#781 - La Penya del Morro del 15/10/2015

Anem al festival de cinema fantàstic de Sitges. Stark Trek i la sèrie seran les grans protagonistes d'aquest festival de l'any que ve, quan es compliran 50 anys dels Sartamans segons avançat avui, el seu director Sitges Ferran Auberni. Bona tarda, el festival. No deixarà escapar la femèrida. Ja estan treballant perquè l'edició del 2016 estigui dedicada a la influent saga. A més, es farà una convenció trekky, tal com es va fer fa uns anys amb la Guerra de les Galàxies. Ho han anunciat així a l'Àngel Sal a la directora del festival de Sitges. Jo crec que Seró Mereix és el cinquenta aniversari. Hi ha una pel·lícula nova que arribarà abans en els cines espanyols, però ja estem parlant en paramonde, inclús fer alguna relació al festival. I, bueno, serà l'univers de Stark Trek des de les sèries de televisió fins a les pel·lícules, i una mica parlar de tot el que ha significat en l'univers de la ciència ficció. Les sèries també seran grans protagonistes de l'any que ve al festival. Es voldria incorporar-les a la secció oficial, com a mínim, algun capítol pilot. Pel que fa al balanç d'aquesta edició que s'acaba diumenge, l'organització està eufòrica amb els resultats econòmics. S'han venut 73.000 localitats entre bonaments i entrades. Tot un rècord segons Àngel Sala. Sala també ha destacat que aquest any el jurat li diu que tindrà problemes per escollir el palmerès de dissabte, perquè tenen 15 títols que podrien guanyar perfectament. Ferran Overni, Catalunya Ràdio, Festival de Sitges. Esports, Marta Garcia. Des de si a poc menys d'una hora al Barça, l'assa debutarà en l'eurolliga de bàsquet contra el Pinar Esmir Naturg. Xavi Pasqual pot disposar dels 14 jurors que formen la plantilla blaugranà. També en bàsquet, està passada matina d'Anna Cruz, s'ha convertit en la primera jugadora catalana en guanyar l'NBA femenina, ho ha aconseguit amb l'Esmine Sota-Lynx, la UEFA és reunit de manera extraordinària per tractar diversos temes. Entre altres, les opcions de Michel Platini optarà a la presidència de la FIFA, després que també s'ha vist esquitjat per l'escàndol que afecta a Blatter. A les 6 es coneixeran els detalls de la reunió i les decisions que s'hagin pogut prendre. El Barça només falta incorporar-se Dani Alves, perquè el Luis Enrique disposa de la plantilla al complet per preparar el partit de dissabte contra el Rayo Vallecano. També en futbol, el Lleagoster ha visit avui al Camp del Saragossa en partit de la tercera ronda de la Copa, l'eliminatòria serió a partit únic i l'eliminació d'Albert Ramos del Masters 1000 de tenis de Shanghai després de Pedre en 3 sets contra el francès Joe Wilfred Tsonga ha empassat ronda Jo Kovic, Marri i Nadal. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. I per celebrar-ho, tirem la casa per la finestra. I si fas una compra superior a 30 euros, et regalem una empolla de vi. Vine a conèixer els nostres productes a Iperàgia. A la cantonada del Carre la Forja, amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Obrim de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 10 del vespre. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, dius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi, gent de l'Estrenger. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Es parla i el salut de Jordi Domènec. Avui programa número 1.706 de la penya del Morro. Gràcies, Cristina Barquets. Bona tarda, què tal? Benvinguda al programa, també, al Twitter i al Facebook. Avui tindrem el nostre politòleg de capçalera, el Pau Rama. A més a més, també, que avui t'ho feien el Pau Rama. L'heu n'hi do? Sí, el senyor Benito, amb les seves històries. A la segona hora, caràtera imbanta amb l'Anna Rubira, que avui marxarem fins a la República Checació d'Imalantes. I després també tindrem el Marc Romero, a l'espai de música, i acabarem amb els llibres i el Sergi Arrada, des de Sitges i l'Ernau Consul. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda, ho hem vingut, al programa. El tèndim de fi. No és tot l'Andrea? No. Del dia d'avui. On ha anat? Està al metge, em sembla. El tèndim aquí. Ah, no, per favor, en un cas. Amb la Cristina. El més comentat a Twitter. No es pot fer, per l'entremist. He sacat un moment al cap, he vist que no estava l'Andrea, i he dit que no hagi passat res, m'ha despistat això. En fi, avui un dels temes més comentats a Twitter ha sigut... Estic... que curiós. No ho hagués dit mai. Raro, raro, raro, raro. Tormes, companys, 75, o Tribunal Superior de Justícia a Catalunya. I fins i tot Manos Límpies, avui, ha sigut. El més comentat a Twitter, perquè el president en funcions ha declarat, com ja imagino, que sabeu, si viviu a la terra, aquest matí, davant del Tribunal Superior de Justícia a Catalunya, a la vinguda més companys. Tiene casualitat. Oh, ja ho fan, especialment, tot perquè quadri. Vient que ell és el màxim responsable i promotor polític del 9N. Sí, fem un repàs si de cas de la jornada, perquè fins a les portes del Palau de Justícia l'han acompanyat membres del govern, de Junts-Pelsí, de la CUP, entitats sobiranistes i fins a 400 alcaldes. El Passeig, com has dit, de Lluís Companys, l'han omplert segons l'Àgua d'Irbana, unes 6.000 persones que s'han esperat a que m'has sortit de declarar. Durant poc més d'una hora, el president, en funcions de la Generalitat, com ja ho va fer la consellera Rigau, només a resposta a les preguntes dels jutges. En sortima s'ha comparegut al Palau de la Generalitat, on ha dit que ha acabat davant el jutge per la ràbia de les autoritats institucionals de l'estat espanyol, per l'èxit del 9N, i que, en aquest cas, hauria de compareixar per la consulta alternativa, davant el Parlament, però, en cap cas, davant un tribunal. Tot després de retrohomenatge, com es comenta el 75è aniversari de l'afosallament del Lluís Companys, davant de l'homenatge que, com podem imaginar, ha agafat un tom més d'intensitat política, en aquest cas per la imputació del president en funcions, igualment, dilluns seguiran declarant altres testimonis per aquesta imputació. Serà, però, en els pròxims mesos, quan els jutges han de decidir si, finalment, hi ha judici o s'arxiva la causa. A veure, però, de tot això, destaca una cosa, Jordi, i és que, abans que arribés el president en funcions del Tribunal Superior de Justícia, allà s'ha trobat el secretari general de Manos Límpies, que ha anunciat una ampliació de la carella per incitar els catalans de la ruptura amb Espanya, amb actuacions com, per exemple, d'ella, la de incitar a valar aquestes propostes davant la justícia, que ha de manifestar-se i demés. Una altra cosa de les que ha dit és que també ha demanat l'il·legalització de la CUP per ser com qualifica una organització criminal. Sí, molt, molt, molt, molt, molt, molt criminal, la CUP. Bueno, escolta, què diu la gent de Twitter? Per exemple, hombre, hombre, Jordi Canyes, el nostre buen amigo, que engangueu realment a la CUP, aquest home. Diu, avui el règim mostra la seva decisió increïble, el cauvillo, a les portes del teu oral superior de la ciència de Catalunya. Molt actiu, eh, Twitter, avui per cert, Jordi Canyes? Sí, Martir Mas, l'etiqueta. Sí, un altre comentari, en aquest cas és de Pilar Raola. Diu, hola, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Se'n recorden de les manis a favor del viol quan va ser acusat de xenofòbia i pregunta, el problema és la mani o el tema? I Pedro García, que diu, avui dia de Txopipandi independentista, toca pressionar els jutges del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dels diners que cobraveu a Espanya, avui no us queixeu a dir els electes. En fi, rebomberia la xarxa per tota aquesta història. Gràcies, Cristina. Anem ara cap a les notícies de Sant Just. Aquelles notícies de Sant Just. Cala, cala un moment. Ara, para, para. A tot el programa, què fas tu les notícies, avui? Sí, m'ha deixat aquí l'Andrea uns quants papers. Ah, t'ha deixat uns papers? Sí. Què diuen, els papers, què diuen? Diu, seguir suport mas Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ah, vale, vale, vale. Estàs de Tardó, Déu Roja, 75 anys, i Expo Sallier, gravat. Què has fet, l'Andrea? M'en vaig, jo tinc els papers així... Sí, me'ls ha allançat aquí... A la cara? Sí, sí, sí. Ha quedat una mica sorpresa, però... No, preocupis, no preocupis. Per l'Andrea, respecte. Sí, sí, molt, molt respecte. Andrea, que segur que no estàs escoltant, un petó des d'aquí, i millores. Sembro una mà que aquest orell és de risa. Però sí, però ens l'estimem molt. Bueno, sí, m'has escoltat. Això vol dir que passem de la cançó, no? Bàsicament. Ah, pots fer la cançó? Home, en honor a l'Andrea, no? No m'ha d'acteat les notícies, ha fet l'esforç... Digue'm amb l'Andrea a Bona. Encara que no hi sigui, no? Com un cos present. Les notícies de Sant Just amb l'Andrea a Buenos Aires. Què veies? Per estar ben informat de tot el que passa per aquí, oi? Bé, avui arrencant les festes de Tardó a Sant Just. Ara en parlarem, hi ha moltes activitats i que combinaran el dia 25 d'octubre a Sant Just del Carrer. A més, també hem de parlar de dues exposicions que es poden veure a partir d'avui, perquè, si no, aguren al celler de Can Ginestar. Però abans de tot això, hem de parlar de les reaccions que hi ha hagut aquí, el nostre municipi, sobre el que ha passat aquest matí a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, si no ho sabeu, els normals han anat a declarar davant del tribunal, i hi ha hagut suport Sant Just. Sant Just ha tingut l'individual i regidors, també, que s'han concentrat a les portes del jutjat per donar suport al president en funcions Artur Mas, abans de la seva comparegència pel nou de novembre. Cristina, qui ha anat de Sant Just? Doncs, bueno, diferents regidors i regidors de Sant Just Tengs, i situades a títol individual que ho comentaves, doncs estaven entre la multitud que s'ha congregat avui davant del tribunal per recorrer Artur Mas. Un d'ells ha estat Sérgio Seguí, portaveu d'Esquerra a Sant Just, que ha estat present allà, de fet, Seguí. Després ha passat pel Just a la Fusta i ha explicat com ha anat aquesta concentració. Tenim el tall, podeu escoltar-ho. Jo crec que hi havia molta gent que tant era, que tant és que el president sigui Mas, com sigui una altra persona, com es digui, com es digui, sinó que en aquest cas l'important és donar suport a la figura, doncs això, que va fer possible, doncs la consulta i va posar les urnes al carrer, i va permetre que els catalans i les catalanes, aquells que vulguessin, doncs pogessin expressar la seva opinió. Doncs, com acabem d'escoltar, confia que aquest procés judicial no vagi més enllà, ja que el 9N va ser un procés ciutadei democràtic. En clau política, a seguir, considera que el procés ha de tirar endavant, independentment d'aquí a Lideria, el portaveu d'Esquerra a Sant Just, recolza el que promou, en aquest cas, la CUP, que no vol rebel·lidar-t'ho més com a president, però apunta una contradicció de la generatura d'unitat popular. Seguir per tant, doncs, apostar per unir forces, per continuar tirant endavant el procés, i per posar en valor el que uneix a les forces independentistes. Molt bé, va, hem de parlar de més qüestions. Ho fem ara parlant de les festes de Tardó, que arrenquen avui a Sant Just desvern. Aquesta és la festa, ja, estàs de festa! Oh! Les festes de Tardó, de Sant Just... Ens agrada molt per què ells els fa plats. Però, atenció, perquè, com deien, per celebrar-ho durant 11 dies, hi haurà un gran nombre d'activitats al ferrer i els equipaments del nostre municipi. Sí, les més destacades seran el Sant Just del Carrer i la nit de Sant Just del Carrer, la novetat de les festes de Tardó d'Anguanya. A més, inaugurarà l'escultura Porta Cadira a la plaça Antoni Malaret. La proposta? Per aquí, que és un homenatge al regidor. Jordi Porta, de transports. Mira, li podríem fer una altra pirulada, si vols, i preguntar-li. No, no, deixem-lo un pau. Home, tenim a saber què ens respondrà, això sí. Sí, sempre respon... Home, tots sempre responen, perquè a tu et dona per respondre coses. Sí, però que no saps d'aquesta escultura de qui és, no? Porta Cadira, no sé... Porta Cadira. Sí, Porta Cadira, suposo que hi haurà una Cadira, potser una porta. Porta Cadira, nena! Caldrà anar per veure'l, Jordi. No avancis, s'està venint més. De totes maneres, com deien... Porta Cadira. Doncs la proposta més escada és la nit de Sant Just del Carrer, al voltant dels carrers bona vista, rebal, i creu. És una iniciativa que mantindrà obertes les botigues fins a les 12 de la nit del 17 24 d'octubre, i que oferirà descomptes i promocions. A més, comptarà amb tapes al mercat municipal i altres activitats de la plaça amb el Malaret, com Música en directe, i es projectarà un vídeo màpina a la façana lateral de la Teneu. Què dius, ara? Sí, molt guai. Ah, sí, eh? Sobre la lleia Màping Perpeto, que és l'esca i l'any de Sant Just. Bueno, però faran alguna altra cosa... Quins dies serà això, el màping? El 24 de la nit, eh? Abans de Sant Just del Carrer. Tot plegat, però podem testar que és una iniciativa per potenciar el comerç local, i que tiren endavant l'entitat Dona i Empresa, l'Ajuntament, a la mercat i diferents comerços del poble. L'endemà al matí, se celebra com cada any al Sant Just del Carrer, una jornada multitudinària, gràcies... Ah, sí, sí, hi ha molta gent allà, sempre. Normalment, no, s'acostuma a concentrar molta gent. Sí, és mítica, és Sant Just del Carrer, fa molt de poble. Doncs aquesta concentració multitudinària, com deies, és gràcies a la participació en moltes entitats, escoles, col·lectius, botigues i també artesans. Abans de les paràletes a l'entorn de la plaça Berda-Quei, també hi haurà un mercat solidari en benefici de les persones refugiades de Siria, a Carrac, del Talló Municipal de Plàstica Carrauglau i una actuació de Pallassos sense fronteres, entre d'altres propostes. Abans de tot això, hi haurà un munt d'activitats més, que podeu seguir tota aquesta actualitat de les Festa de Tardó, al web SantJust.cat, a radiodesverb.com, i també a les xarxes socials amb la tiqueta Cuxinet F.T. Sant Just. De Festa de Tardó. Atenció, perquè acabem de rebre un missatge de l'Andrea Bueno per WhatsApp, però atenció, perquè no és un missatge tradicional d'aquest tipus emoticó i tal, si que no és, si no que és, un missatge de veu. Anem a reproduir-lo, a veure què diu, no? Sí, sí, sí. Que ella segur que està molt contenta de que ho fem. A veure, silenci, no és? Escolta bé. La Porta Cadira és una escultura que està fent a Carme Manaret amb Nora, el seu pare, l'Èlex Alcalde, Sant Justa, que m'encanta en Toni Manaret, i fa referència a la Porta i a la Cadira del seu despatx, el despatx on tantes hores ell el veu a treballar. Oh! Bravo! Pina professional, l'Andrea de Tardó. Perdona, un aplaudiment per l'Andrea Bueno. Oi, tant! Han enviat aquesta nota de veu i que això ja fa fa ell un fet, que és que ja no cal que vingui amb més la ràdio, pot treballar des de casa. Les notes de veu les envia aquí el programa i ja està. Ja tenim l'explicació del dubte que teníem. Estàs molt ben jove. Bueno, està viva, eh? Bueno, però no anàvem desencaminats, nosaltres. Hem dit que hi hauria una Porta, una Cadira... No sabíem que era referència a l'espatx del seu pare, però mira. Correcte, correcte. Hem de parlar d'una altra qüestió. Deixem-hi a davant de les festes de Tardó. Ja sabeu que teniu més informació a Radio Desbert.com. Si trobo la notícia, està per allà. Com a comentar que avui hi ha inauguracions al salier de Can Ginestar. Concretament, dues exposicions d'una banda de la mostra que commemorar el 75 anys de la Creu Roja a Sant Just i de l'altra, una exposició d'agravatge del col·lectiu Tarlatana. Cristina, explica'ns això de la Creu Roja, que ja fa 75 anys que estan a Sant Just. Sí, justament se celebra en aquesta setmana. Avui, si inaugura Can Ginestar, una exposició sobre la història de l'entitat i la setmana vinent, una jornada de portes obertes a la seva ceu. La tasca de la Creu Roja a Sant Just arremunta als anys de la Guerra Civil Espanyola. Un dels més actes commemoratius més destacats a aquesta celebració serà la mostra 75 anys de la Creu Roja a Sant Just d'Esbert, que s'exposarà, com hem dit, a partir d'amà, fins al 3 de novembre, al cim de Can Ginestar. És una mostra que fa un recorregut per a aquest 75 anys de vida de la Creu Roja a la ciutat i dels seus moments més emblemàtics al llarg de la seva història. A més, enllà d'aquesta exposició, l'acte central se celebrarà el 22 d'octubre, a la tarda, a la Taneu, on s'ho menutjarà a les persones que han fet possible la tasca comunitaria de la Creu Roja a Sant Just al llarg d'aquests 75 anys. A més, aquell dia, però, es farà una jornada de portes obertes al Sembleat de la Creu Roja d'Esplores a Sant Just, i aquests actes estan dirigits tant a la població en general, com a les persones sòcies de l'entitat. Per tant, tothom que vulgui podrà assistir-hi. Per cert, que també avui s'anagura una exposició a Can Ginestar, una altra de les sales que hi ha al celler de la Casa de Cultura, del nostre municipi, que és l'exposició de gravats del col·lectiu Tarlatana. Sí, una nova mostra de gravats que avui, en aquest espai de la Casa de Cultura, s'estrena. Es podrà visitar fins al 29 de novembre. Els sales d'exposicions de Can Ginestar, doncs, acollirà aquesta mostra de gravats i llibrets d'artistes de diferents procediments i tècniques, gràfiques i mixtes. Els artistes que formen part del col·lectiu Tarlatana i que es posen aquesta mostra són Pia Wormann, Gina Vidosa, Ivon Portillo, Cristina Pérez, Maite Ascofet, Montse Enritsch, Chantal Ferratzi, Marta Balada, Lola Almirall i Roger Avella. Oh, moltes coses. Heu d'anar d'aquí fent exposicions del col·lectiu Tarlatana. No, són molts, no? Sí, molt, molt. Molt bé, molt bé, Cristina. Fina, fina. Gràcies a la feina d'amor, no ha de caure al nivell. No justifiquis, vinga. Doncs per acabar, dic que l'exposició t'ha gravat sinnaure aquest vespre. Doncs queda dit. Dit això, dit això, dit això, dit això. Ja sé el que podeu trobar més informació ara mateix. Ràdiodesberg.com i a partir de la set, els anjos notícies, edició, vespre... Cristina Vargas, moltes gràcies.De res. De veritat, que vagi bé, però no, que hi ha d'aquí. Sí, hem de fer una pausa per la públic, perquè d'aquí els moments pugui fer la zona de reaccions, tot el que hem passat aquesta setmana políticament parlant. Per exemple, amb la decoració d'Art Urmare, el conseller d'educació Irene Roigau o l'expisa presidenta Joana Huarteca. I reacció, és suposo, no? Aure'n collector. Ràdio T'esper. 98.1. Ràdio T'esper. 98.1. Gran inauguració del Bazar Iperàcia. Vine a conèixer la nova botiga de Sant Just desvern, on trobaràs un munt de productes de qualitat al millor preu. A Iperàcia obrim el 9 d'octubre. I per celebrar-ho, tirem la casa per la finestra. Del 9 al 17 d'octubre, tots els nostres productes amb un 5% de descontent. I si fas una compra superior a 30 euros, et regalem una enfolla de vi. Vine a conèixer els nostres productes a Iperàcia. A la cantonada del Carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just desvern, just al costat del restaurant Nou Munt, obrim de dos quarts de 10 del matí, a dos quarts de 10 del vespre. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Babilònia. Gràcies. Gràcies a tots. Gràcies. Fins aquí el programa de la resa. Fins aquí el programa de la resa. Són originals de med. 5 minuts anem al punt de les dues part de 6 de la tarda en directe a la ràdio, i amb el Pau Rama, el nostre pol·litòleg de Capsadeira. Bona tarda. Ho hem de començar. No lo sé si... Veta aquí. Veta aquí.Sí. M'agrad molt la falca, que està sempre que la gent feta... des d'una... des d'un lavabo, però és molt divertida. La podem posar? És aquesta?Sí. La, la, la... Veta aquí una vegada.Ah. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Fixat, tu. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la... Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'automàtica. Us hi esperem a tots.Ai, ho esperem. Molt bé. Mira, programa nou. Hi ha programa nou a la ràdio. Que guai, que guai.Avui a les 8, sí, m'anarà molt. Mestres de l'Associació Roses Sençat, mares i pares recuperadores de contes, ens agraden, ens agraden la idea, eh? Molt bé. En fi, Pau Rama, com deiem, què tal?Bona tarda. Hola, home, què tal? Bona tarda. Aquesta setmana hem de parlar de la política una setmana més als dijous d'aquesta hora, com deiem, i han declarat... Política fa xuga, eh? Estan passant coses. Estan passant coses...És l'actualitat mana. L'actualitat mana... Aquesta setmana han declarat la consellera d'Educació Irene Rigau. Presente. La exmesa presidenta Joan Nortega. Presente. I el president de la Generalitat Artur Mas. Presente. Aquest dimarts van anar a la Rigau i Ortega, que, acompanyades de tots els membres del govern, excepció d'Artur Mas, i dels partits favorables a la consulta, van declarar durant una hora respectivament cadascuna, i la consellera d'Educació només va respondre les preguntes al jutge, i del seu advocat, tal com vam fer també Ortega i Mas, defensant-se en el que complia un mandat del Parlament, i mai va donar instruccions als directors d'instituts, simplement se'ls va informar que els centres podrien ser utilitzats. Bé, anem a PAMS, quina va ser la postura de Joan Nortega al tribunal? Doncs va sumir que tenia la màxima responsabilitat del procés participatiu del 9N, però sempre amb respecte a la legalitat. Diu, no té cap consciència d'haver desobeït el Tribunal Constitucional. Va afegir que no veia bé criminalitzar un acte democràtic, a la vada que va demanar el jutge que finalitzés un procediment que considera injust. Bé, una mica, perdona, amb la mateixa línia que avui també, per dir-ne en funcions d'arturmas, ha anat repassant. Quines han sigut algunes de les reaccions polítiques aquests fets que estan passant aquesta setmana? Raül Romeva de Junts-Palci considera incomprensible i inadmissible que no ha estat de dret per posar urnes a una persona se l'inputi i processi. Antonio Vanyos de la CUP diu ni un pas endavant ni una enrere, sinó al costat de les institucions catalanes. Nens arrimades de ciutadans insisteix en la idea que els polítics no poden estar per sobre les lleis, a la vada que critica Unió i Catalunya, sí que es pot perdonar suport als imputats. A l'idea del PSC Miqueliseta, però una banda no és favorable a les imputacions, ja que és contrari a judicialitzar el Nouena, i reconeix que la justícia ha actuat pressionada pel govern. Però per altra banda, és contrari a les protestes davant del jutjat perquè poden condicionar la pròpia justícia. I, segons Xavier García el Viol, líder del Partit Popular de Catalunya, el govern de Mares només intenta, amb aquest numeret a les portes dels tribunals, tapar amb la senyera qüestions jurídiques, no polítiques, demostrant una perversió del sistema. Afegeix que no és un judici polític, sinó conseqüència d'una actitud antijurídica. Avui, com diem, ha d'aclarar a Tartur Mares quina ha sigut la seva postura? Es declara Únic responsable del Nouena i promotor polític de la consulta alternativa. Insisteix que va ser la Fiscalia General de l'Estat la que va passar per sobre del criteri un ànima dels Fiscalers Catalans, també reconeix la responsabilitat en haver escoltat la gent i no entenc què haver posat les urnes, ho hagi d'explicar davant d'uns tribunals i no pas davant del Parlament. Reconeix que va haver de canviar el format del consulte per tal de català a resposta al Tribunal Constitucional, passant a ser una actuació feta per voluntaris on les institucions catalanes no es van informar. Per a Tartur Mares va ser l'èxit del Nouena el que va propiciar les carelles. Diu, mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar els tribunals. Bé, doncs per cert que avui a les 8 del vespre té bé tres, fa un programa especial, em sembla que és, no? El Punkat, no? Tirià? El Punkat, sí, Barra Ullrumeva i... El Resum Espacial, sí, perquè té dret a estar tractant poc aquest tema i hem decidit que avui estaria bé, i hem d'ampliar una mica la informació, per si algú no s'ha sabatat de com està la situació. I després, però, és el que deia, m'entrevist en el Punkat a Oriol Junqueras i ja no us barrofaquis. Ah, molt bé, molt bé. Bé, hem de parlar... No, està bé, està bé. Hem de parlar, ara, de la quadratura de testicular, que és una mica aquestes pixetes fora de Tés, que tenim per aquí i per allà. Comencem pel presumpte sabotatge de les vies de l'AVE, que va portar tota una sèrie d'aclaracions. El ministre de Justícia va atacar els Mossos al dir que no havien prestat l'atenció desitzable. A ell, si va ser un mal ministre d'Interior... Perdona'm, perdona'm, perdona'm, perdona'm, perdona'm, perdona'm. Estem parlant del que va passar, segur que no ho sap, dir per qualsevol situació, a la gent. Va estar en quatre o cinc hores tallat l'AVE, no? Sí, perquè es va tallar la fibra òptica per un presumpte sabotatge. I llavors, tots els polítics van començar allò de en comptes de portar solucions, van començar a dir... i tu més, tu, és que això és culpa teva. I llavors, què va dir que... El ministre de Justícia, atenció. El ministre de Justícia va atacar els Mossos al dir que no havien prestat l'atenció desitzable. A ell, si va sumar, el ministre d'Interior, que va acusar al conseller Vila d'utilitzar l'incident a infinitats polítiques bastardes culpant el govern central. Però les seves, diu, va faltar-li temps l'altre dia, quan es va produeir el sabotatge de culpar el govern espanyol. Ara està molt callat, però és el que va dir en un primer moment. Per contra, va assegurar que hi ha una actitud de col·laboració amb el conseller d'Interior i els Mossos d'Esquadra. Bé, atenció, perquè l'altre dia hi va haver-hi un debat d'alta tensió. Podrien dir que van saltar més que xispes. Entra a Alejo Vidal-Quadres. Alejo Vidal-Quadres. I Francisco Rivera-Tidot. Vidal-Tidot! Van debatres sobre la independència. Algunes de les feixes destacades són... A veure. Si volnarem l'ordre constitucional i no respectem les lleis sobre el camí del caos i el desastre. Sense un ordre legal, que tot en respecti, no hi ha convencció pacífica. Si ho veguéssim, Vidal-Quadres... Exacte. Si hi ha un ordre legal que todo el mundo respete, no hay convivencia pacífica... Ah! I què va dir Tidot? D'acord, Tidot li respon, la llei està passora de qualsevol cosa, menys de la democràcia. Però el clímax va arribar quan Vidal-Quadres... Quan Vidal-Quadres va dir... Això que volen fer vostès diu revolució. I les revolucions tenen un cos molt alt. Apecades aquest cost... És amb sang! Oh! Això va dir Vidal-Quadres? Això va dir que la resposta a Tidot va ser. La revolució té un cost, però més en té la submissió. Oh! Bé, en fi, va, més coses. Aquesta any de la celebració del 12 d'octubre s'ha alliurat de la polèmica i molts han sigut els que han opinat amb major o menó en cert sobre la conquesta del nou món. Sí, Pablo Iglesias va anunciar... que no assistiria als actes al dia de l'ispanitat, ja que la seva presència era més útil en la defensa dels llets i la justícia social. I que la bandera d'Espanya és la bandera dels llets socials. Aquesta afirmació no va agradar el secretari general de noves eleccions del PP, Javier Dorado, que va carregar contra el líder de Podemos al dia. Jo em nego que aquest senyor, que és partidari dels presos polítics, alguns països, i que no ha fet més que defensar alguns cemiterruistes que han estat a Espanya i que l'Audiència Nacional ha volgut que estiguin a la presó, mentre aquells els consideren presos polítics en zones i lliçons de drets socials a la resta d'espanyols. Va ser l'única crítica que va rebre la Pablo Iglesias per fer aquests comentaris? Doncs no, el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va qualificar l'absència comú acte propi de dirigents polítics anti-sistema i l'Interior Rajón va respondre que anti-sistema és protegir a gangsters com Rato. La veritat que el PP parla de tot i de tothom, eh? Sí, perfecte. És que es presen a tots els margells. Sí, és per Cristina, perquè això no acaba aquí. Hombre, Willy Toledo ha faltat pel duro. Sí, també va opinar... Es va cagant pel món, aquest, oi? Exacte. Va bé de fibra. Va opinar del doig de doig de doig de doig, no? És la nova Carbem Machi. Potser ha d'agafar-lo per fer el bio. Ah, mira la noia, sí, sí. Perquè, Pau, esperem que des del que he de fer. Va fer la seva pròpia versió de la mala reputació. Diu, me cago en el 12 d'octubre, me cago en la fiesta nacional, yo me quedo en la cama igual, pues la música militar, nunca me supo levantar. Me cago en la monarquía y sus monarcas, me cago en el descubrimiento, me defé con los conquistadores codiciosos y asesinos, me cago en la conquista genocida de América, me cago en la Virgen del Pilar y me cago en todo lo que se menea. Nada que celebrar, mucho que defecar. Molt bé. Aquest home es va quedar tranquil, eh? Va llavar el matí i... Va de facar-te tranquil, home. Diu d'ara amb el Facebook, que escriu unes coses. Atenció, perquè va parlar més gent... Bé, és que ha sigut un de tot uctubre. Ha tingut moltes crítiques, per això vull-li toledo, perquè el mateix, per exemple, Franca té la jungla, aquest li va fer la resposta... Li va fer la resposta. La cosa anava de cagar-se, jo crec. Però ja, no sé, més escotològics, per favor, i passem ara a la caldesa de Barcelona i de Cadiz, eh? Que van criticar que se celebrés, segons el seu criteri, aquesta matanza, que es va realitzar a Amèrica com a mudant, aquest 12 d'octubre. La resposta del PP no es va fer esperar, en boca del portaveu Rafael Hernando, els va qualificar de gent molt cateta, ignorant i extravagant. Des d'interiors va qualificar les paraules de Colàlcom, barbaritets que demostren indigenisme cultural. Bé, hem de passar a la secció dels Ols Quadrats a la setmana, però, Pau, abans tens algunes sortides de to provenents de la gent del Partit Popular. Sí, la primera tracta sobre els actes ens suporta els impotents del nou enna. El portaveu del PP al Congrés, el que hem dit Rafael Hernando, va dir que li recordaven que les persones acompanyaven a altres a les portes a les presons, en al·lusió als gal. La segona, l'ha fet saber, el diari.es, segons el qual, Mariano Rajoy té el seu pare vivint a la Montcloa, amb una assistència de dues persones les 24 hores. Tot això a càrrec dels ciutadans. I és polèmica, de Gutaque s'extralimita als serveis sanitaris que té dret al president i la seva família, i segreu-se de Gutaque ha sigut precisament aquest govern, el que ha retallat les usuals a la dependència. Polèmica que, per cert, el PP no ha volgut valorar. M'estàs dient que el pare de Mariano Rajoy... Va patir un ictu, sembla ser, fa uns anys, i la tenen dues persones les 24 hores a la Montcloa. Ah, ara mateix. El pare està vivint allà amb ell, i amb aquesta cobertura mèdica de Mariano Rajoy, que paga l'estat, perquè està vivint a la Montcloa. Exacte, és a dir, tenen assistències sanitària, per si els hi passa alguna cosa. El president i la família, a part d'altres personalitats, de la dependència, que això no ho cobrés. Exacte, perquè aquest home... I això es pot recollir de la seva txaca i dir que la pagues. No cal, home. En fi, vergonya, vergonya descanada. Alguna cosa més... Sí, per últim, el ministre Dizenda ha deixat una entrevista plena de perles a les quals estaco. La meva designació Rajoy em va dir, et proposo perquè ets un senyor de Haen sense hipoteques. Així de clar el va dir. Jo el que he fet és arribar a casa, esborrar el currículum, no hi desplugues sense hipoteques i espera que soni el mòbil. Home, si funciona, mira. Començaríem a fer-ho tothom, ja t'ho dic. I tant. A vegades em veig en un vídeo i percebo, en la meva forma de somriure, aquella halo que sembla arrugància, però només asseguretat. És que jo sabia que aquesta política era la correcta. Oh, ja, ja, ja, per favor. Bé, i els dos quadrats de la setmana són part... L'arcavis va de València, Antonio Canifers, per el cura i el trigo limpio. Oh! De fet, va ser tren intòpic ahir, si no m'ho equivoco, amb tota la polèmica que ocorgin en les seves paraules. Ara escoltarem el vídeo, perquè encara no tenim a punt. Per totes maneres, recordem que ja estem acostumats a que alguns... Vaja, alguns arcavis, va desgejar a Catalunya que últimament facin una espijada fora de test, que cada vegada estan més lluny de la realitat i del que està passant aquí, no? De fet, va ser el propi canissat, és el que va dir. Resant favor de la unitat d'Espanya, que ha estat acostumat a haver fet el relleu de Rocco Varela. Això te n'ha de dir, perquè... Una mica, sí. No és el que també va dir que la Virgen Maria o alguna Verge... Algú va dir també de les vegades, ja, no sé si és ell o no, que la Verge arrasava per la unitat d'Espanya. Va dir que Canifers es va dir que arraséssim per la unitat d'Espanya, i això va ser fa unes setmanes, no sé si abans de les eleccions potser. Sí, sí, sí, just abans, però pocos dies abans. Bueno, espera, perquè avui sembla que l'ordinador... li costa una mica, però, vaja, també en punt tinguem a les declaracions, l'escoltarem. Què venia a dir, una mica, Fau? Bé, criticava que els refugiats que venien, inclús va costar dir la paraula, refugiats... Serians, sí, sí, sí. Tots els que venien diuen, són tots, Trigo Limpio, es preguntava. I deia que podria passar d'Europa, un cop aquesta gent vingués aquí, sospitava d'ells, però, a més a més, diu no suficient amb tot el que s'hi diuen sobre els refugiats, que, a més a més, parlaré de la pobreza. A mi m'ha dit que, segons ell, no veia més que la pobreza no havia augmentat perquè ell no tenia la sensació de veure més gent pidulant pels carrers, o visquen sota el spot. No som tots germans, de Déu i... Sí, Fau i amor. Escolti, com és que va tant, perdona, eh? Com és que va tant l'ordinador de la ràdio? No ho sé, jo, de fet, a Sant Jos, a casa tenia problemes, amb internet, no sé si aquella ràdio potser hi ha algun problema. Ara per ara em funciona bé. Bueno, funciona bé, Cristina, ja està, però clar... Jo ets a dir una cosa. Si volem escoltar aquí les declaracions, però és que va molt lent, el YouTube. Està carregant el vídeo de forma... va com a un mòdem. Tant de coses abans que anàvem als mòdims. Ostres, però això fa molt, eh, ja. Mira, mira, sembla que ara podem escoltar-nos. Bueno, sembla que tenim alguns problemes tècnics. Bé, soma, no. Jo no sé dir una cosa. A mi em dona una mica més de què em pensava per Sant Jos. I va veure una rata de tamaño important, de dimensions importants. Què dius ara? I per la zona del Walden. Però era bonica. Tinc la fotografia, no sé si la vols veure. Ah, sí? A mi m'agradaria, la podia penjar, no? La pengem al Facebook. Home. Però... rates pel Walden de Sant Jos. Sí, més escondiner. Bueno, ara ho penjarem, escolta't. A veure si podem escoltar el Cardona del Can Yzar. D'una vegada, per favor. A veure. Esta imaginación de... de los integrantes de los refugiados... es todo trigo limpio. Mira cómo se mezcla. En todo caso, dentro de unos años... ¿Dónde queda la Europa? Bueno, Can Yzar es también hablado sobre... Bueno, también... ...que no ha aumentado durante... El tall en la sexta noticia, ¿no? Exacto. No hay más gente en nuestro país que necesite ello. Era un altre tall. No creo que haya aumentado la pobreza. Esas proporciones están en nombre que dicen. Yo no veo la gente... en la calle... pidiendo más que antes. Yo no veo la gente... más viviendo bajo el puente. Que antes, absoluto. Oh! Aquest home no s'ha passat per... Això és el que anava a dir. I aquesta música, Jordi, de l'exorcista. Bueno, perquè aquest home... T'ho penses que ha refugiat? I ha entrat el dimoni al cos. No, això dius tu, Cristina. A veure... A veure, Pau, com ho rematem, això? Jo crec que, si estigués més a prop de les institucions... que ajuden els més necessitats... en comptes de posar-se al davant dels micròfons a fer política... potser, llavors, seria coneixedor de la recteat social. Bé, doncs ja he de dir tot això. Gràcies, Pau, una setmana més. La foto de la recteat... Jordi, ets una mica reteta, no? No té res a veure. Les rates de seguretat són massa fatiques. Les rates de senjors, evidentment, tenen una categoria. Tenen un nivell, tenen un clichés. Són rates de senjors tècniques. No serà una rata de senjors. La que hem orsegat la fibra hòptica de la ràdio. Ah! Doncs no ho descartem, Pau Ramam, moltes gràcies. La setmana que ve, fem una pausa de no rei d'aquí un moment... amb el senyor Benito, que jo hauria d'estar aquí. I per veri, els fa una mica el que li dona la gana. Com sempre. Parli d'algunes qüestions que ens preocupen. Com, per exemple, que... Txechenia, un país molt bonic. Molt recomanable per anar de destí turístic, diu... Autoritets txechenes combaten la indecència en bodes. Com? Com? Diu que compartit una boda en apropiada a ulls de les autoritats txechenes. Com ha de ser una boda? És a dir, que ells et manen com ha de ser la boda, no? Sí, han de dir que no hi hagi trets. Mantenia homes i dones a certa distància, a la pista, davall. Per seguretat. I que la nòvia no talli el partís. Qui ho talla, el nòvio? Ara descobrirem. Ara descobrirem. Txechenes, unes imatges. Un espai de crítica cultural que, cada dijous de 9 a 10 del vespre, comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, Els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous, de nou, a Deudalvespre, va a Vilònia. Veta aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats festivals. Tu t'equivoques en un penal en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. La feia del Montmorro, que a la tarda de 5 a 7 a ràdio de 3. Que a mi capa la sis de la tarda. Continuem en directe a la penya del Montmorro. Aviam de parlar amb el senyor Benito, ara mateix, però no podem localitzar. Cristina, a totes maneres deixem comentar-te que la tarda de 5 a 7 a la penya del Montmorro. La tarda de 5 a 7 a la penya del Montmorro. Això que està dient fa uns moments perquè diu que autoritats xetxenes combaten la indecència a les botes. Indecència és que les autoritats obliguin a les persones que es casen. Escolta'm, perdona, acaba d'entrar al director de ràdio d'Esvern. Sí, és una cosa, avui. La festa de la ràdio. Sí, que no està escoltant. Crec que el director de la ràdio hauria d'entrar a parlar per ràdio d'Esvern. Va explicar que és la llogua de la festa de la ràdio. Digue-li que entri. Obre la porta. Héctor, passa un moment. No vol entrar. Hauria d'entrar. Que entri. Que entri. Ja, ja, entra. Espera, estem entrant aquests moments. Héctor Suryol, director de ràdio d'Esvern. Farem de peus. Mira, fa dos patons aquí. Home, saludar. Héctor Suryol, director de ràdio d'Esvern. Bravo, bravo. Hola, Jordi. Hola, Cristina. Quina veu, imposa una mica, eh? El director de la ràdio. Escolta, espera que està ben aigua. Ja sé que t'hem enganxat, eh? Home, acabo d'entrar per la porta. Sí, que avui hi ha coses d'avui, no? A la ràdio diuen o què? Sí, fem una presentació a la temporada, no, Jordi? Sí, que presentem uns programes a la temporada, no? La nova web. Ah, això, la nova web. Abans ho dèiem. Abans ho dèiem. Ara ve el senyor Benito. Ja no cal que vingui. Home, tenim el director. Héctor, què tal, com estan a la ràdio? Què podem dir? No sé, hi ha una que parla de nosaltres, però ens agrada tenir-ho d'aquí. Si no ho fem nosaltres, què ho farà? Ara, ara, ara. Continuar amb aquesta feina que s'està fent aquests darrers anys i continuar treballant amb la programació global de ràdio d'Esvern. Una temporada que comença ara, la 32ena, o no? Sí, és el senyor Benito, que està entrenant ara a l'estudi de la ràdio. Héctor, un moment, perdona. Ara que et tinc aquí, és que ahir va sortir una cosa que no te l'hem comentat, però mira, aprofito ara per fer-ho. És que ara saps què hi ha els cars de coixinets. Sí. Doncs hem pensat... No, no, no, no, no hem pensat, això es va dir la temporada... Explica-ho bé, Jordi. La temporada passada el Jordi va fer un comentari respecte als cars de coixinets. Vaig dir que m'agradaria participar algun any. No, que la ràdio hauria de participar als cars de coixinets. Això és veritat, la ràdio hauria de participar als cars de coixinets i no sé com va anar ahir el programa, que vam acabar dient amb l'Andrea Bueno i un servidor que podem participar representant a ràdio d'Esvern amb un car a la categoria amistat. Per exemple, donar suport d'aquesta manera també a la cursa de cars de coixinets. Amb uns vestits especials de ràdio d'Esvern i el car també... Sí, exacte, s'ha de portar uns monos. No seria la primera vegada, eh? No, ja es va fer això fa uns anys amb Pau Ramírez, em sembla, però sí que seria la primera vegada a categoria amistat. Llavors, noia i noia, amb l'Andrea, per exemple, podria fer-ho. Llavors, clar, li demanem una mica el seu permís, senyor director de ràdio. Ah, sí? Ah, ja està, ah, ja està. Mira què passa. Ens petos, ràdio d'Esvern. Vull dir que això també... Vam dir ui, això també. Parlarem, parlarem. Bueno, en fi, entenc... Així ja és per aquesta, eh? Per la 39a cursa de cars de coixinets, ràdio d'Esvern, tindran un car, tindran un car, correcte. Per aquí, per l'Andrea o pel Jordi d'Homenda. Andrea, bueno, conduirà i... Això del tot encara no està clar. M'ha aguantat a decidir, hem de fer proves, però al principi jo, clar, segurament puc córrer més, no? Perquè l'altre que conduix, jo estic nerviós per això, perquè no et metré mai en cap. No has cobrat mai, eh? No, però em fa molta il·lusió. I l'Andrea tampoc, de fet? L'Andrea tampoc, clar, i llavors... I teniu una pressió, no... Quina pressió? Quina pressió, home. Ser líders. No, però de fet, en principi, deien que volíem participar, que no la van aguantar. Clar, anem a donar la imatge de... de la ràdio, anem a fer publicitat de ràdio d'Esvern. Per això mateix. Per això mateix, que no n'hauríem de... perquè, si no... És com quedar al cap. En fi, Héctor, que t'he tallat el discurs, però no estaves dient... Que la temporada de la ràdio... Avui fem aquesta presentació, aquesta trobada interna, no? Amb tots els col·laboradors i col·laboradores que es cobin a costar a missora. Correcte. Per això, per presentar la nova web, per veure'ns, per parlar uns programes amb els altres, a veure què són més d'un centenar o un centenar de persones, les que passen per la ràdio cada setmana. Hi haurà pica pica. I entre ells no es veuen, que no es veu aquí dues taules. Oh! Que es comença a preparar això. A veure, que no vingui algú que faci una hora que és col·laborador i no ho és. Tothom m'ha d'estar al tanto. No, Jordi, alguna vegada. Saps, coneixem allò com les bodes. És que el senyor Benito és una esperança. Senyor Benito, bona tarda. Vostè, bona tarda. Vostè s'ha colat amb més d'una boda, dient que ve de part del nòvio, quan és la nòvio... I inauguracions... És un no parar, és un no parar. Sí, que hi haurà de pica pica això d'Ector. Podem saber-ho? No, sorpresa. Bueno, fi, doncs escolta, d'Ector. No, no molestem més. No, anem a preparar-ho tot. Sí, vas a preparar-ho, moltes gràcies. Us anem escoltant des d'aquí fora. Molt bé, molt bé. Doncs vinga, Héctor, gràcies. I que tothom continuï, no? Escoltant la ràdio d'Esver i entre la pagina web i de més. Sí, home, sí, sobretot Cristina, sobretot això que ha quedat clar. Clar. Bé, 7 minuts ja arribem al punt de la 6 de la tarda. Continuem en directe aquí a la Tanya del Morro. I ja tenim amb nosaltres, com hem pogut escoltar, el senyor Benito, que, com sempre, ens il·lumina amb les seves reflexions i amb les seves cores. Senyor Benito, bona tarda. Molt bona tarda. Ha vingut el dret de la ràdio. Sí, no? Ha vist que jo estava formal? Sí, jo també. Està molt bé, senyor. Jo veig que dius perquè si la caca... Sí, sí, sí, sí. Perquè avui... Avui estem aquí, demà... Demà, ràdio Cincinnati, com que què diu? Per què? Hosti, ràdio Cincinnati, quins records? Què no en recorda vostè, ràdio Cincinnati? La dona del Barrainols. La dona del Barrainols? Sí, aquella que tenia aquelles coltones. Què diu, ara? Ràdio Cincinnati, mira. La secretària. La secretària de la dona del Barrainols. La secretària que era aquella noia rosa, sí, com... Sí, aquella rosa, sí, que tenia unes coltones. Sí, però ara... Coltones d'aquí a la cara i aquí una mica més al pis. Era molt sexi, no? Era el prototip de dona guapa dels anys 80. Amb molta laca. Amb una perruca molt i molt brossa. Està arrofada. Correcte, correcte. Un pitraram important. Pujat. Pujat a to. I... S'ha perdut, s'ha perdut. Tu tenia una mica musculada. Tenia una mica de... de body per definir. No, però per definir. En els anys 80 es deia, vaig exminar per definir. Ah, sí? No, però ara també es fa, no? Ara diuen guanyar tunicitats. Però en aquell temps era per definir. Definir què? Definir el cor, no? Vull dir que no, el caïtó, no hi havia les... El celíns... Hi havia alguna que es passava de definicis amb la més de un camionero? Bueno, perquè això també... Tenia unes cuixarras que semblaven les del crui o del cobala. Depèn, depèn, depèn. Vagi saber què. Però també tenien el seu can. Això no ho pertanet. Van haver de fer mitja d'estil. Una talla... Bé... Necessitarien, a vegades, sostenidors, però... Conelàsticos, que no sé què... Bé, escolti senyor Vanito, avui hem cridat perquè... No són medias, són enteres. Bé, escolti. Ara us sona el anunci de la meva època. Pensava que era un acudit, dic... No, no, era un anunci de la meva època. No són medias, són enteres. Mariclet, mariclet... Bé, escolti senyor Vanito... Puc dir mariclet, però ja no... Se creu que jo no hi és. Va de fer una pregunta. Autoritats xacenes combaten la indecència a les bodes. Què? Que converteix en una boda apropiada a ulls a les autoritats xacenes, xacenia? Sí. Ells diuen mantenir homes i dones a certa distància a la pista de ball, és a dir... Pel tema de procrear i demà... Que no es toquin, i que la núvia no talli el pastís, i aquesta és la que m'ha sorprès més, que no hi hagi trets. Això és normal, sí. Són algunes de les recomanacions, a més, del més passat, pel Departament de Cultura de la capital de la Regió Grosni per salvar, guardar el desenvolupament espiritual de la república. Encara que no siguin vinculants, les recomanacions, perdó, tenen un pes important, ja que els xacenes estan cada vegada més pressionats per adoptar costums conservadores islàmiques sota el comandament del líder Ramzan Kadirov. En els últims anys, els joves són cada vegada més liberals amb el seu comportament a les bodes, i això no pot ser. Deixant tradicions, xacenes, conservadores... Com per exemple... Bueno, va dir Medina Shagideva, té el nom de tenista... Un mundial, o de gimnàtica, també. Però d'un moment, què passa? Que d'on aquests islamistes s'han proposat amargant a l'existència? Si ara que ens havíem llibrat dels muermos aquests, dels cristians, i de tota aquesta mena de les gris, ara venen aquests a morir-te a cara. No feu allò, no feu allò, no sé què. Escolta, dic el propietari... Ah, carga, home, que diria el robià. Propietari de restaurants i salons de banquets seran animats a aplicar les noves normes i discutir davant mà amb els seus clients i que esperen dels seus convidats. Això vol dir que fins ara... Perdó, no. Molt calat ginnicó. Sí, allò... I, bueno, anàvem amb calat ginnicó, anàvem amb... Aquesta imatge... I després el tema dins el color de ball. El color de ball es veu que allò apaga la luz i vinga, ja veig què passa. Si a la meva època tocaven els olents aquí apagant el llum, i vinga, això és una boda. Això és una boda. Això és una boda. Les restes són tonteries. He vist bodes aquí a Can Gina Està, que no arriben i a la salada sabata. Aquestes, aquestes, aquí és molt més tranquil. A mi el que més va sorprès és que la dona no pugui tallar el pastís. Però què és això, home? Perquè la dona no té propi, perquè té més força a l'home. Però això no... Els muermos aquests, home, els muermos aquests s'han proposat de... Home, que ens donen la vida. Una boda, no és boda, sinó surts a 4 grafes. Ara, ara, ara ho dic. Això ho va dir el Berensta i no em sembla. Els novis inclòsos? Els novis inclòsos, els primers. Vaig anar amb una boda, aquest any, a l'estiu? Un itxe ho va dir, no me'n recordo. Un itxe, crec que era un itxe, que li va dir a l'alma. Vaig anar a una boda, aquest estiu? A on? Aquí a... A Catalunya. No era Txechènia. No era Txechènia, no. No era Txechènia, no. Va ser un detall. A cada taula, només d'entrada, hi havia una ampolla de maclar. O? Es diu maclar. Macala. I una ampolla de botxar. Això ja per com a taula. Tota l'estona, eh? Per persona o per taula? Home, no, però com s'ha de sortir a 4 grafes, a sobre et posaran una per persona, i a veure si segur que s'ha de caure. Vaig emportar una altra. Que té falta. Això és una boda i la resta s'entendries. És una boda, eh? No, que són les bodes que només fan piscolàvies i deixen una merda. Si ho sé, em preny aquelles bodes que vas i et quedes engany i li dius el cambrer, oi, et puc ni un poc omari, et mira com aniré. Si ho sé, l'altre li està de boda. Ja la tenim, ja la tenim. Jo la conec més dur que quan passa això, et truca, dius, recordi en anglès, regala la llista de boda, després reme. Sàquem-ho, sàquem-ho. En fi, hem de connectar amb Catalunya Ràdio, senyor Benito. Gràcies per la seva participació al programa. Posin-m'ho una mica, la meva... Però si hi hem de... la seva música? Sí, no me la he posat, no me la he posat. No, perquè hem de conentar-hi. Adéu, per tant. Adéu, per tant. Escolta, un moment, però per què sempre ens tanyen Catalunya Ràdio els fites? És una broma, però és que de veritat... elergia. Bona tarda. Us informa Montse Quadreny. La Fiscalia General de l'Estat considera atacada de nou la independència judicial per les concentracions que hi ha hagut aquest matí a les portes del Palau de Justícia durant la declaració del president Artur Mas. La Fiscalia dona suport al Tribunal i els fiscals que feien la seva feina i leafleten que garantiran la independència judicial. i que la fiscalia s'ha d'explicar a l'independentisme de Catalunya. I que la fiscalia s'ha d'explicar a l'independentisme i que la fiscalia s'ha d'explicar a l'independentisme de Catalunya. Bona tarda, noto oficial de la Fiscalia, en què avisa que farà servir tots els mecanismes legals a la seva disposició per preservar la independència dels tribunals, un advertiment que de moment no es tradueix en cap acció concreta. La fiscalia, això així, vol expressar el seu rebutge a les imatges d'aquest matí a les portes d'un afegès provenen de càrrecs públiques que tenen un d'eure reforçat de respectar el sistema democràtic de divisió de poders. Albert Klatreva, Catalunya Ràdio, Madrid. Notícies breus, Quim Olivares. El president de la Generalitat en Funcions Arturomàs es declara màxim responsable d'haver pres la iniciativa política i d'haver ideat el procés participatiu del nou ENA. Em declaro i no me n'amago màxim responsable d'haver pres la iniciativa política, d'haver ideat i d'haver impulsat el procés participatiu del nou de novembre de l'any passat. Soc responsable d'haver escoltat centenars de milers de persones que de manera pacífica, cívica i exemplar van omplir carrers, places i carreteres de Catalunya... Mentre està en Madrid, el Senat ha aprovat definitivament la reforma de la llei del Tribunal Constitucional que obre la porta a inhabilitar el president Mas pel nou ENA. I abans de la declaració judicial Mas i el govern han homenatjat amb un juic Lluís Companys en el 75 aniversari de la seva mort. El líder d'esquerra Oriol Junqueras i el cap de llista de Junts pel Síraúl Romeva han reivindicat la figura de Companys. Quan diu per Catalunya i tot allò que representa de pau, justícia i amor. A nosaltres ens correspon un pli de contingut a aquestes paraules i fer una Catalunya com la que ell van somiar. Reivindicar la llibertat de milers de milions de persones que estan oblidades avui, sotmeses a uns per mi dels afusellaments més coherents que pot fer la història, que és l'oblit. Les trobes nord-americanes es quedaran a l'Afganistan més temps del previst per ajudar l'exèrcit afganès a fer fron el terrorisme, o anuncia d'aquesta tarda el president Barack Obama, Washington Selly Acernades. Bona tarda. Els gairebé 10.000 soldats que hi ha ara a l'Afganistan s'hi quedaran fins a finals del 2016 en lloc de retirar-se progressivament. El contingent es reduirà a 5.500 soldats. Així ho ha justificat el president Barack Obama. Com a comandant en cap, no permetré que els terroristes utilitzin l'Afganistan com un refugi segur des d'un atac a una altra cop al nostre país. I és que Obama admés que els talibans han guanyat terreny i que ha entrat l'estat islàmic. Selly Acernades, Catalunya, Ràdio, Washington. No, una ofragi a les costes de l'Illa Gréga de l'Esboza, almenys 7 persones en mort i una continua desapareguda, de la truller de la Guàrdia Costenera de Grècia. 4 dels morts són nens, inclòs un nadó a la barca, i anaven una quarentena de refugiats. L'Associació Unificada de la Guàrdia Civil celebra la desigió de la jutge de Ceuta, que ha arxivat el cas de la platja del Tarajal. Van morir ofegats 15 subsejarians, però s'obreia que el problema de fons encara hi és. La falta d'un protocol clar pels agents. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio el portaveu de l'Associació Juan Fernández. Deixem que actuar, a l'hora de rechar en frontera, a les persones que regularment intenten accedir a territori espanyol. Comencen aquesta hora els talls de carretera a la Nacional 340 per reclamar la gratuïtat entre l'APC de les Terres de l'Ebre, l'ofensiva veïnal, va sumant suport, setmana rera, setmana. Les cases del Canà Anna Ferras. Bona tarda. I si sumen els talls de carretera als veïns de Vinerós, el Baix Maestrat. Comencem, per tant, aquesta mateixa hora, 3 talls simultanis a l'Ena 340, una a la Mella de Mar, on acaba el tram ebrenc de la via, un segon tall, on estem situats, a les cases del Canà, just a la frontera del Senya amb el País València, i el tercer tall es fa a l'encreuament amb la carretera d'Ult de Cona a Vinerós. Exigeixen l'alliberament immediat de l'AP7 per acabar amb l'accidentalitat. Anna Ferras, Catalunya Ràdio, les cases del Canà. Esports, Oriol Montner. Bona tarda, el Comitè Executiu de la UEFA acaba de donar suport un ànima al president de l'organització, Michel Platini, a la reunió extraordinària, que ha celebrat la mateixa UEFA per tractar entre altres coses les opcions de Platini dubtar a la presidència de la FIFA. Avui, al Camp del Saragossa, en partit de la tercera ronda de la Copa del Rei, en una eliminatòria partito-unic, demà es farà els sortents de Sant Sents de final, on ja entren els bòmbuls equips de primera divisió, com el Barça i l'Espanyol, en el cas dels catalans. El Barça va ser debut ara, a la 6, l'eurolliga de Bàsquet, contra el Pinar d'Esmerna Turc, els turcs s'estrenen a la competició europea. El partit el transmet en directes per 3, també amb Bàsquet aquesta passada matinada. L'Espanyol va aconseguir amb l'Esmena i sota l'Inx. El Màster Smith, de Xangai, refer el Nadal a la passada ronda, en desfer-se de Milos Raónich i s'ha plantat els quarts de final. És la victòria 299 de Nadal en tornisos de categoria Màster Smith. El Bergamos ha quedat eliminat. I a dos quarts de 8, per cent, a Barcelona, la 51er, en edició del Rali, Catalunya costa d'horada, que es discuterà del 22 al 25 d'aquest mes. Aquest any s'hi va atar el record de participants amb 84. Doncs sota la informació del català vespre a la set, de Montjuïc, amb motiu del 75 aniversari de la mort de Lluís Companys. Fins aquí, les notícies. I per celebrar-ho, tirem la casa per la finestra. Del 9 al 17 d'octubre, tots els nostres productes, amb un 5% de descontent. I si fas una compra superior a 30 euros, et regalem una enfolla de vi. Vine a conèixer els nostres productes a Iperàcia. A la cantonada del Carrer La Forja, amb la carretera Ràial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Obrim de dos quarts de 10, de l'Inx. I per celebrar-ho, el Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Obrim de dos quarts de 10, de l'Inx. A dos quarts de 10, del vespre. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòni, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 8. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona amb el Mar Romero. Amb l'espai de música habitual, a més a més també amb l'Anna Rubira, amb l'espai de viatges de Carretera i Manta. I és que m'agrada molt el nom. Perquè fa riure. M'agrada molt el nom. Quin nom li posem? Carretera i Manta. D'aquí una estona que havíem de parlar amb el Sergi Arrada, però que finalment no el tindrem. És que això d'haver-hi tantes pel·lícules, en cap llà la fi no pots fer-ho tot. És com l'Antisomari, presentar una persona que no vindrà al programa. Avui el programa no tindrem. És com la gent de la desbarnada, que és el programa que es fa els identres de l'Ouitalió del vespre, que presenten i comencen a agafar tots els col·laboradors, Òscar Ramos, no vindrà, Miquel Simón, tampoc hi és. I dius, bueno, al final ens quedem allà. Ara anàvem. Ah, sí? El Trenintòpic. Bé, atenció, perquè... Què em fa senyal, Mar Romero? No van bé els auriculars de la gent. Doncs agafen-nos l'altres, que tens aquí. Tens el director de la ràdio i fora, endavant. Atenció, perquè... Va per fer-ho tot. Oh, oh, oh! Peloteo! Quin cagat! Bé, atenció, perquè... que agafa aquests, que agafa aquests. Avui també ha sigut el Trenintòpic... Tampoc funciona. Tens aquella gestió a la ràdio, aquí, a l'oci d'aquella empresa, que hi he acusat, també. Atenció, perquè avui, Alfonso Alonso, és un dels temes més comentatges de Twitter, també, Cristina, perquè el ministre de Sanitat substituirà a la llac una aguda aranxa quiroga al catalan dels populars vascos que va dimitir ahir. Sí, justament ho comentàvem. Avui és un Trenintòpic de continuació de notícia. El Partit Popular Basc ha proposat aquest dijous a l'actual ministre de Sanitat com a succesor de la dimitida arançar quiroga segons l'informat fons del partit. Recordem, però, que quiroga va anunciar i la seva dimissió per les pressions rebudes arran de la presentació d'una emoció sobre la Pau Ascadi, en què proposava un acorrent de totes les forces polítiques basques en aquest cas, incluint-hi l'Esquerra Avergale. Bé, hi havia més candidats? Sí, de fet... No, de tu, Jordi. Si n'hi haguessin notat, que ara s'estava despistat. No, no. A l'Àlaba, que ha participat a la reunió, hores abans de conèixer l'Onticia, no descartava agafar ell mateix les regnes del Partit Popular Basc i ser el president d'aquesta formació. Per què n'escollida l'ONSO? Perquè diuen que és el candidat consensuat per relleu. Així, almenys ho ha manifestat la secretària general del Partit Escadi, i n'hi havia llanos. De fet, el propi l'ONSO, que ha participat a la reunió, ja va avançar que, a finals de setmana, ja estaria solucionat el futur del partit i hauria un nou president de la formació. És una altra. Que parli de la gent a Twitter sobre la qüestió? Per exemple, és P.Girre, diu Alfonso Alonso. No cap del país basc. Diu, té collons? Un altre comentari. Per què ho diu això? No ho sabem. És lliure. Que els collons vol, que és la seva. Fem més? Aquesta és primavera per escolir el fonsu Alonso, president del Partit Popular, d'Euskadi. Han estat molt ràpides, no? I posa un X, d-d-d-d. Deuen ser com la primavera, és el PCC o el PP, d'aquí a Catalunya també. Sí, molt ràpid, molt ràpid i molt democràtic. No, teniu raó, les veixin els pelsis tan molt ben fetes. I, que su cinta es diu, el fonsu Alonso, preparant la seva retirada de la política després del càrrec del president del PP, Basque, aviat es anunxarà al seu fitxatge per telefònica. Molt bé. Una cosa Jordi, perdona, ho hauria de fer un matís, no passa. Aquí tothom troba president menys nosaltres a Catalunya, no ho vull res, però... Però el comentari ho té Mar Romero, no? Va, va, vinga, vinga. La Pella vol borró, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'esper. Ese, éssi, som vosaltres, missatges, això. Bé, eh, ja ho sabíeu? Sí, d'aquests moments parlem de Praga, el capital de la República Checa, si no sabies tu tampoc. Ah, gràcies. No ho sabia. La Pella de Carretera hi manda, però abans hem de parlar de les ja mítiques festes de Sant Feliu de Llobregat. Una anarovina, una anarovina. Oh, oh, oh, oh. Quines festes, quin glamurt, quines gent... Home, jo recordo... jo recordo la teva, l'any que véns, tornareu a convidar, ho recordo. Ho recordo, d'això, que ho has dit? Sí, ho vaig dir perquè jo anava en representació, amb tota la gent vam anar amb els dimonis a Pagallums, a Cama Blanca, amb els dimonis de Sant Jos d'Esvern, i vam anar a cremar les coses que ens va fer moltíssima il·lusió. I després, el més important, el sopar estava molt bé. Potser escollir entre Pella o Arroz. No, Pella o Pideuà. La Pella ja és Arroz. Ah, va, va. Molt bé, doncs no estava tan bé, sempre escollir entre Pella i Arroz. En fi, en alguna valoració de les festes de Sant Feliu... Crec que la meva veu que ha estat una mica ressentida. Queden lluny, eh? Home, tu vas aguantar allà. Jo vaig aguantar tots dos dies. Totes les dies fins a la senyorsetada matinada. No, tant no, eh? M'han arribat fotos i comentaris que se't veia perjudicada. Mentida. Mentida, què estàs dient? Jo he vist aquestes fotos, també. Jo no les he vist, eh? Jo tenia una opinió informada sobre aquesta noia, i ha canviat de tant, a canviar. A veure, me la feré aquestes fotos i aquests comentaris. Després, les fotos són aquestes que, bueno, quanta grapa, tal... Bueno, i després... I després comentaris de nois que et buscaven una mica... Per Facebook. Coses. Ah, ara sé de què parles. No me'n recordau. No, perdoneu una cosa, que tal si ens expliqueu... No cal, no cal. Home, ara ho he vist. Més que ara, perquè totes les restes ens endarem. Es posa per allò perquè s'hagués vist, eh? Perquè no me'n recordàveu de què estàs parlant. Explica-ho, Jordi. És que no té res. Junta, també, amb les fotos, em va arribar comentaris de que Ana Rovira no parava de triomfa, i hi havia nois que anaven darrere i intentaven tocar-li el cul. Sí! I ho dic... Confirmes? Ja t'ho confirmo, jo. Això és informació i no opinió. Però això vol dir que li van acabar tocando. Sí, sí, mama, sí, sí. I quina va estar la resposta? És que... És que està malícia. Jo crec que ho vol gaudir. No, no, no. El connecte fa molt temps, som amics. Jordi, té una cara, dient... I ara, un altre cop. Cristina, jo ens he dit una cosa. Quan un rep certes regs... Toca, toca. Ser-se tocaments altes a la matinada, no se sabent tan poc de l'únic. Hi ha una sèrie d'estat, eh? Ja no, ja no. Està d'Espanyol. Què hem de fer, ara? Alguna cosa més... No hi ha per qui, no. Ah, vale. Jordi, Jordi, una cosa. És que t'haig d'explicar una cosa. Què passa? Que has enamorat de l'Anna Rovira. T'ha de molt tocar el cul, o què? Escolta, escolta, moment que està passant. T'escolto. Jo també vaig anar a la festa major. Ah, sí? A on? On vas anar? Era una festa... era una macro-festa. A on? A molta, molta, molta people. Era les festes del meu barri. Què dius, Anna? Quin barri? Torra Llobeta. Perdona? Torra Llobeta. Ah, Torra Llobeta, el barri que l'ho peta, no? Sí. Quin barri és aquest? El Barri? No. No, no, et vaig explicar la cosa interessant. És que vaig estar fent de barman, i vaig descobrir una cosa. Quina? Que els barmans tenen el poder. Per poder-me acompidar-me, tenen el poder acompidar-me. Ja tens una, que hi ha una fània que va darrere. Es lliga molt. Es lliga molt. La tens molt de poder. I molts de problemes, també. També és veritat. Sobretot quan s'acaba la festa. Sobretot quan s'acaba la festa. És veritat. Correcte. Pensa que, a més a més, tenia la meva mare a casa, i llavors... Dredera o una barra? Compte. Ara he imaginat la situació. Dredera o una barra, estic molt de poder. És una frase que deixo als companys. Has d'escriure aquest poder. És a dir, nova tècnica del mar Romero per lligar a les festes. No, no. I en duces a les ves a saber on... L'ho d'emborratxar... L'ho d'emborratxar a les noies no és nou. Això ja ve de fa molt temps. Bé, però et sent barman. Tens el poder per això perquè tu pots... I et convido en sopir, tu, clar, amb aquesta cosa. Que és millor, és perfecte. Bé, en fi... No vam fer molta caixa. Jordi, quin exemple donem als joves de Sant Just? Un de tots. Intentem fer un programa normal. Però si això no és normal... El mar. El mar de la ràdio. El mar vol pujar canji. Jordi, vine a Nova. Deixeu que sigui el teu barman. Podríem fer programada al bar, allà amb unes canyetes. Seria molt divertit. No m'ho neguis. Aviam com surt al bar, allà al programa. Per aquesta majoria es va fer. Això te n'avaliana perquè no vas venir. Sí que vaig venir, perdona. Vaig venir un dia. Però no hi havia cap canya. Per això perquè no vas venir el dia a blau. El dia a blau era lloc? No, para. El dia a blau. Es diu així per la cara que ens va quedar després de fotre el Sant de Cervesa. El dia a blau pots prendre sangria? No, perquè és vermella. Només pots prendre... Bé, l'equip blau, va bé? Blotropics, sí. Anem a l'espai de Carretera de Manta o continuem parlant així... Com tu vulguis. Tot això per les festes de Sant Faliu. Sí, dona molt. Si jo decideixo... Però jo no vull dir res. La colla del Jordi també estava molt a tope. Que jo me'n vaig trobar un torran cap a casa que estava molt a tope. Et va tocar el cul o no? No, aquest no. Era molt alt. Anem a la tronja, no me'n vols comentar. General Maynest. Potser que sigui aquest. Anem a cap a casa que estàvem a la carretera. S'han d'acordar del meu nom i tot? Clar, saps com és on a la carretera? Perquè estàvem fent carretera i Manta. Clar, anem a l'espai. Ja pots marxar, perquè... Ho has d'enllaçar. Perdona, m'ha llestat amb pinces. Ho he patat? No se'n valora, no se'n valora, que trobem. Atenció, perquè... Però si t'has dit que sí, tot tu. Ja tornem a estar aquí. Que necessita la meva aprovació. Vaig a llegir... És la meva preferida. Nenes, per favor, gràcies. Jo no he dit res. Silenci. Vinga, ja tornem a estar aquí per parlar sobre viatjar. I avui toca parlar de la ciutat de Praga, la capital de la República Txaca, que últimament sembla que està bastant de moda anar allà. Molt llanat. Sí? Sí, sí. No, vull dir, perquè últimament veig molta gent... conec molta gent que ha anat allà. Això. I ara, abans... Pots continuar amb el que jo... Ah, sí, sí, sí. Jo vaig anar a un febrer. Jo vaig anar a un febrer. I la veritat és que ho recordo. Podries fer-ho sol, la secció, no? Mai t'havia vist que hem d'anar a robir-la. Canviu-vos els papers. On eixeu a la consa? Per Ingo. És que la trobo a faltar fa temps que no ve, Jordi. Ja, ja, ja. I no vindrà. Anem a la qüestió, perquè és que s'han fet el temps... Bueno, això. Que jo vaig anar un mes de febrer. I ho recordo perquè no hi havia molta fonsa de gent. Pots anar amb molta tranquil·litat, visitant la ciutat. I sobretot... I sobretot... És molt abrigat. És una cosa que m'encanta. A veure, posem la gran situació, praga... Compte, perquè això vol dir que... Però jo esperava que hi hagués neu. Va anar a anar molt... O sigui, quasi no va anar a anar. No va anar a anar. Quina gran cançó. Coses típiques per veure i que no et pots perdre a praga. Jo et controlo el meu guió. Perdona, una cosa, Jordi. Ha dit que li agrada anar abrigada i avui que fa fred. Avui és el primer dia que fa fred i veiem tirants. No. Potser fins aquí, de Sant Felviol, en visita, doncs. Perquè encara li agrada... Encara estic filtrant el col, llavors. Però és que... El fet d'aquí no és el mateix que d'allà. Home, l'Anna, se n'aniria al pol nord, allà, tot abrigat, amb altes quimals... De fet, la setmana que ve m'ha menjat l'Ònge d'Imburgues. Sí encantada, agafar al norag, junts, guants i un gorro, m'encanta. Una ràbia, sí que viatja aquesta. Per què ve l'Anna, aquí, a parlar de viatges i on va? Per la canal. Però què és això? És la seva secció. El més important i més típic és el rellotge astronòmic... que ha estat el passat principal. I a cada hora, a cada un punt, hi ha figures i cosetes... que es mouen i toquen una campana i passen per dalt. Quan l'has vist, ja marxes. Vull dir, ja està. Ja està, sí. Ja no queda més. Tu vas, el veus i tornes. És com un rellotge d'aquesta rellobili. Fa dues setmanes... També, vam anar a Viena. A veure el Danubi, ho vam veure. Vam veure i vam tornar. Doncs avui és la mateixa praga. Vas, veus i tornes. No, a mi em fa gaire bé. Però content o trist, perquè depèn del país? Això ja és igual. Tu vas, veus, tornes... Quan estàs aquí a casa, ja dius... No era per tant. Des d'allà, l'Anna també. Un recomano, després de veure el rellotge. Entrar... no, Jordi, no. No, no. Entres a l'Ajuntament i et puja a la torre del rellotge. I llavors... On hi ha unes vistes a la plaça, i a la César Vella, que són molt xules, i el que és dins de l'Ajuntament i la torre també és molt maco. Pràcticament, a praga hi ha un rellotge, ens queda clar. I després tu vas rellotgar des de dalt, des de baix, i puja d'ajuntament... Des d'allà també ens recomanes creuar el riu Moldava. Pel famosíssim Pond de Carles. I buscar... El Carles que tu vulguis. No m'agradaria, Carly, tu, no? Jo diria que Carles aquest era de l'Ajuntament, això. Ah, vale. Tot això, eh? Tot aquest interi, ja veia. Carles de l'Ajuntament. Sí, segurament. Però no sé quin Carles era, era un Carles. No hi havia entre jo quatre. Qualsevol. Un cop creus aquests al Pond... Famosíssim. Jo ho recomano buscar el mur de John Lennon. Què et dius, ara? Però què té a veure, això? Ara t'explico, que és una paret on a principis dels anys 80, i després de la mort de l'excomponent dels biters, apareix un retrat del cantant en pintades desafiants als autoritats comunistes del país. Llavors, la policia es va dedicar a borrar-ho, però cada cop que borraven apareixien noves pintades... Com ho hem dit? Ajudament amb missatges de pau. Misteri. No, misteri, no. Avui el mur representa... És un memorial de John Lennon, la llibertat d'expressió i una revolta pacífica de la joventut. Que també et dic una cosa, perdona, eh? Anar a praga, pagar un billet, per anar a veure un rellotge i una paret. Perdona, a mi el mur aquest em va encantar. Dius, això ho tens aquí? No, a veure, el mur aquest és super... Òbviament, cada cop que vas és diferent, perquè la gent segueix pintant. Llavors és com mutant, eh? Clar, potser anem moltes vegades i probablement mai te'l trobo a visitar. Perdona, és que acaba de marxar la llum de la ràdio. No, perquè estàs fent proves, que hi ha una pantalla... S'ha d'explicar tot, eh? Jo m'estimo els ullens, ja els explico les coses. Les coses que veus, no? Correcte. A mi els ullens no se sap tant d'això. De fet ja saben que hi ha una pantalla de la ràdio després. Jo vull insistir. A veure, el mur aquest... Permíteme que insisteix. Posaré un mur aquí perquè jo pugui parlar. Ens fem fora després del dia avui, perquè... El mur costa de trobar. Me salva més jo. Si no et trobaràs mai. Bueno, el mur... Hem crevat el riu molt d'aves. Estem en el mur de John Lennon. Si no sabeu exactament on ha estat, us treu una mica de troba. Però tu és per allà. I si no preguntes... Que és guai, si no és guai. No, però el millor de viats així és perdres, no? Sí, sí, sí, sí. Trobar-ho per trobar-ho. Quan et perds, quan et perds, quan tornes. Perquè mai saps quan arribes. És a dir, si tu vas arribes i has de tornar, si et perds, mai tornes. No, perquè tu quan et perds, ja vas arribant a diferents punts, i llavors de tots els punts després vas retornant. Però no des del mateix punt del qual havies arregat. Llavors mai arribaríem al punt inicial, per tant, no tornaríem mai. Aquí l'has anat, Marc. Molt bé. No s'ha quedit, però bueno, endavant. T'agraeixo? Sí, sisplau. Seguim amb el mur. No, ja no, marxem del mur. M'ha deixat endavant del riu. I un altre llot supertípic de praga, és el castell de praga. Home, castell de praga, perdona, perdona, perdona, moment. Estem parlant del mític castell de praga. No t'imagines un castell. Ah, no? No. Aquesta és una piscina. No. És el castell de praga, però no és el típic castell allà en torres, i les... no, no, no, no. Què és, què és? És com... És que no sé com explicar-t'ho. És com una mini-ciutat dintre d'unes muralles, però no són muralles físiques. Perdona, això és diurotisme, aquí. No, no. És una fortalesa, vol dir? Sí, més o menys. Llavors, dintre d'aquesta fortalesa... Doncs que li diguin la fortalesa de praga. Li diuen el castell, perquè està allà al mig d'estat, en una muntanyeta. Llavors, dintre del castell de praga, que no és un castell, hi ha la català de San Vito. Ah, com el ball. Sí, San Vito és dents. El Callejón de Oro, que és molt maco. O sigui, per entrar al castell no s'ha de pagar. Sí, per entrar al Callejón de Oro, sí. Llavors pots comprar diferents entrades, com en packs. Però això del Callejón de Oro què és? És un carreró que ara s'explica molt. És molt xulo, eh? No, no sé per què es diu així. Perdona, a praga, un moment, eh? Escolta, li posen el nom. El que té de praga és una fortalesa, un carrer de l'or mallor. Puc fer una... No, llavors anem i tornem i no fem una ràpida. I és que és que el Callejón de Oro potser li posarien perquè potser és una part d'un barrijuer o alguna cosa així? No, el barrijuer està en altre lloc. Ah, bueno, potser és una teoria ben argumentada. Segurament era perquè allà hi havien totes els comerços abans, on el castell. Sí, que ara el que es veus són casetes, sigui un ombret de l'altre, cada un d'un cló diferent. Una caseta era on vivia Franz Kafka. Ah, que monó. Sí, en una que es vivia allà. Sí, en una que es vivia allà. Cada aquest és com un mini museu a dintre, que ja ha dalt de tot per a totes les cases. Sí. I hi ha armadures i vestits de l'època. Hi ha coses molt xules. M'encanta això quan diuen, ui, aquesta cosa és molt kafkiana, que ningú sap què vol dir, però ho dius i quedes molt guai. Sí, sí. Una cosa molt rara. Ja, ja, però perdona, t'ho sí definint. Potser he trencat ara aquí el famí. Què kafkia és? A part de catedral i del Callejón de l'Oro, a dintre del castell, hi ha molts museus i molts coses per veure, que a tot ho ja véns a apagar, si vols entrar, però a fora no has d'apagar el mateix lloc. No hi ha algun carnet per entrar gratis? No. Crec que és el 25% de l'escompte. Amb la Praga Cart, crec que és el 25% de l'escompte. Praga Cart, això no existeix. Jo vaig comprar, perquè sí que allà, o una panaderia de dintre del castell. Deies, jo vull entrar aquí i aquí i llavors et feien com un pacte. D'on volies entrar i tu ho compraves. No calia entrar a tots els museus. Però et sortia més reduït. Bueno, no, era el que venien. Simplement, no? Et feien el pacte. Jo els he estudiant, em sortia més barat, que no amb la Praga Cart, suposo, no me'n recordo, ja fa molt de temps. Pa, pa, 4 anys que ho haig d'anar. Avui a Carretera I Manta, Praga. Després de visitar el castell de Praga, que no hi ha un castell que és una fortalesa, al carrer de l'Or o no hi ha Or, per veure, tornem al centre de la ciutat, on l'Anna ens recomana entrar al Clemenium. Clemeninum. Està mal escrit. Hòstia! Joder! Ja que havíem quedat bé amb la música. És que el mucorratgeix, l'ordinador, i no se'n de què parlo. Aquest programa... Bé, el que dius, mira, Rodó. Un programa que és Rodó, un programa que comença i acaba, i no, sempre hi ha alguna cosa. Que va, i tothom, va, i està mal escrit. L'he atinat les culpes, l'ordinador, eh? Sí. Va de ser villón, l'ordinador. Doncs bé, el Clemeninum és... És una torra astrologica, també, com el rellotge, on, a l'entrat, t'expliquen com observaven antigament les estrelles. Llavors hi ha una biblioteca molt xula interior, així, antigua i tal, i tota la torra és com un museu, i ho vas pujant i et van explicant totes les sales, i, bueno, és maco, a veure. I un copullós, també, ja les vistes del... del... encara seguim més... Els veu més... Els veu, no, dintre. Més rellotges. A veure, aseu el rellotge, la plaça... És més guai. És guai, és guai. Aquesta teoria és, quan més amunt, més guai. Aquesta teoria, el don dona. A veure. Quan estàs a dalt, és el punt més guai. Sí, sí, sí. Quan més amunt, més guai. El canigó, el punt més al de Sant Just. Clar, o sigui, tu mires Sant Just des de baix... I no, no, no. Des de Walden. Està bé, però dius... Va, ara, te'n vas a dalt i dius... I dius... Oh! Tu ets ver, a Praga i Zadal, i no vols pagar... Seguis a la banda del Nostal Castell, a la banda del Riu Moldava, a l'altra banda, i allà, com un parc, així, com una mantaqueta, tu vas pujant i veus Praga i Zadal, també. I de nit, mola que t'hi cagues. O sigui, Praga destí romàntic. Sí, boemi, sí. Ah, bueno, veras, si és que no... Praga és un lloc casquiat. No, entre romàntic i boemi. Jo és que és el que passa que... I la Praga, boemi, ja. Tu dius el nom, tu dius el nom. Ara he de dir una versió, perquè la gent se'n dirà de sobre. A mi, Praga em fa molt de mandra. Doncs no. De veritat, eh. M'agrada molt, és Praga, que aviana, t'ho dic. Per què? Per què? Praga és molt cansat. No. No, no, per res. Jo pensava que tenia que agafar molts transvies i... no. Pots anar caminant... No és necessitable, el que és més turístic. Pots anar caminant. Però no és que et puja a baixar. A mi em mereix. A mi em tens a pujar-me'n. A veure, Jordi, és que així no passen llocs. Vull dir, a pujar-te'l a pujar aquí, a pujar-te'l a Canji i torno a baixar. Amb un rellotge, no? Mira el rellotge. Ana, alguna cosa mera així, de Praga, que m'agradaria explicar? Sí, abans a partir de mar que parla dels jueus. Doncs Praga té un paret jueu. I això es nota en el seu barri jueu. És un barri molt maco, ple de làpides amuntonades i tombes, una sobre l'altra. Això és el que tenen els cementiries, Ana. Que tenen moltes tombes i moltes làpides, no? No, però aquest és com que una tomba està sobre de l'altra. Què dius, ara? Els jueus, molta pasta, però ordenats? No ho era. És curiós, perquè no en terra amb més gent allà, però és xulo. Però és xulo... perdona, era una nana. Perquè a part de ser un cementiri és un museu. De la Segona Guerra Mundial. Però perdona que hi ha molta gent que se'n va de viatge i visita cementiris. Sí, jo. M'agrada molt, és que ja se'n mantindries importants. I per la zona del barri jueu hi ha sinagocs. I ho recomano molt, a veure la sinagoga espanyola. Què dius, ara? És preciosa. Sí, no sé per què es diu així, però és preciosa. No t'has d'anar a fer fotos. Venint de praga al seu francès, o alguna cosa, però la decoració diuen que és una passada. Sí, sí, és que és com molt barroc, per dir-ho d'alguna manera. Està molt recarregat, però és molt maco. És molt maco. Ho recomano, som a tot, perdre'ls per la ciutat, perquè et ve com edificis comunistes, si és superbloc, super... que no tenen res, edificis poemis, romàntics... Hi ha com molt contrast. Passajant pel centre, pel centre mateix, eh? Ah, molt bé. Molt bé, doncs avui hem conegut una mica més praga a l'espai de carretera i manda en Van Arruvira. Ara, jo pregunto, Anna. Què? La setmana que ve... És que estic a l'Òscar. On estàs? A Londres. Em vaig dir jo. Em dic una cosa. Aquesta ràdio podria fer una inversió per fer una trucada internacional i connexió en directe des de Londres. No, per la Skype o el... no. No crec que tinguis wifi al mig del carrer. El director de ràdio. És però supost, no? Si voleus, em ve una foto per WhatsApp i la pengeu al Facebook, o Twitter. Com si féssim un favor a nosaltres. Per final, els mil i pico d'amics de la penya del mar. Per tenir laics, no? Sí, per tenir laics. El vídeo que vam penjar va tenir 1.500 views. En la l'aigua? No passava, va explica molt. I el va compartir molta gent, també. Sí, molt bé. Un altre exit de la penya del Morro. Farem una pausa per la publicitat. Una última cosa. Escolta, una cosa, una cosa. Jo vull proposar. Escolta, escolta. Jordi. Escolta. Ja? Gràcies. Jordi, jo proposaria que a partir d'ara, quan s'acabi aquesta passió... Això només ho fas quan està al marc, eh? T'has adonat, Jordi? Aquestes coses, el que... va, que par. Com, perdona, perdona, Andrea, com? Com sigui, no ho surt. Mira, no, perdona. He de dir una cosa, perdó. Com has dit, Andrea, no? Vull tenir una vegada... Ja t'ho dic de debò, està enamorat de l'Andrea. S'ha acabat, s'ha acabat. Vull fer una proposta productiva pel programa. Ara et surts i li fas el director de la ràdio. Després de publicitat. ... o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Vine a conèixer els nostres productes a Iperàcia. A la cantonada del Carre la Forja, amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Noumont, s'obrim de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 10 del vespre. Generally, the future is living life through and through The Pen of the Gourd, Twitter I Facebook. Com veiem, són originals de mena. Té un recte final ja del programa, que a mi que hi ha cap a la 6.40. A veure, Mar Romero, què passa? Quina és la proposta que volies fer? Que li donis l'espasa, a sobre. Jo veia que quan acabés la secció de carretera i manta... Hi ha cavàries, eh?Sí, hi ha. Com que no m'ha passat...I encara estic aquí, eh? Home, no rubirà, aquestes...Encara no he marxat a l'altre. No hi he d'importar. Com que totes les ciutats és anar, veure i tornar... Jo sempre acabaria, amb una frase així, de la setmana que ve, anem, ballem i tornem. Ballem, què ballem? Una sardana. Anem, anem, ballem i tornem. Ballem, de veure, eh?Molt bé. Gràcies, Mar Romero. La idea queda aquí, i si tu ja... Mira com reboto la idea per la taula. Em puc veure com cau. La idea...Escolta. No, prenem nota i... Si no s'interessa, te llamamos. Sí, he escoltat-ho. Jo m'ho he apuntat d'aquest paper. I ja està, jo tenim. M'està molt a l'auricular, perquè faig així, moc al cap, i llavors torno al sol. És com el Hawking aquell. No, parla així. Estic fent Hawking. Parla com el Siri, el Hawking. Aquí he rebut un guió que diu... Marc, avui comencem parlant d'un concert solitari, i diu sense música. Ah, que li guà, perquè la música... Des de quals concerts sense música? Jo no hi ha música de fons, diu. Sense música. Home, com que no, tu has de buscar alguna. Sense música vol dir una que posis tu qualsevol. Ah, una qualsevol. La primera que trobi. No, però que no tinguin llet, perfecte. Això és el que buscava. Perfecte. Jo sempre... Un moment que ja no pots demanar. Comencem parlant d'un concert solitari. Ah, així és, perquè el divendres 16 d'octubre, a dos quarts de noia de la nit, tindrà lloc un concert solitari pels refugiats, a carreg de l'escolonia de Montserrat. Què dius, ara? Pots buscar alguna cançó de l'escolonia. Està de moda, eh? Els concerts solideris ara pels refugiats. Ah, sí, sí. A la pola es fa un nombre, també, sí. Rosa de Brí... Què et surto? Perdona, he buscat l'espotifeia, aquesta, que és això que sona, si l'enci. I a la preta play sento l'Anna. I dius, t'he dit que l'espotifeia... Jo no t'havia posat cap, perquè les que he trobat jo per l'espotifeia no s'escoltaven gaire bé. Ja us dic, doncs posa qualsevol, però si poses aquesta... Millor. A continuació, la Catalunya Música amb la cançó de la Mironeta... Mironeta... de l'escolonia de Montserrat. O pos... o pos 24, 23. Si està gravat una mica amb una gravadora, que teniu aquí la ràdio dels anys 80, eh? Escolta, t'ho imagines? A mi... Vinga, tots. Molt bé anar a la serra de Montserrat... Passa l'alentat, eh? Passa l'alentat. És que la prova que amb quatre regulacions menys, això, eh? T'ho imagina't que en mig d'un... Jo no tenia la vació rumba. Com seria, no? Com seria, com seria? No ho sé, no ho sé. En mig del can aquest, que... T'ho imagina que un nen li canya la veu, i li passa aquesta veu ronca... Si era un gallo... No, però... No per ser virulallers, de ser una mica castrat i... Has de ser una mica... no, un... Són nens, que tenen la veu entrenada, per això... Va, anem al tema dels refugiats. Sí, va, el tema dels refugiats. Però qui fa el concert? És que no m'he enterat, en Cana. L'escolonia de Montserrat, és el que vaig. L'acte l'organitza la vacídica de Santa Maria del Mar, la mateixa escola a Escolonia, i Carites de Barcelona, amb el pen... Perdona, perdona, no és Carites. És Carites, no Carites. Carites, Carites! Carites, sorollentes. Hola, soc Carites. És Carites. M'ho puc, m'ho puc. No passa res, no passa res. I amb el patrocínit de... el Corte Inglés. Ah, el Corte Inglés de tot arreu. Sí, sempre. Amb els recursos que s'obtinguin del concert, que, dites, oferirà les persones refugiades les primeres ajudes bàsiques al procés d'integració, acompanyant-les i oferint-los una tensió individualitzada en l'objectiu de millorar les condicions de vida d'aquestes persones. Molt bé, molt bé, molt bé. Home, i era hora que portés alguna cosa així de música solidària. Mai n'havia portat. Espera't, espera que continuo, guió. On es poden comprar les entrades? I també on podem fer les donacions? I encara diria més. Tinc més preguntes del guió? Sí, les entrades. I a la web del Corte Inglés. El preu de les entrades serà de 25 euros i de 50 euros per les primeres fila. Ah, per veure-ho bé. Clar, per veure-hi ja saps el ben cantant. Les institucions o particulars que vulguin fer aportacions a la fila 0 del concert poden fer-les el número de compte de la caixa que trobareu a la web escolania.com. Ah, fas bé de no dir-lo ara, perquè si no... El número sencer vols que dic el número sencer? No, no. És el més antiradiofònic que hi ha. Això et dic escolania.com. Allà està apuntant. Si no, vas a la caixa, ho fas i tornes. Ui, bo! Bé, tenia a vosaltres el senyor Benito. Hola, bona tarda. És que heu sentit aquests cants tan mostrats. Saps què és això o no? Això és una jota, eh? També és nostrat, però d'una mica més enllà. És una jota convertiment aragunesa. Aragunesa, sí senyor. La de l'Òsperl? No, no. La de Marc. Ara parlarem d'una història d'amor. Sóc l'experta. Sí, sí. Endavant, Marc. Una història d'amor. Amor, amor, amor. L'òfici indièr. Marromero, tu pots. Vinga, explica una història del José i la seva dona Pascuala. Dos noms molt de... Molt alegor. Pascual és molt alegor. Tots dos són d'un poble... Un dia m'hi explicaré un conte del Pascual. Tots dos són d'un poble de Tarol, que es diu Andorra. Sí senyor, Andorra. No són les amantes de Toruel. No, Tontoella, Tontoella. Andorra a Tarol. Andorra a Tarol, al costat de Calanda, sí senyor. I el balat és l'Arzobispo. Molt bé, molt bé. Bé, si voleu jubilar. El senyor Vanito és un encicolpèdia, eh, caminant. Està aprovada. Hi ha una central térmica, allà. Ah, mira que gent. Mines de carbó, també. És que tenim una espera, avui. Ah, aprovada, Andorra. A sota l'Informació. Cada pet l'Informació. L'Informació. T'explico. Aquesta història era un pastor normal que cantava jotes i ella era la seva veïna i l'escoltava sempre. Els dos s'agradaven ja davant jovenets. Però un José no es pensava que seria rebutjat. Es pensava que seria rebutjat perquè era enalfabet. Pobre i lleig. Però anava equivocat. Tots dos es van casar ara fa 76 anys. I tots dos ara ja tenen 100 anys. Bé, en José els farà... Ah, però que continuen vius. Sí, continuen vius. Tu diràs casualment... Què té a veure tot això amb la música? Doncs mira, Jordi, aquest bon pastor va ser un cantant popular de jotes que va tocar pel món cantant les cançons populars de regó fins al punt d'inventar-se una jota en anglès per anar a Nova York, davant del president Kennedy. En seriós? Que bo! Doncs sí. Per això li fem un petit homenatge per Kedy Masvinen. Farà 100 anys, aquest bon home, que va portar les cotes aragoneses als Estats Units. Fixa't, és una mica el pau casal de... De Torrego, de Torrego. De Torrego. Torre de Torrego. No confundir-se. Quan vagi per llargo, ara hi hauré de parar, no? En Torre de Torrego. A vegades la dona del pujol diu... Ah, no, anar cap a en Dorre. I diu, no, aquesta en Dorre no, a l'altra. I la lletra de la jota la tenim? Era aquella lletra que deia... A veure, ojo, ojo. Vinga, vinga. Era en anglès, no? Bueno, jo l'atrodo, això, directament. Ah, val. Como se descaben las ovejas subo al monte y te jodo. Y ella le contestaba, ojalá se escaben toda el subo. Bé, bé, bé, bé, bé, bé. Bé, és que... La tarjeta hablava de la comunicació. Donada, sí, donada. Com sabia això, en anglès? A... maybe... Maybe, maybe. Mira, parlant de... Parlant de maybe, maybe tenim a Justin Bieber, que duca... Maybe, baby. Vostè també pilla les coses, eh? Ha sigut castigat... ha estat castigat, perdó, ha sigut. Vinga, adeu. Ha estat castigat, Justin Bieber... Però si és que... Passa la cançó que fa. Aquest és el que fa... És el rellotge de pita de pan. És el dia fesor. A veure, silenci. Aquest tio segueix cansant. Justin Bieber ha estat castigat a pintar parets. Ah, sí, sí. Que vagi a praga. A pintar el mur? No, que el ballés. Si no, quan ha anat a les parets. Va, vinga, va, va. Fora, fora, fora. No m'agrada que el dia avançi, la capa caiguda. Va, Marc. Què diu? No m'agradaries robis. Què va, a qüestió? Ja saps que les notícies que... Es posa tonto. No li facis cas, home, tira. Ell es posa tonto, jo em poso tonto, jo t'exposem tots. I tothom està tonto, avui. Ja saps que les notícies que són en contra aquest bon home, aquest bon Jan. A mi m'agrada molt, perquè els problemes de Justin Bieber amb la llei són de sobreconeguts, detingut per conductió temerària i bandalisme. També ha estat buscat per la justícia argentina. I ara ha arribat el moment en què l'idol musical de milers de adolescents ha de pagar per això. El cantant ha volgut ensenyar els seus gairebé 41 milions de seguidors a Instagram, com compleix la seva condena amb un vídeo pintant parets. Molt interessant, totalment. Bueno, que vols que et digui? És el que hi ha. Què passa? Els tweets que són superinteressants. Però ja, però ja. Són espectaculars. Però la millor secció és la meva. És que no són valora. Això era un xiquipar, però... Perdona, per acabar de redubar Spotify, diu que ara no es pot reproduir aquest track. Perquè Justin Bieber... Té una mica de criteris. Ara ho has dit tant. Hi ha un complot contra aquesta secció de música. O contra el programa en general potser. No, contra la secció de música. Però ara són el... Home, Michael Jackson. El rei del pop, Michael Jackson. El coneixes? Podria ser la dilla algun dia, mira. No sé, per tenir qualitat musical. Està mort, ja. Potser està la illa aquella amb tots els mòbils. Com ets, Jordi? És que s'enganxa. Si el Marc no et fa cas, Jordi, com vols fer la resta? Saps què em recorda, això? Tu, que ara més suena, que mai avança. Per favor, però ja. Ho sento jo, Jordi. Em noto com un professor de col·le. A la mínima que veus que una cosa es pot dir fa i baixi el cap, perquè us esteu tirant papers entre vosaltres. Per favor, si plau. No, ho dic per què? És que si arribo a empullar, que jo ja... que jo no puc estar per tot. Jo estic posant la música. La Cristina m'ha tirat un paper. Montreïda. Una mica d'ordre, Mar Romero. M'ha començat ella. Senyor Romero, acredo l'ordre. Que bé que la setmana que ve no vingui. Lo retira, eh? Senyor Benito. Què estàs dient? Però s'està allà, l'alumne aplicat. On estàs, senyor Benito? Spotify no anava. De cara a la paret. Justin Bieber i Spotify no anava. Home, no. I també parlàvem del tema de que hi ha un complot contra la secció del Marc i contra la penya del Morro. Però el Marc ha volgut insistir en que la seva secció estava de complot. T'ha salvat podrat la Cristina. No, n'has ingrit. Ho volia atrair. Això és important. Aquest és el marco, una cosa positiva de mi. Aquí hi ha molta ego, jo t'ho dic. Primer, m'agrada dir el tema. Si mirem pel programa una mica, un dia. Hem de parlar de We SO WITH HURSERS. Per què? Pel programa? Dic que Penelope Cruz i Javier Berdem es van disfassar per a U2... Per favor, quina espectacle més grotesc i quina vergonya. Quina vergonya. Què? Que es van disfressar perquè es van disfressar. Aquest cap de setmana, U2 va donar l'últim concert a Barcelona i els famosos del nostre país. De la seva vida, no? No, no tenim aquesta sort. No encara no. Quina crítica, per favor, un látig, aquí. Gràcies. Jo no puc estar per tot. Doncs això, aviam, que va ser l'últim concert dels quatre que fan a Barcelona i doncs els famosos del nostre país no van voler perdre salt i fins i tot la reina hi va assistir. Els assistents ja estaven prou flipant amb la posada en escena del grup que a més a més... Però perquè va ser espectacular, la posada en escena o...? Així va ser molt bèstia, la posada en escena, però a més a més de tot això va aparèixer en un moment de... de tot el show, diguem. En una de les cançons, no? En una de les cançons que era Misterius Way, va aparèixer allà Javier Bardem disfesat amb un mocador d'aquest de plumes blau i un gorro de cowboy. I tocant-se el pit, no? No, el pit no. El mucronet. El mucronet, sí. Però un moment, un moment. Aquest no viu a Estats Units, perquè veu qui ha fet el ridícul. A U2. A veure U2. U2 no té l'estats units mai, no? No, però espera que la cosa no acaba aquí, perquè després va continuar. No, amigues, no. A més, a Javier Bardem comença a fer postures eròtiques. Què dius, ara? Hola, Jordi, estic ret. Però la teva opinió, aquest home anava d'alguna cosa, perquè no és normal. D'alguna cosa, eh? Decidiu vosaltres de què és el que anava? No, és que... Postures eròtiques eren, o no? Home, però és que l'espectacle va ser totalment grotesc, eh? No hi ha vídeo d'això. Ja ho buscaré. Jo permetim que peròdi una miqueta el nostre gruixomars, però jo no seria seguidor d'un grup, de músics, que et matessin com a seguidor a la reina. Ja, ja, ja. Aquí ho deixo, eh? La meva pregunta és, U2 no va anar a Madrid a tocar? No. I que ara venia aquí a la reina. A veure, cosa, queden ja pocs minuts al programa? Bueno, tot el que m'han sortit, tant la... I la PNL, la PNL, vestida de Cunilleta Playboy, també ha endur-se el seu marit. Veus? És molt ridícul. Que no torni a aquest país. Passem a la... Saps què acabo d'aixegir? Quan acabi la pàgina del guió, el llançaré. I que a ràdio no es veu. Jo ho dic, perquè jo m'estic molt dolent. Passem al següent tema. No va a l'espotifall. Evidentment no va a l'espotifall? Sí, perquè no va a l'espotifall. No havíem tingut massa temps per aprendre. No fas bé, has d'agafar-te... No, no, no, no. Jo, com deia aquell, aquesta és una de les cançons que mereixi un jubilació, ja. Mereix estar un temps... Seu què passa, senyor Benito? Aquesta cançó no l'he pogut gaudir, tant l'haig de gaudir ara. És que jo la porto gaudint des dels 14 anys. Doncs senyor Benito, és molt gaudir això. És molt gaudir això. I voler la boig per tu, ja es pot retirar, no? Ja hi ha unes cançons que ja s'han de retirar. És una mica del club, el Montsò i el Pàmies. En comptes de retirar les cançons, retilem els senyors que ja l'han gaudit massa temps. Seria al revés, no? Què passa, jo me l'he cerrat. Vull que s'acaba el temps, no? No, però m'està aquí fent la cerrada de mitjans, no ho sé. Vols moprar en el calma? Mira, la vida sí, molt bé. Ara fa un moment he fet una invitació al Serrat. I no la conso, faràs imitació de la consel·la? No. És un reclam de tota l'Audiència de Radio Desbers que facis de la consel·la. No, jo no ho reclamo. Gràcies, ha anat. Atenció perquè dèiem que jo me l'he cerrat. Serà nomenat Doctor Honoris Causa. No, no. Quan el titular és en Joan Mandel Serrat, nomenat, això vol dir que ja ha estat. No canvis els titulars. Però un moment, Honoris Causa en què? No, no, és la pregunta. Pots llegir la notícia? Sí, doncs això. Ha estat Honoris Causa com a homenatge a la seva carrera, de fet, el d'agat de la universitat americana mexicana, aquesta, és una de les coses que ens diu que van voler reconèixer l'obra i trajectòria d'un home que va sortir del camp per tocar una guitarra insistint que l'art i la cultura són el camí per tancar la bretxa de la desigualtat. Un moment, un moment. Aquesta gent no sap la història Serrat, perquè Serrat no va néixer al poble sec. No és el camp, llavors... Jo vull fer una reflexió sobre aquests nomenaments Honoris Causa, que es fan a famosos, cantants, artistes... Hi ha una reflexió? La universitat, que hi ha un moment, la universitat no hauria de fer seguir gent a Honoris Causa, que hagi estudiat la carrera que fan allà i hagi fet algun mèrit per fer-ho, és que jo no li cau a trobar el sentit d'aquestes coses. Perquè la universitat sobra la vida, l'universitat sobre el públic, l'universitat sobre el carrer. Vull dir, ja té molts reconeixements, els cantants, els actors... La universitat, suposo. Doncs saps què? Vas, la mires i ja tornes... I tornes si és això, o no? No, però... La universitat capca, no? Com va dir el poeta... És capquiana, eh? Mira el senyor Benito, com controla! El senyor Benito té flow, perquè diu... que capca tot, saps? És molt tot capquia. Com va dir el poeta propera parada universitat. Vinga. Estina, perdona. Si la feia del Morro Tingués molta, molta audiència, avui, què seria el tèndi tòpic? Serà realment. Hem vingut, ho hem fet, ho hem vist, i ens anem. Però no serà Marc, ho sento molt. I et donaré un tèndi tòpic, Jordi, per tu, que ens ha acompanyat durant la primera, i també una miqueta durant la segona hora. Gràcies al senyor Benito, també, que l'ha donat aquí l'enganxat. Avui, Jordi, ens pots enviar a cagar tothom. Per aquests comentaris que, d'avui, li he deure que hem parlat a la primera hora de política amb el Pau Rama i també pel senyor Benito, que no sé per què motiu, ens ha enviat abans a cagar, o a qui cagava, o... Jo, tèndi tòpic... Jo, jo, ara, l'avistina, et veig de tèndi tòpic que volva concha. Que volva concha. És el segon, és el segon. Tenim temes piuloses a aquest. Perdó, que volva concha ja. L'altre dia em va dir, Jordi, el problema és que faré molt coral, dient-ho. Gràcies a tothom per escoltar el programa d'avui. I també a l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el politòleg de capçalera Pau Rama, a la senyor Benito. Un aplaudiment per la senyor Benito. Bravo! Bravo! També a la senyor Benito. Senyor Benito. Senyor Benito. Ja estava. També em van dir que faré un problema molt de ràdio local. Sí, sí, sí. Gràcies. Han arribat molt. Gràcies, també. Ha arribat, si no, perquè és un aplaudiment. Ué! És que no vull tirar aplaudiments ara, per coses tècniques, o nosaltres, o no els fem. I el Marc Romero, que bueno, que és aquí, Marc Romero. Marc Romero. Gràcies. Oh, ja està. Ah, mira, el senyor Benito. Com s'ho curra, cantonoma. I com sempre, el cites i el Facebook, la Cristina. Cristina, moltes gràcies. Tins demà. A mi no cal. No soma res. I us ha parlat Jordi Domenar. I tornem demà, a partir de la sinada. Adéu-siau, adéu. Adéu-siau, adéu-siau. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona tarda, són les 7. Tot seguit, les notícies de Sant Just.