#766 - La Penya del Morro del 5/8/2015

i acta seguit a checar un dels nois aquests amb un patinet d'aquests i li donen tot el cap al meu amic. I el meu amic està a l'hospital Tancoma i lluit amb pressa de vida. L'Hospital del Mar confirma l'hospitalització de l'agradit de 25 anys. Els Mossos han interrogat diversos testimonis, dels fets i confien a localitzar, identificar i detenir aviat l'agressor. Esports, el del Serran. Ja han començat les finals de la quarta jornada de les proves de natació del Mundial de Casan. Catalunya Ràdio, Casan, Maria Guixam, viada especial, bona tarda. Hola, bona tarda. S'han disputat 5 de finals de natació en línia. Una sacada de Nadar ha estat la dels 200 metres, Papallona, en categoria masculina Victòria de l'Aslo C. Longarès, subcampió Barcelona fa dos anys. Avui s'ha adjudicat la Victòria als seus 29 anys per davant del Sud-Africà, un dels favorits, Chat Leclos. També destacar la derrota de la selecció espanyola femenina. Davant, en aquest cas, Xina, parlem de Vaterpolo femení per nou, adeu. Això condemna les de Miquioca Lluitac, com a màxim, per la setena posició en aquest Mundial. Maria Guixam, Catalunya Ràdio, Casan. El Barça 2015-2016 s'estrèn aquesta nit davant els seus aficionats. Eran les 50 en edició del trofeu Joan Gamper, que l'enfrontarà a la Roma al partit Comencer a les 10. I Catalunya Ràdio us el transmetrà com sempre a partir d'un hora abans. Aquest matí, el Congrés Mundial de Penyes del Barça, el president Josep Maria Bartomeu, ha dit que la decisió de no recórrer per l'ascensió de la UEFA per les estelades no és cap signe de feblesa que els reptes de l'equip són afegir les supercopes i el Mundial de Clubs, els tres títols aconseguits i també repetir victòria a les Champions. I amb bàsquet, dues novetats, el fiat joventut, anunciant la renovació per una temporada de la Lepibot-Busnià, Goran Sotón, mentre Calissa i la Manresa ha fet oficial la tornada de l'escorta romà en Montanyès per que firma per dues temporades. Fins aquí, les notícies. Juntz a Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Passa l'estiu amb nosaltres. Juntz ens ho passarem millor. Pots veure el partit per la tele i escoltar a Catalunya Ràdio la transmissió d'en Foyal. Ja saps que la TDP és el sa de la tele. Per l'ufluixet, perquè, per cridar, ja criden ells. Avui, a partir de les 9, la TDP del Barça-Roma a Catalunya Ràdio ha fet el partit de l'escorta romà. A partir de les 9, la TDP del Barça-Roma a Catalunya Ràdio. La narració del partit és una exclusiva de la Caixa. La Caixa dona suport a l'esport. Saps aquella cara que fa que et valoren la feina ben feta? És la cara que fem avui tots, els que formen Caixa Bank. Gràcies als nostres clients, empleats i accionistes, per convertir-nos en el millor bank d'Espanya 2015, segons Euromonei. Gràcies per formar part de Caixa Bank. Tu ets l'estrella. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7... Avui és dies a setmana. I ja està. La 5 i 7 minuts, les 17 i 7, aquí tenim una clava de numèrica per començar a llançar aquesta segona hora del 8 dies a la setmana a la sintonia a Catalunya Ràdio, una hora que promet, senyor Surà. Sí, sí, jo en tinc moltes ganes d'aquesta hora. Sí. Per què? Per què? Primera per com la comencem i amb qui la comencem. Clar, si fos una obra crec que voldria ser un roure. Això ens dona pistes de la seva noblesa, que ha després el nostre convidat d'avui. Si l'haguéssim de trobar un bosc, crec que seria més el món negre que no pas el Montseny o l'Amazones, tot i que els ha trapitjat a parts iguals, segurament, però un és donés la seva genètica. Però hi ha llum, encara. M'agrad molts premis que té acumulats, és dels que pensa que la grandesa de les coses està en la senzillesa, per això avui li retornarem un objecte petit i ben senzill, que segur que ell sabrà valorar i que he guardat tot un any el meu escriptori. Martí Boada, geògraf naturalista, apassionat de la natura. Gràcies per ser avui aquí. Mira, jo, que trempada, estic molt content d'estar aquí amb vosaltres. I amb aquest xicot de tuar... Aquí estem. Tant orella dret, estem en aquesta erecció auricular. Sí, has vist? Sí, sí, sí. És la lli de vida, la genètica, que no falla. Sí, sí, que estic molt content, molt content. O sigui, això... Sí, sí. Tu vas deixar l'any passat, noi. Doncs vaig anar bastant malament, eh. Oh, que sí, ja m'ho imagino. Explica'ns, perquè l'any passat ens vas explicar una mica per què ho portaves. Jo em vaig fer tota una pel·lícula, que no sé si és certa, per tant no la reproduiré, però és un pot de tinta xinesa blanca. Blanca, d'acord. Sí, sí. I per què serveix, Martiu, ara? Sí, no, res. Perquè de l'última que més a més d'estudiar els boscos, des del bon de vista de la seva col·logia, dels socials, també m'indreixen molt la dimensió, diguem-ne, art del bosc. Llavors faig més enllà dels meus treballos, diguem-ne, més científics, doncs faig art, recullo elements del bosc, i els converteixo, intento convertir-los en art. I llavors utilitzo obert tintes naturals, de sucs d'abra, on va molt bé la tinta xina blanca, en el cas aquest, o tinta xina negra, en el cas que haig de fer això, una descripció en el propi abre, diguem-ne, no? O sigui, i bueno, escolta, quina gràcia. Un any, un any, un any. Sí, sí, quina gràcia, quin detall, eh? Està per ensetant, encara. Podràs utilitzar allà on vagis. Sí, sí. I jo vaig buscar molt, i fixo-t'ho. Doncs mira, escolta, quin detall, eh? Tot teu, ha tornat el seu amo. Quina gràcia. Està ben cuidat i ben estudiat, aquest any, el meu escriptori. Caram, jo. El ratolador que l'acompanyava no l'he conservat, se m'ha perdut, entre altres, era un ratolador d'aquests absorbents, suposo que t'ajuda a pintar, perquè portaves record de l'any passat un quadern on també estava tot ben documentat, totes les teves peripècies, tot allà on vas. Tornes del desert, oi, ara? Sí, sí, de Sonora, del desert de Sonora, vam arribar a 53 graus, a treballar, eh? Perquè no és allò en pla allò de turístic, no, no, a treballar en un àrea al mar de Cortés, això és al nord de Mèxic, i en un àrea, doncs, aquí hi ha encara una comunitat no indígena, sinó d'indis. Aquest és un matís interessant. Aquesta és una etnia, són els saris o com cac, que ells no... La idea d'indígena no els caugens bé. Són etnias, una mica nòmodes, la diferència de les etnias que hi ha del centre sud de Mèxic i tot el que és Hispà-Amèrica, de l'origen pre-Columbi, totes les etnias que hi ha, aquests són més... tirant més a indis del nord, més a patxes, ciux, soxons... Per roges, no? Sí, exactament, són uns tiares, uns troços de dones impressionants, i són bastant nòmodes, i grups petits, aquests són uns 700, però hi ha un grup, hi ha una etnia que queda una trentena, i que les dones han decidit de no reproduir-se. Ah, sí? Sí, sí. Perquè les condicions ambientals són tan dolentes per la seva etnia, que és com un suïcidi passiu, no? Tenen autoestima, però no es volen reproduir. Deu n'hi do, quin atac de racionalitat que els ha agafat, no? Fort, fort, fort. Això no s'ha de ser molt malet per decidir això, eh? No, és molt fort, és molt fort, sí, sí, és fort. Doncs sí, sí, venim de per aquelles terres, i sempre prenem coses, no? I el desert és molt enriquidor, la idea que el desert és una cosa morta. No, no, hi ha una riquesa ecològica realment molt interessant. De fet, mira, fa poc en aquest programa per descobrir que el desert també es musicava si mateix. Escolta això. Aquest soroll que escoltem, el Mar Ruiz, que és un col·laborador d'aquest programa, ens va dir que era justament el vent al passar per als grans de sorra de les dunes del desert del Gobi, a Mongòlia. I vaig trobar fascinant que tingués aquesta musicalitat pròpia, perquè en el fons això és vent. No és un resistament, no és un instrument. Perdona, aquest corredgeixi. No és vent, és el moviment de la pròpia d'una a sentance. Ens va dir, perquè li vam dir, això és el vent. No, no, no, és que no és el vent, és la pròpia d'una que a sentance, el soroll que vam fer als graners, és aquest. I em vaig quedar acollonit. Caram, que xerit, no m'haig de tornar. Perquè és un detall que a mi em va sobtar molt. Això és com un atac de xeridors, si és això. Ah, sí, a vegades m'agafen. Aquest és el 2017-13. No em van agafar un cos. No em van agafar un cos. És un fons que és un artista. Per exemple, en el fons, és un artista que no és un artista en el moment musical. Tu veus, per exemple, en una fegega, per exemple, un bosc de faig. És absolutament diferent. El ventijol, com patoneig les capçades dels arbres, el patoneig és totalment diferent en un alginar. En una pinera de pinyer. I en el moment del dia també varia. Hi ha un can d'alarma, fins i tot, si voleu, és a dir, tu entres en un alzinar. Per exemple, imagina't que en lloc d'estar aquí, ens anéssim a posturar a Collserola, al Sant Llorenç, al Montnegra... I, al d'entrar, hi ha una espècie que té la funció de l'armar i de dir, atenció, que han arribat els superdepradors. Tenim la Mireia, Martí és bizonyícs. ...com un ranilla, no? Si vas en un bosc més que d'un sifoli, és el pinçar que et fa un ping-ping-ping-ping-ping. A partir d'aquell moment ja no veurem res. No tan sols semar el gaj o el pinçar o el picot, sinó que tots els altres es vertebrats, que tant li fa que siguin ocells com a mífers, ja ho direm. Vols dir, m'heu estat tota la tarda per allò al món negre, i no hem vist res, no hem vist res. Perquè ens han detectat... Hi ha els alarmadors, com la mateixa manera que la gent que té una botiga o que té un banc i posa l'alarma en el cotxe, doncs els ecossistemes tenen un component que et verteix de la presència del superdepredador, que són els humans. I com entres en un bosc per a sades de percebut? T'has de fondre, per exemple. No pots portar olors. Quan ens posem aquestes colònies d'aipapete que tampaito i que vine el macho, i la roba aquesta empercil o aquestes coses que poseu en els detergents, això és un desastre. Perquè hi ha animals que tenen un olfacte, hi ha alguns mamífers que tenen una capaixata olfactiva i 20 vegades superior el que estem sentint ara a nosaltres. M'agrada això, que algú fos condemnat de nosaltres el dematí primer d'hora al metro de tenir un olfacte... Et puc lurar per veure si fas olor neutra, vera? Home, no, pas mal la olor, Martí. Des que he baixat per esforçar. Sí, avui estàs en terrenyes fàltics. No, però sí, no podem portar... Per exemple, el blanc és un núcle d'alarma molt fort, és a dir, el blanc el detecta qualsevol animal de bosc, com veu una situació d'alarma i hi ha una dentallada, el gatx mateix fa una dentallada, el conill de bosc, la llibre, quan fan la dentallada blanca, marxen. Després de la costió sònica, allò que fem... Pepeta, Antonio, això és un de rastre, és un de rastre. Tothom fots. Llavors es fa... t'has de barrajar, t'has de fondre. Entrar en un bosc és com entrar a siguis on siguis creient en un temple, no se t'acudeix, cridar. Baixes immediatament la veu. Quan entres en un bosc ets un convidat. Ets un convidat i has de modular la veu. T'has de fondre, t'has de fondre en el paisatge. Jo t'he sentit a dir que quan entres en un bosc en el fons et trobes amb els teus ancestres, perquè tots som bosc. És a dir, si tu et fons, encara més. Però els nostres avantpassats han viscut la majoria amb boscos. Per tant, és com entrar amb la cadena o amb l'abra genealògic directe. No, no. Ens sembla que acabem de sortir. És a dir, que tot ha aparegut a les últimes dècades, però portem milers i milers d'anys, que a nosaltres té més de 200.000 generacions darrere. Per tant, tenim, fins i tot, imprintada. A vegades ens pot passar. Però, escolta, aquí hi hagi estat, jo, diguem-ne. I no és res esotèric, és a dir, hi ha llocs que allà olor... No hi hem estat nosaltres, sinó que ho tenim imprintat de nivell genètic, de avantpassats nostres, diguem-ne. És a dir, que hem estat... El sistema urbà és un invent recent. A qualsevol de nosaltres té un besàvia i una besàvia rural, el que ha viscut en el sistema urbà. No cal dir, o m'ho he de durar, o m'ho he de durar. Els teus avis i les teves... Sí, de jo cap enrere, jo em sembla que soc dels primers que ha agafat cotxe a casa. Mare de Déu, mare de Déu. Sí, que soc el primer, perquè tinc el meu germà, però el més petit és el Batreure després. També t'he sentit a dir que ets partidari com de fer una mica... I ja que parlem dels nostres ancestres i de les persones humanes, que series partidari de fer una mena d'humanoteca, no? D'allò de valorar molt positivament els humans que ens han percedit. Sí, sí, sí. És veritat, i soc molt crític en el model fillot acadèmic. Jo soc acadèmic. Nosaltres, el coneixement empíric popular dels homes i dones que em paroles, el fillot de la gent del món, del tèxtil, del món obrer... Ens els mirem sempre paternalment. Els creiem, fem fitxes d'aquella àvia que havia sigut pastora, li fem cantar una cançonneta amb un paternalisme, però no li donem el mateix estatus. Això és a dir, hi ha una arrogança en el sistema acadèmic del primer mundista, però en canvi, quan treballem a Llatino-Amèrica, en diferents països, acadèmicament, sobretot a Mèxic, no tots, és clar, però quan treballem en un territori, incorporem el coneixement A dels campanols, segur, B dels indígenes, segur, C de les dones. I quan pintarem un territori, pot venir el xòleg, pot venir l'acòleg, pot venir el sociòleg, però també en el mateix estatus, aquestes famoses de coneixement milenaris no el banalitzem en absolut. Hi ha altres formes de coneixement, més enllà del mètode científic. Això està reconegut per diferents autors. I jo soc un defensor d'això. Però el que n'aquí és, com es diu per a l'est, realment, atrusc, perquè és una cosa... És una cosa que no... que hi ha un repudi objectiu o subjectiu en això. M'agrada que posis el component femení com a aspecte del coneixement a recuperar i per tant a valorar. Molt important. Perquè, a més, no només és del gener femení, no? La femenitat també està en els romes. I tant, i tant, i tant. I és clau, o sigui, i de veritat que és clau, perquè ara mateix, tu preguntes pel coneixement del medi, és a dir, a qualsevol persona. Si et trobaves amb cultura mitjana, amb el que ha passat per l'universitat i els treus al camp, hi ha una alfabetisme, també. Portes una besàvia nostra i té un coneixement... Això ho hem experimentat. Ho hem experimentat amb cultures indígenes. No fa pas molt el coneixement d'un indígena. És que coneixies 470 plantes. I les dones molt més, perquè les dones, les nostres àvies i les reves àvies, no nostàlgicament, havien de curar, havien de cuinar. És a dir, confinades en aquell cul de mas, aquell cul de mon, perdó, contibir el mas, un aquell poblet que no hi havia cap cap prop, que no hi havia cap centre assistencial. Era exitós, ho fracassava, amb la gestió de la família, de la salut, de l'alimentació, en funció del grau de coneixement que tenia del medi. Era molt important. Havia de curar les galteres, el líctus de l'avi, les malalties, a partir del coneixement. Per tant, era un coneixement del medi molt important. I que la dona era una portadora en aquest sentit d'un coneixement profundíssim del medi. En això que ningú es confongui, no estic apelant a tornar enrere i exaltar una vida passada. No, no, no, però hem fet un recet en això. Hem fet una puntada de peu. Les puntades de peu directes avui amb Martí Boada, reconeixent-nos també nosaltres mateixos. Quan pensàvem que parlaríem de boscos, de deserts, de persones i d'esfals, les galteres són el principal coneixement a bordar. I don't know who we are. He'll tell me nothing's left. And we can't... Clar, Martí, esclar, em fas pensar, perquè darrere del teu podríem dir títol de geògraf naturalista, apassionat de la natura, diràs-li com vulguis, a vegades nosaltres no ens posem en aquest cabàs, i resulta que l'home, com a mínim, és natura 100% de de la baix. I com parlem de vista, aquest horitzó, i ens anul·lem en aquest estudi, quan parlem de mètodes científics o d'estudis, i en definitiva potser ens hauríem de mirar més per poder també entendre les altres coses. Clar, sí, perquè nosaltres això no agrada gens, però som un primat, un primat. Això, clar, em fa por una mica nerviós. El posa per si conyes a la panxa, no? Hem dit que som un primat, per en pròxim dels pòngits d'aquestes conyes de xicots, que no estan a la mateixa filogènia que la nostra, perquè són parents molt propers, que són els bonobos, són els ximpancers, són els goriles i els orangutans. Clar, nosaltres tenim proximitat, i som un modest humènic. Sí, que és cert que des del modís del pensament i de l'evolució del pensament humà, evidentment, hem fet creure que som el reis del mambo, és a dir, que això no és exclusiu del cristianisme, però és d'aquell dia que ens va fer la seva imatge i ens va posar el planeta, el nostre servei, amb un dret de cuixa cap al planeta. És a dir, això és una barbaritat. És una barbaritat, perquè som una espècie més, que sí que les diferenciem, però tot i així, justament la setmana passada va venir la Jane Goodall, bona amiga, i ella va ser una magnífica estudiosa, i explicava que som exactament... Som això primats, això, però no cal que ens ho digui la Jane Goodall. La diferència nostra per això, amb molts altres animals, és que tenim un component cultural. Altres podem fer una evolució genètica, que la perpetuem a través de la reproducció, com qualsevol altra organisme viu, amb tots els matisos, però fem una evolució cultural, que la perpetuem a través de l'educació i de la formació. I això sembla... Ara això no vol dir... No vol dir que som l'espècie més destructiva, és a dir, no hi ha cap organisme viu que sigui tan buràs amb els seus congèneres. No es coneix. En fi, hi ha gent que... Clar, jo no volia fer filosofia, no volia que em convideu... No, però és curiós! Mira, ara seré molt honesta i molt sencera. Jo volia parlar de boscos. En tot, tenia 50.000 dades de boscos de la nova llei de muntanyes que el 8 de juliol es va aprovar al Congrés de Diputats, de tenir-li històries al voltant del bosc. Però és que m'has portat cap aquí i, de fet, amb Antoni, abans que vinguessis, hem parlat i deien, aquest és un senyor Sabi. I jo recordo, aderta, llegit o haver sentit alguna vegada que tu deies, que el senyor Sabi es feien notar per la seva senzillesa. I és curiós, perquè estem parlant de nosaltres. Totes les cifres que tinc aquí, totes les altres rosses de la matinada, tant Sabal que es quedin aquí. No em podria dir coses molt interessants. El Pugman Saber i l'Àster se m'han ballugat els mitjons, perquè justament necessitava això, aquest principi d'un personatge que a mi m'interessava molt, que era Télar de Xardenc, que no era conegut. Ell deia que et donava gràcies a un element diví, perquè de creences era un fara, però era un biòleg importantíssim, no? I ell deia gràcies per Déu meu, potser qui vulguis, per haver orientat la meva mirada de mil maneres, gràcies per fer-li descobrir l'immensa simplicitat de les coses. La grandesa de les coses està molt simple. Quan algú, jo acabo sent-ho d'aquí a la ràdio, en els mitjans, perquè sempre són els 40 principals, sempre són els mateixos, que se n'enganys fars de panses. És a dir, el mateix et fregeixen una corbata que et panxen un nou, és una cosa increïble, i més pontificant sobretot, clar, i on sàvi l'identifiques per la modèstia. Perquè és nen, no? Es troba amb el seu nen. És un nen mergaleble, volós, els grans sàvies catalans, poró, eren canallades. Quan sent el que sembla un gall far de panses, a més, un gall far de panses... Amb paraules ampuloses, i si t'han partit. Amb paraules ampuloses, i si t'han partit. I això és veritat, i això és mentida, i això... I com sempre jo dic, això fa molta gràcia. Jo sempre dic, i això és veritat. I la gent no ho sap, això. Això, això és... Unes atacs que tenen... No en moro, que sóc trapitjant, tenen un ego que sóc trapitjant. Diguem-ne. Els arruc fot avions. Sí, exactament. Això que estic segur que està trapitjant més un ull de poll, en aquest comentari meu. Però és molt... Bueno, és això. Saps per què no el trapitja aquest ull de poll? Per què no se'n dona en compte? El que roquet no se'n dona en compte. No li faràs mal a ningú, no? I toques molt bé, doni, i toques molt de pillo. I toques molt bé. Mare meva, mare meu. A més, tu deies que t'impressionava més... Hi ha gent molt gràfic, el romànic que no passa al gòtic. És en aquesta línia. La línia de la senzillesa, de la pedra, goixuda i potent, que, a calor, assustenta les conseqüents pedres, no passa aquells pilars gòtics, els vells i els que, potser, doncs... Mira, t'hi retremo el del fototrèrgo. Ben vist. Sí, sí, sí. És el que ens ha quedat, de fet. El gòtic. Per cert... Te'n vas a Man, no, ara? A Jordània? Ah, sí, Marcio, sí, sí. Exactament, sí, sí. I què hi vas a fer? Diumenge, diumenge. Vaig a fer una cosa de molta responsabilitat. He carregat un treball mundial. Fins i tot ara, el primer atac de goletria. Però és veritat, no és així mateix. I vaig convidat per la Casa Reial, pel príncep pareu de Jordània, perquè és una gran especialista amb aigua i amb energia. De fet, té molta dificultat amb aigua i aigua. És una gran especialista. Llavors... Hem de fer el meu grup de recerca de la universitat. Ens han encarregat tenir el planetari i hi ha un treball que es diu l'Estat del món, que és com un llibre, que cada any se vol un amunt d'indicadors com està el planeta. Llavors, ens han encarregat un capítol en el meu grup. Per veure l'Estat del món, a partir, sobretot, del Mediterrani. El Mediterrani, el Mediterrani i d'algunes ciutats Mediterraniers. I comencem per Amant. Tu n'has de tenir una mica de dificultats, perquè el tema de la inseguritat... Jerusal·lem, Roma i Barcelona. I ara comença el bon dia de camp, acompanyo una doctora, Rosemaneja, i comencem aquestes setmanes, comencem a Amant, sí, sí. I hores de valuar també Barcelona, dins d'aquest... Sí, sí, exactament, sí, sí. Quina responsabilitat. Molt, molt, molt, perquè clar... Sí, sí, la realitat és que hi ha una cosa que, com que és universal, i es publica moltes llengües i està... en les capsèlies... Vaja, està totes les llibreries i tot... És un manual de gestió, no? I és de molta responsabilitat, però... Nosaltres, la gent que tenim un origen humil, els reptes ens estimulen, però no ens exciten. Què trauràs, l'avi Carbone? Queda un sorprès de les referències que fas biogràfiques, no? I de pensament, escolta, fantàstic, ja... Home, Martí, ho ha de mi, i per mi ets un sabi, i a mi m'agrada el sabi, m'agrada entendre'ls, perquè crec que és un bon capít. Quina gràcia, quina gràcia, escolta. Escolta, Martí, va, deixem-nos de tirar flors, d'acord? Sí, sí, no, no, i tant, no, no, ja... Perquè jo els elogis els metabolitzo i els comodeixo molt lípids. O sigui, això són 200 grams d'angreix que acabo de fer. A mi em passa el mateix, penso. És un moment posant-t'hi. No, que havíem quedat conèixer l'emportatge. Escolta, Martí, és un plaer de debò, perquè és veritat, eh? S'ha confirmat el que veiem, és un senyor sabi i volem que ens vingui a veure i volem tancar el cercle de regalar-te aquest objecte petit que tu s'esvalora com ningú. I content, i content. I celebrem de veure't igual de bé, igual de content i feliç, perquè tot això que fas, segur que et fa molt feliç. No, no, estic al meu lloc. Estic al meu lloc, en aquest sentit, sí. I d'altra vegada, problemes de boscos, què et sembla? Perfecte, perfecte. Sí, sí, sí, sí. Gràcies, Martí. No és dir-vos que Catalunya és un país de boscos sense saber-ho. Ja està, això. Home, doncs escolta, que l'hem emplaçat per saber-ho, d'acord? Gràcies. Catalunya Ràdio. Junts a Catalunya Ràdio. Catalunya Informació. A tota hora, a tota reu i a la teva butxaca. Amb l'aplicació per dispositius mòbils de Catalunya Informació, tens accés immediat al nostre canal de notícies. Catalunya Informació. Actualització permanent dels titulars i continguts. Accés directe a la informació esportiva. Allà, amb els tuits més destacats de cada àrea temàtica i del territori. Amb informació de servei amb l'última hora del trànsit, de la borsa i el temps. A més, pots programar alertes dels temes que més t'interessin i descarregar-te el podcast dels reportatges i espais temàtics. Catalunya Informació. Amb la nostra aplicació mòbil, més apropteu. Aviciolab. Aquest més, les ulleres de sol de primeres marques fins a un 70% de descontes. També polaritzades i ulleres de sol graduades. I les segones ulleres de sol de regal. Només aviciolab. Meteo Mauri cap al mercat de la fruita dolça de Piera i el pressa de la furtesa. Coneixerem una escola a la Garbí Pere Vergés amb tradició meteorològica, que és continuada pels alumnes i el restaurant la terrassa del museu Atrassa. Un reconec de bona teca, sorprenent, carta de vins i molt modernisme. Meteo Mauri. Cada dijous a partir de l'asset del vespre, aquest ràdio punkat descarrega-te-ho. Amb el patrocini de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de Turisme. Catalunya Radio. Aquest estiu descobreixi un món d'experiències excepcionals a les noves bútiques temporals d'Enspresso, ubicades a Glòries, el Corte English Portal de l'Àngel i el Boulevard Rosa. El millor de l'estiu t'espera a la platja. L'Eix està a la gira recorrent les nostres platges de no-teçut amb milers de premis. El dia 6 de gos t'esperem a Badalona. Platja del Coco, des de les 11.30 del matí. Descobreix tota la ruta a L'Eix, al Facebook L'Eix Espanya. Sigues el primer i aconsegueix el teu premi. L'Eix de l'Eix de l'estiu. Aquest estiu descobreixi un món d'experiències excepcionals a les noves bútiques temporals d'Enspresso, ubicades a Glòries, el Corte English Portal de l'Àngel i el Boulevard Rosa. Catalunya Radio. Aquest estiu, junts, ens ho passarem millor. Junts, a Catalunya Radio. A Catalunya Radio, 8 dies a la setmana. Bueno, que seré poc buit de dia, que m'han dit que és una cosa. Quan tens una setmana, de cop i volta arriba buit de dia, i que t'agrada que un dia no l'egis. Que bèstia, 8 dies a la setmana. Amb la manera millor em tomàs. Aquesta és la setmana. Més temps amb tu. Dos quarts i quatre minuts de 6 de la tarda, i com que a dimecres a aquesta hora, Jordi, gràcies, porta una dosi d'optimisme i emprenedoria. Persones que s'han atrat a fer realitat dels seus projectes. El que ens agrada anomenar, senyor Torà, el Plaver. El Plaver. Jordi, gràcies, bona tarda. Què ens portes avui? Avui us porto, com et vaig dir la setmana passada, dos nanos, que fan ràbia exactament no. Home, una mica sí, eh? Fem una mica de ràbia. Va la vica des de petit, sempre han tingut clar que volíem fer una empresa. I als 16 anys, per exemple, quan Amazon i veia aquestes plataformes no eren gaire conegudes, ells ja compraven complementes bàsicament electrònics, aquestes plataformes molt més econòmics, i aleshores els venien a l'institut. I al marge se'l quedaven. I ho hauríem més barat un cara del que es venia a les botigues. Aquella mentalitat ja la tenien. I això que va fer dels que als 20 anys muntessin la seva primera empresa. I ara, amb 22, que és a la que tenen, aquesta empresa que va muntar fa dos anys, dos anys i mig, factura 4 milions d'euros o facturarà aquest any 4 milions d'euros. Bona tarda.Bona tarda.Què tal, Àlex Héctor? Que fort.Ara, qui ens va parir? Ja m'ha dit bé, ja. Escolta, les cifres fan una mica de por. Sí, sí, no està mal. De fet, no la tens mai. No ens haguéssim espalat mai, això. Mai?Mai, o sigui, vam començar això com si fos... Va començar com per salvar-nos l'estiu. Amb una inversió de 15 mil euros. Per salvar-los l'estiu.Més o menys. Sí, sí.Per salvar-los l'estiu. En fi, escolta, fem...Fem-ho, fem-ho. Fem-ho, fem-ho, fem-ho, fem-ho. Sempre fem i a l'Eleleitor Pits, que és allò que expliquem que és aquest concepte americà, en 30 segons, que és el temps que en teoria trigues a fer el viatge de l'ascensor amb algú, expliques el teu projecte i no només això, sinó que l'angresques prou perquè aquella persona digui, m'agrada la teva idea, dona'm una tarjeta. I aleshores, què farà l'Héctor i l'Àlex? Jo crec que ho faré. No faran 30 i 30?No. Potser m'ensobren. Agafem l'ascensor. Bé, doncs, Nordic Sanglàs és una empresa que n'és a Barcelona, fa dos anys i mig, i es dedica a la personalització de viatges a sols. El client d'una altra vez internet pot criar el color que té 27 colors diferents, el trio de la patilla, el color de l'altra patilla, el color del frontal, el color de les lents, i ell arribarà a casa en 72 hores. És tot això en un preu d'entre 20 i 30 euros. Molt, molt, molt barat. Hem venut més de 300.000 unitats, pràcticament, des que hem començat. Estem amb centenars de punts de vent de tota Espanya, i ara estem començant una ampliació bastant mundial, per aquest avui Nordic Arredalmol. Ja hem arribat. Molt bé. Molt bé. Deixa'm el teu número de telèfon. I de baixada m'ho expliques tu. Pan ràbia, senyor. Pan ràbia, perquè, a més, crec que és una molt bona idea, la seva. Explica'm-la una mica. Sí, sí, explica'm-nos, perquè és clar. Al final, aneu ulleres de sol. No estem aquí inventant la sopa d'all entre cometes, però hi ha coses que fan que aquestes ulleres de sol es triomfa. I fins i tot m'agradaria que començessin per això dels set anys, que ja fèiem aquestes històries de vendre, i explica'nos com arrenca tot. Doncs, bé, a nosaltres sempre hem tingut un caràcter molt inquiet. Sempre, quan arribem a l'estiu, volem anar a vacances, no tenim diners, i diem que fem part, aconseguir quatre calés i anar a vacances. I quan traiem 15-16 anys, sempre ens avançàvem una mica a la moda, o veurem què estava a la moda, o què podríem aconseguir en aquell moment. Teníem oportunitats. I, bueno, per exemple, per exemple, estàvem anant a moure les BlackBerry, tothom tenia BlackBerry, tots els amics tenien BlackBerry, vam decidir comprar fondes a BlackBerry, un món de fondes a BlackBerry, i les vam revendre, no? Les compràvem per 1 euros, venien per 5 euros, a botigues estaven per 10 euros, internet ningú comprava, i, bueno, ens atreien a fer això, comprar una miqueta, arriscar una miqueta i revendre. En final, si l'institut eren 500 persones, doncs 250, ens en compraven BlackBerry perquè compraven fondes, perquè tenien aquell mòbil. Per tant, tenia molts amics, no? No, però més que amics, ja era que s'escampava la veu, és a dir, tu tenies tus amics, però ja després, les altres classes s'afegien a els amics. Que tenien una oferta collonuda. Clar, exacte. Però d'aquí, això diguéssim que era per passar les dones, per afagar-nos les vacances. Però ara facturou 4 milions d'euros, que això et pagues més que unes vacances. Aleshores expliquem com saltem, de pagar-nos efectivament les vacances en fondes de BlackBerry, a fer una empresa que facturarà això. I després de la moda, el tema de les llaç de sol, mirall, de colors, i Good Price, o Low Cost, i així. I vam decidir, doncs, vam veure que Espanya aquest tipus o aquest concepte de llaç de sol no existia. Hi havia ocleis, raivans, marques molt cares, que no es va a l'òptica, i t'havies gastat els meus cap a mon. Vam veure aquest mitjà de mercat, on no hi havia llaç d'entre 20 i 30 euros, de qualitat, barates... I... El que hi havia a fer de més mòbles, una mica? Exacte. Però abans això és la idea de dir... Deixem de revendre cosetes de comprar i revendre, i anem a fer una cosa realment que serveixi per un futur, perquè a final ningú viurà de revendre fondes de mòbils, o accessoris, o tal, exacte. Fem alguna cosa que prosperi, i que ens doni una val idea. Teniu la idea. Però, llavors, això s'ha d'eduar a terme. Jo és quin és el pas que feu? Vendrem ulleres de sol, com a Estats Units es fa. Low Cost, baratetes, que es puguin costumitzar de colors, etc. Ah, és algú, aquí? Sí. Ens veus a nosaltres amb 18, 19 anys. Així, mig per dilluns, no? Comencem a contactar amb possibles fabricants, qui ens ha de fer la web, anem a l'informàtic, l'informàtic, doncs vol la cara i... La cara de dos nanos de 20 anys que volem fer ulleres de sol, de cos, eh? Sí, sí, sí. Era més ho és perquè això ho comença a muntar un any abans. Anem a veure el fabricant que ens pot fer de sol, el mateix, volem fer ulleres de sol, una empresa, volem comprar 2.040 ulleres. I el fabricant fa números i diu, hòstia, això són molts euros. Sí, sí, ens ajudem. Això comporta molt de temps i molt de dedicació i esforç en encaixar espècies per arrancar. Afinar és una roda, perquè en el moment en què ja comptes amb el primer proveïdor i algú ja t'està fent la web, ja no pots parar-ho. La web la tens pagada o compres ulleres. A qui volia anar? El pagada, la inversió inicial. Doncs el mateix, un cop tens mitja web pagada, ja no la deixaràs a mitges, ja ho has d'acabar. I un cop tens la web... Quin capítol veu començar? 15.000 ulleres. Però no va ser un posem 7.500 cada un, si no... Què va en la web? Doncs vinga, mitat i mitat. Les ulleres, quan costen, no m'han basat aquest preu. Vinga, mitat i mitat. Constituir la societat, què costa? A final, no és de dir, tenim això per invertir, sinó... Ho dic perquè això és el que frena, a vegades, amb els emprenedors aquest i aquesta inversió inicial, no tenir-la, sense dubte, o que algú cregui amb tu per tal d'aconseguir-la. Sí, de fet, volia... No presentar-vos, sinó que participes en nosaltres, el Christian, perquè és clar, com sempre m'he explicat i això els paga molts emprenedors. Teniu la idea, vosaltres veu tirar endavant, perquè més veu vendre un acusat. Veu comprar 2.000 unitats, 2.000 ulleres... 2.400.I quan veu tig a vendre les primeres? En un mes, sense pàgina web, amics i coneguts, em veu vendre 1.000. 1.000, ja. Que us seguiu a veure què allò tirava. Però, clar, un és fotbufatades. Encara que tinguis molt clar que funciona i que facis el pas de la inversió, un és fotbufatades pel camí. Però vosaltres voldràs tenir la sort de contactar amb el Christian Rodríguez, que ell em va explicar i em diu que és emprenedor en sèrie. Que ja és un títol que existeixi i que em pren tant, i que ja ho tirem per la mà que acaben sent emprenedors en sèrie. Em sembla que el tenim a l'altre costat del fil telefoni. Christian, bona tarda! Com estàs, Christian?Molt bé, Christian. Escolta, què et va fer... O què vas veure en ells, en l'Àlex i en Léctor, per tal de dir, va, me n'ajugo per ells i els ajudo una mica? Jo crec que tres coses. La primera, la il·lusió, que suposo que estan avui en veïns de l'estudia, és com una onada de l'il·lusió que fa goig esculcable. La segona, el talent. Perquè quan t'expliquen que són capaços de vendre melulleres sense una pàgina web, jo no m'ho imaginava. I la tercera, la humitat, que per mi era un punt clau. Dos persones de 21 anys que mengen melulleres i han partit amb 20.000 euros de dos setmanes, era possible que ens fessin aixecant roda amb la moto al espatx. És que va ser un bon moment, amb el condensament, que ens pensàvem que en mengen amb aquesta humitat aquestes ganes de poder entendre el parquet de buscar les coses, de millorar-les, que això és el que em va fascinar per la banda. I la teva feina va ser assessorar-los per estalviar els ibofetades, perquè ens entenguem el procés. Jo crec que més que sí, potser això o si més no, intentar donar aquell suport que segurament jo anjo enrere quan tenia la seva banda no l'havia pogut tenir. I al final, els emprenedors cada dia estem amb noves aventures, que és prova-error, prova-error, prova-error. Clar, si aquest error del pot de les 10 o el pot saltar-me 3, doncs és una mica tan ràpida i hi ha molta part de l'experiència, sobretot de monocràcia, en molts casos, que tenen les coses. Hi ha moltes coses que en veïs m'ho passo molt bé, perquè sempre que tenim... que estem parlant de certes coses, com a mínim, em fan casar el 50% de les coses. Molt bé. En l'altre 50 és el lloc d'aquest de, bueno, què? Us en recordo, estàvem dic que això podia passar, doncs va, vinga, ja passarem, i aquest és un divertit que treballem junts, que al final, si no es fotessin els dies, tampoc seria divertit ni per mi, ja faria una mica de ràdio i tot. Veig que hi ha un efecte mirall, eh? Com a mínim, tu t'hauria de ser les que s'acabes roda, sí o no? Bueno, jo sí que he sigut rica, que és el tot que acabem roda segur. Però aquest punt, la veritat és que el que em va agradar moltíssim és que potser he tingut la sort aquests últims anys de veure molts projectes, i la veritat és que aquests molts projectes que et vegin explicar que són superbones idees i que, a vegades, està molt bé, però amb això no t'aniràs ni a la costa brava de vacances, segur, i et sentes davant de dues persones que han aconseguit facturar amb qüestió de molt poc, 25.000 euros, coses que hi ha en pres en superbones idees que no aconseguirien fer al diàleg a tota la setre dreta. I aquest és un d'aquests turts que per a mi s'ha de valorar moltíssim, perquè dins de l'ecosistema emplenador, aquest toc industrial que tenen ells, que no és només d'endrar un servei, que endur-t'ho dur, potser s'utilitzaran o no, era algú present. Entro en com prunes ulleres que han hagut d'anar a arribar a casa, i vaig pel carrer amb unes ulleres que m'acaben de comprar. Per mi això té un valor molt important, que en molts casos no li acabem de donar tant, tant de importància, és el que veu abans. Bueno, ningú no han inventat la roda, no, no han inventat la roda, no han aconseguit generar un moviment, a generar un que permet molt, molt valor. Cristian, una última pregunta et volia fer, perquè a més a més em servirà, ara et vaig a utilitzar una mica, eh? Això em servirà perquè et facis de teaser, de spoiler, com el prolec de la secció d'emplenadoria de la setmana vinent, i és... aquí sempre estem parlant i vull destacar molts cops d'emplenadories d'èxit, però molts cops per emprendre i que funcioni abans de fracassar. I ho dic en paraules així, maiúsculos a fracassar, perquè em sembla que tu, en això, tens experiència. Sí, totalment, jo, dels primers projectes que vaig muntar, segurament tenia la mateixa il·lusió que quan ells van tenir molt d'espatx i tenia una idea boníssima, tan bona com que va tenir els meus pares, tan bones com que es convencen, es comparten pares, teniu la sort de tenir així, que ha tingut una idea que anàvem els pares milloraris, i ells van confiar i es va fer perdre, doncs mira, bueno, 80.000 euros, doncs van perdre... 80.000 euros, sí, sí, jo vaig... I he tingut... vaig tenir la sort en aquell moment, i això és una cosa que jo, amb algunes vegades, intento explicar, i nosaltres tenim la sort molt per vegades de creure que no sé què és, són les millors. Jo vaig, mira, en aquell moment, el meu pare, emplegari, doncs mira, va voler confiar, i ell, en aquell moment, ho va fer, i és molt perillós, perquè estic com en su cos, i en aquell moment no hagués pogut fer-ho per la mateixa manera que ho va fer, ho hagués intentat de totes les maneres, és a dir, que aquest és el jo que nosaltres empanyem, i intentarien fer una idea endavant, hem de ser molt conscients que té moltíssimes conseqüències, els tres moltíssimes, i aquest és un dels punts que hem de saber que és bo fracagar, però també és bo ser conscient que fracagar, pot ser una plantatge, però ningú li agrada això, no fracagar. Sí, senyor. Christian Rodríguez, emplenador en sèrie, mentó de la porpestra que tenim avui al pla B, Northwick. Moltes gràcies per donar-nos aquests consells, no només a l'Ector i a l'Àlex, sinó a tots. Gràcies. A vosaltres, muchas gracias. Una abraçada. Home, la veritat és que ha dit coses importants, il·lusió, tauret, humilitat, us hi sentiu reflexats, en aquests tres adjectius. Sí, sí, d'acord. Sí, sí, d'acord. Home, hi trobo falta ulleres a sobre de taula, però no per res, no. Ara, ara, ara. Sí, perquè comprar els periodistes és molt important. Mira com són. La paties de colors, les de colors... Tens les patlles de color tronja, la part frontal de l'ullera, de color blau, quin blau seria aquest, com el definiria? A l'Àlex, quan l'Alex vas dir, es moqui-blue, es moqui-blue, i el toc és fer. I les ulleres fosques de color vidre, de quin color és tronja? A veure, se n'hi torna, us crec que compliquen aquestes ulleres. Vols dir que... Oh, sí! No ho veus? Ni el corbaig ni l'atxovidal li queden tan bé. Oh, re i el mambo! Abans parlàvem de l'il·lusió i de les ganes, i em sembla molt significatiu el que ens expliquessiu, que és el principi, quan això era res, era un esquís de start-up quan estava ho començant. Em sembla que veu aconseguir que l'atxovidal no era el corbaig ni l'atxovidal. Víctor Valdés, el corbaig, es posessin a aquestes ulleres quan no era un bu, com va anar això i l'actitud que veu tenia les hores, també. Doncs mira, en l'al·lusió, que portàvem càdia, quan estàvem començant el projecte, sempre portàvem ulleres a sobre. Vull dir, anàvem a dinar, ulleres a sobre, anàvem de festa, ulleres a sobre, anàvem a cine, ulleres a sobre. I gràcies a això, de casualitat, el primer que ens vam troar va ser en l'atxovidal, doncs per a esos mundos. Home, no, però aquells són... Bueno, estàvem de festa una nit, i... A molt bé en l'atxovidal, sí. Com qualsevol, i estava en l'atxovidal, al nostre costat. Llavors, així, una mica, és per pajo, el vector va costar, i va dir, Toma, eh? Toma, és que són nostres, que... Realment, li hem explicat història. Uns dos joves amb 20 anys dient, es feien la història, i va dir, hòstia, que guai, la gent... Clar, realment, ens se sent molt propera, perquè som joves, que volen tenir una idea endavant, i l'endemà va dir, sí, sí, jo, demà, agafo el Twitter, i no ens van creure, però realment, el dia següent, la foto estava pujada. I després seguia penjant fotos, i la seguia portant. La idea és, hòstia, ja l'ha quedat. A partir d'aquí... Conclusió, el Morro ajuda. Sí, el Morro ajuda. A partir d'aquí, Boris Daigui va arribar a veure les ulleres, ha anat xovidal en el seu moment. A Boris Daigui li va agradar molt, ens em van demanar, Boris Daigui va muntar una festa a Ivis, a Lio, al Supà... No sé què, m'hi van convidar nosaltres, perquè els hi fessin unes ulleres, vam anar a la festa, bueno, per cal, a les games. Ens van trobar les games de Barcelona, i el mateix. Ulleres, tomes. Vam, els chicos de Barcelona, no sé què tal. Estem començant... Si te gusten, tal. I sí, sí, se les va posar centenars de cops, perquè pensava una foto de Twitter amb les ulleres, portava les nostres ulleres, i això s'ha fet una roda que... Una roda que no para, que és aquesta Northwick, a la qual us agraïm molt que heu vingut aquí, com exemple, jo penso paradigmàtic de triomf, i, per tant, de campenda, val la pena. Val molt la pena. De fet, els 4 milions que facturareu, la majoria ho torneu a reinvertir, i fins ara la gent que no es pensi que factureu 4 milions, i que guanyeu 4 milions... De vacances a l'estiu. D'aquests 4 milions, hi ha una gran part, que són costos. En final, el que et queda és una arpaïda part, que tornam a reinvertir per... per anar a quedar-hi creixent. Héctor, Àlex, gràcies per haver vingut avui, aquí, a vosaltres. I Jordi, gràcies, alguna conclusió final de tot això, que crec que parla per si sol? Sí, la conclusió d'ells és evident. Amb ganes, que és la que sempre repetim, posant-hi esforç, les coses surten si unes ulleres de sol... que dius... Doncs mira, fins al primer invent que vam tenir d'aquell noi tetrapègic que va fer aquella bicicleta, perquè la gent pogués anar a tot arreu. Però m'interessa molt apuntar que la setmana de nit, ja abans ja ho deia amb el Christian, portarem, i ells també els va agradar molt, a l'Àlex, com a l'Èctor, portarem dos casos de persones que van empendre i que van... no els va funcionar. No sé si difrequesa, però no els va funcionar. I també, com deien a partir de gent que no li hagi funcionat, són conclusions molt interessants, però això serà la setmana que ve. La setmana que ve, a la mateixa hora, dimecres al vuit dies, a setmana. Gràcies a tots. Bona tarda. Aquest estiu, junts, ens ho passarem millor. Junts, a Catalunya Ràdio. Líquids, l'estiu de l'Oracla. Aquest any, el vi més venut a Catalunya, ha estat el vi català. Els vins de les 11 a 10, més l'alcada. La pregunta és no només si això serà un canvi de tendència, sinó què cal fer perquè segueixi sent així. Líquids. Aquest dijous, el Líquids, en parlem. David Montserradal, Joan Nabot i Jordi Elcube. A Catalunya Ràdio Líquids. En Xavier Gracè. Cada dia, de 3 a 4 de la tarda. Segueix-nos també a través de les nostres apps i a catradiu.cat. Aquests endegors, torna el millor futbol al Camp Nou. Torna la festa del gàmper Estella D'Am. A partir de les 11 del matí, activitats familiars. Adóscos a 10, presentació oficial del nou equip de Lluís Enrique. I a les 10, Barça, Roma. Com per les teves entrades, FC Barcelona, punca. A Catalunya Ràdio Són MotoGP. S'acaben les vacances a MotoGP. Comença la segona meitat de la temporada. Deu haver fet els deures que li van posar, Marc Marquet. Deurà número 1, guanyar més curses. Deurà número 2. Acostar-te a Rosi Lorenzo a la clasificació. Deurà número 3, allargar el màxim de lluita pel títol. Deurà número 4, no deixar de ser com ets. El Trojan torna a fer por. Torna a MotoGP i torna encara més a Bocira. Per això també tornem els de l'Univers MotoGP. El diumenge nou a les 8 del vespre des del circuit d'Indianàpolis. La cursa de MotoGP en directe a Catalunya Ràdio. Rosi Lorenzo, Marquet i Pedrosa. Els 4 fantàstics en plena forma lluitant per les victòries. A Catalunya Ràdio.Univers MotoGP. El dia a les nostres. Si la setmana té 7 dies, nosaltres te'n regalem un. 8 dies a la setmana. 8 dies a la setmana. 7 minuts per arribar a les 6. Totes a punts per acompanyar-nos. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. declaration. Gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies per terreny. Gràcies, gràcies! Gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies. Gràcies, gràcies. Pantumaca tan pernil, si tu me'l fas, em poso en mil. Cada any la FAO, que és l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, fa una llista dels aliments més ben valorats, el que fa a les seves propietats nutricionals. Doncs bé, aquest any ha posat el pa amb tomàquet en primer lloc, davant del coci de madrileño i el gazpacho. I en un anex valora especialment el pa amb tomàquet en fuet. Hem de dir que és una llista que es fa valorant únicament els productes de l'estat espanyol. I ja escolta una cosa, perquè llavors, per exemple, el que fa als altres països, quins han estat els aliments més ben valorats. Doncs als Estats Units ja t'ho pots imaginar, l'amborguesa. De França, la Quix-Loran, empatada amb la reclet i d'Itàlia, el mascarpone, que ha passat per davant dels espagueti. No, li he d'heu més t'agafant una gana. Segona notícia, Jots Cloní i la seva dona busquen casa a la Costa Brava. No t'ho pensis gaire, si tens ganes de viatjar. Fins i tot. Fa uns dies se'ls va veure tots dos passejant per Tosa de Mar i per Calella de Palafrugell. És una visita que s'havia mantingut en secret i que va transcendint perquè diversos veïns els han vist en actitud molt carinyosa passejant pel passeig marítim. Escolta una cosa, i com si s'hagi buscat en casa? Per què la propietària d'una important immobiliària de la Costa Brava s'ha anat de la llengua i ho ha explicat? Es veu que la dona de l'actor, Amal Alamudín, és una enamorada d'aquesta zona on havíeu estiguejat de petita. El seu marit, que n'està molt enamorat, li vol regalar una finca i és per això que tots dos han vingut a buscar casa. Que s'ha sàpiga, han vingut com a mínim un sol cop. Jo m'apunto la festa d'inaiguració, que no me la perdo per res del món. Has estat units estrenant una operada dedicada a l'Exio Homo de Borja. Recordeu la polèmica que hi va haver amb aquest quadre, oi? I tant. L'Exio Homo del santuari de la nostra senyora de la Misericòrdia va saltar la fama per la restauració sense permís i de forma molt peculiar que va fer una veïna de la localitat. Doncs bé, resulta que els Estats Units fan d'aquesta història n'ha fet una d'òpera, una d'òpera còmica. Es diu Bichol de Man, que traduït seria una cosa així com Eus Aquiloma, i el seu autor és l'Andriu Flack. I escolta una cosa, xiqueta, i quan s'estrenarà això? A la primavera del 2016 es farà l'estrena a Boulder, Colorado, i possiblement el 2017 s'estrenarà a la localitat Seracossana de Borja. Bona tè, ja podem anar a reservar les entrades, tu. Molt bé, això ha de posar d'escolaterals i tenir l'resposta de les preguntes del senyor Torragem. Si fa dubtar, broma. Què? Res? No, no, jo... Tiri, tiri, tiri, tiri. No ho sé, anem a veure. El Pantomácat, la màxima qualificació de la FAU, en Jordi Clon i la seva dona busquen casa a la Costa Brava, o aquesta estrena d'òpera dedicada a l'Ecreomo de Borja. Doncs quina d'aquestes tres notícies és certa? 4 en joc uns auriculars de Catalunya Ràdio. Xavier, bona tarda.Bona tarda. Des d'on truques, Xavier?Sanipó, vinc de Vultragà. Molt bé. Com portes l'Aurella, podríem dir, selectiva, a la hora de caçar mentides?No gaire bé, però... Jo també. Vaig molt perduda avui. Avui trobo una mica...Sí. No et puc ajudar gens? Potser a Gemma. No, no, aquí no s'ajuda els ullens. Va, arriscat. Bé, jo diria que la verdadera és la tercera. Quina, quina dius tu? La tercera, la de l'òpera. La de l'òpera. Estàs segur, però és molt arriscat. Jo abans tiraria pel pantomàcat, no? No, no, jo diria que és aquesta. Jo no ho sé, de debò, no et puc ajudar. Jo tampoc, però és mal, Xavier i jo, a tu mateix. Escoltem-ho?Sí. Vinga. Ostres!Molt bé, escolta-t'ho, sí senyor. Molt criteri, tenint ben aquesta orella selectiva, Xavier. Una bona dona bona. En Carlos, que havia trucat també altres persones que estaven esperant, ho haurà d'intentar un altre dia, perquè hi haurà concurs cada dia, fins al 28 d'agost, per tant... Xavier, Xavier, que hi ets, que hi ets, no marxis. Espera un moment, que jo, des que has entrat, tinc una pregunta al cap. A tu, els formularis, normalment, que s'han d'impendre, però si has de ficar a la localitat, tens problemes, oi? Sany i Pòlid, de vol tregar, com ho fas, això, com ho haveries? Bueno, posant tot el nom sense, perquè, si no, es diuen Sany i Puy i els diuen mil coses. Clar, ho has de fer sense espais, perquè, si no, no t'hi deu cabre. Això és molt llarg.Exacte. Collons, que sóc de Torà, que només en tenim 4 de lletres. Va, per aquí. Escolta, senyor Torà, vostè, què fa al consultor i l'inrevés? Es tracta que la gent no fa les preguntes a vostès. Vostè pregunti als altres.És veritat. No sé si ho saps, Xavier, però avui tancarem programa amb el consultori del senyor Torà, i a més a més regalarem un sopar. Un Smart Box d'un sopar, eh?Sí, sí, sí. Per tant, tingeu les vostres preguntes a punt a través del 9307474 i també el correu electrònic, 8 dies a roba, que et ràdio puncat. Tot això serà abans d'arribar a la set, encara hi ets, Xavier? Si tens algun dubte, ja ho saps. Fes-m'ho un truc o enviem una mail. Va bé, Alfoni.M'has aguantat molt bé el rotllo. Ets molt amable, de debò.Molt bé. Fins una altra, a rebreure.Moltes gràcies. I amb això ja estem arribant al punt de les 6. Moment en què aturem màquines, escoltem la informació, per saber com està tot, si aquest incendi de la muntanya dels Àngels, el massís de les gabarres, està ja 100% controlat, com deien, fa una hora, i per saber, doncs, si hi ha alguna novetat de l'actualitat, si hagués estat molt gran, us haguéssim explicat. Per tant, anem a escoltar els serveis informatius de Catalunya Ràdio, que després tornem una hora més al vostre costat. Molts continguts i música, la d'Àlvaro Soler. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Quim Olivares. Unes 300 persones poden haver mort avui en el naufragi d'un vaixell de pesca, a 20 migrants i refugiats prop de la costa de Líbia. La Guàrdia Acustanera Italiana afirma que, fins ara, s'han rescatat amb vida unes 400 persones de les aproximadament 700 complien el vaixell Abassa. Toni Arbonès. Convercació sobrecarregada hauria volcat el canal de Sicília, a prop de la costa Líbia, quan les autoritats marítimes italianes anaven a sucorrales, quan la gent a disc que s'acostaven dues patrulleres s'han desplaçat d'un costat a l'altre de la coberta, i això ha provocat que el vaixell es capgirés. El rescat dels refugiats, dels naufrax, l'han fet diverses embarcacions que s'han dirigit al lloc dels fets per ajudar. Notícies breus, Jordi Canal. El foc que s'ha declarat a la muntanya dels Àngels, al massís de les gavarres del Gironès, ja està estabilitzat segons a fons dels bombers. Ara hi treballen una desena de dotacions terrestres i un mitjà aèri. Hauria cremat un hectària i mitja segons les primeres estimacions dels agents rurals. El foc ha obligat a tallar en un primer moment els accessos al santuari dels Àngels, que ja s'han reobert des de madremanya. No s'ha hagut de desallotjar ningú a causa d'aquest foc, i tampoc no ha afectat cap a altra carretera. Unió de pagesi us reclama l'aureuropèia que actui de manera immediata contra el boicot continuat de França, la carte de porci de l'estat espanyol. El sindicat denuncia que, en menys de dues setmanes, hi ha hagut dos atacs de ramadés francesos contra camions espanyols, Lleida, Pere Joan Alvarez. Hola, bona tarda. L'últim dels atacs va ser la nit de dilluns a dimarts a prop de Tulosa i Safejí al del 22 de juliol passat a la Normandia, procés al Tiberí responsable nacional del sector porci d'uní de pagesos. La lliure circulació amb aquestes activitats col·lacions de França que venen d'entredir i, per tant, demanem que de l'aureuropèia procés d'aquesta lliure circulació. Pere Joan Alvarez, Catalunya, radio Lleida. El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna amb d'un any i mig de presó per l'empresari endurràfi del Pallarols per Frau Fiscal, també haurà de pagar una multa de prop de 300.000 euros. El Suprem li recorda que el Frau Fiscal no depèn del frau de les subvencions que va cobrar de la conselleria de Treball per fer cursos inexistents. La sendència diu que el Frau Fiscal el va cometre quan no va declarar els ingressos lícits obtenguts per fer alguns dels cursos que van impartir les seves acadèmies. Hi ha hagut un camioner que circulava per la C25 l'eix transversal a la comarca Dusona, enlluernant, en un punt, l'Àsar als altres conductors. Quan els Mossos d'Esquadra el van localitzar l'àrea de descans de GURP, l'home va reconèixer els fets i va aduir que ho feia per distreures. El cap de trànsit de la Regió Central, a Belligarcia, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, explica que se'l podria denunciar també per la via penal. De valorar si penalment hi hagués indicis suficients d'un delicte, llavors això aniria via penal i aquí sí, que hi hauria, possiblement, la retirada del permís del conduir. Avui han començat les obres per sotarrap al mar la línia elèctrica d'altre bucador, el Delta de l'Ebre. Els treball serviran per millorar la seguretat a la zona i posar fi als continuos talls de subministrament que hi havia a les salines durant les llavantades. Tarragona, Ricard Buigues. Les obres duraran 4 mesos. La fase més complicada serà sotarrar al mar una línia de 4 quilòmetres i zones onades especials valoracològics i s'han inclòs diverses mesures matíambientals. Endesa, la Generalitat Infosa, empresa que explota les salines de la trinitat, invertirà 800.000 euros en aquesta obra llargament reivindicada. Infosa n'assumirà la meitat del cost. Ricard Buigues, Catalunya, Ràdio Tarragona. Gràcies. El Barça s'estrena aquesta nit davant els seus aficionats. Seran la cinquantena edició del trufeu Joan Gamper, que l'enfrontaran a la Roma. El partit començarà a les 10. Abans hi haurà la presentació oficial de l'equip. I Catalunya Ràdio us transmetrà aquest maig, com sempre, a partir d'un hora abans. Aquest matí, el Congrés Mundial de Pènies del Barça, el president Josep Maria Bartomeu, ha dit que la decisió de no recórrer contra l'ascensió de la UEFA per les estelades no és cap signe de fableza. El reptes de l'equip són aconseguir també ara les dues supercopes i el Mundial de Clubs d'Aquest Ivern, els tres títols ja sumats i també repetir victòria a les Champions. En bas, Catalunya ets joventut, ha anunciat la renovació per una temporada més. De la Lepibot Goran Suton, l'ICL Manresa ha fet oficial la tornada de l'escorta Roman Montanyet. Fins aquí, les notícies. Junts a Catalunya, Catalunya Ràdio. Passa l'estiu amb nosaltres. Junts ens ho passarem millor. El matí de Catalunya Ràdio, l'estiu amb Òscar Fernández i l'estiu amb l'Òscar Montanyet. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. L'estiu amb Òscar Fernández. Un cop convocades oficialment, les eleccions del 27 de setembre, el matí de Catalunya Ràdio continuen passant als protagonistes d'aquestes eleccions. Aquest dijous, Raül Romeva, cap de llista de Junts Falcí. El matí de Catalunya Ràdio amb Òscar Fernández. De dilluns a divendres, de set del matí, a una del migdia. Segueixos també al Facebook i al Twitter del programa, de Catalunya Ràdio o a catradiopuncat. Hoy, días a las semanas, a la semana. I el que calgui. Hoy, días a la semana. Tots les tardes d'estiu, totes les tardes d'estiu. Segueixos amb la tequeta Vull Dias. Tots les tardes d'estiu, totes les tardes d'estiu. Tots les tardes d'estiu, totes les tardes d'estiu. Tots les tardes d'estiu, totes les tardes d'estiu. Algú que a aquestes fronteres es porta molt al cos, perquè va néixer a Barcelona, va créixer a Japó, viu a Berlín, triomfa arreu, sobretot a Itàlia, amb aquesta cançó al mismo sol, el Baró Soler s'ha donat a conèixer al món de la música... A Itàlia, de fet, s'acondiuen. Què?Diuen que és el Tormentone. Què vol dir això?No ho sé, que ens ho expliqui ell. El Baró Soler, bona tarda.Hola, com estem. Què és això, de ser el Tormentone? El Tormentone és com... No hi ha una paraula en català o en castellà, ni en qualsevol llengua part, jo crec, però és com el hit de l'Histiu, és com la cançó de l'Histiu. Avui tenim un Tormentone. Ah, cara, com un torbellino. Exacte, és com si fos una tormenta però positiva, no? Sí, sí, sí, sí, que ho recordo tot una miqueta. L'efecte d'aquest disc és aquest, t'atrapa, et estàs allà, a més a més hi ha cançons que, com la de la boss, que és espectacular, que donen home el disc, que realment dius que això a mi també m'ha passat, i no puc deixar de moure, mentre m'han passat, és així. Moltes gràcies, ha funcionat, llavors. No, sense dubte. Era una mica aquest el teu propós, eh? Doncs sí, jo crec que dins de tot l'àlbum, era captar una mica les emocions, que també amb el nom Meternogosto, les emocions que la gent té i també tinc jo a l'Histiu, les emocions positives, bàsicament, i no només tindrem a l'Histiu, sinó tot l'any, no? Clar, penso que aquí el 8è dia de la setmana, 8 dies a setmana, tindrem aquest dia instaurat, que també volem que funcioni a llarg de la nostra vida, una mica com aquest eternogosto. Nunca el pasear por la orilla en agosto hizo pensar que te fueras con otro ya no puedo más, desde que te has ido aunque no estés, no te vas al olvido era una historia de amor. Clar, és que les històries d'amor és el que tenen, que trapen, i quan t'enganxen et fan viure eternament en un mateix més, o si fosis presoner de tot plegat, van així, tot? En aquesta cançó, realment, és per un... per un break-up, per una... com es diu això. Un trencament amb la teva parella, el mes d'agost. Era justament abans, i llavors, agost, que era... Se't va fer temps. Eterno per mi, no? Un moment d'enaropeïn, no sé. La teva mare és espanyola, el teu pare alemany, tu dius ara a Berlín, i també vas viure Japó durant una llarga temporada, una mica d'on et sents i, per tant, la teva manifestació, podríem dir artística, que és la música, cap a on va dirigida, o té algun focus? Jo crec que el mismo sol és una mica tota l'essència d'aquesta experiència, no? És de trobar diferents cultures, els meus millors amics de Japó eren, perquè jo anava a l'escola alemanya, i, doncs, mig alemany, mig japonesos, mig japonesos, mig austríacs... Doncs hi havia de tot, no? I llavors és un àmbit molt diferent d'aquí, i també a Berlín, doncs, vaig anar i amb la música pots conecar amb la gent d'una altra manera que no pots amb altres coses, no? Llavors la connexió musical que feia això sense realment conèixer les persones era el màgic que volia ficar dins del mismo sol. I aquesta connexió barlinesa és també fruit de la producció musical, o de què és fruit? Sí, o sigui, si els productors són de Berlín, ja ho hauran de ser registrats tot allà, i ho hem fet des de Barcelona, cap allà, hem fet aquí també els coros dels àmbits amb els meus amics aquí, ha sanquat, inclús, i llavors hem fet una barreja, no? I crec que es nota una mica també. Els taxistes a Berlín són tan amables com el senyor Turà. No ho dubto, no? Crec que no tan amables com... Bueno, bueno, bueno... Què vol dir, què vol dir? A mi és molt generós, la seva generositat no té límits, a més. Suposo que ell deu haver fet de tot els alemats. La seva manera també són persones, vull dir, que també són amables. El senyor Turmentone passa també pel programa de la voz d'Itàlia, no? Com... Bueno, era... realment vaig ser un convidat a la voz després de que... que fossi número va a Itàlia, llavors era una mica, obviament, per reforçar tot això, perquè és molt important, i a la primera volta, la primera volta... La primera volta! I el tio aquí... I ara, home, sí, jo heu de disculpar-me, perquè tinc una barreja al cap, que... Bueno, i llavors, sí, era... obviament, va fer un gran efecte, i després també vaig anar a Coca-Cola Sammers Festival, que això també va ser una locura a Itàlia, no? He vist fotos al teu Facebook, i realment la sensació és... vaja de masses, no? I, a més, tu comentaves d'aquesta humilitat de dir que és fort. Avui he actuat aquí. Explica'ns una mica. Això era... crec que a Coca-Cola Sammers Festival eren 20.000 a 30.000 persones, però, inclús, no era a Itàlia, la vegada més gent. La vegada més gent era a França, a ONG, era un festival de ràdio, i hi havia 50.000 persones, o quasi 60.000, era una verbalitat. I llavors era divertit perquè tenia un... hi havia un jac, i darrere del jac hi havia persones encara. Era... era tremendo, i llavors era una passada, no? Estava jo rient, cantant, mig rient, mig cantant, perquè era increïble. Perquè tot ha estat molt ràpid. Com ho pateixes, això? Poc a poc, jo crec que l'equip que tinc també és... són tots molt... molt... Terremals, no? I llavors, estem passapàs, no? I llavors, a veure què passa, i fem el que estem fent al moment, intentem fer el millor possible, i amb això, anàvem pujant. Perquè el més molt sol ja té més de 23 milions de reproduccions, és que clar, són de xifres... Sí, tremendo. És molt fort. Sí, sí. A més, realment, oi, que sembla un noi... Sí, sí, sí, el senzill, el veus... Sembla un noi, sí, segur que un noi. Sí, sí. Quants anys té? Per què hi riuen? 24, i si és un pollet si està trencat la closca de l'Òl, encara. Ah, ja estic molt venant. Senyor Turà, que ell va publicar el juny, el seu primer disc, que és que realment, a més a més, és un disc que no és d'aquells primers discs, que dius, mira, això és de quan tenies 16 anys, això del 18, que veus que no hi ha consistència, no? No passa això, moltes vegades, en el teu cas, és molt monogràfic, molt en una mateixa direcció, molt treballat des de... no sé si una bona producció, però sí, des d'una manera clara, veure la música. Bé, moltes gràcies, m'alegro moltíssim per això. Això també jo crec que és fruit d'aquest... No he començat ara a fer música, tampoc. Llavors, també he fet dos àlbums aquí a Barcelona, molt greu que tenia abans, i llavors hi ha una mica de treball i experiència, sobretot, i també l'equip que tinc, no? És una combinació de tot. Aquesta és la segona cançó, l'acaba darrere del més molt sol que hem sentit abans, i la imatge que il·lustra el llibret del dit, realment ja és una clació d'intencions de dia, i que jo soc aquest, que vagi amb tronc i sigui, i m'agrada compartir... m'agrada una passió que és, en definitiva, la música, no? Sí, sí, i sobretot també conèixer persones diferents i de diferents cultures. Això és amb l'avi de fer giliana, que es diu El Poble, on em va escriure el videoclip, on a una part, i era molt... era molt majo, era boníssim. Sí, sí, fins i tot, amb el vídeo estava... i com fent les palmes allà, i és molt divertit, perquè estàs bàjo del mismo, o l'allà... Aquesta és la passió musical, la de Valor Soler, un cant autor que no us el podeu deixar perdre, el seu treball discurràfic eterno agostos, d'aquells que d'aquí de 4 dies ja estarà sonant arreu, i, a més a més, direm, nosaltres la vam tenir. Correcte, quan et fiqui el taxi, diré, aquest xiquet el conec, nice, fantàstic. Ara es fa una foto amb ell, és un clàssic. I tant, i tant, i una estratègia és que això, paraula de taxiste. Es fa fotos amb tothom, és el que té. Sí, m'agrada, perquè a vegades estàs parada amb una tasca. I d'aquesta manera vas treure les fotos, i vas veure aquest xiquet el conec, i tens conversació. Què dius, això? A més a més, ets un tio humil i ens faràs un acústic. Sí, he preparat una versió acústica una mica diferent, i doncs sí, tinc moltes ganes de tocar-la per vosaltres. I nosaltres, de sentir-la? No me levanto sin pensar, voy a dejarlo todo y luego. Y yo pongo la mano en el aire, yo a volar, sin complicarme la vida disfrutarí yo. No quiero más, quiero más, es como quiero ser. Nada más, nada más, un minuto que perder. Volar con el viento, y sentir que separa el tiempo. Pintar el momento, y las nubes si persiguiendo. Saber cantar, pasarlo bien, y por las calles. Y querer volar con el viento, y sentir que separa el tiempo. Doncs ens agrada molt la dimensió del temps, aquí. Tots imagina el barroca, el vuit dies a la setmana. El valor del temps té un valor específic, i per tant, aquesta cançó ens agrada molt i ens ve molt el pèl. Què li ha passat a la teva guitarra? La meva guitarra, no, és simplement que, si no, era molt normal. M'he canviat, una mica. M'agrada molt, sincerament. És una guitarra customitzada, no? Sí, realment, és una prova. A principis, aquí al costat encara has de publicar una mica, però ja ha tocat tants concerts amb això, que ara s'ha convertit en la guitarra dels concerts. La emblemàtica, la que et porta sort. Sí, sí. Però si te no et cal, la sort del barro. Jo crec que sí, sempre, una mica. Tenim tot Catalunya ballant, ja, és que sí que et cal. Vinga, endavant, què ens faràs? El mismo solo en Acoustic. Daniel. No es todo el mundo que conteste el este oeste y bajo el mismo sol. Ahora nos vamos, juntos celebramos, aquí todos estamos bajo el mismo sol. Para, para, para, para, para, para, para, para... para, para, para, para, pí, bajo el mismo sol. Saca lo malo, malo, malo, no digas paro, paro, Vale la pena, mi amor, la pena, mi amor, no hay fronteras, veras, será lo que tú quieras, lo que tú quieras, amor, se puede, amor. Yo quiero que estés al mundo que conteste del este hasta oeste y bajo el mismo sol. Ahora nos vamos y juntos celebramos aquí todos estamos bajo el mismo sol. Para para para para pa, para para para para... Pa para para p, bajo el mismo sol. Para para para para para pa, para para para para para para... Para para para p, bajo el mismo sol. Quiero que el mundo se... Quiero que el mundo se una mi amor Quiero que el mundo se... Quiero que el mundo se una mi amor Yo quiero que esté Sea el mundo que conteste Del leste hasta oeste Y bajo el mismo sol Ahora nos vamos y juntos celebramos. Aquí todos estamos bajo el mismo sol. Ahora nos vamos y juntos celebramos. Aquí todos estamos bajo el mismo sol, bajo el mismo sol. Ara heu sentit en directe, en acústic, també en excel·lent producció. Aquest etern Agost el primer treball discuràfics amb cançons com aquesta, que acabeu de sentir el mismo a sol del Baró Soler. Escolta, aquest etern Agost que tenim entre mans, com se't presenta tu? A mi mateix. Doncs molt bé. Ple de coses, ple de promoció, ple d'anàstica aquesta setmana aquí. Una mica de vacances, família. I sí, sí, molt content aquí aprofitant el sol. Doncs escolta, felicitats a la teva mare, entenc? Perquè aquí hi ha material sensible d'algú, eh? La veritat és que al Baró Soler ens ha agradat molt que ens visitesis i que ens fessis aquest acústic pressió. Moltes gràcies, un honor. Gràcies, adeu. Els defensors de la tribu. L'home presol és el medicament més consumit a Espanya. 54 milions de capses s'envenen cada any, més d'una per persona. Serveix per protegir l'estómac, però descalsifica els ossos. I per això hi ha estudis que diuen que a Catalunya més de mil persones grans estrenquen cada any el fèmur per culpa de l'home presol. Aquest dimecres parlem dels riscos i les contraindicacions que poden tenir els medicaments més consumits amb el catedràtic de farmacologia Joan Ramon Laporte. Els defensors de la tribu. En Xavi Rosignol i Núria Coll. Aquest estiu d'8 a 9 del vespre a Catalunya Ràdio. La millor lletra de cançó en català d'aquesta temporada busca premi. Premi Cerverí 2015. Fins el 10 de setembre podeu votar una de les 8 lletres finalistes a CatRadio.cat. Entre elles, el somni dins el somni, de Fret i Són. Premi Cerverí 2015. Convocat per la Fundació Prudència Bertranas, Catalunya Ràdio i Cat.cat. Amb la col·laboració d'Anderroc i Vilaue. En Guàrdia. Les batalles. Les aventures. Les anuïcitats de la història de Catalunya. En Guàrdia. Aquest estiu podeu sentir un recull de programes a mesos l'última temporada. Els dissabtes i els diumenges a la mitja nit. Els dissabtes i els diumenges a la mitja nit. Segueix-nos al Facebook i al Twitter del programa. Al app de Catalunya Ràdio o a catradio.cat. En Guàrdia. Amb Enric Calpena. Si la setmana té 7 dies, 7 dies, nosaltres te'n regalem-ho. 8 dies a la setmana, perquè ens agrades tant tu. 8 dies a la setmana. Amb Vilaue. Ni un dia menys. Vilaue. ...m'agrada molt en la cançó. Així comença el nou hotel Marigolta. Avui, al vuit dies de setmana, volem parlar de deixar de ser negatius o de ser com més positius possible. i per aquesta raó us explicarem una petita història que ho exemplifica. És un home que vol penjar un quadri. Però quan té el clau a la mà, s'adona que li falta el martell. Tot seguit pensa trucar al VI perquè ni deixi un. Però en el viatge de casa seva, a la del VI, comença a donar voltes sobre què li dirà quan li demani l'Eina. Anem bé? De cop, recorda que el VI el va mirar de forma estranya quan es va trobar l'ascensor. L'última vegada que es van veure. I arriba la conclusió que li té mania i que, a diferència del que ell faria, mai no li deixarà el martell. Molt enfadat, quan el VI li obre la porta, li crida. Ja et pots quedar el teu martell. Però estàs, eh? No sé què passa, que lo veo todo negro Porque cualquier color se me convierte negro Las sillas van desquilas con dibujos al bar. I és que a vegades tenim molta, però molta, però molta, molta, molta facilitat per amagar-nos de la vida. I d'aquesta manera és molt, molt i molt difícil experimentar l'alegria de veure. El infierno de mi gloria ha pasado por mí. Ahora siento el pienso dentro A veridad de mí. Per parlar de com deixar de ser negatius i experimentar aquesta alegria de viure ens acompanya el psicòleg Rafael Santandreu. És psicoterepeuta. Psicoterepeuta. Maraveva. Autor de llibres com Escola de la Felicidad, el arte de no amargar-se la vida i les gafes de la Felicidad. Molt bona tarda, Rafael. Gràcies per ser aquí. Què t'ha semblat, aquest conte, amb què hem començat? Ens passa molt que, amb la gent, de vegades, quan estem molt neures, veiem gent com agressiva, com adulta, com la seva egoista. I passa molt que els coneixem de repent, parles una mica i veus que és una persona meravellosa. Això ens passa molt. Amb el qual una solució a això és intentar veure que tothom és maco i els que no ho són alguna vegada és perquè en aquest moment estan una mica merals. Un mal dia, un mal moment, el té qualsevol. Doncs ja ho sabeu, avui, en aquest espai que l'hem batejat, ho deixem, volem deixar de ser negatius. És un tema que ens agrada moltíssim. I si voleu participar, 9307474. En preguntes, en dubtes, hem fet i tot històries particulars, com aquesta del veí i el seu martell. 9307474, entre tots els que participeu, també. Per correu electrònica, 8 dies a robacarreti.cat, una cesta i a cap bravo. D'entrada, com a la clàssica d'intencions, per què tenim la facilitat de margar-nos la vida? Això és por, en definitiva, o és buscar el camí fàcil? Què és? Hi ha diferents raons, però bàsicament és perquè la nostra societat és molt antinatural, està molt boja. Ho produeix la societat amb les seves super o hiperexigències. Nosaltres hem malaltit perquè ens exigim molt a nosaltres i no ens ho anem compte. Tinc que fer tot bé o sóc un mal dito desgraciat de la pitja espècie. Ens diem, els altres van detractar bé tot el temps, sempre. Si diem cridant i així, amb el nas arrofat, malament anem. El problema és que ens ho creiem, ens creiem en les superexigències, són envers els altres, envers mi mateix, i envers el món, que tot funcioni perfectament, i ens ho creiem. No passa que ens amarguem la vida, increïblement. Mira, el tema aquest de ser infel·lís, de marcar-se la vida, és una mena de superstició, és veure la superstició. Quina superstició és? Que el món hauria de ser determinada manera, que no és... Consocia, que es diu. Exacte. I llavors, sent realista, tindríem que veure que el món és com és i està superbé com està. Si, de fet, en sobre de tot, tot ens va de cònia, perquè viuen un món molt abundant. Veure les coses amb realisme fa que no tinguis aquestes superexigències que et tornen boig. Ens tornen boig per superexigències. I es pot deixar de ser negatiu? Sí, absolut. Jo el dic per dir-li, perquè el taxi noi, que reguna de gent últimament no sé què passa, que hi ha un ambient allà, que ve la gent que està amb el nas arrofat, i es pot deixar de ser negatiu, els puc dir alguna coseta que els ajudi? Sí, sí, perquè saps què passa? De pressió, som rondinaires... Per el nostre diàleg intern. Perquè pel que ens diem, a nosaltres mateixos, si tu canvies aquest diàleg intern, o canvies la teva filosofia de vida de manera profunda, et canvia la visió del món. Llavors, clar que es pot canviar. Mira, et poso un exemple. Si, de fet, nosaltres ho hem vist moltes vegades. Tots hem conegut alguna persona que ha tingut un accident molt fort, una malaltia molt forta, però ho ha superat. I et diuen, moltes d'aquestes persones diuen... Ostres, jo després d'això, em prenc la vida d'una altra manera. Treballo més en el que m'agrada, cuido més la meva família... Ja no em prenc les coses com abans, veus? Ha fet un canvi de filosofia a nivell radical de diàleg intern, i ha canviat el seu món emocional. I ho han fet sols, per l'experiència. Doncs, fer una bona psicoterapia, quan t'estais en això. T'estais en una imatge molt fràgica de la vida, i que tags una gent que no mira que t'està enganyant. Bon dia, Montse, bona tarda. Ah, sí, bona tarda. Des de robir? Tu, això del diàleg intern, com ho portes? Sí, mira, jo volia comentar que... En considero una persona positiva, i a part de que en considero jo em diuen que ho sóc, que sóc bastant positiva, però tinc un problema, que estic amb una persona que és totalment negativa. Aleshores, aviam costa una mica de portar en el sentit que sempre sembla que hagis d'arrestar aquella persona, no arrastrar, no sé com diu, com estar-li demostrant que no hi ha per tant, que la vida és molt d'això, i arriba un moment en què a vegades et cansa perquè t'agradaria, no sé, com poder-li contagiar més aquest positivisme. Sense haver de rossagar, sense haver de fer esforç. I això que a mi, el que parlava de malalties, el psicoterepeuta, a mi em van operar d'un càncer de pit, i vull dir, sempre he sigut positiva, però arran d'això encara, o sigui, agafes com més estimació, jo sempre he tingut estimació a la vida i volguer viure i aprofitar les coses i tot, o sigui, sempre he sigut molt vital, però arran d'això encara més, no? I el que deia ell, que quan et passa algú, si heigut una persona que ho heig de positiva, doncs aleshores encara ho heig, ho heig més. Dona'm algú's escoltar-te, Montse. Per què? Perquè tens raó, ets realment molt positiva i contagies aquesta positivitat. A veure què ens diu el Rafael, d'acord? Que jo no sóc ningú per de res. Felicitats, penjo, ja ho escolto per la ràdio. Sí, escolta-ho per la ràdio, d'acord. Felicitats per el programa, eh? A tu, bonica, un petó. Adéu, adéu, adéu. Escolta, aquí la Montse està patint una mica. Sí, perquè, i a més, és un tema molt actual, perquè saps què passa? Que nosaltres, en el temps que corren, hem d'aprendre a conviure amb neuròtics. Perquè ho som, que si ve, tots, neuròtics. Totalment, totalment. Ens tornem neuròtics, llavors hem d'aprendre a conviure. Mira, hi ha tres eines fonamentals per tractar amb un neuròtic o amb qualsevol de nosaltres que està en un moment neuròtic, no? Que és el amor, el humor i desar-ho sol. Són aquestes coses, aquestes tres eines. Desar-ho sol. Desar-ho sol a la persona, sí. Sí, perquè mira, el que no s'ha de fer quan nosaltres estem en un atac neuròtic, l'error, l'errada que cometem normalment, és intentar parlar de la neuròsia de la persona. No, no, no, no parlis, perquè en el moment de la neuròsia, la persona està allò que jo, almenys, terribilitzant. Veu les coses terribles, horribles, urroses, i llavors no es pot parlar. Mira, jo explico una anècdota de l'amor, l'humor i desar-ho sol a una persona que té a veure amb ma mare, i ho explicaré una mica molt broument. Mira, ma mare, jo l'estimo molt, és una persona meravellosa, però terribilitza, com tothom, de veritat, entenc. I llavors, a vegades, no sé, quedo per dinar amb ella, me la trobo, i està allà enfadada, l'avec molt enfadada, no? I em diu, per exemple, estic molt enfadada perquè no saps el que m'ha dit el teu germà, Gonzal. M'ha dit això i llavors em diu una cosa que mai comprendré, que és la seva, i em diu, un dia m'aniré i no em veureu més. No em diu això, no se fa extensiu el problema del meu germà a tots. Està terribilitzant, està una mica neuròtica. Llavors jo faig servir sempre aquesta ceïna, de la mateixa manera i sempre funciona, jo m'apropo, li dic, mare, tens tota l'error, els meus germans són uns capullos. Escolta'm, i hem d'anar a veure el meu amic, que és Notari, i ja t'ho he dit, i escolta, el testament ho hem de canviar, m'ho has dit, saps només a mi, no? Llavors, ella encara enfadada em diu, tu ets igual que els altres. Això del testament és la part d'humor. La d'humor, quina és? Llavors m'apropo i li dic, mare, carinyo, però si jo sóc el que més t'estimo, li dono uns petons, li faig unes pesicolles, i ja comença a riure. I si això normalment, després d'això, riu, i anem a dinar tranquil·lament, i ja s'ha passat aquest moment de neuròsis, si no passés i ella estigués enfadada encara, li diria, escolta'm, em tinc que anar, m'han trucat per telèfon, que tinc una mica a l'hospital, i ens veurem demà. La sèrie sola, perquè li passés el terror sola. Exactament. Però el que no s'ha de fer mai és parlar d'una cosa que no té sentit, que és una terribleització. L'aliment és com la bola de neu, l'abast alimentari es va fent gran, gran, gran. Exactament. Mira, ens envien una salutació des de Brasil, i un somriure, a propòsit del tema que tenim, entenc que ens diu el Jordi des de Brasil, que un somriure soluciona tot. També és una bona possibilitat, ho afegim com a quarta cosa, amor o mort, de se sol, i contrastar amb un somriure. Sí, i fer-ho també amb la vida. Mira, una de les altres coses que hem d'aprendre sobre la vida és que la vida la fem interessant nosaltres. La vida la fem alegre i bonica nosaltres. Com? Trient la poesia, les coses que hi ha a la vida, no? Treballant, per exemple, i ficant-se reptes, intentant fer-ho bé, estimant els altres, donant-se temps per veure les coses belles de la vida. Però això depèn molt de mesurant-nos-altres. Per tant, somriure a la vida fa que la vida et somri a tu. És veritat. Per reservar-se i identificar sobre el funcionament del servei que hem de fer a la vida, que es deia en ràpid que els actuals en el seu país no tenen la capacitat de ser de l'altre. Les persones que han patit per ser a la vida en els últims anys indiquen que els sentiments tenen un paper fonamental en la manera de pensar d'interpatar el món és més. El tipus de pensament poden incidir en la nostra salut i en la qualitat d'anys que viurem. I en una substància que produeixen les neurones, anomenada serotonina, que actua com a neurotransmisor, és a dir, facilita el flux d'informació entre cèl·lules són les més positives que no pas d'altres i que tenen, per tant, la salut d'un ine a favor. Doncs sí, la veritat és que sí. Nosaltres ens componem una mica de hardware i software, no? És veritat. Hi ha gent que té més tendència a ser tranquil·la, ser feliç i gent que menys. Però el que sabem és que això es pot modificar moltíssim amb l'aprenentatge del teu diàleg intern, de la teva filosofia interna. Si tu ets una persona que no terribilitza mai, que no es diu a si mateix que tal problema, tal problema, tal adversitat, és terrible, sinó que sempre tens opcions a la teva vida per ser feliç i fer coses positives, amb aquesta nova filosofia de vida, transformes molt aquesta part. Produeixes aquesta serotonina. Encara que el teu cervell no estigui tan predisposat a fer-ho, ho farà. Per tant, sabem que jo he tingut pacients que han vingut amb 80 anys a fer teràpia i han fet un canvi brutal en aquella edat. És a dir, sempre es pot canviar, independentment de com funciona el teu cervell. Escolta una cosa, refer-la, això del diàleg intern, això com va? Perquè veuràs si acabaré hostios en mi mateix o al final? Això què vols dir amb això? Doncs una mica sí, de vegades no aniria mal donar-nos una hòstia tant, tant quan estem terribilitzant. Mira, la teràpia que jo practico, que és teràpia cognitiva, que també vol dir teràpia del pensament, una de les deures principals que fan els pacients és debatre amb si mateix sobre el que s'estan dient. Per exemple, imagina't que tu arribes un dia a la feina i un company del taxi et diu alguna cosa molt desagradable. I de vegades se'ns passa que ens enfadem, que arribem a casa i estem pensant sobre el tema, el que m'ha dit, li tindria cap resposta, això no pot ser. T'has de preguntar, això t'està afectant massa. I t'està afectant massa perquè tu tens la creença irracional de que tothom t'ha tractat bé tot el temps, i si no, no pot ser. Llavors has de debatre amb tu mateix sobre aquesta irracionalitat i t'has de dir, jo necessito que tothom t'activi tot el temps per ser feliç. No és un problema d'ell, el fet que sigui una mica mal educat, jo tinc ja coses valuoses a la meva vida. I amb aquest debat, i si vols de tanta, t'has desexejat tu mateix, i dius, escolta'm, no estàs veient les coses com cal, això, no et fa feliç, i a sobre és molt inefectiu per la teva vida. I llavors, quasi, quasi, sí que t'has d'adonar. Us costa deixar de ser negatius, us costa ser positius, 9.3.2.0.1.7.4.7.4. Avui a l'espai egoístic deixant, volem deixar de ser negatius. Rafael i Abagals, portem-nos en l'àmbit laboral, perquè estem molt en l'àmbit personal, i aquí segurament que escoteu una feina pròpia, a fer proves en l'àmbit laboral o social, si vols, estan deixant molt a criticar, ràpidament. No sembla que ets més llest si critices més, o que et passen menys coses dolentes, quan més critices, perquè clar, ets hàbit, ho veus tot. I aquí què fem? Fatal. Sí, perquè aquesta és la tercera, el tercer tipus de superexigència, que exigim que l'univers funcioni perfectament en totes les seves variacions, és a dir, que els trens s'arribin a temps, que els carrers estiguin sempre nets, que els polítics facin bé la seva feina, i si no, no pot ser, és el fi del món, la guerra nuclear. Jo, de vegades, em fa entrevistes i he fixat, una pregunta que em sonen fer moltes vegades és... Perdona, és que acaba de venir un company de feina. De les que es queixen. No, des que és positiu. Mira com riu, no el veus, el Ricard? Que riu molt. Ja està, fins aquí el parent. Fantàstic, llavors tenim aquesta superexigència, i et diu que en moltes entrevistes m'han preguntat, per exemple, que tu no ho has fet, i me n'alegro molt, em diuen, Rafael, però com es pot parlar de possibilitat amb la que està cayent? Això m'ho preguntes moltes vegades, no? I jo sempre respon, però si les coses van molt bé, no molt bé. Jo penso, jo penso de veritat, que les coses van massa bé. Massa bé, de veritat, eh? Per què? Perquè tenim masses coses. És a dir, hi ha una superabundància brutal, i això, quin sentit té? Per què volem més eficàcia? Que tot vagi més bé encara. Per què? Per tenir edificis més altes, per tenir-te certs, això no cal. Per tant, cada vegada que tu et trobis que santa de coses, digue't, digue't, digue't, digue't, digue't, tu mateix. Però si ja tenim masses coses, si podríem viure amb una decena part del que vivim, i seríem encara més glissos, per tant, no em queixaré. Bàscov houses. Maria del Carme, bona tarda! Hola, bona tarda! Des d'en Trucàs. Sí, des d'espluges. Tu diràs? Sí, mira, trobo molt interessant aquest programa, A mi s'ha dit identificar el que està recomanant el teu convidat o buscaré això de la teràpia cognitiva. Jo volia comentar-te a un espanyol personal. Diguem que... Jo penso que també el tema de positiu i negatiu. Independentment de com ets tu, de mena, a vegades és les circumstàncies en què et trobes. D'alguna manera, hi ha gent que passa una circumstància o alguns obstacles a la vida més durs. Jo, diguem que jo, de mena, soc optimista, soc molt bona. Des de fora em veuen molt així, però jo tinc una lluita interna moltíssimes vegades. O sigui, em passa que davant de fets negatius o que dono moltes voltes a les coses, aquest al dia a la quinterna que ja anomenava, no?, fins que haigut també la crisi, m'han succeït coses, veure el context, o sigui, riu, un moment en què tu t'ho veus negatiu, no és el que deia o el context a nivell mundial, circumstàncies personals, i, bueno, entres en una declíbe de negativitat, vaig tocar fons, diguem, jo ja fa un parell d'anys, que vaig entrar, diguem, amb un altre enfoque i plantejament, però no ho he fet jo sola, a través de llegir molts llibres, jo hi he llegit molt, al dèier, i, llavors, jo he practicat, a mi, la meditació. Ha canviat moltíssim la meva vida, moltíssim la meditació. Ho celebro?M'ha portat una pau mental, i, bueno, després, també, al portar, doncs, intentar veure la vida d'una altra manera, diguem, d'una manera més profunda, a nivell espiritual, l'auració, també, i després una cosa que hi descober fa uns mesos, i que realment a mi em va funcionar, i ho trobo desconegut, però és molt interessant, és el rei, qui, eh? El rei, qui és una passada, també és una cosa que tu te fas a tu mateix, no a nivell de fer-us de més sinó a tu mateix, que és com un equilibri de les energies, perquè tot això genera uns bloquejos en el ser humà, o sigui, que aquesta vegada m'entens, dins de la infecció, búsqueda, o aquest diàleg, vull dir, no flueixes bé, i tot això, i el rei, qui, d'alguna manera, t'equilibra, o sigui, a dins, va? Fixa't una cosa que el que has comentat que està molt bé, que és que, a més, has fet pràctiques que està molt bé, que has canviat la teva manera de pensar el teu diàleg interna, però, fixa't, jo, el que has comentat sobre les circunstancies externes, mira, jo, en el meu últim llibre, en les ulleres de la felicitat, per exemple, parlo de models de fortales emocionals, de persones que jo considero que tenen que copiar o poden copiar si volem ser forts, i un d'ells és el meu estimat i admirat, Stephen Hawking, el científic britànic que va en cadira de rodes des de fa més de 40 anys, i ell no pot moure's, no pot parlar des de llavors, i en tot aquest temps ha convertit en un dels millors científics de tots els temps i, sobretot, una persona feliç. Nosaltres, quan veiem que aquestes circunstancies són negatives, pensem o preguntem-nos, escolta'm, què em diria el Stephen Hawking de la meva felicitat? Sí, sí, sí. Molt bé, Maria, calma. Però hi ha un problema, no recordo el teu nom com et dius. Rafael Santandreu. Això, Santandreu. Carme, que vull anar a passar més trucades. El problema que hi ha en parlar ara, que és molt interessant, és el ego, el ego de les persones, que ens porta sempre a aquesta lluita. I llavors, clar, t'has de mirar allà amb aquests exemples que t'ho acabes de nominar, per sentir-te que el teu no té importància. Però l'ego és un conflicte diari. Perfecte, doncs anem a escoltar una altra llenta, a veure què ens expliqui del seu ego. Gràcies, Maria, el Carme. Carles, bona tarda. Hola, bona tarda. Des d'on, Carles? Des de Santandreu. Endavant, de vacances o què? Sí, ja fa uns quants dies. T'ho diràs? Perfecte, ara us comento. Fa temps que estic anant al signolista i m'ha comentat que tinc un pensament tirànic. De fet, em pensava que aquest pensament era jo, i ell m'ha fet veure que no, que és un pensament debut, una síndrome de dir, no s'ho parava. I un sac de decidus, vuit, que el tinc ple d'angoixa. Llavors, per dir una manera que estic sense referents, sense nord. Llavors, estic buscant aquest nord, no? Llavors, el signolista em diu que sortirà de mi. Llavors, sóc una persona que veig la part negativa i no la positiva, i sempre estic en pensaments obsessius. Llavors, superar això és molt fàcil de dir, però no tant de fer. Llavors, aquest clic, no sé com s'ha de fer. El signolista diu que m'haurà acabat recordant coses, va superant les situacions, no? Molt bé, Carles, doncs et donem resposta. Gràcies, un petó. Endavant. Bueno, el que passa és que el que ens ha dit Lluyent, ell té negatiu o subcessiu... Mira, et posaré un exemple, perquè això té a veure amb la possibilitat del canvi i un canvi radical. En el meu anterior llibre, que es diu El art de no marcar-se la vida, explico, poso com exemple la Maria Luisa Merlo, que és aquella actriu madrilenya, que ara deu tenir 70, 70 pico d'anys, tota una família d'actors i fills i tal. Ella va publicar una biografia fa uns anys, molt valenta, no? I ella explicava que durant la major part de la seva vida ella havia sigut una gran desgraciada. Ella havia tingut una gran tendència a la depressió, a l'ansietat, fins al punt que ella havia pres moltes drogues en una època que no es prenia en drogues, els anys 50 o 60, però com a fugida, no? Ella explica que durant anys, a la seva vida, es passava tot el temps al llit. Només s'atgecava per anar al teatre, a fer la funció de teatre de la nit, i això perquè tenia fills i era una mare soltera, no? Fins que ella, una amiga seva, la va portar a fer una teràpia del tipus que faig jo, que és teràpia cognitiva, teràpia del pensament, i la va buscar a casa i la portava a una teràpia, la portava a una teràpia de grup cada setmana, cada setmana. Fins al punt de que ella li va anar calant aquest tipus nou de pensament, i ella diu una cosa molt bonica al seu llibre, a la seva biografia, i ella diu, jo, a l'edat de 50 anys, vaig aprendre a ser feliç. Per tant, és un exemple meravellós, extern, públic, d'algú que ha fet un canvi superradical. Ara això sí, t'has de posar megafort, has de ser molt perseverant, has de fer deures sols els dies per canviar com funciona el teu cervell, no? Com deia la primera uient que ha trucat, que va tenir una malaltia i encara s'ha fet més positiva. Bueno, es tracta de fer el mateix, però sense malaltia... Si tindria que passar pel que trangul. Per acabar, deixem que llegeixi un corredor al mar, que diu que era catastrofista, que tot el molestava, que anava en metro i li molestava a tothom. La feina sempre era un sac de vell, et diu una me. Directament diu això, però que un dia va fer un clic, que va donar que el metro no va pleb, doncs si no li podia fer res, que te'n fades, i que no serveix de res, que la feina no t'agrada, doncs canvia-la. Diu que hi ha gent que va, no té opcions, i que ells sí que tenia, i des de les hores, les coses no han parat d'anar-li bé, que la gent que el rodeja és gent positiva i que intenta evitar gent negativa. Aquesta és la bona màxima. Clar, i tenim un superexemple, no? I fixa't que el resum és, bastant de queixar-nos i aprofitar les nostres oportunitats, que no s'ha fet cada dia, amb cada cosa que és tertúrbic, en diem nosaltres. És que estem tocats per a la Luz Casal, una mica, que ara anem a conèixer, i ens ha molta il·lusió, perquè m'ha enviat un nou tocar sencer a paral·le, a veure el seu concert al Mas Genelles. Rafaels, s'entendreu? Gràcies per haver vingut aquí amb aquesta... El saltres. Obertura, no? Perquè... Es pensen en aquests minuts. A mi el taxi em servirà. Podries fer una miqueta amb tu mateix, noi? Ja veuràs com sortiràs del taxi, com nou. Ja veuràs, parla amb tu mateix. Em sento una mica més positiva, tot i que ja venia positiva de caga. Gràcies, Rafaels, una abraçada per ajudar a tots els uïns. Ha sigut un plaer. Aquest estiu, junts, ens ho passarem millor. Junts, a Catalunya Ràdio. A Catalunya Vespre. Tota la informació necessària per atendre el que passa. Cada dia a la 7... Catalunya Vespre, a Catalunya Ràdio. El resum de les claus informatives del dia amb partidors i mitjans dels serveis informatius de Catalunya Ràdio. De dilluns a divendres a la 7... Catalunya Vespre. Directe a la informació. Directe a tu. Visión LAP ha creat els millors vidres progressius de la història. Comer 4K. Els únics amb visió perfecta, màxima precisió, confort i estètica, oferta de llançament, el segon parell de Comer 4K gratis per tu o per qui t'ho vulguis. Progressius Comer 4K. Només a Visión LAP. Ara, amb la teva tarjeta fort, paga les teves operacions de taller a termines en 6 mesos sense interessos amb la teva visa fort. No et quedi sense vacances. Teé 0%, condicions a fort, punès. Fort motocrat, un servei de competició o un preu per tu. Romacat, un sacinari oficial port a Barcelona i el va xiobregat. Romacart, a bs.com. Gruper Remotion, punès. Aquest estiu a TV3 i Catalunya Ràdio, junts ens ho passarem millor. Junts per ser els protagonistes d'aquest estiu. Si vols participar-hi, només cal canviar-hi un videocèlfe i de 6 segons aquest ràdio puntat barra estiu. Amb les persones, animals o plantes, en qui passaràs l'estiu? I explica'ns més detalls de la teva proposta al web. Vaja, el que més us agrada fi junts. Vols que passem l'estiu junts? Vine a Catalunya Ràdio i passa l'estiu amb nosaltres. Que accepte junts funciona. I demà, el 8 dies a la setmana... Ens acompanyarà l'escriptor, doctora física, museòleg i divulgador científic, Jorge Bagensberg. Com és el dia a dia d'una llevadora? En parlarem demà, el jo de Gran Mollcer. La música la posarà la Marta Selucrú del Time Out i L'Oriol Castro ens prepararà un so patemàtic per retrobar-nos amb una persona especial. 8 dies a la setmana, amb Mireia Mallol Tomàs. Senyor Turà, aquest és el seu moment per que obrim el consultori Turà. Senyor Turà, quin tipus de preguntes vol que li adreixin les nostres oients a través del 9307474 a través del 8 dies a roba catradiopuncat per, si volen guanyar, un Smart Box de cuines del món amb un sopar amb aguda inclosa per dues persones a més de 180 restaurants japonèsos, indus o mexicans. Doncs, en principi, podem preguntar el que els hi roti. Jo estic aquí per ajudar-los amb el que els hi faci falta. Ja que hi és, digui'm número de l'O al 5, que l'assistèria cap brava no l'hem... El 4. El 4, un, dos. El Carles de Santa Cristina de Baró. S'emporta l'assistèria cap brava, que no m'havia oblidat. Que aprofiti, Carles, que aprofiti. Endavant, amb el tipus de preguntes que vol que li adreixin les nostres oients. Quasi vol, filleta, jo et penso que un taxi, un taxista i un barman són els millors psychoanalistes que hi ha en aquest món. O sigui, que podem preguntar la qualsositat que vulguin, el dubte que vulguin, la sugerència que vulguin. Què demanin el que vulguin? Aquí estem per servir. Un cuà. Senyor Turà, tenim una consulta que li van fer per telèfon. El Xema, que estava preocupat per saber si les gallines m'esclejaven. Això, me'n recordo, m'en recordo. Estimat, amic, Xema. D'entrada, crec que adivinava que tu ets un home bastant cil·lís. Perquè si això és el que et preocupa, vol dir que la resta la tens bastant controlada. A lo que nàvem, les gallines m'esclegen, doncs la veritat és que, noi, jo no ho sé. Jo suposo que sí, que deuen m'esclejar, igual que m'esclegen els homes, igual que m'esclege les dones en certs moments, els gats, hasta les amèbes m'esclegen, fillet. Jo l'únic que et puc així ajudar de les gallines és que... bueno, és que hi ha gallines, però si els gallines i els galls, quan surten de l'ou, són pollastre, simplement. I fins que no arriben a la pobertat, no se'ls defineix el sexe. Vull dir, igual, ni alguna de retracereta que té dubtes, i llavors sembla que m'esclegi, que no sap que t'ompeja una mica, que sigui una preocupació que t'aigui de... Què pots veure tranquil sense saber que deixo amè? Molt bé. I em sembla una resposta forçada. Ai, és que també la gent té uns dubtes terribles, eh? No anem bé, sí, senyor Turà. Avui ha de deixar una mica el to, per fer el tema... Ai, cadascú es comets, jo ara com que soc el que té el poder, puc dir el que vulgui. Anem a la segona consulta, que aquesta creca ens arriba per correu electrònic, avui dia es arroba que et radio puncats, i, bona tarda, després de tant temps amb el taxi, m'agradaria conèixer el senyor Turà. Aquí li hagués agradat portar de client, i si aquesta persona li hagués demanat un lloc especial a la visita de Barcelona, o les seves rodalies, quin la guerra ha acomenat? Salutacions i bon estiu, Andrés Castell. Andrés Castell, molt bé estimat, Andrés Castell. Doncs mira, ja, aquesta, quan m'ho van dir l'altre dia, que vas enviar aquesta consulta, i ho he estat rumiant, perquè realment no m'ho havia plantejat mai, i m'he fet una llista, m'he fet una llista, amb els llocs que més m'agraden de Barcelona, i la gent que m'agradaria portar. I hi ha molta, molta gent que m'agradaria portar. I jo he estat tan xula que tinc aquí, aquest blog, i et diré una miqueta a l'associació que he fet. Jo, per exemple, el Passeig de Gràcia, que és on hi ha el modernisme, la Casa Valló, la Pedrera, que és una mica la cuna de la burgésia. Doncs jo havia pensat que allà el que m'agradaria portar és l'Antonio Banyos, de la CUP. Sí, però, a veure, consultant-ho amb la burgésia només li podria ensenyar els números imparells del Passeig de Gràcia, d'acord? Vale, vale, però sola a la puntita. Aquest és un dels puestos. Després, un altre puestó, per exemple, seria el barrigòtic. El barrigòtic, bueno, aquí tenim l'Ajuntament, el Palau Reial, el Passe Real, la Palau de la Generalitat... Allà el que m'agradaria portar és el Mariano Rajoy. Allà li portaria jo, però faria com Hansi Ligretel. Per acompanyar-ho fins allà, que vagi deixant mulletes de pa, per després pugui tornar, perquè clar, tal com és el tema, igual no torni que tothom. I un altre lloc que també m'agradaria és la Sagrada Família. Jo la Sagrada Família? Perquè, a veure, la Sagrada Família què és? És el Santa Santorum de la paciència catalana. No estem d'acord o no? I aquí portaria, allà. Jo, a l'Artur Mas, el president, sí, perquè mira, perquè més que res, perquè hi vagi medit, i per si les coses no surten com ell creu, que quan sigui allà, digui, el senyor Antoni Galdí, va estar 43 anys per finalitzar aquest projecte. Què et sembla? Allà, aquí, estigui tranquil·lent. Doncs escolta, està molt bé. Està fantàstic. És que tenim moltes trucades, senyor Turà. Està triomfant moltíssim. Farem una cosa, no el saludaré jo, els saludarà vostè, d'acord? Hola, bona tarda. Amb qui estic parlant, sisplau? Adolf? Sí, hola, bona tarda. Què tal? Com estàs, Adolf? Jo, força bé, força bé. Molt bé, me n'alegro molt per tu, eh? Escolta, quin dubte tens? Què necessites de mi? Doncs mira, el dubte que tinc és a veure què puc fer amb un gat que només pensa en menjar. Li busco nòvia, i a veure què puc fer amb un gat que només pensa en menjar. Li busco nòvia, no sé... El tens capat, aquest gat? Sí, sí, està capat, està capat. No podem anar a la cuina, perquè és que no ens deixa cuinar, com agraïc a dir-ho, no? És que només pensa en menjar. No sé, havia pensat en canviar-li un nom i posar-li barufaquis. Barufaquis, bueno, seria un bon jalar. Home, jo en principi, si el gat té gana, dona-li de menjar-li, tampoc no siguis animal, tu. És que no para, eh? No para, no para, no para. Tu fes-li fer molt exercici, que tot el que mengi, i després ho tregui. Mira, això està bé, veus? Vinga, ja hem trobat la solució, carai. Ja està, ja no ens ho hem pensat per la setmana que ve. Jo tinc una altra solució. Tu tens una altra solució? Adolf, tu t'agrada menjar? A l'amor del gat li agrada menjar? Sí, i a la mestressa també. Ah, sí? Doncs jo penso que podria anar a un restaurant japonès, a Indú, que sobre una miqueta, que t'ho posin en un tàper i li portes al teu gat. Què et sembla? Estaria bé, eh? T'interessa? Segur que no ho he aprovat. Veus? L'equip de recerca sempre funciona, i qui no hi? Què vols dir, que l'estic ajudant? Ah, molt bé. Doncs escolta, et poso encara més 10 hores, que és que quan hagi passat tot això, ens truquis i ens expliquis, o per correu electrònic, si ha funcionat on ha funcionat, perquè, efectivament, no podràs provar. Vinga, Adolf, li he quedat. Moltes gràcies. Salut, amic. Moltes gràcies, Adolf, passa-t'ho bé, un petó ben fort i bones vacances. Molt bé. Gràcies. Gràcies, Maco. Adéu, adéu. Avui l'han liquidat directe, això està bé, ja no he segurat per la setmana que ve. Era bastant senzilleta, aquesta, era bastant senzilleta, sí. A vostè li agrada el risc? Sí, sí, m'agrada, m'agrada. Jo tinc una pregunta. Diguem. Sí, però li farem privat. Ah, bueno, perfecte, tu m'ha deixat. Vols que t'acabi la meva llista de... Endavant, sí, sí. Li queda en mig minut. Molt bé, doncs mira, per exemple, a la Rambla, saps qui m'agradaria portar-hi? Aquí. I el Xipres. Ah, molt bé. Sí, per l'empatia que deu entendre amb les estàtues humanes, perquè aquests xiquets pobres ni pelante ni patràs. Pobres bèsties, no podem fer res. Després, per exemple, qui m'agradaria a la muntanya d'ultimidà, vosaltres aquí portaríeu, el papa Francisco, estaria com a casa, part d'atraccions, autòmetes, bueno, tinc una llista interminable. Doncs jo, a vostès, es donarà portarà, davant de cadascú dels que hem fet possible, aquest programa. Adéu i gràcies. Vull dies a la setmana amb Mireia Mallol Tomàs. Demà més de 4 a 7 a la sintonia de Catalunya Ràdio. Adéu. Bona tarda a tothom.