#744 - La Penya del Morro del 6/7/2015

A la presidència de Barça han participat en un debat a la Universitat d'avui, de Vic, on no hi era Josep Maria Bertomeu. El 10 de març 14, debat electoral amb tots els candidats quan falten 5 minuts per les 10 del vespre en directe i de manera simultània TV3 i Catalunya Ràdio. I Marc Gasol parlarà demà sobre el seu futur. Fins aquí les notícies. Vigila amb aquestes bèsties, per inofensives que semblin. Vigila amb aquestes bèsties, per inofensives que semblin. Causen la majoria d'incendis a Catalunya. El Bosc, qualsevol descuit, pot ser el pitjor d'aprenedor. En què és d'incendi, truca el 112. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. 012, la Generalitat, al teu costat. Ja ha arribat l'estiu i, a més, la calor. Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures? Vabeu molt aigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret. I mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu al 061. I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Trobareu més informació al 012 i a gencat.cat. 012, la Generalitat, al teu costat. En directe, des dels estudis centrals de ràdio d'Esvern, des de Can Ginestar comença la penya de l'estiu. Un programa amb més estiu que penya, o era més penya que estiu. Gràcies a tots i vosaltres, Jordi Doménez. Bona tarda, gent de senjors i de l'estranger. Com esteu? Benvinguts a la penya de l'estiu. Atenció perquè el servei nacional de meteorologia de senjors marca ara mateix que estem a 33 graus. Què tal? Bona tarda. Amb l'Andrea Buen, el servei informatiu, i el servei informatiu. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Avui el programa d'aquí una zona amb el cafè amb llet de la Paula Carrera i la Georgina Leger. A més, el Manel Ripoll, que ens ha convidat al programa membres del set. A la segona hora, la recepta del Dani Martínez. Avui tercera sessió amb la Irene López i la Daniela Jaumots, i acabarem parlant amb el Sergi Arrada, de l'Atlàntida Film Festival. Avui a la penya de l'estiu. Ei, tu! Què tal? Tens una mica de calor? Aquesta música és una mica de xiringuito, la platja, també. Han hagut de tirar-me una galleda d'aigua a ferà, per sobre. Bé, atenció, perquè un dels temes més comentats de Twitter avui ha sigut guanyat Xipras, Verufakis, Minister No More, que vol dir que ja no continua de ser ministre, i Euclid et saca lotos. Aquests dies, amb tot el que esteu fent a Grècia, estem tots aprenent a parlar grec molt, molt, molt bé. És un idioma... Sí, oci preciosi. És un idioma molt guapo el grec, eh? Sí, guantropós. Però per aquest embarà, que és triomí, que és rocko, però... Democràcia. Delada, no? Sí, totes coses, que realment s'ha de fer alguna cosa amb grec, jo no, però a la vista de gent és el mateix. Bé, parlem ara, perquè l'endemà que el no, o sigui, el... Saps? Sí, sí. O sigui, o sigui, guanyés amb un emple marge en el referèndum grec, el ministre de Finances... Financré Ministrenc ha deixat el seu càrrec per facilitar les negociacions enc. Això és alemany, perquè, clar, haurem de parlar amb els alemans. Nosaltres farem en català, eh, però... És superpolític, l'Otasià, aquella ràdio. Molt torn, molt torn. Sí, però amb català, en aquest cas. Doncs, com diu Jordi, m'agrada l'ample i suport del nou referèndum, que va obtenir un 69,3% en front al 38,7% del sí. El ministre de Finances grec, un dels més incòmodes per la Troika, ha deixat el seu càrrec, assegura Barofakis que ho ha fet per facilitar les negociacions a Grècia. De fet, ha estat el mateix qui ho ha enciat a través de Twitter, d'una piulada, i també d'un link a l'entrada amb Minister No Humor, que és l'últim... l'últim entrat que ha pensat al seu blog. Poc després d'aquest anunci, el primer ministre grec, que ha agraït l'esforç de Barofakis, tal com ha informat el portaveu del govern, que ha pensat que després de la reunió entre els cipres i els lliders dels altres partits grecs, s'anunciarà qui és el succesor. Tot i això, hi ha molts números, i és molt possible que el sustitut sigui Euclides-Sacaloto, que és un partil més tècnic. Perdona, Euclides-Sacaloto. Que no, Sacaloto-do. No, Sacaloto. Que seria un perfil, en aquest cas, més tècnic, i més seré que no pas Barofakis. És molt difícil, eh? Sí, per tant, doncs... Aquest home no arribarà a la casa del govern de Tenen, amb la seva Harley, ja perquè aporta... Potser va de paquet. El Barofakis, ho sap, però... S'haurà de veure per això. Doncs amb aquesta possible substitució que a tots els mitjans grecs apunten, que seria Euclides-Sacaloto, ja s'ha fet la primera reacció després del referèndum. En aquest cas, no ha estat l'única, ja que a cipres també ha parlat amb Vladimir Putin sobre el referèndum, les condicions de l'ajuda financeira a Grècia, i d'altres a fer relatius, el desenvolupament de la cooperació dels dos països. També, però ha parlat amb Angela Merkel, aquí ha confirmat que demà, en aquest cas, presentarà la nova proposta a l'Unió Europea. Tot i que no serà fins aquesta tarda, quan Merkel, en aquest cas, comparegui i juntament a Moulin, que estan a París. Tot i això hem sabut que no hi haurà cor per un tercer rescat cap a Grècia. Tot i això, les portes del diàleg sí que continuen obertes de Caràcter X. A partir d'ara, què passarà? Caldrà esperar aquesta tarda per saber què diu Angela Merkel en aquesta cooperació des de París, a juntament que farà a Moulin per veure com condueixen. A més d'amà hi ha una comissió extraordinària i orgènia, per valorar tot això del referèndum, i caldrà esperar per veure com evoluciona tot això una mica. De totes maneres, podem destacar de cara a Espanya, com ha estat tot aquest tema del referèndum, i recordem que Rajoy va dir que si guanyava el no, Grècia hauria de sortir a l'euro, avui amb la Victòria, a l'economia i a l'Estat. Volem que Grècia continuï dins de l'euro i que no descartan participar en un test rescat sempre quan es compleixin les determinades condicions. Veig que diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió. Per exemple, Juan Torres diu per oferir s'ha demostrat en la seva llarga carrera que és un gran economista i acadèmic, exemplar, ara que també és un servidor generós del seu poble, per exemple. Un altre comentari és el Paco Diu. Pensa que avui hi haurà diners als queixers víctimes del populisme. Avui veuran que segueix igual o pitjor a la situació. Diu que de la crua es diu Eclitz a Calotós. Possible que ha sigut de verufar aquí. Es va convocar el referèndum per evitar una rebel·lió interna aciritzada. Bé, doncs la qüestió és que els grecs han dit que n'anai ha de continuar amb la retallada i amb les seves històries i continuar salvant la banca com ha passat últimament. Perquè recordem que tots aquests diners d'injectió econòmica i tal al poble, els ciutadans, de peu, no n'envisguen, era perquè tot ha anat a liquidar els deutes que tenien els propis bancs. En fi, aquest tema serà un dels temes segurament que et donarà... Seguirà, seguirà. Seguirà. No m'ha dit donar-hi que parlar, però et donarà que parlar no està ben dit. Què s'hauria de dir? El cataract... Ah! De cap a la... Que seria donar-hi el joc. Portarà a cua. Molt bé, m'agrada molt. Anem cap a les notícies de Sant Jordi. Va. Passem d'un xiringuito, de la platja... A una festa. A una festa. Bé, més de 400 persones van participar a la segona cursa solidària Sant Jordi Asbert per Sant Joan de Déu. A més, també hem de parlar de protecció civil, que demana extrema les precaucions davant del risc d'incendi d'arribat a la intensitat de donar la calor. Ara mateix estem a 33 graus aquí a Sant Jordi. També hem de parlar de l'escola de música de la Teneu, que arrenca el Juliol musical. Com diem, ens ocupem d'aquesta segona cursa solidària de Sant Jordi Asbert per Sant Jordi Asbert, que va tenir lloc al dissabte passat. Sí, amics. L'organitava el club a l'atisme de Sant Jordi que de fet donarà un 60% de la quantitat recaptada de les inscripcions a l'obra social Sant Jordi Asbert. Una cursa que va tenir lloc dissabte a dos quarts de nou, va acabar més o menys, el cap d'una hora, i va tallar molts carrers de Sant Jordi Asbert i va començar a la plaça Camuapa, al barri sud, doncs arribava fins a la bona aigua i tornava. Andrea Bueno, que per cert va ser una de les més de 200 persones que va participar, té informació de primera mà, i quan dic primera mà, vull dir que ella és part de la notícia. Andrea, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, amb agulletes. Moltes agulletes, avui. No m'estranya, normal. Estàs tranquil? Estàs en el teatre. Molt bé. Què ha deixat el cap de setmana, Andrea? A falta de notícia, Andrea, és la notícia. No vas córrer sola, perquè vas córrer amb més de 200 persones. Amb 140 nens que van córrer abans que els adults, i després els adults van ser unes 280 persones adultes. Era una cursa que organitjava... Molt bé. Sí. L'organitjava el club de latisme Sant Just que ha fet una valoració positiva d'aquestes deveniments esportiva. Recordem que era una cursa de 5 km, que es feien per tot Sant Just. Els més ràpids la van fer en 16 o 17 minuts. Què dius ara? I els últims van tregar-ne uns 40. El Sant Just, en què va fer més bon temps, va ser Víctor Brull, un professional que va arribar cinquè a la meta. Però anàvem bici? Anàvem bici o alguna cosa per fer la... No, no, està acostumat a córrer. 16 a 17 minuts, 5 km. És el que més o menys toca. Tot i que les inscripcions on-line es van tancar divendres al migdia, amb 377 inscrits, el mateix 16 encara s'hi van apuntar una vintena de nens més i una vintena d'adults. Des de l'organització fan una valoració positiva de la cursa i consideren que tot i que la cola que feia tothom està molt content. La participació de adults ha estat semblant a l'any passat, però en el cas infantil ha baixat bàsicament per rons de calendari. El fet de programar-la el Juliola ha reduït el nombre de menors participants que han acompanyat i que ja eren de vacances, han acabat les escoles, etc. I de cara a propers edicions, un dels reptes del club és aconseguir implicar més gent, sobretot Sant Justencs i Sant Justenques, perquè hi havia molta gent de fora de Sant Just. Com comentàvem ara, el club donarà el 60% de la quantitat recaptada de les inscripcions a l'obra social Sant Joan de Déu, per la recerca amb malalties infantils i tot i que de moment es desconeix la xifra exacta que es destinarà a la causa. L'Ajuntament de Sant Just farà una aportació aproximada de 2.000 euros. Per tant, s'ha de aconseguir que més gent hi participi i poder incrementar així la donació per la recerca amb malalties infantils. Més coses, no sé si us heu adonat, però ens estem desfent als humans aquests dies aquí a Catalunya i Protecció Civil demana extremar les precaucions davant del risc d'incendi derribat a la intensitat de l'una de la calor. Sant Just va arribar a dissabte a la màxima de 34 graus i avui, de fet, podria tornar. Fa un moment ja ho hem dit que estàvem al servei meteorològic nacional que es veia. Un termòmetre que tenim aquí a la ràdio diu que... Escolteu, m'estou fent cas, que esteu veient més que... T'he de dir que he escoltat. Jo ara sí que he escoltat. No, dic que... Ja veig que... Ja veig que... La història està en què estem a 32,8 graus, eh? Sí, 33. Sí, 33 graus. Però la sensació tèrmica de quina és? 36, 37. 37! Quanta. Andrea, com està la cosa? Bé, doncs fa calor al carrer. Molt bé! Bravo! Molta calor. No ens havíem adonat. Aquest és l'esperit, aquest és l'esperit. Els produsers s'han perdut per informar perquè uno sabia que fa calor. Gràcies. Ara arribem a la màxima de 34 graus en les temperatures que, com deien, s'han repetit avui dilluns. Estem en grau i algun menys, però la temperatura és molt més elevada. L'increment de la intensitat d'aquesta onada de calor, que aquests dies arriba del pont màxim, obliga a extremar precaucions. El vas llobre, que ets una de les zones amb un risc més elevat, juntament amb tota la franja litoral i prelitoral. Literal, ja has dit? Literal i prelitoral. No parlo gaire bé. Per cert, estem intentant... Això no ho he dit, però... No, que ha dit que no li deixes acabar. No, jo ho sé, jo ho sé. És que passa que aquí deixo el grec, que no ho he dit abans. Però estem intentant contactar amb Carre Somada. Carre Somada és un nom. Carre Somada Serrano, que és el nom de la Regidora de Formació i d'Espors de l'Ajuntament de Sant Just, que ara mateix està a Atenes. En informen que està a un hotel que es diu... I llavors l'estem intentant localitzar perquè ens expliqui una mica quin és l'ambient que s'està vivint ara mateix als carrers d'Atenes, el dia després del referèndum. Perdona, Andrea. Ara continuem amb la calor. Sí, doncs, a demanar aquest episodi de calor, Protegir civil demana tenir cura del salut i evitar qualsevol actuació imprudent que pugui augmentar el risc d'incendi. La persistència de l'una de la calor ha fet que el risc sigui cada cop més elevat pel manteniment de les altres temperatures, baixa humitat i absència de precipitacions. Protegir civil també demana provència a la mobilitat, que no es llenci en borelles des dels vehicles, vigilant que es fa una barbacoa i anant en compte en les urbanitzacions que es troben en zones de risc, que són les urbanitzacions properes al bosc o a les zones erbrades, i pel que farà salut, molt important, es demana que estigui especial cura de les persones més vulnerables a la calor, com la gent gran als nadons i els malalts crònics. En general, les recomana coses obvies, però molt importants, veure aigua freda de manera regular, fer servir roba a la lleugera, evitar sortir a les hores de més calor i activitats físiques intenses a l'exterior i procurar perdó caminar per l'ombra. Una cosa, hem intentat localitzar la carrera i no l'hem trobat. M'ho hem trobat, perquè diu que el president que està intentant des del telèfon no és possible. M'has fet tocar l'hotel o el seu mòbil? L'hotel, l'hotel. I en el mòbil no el tenim? En fi, més coses. Hem de parlar de l'escola de música, de la Taneu de Sant Just, que arrenca el Juliol Musical. Oh, sí. Juliols Musicals. A la Taneu de Sant Just. La música. Aquell instrument. Aquell instrument. Has vist? Has vist quin flaviol? Bé... No. Jo sóc més de flauta, treballadora. Bé, atenció perquè durant aquest mes sufeixen classes de música obertes a tothom per aprendre a tocar diferents instruments i llenguats de música. Andrea Bueno, que té més informació de tot plegat, ens explicarà com poder participar de la música de la Taneu. Aquesta és l'enorme de tot plegat, que anava escoltant-me i anava llegint els titulars. Sí, era en teva. No, no. Tu no has fet algunes, eh? En fi, qui és nia? Us explica què els excuses hi ha. Vinga, vinga, vinga. No. A veure, per favor. M'agrada aquesta cançó perquè... Sí, el Tom Hans. Bé, doncs, jo us explico els cursos que hi ha. Hi ha classes d'armonia i llenguatge musical, de piano, flauta, violí, violoncel, saxo, clarinet i guitarra clàssica i elèctrica. Els horaris són flexibles i els preus d'apena de les hores setmanals dedicades. Per exemple, curs individual de mitja hora la setmana costa 16 euros, de tres quarts d'hora 23 euros, d'una hora 28, i una hora setmana el compartida entre tres alumnes 12 euros. Les classes, com deien, són d'armonia, llenguatge, piano, flauta, violí, entre d'altres. Per és assegura el director de l'escola de música, de la Taneu, que el piano és un dels cursos amb més demanda i que el de violí també ha despertat interès. D'altra banda, una punt més, l'escola de música de la Taneu ha obert ja el període de matrícula per al curs 2015-2016. Podeu formalitzar les inscripcions de dilluns a divendres de cinc a not del vespre, perquè ara la Taneu és oberta a la tarda, que és el secretariat de la Taneu. Trobareu més informació al web escolaoem.cat el correu a TaneuDesberna, i el telèfon de l'entitat, que és el nou 3-3-1-31-15. Hola, ja sabeu que teniu més informe... Ah, te l'has fet a quadrar amb la música! La fem de madre! Clar! No em quedo ni senzill. El que és important és quadrar la música. L'esperit de la radiofórmula de l'estiu, a la penya de l'estiu. Per cert, que teniu més informació de les dues operacions haurem d'anar a Medó Írga, i per�로 el que hústies ha어�etz. Però ahir era al ràdio deser.com. initiatives Veu aigua que em fa molta calor. Com els dinyons, també és un bon moment per fer un cafè amb llets. Hem de convidar a la Paula Carrera, que tal, Paula, com estem? Hola, què tal? Molt bé. Hola, bona tarda. I a la Jordina Leger, que no sé si viueixo avui, però... Perfecte, avui també. Perfecte. Ah, jo tenia els micròfons ben posats i tot. Sí, tot bé, tot bé. Avui voleu parlar d'un país que, a part de Grècia, és l'altre país avui que està al capdavant de la informació internacional esportiva. Sí, avui venim a parlar de Chile, el país que ha acollit la Copa Amèrica aquestes últimes setmanes i que, a més, s'ha proclamat campió. Recordem 0-0 i, després, 4-1 als penals. Oh, quina pena, Messi, eh? A mi em fa molta pena. Però mira, penso que d'aquesta manera, així, valorarà més el Barça, no? No. Jo sap greu. Sap greu, sap greu. Però valorarà més que els companys. Jo m'alegro molt. Només ho hem fet dos penals, eh? Sí. Si no m'hauran ficat dos penals. Sí. Bueno, sí. Jo m'alegro molt pel Claudio Bravo, mira. Ah, sí? Sí, perquè ha fet una boníssima temporada, no? I això ha sigut com la ciraneta, no? Sí, sí, fantàstic. Bueno, bah, parlem d'algunes curiositats de la Copa Amèrica. Jordina, tu que l'has d'estar deu, Paula, que l'hauràs de seguir atentament. Què ens voleu explicar? Mira, l'Estadi Nacional de Sant Déu de Chile, perdón, s'ha disputat aquesta final, per exemple, va ser una presó durant la dictadura de Pinochet. Sí, entre els anys 73 i 90, que van durar la dictadura, l'Estadi de Futbol es feia servir com a presó. I clar, soc de molt, si no ho saps, tu ara veus un Estadi de Futbol... Però es va remodelar, no?, suposo, després? Sí, clar, clar. Ah, perquè m'imaginava l'Estadi tal com està ara. Si no s'havia de ser una presó, seria una presó de conya, eh? Home, per això a mi, que bueno, que hi ha, a més d'un, que prefereix anar a la presó per les comunitats que pot tenir més que fora, depèn de la situació, però... No, però no era el cas, és a dir, era una presó normal i corrent, i llavors després es va aprofitar l'espai per fer el camp de futbol que ha acollit la final d'aquesta Copa Amèrica. De fet, hi ha molts Estadis que tenen molta història així. Ah, i pensava que anaves a dir que eren presons abans, que allà no tenia ni idea, eh, d'això? L'Olimpia Estadi on de Berlín no es va disputar la final de la Champions, que fa un mes que la va guanyar el Barça, per cert. Allà es van fer moltes desfilades de Hitler durant els regiments nazis. De fet, ja es veia, no que aquella Estadi era, o sigui, l'arquitectura de l'Estadi, es veia com molt de l'alemània d'aquella època. Sí, sí, sí. Una altra curiositat és que, per exemple, a Chile, la selecció guanyadora d'aquesta edició de la Copa Amèrica, no havien guanyat mai aquest tornet. Junta amb l'Aquodar i Venezuela, són els nostres països que no havien guanyat, o no havien guanyat encara a la Copa Amèrica. O sigui que jugar-ho a casa els ha fet una fortalitat. Ara hi ha un menys pel llistat, encara hi queden dos, per guanyar-la. Exacte, a l'escola d'Aquodar i Venezuela. A veure si ens acollen els altres països, i també els hi dona sort, i mira, n'hi ha que sí, ja. S'emporten una copa cadascú. De fet, hi ha una cosa que a mi m'ha subtat molt personalment, i és que, a la Conmebol, que és la confederació de països sud-americans que juguen a la Copa Amèrica, en aquest cas, eren un número de països que no quadrava per fer els equips de classificació de semifinals, d'avui tens i tal. I, a la Copa Amèrica, sempre hi ha dos equips convidats que no formen part de la Conmebol, que en aquest cas han sigut... Perdona, una mica com a Eurovisió, aquest any, no? Sí, m'ho va dir. Exacte, és aquest concepte. Sí, sí, sí. Va convidar a l'Austràlia, i dos països convidats, també. Exacte, tu què fas aquí? Mira, en el cas de la Copa Amèrica, és perquè quadrecin els números, simplement. Directament, no? Sí, directament. Aquest any ha sigut Mèxic i Jamaica. El que passa és que també són països, perdona, talli, però d'Amèrica, no? Sí, centre-Amèrica, i el que passa és que no estan dins de la Conmebol, que és la confederació, aquesta, de països sud-americans, que formen la Copa Amèrica. Clar. Bé, més curiositat d'aquesta Copa Amèrica, com diem, que, de fet, estan... Copa Amèrica hauria de ser Copa Sud-Amèrica, no? Sí. Perquè el nom són els països de Sud-Amèrica que hi participen. Més curiositat que heu trobat per aquí per allà. Mira, en aquesta edició no he hagut cap prorroga. Cap ni una. Sempre que hi ha hagut empats, s'ha sigut directament als penals. Això és una cosa que s'ha encantat ara. Sí, la prorroga s'alimina. S'ha eliminat, sí. Per tant, la final de l'altre dia entre... No hi va haver prorroga. No hi va haver prorroga, directament. Ah, doncs ho veig molt bé. Sí, ho veig molt bé. Sí, ho trobo bé. Segur que són 30 minuts al llargar-ho per què? Sí, normalment en 30 minuts... Per què han empatat? Normalment els jugadors tan d'un aquí com d'altre costumen estar bastant cansats i bastant empatats, o surten uns amb molta potència i molt motivats per fer alguna cosa en 30 minuts, o moltes vegades queda a final. S'ha sigut un vídeo de Coldplay molt ben muntat. O alguna cosa així. Clar, és que si no, 30 minuts en veritat, si els dos equips més o menys estan equilibrats, no fas molta cosa. Però tenen molta emoció a les prorroga. També tinc una cosa, és allargar el patiment, la prorroga. Això és fantàstic. O l'assa. Ens agrada, no que pateixin. Ens agradarà també que per això són els finals, no? Perquè hi ha la passada de prorroga i què passarà? Home, la prorroga té aquesta existència. És molt èpica, no? En canvi, amb els penals ja talles de cop. Ja està, vull dir que ja s'ha deixat... Però què esteu dient, ara que els penals no són emocionants? No, estem dient que la prorroga... I són injustos. Ens agraden més. Els penals són molt injustos. Sí, perquè... Hi ha moltes quantitius. De com ha de partir, no? De com ha jugat tot això. De totes maneres. De totes maneres. Molt a més. Opinions, tot en te la seva. Deixeu-me dir que, com diem, que no hi ha prorrogues. No hi ha hagut prorrogues. Molt bé. Quines coses més tenim de cada Copa Amèrica que ha acabat ara? Doncs mira, comptant aquesta edició de la Copa Amèrica, en total de totes les Copes Amèriques que s'han jugat, el número total de goals ha sigut de 2.386 goals. Ah? Doncs sí. Són molts goals, no? Sí, sí. Perdona. M'has de dir que a la Copa Amèrica hi ha molt bon futbol. M'has de dir que a la Copa Amèrica... En totes les edicions. En la Copa Amèrica, en totes. Ah, clar, clar, clar. Si no és un festival... Estava mirant una altra cosa i per un moment m'he despistat i dic que 2.000 goals me'ls he perdut. Doncs algunes de les curiositats que heu trobat d'aquesta Copa Amèrica, com diem, que ja ha acabat. Bé, i a partir d'aquí, com sempre, el Café América us agrada una mica... Té estirar el fil, no? I continuem investigant coses. En aquest cas, sobre a Txila? Sí, a Txila hi ha una cosa molt curiosa, i és que de tot Sud-Amèrica va ser el primer país que va inaugurar una cafetària per gats. És a dir, a Txila pots prendre un cafè amb llet rudeixat de gats. O de gats que són del local? Tu pots anar amb el teu gat, i tu vas amb el teu gat, i llavors... Com els Japó, aquests restaurants que fan... No, exacte. Japó, que per ser el país que més cafetàries per gats té, en té 39, però només Japó i Txila. Si no que a Madrid, em pots trobar una. Ah, també? A Barcelona però no tenim, no? No, gràcies a Déu perquè... M'horitza la idea. A un gossos tampoc. Tampoc existeix, no? Però és com a casa, amb l'animal, però en una cafetaria, és el mateix. Si a casa aprens el tallat i tens l'animal... Sí, però... És un negoci, ojo, la gent que està mirant fer coses noves a Barcelona... És un negoci, sí, i a Barcelona no n'hi ha. Per això t'ho dic, que podríem mirar... Exacte, sí, és una oportunitat, sí, sí. Podríem mirar algun emprenador o alguna cosa, fer una cafetaria per gats o per gossos. Invents xilents, que també ho heu investigat, no? Doncs sí, perquè teníem curiositat a veure els xilents que han aportat el món. És a dir, invents xilents que tothom coneix i que són d'allà. Doncs bé, el primer de tot, la xilena. Ah, home. Que sembla evident, però si no hi penses... Jo no ho he pensat mai. Ah, jo tampoc. No, jo tampoc. T'havia intervistat que era el moviment, la forma de marcar el volc. La xilera també, de xil·la. És evident, però... I per això es va posar el nom, de xilena. Segurament ho feien en aquells països, no? Sí, de fet, el primer que va fer una xilena va ser Ramon Gonzaga, un xilè. Ah. I on jugava? A xil·la. A xil·la. La sola xilena seguríssima, ja. Per tant, la xilena és de xil·la, molt bé. Després, alguna altra invent de xilents? La vacuna contra la hepatitis B. Ah. Molt bé, no? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. I alguna altra cosa així que teniu a la mà? El dolç de llet. No sé si us ho agrada. El dolç de llet? Sí. És com... És com aquella crema, com de carme, que té gust com a carmel. Sí, i col·loixi com a... Dulce de leche. Tronja una mica, no? Sí, tronjos, marronó. Sí, però és molt dolç, allò, no? Sí, és molt dolç. És dolçíssim, és dolçíssim. I té molt de sucre. Sí. Ja engreixa molt. Però perdona. Però està molt bo. Però és allò que em palaga molt, no? Sí, però està bé. Home, però una miqueta, sempre... Allà a Mèrica s'utilitza molt. A Mèrica em refereix tot el continent sencer de de la baix. Però s'utilitza molt de què? Sí, s'utilitza molt en pastissos. De fet, també ho posen al cafè. Sí, correcte. Sí, en moltes cadenes d'aquestes. I gelats. Sí, molt gelats. Sí, molt. S'utilitza moltíssim. I bé de xile. Molt. Ja ho he arribat, fins i tot. Sí, sí, sí. Perquè, de fet, a banda de la llet condensada que s'utilitza a pàltima de cafè, jo no he sentit mai el dolç. Mira, saps les xocolates en aquestes twigs? Sí. Que tenen com una cosa cremosa dins. Ah, és això? Sí, és això. Ah. Una crema molt dolça, doncs això és el dolç de llet. Ah, i després, per favor, la xocolata, no? Sí. Moltes... Ostres, no en tenia ni idea. Però no sembla atalampar l'agost. Bueno, jo he menjat el twig d'aquell i no... Molt, perquè el twig no en té massa, però allà a Sud-Amèrica sí que es fan postres que són només dolç de llet amb acollerades. Que no te l'acabes, no? Bueno, jo, impossible, però allà sí que se l'acaben, sí. Bé, repassant algun dels invents de xile, la xilena, la vacuna contra la petita, és bé, el dolç de llet. I també hi ha d'altres invents que podríem dir que són una mica més estúpits o tontos. Sí, però... És que perdona, és tot de relatiu, és tota relativa. És tot de relatiu, però també et diré que el 95% dels invents, la història humanitat, són invents totos. Perquè, clar, no els més ens queden els més pràctics i els que us utilitzem. Però els experiments... No, també em queden alguns d'estúpids. Sí, però per això et dic que, abans d'arribar una prova final, hi ha molts experiments o hi ha molta gent que inventa coses el seu ús té poca sortida de mercats. Això ho fa en el que es diu, no sé com es diu, la Fira, a Vilanova i a la Geltru, cada vegada. Una Fira d'Invents. Sí, una Fira d'Invents, ara els Invents clar, són amicals. Fracassats. Tremendós. Bueno, però escolta, jo crec que les històries d'èxit deixen de fracassos, eh? Sí. Vull dir. Atenció a la frase de l'any. Sí, ens ha agradat molt, eh? Com et pots tornar a dir això, sisplau, pobre? No ho heu fet anar, les històries d'èxit deixen de fracassos. Molt bé. Molt bé. Bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo. Bravo. Bé, doncs ara, Invents estúpids que venen directament des de... Xila. Un llit. Sí. Un llit. Un llit que es fa sol. Ah, perdona, no estan tonto, aquest. Ah, no estan tonto. A mi m'agrada, això. És una mica peratós, eh? Perquè, clar, nosaltres hem vist el vídeo de com es fa llit, i llit d'aquests, saps el tipic llit, si vols mirar una pel·li et pots acomodar i que es puja... Sí, com el del l'hospital, que et puja una mica l'esquena, pot pujar les cames... Exacte. Aquests llits. Doncs llavors, és octubre d'un botó, que suposo que... Això és el llit? Sí, sí, això és el llit, que està clar. El llançol és un llit d'un llançol, com no de transformer. No, el llançol és un llançol normal, el que passa és que el llit té uns moviments establerts, que plega per aquí, plega per allà, i pum, pum, pum, i el llançol es queda... Què dius, ara? Però com pot ser que el moviment s'ha d'una determinada manera, es faci sol el llit? Una pregunta. Jo pensava que li sortia amb dos braços i feia... No, no, això és xile, que han ferit aquest invent, que és brutal. Tu pots estar dins el llit, mentre fa el llit? Que agafa una contractura segura, si estàs dins. No, però pregunto, però tu al principi has sortit de llit, no? La màquina ja fa la resta. Exacte. Te'n pots anar a la feina i deixar el llit fent-se. Sí. Te'n pots anar a fer un cafè? Però quan triguen, fer-se. Jo, molt fan d'aquest invent, eh? Sí, està bé, està bé. I aquesta màquina, fer-se el llit. Sí, jo crec que per l'estiu no funciona perquè hi ha d'haver-hi un nòrdic, perquè es vagi, perquè et vegi. Ah, amb un llançol... Sí, no funciona. Clar, perquè el llit, que saps el llançol, ha de passar una mica, i ha de tenir una mica de consistència. Aquell llit, ja veiem quan va, l'hem estigat una mica... No, no, de fet, crec que ni tan sols es comuniquen. No s'ho comuniquen, exacte. Aquí hi ha un altre negoci. Un nínxol, sí, un nínxol d'avui. En fi, més invents idiotes que han vingut des del país xile. Què més tenim? Bueno, un altre invent que no sabem si és estúpida o no serà relatiu, és una màquina que transforma aire en aigua. Perdona, a veure, aquí veus el dia en què són invents, tu i has de trobar una superbona idea? Sí, no. Perquè ara tants països del món, que falta aigua, que hi ha problemes amb el tema de l'aigua, una màquina... O altres planetes. O altres planetes. Ara, ara, ara, i galàxies. I falta, o sigui, un invent que transforma l'aigua en aigua, això és boníssim. Però com ho fa? Exacte, aquest és el problema. Aquest només és un projecte, i això encara no s'ha tirat endavant. I de fet, el projecte no és tan poc superrecent. Per tant, que sí, fos viable, segur que ja s'estaria comercialitzant, i seria tot un èxit. Però per tant, es queda en el calaix d'invents, estúpids o com a mínim, que no passarà en la història de la humanitat per ara. Per ara, per ara. Clar, és que ho veig una mica complicat, com no facin la funció amb aquesta de la pluja, que puja l'aigua, s'abapora, però seria l'inrevés, precisament, perquè és de l'aire. Exacte, sí. L'haurien de condensar d'alguna manera l'aire, perquè després trec l'aigua. I després tot assegurar que aquella aigua és potable, o que aquella aigua serveix. Sí, sí. Bueno, ni que sigui per rec, ja estaria bé, no? Que creure a aigua de l'aire quan et vingui de gust, però, bueno, em trobo una mica complicat el fet que el puguin acabar de fer, però mira, si algun dia, com diu la Georgina, ho aconsegueixen, m'he vingut a seguir, i tant. 5 i 39 de la tarda anem a acabant el que fem avui, perquè per acabar sempre ens en portem com un record, no? Un record, record, record mundial. Perdó, perdó, perdó. Evidentment, record de Chile. També ens en portem record. Un apostal, un souvenir, i tant. Un cafè, segur que em veuen, i tant. Un gas. Record de Chile. A veure, superem Neuma. Mira, el grapat de raïm més gros de la història de la humanitat mai vist es va fer a Chile, es va trobar a Chile, i era un grapat de raïm que pasava 9 quilos. Què? 9 quilos? Quines lides eren? És a dir, és com una persona, com un nen de 8 anys o... No, però... És molt heavy, és molt gros. Però havia de ser molt gran, el raïm, per arribar a passar 9 quilos. És una fruita que té molta aigua, l'aigua pesa molt. I això també té una mica pròig, igualment. El quilos és una bestiesa, sí, sí. Què passa? Els grans de raïm, suposem que eren més o menys normals, i que llavors n'hi havia moltíssims en una mateixa branca, no? Sí. Jo crec que partim de la base que els grans ja eren grossos. Clar, segur, segur, segur. El van vendre per això? T'imagina't comprar aquest raïm gegant. Tens per un mes per menjar. Un gra de forma de cap d'anem petit, no? Per imaginar-nos una mica com seria. Bé, escolta, més coses, de record de Chile. També, mira, en l'últim segle, Chile ha patit el terratrèmol més important, un terratrèmol de no com a 5 a l'escala de Richter. El món no hi ha hagut un altre terratrèmol tan bèstia com aquest, que hi va haver l'any 1960. Sí, a Valdívia, de fet. Vaja, no com a 5, és una mogudeta. És una exagerada forteta. Sí, més records. Doncs mira, el major salt d'alçada a cavall, s'han fet les competicions aquestes que fan els cavalls que salten, doncs 2,47 metres va saltar un cavall cap amunt. És a dir, gairebé... Una mica més si sortia volant, no? És moltíssim, és moltíssim, perquè t'ho he imaginat. O sigui, és com la meva alçada dues vegades. Sí, és el que anava a dir jo ara. També tenen un record que és el partit de tenis més llarg. Sí, va ser durant la Copa Davis de 1973, és tenis dobles. Ah, tenis dobles, eh, per parella. Exacte. I jugaven Stan Smith i Eric Van Dylen contra Patrícia Cornejo i Jaime Fillol. Era un partit de Chile contra els Estats Units, era un partit que va durar 3 hores i 45 minuts. Mira, en tenis, perquè, clar, tenis... Amb una torticulis de fer el cap cap a una banda, cap a l'altra, o... Exacte, el tenis ni a pròrrogues, ni res. Quan acaba, van jugar 122 jocs en total. I finalment va guanyar a Estats Units. Quin pal de record, eh? 8 hores i 45 minuts de tenis... Jo tiro a terra i no me'n moc fins a la mà. Tot i cap, com a partit, no... Hauria d'estar emocionant segur. Hi ha hagut partits de tenis que duren molt. Jo, que veig Nadal de 5 hores, 5 hores de set, Nadal d'Open Australia, cada unidad. I per acabar, l'últim record de la que comentem, té veure amb els volcans. Doncs sí, perquè els Andes Chilens tenen 2.000 volcans. Sí, 2.000 volcans. Doncs és el país que té més volcans al món. La cordillera dels Andes és la cordillera, perquè té més volcans. Molt bé, doncs... Sí, és particular. Esperem que no s'activin tots a l'hora, perquè, si no... Moltes gràcies per venir. Georgina i Paula, ens veiem dijous. Fem una posa per la publicitat, i aquí ens en redirem a la Jona i el Miquel, membres del Centre d'Estudis Demografis, per parlar de l'estudi i del treball dels padrons a l'Espai i Història de Sant Just. Fins ara. Ràdio d'Esper, 98.1 Ràdio d'Esper, 98.1 Cada millons de nou a 10 del mes preteniu una cita amb Ramon Vinerl, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esper. El antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. 012, la Generalitat, al teu costat. Un estiu ben fresc, consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les dinestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Badeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcoàlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Visileu-nos els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Tres quarts en punt de 6 de la tarda. Continuem en directe al programa. I ja saben els nostres ullens, que quan són a aquesta sintonia és moment de parlar de la història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Manel, que tal com estem, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Avui en una secció especial ara explicaré per què, però com ve saben els nostres ullens, portem unes setmanes en els quals hem estat parlant sobre el projecte de transcripció dels padrons i els seus suportes en feliure. L'obregat, en el qual de forma transversal hi participa el centre d'estudis demogràfics, que és el centre per visió, per computació, i també l'arxiu comercial del baix d'obregat amb les ajudes econòmiques de recercaixa i la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on depenen els dos primers centres. I avui és una secció més o menys especial per tancar això que hem anat comentant de la refullida i la tria dels padrons que hi ha a la capital de la comarca, perquè tenim dos convidats, no, Manel? Exacte, sí. Tenim, per una banda, la Jona Maria Pujades. Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Vinc a la programa. Gràcies per venir. Gràcies. I també tenim el Miquel Valls, a la bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Ho hem vingut els dos. Els dos, de fet, són membres del centre d'estudis demogràfics, i ens veniu a explicar-nos una mica més en detall aquest projecte, que amb el Manel ja hem anat parlant durant les últimes setmanes, i hem estat ensenyant i hem estat veient que ja sabem que és voluntari. Però per començar, com va sortir la idea de dur a terme aquest projecte de transcripció dels padrons, padrons molt antics, de fa quasi bé 150 anys, i que ara els voleu digitalitzar i passar del paper al tractament digital? Com va sortir del fet de crear un projecte sobre padrons? Seguint la trajectòria del nostre centre, que portem treballant en diferents tipus de projectes d'informació demogràfica i el padró, és una d'aquests tipus de fonts. Tu has dit que eren antics perquè són de fa 150 anys. T'he de dir que en realitat no són molt molt antics, sinó que en realitat el projecte mar on començar amb tot aquest tipus de projectes és un projecte que recull una font, que es diu llibres d'esposalles de la ciutat capitulada a Barcelona, que comença en 1451. Això sí que és antic. Més en dia encara, no? També hem de dir que els padrons són un producte de l'estat liberal i són un producte del segle XIX, per tant. Abans d'existir anys. Exacte. Perquè el que ens queda del segle XV, el 1450, que són fulls directament de l'església, que apuntaven les persones que vivien en diferents llocs. De fet, és una font prou única i bastant antiga. De fet, és una font fiscal, però recull l'esdeveniment demogràfic del matrimoni perquè el papa Lluna va passar pel bisbat de Barcelona i no podien acabar la catedral de Barcelona. I li van dir, oi, és que no podem acabar la catedral de Barcelona, que podríem fer. I li deia, us posaré, us regalaré un impost a sobre de cada un dels matrimonis que s'haguin de celebrar l'adiòsesi de Barcelona. I aquesta imposició d'aquest impost fa que s'havien de registrar, és a dir, cada un dels pagaments. I en realitat el que utilitzem nosaltres és aquells llibres de pagaments per recollir el matrimoni. Mm-hm. Molt bé. Per tant, tota aquesta informació, que la Neu també recollint i està inscrita en els llibres de l'església. Manel, per on continuem? A veure, heu estat explicant una mica per què he d'educar aquest projecte en si dels padrons. I per què es collosa en fer-ho de llobre? Perquè hi ha moltes poblacions a tot Catalunya i això es troba per a la població del costat d'aquí de Sant Jordi. Llavors, per què aquesta població, o no pas un altre? No sé si és que això és com un projecte piloto. O sigui, ja s'ha aprovat en algunes altres poblacions o és la primera població que es prova. Com està tot això? De fet, el primer projecte que fem sobre padrons és el projecte de Sant Feliu. I el motiu doble quan va d'entrar a Sant Feliu és perquè hi ha diferents rons. Una, perquè Sant Feliu ja estava tot digitalitat. Tot els padrons estaven escanejats i la col·lecció era prou grossa, prou continua. Després, la grandària del municipi era dient per fer-ho en un temps reduït, perquè, com sabeu, els projectes de recerca tenen un temps reduït. Per tant, necessites que sigui factible. I després, també, podríem explicar amb una raó una mica més històrica, o històrica econòmica, pel tipus d'economia que tenen, com es transforma el municipi, que és un municipi que va creixent, etcètera, etcètera. I després, una de dia una, però que aquesta no va ser la principal, però sí que també ens ha ajudat una mica, és que un dels investigadors principal, perquè aquest projecte, com han dit a la introducció d'aquesta presentació, està portat pel centre de visió per computador i pel centre d'estudis demogràfics. El director del centre de visió per computador, que també és l'investigador principal d'aquest projecte, és el Sant Feliu. Exacte. El doctor Josep Lledos. Tota quadra, aprofitat i es compra cap a casa, no? Exacte. Tot i que ell ha de dir que ens va dir Sant Feliu, perquè Sant Feliu, i nosaltres li van explicar això que ho vaig explicar, no? Que era un... que tenia una col·lecció preciosa de padrons que estava molt ben conservat, que estaven digitalitzats, etcètera, etcètera. El tipus de estructura econòmica i tal. Però a dir bé, bé, doncs era així, era així, no? Perquè bé, o aprofitem, també. Molt bé. I això de que estiguin digitalitzats, havíeu preguntat a altres municipis, o això, però ara sí que estàvem, directament com que vau descobrir que aquest ja estava veu tirant davant aquest, o heu trobat altres municipis que també ho tinguin digitalitzat, o... De fet, hem de dir que nosaltres, fa un temps, vàrem fer un projecte en col·laboració amb la Matz Planck, que és una institució alemanya, que també fa temes de demografia, on nosaltres anàvem a fer un inventari de tots els municipis d'aquesta àrea, que això el Miquel ho explicaran més detall, i anàvem a veure quins padrons tenien. I després, la Generalitat de Catalunya té un portal preciós, que es diu Archius, en línia, on cada un dels municipis que estan digitalitzats i quins estan digitalitzats. I després hem de dir que gràcies a la Direcció General d'Arxius ens van proporcionar aquestes imatges. No. Sánjus no apareixia, no? En aquest llistat, per curiositat. No, Sánjus no apareixia. També ens vam fixar, perquè nosaltres el que... amb el projecte de fais cèntrus de Marietx, d'aquest dels cinc segles de matrimonis, analitzem el que és la diosa de Barcelona. I també ens interessàvem municipis que estiguessin dins la diosa, però llavors podria fer comparacions amb l'altre font que tenim, i així treballar les dues fonts a l'hora. Molt bé, molt bé. Llavors, entre una mica més en detall, en tot plegat, el projecte aquest de les transcripcions dels padrons de Sant Ferro del Llobregat, com has desenvolupat el projecte? Perquè jo aquí he estat explicant molt la primera fase que estàvem fent de que començàvem amb el programa aquest, a veure que esculen les seves fulles dels padrons i començar a introduir les dades, tot plegat, però... quines tasques prèvies heu fet abans i cap on anirà tot plegat després? Per tenir una idea als uïns que vegin tot el que es pot fer. En línia, en general, podríem organitzar que aquest projecte està dividit, li hem lifaces, etapes, tasques. La primera és... o va ser, perquè ja està completada, l'estudi de la font, era dir, com evolucionava el padró, que això, per exemple, el Miquel, n'és el responsable. Si ens vols explicar una miqueta. Primer, tot bem veure quines variables contenien a cada padró, perquè amb el pas del temps, des de el 1881 fins al 1970, que és l'últim que tenim, l'últim que analitzarem, hi ha diferents... La font ha anat variant, no? O començament hi havia noms, connoms i el lloc on viuen les persones de la població i a mesura que va evolucionar la font, van entrant noves dades, no? Si saben llegir, si no saben llegir, la seva naturalesa, de quina provincia són, si han emigrat, quan tens fa que viure en el municipi, si és tota la vida o són nous immigrants que arribaran de nou, llavors has d'anar analitzant padró per padró, per veure quines variables pots analitzar i quines variables tindràs en continuïtat amb el temps. A partir d'aquí, aplicar un formulari per cada padró, perquè la gent els pugui transcrivint i pugui tindre l'àplica. Però aquest formulari, que suposo que és el que ens ha ensenyat el Manel aquí, és bastant complert, és a dir, no sé si en els primers de tot, en les primeres fulles, hi havia totes les dades que després es podien omplir. Sí que és cert que allà ens va detallar, que si hi havia alguna que no sabies, tenies dubte, podies incloure'l en el formulari, però és a dir, que he hagut, en aquest cas, per posar les mínimes o per el contrari, agafat totes les possibles i en aquest cas, doncs, si en les primeres fulles no hi havia, deixarà un blanc. No, el que va fer el Manel, són totes la informació que surt en el padró. Això és el padró del 1881, el 1850, el 1840, aquest és molt més escuet, no hi ha tanta informació com el que transcrivia el Manel aquests dies. Utilitzaríeu el mateix formulari, no? Sí, el mateix formulari, però... Adaptat. Adaptat, o sigui, no, ja no cal la... Amb tantes caselles o tanta informació, no? Tantes caselles, exacte, perquè... És perd el temps. És iteratiu, és iteratiu, de manera que tu pots escollir en relació a la cronologia que tu estàs introduint. És evident que avui en dia el 2015 hi ha tantes dades, no? Que tenen les administracions de nosaltres mateixos que semblen molt poques, no? Les que disposem del 1881. Però són importants, aquestes dades, que esteu recopilant? Sí, són importants. Si no, no farien, no suposo. Perquè creieu que són importants. Una manera de generar coneixement. I de generar, en aquest cas, sobretot en aquest tipus de projecte, transferència al coneixement de la societat. És a dir, una per generar coneixement històric, per exemple, tampoc explicar que a través d'aquests padrons podem explicar els tipus de sistema familiar. És a dir, les famílies eren molt grans abans, eren molt petites, és a dir, eren famílies nuclears, eren famílies extenses. Era la família troncal pròpia de Sant Feliu, si no, vull dir, aquest tipus de família que està en catalana i que està en nostrada, no? Vull dir això. I després això que... Aquí, molt més, vull dir, podríem estudiar la estructura laboral, la senyús, com evoluciona, com entre l'immigració, per exemple, un estudi molt interessant és a través del cognom anar veient com van variant els cognoms, no? Clar. I així ens explicaria... Aquesta variació ens explicaria com més el Sant Feliu de l'actualitat. Però després, quan jo t'acomentava el tema que era una part molt important de transferència del coneixement de la societat, és a dir, sempre en els científics se'ns retreu el fet de que s'agrastem el coneixement, no el coneixement el generem a les universitats, però el generem pels nostres iguals, no? És a dir, l'anem a explicar congresos, l'anem a explicar seminaris, el publiquem en articles científics. Però el que passa aquí és que per generar aquest coneixement utilitzem voluntaris. Que som voluntaris és que, en cap moment, se'ls ha demanat escolti, vostè m'expliqui quin correglom té. No, simplement el que es demana que tinguéssim ganes i il·lusió de participar en un projecte. El final serà que tindrem una base de dades que tindrà diferents usos. Un científic que nosaltres estudiarem, ets pregunta, a través d'ipotes, i la societat que tindrà una còpia que hi podrà fer cerca. Per exemple, tinc ganes de reconstruir el meu arbre geneològic. Això anava a dir, això és molt interessant. Saber, per exemple, la gent de Sant Feliu, qui eren els avis, els pares dels seus avis, i els avis dels seus avis. Justament, buscar això en el passat... Vaja, jo trobo un tastantíssim. I, de fet, un d'aquests voluntaris que comentaves és el Manel. I tu, Manel... Manel, i quants més? Has comprat... Miquel? Ara són 22 persones que estan escrivint en aquest moment. Aquest ritme va anar, aquesta gent. Hi ha gent que ho està fent més ràpid, més lent o... M'apèn. Tenim de tot. Tenim gent que només ha fet una pàgina com... Aquest seria jo. Gent que em porta 3 i 4, i també hem de dir que tenim una persona, que és la líder, la que em porta més, que han de portar-ne unes 30 pàgines, i cada setmana ens escriu dient, em podeu assignar 5 pàgines més, perquè ja ha acabat la 5, i també hem de dir que això de transcriure pedrons és una cosa que enganxa. El començament sembla molt complicat, sembla difícil, però després un li va agafant el gustet, i va demanant més pàgines, més pàgines, més pàgines. Doncs això després hi ha d'haver una persona que revisa aquests pedrons en el cas que hi hagi dubtes o coses que no estiguin del tot, perquè clar, ho veiem, que si una pàgina venia d'unes cometes d'una pàgina anterior que quedava a la meitat d'una família, això s'ha de completar alguna manera. Hi haurà d'haver alguna persona no encarregada d'11... Sí, en el mateix sistema hi ha els transcriptors, que diem els correctors, que són els que miren aquests dubtes que hem posat en una X, i llavors es fa un repàs de com està el buidatge, per veure que les coses vagin correctament. Ja per anar acabant, perquè no tenim més temps, aquest projecte que està fent a Sant Feliu es pot fer aquí sense just? Perquè amb una mica de la informació que us hem ficat aquí, hem parlat amb l'Arxivier Municipal, per ser una mica les dades que teníem nosaltres, hem descobert que són antigues, en tenim del 1822, 1830, 1832, hi ha algunes dades que m'està comentant abans d'entrar aquí al programa, el problema que tenim és que no està digitalitzat, quines fases hauríem de seguir, sinó si anéssim a veure un dia l'Arxivier Regidor de Cultura, què els hauríem de dir? Si volguéssim digitalitzar tots aquests ulls dels padrons de Sant Joan, què hauríem de fer? La primera cosa que ens aniria bé, i ja ho han comprovat, és que et distesqui les fonts. No tot arreu, tenen. No tot arreu, hi ha llibres, els crits... Ja no el primer pas. El segon pas, que sol ser bastant important, és que s'escanegi, es digitalitzi. Tot i que han de dir que, per exemple, el projecte de 5 centuries on marriages, i què que us ho explicaveu amb la catedral, no estava digitalitzat. És escanejar, o qualsevol persona pot escanejar, trigues més o menys, apèn les pagines... No tenim més temps, però jo vaig possibilitat. Sí, jo també. Parlarem amb l'Arxivier i amb el Sergi Seguí, a veure... Comenci escanejar coses i ho vagi brirant. Perquè ho puguis estudiar. Joan Maria Pujadas i Miquel Valls, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al programa, que vagi molt bé, i enhorabona per la vostra feina. A vosaltres també, per aquest programa. Manel, en retrobem la setmana que ve. Molt bé. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. El govern greco oficialitza el nomanament d'Euclid Sakalotos, com a substitut del dimitit, i en Isbarofakis, aquest vespre, Sakalotos prendrà posició com a ministre de Finances. Fins ara formava part de l'equip negociador, crec. Mentrestant, el Fons Monetari Internacional Segura, que està disposat a ajudar Grècia, si li demana a un comunicat breu l'organisme que dirigeix Cristina Lagart, explica que pres nota del resultat del referèndum que vigila de prop la situació i que estan a punt per si cal d'assistir al país. L'FMI és un dels creditors de Grècia. La setmana passada va situar el país amb mora després de l'impagament de més de 1.500 milions d'euros. Sempre ha estat una de les institucions més dures en les negociacions, però els últims dies han coincidit amb el govern grec en la necessitat d'una reestructuració del deute. Ara obren la porta a ajudar el país. Pendents d'aquest govern greco oficialitza el nomanament d'Euclid Sakalotos, que ve per aprendre a possessió com a ministre de Finances, enviada especial a tenes, Txell Feixes. Bona tarda. En dues hores firmarà el càrrec el nou ministre de Finances en substitució del dimitit Yanis Varufakis, Euclid Sakalotos. Es tracta del coordinador actual de l'equip grec de negociacions amb els creditors i vice-ministra d'exteriors. Fins ara és de fet que portava el lideratge de les converses amb Brussel·les. Des que l'abril passat, Cipres, es va posar al Presid, el que va dir el president del Parlament, i el president de l'Estatut. Una de les decisions que es van fer són que hi havia una quantitat de autòpactes crítiques dels socis europeus. Txell Feixes, Catalunya Ràdio. Atenes. Notícies breus. Els bonvis busquen un home que caigut aquesta tarda al canal de Sarós, al Sagrià, llei de Josep Maria Parelló. Bona tarda, un company del desaparegut. Un helicòpter amb una unitat subaquàtica i una altra d'emèdica. També hi treballa una unitat canina al marge del canal fins a les comportes del Pantat Uxessa. En total hi ha butes, dotacions terrestres, els bombets i tres dels Mossos d'Esquadra. Maria Perelló, Catalunya Radio Leyda. Atracament a punta de pistola en una sucursal bancària de Tortosa. Ha passat a primera hora de la tarda i els Mossos encara estan buscant els autors del robatori Tarragona Manel Sastre. Bona tarda. L'Àxios ha produït quan l'oficina estava a punta tancada, dos indivídues amb la cara tapada i amb un arma de foc. Han amenaçat els treballadors i els clients que hi havia a l'oficina del banc de Santander, que hi ha a la plaça, al fons 12, els han tancat els serveis i s'han endut els diners que hi havia als calaixos de l'entitat. No hi ha hagut ferits. Els Mossos han posat en marxa una operació especial de tancament amb controls de tots els accessos a la ciutat per intentar localitzar els dos atracadors de moment sense èxit. Manel Sastre, Catalunya Radio Tarragona. Convergència democràtica. Valaria una llista unitària pel 27-S, tant si inclou els partits polítics com si és només de la societat civil. En canvi, des d'esquerres republicana només donaran suport a una candidatura única que no inclògui les formacions polítiques. Caumits punlos del català com a llengua habitual i creix la persió jurídica contra la llengua, sobretot en l'ensenyament, segons l'últim informe sobre la situació del català. Les entitats que defensen el català reclamen els governs que incentivin el seu ús a tots els àmbits. De genè a màig, Catalunya va registrar 372 expedients de regulació d'ocupació. Això significa una reducció del 55%. Del total d'eros, els d'extinció es van reduir en 47% respecte al mateix periodat del 2014. Els de suspensió en 58 i els de reducció de jornada, un 55%. El món de la gastronomia lamenta la mort de Juli Soler aquesta matinada al 66 anys. Fa renadriar amb qui va treballar durant 34 anys i amb qui va convertir el bulli en el màxim símbol de la cuina de l'enguarda, l'ha recordat com un home apassionat, generós i conciliador. També han tingut grans elogis per Soler des de Roses, on estava instal·lat el restaurant El Bulli Roses Carme Canet. Bona tarda. Miquel Gota Negra, amic personal de Juli Soler, considera que ell va ser el pare de la gastronomia catalana moderna. I també va aportar una manera molt personal de fer com a cap de sala. A la sala del bulli et senties el millor del món, la manera de tractar la gent, la manera d'organitzar la sala, la manera de formar el personal. Allò ha sigut una escola per molts professionals de l'Australàlia, d'aquest país i d'arreu d'Europa. Bota Negra recorda, emocionat, que l'últim acte al qual va assistir Juli Soler va ser el premi arjau que va rebre a l'estació nàutica de Roses ara fa 3 setmanes. Carme Canet, Catalunya Ràdio, Roses. Joaquim Rodríguez guanya la tercera etapa d'altura amb arribar del mur d'Ui, a Bèlgica, el final tradicional de la flecha balona. El puritor, que és líder de la muntanya, superat frum, que és nou líder de la ronda francesa, que en Xelara perta el mallot groc, després de veure's implicat en una caiguda múltiple. El consell superior d'esports dona suport a la Federació Espanyola i la lliga de primera comència al cap de setmana del 22 i 23 d'agost i no una setmana abans, com vol la lliga de futbol professional. Hi ha hagut debat electoral blaugrana a la Universitat de Vic, Joan Laporta, acusat Toni Freixa, de ser un submarí de Josep Maria Bartomeu, ha començat, mentre estan al procés de validació d'assignatures. Catalunya Ràdio i TV3 amatran el dimarts 14 de juliol en directe, un debat amb tots els candidats a la Presidència del Barça. A l'Espanyol la plantilla ha tornat a l'activitat amb revisions mèdiques i proves físiques, i a Vícler, qui té gira, tenen permís per buscar-se nou destí. En Bàsquet demà, Marga Zoll, frau oficial, la renovació amb els gris l'hi i la seva absència a l'eurobàsquet. Doncs sota l'actualitat del dia, el Catalunya Vespa, a partir de les set. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.00 i 6.00 minuts us parla Andrea Buenopromunsa, tanca l'exercici 2014 amb un déficit de 803.000 euros. L'Ajuntament General de l'Empresa Municipal ha tancat els comptes auditats. L'Ajuntament General de l'Empresa Municipal de l'Empresa Municipal ha tancat els comptes auditats amb pèrdues, però s'acaba de provar un projecte que portarà un ingrés a ProMunsa de més d'1 milió d'euros. Els comptes auditats a ProMunsa del 2014 s'han aprovat amb unes pèrdues de 803.419 euros. Un déficit provocat per dos motius d'una banda s'ha protegit una pèrdua del valor patrimonial de l'edifici d'oficina. Un d'a��요 s'ha cubicat les accions de supporting i carts de neighbors, fruit de l'entrada migor de l'ARCAL, la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. Més coses, unes 420 persones van participar dissabte de la segona cursa solidària Sant��s d'Esvern per Sant Joan de Deu, en concret venceix, 140 nens i nines i 280 adults. M'organitzava el club de latisme Sentjors que ha fet una valoració positiva d'aquest esdeveniment. de 17 minuts i els últims d'entregar-ne uns 40. El Sant Justenc va fer més bon temps, va ser Víctor Rull, que va arribar a cinque a la meta, tot i que les inscripcions online els van tanque divendres al migdia, amb 377 inscrits, el mateix dissabte, si van a apuntar una vintena de nens més i una vintena més de dos. I acabem destacant que una etleta del club atletisme Sant Just s'ha proclamat subcampiona de Catalunya amb 300 metres tanca. El campionat ha tingut lloc aquest cap de setmana i un altre esportista del club Sant Justenc ha quedat un gènere en 100 metres tanca. Aquest cap de setmana se celebra el campionat d'Espanya, també amb representació de Sant Justenc a Valladolí. I això és tot de moment. La informació local tornarà menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Mentre està, no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la VàdioRàdioDesvern.com. Molt bona tarda. Cada dilluns de nou, a 10 del mes, preteniu una cita amb Ramon Vineros, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a RàdioDesvern. Lo antic es millor, y más divertido. Rebovineu-vos, si us plau. Vigila amb aquestes bèsties, per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc, qualsevol desqüit, pot ser el pitjor d'aprenedor. En cas d'incendis, truca el 112. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són de 6 i 10. Són vinguts a la segona hora de la penya de l'estiu. D'aquí una estona amb el xerri arrada repassarem quines són les pel·lícules que més li han agradat i li han decepcionat a una llista a l'Àntida Film Festival, que és un festival que és online i que els hagi arredat. A més, també tindrem avui per tercera sessió consecutiva, les Preocupes, que ja les tenim a l'estudi, i el Dani Martínez, com sempre, ens farà una receta. Abans de tot això, hem d'anar cap al Trending Tòpic de la segona hora. Per què, Cristina? Avui un dels temes més comentatge de Twitter. Sí, que la cançó per aquest Trending Tòpic no seria molt adient. Bueno, ho sento, és així, perquè hem de parlar de Juli Soler, que avui ha mort als 66 anys l'impulsor del bulli, juntament amb Ferran Adrià. Sí, era un dels personatges més admirats de l'alta cuina. Soler ha mort a causa d'aquesta evolució de la malaltia neurod generativa que patia des de feia i anys, i, de fet, a causa de la qual el 2012 va haver de retirar-se del bulli Fundation. Ferran Adrià, soc si durant més de 30 anys d'ell, l'ha recordat avui en un acte sense bestiar i ha destacat la seva generositat. El funeral serà prou demà a Terrassa. Bé, què diu la gent a Twitter sobre aquesta qüestió? Per exemple, el cuiner Carlos Arguinyán no diu... Ens deixa Juli Soler un gran, una abraçada a tota la família de Juli i del bulli, la nostra, darrere de fotografia junts, i doncs l'ajuntava al... al Tweet. Un altre, en aquest cas, cuiner, Alberto Chicote diu, avui ens ha deixat Juli Soler, tot i que mai ho farà del tot, estar sempre present en el nostre record. Fins a la vista, és tont. I el Carlos Latre, que diu, oh, se'ns ha anat Juli Soler, que quina llàstima, el cinquè, el Roling, un dels grans, vaig tenir la sort de brindar amb ell, de compartir i de riure, i diu una llàstima. En fi, ja tenim l'espai de cuina preparat. Dani Martínez, bona tarda. Molt bona tarda, Jordi Domenar. A veure, Dani, avui farem un... No sé si podem fer un invent o què, perquè... Sí, avui un superinvent, estic supercontent, Juli. Em fa molta, molta, molta il·lusió. Tranquil·litja, tranquil, perquè tenim aquí a les preocupats, que tenim la Irene, que tal, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. No cal cridar tant. De totes les maneres, perquè tant la vinentesa i que les preocupats venien avui a tocar-nos els grans èxits de l'esquiu, que ho estan patant a tot arreu amb... Sí, l'altre dia ho vaig veure pel Facebook, que estaven aquí al... El Facebook. El Facebook. Això a la cara del llibre. Llavors ho vaig estar mirant i... I us vaig veure a vosaltres i vaig dir, aquestes han de venir als Bonis de Sant Jordi. I què, les has pitjat o què? Les què? Les has pitjat. I tant, les estan pitjades. S'ho fa bé o ni bé? El Dani... Bueno, no es preocupeu. Estic molt orgullós. Com que se'ho despreocupàs, no... No, clar que no, no patiu perquè el Dani... No és espanteu, és una mica human, el Dani, però... El Dani és una bona persona, m'agrada tot. De totes les maneres, Dani, deixa... Digue'm malò. Avui vols música en directe o no? Molta música en directe o no? Molta música en directe. A veure, preocupat, això m'ha de preguntar-l'hi. Sí, tant. I no miris així, perquè... Vols posar-hi una mica de música o no? Sí, sí. Dani, ja ho sé. Sí, sí. Dani i la Júlia, podeu posar-li una mica de música o no? Que decideixi la mà, que decideixi la mà. Això és igual a la salsa. Ara, manager. Ara no, això s'ha de valuar, avui és el test i ha de passar la prova per saber si és la mànager, finalment o no. Ah. És una pre-manager. A veure, és una prova de mànager. Perquè sempre porta el pre. Jo crec que això és una prova de mànager. Júlia, si tu creus que, per exemple, posar avui la música de fons a les receptes de cuines, això pot ser com una mena de lancadera i va bé per grup o no? Jo crec que sí que pot anar bé per grup. Doncs vam fer conèixer i així muntaran els fons. I sobretot, a aquesta secció, que és la més escoltada... Sí, sí, sí, sí. Molt, molt, molt. Què hauríeu de cantar, llavors? A veure, què us sugereix una recepta de cuina, Irene? Tu que portes la guitarra? Tots alguns acords, no? Un recorregit rellomaiterranis, no? Manitarranis. Avui la recepta que ens faràs és torrada del bocat amb tomàquet i roca. Roca, sí, sí, sí. El tomàquet és molt manitarran i la guitarra sempre fa un albo. Sí, sí, sí. La Irene, que s'incorpori quan vulgui, comencem. Molt bé, sí, comencem, i ja farem unes coses aviam... A veure, quins són els ingredients que necessitem per fer aquesta torrada del bocat amb tomàquet i rocola? Una llesca d'un bon pa de peixers preferiblement de llenya. Molt bé, d'acord. Un albucat petit. Això és el cajón de la Daniela, perquè estigui clar. Daniela, no paris, no paris. Un tomàquet de maní o mig, si és gros, tipus raf, cor de bou, de mussorrat, etcètera. Vale. 50 grams de roca. 50 grams de roca, molt bé. Jo vaig prenent nota. O l'idolibaberg extra. O l'idolibaberg extra, d'acord. Sí. I l'inagra de moda. Bé, aquests són els ingredients, no? Aquests són els ingredients, perfecte. Molt bé. Ara ja entrem cap al tema de la torrada, no? Dani, com preparem aquestes torrades? Com les preparem? Doncs torrem el pa per les dues bandes, mentre t'aprofiteu per tallar el tomàquet amb deweig d'un centímetre de costat, important, aproximadament. La torrada, el pa... La torradora casolana, d'aquelles senzilles, o el que tingueu per casa. A la torrada, treballem l'albucat amb una furquilla. Important. L'albucat es queda molt... que es falla aixot. Llavors, important. Es fan negre, moltes vegades. Es fan negre, s'enagraeix. Llavors, l'os de l'albucat ha de durar el més impossible, doncs... El més impossible? El més impossible. El més possible dins de la barreja. Fem la barreja i posem... el d'això d'albucat. Llavors, l'utilitzem per un tal pa. Llavors, escampem el tomàquet pel damunt i ho amenim tot amb oli i sal. Col·loqueu la ruca a sobre i acabeu de menir-ho tot plegat amb un fil d'oli i un xic de reducció de vinagre de moda. Escolta, ella està, no? Sí, és molt fàcil. Tenim unes variants. Música de variants, sisplau. Feu torrades petites, de peritiu. Sostituïn la ruca per ceba o alls ben picadets juntament amb el fàbreg a fesca. Unteu el pa torrat amb formatge tipus fidedelfia i condimenteu-lo amb suc de llimona abans de cobrir-lo amb l'albucat. Tallat a rodonxetes i ruca. També tenim una altra opció, que seria fer les torrades petites untades amb formatge tipus fidedelfia i cobertes amb el tomàquet confitat. Això és molt fàcil de fer-ho. Podeu trobar a internet com fer el tomàquet confitat. Llavors, el fàbreg a picada o salsa pesto i un toc de reducció de vinagre de moda. Com m'agrada el fàbreg a picada, eh? Perquè a més ara es viu. Dona molt de fresco. M'encanta. Prepareu torrades petites, de peritiu, untades amb formatge tipus fidedelfia i cobertes amb ceba confitada. També és una altra opció. Té una altra opció del bocat amb tomàquet i ruca amb uns talls de pernil i bèl·lic. Aquesta receta la trobareu al Facebook dels Gunis de Sant Just a partir de la set, una cosa així, la trobareu. Molt bé, perfecte. I, bé, i espero que us agradi. Moltes gràcies. De res, a vosaltres. Gràcies, preocupats. Molt bé, moltes gràcies. A tu m'ha agradat molt d'emocionat. Aquesta imatge d'inergia, de les preocupats amb la Irene i la Daniela i la manager podran també una mica ordre a tot això. En fi, escuteu, noies, hem de parlar una mica de les preocupats. Perquè, bueno, jo sabeu que són un grup de música que ho estan patant a tot arreu, vull dir, van a totes les festes majors, estan tocando aquí a Canji de Tantana, alguns dies a la tarda amb aquestes postes de sol que hi ha aquí el Julio, que són magnífica dies espectaculars. I avui ens voleu portar a una possible, que això ja ho veurem al final de la secció, la manager, que és la Júlia Jaumont, no? Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Aquí saludes. Ah, hola. Bona tarda. Aquí saludes. Home, tu ets una bona manager. Perquè la gent, clar, no ho ha vist. A mi m'agrada aquesta noia, eh? Té potencial. La gent, clar, no ho ha vist, però, clar, has saludat així, com una mica... Ah, ja, és possible. Poneu tots els pans. Té futur com a manager, m'agrada. Parla com a manager, sí, sí. Bé, Julià, com ens vendries, per exemple? Ara, imagina't que estem en una altra vista, d'acord? Llavors, jo soc un promotor musical, tinc un festival molt important, i estic buscant nous grups per poder contractar. Llavors, com ho faries? Com vendries les preocupats? Bueno, jo per començar diria que són gent que, bueno, surten a carrer, no? Que ha començat primer cantant al carrer, a canginestar... Sí. Amb l'ambient de sempre. Molt bé. Quan ho han fet d'una cosa molt natural, molt autèntic, i van posant la seva salsa... Quan dius que és autèntica, aquest refets, és quin és el som que caracteritza a les preocupats? És que no hi ha una cosa específica, si no és una cosa... Tenen molts tipus de ritmes, de música... O sigui, és molt divers, tot. Pots ser oberta de totes les preocupats. De totes les tipus de música puguis, truqueu-les, perquè us faran de tot. És una mica com que barca moltes coses. Clar, on les podríem trobar? Hi ha algun lloc concret on puguin dir... Mira, jo avui m'agradaria anar a un concert de... Jo què sé, jazz, per exemple, i me'n vaig a una sala determinada de jazz. Allà hi podrien ser i elles? Bueno, jazz, jazz, no. La veritat és que no, perquè... Però, per exemple, si voleu que hi hagi rumba, elles t'han de jazz. Si voleu, Rigi, també, teatre. Si voleu exacte música, amb una mica de teatre i d'això, també ho podem fer. Feu performance, també? Bueno, mira, el cabaret de cada joves que han fet, van fer una mica d'això, mentre van fer les cançons, i la gent va sortir encantada. Molt bé. Escolta, la Julia també va... Vaig participar en aquest show. Sí, però ara estàs passat a la part més comercial. Exacte, exacte. Ha passat a l'oficina de l'empresa. De totes maneres, jo, per exemple, no sabria ben bé com animar una festa. Tu me la recomanes, les preocupes? Sí, perquè són persones on el que els agrada és que la gent disfruti, que la gent s'animi, que la gent aplaudeixi, que gaudeixi, que balli, i elles també ho fan. O sigui, mentre toquen, també ho estan disfrutant, i ho estan gaudint, i estan aplaudint, rient... Escolta, no parlem per la Julia perquè està... Molt bé, molt bé, jo la veo, jo la veo. Ho està venent molt bé, que estic apuntjada de contractar-la. Però jo no els contractaria. Com ho...? M'han deixat acabar. La water parties, a veure què passa. No, abans del preu, és a dir, si són bones, es paga el que més o menys puguin demanar sense passar-nos, evidentment, ja s'hauria de negociar. Però està molt bé que les vinguis així, però també hem de ser capaces de demostrar-ho. És a dir, si les venem molt bé, sí, però després de la veritat, què? Són puntuals? Sí, ara mateix. Sí, podem fer un rima. Ara mateix podríem fer un rima de Rigi i podríem fer-nos. Perdona, no, no, més preguntes tipus de Cristina. Ara ens preveu el Rigi, però, per exemple, són puntuals? Puntuals, són puntuals? Sí, sí, són puntuals. Arriben a l'hora? Sí, el concert el demora. No, no, no, no. Arriben 5 minuts ja abans o 10 o 15 minuts fa falta. Només, només. Perquè una hora, no. Abans queda en un altre lloc, com més perillassoles més privats, i comencem una mica a les caïns que volen tocar. Tenen moltes... Demanen moltes coses, a contrari, posar aigua, mirar la francesa, la rulot, o, jo què sé, o per la seva mascota, un tipus de menjar especial, caviar... Són molt exigents, molt tiquis micis? No, no, aquí som de Sant Just, som d'Esplais, Causig... Per això t'ho pregunto. I anem bastant a lo bàsic... Despleix, despleix. I cau, i cau, i es conformen amb qualsevol cosa. Perdona. Si al mateix dia coincideix un concert de les preocupats, o us ofereixen el cau i a Sant Just i a la mateixa hora, ¿quin on aniríeu? Cap a l'Esplai Directe. Jo els diria al tercer. Jo crec que... No, doncs jo faria, quan vull dir aquella nit, doncs no estaria representada a aquell concert. Hi ha una mica de mal rotllo, aquí. Veig que hi ha una part que és del cao, i l'altra que és de l'Esplai, no? Sí, el que passa és que ara diu tot això del cao, però quan era petit anava l'Esplai. Llavors... No! Amb descendents penales. Juli, et vas canviar de tot a l'Esplai al cao? Era molt petita, molt petita, i em vaig quedar ben segur. Però què va passar? Jo era a l'Esplai, i... Però era a Sant Gatera, no? Ui, això, a la que trobi un altre grup que de Sant Just, potser es canvia, eh? Amb el riu, amb el re. Porta 10 positius, un negatiu. Ja veurem el balanç, eh? Cristina, tu portes el compte clar. El Risto Mejido de la Laura i de la Laura Palsini. Aquí estem, els dos. Això és un concurs, no tenim el seguim, que jo... Jo també canto, eh? I soc Palsini, canto, eh? Me faig això, el grup. Gràcies per aquesta intervenció. De totes maneres, Juli, bueno, ara sí que arribarà l'hora de dir que et toquin. Jo no coso contacte amb ell, de parlar amb ells directament, perquè si estàs tu de mànger, si pots demanar que ens toquin alguna peça. Com parles amb ells, com a mànger, eh? Perquè penses que estem fent una prova per tu, eh, Julià? Sí, sí. Ara, escolta, hem de tocar la ràdio ja en directe. Vale, estem preparades? Sí, però fem el riu... No, feu-lo de... la música tenia preparada per avui, avui. Tocava aquesta, avui ell. És una cançó... Sí, expliqueu. O sigui, esculteu la lletra. Esculto la lletra. O després una mica. Però és que és estar preparada i els fa molta il·lusió. Bueno, preparada, però preocupades, eh? Aviam, sí. Sí, la barreja aquesta de preparació, però que se'n fa l'indrama. S'ha sortit. Preocupades, però el que veig és un segell del grup. Sí, sí, sí, sí, sempre, preocupades. Ens veiem fer unes samarretes i tot, vull dir, anem en procés. Potser estàvem... I això de veure. Molt bé, com a mànger, molt bé. Jo sóc gravaré i ho penjaré després al Facebook. A la primera vegada hem de tenir mil visites. Les segones cincentes, aquesta terem cent. No, però que estem de fer publicitat, que és a Sant Junts i la gent l'ha d'escoltar. Farem un favor, sisplau, i Dani, el teu micròfon l'enfoca. L'enfocaràs a la guitarra de l'Airella, per favor. Ah, sí? I llavors tu, Dani, l'enfoques al teu micròfon cap aquí. Estem a això. I llavors, noies... Quan... Com... tot el papà, ja? Sí, sí. El cajón aquest, que té dos micròfons. Vale, vale, vale. Proveu-me una mica. Proveu-me el sol. Han pujat ja l'escenari, no? Sí, és com una a l'esveig. Ara, ve, puja el cap. Aquí provenen, eh? Ja veurem que sí. Té títol, per això? No, sí, digue'm-li, Sant Just. I el lloc petit, en el costat de Barcelona, està tancat per l'avai de Coi Cerola. Si vas caminant, no saps si dir-li ciutat o poble, i si amb ciutat et pots quedar, pensaràs que és preciosa. Que és preciosa. Si estàs cansat, amuinat, o has tractat, i et pots perdre, i la muntanya respirat. I és la muntanya i de meu poble, i tres paraules li donen nom. Sant Just es veu per s'ho miradors viatges. I a l'alt del poble diuen que cada nit deiu una plena i hi ha una nena que al dia no toca. I a Can Ginesa ens reunim per veure i al temps passar, i parlant, parlant, autofies anem creant. Si estàs cansat, amuinat, o has tractat, i et pots perdre, i la muntanya respirat. I és la muntanya i de meu poble, i tres paraules li donen nom. Sant Just es veu per s'ho miradors viatges. Molt bé, noies. M'ha agradat moltíssim la cançó. L'aveu, com vosaltres, i tu? Sí. M'ha encantat. A més, barregeu una mica història de Sant Just, i també vosaltres, que cantàveu Can Ginesa. A veure, cosa jo crec que puc dir, sense por, que evocar-nos, que tenim el hit de l'estiu de Sant Just. Jordi, jo tinc la feina de la Gina. Són l'escoltable. Sí, sí. Jo estic molt emocionant. Jo estic un moment històric. Quina veu, quina dolçó, quins paisatges que amenaven cada vers i cada estrofa. Jo, de veritat, Júlia, et felicito com a mànager del grup. Molt bé, molt bé. Ah, però, que ja l'han acceptada? No. Ara ho hauríem de mirar. Està a 98,1%. El comentari del crític musical del programa és Dani Martínez, Dani, com valora, que li hem d'escoltar ara mateix. Jo volia fer una mica d'Arristo Mejidi, però veig que no, que ets de ser Daniel Martínez, com si un bolsen just tenc, perquè m'ha agradat tant que l'avui utilitzar com a sintonia de la meva secció de com ser un bolsen just. Fareu la primera pel·la. I jo l'avui utilitzar com a sintonia. Fareu la primera pel·la, ja. Primeres reaccions en directe. Sí, molt, molt. Dirigeim aquí una secció que es diu com ser bolsen just tenc. El millor senjust tenc. Com ser el millor senjust tenc. I volem utilitzar-la com a... Com a capçalera. Ens han cantat. I ara la xarxa. Això és un no parar. Ara mateix... Està a punt de ser trent d'intòpica, senjurs d'Esber. Preocupes. Gràcies. Gràcies. Preocupar. Comences i tendència. Ara mateix, a tota la zona de Twitter de senjust. I després, per exemple, Lermes, que a la webcam de Radio d'Esber, ja sabeu que teniu un chat on podeu escriure coses, ha posat bravo d'un barceloní, visca senjurs. Gràcies. Molt bé. Ara parlant d'una regoda... Ah, que s'emociona. No m'ho sé. No em sé. A mi m'estan agradant aquestes noies de debò. Són molt senjustens. Les hauré de contractar per com ser molt senjustent. Sí. Ja saps si sí. Qui és qui és la lletra? Perquè aquí se'ns ve una onada. Però hi ha altis, de concert, de gira... Això ho veurem d'organitzar. Qui ho ha escrit, això? Nosaltres. Home, clar. Canta autors. I es acorden bé, tot, aquí. Quan parlo, jo me'l oguisse, jo me'l como. No, clar. Escolteu, i quan t'estoneu trigat entre la melodia, la lletra... Quan t'estoneu invertit? Minutimit. Sincerament, això, quan ve, la inspiració ve. I va ser una cançó bastant ràpida. Sí. Doncs s'ha quedat molt bonica, eh, per tampoc estona i... Hi ha coses que s'han de millorar. Totes les coses que milloren aquesta melodia es pot perfecionar, però... Moltes. Vull dir, hi ha retocs de la lletra. Sí, que potser, doncs. Veu i t'arregueu. Estàs d'espreocupar. I, Júlia, ara ha arribat el moment i noies que decidir si la Júlia l'acceptem, o, bueno, vosaltres, que és el grup, són les plataformes, si vosaltres l'accepteu o no, i per què, no sé, com ho voleu fer? Voleu votar, voleu... Jo, en aquest cas, t'explicaria que la Júlia... Tingués un minut per dir el que vulguis dir-l'hi. No, és per convèncer-les. Un moment, perquè la Daniela ha caït una cosa que pot ser clau, a l'hora de decidir si és manager o no, que acaba de confessar en directe que és la seva germana. Què dius? Clar, el dir-se ja un mot. Les dues, Daniela i Júlia, són germanes. Ja deia jo que... Hi havia alguna cosa que no em guanyava. Irene, ara ho hem descobert. Ara parla Irene, sí. Però que se sap que tot també, saps? Que anem de cara. Molt bé, anem tot de cara. Però dit això, sí que és veritat que Júlia tens un minut per defensar una mica la teva futura gestió de com series una bona manager. Quan tu vulguis, endavant-me. Jo, de dir, crec que podria ser una bona manager per elles, perquè molt de la Daniela és més hermana i la conec massa. Vull dir, sé tot el que li agrada, el que li pot agradar més, que els concerts se'ls li pot agradar, o que es pot sentir més còmode. I després, Irene, que la conec també és de petita, perquè sempre hi ha Sant Just, o és ple, pares, amics, col·le... I sempre estem a Canji, juntes. És a dir, ens coneixem tant, que jo sé el que ens hi pot agradar, i el que crec que pot ser el seu millor camí, i crec que juntes... Podem anar, bueno, fins allò, molt bé. Ja et puc emportar-nos una cervesa. No, jo no m'he agafat ni res. A banda del concert, per això. Doncs ja has tingut el teu espit, ara Irene... Li han sobrat 20 segons, eh? La Irene i la Daniela ara mateix estan acabant de decidir una mica. Si voleu fer-ho una mica de recompte, perquè a totes les preguntes podem valorar les respostes d'elles bastant bé, correctes. Jo crec que es podrien ajudar. Per contra, ja heu tingut una que, bueno, en aquest cas ha fallat, no la tindran en comptes, en aquest cas, perquè el contrast és bastant gran. Però sí que jo crec que heu de valorar, també, el fet que a vegades feina i família... No sé, aquesta combinació. Sí que és cert que us pot conèixer. Faré ara de l'altra part, perdona'm. Una mica del diàleg. Però, clar, et pot conèixer molt bé, però també, a l'hora, doncs, podeu portar la feina a casa i després barallar-vos, tenir problemes i acabar malament. No, és una cosa que ho decideixin ell, era això. Està bé tenir-ho en compte. I, llavors, acabeu de decidir, perquè hem de decidir, ja, si és la vostra mànager o no. Bueno, està amb 98,1%, que és el número de ràdio. Sí. Clar, clar, que abans l'ha deixat anar, però ningú s'ha donat compte i ha dit, que si ho repeteixo. Fas bé, Daniela, perquè no ens havia tancat. Per mi ha pujat a 98,2. A veure, Irene... Allà no estem, eh, la ràdio. Ja no estem a ràdio d'Esvern. Jo he vist els seus arguments, els he vist molt contundents. Crec que pot ser una persona que... Moltes coses bones. I alegria. Sí, molt holgòria. I per part meva, Daniela, et confiança sobretot. Jo crec que la podem acceptar. Tu què? Eh, 100%. Ja està, moltes gràcies. Sí, sisplau, és per aquí. Gràcies. Aquí també, no? Sí, sí. Estem vivint cada dia... un petit pas. Allò, un petit pas... Passa'm l'un petit pas per... Per algú i un petit pas per l'home. Un gran pas per la humanitat. Un petit pas per les preocupats. Una gran passa per la música. Oh! Que maco. Pròxima cançó, ja la tenim. Moltíssimes gràcies. La setmana que ve, la Daniela no pot venir, que em fa evident i no torni amb els seus gestos. Irene, t'esperem a tu. Sí, sí, i la manager, també. Com ha anat aquesta setmana, ja? No te'l llançarem a les xarxes. I pot tocar la caixa, sí. D'aquí una estona llançarem el tema. Com es diu el tema? S'enjusta? Són tres paraules, s'enjusta. Tres paraules? Bueno, ho poden escollir ara. Els colors es porten al cor. Deixem que treu vosaltres el que vulgueu. Jo, per mi, tres paraules. Sí, millor que s'enjustes, perquè és molt obvi. Tres paraules. Tres paraules. Tres paraules és el títol de cançó. Però faltaria una. Tres paraules. Altaria una per fer les tres també. Les tres paraules. Les tres paraules. És bona, és bona. Les tres paraules. La generació de bé. Perfecte. Adjudicat, noies, moltes gràcies. Molt bé. Fem una falsa per la publicitat, i d'aquí un moment parlem de l'Atlântica Film Festival amb el Sergi Arrada. Aquestes tardes de Juliol gaudeix de la penya de l'estiu. Moltes gràcies. Perdona. Perdoneu un moment. Estic tallant. Noies, noies, moment. Estic parlant una cosa. Perdoneu. Jordi, digues, digues. Digues que estem en directe, les noies. Sí, no saben per què veuen el pilot vermell, i saben que estem en directe, però estan despreocupats. És una cosa molt important. L'Ermes, que també forma part del... És el que està veient a través del xat de radio.com, ha proposat un altre títol que a mi m'agrada. A veure, quin? Just tres paraules. És bona, eh? És bona, és bona. És bona, és bona. Just tres paraules. L'Ermes l'ha donat, eh? Molt bé. No, no, no. Just tres paraules. Clar, just tres paraules. Fem una pausa i tornem ara mateix. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Cada lluny uns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho prefereu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'esper. Lo antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Va! Vigila amb aquestes bèsties. Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc, qualsevol descuit, pot ser el pitjor d'aprenedor. En què és d'incendi, truca el 112. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient. Amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, cinemes... Molt aigua. Vedeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu agudes alcoàlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Si coneixeu persones grans o malaltes, que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells. Ja ha arribat l'estiu i ha met la calor. Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures? Vaveu molt aigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret. I si coneixeu persones grans o malaltes, que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells. Com ara, molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu al 061. Gràcies. 6 i 42 de la tarda, recte final del programa d'avui de la penya de l'estiu. Com mocionats, eh? Volem veure-hi a uns moments. Molt emocionats, Jordi. A la ràdio, noixament de la cançó de l'estiu de Sant Just, que és un dels tres paraules. Jo he plorat, eh? Però com o sense? És que l'hermés ho ha de dir, això, eh? Ho ha d'especificar. Just com a tres paraules o tot just tres paraules? Just tres paraules. Ell ho ha especificat sense coma. Just tres paraules. I, de totes maneres, deixeu-me saludar el Sergi Arrada, que tenim el telèfon. Sergi, què tal? Bona tarda. Bona tarda. No sé si has escoltat l'èxit de l'estiu de Sant Just. No. Després el vengem al Facebook i tu mires, perquè són les despreocupats. Que ja tenen un tema. Escolta, amb tu volem parlar de l'Atlantida Film Festival, un festival que, com diem... Com veníem a parlar al seu moment, és un festival on-line que només s'ha pogut veure a través d'Internet, i que la gent, comprant una sèrie de bonos, podia veure tot el festival i totes les pel·lícules que es feien, on només algunes. Està a punt d'acabar, o ja ha acabat, ja? Acaba el dia 9. Acaba aquest dijous. Acaba aquest dijous. És l'últim dia. Encara es poden veure pel·lícules o no? Sí, sí, sí. Tenen les 55 pel·lícules i deu curmatratges. Encara la seva disposició. Quan només queden quatre dies, jo ara el que recomanaria a la gent, és que compres un agonament de 5 pel·lícules per 10 euros, i, bueno, aprofitin i poden veure una cada dia. Ja. O sigui que encara ja tens per veure algunes. Tu quantes n'has vistes, ja, Sergi? Doncs per tu, 20 moltes, 26, 28, i tot allò així. Perdona, Déu-n'hi-do. Són múltimes pel·lícules. Estem a l'alçada d'un festival com el de... Bueno, quasi bé, no? Si ets, per exemple, en tu em veus a xanta, normalment, aproximadamente, i aquí estem per la meitat, però, vaja, tenien compte que també les veus quan et donen la gana, des del sofà de casa. És diferent. A Sitges, ja ho sabeu sempre, no hi ha un marxo allà, en què hi veuries, i estic veient només pel·lis, pel·lis, pel·lis, i pel·lis. I aquí, no cal que sigui online, és que et pots amundar al festival, al teu horari, no? I clar, és escrit, hasta tal zona, la rarella, no? Hi ha hagut molts molts molts de l'enveniment i tal, a més de la meva feina, no?, que jo no marxat el casal. Clar, que fa que tinguin menys temps per veure les pel·lícules, però, bueno, que sí, sempre que estic a casa i tinc una estoneta lliure, em poso una o dues. Entrem en matèria, perquè ens expliquis algunes de les pel·lícules que a tu t'han agradat més, i que, per tant, recomanis a la gent que ens estigui escoltant, perquè moltes d'elles, o de fet, totes es poden veure, o sigui, perquè això com funciona? Cada dia ens ordenen unes quantes, i la gent les posa. Tota la programació està llasicada, i tu pots veure la que vulguis. Comencem per algunes pel·lícules que han despassat, i així les comentem. Per exemple, tenim Todo Parecía Perfecto, una pel·lícula, per què l'has triat, aquesta, per comentar? Bueno, és una pel·lícula espanyola, fet en això que diuen ara del meu cos, doncs és una pel·lícula molt, molt barata, però això no vol dir que no s'hagi fet amb molt de cuidar, amb molt d'amor, i que n'estigui molt bé, no? I, bueno, és una pel·lícula bastant curiosa. Només fàcil seria anomenar a Amelie, o anomenar al cinema de Michel Gondry, però és una història una mica bastant original que té a veure amb l'amor, que té a veure amb els somnis. És un home que té un somni que li accepta molt, perquè, bueno, amb una dona que és de la que està enamorat, i, clar, després està despertat el seu somni, i ell vol trobar aquella dona amb la càssula, i aleshores decideix simular tot el que sortia al somni. Sí, era un mare que ja era acostumadat, i, bueno, s'ho fa, perquè tot sigui igual que el somni, i la troba, i se n'amoren. Osti, que fort, o sigui, per tant, aquí, mesc la de somni, realitat, no? Ficció, una mica tota aquesta història? Una mica, tot, i a part que després el problema és perquè ell és un... és un mala numerat d'ella, i com que ell té realitat el seu somni, li ha ajudat, volia ajudar-la a fer realitat els seus somnis. I aleshores és aquí quan arriba el problema que hi ha de la pel·lícula. Però jo no escribo res més, i jo la recomano molt. Osti, però, perdona, està molt ben pensat, també, no? Perquè, com a frase, vull dir, els teus somnis es poden fer realitat, aquesta frase tan utilitzada i tan suada en la història de tot arreu, i amb la ficció, doncs, podria ser certa. Doncs aquesta pel·lícula, que la tenia per aquí, diu que tot era per aquí, tot era per aquí, per aquí. Al·leto Levi, si és la primera pel·lícula, és del 2014, s'ha pogut veure en un període de festivals, però, com has dit, aquestes festivals són pel·lícules que no s'han estrenat després en els cinemes convenccionals, i, bueno, aquesta és una altra oportunitat pel punt del teu de poder veure aquesta pel·lícula en una pantalla. És una de les que més t'agrada, llavors, un to, això. Sí, sí, sí, sí, apareix la última que he vist, i a més tu has de recomanar una pel·lícula també fet d'aquí. Una altra pel·lícula, per exemple, en aquest cas, és The Fool, que no sé si vol dir el loco? Sí, el loco, el idiota, no? Sí, correcte. La pel·lícula russa, el 2014, també, ha passat per molts festivals, ha guanyat molts premis, mira, la Sextal de la Locar no va guanyar la primera de millor actor, i també va passar, no sé si va ser per Vanessa, per cançó de mirar, causar molt bona impressió. És una pel·lícula, és un jove que vol entrar a l'universitat i tal, i, mentre tant, fa petites tasques de... És un ser arquitecte, però fa petites tasques de fontaneria. I, bueno, en un barri molt pobre russa i tal, ell li truquen perquè ha rebentat una canyeria, i a l'arribaia es dona a compte que aquella edifici que està a punt de caure, o sigui, està completament inclina, i està a punt de caure, i aleshores vol avisar els polítics i tal, perquè desallotgin l'edifici i salvit la vida de, no sé si diuen, com 600 persones o 800 persones en aquella edifici. I, bueno, es troba tot el problema de la burocràcia, de la política, de qui agafarà a prendre les culpes de tot això, no? És la comèdia? Eh? És la comèdia, o no? Sí, tu creus que és una comèdia? És un drama... bueno, sí que té una mica d'humor negre, tampoc diria, però fa com un cínium de lo que és la rússia actual, no? Tenim bastant problemes de corrupció i que ja tothom agafa el que pot, i no, no, és un drama, és un drama. Vale, vale, vale. Bé, doncs, de full, una de les altres pel·lícules que es poden veure a l'Antida Film Festival, que recordem que tot això és de la plataforma Filming, per si aneu. Ho podeu veure fins i jo us encara podeu veure aquestes pel·lícules que ens recomanen el Sergi, com, per exemple, un altre que es diu CORT, CORT. Sí, CORT, doncs, bueno, la CORT, no? És una pel·lícula índia, també, del 2014, que, com veieu, cada... són cinematografies, una mica de costa que arribin aquí, per això també volia parlar d'una pel·lícula espanyola, també, la primera, per no parlar només de... de totes les cinematografies per nosaltres. És... aquesta pel·lícula també ha passat per bastants festivals, va arrasar a l'Anècia, que se'n va d'altres premis, incluent la millor pel·lícula, i, bueno, també és una crítica, aquí sí que amb humor, perquè per nosaltres és completament surrealista la història. És un cantautor, que també és professor, un professor, un poet, un cantautor que fa un concert, una mica cançoprotesta, no? I després, un, un dels suients, que estava allà del concert, mort. I ell li acusen de... de, bueno, de que aquell no et va ser a la societat, no?, i li acusen de que aquell home es morís. I, al final, li foten la pressió, no?, i ara ve diuen un judici. I, al judici, se l'acusa, en principi, a ell, no?, de... és com acusat. T'he ficat com acusat de... de ser el causant de que aquell home es mori. I, bueno, tota la pel·lícula és el seu advocat, no?, que va trobant totes les tonteries, no?, perquè, en el fons, una tonteria que s'acusació, no?, i, bueno, el jutge i l'altre advocat comencen a testar que hi ha coses més estranyes, més surrealistes, però que fan que se'n derreguessin tota l'estona la sentència. I... perquè, més que res, o sigui, que m'és servida a demostrar, no?, que la persona és culpable i no l'heu dit enrere, no?, que tota l'estona... Ha de demostrar que és immocent. Exacte. I, bueno, es va ser un coneixement perquè per nosaltres és molt surrealista, però el sistema judicial i un d'hi una mica funciona així. Quina agonia, pobre home. Sí, sí, és tot com una mica capquia, saps? És un home que està allà atrapat i no pot sortir, i, fàcil que faci, no torna com al començament, no? Bé, doncs, aquesta pel·lícula, court, eh?, court, que es judici, no?, en anglès, que també és una de les al·lantides filmes festival. Tenim un parell més abans d'acabar. La primera és 52 Tuesdays, que, bueno, són els... El número de dijous que té l'any, imagino que no l'he vist, eh?, però és una història que ho explica, a través de cada dijous, no?, o com va, això? Dimarts, t'he dit. Ai, Tuesdays, ja veiem des d'ahors, d'aí, perdona, un punt de malament. No, dimarts, dimarts. Un punt de malament. D'acord, dimarts, no? Sí, és una pel·lícula espraliana. És, bueno, una mare i la seva filla, que tenen molt bona relació. Sí. Els seus parets fan separar-se, però també tenen bona relació al pare i la mare. I un dia la mare li diu... ella té 6 anys, i la seva mare li diu que, bueno, que... que no és una home, no?, i que ha començat ja el procés per fer-se home, no?, li ha anat a acceptar i tal. Ara tot just ara començarà a hormonar-se i tot això. Però, un moment, una mica complicat per ella, en termes de les pastilles que va prendre i les hormones i tal, li demana que se'n vagi un any. Ara, no?, que és el que trigarà una mica, en què tot això comença a arrancar i tal, i que es vegin un cop a la setmana, no cada dimarts. I la pel·lícula és això, és les 52 setmanes, com la seva relació passa per molts tipus de respectes, i clar, el curiós és que, a més, es va agravar d'aquesta manera. És a dir, es va agravar durant 52 setmanes, una escena cada setmana, i es redien, o sigui, la setmana abans agrava el que sí, per si donava en el guió, d'aquella escena. Ah, però, llavors, no és un documental o sí? No és només una pel·lícula. És una pel·lícula, vull dir que no segueix el procés de ningú. Senzillament real, eh?, vull dir, que no... Perquè m'ho imaginava molt.No, no, no, no és real, és ficció. M'ho imaginava molt real i no és documental, però, vaja, no ho és bé. És una mica el que vam fer amb el fut, no?, era agravar un cop cada any, durant 12 anys, doncs aquí, és un cop cada setmana, durant 52 setmanes. Molt bé, i acabem ja amb una altra pel·lícula, perquè hem d'acabar el programa, que és In Order Of These Parents, que també la recomanes a l'Atlanzia Film Festival, no? Sí, de fet, aquesta pel·lícula ara ha sortit en format domèstic, en DVD, en l'Ore i tal, amb el títol d'un darrere d'altre, d'una vegada, un o tres o tres, és una pel·lícula noruega, és un thriller nòrdic, no una pel·lícula com de Gunsters, i és un home que treballa traient la neu de les carreteres d'allà de Noruega, que acaben de condecorar com a ciutadà del mes, allà del poble, en el que viu. Però és la trista notícia que seu fill ha mort en un accident, però ell no es creu la versió oficial, ell està convençut que aquí hi ha alguna cosa que no cola, perquè ell diu que hem d'anar a adrogar-ho i comencem a investigar. Des del principi de la pel·lícula ja veus que és mentida, que realment el seu fill el va matar. Allà investiguen, a veure qui és el culpable, es va trobant cada cop una persona que culpa un altre, i el seu carrer va anar liquidant a tothom que es troba a poc seu camí. És un trilet amb molt d'humor negre, és una mica com Fargo, a la Noruega. A veure, en òrder els disappearance, que a més a més dius que ara sortirà amb DVD i tal, perquè el cinema convencional l'hem pogut veure, aquesta pel·lícula o no? No, es va passar fitxes també a una de les seccions paraleles, que també va passar molt bona impressió, i la van comprar per distribuir-la aquí, però el cinema al final no l'han estrenada, i la treuen directament a format domèstic. Ara tenen la gent una oportunitat de veure-la a casa sense anar al YouTube. Perfecte, doncs, volem deixar aquí. Sergi, moltes gràcies, i et sembla, dilluns que ve, podem ja acabar el festival, també podem tornar a fer una altra connexió, i ja ens expliques més coses sobre l'Andrea Film Festival, ja, en el tancament, i al dimecre ens veiem per parlar del casal de Joves. Però això ja és un altre tema, que deia el filòsof. Sergi, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Doncs hem d'acabar el programa. Ostres, ja... Sí, Cristina, si la pelle del morro tingués molta molta audiència, avui molt complicat, no? Ho tens per fer el tren d'interpret del programa? No, és fàcil, és fàcil. Per això em passa a tu dir. Quin seria, Dani? Era ironia, era ironia. Jo crec que seria la cançó de Sant Just. Just tres paraules. Just tres paraules. Si imagines que hagués agafat una altra ara, us he sigut tallats, eh, a tots? Home, tothom esperava aquesta cançó. Gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui, amb la Paula Carrera, la Georgina Leger, el Café Ambllet, les notícies de Sant Just, l'Andrea Bueno, el Manel Ripolla i la Història de Sant Just, el Dani Martínez amb la recepta Dani fins demà. Fins demà, adéu. Adéu, bona tarda. Bona tarda. I ara el Sergi Arrada amb l'Antida Film Festival. El Twitter i el Facebook del programa, la Cristina Barra. Fins demà, que vagi bé. Bona tarda, que us ha parlat Jordi Umana, coneixem ara amb l'informatiu Vespra i l'Andrea Bueno al capdavant. Adéu-siau, bona tarda. Ai, a l'Ermes! A l'Ermes també, que ha participat. A l'Ermes també, que ha participat. A l'Ermes també. A l'Ermes també.