#756 - La Penya del Morro del 22/7/2015

El dissident ja ha penjat a les xarxes socials una foto ensenyant precisament aquest document. El 2011, a les lluitats de la Xina, el van detenir sense càrrecs i va estar confinat durant 81 dies. Després, un tribunal el va acusat de basió d'impostos i el van condemnar a una multa de més de 2 milions d'euros. Ai Wei Wei ha fet durant els últims 600 dies una campanya per recuperar el seu passaport i ha publicat a internet una foto cada dia per exigir aquesta documentació. L'espanyol juga aquest vespre al primer dels dos partits que disfodrà aquests dies per Austria. Avui s'enfronta al Colònia Alemanya a partir de les 8, l'equip blanqui blau, mentre estan elegits. Ja els quatre capitants per aquesta pròxima temporada seran Javi López, Díctor Moreno, Víctor Sánchez i Víctor Álvarez. El Barça es trasllada aquest vespre de Los Angeles a San Francisco després d'haver disputat aquesta matinada el seu primer partit amistós de la pre-temporada guanyant els gàlegs i de Los Angeles per dos a un. Aquest dissabte a Santa Clara ha de jugar al seu pròxim partit contra el Manchester United. El Barça també ha anunciat avui que Gerard López serà el tècnic del Barça B, afirmat per dues temporades. En bascat, el Barça ha fet oficial el fitxatge del pivot Samardo Samuels, procedent de l'Armany de Milà i l'ICL Manresa ha anunciat que renuncia a igualar l'oferta que el Tenerife ha fet pel base d'Aving White. Mentre estan al Tur de França, es disputen ara mateix els últims metres pel guanyador de l'etapa d'aquesta dissatena etapa del Tur de França. L'Alemany Simon Gesche arribarà escapat a la meta a Pratlup, és la primera etapa dels Alps de les 4 que hi haurà consecutiva. L'Ànski és a un minut de Gesche i a 9 minuts, aproximadament, si troba el grup del líder Chris Froome, Alberto Contador va a més de 10 minuts i mig per culpa d'una caiguda al descens d'alcohol de l'os. Tijey van Garderen, fins ara tercer a la classificació general, segut de retirar per culpa d'una malaltia. 012, la Generalitat, al teu costat. Un estiu ben fresc, consells per a la calor. Fresca a casa, tanqueu les persianes quan hi toca el sol, obriu les finestres durant la nit, estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat, si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua, vadeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu agudes alcohòlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Mulleu-vos una mica la cara i la roba. Visileu-nos els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. 012, la Generalitat, al teu costat. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Si el demà no explica res serà a l'estil internet. Celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. 012, la Generalitat al teu costat. Un esteu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Vaveu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcoàlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Visileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Me'n partyo. Doncs efectivament aquí fem tres minuts i arribem al punt de dos quarts de set de la tarda. Continuem en directe i parlem ara, com cada setmana, aquesta hora del filosofia Dogville Beach, que és, bueno, bàsicament... Com podem portar-nos millor amb els altres animals d'aquest planeta? Ho fem amb l'Albert Capapè i l'Albert. Bona tarda. Hola, bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé, molt bé. Escolta, avui, Albert, de què vols parlar? Bueno, al primer lloc m'he de pronunciar, perquè estava sentint ara una fa un moment que estava debatint sobre el tema de l'Albacha, de l'Albatec, i tal. M'he de pronunciar el teu favor perquè crec que t'estaven a corredar una miqueta. Gràcies, Albert, gràcies, perquè... Així és pilotets, no? No, mira, però el Dani i la Cristina... La gent que en conec ho sap, eh, de fet, el dia que parla amb la Rosó, jo ho puc confirmar, que també. Jo no tinc aquesta hora de connexió última, ni tinc el doble tech. No, és que a mi no m'interessa, perquè a mi et dic una cosa, a mi m'estressa. O sigui, el fet de... Que l'atenguis no vol dir que l'agis està mirant i controlant a ningú, eh? No, però ja és un ingüís... No, però no és la probabilitat de molt malentès. Jo, per exemple, m'ho dic moltes vegades, que és la meva opinió. També estava pensant si passa, Jordi, que potser la Cristina és més jove, i nosaltres, com una generació una miqueta anterior, que encara trucàvem a telèfonos fixes, que encara m'amoritzàvem telèfons... Ah, bueno, jo els m'amoritzo, de fet, encara amb molts telèfons de memòria. Però què vol dir? Nosaltres estendim més a la senzilla, i jo per la meva part, és això. Que l'actualització que aquestes estan posant és com complicar una miqueta més, o donar-me una miqueta més la volta a una interacció que, en realitat, era molt bàsic, oi? Perquè abans, jo me'n recordo que algun estiu enviava cartes, o sigui, imagina't, i després és veritat que trucaves a la persona, i quan trucaves a la persona escolta, i era o no i era, però no et deia que es podia sortir, i ara no hi era, i ja està, però... A més, a l'escàlul podies també escapar on t'havia anat, o fa quanta estona... Però és que et diré més, Albert, jo crec que el fet de tenir en el WhatsApp, l'última hora de connexió, et crea una dependència encara més gran, i t'enganxa més el WhatsApp i, vaja, aquesta aplicació, perquè, com dius tu, hi ha molts malentesos, perquè potser tu, en aquell moment, pel que sigui, et envien un missatge amb una pregunta. I tu, pel que sigui, llegeixes la pregunta, però no pots respondre, perquè estarà al cotxe, o perquè està marxant ràpid, o perquè estàs a la dutxa, o has de fer una altra cosa. Què passa? Que a l'altra persona... No hi ha problemes, tampoc. No passa res. És possible... A veure, ara no hi vingueu aquí, de què no passa res. No es debaten. Però els donen peu a que l'hagi. Clar, això no és el que problema, però si la persona pel que sigui... Pensa, hosti, jo l'he enviat aquesta pregunta, aquest missatge. Sé que ha vist la pregunta i no m'ha respost... Sí, que ha dit una resposta. La persona el que ha de fer és enviar un altre missatge dient què passa, que has vist el meu missatge i no em contestes. Home, sí, sí, sí... No m'ha ocupat i no ho puc malentès arreglar. És que parlant amb la gent. Clar, és una cosa que jo... Estalviant-me, potser, aquests malentès, ja he acostumat a la gent que em té el WhatsApp i la gent que té el meu telèfon, ja saps que aquesta informació no està disponible i no és mort. I no vol dir que sigui mala persona, senzillament, és que... No he quedat sol, de por, vull dir, i ho comunico amb la gent. Que no és una cosa transcendible. També una cosa que m'agradaria... Això sí que té potser una relació més amb el tema naturalesa, que és una societat en què ens han dit que qualsevol canvi que ens posin és bo. No ens plantegem la possibilitat de que no sigui bo, el que ens plantegem és que sigui bo per unes quants i per els altres no. Mira, jo, des de que em vaig treure el tema del WhatsApp, visc més tranquil, tant per mi com... Jo per visc, perquè jo, a vegades, jo era el que pensava, com la Cristina, però si li he enviat i no m'ha dit res, per exemple, però després penses, escolta, si no m'ha dit res, per alguna cosa serà. Vull que tampoc no cal anar avassallant a la gent i anar-li endavant. Escolta, m'has vist i no m'has dit res. Esclar, esclar, esclar, estic d'acord. Bueno, en fi, alguna cosa a dir, Cristina i Dani, perquè va ser un cas planxat. Sí, no, no planxats, no, en cap moment planxats, perquè... Parla, Dani, després parlo jo. Va, parlo. Aviam, amb això del WhatsApp, ara hi ha molta cridenera. Ai, és que el WhatsApp... Sí. Però és que això que estem parlant avui del línia, no el línia, de la hora, això és superpràctic, perquè a mi em passa que jo, a vegades, vull trucar una persona, com deien abans, i deia, ostres, és que no sé si estarà disponible. Doncs miro i, si s'ha connectat fa poc, faig de trucada aquella persona. És una comoditat superbona. I, a més, si passa com diu la Cristina, què se li diu a la Cristina? Què se li diu? Què passa, algú, que no contestes? I diu, no, no, perdó, que estava amb el cotxe i no podia. Ja està, la solució, així. I el problema és això. Però és que us compliqueu la vida. Puseu que us ajusteu l'escola. Mira, jo veig d'una altra manera. Sí, jo veig d'una altra manera. Jo crec que és una actualització que va fer WhatsApp, que ja s'inclou, no perdré el temps, mirant si com es quita, com la trec, com la punx d'això. I la tinc allà i més igual. Depèn de la persona, si m'interessa mirar-ho, un miri. Aquest és el punt de... Realment, no es plantegen que aquella actualització sigui una cosa bona o una cosa dolenta per nosaltres. Igual, per a algunes persones pot ser bona, sinó per la majoria ho donem per cent, que s'ha quedat a ser bo. No, pel fet de deixar-ho, vol dir que sigui bo. És a dir, jo crec que es depèn de la persona. Si és una persona que t'endeix molt a controlar i a mirar i això, jo entenc que potser s'interessi pel fet de treure, o sigui. A mi és que, més igual, sí que és cert que de determinades persones que m'interessen molt sí que controla-lo per saber si em contesta, si no em contesta, o si passen de mi, però de la resta de gent és que la veritat és que ni miro el missatge tant com el mòbil i fora, el deixo allà. I quan torni a mirar el mòbil, perquè a vegades ni mantéro que em contesten, doncs ja m'intereré del missatge, però... És una paraula que és el control. Control, sí. Una paraula que té un malentès. Aquestes malentès que em parlava, jo la feia amb el Jordi, feia amb la broma. Realment, quan feia amb aquesta trucada a casa de nostre amic, que ens deia si estava o no estava, o tal, o qualsevol... Aquestes malentès no existien. I no ens havíem de preocupar de si estava ocupat, realment, o si realment estava a l'habitació i de la seva pare, que no vol parlar. Això, però perquè no t'entaraves. Jo crec que hem dit una cosa... La qüestió és la ignorància. Sí, perdona, clar. He dit una paraula clau, que és el tema del control, i jo tot el que sigui control, a mi no m'hi trobareu. De totes maneres, deixeu-me dir... D'on has controlat? A mi, sí. M'ha intentat controlar alguna vegada i no sortir gaire bé. De totes maneres, avui, Albert, no sé si volies parlar justament del control, amb els gossos o amb els animals... O què tenies, pendent? Perquè no he rebut res. Potser o no? Sí, que he enviat un correu, potser una mica tard, eh? Ah, vale, vale. Anàvem caminat això, perquè realment parlàvem de... El nom o el típic lancir del correu, potser era la individualització que s'ha fet del gos, del nostre gos. Però és en aquest sentit, en caminat, que l'estem convertint en un gos hipercontrolat i que no té la capacitat, i que segurament la majoria d'agons que arriben adults, no tenen la capacitat d'interactuar la forma natural amb el seu company en un parc, en una zona habilitada per fer-ho. Albert, creus que, en general, estem amb massa sobre dels nostres gossos, que no els deixem un espai, perquè s'envolupin ells sols? Sí, sí, sí. En el sentit actiu i passiu de la paraula. Activament, perquè a nivell de companys, de projectaris, dels nostres gossos, tendim això a controlar, a manipular la vida i guiar-l'hi amb una mena de vida que és pràcticament la d'un gos mico, perquè seria un gos que, des de cadell, s'ha criat en un entorn humà, bàsicament humà, a casa seva i tal. No deixa de ser un gos que mico, amb còdic intern, i amb gestos, i amb expressions que no són tant de gos ni de cànids, sinó que són més d'una interacció humana. I a part això, de que en el moment que tenen una interacció amb el seu animal o amb un altre animal que poden desenvolupar aquestes eines, estan tan controlats que no els hi permitem, que, per exemple, ensenyen les dents, o que bordin els gossos quan van de la corretja, o que s'acabin de la corretja, o que s'expressin d'una manera determinada, perquè en una altra es molesta i s'ensobeix. Llavors sí que és una miqueta el pensament de... Ostres, si estem intentant manipular i individualitzar, perquè aquesta és la paraula, realment, el gos leyendre, d'un entorn... un hipotètic entorn ideal, que seria un entorn més social per al gos, leyendre, des de ben cadell, en majoria dels casos, perquè ens el portem cap a casa, arriben i creixen en un entorn humà, i en el temps en el que ell, de manera natural, intentarien establir còdics amb els seus germans, amb els seus adults, amb els seus companys de grup, ells estan intentant ser el fort de condicionar-se l'entorn humà, d'entendre aquelles normes humanes tan raras, tan absurdes, d'entendre aquella entorn una miqueta artificial, que no te l'han estabilitzat. I en aquest, en tot aquest procés que perden els primers mesos de l'aptació, que per viure d'alguna manera, de l'entorn nova a la casa nova, clans trobem en un llat, són adults, i no tenen aquests còdics que són necessaris per interactuar amb ell. Però, en aquests casos, pot ser fins i tot en algun moment positiu el fet de controlar el gos, és a dir, tu has dit que un gos que no està associabilitzat per dir-ho d'alguna manera amb altres gossos, sí que és cert que després té unes mancances a l'hora de relacionar-se. Per tant, és el que deia, és la qüestió d'observar, deixar-lo fer, observar, i si veiem una situació, llavors actuar, jo aquí considero que el control, com a últim, potser, punt a fer per part de l'ésser humà, doncs seria el de controlar una mica la situació. Seria un control passiu, que era el que em referia primer, que fes un control actiu per part dels propietaris que fem amb el nostre gos, i un control passiu de cara a l'associatat, que ens diu com hem de fer-ho també d'alguna manera. Diu que els gossos han d'estar suels, que els gossos han d'estar suels, han d'estar suels a determinats espais o a determinats condicions, però aleshores, al dia, una raça concretament no poden ser, ni tan sols, una vida relativament normal, perquè tenen una genètica determinada, i que, a més a tot això, li sumem això. No que entrem en un cercle de dir que, com que entrem en uns gossos, veuen el meu gos o estan en un gos, més complicades la relació que tenim als gossos i llavors. Jo intento que no vagi tant en gossos perquè ho han estat la liat. I entrem en un cercle de dir, És un animal que li agradi, passa a la seva etapa adulta i madura i com a un individu sol, com a ella es necessita estar en un grup, o sentir-se que està en un grup. Però, clar, per això està l'educació canina, no? És a dir, perquè aquests gossos o cadells que no gent tingui aquesta sociabilització amb altres gossos, puguin acabar aprenent, ja de grans o no tan grans, com poder interactuar amb la resta dels seus uiguals? Sí, per fer-nos una idea, un parallelisme, potser, així una miqueta, no tal qual, però sí que se podíem entendre com si tinguéssim a les instituts gent jove que no ha passat pels passos prèvils, no ha anat a la primària, no ha fet una S, no ha fet un bacherat i de cop es presenta i vol fer el bacherat. I clar, no només ha de tenir una educació quant a matemàtica, sinó que ha de tenir una educació com a tal, i això comporta un temps. Clar, que l'individu no es podrà integrar en societat, de la mateixa manera que s'interviria un individu de la seva edat, que hagi passat pels drets, i l'educació canina, avui dia estem apostant per fer uns grups dinàmics en els que incluem ventadells i animals molts joves, perquè això d'aquí 3 anys era per que ho tiràvem adults, perquè aquests gossos d'aquí 3 anys eren adults, amb una jaïna determinada, amb les quals ajudar a altres individus que tenien amb els problemes. Es pot educar a un gos que tingui aquestes mancances de relacions amb altres gossos sense el control? Ara que parlaven tots justes de controlar, no? Es pot educar realment a un gos sense controlar com ho fa, què fa o... No, jo crec que no per part de maritat en el sentit de dir d'entrada, necessitaríem saber, o tenir un mínim control com a mínim de l'entorn amb els que poden interactuar, això sí. Jo sí que a posterior és per una llibertat de moviments de tots els implicats. Si és una presentació entre un gos i un altre que no es coneixen, òbviament no intentaria fer potser que l'altre gos anés amb corretja i el meu enmore jo, potser quasi una mossegada i tal. El pas previ de l'educador és dissenyar tot un entorn i tota una situació per garantir que d'aquella situació es trobarà un profit. És una situació per a l'altre, però, principalment, per la part implicada de la reunió. El treball previ és pensar-me com ho hauria de fer, quin gos seria el més apropiat o gossos, quines persones em podrien ajudar, aquesta és la tasca de l'educador. No és ajuntar dos gossos i pensar, mira, com entre ells s'ajudaran i tal, potser... És bastant més complicada, perquè això és amb la idea de... Tu configures un grup amb la idea d'encomplir un objectiu, però has de complir l'objectiu de cadascun, perquè el cadascun s'emportarà la seva part. Ja pots sortir d'allà amb por o amb més por del que havia entrat. És el contrari, la idea d'entre tots és una minipinya per ajudar-s'hi, per anar progressant cadascú a la seva manera. Clar, està clar que has de tenir uns coneixements o un certs coneixements sobre el tema. Has de conèixer els animals, has de conèixer, haver passejat diverses vegades amb aquelles persones, perquè no és només els animals, sinó quina persona va vinculada per allà, per exemple. És una mica de tot. Bueno, sí, com siguis, és això, el que dius una mica. Jo crec que si no tens un cert coneixement, sí que pot tendir la persona a intentar controlar la situació més que res, però per això que deies, per la por, que el gos pugui arribar a tenir por i a tenir certa reacció, trobo una mica difícil. La por més generalitzada del propietari, al final, no és tan a vegades que li facin mal al seu gos, sinó que el seu gos faci mal. Perquè sentint que tenim gosos patits, també tenim aquesta por que li facin mal al nostre gos, quan l'altre és més gran. Però per mi la generalitzada en situacions en què és el propietari que frena el seu gos per por que li facin mal. I llavors també és una petita reflexió que hem de fer en aquest sentit de no estar-hi facilitant que s'estigui passant, contribuint a que aquestes situacions s'estiguin durant així. Clar, perquè si nosaltres deixéssim el gos gran en llibertat, que s'apropi el petitó, ens podríem sorprendre de l'arrexiu. La situació d'entrada segurament no passaria res. Perquè són animals que per nativaleja, si tenen llibertat denomiments, ni que no tinguin les eines apropiades, no busquen el conflicte. De fet, busquen evitar qualsevol conflicte, i si jo no em puc entendre amb aquell animal que tinc davant, em creuaré i faré que no l'he vist. Com si no ho vistis, però no n'hi iré a liar-la si d'entrada. No tenen la tendència de carça, no? De sobreviure. Clar, no tenen aquesta tendència de carça, i si no, intenten evitar els conflictes, per dir-ho d'alguna manera. És que no té sentit. Barallar-se per barallar-se no té cap sentit, sinó que hi ha cap recurs, que s'estigui, que s'hagi de tot agir, com pot ser una semella a Angel, o pot ser la tonteria més gran, que és un vol d'aigua, un vol de menjar o un cuixí. Quan no hi ha un recursi, i això d'un factor pel mig, o que consideri de defensar, no s'ha de preocupar per res l'altre animal. Hi ha, però a vegades, una propietària parlo, és una mica complicat el fet de veure que ve... Ho parlo des de tenir una gossa petita, que vingui un gos gran, o que l'estigui abordant el gos gran, i clar, ja et fa por deixar-li que s'apropi, que potser després no passa res i és el que parlavem. Surprents, però fa una mica de cosa, perquè, clar, no coneixes l'altre gos, sí que coneixes la teva, però fa la sensació que pugui acabar malament. És el que diu, suposo. Això és el que també necessites, això. Has de conèixer l'altra part, també. Jo avoleo i a veure què passa amb aquella gossa, que sembla que sigui bona, però... Ara t'anava a comentar, perquè tot sent-ho així, una miqueta avoleo, com ho volem pensar, fa tres setmanes vaig estar a la gossa fent un curs, amb una dutza que es diu Albrell, ell, per dia del curs, que vull dir, jo em vaig anar a classe i parlava sobre aquest tipus de grups, com gestionar-los, com dissenyar-los, com quins beneficis tenien i tal. I una de les coses que més va impactar de setmana va ser la part pràctica, vam ajuntar 25 gossos o 27 gossos que eren, que no es coneixien de res, algú s'havia trobat durant algun descans, havien anat a passejar una estoneta i tal, però no es coneixien, i els vam acabar ajuntant tots en un grup de 27 o 25 gossos, passejant en una zona determinada, sense que cap propietari intervingués en cap moment, a nivell de veu, a nivell de gest, a nivell de cap correcció de cap moda. Van fer un passeig de quasi 40 minuts, per una zona molt sola, molt tranquil·la i tal, van tornar a escopar amb el seu gos, cap al cotxe i va ser una tarda perfecta. I aquest grup hi havia una noia amb una pomerània, que no sé si sabeu quina resa és. Sí, una molt petita així peludeta. Sí, una molt petita. Sí, 8 kg amb el cabell així, molt finet. Oh, que coqui! Aquesta gosseta no tenia bona relació d'efecte, venia de ballar-se amb gossos que coneix el Sant Parc i tal, i la seva propietària venia molt preocupada, perquè no sabia si allò sortiria bé. I els 10 minuts d'integrar aquella gosseta i la seva propietària en el grup, la noia estava emocionada, perquè realment veia la seva gossa completament integrada al cap d'una estona, en una situació en què mai se ho hagués plantejat, perquè hi havia gossos de 40 kgs, era més gran, i era el més tranquil, també. Bé, doncs, escolta, Albert, amb aquesta anècdota, hem d'acabar avui, perquè hem de continuar el programa amb la Clara Nervión de la revista Time Out, que vagi molt i molt bé, i ens trobem d'imegres que ve en el qual ja serà l'últim programa de l'Apenya de l'Estiu i de la temporada. Molt bé, vosaltres ho farem, ho farem per celebrar-ho. Perfecte, moltes gràcies a tots. Adéu-siau, que vagi bé. Bé, 3.47 de la tarda, recte final del programa, deixem trucar a la redacció de la revista Time Out de Barcelona, la nostra revista doci de cultura preferida, Clara Nervión, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola! Què tal? Com estàs? Molt bé, i vosaltres, que venen molts diferents... Sí, avui tenim jetlag, una mica, eh, de la secció de Time Out, tenim una mica més nocturna, que amb tu et sembla que tot va més a aquesta hora, no? A l'hora més ja cap a l'aní... A mi em va malament. Mira, Jordi, em va estupendo qualsevol vegada, ara em diuen que no sé què fas, com la setmana passada el cos va ser plantat. És veritat, tens raó. Bueno, no passa res, com que estàs a la revista Time Out, hauria d'estar reunida amb la gent d'estrella, d'AM, potser, o amb la gent del consell de Cultura. Segons estava, estava a un hotel molt xulo, que és la Gran Vies, és la cosa d'aquell que es centonava, que es viu al cos en clar, i és molt, molt xulo, i té una terrassa que nota el que és seguidor, per estar-hi, que és meravellosa. No, no, si és que la Clara... Coton House, apunteu-vos-ho bé. Coton House, sí, és que... Tu vius molt malament, Clara, ja se't veu. Bueno, escolta... Jordi, que et va treballar més. Sí, clar, no? A mi també m'agradaria treballar així. A revista Time Out... A treballar molt bé. Ara deus fotre una mica de canya, però a revista Time Out treballeu molt, molt bé, no? Molt. Molt bé i molt a gust. Molt bé i molt a gust. Ha anat una piscina de voles a un jacuzzi, allà, a la redacció de Time Out. Com? Que sinó què? No us agradaria tenir un jacuzzi aquí a la redacció de Time Out? Jacuzzi, no, el que tenim, Jordi, és molt telèfon, que no podem de sonar, no? Ja. Un jacuzzi que arriba molts, molts, molts més, i re, pues, allà, agobiat. Agobiat, però era condicionat indre com a mínim, no? Era condicionat tenim, tenim. Ah, la veritat. Bueno, escolta, va, parlem un moment d'algunes coses que tracteu aquesta setmana a la revista. Per on vols començar? Perquè, perdona, no és que ho estigui obrint. Ah, sí, indrets, que no semblen Barcelona, però que són Barcelona. Exacte. Volia començar per aquí, de fet, si em sembla bé. Perquè, aquesta setmana, hem buscat 15 llocs que, quan arriba, sembla que et teletransportis i que, com vés a estar a Barcelona, veig tu a Sevilla o a Mèxic o a Florencia o a Marraqués, perquè tenen per arquitectura, però els països són molt curiosos i tenen característiques de tres cites, que no són la nostra. Ah, molt bé, doncs escolta, comencem pel primer, perquè jo també està bé, no? Potser una bona cita, eh? Mira, avui et portaré a llavors... Marc Jordi, ah, molt bé, què penses amb cites, ja? Aquestes busquen nòvia, perquè t'estiu. No, però està pensant que... Sempre veig que, quan una persona és romàntica, com jo, sempre té un punt per buscar bolsa de les coses. És bona per... Bueno, per marcar-te un punt, amb la parella, per marcar-te un punt... Mira, hi poden musicar, tenen, gràcies. Bueno, escolta, llavors, total. A veure, primera parada, on anem? Doncs mira, la primera parada que serem és a l'Albert Maradeu de Montserrat, que és el carrer Maradeu del Coll, número 41. Sí. Per allà dalt, diguem, d'en Amunt, d'en Amunt, d'en Nits d'Amunt. Sí. Sabeu que és un palau que, a principis de segle XX, va construir la família Marçans, que era una família que havia fet pasta amb la banca i les agències de viatge, i que viatjava molt. I s'estruia seguint, seguint l'arquitectura, les mil i una nit. Ah, hosti. Sí, sí, sí, sí. I ara, que estic... Digue'ns-hi. No, no, no, que estava dient que guapo, perquè ja m'estic imaginant, per exemple, dir-li al pla una noia, dir-li, que avui et portaré a fer un viatge per les mil i una nits d'Arabia. Oh... I la portes cap allà? Sí, és ben bé així, com a monto caràbic, amb moltes habituals de coloris, és molt maco. I diuen que a la guerra civil va ser expropiat, i va funcionar com a hospital, casern, i va passar per muntes, muntes... Funcionalitat, i ara és on el Berk és joventut. Ah, o sigui que també puc anar a passar de la nit en aquest alberg de joventut, no? Exacte, sí, sí, sí, sí. I, a més, si voleu, podeu anar a passar de nit. Ah, molt bé. Parada número 2 de llocs de Barcelona, que no sembla en Barcelona. Doncs mira, el segon lloc que us proposem és una plaça que està amagada al bar de la Sagrera, que es diu Plaza de Masada. I diuen que el que passa és que s'assembla a Sevilla, perquè té com unes portades, i té un carrer amb unes recetes molt boniques, i això, el vorejat de PRONES, amb un dret molt bonic, i sembla que estàs a Sevilla. Ah, què dius, ara? Que conec. Què vols que ho veu? Sí, avui vaig fer de problemes amb la connexió, però dic que vaig a que sigui aquest... Ja ho dius, això de pèl. Ja he fet un comentari de... Ah, que curiós! Rollo Jordi González, saps què vols que ets comentari de vegades? Ah, que curiós! Bueno, pues una miqueta, això. O sigui, que rollo Sevilla en aquest punt. Ja, allà, a la Sagrera, saps? Sí, sí, no, no, escolta, aquí veig molt de filó, fer-la volta al mundo sin moverse de Barcelona. Bueno, altres llocs, Clara? Sí, que en això que us degui més, perquè hi ha un llibre preferit, que és dubte, que són els jardins de Costa Ilovera. Oi, oi, on estan, sí? Els jardins de Costa Ilovera. Sí, on estan? Hola? Sí? On estan els jardins de Costa Ilovera? Avui? Sí, avui. On estan aquests jardins? Hola, hola! Ara sí, ara sí que em sentiu. On estan aquests jardins? Estan al passatge de les bateries, que no sé exactament on estan, però jo diria que és per cerrar. Sí, sí. Què sembla aquests jardins de Costa Ilovera? És com Nou Mèxic, per mi. Són uns jardins molt sexos, que tenen aquests gegants, així que surten com del desert de Nou Mèxic, palmeres, i diu que aquests jardins es van inaugurar al 1970, i que tenen una de les col·leccions més importants de plantes exèlbiques d'Europa. Molt bé, molt bé. Ara que estem morts de calor i a xitarrar, doncs que millor que se veu que estem al desert, i anar als jardins de Costa Ilovera. Sí senyora, doncs escolta, són alguns punts de Barcelona, de la ciutat comptal, que no sembla que estiguem allà, i hem pres nota per anar a fer una volta, i també conèixer aquests nous llocs de la ciutat. Per cert, clara, hem d'acabar, i avui acabarem parlant de bars amb tapes gratis. Atenció, perquè... Raro, Barcelona. Moltes gràcies per t'anir. Moltes gràcies per t'anir. Sembla que t'acabem amb un article del Llanca i de la Redacció. La clara, també em veieu que ens ho comentes. Perquè hi ha més d'un i de dos bars que a Barcelona. Donen una tapa cada vegada que agafin una canya. Quins són aquests bars, clara? No em diuen que és difícil que, en aquesta ciutat, quan veus una canya, posin una tapeta, Oh! On posa un tapa? Déu, no un miro! No, no, Déu llocs, però escolta, heu hagut de fer una feina d'investigacions a Taimaut per trobar Déu llocs a Barcelona que posin taps gratis, no? Sí, sí, sí, hem treballat, hem treballat. Ja sabeu que aquí som de treballar. I aleshores hem dit, vinga, pues som... I hem començat per un de la Barcelonaeta, que es diu Caltxusco. Caltxusco? Caltxusco, en xac. Caltxusco, vale, Caltxusco. I on està, de la Barcelonaeta? Doncs està al carrer, al Mirall Aixada número 5. Ah, vale, Mirall Aixada número 5, ja m'ho apunto. I diu que és un lloc estupendo que la caña val 2 euros i el quinto U20. Oh, però escolta, però si això és Barcelona o Estriana, què és això? Que fort! Això és estupendo, i a més, amb un quintet d'U20 et donen des d'una receta per mil o formatges i en dones braves, xis, torra, truitat... Oh! Bravo! Cristina, Afonavirro, i he caigut a una etapa. No, no, escolta, i tant, meravellós, fàbul estètic. Bueno, escolta, i alguna altra clara abans d'acabar, que ens recomani d'etapes gratis a Barcelona? Doncs ja t'he sentit, que és la cova que està al barri d'Ostafranx, al carrer Rector Triador número 72. Home, allò són-s'això, sants. Ja sé que t'agrada, quan t'explicis aquestes coses. Ja t'ho vas provar. Sí, sí, sí. I aquí fan unes tapes que regalen amb la cervesa, una mica més cuidades, com per exemple un canalofarcit de múss de salmó. Oh! Sí, sí, sí. O una collera de calamarcets farcits, llistes... Oh! O croquetes, embotits i bergs, pèsqueres, frites... Oh! Oh! Oh! Oh! Oh! Oh! Oh! Oh! Oh! Oh, my gosh! Bé, escolta, sí, sí, ja ho veig, que això promet, va, i abans d'acabar, un últim. Per on ens portes, ara, a fer una tapa gratis? Doncs vinga, mira, si voleus, puc recomanar un... Què prefereixes que t'expliqui? Un de sants o un de sants? Sí. O un de sants. No, no, bueno, per sants, per proximitat, em sent just. No per altra cosa. A veure, va, digue'm un de sants, va. Vinga, va, ja que són d'aquí, al barri. Ah, escolta, ho sentis, tenc un recomanador molt xulo, que es diu Al Capricho, que et va obrir un senyor de gerès de la frontera, que deia un tio gavità, no? Sí. De que va això de regalar tapats. I aleshores diuen que... El que fas és que quan tu compres una cerveseta, tens un assortiment de tapes gratis, tot de paixet, tot de paixet en aquest cas. Ai, pescadito, pescadito frito. Alluny, proteïna tot, eh? I la canya de lauret. Oh, escolta, m'encanten. M'encanten les propostes de la taimauta aquesta setmana. Per anar a fer una etapa, i a més a més, per anar a fer una canya, i a posar una etapa gratis. S'hauria d'implantar tots els bars, eh, de Barcelona? Sí, tal com són les coses, jo crec que val la pena. Clara, moltes gràcies, que tinguis una bona setmana. Bona setmana, amics. Que vagi bé, adéu, guapa, cuiden-nos. Adéu. Bé, Cristina, hem d'acabar el programa. Ja? Sí, sí, últim minut. Està a punt d'entrar a l'Andrea per fer l'informatiu vespre. I, al final, tu diràs què és el trending topic del dia d'avui. Si l'apenya de l'estiu tingués molta, molta audiència. No, l'apenya de l'estiu. Bé, ho has dit ara mateix, Jordi, perquè està pensant que la gent ja comença a escalfar motors. La gent ja ha acompanyat per aquesta festa amb ajudes senjors. Ah, sí, calla, calla. I per tant, com serà el hashtag de tendència? EFM 2015 de Senjors? EFM a Senjors. EFM a Senjors. EFM a Senjors. EFM a Senjors. Jo crec que comença a ser trending topic. M'agrada, m'agrada, m'agrada. Bé, doncs escolteu, gràcies a tota la gent que ha fet possible. L'apenya de l'estiu d'avui amb l'Andrea Bueno, les notícies, el Sergi Arred del Canal dels Joves, la gent de Boira. Que ens han vingut a veure avui amb el Guillem, l'Àlex... Ai, l'Aleix, perdó. I també el Marc Riós, que ens han vingut a presentar el seu nou disc, un grup 100% en Justany, que ens fa molta il·lusió haver-lo tingut avui. I, a més, també, amb el Sergi Arreda, moltes gràcies. I l'Alejandro. El Dani Martínez, la recepta de cuina, l'Albert que per veia la filosofia d'Ockville Beach, i ara fa un moment amb la clara nervión de la revista Time Out de Barcelona. Moltes gràcies. A vosaltres, fins demà. Fins demà, que vagi bé. Us recordem que ara, aquests moments, també, l'informatiu d'Estre amb l'Andrea. Bona tarda. Segueu feliços. Bona tarda. Ràdio d'Esper, 98.1. Ràdio d'Esper, 98.1. 012, la Generalitat, al teu costat. Ja ha arribat l'estiu i, a més, la calor. Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altres temperatures? Vaveu molt taigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret. I mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap, a subnolència, aneu al metge o truqueu al 061. I, si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Trobareu més informació al 012 i a gentcat.cat. 012, la Generalitat, al teu costat.