#777 - La Penya del Morro del 8/10/2015

contra el càncer de mama. Serà el 14 de novembre a l'auditori Enric Granados amb la novetat, que hi haurà doble sessió. Ja hi de refer l'ventura. Bona tarda. Sóc Carme Porcar i Toni Gilaver fent un petit tasc de bandes mitjans de comunicació d'aquest concert que en guany estarà dedicat a les grans bandes sonors de les pel·lícules. L'objectiu és superar els 16.000 euros recat a l'any passat per investigar sobre un tipus de càncer de mama d'itícil de detectar amb el Simón, director del Mama Pop. Pretent esbrinar com podem detectar de forma més precòs un 20% dels casos de càncer de mama que són de molt difícil... molt difícil predicció. A Lleida, el 2013 es van detectar 329 casos de càncer de mama. Les 1.600 entrades per al Mama Pop estan a l'abent del preu de 20 euros. Rafael Ventura, Catalunya Ràdio Lleida. Esports, Oriol Muntner. Bona tarda, el jutge de Gavà dictat obertura de judici oral contra Leo Messi i el seu pare per 3 delictes d'assuposat frau fiscal. L'advocat de l'Estat demana 22 mesos de presó per a l'estrella blaurana. El judici celebrarà Vilanova i la Seltrum. El cambrer és Issa Hayatú. S'ha convertit en el president en funcions de la FIFA, després de la suspensió provisional de 90 dies del president Blatter Hayatú, però ha confirmat que no optarà a presidir l'organisme en el Congrés Extraordinari del Fobre. Fernando Alonso anunciarà que continuarà l'equip mclari en els anys 2.100 i 2.017, on el set a Sochi, en aquest cap de setmana, has disputat el gran premi de Rússia de Fórmula 1. Abandoraments avui de Joan Barrera i Carlos Sainz, el rally del Marroc, Barrera ha caigut i s'ha quedat 100 opcions a la classificació general de motos. Sainz ha abandorat en cotxes per una aturada del seu peujots. I la BBC informa que el Liverpool ja ha tancat el contracte amb l'entrenador alemany Jürgen Klopp per les pròximes 3 temporades. Klopp fins fa poc entrenador del Borussia Dortmund, situirà Brendan Rodgers. Vine a conèixer la nova botiga de Sant Just Desvern, on trobaràs un munt de productes de qualitat, el millor preu. A Iperàcia, obrim el 9 d'octubre. I per celebrar-ho, tirem la casa per la finestra. Del 9 al 17 d'octubre, tots els nostres productes amb un 5% de descontent. I si fas una compra superior a 30 euros, et regalem una enfolla de vi. Vine a conèixer els nostres productes a Iperàcia. A la cantonada del Cabrera a Forja, amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món, obrim de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 10 del vespre. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà una aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li petirà. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal a Nova San Madrid? Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Sí, de deu a una. Tornem de l'any 28.1. Tornem de l'any 28.1. Tornem de l'any 28.1. Tornem de l'any 28.1. La Danya del Morro. Un programa en més moro que tenen. Bona tarda Sant Just i gent de l'Estrenger. Compte, com estan? M'ho faré de jo saludar Jordi Domènec. Gràcies, gràcies. I ara hi ha fins la cent del vespre. Això és la Pèngal Morro, avui programa 1.702. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda, què tal?Molt bé. Avui al programa, però no tenim la nostra inestimable... col·laboració habitual cada dia de l'Andrea... Bueno, avui l'Andrea no hi és. Sent-ho sola.A veure, més sent-ho sola. Sí, potser més que una música de por, que no passarà res, potser li hem de posar una música de pena. Andrea bueno, ja no hi és. Andrea bueno, avui... No és. Andrea bueno, no està. I així podria continuar amb moltes frases per dir que Andrea bueno. Avui no pot ser nosaltres perquè ha anat al metge. A veure, et puc passar res, va bé? Ei, se la disculpa.Sí, sí, sembla la pitjor. No, però ja està, anar al metge, ja està. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Bé, per cert, avui al programa parlarem de política. Amb el Pau Rama, bravo. També amb el senyor Eduardo Micho parlarem de coses curioses, com, per exemple, diuen que en la Terra és el millor lloc per morir. És un estudi i diuen que aquest país és el millor lloc per no sé. Llavors també pararem amb ell. Amb el Mar Romero, amb la música l'Anna Rovira, amb la carretera i manta, i els llibres de l'Arnau Consul, tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. El tren d'un copi. El dia d'avui. El tenim aquí. Amb la Cristina. El més comentat de Twitter. Bé, doncs hem de comentar que avui un dels temes més... A la xarxa que triomfa té és el doig banc, perquè el banc més gran d'Alemanya ha previst unes pèrdues rècords de 6.200 milions d'euros en el tercer trimestre. Però a veure, tampoc no és que siguin pèrdues. Això vol dir que han deixat de guanyar aquests diners, perquè pèrdues pèrdues als bancs sempre tenen un superhàbit, no? En aquest sentit, Cristina? Sí, en aquest cas, sí, de totes maneres, doig banc, s'ha avançat com es comandat que esperava a registrar unes pèrdues de 6.200 milions d'euros als seus comptes del tercer trimestre, causada diverses depreciacions per valor de 5.800 milions d'euros a la banca d'inversions. Perdona, perdona, és el que té Concebel Asco, per exemple. Perdona, no ho diu ella, eh? Això són pèrdues. És que a mi em fa ràbia això, perquè els bancs amb la pasta que tenen, no és que hem perdut, no heu perdut res. Heu deixat de guanyar el que vosaltres mateixos penseu que guanyaríeu. I vosaltres us ho feu i vosaltres us ho mengeu. Bueno, això depèn de qui mira els comptes, no? Per això ho dic, per això ho dic. Doncs d'aquesta situació, la direcció proposarà reduir o eliminar el repartiment de dividends per l'any 2015, segons ha avançat l'entitat en un comunicat. El 29 d'octubre, però, presentarà els comptes tot el tercer trimestre, juntament, amb nous detalls del pla estratègic. Què diu la gent a Twitter? La Cristina ha fet una selecció dels tuits que més n'ha agradat, i per exemple... El dels que hi havia, eh? Que tampoc n'hi havíem. Home, si sóc tan dintòpic, algun més a dos o tres n'hi haurà. Sí, però... Per què et passen dintòpeques? Tenim milers de tuits sobre el mateix tema. Molts, a mi se'ns, eh? Bé, per exemple, dius, t'estoy mirando, dius, a veure si ara tindremos que rescatar el doig banc. Bueno, espero que no. Un altre comentari a la mateixa línia és el Fernando Cança. Diu sense problema que s'ho emportin tot, i així això el rescatem després. Bé, i el izquierdo diu, no fa falta tenir el novel de literatura per saber que els power rangers de la Troika vindran una altra vegada perquè el doig banc patarà. En fi, gràcies, Cristina. Anem a repassar notícies de Sant Just. Avui la cançó varia sense... Andrea, bueno, eh? Les notícies de Sant Just. Sense l'Andrea, bueno, sí. Està bé informat de tot el cas. Passa per aquí, oh, ja. Va, doncs, abraçades a l'Andrea. Salem professional. Abans de marxar, ens ha tirat les notícies a la cara. Dient-vos, llegiu-les, si voleu. I així és el que farem. Hem de parlar del morrut que s'ha atacat ja aquest escarpat a les palmeres de Can Ginestar. Ojo, tema interessant, que per mi s'hauria d'anar a la porta de l'informatiu, o també que Sant Just participarà a Dimecres, que ve a la cursa de transports interurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona. Què és allò que fa? A veure què arriba al primer, si el cotxe, o l'altobús, o un patinet. Bé, doncs això també, per mi, hauria de ser tema central, però aquesta, amics i amigues, no és la notícia del dia. La notícia del dia és una altra. La Generalitat ha retallat 250.000 euros al fons destinat a beques menjador del Baix Llobregat. Sí, amicots. El govern català ha anunciat al Consell Comarcal aquesta disminució de la partida anual quan aquest curs s'han sol·licitat un total d'11.000 beques menjador. Per tant, la retallada... Ai, què passa? Retallades. Fiu, fiu, fiu. Algú que continua amb el tema de retallades que ja paraníssima vegada. Tot això, però, Calde Saca Jordi, que el president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà, confia que s'acabaran... Mira, Perpinyà, què és l'alcalde de Sant Just? Sí, l'alcalde de Sant Just. És el nostre. No volia ser una altra. Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just, i president del Consell Comarcal. Oh, ja, aquí el veiem entrant al Consell Comarcal. En càmera lenta, descamiset. Traients a les ulleres de sol, tirant-les. I una del públic fent... Oh! Perquè és... clar, és l'alcalde de tot. De tot, ara, de tot, el va sucregar, no podríem dir. L'alcalde del... és un avorreïnós. A veure, llavors, com veien. Tot i això, tot i les retallades, confia que s'acabaran cobrint les beques. I aquesta retallada de 250.000 euros, pel que fa al presopost de les beques, pot afectar un total de 2.000 nens i nenes de la comarca. Fins ara s'han aturcat més de 5.100 beques garantides, amb un cos de 3,5 milions d'euros. Encara, però, queden expedients en revisió. La dotació destinada a les beques no garantides és la que s'ha reduït, passant de 517.000 euros al curs passat a 266.000, aquest curs. Per Pinyà, ha reivindicat que la Generalitat compleixi amb les seves competències i correixi les 11.000 peticions de la Generalitat. Aquesta no és la primera vegada que es dona una situació així. Fa un any i mig la Generalitat també va reduir l'aportació destinada a les beques a Manjador, i finalment va cobrir la demanda. El president del consell Comarcal, Josep Parpinyà, ara ho dèiem. Ara ho dèiem, ara ho dèiem. Es queixa d'aquesta estira hiarronsa constant amb el govern català i les administracions comarcals i municipals. De fet, afirma que si la Generalitat no cobrés les beques, ho faran els ajuntaments tot i no ser competència seva. A més, el d'ajuntaments o no arriben les administracions del topoltaje, digues la Generalitat, digues també l'Estat. I en aquest cas, al Sant Just, podem destacar que s'han sol·licitat entre 40 o 30 beques Manjador al curs 2015-2016. Bé, doncs veurem si arriben tot i si no, l'Ajuntament, no? Hora d'ampliar aquesta partida presupostària per aquestes beques a Manjador, perquè els alumnes no hagin de pagar tot el menú sense. I, per tant, us ofregui una part per la institució pública. Per cert, hem de canviar de tema i hem de parlar, ara, del Morrut. Que no és un fan de la penya del Morrut, que et diries bé. Mira, el Morrut, no. Som els Morrudes i les Morrudes. Jo no, perquè el Morrut és un petit escarpat provinent del sotest asiàtic. Què vol dir, l'Aus? T'apotge? Sí, l'Àndia. M'hi ha marc, m'hi ha nom. Sí, ve d'aquella zona del món. I també la polinesia. Ah, mira, la polinesia té el souquet. Però que ha matat milers de palmeres al litoral maliterrani. A Sant Just, aquesta plaga, també ha matat palmeres als últims anys. Per ampliar la informació, Andrea Bueno... Andrea Bueno ha redactat una notícia. Vaig a llegir-la amb por. Amb por, perquè estem al costat de Can Ginestà, nosaltres. La ràdio està a pocs metres del centre neurològic de la cultura de Sant Just Anka. Des del Departament de Mediambient de l'Ajuntament de Sant Just, alerten del perill de la plaga del Morrut. A mi em pica tot, i insisteixen als propietaris de cases que estiguin alerta. Si el Morrut ha afectat una palmera que haurà pel seu ull... Perdó, torno a llegir-ho. Si el Morrut ha afectat una palmera que haurà el seu ull... Les palmeres tenen ulls? Què és l'ull de la palmera? La part de dalt, no entenc. No t'inventis. Que no, que a casa se'ns va morir una palmera per al viso aquest. Sí, sí, crec que és la part, la cúpula, on es comencen a obrir les culles de dalt de tot. Més de geranis. Però de totes formes, diu que primer cau l'ull, i segurament quan cau l'ull, la palmera ja està morta. Ja no és, ja ha traspassat. Ara és merda. Però hi ha casos en què sí que es poden salvar. Caldrà sanejar-les mitjançant d'endrocirurgia. És a dir, eliminant les parts afectades fins a arribar a les parts sanes. Un cop sanejades, caldrà fer un tractament fitosanitari. Una notícia, aquesta me l'ha donat a mi perquè té paraules complicades. Que es foto el Jordi. I realitzar tractaments preventius cada dos mesos. En cas que les palmeres ja no es puguin salvar o estiguin mortes, hauran de ser destruïdes, trituran-les, amb màquines especialitzades. A veure, fa pena, però és així. Les palmeres triturades. Mortes, desaparegudes de la Terra, de Sant Just. Les restes s'hauran de depositar d'aquestes palmeres en els punts oficials d'establers. És una mica gora, aquesta notícia, que podeu consultar a l'Ajuntament. Més informació, al Departament de Mèdia Ambient, al 934804800. 934804800. Teniu una palmera a casa. Viu a prop de canginestar, l'heu cagada. A veure, en el sentit que és possible, bueno, no ho alerta. Tampoc no volem ser gramàtics. Però hi ha mètodes de prevenció. Sí, la dentro cirurgia. Vinga, a dentro, a dentro cirurgia. Això que vol dir que ve un home, s'apuja a parlar de la palmera, i a la part que s'introduix cap a l'ins, de cap per això. I després tens un tractament fitosanitari que has escoltat molt fito i l'heu fet i pàldis. Sí, va, però ja, perquè perdem els uents que ens queden. I Cristina, hem d'acabar ja amb una última notícia. Hem de parlar de la cursa de transport interurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona. Estic a fort per fi. Sí, amics, això serà Dime Grescaver. Se'n marca en els actes de la setmana de la mobilitat justa nipla i segura i fina, eh, Cristina? Sí, és una activitat que se'n marca en els actes de la mobilitat. Ara ho dèiem. Participa cada any, la cursa és una comparativa dels desplaçaments de mobilitat quotidiana entre una persona usuària del transport públic i una altra que, en aquest cas, utilitza el transport privat. Des del consistori, però es fa una crida per qui participi, qui vulgui, ja que és un acte obert. L'objectiu de la cursa de transport interurbà és reflexionar sobre el temps del viatge, el consum energètic i la contaminació que intervenen a l'hora de fer un mateix recorregut, en aquest cas, és assenyós fins a un punt concret del centre de Barcelona, un dels participants, però utilitza el transport públic per anar-hi, i el transport privat. Sí que, perdona, això ja és... Cada any es fa el mateix. Vull dir, a veure què passa. Però hi ha un any que va guanyar el cotxe, no? L'any passat, si no recordo malament, va guanyar el cotxe. Llavors, els heu sentit una mica el tiró per la col·lata, perquè ells volen demostrar que no. Que al transport públic arribes abans els llocs... Però és la gràcia, no? Una mica, a veure qui guanya. Aquest any que serà un cotxe vols vaquen, no? Una mica, ja, per fer una mica la conya del tema del transport sostenible. Bueno, Cristina, alguna cosa més? Sabem quin tipus de vehicle serà, però sí que podem dessecar cap a una de les participants. En aquest cas serà Dolors Moreno, tècnic de mediàmbit de l'Ajuntament de Sant Just, que participarà amb el cotxe municipal. La marca desconeixi serà vols vaquen o no? Són SEATs, em sembla. Bueno, vols valent SEAT, sí, sí. Pot tenir alguna cosa. Ara no em vull equivocar, potser no són SEAT, però jo diria que són SEAT, en cas que fossin SEAT. En el tema de contaminació pet, en salut. Jo crec que hauríem de posar la pàgina web que ha posat a disposició dels usuaris Volkswagen per mirar tots els cotxes que creguin que estan a la contamina, no? En fi, Cristina, rematem això, ja. Sí, per poder participar en aquesta activitat, només cal posar-se en contacte amb el servei de medi ambient del Consistori, trucant al 93-480-4800. I d'estacar una última cosa, i és que en el mar de la setmana de la mobilitat sostenible, diumenge que ve se celebrarà la dutzena passejada amb bicicleta. És una activitat gratuïta que començarà a les 10 del matí de la Marquesa de l'Hospitalet, passarà pel Parado de Sant Just a 2.411, i acabarà a Sant Feliu amb uns sortets de bicicletes, inclòs a l'acta final. Per cert, per on de Sant Feliu? Avui comencen les festes de Ternosa. Sant Feliu, sí! Mira, d'aquí una estona tindrem a l'Anna Rovira que ens explicarà algunes de les coses que hi haurà, per exemple. Sí, bueno, si no, ens explicarà per què fas de sorpreses. No, perquè pensava que l'Anna ara agarratira i manta, doncs marxava més lluny, però... No pot evitar. Llavors, ens explicarà coses que hi haurà avui, com per exemple la mula, que fan el seu pas i balla, la bèstia de foc i tal, amb molta gent davant dels concerts i després concerts i tal. O sigui que Sant Feliu, que està ja on fallen. I, per cert, ja que parlem d'això, comentar que els dimonis a pagar llums de cama blanca, estaran al correfoc de Sant Feliu de Llobregat. Mític correfoc de la comarca on ja els hi hagi, on els hi hagi, amb més de... Bueno, en saben que són 10 colles convidades, tabalers, bèsties, dimonis, diables... En fi, i foques. Tot això serà aquest dissabte de la nit a Sant Feliu de Llobregat. Hi ha, en presència, en presència dels dimonis de Sant Lluís, a pagar llums de cama blanca. Bravo. Bé, home, escolta, se l'ha dit, això, eh? Sí, sí, home. Capitat de la comarca, bueno, us he costat, però, finalment, ens han convidat. Bé, dit això, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Just Anàmetri, a radiodesbert.com o, a partir de la set, els Sant Just Notices edició vespre. Fem una pausa per la publicitat, que avui hi ha... Hi fa el que anueva a l'oficina, chicos. Ah, sí? Sí, que no l'has escoltada. No. Hiperàgia. És això. És tota la vida, però... On va ser el xinès? M'imagino. Ah, ja sé on és. Ara s'ha de ser políticament correcte. És al costat que està al restaurant de Númo. Sí, tot d'allà. El vaig veure l'altre dia. El barrit xinú ja de Sant Just. Escolteu, és la primera falca. I d'aquí, al moment, amb el Pau Rama, parlarem de política. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Ara. La primera falca de la publicitat, eh? Escolta-la. ...Pradiut d'Espèl. 98.1. Gràcies a tots els nostres productes a molt cinc per cent de descontent. Vine a conèixer els nostres productes a Iperàgia. A la cantonada del carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Molt. Obrim de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 10 del vespre. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. La Pella vol morre cada tarda de 5 a 7 a ràdio 2.3. Doncs, efectivament, aquí estem, 5 minuts, i arribem al punt de dos quarts de 6 de la tarda, és que, si no diem l'hora, no sembla que no fem ràdio. Pau Ramam, bona tarda. Bona tarda. Benvingut al programa de setmanament per parlar de política. El president de l'Andalusia, Susana Díaz, ha reconegut les singularitats del nostre país. Però, es nega a concedir privilegis al contrari. Ataque els drets forals del país basc. Podem venirожna ilukà000, ması traje el país. hearts plana. Ciutadans de la seva parlar Adrian Pauszczak payam reduce la condició. Auilleu Vilic, marginalada i coveredat. Després de reconèixer que seria un insult pensar que El seu argument és que tenim un model que castiga les comunitats més poblades. Susana Díaz reconeix que Catalunya, com a altres territoris, té les seves singularitats, que en aquest cas són la llengua, una definició territorial i part de la seva cultura. Ah, ja està. Exacte, fins aquí. La identitat pròpia ha de ser reconeguda, però sense aconseguir que privilegi. Segons la presentant de l'Usa, Tanella, com Pedro Sánchez i Miquel Iceta, el PSOE defensa la Unitat d'Espanya, la legalitat constitucional i la igualtat de tots els ciutadans. Una cosa, deixem-me destacar una cosa, perquè és que justament parlat d'aquest tema, les diferències entre Andalusia i Catalunya, l'altre dia vaig veure, a través de les xarxes socials, un vídeo d'un tio que era andalús i, precisament, d'ella, els catalans no marxeu d'Espanya. Jo em tiro tot el dia aquí, he estat tirat el sofà, no foto res, visc molt bé, cobro uns diners, que em va caure a vosaltres, a mi, als catalans. No podeu marxar d'aquí, no em podeu alterar, no sabria viure així. Era una broma de vídeo, no? Jo el tio no el vaig veure encara molt de broma, és a dir, el discurs semblava bastant en sèrio. De totes maneres, si la Susana Díaz no veu moltes diferències, com ella diu, només aquestes quatre que has vantat, doncs li recomano que us mira el vídeo, perquè la veritat és que aquest noi andalús sí que la veu, i de fet, doncs mira. Bueno, en fi, quina és la proposta que fa Susana Díez? Sense acabar de concretar, parla de reforma de la Constitució sense fer un gir de volant, però sí que parla, clar, a l'hora de tractar el cas del país basc. Concretament, demana revis de la cuota basca, és a dir, la manera de calcular l'aportació que fa el país basc a l'estat. Diu la solidaritat ha de ser igual per a tots, i els serveis públics, sí, sí, s'han de pactar en les mateixes condicions. Aquesta sèrie et va més enllà de la que va dir Pedro Sánchez, que deia, sobre una possible modificació i actualització del càlcul sense canviar l'essència. Aquestes declaracions, quines reaccions han causat en els partits bascos? Doncs han aconseguit que tots els partits si ho posessin inclòsos els socialistes bascos, que no consideren que aquests drets siguin privilegis. El president del PNB deixa clar que el país basc no rep ni un duro des de Madrid. Per tant, Susana ha d'actuar paraules textuals des de l'ignorància o de mala fe. Fins i tot el PP ha arribat a dir que el PSOE estava atacat pel virus recentralitzador i, davant aquest últim atac, dia a resposta. M'ha quedat l'atenció que em contestés el PP, els que estan demanant soliditat a Catalunya, ara a la nega nauscadi. Des del PP central han fet aquestes declaracions. De todos estos años, estando en el año 2015, haya partidos en nuestro país, partidos políticos en nuestro país, que estén cuestionando el concierto económico, es para mirárselo. Y en concreto quiero decir que el ataque frontal que está haciendo el Partido Socialista y Ciudadanos para machacar el concierto económico basco no es compartido por el Partido Popular, y además es una línea roja importante. Això ho deia el Portaveu, del Partit Popular. És que tenia per aquí el Javier Marotto, vicesecretari d'acció sectorial del Partit Popular. Per la seva part, el president del país basc ha estat ben clar que no permetre una modificació unilateral del sistema. Els sources argumenten que la cuota basca té un perfecte encajoridic, històric i econòmic emparat pel Tribunal Constitucional. És un sistema històric, legal, solidari, eficaç i pactat, que només redunden el benefici de la ciutadania. Bé, el Berribera... També s'ha sumat al davant, no? Com es nota que estem ja a prop dels eleccions, en plena campanya. Sí, que diu el Berribera. Doncs sense coincidir en la reforma constitucional que vol fer el PSOE, la ciutadana està a favor d'eliminar el conservat per tal de unificar el sistema de finançament. I qui també s'ha sumat és la presidenta d'Anna Barra, Usue Barcos, que dona ple superoscadi en la defensa del concert econòmic i avisa que buscarà el suport parlamentari per fer un froncumó. Jo ets a dir que si la solució de la qüestió independentista passa per eliminar els desforals pot fer unes solucions. En fi, continuem més flogues. Parlem una setmana més de les piscines fora de Tess, que han fet alguns dirigents polítics com en l'espai de quadratura testicular, jo ha conegut per tots, començant per Societat Civil Catalana, que va ser notícia després de les eleccions del 27-S. Sí, el seu president, Josep Ramon Bos, va des del càrrec dies després que s'ha endut el tràmit una carella contra ell per amenaces fetes a través d'un perfil fals de Facebook. També ha decidit des del càrrec el vicepresident segon i tercer i des de l'entitat s'ha anunciat que les motivacions són personals i professionals. Van ser comunicades més o senzillament, però aparcades per motius polítics lligats al 27-S. Bé, la previsió meteorològica, una altra tema, del canal rossi 24 ha estat notícia i de forma una mica curiosa, no? Sí, la presentadora del temps va ampliar la previsió meteorològica al territori de Síria, en què parlava dels bombardejos rossos sobre aquell país. Sí, perdona, a veure, és que estem parlant, no? És la meteoròloga del canal ross, en lloc de fer la previsió, que és normal, de rússia. Rússia, ja t'ha passat prou gran, dius, que vaig a afegir-li més. De forma excepcional, aquell dia fa la previsió de Síria. I mira, destaquen aquestes paraules. El tema de la setmana són els bombardejos de les forces russes que van començar a Síria. I els experts consideren que la data per aquestes operacions militars és una bona, des del punt de vista climàtic. El mes d'octubre és ideal per volar sobre Síria. Sí, molt, molt, i per bombardejar també, no? És una bona època. Està bé que la meteoròloga del temps gens influïda per la política d'aquell país i per qui mana, doncs veja, informi d'altres qüestions. Home, jo no m'imagino, per exemple, a Tomàs Molina fent una cosa semblant aquí, no? Mira, doncs, per exemple, a l'1 de setembre, a l'Ameridiana hi haurà una bona... Un bon temps per poder manifestar-se, per exemple. Una cosa per l'estil. Bon, en fi, més coses. Hem de parlar de tele Madrid, que es veu de nou sota l'ombra de la sospita. Malgrat l'arribada al poder de Cristina Cifuentes, a Maires de Renovació, Junem Ciutadans, la televisió autonòmica és una notícia per les seves males pràctiques televisives. Mentre analitzaven els resultats de les eleccions catalanes, van parlar de l'evolució del PSC i el PP. Tot i que en la narració que feia la perillosta no hi havia cap problema, però el PP va aprovar-ho amb un missatge on apareixien les fotos a Miquel Iseta i García Albiol. Ah, molt bé. I ho acompanyaven amb els escons que havien perdut. El problema és que el socialista s'agafava de referència al 1999 quan tenien 54 escons i els populars als 19 del 2012. D'aquesta manera, la baixada del PP sembla molt menor. Bé, com manipular dades, davant dels espectadors, de forma pràctica, a nivell dos. És periodisme avançat, això, ja. Són per... La princesa Michael de Kent per la princesa de Greenpeace. Què ha passat? De la princesa de Kent va assegurar que els animals no tenen drets. Ells no tenen comptes bancaris ni pagant impostos i no voten. Així que no tenen drets. Doncs tot i la negativa de reconèixer aquests llets reconeix que és un amant dels animals. Molt, molt, molt. Doncs amb amant dels animals, com aquests, qui necessiten, amics? Fent declaracions com aquestes em fa pensar que és d'aquestes persones que diuen... Sí, a mi m'encanten els animals, sobretot amb companyers de sals i patates. Sí, també és d'aquelles persones que diuen... Jo no soc racista, però... Ja ho sé, bueno, ja és malo. I també si ens posem a pensar en els requisits que has d'acomplir per poder tenir drets, no sé si totes les persones tindrien precisament aquests drets. Diu, la gent que no vota perquè no vol o no pot per les claves que es posen als ciutats que viuen a l'estranger, o també, per exemple, als abans dels suïscals. Ah, també, també, també. Bé, escolta, va, canvent de qüestió, anem cap a un morista per sorpresa. Perquè Pablo Iglesias i dos polítics del PP protagonitzen aquesta setmana el morista per sorpresa. Primer, Iglesias, eh, que es va defensant la campanya electoral utilitzant una frase de Rajoy? Sí, davant l'acusació que podem ser el PP eren el mateix, es va defensar per afrasar-se en Rajoy amb la frase de... Un plato es un plato, y un vaso es un perso. Pero, claro, eso de echar al Partido Popular, eso no le interesa a Artur Mas, eso no. Por eso dice que nosotros somos lo mismo que el Partido Popular. Vamos, como un huevo y una castaña, un plato es un plato y un tonto es un tonto, con todos los respetos. Oh! Bueno, acompanyem-nos a la part de Mindi amb el senyor Rajoy. En fi, una altra cosa, Jorge Fernández Diaz, ministre de la Interior, torna a ser notícia. Aquest cop el ministre d'Interior condecora la sentísima verja dels olors d'Arxidona de Málaga amb la creó de plata de la Guàrdia Civil, que s'etorga a qui ha fet una rellevant col·laboració amb la Guàrdia Civil. Això s'ha fet mentre s'espera que l'Audiència Nacional resolgui el recurs contra la condecuració a una altra verja, aquest cop amb la creudor, que, a diferència d'aquesta, la de plata és una a qui, sense reunir la condició de risc laboral, tingui un mèrit tan rellevant. Bé, i acabem ja amb una frase del líder del PP a Catalunya. Convertiment de Xavier García Alviol. És una frase de Canela Finés, molt bona, ja ho veuràs. Va dir que a Catalunya hi ha milers de persones de homes i dones que volen votar el PP, però no ho saben. Ah, sí, un clàssic, un clàssic. No sabia que era evident, l'Alviol. Jo ets a dir que si això és la versió 2.0 de la majoria silenciosa, sisplau, no. Portem ja uns anys amb el procés i, després, el 27-s, seguim sense tenir un mandat clar. Però el que no puc acceptar de cap de les maneres és que amb una participació històrica de que frega el 80%, seguim parlant de votants fantasmes o majories silencioses. Alviol també va dir que es pot adaptar a la Constitució a la nova realitat social, territorial i política d'Espanya, amb calma i la ialtat institucional. Però molta calma, eh, sobretot. Jo estic pensant, Alviol està parlant d'una reforma de la Constitució, és a dir, ja has sentit el que diu el seu partit. En fi, gràcies, Pau. No estic d'acord amb una cosa, però amb el Pau. Què passa? Perquè jo avui els os quadrats de la setmana li hagués donat una altra persona. A un pàrroc, a un capellà, en aquest cas d'Itàlia, que ha fet unes declaracions una miqueta polèmiques. Què ha dit? Diu que, bueno, troba bé que n'hi hagi pedràstia a l'església, però que el tema de l'homosexualitat no ho acaba de veure. Vinga, com de... Repartit, entre la princesa, de Grimpis i... L'he rebut ja quan ja estava el guió mirat. Aquest pàrroc l'envia una mica a la merda. Eh, vengues. Pau Rama, moltes gràcies. Que vagi bé, adéu. 5.37 de la tarda, perquè arribarà un moment històric del programa, que és el... Ja fa el micròfon de contentet. El senyor Benito! Benito, bona tarda. Bona tarda, senyor Mena. Bona tarda, Cristina. Tots els ullens, que sé que són milers. Fa dos mesos que no fa ràdio que tothom ha vingut amb ganes de parlar. Amb mono de ràdio. Què tal, què fa? Com l'hi va a la vida? Bé, força bé, força bé. Com està, senyor Benito? Bé, bé, bé, i ara que el veig a vostè... Ja el Cristina, eh? Ara ja és una rebifada, eh? Sí, home, és una cosa que... A mi m'ha passat quan l'he vist entrar per la porta de la ràdio. La porta, té nom de secció. La porta de la ràdio. Farem una secció. Fem-ho, fem-ho. Fem-ho, fem-ho! La porta de la ràdio! Ja tinc els sons, eh? La porta de la ràdio. Llavors, senyor Benito, el que veia és que... Quan l'he vist, aquí entra, ni tal. A mi també m'ha vingut una rebifada, que estic content de tenir el programa. Molt bé, jo també, gràcies. Estic acostum·lada per això, Jordi. A què? Que vingui cada dia. Sí, sí. Per què no? Hem estat normals, sí. Jo crec que sí. Escolta, senyor Benito, com li van a tot allò que va passar? Força bé. Força bé no és molt bé, eh? Què li han trobat alguna cosa? No, no, no. Ah, val, val. Amb aquest sentit, molt bé. Passa que el tractament i tot això i el protocol... No, això ja... Quereu una mica... Domina? La creva... Enganxa de la feixada! Segue aquí, que li farem la colonoscòpia de la nostra manera. Em va fer fredar una mica, perquè duia uns pantalons de cuit molt ajustats. Què diuen, ara? L'equip metge habitual, eh? L'equip metge, no? Anàvem a cuir, anàvem a cuir... Em van posar una bola a la boca. Ostia... Vostè va anar a l'hospital clínic o va anar a Bagdad? Perquè és que se n'ho ha equivocat. Sí? Estava però amb el rebal. Hauria d'haver pujat una mica més a punt, eh? Sí? Més que a pantensa. La Polana em va dir, no, no, aquí ja t'atendré. Sí, ja van no. Va trucar a la porta, no, allò que fa, i va dir... Els vaig trobar molt simpàtics, agradables. Sí, a veure, l'agenda ja... Com es diu la dona, aquella de la Bagdad? La Xussi, no, té un nom. Té un nom, eh? La Paqui, la Juaní. Ara no li sabria, ara em va bloquejar. La Juaní, potser no. La Juaní és una altra cosa. Per cert, parlant de la Juaní, que de la feina es fos a Zules, sembla ser que ja li queden una mica... tot el que tenien, no? Quin? Que no heu sentit això? Com, com, com. A veure, para un moment. Parlem de la Juaní. Juaní, mira com lliguen temes, eh? Pel·lícula de Vigues Luna. De Vigues Luna. Justament de Massa Estrena. Segona orilla, eh? Que tot quadra, tot quadra! Quan tot quadra no cal... Per acabar de dirigir una altra, que no és el Vigues Luna. Que ell l'havia preparada, però... En el procés el va traspassar, doncs... Jo crec que m'ha conecrit del segon origen. Junts amb alguna obra de Shakespeare és de les més odiades dels instits de la classe... dels alumnes, dels alumnes. De generacions, generacions de catalans. A la meva generació ens va tocar patir les cinc hores com Mario i la família de Pasqual Duarte. Ah, hosti, jo no vaig... Era dos creus... Jo no vaig llegir cap de cada dues. Doncs jo, sí... No, vaig dir nada de Carmen Laforet. Això és una altra. És una altra. És un cim, eh? Doncs el que veia és que la Juaní, la Juaní, la pel·lícula de Vigues Luna, tenia un dels temes principals de la fe. De la fe i les flores azules. Un aplaudiment per ells. Que ganen molt el programa. Dic que avui he vist el Facebook, han penjat una fotografia, fent un dinar, l'agenda de la fe, les flores azules, tots els cantants i la música i la banda i tal, dient que gràcies per aquests anys, però que la cosa s'acaba un poc ja. I llavors, clar, jo entenc que s'acabaven de les flores azules, i que ja donaven per liquidat el grup... S'aparen? Bé, no ho sé, molta suerte. Llegit a Helena, que és la cantant, és dels meus projectes i tal. No sé com està la cosa, i s'aparen o no. Però ell i ella són marit i muller, no? No, ja no. Com que ja no? Ah, doncs ho porten bé, per pujar-se, desenenquant els escenaris i... Escolta, Cristina, la família és la família, el negoci és el negoci. Ja, però que no sembla pas, no? Perquè després interacturen entre ells, i sembla tan normal com si no passés res. Cristina, perdona, que no, molt bé per ells. És que tampoc no vol dir que hagi de passar res. Tu has tingut una relació en un moment, i tampoc no vol dir que hagi de parlar mai amb la persona. Suposo que al principi se'ls hauria de fer una mica complicat, no? Ella és, ella... Perdona, ella va dir, en declaracions del silenci, un programa d'aquests així moderns de TV3, dels nous formats, que se li havia fet una mica difícil en el... Ella ho va declarar, eh? Normal, home. Però ella va dir que s'havia fet difícil, perquè, a més, les cançons que fan ells, que són rotllo el mar, rotllo el poder del mar, te quiero, ahora, ahora te quiero, ahora no me quieres, lo que hace es... Bueno, que no se'n dic mai, de la fe. Voluntariament, no, igual si... I no tant poc? No, tampoc. Jo li agradarà. Ara igual, i dic sí, ja ho heu volut. Potser no, mira, però mira, mentre no comencen a cantar, diu... Espera. I tu pides blanca. Com és, la mañana de nero? Demasiadormosa. Un parell de treballar. Tu imagina cantant això mentre ets separant. És que no, per això dic que no. Això no acaba de ser. Que no. Comida de despedida en la Barceloneta, al lado del mar, el poder del mar, justament que el mar és una altra cançó. Aquesta. Diu, esto no separa, y tal, y llavors diuen, brindamos por todos vosotros, que nos habéis acompañado todos estos años. Això només vol dir una cosa. Vengo, que voy, que siento, que escucho, que pertenezco, que sirvo para mucho, que me estremezco, que mi mirada es limpia, suave, brisa, que sientes el deseo de tenerme cerca, que te distancias por miedo a perderme. Ara ens veig per què se'n separats. No, però... Tot té una explicació. Porten molts anys, eh, de la fe, i aquest és un dels temes del començament de tot. Jo reconec que això, al principi, fa molta gràcia, eh? I d'alguna, aquesta mena de cadències, i aquesta mena de xilal, eh? Clar, eh? Però al cap dels anys, al cap dels anys, que cada gran... Escolta, senyor Baíz. Potser li fotem el rock, Javi. No, és que han fet un canvi de música. Ah, sí? Han fet un canvi de música. Sí, estic buscant alguna cosa, si el senyor Spotify em permet, perquè no va això i m'has de posar nerviós, trobar una cançó de les últimes de cadàs. Jo he de dir una cosa. Jo vaig estar fa uns quants mesos ja, abans de l'estiu, diria, si no recordo malament. No sé si era cap a Badalona, la zona aquella cap allà. I van estar... És que no me'n recordo, ara. El Mar Esma, el Mar Esma. Digues el Mar Esma. Ja m'ho veu. I van estar fent un concert, i de fet, a part de que... vaig haver de preguntar un parell de cançons i han canviat, perquè em semblaven el mateix, i no m'estranya que ho hagi de deixar, perquè els va canviar dos o tres vegades. No, no, t'ho dic de debò, eh. De samarreta, viu tant els concerts, és que ho galdeixen, es mou tant, que és que es sua a la camiseta dos i tres vegades. I es mou, es posa molt aquest noi, també, a les noies entregarà. I el concert que els fan, el tombones, no? No, calia, calia, que això s'animara. És un avió on dibuja una lídia blanca en cor. Però m'ha d'anar-te'n. Sobretot mirada, estoy en tu casa. Adoro tu casa, cambio de color. És marviment. Avui el senyor Spotify no li dona la gana, vostre cap pensó. Fa mitja hora que està amb el cercle aquell. Són el cercle aquell de buscant-te, buscant-te. Bueno, mira, ara... ara arribem. Però ara no vull. És una mica... si aviam la lletret, aquesta, és una mica poema d'institut, no? Me miras, te miro, pasa la ventana, sale el sol... Però són cores, perquè són cores. Bueno, perquè són cores... ...que un avión vuela, cría y yo, ir con él y tú. Pam, a la guàrdia. Sellova, i tu podria agafar el relleu, eh, i veus? Ja s'hi endavant, eh? Bueno, estic intentant buscar... Estic intentant buscar... Estic intentant buscar... Escolta, ja... Estic intentant buscar... Alguna de les últimes cançons que han fet, com, per exemple, Espíritu Santo, però no... Gràcies, Espíritu Santo. Aquesta li agradaria, Espíritu Santo. A més, sí, a més... L'avanto que al concert jo no vaig veure tampoc molt diferent, eh, les del principi. ...això és molt diferent. Bé, que per cert, els de la fe... L'única que he fet és que havia del sampler, eh. Sí, una mica més de ritme, però la ciència és la mateixa. Sí, sí. Els de la fe, que van també protagonitzar la campanya de San Miguel, de Ciudadanos de un llogar... Ja van al Mundo. No se'n recorda, vostè. Ciudadanos de un llogar de Mundo, són ells altres. Bueno, i ja per acabar de la fe, aquest tema, que és una mica de sèrie d'època, que es diu 1984. Ui! Gran novel·la del software. No, és 1984, la novel·la? És 1984. És un tema que reflecteixen... No li diré l'edat que jo tenia amb aquella. Escolta, la lletra, perquè reflecteixo un estiu d'aquell any. En un lloc concret i com era la platja, que tot jo crec que hem viscut en la nostra adolescència infantesa, de la gent de 30. O una mica més. Cristina, jo crec que també, tu. Perdón, camarero, podría ponerme, por favor, una... Sán, grilla congelada, paella marinera, melón carajillo y pobolle de limón, gracias con milagroso, quema, la arena, peligro, medusa, es la crema. Divea. Bona nit, senyor Benito. És una mica com materialitzar aquells estius de crema de Nivea. No recorda qualsevol quan hi havia les pilotes de Nivea. Sí, que anaven a torre amb barra, allò. Sí, a torre amb barra, passava l'avionet aquella i les tiraven. I tothom entrava amb corrents a... És que era més de la costa brava, allà. Tot plegat de música és xupi guai, eh? Perdón-hi, és que les fesos són xupi guais. Són xupi guais. No sé si el Mar Romero ho parlarà després, a la secció de música, sinó a la capàl·li, perquè anem parlant molt al programa. Escolta, senyor Benito, tinc algunes notícies. Podem ser la música del senyor Benito, no? Ja que és una mica el seu espai. El meu light matí. Light night. Late day. Vostè volia fer un late day. Un late night? Un late day. Com la Marigló de TV1? No, és un morning show. Sí, és que vostè és... Estic desconegat. Un late day no s'ha fet mai. Es pot fer un late day. Quina franjada. És que potser és el que fem vosaltres, de 5 a 7, que ha de tardar. Però com el divendres. Hòstia, sí. No fotis. Ha vingut més canyera, eh? Ah, sí? No l'he vist. No l'he seguit. Interromp més que el Coral. El Coral li era més calladet, però aquesta hi ha de fot collarada. Ah, sí? No deixa parlar a la gent. De les coses de periodista modern. Ah, vale, vale. Una pasta, tallant... Corriguito como tú. Te he traído aquí para hacer una entrevista y te vas a cacar de lo que yo sé. Quina mandra, per això, no? És que sí. No l'he vista, la Melero. Algú que vagi tallant, tota l'estona. És panós. Aquí les preguntes les agullo. O la Ana Pastor. Ana Pastor. La madre que la pastoreo. Pica, som-hi, ja hem rajat de tots. Hem tingut accés. Algunes de les notícies que ens haurà de comentar amb vostè, perquè recorda que a la temporada passada, anyosa, quan venia al programa, parlàvem de coses que passaven. I n'hi l'ho tempore. I hem parlat una que diu que un museu holandès, un museu holandès, això li agradarà. De formatges de mola? I que hi ha el Reheim Museum. Eh? No, amb cert amb vostè. No, només a l'aeroport. I a Anglaterra? A Xipoll, no? Jo he estat a l'aeroport de Amsterdam, però bastant d'estona. Jo també... Ah, però no va sortir. Era una escala, no? Sí, una escala. Xipoll, l'aeroport de Amsterdam, és un dels aeroports que diuen amb més afluència i activitat. És un... Té un nom, això, en el món de l'aviació, que jo desconec, per volar... És com un... Hancaber, no?, com un... Un hanker. Un hub. El que és curiós, em va sorprendre. Un hub vol dir aeroports que reben més de 5 milions, o deu milions de passegers lancs, que són entrades i sortides de molta gent al món. I amb cert amb més un dels. El que em va sorprendre, la terminal de Amsterdam, potser diguin paleto, eh, però, bueno, això... Em va sorprendre per aquella circular, per la caminar, per les terminals... Sí, senyor. I tornaves a la teva, una altra cosa. Però, escolta, sorties de l'11, anaves... Però quin any, quin any? I al cap de... hores? Quin any va ser això? Això va ser l'any 93. 93, concretament. No és com la terminal de Barcelona, la nova, que és una espasa. Sí, no, no. És una rodona. Recordo que vaig fer escala allà, que fa un volt de la KLM, per dir-me, a Costa Rica. Home, Costa Rica... Pura vida. Bon país i millors persones, no? Costa Rica o què? Està bé, està bé. Recomana Costa Rica com a viatge? Sí. Sí, sí, sí. Si t'agrada el sur, la natura, els parcs naturals, les tortures que posen... I tot això, sí. Home, perdonis. Sí, vas a buscar... Tinc uns amics que han anat a aquest estiu, i jo per les fotos que he vist, una passada. Ah, sí? Costa Rica, pròxim destinació. Si vas a buscar joc o droga... No trobaràs, no trobaràs. Hi ha altres destins més interessants i ràpids. M'apunto, Costa Rica, amb la ponta. El sud és desiàtic, déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, el sud és desiàtic. Sí, que es mou per allà. Que es talla el sud és desiàtic. Sí, senyor, a Tailàndia vaig ser-hi. Quan va estar a Tailàndia vostè? Un... 92, 93. Mare meva, si que viatja a T.A., senyor Bení, tu? Bení, tu podies fer una sensació de viatges. Cap d'any el vaig passar allà. Però, escolti, hi va anar... A Xambmai, a la ciutat de Xambmai. Molt maco, a Xambmai. És molt guapa. Va sorprendre gratament. Escolta, no, anava a dir que hi va anar el ping-pong show. I tot allò... Sí, home, i tant. Perquè no és com ara. Els 90 era una altra cosa. Jo crec que allò era una mica més salvatge. Ara no ho sé. Aquell carrer que fa com una U, no? Que entres per un cantor... Que és el Cowboy Street, a Bangkok, hi ha un carrer... Que es diu així. Que ha estat un plaer de senyores, que no sé si són senyores. Això per començar, que diuen, hello. Vostè que hi va anar, ara? Ara fa pot. Encara hi havia aquelles que obrien l'escolta de refresc. Les Coca-Cola. Amb les pa. Jo no vaig anar cap a escolta. I les pilotes de ping-pong, també. El que has de portar ara que t'atenis, ja, de casa. Però perquè has de fer el saque. El saque, tu. Sí, i el mateix saque. Però, no, anava a dir que tot... Has fet un xiste. Passem per sobre. Si no és a nosaltres. No, anava a dir que ara jo no vaig anar a un lloc d'aquests. No, no. Perquè em van dir que era més divertit. Això ha explicat que he vist. I llavors vaig pensar, però és millor que m'ho expliquin. Vista és bastant panor. No m'ha acabat de... I amb darts. Clar, és això, i amb darts. I es treuen com un quilòmetre de fil, d'allà dins. Jo això prefereixo. Cada escuba s'imagini la seva manera. Quan arribes allà es veu que és lamentable i pau pèrrim, i de cadent, i llavors ja... Deixar-ho córrer. Però escolti, senyor Benito, estàvem parlant tot això. Dolanda, que hi havia un museu. On ens porten els viatges? Bueno, vols una secció de viatges? Vale. Com feia el pla, eh? Sense moure's de casa. Bé, hi ha un museu d'Holanda que ha obert una exposició de selfies del segle XVII. Últimament, qualsevol que tingui un telèfon mòbil pot fer-se un selfie amb una fracció d'un segon. Això ja ho sabem, però en l'edat d'or holandesa, a Sals i Numanati, mentre estava conduint el cotxe, va tenir un accident i ja va morir. I després també aquella parella de portuguesos que tenien el seu fill davant van fer una fotografia a dos bancs ara pel barranc. Vull dir que tot això està passant, eh? No ho estan inventant. Bueno, en fi, si voleu veure Bangkok amb un iPhone, com ha retrat el veïl mateix, amb l'iPhone, és una mica això, no m'imagino això, no? Tot era pintós amb un iPhone fent-se fotografies i tot això pintat a l'oli o a l'impressionisme. Bé, en fi, senyor Benito. Mànim. Ha estat un plaer tenir-lo aquí, com sempre. Un plaer tenir, que m'imagino. Ha acollit una altra vegada, ja sap vostè. L'estona que passo aquí, no la passo al carrer. Sí, això està bé. Que torna a fer el programa, que fa rebobineu, sisplau. Sí, ara veig que està entrant el meu patment. Sí, que van patir-li uns al programa, no? Sí, sí. Li estic fent propaganda al programa. Gràcies. Gràcies. És molt interessant. Jo animo l'audiència que s'hi aboqui, perquè recuperem cançons que potser havien quedat una mica naloblit, però formen part de la nostra història musical i tots la portem en el nostre dèndum. Com per exemple... Tombola de mar i sol? Tombola de mar i sol, no, això tan avall no callem. No avall. Però podem... el help dels bit, els coses... Ah, molt bé, molt bé. Entrenables als nostres anys i a ells, i guatequeros. Senyor Benito, moltes gràcies per venir. Gràcies per acollir-me. De nou adeu, em sembla que és. No, el programa, de nou adeu. De nou adeu, una cosa així. I en fi, ja l'escoltarem. Gràcies, senyor Benito. Moltes gràcies, senyor Benito. Moltes gràcies, senyor Benito. A partir d'ara comencem una nova temporada. Sí, perquè avui no hem fet res. No, avui hem fet moltes coses. Avui he fet un puig porri. Això que li agrada vostè, no? Fem una pausa per la publicitat. Com a voltet de Catalunya Radio també, per de tot i de res. Ja ho té. M'emprenya molt, però ara no vull portar voltet de Catalunya Radio. Perquè sempre ens cefen els pitos la gent de Catalunya Radio. Bé, si vols, podem parlar d'una altra cosa. No, però és que em fa ràbia això. Passa'm el telèfon de Catalunya Radio i ho vaig provocar. El president del grup Volkswagen, els Estats Units, Michael Horn, ha admès davant del Congrés dels Estats Units que l'objectiu del software instal·lat als diècels de la seva companyia, els que té el diècels de la seva companyia, era ocultar les emissions reals i ha hagut de fer front a les crítiques fortes, dures dels congressistes. Washington, cel·les errades. Efectivament, tot un interrogatori exhaustiu el president de Volkswagen als Estats Units, Michael Horn, que ha declarat que se sent personalment enganyat per les càndols sobre les emissions que afecta només els Estats Units mig milió de vehicles. Sentim el Congrésista Republicà Fred Upton. Volkswagen ha traït una nació. És hora de fer-ne té a jou apartar-se del camí. Horn ha demanat disculpes públiques per l'actuació de Volkswagen. I ha promès que la companyia treballarà molt dur per restaurar la seva credibilitat. Però no ha pogut concretar qui va decidir instal·lar el software enganyós. Cel·les errades, Catalunya Radio Washington. Mentre està en la policia per ordre de la Fiscalia Regional a Alemanya, has curcullat la seu principal de Volkswagen a Wolfsburg, a la baixa Saxònia i d'altres plantes de la multinacional. Tot això en relació amb aquest escàndol dels votors lliès el trucats. L'operatiu policial ha confiscat ordinadors, arxius i documentació amb l'objectiu d'identificar precisament els treballadors implicats a la manipulació de les emissions contaminants dels seus vehicles. L'empresa s'ha mostrat disposada a col·laborar amb la justícia. Notícies veus, Montse Cuadreny. El PSC ha expulsat l'ex número dos de l'Ajuntament de Lleida, Marta Camps, després que va denunciar l'alcalde Àngel Ros per presumpteir regularitats administratives a la gestió municipal. Lleida, Pere Joan Alverez. Hola, bona tarda. La decisió l'ha pres la comissió de garanties del PSC, després l'organisme del partit encarregat de resoldre aquest tipus de conflictes interns, la denúncia de l'exprimera tenent d'alcalde a la Fiscalia Anticorrupció i a l'Oficina Antifrau, va motivar al març d'aquest any l'entrada a l'Ajuntament de Funcionaris d'aquests organismes que van reclamar documentació diversa. Pere Joan Alverez, Catalunya Radio Lleida. A un quart de set d'aquí a 15 minuts mal contats, 13 en aquests moments, comencen o han de començar els nous talls a l'ENA, 340, la Mella de Mar i les cases del Canà, organitzats pels veïns per reclamar la gratuïtat de l'AP-7 a l'Ebre. La Mella de Mar, Anna Ferras. Bona tarda, és el tercer dijous en què els veïns aturen el trànsit de la Nacional 340, una iniciativa que va arrencar després d'encadenar els últims accidents mortals d'aquest punt negre de les carreteres catalanes. La Federació de Veïns d'Emposta s'ha quedat sola liderant aquestes protestes de les quals ha desmarcat la Federació Tortugina. Anna Ferras, Catalunya Radio, la Mella de Mar. El general Pinochet va ordenar l'assassinat de l'ex-ministre de fer estrangers de Salvador a Llende Orlando Letelier i de la seva secretària Washington en 1976. Així ho ha revelat el fill de Letelier, el senador Xile, Juan Pablo Letelier, citant documents clasificats que els Estats Units van enviar a Xile aquesta setmana. És la primera vegada que es responsabilitza directament el dictador Xile de l'assassinat. Facebook donarà la possibilitat de respondre les publicacions que pengin els seus usuaris amb 6 noves emoticones que s'afegeixen al magrada i a tradicional. És la fórmula que han trobat els responsables d'aquesta xarxa social a la petició d'alguns internautes d'expressar altres emocions, com ara alegria, tristesa, enutx, sorpresa. L'acompanya nord-americana ha descartat definitivament incloure un botó de no-magrada amb el dit pels a cap a baix. Les emoticones començaran a estar actives en fase de prova, només a l'estat espanyol i a l'Irlanda a partir de demà. Facebook encara no ha fixat una data penllançament mundial d'aquesta novetat. A Inòa Grandes és la nova presidenta de la Fundació del Museu d'Art Contemporari de Barcelona amb substitució del Leopoldo Rodés, que va morir en un accent de trànsit al Juliol passat. L'escollida per unanimitat el patronat de la Fundació, de la qual fins ara, a Inòa Grandes, n'era la directora. La sequela de 8 apellidos vascos ambientada a Catalunya i ja té tràiler oficial. ¿No creus que en la boda podria haver-hi algú que ja està ben aquí, juega, en el balquí s'ha d'anar sovint al tolín? ¡Es que he habido vestido! ¡No parecez vasca! No, no, és que ja hi ha allò que està passant. He sigut parlant jove. Un mes i mig abans de l'estrena de la pel·lícula, 8 apellidos catalanes comencen a descobrir ja les primeres sequències per anovar-nos. Sí, el trailer remarca el to de comèdia romàntica d'en Bolíx i se sent dos dels seus nous personatges fent servir el català Rosa Maria Cerdà i Berto Romero. 8 apellidos catalanes, la torna a dirigir Emilio Martínez i Lázaro. En aquest cas, el personatge de Dani Rovira intenta que la seva ex parella clara l'ago escasi amb un català, Berto Romero. La segona part de la segona pel·lícula més tequillera de la història, Espanya, arribarà el 20 de novembre. ¿Qué coño pasa? ¡España! ¡Eso es lo que pasa! Esports. L'OMC i el seu pare hauran d'anar a judici per 3 delictes d'assumpte frau fiscal. L'advocat de l'estat ha d'avançar 22 mesos de pressor per l'estrella blaurana. El judici se celebrarà a Vilanova i la Geltrú. El cameranès Issa Hayatú s'ha convertit en el president en funcions de la FIFA després de la suspensió provisional de 90 dies del president Josef Blatter. Hayatú però ha confirmat que no obterà president l'organisme del Congrés Extraordinari d'Alfabre. Fernando Alonso anuncia que continuarà aquí McLaren els anys 1617, en aquest cap de setmana es disputa el gran prèmit de rússia de Fórmula 1. Nando Quezada, centre-campista format al Barça, havia fitxat pel Llegostera de Segona Divisió A, que s'ha d'arribar amb la Carta de Libertat després de diverses setmanes entrenant-se ja amb els Gironins. I l'Italià de l'estanà Andrea Guardini ha guanyat la primera etapa del tur de Vodavi, d'imposant-se l'arribada a Tom Bonen i Daniel Ebenati. Ara guardina és líder, amb 4 segons d'aventatge sobre Bonen i 6 sobre Betini. A les 7 us esperem amb totes les notícies, fins a les 10, a Catalunya Vespera. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests greus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un Barça a Madrid. Pots quedar clasificat a partida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim senyust en directe. Cada matí, de 10 a 1. Esperem. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 8. Benvinguts a la següent hora de la penya amb el marrum. No, silenci, però... Gràcies. D'aquests moments, amb el nou console, amb el qual parlarem del novembre literari, que hem sabut aquesta setmana quines coses hi haurà a Sant Just relacionades amb aquestes redeniments. I, a més, parlarem del premi Nobel de literatura, perquè avui ja sabeu que s'ha donat a una autora de nom impronunciable. No la dirà. I també l'Anna Rovira, d'aquests moments, amb la carretera de manda i el marrum Mero, a l'espai de música. Però ara sí, tirar el trending topic. Avui, d'un dels temes més comentatges de Twitter, també ha sigut Blatter i Platini, perquè la FIFA ha suspès de manera provisional el seu president i també el president de la UEFA. El comitè de la FIFA ha acordat suspendre de manera provisional i durant 90 dies de les seves funcions els presidents de la FIFA, Josep Blater i el president de la UEFA, Michel Platini, entre d'altres, per presumpte corrupció. Que, perdona, ells mateixos s'han decidit suspendre, no? Perquè són els presidents de l'organisme i la FIFA s'ha suspès. Ells mateixos s'han suspès. Sí, bueno, però ha estat el comitè d'ètica. Ah, vale, vale. És un tenen gai d'ètica, eh, per això. Ja m'ho pensava. Si vols explicar una miqueta el motiu d'aquesta decisió, Jordi, doncs, en concret, les acusacions de la fiscalia han estat les acusacions de la fiscalia sobre un pagament deslletllal de 2 milions de francs, que vindran a ser uns quasi 2 milions d'euros al canvi, per part de la FIFA. Els diners estaven destinats suposadament a obres efectuades entre 1.199 i 2.002, tot i que el pagament es va defectuar al 2011. Ai, la cotxa, veus com deia? Això de la cotxa Beringó. Que ja han sortit casos de corrupció. Sí, un record. N'hi ha altres sancionats, has dit abans? Sí, en aquest cas, el sud-coreà Jun Montjón, ex vicepresident de la FIFA i aspirant a rellevar a la FIFA, ha estat també suspès, completament per 6 anys i sancionat amb 100.000 francs suïsos. Ha rendat la investigació sobre el procés de candidatures pels Mundials del 2018-2022, concedits a Rússia i Qatar, se'l considera culpable d'infringir les normes genals de conducta confidencialitat, d'heure d'ocuparació d'informació i obligació a col·laborar. Un moment, estic 6 anys. I els altres eren dinabilitats? No, platini, també. 6 anys. Escolta, jo sé Blatter o Blater. Això, perquè la gent que escuro diu el que vol. Jo sempre he sentit Blatter, per això. Escolta, hi ha algun substitut o no? Segons apunten, alguns mitjans sembla que el Maria Villar podria ser i fins i tot alguns diuen que ja... Que ja és president interi de la UEFA després de la suspensió de Blater i platini. Això va pitjor, eh? Sí, en aquest cas, semblaria que és el màxim esponent per dirigir aquesta responsabilitat europea fins a les properes eleccions que faci l'organisme. En fi, gràcies, Cristina. Deixem llegir alguns dels tweets sobre aquesta qüestió. Per exemple, Ricardo Contreras diu la FIFA suspend a Blatter i platini. Ara ho deia amb gràcies, Ricardo. Un altre comentari, el pal Lluís Alfredó Céspedes, diu que no s'ha de fer un escàndol a la FIFA per on ho mireu i han vendits, corruptes i lladres. Ara ja els educats a Blater, platini i d'altres. Bé, i Ferlein diu que no descarto que els... No, perdó, no, per de part de tot, no començar. No descarto que els que avanten els cables de l'àvia a Catalunya cobre fossin els grats de los chunguitos blatter i platinima. Gràcies, Cristina. De res. Anem cap a l'espai de carretera i manta amb l'Ana Rovira. Bona tarda.Bona tarda. Bé, espai de viatges al programa. Per cert que abans de començar, la setmana passada vam parlar sobre Viena, la capital d'Austria, però hem de parlar d'una cosa que tenim més trobada, que són les festes de Sant Felí. Sí! Uuuuh! Ja es trima aquí.Ja es trima aquí. Ja ho veig.I encara no em començava. Bueno, espera, avui és el primer dia que ja seguíssim. Ja seguíssim, seguíssim. I me'n segueix.Acava el camp de... No sé si és un caldejunt vol, però a la zona... No, no, acaba allà, a la lliçcompanys. A la lliçcompanys, és una plaça, i allà la mula ballarà, i altres colles també faran la seva. Bueno, en fi. I per cert, el dissabte els dimoni s'apagallom amb la cama blanca. T'espero a veure, eh?Sí, ja estaré. Vale, d'espero, d'espero. Ja estaré, Anna, ja estaré, ja estaré. I vaja, m'han dit que és un dels millors correfocs de la comarca. Això m'han dit a mi també.Vale, vale. Home, és que jo he anat, de veritat, al millor de Sant Felí. Sí, per cert, hi ha algun concert a destacar avui o demà? No.Ah, no? Vaya me.Ui, ui, ui, ui. La majoria són DJs. I...Compte? Llavors hi ha una cosa, no, això és pel maig. Que ho munti al cao, que se'l voti i farà sound. I llavors sí que hi ha un festival que es diu Sant Feliu Sona, que són només des de Sant Feliu, dius. Molt bé, toca Sidonit, el primer és a Carta Cartell. Ja. La gent anirà a l'últim, que és mama pinya, que són tres nois DJs que punxen. Perdona, toca Sidonit.Sí, sí. Compte, que no els hi plogui, i els hi passi com a nosaltres amb els catars de la festa major. He mirat el temps i diré que per primer com a molt de temps no ploura. També arriben cartellanes i arriba bon temps. Tenim aquesta treva meteorològica, que no és l'estiu de Sant Martí, però com si ho fos, una mica. Ja ens va bé, Sant Feliu, eh? Anem cap a l'espai de carretera i manta. Si us recordeu la setmana passada, com deia, em van parlar d'Ariadna, la capital d'Àusea, no? Jo vaig dir que em va decepcionar, perquè ja anava una mica amb la idea de sobre la ciutat, i perquè tampoc vaig tenir temps de dir-la com a mi m'hauria agradat. I va ser tot el contrari el que m'ha passat a Salzburg, perquè va ser una ciutat que em va sorprendre molt positivament, suposo que perquè la ciutat és molt més petita, és molt més propera, la pots anar caminant a majoria de llocs, i això ajuda que la facis més teva, que no s'hi has d'anar, d'una punta a l'altra, dintre d'un metro, que no veus res. I llavors, si et sembla bé, us explicaré allò més imprescindible, que és el camí més amagadat, potser no és imprescindible, però mira, això ho recomano perquè no ho sé, saps? Sí, vam fer Àustria, en general. I, però aquí, no sé per què, m'agrada més. Tampoc la coneixia a Salzburg com a re. Àustria té una idea d'Àustria, de Viena i de Salzburg. Perdona, és que això passa a vegades, perquè tu et fas una idea... Sí, hi ha una idea, i en canvi, canvades ciutats, que no tenies cap idea formada, ni re, i llavors dius... Exacte. Tu és millor que s'acaba l'altre, no? Això està bé, perquè et deixes sorprendre per la ciutat. Jo he de passar a tu amb Salzburg. Què sabem de Salzburg i què podem comentar? A veure, doncs siga a mi, com a Palau, per dir-ho d'alguna manera, recomano a visitar el Dom Quartier. També recomano a la Salzburg Cart, perquè tu la pagues i entres gratis de tot arreu, tot el transport públic. Ah, sí? Sí, gratis, no has de pagar res més. Perdona, ni transport públic, ni museus, ni res. No, res, res, res, no has de pagar res més. I menjar, però menjar, sí. Però això paga, t'ho paga.Vale, vale, vale. Sí, sí, comparat amb altra ciutat, la que està a Salzburg ara està molt bé. Llavors, el Dom Quartier, que és com un Palau en el que visites moltíssimes coses, inclús passes per la catedral, i val molt la pena. A més que, a mi em va... no sé, vaig notar que vaig veure més sales i més coses que no avienen dintre d'un Palau, i llavors també hi ha el castell de... A veure si pronuncio bé això, eh? Jorge en Salzburg, que t'ofereix unes vistes de la ciutat molt xules, perquè has de pujar, o pots pujar caminant, o pots pujar amb un cramallera, que també és gratis, amb la Salzburg cap d'aquesta, i allà dintre, bueno, és un castell, vull dir, té plaça, té com un petit poble allà dintre, i està també molt bé, té moltes coses. Llavors, just on hi ha el cramallera per pujar el castell, aquest? Al costat hi ha un cementiri, que és així, és petitó, però és bastant xulo, perquè està entre la roca de la muntanya del castell i entre una església, i allà, en terra, en terra, la gent. I llavors, dintre de la roca, hi ha com una petita capella, també és... és curiós. No hi haurà molta gent no enterrada per això? No creguis, eh? Sí. Potser deu ser com el més històric que hi ha allà, de cementiri, i potser ara ja no en terra la gent, però hi ha bastanta gent. Hi havia molts fotògrafs, allà, gent de visita, turistes... Home, la gent tirava més en el castell i no en treballava, però, bueno, hi havia jo també gent. Per veure-ho? Sí. A les zones lliures hi ha un magnífic passeig, si a mi m'encanta això. A costat del riu, que el riu es diu Salzac, i quan jo vaig anar hi havia moltes paraetes hippies, que això és el que més em agradava. I llavors, si et canses, pot ser ara per allà el passeig, a banks, o si no l'hagis per al riu, pot ser als ànecs per allà, això va ser bastant guai, va ser guai. Vull dir, et canses amb allà i et estires una estona. No hi havia per això, amb barquetes d'aquestes que pots llogar? Sí, bueno, llogar. Amb la cart, també, aquesta, crec que... La veig per tot, no? Aquí no sé si havia d'esconto, era gratis, també. Et pujava en un vaixell, però jo no ho recomano. Per què? Perquè era molt avorrit. Perquè t'explica... Pujaves allà, anava a càmera lenta, el vaixell, una calor, però molta calor allà dintre, t'explicaven coses que dius... Bueno, sí, vec que hi ha una abra aquí, dius, molt bé, sí. T'explicaven coses com molt... no sé, no m'ha quedat allà abans. Sí, de la volta et tornaves super... no sé, no. Això no ho recomano. Si vols, camina una estona pel passeig, si és més maco que no, dintre del vaixell, de la caló. Perquè el que suposo que el que explicaven el vaixell ja podies veure tu mateix, no calia tampoc... Sí, bé, aquí a dreta, a l'hotel, o sigui que dius... Hòstia, no ho havia vist, no? Dius, bueno... Sí, t'explicaven coses de curiositat, però tampoc... Potser ho aparentarem perfectament. Hi ha un punt, ja no veig res, tot sonar, però dius... Això és la zona residencial, on viu gent famosa, dius... Ah, jo no conec ningú, més igual. Però, bueno, potser passejant gent famosa, dius... Molt, molt, molt... Molt curiós, sí. Potser millor és el que deies, fer-ho caminant, que no pas en el vaixell, perquè per molt que t'ho diguin... No acabes de veure com si passejessis tu i ho vas descobrint pel teu compte. Exacte. Bé, tot això, pel voltant de Salzburg, on estem passejant amb l'Anna Rovira, avui a la carretera Inventa. Escolta, Salzburg... Salzburg és conegut per això, per ser una de les seus amb la dura Moser, no? He passat una mica ara. Sí, t'has avançat, però... I també hi ha dues cares museus que val la pena visitar. Sí. Bé, que podeu visitar, eh? Vull dir, jo m'haig d'aporrir una mica, també. T'agrada la música, t'agrada molt, la música clàgica? Jo diria que entenc que és una de les dues, no cal que entre les dues, perquè, a més a més, t'expliquen la seva vida. Vull dir, per dos, la seva vida, potser no cal. Escolta, vas anar a sopar a un lloc que és molt... Aquí volia anar jo, aquí volia anar jo. I gens car. Sí, em va agradar molt, també. Ha estat d'un convent bar de Sarmasaria, que es diu Agustèner Baru, i és un antic convent que ara, actualment, a les ales, les han reconvertit en menjadors, i per els passadissos del que seria en el convent, hi ha botiguetes de menjar, i tu, com passen a menjar, per pès, que no hi ha gens... Està bé, està bé. Jo vaig a teuros. Ah, sí, sí. Molt bé. I llavors, te'n vas al menjador, que et doni la gana, seus allà, a la taula que vulguis, i això sí, hi havia un menjador que era per fumadors. Jo crec que allà sí que es pot fumar dins d'algun restaurant. Vull dir, no està prohibit. Quan vagis allà, hi ha com un pati, després vas baixant a escales i arribes a un pati, i allà és on et donen la cervesa. No te la donen, l'està pagant, no? Tu dius, però no és cara, tampoc. Podies comprar per litros, però eren com gerres gegants, tot. I crec que hi havia gent que se'n portava la gerra. No sé si ho podies fer, però hi havia gent que veia. Home, de record, no? Sempre que vas a un viatge és el típic, o te'n portes al bernous, o a la sabateria de l'hotel, o si vas a algun lloc a sopar, alguna cosa típica. El plat ja no, no? No crec que ningú s'hagi portat un plat, però... Després, quan tornàvem, vam sortir d'allà, del convent, i tornàvem cap al... cap a l'Alberg, on dormíem, i ens en tornàvem pel carrer, gerres, d'allà. Mira, la gent no s'emporta. Però era un lloc xulo, perquè no t'imagines en un convent així... No sé, era com... un convent, però amb una situació molt diferent, en el que tu t'imagines, totalment. Estava bé, perquè tot hi havia creus i tot d'antigues, però hi havia gent valent cervesa, i era molt... com un lloc t'esvarjo per la gent d'allà. Hi havia gent que es portava el menjar de casla, i només comprava la cervesa, o sigui... Però està bé, això, no? Sí, sí, sí. Perquè era un convent i que l'havien reformat un lloc original, autèntic... Estan allà que ha de trobar. Ja. Sí, està... Augusta Nersvaro. Però es troba, es troba. Per cert, perquè li agrada diferent la situació de dalt, també recomanen, a part de pujar al castell, diferents muntanyetes que ofereixen molt bones vistes. Sí, hi ha diferents muntanyetes per allà... El riu passa pel mig, per dir-ho d'alguna manera, llavors fa un tant d'arribar a un muntanyetes, que tenen les lleis de la dalt i tal. I una d'elles és on hi ha el museu d'art modern, que és molt rara, no té un museu, no cal que entri si no vols, i per pujar, que va ser... això va ser com també va ser curiós, pots fer-ho amb un ascensor, perquè jo no sé per on es puja caminant per allà. Vull dir, no vaig anar a ningú en camí. Vam pujar amb un ascensor, que amb la carta, que això també... Era gratis. Vam aprofitar per tot. I un cop arribes a dalt, no és obligatori al museu, arribes a dalt, hi ha el museu, i les vistes a part, no és tot junts. I pots passejar a part allà fora, entre el museu, si vol. A museu hi havia... jo m'ha de fer manta, també era gratis. I hi havia coses molt rares, que deien, no sé, deia tocar, no t'esperava com tocar-ho, i llavors et paries una mica i et fotia en la bronca, perquè no et tocaves bé, però va ser divertit. Bé, no cal dir que el valse, la música, per excel·lència, d'aquella zona, a Austria, en Viena i a Salzburg. Conclusió de tot plegat, Anna? Bueno, el que veiem abans, que millor no esperar-se res del lloc on vas, perquè si et supliran, positivament. Ah, sí, això és veritat. Molt bé, doncs escolta, queda i tant, que vagi molt bé, cuida't molt, disfruta, veja, ràpidament, què passa. Corrent, corrent. No ens fem una pausa per la públic. I d'aquí els moments, amb el Marc Romero, parlem de diferents qüestions de música, com, per exemple, Manz Gelmerlou, que ha presentat un nou disc titulat Preferly Damaged. Em parlem d'un seguit a l'Apenya del Marrofín Germán. Jo vaig ballant, eh? L'Apenya del Marro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, durante 8.1. Ràdio d'Esvern, durante 8.1. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiu,comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, al teu ordinador o dispositiu mob. informatiu,comarcal.com. Desperta'n-te. Corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Espèl, durante 8.1. Ràdio d'Espèl, durante 8.1. La feina vol morre, cal atar-ho tot, a 5.6, a ràdio d'Espèl. Càmica, per dos quarts de set de la tarda, i l'Anna Rovira, que marxa, i el Mar Romero, que arriba, però aquesta vegada el telèfon Mar Romero, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, tarda. Què diuen, aquestes? Aquestes, malaltó? Sí, una mica. Ai, ai, ai, ai, ai... Ja, per què et passa, Mar Romero? Com estàs? Què passa? No, amb una mica de febre. Saps què passa? Me sembla que colpia la gent de la universitat. Ah, sí, clar. Perquè en un atac de furia, decideixen posar l'aire condicionat, una mica com fa la Constina, qui l'estudi, com es pot fer. Això passa, això passa sovint, eh? Que depèn del lloc on estiguis, de cop i volta, entre, si sembla que estiguis, bueno, en un igloo, o en un lloc així. Esclar, els que han vist la temperatura són horrorosos, i aquesta part de l'any encara més. Jo estic segur que és un senyor gran qui té el control del comandament de la universitat, i com que no sap com funciona, m'estalé, m'estalé, i al final passa el que passa. Però no serà ben bé la festa aquella que tenien de la universitat, d'inici de curs, primer de carrera, periodisme, que se'n manda festa i després passa factura, Marc. Teva espatllada, Marc. Perquè no vaig poder sortir de festa, al final, perquè ens va ploure. I què passa? Si plou, no s'ho surt. La teoria se'n va a terra. Però què passa? Si plou, no s'ho surt de festa. Doncs veiem... Bueno, no n'hi deia jo sol, no? Si la gent... No, home, però si aneu a un recinte tancat o a algun lloc... Bueno, escolta, entrem en materia, ens anagrem que estiguis tranquil i bé, com a mínim, encara que el puguis venir. Pots dir que t'alegro que estigui malalt? Això mai, mai. Però com portes, malalt? Gràcies, company. No, no, aviam. És més que res, perquè com que ets de venir amb la moto... No, per no venir, sí. Tornar aquelles hores, pues... Sí, sí, però els dimarts al talli del basté bé que vas, eh? Bé, escolta, anem-me... Va, entrem en materia, perquè hem de parlar... Jo no heu ni re, però m'està tancant, eh? Bé, són com dos anys petits. Ja comença a tenir. Veus, mira? Igual, una petita. Escolta, atenció, perquè avui comencem parlant de Manzel Merló. Ha presentat un disc que diu Perfect Damage. Qui és aquest? Aquest, que escoltem de fons. Aquest... Aquest bon noi, Jordi, és el noi que va guanyar a Eurovisió. Ah, amicò, va bé. Aquest és un nou single, Jordi, que diu Shult has gone. I, si no m'equivoco, sí, es diu Perfect Damage, que ha sortit a la vent allà, i la qüestió és que vindrà de gira per Espanya, serà a Madrid el 3 de novembre, i a Barcelona el pròxim dia, 4 de novembre, a Barcelona, resmetat. Molt bé, doncs vinga, perfecte. Escolta, hi ha més coses, perquè avui portaràs trenes, hem de parlar de... bombasterio, no? Bona nit, és a la notícia, perquè tornarà al món musical, col·laborant amb aquest grup que diu Bombasterio. Ah, bueno, el que deia jo, home. Sí, i per això està correcte. La qüestió no és que hagi col·laborat cantant, sinó que ha col·laborat amb la música, i especialment amb una cançó que diu Fiesta. Fiesta, és aquesta que ha escoltat de fons, eh? No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. Escolta, si això és... no n'és que estaria, això. Sí, sí, però fins i tot, ell no ha cantat, ella ha col·laborat amb la música. Ha fet una mica de producció musical. Ah, aquí l'equo. Aquesta col·laboració d'haig començar va viatjar al país a Colòmbia i va conèixer la gent d'aquest grup, va escoltar la seva música, va dir que li agrava molt aquestes influències africanes, que jo encara no les trobo, però va ser el que li va agravar i va estar col·laborant. Hi ha deu anys que Will Smith no entrava al món de la música i quan va produir Los Angeles. Aquí el tema africà no va estar enlloc, vaja. Això és el que parlava. Escolta, endicament de registre, qui també torna és Topa. El Sant Justany és Topa, no? Perquè moltes vegades els àmbits per Sant Justi. El primer o el segon dia que jo vaig anar a Ràdio d'Esvern, que anava pel matí, un estiu, vam anar a entrevistar, no sé per quin tema, no me'n recordo ben bé per quin tema anava a entrevistar, i vam acabar, vaig trobar un dels dos germans passejant a l'agost, i no ens va voler parlar, aquí ho deixo, però bueno... Ah, perquè li va preguntar coses per un report. La política era, me'n recordo. Ah, per les notícies de Sant Just, no va voler parlar, el que faci. Però què era? Era el David o l'altre? Bueno, no em conec. El David, jo crec, eh?Sí? Sí, és el que normalment es veu perquè per Sant Just passejant el seu germà no se li veu tant. Això vol dir que té cas aquí, Sant Just o...? Jo crec que hi ha un que la té a Esplugues, però tocant aquí a Sant Just amb la frontera, i l'altre no sé si està cap a Sant Feliu, eh? La frontera.Sí, home, la frontera a Esplugues. Jo diria, perdoneu-me'n. Sí, esclar, parlo d'Estopa i som veïns, eh? Clar, clar, clar. Veïns de la meva mare, per recets, el doctor Rivalta. Ah, sí?Sí, sí, amb una de les... No sé exactament el número, però en tot cas, per sobre el carrer Electricitat, el parc que baixes de la plaça Maragall, que hi ha uns casalots allà, allí, com a mínim, hi havia un dels dos. No sé, encara no ho sé. Però això tot sovint se'l veia, el bar de la plaça Maragall. Efectivament, efectivament. Estopa tornen amb un nou disc que es diu RUMBO, a lo desconocido. Quílico, també ha sortit a la venta i, de fet, ja és... Uf, per exemple, una de les cançons més d'escoltades és... I està bé. Molt bé, d'una estopa, eh, que ja tenen noies, que solta que... No, torni, tenim més frenes, perquè aquesta setmana, bueno, demà li vendran a surten uns quants discos, per exemple. Selena Gomez torna demà amb nou disc titulat Revival. I'm good for you. Perdona, aquest tipus de música, això què és? Popso, pop melodic, això què és? No ho sé, no ho sé com li diria. Comercial, no? Ah, comercial, bueno. De fet, el disc aquest ha posat tu per el tema de la foto que s'ha fet en portada per promocionar el disc. I una foto com la Selena Gomez Barbalmón. Sí, d'escoltada. La Selena no ha el disc de Spotify. Va xurrar amb una samarreta blanca i va ensenyar les cuixes, perquè està sentada una cadira. Si va arribar al món amb una samarreta, això ja no ho sé. Sensura de deixar-se socials. Sensura, no? De totes maneres, no sé si... Que es va fer una fotografia pel qual. De totes maneres, crec que la foto de portada de la que parles, Marc, que anaven a venir a relacionar, crec, amb una entrevista que li van fer, que va rebre un tractament de quimioterapia. No sé si ben bé és que va patir alguna mena de càncer, però ho explicava tot això. I potser té relació a la fotografia aquesta, per mostrar, suposo, l'esfablesa del cos humà davant malalties d'aquest tipus. Bueno, en fi, doncs, demà... Això no ho sé, eh? Demà que l'estrena Selena Gomez surta a la venda del seu álbum Ripaipal. Aleixa Dixón. Un arponit. Aleixa Dixón. Que escoltem ja de fons. Amb aquest tema... A veure, això sembla radioflageós. A veure, una cosa, Marc Romero. Aquesta Aleixa Dixón no va treure un disc molt famós, uns anys. Què és, de boites, no? Sí, alguna cosa per l'estil? Doncs no ho sé, però faig una cosa. T'ho confirmo, perquè, com que avui tinc l'ordinador aquí... Ah, sí, confirma-me. Disculs que ha tret, per exemple. De la Wikipedia, eh? Sí, home, clar, eh? No, no, és Spotify. Per exemple, d'entreteners. Va treure el 2010. Va treure el 2008 de Aleixa Show. Bono transversió. Mira, aquesta, aquella, d'entreteners. Aquesta és The Boy 2000. Aquesta és famosa. Aquesta és ella. Sí. Clar. Sí. Aquesta noia treu un audio. Demà, perfecte. Doncs una altra, mira, una altra... Anem-nos, eh, si no, no ens donem la temps. Vinga. També, de Hart, és el grup, treuen un audio escatiu sorrende. Ah, vale. Bueno, no podem escoltar-la, però ja... No vale Spotify. No vale Spotify. Sí que va, però estàveu buscant la següent ja, i com que sí que tenien pressa, diuen, va, posa't. M'ha de següent. Però esteu fent, perquè és PingNoys, el grup que va fer, si us en recordeu, aquella sèrie d'una... d'un institut que no me'n recordo. Antena 3... Compañeros. Física i química. No. Això, PingNoys, que era el grup que va fer aquella cançó, ara treu un audio escatiu, que es diu... Lo que queda por andar. Sí, perdona, mira, entre una cosa a l'altra, PingNoys, lo que queda por andar, no la trobo, el Spotify. Perdona, eh? Doncs, per mi, què vols que et digui? Vinga, tens just el buscant per la cançó. No, però és el que jo, i que no hi és, lo que queda por andar. Però, bueno, que treu el audio escatiu, vaja, tampoc no té més misteri. I estarà de l'estil a la cançó anterior, no? Mira, moltes gràcies, que t'hi... No, no, està curat, va. Escolta, per tant, molts llanç... Bueno, si no cal escoltar-ho tot, molts llançaments, demà, divendres, no? Sí, home, forces, mira, i me n'he deixat algun, perquè, si no, l'has traslladat a cançó al bon domènec. Però, mira, nosaltres, ara, avui, n'hem dit, un, dos, tres, quatre, cinc, en total, i els que ens han deixat. Aquest nou és que tenim un ordinador portat, i el que no se'l pot merejar gaire, el Spotify. Que vols capetir, o què? Bueno, escolta, jo estic espantant el dia que començo a sortir fum d'aquell ordinador. Aquest pas ho aconseguiràs, o aconseguiràs. Per cert que, Beyoncé també és notícia? Sí, és notícia, perquè... Mira, per exemple, Jordi, tu fangues amb 2 milions de dolars. Què faríem 2 milions de dolars, jo? Comprar espumes no ha passat de ràdio. Per exemple, aquesta d'aquí... La meva està com qui ha guixat aquest espuma. Eh, 2 milions de puntes, eh, a Xaco. Eh, 2 milions, que no es pugui entrar... Per tenir recambis, home. A la ràdio es convertirà en una piscina de voles, piscina d'espumes de micròfons. Jo compraria també algun altre mando de l'aire condicionat. No. Que només hi ha un. Però si n'hi ha tres. No cal, jo tinc una aquí. No. N'hi ha tres o quatre mandos. És mentida. A tot enganyant, Cristina. No, jo compraria auriculars. També, eh. També. Per renovar-los. Hi ha un milió d'espumes i un milió d'auriculars. M'estan comentant que estan a punt de trencar aquests programes per posar tantes queixes a la ràdio. Sí, sí, sí. Digue-li a qui t'ho comenti, això. Que estarà el director de la ràdio, possiblement, no? Que em truqui a mi, que em truqui. No, Marc, el que no t'està dient el Jordi és que en realitat el que faríem 2 milions de dolors és pagar molt bé els seus col·laboradors. Ara, això no ho faria. Abans de l'espuma de la ràdio, pagar els col·laboradors. Però això no depèn de mi. No ho faria un dòlard. Un dòlard de cascun. Però podrien... Ja et posats a demanar, no? En comptes de dos. Doncs demanem sis i ja ho curin tot. A veure, Marc Romero, què passa perquè estem aquí? Fem volar colòms, sí. No, aquest és el tema, perquè, atenció, Billonso ha cobrat 2 milions de dolors per un espectacle privat a Las Vegas. Bé, eh... Escolta, si li paguen, clar. Sí? Sí. Sí, li paguen, eh? Perquè, de fet, es va arribar a parlar a la premsa Sancacional Vista de que podria haver arribat a cobrar fins de 6 milions. Llavors sí que hi hauria final feliç. No, suposo, pel 6. Per a ella, com a mínim. Aquests temes tan verds i tan immadus no es tracten. Contem el que dius, que és una pregunta de l'Arnau, eh? No, però... Consul? Una mica de respecte pels col·laboradors, Marc. Per tot el sentit, la pregunta. Ai, des que esteu a les mínimes, sempre buscant... No, però final feliç per ella, com a mínim, sí. Perquè va, si es van butxar a 2 milions d'olars... Feliçíssim. Ja mararia a mi i tenia aquest final. Bé, escolta, Marc Romero, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda, cuida't molt. Adéu, millores. En general, eh? Adéu. Bona, escolta, 5.38 de la tarda. Arnau, Consul, que tal com estem. Ben retrobat i ben tornat. Fem una pausa de no res. La taula, com a mínim. És el nom literari, sent just. I el llibre que has portat. I la nova literatura... Com es diu, Jordi? També en podem parlar, però no com és ningú. És el nom producible. No, de nom, no. De nom, no. DURANT DE 8.1 Ràdio Castell de la Vida 8.1 Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Ràdio Castell de la Vida 8.1 Ràdio Castell de la Vida 8.1 La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio de Sençat. Que mica per la set de la tarda, ja recte final del programa d'avui. Arna, quants el poma de tarda de nou? Moltes. Moltes gràcies. M'ha vingut una de quadrada. Avui, la periodista de viola russa és Beldana Aleixiabich. Ha guanyat el premi Nobel de literatura. És el primer no premi Nobel de la literatura viola russa. És el primer no premi Nobel de la literatura viola russa. És una cosa curiosa, com a país nou. Des de Beldana Aleixiabich, que hi ha viola russa molt coneguda, és curiós, però en castellà sí que hi ha un llibre traduït. És un llibre de cròniques, és un llibre... Tu has dit que és una periodista que denuncia la opressió d'un règim. Una democràcia d'aquella manera que és la que tenen viola russa, però opiniona, i ell és el total contrari. Explica la situació de viola russa des de la segona guerra mundial fins a l'actualitat. Exactament. El que significa estar dins del règim soviètic. I com quan el règim soviètic cau i sembla que l'edat és viola russa, com tantes altres, els lituants, els letons i tots els plegats, caminen cap als estons, cap a la llibertat, cap a un règim democràtic, doncs en els països més grans, la rússia i la rússia ucraïna s'entren a uns règims mafiosos absolutament, i fins i tot no caben de poder desempañagar-se de l'òrbita de la mare rússia. L'únic llibre que estigui en castellà és Voces de Chernòbil, que Chernòbil és ucraïna, però a la frontera viola rússia, i per tant diria que... Suposo que alguna part de la zona morta igual també toca viola rússia. Però hi ha una... Atenció, posa una música així, de notícia primària. Una notícia exclusiva, oi? Exactament. Perquè tot i que ho hem de reconèixer, no la coneixíem, sembla que entra bé en moltes d'aquestes travesses que es fan abans del primer novell, de que podria guanyar aquesta, i uns editors catalans hi van apostar, i van dir, saps què? Va, ens la juguem. Ah, molt bé, no? Demanem que Raj Berth, una editorial petita, una editorial underground, que fa uns llogues així com molt de batalla, sempre... Bueno, d'aquestes petites editorials que a mi m'agrada portar i promocionar per dir, mira, tenen menys possibilitat de sortir, de que les llogueries els facin cas i de vendre, perquè, a més a més, fan poques llades, va decidir que comprar bé un volum d'aquestes vedlanes, que suposo no els diria que ho està gaire, i si guanyen el novell, vingo, doncs vingo. D'aquí un mes sortirà en català, el primer llibre, i l'únic... Un mes o dues setmanes. Potser ho apèiem. Diguéssim que entre dues setmanes, un mes. La tercera, la la la. És possible que el millor, clar, vulguin avançar. Perquè no poden demà ja, directament, no? Suposo que no el tenien tan a punt, com per dir-ho, és la nostra aposta, sinó el treurem, i mira, el millor surt a les travesses de l'any que ve i el tindrem. Clar, de sobte guanyen, i s'han de trobar, i escolta, aturem el llibre que tinc a mi, però, malgrat tot, el procés d'impressió sempre és l'endemà. Per tant, Rex Verth publicarà el novel·le en català. Sí, que... La fida, l'home Roig. Es dirà així, el llibre, i que, de fet, com diem, la nova guanyadora del novel·le de la etatura, és per l'Arna Alexiewicz, que és una periodista viola russa, i que, com sempre, molta gent, doncs, jo vinc loc, no hi hem acabat d'escoltar mai. Bueno, el novel·le de la etatura ja té això, no? Sí, bueno, però gent despreguda. Has de dir que podria guanyar Murakami, és el que si em faig tot, el coneixem, el coneixem, el llegit, no? No sé si se'l mereixi o no, en tot cas, és d'aquests que surten les aposes. Has de dir que li broth, que ha sigut un altre nom d'aquests que coneixi, que tothom, jo, per mi, crec que el més llegiria molt abans que Murakami, i també fa temps, eh? Però molt temps es va dir, perquè els llossos, el final, no guanyarà mai, i mira, li van acabar donant... A mi m'ha dit tòpic, avui, perquè molt ben bé, però, finalment, ha sortit esvetlana, que ha estat la guanyadora del novel·le, però sí que és cert que la majoria dels comentaris dels twitterers, quan ha estat tendència, dèien això, que no la coneixien, no havien mai sentit parlar d'aquesta senyora, i a partir d'aquí, la gent ja anava posant altres comentaris com per donar-la conèixer, que havia estat professora, en un principi, és periodista, i, bueno, la seva vocació és periodisme... Això de tant en tant ho fan, l'acadèmia sua. Ara ens traiem del barret algú que no coneix ningú, probablement amb una mica de tendència política, perquè hi ha un violó rus en un moment que, amb aquesta tensió en rússia, que, a més, la seva mare és ukrainesa, per tant, d'alguna manera, és un de dir... Òtim, estem premiant a un mitjana amic teu, tu mateix, no? Això, el model ho ha fet tot sovint, i, a banda, això, un nom desconegut, com altres vegades, com que l'any passat va ser molt diagnòsic, que era conegut, com va ser Vargas Llosa, evidentment, conegut, doncs és una famosa, l'eclésió, també, conegut a França i a la barriada sud de Marsella. Bueno, en fi, sí que hi ha comentat aquest tema de la novel·la de literatura, hem d'anar a parlar d'altres qüestions a l'espai de llibres amb l'Arnau, com, per exemple, aquest llibre que ens porta a la sora de taula, no? Exactament. Un llibre que és l'últim que hem llegit al club de lectura, la teniu, va agradar moltíssim, i, per tant, si jo ja tenia ganes de parlar-ne algun dia d'aquest llibre, després de l'empenta que hi van donar, les ganes que tots els presents del club que d'aquest any hem ampliat, ja són 12 persones, que jo crec que és el límit que hem de tocar, perquè, a més, podria ser excessiu. En tot cas, a tothom els va agradar molt Gegans de gel, un llibre publicat per periscopidicions, un altre d'aquestes petites editorials catalanes que han sortit, i una que potser us hi haureu parat a veure, les seves portades, van ser, per exemple, els que van publicar Ànima de Haugen Mouat, que és aquells llibres que sembla que estiguin invertits, que la contracoberta amb l'explicació típica està al davant, amb una tros de la fotografia, i la fotografia segueix a la contracoberta, on, normalment, no hi esperaria trobar, i només hi ha una gran fotografia, és a dir, un té la sensació que el llibre està invertit. Evidentment, és un disseny molt acurat, tot això està buscat, no es passa que parlo de tot el contrari, és un disseny de gosadat, i, per tant, hi ha només per això, pel llibre objecte, que s'està fent forat, perquè, realment, tot el que publiquen té molta qualitat. S'estan començant a guanyar el sobrenom de la nova quaderns crema, que són aquells llibres molt reconeixibles, i que, al final, la gent comprarà de quaderns crema, com qui compra enagrama. Si és enagrama o crema, és bo, doncs si és periscòpic, cada vegada es pot afirmar que és bo. Gigants de gel, una novel·la d'un autor valencià, que es diu Joan Benessiu, és extraordinària. De què va? És un llibre d'història o un seguit d'històries de tot de gent que coincideixen en un bar a la fi del món. I la fi del món, exactament, és Uxuaia. És a dir, Terra del Foc, el final de tot d'Argentina, l'última ciutat, abans, ja fent port i davant, el que té, això, els gigants de gel, els icebergs, que es desprenen de l'Antàrtida. Per tant, és un llibre que ens planteja tot dels personatges que han arribat a la fi del món, a l'última frontera, que també n'anomenen, i que, clar, un no va a Uxuaia, si no és per turisme, a veure si hi veu quadrevalenes, així, un no hi va per casualitat. Si hi va, hi passa un temps i arriba a formar pinya amb un grup de gent en un bar, un bar que, a més a més, és propietat d'uns polonesos, es diu Catowich, el bar. Doncs tot plegat, dius, aquí hi ha històries amagades. Què amaga cadascun d'aquests personatges? I l'interessant és que, poc a poc, un va coneixent dels 6 o 7 personatges que es van trobant cada nit i hi ha, des del que fots, de la dictadura de Pinochet de Chile, fins al que fots de Narcos Mexicans, algú que ve a buscar la resta un britànic que vol descobrir que va ser amb el seu germà, que se'n va anar a la guerra a les Malvines, els propis polonesos que tenen un bar a Uxuaia, de què foten uns polonesos a Uxuaia, per què van muntar un bar? Doncs tenen també tota una història relacionada amb la seva guerra mundial, les matances i les purges de soviètics, on han fet un llibre plegat d'històries, de les quals un va descobrint que, al final, potser no tot és sombritat, i un dels grans dubtes i dels més interessants que es fan, és que qui ho va narrar, això, que és un narrador que un podria confondre amb l'autor, perquè és algú que es diu que és valencià i que ha arribat allà, i que tota l'estona va demostrar i dir que jo tinc vergonya, perquè, clar, què els explica? La meva història no és tan interessant com la d'ells. M'hauria d'inventar algo per estar a l'altura, perquè estic aquí, pel que realment estic, és que, clar, no sóc digne de ser amb aquesta taula. Doncs tot a l'olla, d'alguna manera, també, que es munta aquest personatge narrador i les relacions que es van crear amb aquest grup de personatges que estan al límit i que han arribat al límit per una situació límit. Molt interessant, realment. Però, al final... El meu literatura, que aquells que els agrada i vilamates, els recordarà, perquè és una literatura vilamatiana. Hi ha molta reflexió també de per què és cric, per què sóc aquí, la importància d'això, de la frontera, del fugir. Al final has estat bella, no?, perquè el Valencià es talla el motiu real i també, si s'inventa una història o no... Són coses que no es poden dir aquí. Però has estat bella, no?, al llibre, em refereixo. Es diuen coses, i es deixen d'altres, perquè la imaginació del lector, doncs, l'és complet. Hem d'anar acabant... Tenim el nom de la literària que has de tocar. Que has de tocar, va ser clar, i jo vaig donar una exclusiva amb un programa d'aquesta casa... Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, per això. I no sé com xafarem... No, no, no, xafarem que ja s'ha dit i ja s'ha fet notícia, ja tothom, ja ho sabem, que hi ha molts autors que vindran... Jo crec que el més interessant és una taula rodona. Sí, amb la Carme Gardói, no? Amb la Carme Gardói de... Moderadora, a la qual vindran presentadors i periodistes que comuniquen literatura en diferents mitjans. A internet, a la ràdio, a la televisió, als mitjans, a diaris, diguéssim, convencionals, i, per tant, és tota una plaia de gent que s'han dedicat a fer interessant la literatura i que ens parlaran o intentaran dir que cal, per fer interessant la literatura, els mitjans de comunicació, ven o no ven, què s'ha de fer, quines estratègies s'han de seguir, i després hi ha una pregunta que tinc moltes ganes de fer, que és, existeix la crítica? Perquè tinc la sensació que últimament, als mitjans de comunicació, només parlen bé dels llibres. És veritat, és veritat. Carles Santos, Carles Prades, seran els primers... Uns altres comiat. ...d'aquest novembre literari, que ja sabeu que heu parlat. I Omer, també, eh? Ah, també vindrà, també? No sabem si vindrà, però procurem fer-los possible, per ressuscitar-lo. Sí, perquè feu un espectacle de teatre musical, inspirant en l'odició d'Omer, però... Hi haurà una xerrada, no, una xerrada, una sessió de contacontes, també, l'odició per nens. És un dia clàssic, més enllà d'anar als arrels. Hi ha una obra de teatre d'Omer, un musical d'Omer. No és ben bé musical, diria que ara que s'ha posat de moda... Grafital, amb piano de fons, alguna cosa per l'estil, no? De fet, es podria considerar musical, però jo crec que va més enllà, perquè ara que aquest país s'ha posat de moda fer corals, i anar a l'Happy Day... És una coral que molt abans que l'Happy Day posés de moda aquest món, doncs ja funcionava, i el que es dedica és, en comptes d'enllaçar una cançó darrere l'altra, per intentar trobar un fil conductor per lligar les cançons. Aleshores, són cançons que ens proposen un viatge pel Mediterrani, i a partir d'aquí el veig, l'Odyssè no deixa això en viatge pel Mediterrani, a l'Odyssè hi ha un narrador que va explicant trobades de l'Odyssè, mentre està en l'escanta, i doncs la cosa és més dinàmica. Perdona, el 4 novembre ja, la quarta edició, no? Cinquena. Ah, cinquena. La foto de la ràdio de l'Odyssia que acompanya és la quarta. La cinquena edició ja, o sigui, són cinquen... Cinquena edició, sí, sí, sí. És un solitari, eh? Ah, va, coincidentíssim, coincidentíssim. No et diré que els s'enjustencs ho esperin com l'aigua de maig, però ens ho volem creure i fer-ho veure. Com l'aigua de novembre, en aquest cas. Aquest és com l'aigua de novembre, sí. De totes maneres ja ho anirem comandant, eh? Poc a poc, setmana a setmana. Perquè faltarà encara un parell o tres o quatre setmanes ben bones, i ja ho farem. En fi, hem d'anar acabant el programa. Cristina, si l'apèndia del moro tingués molta, molta audiència. Avui, què seria? Trenintòpic a Twitter. Avui, m'ha estat viatjant a tot arreu, a Costa Rica, a Tailandia, a Salzburg. Ara, amb els llibres, també, a Gràcia de l'Arnau, hem viatjat, també, fins a Argentina, bueno, a tot arreu. Com ens ha agradat, com ens ha agradat. I no hem sortit aquí, mira. A tothom que ha fet possible el programa d'avui. L'Andrea, bueno, amb les notícies. També al Pau Ramà, la política, el Marc Romero, la música, el Senyor Benito, amb les seves coses. Alana Rovira, a la Caratera Inventa i al Nou Consum. Moltes gràcies amb el pa i de llibres. Fins la setmana que ve. I, com sempre, al Twitter i al Facebook. Fins demà? Fins demà. Ho esperem a partir de la 5 de la tarda. Vos heu de parlar també, acompanyat, Jordi Domena. Fins la setmana amb l'informatiu, però adeu-siau. Que vagi molt bé, molt bé. La feia Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio de Svern. La feia Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio de Svern. Fins la setmana que ve. I el cotxe va, poc a poc, el cotxe va, poc a poc, el cotxe va. Però jo, jo ja m'hi he estimat. I fer l'amor, costa molt. I fer l'amor, costa molt. I fer l'amor, costa molt. Si vull fer-ho amb tu. T'ho has deixat, oh, t'ho has deixat. T'ho has deixat, oh, t'ho has deixat. La ratlla és del banyaró. La ratlla és del banyaró. Són com tu i jo, cada un cada un d'un color. I ens vén brugant, tant en tant. Ens vén brugant, tant en tant, tant en tant. I ens brugant tant, tant en tant. El final ja no se'ns fa estrany. T'ho has deixat, oh, t'ho has deixat. T'ho has deixat, oh, t'ho has deixat. I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I ja és normal. I un regal per Nadal. I cantem tant malament. I cantem tant malament. Però cantem tant que el final ens queda normal. No m'estou. Ni ningú que ho entri. No m'estou. Ni ningú que ho entri. No m'estou. Gràcies. Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Generalitat, retalla 250.000.