#764 - La Penya del Morro del 3/8/2015

l'organització de l'entitat Virrot, i faran un petit test, mai millor dit, aquí en directe, cap a les 6, on podrem saber també, doncs, o podrem de costar 3 cerveses, que després estaran al vespre, també hi treu la cuina amb el Dani Martí, el David John Sirivella, anirem a connectar amb l'Andrea, i bé, com deien també amb diferents protagonistes, i amb el Jordi Diomènec, bona tarda Jordi. Hola. A veure si et sentiu mare. Hola. Ah, sí, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Pel que s'ha de sentir. Sí? Toma, pensa que ara... Estàs de cap a Caiguda? Avui de cap de setmana, jo... La Déu et delata, eh? Avui parlaré poc. Sí, sí, m'ha sedit aquesta presentació. El metge m'ha recomanat que no forci l'arinjòleg, l'arinjòleg. Si no, si avui les mínimes intervencions, no? Sí, per això jo porto Twitter, soc el Twitter, segon vol dir algo, parlo per Twitter avui. Perquè exacte, és a dir, birra, foc i ràdio, cap dels 3 elements et ligarà gaire avui, no? Ni birra, ni foc, ni ràdio. No vindria. El metge m'ha dit que no, el tema foc ha escartat i ràdio... La mínima. Normal, sí. Hem ha sigut un cap de setmana de molidor, com pel 90% dels enjustents. Carles està aquí batallant, el control tècnic... La Caiguda et delata, cangin estan obert al bar, tens d'aquí una hora, imagina't? No hi ha ningú. Sí, ben ja estàs el primer dia que veig que no haurà fet la ciutat de tarda, ahir van tenir feina fins a l'una passades de la matinada amb el tema de l'abalin de contes. Clar, ara també en parlarem, Jordi. Si s'enjustes un poble fantasma al moment, dilluns després de cada setmana... I 3 d'agost, no? Sí, està esperant ja, directament. Avui ja no és... Sentim riure... És hectoplàsmic, avui, s'enjust. Sí, sí, sí. Seria la millor definició, no? L'Andrea, bueno, també la sentiríem de seguida, que encara no se n'ha anat a fer aquesta ruta que dèiem de pel cor resucs, està aquí acabant de fer la logística, perquè jo he tirat un cafè, i l'Andrea ho està resolent. No, estirem cafè. La dinàmica del dilluns després de cada setmana. I tenim... Hola, Andrea, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Encara que no t'hem sentit del tot. Hola, què tal? T'hem sentit de llunyada? Sí, ara sí. Ara, què tal? Bona tarda. Com estàs? Que t'aniràs de quina estona. Estic molt bé. De cor resucs. Estem molt bé, no? Sí. Ara ho dèiem, estem genial. I ara me'n partica el programa del dilluns. Podria ser un punt resacós, perquè era el dia així com més... No, resacós ningú ha dit resacós. Mira, sentim una veu nova, que és l'Oriol Pasqual, que el tenim aquí, també, a la taula. Bona tarda, Oriol, què tal? Bona tarda. Bé, mulleres de sol, per dir-s'ho molt abans. També, no? També. I a la... A vegades es nota igual, eh? Sí, no es deixa una massa. No es deixa una massa. I a l'Helena Verdo i bona tarda. Bona tarda. Vestida totalment de groc, eh? No les falles. Exacte, perquè el Jordi i el Carles també van totalment de blau, però en l'Helena, avui ve de groc, fins a l'últim detall de la seva indumentària. En fi, parlem del cap de setmana, perquè dèiem que tot plegat havia començat a divendres, vam estar fent el programa del Justa la Barra, es deia Xili Andreia, i recordareu que va començar a la set, i es veien molts núvols, però bé, en tot cas, la pròdigia sembla que potser arribaria més tard, i el Quina Barra, Andreia, tu també hi va ser, ja veuràs afectat per aquesta pluja, eh? Sí, la pluja s'ha avançat, no sé a quina hora esperàvem la pluja, però potser vam tenir mitja hora o així, sense un Quina Barra lliure de pluja. Sí, un parell de canyes que van haver, suposo, perquè la gent no resistís, i no marxés de l'esdeveniment. No t'estàvem criticant. Era un genèric. Que de matinada podria ploure amb una certa intensitat. I efectivament. A la matinada va ploure amb intensitat, el que va fer durant el Quina Barra va ser 4 dècimes de litre, el que passava, clar, que s'està sol carregant. Exactament. Sí, sí, la plora. La plora poqueta el que passava que anava fent, clar, quan passava un 4 dècimes de litre, sembla que t'hagia caigut el cel a sobre. També hi havia gent que anava amb pistoles d'aigua. Hi havia molta gent que ja anava prèviament mullada. Exacte. I a mullar, sí. Hi havia algun moment de dubte, que no sabia si era la pistola o la pluja, al principi, sobretot. Sí, no, però després, clar, després sí que va arribar una turgonada bastant bèstia, que va coincidir un euret o dos abans del que havíem previst. Tot i que sí que hagués tocat el primer grup al final, o sigui, no hagués tocat. I els catarres haguessin volat coincidir. No hagués passat res. I a més anàvem fent la conya la quina barra amb el que estava al voltant fotent cerveses, que havia com un forat cap als Montegros, que anava propant-se, que no hi havia precipitació, que aquí s'ha d'aprofitar, és el forat dels catarres. Hem d'aprofitar aquest forat perquè després ve una grossa. 27 litres, eh? Un ridó, eh? Quan feia que no plovia tant, Carles. 27 litres, amb dos hores. No me'n recordo. Sí, temps, eh? Molt. No, no. A més, nosaltres que vam arribar cap a les 12 també, i havia començat el primer grup, ja vam mirar la previsió que deia, a partir de les 3 pot ser que començessin a caure, llavors miraves allà al cel i veies un festival de llams, que és massa, i veies... No sé si arribarà a l'estrès, eh? Que un nen a l'una ja va començar a caure l'aigua. No sé si es va plantejar per veure la unitatció el fet d'avançar els catarres o era... No, no, no, no es podia. Està prevista així. Clar, perquè imagina que l'altre no toca, no? Seria lleig, tens raó. Bueno, lleig fins a ser punt, perquè realment on et deixes els calestres amb els catarres, no? I un gran part, amb tots els respectes cap als altres grups, però aquest any, és la meva opinió personal, els grups que han començat les activitats al camp de futbol justets, eh? No s'han agradat, eh? A mi no. Però tocaven de tot. Bueno, jo parlo de la mitja divendres, eh? Vintage van, tocava divendres. Vintage van... Bueno, va dir, va a fotrevalades, en un moment doncs que estàs... Però era molt lent tot plegat, no? Jo vaig trobar tot molt lent, o sigui, hi havia cançons que els faltava ritmillo, i va tot molt lentet. És com si el senyor no tingués prou potència, no? Exacte. Jo crec que era el grup. Vaja, i després que... Després tornem a ser una altra... No, i tornem a ser una altra cop amb... Havíem... puc fer crítica, no? Sí, molt bé. Constructiva. D'això es tracta. Estaria bé, potser que t'esperessis que vingués l'alcalde, per poder-la compartir, però bé, potser te'ls està escoltant, també. Suposo que l'alcalde va ser el que jo crec que va fer la gent amb la crítica constructiva. Veiem, tu estàs amb un sopar, hi ha gent gran, hi ha gent jove... Això estem parlant de dissabte, eh? Seríem el segon dia que no va ploure. El segon dia que teníem l'esperança de poder estar tot el que no havíem fet vivendres, és a dir, que vivendres anàvem aplicats. I el dissabte comença amb un grup, que és aquest típic grup que... Quin vent, no? Sí, però no parlava d'això, jo. No, no, perquè algú... Algú pot estar sentint. Comenci un grup amb el Serendonga, la Flores, és una mica durillo. Hi ha molta gent que vaja a sopar, hi ha gent de 60, 70 anys, que després del sopar es queden a veure l'improshow, el deixen, es queden a la cadira, els fan aixecar, perquè el despuntatge del sopar és una mica així, animadot. I de cop i volta comencen a posar-te música de Valls de Saló, que jo ho trobo molt bé, però que tampoc no hi ve tanta gent ballant, Valls de Saló. Tens tot un grup de gent allà que està aguantant el tipus, durant una hora i escaig, que comença a cansar-se d'estar allà, perquè ja portes un trote de vies, de festa i tal, i a aquell grup, a mi, jo crec que tanta estona em sobrava amb tots els respectes. Després, quan arriba el grup que ja està començant a animar, està fet una autèntica viabilitat. Per tant, seria una mica de cara l'any que ve, millorar la programació dels primers grups de la nit. Està bé que hi hagi un grup al dissabte, després del sopar, la festa major, que hi hagi un grup que et faci ball de Saló, no? Algú més de la taula hi era en aquest concert, el dic, perquè potser algú sí que li va agradar. Només hi ha algú més de l'Àlena Jordi i algú hi era? En aquest no. Ah! Vam fer servir a nosaltres, però sí que el divendres, estic amb el Carles, el primer grupillo li faltava a Arrim, li faltava una mica de Canya, més moltes versions, cada part sí són lentes, encara més lentes. Tu no pots portar un repertori de 7 o 8 cançons i de cop i volta tirar amb l'Àngida. Sí, exacte, no, no, no. Que estem aquí intentant aguantar el tipus. I llavors hi ha els catarres, i mira que es van esperar i tot. Segurament per això aquestes crítiques no serien tan greus, si haguessin tocat catarres, si s'haguessin llargat la nit, potser ja no ens recordaríem, però va ser l'últim grup de la nit i va tancar una mica. Jo és que hi havia els primeres festes de divendres. Tampoc l'organització pot comptar amb una gent que arriba al camp de futbol, que arriba a xopa de la la baix, que ja es comença a secar, que ja porta un trot, i que de cop i volta, doncs... Còstia ranada, exacte. En fi, anem a més activitat, això va ser divendres, que va fer que es curses molt més la nit i hi havia el dubte també de si plauria o no, i hi havia els partits de bàsquet amb es Llui, doncs, finalment, justament va sortir el sol, no? I es va poder fer allò que no estava previst, tallant-ho i eres, no?, en aquests partits. I tant. Com va anar, perquè eren partits, que era el primer cop que es feien, eren partits de bàsquet infantil i senyor, i a més a més es disputava un dels punts entre grocs i blaus, que em parlava de quina estona. Un infantil i un senyor. Com va anar tot plegat? Com ho valoreu des de la infeïtat? Contents, perquè almenys, com a mínim, tenim una activitat al barri, a festa amb això. La primera, no?, la primera vegada que el barri participa. Crec que... vam sortir bastant contents, i que l'any que ve potser... vam sortir tant contents, que vam pensar que potser l'any que ve... Repatirien millor, és a dir, repatirien i podrien anar millor. És a dir, segur que tenim fallos o tenim coses, que per tant ens fan com valorar, que hem de millorar coses, però hem de trobar-ho en positiu, perquè potser és el peu de començar a agrair el barri amb les lluvies. I que per la festa, segurament. Jo vull fer de follonero, qui ara. A veure, a veure. Jo puc agradar el partit de bàsquet. No, no, jo vaig jugar, jo vaig jugar al de bàsquet i el de futbol, els dos, sí, sí. I al de bàsquet, a veure, jo crec que aquí hi haver-hi dos problemes, el que passa és que s'entén, vull dir que es poden entendre, el que passa és que hi ha un que jo no el vaig arribar a entendre. El primer problema, jo crec que és l'horari, fer un partit infantil i senyor, aquelles hores, o sigui, l'infantili, no, l'infantili les deu, sembla, no? Deu 30. Massa d'hora. El senyor a les 12, què passa? Que venint de la nit anterior, que també és veritat, que es va suspendre i tot, com? Que es va posar a veure, que tenien una quita. No, pels nens està superbé, que per exemple el partit no va començar les 12 com estava per a Àquids, va començar més de 3 quarts d'una, perquè és quan va començar a arribar gent allà dalt. Perquè molta gent es pensava que era les 12. No les 12, perquè hi havia una equivocació del programa o no? No, el programa estava bé, però no sé per què molta gent es pensava que era les 12.30. Perquè els anava millor, potser per a domis. Sí, aquí ve la cosa, jo crec que l'horari no va ajudar gent, si aquest partit el fas a les 5 de la tarda, per exemple, t'hi va més gent. I clar, l'altra handicap, és que jo crec que fa falta una miqueta més de temps per unir el Mas Lluís amb la resta del món, perquè clar, no... Veies que hi havia poca, amb la resta s'ha injust, vull dir. Vull dir que... Veies que va que costa que la gent posi allà dalt, o sigui, senties a gent, diòstics que si s'hagués fet a la bona aigua, doncs hagués anat més gent, òbviament. Que està molt bé que es faci Mas Lluís, perquè és això, li dones vida a un barri de festa major. També la bona aigua està llunyada del Walden. Sí, sí, i tant, però no és la bona aigua. Tu hi pots anar caminant, no, va, depèn. No és la mateixa nena, jo crec que des del Walden, fins a la bona aigua, que des del Walden, fins a Mas Lluís, que has de creuar tota la muntanya. Això està clar, això està clar. Tu no faria els mas Lluís, eh? Sí, jo els faria Mas Lluís, però a la 5 de la tarda. Sí, jo l'horari vaig trobar lamentable. Sí, com el mercatà futbol, senyor. Perquè vam arribar a estar-me amb només tres blaus, i dos locs, que estàvem allà, una mica d'un vintiu per... L'escalfament, no, l'escalfament. Però jo crec que va ser molt, molt mala hora. Allò que deia a tots era una miqueta. Fa falta temps per posar-s'hi. L'organització, molt bé, ja vam posar dets tots. O sigui, allà sí que està tot ben preparat, no? A nivell d'aigües, de materials, de tot plegat. Vaig molta crítica, està molt bé, en aquesta taula d'endemà. Sí, sí, vam anar a comprar pilotes i tot. Tu ha d'imaginar passar el dissabte a la nit també i diumenge al matí una activitat esportiva, de les 11 del matí per nens, i els organitzadors també hem d'estar al 100% després del 2. Imagina't. No, no, per això et dic... No, que a nivell d'organització no tinc cap mena de queixa. El Hàndica el trobo amb l'horari, i més quan el futbol, per exemple, que era dos quarts d'avui del vespre. Si hagués pogut fer el basquet a una hora i a la cinc, per exemple. Exacte, i més amb el temps que feia, que tampoc anava a picar el sol allà de mala manera. Bé, estem a punts, perquè en realitat està perfecte, que estem parlant de logística, però també important, per aquell dia, que potser també és una mica l'objectiu, que la gent s'ho passi bé, però es disputaven punts, tant pel que fa a basquet com a futbol, i a més també pel tema de ficions. Anem primer d'agradar els partits. Qui es va endur el punt pel partit de basquet, Helena? El infantil se van portar els claus. I el senyor, els grocs, disca. Això pel tema del basquet. I en el cas del futbol, Oriol, tu vas jugar també en futbol, no? Sí, sí. Tu vas que té futbol, eh?, has fet ple. Sí, exacte. Futbol va guanyar en tan animació com el partit, els blaus. Que vas guanyar un partit i em vas perdre un altre. Sí. Tot i això, que a part de felicitar els blaus, o sigui, és la primera vegada, després de no sé quants anys, de 5 anys, la primera vegada que els blaus guanyen per guanyar el partit de futbol. L'important és participar. És la moment en què ens la pela, però el 2012 hi vam guanyar, eh?, Jordi. Ja m'està quedant en ronda 3. No, però està bé, està bé. I en el cas de l'animació, aquest any va guanyar un altre color, diferent de l'habitual, o no? Els blaus els guanyen sempre. Els grocs. Els grocs. T'hem portat el gegant aquell tan xulo, llavors, esclar, els blaus ja van venir allà amb aquella història muntada. El gegant va entrar a rematar un corna, eh? Sí, sí. A mi crec que va fer fora. Ni així, eh? Doncs això seria el que fa... Mira, sentim ara la cançó, eh?, dels blaus. És la cançó de la ràdio, no? Aquest any us heu preparat per arrasar, eh?, els blaus. Sí, jo no. Estava la tenya del món. Estava pujant a mi. Allò de la nit estalada. Sí. Quan arribo, hi ha una vacunada que pots observar tot senjurs. El vaig obregar. I jo, que arribes a la vacunada i anaves xerrant i tal, i sents la música dels pirates. I està escoltant aquí dalt. Hi havia dues senyores amb un mòbil escoltant la cançó. Molt bé, eh? És molt fort. De camí a la nit estalada, eh? Està fins a la solca. La festa major, Carles. I el dia següent, que va haver el partit de futbol dels infantils, que anaves cap aquí... Ahir el matí, ara ho menja. Sí. Bé, hi havia una marea blava espectacular d'anals. Hi havíem com 5 o 6 grocs. I havíem negociat amb el núcle i amb els organitzadors. Que no ens passés com una altra any que van guanyar els grocs. I que quan vam trobats amb un partit així, que no hi havíem prou grocs, els blaus van tenir que deixar jugadors els grocs, van guanyar els grocs i es van endur el punt. I això, que els blaus havien deixat jugadors. I aquest any vam intentar dir... Escolta'm, si no ens són prou, se'n sap molt de greu, però, eh? Estava molt pitjant. Era 0 cap a casa, tu. Sí, eren 6 grocs i uns 45 blaus. Sí? Déu n'hi do, com és això? Però això per què passa? 45 contra 3, ja està, tu. Sí, no, si els grocs estaven molt disposats. Però te'n pots dir que no anirem a patir, no? Llavors, hi ha més en moltes diferències d'edat, perquè hi havia un nano de 7 en l'altre de 14, que s'havia matrobilitat, llavors diria si és que passarà pel costat i el trencarà. Està comptabilitzat quants grocs i quants blaus hi ha, en realitat. Si saps quanta sentitats són i pots veure una mica segons el dia, però hi ha barraques, però no saps quanta gent. Potser hi ha el doble de blaus que grocs. Pels senyors ja tu et vas apuntar, el que passa és que és això, que no saps quanta gent i quan s'apareixaran. I després, amb els petits, hi ha un problema, que hi ha solució d'aquesta any, és que l'han passat clar, la franja és menys 16. O bé, però clar, tindrem uns de 5, 6 anys, fins als 15 anys. Tu vas agafant uns de 13 fins als 16, que més o menys fan la mateixa petxoca, i de 13 que pava, 11, 12, 13 els van fer un altre partit. Amb un partit era 12 contra 12, que era com estar amb un partit d'una escola, i els grans van jugar un partit d'una mica. Això, en el partit de futbol, després, allà el vestuar, i tot parlant i comentant... No expliquis les intimitats? No, no és hora, no és hora. Això després. Exacte. No, es va comentar la... Explica-ho, Oriol. Vinga, va. No, es va comentar la posició de fer una cosa similar amb el futbol, no? Amb el futbol, ja, per adults, perquè ens vam trobar que tan gros com blaus hi havia com 25... No, 30 contra 30. Hi havia un punt que ja no només pel tema canvi, sinó per nivell d'organització i de tot. Llavors, bueno, de cara a la invinem, potser ens plantegem també de fer dos partits, però això queda com a... Aquí queda llançat, només per la gent, sinó també per un tema d'edat. Orioles va fent gran, també, i... Jo m'ha alzobilat d'en cabell, això. Hi ha tota una colla de gent que té una certa edat i que et passen els joves de 20 anys per allà corrent, que no ens veu, no saps ni el color. Això ja és exacte. Tu vas jugar a Jordi o no? I tant. Que tenim aquí a Manatzí, també, eh? És el que anava relantica. El Jordi anava empanyint el rival. Sí? Sí. I anava agafant dos pantons meus escapers. Això ho podem solucionar fent varios partits a l'hora. Sí, pot ser. Tu patides el bolset. waist i estás en eläd del mand. I tant, oi? Was clap d'un gol Jordi? Sí, sí. Tal Busma? També. I壓 un bolvet biraz? No, per això et digui, amb el jubilat. Aquí el que li ha produïd és el manel. Hi ha hagut HIV? No. Polia... I l'aportaria? Puta de replacement. desire. Per això no ha vingut, potser. No volem parlar. Però jo hi volia parlar. Jordi, jo vull enviar els dilluns. Podria ser que fos per això. Amb el cas del VSK et no hi va haver tant de participació, Folge. El petit dels nens també té poca participació, menys que els adults, però seguim intentant-ho. Molt bé, amb il·lusió. Aprofitem que també avui a la taula ara tenim dos grocs, els altres quatre són blaus, per repassar una mica... no tinc totes les dades de la mà, però perquè totes les sabeu. El doble de blaus, que groc, no? Aquest any aneu sobrats, Carles. No hi ha més a més. Com pot ser que us ho feu tan bé si hi ha tants grocs? Hi havia quines referències tens? Tots els barrets, que et agradien molts blaus. Un barret groc. Si per això m'ho va dir, gent que no era de Sant Just, quan va arribar aquí van dir... i els blaus no s'ocuren, no surten, tal. Ho dic per repassar ara que us tenim aquí, com està tot el tema de marcador de punts. Fatal, he dit. No, però encara podem guanyar. Podem remuntar. El dimecres del matí és de ser ja moltes coses. Una persona groga amb trempera, que és el Toni López, que encara va animant els grocs pel Twitter. A tu també? Sí, mira, això és el que volia... S'ha de saber perdre, i aquest any em sembla que l'avoratja des de Samburó. Si vols, Andrea, podem llegir uns quants tweets que parlen justament del tema blaus i grocs d'hauran aquest cap de setmana, eh? Per exemple, el Joan Chirivella, també, un col·laborador de ràdio apuntava amb un tweet. Diu, atenció, només ens falten dos punts més per guanyar la festa major Sant Just. Ànims blaus, hashtag sobraus. Per tant, deia que dos punts que anaven amb una 6 o una 5. Amb una 5, ara, que sí. El Toni López, deia, encara està tot per decidir. Grocs a parlar remuntada, per tant, no estava a parlar de l'esperança. Lisme Cuevas, deia... Elena Verdoi, som grocs, així m'agrada, l'amor d'alta fins al final, com l'Alcoyano. M'han sigut avançant, també, dels Just Blaus. I Elena Verdoi, precisament que la tenim aquí, comentava la grada... L'ambient que hi havia a la grada, en l'altre dia, al partit, és el primer cop que veig sent gent a les grades de som grocs i blaus. I veig pensar, ostres, tu... Enten de greus com blaus? Sí, vull dir, que una comata que veig pensar, que mai vivim sent gent, m'agrada. Que l'any ha anat a més, això. Jo recordo els dos primers anys que van ser realment dos patxangues, però a partir del tercer, que ja es va començar, és una mica més seriós, i el tema afició, també, veies que... L'any passat jo recordo que ja feien goig les agradaries, que potser sí que és veritat que aquest any... O sigui, veies que hi havia molta, molta, molta ambientació. Però està molt bé que la gent vagi allà a animar, a passar a l'estona, a riure una miqueta, també a provocar. M'has barrat la gràcia, segurament. Jo recordo que l'any passat una persona vestida de salchiches, saltant al camp del futbol. Aquest any va saltar el pollito. El pollito dels grocs va saltar aquest salt a cada any, i fa molt, vull dir. Sí, va marcar també un o aquest any. I tant, i tant. Més tuits, Andrea, de grocs i blaus. Per exemple, l'agrupament escolta de la nostra barraca guanyadora del concurs de barraques de la festa major Sant Just, i els blaus, l'Edo, molt específic, l'Edo de la Taltoria Exploriva, per exemple, de la penyada del Morro, l'Edo Rodríguez. Sí, un tuit que deixa bastant clar quin color és. Blaus, blaus, blaus, blaus, blaus, blaus, blaus, blaus, blaus. De quin color és? Escolta el 140 caràcter. Vert. I també es preguntava el Toni López, per exemple, on són les jugadores noies dels blaus? Exacte. És veritat, pensant en aquest tema. En teníem 4 o 5. Però n'hi era molt bones, eh? Sí. A on estan les dues blaus? Quan són les jugadores noies dels blaus? Sí, és veritat. Els blaus, en el partit de bàsquet, nosaltres els ocs tenien una noia, la Jana, i els blaus tenien dues noies, vull dir jo, que les noies van passar al bàsquet. Seria molt de feina a l'animació, eh? Se les va fer una crida, eh? Per tant, la cara de l'any que ve, més gent jugant a bàsquet, més gent a les grades, i més gent... no, a les grades... A les grades que es mantinguin, eh? O més, vull dir. I més jugadores cap als blaus, no? Serien a la part de futbol. Amb el partit de futbol dels junyors, la única noia que hi havia era blau. Doncs mira, hem repassat una mica... les activitats del cap de setmana. Ens en queden més per comentar, però el que farem d'aquí uns moments és de seguida entrevistar l'alcalde de Sant Josep Arpinyà, que ja ha acabat arribat amb aquí els jardins de Can Ginestà. Avui estem una mica sols, perquè fins aquí, més de mitja hora, no obre el bar de Can Ginestà. És el primer dilluns d'agost, portem un cap de setmana intent. Jo crec que la transició és que estigui el bar tancat, o que comenci a obrir, és que estem al primer dilluns d'agost. I véns de cap de setmana, eh? Sí, perquè és per aquest vespre, que hi ha unes quantes activitats, i no només el vespre, sinó a la tarda. Tu diria que encara et quedes una estona, per això? Sí, d'aquí una estona aniré a veure quina és la mica de respirar el parc. El nou parc de Sant Josep, que avui es fa el correcció infantil, és l'inici del correfoc, però el correfoc comença molt més tard. A les 9. I ja no està en el programa. Anirem a veure en què consisteix aquesta activitat nova infantil de festa major que és el correfoc. Que jo se me l'he dit, eh? Perfecte. Doncs en parlarem d'aquí una estona. A nosaltres, avui, viureu la festa major d'alguna manera, us apunteu a alguna activitat? Sí, anem al correfoc i després assinem la fresca. Prèviament mirarem a veure-ho de les cerveses, a veure què tal. Però si hi ha un cul o un joc, no? Sí, crec que sí. Exacte, que és a les 12, no? No, és a la nit, això. És després de la pel·lícula. A les 12, no, és a la nit, això. Després de la pel·lícula, i a més abans d'aquí una mica més de mitja hora, també tindrem un petit avançament del que podrà passar aquesta nit, que tindrem representants de la Virrota amb muntes de cerveses aquí, als jardins de Can Genestar. Sí, no sabies, Carla? Sí, sí, sí. D'aquí una estona que fa les 6, que fa un quart de set de la tarda. Doncs encara, per tant, nos queden dies per viure la festa major. Gràcies, Oriol i Helena, us podeu quedar en estona, si voleu. Molt bé. Ja sabeu que aquí avui estem una mica sols, i per tant segureix la companyia. I ara, abans de parlar amb l'alcalde de Sant Josep Arpinyà, el Jordi, que és qui el va dirigir, de la mitja estelada, encara ens queda cap de setmana per tractar, però abans posem una mica de música per ballar en estona. Un minut i dos quarts de 6 de la tarda. Continuem en aquest programa especial festa major. Vull vi refoc i ràdio, perquè avui hi ha cor a refoc. Ara també hi ha aquestes cerveses cap a la nit. Ja s'anem a la fresca, hi ha moltes activitats, però anirem parlant allà del programa. El que fem aquesta hora és saludar l'alcalde de Sant Josep Arpinyà, molt bona tarda. Bona tarda, què tal? Com estem? Bé, aquí estaven fent el debat de com havia anat el cap de setmana, els primers dies contentament des de dijous de festa major. Hem fet una mica de balanç. Hi ha hagut força crítiques, també, constructives. Quina taula sí, eh? Expliqueu-me les crítiques constructives, en quina són. S'han caixat una mica, ens n'han arribat queixes, que els primer grup no havia agradat ni el de divendres ni el de dissabte, i després el tema que potser caldria programar l'activitat del bàsquet, han dit potser més a la tarda, perquè era molt d'hora, i també hi ha activitats a la nit, potser costa una mica rancar. Però bé. La primera, segurament, són gustos. Diu una cosa i altres diuen altres. Segona que has dit, segurament m'apunto a la crítica constructiva, perquè aquestes coses, evidentment, es programen, i després les has d'analitzar, i segurament jo diria que estic d'acord amb tu, que potser no era el moment... Era la primera vegada, també, per tant. Però, escolta'm, quantes coses portem, ja, i quantes s'han fet? Bé, moltes, per tant. El que hem de fer és analitzar-les després que ens acabi, com sempre en fem quan hi ha aquestes festes, i em penses, entenc, i diuen, escolta, això no se sent així, ja, tal, per tant. Portem quatre dies de festes, de fet encara queden, contant, avui, 4. O sigui, estem a l'Equador tot just, que ara hi ha una amica cap al final, però, de moment, com està vivint el calde? Bé, amb molta intensitat, i realment ha canviat, substancialment, la festa major de les darrers anys i en guany, torna a ser... es confirma això, no? Perquè hi ha molta gent al carrer, hi ha molta gent que participa, i espera, i mira l'agenda, aquest matí, estava al mercat, i em preguntaven coses, estava esmorzant allà, i al sortir em preguntaven per una sèrie d'activitats concretes, i un tipus de gent que segurament... Per quines activitats? Doncs pel correfoc d'avui, per exemple, no? I hi ha altres activitats que segurament feia anys que no... igual no anaven, aquest tipus de gent, perquè els coneixia. Aleshores, jo crec que està molt bé, tal com s'està organitzant aquesta festa major de les darrers anys, i continuem aquesta línia perquè realment ha canviat, bastancialment, i ens ho passem molt bé. És que no parem i arribem a escoltats, acabes d'una cosa i una altra. Està cansat, de moment, o encara li recorda? A mi, perquè em cansin, el cicostarà molt. Per tant, de fer una festa major de 15 dies com a mínim, per tant... Seria difícil, eh? És veritat que no pots anar a tot, moltes vegades, no? Però deu n'hi do, no paro com molta gent de vosaltres, perquè es tracta d'anar participant. I el que és estar molt bé és que la gent pregunta això, no? Encara que aquesta festa major és cert, ho deies abans, que és més llarga, no? Sembla més llarga que altres anys, no? Fet de començar el dia 30. Un dia més, no? Un dia més. Avui toca el cinema, entre moltes més coses, però encara estem a dia 3, com dieu, eh? Per tant, queda tota la tarda, el vespre, 4, 5 i 6, deu n'hi do, i pensant que el 6 té una intensitat tremenda. El 6 no pares. Realment ja pots anar a la plaça Gamohapa, ja a la 5 de la tarda, i pots estar fins a l'1 a la matinada, si vols. I fins ara, de quines activitats ha participat? Gairebé a totes. Dels de groc i blau, no, només i mirat. Com que soc groc, ara m'he adonat que el fet... És groc aprovat a blau, eh? Sí, avui és a blau. Però el fet de que no he participat, ara m'estic donant compte, que ha sigut un gran error, perquè segurament ves pogut... Col·laborar d'alguna manera. Contarrestar, no? Ja veig que insistiré més on posaré primera fila, perquè això no pot ser. Jo feia molt de temps que els blaus no ho fem en aquest avantatge, ja molts anys perdent. També toca, també toca, no. Està molt bé, això. Quan es va inventar això, jo pensava que era una bona idea, va costar, com tot arrancar, però ara tothom està participant entre un color i l'altre. I jo crec que ara bromes a para, els blaus ho han pres molt seriosament, sobretot amb el partit de futbol, perquè em van dir que hi havia gairebé, doncs, allò, federats, el camp... Què ha passat amb això? No ho sé. Pot parlar, vostè. Per al·lusions, em veig obligat a intervenir a la conversa. Bona tarda, Josep. No, el que passa és que els blaus haig de confessar que anàvem una mica desesperats. Fa dos anys que no guanyem la festa de mesura. No podem permetre que els drogues tinguin un triplet. I això s'esque passarà, que l'any que ve passarà, precisament la rivalitat serà més gran. Ah, que té contrari, no? Exacte. Aquests dies, sobretot ahir, hi havia molta gent groga que deia, no ens hem organitzat, ens hem fiat molt, els blaus ha estat molt preparats... Fantàstic, jo crec que això va a favor de la festa de mesura. Ua, Mateu, això, com a grocs, que hi ha hagut relaxament, potser. Sí, però també s'ha de dir que el partit dels senyors que vol... Els blaus van jugar tota la segona part amb una persona més. No és veritat, això? No, Helena, no és veritat, perquè jo t'explico. Érem 30 anys de passejable. No, no, no, no. Hem fet aquesta campanya, que els blaus ens hem mogut, ens hem mogut per guanyar el partit, ens posem tot l'any entrenant-nos i tot l'any buscant... No, no, hem fet aquesta recaptació de socis blaus, casualment, la majoria d'enfadarats, de l'hetic o de futbol. Però mira, però, escolta, si tenim uns bols... Oh, no, és que la feixos, és la campana. No, no, no, és clar. I llavors, com que tenim uns 30 jugadors, vam fer 3 equips de 10, aproximadament. I els nans sortint cada 10 minuts. Però clar, sortíem... era un canvi una mica l'americana, no? Sí, sortíem tots i he entrat a tot l'equip. I en aquestes, en algun d'aquests, sí que és veritat que ens l'han despistat, però no va ser la nostra que no volíem, i alguns minuts vam jugar amb un mes. Però, vaja, hi ha un hàrbitre... Alguns minuts vam jugar amb un mes, però, vaja, hi ha un hàrbitre, que l'hàrbitre és la persona que ha de controlar els jugadors. Aquell hàrbitre era blau, eh? Aquell hàrbitre era blau? Hi ha un hàrbitre que és graciós, perquè li vam preguntar, i va dir que no volia si ho va fora de jocs, perquè no es volia moure massa d'alcalde. A tot sigui dit que l'habitatge també... Aquest era el nivell imaginable, no? Sí, el mení més fort. Però, vaja, però, saia una cosa, vull dir, el rapàs va ser monumental, o sigui, el futbol, ahir, però... Futbol, primera vegada que guanyava el partit de futbol, els blaus, vull dir que també se'ls va de felicitar per això. Vull dir, els grocs havien guanyat cada partit de futbol. A l'any que ven de posar més emphasis això, eh? Exacte, no, és aquest relaxament. En tot cas sí que voldria dir una cosa, perquè us felicito els blaus perquè alguna cosa de quan en quan feu bé. Alguna, alguna. És el vídeo que heu fet. Moltes gràcies. El vídeo, realment, ha superat totes les expectatives. Però això és perquè surto. No, no, no. Surto inesperadament perquè em vau agafar del coll, estava allà al despatx, em vau entre 7 o 8 de cop blaus, i jo estava allà estudiant, estudiant, i estudiant em vau agafar... Que passés. Josep, no vull fer cap paral·lisme amb el teva polític, però se't dona bé això que t'agafin i t'escallin pel coll. L'últimament no s'hi t'ha passat. Fixa't que surto endavant, eh? Sí, és veritat, és veritat. Ens hem adonat que aquest any hi ha més gent que està fent més blava. Hi ha un grup de gent que no és ni groga ni blava. Gràcies. Que va amb el color que guanya. No sé si us heu adonat i... Doncs és llit. Això és el que passa de vegades amb gent que només mira el Barça quan guanya. Seria una mica aquesta equivalència. Jo estic a fa molta mania a la gent que no es pronuncia ni groga ni blava. Ni en, ni en, ni en. És veritat, és veritat. Avui què és, avui? Dilluns, tres. Doncs al Divendres vaig estar amb un grup de veïns que no diré el carrer. Molt a prop d'aquí. I també em vaig quedar i preocupar, perquè a vegades em conviden veïns i aleshores reuneixen els de l'entorn i queden tots en una casa, no? De forma inesperada, però organja de parells i jo vaig allà com si... I doncs et diré que potser en aquell moment era amb 12 o 14 persones i la meitat sabia que era festa major. La meitat no sabia que era festa major. I gent que viu fa 15 anys aquí... Que arriba el guanyatí, no? El problema aquí més. No, no, gent que viu molt d'esquenes i que li sona i tal, però que no li costa, no? I fins i tot van treure un nano a casa, un xaval d'uns 16 anys i 7, no? Jo estava parlant i no sabia on estava el casal de joves. I portava 15 anys aquí, no? La qual cosa també dona que pensar que això ho hem de fer cada vegada amb més insistència, perquè... Bé, hi ha un debat, eh? A vegades hi ha gent que diu, si no vull participar, perquè m'oblides a participar, no? Perquè hi ha gent que diu, jo ja ho sé que està i si no veig, no vaig. Però jo crec que em d'anar fomentant i anar fent aquesta taca més grossa, no? S'ha de comunicar millor, per tant. No, jo crec que és engrescar. No és comunicar. Comunicar, si tu vols una cosa, si una cosa t'interessa, la saps. Per tant, és engrescar amb aquests tuolectius de gent, que a vegades està una mica d'esquena aquest tipus de les activitats, però que ho respecto, perquè a vegades m'ho han dit. Però jo al Calde no vull participar amb això. Jo vinc aquí, doncs faig una altra vida, etcètera, etcètera. Però si els engresques, si els hi expliques i tal, jo crec que entren. És el que passava, potser fa 10 anys, amb la festa major, que només hi havia tot un col·lectiu jove que no participava, no? Exacte. I això és el que s'ha d'anar a la volta. Hauríem d'anar pensant que ara que estem encarreglats amb molta joventut, hauríem de pensar també en altres col·lectius, que si els engresquessin, segurament seria més i estic convençut que participarien. A vegades, amb la meva posició, tinc la sort o l'avantatge de veure la realitat dels 18.000 o 17.000, diguem-ne. I si tu et mous en un àmbit concret, és molt més difícil. I això s'ha d'engrascar. Jo no crec que sigui un tema de comunicació si no s'ha d'engrascar. Ahir, el dia després, el diumenge, ja és habitual també veure la tarda, que hi ha canginestapa, tot plena, i tota la gent passant al dia a ressaca. Exacte, com a de la jugada. Jo també vaig escoltar molta gent, que alguna gent que deia que ha representat ni pel groc ni pel blau, i que ells proposaven fer el verd, i no és broma. No, perfecte, escolta. I no és broma. El verd neutral, eh, podria existir. Llavors, jo no soc ni groc ni blau, perquè creuen que, per exemple, ha estat molt lligat això amb el tema del caos, els plaers, i potser hi ha gent que no està a cants dels àmbits, i deien que potser fem una entitat que és la verda, i muntem actes com a verds. I llavors, bueno, se n'estan una mica de mans. Seria bastant novedós, això sí que no em sona que existeixen els plaers, però tot pot funcionar. I després, i l'altre dia, que justament al programa del dijous, vam entrevistar un ex cap de colla dels blancs de Granullers, que va venir al programa, perquè ara ja fa 30 anys que fan allò dels blancs dels blaus, ell va confessar que per fomentar el tema dels dos colors, allà, a Granullers, quan començaven, també tenien problemes, que hi havia gent que no es posicionava. I deien que si una entitat volia fer una activitat a la festa major, s'havia de posicionar, però que ho blava. Si no, no podia participar. És a dir, si ve, per exemple, m'ho invento, sempre d'estudi, sempre d'estudi, se'n justa anys, i diuen, no, és que volem fer la passeja de la literària, per exemple, a l'exar, no? I no tenim color segur, no tenim color, doncs no ho podeu fer per a la literària. Amb la nina que deia abans jo, és convensa, això. Clarament convensa, sí, sí. No sota cap color, Helena. No, s'ha debatut, o no, això? Ha sortit al debat. I aquí? M'has lluit. Sí, perquè jo, com que soc droga, els veig dir, home, potser ens trobem a ser d'un color. I llavors no teníem clàssit amb grocs o blaus, i vaig dir, home, no sé, perquè jo no puc ser verda. I, bueno, no m'ha retagat conclusió, però casualment, a cap d'un temps d'haver-ne parlat i no haver trobat altra altra altra tema, ens vam fer unes samarretes de rentació per activitats que ho rentàvem. Casualment, són grocs fosuracents. Les has demanat, tu? No, no. No, que casualitat, el destí. No, i ara. No, no, no, no. Ens vam enviar directament entre cometes de fàbrica. I ara, grocs, eh? Sí, grocs. Per tant, sou grocs o encara no és oficial? Encara no és oficial, no sé si serà oficial o no. No, no, seria de bona manera, eh? De fet, els cots... I el sopar dels blaus aquest que he anulat? Amb un decretazo, quin dia era, això? Quin sopar? Un sopar dels blaus, què? Què, què viu? De més, el li he blau, no? Que ha anulat? Amb una ordenança municipal d'última hora. L'article 34.000, 322. Però pensa que no t'has fet el mateix. Tenim un article piratiu, que és de pirates, que ens passem els articles com la cançó que hi ha de trinca. Ah, ja ho veig a venir, això. Una revolució indica. El que li fa aquell. Però tot això es pot... Sí, però tal senzill que si en convideu ja està. El decret es canvia a puntet. El dia blau és obert a tothom. El dia blau és obert a tothom, i a més a més serà a la nova plaça. Exacte. Antoni Malaret, que abans de que sigui... Potser que vaig blauet, ara, preparar pocs països. Sí, ja ho veig, ja ho veig. No, però ho dic perquè... Serà també com un dels primers actes així importants que es faci a la plaça? Perquè em sembla que no s'ha inaugurat. No, no, vam dir que no. Vam creure un convenient de no fer una inauguració. No està als temps de fer inauguracions. Hi ha aquestes que les han deixat de fer-se. Una vegada, de fer alguna cosa. Però a més a més, a l'octubre, que la Carme Malaret, que sabeu que és la filla del Toret Malaret, li vam encarrar des de l'Ajuntament, una obra escultòrica, i vam pensar, escolta, perquè no fem... a l'octubre festa de Tardó, aquesta trobada o inauguració... més aviat és del condèixer cultural. Per tant, dos coses em va semblar exagerat i en farem una. S'ha d'anar a octubre. I en farem, si tot va bé, a l'altre dia parlàvem veia, i em deia que sí, que arribaria, amb aquest homenatge del primer alcalde democràtic. És que és sol el que estem sentint, perdó. Espero, jo es crec que sí. Que la festa de Tardó tindrà la obra acabada, i per tant la posarem allà i la inaugurarem i explicarem una mica el per què d'aquesta obra, i també parlarem una mica d'aquesta plaça, que realment ha estat una de les obres que més gent ens ha felicitat. Perquè realment ha estat impactant. Jo crec que hi ha dos coses, una, el part del mas juí, que encara hi ha gent que rebu felicitacions de veïns vostres i teus, i per l'altra banda també el part malaret. I ara, un altre que crec que estem començant ja més que dibuixar, que jo crec que també s'ha impactant, és els jardins de Can Freixas, que començaran a fer-ho. I també serà una zona que canviarà espectacularment. Però això encara queden, i com que... 2016 o 2015? No, 15 no, de cap de les maneres. 15 no, de cap de les maneres, i esperem que el 16, al final, això podria ser una realitat, perquè també és una obra de magnitud. Però són d'aquelles que Can Freixas, veu que està tot tancat, no sé, quan tot allò esclati i s'obri, no? Doncs es veu moltíssim, perquè hi ha molta gent, que es veu moltes persones, que es veu moltes persones, que es veu moltes persones, perquè hi ha molta gent, això també, que no sap on estarà Can Freixas. On està Can Freixas? Tenies que ser l'au. Ho he fet perquè... Mira, mira, tampoc. No, és que crec que té una idea, però... T'arrega el mercat, el que era Can Freixas. El costat de les lèsies està molt cèntric, una masia molt gran, amb uns jardins immensos, però que està tot tancat, que no ho veus, no? I quan es treguin i trenquis les tanques, surten i les vorèixin excessibles i tot això, doncs serà un jardí, i crec que dels més macos, també, de sent. És que t'agrada tema de dates? No, ja m'ho he dit ella, no. Sempre contesto el mateix. Si no ho sé segur, doncs no ho dic perquè... Per cert, ara que parlàvem això dels blaus, que tampoc no vull que es passi, que només t'has convidat a venir el dia a blau. Però si no es farà, ja t'ho he dit. Ah, no, no, és que sí que es farà. Tenim programa i tot, eh. M'està perquè algú el digui que no es faci, com per fer-ho el doble. Un respecte, no? Són revolucionaris, a més a més. Són pirates. L'any passat anàvem de casino, que sabeu que això el dia blau cada vegada és una cosa diferent. S'enjusta, eh. L'any passat va ser s'enjuste casino, aquest any s'enjuste pirates. L'any passat eren més elegants perquè anàvem de casino, perquè estan anant una mica més de... Jo crec que l'eufòria segurament serà molt difícil remuntar això, perquè la goleada és gran. Home, sí, segur. Però sí, ja ho sé, no cal que m'ho recordi. No, és que això ho estan recordant tot el dia. No sé si és la pallissa més gran de moment, de les 3 o 4 festes majors. Quin punt queda? Avui queda el punt de les serveis de Virrot, que la gent haurà de tastar, i ara 5 blauris, 5 grocs, al Parc Maragall després del cinema a la Fresca, hauran de tastar quines serveis és, i qui en serveix em porta el punt. Demà hi ha el Dona amb la Jauna, que és un joc d'orientació que organitza la gent del cau, que també dona puntuació. Hi ha dents, que és el compàs esportiu de l'Avenaigua. Hi ha molts nens. Està difícil, això. Si no, no és fàcil. Però els blaus hem guanyat. El partit infantil de futbol. Ja ho sabem. Ja ho sabem. Hem guanyat també la millor animació. La millor animació. Quin punt ha guanyat el Glock per tant? El basquet. Si Oriol, tu has fet que el Glock es guanyés en un punt, almenys. Com es guanyés l'Avenaigua. Com és que el Glock es guanyés en un punt? No, quan es guanyés. Quines actes que hi ha hagut, amb quines quedes? L'Ell personal, com el Calda. No, ara en ve el cap ara mateix. Ara mateix, que hi va venir un acte molt emotiu en el Granada gent gran, perquè estaven sentats 3 persones que fèiem més de 100 anys, i va ser emotiu. Vaig emocionar que a més de 10 persones que tenen més de 100 anys estaven allà, no? I la veritat és que a 10 n'hi do. que veu parelles que porten més de 50 anys casats. Però això dels 100 anys era motiu. I hi havia més gent aquest any que l'ha impassat en el braç de gent gran. Per tant, ve aquest al cap, però segurament n'hi ha altres, efectivament. Va ser una pena, el concert, que és una pena. Tenien molta il·lusió i molta gent de Sant Jus. I altres que venien de fora i va acabar com a Rosè i l'Aurora. No sé si els blaus van tenir alguna culpa d'això. No em mireu, no? Sí, sempre. L'aigua es blava. L'aigua es blava. Per cert, que no ho he dit, el Cao va guanyar la millor barraca, un altre punt, eh, talé. Molt bimbo, no? El viu de la barraca. Era la altra pluja, sí. Això als catarres és... Vostè, tu vas anar... Sí, sí, volia anar-hi, però dururut. Estic donant molta paria, però dururut. Va, llàstima, perquè t'esperàvem a molta gent, no? Hi havia gent que venia de fora, només per aquest concert, no? Però, mira, les coses que passen i realment repetir-ho serà difícil, perquè el cost econòmic d'un concert d'aquest és gran, no? És molt complicat, no? Però, bueno, l'any que ve farem una altra cosa és... Això, de l'aigua, no se sap mai, no? Clar, allò va fer propostes al calde, si us sembla bé. Vinga, aviat, a Bruga... A Bruga has llobregat?Sí. Té 50.000...Sí, ja ho sé, ja ho sé. A Bruga has llobregat... Serà el nen abans de la pregunta, eh? Que resposa, abans que vegi la pregunta. Podem fer un projecte de 3 anys vista. Vols portar camela?No, un sostre és escenari. No, també la ja veurà bé. Això es va comentar, eh, en mig del contracte. Una gran carpa com a Molins de Reis, per exemple? Molins de Reis no està gran. Una gran carpa...Perquè no va ser una altra cosa, perquè jo sempre m'agrada comparar, i quan es comparen coses, doncs s'ha de comparar amb la població que tenim, i els recursos que tens, però a vegades sí que és cert. El tema d'invertir infrastructures no està malament, perquè segurament amb dos arrades, perquè Kawaiba, o dos coses inesperades, dos dies inesperat, ja has pagat aquesta carpa, no? Perquè, doncs, jo i altra sabem el que ha costat això, no? Però això sí, cert, jo estic d'acord. Em pensava que anàveu dir-ho, explogació, em falten més coses, i no sé què. 7 dies o 8 de festes, i d'aquests estan... Escolta, jo crec que no...Incriticable. Una població té, explogació, no ho sé, però 40... 100.000 o una cosa així, sí. És una altra cosa.És una altra lliga. Explogàs és diferent. Sempre aporten a algun grup que més o menys... és bastant grandet o més conegut, potser, a nivell nacional. Sí. Visbal, no m'emporten visbal, un any. Porten cap de cap. Però jo no veig vostà mante, veus? Tu veus el Josep? Em costa, em costa, em costa. No sé què reconec, que des de Sant Feliu, que és més gran que Sant Just, els grups que venen a Sant Just... Hi ha un grup com els catarres no s'ha aportat, a Sant Feliu. Per tant, sí, però s'ha de reconèixer, però a nivell de festes que hi ha molta organitació i molt detaixit, els grups no estan alçades. I si hi ha gent de Sant Feliu que, molt sovint, a la gosta, fes-te més de Sant Just, puja en els concerts d'aquí. Clar, clar, vull que hi hagi un referent per la comarca. I tant. En fi, no sé si teniu alguna pregunta més per fer, sinó que ara falten 10 minuts per les 6 de la tarda, i per tant, acomiadaríem a l'alcalde. Molt bé, doncs vinga, a vosaltres ja passarò bé. Que vagi bé i bona festa major. Fem una festa major. Fem una festa major. Fem una festa major. Fem una festa major. Fem una festa major. Fem una festa major. Fem una festa major. Fem una festa major. Fem una festa major. ...secrets, implíciti... ...as long as we're together... ...there's no place I'd rather be... ...with every step you take... ...keel us through the way... ...stroll in some battery... ...with different memories, same... ...gail you and I, the next... ...witch of the batteries... ...if you gave me a chance... ...I'll take it, it's a shot... ...in the door, but I'll make it... ...long with all of your work... ...you can't shape me when I am with... ...this whole place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...when I am with you... ...there's no place I'd rather be... ...yeah... ...yeah, yeah, yeah, yeah... ...I knew it... ...who gave me a chance... ...I'll take it, it's a shot... ...in the door, but I'll make it... ...no with all of your work... ...you can't shape me when I am with... ...this whole place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...said I knew you, there's no place I'd rather be... ...you gave me a chance... ...I'll take it, it's a shot... ...in the door, but I'll make it... ...no with all of your work... ...you can't shape me when I am with... ...this whole place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...no place I'd rather be... ...no place I'd rather be... I... Dos minuts i la sis de la tarda hem fet una pausa una mica més llàleg que d'habitual, una estructura que estem muntant ara, vol al seu temps, eh? No sé si em veig foto ja, Jordi. Ara ho farem, ara ho farem. És clar que la copa estigui plena. Exacte. Perquè fa una copa buida, és una mica trist. I, vaja, ara tenim aquí l'Estrit, eh? L'Estrit, que els dinerans saludarà, perquè ara està servint totes les copes. Aquest vespre es fa que tens qualitats organolèptiques, com es diu aquesta activitat que més donava punts per blaus o grocs. Correcte, perdona, avui, aquesta nit, els blaus podem anar a dormir guanyadors de la festa majoria. Sí, que... La cosa està calenta, calenta. Bàsicament perquè és el punt que pot arribar a decidir. Home, si els blaus guanyem aquesta nit... Ja està, no? Demà que és el dia blau, tindrà una esperança. No cal fer-lo ja, no cal fer-lo. Tindrà un acte més rellevant. Sí, doncs està servint l'Estrit, aquesta cervesa. Carles, no t'ho hem preguntat abans, t'ho he preguntat jo, us hi divendres, i ara que sentim aquest vent de fons que se sent també a la ràdio, una mica com el que farà el Jordi, ha de ploure, o no, demà? Que ho vas anunciar una mica. Sí, sí, hi ha opcions. Tenim un front que arriba, és un front molt fluixet, és molt poca cosa, però sí que podria portar alguna precipitació a Catalunya. O sigui que demà, probablement, entre aquesta matinada i demà el debatir, pugui ploure cap al Pirineu, per Pirineu, comarques de ponent, potser arriba alguna a la costa de Girona, fins a les 12 hores del migdia podria tocar a la costa central. Podria haver-hi algun ruixat, però seria molt poca cosa. Realment, les tempestes més importants poden arribar més cap al nord, més cap a Pirineu i per Pirineu, que és lo habitual. Però bé, no deixa de ser curiós el fet que hem entrat en un episodi que cada dos, tres dies ens creu a un front. Això és una situació més normal de finals de gos, que ens plogui cada dos, tres dies al Pirineu, i comença ara a haver-hi tempestes, que no pas d'inicis del mes de gos. Hi ha una certa tendència a aquesta situació. Hi ha aquesta possibilitat de dimarts, després el temps estabilitza, i les temperatures, estem al mig de la canícula, hem de pujar, avui hem arribat a 28 graus, hem tingut un cap de setmana espectacular amb accent obert a l'A, perquè realment les temperatures han acompanyat moltíssim. I hi havien dies petarrant, també. Recordar que ni en el mes de maig, ni en el mes de juny, ni en el mes de juliola, hi hem tingut una mínima de 19 graus. No, era més altes. El maig era més altes de 19, eh? Sí, sí. És més curiós com que la situació ha canviat i estan molt més agradables, però ara ens toca una setmana de temperatures una altra cop altes, de calor, de 29, de 30, i si cal algun cruxet baixarà una mica. Aquest vent és normal. És la marinada que et fa cada tarda, és típic de l'escalfor, de la temperatura alta en superfície, i de l'influència del mar Mediterrània senjors. Molt bé, doncs, que he de dir, tot aclarit. No tenim problema, tampoc, per la revisió de demà... La revisió de demà del dia blau. I el que fem és de seguida fer aquestes serveis, però abans, hi ha una altra activitat que es va fer ahir, que no n'hem parlat abans, que n'hem fet el repàs del cap de setmana, i és una de les noves d'aquest any, que també ha funcionat millor, o noves, no ben bé, l'averint de comptes, Jordi. Sí, de fet, nova, nova, nova, nova. Ho corregeixen. Això fa a la grup de la Cal, que són els pastorets de Sant Just, i l'hem passat ja van fer un l'averint de comptes per adults i un l'averint de comptes infantils. De fet, és el revés. I després va venir el l'averint de comptes per adults, i això consisteix en grups de 10 o 12 persones, perquè els jardins de Can Gina fan un recorregut i es van trobant diferents escenes. Una mica podríem dir com el que està tan de moda ara, culturalment parlant, que és el microteatre, doncs això. I a diferència de l'any passat, aquest any, l'averint de comptes, que portava títol, que era Secrets i Passions, que és molt enigmàtic, topatrat, va ser allà a les 11 de la nit, i justament, a diferència de l'any passat, hi havia una història que unia totes les escenes. I aquesta història era la mort del senyor Ginestar, en situem a Sant Just a l'any 1876, i el que feia la gent només entrar, perquè eren grups de 10 o 12 persones, no entraven per la porta principal de Can G, està aquí del lateral, del celler, exacte. Aquí del celler. Home, s'ha dit que hi havia moltíssima gent, vam haver de treure més entrades de les 15. Perquè tu, a més, a Street, estaves a l'entrada. Sí, a mi em van enxampar. A prop d'un amic que el coneixim, el millor, perquè tu vas haver d'anar a la cara en algun moment, perquè la gent estava molt enfadada. No, la tenia controlada. El Jordi Vanz ha dit que no, eh? Ja vaig sortir un moment i vaig veure que... La gent tenia moltes ganes. Moltes ganes, eh? Moltes ganes. I això també és perillós, però hi ha molta disposició, hi ha molta expectativa, i després, si no funciona... Però era que la gent va quedar molt contenta, faré un resum molt ràpid de combinar, per la gent que no va poder venir, i és que la gent entrava per aquí, al celler del costat, només entrar es trobava el Sant Isolano, que per aquí no el conegui, és un home de quasi 4 metres d'alçada, Moreno, així... Doncs ahir ni té fosc.Sí, ahir molt fosc. I llavors donava la benvinguda a la gent, que era el majordom de Can Ginestar, i que per als motius que era un dia trist, la gent havia d'estar en silenci i tal, llavors faig feia entrar la gent, i llavors hi havia un funeral. Sortia el mossèn, que era el Joan Sàlvia, i llavors deia, preguem per la mort d'aquest home, hi havia un taúd, que era el Jordi Baldric, que estava allà a tota l'estona. Era molt real, eh?Sí, era jo que... Penseu que, clar, eren les 11 de nit, entre 11 i 1, no hi havia gens de llum natural, tot era artificial, tot eren espelmes... Hi havia molt de olor d'espelmes, semblava aquella sensació d'església. I després, de fons, sentia el piano, que hi havia just a l'entrada de la bloteca desafinat, que donava un ambient encara més tètric, i, bàsicament, el que passaven a aquesta primera escena, que hi havia com 8 persones, perquè a part del cap allà, el mort, i després hi havia la mare del mort, que era la Mèlia Nogués, i que deia, segur que vol dir alguna cosa que ho digui ara. I deia, el meu fill no ha sigut de mort natural, sinó que ha sigut assassinat. I llavors, tota la gent que estava allà era... Oh, no sé què, i tal, no? Llavors, la gent passava després, continuava per dins de Can Ginestar, entrava dins el davant del mirall. Llavors, el que passava a continuació és com una mena de cluedo, per entendre'ns, on hi havia 5 escenes, que eren els 5 possibles suspitosos que podien haver matat el senyor Ginestar. Perquè el Santi, que era el major, deia, si voleu saber què va passar 24 hores abans, aquí, a Can Ginestar, preneu atenció. Llavors, hi havia, per exemple, la cunyada boja, que, per amor i enamorada, el senyor Ginestar, i per despid, que no el podia tenir, podia haver-lo matat. Després hi havia el fill, l'Eugeni... No, l'Anmador Ginestar, que era el benapoll que amb la vida també estava en la capella, que ens van obrir per... Jo els feia un recorregut per dins, per Can Ginestar, i ell, el motiu era que estava desheredat, i la mare no era la tèntica... Li diu la dida. Sí, li diu la dida, en el moment, i estava desheredat, i que era el fill d'una de les prostitutes de l'hostalet de Sant Just. Després hi havia... Escolta, plenforia. La gent se l'emportava, anava aquí davant de la caseta del jardiner, hi havia la Mònica i també el Roger, que feien... Una feina brutal. Era la dona del Ginestar, amb un dels Mossos, que eren com amants. Després hi havia la gent ens l'emportàvem... Si tots els papés, realment. Possible? No, no, sí, sí. I hi faltan dos suscriptors més, encara. Un altre és el senyor Cardona, que l'emportàvem la gent des del balconet, aquí, a dalt de Can Ginestar, a l'entrada, que queda com uns porxos al costat de les soldades, al dalt de la dreta, i allà la gent veia l'escena, que primer sortia el Just for Salva a pare, que venia des de Can Cardona, i la filla, la Maria Cardona, que venia darrere, i anava amb una escopeta al Just for Salva i va matar el senyor Ginestar, perquè s'havia escobert que la seva filla se'n tenia amb ell, i tot el poble anava ple. Era el que més ho feia. Sí, exacte. I després hi havia un altre, que era el soci del senyor Ginestar, que era Ramon Mata, que ens explica el desastre. Perquè Ramon Mata era el soci del senyor Ginestar, i junts havien matat el senyor Modulell 20 anys abans. I com que no s'ho podia guardar dins per remordiments, el senyor Ginestar estava a punt de confessar-ho als Mossos, o a la Guàrdia Civil de l'època, i llavors per això el volien matar a joc de la dona i tal. Llavors la gent veia tota aquesta escena i els posibles sospitosos. S'espantaven o què? Com ho vam rebre la gent? Estaven com... Ostres... Com que cada escena era tan diferent... Les concertats, potser. A dins sí que s'espantaven més. A fora ja era més tranquil. A la bèlgica tenia aquell punt d'entrada. Era molt histrionic, era més al Modóvar que una altra cosa. A l'Òscar Dona és allò, és el contramatí, no és allò que la... Allò era terra baixa. Cada una té una història, no? I després al final de tot arribem ja a Perry Mason, no? Podríem dir. Perquè el Ravial Agudzil, que era l'Albert Macià, i el grup havia de fer de jurats populars per decidir quin dels cinc sospitosos era l'autèntic, no? I aquí hi havia la traca final, que un cop la gent votava, després de tot això sortia Jordi Amigo, l'Arxivé Municipal, i deia... Bé, sort que vosaltres no vau votar. No era el jurat, perquè si no us heu equivocat, perquè l'autèntic així va ser Ramon Mata. Ja el Jordi Amigo traia un paper dient... El Jordi Amigo, fantàstic, perquè es va inventar tota una història i... dient que era un paper que s'ha trobat de... Perquè a mi em dius una ampolla de mi. Sí, que s'havia trobat a la gruta de Can Ginestat, a les restes arqueològiques dels anys 80, i el final de tot era... Bueno, com es diu això, un... Explica'n que el senyor Mata... Sí, i el senyor Mata, després va matar el senyor Ginestat, i els seus descendents van obrir, que aquí ja hem de ser amb l'Àstrid, van obrir un celler al mig del sent just, i que per això les vinyes estan tacades de sang. No podrava, per tant, no? T'ho quedava ben lligat. Estava tot fet, el malimetre, eh? En fi, ja per acabar, perquè no va ser que enrotlla molt. No, no, però crec que almenys és que no ho vam poder venir a veure, ens podem fer una idea de la magnitud del que hi havia darrere. No ho havíem acabat de lligar, no? És allò que dius, sí que nosaltres vam estar venent tiquets fins a l'última hora, i pensàvem, ostres, tancarem l'acte, si l'última cena és nostra, i la gent no es conscient i estàvem aquí venent els tiquets. De casualitat. No, no, no. Però és allò que ens va... Algo associarà? Sí, no, en el fons. Heu ajudat, també, des del senyor de Can Mata, que el laberint funcionés i vam demanar vostra ajuda. Vau venir, vau fer un vi amb una etiqueta especial, no?, de sang mata. Vull dir que va estar molt bé. No, la veritat és que és molt content. I deixem des aquí, ja, per aquest tema, que vull felicitar a tota la gent de l'acal i a tota la gent de l'acompanyar amb el laberint de contes, de debò que van estar esplèndids durant dues hores, sense parar, van passar més de 200 persones amb grups de 10 i 12. Les hores per entrar, eh? Doncs sí, a l'últim grup. Hi ha gent que va estar hora, hora i mitja, esperant per entrar, i la veritat és que jo no l'he vist mai tant d'algú. No, sí que van haver-hi potser 5 persones que van dir que tornem el tiquet a sotar, però d'aquí potser no van haver-hi 15 o 20 que van dir que m'hi apunto. Sí, sí que tothom fantàstic. Repetireu-li, que ve per tant. Ja està pensant ja quina història podem fer. A mi m'han dit que la família campressió no és tan nerviosa, però no ho sé. Sí? A tothom li toca, no? No, no ho sé. Total, el senyor Mata no existia com a tal. Ni el senyor Gina està, ni el senyor Gina està, perquè això era molt dolent i compressiós. Llavors el senyor Gina està, no ha existit mai, perdona. Senyor Mata tampoc, però sí que n'hi ha en algun moment, com un mata desagradat. Sí, que també era una part forta. Sí, que també era una part fosca, aquí. Hi ha una part fosca que s'hauria de buscar. Que es podria arrascar. Potser aquestes iaies de 90 i pito d'anys... són les oniques que deuen de conèixer. Doncs el que podríem fer ara, de seguida, és fer el test, però abans, estic, si et sembla, fem una connexió ràpida, Carles, amb l'Andrea, perquè, com que hi ha passant 10 minuts de la sis, ara i ella ja està situada al punt de part i del cor resucs, que està previst per la sis. Tot i que el pel que ens diu via WhatsApp, no sé si encara comença tot plegat, però que està passant, connectem, i, llavors, de seguida, fem aquest test de serveis de les artesanes. Perdona, una pregunta. Virrot, teniu Twitter o no? Sí, des de fa quatre dies. A un guió baix. Ah, Virrot, guió baix, eh? Va, val, d'acord. Us acabem de seguir des de radio d'Esber, perquè no ens teníem tan bo controlat, si més no, ni ell de xarxes. Deixem dir que tot això... És molt pràctic. El programa d'avui, com tots els que estem fent aquests dies, també té presència de xarxes. Ens podeu seguir a través de Radio d'Esber. Tenim la tiqueta FEM Assen Just, per si ens voleu comentar qualsevol cosa. I, en fi, ja ho sabeu que... Sí, després volem comentar uns quants tweets més, perquè volia destacar algunes de les coses, una d'alguns polítics, alguns molt actius, d'altres menys, és a dir, que després... Això després, de fer el test, de parlar amb l'Andrea, de dir que encara ens queden moltes coses, fins a la set, que és quan s'acabarà aquest programa especial, d'avui, Virra, Foc i Ràdio. El que fem ara és la de l'Andrea. No sé si la tenim a punt. Andrea, bona tarda. Jo sento... La sents? La intueixes. Estan nosaltres, no? Sí, però està lluny, està lluny. Està arreu de la connexió. Per això m'ha metut un WhatsApp, no hi ha gaire gent per això. No, per això dic que el que va ser que era... L'hora prevista era la sis, igual la retarda tot una mica, perquè és una cosa que pot passar amb les festes majors, no? A veure, aquest moment de return. Ara sí, mira. Què tal, Andrea, com estàs? Com va tot? Tinc uns problemes, no em sentim res. Sí, perquè no parles, però igual. O sigui, ara et sentim bé. On estàs? Doncs ara sí que la plaça Gamprasius, justament, que des d'aquí ja ha d'arrencar, encara no ha començat, el cor de suc, i bé, perquè en mica hi ha molts nens, aquí estaran a la plaça, rejueixen bé, i ja estan preparats el diable d'Acentus, que és la guantitat polòmica, la guantitat polòmica, els plagats, i també algun d'aquí ja ha preparat per començar aquest recorregut de la plaça Amalaret. Començarà aquí la plaça Gamprasius d'Andrea, es va acabar la plaça Amalaret, i quantes paraules hi ha de sucs, ho saps? Doncs la veritat és que no sabem bé per què... diria que és una mena de... diria que entra en aquest recorregut i ja ha capparat d'una del·lístia austinària. No és com el Quina Barra, directament. És que la gent de l'organització són pel perduda, perquè ja s'ha preguntat a algunes persones d'aquí, que hi ha una música que on hi ha algunes altres organitzacions, i no s'ho van ensenyar. O sigui, no hi són, els organizadors? No, però...I això hauria de començar a les 6. Està bé. Segurament. Segurament estarà en un detall d'últim hora. Perquè això no el corra sucs. Sí que sentim de fons. Sí, sí, sí, se senten els tambors. Perdona, no, Andrea, diria que això no el corra sucs, que és una mica el lloc del Quina Barra amb alcohol, doncs hi ha begudes... Veus algun suc, ja, per això, o no, Andrea? No sé què hem vist, perdona-ho. Veus algun suc, Andrea? No, què va, què va. No, eh? Els nens esperen a la que comenci l'actualitat, però no hi ha sucs. I ara he intentat... A la tia, una mica... No veus clar, eh? Una mica anar aquí. És el primer any que organitzen això, s'ha de tenir paciència, no és fàcil, la gent que... I és d'hora. El que no sé és de quina manera arrancar la tèïda. No sé si hi ha alguna alguna... Hi ha algun responsable, o...? No hi són. Diuen els músics que li han dit que no hi són. Pudem parlar amb algun músic, o no? No, sí, sí. Potser parlar amb algun músic i preguntar-li quin platé. O sigui, quina idea té... Si té hordres, no? Una mica, des de dalt. I si no hi ha responsable, si poden fer el que... I si la festa més jo ara està anarquica. És a dir, preguntes i ara... Me diuen que hi ha uns quants polítics, eh, corrasucs? Potser més que el Quina Barra. Em pregunta si més el platé s'emparta. Tenim corrasucs i podrem corafocs. I entre mig ruixada. Has de dir, no? Sí. És el Domènec, és el Domènec. Qui és, qui és? Qui és a l'interfiqui. Dani. Ah, la Daniela. Escolta, me la pots passar, la Daniela? Sí, per favor. Daniela, escolta, què tal, Daniela, com estàs? Estic molt directa. No, no, no. Estic trucant perquè feia temps que no parlaven amb tu, i tenia ganes de saludar-te. Escolta, què tal, com estàs? Estic molt bé. Et veig viva i sobreviscut. Això és una bona senyal. Sí, estic molt viva. Hi ha una mica de calor per això, no? Quin és el plat? M'han dit que no hi ha responsables a la festa major? Sí, un responsable, el capo. Qui és, l'Aitor? No, el capo de música. El Gerard Maynès. No sé com es diu. El recorregut, el teniu clar? Comenceu a dispersar-vos per tots sense gust, ara? El recorregut. El recorregut. Segur, eh? Perquè fa un moment... Comença aquí la plaça. Sí, que bomba. Bueno... La parma de gall, no? No ho sap, no ho sap. Fa tot bona vista. I carrer creu. A quina hora comença? Comença ara. Ara, en 5 minuts. Ho deixo, que no en serà. Gràcies, venia la gràcia, és un petó guapa. Això està en el moment adequat. Ràdio, es veu molt tur, estàs... Ara suposo que hi haurà sucs per allà. A veure si t'hi veu l'Andrea. Tu no et demas sucs? Sí, però hi ha una plaça amb allà sucs, però hi ha una mena del gran, on aniran t'entratxant les paraules de sucs. Tinc cures de per veure de què són. Si és el típic de traver-hi, que és un suc com més artesà... Molt artesà, molt artesà. Sí, ja estem. Jo aniré de seguida del reconegut. El que passa és que no tingui que fal. Potser el culte l'organització t'endona. Diu que el Rafa, el drag de senyors, et donarà cada setmana premsant pressa per poder fer un suc de col·lecte. Quina barra, que és veritat que serveix de la ril, però ara tenim serveix artesana. Igual el tema del sucs anava més cap a aquest camí. Veig que no, eh? No ho sabem, estem felipotes. Després ens ho expliques, Andrea. Molt bé. Fins ara, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Doncs passen 3 minuts d'un quart de set de la tarda. Hòstia, jo crec que ja hem fet prou... Sí, sí, reut temps, no? Perquè anàvem dient de quina estona, de quina estona. Estàs tot a la serveja, no? Hauríem de fer el tasc. Ens has portat un parell de serveis artesanes. Són les que estàs esperant aquesta nit? De ser-hi són. Van ser-hi també el dissabte la trobada d'entitats, però encara... Com van, per cert? Molt ràpidament. Però no n'hem parlat al final. L'aburriment. La seta d'entitats, trobada. Faltava xispa, faltava... Però si el regidor... Demà li tirarem el regidor de la cultura. Però si el regidor... I la gent de l'Ajuntament es va posar com plumes al cap... És veritat? Jo no, eh? I això que estàvem a la serveja? No va ser prou alegria per tu, Estric? Sí. I la gent es va ploure tot i el diluvi. I hi havia molt bon rotllo, la gent parlava. Era... Crec que ho vaig dir. Era fred. Era fred. Aquesta nit va ser fred, eh? Però com és que... Era fred? Era tibany? O potser ens veiem massa a les cares? Massa prou, estàveu? Era a les 6 de la tarda, amics meus. Igual que l'any passat. Però la gent venia com... Això és una nit de moguda. Aixeca't del sofà, que és el millor moment que està. Saps que la nit serà moguda un altre cop. Està cansada, està cansada. Si estaven pensant en la fideuà. Mira, hi ha una noia que ha estat aquí fa una estona. Sí? L'Alena. I hi havia ja... El 100% dels comentaris... Ui, està de casa més dormit i he vingut corrents. Sí, sí. Això de l'Alena m'apunto, perquè és una persona que sempre... Se les van tot a ser molt puntuals. Doncs imagina't. No hi havia caliu. Va sobre a menjar. Mira, jo vaig anar a un moment... Vaig anar a un moment i vaig entrar. És que et crida l'atenció. Hi havia molta coca de recapte d'aquesta, més de... Sí, està molt bo. Jo no vaig estar re, perquè vaig entrar i vaig marxar. Però vaig pensar que això... Me'n riu un bonic a més de temps. Els avis es van fotre... Allí, el brenat d'allí... Tot el que no va menjar, saps? El brenat del diumenge és gran. Se'n va cap allà. Jo crec que no va menjar ni un àbil. Ja està bé. Sí, és així, està ben gastat. Però això de les entitats va com va? Perquè també, com que és una cosa, com sempre, el tema de la entitats ens passa el mateix, no? Que la gent ho fa perquè li dona la gana. I perquè vol, i llavors hi ha molta gent que potser... No li va bé. No li va bé, no vol. Està cansat. Però poden ser 15 persones i hi hauria un bon rotllo. Hi ha una altra opció, que han canviat de president de l'àrea. Ah. I el que tenim de president estava de casament de cap de setmana i me hi era. I només hi havia un únic discurs, potser vam trobar faltant. Regida de cultura, eh? Sergi, seguiu, eh? Demà el tindrem aquí el dia blau. Li preguntarem per què no hi eren uns. Perquè, home, també és curiós... Estàvem en casament. Ja, però també és curiós que... Home, aquesta és una altra cosa, també, que... Jo sentia la gent que comentava que és curiós que el regidor de cultura, i ho sabem per la festa majoria, és... Molt malament. Que això també és un... Però això és per demà. Ah, bé, com que és groc... Demà rebrà per divendres... Sí, bueno... I a més, a més, com que els blaus... Jo sóc com el comentava per què em voleu. Sí, no, vine, vine, vine. Que no surti del vídeo, rebràs per alguna banda. Però, clar, com que és groc, no, demà li llegirem una mica la carta. Bueno, escolta, estric, a veure, què ens has portat aquí? Perquè aquí ja tenim tot de got. Sí, ja serveix. A veure, on es diu la fresca, la quineu? Quineu? Seria el nom de... Sí. Quina és? És que ja entendria amb el nom, i l'altre és... Això d'aquí, que parlem quatre gots, aquests d'aquí són? Sí, va amb això. Va, amb aquest ordre, el que t'he deixat aquí el davant. Ah, va, d'acord. Sí, d'acord, sí, que... És que hi ha el Sant Set de discoteca de Sant Just. Ah, és veritat, és un set que deia gent... I és blava. És blava, no? És blava, però és una caladera. Sí, és pirata, també, que és... Ha quedat de la festa major, mira, aquest blau ha quedat... Sí, exacte, exacte. A veure, la fresca. La idea seria servez d'assistiu, servez dels artesans d'assistiu. Sí. Però tot i així són molt diferents. Visualment, el moment que les he servit, una ha fet poca escuma i l'altra n'ha fet més. Ah, perquè se sembla molt de color igualment, eh? Sí, de color. Han canviat, va. La dreta que tinc a la dreta és la que té més escuma. Quina és, aquesta? La Sant Set. Una serveza de Navarra. Una serveza de Navarra. I l'altra... I l'altre és la Guineu, catalana. Què és, d'algun lloc concret o catalana? O Montseny. Catalana en general, molt bé. Ens va bé, ens va bé. Estem en festa major, Carme, no vaig de recordar. D'on venen, eh? Potser ho posava la tiqueta, en fi. Per tant, tenim la que té més escuma, que és la blava. Sí. Per tant, a simple vista, podríem dir que se sembla en força. Graduació, més o menys, crec que seria la mateixa. No... no fer molt dinsis amb el grau. Normalment la serveza artesana té que més grau que les cerveses industrials, per entendre'ns. T'has sentit bufar, Jordi, eh? Perdona, estic veient aquí. No, perquè ve el Dani. Sí, sí. I aquests dies, el que estem fent. Home, és que el vaig provocar. Sí? El vas desgraciar escrit? Home, que almenys l'esolures. Ah, molt bé. Per tant, doncs també. Tens 15 anys. Ara ja anem a l'equip, eh? Un any sense veure'ns, i ara... Aquesta festa de radio... No sé què va tenir la idea, aquesta, però el que farem és rodolant a tots. 15 que mira 16 no es pot donar serveza. Els 16 abans es podia, però crec que ara ja no. Ara, a partir dels 11, ella és alegria, eh? O sigui, que no es preocupa. Jo, de petita, vaig estar a Mons Anys... No va, l'esquista va pensant també a la meva infància i no va. Vaig estar a Mons Anys, un estiu alemània, i jo anava a comprar serveza per nens. Serveza per nens. I era amb el col, eh? No, era sense el col, però era negre. Ah, hòstia. Sí, era dents. I sortia un nen a la tiqueta. Molt bona pinta als plats. Estaves que avort avui el Dani, eh? Sí, sí, sí. Ara... Oh! A veure com ho definim. Ara ens ho explicaré, després el Dani ens ho explica. Creu que ens hem muntat molt bé la ràdio, per festa major, eh? Sí, sí. Tots, tots. Sí, sí. Continuem les servezes, vinga. Defineu-me una mica, va, però no estàvem. En un tast es comença sempre, pel de l'esquerra. Va, o sigui, sense. Comencem ara, sí? No, comencem per la dineu. Si no me l'has canviat... Estava així, per això t'he preguntat si estàveu... Jo no sé més de què. Primer l'olurem. A veure. Ja ho sé, que hi ha set per l'altre. Hi ha l'olurat abans, era molt més forta. Vols dir, estric? Sí, primer l'esquerra. Potser dic que t'ho diria. Fa molt de l'olò a l'úpol. Sí, però per què sí? Fa molt de l'olò a l'úpol. Jo crec que queda molt aviat. Perquè jo crec que és una de les gràcies... Oh, però molt, eh? Per no dir una de les virtuts de les servezes de les rasanes. Aquesta força, eh? A tocar-les no et convents. Tots els respecten. És el que més costa a la gent. I potser quan ets petit, el primer cop que tens una serveza... El que et tira enrere d'una serveza quan ets petit, si no t'agrada, eh? Ah, no ho sé. És el lúpol? No ho sé. De veritat, eh? S'hauria de preguntar als anys petits. No, però jo ho recordo de petit, que quan anava hi olorava... M'agradava. Però a l'hora que aquesta és curfumada, jo la trobo molt flora, el trobo fruita, o sigui, sí que sota el lúpol, però n'hi ha molts, molts, molts tipus de lúpol. Sí que da una amb unes característiques diferents. Segons com va ser-hi el lúpol, no tinguis, no seran, en ebullició, i la quantitat de llúpols pot ser una serveza més suau o més consistent. Potser és una altra tonteria, però és com un pelàcit, aquest lúpol, o no? Perquè m'he comungut la llimona. Sancació, sí. Cítric. Sense tastar, això. No has tastat el caràcter. No, en cas d'igus. Dic que sé igual que has avançat. No, de l'olor, polis. És flor, és perfumat, és cítric. Moltes vegades costa, perquè aquí el que més predomina és el cereal i el llúpol. Exacte. El cereal no el noto tant, però el llúpol molt. Què, tastem, o primer anem a l'altre? No, anem a l'altre. M'agrada molt marejar. Anem a l'altre. Lúpol, encara. No és tan llúpol l'altre. No és tan llúpol l'altre. Té més fruita o alguna cosa així? És més fresc, no? És més suau. Dona sucessió de més suau. No sé tan potent. Aigua respirar més fons per agafar més olor. Sí. Però el llúpol també és lluc. Sí. Però no té aquesta característica cítrica que tenia l'anterior. Em costa trobar-hi moltes diferències, per això. Les cerveses de la multitud, per què no tenen tant llúpol? Perquè el que busquen és... Uniformitat. Exacte. Ara anava a comprar-ho amb marques de roba o de lleu, si ho facis. Home, has de contentar el gran públic. Aquí, a veure, per la producció que tenen, la majoria de cerveseres artesanes, si a tu no et fan feliç, no passa res. No passa res. A menys sí. Sí. Però aquestes grans empreses, aquestes grans indústries, que, a més, busquen posis i onar-se... O estàs tu o estic jo. I això passa a tot arreu. És una guerra, eh? Això passa a tot arreu. Sí, jo me'l dic, també. No he de dir que altres països amb les cerveses minoritàries alemanyes també se surten de lo que és habitual. Sí, però les cagades majoritàries també tenen més gust. Les cagades tenen acostumats aquí, quan vas a un país alemanya, per exemple. Sí, sí, ja tenen més consistència. Sí. És aquí que tenim per clima... Que sigui més suau. Que sigui més suau, que sigui veure i no mengem amb cervesa. Clar. I aquí ens assentem a la terrassa i deixem passar les hores. És veritat. Tenim la cultura del dia. Exacte. Si te'n vas al nord de Alemanya, tenen les cerveses a baix del soten, no la tenen a l'Anavera i menja la mella a temperatura natural. I, en canvi, sí que... Costa, no? Costa molt. I veuen més. Exacte. I consumeixen molt més. Però sí que, olant, en canvi, un dia i mitja tarda, quan veuries a quines persones fan una cervesa, vaig llorar fent una copa de vi. I després, a l'hora de sopar, feien la cervesa, que em va sorprendre. Però, clar, són canvés de... Què, el tastem, el vi? Ai, el vi. És el costum, és el costum. Per què en comencem? Per la fresca. La fresca. L'última que hem olorat, aquesta que deia... La que té menja els punts. D'acord. No, la primera, la primera. Sí, sí, la primera. I la tastem calenta. Molt més del que seria normal. Derritable. Per un tast és perfecte. Jo crec que si som capaços de la temperatura que estem... de trobar-la fresca... i agraïda, trobarem més virtuts. O sigui, és com tot, no? A temperatura baixa, tots els defectes queden diferents. Per això moltes són supergades. Ah, clar. Ah, no sabia això. Tu agafes una xiveca, que la fots calenta i la trobarem una setmana. Tu agafes una xiveca calenta i saps què sembla? L'aigua de ros. La xiveca no està feta amb mordi. Estàs feta amb arros. Per tant, encara és més suau. I ara no ho fem mai, aigua de ros. Crec que no. O el suc de l'arròs bullit. Val, val, val. Sí, és veritat, és veritat. Tu recordes per què? Perquè és arros. Clar, clar, clar. Ara ho entenc. Home, a mi que parà de les begudes, serà una mica més calenta a l'un normal. Et va bé, aquesta temperatura de la servei. És alta, eh? Una mica massa. Anem a fer el tast de l'altre, no? Però no és desagradable. Es nota la diferència, eh? És més amarga. No? No seria l'adjectiu. Totalment. Ah, no va dir... La primera, entre suau. Molt lleugera, fàcil. És un club més llarg. Oh! Però en canvi, la fresca, la notes quan entres, sembla que l'assumpte d'aquesta passada és... És molt lenta. Sí, sí, sí. O sigui, la primera, te la poses a la boca, i automàticament ja tens el que et canvi l'altre, necessites com uns tres, cinc segons, i es desperta la marc, perquè la marc el notem al final de la gota. Clar, per això durament és de més llarg recorregut, eh? Exacte, les serveixes dolces les notem molt ràpid, perquè el dolce es nota al principi de l'altre. Que a mi la marcosa és al final, i és sempre molt més lents i el molt més llarg. O sigui, ara jo crec... Estic parlant i jo encara noto la marc. Encara et ve, encara et toca. Sí, m'agrada. Ho prefereixes? Ho prefereixes d'aquestes de més llarg recorregut? Home, jo crec que són els moments, també. Si tens un plat, necessites aquest arrossegni, no? És a dir, que si estem menjant millor que sigui la serveixa en aquest punt més amarg, no? Exacte, perquè tens un final de boca que et conserva molt més el gust, per tant, si estàs menjant i és un plat una mica fotent, per durar molt més. Si no, se te'n va. Pasa que costa, eh? Costa adaptar-se a aquesta situació de serveixa que no sigui fresca. Sí, i la serveixa va enfresca. Potser és una serveixa ben fresca per recescar-te. I en canvi, aquí és per gaudir de l'estona. Clar, és l'altra concepte. Això vivim diferent. El que passa amb el bici, que tenim aquest costum, ho podríem tenir. Tu has vist quan porto vins naturals el concepte, fins i tot també canviar, no? I tant. Has trit aquest vespre? Sí. El que fareu, ara continuem parlant, si de cas d'aquesta serveixa. Però el que es farà aquest vespre, aquest tasc que ens pregunteu, si tenim qualitats organolèptiques, què es farà? És un test de seigues. Segons la quantitat de grocs i blaus que vinguin, això és el misteri. O sols o en grup. Perquè el tema és contabilitzar punts, no? Sí. Blaus, blaus. I ara ens farà un test de seigues de diverses serveixes. Unes quantes, eh? Unes quantes. Hi ha d'industrials i de... Podríem trobar la típica que podem demanar una tarda. I fins i tot reconeix-la. Sí? O no? A mi em posa una estrella entre aquestes dues i la reconec. Exacte. Això amb tu. Que tenen un cos d'una qualitat, ja no té res a veure amb les estrelles. Automàticament tu identifiques que aquestes ja no són les típiques que pots trobar en el mercat. Tanta personalitat, clar. Fins a quantes serà el test de seigues? No ho sé. Dependrà de la gent, eh? Exacte. La qüestió serà pel que veig, adivinar una mica el tipus de cervesa que els esteu oferint. Fareu preguntes tan verd de marquí. Jo no sabia dir que es diu quineu una, però igual fer preguntes... No, però és allò exacte. Sobretot... És molt, molt sorpresa, eh? Molt interessant, eh? El que veiem, perquè més l'hora en que es fa, ja és una mica... Estar-te, eh? Després de la pel·lícula... És una hora bastant fotuda. I això també, si fos el dijous, potser és diferent, però... Això resultat serà divertit. Segurament. L'experiència serà divertida. I, a més, és després de la xocolata. D'això també em fa molta gràcia, perquè a les 12... A les quartons, a Berdó, hi ha una pel·lícula molt divertida. Aquesta comèdia francesa de Déu meu, però què tenen fet? Molt bona. I després de les 12 hi ha la xocolata popular, i després de la xocolata ens aniríem a... Tremig l'escripció. Està bé, no? Perquè és com si fessis les postres i llavors vas a fer una copa. En realitat, tampoc, és tan estrany. A mi, com t'hi espetes, aquest any. Molt bé. Però no en hi ha lligat amb el tema de del vi. No, és més que res, pensant en nanos, no? En pel·lícules que t'hi espetes. Clar. Avui, per tant, aquest dia, que hi ha el corres, s'obre la Andrea de quina mica t'explicarà, si són uns ucs artesans o no, que segurament no. Però, astrit, en principi, el consum de serveis artesans està augmentant, no? Està noument el consum i, sobretot, l'alegració. Sí? Particulars o tipus... Particulars, és fàcil comprar-se un kit per internet. Ho envien tot, el llúpul, el... I pot sortir bé. Pots arribar... O pots anar d'astra. Sobretot la fermentació. Tu ho has provat, astrit? No. I encara no m'he posat. No, i des d'avirrot estem una mica festejant la Junta de Nenina. Perquè ens agradaria molt utilitzar... Serveis de com s'estenca. O sigui, podeu utilitzar l'espai. Clar, eh? Sí. Podeu utilitzar l'espai de Can Costa per poder fer un viergardent. Què vol dir un viergardent? Un lloc on escogui a l'obra serveis i tu puguis anar a consumir serveis. Molt bé, eh? Està bé, és una bona proposta. I quina resposta teniu de moment de l'Ajuntament? Interessant. Bueno, interessant, et diuen interessant. Però interessant... Però suposo que cada vegada augmenta més. Però interessant tornem a parlar o no? No. Si no ho fes més d'una reunió. Si fa 15 dies el pressupost de reclamar Can Costa era x, és x, més x, ara. Sí, no ho sé. Per això ho deixo anar. Home, demà en podem parlar amb el regidor de cultura, no? No heu parlat directament amb cultura, sí? Ja ho portem uns quants regidors. Sí? Per veure quina àrea... És el que servia la trobada d'entitats, no? Però si vas dir que va ser freda, estric. Sí, però clar, algú l'havia d'escalfar. Però, a més a més, una entitat bastant recent, perquè teniu un any i mig. Un any i mig. I voldríem fer més coses, el que passa que a vegades els calendaris... Estarot en una mica, no? Sí. Suposo que, també, un dia com avui, permet donar-se a conèixer, la gent que no us conegui que pugui saber que hi ha una entitat de serveis. Sí, tenim un 70 i picó associat. Home, no està malament, llavors, estrit. Jo, com que deies així, pensava que anàvem una mica més... A la tardor anirem al Mas Lluís, en front d'est. S'han falit? No, al Mas Lluís. El parc? Ah, l'associació, l'associació. Molt bé, molt bé. Per tant, esteu molt actius. Sí, de cara a les festes de la tardor, també. I avui, exacte. Aquest vespre, un quart d'un, una mica abans, podeu ser allà per aprendre allò. Jo crec que l'esnau i poc hi ha un millor... Millor, no? Exacte. Escolta, això de les crispetes... I que van ajuntar molt la agenda. Què vols que tinguin, no? No, no, no, clar. Tens lligaries més en tema tapes fresques? Has dit que t'has desconfinxat amb el Dani i el Martí? No, no, seria una cosa més agujerada, però és un tema personal. Clar, clar. Fins que recnec que fent un cinema molt popular i infantil... Queda millor crispetes. Més d'un poc t'acaben que agarrines. Però el cinema infantil era el matí. Tota crispetes, després fa la xocolata, la fotència, serbes... I després es posa allà? Sí, que m'ofatava. La verguer, l'una hi ha música en viu, no? Sí, d'una a dues. Un DJ's d'Esplugues. DJ's d'Esplugues, com si no n'hi ha. Ah, no ho sé. Està bé, eh? No, no hi ha anti-proma. Per entrenar-te, no? Ja tenies l'hora ocupada. Ja tenia l'hora ocupada. Això, dèiem Àstrid, que us havíeu confinxat amb el Dani i Martí, i recordem que l'any passat un dia ja heu coincidit, Dani i Àstrid, en l'últim justiu de l'estiu... Ara no, ara no. Sí, us hem vist. Per tant, ara ja esteu... Ja treballeu en comú. I com has preparat aquestes tapes, tenint en compte els consells de l'Àstrid, i com ha anat? Bé, vam estar parlant el dia de les entitats, una mica... Mira, veus la trobada? Clar, ja et dic. Tu de quina entitatera ets? Jo, una mica de tot del drac, vaig estar també ajudant una mica. Tu és una mica verd. Per ser la ràdio no vam ser, però suposo que no compta com a entitat. Com que no hi vam ser? Jo tinc una foto, un fotocall d'entitats, acompanyat de dos persones importants a la ràdio, com sol. Ja l'Èric, ja l'Èric. És veritat, és veritat. La ràdio hi va estar. La fotògrafa estava gaire pel tema, veig. No, és que jo no era el fotògraf. Jo era el decoracionista. Que va tenir una baixada de pressió, que aquella dos recordem de terra... Sí? Per la calor? Sí, us va encarxar amb un trifoder, són coses del directe. Va ser javís. Va ser avorrida, però va ser com? Va ser com és molt javís. Doncs ara explica'ns un moment... Explica'ns, no. Ho dic perquè estic mirant l'hora, i veig que avui hem anat molt ràpid. I l'Andrea està vendent, exacte. Digue'ns molt ràpidament, només dels títols, del que testarem i truquem a l'Andrea. Molt bé, doncs mira, avui prepararem 3 receptes. 3 receptes molt estiguenques i molt refrescants. Començarem per unes torrades de tunina. Amb pebrots del piquillo, oliva i ou. Fa molt bona pinta, eh? La tenim aquí davant. Ho has preparat totes avui, Dani, i fa molt bona pinta. Aquesta seria la primera, astrid, la proves? La primera. Amb la cervesa? Jo la provaria. Però el que va ser que vols dir... No és el plat més fort. El plat més fort, sí. Probablement és el plat més fort. La dic comencem pel més suau. Comencem pel més suau. El més suau què ens seria, Dani? Seria, probablement, aquest. Jo crec que que seria. Rullets de pernil-cuit i formatge. És un formatge que hem fet. És una fidadèlfia que podem trobar per mercats d'un ta, però que l'hem barrejat amb una mica d'orenga i una mica de nou. Molt bé. Llavors hem fet uns rullets que després ho expliquem. T'agraden les noms de tot Dani, eh? Molt bé, les paraules de tot arreu. Llavors, i el postres, per dir-ho d'alguna manera, postres salats, tenim uns pinxos, uns minibroquetes estiguenques, que els hi poden posar el que vulgueu, en xop o el que vulgueu. Aquí tenim una altra proposta, que ja veureu després. Ho deixem amb misteri, eh? Doncs el que fem, no sé si podem trucar-la ja a l'Andreu. Bueno, ja la tenim, a l'altra canto del telèfon. Andrea, bona tarda. Que ara sí que ja s'ha animat, no?, una mica, el tema. Ja ha començat, ja ha fet el febunt d'actual. Ah, molt curt, doncs. Dues paraules. O sigui, ha anat ràpid, la cosa, eh? Bueno, és el que diem. I com ha anat, què has vist de moment, no?, perquè, si ja hi ha 20 minuts ha anat tot de pressa... Doncs, home, jo n'hi veia, hi ha una canalla conquerable, aquesta feina, el cor de sucs, són... eren 5 paraules. Tinc, us imagineu, quina barra d'agor, més o menys. Sí. I, ahir, ho heu establert sense res, i canyes, ahir, i tapats jo bé. Molt bé, eh? Seria similar. Seria que vinc. Amb el cor de sucs hi havia 5 paraules, allà, d'altre, corregut, que han sucs des de la plaça Can Crescidó, ha sentit bato, bona vista... I ara baixant al Carre Creu, ara estem just a la cançó de bona vista, et quedeu? Sí. I s'han servit, de moment, 3 coses diferents, per granar i encara en queden dues. De moment, els menys han pogut tractar pa amb xocolata, molt bé. La parada, que és la penúltima, l'última parada han tractat fruita, un got de fruita, en tendré, malò. I en la primera parada, que era allà, la plaça Can Crescidó, amb bato, un bato, bato de cacauallet i bato. Molt bé, eh? I encara en queden... L'última parada es veuen a un gelat, i ara crec que estan a la parada de la cuya minadura. U? Déu-n'hi-do, no? Quina barreja, eh? L'últim que era? Gelat. Gelatures i gelat. De base en just arregis. Però el gelat hi ha suc o no? No, suc un i prou, no? Pergona? Sucs? No n'hi ha a cada parada? No, a cada parada no. Aquí corran sucs... Corranar seria molt llarg, clar. Molt bé. El gelat és un polo, no? Un polo de cola, suc, tronca, limona... No és el nen que passava malament, eh? Ah, bueno, doncs mira... Tu has estat alguna cosa, Andreu, o no? No, no tenia el tiquet. I el tiquet no l'estoma. Però sí que tenia el tiquet. Ah, sí? Sí que tenia el tiquet, eh? Sí, sí, sí. Quina regidora? Sí, la pola. Doncs, Andreu, si vens cap aquí, encara arribaràs a temps de fer el test de servei, d'estar a mig que d'alguna cosa, i el test de les taves que ens porta avui el Dani, també, Andreu. Molt bé, doncs ens veiem ara. Molt bé, fins ara, Andreu, gràcies. Doncs l'Andrea, que ha de seguir de bé cap aquí, ens ha explicat com ha anat amb aquest corre sucs, que l'hem viscut bastant en directe, no? Just quan començava que era bé estar acabant. I ara sí que passem, Dani, que ens ha explicat una mica aquestes tapes, eh? Mentre les anem testant i les tits ens diuen si ens lliguen o no. I tant, doncs mira, comencem, com hem ben dit amb aquests rotllets de pernil-cuit i formatge? Pernil-cuit. Pernil-dols, no? Pernil-cuit, que és el pernil-dols, sí, sí. Llavors, a veure, el Jordi, avui ens fa de camarero. Ja era hora. Molt bé, Carles, així m'agraden posant aquí. Olorem primer. Olorem. A buscar-les a nous. Bé, fàcil. A veure, primer veieu aquí uns rotllets i tal, val. Doncs jo us explico com s'han fet. Són 8 llesques de pa de molla sense crosta. Sí. 8 llesques de pernil-cuit. 150 grams de formatge de crema. I 30 grams de nous. Com ho hem fet, això? Doncs col·loquem les llesques en una superfície llisa i les estirem amb l'ajuda d'un corró, perquè ens en queden ben aprimes. Podem trobar-ne ja espacials, que són més llargues, i que només s'han de posar i directament, no? Les podem estirar una mica, però són més llargues. Llavors, en aquest cas, he utilitzat les típiques, val? Per tant, també serveix, eh? També serveix. Llavors, posem les nous en un morter, les piquem i les barregem amb el formatge de crema. Llavors, en aquest cas, jo li he posat una miqueta de orenga. És molta, eh? Per això m'agrada, m'agrada el tòxi. Per decorar també li he posat més, eh? Bé, llavors, cobrim cada lámina de pa amb una llesca de pernil cuït i l'estarem i l'estarem i l'estarem sobre la crema de nous i formatge, val? Llavors, quan ja ho tenim estès, enrotllem amb un paper de film, és a dir, enrotllem aquests rotllets, i quan ja els tenim enrotllats, els emboliquem amb paper de film. Llavors, les deixem a la nevera, una oreta, una cosa així. Molt bé, eh? Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Llavors, els tallem de la nevera i els tallem per la meitat, o en llesques d'un centímetre i mig, aproximadament. Però estan ben frets amb més fàcils de tallar, no? Sí, clar, i a part queda la forma més enrotllada, val? Doncs això, tallem amb trossets i això és un canapé excel·lent. M'agrada molt, eh? I, a més, ho podem posar dins tot el que vulguem. I és molt resultant, com se digui. Sí, sí, sí, que està molt bé. Com ho veus? Fantàstic. El podríem tinta de blau? Sí. El formatge. El formatge, jo he pensat, el formatge, buquem... Unes colleres de colorant blau, que podem trobar... Ara... Entendes, perdoneu. De pintura? No, entendes, que són especials de cuina. Sí. I, si no, també ho podem trobar en un supermercat, però són més factibles les de tendes de cuina. Ara que parlem de tins, la primera etapa del Quina Barra... És veritat, no n'hem parlat d'això. És espectacular, ara, perquè tu miraves allò blau, i dius, sembla un bon i de guanyarem joves, un tigre tont d'aquells que posaven la macrosa... I dius, estic, això com tu... I després li puties queixalada, eh? Era un entrepà molt bo, més a més, de l'interior també era molt bo, i hi havia l'opció de blau-blau i groc-groc. No era només el pa, sinó que també hi havia un groc potent. Jo crec que va guanyar la millor etapa, o no ho sabem. Jo li vaig dir que sí, perquè estés content. Perquè les altres tampoc m'agradava més. Era la més destacada, no?, una mica... La única que he vist fotografiada. I com a mínim mobilitzada. Sobretot pel tema blau-broc. Exacte, les altres poden ser bones, però també tenia aquest component a més de ser molt bona. Sí, esclar, ens enganxem la pluja, no? Però ni ve alguna que no estava malament. Molt bé. Amb qui t'has tornat a l'heu tastat? Ah, jo les he combinat. Ah, la croqueta estava molt bona. Ho he combinat, Àstrid. I amb quina, més? Jo he combinat amb la fresca, de moment. Ah, i ara no sé quina a dir, però hauria de tornar a provar, eh? Jo he fet una fresca amb la més suau. Sí. I millor, no? Millor. Jo crec que és més respectuosa, perquè en si és suau i subtil. Llamoren, si li posem la segona, que és més amarga, a mi em fa... Home, no passaria res, eh? Però és el lloc que dius, l'altre. Es menja una mica, clar. El que sí que he notat, que posar les dues coses a la boca, potser donar una sensació més amarga que la serveza sola. I ho podrien ser les anals. Ah, potser. Sí, clar. El toc de les anals m'agradava molt, també. Aquí tens un menjar, amb un toc a Marc, més un altre. Estem pujant la Marc. Tens raó? Sempre hem d'anar... És veritat, és una tant molt més, aquest punt que... Pensem que si tot el veig a passar, perquè tot estàs a aquesta serveza, que no hem tingut, en cap moment, sensació de amarga, en canvi, quan menges, un palet, un palet just. Sí, sí, sí. Doncs tu, Dani, no l'has tastat, per això. No, vull dir que dius que sí, però... No, que hi havia... Jo fa cinc de menys perquè no sigui presó. Exacte, exacte. Seguim amb la següent apunt, perquè veig que és tard. El Jordi ara m'avisa que avui... Perfecte, cap problema. Quedem 12 minuts per la set, encara ens queda, però ens queden dues staves per presentar, Dani. Pots anem ràpids. Tenim... L'altre dia la meva nena era aquella de... De formatge de cabra, no? La nena de torrada. Sobreçada, no? No, no, no, perdó. És una torrada amb ceba caramelitzada. I, en aquest cas, la meva nena d'avui és la torrada de tunyina. Val? Agafem-ho una torradeta cadascun. Vinga, una torrada de tunyina, que ens ha dit que t'han llaportat per el brot del piquillo. Com et veus? La que vulguis, tardes. 1, 2... I oliva. Molt bé. Correcte. Llavors, com ho fem, això? Facilíssim. Els ingredients que necessitem és mitja barra de pa, o una barra sencera, com vulgueu. 2 llaunes de tunyina o 3, depenent de la quantitat que fem, olives, brot del piquillo i un ou. Llavors, com ho fem, això? Farem comencem. Tallem el pa en llesques ben fines. Com veieu, aquesta vegada les he tallat més fines que divendres. Jo crec que divendres que havies eren fines. Es nota, eh? Sí, sí. Que l'altre dia eren molt grosses i aquesta vegada les he tallat més fines. Llavors, posem a bullir l'aigua en una cassola i introduim l'ou. I el deixem 10 minuts al foc perquè se'ns vull. Llavors, piquem l'ou i esmiculem la tunyina. Jo, en aquest cas, el que he fet he sigut reallar l'ou amb un reallador. Queda reallat, que queda molt bufó. Llavors, esmiculem la tunyina, tallem en tires el pa brot del piquillo que podem trobar en el supermercat. I el to ben tallat, també. I em porto el piquillo i he estat tallat. Perfecte, ja està. Llavors, sobre la llesca de pa, posem la tunyina a sobre d'ella i posem el pa brot. I, a dalt de tot, incorporarem l'ou picat i el decorarem amb morives tallades a rodones ben fines. Val? És així de fàcil. Així de maco i així de bo. Sí, sí, sí. Jordi, tu què l'opines? En aquest cas, ha estat... potser hauríem de combinar amb la cervesa que deiem que tenia més llarg recorregut, o més amarga. Per tant, l'altra cervesa. I és el que estic fent. I, realment, sí. Ara l'estit s'ha acabat de menjar la tabela, això no pot contestar, no ha fet que sigui amb el cap, el Carles també ho confirma. Sí, no, no. A més, és una reacció de gustos potents, o sigui... Que veus una mica encertat el fet que els alemans, a vegades, mengin amb cervesa. Sí, sí, ens quadraria. Els tipus de cervesa que, sola, no li trobava el que jo fins ara, i mira que m'he provat d'artesanes i fins i tot m'han sentat malament, però menjar és diferent, la cosa. Càmia. Comptament. A més, aquí tenim la tunyina, la tunyina suerta, és potent. S'hauria avisat. Tant un pa brot. Sí, sí, sí, no, que aquest tipus de cervesa, jo crec que... Passa molt més. És calent, tants. L'estem dolents. Exacte. Portes un compensador. Ja, ja. Tenim l'Andrea aquí i l'Andrea. Bona tarda. Ho tenim molt ben muntat, aquí, eh? Sí. Estima que així hem de plegar l'acel. No tenim el polo i el pam xocolata, però Déu n'hi do, eh? Dani, ho ha sabut compensar. Ho compensem una mica, clar. I fins i tot la Marc, aquí baixa. Sí. A tu, la cervesa que tens més bo, Déu. Molt bé. Quines? La fresca. És la que... amb aquesta oliva és de lligar amb la primera etapa, eh? Aquesta és la que... és aquest rotllet. L'Àstrid ens ha dit que és més fresca, no? La que tens és cuma, no? Sí. Llavors, no és aquesta, Àstrid? Ara tenim un dubte, eh? Tenim un moment de dubte, Andrea. Potser és de combinar-la amb la de tunyina. No, la que tens és cuma, és l'altra. T'està les dues i la que trobis més amarga és una u és l'altra. En fi, ens queda encara... ens queda encara anar a trepar més. Vull dir que veig Dani, que està rebatint molt la gent del rotllet, eh? Sí. Vull dir que molt èxits, felicitats per aquesta etapa. Ha estat, com veus, la segona, la torrada amb la tunyina i l'ou. Ens deies abans que sí, mal cap, però si vols, faig alguna cosa més. No, no, que combina perfectament aquestes que són tan amargues, perquè, justament, per això, tal dissimula. Qui sembla molt més suau, crec jo, que quan l'hem tastada... Exacte, farà feta contrari que l'altra, no? Exacte, cerveses més voluminoses, i quan anem a buscar plats, això és el mateix. Consistència, el que ens marcarien molt en gust. A veure què fem amb l'última. Dani, que és aquest pinxo que no ens has volgut dir que portava abans, quan es feien l'avançament, ara sí, no? Ara sí, perquè no us ho vull dir, perquè és molt fàcil. És un pinxo facilíssim, que l'hem posat d'apostres de tapa entre cometes, perquè és la cosa més refrescant que podem trobar en aquestes tapes. Què portem? Què porta? Porta tomàquet xerri, porta formatge d'aus, olives sense os i escuradent, com podeu veure, i, en el cas que vosaltres vulgueu posar-li, que això ja depenent del gustos, enxobes, que podeu posar-hi, una enxobeta, esteu veient que el formatge s'ho estrenca. Sabeu per què? Perquè és formatge fresc. I el seu formatge fresc és molt trencadís. Potser es podria posar entre l'oliva i el tomàquet. No, perquè es trenca llavors més. Això ho he posat al principi. I ja està pica tant. És l'oliva. L'oliva és picant, perquè per contrastar amb el tomàquet és més dolç. I el formatge és salat. Perquè és formatge tipus amanida. I llavors, quan tu menges tot, el truque és boba. Explosió de sabor. Llavors, què fem? És una tapeta en premi. Amb la més amarga, no m'imagino? Com ho veus? Difícil. Mira, he fet el formatge amb la més suau. Però jo crec que amb la més amarga... Ja està alliberpicant encara. És que més amarga, perquè és un l'oliva normal i corrent, com la que t'has posat amb la tonyina. És la mateixa, és la mateixa. És la mateixa. Sí, sí, sí. Moltíssim. És la mateixa, tenen aquesta com aquesta? Doncs no, no, ens ha sorprès avui, eh? Sí, home, clar, per sorprendre-us. Significant. Llavors, com es fa això? Fácilíssim. Agafem uns pinxos escuradents llars o petits. En aquest cas els hem posat petits. Som maquíssims. Llavors, què fem? Es troben fàcilment, a més a més. Sí, en la superfície es ho poden trobar perfectament. Llavors, què fem? Doncs enganxem en el pinxo, el tomàgat xerri, el formatge i l'oliva. En el cas que poseu enxobes, les enxobes. I per decorar, podeu agafar una poma. I amb una poma la fulrem en paper d'alumini. Llavors, en aquesta poma li enganxarem el decorat. Ah, molt bé. Si no tenim poma, en aquest cas hem utilitzat un tipus de folispan. Ah. El mateix folispan que utilitzen per les flors. Que fa la mateixa funció, que la poma. Perquè no te la menges, la poma. No te la menges. Per tant, millor fer servir folispan, no? Folispan, no, millor. El Jordi encara li pica l'oliva. Sí, pica. Està bona. És un gran regal. Ara el Dani que serà de parlar. Sí, potser no. És el que menjo. M'ha convençut menjar. La combinació està molt bé, aquesta barreja. Però, clar, dura tant l'esticte. Té una explosió. Que la cervesa queda. El rotllet ha triomfat, avui, Dani. A veure, el millor plat. El rotllet. Jo també. Has triat, també. La dicta està adobant. També. Veig que la nina dels meus ulls, la nena dels meus ulls, avui... La nena dels meus ulls ha volgut anar a la tonyina. És molt bona. Presumment original, potser. El rotllet és impressionant. Dona un rotllo a Maní de Russa. Sí, és veritat. Dona un punt de senzillesa. És molt ben notat, però... És tan senzill. Igual, quan se dirèixer i estar allà... Sí, sí. I amb quin marús quedeu, amb l'etapa d'avui? O amb el del Justa la Barra? Home, doncs... Sí? Però jo li posaria els rotllets, eh? Li posaves els rotllets? Jo trobo que tenen un punt elegant. Sí. I suau, no? Bàsicament, si tinguessis que escollir, quedaríeu amb els rotllets. Sí, d'avui sí. Podríem afegir el menú d'etapes de l'altre dia, els rotllets, trauríem els dàtils, que potser no m'hi van agradar, dels dàtils. Ara recordo quina altra no havia una més senzilla. Clar, hi havia també... trobàvem també una etapa de espàrrecs i... Ah, aquesta. Potser canviaria els espàrrecs i vermils salats, perquè a mi per mi és una merda del tot, amb aquests rotllets. Sí. I jo sentia amb els dàtils, els rotllets, i la teva nena de l'altre dia, i podem afegir aquesta també perfectament, perquè... pega. Un pega molt en tot el que estem parlant. Doncs ja pots fer un menú d'etapes ideal. Demà, Dani, tenim el dia blau, perquè queden tres dies només per la set de la tarda, i has dit abans que has anat a comprar colorant, no? Ho has donat entendre o no? No, no, no, no. El millor color de tots, els de la festa major, del barri nord, del sud, petits i grans i joventut, i quan portes el blau a les ventes... Ja, millor sensació. Doncs, això. Doncs demà, exacte, a la set de la tarda, demà ens hi posarem una mica més tard, avui hem començat a les 5, i la set com cada dia, però la setmana que ve, no. Demà serà de set o dos quarts de nou. La ràdio és blau, és com es dirà aquest programa que veiem a la plaça Antoni Malaret, aquesta plaça que s'està recent estrenada, d'alguna manera estrenem allà instal·lats, on es fa tot el dia de blau, i, Dani, portaràs un menú blau. Sí, però en aquest cas no menjarem. No menjarem en aquest cas. En aquest cas el veurem. Veurem les receptes. Bàsicament, perquè... Massa feina. El pressupost no arriba. El pressupost no arriba tot i hem de dosificar. Que les tapes eren molt importants per al dia d'avui, i demà... No portes una barra d'acorda, ja pintada de blau, i no en fotem. Ah, no creguis que no és fàcil, eh, el pa? De fer pa. No ho sé, que ja no puc. Sí, és difícil el tema de fer un pla blau. El pa és difícil. El pa és una cosa fossa complicada de fer. No, no, però no... Carles, no digueu fàcils, eh? Hòstia, tio. No et convèn, eh? No, no. S'ha de fer la massa blau, Joan. Demà faràs de diger, Carles, no? Sí, tinc molt nerviós. Amb quents de la I3? Això que se n'ha ara de fons. Avui ho estava preparant. Una miqueta de música d'actualitat, de la que sona ara, que crec que la festa major està una mica buida, d'això. Després anirem combinant la música actual amb alguns clàssics dels anys 80 i dels anys 90 d'aquests típics de discoteca, i ho acabarem remetant amb música catalana, i també amb una miqueta de clàssics de seguretat. Fins a quina hora? Ah, molt bé, eh? Dos quarts de tres. L'hora oficial. Devenem del Joan Ramon, quan el Ramon arribi i digui Carles Prou. Doncs ara demà... Moltes gràcies, Estric Goldstein, del celler de Can Mata, a veure aquestes de serveis artesanes. Avui em guardo una a les qualitats... No ho sé dir ara, eh? Organo-l'Àptiques. Exacte, Dani, perfecte. Tu ets l'únic amb les serveis artesanes, a tot quadre. Gràcies, Dani, també. Perquè s'estaves que vagi molt bé, i el Jordi, l'Andrea i el Carles, per fer aquest programa avui VIRRA FOC i Ràdio. Tornem demà. Que vagi bé, bona tarda. La creta convocatòria del 27S, envoltada a Castora, de la màxima discreció. Bona tarda, tothom. Són les 7.