#82 - La Penya del Morro del 14/6/2012

Un s'ha obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Lluís, 4 al carrer Cadenes i un al carrer Salvador Espriu. La adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de promunse, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de la adjudicació al web 3bdouples.comunse.cat. Promunse, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desveu. Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mi m'encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La peña del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desveu. Muchachada, nuí. Nuí. I una setmana més, quan sona aquesta sintonia a la peña del Morro, només vol dir una cosa. I és que tenim amb nosaltres el Martí Figueres, perquè la vida és un festival o... És un festival. És un festival. És un festival. És un festival. És un festival. És un festival. És un festival. És un festival. És un festival. És un festival. Martí Figueres, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda, Martí. Bon dijous. Bon dijous, bon dijous. A veure, quin festival ens descobreixes avui, Martí? Doncs avui no parlaré d'un festival, sinó d'un cicloteatral al Gironès. Ah, molt bé. Ostres, que xulo. Doncs a mi m'agrada molt Girona i m'agrada molt el teatre, les dues coses. Exacte, i a més, si fa bon teatre, Girona, no? Sí senyor, sí senyor. I encara més s'està fent bon teatre als pobles del Gironès, com, per exemple, Sarrià de Ter, Madre Manjar, Correïs de la Selva, o Flassà. Policions que probablement uns 100 justents, com nosaltres, o uns pixapins, on se'ls podria dir els barcelonins o matripolitans a Barcelona, podríem no conèixer, no? No, a mi Flassà em sona més que Madre Manjar. Això sí que t'ho has de dir, però veig que avui tenim geografia catalana a tothom plent. Àtchat, d'acord. I, també, des d'aquí, reivindiquem el teatre local, i en aquest cas s'ha de plodir la iniciativa que porta en general la productora teatral de La Troca. La Troca? Exacte. Ah, em sonen, o què, sí? Potser, pot ser. Des del 2004 porten en gegant el cicle escenaris, però... escolta'm, això en parlarem dintre de 5, 3, 4... Sí, home, mira, això en parlarem després, que parlem de l'agenda de festival, així que agafem boli i estem a punt per a punt de... Quina és aquell festival que no ens podem perdre sota, o com diria Gaspar, no? Exacte. Vaig cap concepte. Gràcies. Bé, avui tornem a la província de Tarragona, perquè el Tarragón és a roda de Barà, concretament, que és un poble on hi ha... Com es diu aquella, el Lluís de l'Olm, o no? El Lluís de l'Olm, o és d'allà? Sí, tota casa, allà, i tot. Fa poc obert el museu de la ràdio amb totes les seves joguines, i joguinetes, així, de ràdio i aparells i tal, sí, sí. I els com es diu, com es diu, com es diu, com es diu, com es diu. Els botellos, també, tenen... Els botelles? Botellos. Allò que fa els premis, aquells, no? No, no, em sembla que no. Que per cert, roda de Barà també té un art de triomf molt xulo a la seva entrada, no? I tant, i tant, escònic, eh? Però anem a roda de Barà, que no parla de triomf ni pel museu de la ràdio del senyor de l'Olmo, sinó perquè, si estàs celebrant la cinquena d'èficit del festival internacional de cinema en català, costa d'haurada. Oh, i qui hi ha, en aquest festival? Un festival on es projecten diàmetratges, cursos, documentals... i tots fets a Catalunya. Bé, és un festival que ja porta molts anys, no? I que és petit, però que es va fent anys i anys. Exacte, i que a poc a poc es va fent més gran, i, en guany, tot i la crisi, posa escoltant... L'han fet igualment, no? L'han fet igualment, i no sols l'han fet igualment, sinó que l'han allargat. L'han adorat uns quants dies més i va des d'ahir, d'imecres, que va començar amb una inauguració amb la Marfella San Pietro, bueno, hi ha una... Espectacular, sí. Fins aquest diumenge que s'acaba, no? I, a més a més, ara ha incorporat a concurs 5 hiàrmetratges catalans que combateixen entre sí. A més a més, també combateixen entre sí. 15 curmetratges, 7 documentals, 9 videoclips, 6 produccions de centres educatius, 4 de produc... Però, escolta, aquí estem, a la festival, 4 produccions de les comarques terregolines i 13 microcurs provenents del concurs jove, 48 hores. Exacte, tot això, escolta'm, i, a més, saps l'humiditat de tot. No. Tot això per zero euros. O entrar gratuïta, ara entenc per què has escollit aquest festival, perquè, clar, en l'època que estem vivint, s'ha de comunicar coses a preu de crisi, com diu aquell. Per exemple, algunes les matratges que es podrà en veure i, de forma gratuïta, roda de barà fins i omenge, quins són? Catalunya Obera, les... Ah, aquest és aquell de l'Albert. Ah, del Ramon Termens. Ah, m'he equivocat, m'he confès. És l'última pel·lícula de Jordi Deudé. L'última pel·lícula de Jordi Deudé. Exacte. Sí, senyor. Bé, no ho sé, perquè sembla que després va fer una TV-Movie o alguna cosa, però a menys de cinema, és l'última pel·lícula. Open 24 Hores, del Carles Torres, en de Gràcia el Badant Turapons, Pàcil que passi, i l'estrena d'una TV-Movie que es diu Atrapats. I això acaba, aquest diumenge, dius? Exacte. Amb una clóenda, on es farà l'entrella de premis, el jurat es presentarà, faran els parlaments, sortirà al Consell de Cultura Ferran Mascarell, on dirà la seva opinió, també. I la mà que no falti. Exacte. I s'estrenarà també un cur, que és el fil d'Ariana, del Robert Rabenaldi, Jordi Pappaseit, que és el que va guanyar, diguéssim, el premi jove a 48 hores de l'edició del Ficat 2011, de l'any passat, no? Molt bé, doncs escolta, passem al teatre, ja, o què? Vinga, va, passem al teatre... de Girona. I, igual que en un escenario, finges tu dolor barato, tu drama no es necesario. Ya conozco ese teatro, mintiendo que bien te queda el papel. Parlem, doncs, del Cicle de Cenaris, que, com ve, es dit Martí, es tracta d'un cicle en què es programa teatre per diferents pobles de Girona. Exacte, més o menys és així. Aquesta setmana hem parlat amb l'Apila Prats, una de les coordinadores del cicle, i membre de la companyia de la Troga. Així, ella mateixa, ens ha explicat exactament en què consisteix aquest cicle a Cenaris. Cenaris és un cicle que neix un objectiu d'ajudar a les poblacions petites del Gironès a programar, a ajudar-li, doncs, a oportunitat en pel que és logístic, a ajudar-les a programar, per ajudar-les, també, a d'actuals espais que puguin tenir a la població, per fer-los adormir, per que es pugui veure teatre de qualitat. Així, durant aquest cicle, el que fa també és descentralitzar una mica la producció, i, per tant, l'atenció de Girona cap als pobles de Comarca, perquè Girona ja té molta producció, encara que sembla que la gent no ho sàpiga, com hi ha la sala planeta, el festival temporal, altres... Sí, sí, ho has dit. Hòstia dels dos inputs més importants del teatre Girona, no? Així, la gent de poble no ha d'anar a veure el teatre Girona, sinó contrari, al final, la gent de la ciutat de Girona pot acabar anar als pobles de la zona. I no només això, sinó que necessita la gent de Barcelona, els pixapins, que diem, que són els altres, podem anar a veure el poble i descobrir aquests magnífics poblets de Girona. És una manera, també, de potenciar el turisme. Atenció, perquè tinc una cosa, anar a veure el teatre fora dels espais convencionals, les sales de teatre no estem acostumats, és una bona experiència. I tant, i tant. Està molt recomanable i no t'ha de veure obres de teatre anestables, de pobles, i la idea és que té un altre rotllo i un altre anar-s'ho ja. Tot va començar, per això, al ciclacionari. És el 2004, quan des d'aquesta productora que es diu La Troba, van engegar aquesta idea, i van fer primir un assaig en petits pobles, on els portaven la programació. Com que la cosa va anar força bé, van pensar... Escolta, ampliem-ho, però, clar, necessitem algú, necessitem alguna institució que realment ens ofereixi, que ens ongui una potència econòmica, i, bueno, i llavors així, van anar a parlar amb les institucions, i es va ser com van entrar al Consell Comarcal de Girona, i llavors ja el projecte de van agafar en volada, fins que ara ja són una quinzena els ajuntaments que col·laboren en aquest sigla. Com a donidor, no? I tant. Donidor, sí, sí, sí. Però aquest sigla no es tracta sols de programa, teatre, de qualitat, sinó de reclada, recuperada, de quales distintes sales que han de portar un poble inhumbrós. Per exemple, en un dels casos més clars de la bona feina en aquest sigla, és el cas del teatre de Vescanó, que ara ja és una sala més on es programen, els espectacles de temporada alta i tot. Per tant, si ho entenc bé, la troca s'ha encarregat des del 2004 de portar la programació dels sigles senaris, tot i que des de fa anys assoleixen aquest carreg per concurs, no? Ja que és una iniciativa municipal. Però, Xanda, la troca fa moltes més coses. A part del sigla senari, es té una producció i un treball que va molt més enllà. A veure. La troca és una productora de gisolina, productora de espectacles propis, ja ho veig amb una de dos anys, però també som el que s'entén, que s'entén una distrupció d'hora. I també ajuden, pràcticament, ajuntaments, a programar. Hi ha hagut més ajuntaments, hi ha hagut més ajuntaments, que no tenen un programa d'estat. A veure, tot i que mira, s'ha fet una cosa, ha acabat aquí tant, amb aquestes condicions. El que ha sigut per a algú, perquè ha sigut aquest al carrer, o que ha sigut una cartera molt gran de totes les companyies, que veiem totes les companyies que vulguin treballar amb nosaltres, són, per tant, exclusives. I, llavors, ja veiem el que hauríem d'oferir a l'ajuntament, o al client, allò que creiem que és millor. Però la cosa que tenim els màxims dades a vida... El que és que no busquem, el que sigui més o més o més, per què ni s'ho tenen o per què no es faig, per què no hi ha moda. Cal dir que la Troca també va a Barcelona, on ha fet alguna producció amb el TNC, no, Martí? I encara han baixat més, col·laborant, per exemple, amb el KR de Reus... I, a veure, simplement, el que s'ha de dir, de la Troca, és que és una companyia...No para, no para. que no va, exacte, que produeix que programa, teatre, però adults apostant per textos d'autors molt no veis, o sigui que, escolta'm, si algú, com tens alguna idea, ja ho heu decidit, si deixes escriure una obra que serà... Bueno, segur o èxit, porta'ls a la troca, perquè te'n produeixen i tant, i tant, i tant, i tant. I així també ho fan també mitjans amb el cicle escenaris. Cal dir que escenaris posen el mapa teatral, per exemple, noms, com Serria de Ter, de Ter, bordils, que ho coneixies, bordils. Bordils, home, és un poble que la gent és molt simpàtica. Ah, sí? Sí, perquè ja ho diu el nom. Bordils. Ah, molt bé. I també hi ha altra poble que m'agrada molt de la comarca Girona, que és Ultramort. Ah, home, sí, aquest és molt boig. Hi ha una carretera, que és la que passa per cursa, no sé si Flassa, també i tal, i que, curiosament, després de bordils, hi ha Ultramort. Exacte, que en Marc Toni podria fer una pedia. Molt, molt optimistes a aquell poble, eh? Sí, està molt bé. Comentar això, que el cicle escenaris dura 6 mesos de gener juny, que té diverses seccions. Per exemple, tenim els grans escenaris, on s'han vist obres de tex, espatacles de distinguts formats, dirigits a un públic més adult, petits escenaris dirigits a un públic més infantil, escenaris mòbils, on es programen espectacles de carrers, cercabiles, i també tenim escenaris de circ, on es programen un medi o el nom tot i vos dels patacles de circ, on es barreja música, clau, n'equilibrismes... També hi ha l'escenari màgic, on es presenten tot tipus de macs il·lusionistes, i precisament aquest dissabte, la puntem-ho ja, la gent que se'n vagi a la comarca de Girona, però si volen fer una parada a Madramanya, es fa un espectacle de màgia a carreg de la companyia Strug, amb el nom de... Això no és màgia, o sí? Que bonic, no?Sí. A Madramanya.Madramanya, m'encanta. I també, Girona, ets de Madramanya, hòstia. Sí, sí. I per últim, també has parlat amb la Pilar de més coses. Sí, hi ha una altra petita apartat dintre d'aquests cicles, uns altres espectacles, que és que ella considera com la petita perla del circ. Hi ha una partita que no t'ha d'haver comentat, que abans d'enforçar l'engrasat, que vam estar en uns anys, allà darrere de dir... Bueno, el piatge també pot ser molt, molt, molt informat, i fer com voler dir que és com un bon braç, no? No com un plat, no com un petit xopito. D'acord, pensem una cosa bonica, i poc àcima. Llavors, s'arriba a d'aquests cicles, en què es sentiu les mites al coro. El cor és molt petit, que no és teatral, que et veia aquesta democràcia, que és el que haurà de dir, però al vespre, els dijous, a tothom se n'anirà al compa i l'oblida un espectacle. 5 minuts, 5 hores, espectacle. Això bonic, no? Tot això?Sí. Una copa allà, eh? El cel i la plena de estrelles, que no estan tapades per la contaminació de Barcelona i de les ciutats, o... Tot això es diria escenaris, el festival 2012. Exacte, és un cicle de teatre dels petits pobles del Gironès, i que en guanya programat uns 60 espectacles amb molt bona col·laboració en cada un d'ells. Aquest cicle, per tant, s'afegeix en una tradició triatal de Girona, que ja fa anys i anys que es va... que ja ha reflorit, i que s'han consolidat com una zona per remarcar, no sols, a Catalunya ni a Espanya, sinó fins i tot en una mapa teatral europeu. I gran part d'això és, precisament, es deu, precisament, un senyor que es diu, soba de soñer, que ja fa molts mesos vam entrevistar aquí, com a director del temporal.Sí senyor. De molts anys hi ha una feina que va començar, doncs, amb pocs espectacles, però molt ben escollits, el centre és que en Gironès mai, en Vuda Barcelona, venia jurant a la teatre. I ara és una cosa habitual. Hi ha hagut el Gironès d'algun petit grup que després guana a Barcelona, o a altres companyies que els han votat que venen a Gironès, fan temporada alta i se'n van a Europa, altra vegada, i no han ni passat per altra tapolló que a Espanya. I això que hi ha passat, doncs, que ha portat molta gent de Barcelona cap a Gironès, i això, doncs, realment, està confirmant que Gironès està fent els meus dents fetes a l'Event de Teatre. I una de les maneres per confirmar que el teatre el Gironès funciona i que va creixent és fer una mica balanç de l'any. Que l'has fet tu, Martí, el balanç? No, no, l'he preguntat una mica. M'hauria sentat abusarat, eh? Home, jo sóc molt entès en el teatre Gironès, sóc més humel, no? Tens un gusor, eh? Ser gusarat, què has de tenir per ser gusarat? Gusor. Exacte. Simplement et diem això del balanç perquè el cicle escenaris que és de gener juny per d'anys arriba a la seva fi, no? I tot i que queden alguns espat d'agles, l'Apila Prats ja ja pot anar a fer balanç d'aquest any, un any, a més, encara més marcat per la crisi. L'assistència que d'any és més augmentant, perquè la gent no coneixi, coneixi, espera, ja, els escenaris. A veure, el que s'ha de dir és que amb aquesta crisi, aparentment, hi ha hagut una de ballada de, potser, del nombre de espectacles programats, però la gent, o sigui, els ajuntaments, han fet molt d'esforç oferir coses gratuïtes, d'abraixar preus, de fer ofertes amb atrapa, molt trista, amb el pul diari, i veus que la gent s'espadilla, que us fa realment les ofertes, amb el carrer del jove. Però, si la gent té ganes de... de disfrutar, de passar sobre el cap de setmana, de potser una cultura planòsia, això no baixa, no? No baixa. És veritat, eh? Jo també he estat d'acord amb això, eh? Que la gent, escolta, ja té prou preocupacions de la seva vida personal, com per sobre anar a la crisi. La gent, què vol dir, divertir-se, no?, passar-se-ho bé. En fi, per aquests últims dies de juny, vegin cap a les terres gironines, que sàpiguen, eh? Que encara queden alguns espectacles interessants per veure. Hi ha alguna pagina web on puguin consultar? Jo crec que els interessis que la gent ha a la web de... www.asenaris.cat. Esenaris.cat. Esenaris.cat. Jo veu un programa de ràdio abans que es deia Esenari, i hi havia una pagina web que era esenari.com, o punt net. Esenari.net, que estava registrat el domini esenari.net pel programa de ràdio, que era el que he fet allò, que he comentat fa una estona. Sí, sí, sí. Els anys passen jo. Ai, si m'ho diràs a mi. I, si no, el próximo any serà millor, com diu aquell. Amb noves poblacions incloses dins el cicle, amb espectacles tan interessants com els que s'han programat, aquest any, no? Els espectacles que tenen el segell de la troca, que és, si no, d'acabalitat i, sobretot, d'esforç i compromís, ja que l'objectiu de la troca, si continua aportant el cicle de senaris en els propers anys, és el d'arribar a poder donar una programació estable a tots aquests petits municipis que, fa uns anys, no tenien cap tipus d'activitat teatral. Bé, Martí, doncs, d'aquesta manera, amb el festival de senaris a les poblacions gironines, acabem el programa d'avui, la secció d'avui, i sumem un festival més a la Carpeta. Sí, tu, que ja en són uns quants, eh? Sí, home, mira, està repassant 35 o 36 a aquesta temporada, ja, eh? Home, què et pensava? Ha subat la cancel·lada, eh? I tant! I el que haus, només ho més prins? Sí, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt. Què portaràs? Doncs el Pòxim Nijous us portaré una crònica sobre els millors concerts del Sónar. Del Sónar? Del Sónar. Dius malament, eh, tu? Bueno, anem el que podrem. I l'única desitjo és que no m'agafi massa mal de gap, tampoc, amb un pútrum petrum. Doncs el que has de fer és anar amb una espirina, o alguna cosa d'aquestes i cap problema. Una cosa d'aquestes. Sí, no, home, no, no, drogues, no, eh, no, drogues, no. Dic, i burbufeno, espirines, parcetamol, etcètera, etcètera. Molt bé, Martí, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. La Pella vol morro, cada tarda, a la cinc a set, a Ràdio d'Esber. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Justa de la Fusta. És un home que va començar a fer piatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el teixit econòmic. I això no hi estem sense acord. Bé, el costat de la plataforma és ben coneguda, que és no organitzar l'avall. Ha dit així, m'ha sonat malament ara a dos quarts d'onja, de rebel·la. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les 10 i l'una, Justa de la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Hola, què tal? Penya del Morro de Ràdio d'Esber. Soc el Toni Alvar, i us saludo a tots. Ya sé que sois un poco Justets, porque sois de Sant Just, pero no pasa nada. Todos tenemos nuestras cosas. Mira yo, que tengo que aguantar con Sergio Ramos, porque es bastante Justa. Quina gent que és ràpida, deixa a ell ser ràpida encara. Quina gent que és feliç, deixa a ell ser feliç encara. Anem a les paraules longues d'ara, quan un home ve a la ràpida. www.alvar.org I the whirlwind is in the thorn tree, the virgins are all trimming their wings. The whirlwind is in the thorn tree, it's hard for thee to kick against the pricks. In measured a hundred weight and penny pound, when a man comes around. Si mi 42 de la tarda continuem en directe a la penya del morro. Jónica, shh, the man comes around. Radio de esper, durante 8.1. Radio de esper, durante 8.1. I tot seguit a la penya del morro parlem de gossos amb el nostre educador caní particular. L'Albert que paperi, que ja tenim el telèfon, Albert, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Com estem? Molt bé, molt bé. Calorat però molt bé. Sí, sí, sí, sí que fa calor. Avui volem parlar a la secció de la socialització. Una cosa molt genèrica que en comentaves abans, però que és a la vegada també molt concreta. Qui és això de la socialització del nostre goss? Doncs ell és el que comentava amb l'Eneri, qui concreta a la vegada, perquè és algo tan genèric com tot ser la relació que té el goss amb el seu entorn, amb tant en persones com en objectes, com en cotxes i de més, i tant concret com quan tenim un goss que té certa edat i de cop descobrim que li fan por, jo què sé, les motos o les bici. És algo tan simple o tan complicat com això. Clar, i llavors, m'imagino que cada goss, cada cas, és especial i diferent, no? És correcte, a veure, depèn molt de l'estat de la socialització dels individus. Ja no parlem de rares ni de tamanys ni de colors. Ja parlem de individus com a ser individual. Clar, és molt important, imagino. És una part fonamental en l'educació, no? I en la formació del caràcter d'aquell goss també. Correcte, és com una base, diguéssim. A veure, sí que hi ha una cosa que en l'educació esconeix com el període crític de socialització que va des que el més al goss diguéssim o la gossa fins als 4 mesos, aproximadament. Aquesta és una etapa que es diu crítica de socialització perquè és quan més important és la socialització en el goss. Ara és quan més apren, quan més se la relaciona, diguéssim, amb el seu entorn, però després tenim tota una vida per socialitzar el goss. Clar, per tant, això no acaba, diguem, els primers mesos de vida del goss. No, no, és tota la vida. Podem tenir un goss de 15 anys i continuar la seva socialització. I com es fa això de la socialització? És molt teòric, també, no? Sí, però també és molt pràctic d'aquesta manera, perquè la socialització la practiquem diàriament. Sí, quan anem amb el goss a passejar, quan fem alguna cosa per casa i està amb el goss, qualsevol cosa és la socialització en relació amb el goss. Quan anem a passejar al parc i veiem un goss, veiem l'ajust, o veiem gent, o veiem nen, i tal, tot això, ni que nosaltres ho volem ignorar, perquè a vegades no som conscients, però això és la socialització del goss i depèn molt de la nostra reacció. Clar, perquè els gossos estava pensant que són socials per naturalesa, no?, el fet de comunicar-se amb el seu entorn, amb el que el rodeja... Exacte, i sobretot, hi ha qualsevol tipus de complica amb el seu entorn. Aquí podríem estar parlant de gossos de diferents edats, que això, un dia anem passejant, i jo puc posar el cas, per exemple, de la meva gosseta, que és una gossa que ja és adulta, però un dia passejant va començar una boca d'incendis. No havia vist mai la boca d'incendis i la meva gossa, i quan la va veure per primera vegada, en 4 o 5 anys, no la coneixia, i com no la coneixia, tenia por de la boca d'incendis. I com ho vas fer, perquè no tingués por a la boca d'incendis, per exemple, en aquest cas concret? Pues, a veure, hi ha diferents maneres, per mi la més eficaç. Com a mínim, en aquests casos, jo em vaig apropar que per la boca d'incendis vaig deixar la gossa que estava com a 4 o 5 metres, engruïint i bordant la boca, jo em vaig apropar la boca i vaig fer com si m'interessés molt de cop la boca d'incendis, com si estigués netallant, inclús així una miqueta. O sigui, a través de la confiança que tu generaves amb la boca d'incendis, en aquest cas, que no passa res, també la gossa ho empatitja i diuen, doncs no passa res, potser. A primer segons, potser la gossa va quedar una miqueta de què fa aquests vots, que s'està apropant el mostre, però, clar, els 4 o 5 segons, que veu que jo no es mou, que jo ho estic tocant i m'estic movent el voltant i ja va fer que ella n'és donant passos a cap a mi, cap a la boca d'incendis, i a cap a ell, on l'oloral era de la base. No li va perdre la por en aquell mateix moment, també. Clar, per tant, això, perquè ens entenguin els uïllins, és un acte de socialització, en aquest cas, per perdre la por a un element desconegut per la gossa. Exacte, és que la socialització, de fet, és això, Jordi. És un... quan un gos té alguna reacció de por, alguna reacció significatòria cap a alguna cosa, és segurament perquè és alguna cosa que no coneix, i no ha conegut en els quatre primers mesos de vida. I, ostres, qualsevol animal naturalesa es preparen perquè el que no coneix en una temporada és perillós, d'alguna manera, ho intenta evitar. Llavors, la nostra missió és facilitat i també la veritat. Jo també, quantes vegades passejarem per Barcelona i trobarem boques d'incendis o contenidors que fan soroll o camions, o no podem deixar que el gos tingui por a tot. Clar, per tant, el que comentaves tu, que no només és el començament o quan el gos és un cadell o petit, sinó que això dura tota la vida, perquè, clar, el gos pot ser el cap de 10 anys d'existència, també pot tenir por alguna cosa, no? Clar, correcte. Qualsevol, a vegades, la tonteria més grana. Veiem gossos que no poden veure globus d'aquestos de les festes de l'aniversari. Sí. No els hi entrem cap, no envien mai un globus, i quan el veuen per primer cop, no saben el que és, reaccionen en por, burden, intenten mosegar-lo. I la millor manera d'ajudar el gos a que no tingui por i treballar la por, per exemple, és fer això. És a dir, anar, per exemple, amb el globus, de jo què sé, en un momento, a cariciar-lo, a estar amb el globus... Sempre, també, respetant el que ens estàs fent amb el gos, tampoc podem anar a saco, per dir-ho d'alguna manera. No podem agafar el globus en aquell moment i apropar-li el gos al nas com dient-li, mira, però que no fa res globus, que és inofensiu, perquè probablement això faci que encara tinguin por. Clar, allò és com ho hem de fer, com podem ajudar nosaltres a millorar la socialització del gos, en aquest cas? Donant-li tota la naturalitat que puguem a la situació. Jo, en aquell moment de la copa d'incendis, no vaig animar a la meva gosa a venir a escalar, ni li vaig fer cosa estranya forçar-la, que veig que és forar-la, tampoc. Jo, amb tota la tranquil·litat del món, no era un lleó que era una cosa que estava estàtica, doncs em vaig apropar, em vaig asseure així, em vaig acudar una miqueta, i em vaig fer una cosa que va triar el seu moment per apropar-se i el moment correcte per olorar-lo. No és el moment de jo agafar la corretge, arrastrar-la perquè dius que és una tonteria que li tinguis por, això ho mai hauràs, tampoc hem de forçar la situació. Clar, per tant, amb naturalitat, no? Enfluidesa, tranquil·litat... Són les dues paraules, Claudi. Naturalitat, i tranquil·litat. Sí, sí, molt bé. Estem parlant amb l'Albert Capapè, que és el nostre educador que anir, per la gent que té gos o gosa. No, també, perquè així jo no tinc gos, ja faig... I aprenc moltes coses amb tu, des que... Si home, és veritat, des que estem en aquesta temporada fent la secció, que per cert, un gos adult, per exemple, adoptat d'una protectora que arriba en por, aquí el treball de socialització és molt més gran, que no pas un gos que ha estat tota la vida amb nosaltres, per exemple. És molt important, en aquests casos, perquè és molt freqüent, moltes que han estat amb protectors, perquè venen de protectors que tinguin certes postes, de cert traumàgics, certes inseguratats. Clar, a l'estat d'una etapa de la teva vida, a una protectora, com a una espècie de presó, no vull dir-ho que quedi malament, però no deixa de ser com una presó per ell. Que no surten només que el pati veuen sempre el mateix, els mateixos gossos, de cop l'adopten, va a una casa i aquells goses... Ostres, pot tenir por a moltes coses. En aquest moment, el treball de la socialització dels propietaris és importantíssim. També està la llegenda que també diuen... És que un gos de protectora ja està a la protectora perquè té problemes. També vull verificar molt els gossos, i dir que un gos que està a la protectora no és un gos de problemes. Per cert, perfectament, un gos que agafa un gos de la protectora i podria ser un gos del món, que s'aposa, agrativa... De fet, no sé si... Vull dir una cosa que no sé si és veritat, potser hi ha un prejudici als gossos que estan a les protectores. Sí, totalment. Hi ha una visió d'un gos que està a la protectora perquè hi ha d'una problema. Si està aquí, és perquè a la casa on estava abans, va trencar algú o es va barallant amb algú o va mossegar amb algú. I no és així. De fet, el 99% de gossos que estan a la protectora no tenen problemes, i sí que tenien problemes als propietaris anteriors. Són els que realment no podien conviure amb aquell animal i van decidir en aquest moment deixar-lo a la protectora. Clar, aquí ja sí. Ja entrem en tot el tema del propietari del gos, de l'àmode, de les persones que tenen gossos, que, lògicament... Això que vaig a dir ara sembla de calaix el fet de tractar bé el nostre animal, però és que, a vegades, tu no saps millor que jo, en els casos que et deus trobar com educador que ni, això no passa, no? No, no, és curiós que... A vegades és per incontentar inconsciència, de no distanir la consciència que és un animal, i que l'hem de tractar igual que tractaríem a qualsevol persona o a qualsevol home de la família. Hi ha gossos que són com a mobles, a casa. No ho vull ni com a lluines, però també de puta manera. Perquè quan t'interessis, jugo amb tu, i quan ja no m'interessis, ja m'interessa que ho ja no siguis bé. Clar, home, això és fort, també, no? En el sentit d'avui estar amb l'animal, és a dir que potser li he tingut uns anys que m'ha ajudat la companyia, i arriba al set o vuit anys i que no sé si passa, però mira, m'han cansat. I tant, mira, ahir mateix que estava a casa amb la Roger i el David, que estan col·laborant amb una protectora de granollers, em comentàvem justament que allà el que tenen aquelles protectores són quasi tots gossos grans, que la gent, quan arriben a una determinada edat, diu que ja no puc mantenir aquest gos. Necessita una sèrie de medicament, una sèrie de tensions i tal, i ja no puc mantenir, llavors les dono. I és com una miqueta cruel pensar que és un animal que ha estat 10 o 12 anys amb tu, ajudant, acompanyant-te, divertint-te, de tot. Doncs, de cop, ara diguis, ja no puc mantenir els protectors. Clar, jo t'entenc a tu, però m'imagino que també per la persona, perquè, si no, no seria humà, jo crec, també deu ser dur arribar al fons d'aquest extrem, que no sé com podem dir a la gent, si algú, per algun moment, se l'hi ha passat pel cap, doncs el fet de no dir abandonar-lo, però que ja no cuidar-lo tant com abans, o pel cansament, clar, això ja... És com una vesicologia, quasi, no? És que, de fet, jo el que els diria és que pensin en el gos. El gos no li demanarà mai res. No et dirà, em toca la medicina, o ostres, que em fa mal aquí, o no em puc aixecar. El gos no demanen gaire res, pràcticament. Tots ho diuen amb la mitjana. Quan un gos està dient, el veterinari de fet, que aquell gos necessita medicament, és probable que, mesos abans, ja estiguis malament aquell gos. Sobretot quan estem parlant de temes d'ossos, de cadera, d'artrosis i tal, quan nosaltres veiem el problema, aquell gos potser fa mesos o anys que està patint el problema, i s'ha ensalit-nos res sense molestar-nos. O sigui que tampoc és un... Jo no crec que sigui un gran sacrifici, dedicar-li, potser, de 3 a 5 anys, que és el que dura la bellesa del gos, que és la de l'adulta més... La senyor de perdir-ho així. No és un sacrifici tan gran, i ho agraïten moltíssim, eh? Sí, perquè jo ja saps que abans vas preguntes, que potser són de calaix, però no tinc gos, i aquest món em queda una mica lluny. Què creus la vida d'un gos, més o menys, eh? Aquí sí que podem dir per encients de raça, i de mans. De contra, més gran és la raça, o el tamaix del gos, ni que sigui un cruce. Menys anys viuen, menys la vida tenen. Ara, perquè tenen més problemes d'ossos, més problemes musculars, però a veure, aproximadament, està entre els gossos grans, potser entre 12 anys, i de mitjans de 12 a 15, i els gossos petits, que veiem tipus Yorkshire, o tipus Cochers, tot van de 15 a 15. De 15 a 20, eh? Molt bé. M'emmerci, eh? M'emmerci, perquè ja saps que... No, no, jo quan tinc dubtes, mira, dels dos pregunto, que gràcies. Albert, ho hem de deixar aquí. No sé si t'ha quedat alguna cosa sobre la socialització per comentar? Bueno, el detall de dir a la gent que jo em trobo a vegades a la situació de que anem al parc a passejar el gos, i el freqüent és que ens emportem el gos, que no deixem que relacionin amb altres gossos, per por. Moltes vegades és per por, perquè és un gos gran o perquè parà alguna cosa. Deixem aquests prejudicis de banda, que el que necessita un gos al passeig és parlar-me amb els gossos, ni que sigui per cridar-se, per bordar-se de lluny. Però deixem que arribin. Molt bé, doncs... Doncs queda d'idè. També hem d'ajudar al gos a socialitzar-se amb altres gossos com ell, i també una mica amb l'entorn, perquè perdi aquesta por que dèiem en casos puntuals, quan es troba elements externs que no sap... Que ignora, no?, i que pot agafar por per no saber. A poc a poc, el cas que comentaves tu era de globus, o de la boca d'incendi, doncs és un exemple clar. A poc a poc, amb tranquil·litat, sense agressivitat, anar cap a la boca d'incendi, amb naturalitat, i apropar-se una mica, ara torno al gos, ara va a la boca, no?, una mica, m'imagino, sense cap problema. I amb tot el sentit, com ho volem posar-li? Albert, moltes gràcies. Una setmana més ens tornem a escoltar d'aquí dues setmanes en aquesta secció d'educació canina amb l'Albert Capapey, que, juntament amb la Rosa Arx, es van compaginant cada setmana. Que vagi bé, bona tarda.Molt bé, jo arribo a la tarda. I arribem al punt de l'asseig de la tarda, amb aquest tema de Bruce Springsteen. Vull aclamar-nos a Jacob's Ladder, que vindria a ser una traducció, més o menys. Estem escalant el mur de Jacob, i és que, a vegades, a la vida s'ha d'escalar, s'ha d'esforçar per arribar dalt. Per arribar dalt, hi estava pensant, per superar els obstacles, que ens porta la vida. En fi, dos minuts i mig, arribem al punt de l'asseig de la tarda, connectem en com ràdio, i a la segona hora del programa, parlarem amb el propietari del Pande Barcafeteria, el senyor, el noi, el José Manuel Verner... És un amic que has pistat, ara. El José Manuel Bernardino. I també parlarem a la segona hora amb el Paco Escribano, director de la productora Minoria Absoluta. I acabarem amb el David Pedrós i els Espols Extrems. Ens anem mateix a l'Apenya del Morro. I acabarem amb el David Pedrós i els Espols Extrems. I acabarem amb el David Pedrós i els Espols Extrems. Bona tarda, són les 6, us parlem el Versas i Marta Patricio. Es mantenen les tensions al mercat del deute espanyol. La prima de risc es mantén en zona de màxims, i en aquests moments opera els 545 punts. Ves, i tot i això, l'interès que Espanya paga per emetre bons a 10 anys, i tot lleugerament, aquest matí, pagava un 7% i ara ho fa 6 dècimes menys. De la seva banda, la Borsa Espanyola, ha tancat sessió amb una pujada de 1,22% i molt a prop de recuperar el 6.700 punts. Telefinco i Banquínter han encapçalat els guanyes amb pujades de més d'un 4%. El govern central ha sortit al pas de tot plegat i s'ha reunit avui de manera urgent per analitzar la situació. Han sortit a la trobada el ministre d'Economia, Luis de Guindosa, més un missatge de tranquil·litat. Desde el punto de vista de lo que hemos tenido todo el refuerzo de nuestros socios el fin de semana pasado, y que efectivamente el gobierno está encima de los asuntos, se está encima de los temas, se está tomando medidas, va a continuar tomando medidas, y lo va a hacer, no solamente en función de la prima de riesgo que pase hoy o como la evolución de hoy, sino en función de lo que son los intereses de España en los intereses de la zona euro. De la seva banda, des de l'oposició, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcava, ha demanat al banc central europeu que ha estudiat Espanya a estabilitzar el deuta. Y que el Banco Central tiene que actuar, que tiene razón España, al pedir públicamente y privadamente que actúe el Banco Central europeo, que tiene que actuar para que quede claro que está dispuesto a defender el euro, y eso lo tiene que hacer cuanto antes mejor. Por tanto, no es el momento de las críticas a una gestión que cada día vemos que ha sido peor. Rubalcava també ha reclamat a Europa que aprovi d'una vegada per totes un pla de creixement per tota la Unió. L'agència de qualificació està enderampurs pronostica que la necessitat ja a Espanya pot arribar a caure un 25% més. Tot plegat diu per culpa de l'accés de l'estoc immobiliari, juntament amb l'elevada taxa d'atur i la recesió econòmica. Per això l'agència assegura que caldrà 4 anys més per absorbir els accessos immobiliaris. Els Mossos d'Esquadra han detingut a Barcelona 3 lladres que avui al migdia han atracat a punta de pistola una farmàcia de la Vall d'Hebron. Els homes han encanonat la treballadora i un familiar i s'han endut la caixa i molts medicaments. Un mosso fort de servei que ha sentit crits i també ha vist com fugien en un cotxe. Ha vist a els companys que els han detingut en un control de pas. Es tracta de 3 homes barcelonins amb numerosos antecedents. Disapta passarà en la disposició judicial. El baix a emportar els Mossos d'Esquadra i la policia local de Palafrugell han detingut dos homes acusats d'estafar propietaris, oferint-nos a esfaltar patis i carreteres a baix cos i cobrant-nos després un import molt superior. Si es negaven a pagar, els amenaçaven amb agredir-los. Girona, Sònia Tobert, bona tarda. Bona tarda. Els fets van començar el 5 de juny, quan els Mossos van saber que un veí de fora allà que el vagi a emportar havia estat víctima d'una estafa. Un home li va oferir esfaltar un camí de la seva finca per 400 euros, oferta que el propietari va acceptar verbalment. L'endemà una colla d'omes es van presentar la finca amb la maquinaria necessària i van fer la feina. I un dia més tard hi van anar dos homes més presentant una factura que pujava a 5.000 euros. Com que no era el que havien acordat, el propietari no volia pagar i va demanar un pal de fusta. Els Mossos han detingut dos ciutadans britànics, han identificat 8 persones més relacionades amb la trama i han intervingut una furgoneta i un camió per transportar maquinaria. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions com ràdio Girona. Coneguem ara la situació als transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connequem com sempre en val centrar d'informació transmet Marta Franco, bona tarda. Hola, molt bona tarda. En aquests moments podem parlar de situació de normalitat, de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Cap incidència, per tant, aquesta hora, metro, autobusos, trenvies, ferrocarrils de la Generalitat i a Rodalies de Catalunya. Així ens indiquen aquests operadors, així que, de moment, és tot des aquí des del transmet. Bona tarda. Com ràdio Esports. Bona tarda, us parles Gerard Costafrida, Mauricio Pochettino, oferirà una roda de premsa en quart de 8 del vespre a l'estari de Cornellal. El futur, el tècnic argentí té una important oferta del Samp d'Ori a Itàlia, i avui anunciarà si accepti aquesta proposta o continua el club. A l'Europa Espanya, jugar aquest vespre a 3 quarts de nou contra Irlanda, un empat podria complicar la classificació a quarts. El conjunt de Vicente del Bosque, el jugador del Real Madrid, Xavi Alonso, diu que si juguen amb tranquil·litat, l'equip té moltes opcions de guanya. Som conscients de que ganar les coses costa molt. Confiem i som conscients de que si hacemos las cosas bien, y estamos concentrados, y estamos atentos, y jugamos los partidos al 100%, pues tenemos muchas posibilidades de ganar y de seguir adelante, ¿no? Les novetats avui al 11 d'Espanya podrien ser Lloré Entén, lloc de Cesc i Jesús Navas, substituïna David Silva, a partir dels quarts de nou, una relació en català com ràdio del partit d'Espanya contra Irlanda, i ara mateix acaba de començar l'altre partit del grup, de moment, Croacia Zero, Itàlia Zero. I, finalment, on s'han acabat els dubtes, és el Barça i el vespre del club va fer públic, un acord amb Tito Vilanova fins al 2014. Demà, les 12 signarà, i a l'una serà presentada a la sala parís. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui s'inaugura l'explosió dels cursos d'arts plàstiques municipals que es podria visitar fins al 15 de juliol. Una petita mostra de tota la feina d'aquest curs. Carme Malaret, responsable dels tallers municipals d'arts plàstiques, considera que és un repte, un rèflex de totes les disciplines que es treballen. Malaret assegura que les d'anguany són propostes trancadores i agosarades, i que està molt contenta amb la feina tant dels professors com dels alumnes. Per cert que els interessats en coneixen, de primera mà, els cursos d'arts plàstiques ho poden fer els monogràfics d'estiu, que comencen el juliol. Avui, a dos quarts d'avui, del vespre, aquesta exposició, al celler de Cànxin, està. Demà és l'últim dia per les matriculacions per infantil, primària i primer cicle de secundària. Sánchez, per aquest any, recordem que a P3 hi haurà dues línies, a l'escola Canigó, una per Montserrat i una per Montserrat. Aquest últim havia comptat amb dues línies, per en guany el nombre de perins crits ha baixat. A Catalunya, en total, desapareixen 91 línies a Primària i 42 a Secundària. I pel que fa a l'institut, compta amb quatre línies, a primer, segon, i tercer d'Eso, i tres línies de quart. I acabem amb aquest vullet d'explicar amb vos, que, dissabte, se celebra un safari fotogràfic, organitzat per la Grupació Fotogràfica Sant Just, que és el primer cop que es fan activitat així, el municipi, i s'adreça a infants i joves fins a 16 anys, a les 12 del migdia, davant del mercat municipal, s'explicarà la temàtica sobre la qual s'hauran de fer les fotografies. Cadascú podrà presentar un màxim de cinc imatges i s'hauran de fer a través de telèfons mòbils o altres dispositius d'última generació. Després s'hauran de penjar a internet, i, llavors, tothom podrà votar la fotografia que més li agrada. I la imatge que arribi més boig serà la guanyadora, i que l'hagi fet rebre dues entrades per port aventura. I això és tot de moment més informació a partir de la set, i el senyor Matisse és Alicia Véspera. Quan tu ets el baló de l'on, sobrint el núvol flans i el vent, i els teus pomons s'infinin com melons, i els altres copin rats a l'autor. Quan els fin rojos i les cadeneres, els gats, les garces i els mussols, que filin en un i són una molt bonia, que tens el cor. Potser comencis a suspir-te. Jo no em sap. Mira com m'ha de fer. No em sap. Sospita és la primera forma de fer-te. En recuperis tots els fragments d'aquest neurofragi, que és la memòria. Aquests parracs ja no em direm que ho ha atès. D'aquest espelme ja no em direm lluny. La melafòscana i el salvatge, el del dels llocs, convocant la lluna, recordin que el fred és els petits cosos que els vostres fills és que tot torna a començar. Potser tu mai has tingut un amic imaginari. Potser tu mai li has demanat res el teu angel de la guarda. Potser tu mai li has demanat res el teu angel de la guarda. Potser tu mai has sentit un fill de paraules con amic. Potser tu mai has tingut un amic imaginari. Potser tu mai has demanat res el teu angel de la guarda. Potser tu mai li has demanat res el teu angel de la guarda. Potser tu mai li has demanat res. La judicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunse a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a la judicació al web 3bdobles.promunse.cat. Empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desbert. La pell de Balmorro, cada tarda a la silla 7, a ràdio dels gans. Fem la segona hora! és el director de la productora Minori absoluta, que porta en els programes Polònia i Cracòbia, també van fer la telemovi-màssia contra companys, d'aquí una estona, perdem de la tele i de tot plegat. Abans, però, com us he comentat, parlem de una de les activitats d'aquest cap de setmana, concretament a la sala ibéria de San Felid, allobregat capital de Comarca, a les 248 del vespre, al bar, cafètera i el pandè. Ha tornat a organitzar una d'aquestes trobades que vaja, que intenta fer amb una mica d'espectacle teatral. I, en aquest cas, ha convidat i porta a la sala i bèria de Sant Feliu del Llobragat, aquest diumenge al vespre, el monologista Toni Muck. Per parlar una mica de tot plegat, tenim el José Manuel Bernardino al telèfon, on ja han parlat una vegada. José Manuel, què tal? Bona tarda. Hola, molt bona tarda. Com és que heu decidit? Perquè l'altra vegada heu portat el Toni al va, i aquesta vegada porteu el Toni Muck. Com és que heu... Com és que heu... Sí, és veritat, és veritat. Com és que heu decidit el Toni Muck? Bueno, hi ha doncs després del Toni al va, vaig pensar una miqueta com estava el panorama i tal, i, bueno, mirant de canviar una miqueta a públic, ja que potser el Toni al va pot atreure un públic més... més... més... més pul, més una gent més... més adulta, doncs. El Toni Muck és totalment el contrari. Jo crec que aquest tio és tira més per al jovent, que és un tio més de lo que és de teatres, més de sales, de fer monòlegs. Sí. I, bueno, hem volgut canviar una miqueta a radicar-la amb això. O sigui, no és que el Toni al va fos malament, però, bueno, volíem portar una cosa més com més d'actualitat, i que el Toni al va surt totes les dies a TV3, i està superd'actualitat, però crec que el Toni Muck és com més populista, i l'altre és més com un personatge que té, i és una miqueta diferent. Home, el Toni Muck, no sé si has pogut parlar amb ell durant aquests últims dies o setmanes, però jo l'he vist en espectacle, i és una mica punky, gamberro, tota l'hora, no? Sí, sí, sí, totalment, totalment. És un tio de castefa total. Ell és d'aquest el de Fels, ells? No estic segur, em van dir que sembla que és de Badalona, eh? No, no, ja t'ho confirmaria, però... És d'aquí de prop, o sigui, això segur, segur. Sí, home, aneu en compte que no s'emporti res del teatre del Camerino, una mica, perquè té una pinta una mica així de... A més, sempre comença amb els monòlegs dient que soc Toni Muck i vull que t'ho agafis allà, i ho veig aquí, estic jo. Jo penso que el tio és un caixón dur. Per cert, deixem comentar que ja hem donat dues invitacions abans a la verònica camps que ens ha trucat, només començar el programa, però que si algú vol anar aquest diumenge a la Salai Bèria de forma gratuïta al José Manuel Bernardil, no, i també el Pande Bar Cafeteria de Sant Feliu, ens brinden l'oportunitat de donar i regalar dues entrades, una doble a les persones que ens truquin al programa. Per tant, si ens esteu escoltant ara mateix, només cal que ens truqueu el telèfon de la ràdio, que és el 93-372-3661, 93-372-3661, i us donarem aquest parell d'entrades a la primera persona que truqui. Per cert, José Manuel, com va la feina de producció? Perquè vull recordar que el José Manuel és un jove Sant Feliueng que va dir que jo vull obrir un bar, no només això, sinó que farem coses especials, com algun tipus de concertillo, algun monòlegs... I bé, mica en mica, ja és el segon espectacle que portes a la Salai Bèria, t'estàs convertint en un productor, no, quasi? Bueno, la idea és aquesta, la idea és acabar fent un cicle de monòlegs, muntar una productora pròpia, bueno, la idea és aquesta, el que passa és que és una miqueta complicat, i a més, com està el panorama, que està tot molt xungo, però jo crec que em ganes i sobretot posar-ne il·lusió, que jo crec que és una mica el que falta aquí, que la gent està una miqueta al cap a baix, i no sé, jo crec que s'han de posar ganes i es poden fer coses interessants, i jo crec que aquí al poble Sant Feliu s'estaven demanant aquesta història. El que passa és que s'han de recolzar, s'han de recolzar perquè tinguem el carinyo de la gent per poder continuar fent fer coses, però jo crec que, bueno, jo crec que continuarem fent alguna cosa més. Home, nosaltres sí, tant de bo, tant de bo, perquè el programa sempre donem suport a la gent jove que té idees, que té iniciatives, els emprenedors com tu, per a nosaltres, encantatges que pots comptar amb nosaltres. Molt bé, sí. Per cert, com va el bar pan de cafèteria? El pàndeva, el pàndeva molt bé. No, la veritat és que he estat una mica de... Un bar és un negoci de... No és d'ahir a obrir, va fantàstic. No, és una cosa de anar fent, anar fent, anar fent moltes hores, està sempre obert, i bé. Però jo crec que el que té aquest bar és que, des que vaig començar, no he parat d'afectivitats, la gent ja sap que nosaltres som un bar diferent, per aquesta raó, perquè fem coses molt diferents als altres bars. O sigui, no només fem monòlegs, o sigui, monòlegs. O sigui, no amb el Toni Alvar ni amb aquesta gent, sempre en el bar, perquè el bar és un bar de 50, 60 persones, però he fet monòlegs, he fet concerts, he fet comptes pels nens, he anat a fer activitats per a Sant Joan, que aquest any no faria res perquè estigui assaturat de... Per Sant Joan descanses? No, aquest Sant Joan, mira, no ho vull dir. Com és aquesta setmana l'odal monòleg? La setmana virem fent ja una miqueta de... Descanses. Una festa i... Algú pot pensar que és més car, per tant, prendre una consumició al bar, si hi ha monòlegs o coses així? No, el contrari és el mateix. O sigui, totes les activitats que he fet al bar sempre gratuïtes. Són sempre portes obertes, perquè volgui entrar, no n'hi ha cap mena d'entrada, i no n'hi ha cap pujada de preus. Mai, mai ho he fet. I no ho faré, no ho faré. És donar una cosa gratuïta, i com que la gent que portem sempre és a la mater, això no vol dir que ho facin malament, no? El que passa és que a la mater és... Si no n'hi ha, bueno, no pot exigir res, no? La història és aquí. Tu vas a veure una cosa gratuïta, no saps el que veuràs, però et dic que sempre acabes en un èxit. Sempre, sempre. La veritat és que els monòglistes que tinguen aquí al bar ho fan de conya, els concerts que he fet també són de grups, però ho fan molt bé de veritat. I la gent queda molt contenta. Que per una banda la gent busca això, que sigui tot gratuït, però a vegades és complicat, però es pot fer coses gratuïtes, i guanyar calés d'una altra manera, que és que estan allà per un bocata, unes birres, el que sigui. I, a més, veuen espectacles, doncs la gent queda supercontenta, i ja està, i tots guanyem, i s'ha tractat una miqueta d'això, de donar la diversitat. Clar, no, mai, i tant, i tant. A més, no hem de passar bé, eh? Per cert, José Manuel, mira, que ens ha trobat un altre agent. Fa un moment que és l'Ameri Barranco. Ah, sí, esclar. A conèixer l'Ameri o no? Som una, i tant, i tant, i tant. M'està allà al febre, al seu programa. El programa que fa els lluns de nit es proga a la visió. Ah, això mateix, això mateix. Doncs per l'Ameri, un parell més també d'entrada. Perfecte, perfecte. Però ja per l'Ameri, a part, eh, ja sense problema, ja amb les coses a part. No, la veritat és que molt bé. Em van convidar al programa, em van posar contenta a ella, i la veritat és que molt bé. Una dona molt simpàtica. I tant, i tant. Doncs ho hem de deixar aquí, José Manuel. Moltes gràcies, que vagi molt bé. Aquest diuben ja ens veurem allà, a la sala Iberia. Perfecte, i t'has de recordar que si alguna persona, que si no entra a aquestes entrades gratuïtes, volen comprar les entrades aquí al pan de barcafeteria, o al mateix diumen ja a la sala Iberia. Sí, sí. Doncs que algú ens escolta, i que estem dient que ho faríem entre les gratuïtes, pagarà per anar, no? Bueno, aviam, o sigui, n'hi ha una centrada gratuïta, si entra d'aquests cupos... És veritat. ...perfecte, i si no, doncs mira... No, no, tens raó, faig broma, faig broma. Faig broma, José Manuel, que, per cert, quan les entraràs, per quan estan? Mira, entre anticipades són 15 euros, i al diumen ja són 20. Compreu les anticipades, que són 5 euros més, de les comptes que vindreu abans del diumen. No val la pena, val la pena. Mira, aquí el programa encara tenim dos entrades dobles per donar. O sigui que si algú encara vol assistir aquest diumenge a la sala Iberia, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, a veure el Toni Muck de forma gratuïta. S'han fallut de llobregat. José Manuel, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, que segur que sí, i ens tornem a parlar a la propera cosa que feu aquí al pan de. Perfecte, moltíssimes gràcies a vosaltres per recusar-te. Bé, bona tarda. 6.22 de la tarda, petita pausa per la publicitat, un anunci, i d'aquí al moment, el Paco Escribano, director de la productora, minoria absoluta a la penya del Morro. Fins ara. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenas, i un al carrer Salvador Escriu. L'enjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds, a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 206, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'enjudicació, al web 3bdobles.promunse.com. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just d'Esberdo. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esberdo. Avui passa per la penya del Morro, una de les persones del nostre país que sap més, jo penso, del món de la televisió. Ha creat programes com Ciutadans, Vides Privades, o, recentment, el convidat amb l'Albert Tom, va ser director de TV3 entre el 2004 i el 2008, i després va entrar a formar part de la productora de Minori Absoluta, on hi treballa actualment com a director. A part, també és el coordinador del Minoput, un festival de programes innovadors i de qualitat de tele. I, de fet, encara hi ha moltes més coses que no m'hi caven en aquesta entradeta. Pago Escribano, bona tarda.Hola. Què té la tele que t'enganxa tant? No ho sé, si ho sabés. No, té que és una màquina extraordinària per explicar històries i per escoltar històries, i per construir mons, per somiar i per fer somiar. Això era una oportunitat increïble si tens la possibilitat de treballar. Home, tu ja no ens coneixem, però això que dius de construir mons, que és una persona que, al mínim professionalment, a qui li agrada crear, va formar part de nou formatge TV3. Ha estat tot inventat a la tele, ja? No, no, a la tele podíem dir exactament que ha estat tot inventat i ha estat tot per inventar. Perquè realment, amb els continguts, pots innovar molt poc totes les històries en el fons sempre reexpliquen i s'agafen els temes i el que fan és reempecatar-los. El que passa és que està tot per inventar nivell de format, la manera com les expliques. La manera com les expliques sí que han de ser diferents cada vegada. Les històries, probablement, les repetim des que ens reuníem al voltant del foc i vivíem en coves. Els temes són els mateixos, però la manera d'explicar-los, no, i on sí que està tot per inventar, encara és en la manera d'explicar-los. I com, o sigui, el que dius és que no és important el que, que el que ja el sabem tot, sinó el com. Sí, no, és important el que, perquè evidentment no... A pesar de que les històries sempre es van repetint, és saber quina és la casa de repetit, perquè són moltes, no? És important el qui, és important el qui l'explica, i evidentment en la televisió i en tot el que són les artes audiovisuals, el més bàsic, el més fonamental és el com. Un dels últims programes que has creat, per exemple, és el convidat, juntament amb l'Albert Tom, que vau tenir la idea original. Sí. Com vau crear aquest programa, per exemple? Doncs fent un cafè amb l'Albert i pensant una mica quina seria la... quin seria el nou repte professional que podia ficar-se l'Albert amb televisió. Abasant-se, bàsicament, amb coses que sempre, quan fas un format, vas amb coses que has vist, amb coses que t'agradaria veure, no? I sobretot amb els vimes que tens per fer el cistell. Evidentment, la clau era fer un format molt a la mida del que són les totes les televisives de l'Albert Tom, que són aquesta proximitat, aquesta empatia, aquesta habilitat per posar-se en la pell de l'altre, per escoltar els altres, i per això és tan bon entrevistador. I amb un cafè ja vau tenir prou? No, després vam venir més cafès. Tu, de fet, ets periodista. De fet, vas posar en marxa el mític programa 30 minuts de TV3. Va estar 8 anys treballant. De tots els formats, el documental és el que t'agrada més? No, m'agrada tot. El documental probablement és dels formats amb els que més m'he implicat, i sobretot amb el que fa a les sèries documentals, quan he estat treballant en els formats de TV3, i amb coses que he fet a TV3. Perquè els començaments a TV3 com els recordes? Bueno, moltes amics. A tu, amics, la veritat és que era un... Sí, tenies la sensació que... que el que estava per fer era... era un món, no? És a dir, que el que feies tot nou, no? Una sensació que, a més a més, de gran... de gran lligar amb el país, amb l'audiència, amb la gent, que almenys tia... que treballaves a TV3 i tothom se sentia seu, no? Encara passa, no? Encara la gent té un vincle molt estret amb la televisió nacional de Catalunya, no? Però en aquests moments, molt més, no? Clar, aquest esloga, no?, la teva... Què té TV3, que la gent se la sent tan seva moltes vegades? Bueno, que realment va ser una conquesta d'aquest país, tenir una televisió en la nostra llengua, i la gent la va... No és una televisió que t'adonguessis, no és una televisió que ens la vam fer nosaltres, saps? I llavors, el fet que, en el fons, en aquests moments, una de les coses que més defineix aquest país, o que, comparat amb els grans mitjans de comunicació nacional, com pot passar amb la BBC a Gran Bretanya, és a dir, una dels elements definitoris del que és ser britànic, és la BBC. El més definitoris del que és ser català és TV3. Tu podríem dir que vas començar des de baix i vas arribar a director durant 4 anys a TV3. De totes les coses que vas fer, com a director, de quina és la que estàs més orgullosa? Mira això, m'agrada molt poder fer-ho. No, moltes coses. Són coses petites, coses insignificants. No hi ha una cosa en especial, però sobretot el que més... el que més orgullós em sento és d'haver... d'haver contribuït a portar aquesta gran maquinaria, aquesta TV3, i d'intentar... O sigui, posar el meu ganet de sorra perquè sigui el que és. L'any passat, quan m'han entrevistat la Mónica Tarrí, vas aquí al programa i em explicava que ser director de televisió de Catalunya, en aquell cas, directora, era un privilegi. Per tu també ho va ser o hi haurà un mal de cap? Segons com tots, segons com t'ho veig, és un privilegi... d'escomunal, i segons com t'ho miris, és una càrrega... també d'escomunal. Perquè, com diria, és una televisió que és molt important pel país, i justament com que és tan important pel país, doncs tothom i vol aparèixer i que les coses apareguin de la manera com ells voldrien. I llavors això vol dir que el mateix temps que tens privilegi també té moltíssima pressió. I, a més, una pressió que, en alguns moments, és difícil de suposar. Et va portar més mal de caps que satisfaccions? Sí, va portar molts mal de caps. Com, per exemple, recordes algun moment especialment dur? Bueno, va haver molts moments, no? Vull dir, moments en què... en què, realment, estàs en situacions difícils. Jo, els primers i partits, va ser... va ser realment allò que algú deia, va ser qui ho va definir, com les muntanyes russes. Doncs, bueno, viure aquestes muntanyes russes perquè la televisió també tenia els seus moments, clar. Hauries d'anar navegant i sortejant una mica com podies tot viure, m'imagino, no? Exacte. De fet, els directors de TV3, fins ara, han estat tot periodistes. Dic, fins ara, perquè, com ve saps, l'Eugeni Sallén és més gestor, no? El mateix soldat de la televisió. Bueno, no sempre, eh. Ja vol fer-los no va ser periodista, no era periodista, el diria el puig tampoc, no? I els primers lletres no eren periodistes. Per què després va venir aquesta corrent on la majoria de directors era eu-periodistes? Bueno, no sé... Jo era sí periodista, clarament periodista, que va ser l'Olive i després jo. No, no, no pensis. Jo crec que també sempre últimament hi ha hagut, excepte en el cas de l'Eugeni, que és una persona que sí que va estar a la corporació, va estar a la ràdio, però som gent que venint de la casa, que, probablement, la part de TV3, que sempre ha estat com molt més estructurada, que és més maquinaria, que més allò que jo, que és una persona que no és una persona que no és una persona que no és una persona que no és una persona que no és una persona que no és una persona que no és una persona qu utensillada, que no és ben fluid secondary a la decidència deäs cú no es está satisfies que vaji troublesome, i accidents molttilous. És clar, el que bias dedicarien, l'an Ghana remu! L'an Garci i l'Anina, que van ser en una velocitat de 8 pulgues, amb les milions lletres no poden estar sensationalistes. No, després vaig estar un any a Madrid i després va muntar Minori Absoluta. Com és que m'has decidit muntar la productora amb el Toni? Bueno, perquè el Toni jo estava a Madrid i el Toni el que sempre hem tingut una relació excel·lent, doncs no havia muntat una productora, tenia ganes de muntar la productora, llavors em va dir que ho volia fer i que si l'ajudava i evidentment estic amb aquesta altra aventura que també està molt bé. Home, tu amb el Toni i el programa de ràdio Minori Absoluta i col·laboraves, que és una secció de la tele fins i tot, no? Sí, sí, i tant, i tant. Per cert, quina és la teatassa com a director de la productora ara? Bueno, doncs posar ordre en tot el que és una productora, que la veritat és que tenim bastanta feina. Aquesta és la primera posar ordre i posar-hi sent, que és la feina del director, és intentar que les coses funcionin i que arribin a bon port i que la qualitat dels productes sigui la màxima. Imagino que és una mica bogeria, l'engranatge del del Toni, però clar, fer un cracòbia a un Polònia cada setmana on esteu tan pendents de l'actualitat, no sé com es pot descriure tot això. També treballem per... Estem fent un programa per televisió espanyola, estem fent un programa per entera 3, tenim d'estem fent una pel·lícula, perquè la veritat és que portem bastanta... bastanta cosa, i bueno, sí, sí, es porta feina, però evidentment no el nivell de pressió que suport està al fons d'un mitjà de compres i per TV3, o un mitjà més gran. A mi m'agradaria acabar l'entrevista, perquè sé que tenim poc temps parlant d'una mica del Miniput, si em permets, que és un festival de programes de qualitat innovadors que es fa cada any al CCCB, i tu estàs com a coordinador una mica tot plegat, no? Jo et voldria preguntar, de tots els projectes que es va veure en la passada d'edició, si recordes algun que dius, mira, això em va agradar molt, i és una cosa que en TV3 s'ha vist poc, i està molt bé, em va sorprendre. No ho sé, bueno, coses que s'hagin vist poc és difícil, eh? Sí. Però hi havia un documental que es deia en Clive Landersos Wall Street, en el que un documentalista, en vistes que el Wall Street havia frenat tot els intents de Carella i de portar-los a judici que havien fet les diferents ciutats, o diferents organismes de l'Estats Units, es va reproduir un judici contra Wall Street, però en el que tot era veritat, excepte el judici, que no era real, però tot el advocat, el testimoni, la situació era real, i la veritat és que a part que és un producte que televisivament funciona molt bé, visualment funciona molt bé, i la veritat és que a part enteres molt bé de quina ha estat la clau, les raons, de la crisi econòmica americana. Ara, el dia això em recorda una mica, paralelismes amb el que vau fer, potser amb la seva companyia... La seva companyia és diferent, perquè la seva companyia era una cosa que tampoc s'havia fet fins ara, i era intentar explicar la història com si fos d'una manera molt com si la televisió actual, amb tota la seva zena d'instruments, pogués traslladar-se 30 anys enrere. Perquè el miniput, l'input, baixa, d'on neix? De la necessitat de dir que la tele està... No, neix de un festival que es diu input, i que cada any el que fas és ensenyar les coses interessants que es fan en l'arre del món. Però tampoc no hi ha la voluntat de dir... Tampoc ha estat en malament la tele. No, no, no, contrari, contrari, que d'anys surten coses molt xules amb aquest país i amb altres. És a dir, que només s'ho teníem. Doncs Paco, t'agraïm que ens hagi d'haver tès una estona. Moltíssimes gràcies, i que tingueu un bon final de temporada ara amb el Polònia, el Cracòbia i tots els programes que esteu fent i projectes. Perfecte, gràcies. Buena tarda. Tón.... La pell ho vol morre. A ver, hacer un batido, subir la trasciada, comprarme contigo, hacer el amor. Después de la tormenta, salir como el de jugar con las puestas, tumbar en la arena, una cerveza fresca, nadar en el mar, bailar de becruz, re-frescar-me la gente en una fuente, me díen, por favor, a un hermano valiente, perder el tren, perder la cadena, encontrar una sorpresa, perder la mirella, a ver la compra, juntar una botella, fer treta i pareja, jugar bajo la nesta, llafar entrenes, la economia de nenes, llegir un rito, que bequema en el bolsillo, en bajar piñones, comer macarrones, hacer del despistado, en las reuniones, mirar, creixen pitidos, seditos de una sierra, i jugar al guitarrio, i creer en el puto héroe, marcar tu calendario, enfisar el escenario, posar por tu barrio, escondir con un armario, consumir tu salario, posicionar hasta el campanario, sí, son un solitario, un solitario del boca murària, y hoy rimos todo con río, porque son río por no llorar, hoy el río por no llorar, sí, son río por no llorar. Yo, hoy el río por no llorar, yo hoy simmero målora, Son río por no llorar. Yo, hoy en río por no llorar. Yo, hoy... Ey, chicos, hay sorpresas de colores en las timas de los montes. Millones de setas perdidas en los bosques, con mi nombre escrito en ellas, gritando de la fe. ¡Dale, salas de mi existencia! ¡Dale, salida mi existencia! Todas las trompetas de la muerte. ¡Diles de trompetas de la muerte! 6.38 de la tarda continuem amb la feina del Morro. Aquest tema que ens acompanya aquesta hora de la fe i les flores azules río, por no llorar. Todas las trompetas de la muerte. Todas las trompetas de la muerte. Millas de trompetas de la muerte. ¡Diles de la fe! Per cert que avui, al Facebook, hem penjat el contingut del programa, com algunes vegades fem, i hem acabat amb la frase, que deia Pep Guardiola. Quan perdem un partit, ens hem de recuperar i preparar-nos bé pel següent. No hi ha altra manera. I el Rafacano, jo sempre et somi, i el Rafacano ha dit somi. Moltíssimes gràcies, també. Com que ha dit jo, us acabem el programa parlant d'esports extrems amb el nostre col·laborador habitual de la matèria, que no és altra que David Pedrós. Bona tarda, bona tarda. No et veig, avui. Sí, perquè hi ha una època de l'any... millor, millor, eh? No. Hi ha una època de l'any que... aquest estudi està fet de manera que no es pugui veure la persona que està al control. I, a més, avui, que ens han posat tot de parell aquí... Sí, ara ho veig, sí. L'Enterprise, saps la nova Enterprise de Star Trek? Doncs no... Sí, ara. Sí, perquè ens han posat com unes plataformes de... Què passa? Perdona, si interrompeixo. Però és que m'han donat un encàrrec. Què passa, ara?Que puc saludar. Sí, home. D'aquí 5 minuts ja perdrà la connexió al Sergi. Per què li passa? És un col·lega que...Per què? Perquè hi ha gent que treballa, també. A 3 quarts? Bueno, ella... entra a treballar a l'aeroport. Ah!Va, digues algú de mi. Que l'hem de dir, que l'hem de dir. Doncs, hola, Sergi. Que et vagi molt bé. És un corrente, eh. Sí, sí, sí. Jo intentaria no prendre gaire esapunts d'ell, perquè no tenia cap corretat. Però no. Avui en dia, tenir feina és tenir sort, també. Sí, la veritat és que sí.Apart molt de gent. Ah, mira, sí. M'han enviat un WhatsApp, no diré, millor que no. Ho dic, o sigui. No ho sé, tu sabràs.Diu que cabron. Perquè va a treballar, no?Sí. No, escolta, que faci atarrar bé els avions. No sabem de què treballa a l'aeroport. No, em sembla que no és controlador, Airi. Si no, li diré una mica de mania, eh. Però, bueno, és d'aquells que estan a la pista... No, a la dreta a l'esquerra. A l'esquerra amb el d'arbella?No, eh. Em sembla que has ficat d'entrar les entralles de l'aeroport. Ah, sí?Sí, sí. Ha anat allà tot plegat, posant fuet i no sabem... Bueno, és igual, ja l'hi preguntaré. Si m'interessa molt l'última.Sí, m'interessa molt. David, què ens portes, avui, a veure'm?Doncs... Què rius, eh, que estàs fent conversa privada amb el... No ho sé, sí, sí. Doncs què et porto, avui?Sí. Perquè no porto la connexió de... El ordinador, el portàtil, el portava... Sí. I mirat amb el Carles, aquí, dius-te-ho, ara no puc... Què passa?Però, bueno, improviso, eh. Sí, més o menys...No portes res, avui. O sigui que ets un col·laborador que... Tens un espai?Sí. És el director del teu espai i no portes res. Ah, sóc jo el director del meu espai. Jo penso que eres tu.No, jo sóc el director del programa. Però sí, jo tinc un espai.Tú és un espai, sí. Què estàs content, ara?Ara molt. Perquè no sabies, la meva vida acaba de canviar, ara mateix. Sí, molt, moltíssim, eh. Ja n'hi ha que també, és feliure molt d'àpies. Bueno, ara ja seria una altra. Bueno, de què vols parlar, perquè, clar, em diràs tu? No, jo volia parlar d'un... A veure, algo i mirat, eh.Ah, molt bé. A veure'ls, i fet. Per tenir un cinc pelat, jo, que no hi he estudiat gaire, però per arribar al cinc, sí.No, perquè allà fora hi ha 40 tios que poden fer el que fas tu. Sí, amb el rotllo, eh. Una frase amb el rotllo, que parlan de feines i tal. Quan em dono vacances, em vas dir?Sí. Si en canviem de tema, no?Demà, com vulguis. David, tu quan dius, mira, jo vull vacances, perquè estic saturat, de la penya del morro, doncs te'n vas i ja està, no passa res. Jo, com a guardiola, aquí no volem gent que no vulgui estar a l'equip. Exacte.Vale?No, no, jo estic molt bé, aquí. Jo agafo vacances cada setmana. De bon rotllo, eh.Sí. No, però una cosa, sí. I és que et conec, et conec, i en la tonteria ja portem 10 minuts de secció.Sí. No, anem, anem. Vés per una música, també, tu. Perquè, a més, tinc la... et vull fer-te la petició musical. No, ara en sèrio, va.Què vols? No, ara no, al final. Bueno, et volia parlar d'un personatge d'aquests que fa coses extremes, rotllo aeromans, o coses raras d'aquestes. Tu te'n recordes que una vegada vam parlar d'un tal Josef... Ahà, Ram.Sí, home. És el noi que, perdona, va intentar fer les set aeromans a les canàries i que es va quedar el segon. El segon, eh. El segon, a l'exercció de bici, ja es va quedar amb una insolació... Vale, o... Vale. Aquest noi, a veure, jo és un noi així molt mediàtic, no sé si més o menys el coneixes... Té Twitter.Sí. Té Twitter, Facebook, té de tot. Però que això ja és molt mediàtic, ja.Sí. Com tu.Sí, igual. Té els mateixos seguidors que jo. Em guanya una mica, fa molt gaire. Estan pujant els seguidors, o no? Em sembla que em va pujar algun. Eh, si és un per setmana... El cap d'un any ja tens 52 seguidors més. Són 52 setmanes?Sí, senyor. No ho sé, mira.No, no. Ja us haig de fer una cosa. I cada mes té quatre setmanes. I cada setmana té set dies. I cada dia té 24 hores. I cada hora té 60 minuts. I cada minut 60 segons. I cada segon s'ha d'aprofitar perquè la vida es curta. Molt bé. Jordi, alguna cosa veig? No, ara t'has quedat amb mi. Però no, bé, bé. A ell és d'auto, sí. Doncs, el que et volia comentar d'aquest noi, d'aquest noi, el Josep, tot això, té molts mitjans, així. És un atleta patrocinat per una marca de begudes d'aquestes energètiques, que no diré la marca de Red Bull. I després... Has dit marca?No. Ah, va, va, va. I volia comentar això, que aquest personatge, o aquest noi, que per altra banda és d'admirar tot el que fa. Però, però, però, però... Però, però, però... Però hi ha altra gent que no es coneix i es dona a conèixer, i que no anava a dir-li donar mil voltes, perquè, segons, seria parlar... Perdona, jo no vull ser al bocat del diable, però perquè s'haurà currat també el Josep Ahram, no? Sí, no, no, per això, no, no. A veure, que vull dir que és d'admirar el que està fent. Però, però, però, però... És que no em deixo parlar. Però és el que et dic, que hi ha gent que fa... O sigui, fa bastant més sense tan rebombori, sense tan bombo i platillo, com diguéssim, va?Sí, sí. Jo ja he estat investigant això, i per exemple... Bueno, hi ha el mig coneixia, perquè tots els que estem ficats en aquest mundillo, ja et sonen campanes d'aquest, allà i tal. Però m'he informat millor sobre un personatge i de granullers. Sí, que es diu Carlos Ochoa. Carlos Ochoa, un aplaudiment pel Carlos Ochoa, no?Sí. I aquest, si hi ha gent que és ultramant, aquest és ultra-ultra-ultra-reultramant. Què dius, ara?Sí. Ja t'explicaré.Sí. Bueno, tindrà... no ho sé, és que ara no ho sé. Perdona, Carlos, si l'estic pifiant. Jo crec que tindrà uns 44, 45 anys...Sí. Per el bloc que vaig veure, però no posa la seva edat. Tampoc ho he mirat gaire, per això. Per què creus que hem de realçar la figura d'aquest granuller lli? Llin, granuller, granuller. No, no, perquè estem parlant de moltes proves que s'hi ha, i ara t'explicaré el que he fet aquest home sense tanta publicitat i aprofitant les seves proheses per col·laborar amb ONG, per un quilòmetro, un euro, per els nens de no sé on i tal, per col·laborar, i no l'interessa tant. I aquest no l'interessa tant el fet mediàtic. Llavors, aquest, el més bèstia que ha fet aquest personatge, és el que se'n diu una deca Iron Man. Estàvem parlant de les 7 Iron Man, aquestes, o la 5, l'Elepic Five, el 7 Iron Man a les Illes Canàries, perquè aquest ha fet 10 seguides, però 10 seguides d'aquesta manera. És a dir, normalment, per exemple, que estan parlant del Josep, he fet un Iron Man cada dia, no? Què vol dir? 3,8 quilòmetres nadant, són 18 de bici i una marató, això cada dia. Llavors aquest, el Carlos Ochoa, el que feia era les 10 Iron Man, quan és 10 Iron Man de natació? 3,8, 38 quilòmetres. Aquí vaig bé, no? Sí, sí, sí, sí. Per ara vaig bé, aquell dia no vaig faltar a classe. No, no. És que t'estic seguint, eh? Sí, sí. T'has notat que no té res. Mira, ja està fent la vacaina. Sí. Però bueno, veig que estàs al lloro. Què deies? Total, que aquesta... Ei, aglutinava, diguem, la part de natació, tot amb una fase. És a dir, 3,8, serien 38 quilòmetres nadant. Si ho feia tot això, i descansava entre etapa i etapa, entre natació i tal, ho feia tot seguit. Era tot seguit o un dia tal, un dia a l'altre. No, fins que acabés, evidentment. Si no ho pots fer seguit, ho has de fer, ho has de fer separant, aquí, menjant, i tal. Jo, tant de quilòmetres nadant, amb un any, te'ls faig, eh? Sí, jo sí. Sí, amb diverses etapes. Ara ja fas un metre. Mira, cada setmana pots fer 1.000 metres, i entre teus 8 setmanes ho tens. El mèrit del Carlos és que ho feia tot seguit. Que ho feia tot seguit, exacte. A veure, no en stop, què vol dir? Para, potser, en la secció, per exemple, a Bixi, que per altra banda, 1.800 quilòmetres en bici. Seguits, que vol dir que no baixa. Sí, baixa la bici. Potser dorm dos hores, torna a pujar. Segueix, continua pedalant. I per després acabar amb... 400... 40... 400... 420 quilòmetres. 420 quilòmetres t'anava diant, eh? Exacte, sí, sí, sí. A més, aquell dia em vaig arribar tard, a classe. En fi, que... És que, bueno, trobo que això és al·lucinant, el que fa aquest home. I ara, per el que he vist en el seu blog, que, per cert, m'ho volia mig estudiar, saps com als alumnes, que a tota última hora, per això he connectat aquí i m'ha dit que no tens nada. No tens nada d'on de connectar. Bueno, però, bueno, algo que se m'ha quedat és que ara la prova que vol fer són 3 aironmans seguides. Però 3 aironmans, sí, com... És un aironman un dia, que són 3,8, 1.8, 1.42, l'altre, el dia següent. A mi, realment, el que m'ha impactat és això, de fer tot d'una tirada i tot aglutinat, l'odonatació, l'odociclisme i l'odocorre. I no té... I aquest tio, a veure, no té patrocinador ni re... Sí, sí, hi té patrocinador, però... Ja fa, les coses, però no està al nivell de les coses. No està al nivell de medicament, correcte. Si t'entenc bé, tu vols dir que és important, però que hi ha tantes persones anònimes. Exacte, i les que no coneixem... Clar, el dia a dia, que els hi passa... Exacte. I, a més, que algú que pot sortir a la tele... O fins i tot. O fins i tot et diria... Això sempre passarà. Amb tot el respecte a l'Arcadi l'hi ve, que fa un llibre, que està molt bé i tal, però segurament hi ha persones que ho fan. No passa res. No es per desmareixar... Ni molt menys. Ni tan poc a l'altre. Però ja que hi és aquesta persona, a mi m'agrada que se sàpiga. Això demostra el bon cor que tens. Sí, bueno, ja que ho pots fer. Tinc una persona generosa. Això què és? Bola de drac. Això és Bola de drac, Xeta. No, no, no. Tu saps? Ara tireu una cosa. No m'he cantat Bola de drac o no? No. Per què no? Jo mirava l'Arale, el Dr. Slum, la Vila del Pinguí. Bueno, també la tenim, si vols. Escolta, no, no, no, no, no, no. No triguis Bola de drac, et vull explicar una cosa. Saps qui era? Tu crec que t'ho vaig dir. El Son Goku, quan era petitor. T'ho veies? Sí, sí, sí. El doblador, que feia la veu del Son Goku quan era petit. El capítol 13 era a canviar. Sí, perquè era més gran, o què? No. Ha canviat el capítol 13. Fins el 13 era la meva cocina. Ah, és veritat, és veritat. Tu vaig dir, no? Sí, molt, sí, molt, sí. Et tema el Son Goku una mica o què? No. Per què no? Perquè no hi ha temps. Anem-la a buscar la bola del drac. La portada d'un disseri és un gran secret. Anem-la a aguantar la bola del drac. Entra tots els nostres feis uns divertits. És un món d'encés, un país encantat. On contents tots nosaltres ara hi farem cas. No estàs la lletra? No. Para del programa. Has posat el programa. No, està pensant a veure qui assassinava més dels dos. Jo no sé cantar. Em diuen, per què cantes a la ràdio si no ho saps? No, dius. En poc vincut a escoltar, sí. Exacte. Per les imuntanyes i per tot! Com allà? En fi, tu que dius que te n'ha dalt l'anàl·le? Sí. Aquesta sí que te l'has saps, eh? David, canta-la, que te la cantis, que la sigles saps. David, canta-la. El doctor flú. Vinga, va. I vaja, és aquí. Què, eh? Jo soc una persona molt seriosa. Sí, molt. Ja es veu amb... No, va clar. T'està mirant per la webcam, ara fa un moment. I com que hi ha aquesta panombra així com està... Sí, es veu així com... Sí, fas com por, eh? És que sense panombra també... Vaig a posar una música per la gent que anés veient a través de la webcam de ràdiodesverb.com. És que ara seria, David. Mira la cámara de forma... No riquis. No riquis, David. No riquis. No, perquè... no sé, què t'has pres, avui. Mira la cámara? No, avui no sé què t'has pres. David, mira la cámara, sisplau. De forma seriosa. No puc. No, perquè això és com quan dius... Va, a veure qui riu abans. Ja està barrient al cap de dos segons. Mira la cámara seriosa. És un moment, és un moment. No puc. David, David... Va, no, no, ara sí. Sí, que ja no persones. 9 persones, però. Que tanta gent, que no puc. Mira, ara el temps, la gent, eh? Però ja, va. No puc. No, va! David! Que no puc, David. Només falta que em diguis posat sèrio perquè riu. Vale, pues David, David riu molt. De moment... Està bé, tu. Tu ho hem intentat. Bé, va, David, està molt bé. En fi, que et diuen que ho hem de deixar aquí. Ja està. Home, David, què vols? Doncs, deixa'm dir... la cançó, no? Jo diré. No, això no ho vull, jo. Jo sí, mira. No, perquè és la meva secció. Ja ho sé, David. Però a mi em ve molt de gust, avui, posar aquest tema al programa. Sí? Sí, de la Monty Python, Always Look on the Bright Side of Life, que ve a dir, sempre mira al costat positiu de la vida. Això és molt bé, tant. Això és sentatge emocional, eh? No, no és sentatge emocional, és la crua realitat. Una cançó dedicada a tota la gent que està passant uns moments difícils i molts ja sabeu per què. En fi, David, va, quina cançó, va, va, va. Quina cançó que té aquí, va, va, va, va. Mira, es diu... Hold the Line... De Johnny Cage? No, de Toto. Hold the Line... T-O-T-O, Toto. Ara la busquen... O Toto, no ho sé. Sí, sí, sí, ara... O Toto, no? O Toto, o nada. Tota l'edat. Era fàcil, sistemàtic. I aquests qui són aquests? Home, qui són mítics dels 80? Tenen Àfrica, Rosana... Tenen molt bons temes, molt bé. Atenció perquè l'Ovidi des de Suecia ens diu... No totes les cançons on surt la paraula Line són de Johnny Cage. Molt bé, molt bé. Ovidi, gràcies per comentar el xat de radiodesvern.com. Bé, nosaltres ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies a tots per la vostra companyia. Moltes gràcies a la gent que ha fet el programa avui. La Carme, les notícies, el Martí Figueres, els festivals... L'Albert Capapell a la secció de benestar animal, el nostre educador caní particular, també el José Manuel... Espera que ho tinc per aquí apuntat. El José Manuel Bernardino, eh? L'hem entrevistat perquè el Toni Muck va a Sant Feliu de Llobregat aquest cap de setmana i ell porta el pan del bar cafeteria de Sant Feliu. Jo tinc un rotllo que avui és espectacular, eh? Només avui. Que vaja, ens ha comentat com ha portat el Toni Muck a la sala Iberia, aquest dos quarts d'avui d'aquest diumenge de Sant Feliu. També el Paco Escribano, aquí m'ha entrevistat, i a tu, David, i a tota la gent que ens ha escoltat avui i que ens segueix pel Facebook o pel Twitter, una abraçada molt i molt forta a tothom. Tornem demà a partir de 5 de la tarda. Repleguim ens són gratis, no? Tornem demà a partir de les 5. Repleguim ara amb les notícies de les 7 i la Carme Verdo i el Cap de Bar. Tornem demà a partir de les 5. Tornem demà a partir de les 5. Tornem demà a partir de les 5. Tornem demà a partir de les 5. Tornem demà a partir de les 5.