La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#759 - La Penya del Morro del 27/7/2015
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
i la resta per mestres dedicats als alumnes amb necessitats educatives especials. El grup BASCOS-Corri s'acomiadarà del públic català amb un concert el dia 30 d'octubre al centre artesà tradicionari de Barcelona. Aquesta serà l'única actuació fora del país BASC de l'última gira de la banda. Després de 40, 5 anys de trajectòria, més de 3.000 concerts i mig miler de cançons, aquesta institució de la música tradicional BASC ha decidit separar-se. Els Corri s'acomiadarà del seu públic amb un seguit de concerts a la tardor i el 30 d'octubre actuaran al CAC de Barcelona dins de la programació del Festival i Escala i Riga-Sona. Les entrades ja estan a la venda. A l'estat espanyol s'ha de dir un punt com, i valen 25 euros. Els esports no en sé res. Aquesta tarda estem pendents de la Comissió Antibiolència que s'ha de pronunciar sobre el xolets a l'himne espanyol a la final de la Copa del Rei el Camp Nou, la final de la Copa del Rei de Futbol. L'espanyol busca un central i un davanter per completar la plantilla. A Porta itàlia de 23 anys, Francesco Bardi l'ha presentat avui com ha sedit per l'inter per una temporada. El president Joan Collet assegura que Tia Ví no té cap excusa per no haver-se presentat encara a la pre-temporada de l'equip. I pendents del Mundial de Natació de Casan a Rússia de la sincronitzada i de la final de la rutina tècnica per a equips, enviada especial a Casan Maria Guixà, bona tarda. Hola, bona tarda. Un equip espanyol fulmar majoritàriament per nadadores catalanes presentaran aquesta rutina tècnica que els va valer la cinquena millor puntuació a la fase preliminar. A les penúltimes, hi ha dos equips. Ell ha sortit anonçant en posició de moment, encara no n'ha anat cap dels equips favorits. Recordeu el matí, ha anat on a Carbonell, a la preliminar de sola lliure, ha tingut la tercera puntuació, només set dècimes, de la solista xinesa. Per tant, aspirant aquesta medalla de Plata Maria Guixà, hauríem d'anar a un lliure ràdio Casan. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 6 minuts us parla Andrea. L'11 de setembre, la NSC Sant Just se situarà al tram 8 de la via lliure. Des de les accions Sant Justenca de l'Assemblée, estem prenejant contracte amb servei de tocar, perquè tots els Sant Justencs i Sant Justenques que vulguin puguin anar fins allà plegats. La gran demanda d'autocards, però per aquell dia a Catalunya, n'està dificultant la tasca a l'entitat. De moment, la NSC ha aconseguit contractar un autocar amb disponibilitat per una cinquantena de persones. Tot i això han rebut una buitantena de peticions. El problema és que hi ha una demanda molt gran d'autocards. Per l'11 de setembre hi estàs de venir en una tasca difícil poder contractar un altre autobús. De tota manera, des de la NSC demanen que si algú vol reservar plaça l'autocar, que envia un correu electrònic a l'adresa, autocar 11S Sant Just, a robagimail.com, amb els noms dels assistents. Més coses, l'espai de lliure creació Carme Malaret, presentat dijous, l'última mostra express de la temporada. Es tracta d'avocador clausurat, una obra de Paul Minguet i Riac Mioc. És una proposta conjunta d'aquests dos artistes que posen dubte al concepte de les paraules, autoria i autors. La idea va sorgir ara de la petició que Quim Déu, artista molt vinculat a l'espai de lliure creació, va fer a Paul Minguet, per tal que ell interpreteix les seves darreres obres. La inauguració serà a dijous, a quarts de vuit del vespre, i els horaris de visita seran divendres de set a neu del vespre, dissabte de 12 a dues i de set a neu, i diumenge només de 12 a dues. I una punt més, per recordar-vos que dijous arrenca la festa major de Sant Jost. Durant 7 dies, Sant Jost viurà a la festa gran amb moltes activitats del carrer i els equipaments Sant Jost Tengs. De fet, el nou part de Sant Jost, el Parc Antoni Madret i Amigo, el Barri Centra, es faran les primeres activitats populars. I, a més a més, dijous arrenca el joc de la Gran Banana i el ràdio d'Esvern festa major World Tour. I això és tot de moment. La informació local tornarà amb menys d'honor, i també a les set. El Sant Jost Notícies edició vespre amb la informació més ampliada. Mentre estan, recordem que podeu seguir la qualitat de Sant Jost al web de la ràdio, ràdiodesern.com. Bona tarda. Vigila amb aquestes bèsties. Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc, qualsevol desqüit, pot ser el pitjor d'aprenedor. En què és d'incendi, truca el 112. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. 012. La Generalitat. El Barri Centra. El Barri Centra. El Barri Centra. El Barri Centra. El Barri Centra. El Barri Centra. 012. La Generalitat. El teu costat. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcohòlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol. I no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquest estiu. I quan sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Gràcies. En directe. Des dels estudis centrals de ràdio d'Esvern, des de Can Ginestar, comença la penya de l'estiu. Un programa amb més estiu que penya. O era més penya que estiu. Amb tots i vosaltres, Jordi Doménez. Què tal? Bona tarda, com esteu? Dos dies ja acabem ja la penya de l'estiu. Aquest dimecres posem punt i final a la temporada de l'estiu. Fa molta... Fa com pena, no? Acabant el programa. Justament, que ens estàvem passant també, Cristina. Però, vaja, no es pot tenir tot. Tota de comença, acaba. Tu no volia la penya de l'estiu. Tenim, però ja acabarem. No estarem tot l'estiu. Però la penya de la gos, la penya de... D'anar a la platja també i fer una mica de vacances. La penya de la platja. La penya de Canji, perquè continuem aquí, els anys de Sant Just Desdert. A matin com cada tarda, esperant-vos que passeu una bona estona. Avui d'aquí uns moments amb la Jordina Leger, amb el Café, amb gel, com sempre, dels fillons, a més a més també tindrem l'Aroa Carmona, que ens explicarà algunes pàgines web d'intercanvi juvenil en lloc de fer-ho. Com ho fem habitualment, tu et paguen l'allotjament i el menjar, i avui es comentarà web d'aquest estil. Que guai, ja l'esgotarem. Sí, tu que estàs malalt. També tindrem... Atenció, avui o David Ávila ens visitarà i entrevistarem a la Marta Torné, que és de cada dia fent el canviament a Tele5, i que avui parlarem amb ella. I, a més a més, la Marta Torné és mig tan justa. Sí, que no sabia d'això. Es va casar Sant Just. Què dius ara? Sí, sí, sí, sí. I, a més a més, també tindrem el Jordi Roca, perquè... Mira, mira. Oh, m'ha picat un mosquit. Pica-t'ho un mosquit? El Jordi Roca en respectarà colors dels mosquits. Això d'això, avui... Què dius, per menjar? No, i els guis? Els guis també. Vindrà el Dani i Martínez al començament de la segona hora, per una recepta de cuina. És que això és un operat diferent, un operat diferent. Vinga, comencem, com sempre, amb el tema més comentat de tu. No cal parar, però això sí que ho podem aturar, jo crec. Per què? És que tu te'n recordes, i vendre el Jordi, que no és que no vaig voler fer el Trenin Dòpic, és que no vaig poder. Doncs m'ha passat el mateix, ha passat el cap de setmana, i la cosa no ha canviat, continua igual. És que ni he pogut, ni he volgut fer-ho. Ni has pogut, ni has volgut. Ni podràs, ni pots, ni... Bueno, no ho sé, ja ho veurem dimarts, eh? Bueno, doncs escolta... És que per portar-te a viceversos i coses... No crec que no hi val, no l'apena. No hi ha tants interessants, no? Sí, hi ha notícies, hi ha notícies. Per què ha passat avui? Però la gent no comenta, prefereixen comentar viceversos. I a mi això m'indec. Doncs fem una cosa. Bé, doncs ja tenim el nostre cafè àngel. Bona tarda. Avui ho tinc dia, aquest cafè àngel, o quina nàstima, quina pena, que hem anat amb aquesta excusa repassant diferents païros durant tot aquest mes a l'apenya de l'estiu del programa. Vam fer el Japó, Grècia, Itàlia, l'altre dia, Nova Zelanda, el dillós passat, que us en recordeu de Nova Zelanda? Molt bonic. En fi, avui acabem ja amb un altre país. És una notícia que ve directament des de França. Sí, com que marxem ja de vacances i s'ha ultim programa, doncs aprofitem, anirem a parlar de destins turístics. És que a França és el país més visitat, és l'any passat i les dades vigents per aquest any. El 2014 va registrar 83,7 milions de turistes. 83,7 milions de turistes. És més dels propis habitants que té França. De fet, suposo que molta gent va anar d'aquí, perquè estem al costat, el tenim a prop. Jo he anat a França una vegada. Jo també. No l'ha impassat, no? Jo l'ha impassat tampoc. Tornar a repetir hi ha anys. Tu ets allà, no? Jo faig allà i França sencera. Tu i la Fons, no? D'acord. I tu has estat en París. En París, molt bonic. De fet, vaig fer una volta per Brest, a dalt a l'esquerra. A tot lloc com es diu? La Bretanya. La Bretanya. Sí, a l'Alsàcia. Per París. Per Pinyà, totes les zones sud-nots. En Antes, en Pellet, Toulouse... Has estat a tot de França? Sí, sí, sí. La Cot de Jurg, que hi ha Nissa. I també hi ha Cans. O sigui que sí. I et falta molt poble. Mira, jo soc a Tours, que és un poblet que està a 160 km de París, al sud-oest. És conegut, perquè passa a l'Eloà, que és el riu que té tots els castells, que es veuen a França. Llavors canten els castells. Els castells de França s'hi va tots, que ara ve des de Tours, perquè estan tots molt a prop, o a la ruta passa per allà. Tens un castell, tu, a França? Sí, en tinc tres. Oh! Serió o no? Sí, totes vinyes. Tenim un hort. França, que fer, no. Com que no? Com que no? Ara em parlarem. Alguna cosa més d'aquesta notícia que va ser el país més visitat al 2014? Això que a París va ser la ciutat més visitada, i que va fer el record de 32,3 milions d'habitants. O sigui, part de la turista. Hi ha un rànquing que continúen en aquest rànquing, alguns països, com a exemple a Estats Units, que situen la segona posició. Atenció, perquè Espanya és el tercer país més visitat del món. Bueno, perquè Barcelona sempre som la turista. I també pel sud, el turisme aquest. Però bueno, Catalunya jo crec que tira més. I el quart país més visitat del món? La Xina. És un país més visitat. Està curiós. Estem per davant de països com a Itàlia. Estem per davant de països com a Gran Bretanya. En fi. Déu-n'hi-do. Alguna cosa sobre... Avui estem fent aquesta immersió a França. Alguns invents que hagin fet... Qui pots treure pit? França s'ha inventat tot. Clar, clar. A França es posa la pransa allà, agafa i tremola. Perquè això és veritat. Tu també ho penses així? Que els femenins tenen... Tenim-ho, vaja. Aquest punt de mirar algú al malí, sempre... Aquest punt de... Jo crec que tenim motius, no? Sempre que el carinyo hi correspeto, però sou xuministes, que sou els millors del món. Però ho tenen justificat, no? No, però la veritat és que és així. I a mi em fa molta rabieta, perquè tinc família allà. Sí, però és veritat que tenen aquesta tendència. No creus superior, però els francesos, per exemple, els meus cosins, gairebé no prenen l'anglès, perquè el francès ja és com l'idioma més important. Nosaltres aquí som superconscients, que amb el català no ens podem moure més enllà, que hem d'estudiar altres idiomes. A mi, a França, la taxa d'estudiants, que estudien altres idiomes, és pràcticament nula, perquè per ells el francès és una idioma superimportant, però no són conscients que hem d'estudiar més idiomes per obrir-se més portes. Es queda molt a casa seva. Perquè tu, quan vas venir a... Vas ni allà? No, jo sempre he viscut aquí, però per part d'ara, doncs... Soc mitja francesa, és el meu idioma matern. T'has tornat a escoltar aquí? Sí. Però aquí només tinc un tiet i un cosí, i allà tinc com 70 cosins, 20.000 tiets, i clar, anava dos vegades de l'any, estiu i verd, constant. Correcte. Escolta, i qui han inventat els francès? Va, a veure si hi ha trèpic, vinga. Vinga, doncs per començar van inventar l'idioma Braille, perquè ja sí, el sexe. Sí, l'hem inventat Luis Braille. Luis Braille. Correcte. A quin segle? A mitjans del segle XIX. Tot just fa... no fa ni 150 anys, no? No, perquè, de fet, o sigui, ell va tenir un accident de petit, que el va deixar mitxec en el taller del seu pare, i va anar a l'escola de París per sexis sordomuts, un professor li va ensenyar com una mena de relleus per veure si era capaç d'interpretar-los, i, amb el temps, va desenvolupar all mateix un idioma, un alfabet, que es diu ara, l'alfabet de Braille, per poder llegir, per poder donar accés a la lectura, a totes aquelles persones que són ceges, i que... Fixa't, eh? Fixa't. Sí, d'un drama i d'una tragèdia, el que, en principi, podria semblar, quedar-se sec, va revolucionar el llenguatge del sexe, i va fer una millora que va canviar, i des de les hores, fins ara, tot el tema de la comunicació entre els invidents. Genial. Un altre invent dels francesos és el bolivic. El bolivic. Home! No m'ho puc creure. El bolivic és francès, bic cristal, bic normal, tots. Tots els bolivic. Tots els bolivic. Tots els colors, són de la societè bic, que és una marca de boligres. Però qui no ha escrit amb bic és que el bic és el bolivic per excel·lència, no? No m'ho esclaria que els treguin bit, és que, de moment, dos de dos, eh? No, però el bic és un bolí també econòmic, no? Sí. I que no falla, perquè n'hi ha altres bolígrafs aquests que marca notificis, que tu, quan vas escriure, moltes vegades és com que has d'haver de fer un... Rallar una mica un altre paper i després puc escriure amb el bolivic, això no passa. És que és francès, no cal dir res més. Ja, ja, ja. Bé, el bolivic també... Home, a veure... El llapis. El llapis també el van inventar els francesos? El estábilo, aquest. No, en general. El llapis. El llapis en general. De fet, no és benvenida a franceses. Es considera que el llapis són imatges franceses, però, per exemple, la primera mina de grafit es va trobar a Anglaterra. Ell es va començar, es va anar d'una caballa, es podia escriure, es va fer servir el llac de molts segles, però els francesos van ser els que van muntar l'estructura de fusta i que la van posar en pràctica des dels temps de Napoleó. Això és a principis del XIX i, doncs, al llavors s'utilitza... És a dir, que els eglesos tenien les eines, però no van saber utilitzar-los bé, no? I els francesos veu elaborar, doncs, l'estructura per poder escriure sense tard a cartes les mans. Bé, doncs això és... Són bastant màquines. El llapis, que s'ha de dir, es porta a l'espai, perquè, clar, allà no pots escriure amb boli, perquè la tinta, o sigui, sense gravetat, no pot escriure, s'escriu amb llapis quan van a l'espai. Imagina't l'ull que ha arribat. Sí, sí, no, no, els francesos, escolta, a tot arreu, sense realment un problema. Després, home, un invent, aquest sí, que és el cinema, el cinema... Amb els Hermans Lumière. Això no cal gaire presentació, però, vaja, em sembla que el 1800 al final del segle XIX, no? Sí, el 1895, els Hermans Lumiere van començar a desenvolupar aquest sistema d'enregistramen, del moviment, i s'ha de dir que, fins a l'Ajós Melies, no es va popularitzar el cinema, sí, perquè els Lumiere es dedicaven més a fer tipus documentals, a gravar imatges del dia a dia i de muntar-ho, però a Melies sí que van introduir aquesta idea, aquesta concepció de realitzar un guió, a elaborar més una mica la història, i acabar projectant-la i convertir-lo en un espectacle, d'anar-ho a veure i... De fet, no, estava pensant que la pel·lícula Hugo, és la que reflecteix una mica millor tot això, perquè, a més, també respira un aire molt francès, que tot passa allà en alguna legat d'uno, de parir, de veure saber on, i de veritat és que està molt bé, i Melies, que va ser un visionari, fa poc, va fer una exposició al queixaforum, que no sé si la va una a veure sobre Melies, ara potser fa poc, per ell d'anys, i la veritat és que estava molt i molt bé, perquè com un home també va trencar, amb tot el que suposava la imatge en aquell moment, que ja em diràs tu, amb el cinema, va començar a fer de curats, va imaginar-se com l'home arribava a la lluna, feia viatges, en fi, era la gran superproducció de l'època, i com va trencar amb tot en aquell moment. En fi, són alguns dels invents francesos, que ens ha portat avui la Georgina, però tenim altres curiositats dels francesos, i de França, i del món francès en general. A veure... Que no som al cafè, no? De cafè tenim una cosa curiosa, ja que estem fent l'últim cafè de l'estiu. A França el cafè és molt típic, i se'n veu constantment, com aquí, com els països aquests de Madrid i Terrani, però té una tradició molt, molt, molt llarga, i que totes les tapes, com de pensaments filosòfics, d'organitzacions de la resistència, de tàctiques de guerra, sempre s'ha organitzat en cafès. És a dir, els militars, i les altres categories de l'exèrcit, en comptes de reunir-se amb búnquers i coses, t'esconec completament, amb una tarda de cafè. Perdona, una altra curiositat també del tema de cafè, és que un cafè Olé, que és un cafè amb llit, a París de costa 4 o 5 euros. La diversió també és una curiositat, que Josepina s'ha de comentar. Com la servei de les rambles, 7 euros? Sí, també, també... Aquí hi afiquen, eh? Tampoc ho puc ficar perquè tinc les les nacionalitats. És francès, és francès, jo el que faci, clar. Aquesta és una curiositat del cafè, però n'hi ha d'altres en general del país. Com, per exemple, que teniu 14 novel·les de literatura. No estàs gens malament, eh? Home, jo crec que potser és un dels països... No és el país que en té més, però... Segurament, no... No em sorprendria, no em sorprendria que ho fos. Clar, clar, clar... Hi ha alguna altra cosa així curiosa? Sí, per exemple, tenim el record de la sovasta de guerra, que s'ha pagat més diners per ella i és per l'espasa de Napoleó. Es van pagar 4,8 milions de dòlars per l'espasa de Napoleó. L'espasa de Napoleó... Bueno, sí, de Napoleó, però... No la faràs servir en teoria, per no es perdre curar. Bueno, escolta, però va ser l'espasa de Napoleó... Napoleó, a veure, no ho descobrirem ara, però el gran general de la illesa i francès... Va fer... Va arribar fins a Rússia... Va enfonsar... Pel fred, eh, pel fred, eh? El van enviar a un illa, va tornar... Molt bé, a veure, més coses de curiositat del país veí. Doncs mira, amb temes culinaris, que per cert només cuinen a mantequilla, o sigui, amb manteca, no cuina mai a molis. La carna fa molt. Amb manteca... Tots les pedes fregides, a manteca. A veure, ara qui et pregunta, perquè jo normalment acostumo a posar molt poc d'oli i mai utilitzo manteca per cuinar, que ja està més bo, a molis o a manteca? A mi personalment m'agrada molt la manteca. Hi ha coses que volen patates fregides i tot, que estan acostumades a fer-ho molt bé. Però no ho dius perquè si és francesa, no? No, no, no. Em deixa més o no? Home, la manteca, sí, més que l'oli segur. Per mi el teme ja està tancat, eh? És igual, però la qüestió és gaudir-ho. El peix, si el cuines a manteca, jo crec que té més gusts i és més suau i està més bo. Ah, mira, doncs escolta, és una... La carn i això... i una altra obsessió. Per provar un dia, el peix, però quanta manteca has de posar per fregir unes patates, per exemple? Normal, per omplir la paella, com si poso l'oli. La manteca és d'esfaia, que ho sé, no? Ja, però bueno, déu-n'hi-do, o has de posar bona quantitat de manteca. Cap l'oli, com vestir en Gesslic, no... No, però per fregir també és de posar molt l'oli. Sí, molt, no? En fi, més coses... Més coses, els culinaris. Per exemple, tenen 400 veritats de formatge. Oh! M'encanta formatge! Amb l'Efumais, ens deuen topar. M'ho he inventat, no he dit topar, però amb el formatge hem topat, perquè realment, jo soc un gran formatge, sí que és veritat que a França tenen tots els formatges a veure-hi per a bé, eh? Sí, sí. És una cosa... És com el postre, ja. A més, el postre sempre es prenen. Bueno, taula de formatges, no? Per un postre, molt bé. I amb què es menja? Amb una menja de pa, no? Jo no ho diu, el formatge no puc. Crec que per això em van fer fora de França, i fisc aquí. Però no puc, això. No pot, ja? Oi, el càmig en verb uni, sí. Més coses de França. Vale, per exemple, el francès... Sí. M'hi personalment trobo que és una idioma molt maco. Sí, però costa, eh? Bueno, és bastant impossible de pronunciar, de fer l'accent, és difícil. Però el truc és... Rrr... Si desfer la R, ja. Rrr, ja tens molt de menjar. Però tenen 300.000 vocals, que és el O, U, I, saps? Tenen mil... Diuen que el francès... és l'idioma de l'amor. Home, bues, bues. Ja. Tu ho has viscut el pròpia pell. Un jetem, no pot compartir... Perdó, no pot competir amb un jetem. Perdó, però un testimo. És maco, però un jetem. Sí, però un jetem. Mira. Surtal. És veritat, sí d'acord. Bueno, però és el mateix que si dius. T'estimo. Ma... Sí, Jordi, digueu-t'ho, perquè jo no sé d'això de fer veus. A veure, que t'haurà de votar, tu. Cristina, ara vota. Que prefereixes. Jetem. Surtal. O... T'estimo. Ai, és que em tira la terra. Ai... Però sí que és cert que el jetem... Jetem, té una altra. Queda molt bé. Si ho dius amb la torca als de fons... Perquè està la tònica, no? Jetem. En canvi, t'estimo, no? És com a... Jetem. Totes les paraules franceses són apudes. O tem, tem, tal, clar. En fi, clar, és aguda. Bueno, guanya a França, eh? Què passa amb el tema francès? El cas és que el francès passi l'idioma oficial d'Anglaterra. L'idioma oficial d'Anglaterra durant 300 anys. Ah, u, Déu ni tu. 300 anys. Sí, sí, vam arribar allà. Ah, sí. El 1066 ens vam instal·lar. I ens vam estar 300 anys. Fins el punt que l'idioma ens va convertir en l'oficial. Tot s'escrivia en francès, els parlaments, tot plegat s'escrivia en francès. I no va ser fins al final del 14, que els anglesos van reivindicar-se i van tornar a posar el seu idioma en l'anglès, doncs, a primera línia. Però fins i llavors el francès estava utilitzant el seu idioma a la gran Bretanya. Bé, doncs, que curiós, que curiós, eh? De fet, no m'has d'anar aquí en pit. Home, dir que el seu idioma va ser oficial durant 300 anys, en l'Anglaterra, imagina't. I quan és ara l'anglès, no? L'idioma mundial i internacional. Bé, alguna cosa més? Per exemple, el sovador refer a una curiositat. I una curiositat molt divertida, i el sovador refer a l'estiu m'ha deixat 18 centímetres més. Què? És més alta? Amb la calor... A la calor s'expandes. Sí, s'expandes la meca. Els ferros. Els ferros, de forma una miqueta, i guanyar 18 centímetres. No està malament. 18 centímetres és més o menys, també. Sí, sí. 18 centímetres, ja veig que... De fet, amb la Torre Eiffel, si no m'equivoco, crec que ho vam comentar allà, la temporada passada del programa, va haver-hi un frau, i és que hi havia un senyor francès, o no sé de on era, però que estava a França, a París, i que la volia vendre, i hi havia diverses persones que la compraven i coses d'aquestes, i al final se va marxar del país, se'n va endur els diners, i és el mateix que després als Estats Units va despreudar, per dir-ho d'alguna manera, el capone. I diria que la Torre Eiffel va haver-hi un parell de persones que van pagar parella, però en veritat no van pagar res. Doncs... Bé, doncs la Torre Eiffel, i després també hi ha històries amb l'Estatut de Libertat, que de fet, l'Estatut de Libertat original de Nova York és un regal del govern francès. Exacte, la van regalar... O sigui, Òscar, per tot dir que va ser el seu arquitecte, la va regalar al govern dels Estats Units, però en va deixar algunes a França també, i n'hi ha tres petitones. Ah, però no són del tamaix del que hi ha en Nova York. No, són rèpliques en petit, n'hi ha una al Jardin de Luxembourg, una altra a l'Eia dels Cignes, que està en mateix París, no? Sí, sí, està a l'Estat de París. Sí, aquesta dillena sembla que és una de les illes que hi ha d'Alcena, oi que sí? Sí. I l'altra, la tercera i última setor que tenim, bueno, que tenen... Està davant de l'Ars i els oficis. Allà també al centre de París. Ens podrien haver regalat alguna cosa a nosaltres, eh? No, ui, ui, no. A nosaltres que ens han de regalar els francesos, què vols que ens regalin? Home, no, Cristina. Alguna estàtua, també. Ni que sigui petita, tu, no cal. No, no, no. Tot el que hi ha més, si no som al sud, Àfrica comença als Pirineus. Això també és un altre tema. Ja, ja, ja. No es vol dir res, però vaja, en París... Per no treure l'apolèmica, sí. París, eh, com es van... No, menops. Però Catalunya estem cap a dalt, saps? Que crec que ja. Podem abaixar una mica, no, la línia. Catalunya encara pitjor, quin idioma més raro que parla. En fi, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Georgina, per haver-nos acompanyat durant tots aquests dies el que fem amb gels. Un vell arnos a mi a la paula. Sí, i un record, i un petó, bon record. Petó per la paula, que vindrà, sí, els dijous nots, a la maestra amb nosaltres, els problemes que farem al carrer. En fi, que vagi molt bé, Georgina. Gràcies. Adéu. Adéu. Buatarda. Fem una pausa per la publicitat, i comencem l'Aroa Carmona. Parlem d'alguns intercanvis juvenils i d'algunes pàgines web que us poden interessar. Fins ara mateix. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de public, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests greus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un vas a Madrid. Pots quedar crucificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Jazz. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxats amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vigila amb aquestes bèsties. Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc, qualsevol descuit, pot ser el pitjor d'aprenedor. En case d'incendi, truca el 112. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. 112, la Generalitat, al teu costat. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Vaveu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu vegudes alcohòlics. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeu-gera que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Visileu-nos trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells. Ja ha arribat l'estiu i amb ell la calor. Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures? Vaveu molt aigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix. Porteu barret. I mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu el 061. I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles, ajudeu-les a seguir aquests consells. Trobareu més informació al 012 i a gentcat.cat. 012, la Generalitat, al teu costat. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esber. Sintonitzes ràdio d'Esber. Ràdio de Sant Just. Durant l'8.1. Ràdio d'Esber. Durant l'8.1. Ràdio d'Esber. Durant l'8.1. Ràdio d'Esber. Durant l'8.1. Durant l'8.1. Ràdio d'Esber. Cam in cap a la 6 de la tarda. Té el telèfon, Aroa. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, Aroa. Bona tarda. Ja sabeu que... Ens fan molta il·lusió saludar-te de forma esporàdica. I, veja, una mica així... Una mica en quan? Supresiva. A l'ampenya de l'estiu, Aroa, que és la nostra encarregada i la nostra especialista en buscar-nos diferents voluntariats i projectes d'intercambis de servei europeu per tots els joves que ens escolten i fer-nos una feina d'aquestes fantàstiques subvencions que dona la UE, la UE. Ha fet fe de temps que no viatjaven per l'Unió Europea. Exacte, doncs l'Unió Europea dona aquestes subvencions i hi ha moltes entitats, com per exemple les que ens comenta l'Aroa, que poden fer de mitjancer entre el país de destinació i els projectes i nosaltres mateixos. Aroa, és així això, no? Ho hem explicat més o menys bé. Sí, sí, perfecte, perfecte, perfecte. Bé, atenció, perquè avui ens portes diferents webs per buscar voluntariats on es fan intercambis d'allotjament i de menjar. Això què vol dir, que són uns voluntariats especials o diferents? Sí, les webs no tenen projectes que estan subversionats per l'Unió Europea, sinó que són més a títol o bé d'organització privada o bé d'individual. Què vol dir això? Això vol dir que, per exemple, la pàgina del bufing, que és per buscar voluntariats en granges i en llocs d'agricultura, això ho posa a les mateixes persones que la tenen. Diuen, sí, mira, doncs jo tinc una granja que necessitaria ajuda, d'aquest mes, d'aquest mes. I, a canvi, ho pareixen oferiment o allotjament. Exacte, i a la mateixa oferta, perquè aquestes webs el que fan és de... com de penell de publicació, sí? Llavors, a les mateixes ofertes s'explica, no? Doncs si treballes 4 o 6 hores, et donem allotjament i ets morzairina. Si treballes 8 hores, t'ho donem tot complet. Li treballes 3. En funció, no? Ells m'expliquen. Llavors, a tu t'agrada, tu acceptes i et comences a posar en contacte. Aquestes webs són molt útils, sobretot en aquesta època que de sobte ens quedem sense el plan d'estiu que pensàvem que tindríem. I és com, ara ho vaig, no sé què, se'l fa, por, viatjar sol, directament, sense saber res de res. Doncs aquests voluntariats sempre van bé, no? Com per introduir-te, com per dir, jo me'n vaig a tal post, començo a fer un voluntariat, i aquí després ja em vaig movent, vaig viatjar amb sola i, a l'hora, per la por, m'explico. Clar, i ara que parlaves d'això de les vacances, amb tot això del voluntariat, que ens ha caigut, les vacances i tal, si nosaltres anem, portem tot l'any treballant, i volem, doncs, fer el de 3 hores, és opcional, és a dir, podem escollir fer les 3 hores i pactar-ho amb la persona, o potser li interessa un mes d'avui i tot, o com es fa. O hi ha més persones que van i fan altres horaris, o com va tot això? Això, depenent de l'oferta, pots veure si és flexible l'horari o no. Hi ha ofertes que diuen, únic exclusament, necessitem gent que treballi 6 hores al dia. Aquella és l'oferta. Hi ha altres que diuen, flexible, amb funció de les hores treballades, doncs es donarà una cosa o una altra. És possible que hi vagin més d'una persona, en una mateixa oferta, o acostumen a ser només per una? No, sí que és possible, sí, i tant. De fet, són pàgines d'això que utilitza molta gent, per anar amb parella o amb dues col·legues. Entrem en matèria, repassem algunes d'aquestes pàgines, on podem trobar aquestes ofertes de voluntariats, on es fan intercambis d'allotjament i menjar, a canvi d'una feina específica que, com diu l'Aroa, acostuma a venir d'una empresa privada, familiar, potser moltes vegades, i comencem parlant de World Package... World... World Package, no? World Package és una... Sí. Perquè no és... WorldCentrevel és una altra, no? És una altra. World Package, què ho faré, jo? Què és el que hi ha? Voluntariats de tot tipus, arreu del món... I per no mateix, no? Canvi d'allotjament, menjar, en funció de les hores de treball que facis. Aquesta web l'ha utilitzat una noia que conec, una amiga, i està supercontenta. Ella ho tenia una molt bona experiència. Ah, que guapo, World Package. Per això la recomano. Ella va ser a Irlanda. Ah, molt bé. Els altres intercanvis europeus que ens presentes, t'has de pagar tu el billet d'avió, no?, i una mica el desplaçament i el transport. Bé, hi ha una altra pagina web que ho faré, doncs, aquest tipus d'allotjament i d'intercanvis de voluntariats, que és el WorldCentrevel. El mateix no m'ho diu, no? Sí, treballar i viatjar. Ah, exacte. Ah, WorldCentrevel. WorldCentrevel. Sí, WorldCentrevel. Molta gent això, de vegades també ho pot fer. S'agafa dos o tres mesos, no?, amb sabàtics, per exemple, o fins i tot, sense determinar un període. Clar, posar un fi, a un temps, i llavors comença l'aventura, ara està un lloc, després em va un altre, i va, doncs, enganxant diferents treballs d'aquest estil, i total només ha de pagar els desplaçaments quan ho fa, perquè després li paguen tant l'allotjament com el menjar. No ets un altre sistema de vida. Jo ets conèixer, de fet, a un noi, a Filipí, quan jo s'havia vingut al Perú, que va venir a la ONG, on jo estava treballant, a fer un voluntariat darrere, una setmana i mitja. I aquest noi portava 3 anys viatjant per tota Sud-Amèrica i a Estats Units, fent aquestes coses, no?, a la païs en païs, i la va trobar ONGs així, petitetes i locals, i ho faria, poso que sé, pintar alguna cosa, o arreglar el que sigui, el que fos necessari, i anava adornint els allotjaments dels damos o de les persones responsables d'aquestes organitacions. 3 anys portava, eh? 3 anys, eh? Has de tenir una mica de caix per pagar dels viatges, no?, perquè, clar, pensa que no repreoconomicament del lloc on estàs. Bueno, però també puc demanar que jo t'arreglo això, i tu em compres un bitllet de tren per anar-me d'ara a veure si sé on. Ja. Això ja no ho sé. Sí que és per què un coixin necessites, vull dir, no pots anar així a l'holoco, o pots anar compaginant, no?, rotllo. Bueno, vaig ser voluntariats, i, si no, quan veig que els diners no arriben, doncs me'n vaig a treballar una mica i continuo. Exacte. Podria ser. Bé, una altra pagina web, també interessant, de cara a aquests intercanvis de llotjament i de menjar, és WorkAway, que també diu la pròpia paraula, que és una mica de treballar fora. Exacte. En aquest cas també... Són pagines web, que m'imagino, que posen en contacte tant la part de les persones que busquen aquest tipus de voluntariat i aquest tipus de feina, no remunerà, però sí, amb allotjament i el menjar, i, per l'altra, també aquestes empreses que busquen gent i que els hi poden oferir les habitacions i llits a la feina. Sí, són intermediàries, no? Són com un parell d'anuncis, diguéssim. Doncs, per exemple, també tenim WorkAway, que acabem de comentar, o UFIM, que és doble B, o F, I, N, G, i que aquesta pagina web també està a dins aquest grup de pagines que estem comentant. Escolta, ara ho trobo que n'hi ha moltes, no?, de pagines? Moltes, moltes, i moltes que no us he dit que me les guardo, per no m'agradaria. No, ho dic perquè això és una cosa que funciona. Per tant, és una cosa que no sé si aquí, a Catalunya, estem molt acostumats a que empreses facin això i que a la resta d'Europa potser sí que funciona més, o és una sensació que tinc jo? Sí, diguéssim que nosaltres encara som una mica cèptics, que això sigui veritat i que no sigui que volen prendre el pèl. En canvi, hi ha altres països que al tema de voluntariats el tenen més assumit, el tenen més naturalitzat, no?, i sí que s'ho creuen més i, de fet, hi ha més gent que ho fa, diguéssim. Perquè saben que és responsable. Ara que parlaves d'això, Aro, que potser aquí no ens fiem massa, no?, i que potser allà ho tenen com més assumit, suposo que, igualment, de totes maneres, aquests països que acostumen a fer això de voluntaris alguna vegada, doncs ja ha sortit malament, no?, algun voluntariat o amb alguna persona... O seguríssim. I ho dic ja de tot, eh?, però això ho pot passar inclús amb els projectes que s'ho pensionen en Europa, que suposàblament no realment passen un filtre, han de presentar un projecte, que ha de ser aprovat, que després van de justificar, i tot i així, hi ha persones que tenen una mala experiència, que han de presentar un projecte superben escrit i després no falc riu, perquè la gent que li toca treballar no s'acaben de portar bé, perquè l'organització és un desastre organitzant, doncs jo suposo que hi han les mateixes... Clar, hi ha casos a tot arreu i de tot, no?, com a la bitlla del senyor, que diu el referèndum. Per cert, acabem ja amb una última pàgina que aquesta està en castellà, que és acesfalta.org, on aquí també pot anar a veure quines són les ofertes que poden trobar, una web... Aquesta és de creació espanyola? Ara ja no t'ho sé dir, si és catalana o... bueno, la cosa. És aquí la típica pàgina web que ensenyen les facultats de treball social, d'educació social, inclús per buscar feina, perquè també té l'acesfalta de buscar feina. Ah, doncs un més complet, en aquest sentit, acesfalta.org, que, a més, està bé perquè ja et crida, no?, la pàgina i amb el nom, molt ben trobada. És la més potent de l'estat espanyol. Ah, sí? Doncs veus, la repassem. World Pockets. I votem, no? Què? Votem, no?, una d'elles? Tu vols votar, però si no sabem res. L'agressora li encanta moltes imatges. És la més democràtica del programa. Estigui traduïs. Mira, doncs hi ha World Pockets, World and Travel, Workaway, Woofing, Woofing, i acesfalta.org. Jo, en principi, el World and Travel, bueno, està bé pel nom i tal, però l'escarto. I estaria entre la de Woofing, perquè el nom em fa molta gràcia, però jo crec que és que l'acesfalta... Si fos catalana, mira, jo segur que em quedo amb aquesta, però... Fas falta. Sí, fas falta. Fas falta.org, doncs aquesta, perquè a més a més té l'oportunitat de donar la gent que trobi feina. Molt bé, Cristina, has votat, ja? És contenta? M'agraden bé, a veure quina guanya. No, no, jo no vull votar, jo no vull votar. I l'Aroa, quina escull que... No, però perquè la gent s'ho dient, i l'Aroa sàpig, i la que escull que és millor la gent. Jo, a tothom, a l'hora. Jo les miraria, i jo les cagafaria a internet, i posaria totes elles amb pescanyetes, i aniria comparant. Ah, molt bé, és que a l'Aroa són molt... Hi ha alguna que t'agradi més personalment a tu, Aroa? Home, la Woofing em fa gràcia, però perquè és molt... Perquè és només per granges. Té un nom de diversos animats. Woofing. Bueno, escolta, un tema granges important, eh? Experiència amb els animals, no? Reparencia Woofing. Clar, una altra cosa interessant. Això també té una mica que ho ha fet, també ha quedat molt contenta. Sí, també, com a programa... El reialítica que feien, la granja de los famosos. Aquí també podem fer la granja de los jóvenes. Si no la granjero busqués vosso. Ah, o també... Si vols anar a buscar una parella... Bueno, també, també, perquè no. Aquí, a veure, aquí no ho hem parlat, però en tot això... Sempre hi ha... Sempre hi ha un punt de veure si... A veure què passa. Jo vaig a fer el voluntariat i a veure què passa. Potser estic més per veure què passa que pel voluntariat. Això és un clàssic, no? Sí o no, Aroa? Depèn d'on vagis, home, depèn d'on vagis. Depèn d'on vagis, però vaja. Des moment, però sí, les són voluntariades. Clar, és clar. Bé, en fi, depèn d'on vagis i depèn de la teva etapa emocional i personal de la vida en que estiguis. I de quan en tempes estiguis, el que busquis. Hi ha molta gent que li coincideix. La etapa que se'n va fora, fer coses amb la etapa de trencament... Sí, de fet, és un refresh, no? És un tornar a començar. Correcte. Un refresh. A mi m'agrada molt, quan parles, Aroa. Per cert, hem de... És molt internacional, eh? Escolta, al final te'n vas a Macedònia, era? O no? No, és que som aquest dissabte. És que dius ara. O sigui, marxeu aquest... Oh, que fort! Doncs ja farem una... I quan tornes, ja, fins al govern? Tornem al dia 29. El 29. Ah, perfecte. Aquest i Mecres torneu, molt bé, molt bé. Creu-me, per les sessions ens han de seguir. Se'ls menten amb barraces. Ja t'enganxarem, perquè ens vinguis al programa especial. Que estem fent aquests dies a la ràdio d'Esber, fes-te major o el tour 2015. Ah, vale. Ah, pica un dissuí. Sí, comencem ja, comencem ja. Mira, si vull dir lluny, doncs comencem el dijous. Dijous primer dia. El dijous 30, va bé, va bé. En el xou, va bé. Ja t'enganxarem. No estival, per l'anit, no estival. No, que el programa acaba unes hores, però no has de sortir a la nit. Abans del Quina Barra, per exemple, el Divendres, el Justa a la Barra, fa un programa especial, que es diu Justa a la Barra, i que parlarem. Però ara, quan comença Quina Barra, s'ha acabat el programa. Sí, sí. No podem estar tot. Escolta, ràpidament, va, per acabar la secció d'avui, hem de parlar de grups de Facebook per ofertes del servei de voluntariat europeu. Això està bé, perquè el Facebook també és una altra... És una xarxa que és molt, molt amb aquestes coses. Hi ha molts grups oberts, grups públics, d'altres que són tancats i són privats, però, vaja, que gent també comenta les seves ofertes, després d'haver anat a un intercanvi, d'haver anat a un Erasmus, hi ha, doncs, un moviment molt interessant que també volem comentar. Parlem, per exemple, d'un grup de Facebook que es diu Just In Action. Just In Action. Ah, et vull dir que els grups de Facebook... Sí. ...són pagines poperdinàmiques, perquè, a més, són les que s'utilitzen per les últimes crides, l'escola, aquest, de diòstia. Tot menys, a l'intercanvi, en, no sé, 5 dies, m'ha fallat els dos participants a Espanya, doncs jo soc de l'Etonia, necessito dos participants urgentes espanyols que vinguin al meu intercanvi. Per tant, són pagines d'avui per avui, és a dir, que tu entres avui i demà potser, ja no hi hagués t'ho oberta, però n'hi ha una altra que demana per demà passat. Per tant, com dius, són molt dinàmiques, són molt de l'aquí i de l'ara. Podríem dir, de les pagines de servei d'intercanvis. I, llavors, tenim, per exemple, el grup Youth in Action. Youth in Action?Sí. Era com es tanomenaven tots aquests programes que subvencionen la neuropèa. Just abans, el 2013, que és quan va començar, diguéssim, el següent pacte, la següent convocatòria. Sí, abans, ara es diu Rasmus Plus, que és un projecte del mateix tipus. I aquesta pàgina continua treballant molt perquè ja tenia molt de poder. Ah, per tant, és una de les més importants. Youth in Action, la puntua. Després hi ha un altre que és Youth Opportunities. Exacte. També va parlar amb la mateixa línia. També hi ha un altre que es diu Exchange Network, AVS Vacancy, World... Aquesta, per a ell, és vacancy, és únic exclusament per voluntariats a llarga durada. El servei voluntari europeu. A les altres, poden trobar intercambis de més curta durada de dia. Vacancy no són vacances, no? No, són places. Jo estava pensant vacances, exacte. Com sigui, per vacances, burats, ara. I que aquests es van... Clar, no m'agradaria dir perquè, si va vacancy, algú es podia pensar gran vacances. Aquesta pàgina d'euro... No, vacancy vol dir places vacants. Després també hi ha un altre que el comento d'això, que és World for Youth. I n'hi ha un altre que es diu Euro-E-A-B-Youth. I european youth. En fi, que n'hi ha moltíssimes. Puleu youth, european youth, Youth in Action, Youth Opportunities, World for Youth, AVS... Eres mortsplash, podes trobar mortsplash. També hi hauràs sortits grups. I, de fet, quan tu li dones like a un grup, et fa... Sí, exacte, et van recomanar. I d'aquí et vas fer un like, like, like, que ja veuràs acabaràs. Acabaràs a tope. Jo no que dono la primera, eh? Ah, sí, que tu vols votar. La primera, claríssim. Sí, que té bona experiència, no? La de Youth in Action. Bé, doncs ho hem de deixar aquí. Aroa, moltíssimes gràcies, una setmana més. Ja no crec que parlem més a la penyola esteu, però és possible que els programes, en el punt neuràlgic de la festa del nostre municipi, t'enganxem en algun moment i ens expliquis com ha anat a Eslovenia. Entesos? Perfectíssim. Això no el vindran al casal, o no? Quan es fa el futbol... Sabeu que es fan partit de futbol? Sí. Ho sabem, això es fan, sembla, que és el divendres a la tarda, no? No tinc mal ontès. Justament aquest divendres a la tarda estem a Can Ginestar, preparant el Just a la Barra. Però el casal no vindrem. Estem a la plaça Maragall, amb el birre, foc i ràdio. El dimarts estem al dia blau, amb la ràdio es blava, i el dimecres estem a la bona aigua, el matí. Això de la setmana que veia, eh? Amb la Guerra de Sidams, amb Radio Titans. Bueno, Radio Desgant, World Tour, festa major del 2015. On faia, sí. On faia. On faia. Com ho he dit abans, això? Quina paraula he dit a l'anglès abans l'Aroa? Que he pensat molt bé, que parles idiònic. Gràcies. Gràcies, Aroa. Ah, i de fet, recordo, l'aquest dit m'agrada com parla. Sí. És semblant a Street, o... no, era una altra cosa. No, no era carrera, era una altra cosa, però era així curta. Era una paraula curta. Gràcies, Aroa. Thank you so much, Aroa, and have a happy holidays and good work and travel to Eslobernia. Bye-bye and see you soon. Thank you very much, too, too. Ok, now we finish this first hour to contain and we're going to connect with Catalonia Radio to listen to the news, the bulletin, the bulletin at 6 o'clock with the news. So thank you so much. We come back at the second hour of the... the lips of the summer. Yes, is this. Ok, Cristina, see you now. See you later. 012, la Generalitat, al teu costat. Ja ha arribat l'estiu i, a més, la calor, però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures. Vaveu molt taigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret, i mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febra, mal de capa, subnulència, aneu al metge o truqueu al 061. I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Trobareu més informació al 012 i a gentcat.cat. 012, la Generalitat, al teu costat. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. La Generalitat de Catalunya, les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa Lluís Almedes. 120 indudacions terrestres i 10 mitjans aeris dels bombers de la Generalitat continuen treballant per intentar estabilitzar l'incendi d'Òdena. Molts dels esforços es centren en el flanc esquerre, que és el que més preocupa, a la zona de l'incendi és una de les més castigades per la sequera segons ha informat el Departament de Territori. L'origen del foc va ser accidental i el va provocar una màquina picadora de palla d'un veí que ha quedat imputat. Anem ara cap a la finca de Can Rosinol, que justament on va començar el foc. Jordi Canal. Bona tarda, el punt on va començar el foc és un petit camp de blat, blanquejat per dues petites franges, puc coses com n'hi ha d'altres en aquesta finca de Can Rosinol. Segons els agents rurals, al moment del metall de la picadora de palla amb les pedres del terra, haurien provocat unes bospires que haurien començat a cremar les restes del cereal. Del camp, el foc hauria passat a un marge i després a les dues llengües de foc de costat de bosc, de costat i costat. Des d'ahir al migdia fins ara ha cremat 1.265 hectàrees, des d'aquí, des d'Òdena, fins a endissar-se el vagis, on ara és la més activa que t'incendi i encara lluita en els bombers, el denomenat flanc esquerre. Jordi Canal, Catalunya Radio, poden anar. Notícies breus, Marriera. El president Artur Marra i vindica la isenda pròpia com l'única manera de garantir l'autocover de Catalunya. M'has ho ha dit a la clausura de la jornada de presentació del nou model d'administració tributària. Sense isenda pròpia no hi ha autogovern. I sense autogovern no hi ha projecte propi. Això funciona així. Perquè hi hagi un projecte propi de país, es necessita capacitat de decisió per tirar endavant un model determinat, un projecte determinat. I si no hi ha isenda pròpia, com hem viscut en aquestes darreres dècades, no hi ha autogovern de debò. Carme Forcadell veu, certes, sintonia amb la plataforma Catalunya, sí que es pot assegurar que comparteixen objectius socials i que en l'àmbit nacional estan obligats a treballar plegats. I, a més a més, dins d'aquesta llista hi ha moltíssimes persones que tenen els mateixos objectius nationals que nosaltres. Per tant, jo crec que el 28, a partir del 28, hem de fer un camí conyajunt amb aquestes persones. El Partit Popular continua sense revelar qui serà el seu cap de llista a les eleccions del 27 de setembre. Alicia Sanchez Camacho resisteix a confirmar si ella repetirà uns comissis que vol que el president Mase aclareixi explícitament que són plebiscitaris. Jo li exigeixo i li demano al senyor Tormas, si tan valent és i si tan clar diu que són aquestes eleccions plebiscitaries, que els hi digui els catalans i que ho posin el decret de convocatòria. Perquè si no ho posen el decret de convocatòria que són plebiscitaries, les eleccions no seran plebiscitaries. El president dels Estats Units, Barack Obama, rebrà el rei d'Espanya el 15 de setembre a la Casa Blanca, Washington. Ho han anunciat aquesta tarda tant al govern nord-americà com la Casa Reial Española. Serà la primera visita del rei Felip VI i la reina latícia a la Casa Blanca i arribarà en plena gira dels monarques als Estats Units a mitjans de setembre. Nou gest de Washington cap a l'abana els Estats Units han retirat cova de la llista negra de països complisses amb el tràfic de persones. Segons l'informe anual del Departament d'Estat nord-americà, el règim cova està fent esforços per lluitar contra el tràfic de persones, millora la cooperació i oferint serveis a les víctimes. Per primera vegada, des del 2003, cova passa una llista de països en observació especial. El cant d'autor nord-americà, Iron and Wine, acuarà aquesta tardor a Barcelona. Sambi, música, samaga darrere del nom artístic d'Iron and Wine, protagonitzarà un dels concerts de la 47è edició del Festival de Jazz de Barcelona. La ciutat serà el 7 de novembre a la sala Vars del Paral·ler i les entrades es posen a la venda de matí març a partir de les 10 del matí. Els esports, Xavi Pelaú. El Mundial de Natació de Casan a Rússia, vandents de la sincronitzada i de la final de la rutina tècnica per equip, sapiguem l'últim hora, Catalunya Ràdio Casan, Maria Guixà, bona tarda. Hola, Xavi, bona tarda. Cinquena posició per l'equip espanyol de natació sincronitzada i aquesta rutina tècnica d'equip amb una puntuació de 90.872. Primera posició de les grans favorites, Rússia, un equip espanyol que s'ha quedat a cinc punts de les russes, seguit de Xina, Japó i Ucraine. És una situació inèdita perquè des del 2007, quan es bifurca sempre la versió tècnica i lliure de totes les disciplines en sincronitzada, Espanya sempre havia fet podi. Maria Guixà, Catalunya Ràdio Casan. Des de la reunió de la Comissió Antivolència, que s'ha de pronunciar sobre els xiolets a l'himne espanyol, a la final de la Copa al Camp Nou, l'espanyol buscó un central i un davanter per completar la plantilla. Avui hem presentat el portés avit Francesco Bardi, procedent de l'intern, una temporada de 23 anys. El president Joan Collet ha assegurat que Tiedi i Fumar no té cap excusa per no haver-se presentat encara a la pre-temporada de l'equip. A segon, el nàstic ha presentat el davanter de Calafella, a l'exlòpes que prové del València B i el Girona, el central Quico Olives, el central andalús que havia jugat les últimes dues temporades al Sabadell. També llaguster anunciar la incorporació del central Chuzerrero, que afirma per dues temporades després de rescindir el seu contracte amb el Valladorit. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts, us parla Andrea Buenol. L'11 de setembre, la NSC Sant Just se situarà al tram-8 de la Via Lliure. Des de les accions de Sant Justenca, estan planejant contractar un servei d'autocar, perquè tots els Sant Justencs i Sant Justencs, que volguin, puguin anar fins allà a plegats. La gran demandada d'autocards per aquell dia a Catalunya, però, està dificultant la tasca a l'entitat. De moment, la NSC ha aconseguit contractar un autocar amb disponibilitat per una cinquantena de persones, però tot això han rebut una buitantena de peticions. El problema és que hi ha una demanda molt gran d'autocards per l'11 de setembre i estàs demanant una tasca difícil poder contractar un altre autobús. De tota manera, des de la NSC demanen que si algú vol reservar una plaça d'autocar, enviar un correu electrònic a l'adreça autocar11ssantjust a robajmail.com, amb els noms dels assistents. Parlem ara de la festa major, tallers per fer samarretes blaves i grogues, un karaoke o un partit de futbol amb un bollets gegants. Són algunes de les propostes d'Amcada Casal, les activitats per joves de 12 a 18 anys, que programa el Casal de Joves aquest divendres en el marc de la festa major. Amcada Casal començarà a les 5 de la tarda amb la maiaura Música per animar l'ambient. I una punt més, també per parlar de festa major, i s'expliquem que Radio Desvern sortirà de gira durant la festa gran del poble. A partir d'at dijous, l'emissora municipal de Sant Jordi serà present als punts neuràlgics de la celebració amb el Radio Desvern festa major, Walter, retransmetent-li a festa in situ, parlant amb els seus protagonistes. El primer programa seràat dijous a la 5 de la tarda, amb el pregot de la penya des de la plaça de Berdagué, on els cops serà l'ambient del primer dia de festa, des del punt de trobar de l'esplai i de l'ambient previ al pregot. I això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'una hora més amplia del Sant Jordi Notícies edició vespre a les 7. Mentre estan us acordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jordi al web de la ràdio radiodesvern.com. Bona tarda. Bona tarda. La informació del basll obligat al teu ordinador al dispositiu MOP. Informatiucomarcal.com Vigila amb aquestes bèsties. Per inofensibles que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc, qualsevol desqüit, pot ser el pitjor d'aprenedor. En cas d'incendis, truca al 112. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Obriu les finestres durant la nit. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, tireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Vaveu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcoàlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor. Poseu-vos una gorra o un barret. Utilitzeu reballeugeira que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol, i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Ja ha arribat l'estiu i, a més, la calor. Però teniu un ampli ventall de possibilitats per combatre les altes temperatures? Vaveu molt aigua i busqueu l'ombra quan pugueu. Intenteu sortir quan el sol estigui baix, porteu barret. I mireu de passar dues hores al dia en llocs climatitzats. Si teniu els símptomes d'un cop de calor, com ara molta febre, mal de cap o subnolència, aneu al metge o truqueu al 061. I si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. Ens trobarem a la informació al 012 i a gentcat.cat. Què tal, com esteu? Benvinguts a la segona hora de la penya de l'estiu. Aquí parlem amb el Jordi Roca sobre un mal endèmic, que sempre arriba per aquestes dades, que són tot el tema dels mosquits, les picades... També si viatgeu lluny durant els propers dies, tot el tema de les malalties tropicals, són un tema que en parlem amb el Jordi Roca. També també entrevistarem l'aguapíssima Marta Torné, que està als migdies de Telefinco fent el programa... Canviament. No em diguis, jo veig cada dia... Però abans d'aquí una estona ens entrevistarem a la Marta Torné. Això és sorprès, no, Joan? I t'agrada molt, no? Molt maca. Molt maca, molt maca. Doncs escolta, d'aquí una estona l'entrevistarem. Bé, per cert que és segona hora del dilluns, per tant, Cristina, hem de repassar el Trendi Intòpic. Què teniu, la Trendi Intòpic? Ho fas a posta, no, ja? Ja t'he dit, Jordi, la primera hora, que no hi hauria Trendi Intòpic, cap de setmana, relax, continua amb el Xip del divendres de la setmana passada, m'he cabrejat amb Trendi Intòpic i amb Twitter. Ja ho veig. I haurem de parlar a ell, l'envinent, a veure... El Trendi Intòpic i el Twitter, visca el Facebook, visca! Doncs, a veure, Dani, tranquil. Que bé possible. Ja ho veig, tranquil·la i aprenta un valiu. Em nota que és més de Facebook, no, que de Twitter. Vaig plenent una lòi vera, sabeu què és això? Si ho vam comentar tot dia. Avui anem cap a la recepta de cuinar. Avui, una recepta molt tradicional. Què ens portes? Avui portem... Truita de patates! Truita de patates! A veure, Truita de patates, per on comencem? Ingradients, Dani. Per una truita individual, dos ous de gallina fresquíssim. Dos ous de gallina? Sí, va. Dos pantalones mitjanes, blanques noves. Sí, d'un 150 grans cada una. Una cebeda de figueres, petita i reviosament violeta. Si no t'agrada la seva, la pots ser fora. Li poses. Li doliva i sal. Molt bé, ja està, eh? A veure, i com ho fem, això? Tenyem la seva en Juliana, que el Jordi ja ha pres com es talla. Juliana, com es talla? Explica'ns-ho. A tires. Sí, agrada tires. Molt bé, has trigat, però molt bé. Es calfeu una paella antiadherent, amb dos collarades superes d'oli d'oliva. Salteu la seva uns segons el foc fort. És a dir, que es talla així, no? Afegeu-hi la patata, i fem el mateix amb la patata. Perquè estigui duradeta. Sí, però que sigui una mica gruixudeta. La patata talladeta, una mica gruixuda, la salem i la deixem, que també es douri lentament. Però la patata tallada en daus, en tires, també? No, no, no. Jo era tallo quadrats. Quadrats, com vulguis. Però que quedi finet, que no quedi gaire gruixud, i jo ja us he dit més d'una vegada, si no, mandolina forjú. Què vol dir això? Mandolina, la mandolina és un mandolina forjú. És una nova frase que m'he inventat. La mandolina és un cacarro. Tu poses la patata i fa... Ah, i te la tallaves. I te la deixes veu fineta, i el cacarrina va supervient. Abaixeu el... Abaixem el foc i el tapem. Llavors, la patata se'ns ha de caure a foc lentor. Per què? Per una senzilla raó, perquè se'ns cogui bé. Perquè si és a heavy, no se'ns caurà bé. Llavors, a part, en un bol, deixeu... Deixateu els dos ous, i els poseu... Sí, correcte, a punt de sal, fàcilíssim. Un cop la patata sigui cuida, aixuguem l'accés d'oli de la paella... I ho barregem tot amb l'ou. Llavors, és que em fem la paella a foc viu... A... A fer impermible l'inseu. Amb un rajet d'oli d'oliva, i ho aboquem de cop. La pasta d'ou i patata. Repartiu en un moviment circular, i ho deixem que es faci crosta. És a dir, fàcilíssim. Abaixeu el foc al mínim, fins que veieu que l'ou gairebé acollat. Impregneu un plat amb oli, i tapeu la paella cap per ball... Amb el plat, abagiu-hi un drap, i poseu-lo al damunt del plat. Exerciu-hi una lleu presió, i amb l'altra mà, el mànec de la paella... Gireu tot el conjunt sobre el plat. No podem provar això de tirar-la a l'aire? No, però no sé com acabarà la punya. No es calen gaire contents. Bàsicament és com fer una truita de patates. Això és l'arxet de l'avui. Hi ha alguna cosa més així, Joan? Sí, una persona que no li agrada l'ou. Llavors, a l'hora de cuinar una truita de patata, es pot substituir... Crec que l'ou, per llet i per com una farina, que és especial, que el que fa és que en comptes d'agafar la consistència... En comptes d'agafar la consistència de l'ou, agafar la consistència d'aquesta farina, per tot el gust, es pot amagar la truita de patates. Moltes gràcies. I després, a la senyora de patates, els vols afegir? Carbasso, esbarginia... També tens truites de tot tipus. Dani, Joan, que vagi molt bé. Moltes gràcies. A vosaltres. I fem una pausa per la publicitat. Fins mar de turner a la penya de l'estiu. 012, la Generalitat, al teu costat. Un estiu ben fresc. Consells per a la calor. Fresca a casa. Tanqueu les persianes quan hi toca el sol. Estigueu-vos a les zones més fresques. Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire condicionat. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, centres comercials, casals, cinemes. Molta aigua. Badeu aigua i sucs de fruita. Refresqueu-vos sovint. No prengueu begudes alcoàlices. Eviteu els menjars molt calents. Busqueu l'ombra al carrer. Eviteu sortir al migdia quan fa més calor. No deixeu la lleugera que no sigui ajustada. Molleu-vos una mica la cara i la roba. Vigileu en els trajectes amb cotxe adonant les hores de més sol, i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins. Limiteu l'activitat física i intensa. Ajudeu altres persones. Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen sols, ajudeu-les a seguir aquests consells. 012, la Generalitat, al teu costat. Despertanta. Corrent. Morsant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, si t'units les pràpies d'esper. La ràpida s'enjust. L'hora que ha vingut. 1, 2, 3. Aquí estamos con usted otra vez. Aquí estamos con usted otra vez. David Avila, bona tarda. Hola, David. Gràcies per aquesta tarda a la penya de l'estiu. Tenim una de les presentadores més, jo m'atreviria a dir, rialleres de la televisió. Simpàtica, molt simpàtica i molt guapa, també. Cada migdia, amb càmbia a mi, Marta Torné exerceix les tasques de fada fadrina, podríem dir. I ajuda a canviar la imatge als atrevits que desfilen per la passarela. Avui no li canverem la imatge, però sí que passarem una estona amb ella. Marta Torné, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Una mica, eh? No calia, moltes gràcies. Que creus que no és veritat alguna de les coses que hem dit? Bueno, sí, sí. Bueno, estic amb una imatge de maquillatge. Vull dir que esclar que em veieu guapes. Perdona, quan dius... Una imatge de maquillatge, dius? Sí, aproximadament. Sí, és el que més o menys estiga. Maquillatge per oqueria. El cabell és el que més estiga. És el pitjor que portes de la feina amb càmbia a mi, o no? No. No, perquè pràcticament... Ja estiga una hora, em posa la feina, vull dir, de maquillatge per oqueria, i no, no. És el pitjor. El pitjor és que... a les hores ha de placer, i si és un problema tècnicament... és una mica complicat, perquè quan es fan els canvis, ha de sortir bé, perquè la motiu d'aquell moment es pot repetir. Llavors fins que fa tot preparat i fa tot llest, per gravar, i tal, es desparan entre cases i cas, i a vegades són una mica facets. Però realment no és una feina cansada ni dura en cap puntet. Escolta, et tens... I tens algun truquer, algun truc, alguna cosa per passar a l'estona amb tantes hores de gravació, de plató, de forma més amena? Et prens algun tipus de vitamina, o alguna cosa? Home, jo l'alimentació sí que procuro alimentar-me molt, perquè em faig molt gust de verdures, amb germinats, lliures, biològics... I, si procuro, no amb molta energia. I no amb molta energia. Però per esperar els espatges de portar-me un llibre, o mirar-me els casos que venen, que ha vingut a missat, perquè cada persona ha de tornar a les amics, de la família, que ha passat una història... I, bueno, et donen molta informació, que és molt ràpid, que és molt ràpid, et donen molta documentació de lliure, de la història de la cota bonica, de la cota bonica, dels amics, dels familiars... Així m'ho discreta. Ja ho veiem, ja. Porteu un mes de programa del Càmbia Mè, i en un mes ha revolucionat la Grella de Tele5. Fins i tot l'èxit d'aquest programa ha comportat que el setembre es farà un càmbia més prèmium en Jorge Javier. Vosaltres us esperàveu que fos aquest èxit, aquest programa o no? No, mai... Sempre fas coses amb il·lusió, i amb ganes d'haver sortit bé, però hi ha la tele quan ja ha portat... Existis recasos, i has esperat qualsevol cosa, vull dir. No hi ha res que garantitzi que una cosa funcioni. Jo encara he fixat que encara no m'ho acabo de creure, i cada dia que aneu a l'audiència, a veure si ara començarem a baixar. Jo crec que es fan molt bé, però crec que també ens demanaran que pugem una mica. És líder, sobretot el que fan molt bé és que hem fet que els informatius arrastra aquests quatre o cinc punts que estem de més al programa anterior, arrastrar-nos d'informatius, i ara els informatius són els leaders, i això també per l'acadena és molt important, però estem per sota de la mitjana de l'acadena. És una faig judària diferent, i amb l'audiència que fem és que és un èxit, però jo crec que haurem de pujar una miqueta perquè podem continuar molt de temps. Això vol dir que hi haurà algun canvi properament en els propers programes que veurem? En quin sentit ha contingut? Sí, per pujar una mica més l'audiència. No, no... Això a la tele és una bogeria, perquè el canvi a mi premium, per exemple a nosaltres, no és per la premsa. No sé, a un millor arriben... És un programa que també hi estarem, i la tele poter és un dia per l'altre. Tot, no sé, és molt... És molt d'avui per demà. És molt llar termini i tampoc no... No sé, és una mica... És la última hora, la veritat. Et va sorprendre, però que... Marta, et va sorprendre que la proposta del canvi a mi premium no t'arribés a tu, que no el presentessis tu al programa o no? No, no, no... Jo, sincerament, no sé si hi ha d'entendre amb mi. Jo crec que hi hagués un tipus de producte on encaixen els presentadors de cadena amb compratge de cadena. I aquest tipus de... Aquest tipus de penteurària, que és el contacte i el play, que sempre està, no? O la Mercè Milau, el Jordi, el Jone Javier... Igualment, jo sí que em té la trafica en vida. Ara que va ser una expectativa, com a mama, no poden estar amb les cèl·lules. I una cosa que va fer... No hi he entrat la mama passada i he dit que hi ha un tipus... I el que és que pogués... I el resulta que no és un tipus diferent. No hi ha rècord que sigui el carnil i que és un petròfim. Perquè, a mi, no és el mateix. Han agafat el mental i sí que és canviat, però no és com han fet el carnil de nages. És moment de mirar-lo, perquè aquí no tinc ni una foto, aquí no m'explica. No sé res. Escolta, Marta, quin creus que ha sigut el secret per què agradi tant el programa? Tant de bo que sigui, perquè aquí també hi ha d'anys mai els que continuarien al canó. En aquest cas, que en comptes d'això, jo diria que és un programa blanc, que és un programa familiar, que l'estat espanyol s'ha de coordinar i poden veure amb la família, i que al final s'han de Marty? No. Ab sommari, al futur, a brushing les snabs. Hi ha l'�anderadım que els hem hosted. Es falten machines pel revolt, i desagraïns. Pés que et siguin una gent que te сдел fer les coses a ells. Hi ha NHA i I això no és una cosa que per a les notícies i per a l'alumar, per a les notícies. Cada tarda, l'equip de Càmbia Mè Jordi, per si no has vist mai el programa, ajuda... Sí que l'he vist, sí que l'he vist. Doncs mira, per exemple, ajuda participants, com per exemple a la setmana passada, i va haver-hi un noi que va anar al seu programa, i no només el van canviar les seves imatges d'ell, sinó que també van transformar a la seva àvia. Escolta'm el tall. Necessito un cambio, tradicar en mi vida, esto lo hago con mi bisabuela, que siempre me ha creado desde pequeño, estoy en paz, necesito trabajar, te mostro aquí algo, y que puedo, que puedo. ¿Qué sabes que te digo que te voy a cambiar de tu vida? ¡Bisabuelo! Hola, mi amor y salve. Una mica, un 2x1, va ser això, o què, Marta? És un cas especial, aquest? Intenten... El programa de la pensa, la memòria, el noi, i el jo, que ha fet a parar. Sí. Sí, aquest cas és un xinó, a més, el canvi era amagadament. Hem fet dos canvis... Un 100 minuts, i a dos, i crec que ha fet tot de tres, però no me'n recordo, em juro que cada vegada t'ho sabria dir segur. Bé, de fet, veient el programa, jo no sé si tens la sensació que l'estim fatal, tots, en general, o només la gent que porteu. No ho sé. No, no... No pensis que... que justament dos dels estilistes que hi ha, que són molt joves i molt moderns i tal, moltes vegades tenen problemes, perquè moltes vegades les que porten els agrada, neix. Jo també el tinc jo dins del programa, perquè jo soc de l'estampós, el primer que agafo per anar còmode, i a vegades em sento una mica pressionada de clar, que són els seus estilistes i dic, amb aquestes pintes me'n van a mirar, me'n van a jugar... Clar, clar, clar. Però, a vegades, és al contrari, l'O.L. La feina i la recuixa de palos, és veritat, i, al final, ells són els que van més descuidats de tots. Ningú els jutja ells, no? El programa s'arregla, s'arregla. I Marta, mullat una mica. Tu que també has tractat temes del cor en diferents dels programes que has treballat, amb quin famós li canviaries la imatge? Ai, no ho sé... Mira, quan vas a la... Quan vas a les entrevistes moltes vegades d'entre una, i si li canviaries aquí corribera, per exemple, perquè estic corribedat d'una imatge que no és molt agradable. Ja. És que aquí corribera no li canviaria res, perquè aquí corribera, és a dir, que no m'agrada el seu estil, ell es veu que està bé amb la seva imatge. Molt bé, jo crec que això és la diferència del programa. Però, a més, la gent que potser t'agrada el seu estil, però ells no sou amb bé, i en comptes que tot hagi de sentir bé, i t'haig de sentir segur. Qui li canvia la imatge? No sé... Que no sé què dir-te. Potser les imatges que a mi m'agraden són les xonis, per dir-ho així. Les xonis, eh? Rullo poligonero, etcètera. Sí, extensió és... Unes postifes larguíssimes, plataformes, això, exactament. M'horroritza. Jo prefereixo que la persona que hau partit, estigui bé amb mi de mateixa, que a mi no l'estic veurà usat. T'haig de dir com vulguis. Sí, estem parlant amb la Marta Torné, que per cert, un dels programes més embolàtics que has presentat a Tele5, que és la cadena on estàs ara treballant, és Able con Elles. Tu saps si tornarà a aquest programa? Tornarà o no? Ai, no ho sé, no ho sé. És una pregunta molt original, sí. No, és que més ens fan en la pregunta a nosaltres, però nosaltres també ens la fem perquè no ho sabem. Sí que és veritat que al plató crec que l'han desmuntat. Això sempre és una esperança, perquè veiem que han retornat a guardar... Clar, una senyal, ja, que la cosa s'hi van desmentallant... Això ja ho haurà de muerco, eh? Això ja ho haurà de quedar per una mica. Però veja, tenim un altre tari que et volem posar. Tu coneixes aquest moment de la teva vida professional. Aquest moment que estem escoltant aquesta cançó, que és Vitamina, la van fer per una especial de final de temporada, de final de tapa. Clar, però és ella cantant, no? Ah, tu, Marta. Aquella etapa, sí, amb el vitamina i... Aquella etapa era meravellosa. A més a més, la sensació de no tenir por a res i de tenir-te a fer-ho tot i cantar, ballar... Era meravellós, era meravellós. Jo... Clar, en aquells moments, com va ser el primer problema que vaig fer, jo no tenia ressonència. Jo no sabia que això mai tornaria a ocorrer. I ha passat perquè la llibertat que t'has donat al Jordi no l'he tornat a tenir mai en cap programa. I... I va ser meravellós, perquè teníem una llibertat creativa de ser qualsevol... Que fèieu, fèieu, com moltes... Moltes pujaries, eh? Sí, hi havia imitació... Ho feien totes, eren moltes hores del dia, i feien programa de diners, de dictar. Hi havia guió? Sí, hi havia guió, el vitamina N del city de Vera, eh? Hi havia guió, o no? Sí. Home, hi havia una estaleta... Una mica, sí. Hi havia un guió de continguts, però el cué, per exemple, com em van llegir a Madrid... La Pronter, no hi havia, eh? I, a més, el Jordi, el Pronter, no... no ni cal. Ja. No, no. Hi havia molta llibertat i era... va ser una època meravellosa. Jo sempre l'envirarem amb molta nostalgia i amb molt carit. David, hem d'anar acabant. Per tant, ja sí, última pregunta ja per la Marta. Doncs, bueno, amb la Marta a tornir, tu també estàs preparant una sèrie americana, que es diu The Night Manager, amb el Hugh Glaury. Què dius, ara? Sí, conegut tothom el que recordarà pel Dr. House. Dr. House? Ja l'he començat a rodar, o no? Sí, sí, ja l'hem acabat, de fet. L'hem acabat fa dues setmanes... o fa una setmana. I què tal, l'experiència? Mare de ballosa, d'aquestes experiències que no t'imagines que et sortiran, que fas un tàsting per tenir experiència de fer-ho amb anglès, i resulta que de totes les actrius, perquè has presentat totes les actrius de la meva edat i que parlin anglès més o menys, doncs em van trucar a mi. Jo tinc un tàsting molt, molt petit, molt petit. Perquè el càsting que vaig fer inicial, al final, el personatge no l'havia de fer un espanyol, el van anar amb anglès, però li vaig agrair molt a la directora de càsting, i em va posar un personatge que era de l'Antonio de la Torre. Hòstia! El Criolavi, meravellós, van rodar amb ell. Jo crec que al final va ser com si s'ho senties tot a l'hi amb ell, i al final ja s'havia fet una xarxa i ha morgut allà des de l'hi amb ell. Imagina't. I molt bé, molt la tairectora és la Sosantia, el que té un Òscar, que és meravellosa i... On veu anar a rodar? On estàveu? Vam rodar a Londres, ells després em van anar a Marroc, i després l'última part del rodatge va ser a Mallorca. Doncs, oi, quina experiència brutal, no? Imagina'm. El Criolavi, a més, eh, clar. Vull dir, hòstia. No, no, a més, estava el Criolavi, estava... un altre actor que es diu Tom Hiddleston, que a mi m'encanta... i que també vaig poder treballar amb ell, i tot va ser molt... molt... Hòstia! i quina passada va fer. Doncs, escolta... És per la BBC, i la M, la Y, sí. I molt bé, molt bé. M'has d'anar a veure, de com t'hi era. Quan veurà la llum, això? Ho sabem o no? No ho sabem, això... Crec que, per final, ja t'hi has dit abans que ve. Doncs escolta, ens en alegrem molt, eh, que pagin també les coses, perquè... El sé com mig Sant Justenca, no? Una mica, Marta, tu? Mig què? Mig Sant Justenca. Ah, sí? Ah, ets casant, allà? Sí, per això... Per això t'ho dic, no? Sí, aquí mig Sant Justenca. Ens fa molta il·lusió i molta gràcia que vagi molt bé les coses. Moltíssimes gràcies per haver-nos-hi. Moltes gràcies. A test, també. Coneixes Sant Just, alguna part, així, que t'agradi especialment del nostre poble? No, no... la meva germana vivia Sant Just, a principi, de... Ara se'n va... Van estar com 50 anys i vint allà, i ara se'n van marxar reus, però... Però, home, és qualitat, eh, col·lectat de vida. Sí. Sí senyora. I és molt guai. Sí. A més, em va... M'han tancat i sort que ens haguessin citat el jutjat, perquè el tema de Barcelona per casar-te és agurós. Sí. Sí senyora. Doncs fem una cosa a Marta. Sí, sí, sí. Doncs fem una cosa a Marta, quan vulguis, estàs convidada aquí a Sant Just, i aquí a la Ràdio, perquè puguis venir, estàs convidada. Aquí, a Can Gina està, a les postes de Sol, que hi ha Can Gina està, que es veu tot el baix lloc. El baix llobragat. Bueno, és maquíssim. Marta, moltíssima gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé, i molt exigit, i molta sort. Un petó, canviament. Moltes gràcies. Adeu. Bé, doncs, escolta, és molt maca. Ja que Marta torna, jo m'he hagut de mossegar molt la llengua. Ja et toca ara, perquè hi ha moments que jo no podia. Per això ja t'ha vist. Pregunta-t'ho, que jo, si et faig de preguntar, molt guapa Marta torna. Sí, sí. Perquè jo no t'ho convidava nosaltres al casament. Què? Hauríem anat al seu casament. Jo ho he anat, de bon grat. Jo ho he sentit. Què vol dir? Que ho digueu, o calli per sempre. Fas jorda funerals més aviat, no? No, és de casament. Ah, sí, perdona, és veritat. És de casaments, no de funerals. És que aquests dies estem preparats. Adéu, David, t'ho explico, perquè és veritat. Aquests dies estem preparant una història, que hi ha un funeral, i el que fa de mossèn volia dir el funeral. Segur que hi ha alguna cosa a dir que parli ara o calli per sempre. Però potser no tocava. Potser no està bé en un funeral, això no està bé. En fi, David, t'agraeixo que hagis vingut avui dilluns. Un dia tonto, però... Si puc venir demà, també, o no? No ho sé, ja ens ho passarem. Jo tinc tota la tarda i vespre, i per guàrdia tenia... Teniu guàrdia? Sí, sisplau. Dime que no puc, que tinc un compromís. Ah, què t'ha passat? Sí, ja sé, que estàs arregut, David, no cal que vagi ara. T'ensenya la manga i tira la menja, no sé com era. David, quina xerra. Tinc la mà. Moltes gràcies, David. Gràcies, David. El Justa la Fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, és el que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Justa, vivim s'enjust en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Muts jazz club. T'hi esperem. Vigila amb aquestes bèsties. Per inofensives que semblin, causen la majoria d'incendis a Catalunya. El bosc, qualsevol descuit, pot ser el pitjor depredador. En cas d'incendi, truca el 112. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. GPs i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes pràdio d'esper. Sintonitzes pràdio d'esper. L'anàlbum de Sant Just. L'anàlbum de Sant Just. L'anàlbum de l'anàlbum de l'anàlbum de l'anàlbum de l'anàlbum. Gràcies a tots. Bèrrec de final del programa d'avui dilluns. Cristina, l'altre dia ens va acabar pendent un tema que a mi personalment em preocupa. Sí, que és el tema de les picades de mosquits. No sé si has notat aquests dies, però és insuportable. Hi ha un món de mosquits. Depèn d'on vagis. En el lloc d'esprellats de casa. I no te'n esconnectem amb els nostres experts en mosquits. Sí, que és el Jordi Roca. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Jordi Roca. Com petó. Quina temps ha estat? Quan de temps ens ha escoltar-nos. Jo sóc expert en tots, que és una en compte. Sí, ho anava a dir ara. Perquè Jordi Roca és el cinema, És el gran col·laborador que voldrien... Totes les ràdios. Perquè és el col·laborador comodí, que tu li dius... Escolta, xerguera, que fes-me una secció de cine, te la fa. Fes-me una secció de notícies, us aqueu. Fes-me una secció de mosquits. Fes-me una secció de... l'anti-secció. També t'ho fa. Ho fa tot, t'ho fa tot. Però jo sento que era la penya del morro, eh? Sí, és la penya de l'estiu, però vaja... La senya sempre queda. Bueno, sí, ja els agradaria. La penya d'estiu que s'acaba ja aquesta setmana. S'acaba ja, ja s'acaba. Avui és dilluns. Demà ha decidit un menjar, demà és dimarts, d'aquí dos dies dimecres. Dimecres acaba ja, la penya de l'estiu, i després ja farem els programes especials de la festa major de Radio Desverg, World Tour 2015, que sortirem al carrer i tal, que també estàs conviat a venir, Jordi Roca, que us apigues. Jo t'ho puc mirar, de totes maneres, la gran pregunta de tots els fans de la penya de l'estiu és... Hi ha una penya de l'agost... No, no, la gran resposta, no. No! Ja t'ho dic ara, ja t'ho dic ara. Què passa, que no t'emberta vacances, tu, en lloc? No, jo no, jo no tinc vacances. Jo sóc una censa vacances. Ja, pobre, mira quina pena que em fa. Però ja veus el Jordi Roca. El Jordi Roca podria venir a la ràdio, obrir-la i fer ell programa. Sí, també, eh? La penya de... Amb un mínim sou, evidentment, pobret, si no el matarem aquí. La penya del Roca. Escolta, penya... Penya del Roca. Sí, penya del Roca. Ah, sí, despeca pedra, la penya despeca pedra. A veure, tu, pica pedra, Roca, penya... Hem de parlar d'un tema amb mosquits, que és un tema que ens interessa, perquè l'altre dia vam descobrir una mica quines eren les preferències dels mosquits a l'hora d'escollir les seves víctimes. Ojo, perquè això ens interessa a tots, bàsicament perquè quan estem en un grup de persones, sempre hi ha una, que és la que rep més quan anem al camp, quan anem a l'ort, quan anem aquí als jardins de Can Ginestar, sempre hi ha una, aquí a la ràdio, fins i tot també, normalment acostumes a ser l'Andrea, l'Andrea Bueno, que els mosquits l'acribiran. Hi ha algun estudi... És por apropar-se a aquestes persones, eh, per això. Clar, hi ha algun estudi, Jordi, que expliqui i ens indiqui cap a on... Quines són les persones que tenen... Són més propenses a l'hora de traure els mosquits? Sí, de fet tenim dos estudis que són complementaris, que no és contradiuant, sinó que ens ajuden a entendre per què els mosquits, si hi ha, no, tenen les preferències d'unes víctimes en front una d'altres. El primer d'ells, com sempre, són d'aquestes universitats de Nord-Amèrica que tots coneixem, és un estudi que ha estat publicat a la current viòlegi, de Bill of Science. Oh, my God! Home, que té de prestigi, eh, d'aquesta científica de capçalera de tot. Sí, jo la lleixo, que... I què diu?Què diu? Que el que diu és que els mosquits, en primer lloc, es guien per la quantitat, atenció, d'oxigen que respiren. És a dir, aquelles persones que respiren d'una manera podrien dir més intent, o que expulsen més oxigen, són més propenses a fer ticades per als mosquits. Per tant, la gent que, perdona, té com una capacitat turàstica més gran, per veure més llitres d'aire, que hi haurà més oxigen en termes absoluts, científics, serà la persona que més vagin als mosquits. Per tant, els esportistes. Primer, a conclusió, Andrea Bueno té una caixa turàstica important, perquè d'aquí de la ràdio és la persona que més li van als mosquits. Per tant, les persones que trauen molt d'aire. Tu t'has d'imaginar un mosquit corretejant pel món, i quan sent aquest oxigen, se'n va cap a aquella persona. Això li permet detectar-te a uns 40, 50 metres de distància. U?A quants metres? A 40, 50 metres de distància. Perquè el fet de no respirar es contempla. Jo ho havia pensat, de no respirar ja està. Tu no respires i, llavors, rollo, tira, no s'haurà res. Si però pots morir, ja m'hi entenc. Però això només et serveix si estàs lluny. Si hi ha el temps a sobre, ja no et serveix. Ja no et serveix. Hauries de morir perquè no et piques un mosquit a 40 metres, perquè no hauries de respirar tot el dia. Exactament. La segona qüestió que tenen en compte als mosquits, quan ja estan a 50, a 15 metres, és la calor corporal. És a dir, les persones que tenen una temperatura de cos més elevada... són a les quals els mosquits se'n van directament cap a ells, perquè detecten que és un individu i que, per tant, és una font d'aliments per ells. O sigui, les persones que tenen una calor corporal alta, les persones que estan tot el dia allò, vull dir... Calent, sí. No, a veure, amb ganes de festa, no? No ho ens podríem dir. A més, ara són molta gent, perquè les estan parlant de calor. Vull dir, no m'han interpretat les meves paraules. Però aquesta gent també és propensa a ser una font de calor que els mosquits van cap a ells, no? Si no t'ha anat a persona amb més o menys... Escalentorrienta i, mira, cap aquí vaig. Però com se sap si ets calentorrient o no? Perquè ells ho detecten. Igual que les fets ho detecten amb la llengua, els mosquits també ho detecten d'escalfor dels individus o dels animals que tenen a prop. Amb la llengua ho detecten, això? No, els mosquits no. Ho detecten amb les antenes que tenen. Però nosaltres no podem saber, no? És a dir, entre el Jordi i jo, qui és més calent? A veure, és evident. Això us podeu tocar una a l'altra i notar que està més calent. Jo tenia una teoria. És que jo soc molt fradolica. Necessito posar-me amantes fins i tot a l'estiu. Dormo un pijama, d'hivern, evidentment. Pijama llarg? Sí, clar. I mitjons. No estàs bé, jo saps. Ja tothom ho diu. Llavors, sent en fradolica, tant de raó que em poso, potser tinc més calor corporal que un altre. Però després, a l'altra banda, per això necessito obrigar-me. Entre tu i jo, segur que jo... Jo crec que el Jordi. A més, la menverda sempre es demostra. Aquí, Jordi, tu al programa, la menverda. La menverda, sí. Pensa en verd, són molt de gent aquí. Bé, escolta... Tot el que... Per tant, hem d'estar frets. Hem d'estar... Respirant foc. Respirar la temperatura corporal i respirar. Per això em serveix la mateixa. La respiració està de 50 metres. Això és de la temperatura corporal. I ja després tenim un últim. Si estàs de 5 metres, ja només del mosquit, et detecta per la quantitat de sudor que tu treus, de suor. De suor? Les persones, si que suen més, són més propensos a si pica les persones mosquits. Si hi ha una persona que li pica molt els mosquits, vol dir que és una mica marrana, aquesta persona. Andrea Bueno... O que sua una miqueta més. Ho diu el Jordi Roque. Potser si estàs en una piscina, que llavors que... Però també sua. La Maria Belmonte també sua, quan ella està fent les seves piscines. Però se'n va amb l'aigua, no... Però queda... D'en dades de la piscina estàs a l'aigua, no et pica el mosquit. Perquè el mosquit no és margible. Algunes avelles sí que es mullen. Això ja és una altra insecte. No cal, no cal. Però potser el mosquit també a vegades li agrada remullar. O potser, potser, potser! Jordi Roque et l'espera. La Cristina té raó en una cosa i apunta bé, perquè els mosquits es reprodueixen en zones d'aigües estancades. Ah! Veus?Claro. Així qualsevol. De totes maneres, tot això és important saber-ho. Jo crec que ara tenim més eines a l'hora de defensar-nos d'un mosquit. No respira?No respira. Encara més? Aquest és l'estudi dels mosquits que els porta. És que ara ens porto un altre dels veritablement experts en mosquits. Hi ha una universitat de Florida que té un departament que porta més de 40 anys investigant els mosquits. Aquest ha arribat a un altre punt. Però què és complementari? Ens interessa que hi ve més. Perquè porten 40 anys demostrant el tema dels mosquits. Perquè penso que Florida és una zona on hi ha molts mosquits. Per tant, es documenten i els estudien. Ara, en primer lloc, i aquest estudi és molt més concret, persones que tinguin el tipus de sang zero són víctimes directes dels mosquits. És a dir, els mosquits prefereixen aquelles persones que tinguin el tipus de sang zero. Sank zero. Ara hi ha un problema, és que jo no sé quin tipus de sang sóc. Jo sóc ben negatiu, diria. Diria. No tens clar. Però no me'n recordo.Aveus. De tot manera, el grup l'eru és el grup universal. Diuen que pots donar i veure de tothom. Bueno, hi ha zero positiu i zero negatiu. Però en general, els mosquits tenen presència per zero. Això vol dir que la gent de... Perquè hi ha una altra mida, tu que ets un esper de mosquits, que també encercla tota aquesta llegenda de les picades, que avui estem comentant, i és que una persona sempre ataca la persona que té la sang més dolça. No, mentida.Ah, això és mentida? No, no, no. És mentida. No té res a veure l'agulso amb la sang, amb què et vegi el mosquit. Això és una cosa que els diria una mica als esperis. Ah, perquè tens la sang molt dolça. Però no, és mentida. Si l'has mentit tot un. Vale, vale, però jo encara avui en dia ho dic, eh? O sigui que volem passar al segon nivell. No ho has de dir malament. Ara avui que estem donant les dades, ja pots dir gent que tingui el tipus de sang zero, i sobretot, la cara testa en bastant, és dels que són... Ah, sí? Jo crec que sóc A. Sí, sí. Molt científic. Molt científic. Els zeros encanta i la no en s'agrada gent. Però, bueno, que si només estàs tu sol, i ets a posar pins d'anar a ficar. Igualment. Que curiós, no, això? Els mosquits... fixa't, eh? Tenen les seves preferències. Clar, com saben. Està molt bé, però... Per ser, jo estava pensant una cosa, ara, sobre el que has comentat fa un moment, i és que quan et pica un mosquit en drama, ja ho sabem, que et de cop i volta et comences a arriscar. Eh, et comença a arriscar la pell, arriscar la pell, arriscar la pell. I llavors, clar, això, vulguis o no, et fa pujar, a l'hora, la teva temperatura corporal, o, com a mi, d'aquella zona. I ben amb més. I llavors, clar, què passa? Que fa un efecte al teu voltant d'encara més calor, per dar als mosquits ho tenen molt ben estudiat, això, d'ara, de fa anys i de fa segles, que estan a la terra, que piquen, perquè tu et rasquis, i llavors envien el... A la miguet. A l'aeroportador et pica, tu et rasques, generes més calor, i després venen ja tots els amics mosquits. Gràcies, la teoria... Molt científica, molt documentada. Us la regalo. Quan primis la teoria i la publicit, seràs amb la col·laboració de Jordi Roca. Sí, del doctor Roca... Doctor Roca i doctora Vargas. Amb vosaltres dos. En fi, després que més a més, encara que em queden dos elements més, que t'interessen molt... Però, escolta, això no acaba mai. És que és un problema... A més que jo crec que ens donen la clau, perquè a l'Andrea la piquen aquests robaments que ens falten. A veure, per què?Perquè es dona. Perquè fa informatius. No, no, ni una ni l'altra. Atenció, perquè els mosquits tenen predilecció absoluta per la gent que veu cervesa. És a dir, la sabada els atraueu. Com? O sigui, la gent que veu cervesa... Si tu estàs vevent cervesa et vindrà a mosquita. Picar-te a tu en comptes de fer-la al cantor està veient coca-cola o està veient aigua o està veient un vi. És a dir, a l'estiu, no cal veure cervesa, no? Home. Home, perdona, si no ho has quedat piqui... La sabada els encanta. Bé, escolti, no ho heu dit mai, això. Però vaja, també això explica perquè a Can Gin està, de vegades, ja tots mosquits, perquè tenim aquest bar aquí sobre, amb aquestes vistes, que heu comentat moltes vegades fantàstiques, que es veuen unes postes de sol increïble, però, clar, mentre estem amb la posta de sol, vevent la cerveseta, venen els mosquits i els piquen a tots. Hosti, que fort, que interessant. Per tant, no respirar, no veure cervesa. No suar. No suar. És com una dieta, no? Contra amb mosquit, directament. Sí, exacte. La dieta és mosquita, si aquí té mat o aquí té picó. Bé, escolta, Jordi, alguna cosa més s'ha atacat? Sí, encara l'última tota. Aquesta esteruca, per vosaltres, doncs no sigui al cas de l'Andrea, perquè els mosquits tinguin l'espatlla... Perdó, perdó, perdó, és que Jordi, no et sentim, eh? Has passat per la bil·lecció?Sí, a veure, digues. Andrea, bueno, Marrana, sua i li fan po dels peus. Bueno, és una mica les conclusions que estem arribant avui a través dels nostres pèr o mosquits, que és Jordi Roca. Doncs aquest és el que s'estan fulant. Andrea, ara, Jordi, alguna cosa. Andrea, ja la veig aquí. Ah, però si fan po dels peus, hi ha molta gent que els mosquits li van a picar els tornells. Per l'aloreta, no? Diguem que, a veure, això tampoc no calen tants estudis, per dir que la gent marrana li van més els mosquits, perquè en el fons, quan tu estàs en un contenidor i veus que hi ha una bossa de brossa, totes les mosques... Mosques, no mosquits.Està en part allà. Però són insectes, no?Vull dir que els insectes... Ja, però els pollts...Als li van la cosa bruta. No té res a veure, això.No té res a veure, però... Això és el mosquit, que els agrada l'aloreta, aquesta, així... Els mosquits, a veure, són uns guarros. Aquesta és la conclusió que arribem, després d'haver parlat l'estona, amb el nostre esper.I uns borratxos, també. També, també. Són la pitjor calanya dels insectes.Ah, sí, perquè després de picar-te, surten borratxos, perquè piquen a la gent que veus cervesa, i, clar, se'n borratxen, agafen també una mica de cervesa, més de la sal, i, clar, surten així.Clar, Cristina, veig que tu també pots fer una teoria, també, eh? Sí, segur.Ja la presentarem junts. En fi, doncs, escolta, Jordi, ho deixem aquí, si et sembla bé. Moltíssimes gràcies per haver-nos il·luminat amb el tema dels mosquits avui. Un tema que cada vegada més preocupa a tothom, i que no us enganyeu. No és el típic tema que comentem a l'estiu quan no tenim contingut. És un tema que ens interessa. I que està a les xarxes, que segur que te'n trobes. Molt, molt, molt. Tren dintòpic, avui a Caldes de Malavella. Jordi Roca, moltes gràcies.Bona tarda. Moltes gràcies.Adéu, bona tarda. Les tardes de Julio a la ràdio d'Esvern tenen un nom. La penya de l'estiu. Bé, doncs ja hem acabat el programa d'avui. Cristina, si la penya de l'estiu... Aquest programa que fem de forma humil. Tinc moltes... Escolta, ara em pica tot, ara. Després d'haver parlat amb els mosquitals dels mosquits, em pica tot. Cristina, si la penya de l'estiu tingués molta audiència, avui què seria? Tren dintòpic a Twitter. Avui ja sóc complicat, perquè de fet hem tingut una entrevista molt bona. Marta Torné, guapíssima.Sí, però... Perdona, Marta Torné, ara que fem una mica resum del programa, quan li hem preguntat... Tots mig s'enjusten, que no? I ella diu... Ah, sí? Que em vaig venir a casar s'enjust. Com volent-hi? Doncs no me'n recordo d'anar amb casos, saps? M'ha agradat molt. Potser no era molt especial, potser no era un dia tan especial. Bé, no ho sabem, no ho sabem, no ho sabem. Doncs ha estat molt bé l'entrevista. Hem tingut continguts molt bons, però és que jo... Està bé, m'agrada perquè que ens ho diguem nosaltres, això. Home, i si no, què ens ho dirà? No, això és veritat, ningú. Doncs això, jo tinc predilecció... per una persona, ja ho saps, Jordi. Quina? I, a més, crec que és polivalent, serveix per fer-hi de tot, qualsevol cosa. I, per tant, avui el Trending Topics se l'emporta... Jordi Roca. Molt bé, molt bé, Jordi. Home, la secció dels músics, molt interessant. Molt, molt, molt, molt, molt. I segur que tu et serveix molt aquest histori. A mi sí, jo a partir d'ara ja no penso... Respiren i veure serveix de ni xula. Gràcies a tothom que ha fet possible el programa. L'Andrea Bueno, que, des d'aquí, li dediquem un petó i una passada molt forta. Andrea, guapa! No te'n fates. Com fa l'anunci, aquell, l'Amelero? Guapa! A mi, a més, també, que hem tingut avui... Ah, sí, la Georgina, el Café Angel... Després hem tingut l'Aroa, que ens ha explicat coses dels intercanvis, juvenils i europeus. I, també, gràcies a la Marta Torné, el David Ávila... i ara el final, el Jordi Roca. Cristina, ens veiem demà. Gràcies a la Marta Torné, i el Jordi Domènec. Gràcies, amare, amb l'informatiu vespre. Amb l'Andrea Bueno, que vagi bé! Veixeu, feliços! Les tardes de juliol a Ràdio d'Esvern tenen tres paraules. La Pella de l'estiu. Bé, són quatre.