La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#782 - La Penya del Morro del 16/10/2015
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Més de 600 persones han acomiadat aquest migdia a l'ex diputat Jordi Miralles, mort dimecres al 53 anys en una cerimònia laica celebrada al tenotori de l'escorç de Barcelona. Més de 600 persones han acomiadat aquest migdia a l'ex diputat Jordi Miralles, mort dimecres al 53 anys en una cerimònia laica celebrada al tenotori de l'escorç de Barcelona. Més de 600 persones han acomiadat aquest migdia a l'escorç de Barcelona. Més de 500 persones han acomiadat aquest migdia a l'escorç de Barcelona. Més de 500 persones han acomiadat aquest migdia a l'escorç de Barcelona. Per tant, queughta base de Chabones sobre la seva feina convinced, Ràdio Desper. Per la vida s'enjust. Durant el 8.1. Ràdio Desper. Durant el 8.1. Ràdio Desper. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Què tal? Bona tarda! Som just i gent de l'estranger. Com esteu? Benvinguts al programa 1.707 de la penya del Morro. Us parlo i us falo de Jordi Domenes des d'ara i fins a la set del vespre. El programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Amb l'Andrea Bueno, el servei d'informatius. Andrea, bona tarda! Hola, bona tarda! També amb la Cristina Vargas, el futeix del Facebook. Bona tarda, què tal? Avui també amb la Paula Carreras i la Georgina Leger. Pendrem un cafè. Avui marxem una mica lluny. Tampoc tan. La ciutat del Baticà. El país diu en un dels estats més petits del món. I també tindrem els Gunis, parlant d'Estella, com sempre amb el Dani Martínez i Don Chirivella. I, a la segona hora, què no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antia agenda de l'Eli Cap de Vila? Entrevistarem també l'actor Xavi Castillo, que d'aquí una estona estarà a la Taneu de Sant Just presentant la seva obra Susina Ramírez. I, bueno, que es pot córrer la llengua. No tenia el títol sense. I és un monòleg de Rissa. És un tio del País Valencià. I també tindrem el Jordi Roca per parlar-nos de cinema. I després, què més? Ah, sí? El Treni un topic del dia d'avui. El tenim aquí amb la Cristina. El més comentat a Twitter. Atenció, perquè avui la primitiva ha sigut un dels temes més comentats a la xarxa, que el prèmium més gros que mai, el prèmium jamás nunca ha repartido, ha caigut a Barcelona. Atabán, Cristina. Un únic acertant va validar, doncs, aquest dijous, la seva vulleta, l'administració número 328, al carrer Pere 4, al barri de Poble 9. Va fer 8 apostes automàtiques per un valor de 8 euros, una euro per aposta, i en una d'aquestes apostes, han certat els 6 números i ja el reintegrament. La combinació en guanyador ha estat el 1, el 7, el 21, el 27, el 38, el 26, el complementari, el 41 i el reintegrament, el número 6. Escolta, fas molt bé això, eh? De lutteria. Que em contractin per aquest Nadal. El reintegro, el 4, el 5, el 7, el 8, i deus són aquelles noies que giren la bola al revés. De 100 milions. Si vols, me'n vaig ara Nadal, per dir-se quina ha estat la quantitat del premi que ha guanyat aquest bon home o bona dona, que ha estat de... 724.559 euros. És una senyora primitiva. Un ga. Un ga. Una persona que era jo conxant de dineros. Espera que m'ho vas fotre a la cabeza, perquè no puc assimilar-lo. Kim Jong-un, que no sé, és un títol que es va dir així, diu si algú sap els números que sortiran aquesta nit al sortit de la primitiva, que m'enviï un missatge directe a preguntar-li una cosa. Un altre comentari en aquest cas del periódico. Junta el link de la notícia i diuen, ojalá, l'hagi tocat algú que ho necessiti, amb els hashtags Barcelona, Poblenau i Loteria. Ojalá, no t'ho veig a qualsevol nunca. Jordi Pena diu una encertant de la primitiva a Barcelona un nou temps, el primer requer. Gràcies, Jordi Pena. No ho sabíem. Una cosa, abans de passar les notícies de Sant Just, per al programa, t'importa que connectem amb sitges avui abans? No, amb la platja de Sant Sebastià. No, amb la platja de Sant Sebastià. No, amb la platja de Sant Sebastià. Sergi Arrada, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Hem enganxat una mica amb el pie canviador, que estàs fent alguna cosa. Deu estar parlant amb Jaume Figueres o deu estar amb Carlos Reves, fent una birra. Estic pujant la cuesta que em porta a l'auditori del telmelià. Aquella pujada... Aquella pujada... És una pujada grossa, eh? Sí, sí. Sí. És que de vida, hi ha una xispa. Aquest programa. Hi ha una xispa que... El nivell és gran, sí, sí. Sí, molt, molt, molt gran. Com tu, com a persona, aquests. Va, et vaig entrar a l'Instagram de Sergi Arrada, que ja sabeu que té el seu Instagram, Sergi ArradaRuïd, posa totes les pel·lícules que va veient, que ja deu portar unes... 60, ja, o no tant? 50, potser, no? Sergi? Sí, al voltant, al voltant. De fet, l'última no tinc temps de pujar-la, perquè et dic parlant amb tu, però just quan fengui... Totes copa meva. Mira, has vist l'última que has pujat? És Cosmos, un estudiant que ha d'estudiar per recuperar diferents assignatures i un jove modista que ha deixat la seva feina coincideix en una casa d'ostes regentat per una estranya família. Doncs a veure, i què? O sigui, a veure, Sergi, què passa en aquesta pel·lícula? Clar, és la pel·lícula més rara de tot el festival. És que afkiana? És molt surrealista, tots els personatges són superestrany, i... per barir una miqueta la pel·lícula no és japonesa, de França, i... En realitat, pot explicar les coses que passen, però costa molt decidir de què va la pel·lícula. Ah, vale. Tu dius, Andrej Juleski, torna al cinema després de 15 anys amb la pel·lícula més rara que es pot adorar aquest any a Sitges, desduplaments, escenes i personatges surrealistes, cites a pensadors i filòsofs, una estranya més clara que m'agrad tot, aconsegueix que se segueixi mitjanament de forma interessant. O sigui que tu mateix ja dius que és una pel·lícula que no té argument, però dintre d'alguna sinopsia aquest home, a l'hora de fer el dossier de premsa, de la pel·lícula... No és el jove aquest, que es marxa una setmana de vacances per estudiar tranquil·lament, i bona vacània a la pensió es troba un ocell que està penjat allà, penjat una corda... Deixa-ho, deixa-ho córrer, perquè veig que tampoc no acabem d'anar a fer una feina. També hi ha una altra pel·lícula, que es diu Zoom. 3 històries interrelacionades sobre una jove complexada que dibuixa Còmics, un director de cinema d'acció que vol rodar alguna cosa més artística, i una model que vol escriure un llibre. Dius una tonta i pretensiós a pel·lícula indie sobre els complexes personals, els prejudicis i la creació artística. Se m'ha fet eterna i això que no arriba ni al 100 minuts. Perdona, una altra pel·lícula, que venga, cap a la paparera, no? Sí, perquè és la noia que dibuixa, dibuixa un còmics, sóc director. El director vol fer una pel·lícula sobre la model que vol escriure en llibre, i el llibre de la model és sobre la noia que fa còmics. Vale, vale. És una triangla perfecta, no? Sí, molt. Bé, no hem tancat la mínima. Per cert... Ja tenim aquí. Andrea, bona tarda. Cuida el programa. Cuida, mata en veresitges, no? No, en veresitges. A la Coluenda. A la Coluenda. Explica'ns una mica, perquè demà és últim dia del festival, i vol dir que el diumenge ja es donen tots els premis, no? Es donen demà el vespre. Demà el migdia, diran com sempre, serà la roda de tren, i diran el guanyador, si tal. I després, doncs això, a la Coluenda de la Tarda, no ens donaran els premis. De fet, ara mateix, el jurat està reunit del llibre. Deliberant, eh? Carlos Areces, per tant, no podrem parlar avui tampoc amb ell, que estàs una mica... Que jurat, tant de serigues. És membre del jurat? Clar. Per ser-se a mi del Sergi Rada, i deia que podria haver vingut per telèfon, és una mica... Sí, és una mica... Sí, és una mica... És una mica... Sí, és una mica... Sí, és una mica... Sí, és una mica... Sí. Tots fan de què els haureu de fer? Sí. Tens una foto molt... Tens una foto molt maca, molt definida, que ens ha agradat molt. Sergi, va, una última pel·lícula que en realitat és també un vampir mola. Així de moment va bé. És assassinat per una sessia sou, però abans de morir, traspassa tot el seu poder a un dels seus sòbdits que buscarà venjança. A veure, Sergi, què tal, aquesta pel·li? Doncs comença bastant bé amb la llacusa i la sang, amb la sang violenta, amb la sang prostitàl, però després comença a sortir molta tonteria, molta capa, una barrella de tortuga i de docei, una mena de persona disfressada de granota, que també reparteix hòsties per tot arreu. Tu dius, no hem estat de sort aquest any ni amb les videicerrades de Mikey ni amb les de Sono. Els dos segueixen explicant les seves històries habituals, però totes han perdut força i frescura. L'any que ve segur que tornaran amb dos altres títols que descun, així que ja veurem si es pavilen. Per tant, perdona, una cosa, aquest pregunto. Així, en general, si ets una mica decepcionant, no? O sigui, aquest any sí que hi ha molta pel·lícula, però també les que no han estat bones han estat molt bones. I d'altres, els últims anys, el que passava és que la mitjana estava allà, no?, en normaleta, no hi havia cap que sortís ni per damunt ni per davant. Aquest any sí que hi ha molta diferència, però les dones són molt bones. Bé, va, exemple, hi ha una que mira, va, per salvar-ho, per salvar-ho una mica. Et va agradar, es diu The Final Girls, que és un grup de mics que van al cinema a veure una sessió especial d'un clàssic del terror, o això em sona, eh?, on acueva la difunta mare d'un d'ells, això ens sona més encara. Després d'un incèndia a la sala, es veuran transportats a dins de la pròpia pel·lícula. Sí, sí, sona bé, sona bé. Dius que és una comèdia de terror metacinomatogràfica, és a dir, que parla d'ella mateixa i del cinema i del llenguatge i tal, que funciona tan com un homenatge com per si mateixa. Molt entretinguda i amb un sentit de l'humor més intel·ligent del que ens tenen acostumats, Sergi. No, no, no, perdó. A veure, perdó. Per, perdó. Sergi, has escoltat algunes coses que t'he dit? No. No. Estava perdó perquè estava tossint. Bueno, no era tossint, estava tossint. Com que està pujant la puja d'Almelia, li costa respirar. A veure, Sergi, no em facis llegir-ho tot, però és de les noies, de Final Girls, aquestes noies del cinema. Què tal, aquesta pel·lícula? Doncs això està molt bé. Les Final Girls es coneixen com la protagonista final, no? La realesa protagonista de les pel·lícules de terror, són les primeres vegades, la primera persona que surta a la pel·lícula, no és la protagonista, i la final girls no és la que sobreviu, la que fa el dolent i tot això. I després la pel·lícula, un homenatge, una mena, a les pel·lícules de terror dels 80... Bueno, aquest... Què fa? Bueno, Sergi, escolta, deixa-ho córrer, perquè que estan passant coses que no sabem què són, espero que siguin bones per començar. I ja ho hem de deixar aquí. Sembla, si et sembla, dilluns... Odi, Mars, no sé, quan ens vagi bé. I tu també, fem un especial de com ha anat aquest setge, és una mica de valoració. Les millors pel·lícules que t'han agradat més, els premiats... I Carlos Arezes, que ja per fi el tindrem, ja dilluns al programa. Sí!Sí, sí. Doncs escolta, Sergi, que vagi bé, moltes gràcies. Un petó. Escolta, què vas a veure ara? Ai, fatal, jo. Què vas a veure ara, Sergi? Rage Dogs, una pel·lícula francesa, que és un remake d'un... Que surten gossos? Eh... no. Vinga, Sergi, gràcies, gràcies. A veure... Adéu, adéu, adéu. 5 i 19, sí. Les notícies de Sanchus amb l'Andrea Buenosi per estar ben informat de tot el camp passa per aquí, oh, yeah. Bé, atenció, perquè precisament hem de parlar de les festes de Tardó. Aquestes setmanes de celebra el corredingüe. I, a més a més, parlarem del sopar dels idiotes. La nova obra de Juste Atre, que no la podem perdre per res del món, a la Taneu de Sanchus. Però, com veiem, aquesta no és la notícia de la portada dels informatius, sinó que és un altre, que per al meu gust, hauria de ser la Juste Atre, per exemple, que fan el sopar... Bueno. La notícia de l'Andrea, potser. Però la notícia del dia per Andrea, bueno, és la següent. La notícia del dia amb Andrea, bueno... Bueno... Fàcil. Aquesta, en el Sanchi del Carre, començarà la nit abans. Aquesta és la notícia del dia, eh? I, a més a més, també dona i empresa l'Ajuntament, el mercat i diferents comerços o més enforces per posar en marxa una iniciativa per potenciar el comerç local. La nit de Sanchus, al carrer. És una de les novetats més destacades de les festes de Tartó. Adelante, comandante. Doncs la nit de Sanchus, al carrer, és la primera shopping night, on hi ha compres, que es fa el poble amb l'objectiu de dinamitzant, com es roquen. És una iniciativa que mantindrà obertes a les botigues, fins a les 12 de la nit, el 10 de setembre, 24 d'octubre, 15 fererades, contes i promocions, botigues al voltant dels carrers, bona vista, rebal, i creu. La nit de Sanchus, al carrer, compta també amb tapes del mercat municipal. I mamas. Tapes, tapes. Perdó, perdó, perdó. Potser hi ha patates. I també activitats a la plaça Malenet i música i ballant directe. Això guapo, no, la nit de compres. La nit de Sanchus, al carrer. I un videomapping. Ah, molt bé. Això serà, com diem, a la nit de Sanchus, al carrer, que serà el 24. 24 partirà a les 7 de la tarda. 24 d'octubre. Fins a totes la nit de Procs, amb activitats... I una de les més destacades serà la inauguració de l'escultura Porta Cadira, el nom de Sant Toni Malenet, una obra que es degen l'artista Carme Malenet. Molt bé. Escolta una cosa, Andrea, no sota que va anar a la guerra freda el que tens, no? No, no millorem, no millorem. Anem avançant una mica. No sé si anirem a la bona direcció, però anem avançant. Què et penses, alguna cosa? Carme'ls. I faig allò amb els vapors, la Caniptus... Però portes bé, no. Jo t'admiro a tu, en el fonset. Perdona, perquè no és fàcil... No, no ho sé, no és fàcil. No ho sé, perquè no és fàcil, no és fàcil. No és fàcil. Des d'aquí tenim... Vosaltres ho entenem, jo ho sé. I això, mira. Que no se'l marxa. No passa res, però ho entenem. Sí, molt bé. Calla, calla, calla, calla. Bé, tenim la Sempera de Bon rotllo i molta amistat, que ho preveu molt a Ràdio Desbert, la ràdio amica. Vinga, ràdio amica, hem de parlar ara del mar de les festes, perdó, perquè justament aquestes setmanes se celebra el cor de llengua. La llengua està en peníluc. L'hem de salvar. El que podem fer, mestra. Anem al cor de llengua, senjús. D'acord, ja hi vaig. A la clau va, padroen. Depèn d'aquesta xorrada, hem de dir que a senjús l'impulsa... L'impulsa... Funtament impulsa. L'impulsa la cal, que no és allò que trobes al lavabo o a la rentadora, no? És la coordinadora de les decisions per la llengua. Amb l'objectiu de promoure i defensar la llengua... i la cultura dels països catalans. Cristina, sisplau... No faré com tu, eh, però... Illumina'ns una mica aquest... com has dit això? El costat obscur. Doncs Ovid i Munyó, i els seus 20 anys de vacances, en commemoració dels 20 anys de la seva mort, seran un cop més protagonistes dels actes del cor del llengua reu de Catalunya. Aquest vespre hi haurà temps per recordar-ho des de senjús. El tret de sortir dels actes del cor del llengua va avui a l'esno del vespre amb un espectacle de l'Inhoristat, Xavi Castillo, que el tindrem després al programa, no? A la sala municipal de la Taneu. Com és que l'espatacle, a vegades, giro? No ho sabria dir-te. No, no ho teniu mai. Està bé, està bé, està bé. No vinga, vinga, siguiente. Doncs, bueno, després li podem preguntar aquí el programa, i a l'esno ho podrem anar a la Taneu. Les entrades es poden comprar per 5 euros a l'antiga gran Jaque Arvonell, o a partir de les 8 del vespre a la Taneu. A la nova no ho venen, no? Només a l'antiga. A l'antiga. Demà, però, els actes principals es concentran a la plaça Antòlima Lared, un espai que a l'acà l'ha triat com a no-pun neuràlgic del cor del llengua. Que copió és del dia blau, eh? Per cert, deixem dir-ho. Sí, eh? Home, el dia blau. Com a activitats destacades, destacar que a dos quarts de sis hi haurà una xocolatada i una festa infantil, un espectacle amb claret clau, capgrossos amb la colla gigantera senjús... Tare, clau. I alluïment de foc amb el drac i els diables. El cor del llengua es traslladarà a la 7 de la tarda de nou, a la Taneu, ja que tindrà lloc un recital poètic amb el poeta i dramatur, que et duaràs cofet, que comptarà amb un vi gentil·lesa del celler de Can Mata. No m'ho diguis, celler de Can Mata. Amb l'africi. El celler de Can Mata, patrocinador del 95% dels actes senjús. Gràcies, Cristina. No, si no hem acabat ni amb els actes. Si el vols, no els diem, però... És més llarg que el dia sense pa, eh? Sí, perquè passem a les 8 del vespre. Quan es reprendrà el cor del llengua, a la plaça Malereda, amb la 8ª edició del Joc d'Albert, hi ha una botifarrada. Les 10, però hi haurà glòses amb l'orquestra Molinenka de Glosa, que cada any compta amb més participació. Per últim, el concert de Miquel del Roig. Perdona, perdona, perdona, perdona. M'està sent que amb Miquel del Roig torna senjús demà? Sí, torna, torna. La parola, la parola, la parola, la parola, la parola, la parola, la parola... La fa... Per què em coneixeu sol? Jo no me la sé, no sé en lletra. A veure, no és difícil, eh? És la farola, la farola, 10 vegades. Tampoc no és gaire complicada. Doncs la farola no sabem si tornarà o no, però en tot cas, Miquel Roig sí, i ho farà per posar al punt final. Els actes del Correll Llingua demà, a la mitja nit, a la plaça Antoni Malareff. Miquel del Roig, eh? És Miquel del Roig. I què dius? I què faran tots amb el Miquel? Enterrada molt, Miquel del Roig, eh? Molt, i què faran tots amb el Miquel del Roig? A mi els concerts comencen a cantar a tot el Barça. I... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no... Oh, no, no, no, no, no, no, no, no, no... Que culpa tiene elefante, que está tranquilo en Botswana. Mete una bala y lo manda pa' barajas. Y vené un hijo de puta y le mete una bala y lo manda pa' barajas. Se la rasca. Se lo planteje, se la banpeaba. Sobre la pena toda la vida. Un mixte, un mixte vivent, que demà tindrem a Sant Josep d'Esquadra. Cristina, ja per acabar, alguna cosa més sobre els altres del cor de llengua? No, aquest home cantarà el que canti, però ho farà per tancar els actes de correllenguà. Molt bé, doncs queda dintre. Hem d'acabar amb una última notícia. Demà s'enjust s'estrena també l'obra del Sopar dels Idiotes amb la companyia teatral per excel·lència del nostre municipi, que és Justeatre. L'Udea Teatre s'enjusta i em portarà sobre l'escenari de la sala 50, de la Teneu, la seva adaptació de l'obra del ramatur francès, Fancis Bébé. L'Espat i l'Espat és un clàssic de la comèdia... que explica les trobades que cada rimecres fa un grup de mig amb una única condició, que cadascú hi vegi acompanyat d'un idiota. L'adaptació s'enjusta i que del Sopar dels Idiotes estarà protagonitzada per diversos sancions. Tens dos d'ells, per exemple, Justo Salva i Joan Sàlvia, que van passar per la radio l'altre dia, i donen vida a dos dels personatges principals, i han explicat com funciona aquesta obra, que diuen que és molt divertida i que està molt bé. Per tant, té bona pinta. Justo Salva, para. No, fill. Per el regidor. El Sopar dels Idiotes es podrà veure en dues funcions, aquest cap de setmana, demà a dissabte a les 9 i diumenge a les 6 a la tarda. L'entrada costa 10 euros per al públic en general, i 8 euros per als socis de la Teneu i socis, també, de la Vents de Esplugues. I per a les persones majors de 60 anys, també es poden comprar una hora abans a l'espectacle del vestíbul de la Teneu de Sant Llors. Vinga, fuida, cap a casa, i Andrea, gràcies. Adéu. Com anem cap al cafè. Adeu-siau. Adeu. Ràdio d'Esper. Durant de 8.1. Ràdio d'Esper. Durant de 8.1. Ràdio d'Esper. Durant de 8.1. La Pella vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esper. Ara mateix, dos quarts de la tarda, ha sigut una pausa de publicitat. De fet, només ha sigut l'indicatiu. Estem innovant, com a ràdio, que posem l'indicatiu i continuem el programa sense publicitats. I ho fem parlant, com sempre, i preneïn un cafè amb Paula Carreras, que tal Paula, bona tarda. Bona tarda. Benvinguda al programa i la Jocina Legers. Bona tarda. Bé, sa va. Sa va, té bé. Com diem, avui fa una estona... Cada estona parlàvem que en marxàvem a un dels estats més petits del món. Sí, sí. Arrel de quina notícia, a veure, explica'ns. Doncs mira, la cosa està en què nosaltres ara anirem al Bàtica, a la ciutat estat del Bàtica, a fer un cafè, perquè el papa ha triat un disc. Què dius, ara? Sí, però és un disc molt especial perquè és Pop Rock, que és el primer cop que el papa treu un disc d'aquest estil. Vaig escoltar alguna cosa, però no li he arribat a escoltar. He escoltat vosaltres alguna cançó bé? Hi ha una cançó només està fet a publicar, perquè el disc es publica el 27 de novembre. Vaig a buscar la cançó. La cançó es diu Wake Up. No, perdona. Però té nom de moder. El disc es diu Wake Up. Ah, vale. No, és que n'hi ha una cançó dels avits i que no sé on està. Perquè aquest també es diu Wake Up. Sí, però res a veure. El disc es diu Wake Up i la cançó es diu Wake Up Go, Go, Go. Ah, està bé. I això bé, sí. Això bé, perquè el que fa a aquest disc és recollir en cançons discursos, com molt emocionants i molt emotius del papa. I llavors hi ha una orquestra, que és una banda que li ha posat música, que és la Gospit You Black Empire, que són uns canadencs. I els hi hem posat música. I aquest cop això normalment es feia amb cants gragorians, i era com un recull així musicat de discursos del papa. Però aquest cop s'han animat i ho han fet en format pop rock. Pop rock per arribar a més gent. Una cosa que em sembla soblim. El papa d'ara és molt modern, va ser portar discoteca, treudis... Sí, sí, sí. El trobo que ja ha marcat com una diferència. Aquí l'església, suposo que el disc, de totes maneres, serà de tematicar religiosa. Perquè, si és sobre els seus discursos, tot i que, tenint en compte aquest home, últimament, a segons quin discurs, agafes un altre... bueno, s'allunyo una mica del discurs convencional de l'església, podríem dir-ho així, no? És el papa de Roma, és a dir. Ja, ja, ja. El discurs serà religiós segur, perquè el que es vol és transmetre missatges pacífics a través d'aquest disc. Bé, estem obrint la pàgina web, que costa una mica, ja ho veieu. Per això hem penjat a la pàgina web de Rolling Stones, a més. Rolling Stones, diguéssim que... Rolling Stones, sí. Rolling Stones, perdó. Rolling Stones ha fet una notícia, una peça, explicant tot el disc de què va i com s'ha fet i tal. Amb la cançó, però que és una cançó que ja està rulant per tota la xarxa. Bé, doncs quan el senyor Google o internet li donin la gana, podem escoltar, s'està obrint, és que no és fàcil, eh? Ara, jo et dic una cosa, jo el disc no la compraré. Ja t'ho dic, eh? Per què no? No ho sé, perquè no em crida la cançó. A veure, depèn, com estigui la cançó, no? No ho has escoltat encara, potser. Però si estàs tot el cap de setmana repassant la cançó. Que dius que és el següent hit de... No, a partir del 27 de novembre...Dura cinc minuts la cançó, eh? A veure, aquest és el tema. Ja, per si ha arribat, es para la cançó, va bé. Heavy. I jo sóc el papa de Roma. Va. Aquesta és una intro que dura molt, no? Avancem a morir ja. Sí, sí. Però això no és una cançó, és un digut. És parlat. Jo pot saber que almenys en la cantaria, o alguna cosa. No, però aviam, és una cançó parlada, que es diu, clar. Ja, però home, això podria haver corret una mica de... No, perquè això... Això forma part de discursos que el papa ja ha fet. De fet, en aquest cas, va ser un discurs que el papa va fer a Corea del Sur. Val, el que hem fet llavors és agafar els discursos i posar-li una sintonia per sota, no?, a la música i... Podem escoltar-los, sisplau? Escolta'm. Who sleeps, can sing, dance or rejoice. És la nova sintonia de Vos de la Perroquia, aquí, eh? It's not good when I see... Perdona, a veure. Això em fa anar una mica... A mi el que et sorprèn és que... No, no, home, no! Jo t'ho estava pensant. Perquè es pot entendre el que diu, no? Si no em tinguessis res i fos en xines, em la diria una mica ròtic. Vot, our god, has blessed us. Salavat. No, sisplau. Això, of course, love. Recasar, go out. Què parla, per això qui li diu més? Ja té, no? No entenc res que diu, però... Diu friends. Ah, perquè és que abans ha dit pis... No sé què més, clar, per això jo m'he aventurat tant i he dit que s'entén algunes paraules que diuen les. Jo tinc cançons en molts idiomes, eh? En aquest pis hi ha una cançó en italian, castellà, en francès, en alemán... Ah, per tothom? Sí, molt bé. A mi el que em faràs és com una cançó que es diu, wake up, go, go, go, que vol dir desperta, va, va, va. Sí, sigui així. Total rato. Sí, eh... Però és per la lletra, pel contingut. No pel ritme. És wake up en un sentit molt més... religiós. Però és una cançó molt bonica, és una cançó molt bonica. És un tema, és un tema. És un tema. És un tema, és un tema. És un tema, és un tema. És un tema. A la pel·lícula del Morro, gràcies al Café del Divendres, ha tingut cap document històric? No sé què és. És el segon LP que està a punt de treure el papa de Roma. Escolta'm, Llo. I un jorn. ... Està molt bé que et tiris aquests aplaudiments! Jo et dic una cosa, jo en veig el fit aquest, per tot el Bàtica, i el papa per allà escoltant-lo, tot allò... Pallant-lo tothom. Per ser parlant del Bàtica, aquesta és una mica les coses per parlar, com sempre, d'algun país en aquest cas, l'estat, un dels més petits del món, no? Sí, de fet, és el país més petit del món. Es pot dir que té 44 hectàrees, que són 60 de dos camnous, i havia apuntat això en el guió, però just avui m'he endarrat que en Montjuïc també són 44 hectàrees. Per tant, el Bàtica és Montjuïc, l'estrenada que ocupa tot el que és la zona de les olimpides i tal. Perdona, molt bon apunt, perquè ja està bé de comptar les coses per camnous, perquè no ens aclarim, o sigui, deu camnous, i et quedes igual, en canvi, això és Montjuïc, ja, que és una cosa... És una cosa com Montjuïc. Més tranquil·la i més fineta, però plana. I en aquest país, que és el més petit del món, hi ha 821 habitants, només. Ah? Sí, de fet, és una ciutat estat, es diu, o sigui, no s'entén com ha estat, sinó com ha ciutat estat, perquè realment és un estat, però té dimensions de... Mira, és que com si fos un barri d'una ciutat. Però quina llei tenen, aquesta gent, perquè clar, regeixen una llei pròpia o...? La llei de Déu, no? Ah, sí, però la llei de Déu no diu... El seu estat necessita una llei, i llavors es regeix sota la llei italiana, amb algunes modificacions... Té un parell de matisos, que és sobre el divorci i l'avortament. Llavors, a part d'aquestes coses, segueixen, bàsicament, la llei italiana. Perquè això es troba dins la ciutat de Roma. Exacte. I, bueno, sobre l'avortament, suposo que estan en totalment en contra, no?, i sobre el divorci, bàsicament, també. Exacte, podries dir-ho. Sí, rara, l'asseu. La vostra cara. Bueno, matisos petits, no?, però, bàsicament, a veure, forma per d'Itàlia, per tant... És com a Itàlia, no?, quan a la llei. Bueno, és un estat... El que passa és que té la mateixa llei que a Itàlia, però és un estat independent. A veure, sí, tindrà els seus límits, però no hi ha ni en fronteres. És a dir, tu pots anar a Itàlia i anar a visitar la ciutat del Baticà i no et trobes, és a dir, no és com si vas a Andorra, que hi ha una frontera i has de passar unes a dues. M'explico, no és el mateix. Però has de fer una cua impressionant. Això sí, això sí. Per veure, una cosa molt petita, molt lluny, molt lluny, que he de dir un dia al papa, però... Prou cuers, ja, prou cuers, ja, per favor. Sí, sí, sí. En fi, hi ha alguna cosa relacionada amb el cafè, i tot això que feu vosaltres? Els teus excés diuen cafè amb llet per anar a fer cafès als llocs. I ens hem trobat que al Baticà, el que és el tema de cafè, m'és aviat poc, en tot i que, bueno, tenen... I què veuen? Tenen cafeteries, i que són extremadament cares, de les més cares del territori d'Itàlia, i que els turistes... Bueno, en lo sí, són uns pals que igual et acaben de veure per un cafè. Però ja és lògic, perquè amb tantes coses que n'hi ha, és a dir, mentre esperes, la gent li ve de gust prendre alguna cosa, si un cafè igual que sí, i llavors aquí és una propria i tu clava. I tenen cafè especials com el cafè del papa, o el cafè del Camarlingo, o alguna cosa així, no... El d'Alfumata Blanca. Potser tenen un cafè especial, i tenen la recepta amagada entre els arxius del Baticà, que són una cosa molt... Ròlio Código de Vinci del cafè. Sí, sí, sí, molt curiós, tot i... Diguem que tampoc no és un país especialment per anar a fer un cafè, no? De fet, és un país per anar a fer què? Jo crec que, si vols fer un cafè, camines dos carrers, perquè tens una cafè fantàstica italiana... Estàs al país del cafè, sí, camines dos carrers... Sí, aquí molt recta. Des d'Itàlia. Des d'Itàlia l'hem fet, sí, sí. Mògici Mócajam, el tema del Baticà, però Baticà és un ciutat estàt, que amaga molts i molts misteris, no? Molts misteris d'aquests que són de 5 de la tarda, i els podem dir, però a partir de certa hora, jo ja em diria controlant, perquè... La cosa no és brosa. Baticà, una persona en avui no m'ho pensava, eh? No m'ho pensava, n'hem forts, n'hem forts. Farem fora, ens farem fora, tots, però... A veure, comencem, però, que és misteri, ràdio Còdigo de Vinci, en aquella banda, o no? Sí, per exemple. Ah, sí? Bueno, Còdigo de Vinci, per exemple, en tot això que es parla dels documents del Baticà, doncs hi ha 50 quilòmetres d'estanteries construïdes... 50 quilòmetres?...en marxeus. És una borrada, eh? Però en Baticà no. Hi ha 50.000 volums dins, però què tenen, allà dins? Un laberint de tot el que ha passat, o sigui, els primers... Els documents textos, el llatí, totes les coses que no s'han volgut explicar, es diu que s'han anat fent en cap allà, tèries conspiratòries que guarden allà... Que no ha vist la pel·lícula Angelis i demonios? Jo... Per demanar que hi hagi el Baticà, el Michael London, que és el Tom Hanks, està... Està anys i anys. Sí, però al final no aconsegueix entrar-hi. Al final reben documents, una pel·lícula Hollywood, perquè allà no pot entrar qualsevol. És que dona molt de sí, aquest país, eh? Sí, però és potent. No hi ha millor. Però invents no han fet. No poden. Invents... Ells diran que... bueno, que no és tan... Ara em diuen eslabili. No, no, no. No, però que no és un país que es va dir que hi haguéssim a invertir el seu coneixement, a inventar coses, si no... Ja, entre els metres, el seu coneixement. Atenció, perquè el Baticà desperta molt de misteri. No és tot el que llueix. I tenen, per exemple, un curs d'exorcisme. Què? El Baticà organitza... Perdona? Curs d'exorcisme. I és més, té un conveni amb l'Universitat de Roma que vas allà i te'l fan. Però qui és, el pacient? No, no. És un curs. Tu vas allà per aprendre a fer un exorcisme. Però a la pràctica o a la teoria? Suposo que per estar a puntes del misteri et donen pràctiques. És un curs que arribes allà i llavors amb una creu hi ha diferents... És que m'imagino que et dic amb damunt d'una aula, allà al mig, un llit amb la nena de l'exorcista... Clar, ja. I diuen... No, no, és que és així. Llavors hi ha una assignatura que és, per exemple, agafar el crucifix de forma correcta, per donar-li pam, per exemple. Després hi ha una altra assignatura que és... Que és entrar i, per exemple, què fer? I quan la persona que té l'exorcisme gira el cap, sobretot em deixa... Aquestes coses són coses. Són crèdits, crèdits de la assignatura. Però la assignatura aquesta estaria convalida, perquè està a la Universitat de Romàtic. És que és un curs independent. Però ara en dit això, les crèdits no convalida, no? És un curs com que s'apunta un curs de macramè, doncs... Cristina, no et preocupis. Ja mirarem la web. Si t'interessa inscriure-te i tal, ja esperem. Ja mirarem. Cones més curioses, no? Una última? Una última, una última. Parlarem d'un arxiu que hi ha, de relíquies, que està en el Palau Apostòlic del Baticà. I és supermacabra, perquè el que es diu que es guarda allà són tots els ossos objectes personals dels martis i sants de l'Eglésia Catòlica. I aquí amb el rotllo! Això és només es diu que hi ha unes habitacions amb uns... Amb totes les persones allà. On guarden tots els... Jo crec que sí que és cert, de fet, a Itàlia, no al Baticà, però si tu vas a Roma a visitar-ho, hi ha excursions que et fan que tu pots entrar a sota terra i en comunes foses comunes, on allà pots veure ossos de persones i els cadàvers. El museu de Frankenstein del Papa de Roma, que porta la porta a Soma. Sí, sí. De fet, és probable que ho tingui, no? Què deuen cremar per sortir la fumata? Tu s'ha dit que ho té. En fi, alguna cosa més sobre el Baticà i aquestes coses curioses? T'ho posem al teu amacabra, perquè, si no... Jo no dormo. Moltes gràcies. Ah, no, falta una cosa, no? Tant més curiositat sobre aquest país que dona molt de sí. Ah, vale, perdona, perdona. És petit el Baticà, però encara no t'acaba. Torn a posar la música de por, per favor, perquè això no s'ha acabat. Curiositat del Baticà. Doncs la veritat és que el curs aquest que començàvem d'exorcisme, allà pot ser útil perquè es diu que hi ha més de 300 dimonis. Oh! Però on? El Baticà. Pels carrers, no. No ho sabem, els dimonis. Sí, continuem, continuem. Sí, sí, anem a la cosa. Ha estat com un dimoni, ara, també. Sí, sí, hi ha hagut un silenci aquí. I, per exemple, el Baticà té l'índex de criminalitat més gran del món. És un lloc, un paraís dels carteristes. És un paradís per ells. I, clar, pensa que només té 821 habitants. Per tant, amb que cada dia es robin 100 carteres, doncs 20 dies ja han dit que... Els percentatges surten. El cas és que l'índex estan 1,5 crimes per habitant. Esclar, això vol dir que el papa de Roma ha matat una persona i mitja. Sí, sí, sí. I l'economia, amb què es basa, la Baticà? Doncs és molt curiosa, perquè es basa només en els souvenirs que venen de tarjetes del papa, postals... I l'economia de la fe. Sí, sí, perquè els tampetes... Sí, sí. Figuretes, banderetes, cafès... És com un part de matis. Clar, de la fe, a l'obestia. I si és automàtics, clar, sí, no? Sí, suposo que estan també en el teu idioma, però si tu l'has estudiat i tens aquella nostàlgia i que vols recuperar els viejos tempos, doncs que sàpigues que podràs treure els teus diners en llatí. Què dius, ara? Sí, sí, sí. Eurom... Eurom... Sí, sí, sí. I temes xarxes i Twitter i Facebook? Temes xarxes és molt curiós, perquè estan molt presents al món 2.0 dels tots els habitants del Baticà, perquè el papa Vanet XVI ja envia baixes a els seus companys o habitants... Oh, que modern. Per comunicar-se entre ells. I de fet va ser el mateix Vanet XVI que es va crear el comte de Twitter, que va crear en el seu moment molt expectativa i molt rebombori. I també tenen canal de YouTube, tenen una aplicació... És youtuber? Sí, és youtuber, el papa. Fa videòlogs. Hola, Riós, què tal? L'equip d'aquí poc penjarà el videoclip del fitcatret. Aviam, aviam, estem pendents. Sí, i també, bueno, aplicacions pel mòbil, de tot. Molt bé, doncs, noies, moltíssimes gràcies per haver vingut. Ara sí. Una setmana més ho hem de deixar aquí, que ara venen els diumnis de Sant Jus amb la TV d'Esquadra. Que vagi bé fins la setmana que ve. Adéu. Durant de 8.1. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esquadra. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esquadra. Totes minuts, arribem al punt de la 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del morro i al divendres, a aquesta hora, tenim els guunis de Sant Jus amb el Dani Martínez. Què tal, Dani? Bona tarda. Bona tarda, nois. I també, bona tarda. Bona tarda, hola. Hello, hello. Ara, ara, ara. Bueno, en fi, ja és recte final de... Del programa, no? De la hora, de la hora, sí. I quan té 8, ja hem de parlar de televisió, no? Sí. A veure, una cosa, que això ho veiem l'altre dia. Volem desconnectar-ne'n. El Joan 16 i jo 16. I en aquest espai de televisió sempre ens portàvem coses de TV5, no? Bàsicament. Sí, perquè gran hermano salva bé... Aquí es nota molt quan faig jo la secció i quan la fa ell. La setmana passada la vaig fer jo i portava coses de TV3... De TV3, no, la veritat. I ell porta més coses de TV5, això no té molt. Quan fa una secció. Quan acabi la secció, jo he fet reflexions dels problemes de TV5, perdoneu, eh. A mi em sembla perfecte que reflexionis, però en directe, no? En directe. Hem de començar parlant de gran hermano, perquè dos secs, Joan i Johnny, s'asumen, a la moda musical i llensen un símbol. Doncs sí, dos ex germans, Lucía Pareño, una de les grans protagonistes de Gran Hermano 15, per al seu enfrontament amb Paula, la guanyadora per Omar, i aventurer en l'última edició de Supervivientes, és a dir, una estrella de telèfons, s'ha sumat a la moda de llançar la seva carrera discogràfica després de la sortida del real d'Iditit. La madrilella va acudir a canviar-me prèvium buscant la imatge d'una estrella de pop, i ha llançat... Déjame... Déjame decirte. Déjame decirte. Un single electrolletí, per al qual ha comptat amb la col·laboració de J, concursant de gran hermano 12, a més, de l'Omar, és la seva actual parella, i company d'edició que ha realitzat l'aparició en el videoclip. És a dir, tot el xou l'ha muntat entre ells. Ells ho segunten i jo ho sé crien. El maco el diu que canten com grills, eh? Ho fan fatal, no? Tenim el vídeo, no? No, no ho tenim, però sí. No, aquest no, però sí, el vols buscar, o m'acadaria bé. La veritat, aquest no l'hem posat. Com es diu la cançó? La cançó es diu... A veure què et posava. Si no recordo malament, ahir van sortir al Salvament, quan s'acaba el programa, també cantant. Tu el fan al Salvament, no, Joan? Bueno, algunes vegades ho veig, però... Jo tampoc li trobo. És entretingut. Entretingut. Sí, ja, ja, ja. Déjame decirte, Jordi. Sí, no és que jo... Jo tampoc, aviam, vaja a buscar-hi. Jo no entenc, però és que més, Joan, jo crec que hi ha molts adolescents, que mireu teletinc o... Home, és que jo crec que per als adolescents és la cadena que fan coses divertides. Ara TV3 està modernitzant una mica i està fent la sèrie de Marli, però és que, si no... TV3 està... Tots són sèries molt aborrides per persones adultes. Ja, és molt de tietes, no? TV3? Ai, ja puc! El programa de divendres que fa la tarda... Ui, no el miro, això és molt aborrid. Tata, tata, tata, el fem un divendre. Bueno, perdona, com es diu la cançó? La cançó es diu... Com es diu la cançó? El diu aquí o no? Déjame decirte. Déjame dir-te? Sí, sí, aquí està. No, hi ha hagut un problema de la producció. Jo em sembla que ja el tinc, eh? Deixa'm dir-te. Està bé en català. Problema de la producció i vinga, tot està solucionat. Clar, el Mico, que no treballa. Ah, que teniu un Mico, també, vosaltres. Sí, el Jordi tenia un Mico. Sí. Doncs el germà d'aquest, el tenim nosaltres. Doncs a veure si el seu criai em doneu un per mi, que m'ajudi també una mica, home. Home, nena, és que ara el mercat de Mico és una mica saturat, eh? Deixa'm dir-te com... És que no ho trobo, això. Jo, sí, acabo de trobar. Senyores i senyors ho he trobat. Com es diu? No, perquè t'ho passo per mail. No, no, com es diu el... Deixa'm dir-te, si et busques pel cròm, pago el cròm... Com es diu a la cantant? Lucía Perreño. Ah, sí, Lucía Perreño. No cal que m'havies re, dius. Jo t'ho vull dir igualment, si vols. No, no, no m'ho vull dir. De fet, has entrat a la pagina Gran Hermana, per trobar-lo? No, a la pagina El Salvador. Sí. Escolta'm, el Granèxic. Ojo que té 158.000 visionats. A veure, va parant, eh, també? Té 4.000 likes, i 1.500 dislikes. 1.500... home. S'ha de fer poca cosa. Jo, que està molt... S'ha de fer poca cosa per arribar a tenir 150.000 views a YouTube. Home, però t'hi agrada en el meu germà. Què? Ja, ja, ja, per això. I això també diu una mica... De la gent, no? La gent com estem. Bueno, generalment... A veure, opinions. Jota. Jota. Fem una mica d'opinions, una mica de debat. Ara que m'han pogut escoltar una mica la cançó, que hem llegit aquesta notícia... Comences, Cristina, et ve de gust... Sí, sí. De fet, crec que aquesta noia, perquè un dia també hi entenfinco, que jo veig de tot, vaig escoltar que... Però justament vaig agafar això, no? Vaig fer el comentari d'una altra Gran Hermana d'aquests, que es fica al món de la música, perquè la majoria d'aquesta gent ho acaba en el món de la música, o al porno, perquè és així. La majoria es passa amb el porno, o acaben fent una cançó de música. De fet, aquesta noia, si no recordo malament, vaig escoltar que era el Sol Somni, se cantant a la casa de Gran Hermano, perquè va tenir el merder amb una catalana, i tal i qualsevol, si que ho vaig fer una mica. Doncs crec que no parava de cantar, també, aquesta noia. I tal i qualsevol, per tant, mira, felicitats almenys per la seva part, perquè ha aconseguit el Sol Somni, que era cantar. Ara, si voleu que venurem el tema de la veu... Bueno, déjame decirte, jota... Sí, és això. A veure... Jo trobo la veu que està una mica manipulada. Sí, la veu està manipulada, això. Musicalment, aquí... Va cantar en directe, el plató de... Això diuen en directe. Sí, no, ja... Va cantar com un grill i es notava que no estava retocat. Estava gravat, estava gravat, o no? No, m'agradaria que no. No ho sé, a mi no em convents. I aquest qui és, el Novio? És l'Omar, a la J, és un ex-concursant. Ah, una altra. Jo, quan escolto això, i veig que hi ha gent que no m'interessa... entre els joves del programa, me n'adono que em estiguin mirant. A mi no m'agrada, això. Joan, això és el que tu t'agrada de la música, i escoltes tu? No, jo no ho escolto, però em sembla interessant. Et sembla interessant, eh? És que el missatge de tot això, en veritat, és que els joves ara no cal que estudieu, aneu a la tele, i guanyareu molts més diners. Clar, no és així. M'has recordat la meva mare, Cristina. No, però és així. És veritat, Jordi. De fet, si vols, ho podem enllaçar amb la següent entuïcia que porten els nois, i és que ahir van fotre fora de la casa de gran emano un noi que era un còleg metge. Sí. Hi van deixar un d'aquí de Barcelona que no sigui un noi. Ahir van fotre fora a un tal... Què vols que et digui? La gent ara perquè cal que estudi una carrera per no res. Vestes a Mujeres de Hombres i viceversa, emenees una miqueta al culet, i després te'n vas per Espanya a fer bolos, a cobrar diners, a viure a la vida de la nit, i ja està, tu. Jo entenc, Jordi. Totalment, és home. És veritat. Jo no sé per què collons vaig estudiar periodisme, em fico a gran en el manera i després de la vida el compta. Està claríssim. Totalment d'acord. I és el missatge que donen aquest tipus de programes. Sí, sí, però una cosa és que arribis per la teva professió, o perquè cantis bé, o perquè tinguis algun projecte a la vida, o alguna cosa de valuar, com pot ser la veu, però no és el cas d'aquesta noia. No. I una altra cosa és que ja promocionem a joves i noies i nois, que només es dediquen a veure el físic, que no cultiven mentalment res, i que no aporten res a la societat. Sí, sí, correcte. I aigua i diuen, bueno, no sé, i avui. És que jo també puc fer... No hi ha ni un mínim, però això... Has de tornar una mica a la raó, Joan. A tu que t'agragan en mano, jo a vegades ho veig, també ho reconec, però és que a vegades ho té. Jo no la vaig poder veure. Millor, Joan, millor. Jo fa temps que no miro un programa d'aquests, i quan a vegades he enganxat per fer-me sapir alguna cosa, és que jo veig l'altre dia. Bueno, torno a dir, no? No cal dir-ho. És que això és tòxic! És que això és l'excusió... A veure, jo he estat molt de pare. El final s'acaba entregant les programes. Els teus pares no volen que t'ho veguis, aquest tipus de programes. No és llegada, però al final s'ha acabat enganxant. Però et dic una cosa, mira, Cristina. Ostres, això és problemàtic. Això també és una cosa intergeneracional. És a dir, basta perquè els pares no els agraïu una cosa, com per què? Tu vulguis que... Jo bàsicament estic enganxada de la germana. Sí, però els pares s'ha acabat enganxant. Ja no només és això, és el que diu el Joan. Quanta gent veu gran hermana? Anem per la setzena d'edició. I ara hi ha poc i la gran hermana Vip, que també volem fer entre l'apaglista i l'ideolofà. Tots hem tingut èpoques de bajó, que ens hem enganxat a la germana. Bé, aviam, jo la vaig veure l'altre dia i per compromís. Per què? Per comentar-ho aquí. Per no comentar-ho aquí. És que a moment aviam, jo és que soc molt de TV3, repeteixo. Jo soc molt de TV3 i... T'agrada vivendres. I la 4. És que és com una tieta, una mica el Dani. Jo sóc l'1,5,7, la veritat. Les coses com siguin. Visca el Marli, visca el Quim Vesferrer i visca la Melero. Visca la nostra. Home, però és que ho veuré una mica de tot. És a dir, no és el Dani que només és TV3, però tampoc seria només 1,5,7. Jo mireu una mica de veritat. Jo mireu una mica de tot, també. Jo només miro TV3. El que passa és que tinguis crepàncies, perquè el mateix dia que fa Marli fa una altra sèrie, de l'1,5... El príncep, el príncep. No, em miro la voz kits i llavors l'endemà em trago al... Aquesta és un altre. La setmana que ve veure si podem portar alguna cosa de la voz, perquè també m'han de webs. M'han de webs. Clar, m'han de webs. Algú de la voz. Ara... A l'un col·lect, el que és tu, és dir, per què ha d'estar allà aquest home? Que se'n vagi a un hospital de més hores conegre. Total, escolta, que aquí esteu enganxats agrair-me, no? És una cosa que no podem evitar. Jo no, jo t'estic dient que no. Doncs tu, Joan, tu ets enganxat agrair-me, no? Jo sí, sí, ho reconec. És adicta. Però ets adicta? T'agrada? T'agrada, t'agrada. És un bon format de fet, cada any ho demostren, perquè cada any continuen fent aquest programa. No va sempre millor. Sí, això sí, però em refereixo... És un bon format perquè la gent ho segueix demana. Per tant, està tenint èxit, ha tingut èxit, i suposo que continuarà tenint. Si és que ho continuen fent. Perquè realment, quanta gent, quant de xerre té això? No sé, 4 milions de persones poden arribar a veure aquest programa. Una bestiada, una bestiada. Jo volia fer un petit esment. No pot ser. La setmana que ve, si de cas... Molt bé, sí, ja ho farem. Perfecte. Que vagi molt bé, moltes gràcies. Mireu-ne, hermano, i salve-me per dir-nos com està la cosa. Que ens interessa molt aquest programa. Molt bé, adéu a cada setmana, molt profit. Gràcies. Avui hem de parlar amb el Xavi Castillo, que està a la Teneu de Sant Just. Cataluña Ràdio. Les notícies de la CIS. Bona tarda, us informa qui li ensabriarà. El jutge del nou ENA investiga una factura de 12.000 euros que un proveïdor va girar el departament d'ensenyament pel transport d'ordinadors, els instituts i col·legis, on es van fer les votacions de la consulta. Segons han indicat fons judicials a Catalunya Ràdio, ara cal determinar si aquests ordinadors ja es van quedar en els centres, perquè calien o només es van portar de manera puntual per poder fer les votacions. La consellera d'ensenyament en funcions, Irene Rigao, en la seva declaració davant del magistrat, va justificar que es van adquirir 7.000 ordinadors per ús d'ocent, que es van fer servir de manera puntual per la consulta. El cos d'aquests ordinadors està xifrat en 2,8 milions d'euros. Dilluns estan citats 5 testimonis des del procediment contra el president en funcions, Artur Mas, la consellera Irene Rigao i l'exvisa presidenta, Joana Ortega, per haver fet la consulta del nou ENA. El govern espanyol a tot això assegura que té a punt totes les eines per suspendre automàticament l'autonomia catalana. L'endemà de la declaració d'Artur Mas pel nou ENA, la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santa María ha pujat el to del seu discurs i ha recuperat aquell article de la Constitució, l'article 155. Si arriba el moment, la vicepresidenta et verteix que no cal cap reclamen per posar-lo en marxa. No es una cuestión ni del ministro ni del gobierno, es una cuestión de la Constitución, que señala claramente como todos los gobernantes, incluidos los presentes autonómicos, tienen que respetar la Constitución y bailar por los intereses generales del conjunto. Les forces militars dels Estats Units afirmen que tot indica que el dron ha batut a Turquia és rus, una aversió que contradiu la de Rússia. El Ministeri de Defensa nega que l'avió no ha tripulat fos seu. De moment, les tropes turques encara no han identificat la procedència de l'aparell. Recordem que el dron ha estat batut aquest matí a 3 quilòmetres de la frontera amb Síria i, per tant, ha violat l'espai aére del país. Hungria tancarà a la mitja nit la frontera amb Croàcia, com ja va fer el 15 de setembre amb la de Sèrbia. Més de 170.000 refugiats han entrat a Hungria, des de Croàcia, precisament des de Croàcia, l'últim mes. Els llocs fonterers oficials continuaran oberts, però els immigrants, sense avisat, no podran passar. Ahir un jove afganès va morir per un tret de la policia quan volia entrar illegalment a Volgària, en aquest cas, des de Turquia. La policia segura que va ser un accident. La presència de fruita i verdura als menjadors escolars s'ha doblat en dos anys, segons dades del Departament de Salut. El 97% de menjadors d'escoles i instituts i aliments frescos, gairebé cada dia, també es respecten les freqüències en recomanades, tant pel que fa la carn com el peix. La nutricionista Gemma Salvador, la responsable del programa, apuntava el que falta per corregir. És important continuar millorant la presència de producte fresc, la presència d'oli i d'oliva, que s'utilitzem un percentatge molt elevat a l'oli cru. Oli d'oliva, però en canvi, a l'utilitzar els olis de cuina es fa servir més altra tipus d'oli i, per tant, aquí s'ha de treballar. Encara incrementa més la presència de fruita fresca a les postres. L'últim avanç dels esports, Irene Arrigau, forma part del govern ara mateix en funcions de la Generalitat, ha parlat d'una qüestió ridiculitzat que el Ministeri d'Educació vulgui ensenyar tauromaquia. El Ministeri té punt al currículum d'un curs d'EFP bàsic en tauromaquia i activitats remadeires. Tot i que Catalunya no té cap obligació d'oferir-lo, la consellera d'ensenyament ha parlat en aquests termes, en declaracions al oracle de Catalunya Ràdio. De moment es pot inscriure com a matador de novillos implicadores, inscribir-se com a banderillero de novillos, inscribir-se com a picador de novillos toros. Jo, per un noi, que té dificultats a acabar la ESO, crec, i aquesta ha estat sempre la meva obsessió, li hem de donar tot el suport perquè acabi la ESO. No per fer-lo banderillero, sisplau. Esports, Maria Guixà. El tècnic del Barça Lluís Enricó, en met que té ganes que torni Leo Messi, afirma que Lluís Suárez està al 100% per rebre de Malraiu Vallacano, a Camp Nou. L'Espanyol, per la seva banda, viatja aquesta tarda endel·lusió, demà s'enfronta amb el Betis, amb Fuentes i Mamadou, com a novetat a la llista, per Rubén Duarte i Gerard Moreno. Pel que fa a la Copa, el Barça jugarà contra el Villanovence, extremament i al setzéns a final d'aquesta competició, un partit d'anar del 28 d'octubre i tornarà del dia 2 de desembre. Mentre que l'Espanyol jugarà contra el Llavan, el Llegostere oferà amb el Deportivo de la Conunya i el Reu s'enfrontarà a l'elètic de Madrid. Les eleminatòries es jugaran en partit d'anar del 2 de desembre, i la tornada serà el 16 també de desembre. En Denys, del Masters, Mil de Xangai, s'han definit ja les semifinals, una enfrontarà a Rafa Nadal amb Songar, i l'altra enfrontarà a Novaquío Coveig, a Mandi i Marri. I en Motorrtito, rebat, no podrà disputar finalment aquest cap de setmana el gran premi de motociclisme d'Australia, per què ha tornat a caure. Els lliures de la categoria reina de motogp, Marmar, que ha estat el més ràpid, per davant de Jorge Lorenzo, que ha continuat rossi. Tornarem a l'A7, a Catalunya Vesperant, a l'actualitat. Fins aquí, les notícies. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Andrea Bueno en l'Ajuntament. Jo dic en contracte públic per netejar zones verdes del poble a l'empresa Chamfra de Sanfaliu, una empresa que treballa amb col·lequius en persones amb disminució reconeguda. Per això, dues o tres persones a aquesta companyia treballaran en les zones verdes d'enquesant de joves i en scares roquetes, en l'escriu Segreva i Peradots. El proper swing solidari de Sant Jocs col·laborarà amb la Marató de TV3. Serà aquest vespre i els diners que es recaptin durant l'acte se'n aniran a la causa solidària d'anguany, centrada en lluita contra la diabetes i l'obesitat. Seran els vuit del vespre en equipament de les escoles. Caminada popular diumenge a Sant Jocs que defensa els drets humans. La solució de veïns organitza l'actualitat reivindicativa amb marxa, camina i manifestat, que cada any defensa una qüestió social diferent. Una és una activitat gratuïta que començarà a quarts d'onze del matí. El Parm de la Ganya. I això és tot el moment. La informació no cal tornar a menys d'una hora més ampliada en Sant Jocs notícies. Adéu, seguiu aconitzats al web d'en ArranIoRadioLasberg.com, bona tarda. Comencem. No et quedis fora de joc. Escolta la desbarnada d'hi vendre-se les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio de Sern. Pizz, molt més que a nits de l'actrònica. Vits, ara d'hi vendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Què tal? Bona tarda, som a la CIG9. Avui, de la segona hora, de la penya del Morro. Ei, què tal? Estem aquí. Escolta, què anava a dir? Que tenim l'elicaptabil a l'antiagenda de la penya del Morro? A més, també en travessarem el Xavi Castillo, amb el seu espectacle. Mira, es diu Bauriweu. Bauriweu. Bauriweu. De fet, perquè és valencià. I també tindrem el Jordi Roca al cinema, al final de tot. Però abans anem cap al Tren i en tòpic de la segona hora. Cristina, avui, Alicia Jiménez-Barlet, guanyadora de la 64a edició dels Premis Planeta, ha sigut un dels temes més comentatge a Twitter. Sí, més que res, perquè l'escriptora Manxega ha guanyat el premi de 601.000 euros. A més, a la novel·la Hombres desnudos. A la nit es va fer públic el veredicte, que també va deixar, com a finalista, Daniel Sanchez de Revaló, per l'obra l'Isla de Alice. Anem per panxar, et sembla, Jordi, perquè hi ha un total de 886 originals, dels quals es van escollir 10 finalistes, es van presentar per aquest premi, i la realitat, en aquest cas, el present, van ser els clares protagonistes temàtics de les novel·les presentades. Com hem dit, unes 900 persones van insistir a la nit que hi ha a la nit del Palau de Congrés i de Catalunya, d'aquest total, però podem destacar algunes personalitats que hi van ser presents, com, per exemple, el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, el lider del PSC, del PSOE, en aquest cas, Pedro Sanchez, i el president del grup planeta José Creueras, pel que fa la presidència a l'ajuntament amb la ministra fomentana a pastor, la presidenta del Parlament Núria de Gispert, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de los Janos de luna. També podem destrecar altres assistents que van ser presents, com és el cas del conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, el líder de Ciutadans del Berrivera, i el del Partit Popular de Catalunya Xavier Albiol, entre altres personalitats, i gent coneguda del món de la televisió, la ràdio i altres mitjans. Parlem de l'obra de la guanyadora i se'n sembla, perquè Hombres desnudos és una novel·la que se centra en un professor de literatura a l'atur, es tracta d'en Javier i una empresaria recentment abandonada pel seu marit, la Irene, els dos es veuen obligats a canviar dràsticament per sobreviure la dramatia de situació en què es veuen immersos. La seva trobada, però, és en un entorn de prostitució masculina, i es convertirà en una autèntica fatalitat. Per tant, aquesta és la temàtica de la novel·la guanyadora, i la guardonada ha estat Alicia Jiménez-Barlet, per a aquests Hombres desnudos, amb la quantitat que recordem, si et sembla, són de 601.000 euros. I què diu la gent a Twitter? Doncs podem d'estar a comentaris, com per exemple una de les persones que hi va estar present a l'acte, és el comentari de l'Albert Ribera, que diu, ja hi ha premi planeta 2015, Alicia Jiménez-Barlet, i el director Sánchez Derevalo, finalista. Felicitats a tots dos. El comentari és el de la Raquel Encenarro. Diu, enhorabona a les dames de la novel·la negra, Alicia Jiménez-Barlet, amb el hashtag PremiPlanet 2015. I l'últim comentari, podem acabar amb la noi mi pastor, diu l'escriptora Alicia Jiménez-Barlet guanyar el Premi Planeta. Recomano tota la seva saca de Petra Delicado. Bueno, aquí cita 12 mirades, que seria també de la novel·la. Per tant, són els comentaris de la gent, entre els milers que hi ha hagut, com et pots imaginar sobre aquesta tendència, i també des d'aquí nosaltres felicitar la guanyadora. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberma. Sí, sí, 12, continuem en directe al programa. Com deien, aquest cap de setmana, se celebra el Correllengua Sant Just, cada any en el mar de les festes de Tardó, organitzat per la coordinadora d'associacions per la llengua, amb la col·laboració de diverses entitats, Sant Justanques i Atenció, perquè el Tret de Sortida es donarà avui a les 9 del vespre, amb un espectacle de l'humorista Xavi Castillo, a la sala municipal de la Taneu. Qui és, Xavi Castillo? Doncs escoltem això. Ieee! Bé, bé! Ie! Senyores i senyors! Torna el veriuevo! O van prometre i ja estem així, altra volta, donant pel cul! Estem així. Havien parat una temporada, perdoneu, perquè no, no, ja es mospullaven per les parelles. I així estem un dia després, i avui és d'imatge, i ja després de que li tirarem un tàper, un tàper, esperant de guirre i ous a fabra en castelló. Què diu, Xavi? Lo que no sabem és si el tàper estava ple o buit, si tenia pericana o si tenia esgarraet o què tenia el tàper. Senyors i senyors, l'únic que podem dir vosaltres és això. Fueu que el món s'ha acabat. Comença el veriuevo, anirem inventant-se nova secció. Doncs el Xavi Castillo és aquest, un dels vídeos que té el YouTube per una de les tornades, i el tenim al telèfon, Xavi. Bona tarda! És un vídeo antigüent. De fa... Mira, t'ho dic, del 2012. És un vídeo del 12 de setembre, un dia després de la diada del 2012. Era per... Bueno, sí, sí. Què vols dir, que n'has fet més? N'has fet més, no? Després o no? Sí, no he parat. En el veriuevo... Els Gultins van ser registrant un moment històric, que va ser la despedida de Rita, de Rita Barberà, la Déu i la Déu Arrita, diguem. Sí, sí. Fem la benvinguda a un altre personatge, que avui el comentarem a veure si la gent no són ells, que és la candidata a la Generalitat del Ponset de Ciudadans, que és la Carolina Ponset. Un altre ho vivien a 7 Point. Però, escolta, és la filla del Ponset! Això te n'ha de dir, la filla del Ponset. Ostia, que fort, nen. I què? Sí, és la candidata a València, a la Generalitat. Quan tenim eleccions a la Generalitat? Bueno, ja no. Com, què, què? Quan es presenten les eleccions a la Generalitat? Ja van ser, no? Ja van ser, ja. Per això, eh? Fem d'aquí 4 anys, no? No ho veurem... Si no, les eleccions ja van ser. Per això, ara tenim allí a Chimo Puig. Sí senyor. És un altre personatge, ja el presentaré. És realista. Tu una mica... Perdona, una mica et cagues amb tothom, no? Aquesta és una mica la idea, o què? Bueno, no, fem... Hi ha molta gent que ja ens va seguint. El tema és de YouTube. També fem aquí molta gent que ens va seguir. I si a menys que escaguem en tot, fem un tipus de teatre satíric. Fem sàtira a partir d'una mica de l'actualitat. I de los grandes eventos que hem tingut a València i per tot arreu. I això, la gent, és un teatre d'humor. Vull que convidem a la gent que vinga a la Teneu, perquè és un teatre de reiures, per reiures amb tota la cosa que està passant. Avui, a les 9 del vespre, es poden comprar per 5 euros les entrades, aquí, al carrer Buena Vista, a l'Antica Granja Carbonell, o a partir de les 8 ja el pròpia Teneu de Sant Just. Que, per cert, em consta que estaves fent una volta per Sant Just, no? Ara, pel centre? Sí, és que... Un company, el Ferran, ens ha costat i ens ha portat a un bazar, que és que ens havia oblidat un element molt important de la funció, que és un tanga roig que porta tota la funció. Però, bueno, això és espòil. Ah, o sigui, perdona. Ferran Tost, regidor d'ajuntament... El tinc així, com ho ve. Ah, o sigui, Ferran Tost ha portat a comprar un tanga. Aquesta és... No, no, no. És l'escollit, el tanga. L'escollitell, o no? Marca com es diu... Marca com es diu... Gaze claim. Hòstia, té una pita. No et volem estirar més, perquè la gent de la llengua, per saber què passarà avui a l'espectacle, però, vaja, anava a dir que és un espectacle que fa molt temps que vas girant, i que, de fet, no pares, perquè avui és de la Sant Just, demà no sé on estàs, però com cada dia... M'ha sentit el Pais Valencià fent en Sueca. M'anem molt, allà a Sueca, també anem a un festival d'enim, i, bueno, li tenim molt de carinyó. I anem fent bols, que passi cap allà. I l'espectacle és que el bo que té és que està viu. Està viu en referèstria que anem canviant esquets, que no sempre és el mateix. Depèn del que va que passen, depèn de les declaracions d'alguns polítics, alguns dissers, com, no sé si coneixeu, una que tenim a València. Vull també el portarem així. Escolta, a València no sé què heu fet per mereixer això, però, noi, teniu allà una fauna important, eh? A València? Sí, ho dic perquè tot això... Bé, tot arreu, però... Això també... Però vosaltres a Catalunya també teniu la que teniu, eh? Aquí, a tot arreu, eh? Així teniu una empastrata de bonica. Escolta, també parlàs de Catalunya, avui, no? Què diràs de Catalunya? Com ho veus, tot això? El de Catalunya ho farem un xicotet paral·lelisme, perquè saps què passa? A València desperta el tema és que desopte demaneu l'independència. Dependència, no? Això desperta en una part de la població valenciada, un anticatalanisme que nosaltres el que fem és fer paròdia d'això. Aleshores farem una barreja de tot això, una barreja. Tant de gent que demana l'independència aquí a Catalunya, com ho esteu vivint allà? Estem aquí al costat, no?, a la frontera, una mica. Com, com? A nosaltres, a València? Com ho viviu? Com ho palpes, això, a part d'aquest anticatalanisme? Sí. A nosaltres patim, patim tota la penya. Això, dir que desperta, el fet que una gent demana l'independència, jo sempre ho estic dient. Jo l'únic que puc dir de tot això és que es demana un referèndum. Sempre he pensat que si a Escòcia es va fer, perquè no es pot fer a Catalunya, no ho acabem d'entendre. Aleshores, el tema d'Escòcia, el tema d'Escòcia, és que jo vaig un paralelisme i vaig convertir-se en una fallera... Sí, sí, sí, vaig fer una cosa divertida. Vaig anar a veure una fallera major valenciana convertida en Brava Herd, en Brava Herd, eh? Oh, oh, oh, oh... Intentant invadir Catalunya, que això. Home, això és de veritat. Jo no t'he pogut veure amb sa creu company, però m'han dit que muntes uns pollos importants, no?, vull dir que deixes una mica... No, són paràlbils. El que passa és que, bueno, s'han fet des d'en... Bé, amb bastant mala llet, perquè no és un teatre... No és un teatre blanc, no és un teatre... Diguem... no sé com explicar-ho al públic, però no és... El públic no veurà exactament el que és el clúd de la comèdia. Un espectacle amb personatges diferents, amb un visre amb una capa de deu metres, una fallera antiga catalanista. Jo què sé, veurem un policient de distúrbis carregant contra el públic. Mira, no és exactament tranquil·let. Jo no et conec, però ja et felicito, tio, perquè realment jo crec que a la societat necessitem figures, com la Xavi Castelló. Perdona, que t'ha perdut, ara t'ha perdut. Estic aquí. Em sento aquí. Ah, vale, vale. No, dic que et felicito, o caja, que em congratula, que a més a més també avui estiguis aquí a Cent Jus, i et puguem veure, perquè penso que a la societat necessita també figures com la teva, una mica, rotllo, rotllo omega, el bufó, no? Però també n'entens la paraula, rotllo Leo Bassi, Rubianes, també una mica en el seu moment. Tens algun referent, tu, o què? Home, acabes de dir, per exemple, dos referents molt importants per a mi, per a mi el... Bore, és sempre que hem parlat, tenen mitjans de comunicació, per a mi el Rubianes ha sigut sempre el punt de referència meu des de fa molts anys. És a dir, fa molts anys que fa ciutat, i des de fa molts anys el Rubianes, per a mi, era el mestre. Per a mi això són paraules majors, diguem-ne. Això és el Leo Bassi, el Leo Bassi és brutal, brutal, i a més. Tot el tema social i satèl·lic, també. I si acabes de dir dos elements que per a mi són fonamentals, per exemple, per a mi són dos elements fonamentals. Escolta, i alguna vegada has tingut algun tipus de problemes, o alguna cosa pel tipus de teatre, per a les coses que dius del de l'escenari, o perquè justament... Mira, Rubianes i Bassi, diguem que tampoc no van ser floretes. No han sigut floretes, vaja, a les seves carreres. Sí, no, no, jo, el Pais de l'Encià, ja seria una conversa molt més llarga, perquè el Pais de l'Encià... bueno, aquí en saps totes les censures que hem patit, i tenim tot un historial d'ajuntaments, que no ens han deixat actuar censures, organitzacions que s'ha manifestat en contra, no només parlem de coses molt polítiques, sinó que també entrem en un tema molt delicat, que és el tema eclesiàstic, i tenim un parell d'espectacles, que n'hi ha una que diu que l'eclesiomostopau, no? I això és un tema molt delicat, i això també ha fet que ja hem tingut problemes en alguns ajuntaments. Però, bueno, això ja és un historial de censures, que, a veure, amb tots els respectes de tot el que vam patir el Rubianes, és l'obra que hi ha que va fer. Sí, i el Leo Bassi, no?, que els van amenaçar també... El Leo Bassi els van emertar i van posar una bomba. Sí, una bomba. Un grup d'eclesiàstics, també, no? Un grup de cristians catòlics. Em sembla que també va fer de seves quan va treballar a Madrid, però, fins aquí, no... No ha arribat, eh? Sí, però això és, diguem... Sòlia també del teatre, el teatre ha tingut això. Jo recordo a València, que és lloglar, quan em van vindre a fer el TV1, i li van fotre una bomba, també, al València Cinema, això és històric. En un teatre que es va dir al València Cinema, que era llenoxistís, li van fotre una bomba als lloglaros. Què dius, ara? Jo he tingut problemes, he tingut problemes en molts ajuntaments. De fet, una de les paròdies que feien era parlar d'això. Un dels esquells de l'espectacle era parlar de les censures que havien tingut al país València. Ara ha canviat el tema, ara anirem a Trembien, i ara també la broma és un poc el canvi, tot el canvi que hi era. Ara, si nosaltres, d'aquí, una mica la perspectiva que tenim des de Catalunya, és que ara és com que tot el revés. Raimon i l'Humanatge... Ara és com que de cop i volta ha canviat com un mitjó, tot això. Això no es tornen una mica locos, capa del pols sud al pol nord, de cop i volta, o què? Sí. Jo sempre he sigut un poc com es diu això. Un poc mosca, cojonera. A més d'això, com... Però el tipus que t'hauré de fer amb la companyia, tot això ho veiem una mica des de fora. Tot el tema dels homenatges, i ara de sort, que tornen a arribar a ouvir, i tornen a arribar a estar a Raimon, i tot això. I dius, bueno, a veure, tampoc és, diguem, blanc i negre. És molt bé. Sí, són una mica informatius de televisió espanyola, no? Depèn de qui mana, els informatius són d'una manera o d'una altra. Depèn de qui mana, les medalles i el regueixament, també, no? Un costat o un altre. Bueno, en fi, escolta... El que sí que aplaudim nosaltres és molta gent. Hem estat en contacte amb molts col·lectius socials de València, que estaven reivindicant coses importants. Ells sí que han matat el canvi. És gent com les víctimes de la serena del metro de València, com les del barri del Cabanyal, que són reivindicacions molt importants, i en el canvi ells sí que ho han notat. Això és molt important. És important de sort que hi ha una organització midi, que cregui que són com 205. I és com la de l'Obiri. A mi també me la de l'Obiri, però a mi no me la de l'Obiri. A mi també me la de l'Obiri, però a mi no me la de l'Obiri. Moderació, per favor, per a tothom. En fi, moltes gràcies, Xavi, que vagi molt bé la funció d'aquesta nit, com diem, aquí a la Teneu de Sant Just, a partir de les 9. Una abraçada molt forta i ben, molta merda, com dieu els actors. Que us vagi molt bé. Adéu-siau, bona tarda. Molt bé, gràcies, desbodeu-me. Vinga, vinga, vinga. Bé, un moment, el Rubià n'és de valència, eh? M'ha agradat. 5 minuts i arribem al punt de... Ja està, el tio. Molt que et sona, eh? Arribem a 5 minuts punt de... Antigenda amb l'elicat de Vilain. Aquí, un moment, vinga. Ràdio d'esper, durant 3,8.1 minuts, Ràdio d'esper, durant 3,8.1 minuts. Vinga, tots els nostres productes amb un 5% de desconta. I si fas una compra superior a 30 euros, et regalem una enfolla de vi. Vine a conèixer els nostres productes a Iperàgia. A la cantonada del carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern, just al costat del restaurant Nou Món. Obrim de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 10 del vespre. Ràdio d'esper, durant 3,8.1 minuts, Ràdio d'esper, durant 3,8.1 minuts. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 3 minuts i arribem al punt de dos quarts de 7. A la tarda ja tenim l'Eli per parlar del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antigenda del programa. L'Eli, cap de Vilain, molt bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Fem programa, ara acabem de parlar amb el Peper Rubià i aquesta València. És el Xavi Castillo que avui està actuant a la Teneu de Sant Just. Escolta, Eli, hem de parlar, com sempre, i que diuen des d'aquesta hora, del que no hem de fer aquest cap de setmana. De fet, tenim algunes coses que són evidents de l'antigenda. Com, per exemple, un compte a comptes per totes les edats. Què vol dir això, Eli? És un festival. L'any passat se'n va passar i ja només vaig arribar allò a l'acte de Cluenda. Dico, este año no me pasa. Llavors m'he marcat perquè he durat durant tota la setmana el festival de narració oral de Barcelona. Ah, festival de narració oral de Barcelona. Sí. Per infants i comptes per adults. Ah, vale, vale, està molt bé. I es fan durant tota aquesta setmana. Comencen ja aquest cap de setmana i s'acaben el cap de setmana que ve. Podem escoltar comptes d'arreu del món, rundalles, fàbules... Evidentment, hi ha la típica sessió de compte eròtico. I fins i tot hi ha tota una programació, tot un dia, que es fa comptes amb versió original. Pots sentir comptes en diferents idiomes? Està molt bé, no? I per totes les edats. No seria tant pares com fills com més menuts. No hi ha franges a l'altre? Sí, de fet, hi ha un programa molt extens, perquè et diguis durant tota la setmana, i indica quins són els comptes, les sessions que pots anar, que són infantils, i les sessions que pots anar, que són per adults. Però no tots uns, a l'hora. No seria un compte en clau adulta, però a l'hora per infants... No és una cosa d'aquestes, no? Com una triga de píxar, vols dir? Sí, alguna cosa així. No, home. Tots els comptes per nens, que me'ls disfruto, depèn de com. Bé, han repartits paradats. Sí, no, anava a dir que el tema dels comptes és una cosa que tampoc sembla que no acaba mai de passar de moda, no? I... des del temps immemovials... No, perquè... Però és que de fet parlaves d'això de les monologuistes, i d'aquestes coses, que al fons és una mica el mateix, no? El tema de la narració d'ara, que passa que els cotxes es centran més en coses que me passen, en coses del món real, la pareja, el no sé què, no? En canvi, els comptes t'expliquen poses més de llegenda, o animals que parlen, totes d'aquestes més, eh? El Godoy deia... El Godoy deia que era un charlatan, eh? Un charlista. Un charlista. Ai, perdó, oi. Un charlista, perdó, perdó. Perdó, m'he confós. Bé, home, somenes, no? Bé, perdó, perdó. Senyor Godoy, les pido disculpas humildemente si me están escuchando. Bé, escolta, va, més coses... Una web, eh, d'això, muntemots.org, per si voleu consultar la programació. Has comentat on has fet? Muntemots.org. Muntemots.org. Has comentat on has fet, això, o què? Això és a Barcelona, però a diferents llocs. Matillimona és el centre, diguem-ne, a l'activitat, però van desfer diferents cívics, l'acte d'inauguració de salut de gas, que tenen diferents espais on ho fan. Molt bé, doncs, què ha dit? Per cert, que demà dissabte, no sé si ho sabíeu, però és el dia sense cotxes. És un dia, eh? Mundial del món. Una jornada que té com objectiu potenciar la mobilitat espanyola i una ciutat més verda. Així, per un dia, els Vianans seran els únics que ocuparan 11 trams de carrers distribuïts per tots els districtes i barris de la ciutat. Això a Barcelona? Sí. És un dia per no baixar a Barcelona, eh? A veure, ja ho sabeu. Ada Colau, què fas? A veure, anem a veure. Li pones una mica en situació. Com estarà demà a Barcelona col·lapsada per tot arreu? Sí, heu d'activar això en cotxe. Heu tingut molt magre. Si agafes el transport públic, té substància. També, també. El bus també és fatal. Hi ha molts trams de Barcelona tallada. De fet, us animo a tots a mirar els mapes, eh? Que estan a la pàgina web de la setmana de la sostenibilitat. Sostenible i segura. De la mobilitat sostenible i segura, en aquest diverses coses. A la sostenibilitat es comença la setmana passant amb una superbicicletada. Sí. I aquesta setmana va amb això del dia sense cotxes. Va posant en diversos carrers. I fan activitats lúdiques en aquests carrers. Però quina mena d'activitats? Per fer pallassos i coses així. De fet, en fem moltes. I molt d'aquest estil. L'estil o Colau, eh? En totes les entitats dels barris col·litzantes, on es fan els talls, han muntat activitats. Doncs l'escola obre... Obre el pati, perquè hi hagi els patis oberts a l'escola. És tancada, però els nens poden entrar a jugar a la pati de l'escola. Ah, molt bé. Jo m'agrada, jo. Hi ha moltes activitats, realment, amb això de... Però, diguem-ne, que sembla com més una cosa de diumenge. Ojo, que és dissabte. Dimeixeu a Barcelona pel que siguis. Disabte serà un dia complicat, perquè fa la mobilitat. Ja ho dic, en superfície. Ni cotxe, ni moto, ni taxi, ni gust. Sí? Clar, clar. Mira, per exemple, es talla la viala etana des de Francesc Cambó, des de la Catedral, fins de Passeig de Colón. Anem a repassar, perquè, per exemple, també hi ha... Des de la Vinguda de Diagonal... Vinguda de Diagonal, eh? O sigui, centre de Barcelona, Vinguda de Diagonal. Entre el Passeig de Gràcia i el Passeig de Sant Joan. Tot és a l'assemble dret, tot de la Diagonal que hi ha tallada. S'ha tallat un pic. Té de baixar, pujar... Volem fer de volta fins a Passeig de Sant Joan, diguem-ne, després. Sí, bueno, agafar hi ha un dron. Agafes dos drons, te'ls posa aquí als braços, i ja fas com Meri Poppins. Per exemple, després, Sants Montjuic, ojo, això en té a dir-se. A mi, dius, carrer i conell de sent. Entre Tarragona i Carrer, creu coberta? Tallen, també. Molyeners, també, creu coberta i carretera de la bordeta. Això també, demà, tallat. Tota la gent que vingui de Passeig de Serrat, i tal. No veuen compte. Ojo, a les Corts també, les Corts també? Sí, no puc fer res. Diu, a Vinguda, Madrid, entre Galileu i Guitart. Estic ja corralada, dius, millor, demà ja no m'ho haig de morir. Doncs demà hi ha Barça. Perdone, demà hi ha Barça. És un dia, un dia només, sense cotxe. Demà hi ha Barça, a dos quarts de nou. Ara digue-li a tota la gent de Sant Just, que no es mogui demà de Sant Just i en transport públic, n'hi ha en un vehicle propi o privat, que es quedi per Sant Just, voltant, passejant, i la gent de Barcelona, si volen el Barça, que vagin només, veuràs el purament demanar el Barça. Perdona, m'agrada perquè tots els barris... Per què di a casa seva? Confinados, Ada Colau, gràcies. Deixa'm dir una cosa. Tots els barris veig que tenen aquí un carrer, la Vinguda de Madrid, entre Galileu, el Preets Maragall, entre el Noseca i tal. Vull dir que són llocs estratègics. I són carrers, no és tot. Però 9 barris, 9 barris, ojo, que han pringat. Perquè a 9 barris, sí, clar, com que... Voten el que voten, no van pensar. Els hi han fotut, mira, els hi han posat a 9 barris, tot el passeig verdum. Tot, eh? Perill verdum, des de carrer... No, no, tot el passeig verdum tallat demà. De dalt a baix. Perquè per votar, per votar-hi tot. Però allà el verdum fan una classe de suma espectacular, que anem a tocar la itinerant. Ah, amic, mira, al final. Sí, sí, bueno, en fi. Voleu dubtar un gat, també, si voleu. Ah, molt bé. Hi ha una estanda d'opció de gats d'aquests del carrer. I d'avocis, no? No, de gats només. Mira tu per on ets. Bueno, escolta, hem d'anar a fer en via, mai més ben dit, demà, però dies sense cotxes. Això ens queda clar. I hem d'acabar a l'antiagenda amb un últim acte. Hem de parlar de l'Octoberfest. Això és impressionant. Això. Atenció, festa de la Cerveza de Calella. O sigui... Calella... Nemi, nemi, nemi tots, ja. És una festa popular amb la participació de bandes de música de diferents països europeus. Per favor, jo quiero ir. La festa, sinagura aquest primer dissabte. Amb una gran cerca de vida... Ja porten dies, eh? Bueno, a Calella porten anys amb l'Octoberfest, eh? I quan és fins la febrera, què ve, eh? Està més o menjar, ara. Cada dissabte canvien. Les bandes ja efectuen les correspondents cercaviles. La benvinguda i alliorament de plaques per part de les autoritats. Vinga, vamos allá. És la Calella, no de la Palaflugell. No és la bona, és la... La Calella de la Costa, és això, eh? És l'anglèsa, és l'anglèsa. Vale, vale, és l'anglèsa. Es pot degustar la gastronomia típica i serveis de més de 40 marques diferents. Algunes bandes... Això m'agrada molt, a mi. És rotllo de fanfària, no? L'opetan, l'opetan, eh? Cuidado. Compten amb més de 60 músics, però això què és? Que toquen cada nit a la carpa, porten instruments i vestits tradicionals al seu país o regió. Perquè venen de... Alemanya, Austria, Suïssa, Dinamarca, Noruega, Hongria, Holanda, Suècia... Estira el del sud. Aquest és el que a mi m'agrada, eh? Si hi ha a Calella, normalment, és un centre neuràlgic de totes les pobles mundials. I de tot el tema alemany, eh? De tot el tema alemany, eh? Un poco, digamos, popular, eh? Sí, sí, sí. No vienen los alemanes tampoco de muchos cuartos, son alemanes normales. Calella... Calella pertanya a algun estat alemany o encara és català? No, pregunto, eh? Jo crec que... Com Dibia, no? Com Dibia, França. Ah, vale, vale, vale. Com diria Martín Glada, un habistag? Allò que fa el rachtag. El rachtag de Calella, eh? Això ho està... Merkel ho està mirant, ja. Bueno, en fi, Eli... És molt impressionant, és molt impressionant, eh? Tinc una calella, calella, la bala de veneres, no sé què, i tenen aquí el lià on tingueu alemany, que és molt... Perdona, aquí no van els matins de TV3 a fer connexions, com el Saló Fest o el Lleure de Mar. Per què no van, no? Ho dic perquè això està... A més, trobarien a tots a la nit anterior, ja t'ho dic que sí. Això és força més perillós... Bueno, és perillós. Vull aquí, veig més moviment, que no pas allà a Lloret i a... Ja on és, on ho faran a ells? Perquè aquests no són boconics, perquè aquests... Ah, vale, vale. Directament a l'abans de la gent de músics a la piscina tocant... Bueno, en fi, Eli, ho hem de deixar aquí, ja, abans de que m'exploti del cap. Moltes gràcies, una setmana més. En retrobem, divendres que ve... Divendres que ve, divendres que ve, sí, sí, sí, divendres que ve. Molt bé, molt bé, molt bé. Qui farem? Adéu, adéu, adéu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de met. Bé, a 6.38... Uf! Què fa aquesta dona, que em tan... A 8.00 de la tarda hem de fer una pausa per la... Per la publicitat, publicitat. I tornem d'aquí un moment amb el Jordi Roca i el cinema. Uf! Uf! ... Gran inauguració del Bazar Iperàcia. Vine a conèixer la nova botiga de Sant Justes Bern, on trobaràs un munt de productes de qualitat, el millor preu. A Iperàcia, obrim el 9 d'octubre. I per celebrar-ho, tirem la casa per la finestra. Del 9 al 17 d'octubre, tots els nostres productes amb un 5% de descontent. I si fas una compra superior a 30 euros, et regalem una ampolla de vi. Vine a conèixer els nostres productes a Iperàcia. A la cantonada del Carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Justes Bern, just al costat del restaurant NouMont. Obrim de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 10 del vespre. I tu, t'apuntes? Vine a Ràdio de Svern. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio de Svern. Sí, res, de final del programa i també de la setmana... La setmana llarga, ha sigut aquesta, eh. Molt llarga, molt llarga. I això que va dir Jordi Roca, si fes-te. Sí. Parlant de cinema, amb el Jordi Roca, ja, per acabar i patar-ho tot, dient. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda, però crec que t'has fet el cansament. Mira, no sé, no t'ho... No t'ho aconsegueix. Però que estic endre, de la xifra, per mi que t'ho ha de portar. Sí, sí, però em noto... no t'ho cansats. Ja l'he vist. Sí, mira, ara la Cristina també està batallant. Portem com una estressa acumulada al programa, no sé per què, però... Des del 1.700, la cosa ja és que no és el mateix. Estem a del de tot, i clar... Des de fa de 6 anys, ja la cosa ja... No, el programa 1.700. Ah, programa, programa 1.700, sí, sí. Però per què el 1.700 encara no hem arribat ni el 1.500? Què dius? És com el govern, igual. No, en veró. Que la setmana passada van fer el programa 1.700 a la penya del Morro, i llavors, des del que vam fer, ja anem ja de cap a Caiguda. Jo crec que el que us ha passat és que acaba ahir deu usar-ne una mica massa, eh? Ah, bueno, aquest és l'altra. Acaba propiment no hi havia. No. I menjava... menjat en poc. No, a veure, menjava que va ràpid. Això és veritat, va haver-hi una... És que ahir vam fer, a veure, deixem-ho explicar-ho. Ja veiem un ciai mateix. Sí. Ahir vam fer com una mera de presentació... Interna de la ràdio, eh, amb el regidor. Regidora, de comunicació, l'alcalde, Llorer Perpinyà, la gent que fem una mica els programes, la Cristina, també va venir molt guapa, molt elegant, com sempre. I ens hem posat com un pic a pic aquí als porxos, a sota de Can Ginestat, que sort que va seguir i no dos dies abans. Vaig dir-ho, mira. La cascada d'aigua, tots aquí surant. I hi havia gent que va venir, jo crec, a el que va venir. El menjar, no? I quan va acabar el menjar va marxar. Sí? Sí, creus? Una marebunta, hi havia una marebunta... Hi havia una marebunta de col·laboradors i col·laboradores de la ràdio que van venir aquí... Que dius, bueno, i la comida d'on està? Dic, bueno, un moment... Van donar més les pits que es van fer que no el menjar. Sí, perquè van posar poc menjar, i especialment per això. La gent quan va acabar va fer... Va agafar-ho tot. Hi havia, a la taula, planers d'entrapanets, de pernils, de formatge, ho deia, no sé, amb biscuits, no? Varis. Sí, perquè entrepans en si no eren, però tot podies que l'entrapa. Tu m'ha quedat una banda. Molt ben orgullosa. Que no s'assaben aquells col·laboradors que en una festa com aquesta, el que has de fer és menjar el menj possible, que menja massa queda malament. Jo no ho sé, però va haver-hi com una estampida, no vull dir noms de gent ni de programes de la ràdio, que va ser com... vinga... És com... és com... 300. A les xarxes de 300... Arriben allà, agafen tot el que aporta, suposen a la boca i després ja, vinga... També ja se'n manda a l'exposició que inaugurava la cangina estat, que també hi havia piscolàvies, o sigui, una gent... Ah, ja ho deixo, no m'ajuntarà. Jo crec que ja venia el que venia. Llavors, jo he après moltes coses del que vam fer aquí a la ràdio. Com quines? La primera de totes i bàsica és que si tu vols que la gent marxi del lloc que els has convidat, posa poc menjar. I llavors, quan acabarà el menjar, la gent farà fotre el camp. Això a mi no funciona. No, segon dia tinc un sopar a casa, diré, posaré re. És veritat, el Jordi Roca crec que en el sopar que es va fer de ràdio d'Esber, dels 30 anys, va ser un dels que es va quedar fins a les 6 de la matinada, l'últim pre, que va marxar i això ja no hi havia dinar. Clar, sí, perquè el Jordi Roca sempre està allà... Com complica el menjar. Sempre compleix. Què passa? Escolta, va, anem... Digue'm de cinema. Tenim diferents pel·lícules, que avui... Acabarem de cinema, avui. Ara és tot dur. Té una secció de cinema i ja no vol parlar de cinema. Bueno, va, comencem. Comencem amb la primera pel·lícula que es diu... Hombre, perdona, és les millores trenes d'aquest divendres. En aquest cas, ens hem escoltat la gran producció nord-americana de la setmana i el seu trailer. Es diu Mark. L'Anna s'ha rechazat la mesura. Así que si lo hacemos... Se trataría de un motivo. Si algo falla... Ho mariremos. Te das cuenta de que es una altura. No haría otra opción. Pase lo que pase. Decidle al mundo. Decidle a mi familia. Eh? Volver a casa. Oh! Directament al director Ridley Scott, que presenta aquest film de censia ficció protagonitzat per... Matt Damon. Sí, doncs és la pel·lícula del senyor Domènech d'aquesta setmana. També és a la crítica. Diuen que és una de les granes trenes de l'última temporada. I que apunteu-hi perquè segurament arribarà als Oscar, on Matt Damon, que és el protagonista, es podria apuntar a l'Òscar com a millet. Però estic segur que estarà il·luminat. Jo li poso un bé al plus i aquest plus li poso per a tècnic existent, que ja sabeu que és l'actiu de la bècara i que és l'actiu per excel·lència d'aquesta pel·lícula de censia ficció. Si el que voleu és molta aventura, contenir l'aire per veure què passa fins al final, doncs, òbviament, acced la vostra opció. I el que ens narra, doncs, és com una tripulació de persones de sonota, se'n van fins a mar. I allà, al Matt Damon, el donen per mort durant una tempesta i decideixen de res de tornar cap a casa. Per tant, els pobres queden ja abandonats i tirats, pobrissó. Ara el que viurem és com ell. Ha d'intentar comunicar a la terra que està viu, i com pot intentar si es cal aconsegueix sobreviure, fins que, no ho sé, el pugui contactar amb la terra i pugui posar a casa o no, ja veurem el que. Les dues maneres d'aquí diuen que és una pel·lícula que, malgrat tot, és extremament alegria i optimista. Jo crec que és una bona aposta, té molts diners al revere, i el discolta sempre és una gran aposta. Molt bé, doncs s'haurà de veure. Per tant, la gran pel·lícula de la setmana, aquesta de mar, a mi personalment m'agrada, aquestes pel·lícules d'essència, fecció, rotllo a l'espai... Jo penso que últimament ja tenim Gravit i no fa falta. Bueno, Gravit i, perdona, Gravit i Interestelar, també, que és una altra pel·lícula d'aquestes... Ara posem de moda aquest tipus de pel·lícules així, més lluny de la terra. Ara passa que venen pertongades. Això no és un situar-ho, però bueno... Bueno, no sé si parla, menys si fredeto... A veure, una cosa, a veure... Para, para, para... A veure, Jordi Roca, com no parles d'Estar Wars, com no parles d'Estar Wars... Ui, que retira la secció, Jordi. Me vas a quitar la secció. A veure, a veure... O parles d'Estar Wars, quants estrenes? Ho has de mirar, ja. He de fer una cuenta, ja. O parles d'Estar Wars... Estar-ho d'aquí una mica a la sol quan estigueu de vacà. O parles d'Estar Wars, o la direcció del programa... Pendrà mesures amb la secció de cinema de La penyola del Morro. Saps què faria, Jordi Roca, avui, jo? A partir d'avui, en cada secció de cinema... Porta alguna cosa d'Estar Wars. Ara, ara, ara. Fins que Jordi s'avorreixi d'Estar Wars. No, no. Perdona, a veure, una cosa. Jordi és més de la... Estar Wars és la gran estrena. No et diré, ja, de la setmana, quan arribi o del mes. Aquí vius! És l'estrena de la dècada, de la dècada! Clar! A veure, a Star Wars està passant. Hi ha una mica de ganeseta que vol recordar certes coses, no. Posa cap a Jordi. Jordi Roca. T'està dient gent grandeta, eh, Jordi? Jo sóc tu, padre. No hi ha zero per a l'atòlia. Gràcies! Escolta, eh... Bueno, mira, no està fent punts per continuar. Escolta, tan bon punts dins la secció de cine, en aquest programa te la posen i te la treuen, eh? Vull dir que... Pasem a la següent pel·lícula de la setmana. Es tracta de la Cumbre Escarlata. Se costa Halloween. I això també es deixa de notar a la cartallera. La Cumbre Escarlata és la dosi de terror dels divendres pels amants dels fantasmes i els sucessos sobrenaturals. No ho estic llegint, eh? Nos estaban advistiendo. Una tasa tan vieja com ésta, con el tiempo, cobra vida. ¿A qué parla? Empieza a hacerse las cosas. Perdó, perdó. Una cosa te deja con cómo estás? De las que no te verás. Con el tiempo... Cobra vida. ¿Qué sucede? ¿Qué quieres? Oh! Quina por. Per què sempre a les pel·lícules de por parlen? Que no ho sé, bé. És una cosa que corren. Tu m'ho murmures quan tens por, et poses a quedar com un condemnat. Parles suxet perquè el que et fa por no et sentin a t'escolti. I et fas aquesta veu així. Jordi Roca, qui és la puta conillera? Què passa? Mia Wasikowska, que té nom de protagonista de Mossos S.A., diu que és la protagonista d'aquest darrer film de Guillermo del Toro, ojo. Sí, Guillermo del Toro és el director d'aquesta pel·lícula, amb una certa estètica gòtica que agradarà a molta gent. És d'aquelles pel·lícules que són entretingudes, que de tant en tant et fan cridar una mica, espantar-te, però que no deixen de ser pel·lícules, diguéssim, a mapes. Les argumentes, doncs, la mia Wasikowska, que ha de triar entre l'amor de la seva vida o d'esballar el misteri. Escolta, una mica Tim Burton, tot això, també, o m'ho sembla a mi? Sí, no, molt bé, senyor Domènec, molt ben apuntat. Si hi ha una estètica, una mica Tim Burton, molt bé. Per tant, això, ja sabeu que les persones són curioses de mena, per tant, veurem què és el que descobreix la mia Wasikowska en aquesta casa. Bé, passem a la següent pel·lícula, que també es trena avui. De fet, acabem el repàs de la cartallera amb dues comèdies. La primera és una producció espanyola titulada... Els dimecres no existeixen. Los mércules no existen. Aquest és el trailer. ¿Quieres casar conmigo? Es que no sé qué quieres que te diga. ¿Tú qué porcentaje de tías crees que para cada ti? ¿Qué trazo? ¿Mental? La música m'agrada. ¿Tú ni què m'agradarà? No, però... està bé, el tinc un retraso mental. ¡Qué difícil! En el fons no és bastant de bàsic. ¿Y qué hombre no lo es? Oh! Una mica tòpics, aquí. Jordi Roca, ja vaig a venir. Sí, home, comèdia... Més prescindible i provisible que una altra cosa. Gasar-se els diners amb això és tonteria. A la pel·lícula, d'ellos amorosos amb el típic humor espanyol, reflet de clichés i tòpics, i només salvem Andrea Duro, que recuperem l'Aioli de Física i de Bogimica per fin de tornem a veure la gran pantalla. Doncs mira, és un reclamés per anar a veure. Per cert, m'ha oblidat a dir que la pel·lícula de comre... La comre sí... També soc la Jessica Testei, avui fa doblet. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé. I d'aquí, però què diu la crítica? Perquè és que tot i que sigui així, de clichés i de més. A veure, mira, que estic molt ràpid. En el cas de Marc, la crítica l'aplaudèixer, en el cas de la senyora Estadiola, és la pel·lícula publicitària, i aquest... Doncs no la veu ningú, la veritat, per mi no. Perdona, hem de recórrer aquella... Hem de recórrer aquella frase que fa una mica de ràbia, que diu que els crítics no es poden d'acord. En fi, ja acabem ja amb una altra comèdia... Aquesta és la meva aposta, eh, d'aquesta setmana. Ah, vale. Ah, aquesta és la de l'aposta? Bueno, escolta, l'escoltaré. Que m'has burat un trall amb grec o alguna cosa, no? No, no, no. Dios dice, amaras a tu prójimo como a ti mismo. Yo nunca he dicho eso. Perdón? Yo nunca he dicho eso, pero es que ese fue al galete. Lo único que logró hacer es que le trabaran en un madero. Como una lechuzza. ¿Y tu padre tiene poderes como un superhéroe? ¡Eh! No me obligues a ir a buscarte. ¿Ponte cómodo? ¿Quieres tomar algo? No sabes quién soy. ¡No sabes quién soy! ¿Pero qué coño es esto? Ah, ya has vuelto. Bé, atenció perquè és una comèdia sobre el nou testament. M'imagino que l'església no ja s'haurà caixat, una mica allò que fa ella... Ah, potser no, eh. Ah, no? I les diria... Bueno, sí, segurament sí. Bueno, no sé què dir-te, perquè les diria unes posicions una mica estranyes. I potser, en aquest cas, no s'hi acaba posant, però... No és com la vida hi brallen, eh. Què passaria si Déu existís i visqués a Brussel·les? Clar, aquest és una mica el punt de partida. Sí, el que passa és que... No, és un punt de partida que això es descobreix el minuto. Doncs la pel·lícula del director mandormal, que és molt conegut i de fet la pel·lícula ha estat seleccionada per l'acadèmia de cinema belga per competir amb l'espanyol al orèac, com a millor pel·lícula de per la no-anglèsa pels Òscars de la propera edició, del Saber. En aquest cas, Déu existeix una persona, bueno, una mica desastrosa a la terra, viu a Brussel·les, i la seva filla. Perquè té una filla que està tan, tan, tan, tan, tan avorrida que saps què decideix publicar i explicar-li a tothom quin dia morirà, com ho sentaria vosaltres? És un missatge i diuen, mira, tu moriràs, senyor Domènec, d'aquí 5 anys, 3.000, 2 dies i 8 segons. Llavors no cal ja ni que em posi a tenir filla. Diuen això i pensaves que no. Per què no? Per què no? Però té molts intent. Això és una altra cosa, però ja, per posar-te i tenir un fill, i aquest fill, als 5 anys, per exemple, a 4 o 3, ha de morir el pare i ho heigestat altres anys. Però mira, alguna cosa jo encara salvaria. Si m'ho diguessin, no estaria malament, per mi, eh, però vaja. Però si faries coses, no, que te les premsen més calma. Home, si em diuen 5 anys, dic, tu, escolta, perquè treballar 5 anys. Si els meus pares ja en poden mantenir, encara. Clar, per 5 anys. 5 anys més que poden mantenir. Bueno, en fi, eh... Clar, Jordi Roca... Com a... Digue'm. No, no, ja hem d'anar acabant la secció, eh. Ah, ja està, cada dia, amb detalls. Sí, perdona, tens tota la raó del món. A mi el que em sota és que deu visqui a Brussel·les. No sé per què a Brussel·les. Perquè l'han fet allà, a la pel·li, no? Potser, bàsicament. Perquè és Belga, perquè la pel·lícula és Belga. Escolta, ens hem quedat... No potser podrien haver vingut a Catalunya. Amb algunes coses al Tinté, com per exemple la quarta entrega de... Mercenarios, cada cop més a prop de ser una realitat, eh. Això és un tema important. Mira, jo ara ens ataré la notícia evomitiva de la setmana, i aquesta és el cas. Perquè el mercenari és una quarta de dada. Em sembla la mateixa utilitat si em sentís de l'ident de cap de la... potser en mataria, però és una pel·lícula que li agrada molt, eh. Bueno, després, Walt Disney i Pixar diu que denuncien els films que estrenaran fins al 2019. Per exemple, la secuela de Buscan a Nemo, Buscan a Dori, vale? Sí, mira, m'encanta aquesta manca. Jo no estic esperant amb candeletes, però, clar, haurem d'esperar fins l'any que el mes de juny. I després també... El mes és que la seguirem, eh. El 2018, una nova entrega de Toy Story, que ja és la... Toy Story té una quarta part, eh. Quarta part, eh. El 2018 i el 2019, senyor Domena, que és increïble, la segona part. Ah, molt bé. I ja per acabar, comentar que és Charlisteron, que va ser furia durant dos anys més, que és la personatge de Mad Max, no? Sí, exactament. De fet, va ser molt aplaudida, una de les pel·lícules més recordades de la Charlisteron, i afirmat per les dues pròximes sàqueles d'aquesta pel·lícula. Perdona, doncs, enhorabona, cap allet, tots aquells que la vulguin tornar a veure en aquest paper, doncs hauria estat menora bona. Molt bé, Jordi Ró, que no tenim més temps. Moltes gràcies, ens trobem ja. Bones tardes. Bones tardes. Bé, Cristina, si la penyola del Morro tingués molta audiència, avui que seria trendintòpica. Ho tinc claríssim. Avui, Xavi Castillejo... Castillo, perdó, perquè, com has dit, Jordi, sí que tothom necessitaríem tenir més sovint, a prop, una persona que et passi riure, i gaudir d'aquest magnífic espatacle d'aquest vespre, la teneu. A les 9, eh? A les 9. Gràcies a tothom que ha fet possible la penyola del Morro d'avui, la Andrea Bueno, el servei informatiu, el Sergi Arrada des de Sitges, la Paula Carré, la Gina Leger amb el cafè avui, des de la ciutat del Bàtica, el Dani Martínez i el Dani Chirivella amb els Gunis i la seva... Els Gunis-Cities. Els Gunis-Cities, particular, i l'antigenda de l'eli Capdevila, el Xavi Castillo, amb el qual parlàvem fa un moment, i el Jordi Roca del cinema. Jordi Roca, gràcies. Adéu. Adéu. I, com sempre, el Twitter i el Facebook, la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Com que té setmana que us ha parlat, Jordi. Tornem dilluns a partir de les 5. Amb l'informatiu vespre, adeu-siau, i que vagi molt bé. 98.1. Gràiu vespre. Gràiu vespre. A la cantonada del carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Molt, obrim de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 10 del vespre. 98.1. Gràiu vespre. Gràiu vespre. Bona tarda, són les 7. Les notícies de Sant Just.