#785 - La Penya del Morro del 21/10/2015

El govern Balear aprovarà una llei de fosses per localitzar i identificar les persones desaparegudes durant la guerra civil i al franquisme a les illes. Els partits que donen suport a l'executiu han presentat avui l'esborrany que es tramitarà de manera immediata al Parlament. Palma, serà riera. Bona tarda, el govern recollirà la feina feta durant aquests 10 anys per l'Associació per a la Memòria Històrica de Mallorca, que ja ha elaborat uns 100 de desapareguts i un mapa de fosses i assumirà les despeses per a la recerca de totes les persones que van ser assassinades. S'ha calculat que entre el 36 i el 39 van desaparèixer 2.300 persones a totes les illes, que es trobarien repartides entre unes 60 de fosses. Bona tarda, el Comitè d'Ètica de la FIF anuncia investigacions contra el president de la Federació Espanyola de Futbol, Angel Maria Villari, també contra Franz Beckenbauer, tot i que no n'ha donat encara els motius concrets. D'altra banda, el Comitè vol jutjar també Josep Blatter i Michel Platini abans que envencin les suspensions. La recerca del partit d'Aida el Barça de Barissoff deixa la pèrdua del centre campista Sergi Roberto, que s'estarà de baix entre 7 i 10 dies, un cop confirmat que pateix una estremada el tendor de l'abductor de la camà esquerra. Avui és complet la tercera jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions, destaca el partit entre els dos líders del grup A, Madrid i Paris Saint-Germain, els blancs juguen sense vell, nit véns emà, i els francesos ho fan sense el braç i David Luís, també juguen avui al Sevilla. I l'Atlètic de Madrid. S'han esbutatge les 8.000 entrades disponibles per el Villanovent C. Barça de Copa de Dimícres Vinen. Els extrements estudien tornar a ampliar les grades del seu estadi amb mil localitats més. A l'espanyol, el centre campista Pàpid Llop ja està a punt per tornar a la convocatòria del partit de Divendres, al camp del Ràdio Vallecano, aquesta tarda, a dos quarts de set, d'aquí una hora i mitja, es presenta el Guipfemení i el futbol base a Cornellà al Prat. Amb bàsquet d'un i girona s'estrena avui a Fontejao, en partit de l'eurolliga femenina contra el bisua de Cracovia, 3 quarts de nou, i per esport 3, i ara el lligue sobal d'en Val, el Barça i la Jura de la Pista, que són de l'Usa del Puente Genial, a dos quarts de nou. Vina al Besar Iperàcia de Sant Just Desvern. Al Besar Iperàcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complement, perfumeria i cosmètic, productes per a la llar, i moltes coses més. Vina i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Besar Iperàcia. Despartanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, conduint a les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Cara bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims cinquanta anys. sense tiquetes ni dades de caducitat. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Què tal, bona tarda senyors, gent de l'estranger com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio de Ferro Esparna i el salut de Jordi Domènec des d'ara i fins a la set del vespre. Aquest és el programa número 1.710 de la penya del Morro. La Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Avui el programa també us vindrà amb la presència de la Clara Nardion, que és que respon els whatsapps que li ha enviat el moment, perquè sí, li ha enviat un whatsapp i dient, escolta, avui què era la secció de Time Out? I saps allò que només hi ha un check, un bis, vol dir que no ha arribat del tot al whatsapp. Es demanen els sobres minuts, espero que em respongui alguna cosa. A més a més també tindrem la Joana Garcia, la nostra correctora visual particular, que des de l'Espanya Essència ens explicarà que és la hipermetropia i aquesta malaltia de la vista i com podem corregir-la. I a la segona hora, filosofia Dogville Beach, com poder tractar millor els nostres gossos i gosses amb l'Albert Capapell i també l'Èric Pomar, amb les noves tecnologies, que avui diu l'Èric que ens vol parlar especialment d'una cosa, que és el cheat gate d'Apple, que estàs en polèmica de tornar els últims dies. Per què? No ho sé. I la que farem també he conegut amb el Sergi Arral, que és el casal de joves, perquè no expliqui coses del casal de joves, però ja avui a l'Espanya del Morro, per abans, tenim dòpics. El tren dit dòpics, del dia d'avui, el tenim aquí, amb la Cristina, el més comentat de Twitter. Andreu, Vil·loca i Convergència, perquè han estat detinguts del Tresorera de Convergència Democràtica de Catalunya i 7 persones més per presuntes comissions i legals. Ara heu escoltat en cadena el polletí de Catalunya Radio. Cristina, aquest ha estat el tema del dia Twitter. Sí, no s'ha parlat enlloc, sembla. No, no, som els primers en fer-ho. Sí, els Mossos d'Esquadra han detingut el Tresorera de Convergència i de la Fundació 4D amb Andreu Villoca i el director general d'Infrastructures.cat, Josep Antoni Rosell, que és l'empresa política de gestió d'infrastructures que depèn del Departament d'Economia de la Generalitat. Les 6 persones més han estat detingudes, la majoria empresaris acusats d'haver pagat comissions i legals, però podrien arribar a haver fins a dues persones més. Des d'aquest matí, els agents han detingut a Rosell i l'emportes fins a la seu d'infrastructures.cat, on s'han dut a terme als registres partiments. Paralelament, però, les gens de la Guàrdia Civil han escoltllat la seu de Convergència al carrer Córcega en presència de Villoca. També, però, s'han registrat les dependències municipals, Dolot i de Sant Fruitós de Valles i diverses empreses, fent un total de 18 escorcolls. Els acusats prop de fins a 6 delictes, entre d'altres, de tràfic d'influències, planquets de capital i sovors. Es tracta de la tercera fase de la vetejada operació patron que investiga si s'hauria pagat el 3% per adjudicacions d'obra pública. Recordem que la primera i la segona fase van comportar la detenció de l'alcalde de Torran Barra, Daniel Massagué, i van motivar els escorcolls a casa de l'exconsellor de Gat de Teco, Jordi Sumarroca, i posteriorment a la seu de Convergència. Una operació, la tercera fase, de la qual coincideix avui amb la firma del Decret per constituir el nou Parlament tweeted a l'елicòpia. No tot s'acompanya que té que fer aquesta qüestió, .. No hi ha d' сумat que tyna't com a privacy de TV, però metres a fer coneixement, 네가 en suerte comú, però en dahaapat esgeht, ymet un tikar con lasumbling de laAftery de les caganes. Això sí, que succeeded. La part解 axes l'Alcalá Can 버�re tope un inherited. Si és la part humana a Catalunya nei grés ook. binàgen distributor a Sant Gon menjar de faig a Barcelona. Espero que a Barceló, 25... Àngels Barceló. Àngels Barceló, d'hora 25, clar, la té així, no? El seu compte de Twitter, de periodista, sortia en defensa d'Andreu Biló, que ha traçut de convergència, com ho va fer el seu dia, amb Jordi Puigol, i denunci aquest acusament. Bé, en fi, Twitter esvaris sobre la gent i aquesta qüestió. És que no hi ha un pam de net! Que diria la meva tieta. A veure, una cosa, tot això, i sempre, presumptament, i dutat... Sí, sí, sí. Vinga, notícies de Sant Jordi. La notícia de Tejús, amb l'Andreu Biló, sí. Que no hi és. Potser veniu format de tot el car. Potser per aquí, oh, ja. Però que una cosa, no, para un moment. L'Andreu, bueno, que no... Sí, som la cançó, ella és redacta de notícies, però les llacies és tu, no?Sí. A veure un moment. A veure, estigui fora, Andreu. Digue-li que et truco un moment, sisplau. Andreu. Andreu, que et pots entrar? Entrem un moment, per favor. Andreu, que et pots entrar al programa? Andreu, bé, ara s'entren. Ara t'ho haurem una mica l'entrar allà, per tot això. Andreu, perdona, que em volia morir aquesta barra. Andreu, un mita, bravo. Bona, bona, bona, bona. Va, tard, tard, tard. Andreu, que estàvem aquí, ara anem a les notícies. Ja m'està cantant, allò. Em mandré, saps allò que... Em mandré, ah, bueno, sí. Vale, eh... No, que no està aquí, no. No està aquí, però... No, però allò de la veu encara no ho tens bé, no? No, encara no. Hi ha una congestió més ara, eh?Sí, gestió rara. No, però està preocupadita. No t'importa que la Cristina llegeixi les notícies? No, per favor. No ho cantem, no, Andrea Bonosia, perquè són seves. No t'importa que continuem cantant amb Andrea Bonosia. No, mentre no tacaeu el meu nom. Bé, al principi no l'hem tacat, ni el tacarem mai. Per favor. Doncs Andrea, no volem parlar, no forcis. Gràcies. I continuo aquesta...No estigues comptant. És una manassa, no?No, manassa. No, un mitja. Milloret, que estàs acercat a redactar notícies. Ara mateix estic concertant entrevistes. Per demà, demà passat, sense sexis. Per la penya del morro.Moltes gràcies. Així que m'estiguen, m'estiguen. Home, llanora, llanora. Demà ens hem d'anar a escriure una cosa. Hem d'acostar a cuixinets, perquè la gent diu... Ai, això ho fareu o no? Això ho farem de veritat. Andrea Bono i el servidor s'haurien de parlar. Ja parlo jo, tu escolta només les explicacions, però jo seré el líder de l'equip. Tu t'has pilotat al car i jo estaré darrere corrent, sent el que es diu, el copilot, no? No, que és la persona que ha corregut. Demà a la tarda, és l'últim dia que tenim dins per inscriure'ns, hem d'anar, Andrea, tu i jo, al casal de Joves, a Sant Just. A partir de la set de la tarda. Per què et mires així?No, ens hem d'inscriure. Tinc molta gent de puntat.No, és que apunta tu, perquè si no, farem el rític. Llavors, hem d'anar demà a la tarda a inscriure'ns al casal de Joves. I tu has començat ja a fer exercici, corra... I tant. Tinc una ulleta a la persona. Sense ulletes.Vale, vale, vale. Però tu sí? Tot el menjar? A mi no em calts.A mi no em calts. Tot això serà una obfèria que... Hauràs de practicar món en moviment per frenar el car. Per frenar? Jo no sé si no, a frenar o a car. Jordi, és de frenar el car.A jo, a fer-ho al car? Per favor.I que encara no frenaré. No sabia que jo frenava el car. A fer-ho jo, oi, perdona.A algú ha de desfrenar, eh? Et tinc una cosa...Fa molta vegada això, Jordi. Jo tinc una cosa, Jordi, perquè si féssim un car sense freno, què passa? Tinc tot el local, per... sense frenar, per guanyar. Entrada, hauries de buscar un altre conductor, eh? No, Andrea, no, un altre cop. Bueno, Andrea, no volia fer... Calla, calla, tonta, no t'hi curàs. Calla, calla, no t'hi curràs. Bé, anem a fer-ho al car, i ara anirem a fer un mandat amb el car, eh? Que ens apuntem.Sí, sí. Andrea, bona humita.Adiu-me'n, ara adeu-me'n. No sé, no. A veure, Andrea, que no acaba de... Acabaràs de afinar, eh?No, no. No vull depretar. No està afinar, està afinar. A veure si millor ets una vegada.Sí, sí. Bé, anem cap a més coses, perquè tenim diferents notícies sobre la taula. Bé, s'enjurra més de 190.000 euros provenents del Fons de Cooperació Local de Catalunya d'aquest any. U-E-V-A. Ara parlarem d'això. A més, també hem de parlar del documental del mes que es presentarà aquest divendres a la Teneu de Sant Just. Sobretot el títol la primavera àrab del Yemen, que serà el protagonista de la Casa de la Moreira, que és el documental que va sobre això. Però abans de tot això, hem de parlar d'un altre tema, que és l'espanya mític del programa de les notícies de Sant Just. La notícia... la notícia del... Està d'acord, un moment. Aquí és que no és la sintonia. Jo no puc estar per tot, tampoc. La sintonia. Emandréa, bueno. Déu la tingui a la seva glòria. El pobreta, sembla que l'ha just matat. No, no, això, de forma espiritual. Sant Just solidari, tu que m'amorarà demà el 20 aniversari del centre de desarrollo infantil de kamuapa. Quina casualitat, justament el dia que la Creu Roger fa set de cinc anys, l'any 95, va començar a funcionar aquest equipament, una escola braçol consolidada a kamuapa poble de Nicaragua, germana de Sant Just, i demà se'n parlarà de Sant Just solidari. A veure com anirà i quin seran els actes per commemorar aquest 20 aniversari de l'escola braçol de kamuapa. Sí, en aquest cas, ho farà l'Hortes Molina, que és sòcia de Sant Just solidari. L'objectiu d'aquest centre és atendre i millorar la qualitat de vida dels infants del barri i oferir suport a les seves famílies. El centre de referència a nivell educatiu al barri i també a kamuapa. El centre de desarrollo infantil no és una escola oficial, però segueix els criteris marcats pel Ministeri d'Educació de Nicaragua i compta amb un equip molt motivat tot i que les situacions precàries que es viu en el país, tant a nivell cultural com econòmic, a vegades no permeten moltes facilitats. Aquestes precariatats, l'Hortes Molina, segura que el centre de kamuapa funcionen molt bé, i que els darrers anys s'han introduït canvis i millores i que, per exemple, la primavera de l'any passat van posar en marxa una activitat que ha buscat la implicació total de les famílies amb els seus fills i filles a l'hora de jugar. Molina parlarà demà de la situació actual del centre de desarrollo infantil i del que ha significat per la població en el seu 20 aniversari. Molina col·laborarà fent cursos de formació a les educadores i, a més, mostrarà el treball que s'està fent a kamuapa a través d'un vídeo. La conferència sobre l'educació infantil a kamuapa a l'escola Bressol Municipal Marrex. La feina vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'esquena. Bé, i atenció perquè si trobo un regidor de l'Ajuntament o el propi local d'aquests dies, per exemple, Sant Just, i veureu que estic com un sonriure per sota els nats, és perquè segurament s'acaba de sabandar que Sant Just rebrà més de 190.000 euros provenents del Fons de Cooperació Local de Catalunya d'aquest any. El que no sabem és que, si això era una partida que ja estava prevista, dins el pressupost de l'Ajuntament de cara al 2016 o no, que a totes maneres, el Departament de Covernació ha assignat un total de 86,86, com a 3 milions d'euros d'aquest fons als ajuntaments catalans. No sabem si és un regal o de paga extra de la vida, o, com deiem, això ja ho venia. A veure si Cristina amb la notícia que ha redactat l'Andrea, traiem una mica l'entrellat a tot això, sisplau. Doncs la notícia que ha redactat l'Andrea diu que el Fons de Cooperació Local de Catalunya és un recurs destinat a finançar l'activitat dels agents locals. Els diners es poden utilitzar per fer prona despeses i inversions derivades del seu funcionament o del compliment de les competències pròpies. La dotació econòmica global del Fons de Cooperació Local, per al 2015, és de prop de 124 milions, 100.000 euros, un import que inclou els ajuts als ajuntaments i als consells comarcals. I, per toque en concret, 190.000, 223 euros amb 35 cèntims. Sí, però no dius si això estava allà per supostat. No hi ha un altre que no ho hagi d'anar. No ho sé. No hi ha un altre que no ho hagi d'anar. Però si no, no ho sé. Però si no, no ho sé. No ho sé. Però si no ho sé, ho sé. Però si no ho sé, ho sé. Com que sempre hi ha aquesta puna entre l'ajuntament i la Generalitat, que no es paguen els diners i que no es porten, no ho sé. No entenc que és una partida. No ho sabem. Aquest divendres que es projecta el documental del mes de Sant Just, el títol La Casa de la Moreira. Ara, ara, ara, ara! Ara, ara, ara, ara! Bé, el títol d'Àrab. La provavera d'Àrab del Gemem serà la protagonista del documental del mes de Sant Just. Divendres projectarà a l'Ateneu aquest documental de Sara i Jacques, que sense esperar-s'ho també em va esdevenir la pròpia protagonista. A veure, Cristina, sisplau, un degeix-nos, que diu aquí... Què diu aquest paper? El pare de la Sara és Gememita i la seva mare escosesa, els seus primers anys de ta vida els va passar al Gemem. La Sara prou va marxar a Escòcia al final de la seva adolescència, i fins als 30 anys que no va tornar al Gemem va ser l'any 2013. A la jove, únicament, tenien tensió tan registrada, en moments íntims de retrobament amb la família paderna, que comptava amb un esdeveniment històric del seu país, que seria la primavera d'Àrab. La Casa de la Morera ho ha tingut diferents premis internacionals, com ara el premi del jurat de This Human World Festival d'Àustria, i ha passat per diversos festivals com ara L'IFFA, Dolanda, i el London Human Watch Rights Film Festival. No es conec, no es conec.No. No és molt conegut.No, no es conec. De totes maneres, Sant Just es podrà veure divendres, de les 8 al vespre, la sala del 50 a la nit de l'Ateneu. Això és per als socis de l'entitat I5 per al públic, en general. Bé, 5 i 22 de la tarda. Fins aquí les notícies de Sant Just. Gràcies, Andrea. Allà on siguis? Està aquí.Ara l'acció. Ara això, ara això. En aquest cas, ara sí. Ja sabeu que teniu més informació a radiodesverb.com i, a partir de les 7, els en Just Notícies Audició Vespre. A veure, una cosa.La Clara? La Clara Nervillon l'està enviant un missatge per WhatsApp. Sí, amb una màquina Olivetti de l'any 74. I no respos, cosa que no és estranyar, perquè els WhatsApp s'envien per mòbils. Però, de moment, no la trobem, o sigui que haurem de fer allò que ens agrada tant, que és improvisar. Jo tinc un repte, el mateix. Ah, que ara vols reprendre els reptes del jardí. No, no, no és que vull reprendre, però és el repte fàcil, el recurs fàcil, vaja. Com que demà s'acaben les inscripcions dels cars, i l'Andrea i jo ens hem d'apuntar, deixem trucar a algú de l'organització de cars de cuixines, com, per exemple, Just for Salva, que no ens ha fallat mai que ens truquem, sempre responen aquí, tombes. Què passa, que recido d'ajuntament? No sé, intentem trucar-lo d'aquí un moment, perquè ens hi ha alguns consells, i a veure quan hauríem de pagar per guanyar la cursa de cars, l'Andrea i jo sense haver de tirar-nos excessivament. Ara estem una mica a l'idea, fins ara mateix a la pandèmia del Borrú. 60 i més. El magazine fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix i l'Obregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Gran inauguració. Vine al Vasari Peràzia de Sant Just Desvern. Al Vasari Peràzia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu. Compliments, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Vasar i Peràzia. Ara escolta el tràvio d'esper, sintonitza el tràvio d'esper, meram de Sant Just. Durant la Vuit Puntú. Ràdio i un tasc d'esper, durant la Vuit Puntú. Ràdio i un tasc d'esper, meram de Sant Just Desvern. Bé, 5 i 27 de la tarda hem provat de localitzar Just Passable, però no pot que està reunit ara. Ara se'n fa molta raó. Però no es preocupeu, perquè tenim una web fantàstica, que és la de Timeout.cat, que encara que avui no tinguem la Clara Nervión, que és el departament de marketing de la nostra revista, d'oci de cultura, de capçalera del programa, podem veure algunes de les coses que han escrit aquesta setmana. Per exemple, tenim Oh Happy Gaudí. No sé si ho sabeu, però s'agrada la música, és que perdona, veig-hi directament. No t'importa, no? No, no, no. Jo pregnota. Has de pregnotar. Esclar, home, de les activitats. Atenció, perquè... Oh Happy Gaudí és un festival que és una combinació perfecta per tota la família, on es poden descobrir tots els secrets i misteris d'una de les colònies més importants de Catalunya, de Oh Happy Day. És el grup de TV3, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar, esclar... Bé, entre els grups suficients seleccionats per aquest festival es trobaran l'activació d'Increxendo, per exemple, que són els guanyadors de la segona edició, i que estaran al set de novembre amb un repertori modern i innovador. Tinc l'entenció que estic fent com un públic reportatge, però que no escriuen cròniques normals. A més de desactuacions es poden gaudir... Ara, quina manera. Es podrà gaudir d'una visita guiada per la Colònia Güell i la Cripta de Gaudí. Es descobrirà la gent que hi vagi al laboratori de propes de Gaudí, on va aprendre totes les seves innovacions arquitectòniques, que després va aplicar a la sala de família. En acabar la visita també es podrà gaudir del concert a la Cripta de la Colònia, una església amb un acústic millorable que us captivarà. És una emoció, també, per a la Colònia Güell. La Colònia Güell, jo haig de confessar una cosa, jo no he estat mai a la Colònia Güell i la gent... Què tal, la Colònia Güell? Explica'ns. No me'n recordo, vaig estar molt petita, però en general... Vaig anar perquè crec que va haver-hi un casament, algun familiar. La Colònia Güell no està aquí a Sant Boi? Sí, està per la zona d'aquí del baix. Vaig anar a una petita església que allà havia de parlar, però no m'agraden. I del rest del Colònia no me'n recordo molt. Tothom diu que la Colònia Güell és molt maca i s'hi ha d'anar. Amb alguna vegada a la vida, sí, no? Neuï. Hi ha llocs de Catalunya que ens està visitant i que sigui una vegada a la vida abans de morir. Anem a més plans de Time Out. Passam a un altre, a veure si aquest no es pugui reportar. Plans per l'octubre, activitats, concerts, teatres, dança, nit... Seleccionem les millors propostes del mes per treure tot el suc a la tardor de Barcelona. Ah, bueno, pinta bé, pinta bé. De moment és promo, de Time Out. És promo de Time Out, l'altre que fan ells. Bueno, no, però és una cosa que està bé, perquè són coses que es fan a l'octubre. Mira, tenim el Mercat de Mercats. La gran festa del producte i l'astronomia de Barcelona. Torna un any més a omplir dolors, colors i sabors. La vinguda de la Catedral del 23 al 25 d'octubre. Atenció per al començar aquest divendres. Aquí són molt fans del Mercat de Mercats, sempre de tota la vida. És una fira activa, oberta i popular, pensada per a promocionar els productes de qualitat i proximitat dels Mercats de Barcelona. De fet, hi ha ponències, hi ha tastos gratuïts, es poden comprar tiquets per degustar les millors tapes de Barcelona. Però una cosa, Jordi, tu que en saps molt d'això del Mercat de Mercats, en un dia... Tu pots fer, no? T'heu de dir... Que potser és massa, 3 dies o... no? No... O pots omplir els 3 dies fent coses, veient coses... Però en un dia n'hi ha prou, ja, eh? Si hi ha hagut molt fan dels Mercats de Barcelona, que vaig quedar a dia, però en un dia el divendres, o el dissabte, o el diumenge, ja n'hi ha prou. Perquè, a més, també munten totes activitats paralleles. I, per exemple, això és com una mena de gran fira gastronòmica oberta a la ciutadania, a tothom qui vulgui, davant de la Catedral de Barcelona. Home, la ubicació està bé. L'únic que no sé ben bé que em podria trobar si n'he anat mai, de fet, però... Bé, escolta, Cristina, i el convidat que vagis, que cada setmana, i si vas per allà, vine a saludar. I després, una altra cosa, que anem repassant més coses que es poden fer a Barcelona durant aquest mes d'octubre, perquè tenim el Saló del Manga. De fet, serà el 21è Saló del Manga que se celebrarà del 29 d'octubre a l'1 de novembre. La setmana que ve, els Palaus 1, 2 i 4 de la Fira de Barcelona hi ha la plaça Univers, que acollirà l'escenari on tindran lloc el concurs de Cosplay. Que a mi m'agraden molt això del Cosplay, eh? Què és el Cosplay?Ama, Cristina! Com no pot ser?Que jo l'últim amanga estic aut. Cristina, el Cosplay és la gent que es disfressa i es destes. Ah, bueno, em preu. De les seus personatges de com m'he preferit, això de visc al Cosplay. Jo he tot de noia, així com sexis. Sempre hi ha estat, això?Sí, sí, sempre hi ha estat. I, a més a més, ara el que faran serà, com sempre, el seu concurs de Cosplay. També hi ha l'Animi Song Contest, que la gent ha de cantar cançons animer, per exemple. Això m'agrada molt, perquè... M'estan més prodigios, m'estan més uns, ja no en són dos. La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. M'agrada molt, amb aquesta cançó.Sí, que veies el Ramachó. Sí, perquè quan es convertia, hi havia un que es convertia en purquet. Ai, fia molta gràcia.M'agrada molt, Ramachó. Si, llavors, se suposa que se suposa. Hi ha un concurs, és animer, són contes, i la gent ha de cantar cançons de tota la vida. Això ho podem organitzar, ara, per exemple.Sí, també. Cristina, potser posa una cançó.El Dora Imon. No, una altra. La Candy.No. Home, que és estignítica.Home. Què no t'esquies, Cristina?Ah, aquesta. Ah, que és estignar-la.Clar.Sí, espera, espera. El doctor. Ho acaba de dir. No me la sé a què està, eh. No me la sé a què està, eh. Sí, no, qui no ron. Home, que em mítica cançó, eh. Home, aquesta cançó d'estallar, no?, són contes, perquè la gent la pugui cantar i pugui concursar. Home, però no serà pas l'única, no? Jo era molt fan de la Yamabuki. Una pel·li que parla d'ara, eh.Hola. Sí, de la doctora... De la doctora... No, de la professora Yamabuki. T'has enamorat. Home, de la professora Yamabuki... Es va ser bé tothom, que el matí ha arribat a la vila del Pinguip. Oh, quins records, quins records de la galè. M'agrada molt, el doctor Ruc, com feia. Ai, ai, ai... Doctora Yamabuki... Ja posava que vegi en planqueta. M'agrada molt aquest home, m'ha quedat molt. Bueno, en fi, hi ha alguna altra per cantar o no? Ah! Home, aquesta és mítica tan pristina. No tens infància, tu. No coneixes cap cançó. Si tens costància, tu veniràs. No sé quin és. Jo em sent la lletra, però me'n recordo de melodia. No em sona gens ni mica, eh? Quina? No tens infància, d'acara. Jo vaig tenir una altra infància, l'horai molt i conjo d'aquesta. Això és de l'època, també. Ara, ara, escolta, ara. A veure. Molt bé. No la coneixes? No. Què és, això? Bueno, que t'hi n'hagiva. Un petit xef. No tens infància, no passa res. Després m'ho vaixo, al YouTube, a veure... Escolta, subella, era el petit xef, el sushi, que era un xef que, quan preparava i cuinava coses, que sushi i tal, i després els començava, s'ho menjaven i feien... Quina explosió de sabor a la meva boca! I tots els aliments estaven volant, per la cuina i per el restaurant, i, oh, aquest bròcoli que boques! Una explosió de sabor! I llavors era una mica... manga i comica. Jo no puc fer una secció amb una persona que no sap... Home, no, però ja està bé. Tu m'expliques a mi, potser hi ha molts ullents que tampoc ho saben. Els més joves no crec que... Els més joves, sobretot, no. Hi ha alguna cosa més així, a Time Out, per exemple? Mira, destaquen que podem anar a veure Tàpies Col·lecció d'artista. Això em fa una mica més a madre, però bueno, s'ha d'agradar igual, Tàpies Col·lecció d'artista, de vegades en perden els detalls. Per exemple, si hi hagi una giny, eh? Per exemple, hi ha una carta en aquesta exposició, on Tàpies intercanvia 9 obres seves per 5 d'altres artistes, propietat de la galerista Marta Jackson, miro les mides i les característiques dels Tàpies, i les mides i els noms dels artistes intercanviats, Pollock, Klein, Motherwell, The Cunning i San Francis. Jo només crec Pollock, d'aquí. Són artistes i pintors. La proporció és exporsionalment de 2 a 1 en obre i en proporcions. Aquest detallet em revela la cotització d'un jove Antoni Tàpies en plena febre informalista en Nova York, la nova capital del món artístic. També em revela que no tenia gaire efecte per d'ali. L'artista emportanès l'havia introduït a la galerista nord-americana i l'havia promocionat amb articles a la premsa especialitzada de la ciutat. Tàpies, per contra, tenia un exemplar del Nadal del 1934 de la revista de Sí i d'allà, i ho ha procurat adquirir obre de tots els artistes reproduits en aquell aparador de la modernitat. Miró, cadinsquil, Picasso, tots menys de li. Però anem al fons de la qüestió. Diu l'article de Tremals, que s'hi llegim. Una mosca ens ensenya 31 obres d'altres artistes adquirides o intercanviades per tàpies i 43 tàpies per tenients. El darrer dipòsit realitzat a la Fundació per la Família pintat gent del 47 i en mitjanta la dècada del 1980. Acompanya al conjunt un film inèdit de Maria Lluísa Borràs, realitzat al 1981, amb música de mestres quadreny. Vista el vist. Això és una tradució del castellà directament, no? Vista el vist. El WhatsApp fa... Vista el vist. Cal preguntar-se per què era inèdit aquest documental. Veieu-lo. Potser trobareu la resposta. I de tot plegat, què en podem aprendre? Oh! Està com m'he acabat, això, no? És un article llarg. Un article que parla de la col·lecció de tàpies, que es pot veure a la Fundació Antoni i Tàpies fins al diumenge 10 de gener del 2016. Sí, qui ha escrit aquest article, va, ja que llegim, a Ricard Mas. Va, Ricard Mas. Bueno, molt bé, a Ricard Mas. Hi ha alguna cosa més, Cristina, que vulguis afegir, de la taula improvisada sobre Time Out? Home, el mes d'octubre també és senjús, no? Ja que diem altres indrets de Catalunya... Que hi ha senjús el mes d'octubre. Senjús? Senjús ja tot l'any. Coses a fer, coses per veure, coses per anar. No hi ha dia per anar a la penya del Moro. No hi ha dia per anar a donar un tom pel Walden. Què vol dir això? Que senjús és tot l'any, Jordi. Ah, que estàs venint ara a senjús. Clar. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb la nostra correctora visual particular, que és la Joan García, directament des de l'Espai Esència, que avui ens parlava de la hipermatropia i l'estigmatisme. Què és la hipermatropia, què és l'estigmatisme, com es pot millorar i com es pot solucionar de forma sana i xula, d'aquests moments ho sabrem amb la Joan. Som una pausa i tornem ara mateix a la penya del Moro, fins i tot. Segueix la penya del Moro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Moro. A Facebook, la penya del Moro. Com veus, sou originals, també. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges... Agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Que mica per tres quarts de 6 de la tarda, per estar tranquils, per la reflexió amb l'espai essència, que ja sabeu que és un espai on podeu trobar... Doncs aquí ja s'enjust per estar bé, per tenir un equilibri intern, allò que diu l'Amoncer Ferraz de la consciència. Saber què és el que fem i el que deixem de fer. I ja fa uns dies que estem parlant amb la Johanna Garcia, que és educadora visual, Johanna, que tal, molt a tarda. Hola, bona tarda. Que t'espera les teves ulleres del metge de Baix, no? Sí, avui que el dia està més lungo, les necessites. Les necessites, eh? Sí, hi ha menys llungos. Són com unes rexetes, no? Sí. Que ja ho hem comentat alguna vegada, que va molt bé, per descansar la vista, per enfocar millor... Per enfocar millor i tot això. Continuem parlant de problemes de reflexió. I ho fem ara parlant de hipermetropia i estigmatisme. La setmana passada vam tocar el tema de la miopia, i avui anem una mica més enllà amb aquestes altres malalties visuals, també exteses i bastant generalitzades amb molta gent. Comencem per la primera, què és la hipermetropia? Podem dir que la hipermetropia gairebé és com l'ho posat a la miopia. La setmana passada parlàvem que la hipermetropia és quan té dificultat per veure de lluny. I la hipermetropia és quan té dificultats per veure de prop. I què passa, no? En l'ull resulta que l'ull és una mica més petit del normal. I la imatge, en comptes de projectar-se en el punt de la retina que veu nítid, es projecta una mica al darrere d'aquest punt. I això provoca que no vegi bé de prop. Però si de lluny, en canvi. De lluny pots veure perfectament. L'hipermetropia ha ubicat una miqueta més darrere. No distorsiona el fet de la distància de lluny. Però en canvi, més de prop sí que faria l'inrevés a l'altra. Sí, perquè caldria convergir més els ulls per veure de prop. I aquí hi ha la dificultat d'aquest problema visual. Els músculs que s'encarreguen de fer la convergència estan com més escursats. I això fa que no puguin focar bé de prop. No sé si hi ha una relació de persones, però que hi ha més persones al món que tenen hipermetropia o... Mira, no tinc les estadístiques, sincerament. A què passa? Per deducció, penso que la miopia està agafant molt terreny. Perquè, clar, en el món, sobretot en el món desenvolupat, el món més occidental. Perquè fem servir, doncs això. Tenim uns àvids molt de mirar coses properes. I la miopia fa 50 anys no era tan abundant com és ara. L'hipermetropia, en canvi, és un problema més natural, per si dir-ho. L'ull, en els nens, per natura, és hipermetro. Perquè encara no ha crescut el suficient. De vegades, només amb el creixement, ja es passa. I de vegades pot continuar, pot persistir. Llavors... Però no apareix per un problema de creixement, de l'ull, en aquest cas? No, diguem que és normal tenir que la hòrbita encara no hagi madurat i tingui un tamaig més petit. Nosaltres, des del metge d'avui, pensem que posar-li a un nen unes ulleres d'hipermetropia quan és petit no caldria. Que millor espereu una mica que el nen creixis, desenvolupi més, i després valorar-ho. És comú, la hipermetropia, això que deia. És realment textesa. Sí, sí, sí. Tots coneixem persones hipermetrops, gairebé igual que... Però, no sé, a nosaltres, als educadors, ens arriben moltes més persones miops. No sé si perquè els miops són més conscients que tenen un problema visual i que els hipermetros no els hi donen tanta importància, o simplement perquè... perquè, igual, molts es maneguen bé els hipermetrops sense ulleres. Saps? Com que veuen bé de lluny, doncs, igual, segons quina tasca desenvolupin a la vida, igual no necessiten les ulleres tant. Clar, potser tampoc han de mirar tant de prop, no? Segons quines coses, i enfocar-la a vista més enllà, ja poden fer i per això no es detecta tant, no? Exacte, i, a més a més, tenen com una estratègia per poder veure bé, de prop. Ells fan, de vegades, un hipermetropeu, s'acostuma a mirar només amb un ull, enfocar-me, perquè és molt més fàcil, enfocar-me només amb un ull, que fer convertir els dos ulls a l'hora. I, de tota manera, això és una cosa bastant forçada, que també a la llarga pot portar altres problemes. Però jo sé de moltes persones que s'adonen, o que els informen que han estat hipermetrops, quan els ha arribat la presbícia. Que la presbícia és el mateix problema en teoria, o sigui, que és no veure bé de prop, però causat per una altra disfunció. És més, un problema de la flexibilitat del cristàlic. Hi ha conseqüències negatives a la hipermetropia? Imagino que sí, no? Sí, és el que parlàvem fa un moment. És a dir, si l'hipermetropeu, s'acostuma, a mirar una mica com de costat per fer servir només un ull, això pot portar a que, per exemple, es desenvolupi un astravisme, que és quan un ull es desplaça, cap en fora o cap a dins, o bé que fins i tot s'arribi a no fer servir un dels ulls, que això és el que nosaltres diem amb l'hiopia. Però vol dir que l'ull queda com immòbil? No, no és que quedi immòbil, però no en foca directament. És un ull que... L'altre, el que es fa servir més sovint, agafa com tot el poder i aquest és desactiu. Vull dir, tot aquest circuit visual d'un dels costats queda com inhabilitat. Però això, en veritat, a l'hora de la pràctica, és a dir, a la vida quotidiana, quan condueixes, quan camines pel carrer per fer qualsevol cosa, el fet de només forçar un ull, distorsió, en la realitat. És a dir, jo, per exemple, un dia em va passar que això que anàvem amb el cotxe conduint em picava un ull, me'l vaig arrascar, vaig haver de frenar i em vaig adonar que no calculava la distància, igual, amb un ull només que amb els dos. Suposo que al final t'acostumes a fer-ho i pots controlar la proclà. No ho trobo una mica, no ho sé. Sí, és que amb un ull no veus en 3D. Amb un ull només veus en 2D, en dos dimensions. Clar, falta la profunditat. És així, necessitem els dos ulls. I, a més a més, que els dos ulls funcionin gairebé igual per poder tenir sensació de profunditats. I, de tota manera, hi ha moltes persones amb biops que condueixen i que tenen, de vegades, fins i tot, persones que... Ja els òptics ni els corregeixen en l'ull amb un ull. Que els diuen, per què? Com que amb l'altra funciona, amb un ull es pot funcionar. Hi ha carences... Però et pots acostumar al tema de les profunditats. És això que deia, jo en aquell primer moment em vaig esprendre una mica perquè vaig dir què passa. Fa alguna cosa, però per rascar-me l'ull, aquestes persones suposo que, a mesura que van forçant un dels ulls, ja se'n van acostumant i van mesurant una mica el tema de les profunditats. I poden arribar a fer una vida normal. Sí, de fet, per sort tenim un servei que ràpidament recalcula i s'acostuma a aquestes coses. I llavors, diguem que hi ha una percepció anòmala, però és una percepció que també s'encarrega de corregir allò que franca. O sigui que sí que es pot. De fet, per corregir i per tornar a educar la vista en aquest sentit, normalment es prescriuen aquestes ulleres, que avui portes. Per poca, la persona es pugui acostumar a fer servir, com deies tu, aquest ull només. A més a més, també, a nivell psicològic, no sé si hi ha alguna cosa en comú que uneixi la gent que té hipermetropia. Sí, només primer aclarir una cosa. El que es prescriu són les ulleres graduades. A nosaltres aquestes ulleres de punts no les prescrivim. Simplement les recomanem. O sigui, el que passa a una persona hipermetrop, o un nen, normalment es comença de nen, es prescriu les ulleres graduades per por que només se li desenvolupi un ull. Llavors es li graduen els dos ulls i aquí s'agraeu una mica la cosa. D'entrada sí que el nen tindrà més nitidesa, de prop. Però de fet... La llarga ja, automàticament, ha perdut més moviment de l'ull, que ja hem parlat moltes vegades, que l'ull necessita amb les ulleres i... Necessita moure's molt. Llavors, al col·locar les ulleres graduades, l'ull es queda molt més aturat. I aquí a la llarga tindrà altres complicacions més graduació, i segurament li alterarà, a nivell psicològic, com deia el Jordi, la característica que té, perquè normalment són nens bastant inquietys, al contrari dels nens millors, que són com més tranquils, que es poden concentrar molt més en fer les coses. Els nens hi permetes que som més de canviar ràpid, de coses, d'una mica no estar gaire temps amb una cosa. I clar, les ulleres és com una presó, de cop. És com que, uf, ara mai s'acostuma a aquesta cosa i no puc moure'm tant, perquè si em moc, no puc enfocar bé, i això d'entrada és una mica impactant per un nen. Clar, però, llavors, a un nen, la recomanació quina seria, en principi? És a dir, no posar-li ulleres i deixar que ho desenvolupi? No, clar, no és aquesta, tampoc la solució, perquè, clar, no posar ulleres i no reeducar els ulls a tornar a veure de manera natural seria, també, igual, empitjorar les coses. Podem fer una demostració d'aquest exercici que se li pot recomanar a una persona que és hipermètric? Sí, una persona hipermètric podria, per exemple, sobretot relaxar molt els ulls. Abans de fer-lo servir. Amb aquesta tècnica tan senzilla i tan eficaç, que vam parlar algun cop, també, de tapar els ulls amb les mans de tant en tant, donant el dia, tenim moments de tapar els ulls, tancar-los, tancar els ulls, cobrir-se'ls a donar les mans i estar en contacte amb aquesta foscor i l'escalfor de les mans. Està dos o tres minuts, durant el dia, cada dues hores, cada tres hores... I després també, per exemple, aprendre a reseguir... Això és important o no? A dibuixar, com dius, tu imaginariament el contorn de les coses per recuperar el moviment dels ulls. Això és un exercici molt particular. Ens podem imaginar que del nas ens surt un llapis imaginari que s'allarga tot allò que necessitem. I llavors, mirem una cosa i imaginem que, fent petits moviments del cap, podem reseguir el contorn d'aquesta cosa. Bé, sigui una cosa gran o una cosa petita, és igual. I els ulls només fan que acompanyi aquest moviment. És a dir, amb el nas, jo dibuixo el contorn d'una cosa, intento no deixar-me cap punt, com si estigués realment passant un llapis per la cosa. A començament és millor fer coses que siguin... Hi ha la finestra de la ràdio, per exemple, d'aquest locutari número 1. És que és un... com un... un rectangle, no? Un marc. I que escut també pot fer un marc a casa. Una finestra, una porta, sí, està molt bé. I llavors posar l'atenció, primer, els ulls, amb un extrem del mar. I llavors, imaginant realment que és el nas que fa el moviment, si tinguessis el llapis que és allarga fins a aquell punt del mar, comença a moure el cap amb petits moviments del coi, i els ulls segueixen aquest moviment. No es queden aturats, no es queden enrere, intentant que no saltin. Això respirant tranquil·lament. I si, a més a més, podem perfelejar, també, de tant en tant, molt bé. A quina pressió has fet una... Jo penso en necessitat, perquè, de fet, el que tinc davant és la finestra de la ràdio, de plantes i unes flors, i havia agafat una flor per fer-ho, i dic, mare meva, entre que la tinc lluny, i em costa una mica resseguir-ho, ho trobo una mica complicat. És més fàcil començar amb un marc. Sí, és millor començar amb una cosa grossa, i després anar refinant aquest moviment. Això millora molt el moviment natural de l'ull. I és una cosa que, si un, li agafa el truquillo. És a dir, si ho pots fer de manera relaxada, és fins i tot plaent. I una forma de passar el temps, jo què sé, estàs espantant l'autobús. El cotxe que tens davant, fins i tot persones, i graciós i tot. Bé, aquest és un altre exercici que es poden fer per les persones hipermètrups. No sé si tindrem prou temps per parlar de l'estigmatisme, que és l'altra problema de reflexió, que avui ens volies... ens portaves sobre la taula. Sí. Justament l'estigmatisme també és un problema com d'estudiar la reflexió de la llum provocat per una distorsió de la còrnia. Exacte. La còrnia, per entendre'ns, és com una mena d'esfera. És l'esfera, vaja. Sí, és l'esfera. Més o menys és rudo en condicions normals. Doncs amb aquest... Les persones que tenen l'estigmatisme tenen un dels eixos de la còrnia diferent de la resta. O és més curt o és més llarg. Llavors pot ser el lleix vertical o el lleix horizontal. També pot ser algun eix oblicu. Això, les persones que tenen l'estigmatisme en les seves prescripcions oftalmològiques hauran vist que els hi posa els graus. Ho tens a 90 graus, o a 120 graus, o a 180 graus. Dependent del lloc de l'esfera on tinguis lleix una mica distorsionat. A mi, de fet, de petita em van dir que tenia i em posaves 0,25 a cada ull. L'estigmatisme, i et posarien segurament al costat en quin és? El lleix. Perquè la còrnia agafa forma de pilota de rugby, i això provoca que tot el que s'enfoqui i agafi el lleix es vegi burros. Exacte, exacte. En general, si tens una mica d'estigmatisme, ja pots veure tenir una sensació de burrositat. És com si, per exemple, si mires el panel de les lletres, les veus com una mica que tenen com una ombra. No veus ben bé el límit de la lletra. Veus una mica d'ombra. Però l'estigmatisme, abans de continuar, no és el mateix que la vista cansada, no? Deixem-ho clar, perquè... La vista cansada ja parlarem la setmana que ve, perquè crec que és un tema que pot intentar moltes persones ja donar certa edat. És la presbícia. La vista cansada és la presbícia. I l'estigmatisme, no. L'estigmatisme és això que parlem, que només un eix està afectat. Però, normalment, acompanya o ve a la miopia o ve a la hipermitròpia. No és tan sol per a alguna forma, o poques vegades. Mai no es pot dir, liània. Persones estigmatiques, només. Però és bastant estrany. I una mica més profund, a parlar de nivell psicològic, sempre hi ha un tema com de confusió amb el tema de l'estigmatisme, amb la persona. Sí, perquè, clar, amb l'estigmatisme no es veu bé ni de lluny ni de prop. És com que es veu així una mica... Burros, ja. A vegades només en segons quines zones, per exemple, una persona pot veure d'una n, no està segur que és una n, perquè la línia diagonal no la veu bé. O fins i tot pot no veure-la de vegades. És com matissos que fan una mica que tota la visió sigui una mica confosa. Sí, sí. I a nivell interna, nivell psicològic, com nosaltres també, contemplem aquesta part, pot haver també una mica de confusió interior. Parlant de la confusió, és possible que els diagnosticadors, els oftalmòlegs, en aquest cas, es confonguin i et puguin diagnosticar un estigmatisme quan sigui qualsevol altra cosa. També és possible, però suposo que és difícil. Si la persona et fa la prova aquesta de les vietres, però segons la com ho diguis o el que veig, és que ho veus tu, no ho veu al metge. Sí, això és complicat. Hi ha una part de cert que en el que dius, perquè un només és qui pot saber exactament com veus. Què passa, que les proves que et fan, les òptiques, els oftalmòlegs, són molt objectives. No és només la subjectivitat del que tu veus o no, sinó que també hi ha medicions. Bé, ho hem de deixar aquí. Em sap greu interrompre't. Joana, però hem de connectar ara amb Catalunya Ràdio. Escolta, les notícies de les 6. La setmana que ve, si et sembla, podem començar. Hi ha l'últim programa que tindrem, aquí al mes d'octubre, per la justament de la presbícia, d'aquesta vista cansada, i de certa edat ja tots començarem a anotar, no? I de vegades més aviat. Joana, moltes gràcies, que vagi molt bé. Connectem amb Catalunya Ràdio. Tornem a la segona hora parlant de gossos amb l'Albert Capateix. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui l'hi ensabria. Bona tarda. Segueix l'escurcoll a la Seu de Convergència dins de l'operació Pétrum, que investiga una suposada trama de comissions i legals a canvi de suposades adjudicacions d'obra pública. De moment hi ha deu detinguts, entre els quals, el Tresorè del Partit, Andreu Vilóca, el director general d'infrastructures.cat, Josep Antoni Rossell i diversos empresaris. Victòria Vilàplana, última hora a Seu de Convergència. Bona tarda, els escurcolls a la Seu de Convergència. S'estan fent atenció a la tercera planta, que és on li correspon l'apartament d'administració. Dins de la Seu hi ha tres detinguts, el Tresorè, Andreu Vilóca, la seva secretària en Avenitez i un treballador més. Hi ha 6 empresaris detinguts també, perquè un dels que estava previst fer una de les detencions previstes és la d'un empresari d'Urbacer, que està a l'estranger. Espera que en total hi hagi una vintena d'escurcolls que s'han tancat del tot nou i la resta estan en marxa. Recordem que el cas Pétrum és secret i que el jutge del Vandrell és un cop coordena el Registre Convergència Democràtica perquè investiga si el partit o la fundació que et dem van cobrar comissions empresaris a canvi de favorir-los en la concessió d'obra pública. Victòria Vilaplana, Catalunya Ràdio Unitat Mòbil. Notícies breus, Montse Cuadreny. La CUP no estarà a la mesa del Parlament, la formació ha decidit donar suport als quatre noms proposats per junts pel Sí, per garantir-ne una majoria independentista. La CUP també donarà suport a la proposta que ha fet junts pel Sí per la distribució de diputats a la CUP. El diputat electa Albert Votran justificava la seva absència. Nosaltres hem pensat que sent la força menys representació dintre d'aquesta càmpara no ens correspondia a demanar un lloc a la mesa. Nosaltres donem suport als quatre membres de la mesa que ha proposat junts pel Sí per tal, bàsicament, d'això, de que pugui haver-hi una majoria independentista a la mesa. La CUP també donarà suport a la proposta que ha fet junts pel Sí per la distribució de diputats a la mi-cicle. Tres de sales, Catalunya Radio Parlaments. El president Roslàdí Mirputin ha informat al rei Salman de l'Arabi Saudita de la visita a Moscou del president Siria Baxar al-Assad. Putin també n'havia parlat abans amb el president Turc Erdogan. El president Siria ha fet a Moscou la primera visita a l'estranger des del començament de la guerra al seu país el 2011. El bisbut de Lleida també estudia com fer més breus i accessibles per adotar amb els tràmits, per demanar la nulitat matrimonial després dels canvis que ha impulsat el papa francès. Aquesta mateixa setmana, el bisbe de Solsona Xavier Novell ha dit que aquestes gestions passarà a ser gratuïtes. Els hotelers de la Costa d'Aurada consideren molt perjudicial per la imatge del sector al Saló Fest. Els empresaris però puntualitzen que no imposaran polítiques comercials entre els seus associats. I els Òscar... Òscar ja tenen presentador. Doncs sí, l'actor còmic Chris Rock que presentarà la 88ª edició de la gala d'allorament dels Premis Òscar al diumenge 28 de febrer. Rock ja va presentar la gala una dècada abans, el 2005. Els productors David Hill i Reginald Hootlin han assegurat a través de les xarxes socials que Chris Rock és un actor polifasètic que ha pas de fer tots els papers de l'au que a la indústria de l'entreteniment, com a diant, actor, escritor, productor, director o documentalista. Per tot plegat concloven que serà un presentador genial. Bona tarda, noves investigacions contra Angel Maria Villar i Franz Beckenbauer, el Comitè d'Òtica de la FIFA, anunciat que els investiga si bé no n'ha explicat els motius concrets. D'altra banda, el comitè vol jutjar també Josef Blatter i Michel Platt i abans que em vencin les suspensions. Avui és complet la tercera jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions amb un plat fort, Pareixen Germen, Real Madrid, també juga avui el Sevilla i l'Atlètic de Madrid. A Camp Barça, Sergi, Roberto, serveixen entre 7 i 10 dies a renda de l'al·lació que es va fer ahir a Borisov. D'aquí a mig hora es presenta l'equip femení i el futbol bàsic de l'Espanyol a Cornall al Prat. A l'actualitat blanquiblava també en destaquem que el centre que hem vist a Mepetioop ja està a punt per repareixer divendres al Camp del Rayó i que el club jugarà el 12 de novembre on ha vist tots contra el Bluming Santa Cruz de Bolivia, la ciutat esportiva, aprofitant l'aturada de partits de seleccions. I dir-vos que en basca d'onigirones s'entrena, s'estrena. Avui a Fontejao han partit de l'Euroliga Femenina contra l'Uisla de Cracòvia 3, 4, 9 i per esport 3. Nosaltres estrenarem el Catalunya Vespre, el de avui a la set. Aquí, a Catalunya Ràdio. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bonas tardes. Bona tarda. demà, el 20 d'hivern, del Centro de Desarrollo Infantil de Camú, passarà amb una conferència a les 9 de Núñez Pre a l'Escola de Bresón Municipal Marex. Sant Just, haurà més de 190.000 euros provenents d'en Fons de Cooperació Nucal de Cataluña, que està en l'apartament de governació, signat en total de 86,3 milions d'euros a aquests fons, als ajuntaments que tenen, supònic, en dia oficial de la Generalitat. I una punt més, la primavera d'ara, d'en Llamance, la protagonista del proper documental del mes de Sant Just. Ni vendres, es projectaran a Taneu, la casa de la Moreira serà a les 8 de Núñez Preu. I això és tot el moment més d'informació en la seta, i això és tot el moment més d'informació en la seta. Beus de la parròquia. A profundiment de la spiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Informatiucomarcal.com Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Vine al Besar Iperàcia de Sant Just Desvern. Al Besar Iperàcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu. Roba i complements. Per fumaria i cosmètics. Productes per a la llar. I moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Moll. Besar Iperàcia. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Avui hem vingut a la segona hora de la penya del Morropa. De quins moments amb l'Albert Capapell a l'espai de filosofia d'Athil Beach més a més també tindrem l'Èric Pomar per parlar del Chipgate d'Apel, que hem dit abans que ha generat força polèmica. No tinc ni idea de què és, però per això tenim l'Èric que m'ho explicarà. Tindrem el caral de joves amb el Sergi Arrata. Però abans anem cap al trending topic de la segona hora. Perquè avui, Cristina, no estem més comentats de Twitter, també he sigut que ningú n'ha parlat, tampoc. I no farem una cosa que el fet tothom, eh? Nosaltres no ho farem. Posar-me de sonora. No, el tema de parlar de quines coses s'han complert i quines no. Ai, bueno, prou ja, o sigui, a veure una cosa. Regra'm el futur, prou ja, perquè la gent està avui, i com si regra'm el futur. És que, mira, em fa una ràbia, això. I després que la Poza Marco no es parli? Perdona, però és com si... A veure, quizà més de regra'm el futur. Però si tots l'hem vist 50.000 vegades, que l'hem fet 50.000 vegades, aquesta pel·lícula... No, però és que la tornaran a donar, no pateixis. Si no l'hagivis, ara la podrà veure. I per Facebook, també, tothom. Sí, sí, sí. És que tots l'hem vist 50.000 vegades, ens agraden molt aquesta pel·lícula. Si un aplaudiment per regra'm el futur, ja ho sabem. Ja ho sabem, McFly, McFly. Bueno, però no cal que allà m'achacin, saps? Bueno, aquí, ha arribat el dia... Avui, vaig calmar-me, 21 d'octubre del 2015. Era el dia en què Marty McFly va viatjar dalt de l'Orient i va arribar, doncs... Com es diu això? El futur. Estem a futur, ja, no? Sí. Fins aquest moment m'ha acabat enviar en un grup. Saps allò que dius a les robes aquelles de... No sé qui ens s'ha unido al grup. Sí, Marty McFly s'ha unidit. Sí, ha llegat el futur, avui. Bé, en coses... A veure, que diu... Marty McFly ha regressat al grup. Gràcies, també un aplaudiment per la gent que té poca feina. En fi, també, atenció, perquè... La pel·lícula, justament, es va entrenar... es va estrenar un 20 d'octubre. Avui fa 30 anys, no? Sí, sí. Sí, per tant, podem dir que és una data significativa, la d'avui pels amants de la sagar retorn al futur. Avui podem dir que nosaltres... Anem al futur de la pel·lícula, en tot cas. Molt, molt bé. Molt ben dit, molt ben dit. Com has comentat, avui és el dia en què McFly va viatjar... amb el Deloria, fins al 21 d'octubre de 2015, on el món havia evolucionat. Però també és el dia del 30è aniversari... de l'estrena de la primera pel·lícula. Per tal de commemorar-ho, però es tornarà a projectar les tres pel·lícules... a les sales darrere del món, inclòscar a Catalunya, evidentment. No podria ser una altra manera, no? A la pel·li, veiem com el futur, per nosaltres avui, havíem canviat moltes coses. Quines coses encara no han arribat, però que segons la pel·lícula ja hauríem d'estar? No ho ha dit ningú encara, i ho direm nosaltres. No ho ha dit ningú. Per exemple, els cotxes voladors o les màquines del temps. A la pel·lícula, amb Michael J. Fox, havia de revertir el futur a través d'una màquina... del temps instal·lada en un cotxe. No ho tenim encara. També, però, se suposava que les sabates escordarien sols. Ah, sí? Que verà molt bé. Teniu granament, però no és el cas. Que els patins no tindrien rodes, i que ja hauria de menjar rehydratat. Tampoc és una realitat del fet de posar... Perdona, perdona, a la NASA i als astronautes, mengen menjar que no tenen... Sí, però no és a moda usuaris. No, no és a moda usuaris, però això és guister ja a la NASA. Sí, però no és a moda usuaris. No és una cosa que nosaltres utilitzem al nostre dia a dia. No, com que està a l'estació amb l'hòrbita i tal, a l'estació allà especial, mengen menjar deshydratat, bueno, en fi. De totes maneres, a el que tampoc tenim, i és una realitat, és el fet de posar una mini-pizza, com surt a la pel·lícula, al for i que aquesta ha sortit al cap de poquets acons, ja cuita i que sigui així. La pregunta és, hi ha alguna cosa que sigui real a dia d'avui, que la pel·lícula digués mi, això passarà? Hi ha passat o no? Sí, hi ha diverses, en el cas del monopatí volador, podem dir que és una realitat de mitges. Existeix, però el problema és que de moment necessita una pista especial, és una pista manèctica, per tal de poder funcionar. No, sí, a mitges. Fuera, no, volem un que voli persones al llac. Bueno, anem pels serrotons. És una realitat de les videoconferències que apareixen, també les pel·lícules en 3D, i el de l'Orient. El de l'Orient també, en aquest cas sense l'amaquina del temps, però també és una realitat, ja que s'han fet 8.000 unitats, tot i que a l'actualitat en queden només 60. De fet, una de les reproduccions del de l'Orient estarà avui a Barcelona, perquè el seu propietari el va adquirir fa uns anys, va anar a Estats Units, ho va fer perquè el seu fill tenia càncer i era un dels seus desitjos, tenia aquest cotxe, doncs ha decidit se dir a la Marató Solidària, retorn al futur, que esperava aquest vespre a l'illa de Diaconal de Barcelona, aquest cotxe, per tant tothom qui vulgui podrà anar a veure'l, i estarà llac exposat. A més a més, però els diners que es recaptin aniran a parar la ONG Make-A-Wish per fer realitat tots els desitjos dels nens que apeteixen aquestes maldiures. Bé, de tot això, rejunat amb Back to the Future. A més, també Pepsi posarà la venda, diuen, per internet, una edició limitada de les ampolles que apareixen a la pel·lícula per un preu de 20 $ que descona. Una altra realitat?Sí, tothom ha fet negocis. Bueno, en fi, gràcies, Cristina. Ah, no, calla, que hi ha gent que diu coses. No vols, no, perquè com ha dit tothom, això. A veure, és un tema ja que em cansa. Em cansa, ja, el rei del futur, avui tothom, a veure qui sap més de Martin McFly, a veure qui sap més del rei del futur. Doc, doc.Sí, tothom ha fet doc, doc. Va, Martin, Martin! Bueno, Cristina Tarrega, Cristina Tarrega, aquella noia. Què fa que s'ha fet de Cristina Tarrega? No sé si està en algun programa de televisió, no sé si és una trilqual o què, però què presenta un programa? Encara que té aquells morriturs així, que ho feia, que li sortien totes morriturs, encara? Bueno, Cristina Tarrega, el futur ja és aquí. Bon dia a tots. Una altra comentària, aprofitant això que deies de les marques abans. En aquest cas, el futbol club Barcelona diu retorn al futur. Amb el Barça, ja ens adonava una fotografia de jugadors d'abans. Ah, molt bé. I ja per acabar, un altre truc que selecciona la Cristina, que diu, mira, Doc, durant i ja hi destorna a presentar les eleccions. Ah, mira, m'ha agradat. Bé, i una mica el nostre Emmett Brown particular. És l'Aber, que fa bé. Aver, bona tarda. Hola, l'Aber. Hola, l'Aber. Hola, l'Aber. El nostre Doc de Gossos, que a l'Emmett Brown, tenia un gos, també, el Doc, aquell que li... Has de dir a Einstein, recordeu de l'Einstein? Sí. Ah, bueno. Ostres, això m'agafa molt. Jo la vaig veure, però molt de passada. Jo no sé què era, l'entusiasta t'emporta. Avui, qui no és entusiasta d'ara és el futur. És una mica com una persona repudiada de la societat. Perquè has de ser superfans, si no... No tens lloc a la vida. Avui, jo dic una cosa. Jo soc una persona molt... que m'agrada sentir diferent de tot el dia de ràdio. I em sembla que sou les primeres persones que comenteu el fet de... que avui és el dia, no? Que el que mai ha dit McTly hauria de tornar. Home, no... Ja veig la ironia per on vas, però és que abans de trucar-te, justament ho estàvem comentant. Prou, ja, per favor, d'aquest tema, perquè és una cosa... Però, si us heu tingut un topic, tampoc no podem donar l'esquena a la realitat. És un programa a la tarda. Porta aquestes coses, també. El matí tenies la primícia per dir-ho d'alguna manera, no? Sí, ara ja arribem i anem tard, però és igual. Encara que fes un programa despertador a les 6 del matí, Morning Show, jo diria... No, no, però diria el mateix. Però hi ha d'agressos futuros a les 6 del matí. Ja estem cansats. Encara no sabés com s'ha de dir res, però per el que vingui. A mi el que em farà a mi és la gent que vol saber molt i que és la que sap més d'agressos futuros i la meva competició. Sí, per això jo soc una miqueta antisocial en aquest sentit. Perquè trobo que hi ha conversacions que són com porvellinos. Però, escolta, si no perquè... D'acord, dins de la flutza vas a 4,30 i només el relàmpago... Escolta una cosa, noi. Busquen una vida. Després, una altra cosa. Dic una cosa, eh? Jo també penso d'això una mica que és com fer-ne una miqueta de trampa. A mi em sembla com quan parlem, per exemple, de Julio Bern. O Julio Bern. Podem dir que... Aquest senyor veia el futur, perquè inventava coses, nosaltres ens hem fet trampa, perquè ens hem dedicat en part, també, a construir aquestes coses que aquesta gent ja havia pensat. Què vol dir, això? Que hi hagi un monopatil volador, d'avui, és una molt bona... una bona senyal, no? I també és mèrit que hi vagi a imaginar-se que jo hi vull existir. Ara, ara, ara. La persona que ho va escriure al seu moment... A més, la persona que ho va escriure no ho va dir pensant, que jo es compliria. L'endemà ha aprofitat que aquella idea ens acabava... Correcte. Com l'ha de sumar i com l'ha d'acostar. Avui l'indució ha sigut, perquè no la portem a l'espectacle. Per què no ho fem? Si haguéssim de portar totes les idees que els grans autors de l'ascència ficció, allà de la història de la humanitat, han tingut... Tindríem feina, però... Igual es diria millor. Va per aquí una mica la cosa. Hi ha un escriptor que escriu una cosa. Té la fantasia i tal. I després el que diu, escolta, i si ho féssim. Home, jo ara m'està imaginant la pel·lícula Jurassic Park. No ho sé, això de clonar dinosaures... Segur, perdona. I posar-los aquí... Has tocat un altre tema, que Jurassic Park també arribarà algun dia, que serà el dia de Jurassic Park. Perquè estem ja anant cap a un altre. El dia en què... Com era que... Em faria por, eh? No, no. Que no es pensés que algú ja ho ha intentat, això? Segur, jo ho he intentat. No m'ho havia parat de pensar, però faria por. Segur que algú ja ho ha intentat agafar... Com es diu això? Algú no ho ha tingut. Sí, de la... Del magma, de allò que queda atrapat. L'Àmbar, que no sortia, això de l'Àmbar, gràcies. Sí. Que queda al mosquit, he xuclat la sang, d'un dinosaure de fa dos o quants milions d'anys, s'ha caat allà a l'Àmbar. I després tu agafes la sang d'aquest mosquit, i tens ADN de dinosaure. Després d'això ho pots reproduir, és que això no ho sabem també. Amb una rana, per exemple, amb una granota, ho pots buscar allò. Home, però una cosa és una granota. Però un dinosaure... Bueno, però una granota... Les que encara hi viuen, eh, dinosaures amb el ducodril... Ara, ara, ara, clar. Però no és de les mides que eren els que surten a les pel·lícules. Espera, perquè tu ets el mateix. Genèticament, jo sóc molt fan d'això, per favor que algú ho faci allà, que jo crec que ja ho han intentat, però si no han pogut, és per a algú. Amb la Dolly, la Ovella Dolly, t'han fet la ventonat. Ja vam fer-ho amb la Dolly. Suposo que poden anar... Gafes un rinocerón, que hi ha un rinocerón a la fin, no deixa de ser un diplodocus petit. Clar, clar. Llavors també fas el mateix, i reprodueixes i comences a aprovar, i juguem a ser deus. Sí, i després, llavors... Encara que tenim ducodril i tenim elefants, i encara no hem anat a un... o no se l'ha demostrat, es pugui aconseguir un mamut o un... Ara, ara... Volem fer un tanc de ducodril, en aquest cas. Crec que és bastant més complicat del que ho planteja. Sí, no, ja vam sortir un temps. No les canto que convéu, ja hi hagi gent que estigui dedicant-li temps, per ni recursos, això. Sí, però ja vam sortir d'un científic, i això era molt impossible, i era improbable. Espera't el 2068, a veure... Ara, veurem què passa d'aquí un temps, i segur que algú ja està en ell, segur, segur. Bueno, escoltava, hem de parlar, com cada setmana, de l'espai de filosofia d'Ocbil Beach, de la nostra relació als homes, les dones, els humans, l'especia humana, amb els animals que em vols en el planeta. I, com sempre, parlem de gossos, sobretot, perquè ja tenim l'Albert, que és educador caní, l'aprofitem perquè ens expliqui les seves històries. I avui vols aprofitar per parlar d'un parell de situacions que justament han passat aquesta setmana per introduir el tema del qual vols parlar, que és la reactivitat preventiva. D'alguns propietaris, què era això de reactivitat preventiva? És aquesta espècie que d'alguns propietaris creieu en què tenen poders, en què és com del futur. Poden veure, precisament, el futur, el que passarà, i llavors tendeixen a reaccionar abans que jo passi. Ah, vale. Encara no passa l'acord. Ja t'entenc. Escolta, no només passen els gossos. Això a la vida també passa, eh? Encara no ha passat i la gent ja està... Escolta, una cosa, encara no passa res. Tranquilitat, no? La gent ha enviat el concepte de pre-ocupació. Exacte. La gent està pre-ocupada i està ocupada per què ha de fer. Home, però a vegades cal, val més prevenir que no pescurar. Sí, sí, sí. Però ells, com a mans socials i bons mestres que són, són especialistes en prevenir-hi totament a les inflictes. Llavors, hauríem de fer una bona... El seu llenguatge corporal està enfocat i perfeccionat per no arribar a cap conflicte. Ni en cap de la seva espècie ni en el nou aviament, amb les aromàtiques en qui conviu. Llavors, hauríem de pensar què ens estem fent malament si tenim amb nosaltres un animal dissenyat per evitar-les, a la vida de conflictes, i si diàriament ens està plantejant conflictes amb gossos, amb rossos, amb bicicletes, amb motos... Alguna cosa ens està fallant, no? En aquestes, a mi. I aleshores, a mi em diria ser perquè a vegades, a anticipació que fem nosaltres. Ara, aquest pensament catastròfic que fem nosaltres, fent uns càlculs molt ràpids... Això d'anar a dir?A mi és una conclusió que jo acabarà malament. Exacte. O, de fet, és allò que seguir malament, en lloc de seguir el que està passant, realment, en el moment o en aquell instant, amb el nostre gos. Per exemple, tu tens una història, que és que dos gossos que van sense corretge es veuen entre ells i decideixen saludar-se. Una cosa, realment, habitual, i típica, entre els gossos. I llavors, a partir d'aquí, què passa? A partir d'aquí, bueno, entre els titulars, és un camí. La muntanya és un camí que no ens veiem els propietaris, anem per darrere dels nostres correspondents gossos, caminant totalment, però a una distància que encara no ens veiem. Llavors, jo veig, en aquest cas, el meu gos al Rudi, que pesa a gust del 18 kg, i, de cop, té interès i avança per saludar a un gos que ve a la front, que resulta ser un dogo de voltant, no sé, al igual 45, 50 kg, els dogoquetsos, que són com el chips, és una miqueta, a veure. Rudi era una mica com una formiqueta de un elefant, eh? Exacte, i al elefant venia, perquè jo el veig, poder veure, venia molt corrents i molt ràpid, per entendre'ns així. I, de cop, abans d'arribar a aquells tinguessin el mínim contacte, ja venia a començar a sentir a la propietària de gossos, la propietària de gossos, que cridava, però com si estiguessin, matant o fent alguna cosa pitjor als gos o alguna persona. Jo, que estava veient a situacions de darrere, no vaig intervenir, vaig esperar, perquè la dona no va arribar a temps, a intervenir en aquella situació, i es va poder donar compte que no passava res. En aquell moment, tot i així, la dona necessitava descarregar aquella energia, de alguna manera que havia creat ella mateixa, no per preocupar-se, que continuava esbruntant el seu animal per no fer-li cas. Perquè el resulta ser que aquell animal és un animal jove. Un animal que es faria al voltant de dany, o de l'any mig, que té moltes ganes de conèixer gossos, i que, de sobte, no té altra manera d'apropar-se que ve un animal lluny i va, però és com si ens entenguéssim, que és com un cavall per corrents. Aquest gos és molt gran, és molt populent, però realment és molt petit quan s'apropa a l'altre gos. Però té la capacitat de controlar-se i de millorar-se. No va passar res, en aquella situació. Ningú va prendre mal, els gossos van sortir cap endavant, i el dogo va assumir la bronca d'aquella senyora, però jo crec que no va acabar d'entendre perquè... que és aquella cosa que va anar malament, perquè de fet no va passar res, els gossos es van presentar. Una vegada més aquí la persona es va avançar a les cores, que realment estaven passant, i aquí ja entraríem, ja, amb cores, cuàssies psicològiques, per allò de seguir una mica... La ment, i el que passa en veritat. Tinc el temps de responsabilitat que allò no perdim malament, l'entrada, i allò et porta, probablement, sobrereaccionar davant de què passi. Però, amb el record que et queda cada vegada, no en record, volent, perquè... Tu has begut d'intervenir sempre, perquè saps que passa si allò no hi és, si no hi intervent, la nostra actitud, tant la meva com la persona, En aquest cas va ser com... No entenem nosaltres de mantè la teva reacció. Llavors continuem caminant, i cadascú s'ha dit el fet de mi, però ningú entén el que ha fet. Aquesta sobre reacció del propietari desencadena justament aquest conflicte entre els gossos, que, com dius tu, a priori no existia, però també aquesta ansietat... En aquest no va passar res, per sort, perquè no va arribar tens la dona, però el cap de dos dies ens van trobar en aquest cas amb uns altres gossos, que eren dos germans, i ens coneixem també d'aquí entre les vegades i tal. Però en aquest cas va ser la mateixa situació, els gossos venien frontalment, el rodis va parar, i abans de que arribessin aquí sí, la dona podria intervenir, era una altra propietària, en aquest cas era una propietària més autoritària, i va intentar intervenir en un d'ells, perquè, òbviament, no, podria agafar els dos, un d'ells va aparcar el rodi del camí, va agafar-li, eren gossos, també, de 40 quilos, i amb el cap, virant al cap, va aparcar el rodi del camí, i semblava que l'havia deixat dos. I és una miqueta de preocupació, perquè el gossos tenia la potes incusida, i incusida, i no ho caminava bé, al cap de tres padre minuts de l'animal, ja l'havia passat al cost, i ja terminaven normalitats, i aquella ja sí que va intentar explicar-li a la propietària per què havia passat. El primer goss que va arribar no va tenir cap problema, i el problema el va generar a ell en com va arribar, amb la seva autoritat, i amb la seva manera de fer-ho. I d'aquí la reacció del gos, no suposo? De fet, de la reacció del gos, de por. Primer de por, i d'obviament, d'allà no ho segurament no hagi après re, tampoc, el que diguis. Perquè no entens aquella situació, no l'hi hem donat temps. Clar, aquí, el goss pobre va rebre una mica el pes d'aquesta ansietat, que moltes vegades el cervell ens fa jugar mal les passades. Probablement això provoca que és un pes que es mossega la cua, perquè aquest goss i el que aprenen és anticipar-se encara més els moviments de la seva propietat. Això te n'ha de dir, llavors, aquesta ansietat, tu l'altre pases al gos, m'imagino. En fi, Albert, no tenim més temps avui per parlar-ne. La setmana que ve, si vols, podem comentar l'altre cas. Però vaig interessant tot aquest tema sobre la capacitat d'interpretar i endevinar les coses que encara no han passat i que, de fet, no tenen per què passar, perquè no sabem si passaran, però nosaltres ja ho donem per sobre entès. En fi, gràcies, Albert, una setmana més, i ens trobem d'imigres, que bé, que tinguis una bona tarda. Adéu. Adéu. Dos, quatre, set, a la tarda. Ja tenim un dels col·laboradors més lliubos del programa, aquí, amb nosaltres, que és l'Eripo Mar. Eripo Mar, què tal? Bones tarda. Bona tarda. Eric, tu, ara, si sóc indiscriminat, no cal que respondis, eh? Però quants anys tens? 16. 16 anys. Tu, regna'm el futur, la vas veure o...? Sí, l'he vista, l'he vista. Però com la veus, tu, res del futur? Una pel·lícula anticana, una pel·lícula... Bueno, pregunto, com la veus? Ara he fet com Albert, que està ja pressuposant. Com la veus, tu? Aviam, per la època en què es va fer... Sí. Crec que van fer massa futurista, de lo que podria ser. De lo que podria ser, no. Perquè sí, abans la Cristina ho deia, a l'esquet aquest que flota. Això és que ho han fet, i és més, ho han provat a la platja d'agafar. A la platja d'agafar l'han provat. Però no necessita... No necessitava res. No, aquesta anava per hidrogen. Però, Eric, no, jo em referia a la pel·lícula en general. Tu la veus? Sí, tu la veus. És com quan veig venur, per exemple, o els dies mandamentos, que penso... És una cosa, ja, que fa olor naftalina i és antic. Una mica d'antiguesa, sí que és. Bueno, perquè no tot és d'afectes modernes que fan els ous acostumats ara, verda. Però la pel·lícula està molt bé. Sí, sí, no digue, no estigui bé. Bé, avui anem a parlar fons del Chipgate de Pelleri, que per això t'hem portat aquí, que està sent polèmica durant els últims dies. Atenció, perquè hi ha gent que està molt enfadada amb aquest tema. Molt, molt. I en rau, també. A veure, ja sabeu que els iPhone 6s van ser presentats fa unes setmanes, i una novetat era que portava un nou chip, que és la nou, més potent que l'anterior, que era l'8 que hi havia a la generació anterior. Llavors, a Apple no fabrica aquests processadors, no? No. Què ha passat, a veure, Eric? A Apple, com dius, no els fabrica, si no que ells els dissenyen, fan els planos i tot això, però a Apple no és qui fabrica. Els processadors que llavors munten els iPhone 6s... Contracten marques de terceres. Bueno, no molt de terceres. És a dir, TSMC, que no és molt coneguda, però fins ara aquí sempre l'està fent. I aquest any, com a novetat en inclò, Samsung. Un dels grans rivals d'Apple li fa els processadors. Diguem que Apple utilitja una dels fàbriques de Samsung. De Samsung per fabricar els components de l'iPhone. En aquest cas, el processador. Si el processador de Samsung t'hi ara excesa, podeu veure... Què ha passat? Explica'm. Jo tinc els meus dubtes, sincerament. Però aquí ve el problema. Resulta que hi ha un iPhone 6s amb el model del chip de TSMC i dels altres de Samsung. Què passa? En principis, els dos processadors havien de ser identicament iguals perquè Apple va donar el mateix planol a les dues companyies. Correcte, correcte. Però no són iguals. Baaaaja. Ara més de gent que hi ha uns iPhone 6s que tenen un chip i uns que tenen un altre. Exacte, i uns que van entre cometes una miqueta millor. Has fet el que vols. Però per què ho ha fet? Què és el que ha passat, Eric? L'any passat, aquestes alçades i el cap d'un mes de treure els iPhones ja s'havien quedat sense estoc. Però sense estoc, vull dir, sense estoc mundial. A res, a ningú ho he posat. Ni iPhone, ni material... No n'hi havia, no d'una hora l'aves. Massa resero. No ho feia la companyia del TSMC. I ho sapel aquest any, per fer front a la gran demanda que hi ha hagut, ha contractat a Samsung com a més a més. Perquè tots dos junts puguin fer els millons que necessitaven per fer iPhone 6s. En principi, com he dit abans, haurien de ser els dos idèntics, perquè el mateix planol era el mateix. Les diferències entre un i l'altre, si ple vista no es veus, estèticament són iguals. El chip del TSMC és una miqueta més gran que el de Samsung. És a dir, que el de TSMC té 14 nanòmetres. O sigui, són coses molt petites. Respecte als 14, aquest és Samsung. I això, al final, són una diferència de 8 mil·límetres quadrats. Vale. Aquests 8 mil·límetres quadrats fan una diferència entre bateria... Oh! També d'un idó, que no és molt gran, però és una miqueta significativa i també en el rendiment del telèfon. Els que tenen els 8 mil·límetres quadrats més gran amb aquest chip els dura més la bateria i va més ràpid. Sí, una miqueta. Quina cagada, no? Quina cagada. La cagada és, primer de tot, d'Apple, perquè ells no van dir res i quan va començar a sortir aquesta cosa van dir que no, que no. I tu continues, encara. Tu que la vols amb l'iPhone. No, vull dir que és culós. Però ja l'ha pagat. Jo en tinc un de moment, no sé el que tindré ara. Per exemple, tot això que estic escoltant. Bueno, però a Apple sempre no sé per què hi ha d'una notícia, així una mica xungàs. En canvi, Google, la cosa va millor. De totes maneres, l'iPhone 6s que porta el chip de T, S, M, E, C, la bateria, fins a quan li pot durar? Fins a uns 30, 40 minuts més. Que l'altra de Samsung i les apliquessin, que fan proves, com per exemple el Geekbench, o cosa així, de donar una puntuació més alta al de TSMC que al de Samsung. Però més alta, vull dir diferència de 100, 100 o 200. O sigui, una miqueta. A Apple ja ha fet un comunicat fa dies dient que això era mentida, fins que va haver d'acceptar que era veritat. I encara pitjor m'ho poses perquè primer va dir que era mentida. És mentida i després que és veritat. I si no es quedés aquí, dilluns d'aquesta setmana, Apple va fer un oficial que a Samsung no tornaria a fer processadors. La pregunta és si jo tinc un iPhone 6, que no tindré mai ni tinc intenció, però si tinguis un jo, com sé que jo tinc un chip de 8 mil·límetres quadrats més gran o més petit? Ja han entret, ara estan sortint moltes aplicacions, que t'ho diuen. No, no, no, fan una informa, una informa, que el teu iPhone. I què és el problema? Que no el pots canviar? A veure, no, però en aquest cas, a Apple, no deia res de modificar. No deia res de modificar. No torna els diners. Què pots fer? 6 euros per solvent el problema. Només comprar-te l'iPhone. La prova, i si veus que és de Samsung, el tornes. Jo és el que faré si a mi em passa. I si em diuen... De vegades l'aplicació ho prova i ho torna. Tens dues setmanes a recuperar-lo. Home, és que si no t'ho imagines. Llavors el que passarà ara és que tothom, a partir d'ara, es compri l'iPhone i tingui aquests temps de dues setmanes o tres setmanes per recuperar-ho, el retornarà, totes que portin el de Samsung, els processos de fet per Samsung ho retornaran. No tots ho saben. I no tothom... Tampoc notarà el rendiment, que és mi clar. Tu, per exemple, Eric, em consta que tens intenció, perquè ho vas dir la setmana passada. Jo em pensava que ho vindries amb l'iPhone 6. És més, això de què vam fer per tenir més demanda, però a Espanya s'han quedat ja sense estoc. No hi ha estoc. Fins avui no hi havia estoc. Avui n'ha tornat a sortir, però només del des, del petit. Del gran no n'hi ha, encara. Dos o tres setmanes, en posa. Bé, estem esperant, estem esperant. Perquè quan el tingui... A principi que et divendres, ja el tinc. Però llavors tu vols saber ara si el que et tocarà tindrà el chip aquest o no. Llavors això serà un tema. Pots parlar amb la botiga i dir-li que si té el chip al retorn, no. No ho diguis, perquè encara... Ja, no hi m'has previst, senyorita. Bé, passem ara al producte friqui de la setmana. Avui has portat una funda de Belkin. Què és això? És una funda que per darrere té una plataforma de Lego. Saps el que és Lego? És el joc de construcció. A veure, Eric, per favor, no? Suposo que ho sabrà. Espera, espera, espera. Para el programa. Eh... Saps, no, el que és el Lego. A veure, Eric, com vols que no saps què és un Lego? Si jo sóc superfant de la Lego pel·lícula, per exemple. Clar, jo sóc superfant. Bé, no en fi, eh... No sé quina imatge té la gent de mi. Llavors, darrere, pots fer... Lego de sobre. Lego de sobre. Sí. Pots acabar amb un Lego de 4 metres de llargada i no té cap a la botxaca. Mentre se'n trenqui, sí. Bueno, són part fer-li córrer sobre el telèfon. És la fonda de Belkin, que per darrere, com diuen, li dic que és una plataforma de Lego, on es poden construir peces i, bé, ho fem una mica, el que et doni la gana. Rodes, figures, no ho ve. Exacte, tot. Tot el que puguis fer. Pots fer-ho aquí, el Lego. Belkin és la marca de la fonda. Sí, és la marca que ha fet la fonda. I quan costen? 20 euros, la més barata. Molt bé. Doncs... No està mal. Eric, moltes gràcies una setmana més. Molt bé, amb més cores de noves tecnologies. Molt bé. Per cert, mira, ara que parlo d'això, dimarts que ve al programa, vindrà un excollaborador a explicar-nos coses. No és usogimèndez. M'és, ja ho estava, ja ho estàs pensant. Anja al cornejo. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments connectant amb el casal de Jogos de Sant Just i el Sergi Arrada Ruiz, que ens explicarà coses d'aquest equipament dedicat a l'aplicació d'aquest equipament. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu? S'ho originals, també. Ah! Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit, a dos quarts d'onze del matí. El matí. 60 i més. El magasín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Sí, sí, 42 de la tarda. Atenció, perquè ara mateix fa molt fred a Sant Jordes Bern. Un home, unes idees, un color al blau, unes exclapes a la barba. Sergi Arrada, ruït. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Què tal? Com estàs? Molt bé. És una cosa, Sergi, que fa fred, ara. Ho he dit perquè acabava de treure el Carles a la ràdio, diu que ha anat amb moto, que no portava quants. Tens els dits com està l'acte, saps? Ho vaig confirmar, que el Casal de Joves fa més fred, encara el Casal de Joves, no? A dintre s'està bé, jo estic a Maníacurta. Pots sortir un moment a fora sense samarreta i sense pantalons? No. Ja ho pensava. Però no sé si s'ha de donar pas a saber quines coses hi ha de Carles, el Casal de Joves. Deixa'm dir que després d'una extensa feina de producció del programa, després de tres hores mirant molts canals de YouTube, buscant informació sense precedents, vam acabar trobant el trailer de Star Wars en castellà. I he pensat que... Avui ja no cal, Jordi. Per què no? Perquè avui he retornat al futur. Estic fart ja de res al futur. Doncs mira, el trailer pel Sergi li hem buscat. Sergi, vols escoltar-lo o no? Eh, bueno, si vols. Si ja l'he vist. Ja ha passat, no? Jo n'he vist cinc cops ja. Doncs mira, ara serà sis. Anem-nos a anar-li... Per fer una sola cosa. Tens l'EstarChipTrooper, que és l'home. No tengo nada por lo que luchar. Vale, ya sabemos. Només que re, que l'hem trobat. Jo no ens fa il·lusió posar-ho. Quina galina, eh. Mira, quina veu l'hem posat, aquest home? Acabaré. És com una mica el vain de Batman, no? Tu empezaste. Lo que tu empezaste es lo que usted empezó, señor Darth Vader. A mi no m'agrada. Hay historias sobre lo que pasó. Doncs la Cansolo, ara. Mira. Tiertes. Oh! Cansolo! Uuuuh! Va, l'únic. Ja està, Sergi. Només era per posar-ho. Escura. Jo crec que hi estaré, que no em cansaria mai de veure. Està molt bé, no? Jo crec que crea expectació. Sí. John Williams. John Williams, molt amunt, John Williams. Ja és tota imatge, la camera lenta. Són els Xihuacas. Tu ets imitat Xihuaca, Sergi? Què? Saps imitar el Xihuaca, tu o no? I mi tal. És que tens pinta de saber imitar. No sé per què. A veure, silenci, com ho fas? No, no, no, ara no em surt. Uuuuh! Però què és això? Uau! I la nova, la nova sap imitar. Hi ha algú al casal de joves que sap imitar. Clar, ara no saps res. No saps res, no saps res. Ara em vol la teva imitació de Xihuaca, eh? Jo també. Uuuuh! Que jo, Claudio, que jo, Claudio. Bé, tres quarts de set a la tarda. Posem una mica d'ordre al programa i parlem ara del casal de joves, perquè estem en plenes festes de Tardó de Sant Just des d'Ern. I el casal, com no podria ser d'altra manera, participa o no? Ara ho sabrem. Sergi, organitzeu alguna cosa des del casal de joves? Eh, l'hem organitzat al vivendre. Vinga, podria estar passant el tema. Vamos a la otra cosa, Mariposa. Clar, si entro en el vivendre a pensar el concert jove, que van venir aquí al Seikos... Com va anar? Per això t'ho pregunto. Eh, molt bé, ple, va estar a la salató de Sant Just. No hi ha servei de barra, per tant, no van veure ningú a veure el qual. Sí, però diuen que la gent es portava una mica de casa. Jo anava amb fruita, que es va acabar tot, perquè estava superbona. Ah, sí? Que tenen la fruita, perquè depèn d'on sigui. No en compte, no redolent, però que hi ha fruites de súpers, que no tenen gustos. No vull dir noms, com dius. Però vull dir que ja hi ha llocs que no poden fer res. Però vull dir que hi ha llocs que no caben de... que la fruita no és gustosa, així com els altres llocs, sí. D'on era la fruita, si ho sabem? Doncs no sé on venia la fruita ni qui la va portar, però... Era bona. Estava molt bona, estava molt bona. Estava molt bona, estava molt bona. Sí, es va acabar tota. Es va acabar tota. Pina colada, tronja... Presac. Bueno, en fi, Sergi, jo va ser Divendres Passat, tot un èxit que des d'aquí ens congratulem i us felicitem. Però això ja és aigua passada, i ens interessa saber quines coses han de venir als propers dies organitzades des del casol de joves, aquest equipament de joves del nostre municipi. Bueno, doncs, d'aquest cas de setmana, nosaltres el Divendres no podem programar res, perquè en casa fugi l'alta que fa l'on music, que fa un concert o fan DJs i tal, el faria aquí dintre del casol de joves. Ah, però què el fan a fora? Sí, és a la plaça... Aquí no tinc el programa de la César de Tardó, per un acte a... Nostri en l'Aroa, però no sé, espera. A mi, Carles, Pón Rajat. Pón Rajat, jo ho sé, jo ho sé, tonto, a Pón Rajat. Què és l'Aroa? Hola. Hola. Hola. Bona tarda, amb qui parlem, sisplau? Amb l'Aroa Carmona. Mmm, Aroa Carmona. Sí, molt bé. Molt bé, i per què truques a la ràdio? La ràdio amiga, la ràdio... La ràdio de Sant Just, la ràdio... La ràdio que respon, Aroa Carmona, tu diràs... Doncs jo simplement volia fer l'aportació... de tenir l'outniògic, en cas que no hi hagi pluja, i, com allà, confirmar-ho, farà el seu concert... a fer activitats musicals... darrere del Blue Space, en aquella zona, on van fer el seu concert a les festes majors. És el Pón Rajat, no? Ja ho estàvem dient ara. Ja ho estàvem dient un moment, eh? No passa d'acord. Perquè jo, perdona, escoltar la veu sexi quan es coneixi l'Aroa, i ho aguanto el programa fins a la segona nit. No tinc problemes. Aroa... Es posa el sexi per treure com Jordi. Jo te'n vaig, ja. Bé, per res, fins al dimarts. Que vagi bé, un petó guapa, cuida-m'ho molt, que és maco. Adéu, un petonàs. Adéu, un petonàs. Un home, unes escalapes a la barba. Uf, uf, uf, uf, uf... Es veig mateixa l'entrada. Torno a ser aquí.Bravo, bravo. Sí, senyor. El hombre que no se va ni con a agua caliente. A veure, Sergi, per favor, situem-me una mica a la gent. Aquest divendres no feu res al que és el de joves, perquè en cas d'aquí el que es fa... Fem les nostres activitats normals, però després de tard no fem res. Perquè sou com a la segona casa. Som el segon plat. És patent perquè diuen que venen els catarres a tocar i plou. No, tampoc. Això no pot ser. Perquè no hi cabria tota la gent. En canvi, el que fa Llewitt Music... sí. Bueno, dit això, Sergi. Alguna cosa més, de cara als propers dies, així interessant? Hem encat un concurs de microcurs per joves entre els 12 i 18 anys. Sí, que no és gent justeta. Per exemple, algun partit polític o alguna cosa... No, no, no. Joves entre els 12 i 18 anys. Concurso microcurs contra la violència de gènere. Ah, molt bé. Pot ser de ficció, pot ser d'animació, es pot fer anglop, es pot fer una persona tota sola. Però, bueno, el concepte és que sigui contra la violència de gènere, amb una duració màxima, amb els crèvits inclòsos de 3 minuts. Sí, microcurs. I el premi és un bal de l'escenari de 100 euros. Oh! És un bal. Doncs vaja, vaja, pasta gansa, no? Bueno, això... Per mi, la creativitat i la participació del jovent del poble. Ja ho veig, ja ho veig, ja ho veig. Des que ja no és regidor, vaig que la casa és gran, eh? Vull dir que... escolta, bé, m'agrada. Ja veurà. Hi ha gent que creix entre 12 i 18 anys, hi ha gent que ha mostrat el seu interès per participar, Sergi, o què? Hi ha gent que s'ha de participar. El concurs ha començat... En realitat, crec que comença el dia 23, però jo te l'enuncio ja. Gràcies. Hi ha gent que sí, perquè estem fent també... Com que aquí fem un curs d'animació Stop Motion, li hem comentat a la gent, a la gent de teatre... Molt bé. I també li comentarem... Als animatines. A la gent que va fer el curs de cinema. Mira, ha vingut a dir... Els tutors instituts ja estan esavantats. L'any passat ha fet dos grups d'estudiants de l'insti que han presentat els formatrices. Sí. Ens falta, encara, parlar amb la gent, per exemple, també del Madre Sacramento. I, però, bueno, a la web del casal, hi ha un article on estan les bases possades. També es fan descarregar en TVF les bases. Però, bueno, que és això, que és per gelatòdocs de 18 anys, contra l'institut de gènere, maxi en 3 minuts, i un bal de 100 euros a la final de premi. Bona nit, nenes. Perdó. Bé, doncs... En Faller hi ha... a tot bé. Guai, guai, ens hauran que fer aquestes coses. Per cert, ara que parlem de premis... Mira, l'altre dia vaig veure que el mirador de Sant Just està fent el menú gastronòmic del bolet, un altre pagada. Podríem trucar un dia aquests per tornar a sortir a un sopar. Ara fa temps que no ho ve. Sense que els col·laboradors puguin participar, eh? Sempre igual, eh? No n'hi ha dret, no n'hi ha dret. Però què ho voleu? Voleu participar. Quan ho volem, ja. Jo també t'escolto. Sí, m'escoltes 4, roco. Els col·laboradors són mullents. Hi ha gent que ni tan sols és això, que tu parla i no et senten. Ja estic molt a prop. L'Estergi, deixa'm preguntar de tu, el casol de Joves, l'Aroa, la Montse Martins... Montse Martins. L'Alejandro, l'Esteban, l'equipo de Casal... I l'equipo A. Poseu el ràdio d'Esvern, per exemple, el casol de Joves? Doncs... Doncs callat, perquè no... El matí. No poseu el ràdio d'Esvern, no ens enganys. No, sí, perquè... No tot no passa amb el poble. L'informen de tot. Llavors, no hem de preguntar, senyor Pau. La tarda d'Inglaterra és un follon. Si anem aquí, tenim la ràdio posada. No sé què passa. La gent, per la tarda, és més propens escoltar el programa al matí. M'han dit, eh? Moltes botigues, també, senyor. El 30 any de la ràdio és el matí. Això estem aquí nosaltres, la gran estrella. Sempre estem aquí a la tarda. Mira, com hem donat alguna cosa, però les grans estrelles de la ràdio estan al matí. Bueno, en fi, escolta, Sergi, moltes gràcies, que vagi bé. De res, una última cosa. Demà hi ha reunió del Carse Coixinets, aquí, a la set de la tarda. Ah, sí? Calla, que l'Andrea i jo vindrem. Vale, llavors hi ha les lluïts, inscripcions presencials, els resultats joves, la propera cursa de cartes. Allà estarem, perquè saps que la ràdio tindrà un cart pilotat per Andrea Bueno, dels serveis informatius, i Jordi Domènec, de les seves coses. Ho sabies o no? No. Doncs sí, Sergi, sí. Pilotarem un cart de ràdio d'Esvern a la categoria mixta. Amb Andrea Bueno, pilotant... Tinc una entrevistada als corredors, mentre corren, no? Sí, home, i fent la vertical. Perdona, segon, segon! No. Si fessin això, seria per intentar avançar-los. Això ja ho va fer el Sergi Pony, en un dia dels partits dels grups i dels blaus de Sant Just, que anava jugant a futbol i anava entrevistant a la gent. Amb resultats desiguals. O sigui, que a nosaltres, en principi, no ho farem. Una altra cosa és que vulguem tirar carmels o xuches, mentre baixem, o els reis max. Sempre he volgut anar a la cabalcada, i com que la gent de la comissió és molt seva, no em deixa mai. Llavors penso que ja vaig jo i ho faré quan baixi els cals. Això ja ho veurem. O sigui, que Sergi ja t'informarem. Que vagi bé, i que tinguis una bona tarda. Cuida't molt, eh? A veure, a veure... 4 minuts ja arribem al punt de la seta de tarda. Hem d'anar a caven i al programa. Cristina, si l'apenyeu al moro, tingués molta audiència. Avui, què seria el Tretin Topi? Tot i que encara en queda, però... Estic capaç de... Perquè estic ja... Has dit res al futur, ja? No, seria un Tretin Topi bastant fidel, però, com deia, tot i que encara en queda una mica, però les inscripcions sobren demà, de fet, la gent té moltes ganes que l'Andrea i tu participeu als cals de coixinet. Avui serà Car de la Ràdio, el Tretin Topic, perquè volem saber més detalls de com serà el Car, com anireu vosaltres equipats, si ho heu practicat, si no... No ho sabem, encara, no ho sabem, m'entenc que sigui l'espera. Gràcies a tothom que ha fet el programa d'avui, l'Andrea Buenosa de les Informatius, una abraçada a cara nervión, que no volem poc tenir avui, que després me n'he fet un missatge. No, ja no, Clara, ja no. Però bueno, t'estimo amb igual. I també la Jona García, educadora visual de l'Espanya d'Escència, a la segona hora els Gossos de Filosofia, del Bilbitx, amb la verca-papèi. L'Aripon Marellas, de les Tecnologies, ara al Casal de Joves, amb el César Gerrard. Quincina, moltes gràcies. Fins demà, que vagi bé. En retroveiem a partir de les 5 i a la setmana un informatiu, vespre amb l'Andrea Buenosa, i redactar les notícies i el Carles Hernández llegint-les. Fins demà. Fins demà. Fins demà. I fell for you, and I knew the vision of your love's loveliness. I hope, and I pray, that someday I'll be the vision of your happiness. Hermangel, Hermangel, please be mine. My darling dear, I love you all the time. I'm just a fool, a fool in love with you. I fell for you, and I knew the vision of your love's loveliness. I hope, and I pray, that someday I'll be the vision, the vision of your happiness. I hope, and I pray, that someday I'll be the vision of your happiness.