#765 - La Penya del Morro del 4/8/2015

A partir de dijous es començarà a retornar l'import de les entrades. La formació actual de Supertrem no inclou Roger Hodgson, cofondador del grup. Hodgson manté activa la seva carrera en solitari i aquest dissabte actuarà al festival de paral·lada. Esforç, el d'Arbenet. No recorda el món, els 50 metres Brassa del Mundial de Natació Última Hora, Catalunya Ràdio Casan, Maria Guixà, bona tarda. Hola, bona tarda. I l'ha aconseguit el jove britànic de 20 anys, Adam Pity. A l'abstació de tard, a la primera de les semifinals, en un temps de 26, 42. Ha rebaixat amb 20 centècimes la plosmarca mundial que havia aconseguit el matí. Sot just al Sud-Africà, Cameron Van den Borke, ja el sisè rècord del món que s'aconsegueix aquí a la piscina del Mundial. Maria Guixà, Catalunya Ràdio Casan. Javier Macherano entre el grup de capitants de la plantilla del Barça després de la votació que han fet els mateixos jugadors. L'Argentí passa a ser el quart capital darrere d'Iniesta, Messi i Busquets. L'entrenador del Barça, Luis Enrique, es mostra satisfet de la feina de l'equip aquesta pretemporada. Fins i tot, més diu que l'any passat el tècnic Asturiar està convençut que els problemes defensius que s'estan veient es resoldrà abans de la supercopa d'Europa, d'Imar Scabé contra el Sevilla. Messi i Neymar tindran els primers minuts demà al Camp per al Camp Nou contra la Roma. El Madrid juga avui a Monique contra el Tot Enam sense Cristiano Ronaldo ni Benzema i els problemes físics. L'Espanyol torna als entrenaments a la tarda de Barcelona contra el Betis. Líquids, l'estiu de l'Oracla. Hi ha una cultura animal, hi ha un canvi social real al voltant dels animals d'acompanyia. Quin ha estat el paper dels veterinaris? En què hem contribuït al canvi? Líquids. El líquids d'aquest dimecres animals i humans amb Carmen López, Francesc Llorid i Montse Cantí. A Catalunya ràdio Líquids, amb Xavier Gracé, cada dia de 3 a 4 de la tarda. Segueix-nos també a través de les nostres apps i a catradio.cat. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Léo, bona tarda. M'estimeu molt perquè la presentació que està. Això va ser el 2009. Ara venerà... M'agrada que se m'estimo així. És un whatsapp. Imßat que posava la renta... Jo tampoc no ho tinc ni idea del que he jugat en el remicio... Fa una mica. Ja hi ha una mica més del meu estil. Estaria ben igualtat de condicions, tot i que tu aprens molt ràpid, crec. Bueno, sempre he de tenir aquell mod esponja que he dit jo perquè m'agrada absorbir, si alguna cosa m'interessa. I, bueno, veuríem a veure si s'absorbeixo bé, això del remici. I el que més m'agrada és que és algú que diu que li encanta passar l'estiu a Barcelona, que això diu poca gent. Sí, m'encanta, m'encanta. Perquè no estic sempre i és que és un relax brutal, es pot aparcar. L'hem vist. Això és un factor a tenir molt en compte. Sí, es pot anar a nadar i no compartir carril. Tinc moltes avantatges de passar l'estiu a Barcelona. Clar, és veritat. Perquè, de fet, tu viatges com a mínim tres cops al mes, no? No tant. Potser, bueno, depèn. Ara que estic fent, perquè a mesura que em faig gran, he hagut de re-adaptar la meva, entre cometes, rutina, poqueril, de jo que en viu, i ara que faig més temps, menys vegades. Per sort, el circuit principal que jugo, que és a l'Europè en Pòker Tur, ja s'està adaptant així. Abans feien, per exemple, 7 o 8 parades a l'any, curtes, i ara fan una 5 de 10 o 15 dies. Amb el qual és molt més rentable, a part, perquè fas un sol viatge, i l'amortitzes jugant molts tornejos. I a tu et passarà una mica com els podríem dir grans executius, que viatgen i només coneixen els hotels, tu coneixes casinos. O aeroports. Podria ser una ruta d'aeroports de com passar el 8è dia de la setmana. Jo no tinc el meu rànquing personal d'aeroports, i les escales, si són molt llargues, t'ho prometo que ho miro bastant. Quin és el millor aeroport que has anat mai? Múnic. Múnic, en diferència, anys llum. Per fer una escala, múnic. Sí, sí, sense dubte, són trones d'aquests mullidos. Que pots dormir, pots descansar. Gratis, wifi, gratis. La aeroport de Barcelona és que també està molt poca cor a l'altura de la ciutat. Però no múnic, múnic, sense dubte. I la millor companyia d'avió, per volar? Uf, jo és que sóc de dormir d'ina i desapareixo. Ha arribat un punt que el cos és llest i ja no necessito ni dormir d'ina. Arribo a l'avió i m'apago. Però igual, no sé quina és la bona companyia, jo molt dolenta com a companyia. De fet, hem vist una foto teva, les vegas, que ens ha creat l'atenció, perquè recomanes molt visitar un museu de cartells d'Anaú. Sí, d'entrada és estranya anar a un museu a les vegas, ja com a activitat a fer. Sobretot sense jugador de poc el professional. I sí, vaig anar aquest any per primera vegada, no sabia que existia, i és brutal, és molt maco. Sobretot si fas el tour guiat, que t'ha explicat una mica la història dels cartells, i si has anat a les vegas abans, té encara més gràcia, perquè reconeixes els cartells d'algun ex hotel que ja no està. I algun torrents que t'agradi especialment, que diguis, mira, doncs per aquesta ciutat, o perquè m'agrada... Doncs sí, i ho tinc bastant fàcil, perquè el meu preferit, tot i que puc perdre credibilitat per ràpids ròpies, és el d'aquí de Barcelona, que juguen dos setmanes a l'Europa, en poc el tour de Barcelona. Molt bé. És que m'encanta. M'encanta perquè és un torneig massiu, o sigui bé tothom, la gent està encantada, tothom ve de superbon rotllo, perquè, clar, Barcelona, la marca Barcelona tira molt, i és que l'any passat crec que van ser més de 2.000 persones. Vaja, jugant un torneig de 5.000 euros. I té com un germà petit, aquest torneig, que es fa la setmana abans, que és de mil, participar, i va ser record mundial de la història del Pòquer de Participants. I aquest any, imagina't, suposo que encara ho patran més. Clar, i jugant a casa? Sí, sí, és que el factor jugar a casa m'agrada moltíssim. Es juga millor a casa? Clar, poder tornar a casa teva cada nit. M'encanta poder tenir una mica de teva rutina. Intento tenir una rutina quan vaig d'utels i tal, perquè, si no, és molt difícil de tarro mantenir-te, però no hi ha res com a esta casa. I com és una rutina fora de casa? Doncs, sobretot, l'esport m'ajuda molt a tenir aquesta semirrutina, o disciplina, potser. Intento, sempre he intentat xacar-me unes 3 hores abans de començar el torneig. Depèn a vegades, prioritzos por, a vegades prioritzos són. Si és el tercer dia d'un torneig, és més important estar descansada, que no treure... Bueno, depèn, ho has de valorar, si estàs una mica agobiat, igual que un pensa xacar-te una hora abans i anar a fer esport. I res, has mursat, tenir almenys mitjoreta d'estar jo sola pensant, i ja està, tampoc donar part molt més. I... Clar, ara tenim aquí, amb tota una transactòria treballada, amb un circuit establert, amb una vida jo crec orientada, que va ser un dia en què tu vas anar a la teva mare, el teu pare es va dir, no, no, és que jo... m'agrates i he estudiat empresarial, m'agrates i he estat a Londres treballant, m'agratingui una feina que m'encanta, que és la que sempre havia assumiat, m'agradaria haver fet un any sabàtic, jo m'ho he de dir que jo me'l puc, eh? Sí, sí, vas així... En aquest moment just no estava gaudint màxim de la feina, tot s'ha de dir, no estava en el moment més... Estava donant-me compte del que era realment el món real, perquè fins ara havia estat fril·lants en tornesos de tenis, però va ser entrar en una empresa i ja veurà la realitat, que no era tan com consumia, per molt que l'empresa a la que treballava m'agradés. Aleshores, va ser just paral·lelament que vaig començar a jugar, i vaig tenir bons resultats molt d'hora. El perfil ajuda molt, el primer turnets semi... important que vaig jugar, que va ser un universitari, el vaig guanyar. Ja em va ajudar una mica. En un any i mig vaig anar a Las Vegas i la vaig liar bastant. I el reconeixement... Liar-la a Las Vegas ja té mèrit, perquè deu ser un dels llocs on es pot liar més. Sí. Doncs destacar dins de... Però clar, el fet que el reconeixement va ser molt bo, i l'acceptació més que el reconeixement tothom estava molt content, tothom era aquest perfil que sobta, encaixava bé, clar, pels meus pares va ser fàcil. La meva història podia estar ben diferent, jo podia estar jugant sense haver guanyat aquest primer turnets, o sense haver-la liat tan ràpid a Las Vegas el 2009, i no... Crec que hagués estat una mica més difícil per ells, acceptar-ho, no els hi trec mèrit, perquè estan encantats, em veuen feliç, i tot perfecte, però crec que ha ajudat molt l'acceptació social de cara al que em dedico. I per tu, de cop i volta, veurà pensar... doncs em dedicaré al poc, que va ser com una sorpresa per tu, o va ser una transició lenta? Va ser natural, va ser de manera natural. No va ser... Va ser per amor, digueu clar. Bona, vera, vera, ara veurem quina natural, lenta, no, no. Va ser per amor. L'introducció al poc, però més que per amor, va ser conseqüència, conseqüència d'un amor. Això, vale, compro, compro, teoria. Però després, és que en el poc, o fas clic o no fas clic. No és allò com de la meva parella, no menjar carn i en faig vegetària, jo també. No, no, és que aquí, o fas clic, o és impossible, de fet, ell ja no juga res, ara, i... gairebé no juga, perquè a nivell professional, o li dediques temps o t'oxides ràpid, o estàs competitiu, o pot ser molt frustrant veure't que no estàs a l'altura de les teves expectatives com a jugador. Per tant, entenc que mantenir-se és tan difícil com tenir un primer clic o tenir una bona sortida. És molt més difícil, és molt més difícil. I més ara que, clar, hem viscut una mica també el boom de la informació a internet, i fa set anys, és que el manco més manco, jo guanyava jugant a Poker, i ara tu has de currar mil vegades més, és molt més exigent. Si a nivell ha pujat moltíssim, moltíssim, moltíssim. De fet, a Catalunya és il·legal jugar si jugues fora d'un casino. Sí, és il·legal jugar fora d'un casino, apartament tenim el factor regulació, que des del 2012 només es pot jugar... El que tu dius és que en Poker en viu, però a part, en Poker online només es pot jugar contra jugadors... espanyols, amb el qual molts dels grans talents han marxat per poder jugar en una... en una esfera.com, és a dir, contra tot el món, que és, diguéssim, el més lògic, tenir en compte la naturalesa del sector en el que treballem. I tenir en compte del mitjà, que és internet. Exacte. Sí, sí. Escolta, aquesta notícia que anem llegint, el país es va publicar al maig del 2008. El 2008. Esperaven trobar taules plenes de diners i es van trobar amb una colla d'universitaris fent una partida. Ivan Garcia recorda així amb Amargo. L'operació policial que li vendre es va acabar amb la clausura d'un cut d'escacs, a una planta baixa de la ronda de Sant Antoni, on de tant en tant, s'obtenitzaven timbes i legals de Poker. Els 300 jugadors havien pagat 100 euros per cap i els policies en van sorprendre 15 en plena partida. A ells, habituals encasinos europeus i americans. Atenció, perquè t'hem fet posar els colors. Sí, senyor, ho hem aconseguir. M'encanta, m'encanta. Tinc història a tapar els meus neixos. Tu eres uns d'aquests. 15, no? Sí, sí, bueno... És que sempre em surti ara mateix, però és impensable que fossin la mànasa més perillosa en aquell moment a Barcelona, i a Catalunya van desplaçar-se. Vincifico molts dos d'esquadra armats en caputxats. Home, es deia operació en Texas. Bueno, en darrere dels meus pares, però tampoc puc esperar molt quan el primer que van veure va ser la meva cara difuminada, les telenotícies de... de la U, no sé de on. M'ha ensenyat l'aire, de veritat. Va ser surrealista. No vas estar mai... Era més l'absurditat de tot plegat, que no en cap moment està ni una mica de por ni re, però sí, absurd. Quasi més mossos que euros sobre la taula. Sí. I que jugadors, pràcticament. No, que jugadors... Dos mossos per jugador. Escolta, parlant abans de jugar per internet, també hi ha una pel·lícula que crec que t'agrada especialment. La partida de los jueces. Durante años había oído a hablar de ella. Incluso antes de entrar en la facultad. Un grupo rotatorio de 10 o 12 jueces, fiscales y profesores. Todos con pasta. En mis días de jugador hubiera sido genial que alguno de ellos me debiese un favor. Lo malo es que nadie puede colarse en esa partida. Un profesional, Chris Pilineta, lo consiguió con una identidad falsa. Pero cuando lo descubrieron, le empapelaban por cualquier motivo. Y el club donde jugaba el bolsé fue cerrado. Llevaba abierto desde 1907. Aquest protagonista era Mike McDermott, de la pel·lícula que es diu The Rounders. És una de les teves pel·lícules. A més, ajudar a omplir el mita. És pel·li de col·lta total. Mira que s'han fet pelis de poquer. No han pogut superar rounders. És una pel·li boníssima, encara que no t'agradi el poquer. I han intentat fer-ne de noves i més modernes. I cap reflexa també la realitat del poquer. És una mica el que veiem. El cinema reflecteix bé el que és el món del poquer. Jo que no he jugat mai cap partida professional, tu tampoc ho hi heu. Nosaltres, que no hem jugat mai, el que veiem de rounders seria una mica el que tu fas cada dia. Sí, no es dona tant sovint l'ocasió d'anar a un club i intentar palar. Se'n diuen valents. Si hi ha gent que té pasta i la regala d'alguna manera. Això seria una mica més excepcional. Però en realitat és que el que faig és molt més senzill. És anar a casinos. Perquè la realitat és que intentes evitar llocs i legals. Perquè pot haver-te una bona partida. Però, realment, prefereixes jugar amb condicions on tu sàpigues que cobraràs. Com sobretot. Tant bàsic com això? Sí. I, bueno, pagues una comissió, perquè és part del servei que t'ofereixen. Però en realitat és un joc de suma zero, perquè t'enfrontes a un altre jugador. És un joc de suma zero. És un joc de suma zero. És un joc de suma zero. Resumites això. És intentar buscar una partida on hi hagi entre cometes el màxim de diners morts. Si jugues cas, que són parties de diners reals. O si no tornesos, arreu. Però si intenten treure el màxim benefici. I això de cobrar. Sí, s'ha de ser violent. S'ha acabat tot i ara toca... Era una altra part. Si tu ets una part de cas, que parles d'una part que ja t'ho va dir abans. I ara hi ha casos que els casinòs no ja té mà. Està tot estipulat. No hi ha cap risc. Si és un torneig, com que t'ho pagues al començament i et donen fitxes, quan s'acabi el torneig, és clar que cobraves perquè els calés estar allà. És una partida de cas. Des d'abans, per això, si t'hi fixes, sempre juguem amb fitxes, per no veure calés a la taula, que pot creure una mica més de mal rotllo. Clar, en un moment donat. I jo em preguntava, abans de jugar a Pòquer, havies vist alguna pel·lícula de Pòquer? No, no havia vist ni si n'estic aquí, ni cap de les que s'han fet. Però coneixer els mites. No m'interessa el Pòquer perquè em pensava que era un joc de cartes, tal qual, i que no és un joc de cartes? No, ja sé que són darrere, però és una eina més les cartes. De veritat, és que té el mateix valor que fixar-te amb la persona. La intel·ligència emocional, les matemàtiques... Sí, sí, i al final això, una eina més. A mi, ja he dit que els jocs de cartes no em creien molt, però del Pòquer va ser un clic molt fort. Amb una primera vista. Jo crec que el que li va a la marxa és el tema de la psicologia del personatge. Sí, t'agrada entrar en la psicologia. Sí, m'encanta ficar-me al cap d'un altre. Seria el meu punt fort. Les mates són molt importants i realment és fonamental. La gent, a vegades, s'acollona una mica a pensar que és una part molt, molt, molt gran. És la base. Quan més pilotis, millor, quan més s'ultura tinguis, millor. No és el meu cas, jo no sóc una tia que hagi fet exactes, ni re, ni tinc especial facilitat en temes estadístics. Òbviament he hagut de tocar i ha profundit moltíssim arrel del Pòquer. Però hi ha molt més. Doncs està bé, jo penso que no et trobes que és molt transparent. Sí, em passa molt, però, afortunadament, ara t'haurà de canviar. En jugar al Pòquer, m'imagino que això canvia. Sí, sí, perquè em concentro i em poso... O sigui, segur que això és en jo, però m'ho do, m'ho do perra. O sigui, jo... Clar, estàs, estàs, no hi ha amics, no... I això és que a la vida, jo sé que se'm nota tot, i em posa la gent l'ànima, però també ara perquè estic molt relaxada i no tinc cap interès en amagar res. Però, clar, a taula et jugues més coses. Perquè jo em pregunto, el Pòquer el pots entrenar. O sigui, un futbolista et trena i després començarà temporada. Hi ha entrenament per al Pòquer o és només jugant? No, amb dues maneres. Jugues l'any que és on fas volum i mans, perquè al final és jugar mans, mans, mans. Però després hi ha programes, a vegades que t'ajuden a saber, matemàticament, si una jugada és bona o no. Si fent això a la llarga guanyaràs o no, perquè has basat tot en saber-la... en estar seguda que una mà té expectativa positiva, a les hores. Tu en directe, diguéssim, en el moment, no pots saber si una jugada és bona o no, però tens maneres després de mirar si aquesta jugada és rentable a la llarga. Jo tinc dues preguntes. Una és com detectes que algú està mantint. Si allò de les púpies dilatades és cert o no és cert, si hi ha algun truquillo per detectar i després per què no portar-lo a la vida real. Hi ha molt mitja dintre de la llengua enxeno-barbal. Jo, el primer que vaig llegir fa molts anys a ser un lliure d'aquests un best-seller de... No me'n recordo qui, dos americans, que... Me'n recordo que deien... Si tocaves el cabell ja estàs flirtejant amb la gent. I jo recordo que ara cada vegada que m'estic tocando el cabell, jo estic davant d'on t'hi he dit més de què. Jo els pensava que vull tema. Aquestes coses passa igual amb el de la mantida, que si et toques el nas. Al final, no hi ha un tel. Un tel és exactament això. No és com un gest que et pot indicar coses sobre informació, no barbal, sobre, en aquest cas, la possible mà del jugador. És més, un tema de patrons. És a dir, en una persona et donen determinada manera i tu detectes que aquest patró demostra que pot estar mantint. Potser una tonteria com la manera com aposta les fitxes. Clar, però necessites moltes mostres per arribar a deduir... Però hi ha partits de dos hores, també, no? Sí, per això, que poden arribar a ser patrons fiables. També és veritat que això és molt útil quan estàs enfrontant-te en un jugador dolent. Quan més bo és el jugador, més anecdòtic, passar a ser tot el tema dels tics, perquè els pots falsejar, pots manipular... Hi ha microexpressions que no són manipulables, però tampoc realment són molt visibles en el moment, no sé què tinguis un programa d'aquestes... com es diu, endarreriment de moviment, que no tens. Estic segura que tu te n'has adonat, perquè ets una tia observadora, portes 25 minuts a Catalunya Ràdio, en aquesta taula, on estem, jo, el Lliago, tu, el Lliago. A vegades mirar l'infinit i fa així. Es toca la barbeta, te n'estàs fixant. M'he fixat l'infinit, però... Ah, sí? Ho faig? Ja ho sé què penso. Em costa. M'he de concentrar per pensar. Tu saps per on deu anar una mica, això de que estàs en una barbeta. I com si estigues pensant molt. No sé, no sé, podries crear una teoria ara al moment, però no sé si igual està divagant sobre una futura pregunta o... Potser, només... potser que en concentri, em costa i estàs... Clar que sí, tinguessin davant el Gerard Piqué, potser ens haguessin fixat en altres coses. No sé si tu hi has jugat amb el Piqué. No a la mateixa taula, he jugat els mateixos... algun mateix turnets que ell, però no hem jugat... No has coincidit mai? No és molt difícil, clar, hi ha molta gent. Però en aquest estiu segurament tornarà a jugar. Ell, també, el que et deia jo, l'Europè amb Poca Artur. I aquí, Barna, també he jugat allà de les vegades. Sí. I no sé, igual, els toques junts. Els dos sabem, o sigui, ens tenim vistos de... Ens tenim ganes per ensendre, no? Jo crec que no jugàvem, eh? És bo? És bo? Sí, per ser esportista... No sé si és top tal, però per ser esportista... vull dir que no és el seu. Que no s'hi ha dit que no és el seu. El que li dona de menjar ho fa força bé. Tu vols fer una pregunta? Ara que et veig concentrat mirant a l'infinit, ja vols? No, bueno, a veure, si ho havíem de tocar... Vas estar supervivientes. Sí, sí. Com ho recordes, aquesta...? Doncs mira, ho recordo com una cosa bona. No sé si ho realista totalment. Des de fora, ho sembla? Sí, però és un tema... A veure, jo al començament no tenia gens clar. També és veritat que jo en tenia el valor que podia tenir... Des d'un punt de vista... tant per als meus sponsors, com per mi mateixa, de dir-ho en una experiència... Des del punt de vista de... marquetinia per a un sponsor, òbviament és una jogadora poca que és allà. Des d'un punt de vista personal, jo pensava... Ostres, una illa deserta a competir, intentar sobreviure... M'encanta. Clar, el problema era el mitjà. Jo no havia vist mai el programa anteriorment, tot i que coneixia perfectament la cadena, que em feia por el tema de la informació de la vida personal, i el tema reality, i l'enfoque. Però, bueno, un cop em vaig dir... vaig, vaig amb muerte, i vull anar a guanyar. Va ser bastant frustrant, perquè ja la primera setmana abans de... que ens llancessin a Caio Cochino... A l'aigua? Sí, ja vaig veure que era impossible que guanyés. A veure, era impossible. I aleshores, els dies que et queden per endavant, què fa? Doncs intentes fer-ho el millor possible. Però dic que és impossible que guanyés, perquè no estava disposada a donar el que el programa requeria, perquè qualsevol persona arribés lluny. Que no critico, perquè és una cadena privada, i el seu model de negoci, de fet, ho fa molt bé. O sigui, han aconseguit retroalimentar-se d'una manera... Bueno, és igual, no entraré en això. Però jo tenia clar que ens eren els meus límits... a la nivell d'exposició de la meva vida privada. I si hagués estat a la dos, jo crec que ho hagués fet molt millor. Bueno, igual d'haber, però que hagués sigut el tingut més acceptació, o hagués estat, diguéssim, més pur el tema supervivència, que no sé, estant on era. Però... Estaves de la natura, passat set setmanes, a la natura. Veient aquelles vistes, el tema d'autocontrol, perquè no vaig arribar a connectar amb ningú, sol, sol, sol. El no saber re de casa. Una cosa és passar-te un mes i mig a les vegades, però és que facis caip cada dia. En aquesta taula ara també tenim la Mireia del Mau, que és la pinya més sèxida de tota la redacció, com bé pots comprovar. Avui hi porto una pinya especial, sí. Ella, a més, també es transparen com tu. Ja veuràs, però té unes preguntes clares per una jugadora de poca professional. És que has començat parlant d'unes coses molt estranyes, de saber què és un bankroll. Bankroll, doncs és el tema que potser més fonamental i en el que la gent, els jugadors, més pla que gent moltes vegades quan comencem, és el total de cales disponibles que tu tens pel pòquer. És a dir, si tu tens 100, un bankroll de 100 euros, estaria fatal que juguessis partides de 20 euros, perquè et dona per 4. I com que la variança és innata en el joc, no estaria jugant amb suficient bankroll de suport, per sobreviure a la variança. Més o menys, un farol, això, suposo que ho entendrem tots. Perquè aquí n'és el teu bankroll, normalment, quan jugues. Només per tenir una idea del moviment econòmic que hi ha en una partida. Ara en el meu cas és molt diferent. Tinc sponsor i m'ajuda a fer la vida molt més fàcil. Però jo estic jugant tornesos d'entre 1.000 i 10.000. I no és cap farol. Un fluix, què és un fluix, Leo? Un fluix, plaix, fluix. Plaix, fluix, sí. És color. Si tu tens 5 del mateix pal, piques o diamants o cors o treballs... Això és boníssim, no? És superbon. Molt bé. Un estac. Un estac és la pila de fitxes que, amb el que un, s'asseu en un moment donat a la taula. Aquelles fitxes rodonetes, no? Aquelles que apilem, davant, com més gran l'estac millor. Molt bé, i per acabar, un trips, què és? Trips és quan hi ha dos... Dos cartes, iguals, en el voart. El voart és les cartes totals, que són comunitàries. Dues, i tu tens una. Per exemple, 3, 3, 4, 6. I tu tens un 3. És diferent, que si hi ha només un 3, i tu tens dos a la mà amagats. A mi em fascina, això. La veritat és que, no. A mi també em fascina, és que... que aquí més de mitja hora, una dona guanyadora. Perquè tot el que toca ho vol guanyar. I això és realment contagiós, i, a més a més, jo crec que és molt, molt lluable. Perquè crec que no només són les partides de la por que és el que guanyes la vida, però bé, això és ja especulació pròpia. I sobretot que tens les coses molt clares. Dona gust sentir-te, Leo. Moltes gràcies. A tu, però he vingut aquí per estar a l'estiu a Barcelona, per passar-t'ho bé... M'ha passat molt bé, de veritat. Ha estat un plaer. Catalunya Ràdio. Junts per riure junts. Junts per passar l'estiu amb Bóscar Fernández, Xavier Gracet, Mireia Mallol, Xavi Canalíes i Albert Vico, Adam Martín, Xavi Rosignoli, Núria Coll, Xavier Solà, Gaspar Hernández, Sílvia Còpulo. Tots junts per continuar vivint la vida enganxats a la ràdio. Què? Passem l'estiu junts? Ràdio. Si aquest estiu veus un heavy pel carrer cantant això... ¿Qui és que estàs enamorat? ¿Qui és que escolta el fora de Catala? 17 heriomenges a dos quarts de tres de la tarda i a dos quarts d'avui del vespre triem per tu els vinils més exòtics amb Xavier Salvar. Perquè el que se n'extrany tot l'any a l'estiu pot ser la bomba. Segueix-nos a facebook.com-barre-fora-de-catàleg a l'ab de Catalunya Ràdio o a catradiopuncat. Per concursar, saludar la tieta o participar al programa, escriviu-nos a 8Dies, a roba-catradiopuncat o truqueu al 9 de 3, 2, 0, 1, 7, 4, 7, 4. I si se ho més deixar-se socials, feu servir el Facebook i el Twitter de Catalunya Ràdio amb la tieta 8Dies. Dos quarts i cinc minuts de 6 de la tarda avui parlem d'una forma de viatjar que ha inspirat literatura, cinema, novel·les, policiaques, cançons... i fins i tot també documentals. Avui viatgem en tren en aquestes rutes a la carta dels dimarts amb la Gemma Saffontria. Bona tarda, nou Gemma. Bona tarda, Mireia. Viatjarem en tren i ho farem amb un convidat que ha vist més de 40 països, recorregut més de 8.000 km de carretera pels Estats Units i fet la volta al món. Ella ha unit les seves dues passions, que són viatjar i internet. I l'any 2000 va crear la seva pròpia empresa, que li permetia viatjar i escriure guies de viatges online. Alfredo Torres, escritor de guies de viatges i autor del blog Café i Tren. Bona tarda. Bona tarda. Alfredo, quin va ser el teu primer llarg viatge en tren? El primer que recordes? Pues mi primer viaje, así importante en tren, fue en el año 2000. Fui con dos amigos de viaje por toda Europa con el billete de tren Interrail. Clàssic, clàssic, Interrail, no? Sí, sí, es como el clásico casi todo el mundo. Bueno, pues salía al instituto o en la universidad, pues iba con los amigos por ahí. Viatge iniciática en que es coreces el món, la vida, l'estiu, i que tot és més fàcil del que un sembla. Sí, y bueno, pues no sé, nos gustaba conocer países como distintos de la habitual. Casi todo el mundo se iba de viaje que sea Italia o... pues París, Londres, Holanda... Nosotros decidimos ir a Rumania, que no había ido nadie, y empezamos a buscar información en internet, pues tanto de horarios de trenes o cómo llegar allí, alojamientos, y vimos que no había ninguna información. Pero bueno, como queríamos ir, pues no lanzamos a la aventura, y nada, pues salimos con la mochila de Agüestas, dirección allí a París, y bueno, pues allí, nos informamos, conseguimos un libro que venía de horarios de trenes, y allí a Praga, luego a Polonia, luego a Rumania, y luego a la vuelta. I què va passar en aquest viatge? Quina necessitat vas trobar? Bueno, pues, después del viaje, obviamente, pues recabé muchísima información, vi que no había información en internet, y dije, bueno, pues voy a empezar, pues, un blog, en este caso, pues, Café y Tren, y empecé a publicar horarios de trenes, consejos, y bueno, pues, por aquella época, como comentaban, no había casi información, entonces fue muy bueno recibido por el público, había mucha gente que me empezaba a contactar, pidiendo más información. Precisamente, el primer viatge que vas fer va ser a Menterrail, que fa 43 anys que funciona, molta gent ha fet les seves vacances amb aquest tren per conèixer altres països i viatjar d'una manera diferent. Com ha canviat aquesta forma de viatjar en aquest temps? Bueno, ha canviado a mí parecer muchísimo, ¿no? Sobre todo, pues, con la llegada de nuevas tecnologías, es lo que más se nota, por ejemplo, yo recuerdo, pues, viajar sin teléfono móvil, y, por ejemplo, pues, tenía que llamar a mi casa con color advertido, con un sistema que se llama España directo, luego también llegabas a los sitios y no podías hacer reservas con antelación y saber cómo eran los lugares, con lo cual, pues, ahí vas un poco a la aventura, llegabas en una ciudad, y era bastante curioso, porque había como un antecedente el BNV actual, que era que había gente con un cartelito diciendo, aquí hay una habitación, llegabas a la estación, yo preguntabas el precio, y te vas a su casa y te alujabas allí. O sigui que la gent us venia a buscar, a vosaltres? Sí, incluso había un poco de competencia, personas allí, oye, oye, que el mío tiene esto al otro, ¿no? Era bastante curioso. I per la gent que no sàpiga de què parlem, què és l'interrail? Bueno, pues, el billete de tren interrail es un pase de tren en el cual te permite, pues, viajar, pues, o por un país europeo o por todos los países que, en este caso, lo forman 30 países de Europa, tú puedes elegir viajar a todos, o solamente unos pocos, o solamente a uno, y es totalmente flexible. Tu puedes elegir viajar de determinados días, de 7 días, 10 días, 15 días, lo que quieras, y hay total flexibilidad. Tu leiges que día quieres viajar en tren, el horario, pues, es lo que tú decidas. Comencem amb aquest espai parlant de les referències literàries, cinematogràfiques i musicals que ha generat aquest mitjà de transport, alerta màxima, incidències, l'escena final d'emissió impossible, i a l'Orient Express saludem un apassionat del cinema expert en rutes en tren, Jaume Figueres, bona tarda. Hola, què tal, bona tarda. Tu sols viatjar en tren? Jo, el tren, per mi, és el meu mitjà de transport prioritari, tant a nivell intern d'Espanya com a estranger. Per quin motiu? Primer, el tren no et demana confirmació de res, ni pots comprar el seu billet i regalar-li alguna cosa, que els avions no passen. I, segurament, és un mitjà molt més tranquil, en el sentit que pots ballugar dins del vagó, pots fugir del vagó si hi ha criatures que ploren, pots torna a entrar, i si el viatge és llarg, com m'ha passat a vegades, un viatge de 7 o 8 hores, doncs que és la millor manera per llegir un best-sever. Quins llibres has llegit durant un viatge en tren? Doncs mira, he llegit, per exemple, la regorda, la linterra rosa d'Inmar Berman, l'autografia que he llegit un parell de vegades que m'encanta, i últimament he llegit una primícia que m'han deixat, que encara no s'ha publicat oficialment, que és l'autografia de la Jerika Houston, que és molt interessant, potser més pel que parla, de la seva vida privada que no per la seva vida artística, però són llibres de 600 planes que pesen una mica, i en el tren és molt més com ho he llegit. Comentaves que el tren és una de les millors opcions per fer viatges llargs. Per exemple, he fet diverses vegades persona a la ciutat, persona a la màmaga, que, de bosc, si m'enviaixin, terminable. Però quan vaig anar al Regne Unit fa 8 o 9 anys, des de Londres ja vaig agafar un paquet que em permetia viatjar, de Londres a Liverpool, de l'Everpool a l'Escòcia, fer Glasgow, fer Dimbur, fer Aberdeen, i és realment una comoditat sovlogantària extraordinària. Abans de que vaig tenir la gran sorpresa, que quan vaig arribar a Dimbur, el vago que em portava, el cap de vago, l'alocomotora, estàs dedicada als republicans espanyols. Ho he fet moltíssima gràcia, ets pensar què pinta un vago dedicat als republicans espanyols a Liverpool, però tot i això va ser un decoriment molt especial. I a banda de Londres i Escòcia, has estat a algun altre lloc, viatjar en tren? Evidentment, he anat a París. Cosa que dedica encara el viatge a París, encara actualment és una miqueta llarga i pesat, i sobretot perquè el... Quan el... Per me'n agafonia, a totes les instruccions que hi està allà, sembla que sigui parlant d'un estranzet, tipo franzoja, amb algú que estigui esxamxaporresant l'espanol. El viatge a París jo trobo que encara està de millorar, perquè 6 hores i mitja per anar a París és un accés. I tens en ment fer algun viatge una mica més exòtic, tipus transivarià, o tipus la ruta de la seda? No, això ja m'he vegat i és una miqueta més pesat. Però sí que m'agradaria fer un de aquests viatges de trens. Aquest tren que hi ha pel Campàbric, que és com un tren motel que va parant en els jocs, i que té un tractament una miqueta de luxe, si és per viure una miqueta l'any que veu faré. Doncs ja, home, moltes gràcies, que passis un bon estiu. Bueno, passaré un bon estiu i si veig un tren passaré a pensar en vosaltres. Gràcies, adéu, bona tarda. M'agradaria fer-ho, adéu. Ens hem afegit que parlava del que fa mentre viatge ella, però feta per llegir. Per molta gent viatge en tren és part del viatge en si mateix. Mira la finestra, veure com el paisatge va canviant, observar les cases als arbres on definitivament llegir, gaudir de l'experiència. A tu, Alfredó, què fas quan viatges? Veus pel·lícules? Bueno, pues yo lo de los libros la verdad que no va conmigo, porque normalmente cojo el libro y lo dejo en la maleta y vuelve de la misma manera, no pasa ninguna página, no me gusta leer cuando viajo, y normalmente lo que hago es tomar notas de los viajes, o bueno, si estoy en camino del destino, suelo informarme, leerme algunas cosas del lugar, y sobre todo pues me encanta tomar un café en el vagón restaurante, el café y tren, pues qué va a hacer, ¿no? Deixar-hi un d'allibretes de notacions dels viats des de l'any 2000. Pues sí, tengo bastantes ahí. Tengo un cuaderno, que es un cuaderno azul, y voy apuntando ahí un montón de cosas que se me van ocurriendo, ideas y detalles. Es un poco con una habitácora, que bueno, es privada, no suelo publicarla, y tengo pues muchos recuerdos allí. I per què tren i no avió? Per exemple, aquí 15 avantatges hi troba. Bueno, la bona pregunta. Bueno, a mi parecer tiene mucho encanto viajar en tren, porque en el avión es como más frío, ¿no? Es como te montas y ahí te quedas ahí como clavado, súper preto, ahí muy angosto, ¿no? En cambio en el tren pues te puedes levantar, caminar. Luego pues no se depende de qué tipo de viaje, incluso un poco de camadería, ¿no? Porque vas con más gente, los que son de compartimento van otras personas, y hay veces pues que te pones a hablar con uno, con otro, y eso pues le da otro cariz al viaje, ¿no? Luego aparte pues también, a la hora de facturar, no hay esos problemas, puedes llegar con menos ante la acción a la estación, mucho más cómodo. I per què fa el tema de seguretat quines diferències existeixen aquí, respecte, per exemple, a França? Bueno, pues precisamente hace poco estuve por Francia, estoy haciendo varias rutas visitando las ciudades TGV, estuve hace un mes, más o menos, en Nimes, en Arles y en Avignon, y una de las cosas que me llevo bastante la atención es que, por ejemplo, pues tú coges la maleta y te montas en el tren, y no hay nadie que te revise, y luego aparte, por ejemplo, si vienes acompañado de alguien, pues te vas a acompañar a la Anden, cosa que, por ejemplo, aquí no es posible. El bloc on escrius que fei tren el vas creant l'any 2000, quan vas decidir professionar la teva passió, des de llavors ajudes a altres viatges a muntar les seves rutas en tren, quines són les preguntes més freqüents que t'arriben? Què és el que més preocupa la gent? Bueno, pues principalmente los problemas que tiene la gente es armar un itinerario, ¿no? Porque hay gente que piensa que puede viajar en el espacio-tiempo y que debe ver en una semana 15 ciudades, y que decirles que sonas posible. Esa es la gran duda número uno, y luego pues gente que te pregunta dónde alojarse o que visitar los típicos consejos. La Inúren de Vuit es va estrenar a casa nostra una pel·lícula, molt petiteta, però que era una delícia. Es deia Camino, el camino més corto, i explicava la història d'en Janes, que era un senyor, amb un hobby molt curiós. Vaig món i era capaç de calcular les millors combinacions. Et sents una mica identificat? La veritat és que no. Me se yo a bastante rutas y bueno, pues... pero a tanto nivel no llevo, ¿no? No quieres ir en avión, aún estás a tiempo. Oh, genial, ja estàs despiertat. Estos són Carlos... L'úger, Jessy. La pròxima parada... El fred és que abans vam entrar amb el Diago, parlar amb justament que una de les nostres assignatures pendents és fer el transcivaria. No sé, Gemma, si tu el transcivaria també et crida que crec que també. A mi em crida a partir d'haver vist aquesta pel·lícula que escoltava mare. I què? De tot aficionado al tren, le encantaría hacer, ¿no? Es un viaje, pues yo creo que es el mejor, ¿no? Es como el número uno. Pues el viaje de punta a punta... El tren comienza... tiene su partida en Moscú y acaba en Vladivostok, que es donde el Mar de Japón. La ruta tiene una duración de siete días y la puedes hacer lo mismo con total fresibilidad. Tú puedes montarte y bajarte cuando quieras. Y luego, aparte, salido Ramáles. Puedes viajar también hacia Mongolia y luego hay otro que viaja hasta Pekín. Tu com l'has fet, com l'arrecomanes? Jo és una assinatura pendiente que tengo ahí... No m'ho puc creure, no? Creure, m'he tirat a la piscina perquè no ho sabia del CED, però se sap tota la ruta de memòria. Però és com si l'havien achocat, sí, perquè la tengo muy estudiado todo. Doncs la veritat és que mira, et pots apuntar al nostre club, no? El dels que algun dia anirà de fer el transcivaria. Així en trenc, sí, no? Perquè, home, estan mítiques, a més, és molt conegut. Hi ha una vegada, també, de la Freda, que ens ha captivat molt, i és una mica el seu alter ego, no? Que, abans de ser l'ànima de cafè i tren, també col·laboren en altres coses. Com és aquesta col·laboració? Bueno, pues una de las cosas más importantes cuando uno tiene un blog de viajes es dar a conocer, y pues obviamente las redes sociales es un punto muy relevante, ¿no? Entonces, cuando creo Google+, pues me metí de lleno a utilizarlo, y poco a poco me fui haciendo bastante popular en esta red social, y mucha gente me preguntaba consultas de cómo funcionaba y tal. Entonces, a partir de allí conocí el sistema del programa del Toc Contributor, que básicamente es responder consultas de manera totalmente voluntaria de gente que tiene pues de todos los productos y servicios de Google, y eso pues me permite estar al día de todas las cosas que tiene Google, lo cual me viene muy bien para mi negocio, y eso me permite testear sus productos. Molt bé. Doncs escolta, ens has fet molta enveja. Sí, senyor, tot i que també t'apuntes la nostra enveja del transcibiria, que està bé, perquè si ens sentim en un front com ho. Alfredo Torres, gràcies per haver vingut el 8 dies, un plaer. Bueno, muchas gracias por la invitación. Gracias, buenas tardes. Passe l'estiu amb nosaltres. Junts ens ho passarem millor. Cataluña Ràdio. ¿Qué es sens cuando sents? Últim avís pels malòmens més exigents. Si us agrada la bona música de tots els temps i estils, i les melodies més inspirades i virtuoses, us espero en el viatge musical mèdic. Rúting, l'únic viatge on mai no es perden les meis leis. De billons a divendres i de nou a 10 del vespre, Rúting, un viatge musical selecte, desacomplexat i plural, amb Xavier Solà. La informació de qualitat, ara i aquí. Per ràdio. Escolta-la, Catalunya, informació. Per televisió. La informació de qualitat, ara i aquí. Per ràdio. La informació de Catalunya, informació. Per televisió. Mira el canal 324. A internet. Legeix-la al web 324. I en tot moment, a través de les seves apps, per a dispositius mòbils. Canals informatius de Catalunya Ràdio i TV3. Notícies i interacció, les 24 hores del dia. La informació que va amb tu. Si la setmana té set dies, nosaltres te'n regarem un. Uit dies a la setmana. Uit dies a la setmana. Ni un dia menys. Uit dies a la setmana. Fem's de pagina. Uit dies a la setmana. A Mireia Mayor Tomàs. 9 minuts va arribar a la 6 de la tarda. Ha arribat l'hora del concurs. La informació de Catalunya Ràdio. Jo ja veig la Mireia a punt per explicar-nos unes mentides. A punt a punt. Recordem com va ara. A Mireia ens explicarà 3 notícies d'aquestes 3. Només una certa. Les altres dues són fruit de la seva imaginació. El primer que ens digui quina és la notícia de debò. S'emporta uns auriculars de Catalunya Ràdio i el telèfon... És el 9-3-201-74. Telefon a punt. Notícies tan bé. Comencem. Un elefant de l'Índia es passeja pel centre de Terrassa. Doncs sí, això va passar la setmana passada a Terrassa. La gent que era a les rambles va quedar ben parada quan va veure un elefant que s'hi passejava amb un llavall. Es veu que l'animal és el protagonista d'un anunci d'un fons d'inversió americà. A més, diverses botigues es van transformar com si fossin establiments de l'Índia. I l'elefant s'hi va estar gaire estona al carrer. Doncs el rodatge va durar tot el dia, des de primera hora del matí, fins a les 11 de la nit. Ara només falta veure l'anunci per saber si la seva actuació va ser bona o no va ser. Segona notícia, inauguren un hotel dins del mar. A veure si es veu ser a Pacific. Doncs es diu Pacific, si hotel i s'ha inaugurat aquest estiu, té 22 plantes i totes les comoditats del món. Per exemple, hi ha bars, restaurants, un camp de tenis, una piscina, un hivernacle i una sala d'espectacles. També té petits somerins per fer excursions i conèixer el fons marit. És vera, Cap? Doncs una mica passar una nit en una habitació doble costa prou de 1.000 euros. Un dels requisits que es demanen als clients és que no tinguin claustrofòbia. Jo crec que se m'hi convidessin i aniria, però només hi passaria això, sí, una nit. I, tercera notícia, les dones es tornuden més sovint que els homes. Ja sabeu que es fan estudis a tot. Doncs la Universitat de Medicina d'Avergla té un grup de 20 anys, un grup de dones i un home de la mateixa edat. Els van donar un paper i havien de apuntar cada cop que es tornudaven. Ahir es van conèixer els resultats i els mateixos científics encara se'n fan creus. Resulta que les dones es tornuden molt més que els homes. De mitjana, 150 vegades més l'any. I això se sap per què passa? Doncs la primera tesi dels investigadors és que les dones són més propenses a tenir alergies. I és per això que es tornuden molt més. Però ara que tenen els resultats, s'han investigat realment el per què d'aquesta qüestió. 3 notícies, un elefant de l'Índia, es passeja pel centre de Terrassa. I inauguren un hotel dins del mar, en ple Oceà Pacífic. I la tercera, les dones, les tornuden més vegades que els homes. Quina d'aquestes 3 notícies és certa? 9 3, 2 0, 1, 7 4, 7 4, i tenim ja en línia l'Anna Rives. Bona tarda. Hola, bona tarda. Des de Llinada al Vallès, no? Exacte. Anna, ho tens clar, tu o no? Clar, no, claríssim. Ah, sí? Vaja. Sí que me'n feixo malament. Perquè tinc una filla que va organitzar la passejada de l'elefant. Home, anava a dir perilles, perquè darrere hi havia la Teresa des de Terrassa, i per tant, la Teresa segur que sabia... També ho deus saber, si puc, com jo. Em deixes un que ho comprovem? 3 de Terrassa, bona tarda. Hola, bona tarda. Que tu vas veure l'elefant o no? Sí. I què, què? No el vaig veure en directe, però el vaig veure en un vídeo. Impressionava, en vídeo, si més no? Home, no era massa gran, eh? No. Jo sóc vaig pensar que era una cria de l'elefant, no molt petita, però no es veia una elefant enorme, perquè hi havia gent al seu costat, i no es veia una alçada de l'elefant gros. Molt bé. Perquè es veia les imatges del vídeo. Doncs escoltar serà dolenta, però és que el premi se l'emporta l'Anna perquè, Teresa, ella ha estat una mica més ràpida. I et diria que ara queden molts dies de gos per concorçar. Així que segur que encara que no passi a Terrassa, la notícia ens pot trobar un altre dia. Ho tornarem a trobar. Gràcies, Teresa. Anna, adéu, adéu. Doncs escolta, tens uns auriculars per tu, per regalar-los a qui vulguis i per quedar-ho, o per tu? Ah, per mi, per mi, perfecte. Es nota, eh, que som de Catalunya Ràdio. Dic perquè quan passegis et preguntaran a tu. Em porta, jo sóc huyent de la Ràdio sempre. Vull dir que jo ho escolto cada dia. Et diran, tu vas concursar el vuit dies, oi? És que és una pregunta ràpida que et faran, que ho sàpigues. Jo diré que sí, clar. Doncs escolta'm, un petó ben fort, i a la Mireia l'has caçat molt ràpid. Ja haurem d'estar temps, a veure quan veiem l'anunci, no? No sabem quant s'estrenarà. Que sapigueu que en el prat van muntar la Xina. Vaja. Molt bé. Ens estàs ajudant a fer una notícia molt bé. Molt bé, molt bé. Demà no serà, perquè cantaria molt. Però d'aquí tres dies, vinga. Ja torno a trucar. Gràcies, una abraçada ben fortana. I a les teves, igualment. Espectacular, espectacular. No marxis del màu, no marxis. Mira, aquí tenim, aquí, la Gemma ha entrat, les fotos dels tres últims concursants. Concursants, no? Sí, participants a guanyar les entrades per anar a veure l'ús que sal aquest divendres del castell de parlades. Què em dius d'aquesta foto? Mira, ja del màu. Què, explica-la, explica-la. És una parella, es diu Carme, que fa pinya amb el Pere. I tots dos estan del d'un taxi davant de la Pabrera de Barcelona. Estic aquí, aquí, a muntatge. És bon humor, és alegria, és estiu. Doncs anem a escoltar la Carme. Bona tarda, Carme. Hola, Carme. Hola. Hola, Carme, bona tarda. Ets tu? No. Tu ets la Maria Lluisa. No, jo sóc la Carme. Ah, però és que tenim la Maria Lluisa i la Carme, perquè més altet l'ordre, aquesta foto, tan impactant. Us tinc a les dues, però ara vull parlar amb la Carme. Escolta, què ha fet aquest muntatge tan xulo del taxi? El muntatge és l'any passat de la pista major de la Mercè. Sí. El muntatge és l'any passat de la pista d'ella que anàvem a la vegada. Doncs escolta, fer el tonto és el primer pas per fer pinya amb algú. No, perquè quan fas pinya, una mica et despulles i fas el tonto. I et parles, esclar. Doncs escolta, tens dos seients en el nostre autocar per anar a parlar d'haver la luz que sal d'acord? Estem encantats. Moltes gràcies. Un petó. Vale, adéu. Iago, tu què veus aquí? Un gos molt maco. Un gos, no sé. Gràcies. És el Jagger, el gos de la Maria Lluísa. Bona tarda, Maria Lluísa. Ara no sentim a la Maria Lluísa que el ha penjat. Doncs escolta, sembla que tenim encara l'Aberta. Bona tarda, Bertha. O l'Aberta? Molt bé. Doncs han penjat. Escolta, encara no em donen les entrades del tot. Si m'ho pensi en Panjeu, anem les entrades per anar a veure la luz que sal. Què fem? Què està passant avui? Què està passant? No, Maria Lluísa del Río, que ens ha posat aquesta fotografia amb el Jagger, aquest cos amb qui ella fa pinya, se'n va amb els dos seients ocupats directament a l'autocar de Paral·lada. I l'última gema la comentem, perquè aquesta també té història, aquesta foto de la Clàudia. A mi m'agraden molt perquè han enviat una fotografia a tres germans, la Clàudia, en Xavier i l'Eugènia, per regalar a la seva mare l'Aberta dues entrades per anar a veure la luz. Però, a més, és una foto d'aquestes anital. Com a mínim hi ha un balcó pel mig, per fer aquesta fotografia des de dalt. En Seria ha fet l'Aberta, la fotografia. També, sí, sí. Realment, t'escaràs molts somrients que han pensat que la seva mare, que es veu que és realment molt fan incondicional de luz que s'ha pogut anar a veure, o tingui l'oportunitat d'anar gràcies al vuit dies a veure la luz que sal a Paral·lada. Doncs sou els guanyadors, ja no en donem més. Fins aquí l'acció, luz que sal, perquè ja les hem donat totes. Tenim un autocarplec a divendres les 6 de la tarda sortida des de Barcelona. Direcció Paral·lada, gràcies a tots per la complicitat per aquestes pinyes tan magnífiques que ens heu enviat. Arreu a la informació, ara apunto a la castona, al bolletí de les 6, però després encara tenim una hora més al vostre costat. Bip! Bip! Bip! Bip! Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Quim Olivares. L'estat destinarà l'any que ve més diners que aquest any a les grans infraestructures culturals catalanes on participa, com el liceu o el menac, si ve l'eument és inferior, i donarà els equipaments culturals de la capital de l'estat, Madrid Pep Ruiz. Bona tarda, el ministre d'Educació, Cultura i Esports. Íñigo, vén de Tevigo, a vosaltres. Satisfet del seu Ministeri de Reprenovament Global del 10% i la pujada més gran a Cultura, on el ministre ha anunciat un canvi de les ajudes al cinema de més d'un 65% respecte al 2015, i pujades també a subvencions, a museus i al món de l'art de Catalunya. Per exemple, el Museu Nacional de la Catalunya i Macba rebran un 5,08% més. Pel que fa a ducació també puja un 10%, principal partit de beques i ajudes, novetats destacades, el ministre diu que el 100% de les places docents es repondran, la LOMSE diu el ministre, tira endavant. 368 milions d'euros es destinaran a finançar la seva implantació. Pep Ruiz, Catalunya, Ràdio, Madrid. Notícies breus, Marc Jurado. Artur Mas, creu que una majoria de 68 diputats seria suficient per avançar cap a la independència. També demana a Mariano Rajoy que no qüestioni el caràcter plebiscitari del 27-S. Si el si no s'han sortit, el primer que dirà que han estat eleccions plebiscitàries serà el senyor Rajoy. Per tant, trampa. De la seva banda, Rajoy assegura que ningú no trencarà Espanya. Nadie va convertir a los ciudadanos de Catalunya en extranjeros en su propio país. La dur registrat a Catalunya baixa de més de 9.000 persones al juliol. És la caiguda més important en un mes de juliol dels últims 5 anys. Satisfacció moderada des de la generalitat i alerta dels sindicats parla l'avant nombre de contractes temporals i precaris. El ministre de Ferces Transes Britànics, Filipe Hamon, ha dit que les mesures per intentar aturar els milers d'immigrants que miren de travessar el túnel del canal de la Managà estan funcionant. Penso que tenim la crisi de control. Van veure el pic la setmana passada i, des de llavors, el nombre d'immigrants ha anat disminuint. Les mesures en col·laboració amb les autoritats franceses i amb l'horotúnel ja estan tenint efecte. El Port de Tarragona ha registrat un creixement de gairebé un 13% en el primer semestre de l'any. Destaque el moviment de productes petrolífers i la pujada del transport de vehicles. Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda. Les xifres del transport de productes petrolífers han estat les millors des que tenen registres al port. Hi arriben els 5,7 milions de tones. I, a més, les xifres del transport de vehicles. Hi ha un 1.000 unitats que han movit el volumen total que ha movit el volumen total durant l'any 2014. Ricard Boigues, Catalunya, Radio Tarragona. Diferents línies del metro de Barcelona s'han afectades aquestes gosses per obres que milloren les infraestructures des d'avui. I fins al dia 24, a la Línea 2, les estacions de paral·lel i universitat es quedaran sense servei. També hi haurà afectacions a les línies 9 i 10, entre demà i el 18 d'agost, segons els dies. Hi ha obres en algunes endanes, finalment, a la Línea 5. Les estacions entre Horta i Vall d'Ebron quedaran sense servei, des del dilluns 10, fins al diumenge 30 d'aquest mes, per fer tots aquests trajectes afectats transports metropolitans de Barcelona, posarà autobusos especials. El més de genet començarà el rodatge de la segona part del film Prometeus de Ridley i Scott, de la continuació de la precoela de la famosa pel·lícula de ciència-ficció Alien, que el director nord-americà va estrenar l'any 1979, Marta Lanau. En Prometeus 2, Ridley i Scott farà una nova entrega en la ciència-ficció, un dels seus gènere's favorits. L'any passat es va avançar que aquest cop la història comptarà amb un nou extraterrestre, però, en canvi, no hi haurà xenomorfs als éssers que hi havia a la Nisaga Alien. De moment, però, no és segur que els actors Nomi, Rappeis i Michael Fassbender repeteixin en els papers d'arquiòloga i d'Androida, respectivament. Esports, a un del Serra. Continuen caient els rècords del món a la jornada d'avui del Mundial de Natació de Casan. Fa poc més de mitja hora ha arribat el tercer del dia, Catalunya Ràdio Casan, Maria Guixà, bona tarda. Hola, bona tarda i el setè del global d'aquest campionat, que ha fet una autèntica marcaça on recitava la prova dels 1.500 metres lliures en un temps de 15, 25, 48 que traduït amb xifres, vol dir, dos segons, 23 centèrimes més ràpides que ahir, que la plosmarca mundial que ja va trair a les sèries eliminatòries. És el setè rècord de la tarda. El site que hi ha tots els minuts abans, l'espebler, s'ha d'empiti a la prova dels 50 metres brassa, i ha rebaixat amb 20 centèrimes la plosmarca mundial que havia establert el matí, Camerón van d'Emburg. Així dels cauen els records a Casan, Maria Guixà, Catalunya Ràdio Casan. L'Argent Imaixa no serà un dels quatre capitans del futbol club Barcelona per aquesta temporada. Els altres tres elegits són Iniesta Messi i Busquets, que ja eren capitans l'any passat. L'endrona del Barça, Luis Enrique, es mostra satisfet de la feina de l'equip pre-temporada, el tècnic historià està convençut que els problemes defensius que s'estan veient en els partits amistosos es resoldran abans de la supercopa d'Europa d'i-Mars, que ve contra el Sevilla. I l'Espanyol torna aquest vespre als entrenaments després de la minisira per Anglaterra durant el cap de setmana, i des dels despatxos continuen les negociacions per fitxar el davanter català del Vila Real, Gerard Moreno. Fins aquí les notícies. Aquest estiu. Junts ens ho passarem millor. Junts a Catalunya Ràdio. En tot l'estiu, el club no tanca. Perquè l'activitat esportiva no s'atura en cap moment. Cada nit, a les 11, una hora amb el resum i l'anàlisi de l'actualitat esportiva. Aquesta setmana... El gran premi d'Indianàpolis de motociclisme. Continua el Mundial de Natació. El trufeu Joan Gamper, Barça, Roma. I el ciutat de Barcelona amb l'Espanyol Betis. Aquest estiu t'espera el nostre club esportiu. Tenim les portes obertes. El club de la mitjanit. Cada nit de la setmana, 12 a 12. Passa l'estiu amb nosaltres. Junts ens ho passarem millor. Vuit dies a la setmana. Catalunya Ràdio és més. Aquest estiu més temps amb tu. Vuit dies a la setmana. Per què ens agrades tant tu? A mi ella Ballol Tomàs. La setmana ha començat molt malament. La setmana ha començat molt malament. La setmana ha començat l'agost mal posat. Desquadra, desquadra. Està més que comprovat i nosaltres no volem desquadrar ni res ni ningú. Però sí, està més que comprovat que l'error més gran que cometem quan fem una maleta per marxar de vacances és posar-hi moltes coses de les que realment necessitem. Aquí no li ha passat mai que un cop ha tornat de vacances, la meitat de la roba que portava ni la tocada. És més fàcil i perquè volem marxar amb les coses imprescindibles perquè no volem que ens obri res. I sobretot per aprendre a posar bé les coses a la maleta o a la motxilla. Per saber què hem de posar el necessari, hem volgut convidar algú, que d'això em sap molt. Parlem de la veu d'aquesta donada que m'he pogut. Elles, aquí ara les ajudarem, però si teniu alguna cosa, alguna pregunta, algun dubte, ja ho sabeu, podeu enviar-nos correus al programa amb 8 dies a roba, a Catradi o a Pongat, de tots els que participeu, regalarem una cistella que bravo. Montse Igual, sòcia fundadora de Queme Pongo, molt bona tarda. Molt bona tarda. Escolta, la gent, aquests dies et deu vagar a assallar preguntes, no? Preguntes i fer la maleta. Mira, ahir a la tarda estava fent dues maletes. Dues. Ets de les que fas la teva i la dels de casa. No, no, era amb persones externes. Però realment no, no, cadascú es fa la seva. A casa els tinc ensenyats i cadascú es fan la seva maleta. És important, per saber què portes. Jo penso que sí, a més a més, és la teva maleta. Vull dir, que tens d'agafar aquelles peces que tu et venen de gust, i saps on vas, amb qui vas, què faràs, llavors, clar, és molt important fer la maleta per una altra, tens de demanar moltes coses. La teva és una empresa, se s'hauria d'imatge més de 15 anys d'experiència. Hi ha molta gent que realment vagi per dudar l'hora de fer una maleta. Sí, perquè mira, quan es plantegem, a fer una maleta sempre ens fa la pregunta del per si de cas, per si fa mal temps, per si un dia sortiré, per si algun dia faré. Jo dic que a veure, allà on anem, hi ha botigues. Quantes vegades, mira, tu ho has dit, a una introducció, quantes vegades portem la maleta amb peces que encara no ens les hem posat, i portem bosses amb peces noves? Sí, clar, perquè allà on vas, a l'escavas. Amb el llagot tenia una teoria. Sí, jo, almenys la tinc jo, no sé, probablement, i igual, només em passa a mi. És molt més fàcil fer una maleta per 15 dies o 20 dies de viatge que per dos. Jo, quan marxo un cap de setmana, per mi és un problema, perquè mai sé què posar, sempre acabo amb una maleta massa gran, molt més gran del que toca, i acaba sent un problema. En canvi, a 20 dies, tampoc m'ho puc endur tot, a les hores, a casa. Sí, i també passa una cosa amb això, que clar, si te'n vas a l'endolstigues és que a vegades amb una bosseta pots passar, i llavors te'n portes una maleta i quences de posar coses, quan te'n vas amb 15 dies, quan agafes una maleta, mitjana, és tu ben dius, tu no te pots endur, llavors, clar, la situació fa que no t'emportis tantes coses. Aleshores, si voleu, comencem a dir quatre coses. I tant, endavant, sí, sí, sí, qüestions pràctiques, eh, perquè ja tenim trucades en un 3-2-7-4-1-4. Doncs genial, perquè així ho resoldrem. Molt important, de cada peça de baix, pantalone, pantalón cur, pantalón, pantalón sueltron, el que sí, 3 de dalt, completament diferents. Ah, és aquesta és la proporció, una per tres. És genial, perquè imagina't, amb un xor, amb una samarreta, pot estar el dematí, te'n pots anar a la platja, però amb un top te'n pots anar a passejar, i potser amb una camisa, una mica de fantasia, no pots anar a sopar. Oi, com m'agrada el concepte fantasia, per favor. Fantasia, que cadascú agafi la fantasia com li agrada. Ara m'ha ajudat un calaix dels grans, concepte fantasia és fantàstic. Clar, jo no tinc fantasia a l'armari, tinc un problema. Sí, els homes també teniu fantasia, també teniu aquella camisa, una miqueta més elaborada, aquella camisa que us veieu guapos, no em diguis que no, que tens el punt de fantasia a l'armari. No, no li trobo, no li trobo. No li trobo, ara quan arribi a casa m'ho miro, però jo crec que no. Busca de la samarreta amb algo que aquell dia et poses i et trobes guapíssim. Un dia, quan surts a la nit i vols estar guapíssim, no tens aquella peça. Sí, això sí. Fixa aquella samarreta o és aquella camisa sempre d'aquest punt. I, a més, una camisa fantasia. A un sort també et fa sortir o sort estar bé de nit, no? Perquè ara sort es porta molt. Ha dit un xor com podia dir un taxar, com podia dir un altre pantalón. Anem a veure si en Joan de Barcelona, bona tarda, Joan. Tu tens camises fantasia o no? Bueno, sí, però és que jo truco per un altre tema. Endavant, tu pregunta. Em va semblar un país que no és mediterrà i que, per tant, fa fred. Sense que hi hagi neus, però fa fred, d'acord? Doncs te'n portes una xequeta grossa aquest any. Jo, per exemple, me'n vaig al tiró, dintre d'una setmana. El tiró, dius? Sí, és allò que dius, me'n portis una xequeta molt abric, o no, o el xancleta de dit, després, quan passeges per la tarda, sempre tens la dubte aquella si te'n portes, si te'n vas carregat, de xequeta grossa, o una xequeta grossa, m'entens? No em vas al tiró perquè...Doncs 10 dies. Molt bé. Doncs escolta, ara et donem resposta, d'acord, Joan? Molt bé, moltes gràcies. Mira, lo important, lo important, no és s'agafar ja aquest esguró. Lo important és s'agafar-ne un o, per exemple, agafar un tall de vent. Un tall de vent que, d'alguna manera, tu poses a sobre, d'una camisa d'un jersei, i et poses el tall de vent a sobre, i ja el més de gust, vull el que ens soluciona. Has vist, Joan, aquesta és una bona solució, de tall de vent la coneixies o no? Sí, però, a més, no cau, sempre et portes una mica un plomo, una cosa així, una mica més fina, però un tall de vent està bé, perquè el com que et poses una camisa al posar de sobre és primet, tampoc ocupa la maleta, i és còmode de solitats. Molt bé. Doncs ja ho tenim. Et dono el número 1, Joan, d'acord? I, a més a més, molt important, vull dir, perquè les persones diuen que s'emporten jerseis, diuen que som en faran molt de bult, doncs és molt important posar-se la maleta, i fer-ho completament enrotlladets al costat de la maleta. Això és molt important, perquè, a més a més... No s'amoïne, que no li volteran la maleta. Jo tinc un dubte amb les samarretes, que no sé si arribarem a les samarretes. Arriba, arriba. A les samarretes hi ha diverses teories, i jo he acabat fent-les com si fos un caneló. Sí, sí, està molt bé. Perquè hi ha molta gent que les plega com te les trobes a la botiga, però al final jo crec que acaben ocupant-hi més espai. Sí, perquè acaben ocupant-hi més espai. Una maleta és que, a lloc on hi ha les rodes, hi posarem les sabates. Perquè a l'hora de xacar la maleta, llavors la roba no baixarà. Molt bé. Això és molt important, clar. A la base de la maleta posarem els pantalons capiculats. D'aquella manera, un... Com a l'armari. Jo a l'armari els tinc així capiculats, també. I acaben pantalons, a dir, a l'armari. Llavors queda completament pla. Llavors hi posarem, per exemple, aquells vestits o aquelles camises. Si hi ha alguna camisa delicada o un vestit delicat, han volicat amb paper de ceda. Molt important. Això, per exemple, si anem de viatge i tenim un casament, que van a l'espasa... O, a vegades, aquella persona que es vol endur aquella camisa blanca, perquè li encanta i llavors, clar, hi ha vegades, però les calors i tot poden tenir una mica amb els taxants. Llavors, un voliquem amb un paper de ceda i sempre ve. Perfecte. Hi va haver la pregunta del Jorge. Bona tarda, Jorge. Hola, bona tarda. Des de l'hospitalet. Endavant. Correcte. Jo cada vegada m'emporto menys roba. Sobretot si vaig al món que és la prosta de la platja. I amb els nens, amb els nens, també. Hi ha un segret molt important, que és a l'hora d'emportar-se tota la roba a la maleta, és emportar-se una planxa petita, de viatge, i emportar-se tota la roba mal arrugada però duplicada, de tal manera que, una vegada ha previst l'hotel, però és tal com surts, teva arreglant una miqueta de roba. D'aquelles petites de viatge, vols dir? Sí. Carai, ets maticulós, eh? Molt bé, escolta. I enferto molt, eh? Molt bé, Jorge, doncs ho apuntem a la llista de consells per fer una bona maleta, gràcies. Molt bé. Home, és un consell que no està malament, perquè dius, bueno, ell posa la maleta, les coses, tal qual, però clar, té feina quan arriba l'hotel. Jo és que a l'escala ruga a mi no m'importa gaire. Sí, jo soc aquesta generació, que ja la planxa no sabem què és. Mira, penseu que si posem els pantalons a sobre, els vestits, les camises... Les samarretes, com deies, tu al voltant. No arribarà res arrugat. Clar, li ha volgut matar el problema darrere. Està ben vista, Samon, està molt ben vista. Clar, si no, te'n vas de vacances. Llavors, si arribes a l'hotel i tens de posar planxa, és el bon opció, eh? I a vegades, si tens roba, que s'arroga molt i no t'agrada gens, portant-hi una ruga, és molt millor. És com la noia que diu, a veure, jo el sacador, passi el que passi, el tinc de posar a la maleta. I a la noia que dius, bueno, jo el cap de... Vull dir, per vacances, veig com el cavill tal qual. Elisabet. Bona tarda. Bona tarda. Des de Barcelona, oi? Barcelona, sí. Digues. Estic pensant anar-hi a Mallorca. I jo, a la maleta, me la poso molt bé, perquè no sé més per allà la roba, no sé més ruga i tot. Jo lo poso tal com diu aquesta senyora. La Montse? Sí. En paper de seda, les bruces més maques, per la nit, o les faldilles més maques per la nit. I després, roba de... que es diuen, de trote. M'agrada molt, també, el concepte de trote. El de fantasia m'ha encantat molt, de trote també està molt bé, eh? Sí, perquè és que se necessita molta roba de trote, eh? Més que de vestir per la nit, perquè vas de vacances a vestir-ho. Doncs molt bé. I després, unes sabates que no siguin obertes, eh? Perquè, si plou, és terrible. Conceptes sabates. Aquí... Sí, és important, eh? Ara parlem de les sabates. Ens has posat un bon item sobre la taula. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Tens el 3. Perquè, escolta, clar, el tema sabates. Això sí que ocupa espai i una maleta. Sí, i més per la persona que porta taló. La persona que no porta taló sí que ocupen poc. Llavors, clar, sempre diem una sabata del dia a dia que sigui còmode. Una sabata per sortir, però que et combinin totes les peces. No te'n portis aquella sabata perquè ell conjunt. Per què? Perquè s'absurri, perquè tindràs tant d'un mes d'una sabata. Aquella sabata que et vei bé amb tot, que sigui mitjanament mig tapada, mig descoberta... I així, si plou, no passa res. Doncs ja ho sabeu, sabates. Dues. I prou. I prou. Teníem una proporció sobre la taula, que és 1 a 3. Una roba de baix, 3 per dalt, 2 sabates. Ja portem 5 coses, com a mínim, encara que sigui un cap de setmana. Quina més proporció, quin més consell ens perdonem. Quin més consell, llavors, clar, imagina que te'n vas 10 dies. Doncs de peces de baix, nosaltres sempre diem... 1, una tercera part. Llavors, si te'n vas 10 dies amb 4 peces de baix, entens més que suficient. Quantes persones s'emporten 10 peces de pantalons? Pensa que amb 4 pantalons marxant 10 dies, ja suficient. Llavors, em portar-te algun vestidet. Per si de cas. El noi, per exemple, jo què sé, a vegades dius l'últim a la nit, una peça, una americana de lli, a algú, que sempre les americanes sempre es posen l'últim de tot, sobretot. A ell, llavors, hi ha un llibre, un consell que havia donat l'Espinàs a un viatger que s'havia anat a viatjar per Europa, que li deia, sobretot, em porta una americana, perquè si entres al rit, doncs mira, sempre te la pogués posar. No saps mai si acabes entrant en un hotel de luxe a demanar un cafè, però si portes una americana et pot sortir de qualsevol, podríem dir... Occasió. Per això jo he mencionat l'americana, i clar, he mencionat americana de fil, d'esport. No fa falta l'americana de vestir, però clar, el noi, quan se vol taxar amb una americana, i és el que tu dius, ja pot entrar a qualsevol, la noia ho té molt més fàcil. Hi ha una cosa que la noia no ho té molt més fàcil, i és a l'hora de fer el necessari. Alerta. Aquí hi ha baralles matrimonials. Això és fàcil. Mira, si te'n vas a un hotel, tots els hotels hi ha hi ha, pel·ligent. Per què tens d'endur la botella de l'itro? Home, perquè hi sabó, que després et notes la pell seca. Però comprat quan arribis, comprat un sabó, vull dir, petitonet, i ja està, i l'utilitzes. Però és temps. A veure, d'anar a buscar un sabó és temps que peus. Si s'ho volen endur, que s'ho emportin en botelletes petites, mira, donaré algo molt important, perquè hi ha vegades pot ser més d'una vegada més d'un client nostre, vull dir, quan ha arribat el lloc, ha arribat amb la maleta plena de sabó. Llavors, un consell, normalment a dintre d'una tessera que posem els potets, posem-les a dintre d'una boceta de plàstic. Ben vist. Per què? Perquè d'aquesta manera, passi el que passi, mai la roba se'ns farà malbé. Perquè més d'una clienta ha arribat amb la roba plena de sabó, plena de crema. Perquè a mil coses es pot destapar el pot, es pot trencar, però hi ha vegades, si inclús a l'hora de fer la maleta, la pretén tant que hi ha vegades aquells pots a dintre fan plaf. Això, a més a més, és molt important, això. Judesca, no pots portar segons quins líquids de l'avió, és una part que que molta gent fa, posar directament el sabó, colòniers i de més, les maletes de... Podríem dir grans, demà. Demà, i llavors... Marcela Nespera, Marcel, bona tarda. Hola, bona tarda. Des d'on truques, Marcel? Des d'Andreu, de Barcelona. Ets de vacances? No, encara no, encara estem treballant. I on te n'aniràs? Mira, en principi tenim comprat un viatge a Nova York, ja fa bastant temps, hem sortit bastant econòmic, i, llavors, aprofitem per el triangle de Washington-Catarat es Boston, i llavors, per això, som amb total 10 persones, 3 parelles i fills, i llavors hem jugat d'una furgoneta de 12 places, però 12 places de persones. El problema és les maletes. Llavors, les maletes pràcticament no tenen maleter, i llavors, aquí, amb veritables discussions, veritatres problemes per les mires de les maletes. Mira, és que sí, se'n va a Nova York amb la maleta buida. Per què és que tornes amb la maleta plena? Clar, però es fa brot. No ha d'haver-ho més a part. Fa viatge amb cotxe, a Martana... Sí, treveu-hi centicatarantes, això. Necessita molt a més a més a Nova York. Vull dir, en aquesta època, fa bon temps aquí, vull dir, que completament em roba distiu, i em portar-se alguna cosa per si van a Canadà. Algú, primer, de sobre, i en té prou. Jo penso, Marcel, que el teu gran problema és una mica... que tothom faci el mateix, posar com una norma en aquestes 12 persones, 10 persones, 12 places, perquè tothom ningú incompleixi aquesta norma, va, per aquí una mica. De fet, els homes ho tenim clar, que amb una maleta tipus troba, però el que passa és que, clar, aquí hi ha les veritable discussions entre les dones, que si hi ha els productes pel cabell, que si, etcètera, etcètera, etcètera. Dona-li un argument, Montse, perquè pugui convèncer-los. És que Nova York, vull dir, és la primera vegada que hi aneu? No, és la segona. Doncs ja ho sabeu, que allà hi ha una oferta, vull dir, que... Digue'ls-hi a les parelles, a les dones, vull dir que res. Si van per 10 dies que amb 4 o 5 peces de baix hi entenen suficient, peces lleugeres de dalt. Completament, perquè allà fa calor. I, a més a més, amb dues peces per abrigar a sobre, hi entenen més que suficient. I això amb una maleta petita i cap, completament. Molt bé, Marcel, doncs escolta, digue'ls-hi, que la Montse, iguals ho ha dit, i ja està. Ja està. I a partir d'aquí ja tens el teu arbre personal. Si no, que em truquin, i jo els dic... De tot el que tenen a l'armar, li dic, això, això, i això, i això. Molt bé, que l'hem emplaçat. Tinguis un molt bon viatge, Marcel. Amé la maleta, mamá, yo me voy de Nueva York. Yo me regreso a mi tierra, calla la cosa, me voy. Yo vine aquí con la idea de buscarme algún billete, pero hay tanto loco suelto que ni Superman se mete. Amé la maleta, mamá, yo me voy de Nueva York. 5 minuts i 2 quarts a 7 de la tarda, que tenen de viatge a Montllevall, Nova York, Washington, les Caterates, Boston... La veritat és que això de viatjar està a l'ordre del dia de molta gent, en aquests dies, i, per tant, el nostre propòsit és justament ajudar-vos a fer una maleta òptima. Molt important, si tenen d'embarcar en maletes, sobretot, que s'emportin una muda almenys per si de casa. Això sí que és per si de casa, perquè ara, perquè quan arriben, més d'algú li ha amargat el viatge. Llavors, almenys, que no té de passar res, s'ha de marxar pensant en això. Però per mil coses s'emportin a l'avió una muda per si de casa. Abans de marxar, Montse, et demano un últim consell. Això sí que és un dilema, si si més no, a casa meva. Què fas? Portar tovalloles és absurd? No, és absurd. Molt bé, d'acord. És absurd, completament, perquè allà on vas, hi ha tovalloles. I si te'n vas a la platja, te'n deixen. I avui en dia és que amb un pareó te'n vas a la platja. Molt bé, això. Llavors, un pareó te'l pots posar per anar a la platja, i la platja de fresqueta també te'l pots posar sobre. Imagina quina utilitat el pareó. Doncs ja està.Ara que et convinim tot, evidentment. I sempre, deixar una mica d'espai per si compres alguna cosa. Si no cal, sempre tenim la bossa. També, la bossa de mà. La bossa de mà. Montse Igual, sòcia fundadora d'Aquemepongo. Bona tarda, moltes gràcies. Molt bona tarda a vosaltres. Digue'm un número de l'UALCINC. Doncs 4. Doncs mira, el Marcel s'emporta directament, la Sistèia Capravo. Marcel, no t'he preguntat. Tu te'n vas a la viatge, o no? Sí. On te'n vas? Doncs me'n vaig a Sistèia. Allà no cal portar res, si estàs tot arries. Reial, reial, reial. Amb una camisa fantasia, una sopa fantasia de de la baixa... I, a més, soc de l'esquenaça baixa amb un equipatge mínim... Clar. Gràcies per haver vingut aquí. Gràcies a tots els uents per 8 dies. Gràcies a tots els uents per 8 dies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.