé, Jorge Arralde va decidir que era un llibre que no havia tingut oportunitats amb la llengua espanyola, i l'any 2000 va fer una publicació i es va convertir, no tirant un bestseller, però si en aquests llibres van un boca orella ràpid i tothom en parla i tothom que en parla, en diu Maradelles, és un llibre curtet que, en el fons, no es ven veu una novel·la, sinó dues cròniques periodístiques, que Josep Mitchell, periodista del New Yorker, va publicar en dos moments no consecutius, del New Yorker, sobre un personatge, Joe Gould, ara en parlarem, i que, passat aquell boom d'any 2000, 2001, ha tornat a l'oblit i, tornem-hi, els grans editors sempre piquen dues vegades i aprofitant els 50 anys de l'editorial enagrama, què està fent l'editorial? Doncs tornant a publicar aquells llibres que ell considera que són les seves joies. Gràcies a això, el secret de Joe Gould ara s'ha reeditat, en l'edició que en diuen del 50 aniversari, no del llibre sinó de l'editorial, aquella famosa col·lecció d'enagrama que tots tenim al cap de color groc, que és vermel, roig, no sé si la càmera ho pot agafar. Sí, molt, molt. Hi ha una llum, avui, a l'estudi per la càmera, ideal. En tot cas, la clàssica col·lecció de tots tenim al cap, però posada ara en vermella. Com per destacar, els secrets, les joies. I com a joia, està tornant a tenir una segona oportunitat i en torno a parlar a tothom, aquell llibre que potser a molts no ho sonarà, a molts ara. Recordem el títol. El secreto de Joe Gould. De qui és? Joseph Mitchell, periodista. I quina peculiaritat té aquest llibre? La peculiaritat que llibre és el personatge. Joe Gould. Un personatge que és de veritat, que va existir. Ell es considerava l'últim boemi de Nova York. Ah. D'acord? Què fa Joseph Mitchell? Doncs era algú que feia biografies i retrats de personatges curiosos de Nova York. Tenia una secció, això, el New Yorker. I ara un dia parlava d'una ballarina, l'altre d'un futbolista famós, l'altre dels personatges de la vida de Nova York, no només boemies, sinó de tot el món Nova Yorker, en general. Un dia es creue amb Joe Gould i això és l'any 42. Li fa un primer retrat, perquè quan comença a profundar, s'adona que és algú que una, dues. O és un geni absolut incompress o està com una xota. I, finalment, hi ha altres. Aquella primera trobada serveix per explicar qui és aquest personatge. Algú que, com a Gould, algun americat de seguida reconeixeria un cognom casi bé aristocràtic. Perquè Gould és d'aquells grans cognoms americans, com si fossin Kennedy, Bush, d'aquests que han tingut larges Lincoln. No només perquè siguin d'americans, sinó perquè hi ha darrere grans famílies. En aquest cas, Gould és una de les grans famílies de Boston. Aquest era el fill d'Escol, que va decidir que no estudiave, o que sí que estudiave, però que penjava la carreta de la medicina, i que s'ha d'anar a fer això de Bohemi a Nova York, sense diners. Molt bé. Arnau, doncs aquesta és el llibre que, com deia'm, avui recomanàvem. Tens un fragment? Puc llegir un fragment, però crec que dono bastant la moto de qui és aquest personatge. Quina música vols? Això no sé. American Cowboy i una cosa així. American Cowboy, tu també. American Cowboy és aquella de Eurybury Stocking, no? Per exemple. La busquem. S'haurà de inventar l'espotify, perquè si no... Sí, és igual, qualsevol que faci una miqueta així de una base americana, amb quatre xiulets, una guitarreta... Vols cantar la cantilla? Eurybury Stocking... No, com era? Però com era la cançó de Eurybury Stocking, no? Eurybury Stocking... Home, que grande! Molt bé, Arnau. Què ets, Cristina? Què, no va? Per variar el potify no va, fa que li doni la gana. Les paraules fem més força, no? Amb un silenci en la reta. Ara, les coses, Cristina. Tu vas buscant la cançó que jo us presento qui és Joe Gould. Gould dice que rara vez tiene más de un dólar i que no le preocupa especialment. Por norma, desprecio el dinero, dice. Con todo, en el village existe la difundida creencia de que es rico y recibe ingresos de una propiedad que heredó en Nueva Inglaterra. Para permitirse el lujo de tan zararrastroso como tú, hay que ser millonario. Le dijo Poe hace poco un barman. Tú eres uno de esos tios que la poli encuentra muertos en los umbrales y en el bolsillo llevan varios talonarios. Aposto a que, si quisieras, podrías ir ahora mismo a la caja de ahorras del Eastside y retirar 20.000 dólares. En 1939, tras la muerte de la madre, Gould se encontró realmente con algún dinero. Íntimos amigos suyos dicen que era una cantidad inferior a 1.000 dólares y que se los gastó en menos de un mes pagando copas por todo el village a gente que no había visto nunca. Era como si tener dinero lo hiciese infeliz, dice Gordon, el dueño del vanguard. Cuando no le quedó nada, pareció que se había quitado un peso encima. En el curso del pilfarro de su herencia, Gould hizo algo que le dio gran satisfacción. Se compró una enorme radio reluciente. La llevó a la sexta avenida y la destrozó a patadas. La radio nunca la ha interesado. Cinco minutos de parloteo idiota que sala de estos trastos, dice y hasta una cabra se echabomitarra. M'ha quedat impactat. Sabia que us impactaré, però és un personatge que fa a totes les zones escriure en quaderns, en trossos de papers que troba, mentre va fumant trossos de cigarreta que es va trobar en pels carrers i es van recullir converses per tot arreu. Bukowski, una mica o què? En tot cas, és un personatge de veritat i el retrat que en fa us és mitja l'és d'una poesia brutal, per dir que aquest personatge s'ha abarrastrós, com ell mateix diu, però que és poètic. Bé, Cristina, doncs amb aquest àmbit poètic i amb l'Abril Varistalking, que finalment hem trobat, del Harry Nielsen de Cowboy, de mitja nit. Si l'ha aprenyat, hem de tenir molta, molta audiència. ¿Què seria la troneta? Doncs la sintonia de tot el programa més o menys, que ha estat una mica reivindicatiu. Avui, ni més ni menys, hem començat parlant d'aquesta reivindicació per l'Ajuntament, de cara a Sant Joan i als Patars, de les zones habilitades. Després, també, l'obra et vindria a tapar, que ha estat una mica reivindicativa, de cercar els marits d'aquestes dones que van perdre durant la guerra civil espanyola. I per l'últim, doncs, aquesta reivindicació dels escriptors que acabem de parlar amb l'Arnau. Aquesta és una mica reivindicativa, per tant, reivindicació. Bé, doncs acabem el programa, agraït tota la gent que ha fet possible l'apenya amb el Morro d'avui. L'Andrea Bueno, el servei d'informatius, el Roger Riboll, director de l'obra et vindré a tapar, que podem anar a veure la Seca, el senyor Benito, el David Ávila amb la bomba informativa televisiva de la Graïlla de TV3, que ha canviat tots els seus presentadors com us ho veurà el Joc de les Cadires. Amb el teva llibre, l'Arnau, fins la setmana que ve. Gràcies, la setmana que ve. I estrem a l'apenya de l'estiu. Tenim xancletes, no? Tu parlàs de llibres o no? Què vols fer recomanacions de l'estiu, de llibres? Un clàssic. Em puc fer, eh? No sé, recomanar còctels. Vols fer una altra cosa en lloc de llibres? Pensa't tu. I també la Cristina... Vinga, va, que vagi bé. Que vagi molt bé, que us ha parlat amb el Jordi Domen, que ha partit a la cinc de la tarda. Que us hi hau, bona tarda. La feia vol morro. La cinc de la tarda sí que és a Ràdio d'Esferro. Has no place I'd rather be. I would away forever. Exalted in the sea. As long as I am with you, my heart continues to be. With every step we take, Kyoto to the base, stroll and so casually. We're different and the same. Yeah, you and I, switch up the batteries. If you gave me a chance, I would save it. It's a shot in the darkness, I'm waiting. No it won't hurt, you can't shame me. When I am with you, there's no place I'd rather be. No place I'd rather be. No place I'd rather be. No place I'd rather be. No place I'd rather be. No place I'd rather be. You say it's out on a mission, to find out in a piece. Make it everlasting, so nothing's incomplete. It's easy being with you. Sacred simplicity. As long as we're together, there's no place I'd rather be. With every step we take, Kyoto to the base, stroll and so casually. We're different and the same. Yeah, you and I, switch off the batteries. If you gave me a chance, I would save it. It's a shot in the darkness, I'm waiting. No it won't hurt, you can't shame me. When I am with you, no place I'd rather be.