#787 - La Penya del Morro del 23/10/2015

La producció, molta experiència, ens està arribant en aquest sentit i que nosaltres volem vincular també en els continguts del projecte del Museu Castell de Catalunya que s'està fent aquí Valls. Durant tot el cap de setmana, una vintena d'estans de temàtica castellera ocupant també la plaça del pati. Manel Sastre, Catalunya Ràdio Valls. Esports, Ricard Pisidro. En Marcia Albuiter, tram del Rali, Catalunya, Tarragona, Carles Vila. Doncs som ja a les acaballes d'aquest boter. De fet, també ha començat el nou, l'últim a l'etapa d'avui, el de terra alta, 35 quilòmetres només ha acabat un corredor, Sebastià Nogier. Tenim l'última referència al control de pas del quilòmetre, 24, 4, control de pas, Osili Treia. 3 segons el líder provisional, Jari Mata Lat-Bala, el que encara no ha sortit, és el segon classificat, la general l'Estonia Ottenac. Pendents donc, del final de la primera jornada, el Catalunya costa d'obra, de Carles Vila, Catalunya Ràdio Salou. De l'Espanyol, juga dos quarts de nou del vespre, el camp del Ràdio Vallecano, el primer partit de la novena jornada de Lliga, aquest partit el podreu seguir a Catalunya Ràdio des de les vuit del vespre. En Bàsquet, el Barça s'enfronta al geló Nagura Polonès, al Palau, en el segon partit de l'eurolliga. Aquest maig també el podreu seguir dins la transmissió de futbol, en motociclisme. Millor tens per Jorge Lorenzo, la primera jornada d'entrenaments al Gran Premi de Malaísia, seguida a Pedrosa i Márquez, Valentinos Rossi, líder del Mundial Estat 5e i en Fórmula 1, a la Cina, comença la primera sessió d'entrenaments lliures del Gran Premi de les Amèriques, el circuit d'Austín. El seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 5 i 6 minuts per la Andrea Bueno, crida en la ciutadania per que s'inmonucri en l'organització de la Curs de Cards de Coixinets, la organització a convocar una reunió amb els corredors d'Aquistany per explicar-los les canes per veure les Curses a Cards per ninyen. Les festes de Tardó de Sant Just estan quedant aquest cap de setmana amb el Sant Just en carrer i la Ninta Sant Just en carrer d'Ona i Empresa i l'Ajuntament i el Mercat i l'Ajuntament de la Curs de Coixinets, la Curs d'Ajuntament i l'Ajuntament de la Curs de Coixinets, la Curs d'Ajuntament i l'Ajuntament de la Curs de Coixinets. La informació no cantorarà menys d'una hora i també a la set en Sant Just notícies de la Curs de Coixinets, la Curs d'Ajuntament i l'Ajuntament de la Curs d'Ajuntament. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada i tu t'apuntes, no et quedis fora de joc, escolta la desvernada i t'apuntes. Vits. Molt més que nits de l'actrònica. Vits. Ara divendres 17 sidomenges a 10 a 11 de la nit. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Despartanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Vine al Besar Iperàgia de Sant Just desvern. Al Besar Iperàgia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu. Roba i complement. Per fumaria i cosmètics. Productes per a la llar. I moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Besar Iperàgia. Ara escoltes ràdio desvern. Si et donis ràdio desvern. Ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio desvern. Durant el 8.1. Ràdio de Sant Just desvern. Durant el 8.1. La penya del Morro. Un programa amb més moral que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Just i gent de l'estranger com esteu. Tinc-us al programa de les tardes de ràdio desvern. Us parla Josep Lluida i Jordi. Domena que avui programa número 1.712 de la penya del Morro. El Twitter i el feixor, la Cristina Vargas, Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? A més a més, avui amb la Paula Carreras, que marxarem a descobrir el fantàstic país de Brasil. Oh, ja! A Sud-Amèrica, amb l'excusa de fer un cafè per allà. A més a més, també tindrem la tele dels divendres. Molt interessant, culturalment parlant sempre amb el Dani Martírez. Ja hi hagi el Xirbella. Són debats importants, amb els joves de Sant Just. Estan amb Telefingo, que no paren, eh? Sí. Com és que els joves no són just? A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. A tothom. Amb el Dani i el Joan, i acabarem el programa... Parlant de cinema, amb el Jordi Roca i les estrelles d'avui. Són molt bones i que valen molt la pena totes. Segur. Venint del Jordi Mucrec. Segur. Però abans anem cap a el Treni Intòpic. Al Treni Intòpic. Del dia de Vít. Al Dani Maci. Aquí té plodiment no quadrant. Amb la Cristina. Ah, però allò fora aplaudiments que... El més comentat a Twitter. M'has fet un diament, Cristina. Avui, un dels temes més comentats de Twitter... A veure, una cosa, no m'has passat. No has passat el bio, no has parlat. Ah, no? No t'ha arribat res? No. Que m'havia arribat alguna cosa? Potser algun comentari o un missatge... Si no t'ho dic ara mateix, no hi ha problemes. Què passa, què passa? Avui no hi ha trend in topic. Per què? No hi ha trend in topic? Sí que hi ha temes, però... No sé, tu has de donar, ara, que parlaven de telecinc, o de tios del Dani, i tota aquesta gent... És que tot és negatiu en aquesta vida. Estic farta de Twitter. És veritat, tot és corrupció, que sigui bancs, que sigui polítics... Sense que serveixi de president, per una vegada tens raó, Cristina. Gràcies, home, gràcies. És veritat, Jordi, és que, realment, la majoria de coses que surten, o que veiem a l'informatiu, totes són negatives. I, llavors, que has accipat el trend in topic de forma unilateral. No és un trend in topic, nosaltres, la penya del Morro d'avui. Això pot ser Morro, és d'haver-ho consultat, avant de com és el programa. Però que tenim alternativa, Jordi. Ja, però és que jo tinc un programa perfecte, tinc un guió de tots els col·laboradors, i ara anem cossos. Vols un trend in topic? Home, sí, un trend in topic, ja. Sí? Sí, ja. Doncs mira, avui el trend in topic és salve-me. Perquè, de fet, el Dani Martínez i el Joan Chiribé ja avui vindran a parlar de programes telecincos, suposem que parlaran de salve-me, gran hermano, d'aquest tipus de programa. I, per tant, són trend in topic, al igual que la resta del món són aquests programes trend in topic. A veure, una cosa que he dit clar. Per fer-me aquest trend in topic, no faig res. No faig res. En posen situacions, Cristina, que esperen fora de tots els programes. Home, no. Si salve-me té audiència, nosaltres, vaja. Ho patem. Volem l'audiència de salve-me? Aquesta és la pregunta. A veure, hem de plantejar. Ja parlarem. Ja parlarem. I ara anem amb la Paula Carreras i el que fem llet. La Pella vol morro cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esfer. Doncs, com deiem, comencem el programa. Parlant de... Bueno, faré un cafè. Hola, Paula Carreras. Què tal, Paula? Hola, què tal? Molt bé. Avui que toca cafè amb llet, detallat... Un cafè amb llet, com Déu mana, a el país del cafè. El país del cafè, eh? Brasil. Brasil és el país del cafè, sense dubte. Què és el país on es produeix més cafè del món? O per què dius que és el país del cafè? Perquè és el país on es produeix més cafè del món, i d'entrada, el 25% de tot el món consumeix cafè de Brasil. Oh, és que més... Hi havia aquells anuncis d'abans, no? La Saimaza en la feina. Exacte. Ho asocies directament, cafè de Brasil. Cafè de Brasil, és veritat. Poc, a tot això, sempre ve relacionat amb una notícia que heu trobat per aquí per allà. Correcte. Avui l'heu instal·lat a la Georgina, però l'hem fet amb un petó. Una abraçada a la Georgina, sí. Quina notícia heu trobat, a veure? Un pelè. Què dius, ara? Home, pelè. Una pelè, un aplaudiment per pelè. Fa 75, fa 75. 75. Sí, que és gran, aquest home. Clar, clar, clar. Cada fet, pelè és un saudònim. El seu nom real no és pelè. És Edson Arantes Dona Cimento. Millor pelè, eh? Millor pelè, més fàcil. Sí, més ràpid, més fàcil. Sí, bueno, i aquí li interessa una mica la carrera de pelè. La revista Penenca va dedicar molt gran revista. Va dedicar al món del futbol amb un d'articles molt xulos que surten una mica del periodisme esportiu convencional, al qual estem acostumats. Jo crec que es dediquen més a fer un periodisme més pausat, més amb calma, més reflexió. Jo la recomano 100%. He fet aquí una falca de Penenca, però no. Pau, digueu, treballes per Penenca. No, ja m'agradaria. El que deia és que la revista Penenca, el número 44, que és el de fa un mes, el va dedicar a pelè perquè, justament, celebraven el 75 aniversari del mita, i es titula pelè el rei que no abdica, perquè ja sabeu que li deien el rei. Per tant, 100% recomanat. Jo m'he llegit de P.A.P., i val molt la pena. Si us interessa la carrera de pelè, però també la vida de pelè i la història de pelè, Penenca, número 44. Home, caldrà recuperar-la, no? La buscar per veure què diuen i faré una mica més. Escolta, parlem de... de Brasil, com diem. Brasil, que... D'on ve aquest país? Aquest nom, aquest nom. Doncs, de fet, Brasil no és casualitat que es digui Brasil, perquè el Brasil era un arbre molt típic que fa molts segles, poblava tota la costa del país, i llavors, al final, es va quedar el país amb el nom de l'arbre. Que curiós, no? És que a tothom que n'és a allà, coneixer més és com a vegades que passen els llocs. Que coneixes més una cosa d'allà, i ja s'acaba... Sí, que li diem de carrer, diguéssim, s'acaba oficialitzant. Que, de fet, l'arbre aquest de Brasil, la seva fusta servia per fer moltes carabeles, molts vaixells... Vull dir que era un arbre molt típic d'allà. Un país tròpica, el penso a tu, por Dios, que conec... Bé, Brasil és un... jo no he estat mai a Brasil. Jo tampoc. M'encantaria, m'encantaria. A mi també. Queda pendent, sí. Sí, té pinta de tenir aquells colors, aquella vida, la música, el carrer... Aquestes imatges que estem acostumats a veure infinites vegades sobre el país. I, a més a més, també, com és la cultura, no? Per exemple, tenen el Crist de Rio de Janeiro, no? Exacte, és una de les imatges de Brasil més típiques que tothom coneix, que tothom associa. I és el Corcovado, no? Exacte. I d'on ve aquesta escultura? Doncs això ve d'un concurs, de fet. El 1921 es va convocar un concurs que ho va organitzar la Comissió Catòlica de Rio de Janeiro, i el Carlos Osvaldo va ser el guanyador, que va ser el dissenyador, diguéssim, d'aquesta escultura, que es va acabar de construir deu anys després, el 1931. Però el disseny de l'escultura, que es feia en paper, en miniatura... Això no t'ho sé dir. No, clar, perquè t'ho imagina't, que comencin a fer les escultures amb mides reals, però no amb els materials que suposo que és de pedra, el Crist aquest, però que ho facin, no sé, de fusta o del que sigui, però amb mides reals t'ho imagina't allà, vés a saber quantes figures d'aquestes hi ha, ocupant-ho. I crec que els processos creatius de cada país canvien, perquè cada país té materials diferents, sí. I suposo que també en la època canvia, per tant... Jo, quan era petit, amb aquella inocència dels nens, em pensava que anàvem aquí al TV Davo, era com el que hi havia a Brasil. Igualment. I ja pensava, mira, diga, diga, Brasilment... Nosaltres també. Ens han copiat i es faig gran, i com a continuar pensant el mateix, però et diuen, no... Continuant pensant el mateix, però no ho has de dir en veu altra. Però no és el mateix, no, és diferent. I alguna cosa més de Brasil, així en general? Doncs mira, jo crec que això és una cosa que no se sap prou, i és que Brasil és la cinquena potència mundial, perquè Sao Paulo, a la ciutat de Sao Paulo, hi ha moltíssim petroli, i llavors és una ciutat que en general atreuen moltíssims turistes, i es considera una de les millors ciutats per invertir-hi a tota Latinoamèrica. Si teniu pensat invertir en alguna ciutat del tot el món... Brasil i Rio de Janeiro, sobretot. Sao Paulo, perdona, Sao Paulo. És igual, mentre es vagi a Brasil a qualsevol lloc, mira les pabeles fins i tot, tu és igual. Escolta, Cristina, tot el seu encant. De totes maneres, no sé què anava a dir, però... És que a Brasil també ha donat la samba. Correcte, cultura musical. A Brasil per dos és el país més gran de Sudamèrica, no? Ara aquesta dada no sé si la tinc aquí davant, però tinc el mapa com a Sudamèrica, i diria que així, a veure, em sembla que a Brasil és el país més gran. Sí, a Sudamèrica, sí. Jo no sé de les exactes, però així, en el mapa, el veu... A Argentina. Bueno, en fi, ja ho busquem. Bé, coses sobre Brasil i el seu cafè, que és l'amiga d'una origen al nom d'aquesta secció. Exacte, i és que, com deiem abans, al principi del programa, que Brasil és el major productor de cafè de tot el món. Jo crec que la majoria de persones que prenen cafè... prenen cafè de Brasil. I no ho saben. I no ho saben. Alguna sí, potser sí o potser no, però en general, quasi tothom ha pres algun cop una tassa de cafè de Brasil. Perquè el cafè que exporten és algun tipus especial o...? Mira, la majoria de les seves vendes, o sigui, un 90%, més o menys, és cafè torrat i molt, o sigui, no en gra, diguéssim. I també fan cafè soluble i cafè d'aquest instantani, el que passa és que molt poc, perquè l'essència del cafè de Brasil és el més gran. Clar, clar. I si volem, doncs, això que fer aquí a Barcelona, de Brasil, què hem de fer? Hi ha unes cafeteries que segur que ho són, que es diuen Bracafé. Ah, home, per això es diuen Bracfé. Clar, clar. Ah, de Brasil. Ah, de Brasil, clar. Clar, clar, clar. Ara, el Carri Casca és una que n'hi ha una. Correcte. Allà al costat. A Coll d'Langneu, el frac, però al costat d'abans del mercat. Bracafé, Bracafé. I de Brasil, no ho sabia. Ara entregué més alegria, allà, quan vagis a fer un cafè. És que està molt bé, perquè a més de ser cafè molt bo, que és de Brasil, la cafateria està molt ambientada amb totes les frases relacionades amb el cafè. Sí. És tot com una cultura cafetera amb molt... Perdona, és que ja mereixi com rotllo aquesta fusta, no? Exacte, sí, sí. És tot aquesta essència... El locafe, ja, el locafe, fa el locafe, molt bé. Doncs una cafè, escolta, que des d'aquí els demà... Què has fet, que has enviït alguna mica uns productes o alguna cosa? Soma. Des d'aquí sempre donant... Què has anat a la ciutat? Bé, en fi... Hosti, que guau. Aquell que escolteu de fons, que és la banda somnada d'avui de la secció, és Sergio Mendes, mític compositor... Brasile. I arrangista de Brasil. Bé, en fi, aquesta cançó també on és de Brasil. És locoflof, però, i l'enjat i el fons fa com aquest... És que a Brasil... Els ritmes, són els ritmes. Brasil és un país que té una sensualitat, no? És una manera de viure, Brasil. Les persones que viuen allà ho porten a la sang, ho porten a la sang. Jo va haver-hi un estiu que vaig conèixer amb molta gent de Brasil, i em deien, perquè tots són molt diferents de cara. Hi ha alguns que són més morenos, si són de Río, de Sao Paulo, són més blancs. És de mi, de Carolina Brown, per exemple. Jo seria de Sao Paulo, eh? Jo potser aniria més cap a Río, no? Sí, jo crec que sí. Doncs la cosa és tan que... Normalment, per exemple, els que són de Bolívia tenen unes faccions molt marcades, i ells em deien, no, nosaltres no tenim faccions molt característiques, però som perfectament capaços de reconèixer qualsevol brasileir arreu del món. Què dius ara, i com fan? Doncs 900. Això és... Perdona. És una sèrie d'allà, per saber-ho. Això és com per exemple els japonèsos, els coreans... Exacte, que nosaltres els podem veure tots els asiàtics bastant semblants, i capaços, jo almenys, i capaços de... Sí, sí, i allà mateix... Mira, aquest és més... O aquí, per exemple, nosaltres, més o menys, se'm diferenciarà si una persona és més del nord d'Europa, que del sud d'Europa. Exacte. I potser per un japonès o un xinès... A fer costaments. Correcte. I invents de Brasil? Doncs sí, Brasil ha portat molt més que cafè, també, a aquest món. Perquè, per exemple, l'aviació... L'aviació va ser un invent de Brasil, es podria dir, perquè la primera persona en dissenyar, construir i pilotar un dirigible que funcioni, que volés, va ser el brasil·ler Alberto Santos Drumont. Ho va fer a principis de segle el 1901, que va donar la volta a la Torre Eiffel, i llavors va ser com el primer en demostrar que realment es podia fer. Hi ha imatges de la avioneta donant la volta a la Torre Eiffel. És que a Brasil també té un punt com d'aventure, no? Totalment, sí, sí, sí. Està pensant en la pel·lícula App, no sé per què, però he lligat aquell... Sí, et compro l'associació, sí, sí. Que va a l'aventura, també, i aquell fan de l'aviació, no? Sí, sí, sí. Una mica d'aquesta història. Més invent de Brasil, què ha exportat a aquest país sul-americà? Sobretot molta felicitat, perquè ara us diré coses que són alegres. El futbol platja. Oh, sí, home, sí. Home, però és que només di platja ja, ja està. És igual que sigui futbol, bolíbol. És una religió, eh? Ja, ja, això també. Però això ja seria com un tema part, perquè... Bueno, perdona, sí, hem obert... Has obert una mica la caixa dels trons de la secció, perquè tenim a Brasil... Romàrio, Rivaldo, Ronaldinho... Pelé. El propi pelé que has dit tu. Neymar, Alvarza, tots els jugadors que porten sempre aquesta alegria, no? Exacte, aquest joga bonito. Sí senyor, que impregna tot el que fan, no? Correcte. No podia ser d'una altra manera. Jo em callo, perquè pensava que el dia això de que has obert la caixa dels trons, pensava que anés a parlar de l'estadi aquests famós, del Mundial de Brasil, les seves polèmiques... Però ja he vist que no anava per aquí, no t'acarejo la secció de la Paula. Deixem-ho córrer i... Això és un altre tema, eh? Jo crec que això mereix una secció a part i parlar-me amb calma. Però aquí no parlem mai de política, si l'hi fixes. No, no, no, no. Alegria. Escolta, i més coses que ha vingut a veure si... Més coses, la caipirinha. La caipirinha, que és boníssima, es fa amb cacasa, sucre, limona i gel. Sí senyora. Sembla molt fàcil, però després d'aconseguir una bona caipirinha, és molt complicat, eh? És com tot, jo crec, un bon xintònic i el xintònic és molt simple, però... Sí, sí, però has de saber fer-ho. Sí, sí. Suposo que, de totes maneres, seran experts en elaborar-la i no ser el mateix prendre una caipirinha en una platja d'aquí... Coca-cabana, coca-cabana, clar. Exacte, clar. Que, per cert, aquí estem acostumats a una caipirinha o mojito, no? És una mica les dues coses. En principi no hauríem de tenir res a veure, no? Però aquí ens ho fem tot una mica igual. Tu què, ets de caipirinha o de mojito? Jo ja dic que sóc més de mojito, en aquest sentit. Jo també. El dia que fa Cuba ja en parlarem. Però, vaja, més coses que ha arribat des de la Brasil. Hi ha dues coses que, amb molts cops, sembla mentida, però la gent confona una amb l'altra, que són la capoeira i la samba. Ah, a veure? Però si no tenen res a veure, no? No tenen res a veure, però la gent a vegades es fa un lium als noms. La capoeira, en principi, és un armarcial, però com que sembla que vallin mentre estan fent les seves històries, no? Sí, exacte, la capoeira és l'armarcial i la samba és el ball típic de Brasil. El que passa és que la capoeira és molt atractiva i és molt visual i estètica. És a dir, la samba, potser, es balla més de tapeu i fent moviments i tal, però la capoeira, en canvi, ja és, bueno, que sigui una capa muntada i girada i coses més com visuals. Sí, sí, que són dues coses diferents, però es tendeixen a associar una mica l'una amb l'altra, però res a veure. Podríem fer un mix, no?, una caposamba o alguna condició. Perdoneu, i què envieu d'això? Què? Oh! Això és de Brasil, de feina o de l'emvada? Segur que sí, segur que sí. Aquell ball, quan va arribar aquí, va ser com una excitació col·lectiva. Això és el que provoca Brasil, clar. És aquest feeling. Ballar de forma així, enganxada, cançada... Com que ara no és de Brasil, eh? Sí, que en un dia sóm i feixerà... Jo em poso aquesta cançó i em poso tot dur. Bueno, en fi, home, sí, la mada mític, així, ballant... Mític, mític. Forma sensual, que aprofites així, la noia... Noia exòptica, en fi, tema entesen. Escolta, hi ha alguna cosa més sobre això? Res, sobretot destacar que Brasil és el país del futbol i del cafè. Sí, senyora. Doncs agaudir-lo. Doncs, Paula, moltes gràcies per haver vingut una setmana més. De res, home, vosaltres. Nosaltres trobem divendres que ve, que vagirem a fer un altre cafè per acabar la setmana. Bona tarda. Adeu. ... Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. D'acord, que com veus, sou originals d'AMENT. Ai, Brasil. ¡Da-da-dira, da-dira, da-dira, da-dira! Bé. Hem de fer una pausa per la publicitat. I d'aquí, un moment, tornem amb el Dani Martínez. Avui, tu continuaran parlant de gran hermano, trecinco, o un miqueta d'ells programes culturals de la tele. Fins ara mateix. Un dia no em sobriu cuidar, cançau visitor, melodia de amor, un momento que fica nuar. Peres potes, pràdio d'esper, cinturits, pràdio d'esper, marat i passant just, veurem que ho veig tot tu. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cult de l'Alfe era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio desvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres dissabtes si diumenges a 10 a 11 de la nit. Informatiucomarcal.com Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Mius connectat. Conduint. Desconnecta. Comencem. Miliers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Vine al Bazar Iperàcia de Sant Just desvern. Al Bazar Iperàcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu. Roba i complement. Per fumaria i cosmètics. Productes per allar. I moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer La Forja, amb la carretera real de Sant Just desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Bazar Iperàcia. Bé, i una setmana més tenim... Què fa, canta, no? Per fer, i ballar. Els guunis de Sant Just. Aquestes estan parlant de televasura. Ai, perdona, de tele, amb el Dani Martí. Dani, què tal, bona tarda. Buenas tardes, amigos, televidentes de ràdio desvern nacional de Sant Just. Calla, t'enroli. I també tenim el Joan Xiri Vellet, Joan de Sant Just. Tardes, Joan, si és el que tu fes, diria. Ah, sí, una mica, una mica. Oi, veus? Pobret. Molt malament, eh. Perdó, he dit televasura, la tele escombraria, m'he jugat. És que ha sigut un error, Joan. No vull començar ja...error. És teledoci, no? Avui què parlareu, per exemple, de documentals de la dos... Sí, tant i tant. El Leopardo Ataca, una molt massa sorpresa. Que ho veieu, això. Ara estem fent que de tarda és l'Hombre i la Tierra. No, no. No ho entenc. No, no ho entenc. El León Carreto veu com se atraviesa durant la selva i la Masòrica. Bona, Masòlica, no? Perquè és ibérica. Tothom és aquí a la Penisula. Bueno, en fi, total, que no, eh, que parlem de gran hermana o que havíem fet la setmana passada, o com funciona la cosa? Sí. Avui parlarem... Aviam, un moment, Tor. Avui parlarem de la primera vegada en la història de Cambiem, Una protagonista abandon al programa abans del canvi i confessions de Messi de Milà sobre el Gran Irmano XVI. Ah, molt interessant, molt interessant. Sí, alguna cosa més així destacar o què? A mi m'agrada la pronunciació del canvi a mi. Cambia a mi, bueno, doncs parlem d'això, et sembla bé? Comencem per canvi a mi. Per primera vegada, en la història de canvi a mi, una protagonista abandon al programa abans del gran canvi. Pelallo, Natàlia i Cristina acaben plorant el plató. Pelallo plora en canvi a mi davant l'abandonament de Carmen. Qui és Carmen? Carmen és una de les concursants de canvi a mi, m'ho imagino, no? Sí. Dimecres passat, a mi ens va oferir un programa en què va pujar la temperatura amb el protagonista que va aixecar passions a Twitter al plató i avui no ho estan l'espai ha viscut un dels seus moments més dramàtics amb l'abandonament de la legida abans del gran canvi. No se'n pena una mica, eh, tota aquesta gent, però bueno... A veure, Carme era la protagonista d'aquest programa i era la mare de Vanessa, una jove que s'havia posat en les mans de Pelallo en un altre programa. Pelallo, qui és, Joan? Un dels estilistes. Pelallo és un dels estilistes i que sí, s'escau, necessitava ajudar, ajuda no només per a un canvi de luxi, sinó per deixar enrere el seu problema amb les compres compulsives. Era una mica... Aquesta gent que va explicar les seves misèries a la tele... Però és el perfil, el programa, crec. Si no m'ho equivoco, buscant a part de canviar el físic d'una persona i l'estètica, mira que tinc alguna història al darrere per donar-li com... Com més enfonsada estigui la persona millor. Si agafen. Tu vas allà i dius, no és que no tinc ni pare, ni mare, ni res. Segur que t'agafen. El meu nòvio em va deixar... Aixement de llumins, el davant de la catedral, el primer de gener... I et canvia. D'on anem? Ens ho pensem. Però com més venguis la teva misèria emocional, davant de la tele i davant dels respectadors, més probabilitats tenen perquè siguis un ganchó per aquest tipus de programes. De fet, no sé si és ben bé pel fet d'explicar la vida íntima i personal de les persones i les desgràcies que tenen, però sí que ho aprofiten. Ells per dir que volen canviar-li la vida de les persones, o fins i tot alguna cosa així s'ha dit, perquè, de fet, aquest programa només es fa al migdia, crec que també hi ha algun edició de nit o alguna cosa així. No ho sé, bueno, és igual, però, perdona, és un format que funciona. Ah, ja no es fa cada dia, Joan? Sí, sí, cada dia. Si es fa cada dia els dimecres, canvia bé de noig. Però ja no es fa aquell que hi havia amb el Jordi Cabiér, no? No, el primer, no, amb els dos programes. Ah, no siguin pobles, després vam venir aquí a Covellas, ah, vacunit. Doncs, i crec que ja va acabar. Bueno, no va tenir, no sé si no va tenir exig. Un precar, un precar. Bueno, però ara sí funciona, aquest. Suposo que és el mateix format de migdia, però de nit, no? Sí. Ben, jo el que penso és que és gent que té un problema important, doncs això, amb tot el respecte, i pobra gent també va allà, que jo no acupo la gent, que va allà perquè és una mica gent que està, o no l'esperada, però que n'haig d'anar una mica d'ajuda, i pensava que potser feien aquest canvi d'imatge, però clar, els problemes que tenen, no sé si t'ho has d'acord amb mi, Joan, són problemes que potser, canviant-li el vestit un dia, i maquillant-li una mica. No, no, no. No sé si s'acaba de solucionar. A la part estilista es fan una mica de psicòlegs, també. Ah, això fa una mica de por. Una mica de coaching, no? Sí, sí, fan coaching. Però vosaltres creieu que realment les persones del cap de dos, tres dies, quatre dies, una setmana, dos setmanes, ha canviat realment la seva vida? No. No, eh? Home, però hi ha un exemple, ara que parlàvem de la Carmequesa, que és la senyora que heu dit que va deixar, bueno, no va fer el canvi, no sé què va passar. Bueno, no va sortir perquè tenia un problema de la seva forma de les orelles i li van tallar el cabell, i no volia... I es veia. Igualment, el carrer llavors tampoc sortiria de totes manes, aquesta senyora, però, per exemple, heu dit abans que la seva filla ja havia passat per les mans d'un d'aquests... Sí. El pelallo. Sí, aquesta noia es va veure realment que mantenia el canvi o no? Jo diria que no. Que va tallar-ho. És a dir, els funciona per un dia, potser dos, però el següent torna amb el seu estil i... Bueno, és com anar a la perruqueria, no? Un dia. Es fan una mica de lú, que et pentinen el maquilla, i ja està. Igual que la perruqueria. Igual que la perruqueria. Acliques d'estètica per posar-te a voto. Sí, això sí, bueno, a més, crec que algun li fan blanquejament de dents, o intenten arreglar-los, no suposo una mica. Hi ha una referència aquí, hi ha una perruqueria, hi ha una referència aquí, que és que tota la perruqueria expliques les teves misèries, només a les tres persones, que estan en aquell moment, i aquí expliques les tres misèries, els 3 milions de persones que estan mirant... Però això no ho veuen ells. És a dir, tu vas a un plató de televisió i hi ha tres persones. Si creuen una fama, seran coneguts. Bueno... Home, no, amb la quantitat de persones que hi passen. Jo crec que sí. Tu creus? Jo crec que sí. Ah, tu creus que aquí... És un trampolí, com ho fes, ombres i viceversa. Pots haver-hi carrera. Pots haver-hi carrera televisiva, aquí, amb la gent que va. Bueno, a mi jo és un tema que... Bueno, ja sé la meva opinió, doncs no l'escurem ara, però està bé que acabo de batir, però, per exemple... Però, en veritat, tota la gent que va aquest tipus de programes, jo crec que són els mateixos que van altres. És a dir, jo crec que... No sé, els dits truca, TV5 té una base de dades, en què tenen uns llistats de noms i persones. Ja pot ser, ja. Les persones passen per això que es feia del judici abans, amb la Barneda, ara passen per el canvi. A mi, quan facin un altre, passaran per un altre programa. Jo crec que són la mateixa gent que la van patir clar. Joan, què t'agrada del programa? Què t'agrada del programa? Home, canviament no es comio molt, perquè m'agafen un arí molt dolent, però, bueno, no està malament. No està malament, eh? Veure el canvi i riure't de la nit. Veure, sí. Hi ha molts camis que són molt desastrosos. Ah, sí? Però van a pitjor. O sigui, la persona encara l'enfonsa més a la misèria. Ja, ja, ja. O sigui... Mira, per l'estilista, mira. Cada pressió, no? Tu aniries alguna vegada, Joan? No, no, eh? Mira, jo el vaig fer una vegada perquè va sortir una senyora coneguda dels meus pares i ho vaig veure aquella vegada i una altra. I, bueno, la veritat és que jo crec que busquen lliure una mica la polèmica per això, perquè la gent ho mirin, no? No, però amb la matele 5 busquen polèmica, no. Però, a vegades, ja no cal la busquen ell, sinó que fins i tot les persones que hi van, no sé si els hi van a fer això, però vaig veure el cas d'una senyora que, de fet, va sortir amb el seu canvi que no li agradava que les dones no havien de portar pantalons, perquè les dones no eren per portar pantalons, les dones em faldiien tota la vida, i una dona no podia treballar netejar en cases. Bé, a mi, jo... Era com en Dignas. I tot aquest capítol també li havia dit. No ho sé, coses d'aquestes que dius, però, a veure, quin personatge és aquest que em acaben de fotre-la? Perquè la culpa, jo retiro, que no és de la dona, que vam tota la bona fe del món, no és la persona que va allà a fer el canvi i intenta fer el que pot com tots el que fem a la vida. Jo crec que el problema és una mica més profund, que és jugar amb les emocions a les persones per fer un espectacle de televisió. Però quan es fan allà, no... Sí, sí, però, amics, les persones que hi van ja saben el que es trobaran, ja saben que van això. És a dir, si tu... És que jo no em presentaria mai perquè no permet-ho que algú em jutgi o valori la meva vida. No t'agafinien, eh? No ho sé, però més igual, també és que més indiferent, que hi va, ja està predisposada a que... a explicar la seva vida, que els hi jutgin, i a que els hi diu... Home, perdoneu, el programa no l'he vist molt, però per dos casos que m'acabo d'explicar, trobo que molt la gent no sap on es posa, perquè li posa un canvi de look, una no vol sortir, després l'altra diu, home, jo, aquestes pantalones, no vull, vull dir que... No crec que ben bé sàpiga on va, perquè per el que he sentit ara, en aquests casos, com he explicat, no sé, la gent està... Jo crec que està indefensa. La gent que va allà, a mi em fa pena, pobra, però no... Se volen tele només, i per això hi van. No, volen per estar millor. Jo crec que volen, perquè és que juguen amb això, clar, juguen amb... Però per volar tele, millor cogin altres programes, no? Que segur que els agafen. Com, per exemple? No sé. Mujar és un vice-viceversa. Mujar és un vice-viceversa, per exemple. Home, no tothom, una senyora de 70 anys, mujar és un vice-viceversa que pinta. Bueno, de públic o de ganchó? Ah, bueno, de públic, però de ganchó no els agafen tots, jo crec que és molt complicat, de públic encara, però per anar a públic, és molt complicat. Passem a la següent, no? Si continuem navegant, perquè és d'aquests programes... El món tele 5, és un misteri. Si veig aquesta reacció, jo l'haurien de canviar i l'haurien de dir tele 5 directament. No m'has parlat tele 5 menys un dia que heu parlat de marmull. Hi ha alguns que diuen que és telecirco. Ja. Telecirco. Home, bona ganchó, molt bé. Hem de parlar de gran hermano, ara? Sí. No, no, no. A veure, què passa amb el hermano? De què fas? Vaja la cinturina de hermano? Home, té ganchó, eh? La cinturina... Vinga, amb vants a dalt. Bueno, ara que et deixeu sol, res. A veure, Dani, podem anar a la... Sí, però jo crec que el Dani també és un altre cançó, eh, Que m'ha agradat el meu nom. Aviam, Jordi, posa, posa, aviam. És aquesta? Aviam, Jordi. Sí. La papela del camión. La papela, la papela, la papela del camión. Què? Perdoneu, què és això? La papela del camión. No m'hauràs escoltat mai. Jo tampoc. Per mi, què és la papela del camión? És una versió que ha fet una concursant de aquesta edició. I la dona gran que està mig bona. La maïve que és... Però què és la papela del camión? Per favor, que algú m'ho expliqui. No tinc ni idea que és la papela del camión. Ja suposo que ho sé, els papers, no? Els deu referir els papers del camión. Perdona, perdona, aquesta és el Javi. És que jo no se vejo tampoc. Quantes visualitzacions té el vídeo? Mira, ara t'ho he dit perquè l'hem dit. Per curiositat, té 37.000. 37.000, uau, són moltes, eh? Tampoc tant. A veure què surt de gran en mà, no? No està malament. Està creant molta polèmica, eh? Dani, posem-nos en el dia per la gent com nosaltres, que no sabem les coses de la vida. Qui és aquesta dona? Doncs aquesta dona, el Joan ens podrà explicar més. És una tal maïtè que va entrar en aquest programa juntament amb la seva filla, Sofia. I que aquesta dona la va enfotre fora, i la seva filla ho segueixa dins del cotal. Aquesta és la que li va dir a la filla. I resulta molt bon consell per a una filla. Aquesta senyora... Perquè li va dir que si no feia la filla, faria la mare. Aquesta mare té molt de... I altra vol, no? Si el noi vol, en aquest cas, home. Aquí potser... Però la tràpia familiar és important. Aquesta senyora ha fet moltes vegades amics de la seva filla. Què dius, ara? Sí, ho ha estat explicant en directe, aquesta tal maïtè, que han arribat a compartir nòvios. Què dius? I que, fins i tot, el noi li posava una mica caixondo, per dir-ho de manera la mare. Oh! Per depèn de quines coses feia. Perquè li havia arribat a fer coses al nòvio. I la filla seria tan gran. Sí, la filla sabia que la mare... Sí, sí. Convertia el nòvio. No estan bé, aquesta gent. No, estan fatal. Aquesta dia va sortir un dia a la tele, dient que el nòvio de la meva filla jo li afia, no sé què, i se'n ponia contenta. Què és, no sé què? Aquí té una idea. Són les preguntes tan ben nenes que... Li tocava el paquet. Bueno, per fer-me més això. I altres coses, i ell es posava una mica morbo, no? M'ha dit que es passava d'espullada per casa. Sí, sí. Una bogeria. I només portem quatre. Jo no sé si arribaré a Nadal. Perquè m'estè un bord d'aquí uns casos, que jo intento evitar-ho i... Mira que jo no sóc d'aquests. A mi m'agrada més TV3. M'agafarà alguna cosa, però què és això? Ara una dona, que la meva filla es canvia... Doncs mira com està, mira com està el món, Jordi. Mira com està el món. Perdona, mira com està el món. Mira com està el telefínco. El món no... Però el món, perquè la gent la treuen d'aquí. La gent la treuen d'aquí, és a dir... La gent la treuen del món. És un marc espanyol, això, és un marc espanyol. Sí, mira... M'ho esteu pintant molt malament, eh? Jordi, a fora com creus que ens veuran? Com la típica persona que som nosaltres, que va a la ràdio i no sé... No, veuran com la típica follonera, que l'alia, que surta malament i no... La papela del camió. La Xoni, el càni... És que és molt heavy, la papela, la papela. És molt heavy, aquesta cançó. Tota aquesta fauna... Jo em costa... I el del telefínco, el del salvament, explica el que va fer aquesta dona, que s'ha vendut tots els... Sí, se'n van portar tots els col·laboradors... De qui parlem?De la papela. A part de sortir gran, també ha sortit alguns dies. Sí, no, clar, és una retroalimentació per tota la cadena. I s'han portat... Li van fer una broma que li van portar un autocar i va conduir els col·laboradors per... les instal·lacions del mediacet. I què? Li va tocar alguna cosa? Doncs segurament. Li van fer una entrevista mentre es conduia. Però què va explicar? És que, mira, és que trobo tan fort... És que jo parlo l'únic fetre que aquesta senyora... I la setmana passada va entrar... La setmana passada va entrar una recopa a la caixa, fent de pastora, i va fer recollir els disfrenaments de les cabres... aquest noi, que és el que representa... que hauria de tenir una relació amb la seva filla. Perdó, jo no sé què ens escandalitzem, perquè què espereu? És un programa que realment... És un programa molt heavy. És que és un programa que viu d'això. Viu de la polèmica, viu de les pores... que no tenen gaire sentit, de discussiós... Però és que llavors no ho entenc. Perquè aquesta dona la van fer fora, no? Sí. Hi havia un col·le que ho van parlar la setmana passada, i el van fer fora, i llavors què collons és el que... Perdó, però què vol la gent? Què vol la gent? No ho entenc. I llavors aquesta dona, perquè està fora? Sí, és una persona, però... L'interestant és la filla i el surts, el que sigui que encara... Perquè ella segueix aquí, que tenen la contrapartida, tenen la filla dins de casa, i ella segueix donant joc a fora de casa. Llavors tenen a una dins i a una fora. Això és el millor que li ha pogut passar a gran hermana. Tenir a una dins i a una fora. La de fora segueix donant el lío i el morbo... Clar, perquè la Maïtine s'estava allà amb les mares de... I la Mila, d'aquesta opinió de dud, que diu... Ha estat una puta cabra, aquesta senyora. Doncs parlem bé, per favor. És veritat, però està fatal. He trobat un fragment... Home, això és veritat, jo recordo la raó. Que la Mercedes Milà diu, Maïtine és realment així. No faig més que preguntar-me, dona entre les meus companys aquesta boja. Encara que sigui alguna cosa que ha quedat pendent amb la Maïtine, és que em fa pena no poder mantenir una conversació amb ella, perquè no ens escolta i li dona igual que el que pensin els altres. Però en fi, aquí és... Confirmació de que la senyora està més capatllaca que cap aquí. Sí, però clar... Jo, sincerament, trobo d'això una mica fort, perquè aquesta dona té un problema patològic important. Vull dir, estem parlant d'una possible... Malaltia. Malaltia mental. I jo no sé si està fent un gran favor, gran hermano, posant una persona així, que representi tot el col·lectiu, amb totes les problemes que això porta a tenir una persona d'aquest tipus al voltant i a la família i proper, eh? Sí, però si et fixes... Com deia ara, fa uns instants, la presentadora és que està al·lçada, és que un dia, fins i tot, no sé què va fer, que va pujar a l'altre tot del... Explica-ho tu, Joan. No, això de la Milà. És que jo no sempre ho explica. Sí, la Milà... Però la Milà porta el joc, és a veure, és presentadora, ha d'explorar una mica, ha de portar el joc, i ha de cridar la tensió també perquè es veja el programa. Clar. De totes maneres, en la relació que deia el Jordi Ara, primer, perquè la fiquen en un programa com aquest, i segon... Jo crec que si tingués una malaltia no estaria al programa. Si ma mare surt i vol recollir excrements pel carrer i menjar-se'ls, jo no ho faré per molt que allò passi. Clar, però és que a mi... Home, però s'ha de tenir una mica de front. No ho tenen, no ho poden. A mi, realment, si, per exemple, si estigués en el cas de la noia aquesta, de la Sofia, que té la mare aquesta, que va dient que es lia amb el seu nòvio, a sobre ho diu a la tele, que havien tingut relacions amb el nòvio i tal, és que jo em canvio el DNI. És que em canvio el DNI, jo no vull... Dani, hem d'anar acabant ja. Joan, alguna cosa més sobre aquesta qüestió? El Joan no tornarà més, ja, no? És que avui hem rajat molt de tele 5, eh? Bueno, què? El tele 5? No, però el Joan no tornarà del programa, perquè... Home, no, però... No voleu fer debat? Sí, sí, tant. Avui m'ha agradat molt. El DNI és a dir, el Joan, si li agrada, està en tot el seu dret de veure gran hermano o el que li doni la gana, és tot més respectar-ho. Perdona, només faltaria... L'únic dia que miro TV3 són els dilluns. Pots dir el que vulguis, ara s'ha de reconèixer que tele 5 amb gran hermano i aquesta senyora és una cosa que no rulla, però hi ha alguna cosa que no rulla, que no és normal d'aquesta senyora. No, no. A veure, una cosa que vull dir, clar, perquè no vull amb els entesos, i tal... Jo només dic que aquí volia fer una secció de tele, i no volia fer-ho, ni parlar, ni que es pugui donar la seva opinió. Però només faltaria que Joan ni que t'obliguessin a TV3. Ho has dit com si... Els dilluns? Si no vols mirar mai TV3, vull dir que has agafat el que vol. Però si volia ho debatre, debatim. Bona nit. Moltes gràcies, Jordi. Què passa? Que no et puc agrair. Avui fa il·lusió perquè ha quedat molt rodó tot. M'ha agradat molt com ha quedat. Molt, molt, molt bé. Però si encara no ho has escoltat. Vos som tots arussos. Ah, ja no som... Som arussos, tots. És que m'ho esteu a venir en fatal, eh? Ja t'ho dic ara. Home, l'Aruz està molt bé, arussitis. Jo sóc la Laura Fabà. Ah, sí, pinta. M'estàs parlant d'un programa que viu d'altres programes. Jo sóc un cop... Vaig veure que hi havia una polèmica amb la seva dona, que no sé com acaba. Si la dona ha tornat a... Ha tornat a l'Angie. L'Angie és la dona? L'Angie Cártera. Una que és així rosa amb el cabell i l'arrissat. La que porta les acciones. Va haver d'enviar una carta per Facebook. Sí, perquè es van trollar amb l'entrenador personal, l'Angie. Oh! Bé, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies, Joan Chirivella, Dani Martínez, que vagi bé, moltes gràcies. Fem una pausa, jo m'heig de recuperar tot això d'avui, eh? Jo volia dir, no. Fem una pausa, ara, per escoltar el voletí. I tornem a la segona hora de la penya del Morro amb el bon Sant Justenc, també, eh? Vinga, fins ara mateix, del programa. Moltes gràcies. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeixo. Sí, jo també soc molt urbanita. Una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer, eh? També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt feliços, eh? És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. Clar, què vols, Seri, no? És el temps, no sí pot ser res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. S-M-U-T-J-A-S S-M-U-T-J-A-S De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, la S-M-U-T-J-A-S, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. S-M-U-T-J-A-S 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. S-M-U-T-J-A-S Club. I esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio desvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara divendres dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Avit a les distraccions. Després d'accidents de trànsit, són producats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ara escoltes ràdio desvern. Sintonitzes ràdio desvern. La ràdio de Sant Just. Gràcies. Bazaar i Peràcia. Catalunya Ràdio. Les notícies de la 6. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. El jutge del Vendrell... La investigació de l'anomenat, cas del 3%, deixa en llibertat amb càrrecs el director general d'infrastructures.cat, Jose Maria Rossell, encara que li manté la imputació i li retira el passafor. Últimor, el Vendrell, Àngels López. Bona tarda. Així valorava l'advocat de Rossell, Andreu Van den Einden, la decisió del jutge. Valoració és molt positiva perquè la sol·licitat de mesura cautelària era molt gravosa, que era la presó provisional sense fiança, i el jutge ha acordat no establir cap tipus de cautela, ha acordat la llibertat provisional. Per tant, ve a confirmar la impressió que és que hi ha fonament a la imputació que ens porta aquí. Dir-vos també que Rossell s'ha acollit al seu dret a no declarar i recordar que també han quedat en llibertat amb càrrecs i retirada de passafor, l'extresorer de Convergència Democràtica, Danielo Sácar i els tres empresaris que han declarat aquest matí. Àngels López, Catalunya Ràdio, el Vendrell. Notícies veu, 3 a sales. Comoció al Departament Frances de la Gironda, on aquest matí han mort 43 persones en el xoc d'un autocar de jubilats contra un camió que havia quedat atravesat en una carretera de revolts després de fer la tesora. Els veïns a la rodalía de Puisegan han quedat culpits per l'accident perquè són poblacions molt petites on tothom es coneix. On en coneixem molts, perquè són tots veïns, són del poble del costat, són persones que trobo sovint. Jo mateix conec un parell d'amics, no hi ha gran cosa a dir, és trist, és dur. És trist, és dur. L'Orià de Pagesos reclama que les assegurances agràries, més enllà de cobrir aspectes meteorològics, també serveixin per donar suport al sector productor en casos de crisi, de preus i de plagues, com en el cas, per exemple, del foc bacterià i del cargol poma. Lleida, Josep Maria Parelló. Bona tarda. L'entitat estatal de assegurances agràries CNSA estudia propostes per millorar les assegurances agràries, sobretot en els sectors de l'Olivera i Ramader. Joan Caball coordena el Nacional d'Orià de Pagesos. Per part de CNSA, que és qui després aplica el pool de assegurances de consegurances, amb l'execució de les seves propostes, hi ha i tenim més preocupació amb el tema en ramaderies, sobretot de margulles, cadàvers i aquestes històries. Joan Maria Parelló, Catalunya Ràdio i Lleida. Un atac amb cóctel Molotovas i Jordania ha ferit tres israelians, una mare i els seus dos fills, que viatjaven en un vehicle prop de la Santament Jueu de Beitel. L'estrella de David Vermell, equivalent a la Creu Roja, ha informat que els ferits són una nena de 4 anys que ha estat greu i una dona i un nen que tenen ferides lleus. És l'últim incident d'una nova jornada de violència denominada Dia de la Ira per Hamas. A tot si Jordania hi ha hagut desenes de palestins ferits en enfrontaments amb les forces de seguretat israelianes. El govern mexicà ha demanat els habitants dels Estats de Colima, Jalisco, Nayarit i Michoacán, que es mantinguin tancats a casa davant de la manassa de l'Horacà Patrícia, el més potent que ha afectat mai la regió. Els vens d'aquest oracà poden superar els 300 km per hora quan arribi a la costa del Pacífic de Mèxic cap a quarts de dues d'aquesta matinada hora nostra. Roberto Ramírez és membre del Comitè d'Emergències. Es muy probable que este huracán, efectivamente, sea el huracán más intenso que haya existido en la parte del pacífico en nuestro país desde que se tiene registro que es desde el año 1949. Antilores no tenemos registro y no lo sabemos. 500 experts en mediambient d'empreses i ONGs de 15 països han acabat aquesta tarda a Barcelona una de les reunions preparatòries de la Simera del Clima de París que començarà a finals de mes que ve de fet a la capital francesa. Bona tarda. La conclusió de dos dies de debat de la Simera del Clima de París i de les reunions per reduir el canvi climàtic i les emissions de CO2 París hauria de servir per passar definitivament a l'acció i fer-ho de tal manera que siguin les mesures adoptades tothom les hagi de catar. Jeremy Fos, organitzador del Global Ecoforum de Barcelona, resumia així el que volen fer arribar a la Simera del Clima. Lo que exigimos ahora es que el compromiso se accedere y que se radicalice las implicaciones y si incremente el grado de aplicaciones de estas soluciones. Montse Poblet, Catalunya Radio Barcelona. Esports, Enric Ari Gidro. Ja ha acabat la jornada d'avui del Rali Catalunya. Bona tarda. Sebastí, no ho sé, és el primer líder provisional de Roli Catalunya a Costa de Vada. Després del final de la primera jornada s'han discutit avui 9 trams per al Francesc i que han tingut una actuació discreta en els trams més curts d'anar al matí, com ara a tarda s'ha imposat clarament en el més llarg del Rali, el de terra alta, 35 km i mig de terra. I al segon lloc, per a Jari Matrilat, va a la tercera o de Tànec, a l'Estonia de Fort, 4a posició per Dani Sopo. Demà, primer trama, a les 8 del matí, a Porreta. Carles Vila, Catalunya Radio Saladó. La novena jornada de primera l'engega l'Espanyol, que juga dos quarts de nou del vespre al camp del Rajoy Vallecano. Aquest partit el podrà seguir en directe a Futbol a Catalunya Radio des de les 8 del vespre. També podrà seguir dins d'aquesta transmissió el Barça, Girona, Gura Poulonès, correspondent al segon partit de l'eurolliga de Bàsquet i que es juga a les 9 del vespre. En fórmula 1, en marxa els primers entrenaments lliures del gran premi de les Amèriques al circuit d'Austín. A falta de 24 minuts per acabar aquesta sessió, Rosberg marca el millor temps per davant d'aquí viat Ricciardo i Carlos Sainz-Louis Hamilton, que aspirar a guanyar el Mundial Diumenge és a la cinquena posició. Doncs tornarem a l'A7, el Catalunya vespre, tot i que serà per poca estona. Avui tenim futbol. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Cristina Vargas. Cri de la ciutadania perquè s'involucrien l'Organització de la Cursa de Cars de Coixinets. L'Organització de la Cursa va convocar-hi una reunió amb els corredors i corredores d'aquest any i amb ciutadans a títol individual per explicar-los que les properes Curses de Cars de Coixinets perillen. El motiu és que cada any que passa hi ha menys persones involucrades al punt que ara la cursa en l'amunten únicament 5 persones. La 1era era de Llemens, serà la protagonista del proper documental del mes de Sant Just. Demà avui es projectarà a la Teneu la Casa de la Morera, de Sara i Jacques, que sense esperar-s'ho també va de base a venir la protagonista. A Sant Just es podrà veure a les 8 del vespre a la sala del 50 anarit de la Teneu. L'entrada costarà 3 euros per als socis i socies de l'entitat i 5 euros per al públic en general. I una punt més. El Casal de Joves obre avui un concurs de microcurs contra la violència de gènere. És un concurs obert a joves de 12 a 18 anys que es trobarà el 25 de novembre. El premi, el microcurs guanyador, serà un val de 100 euros per a escanviar a l'Ecnaq. El guet del casal de joves, casaldejoves.com, trobareu les bases completes del concurs que sobre avui ja es tancarà el 16 de novembre. I fins aquí la informació local. Us podeu tornar a informar d'aquí una hora tota l'informació local i també l'informatiu Sant Just vespre. Tot l'informació també la teniu disponible al Sant Just.cat. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona amb el Jordi Roca i el cinema, com cada divendres per acabar el programa. També tindrem el Dani i el Joan, que no acaben de marxar, per fer-nos el com si un bon Sant Just, per fer el millor bil·latar del nostre municipi. En primícia, eh? De què? M'han avançat que és el joc de la bossa. El joc de la bossa? No sé en què consisteix ni de què va. Però el joc de la bossa anem amb compte, perquè a Mèxic depèn de quin taxi pujis, després també fan el joc de la bossa, també. Què és això? Quina és el joc de la bossa del taxi? Perdona, que no he sentit les notícies? Que t'agafa ni xagresta ni tancant... Ah, la bossa al cap? No sabem, no sabem. T'imagines que en fan això? Avui també, a més a més, tindrem el que no hem de fer a l'antiagenda d'aquí un moment amb l'Eli i Carles de Vila. I això ho dic ja. Què falta? Tornem tòpics. Vés que avui, Cristina, a veure una cosa... No en teníem a la primera hora. M'has dit que ja parlaríem a la segona. Tampoc tenim d'un tòpic a la segona hora. Tinc moltes boniques, alegres... Mira, prou excuses, ja, prou excuses. No, no, tinc molt seriosament dilluns... Bueno... Ja em penso si has de venir on el programa. Ja t'ho dic ara. Ja està? Sí, accepto la meva penitenció, Jordi. És responsabilitat el meu trec d'intòpic, què vols que facis? Em pensava que et faríem una mica més de pena... T'és igual? No, igualment. Ja saps que m'ho poso molt bé al programa. No t'ho pensis així, Jordi, home. Ja es veu que tu passes bé sense fer res, sense tenir un tòpic de primera hora ni de la segona... Tu ho has explicat a la primera. És qüestió que sempre hi ha notícies de corrupció, de polítics, de bancs, de caixes... Estic ja fent una mica fins als... Bé... Ja fa dos divendres que ho fas, això, ja. Sí, fa dos. En fi, és igual, no vull estimar... És que són divendres, què vols? No vull estimar més a qüestió. Anem amb l'antigenda de l'elicarp de Vila, va. I, com sempre, quina millor manera d'acabar... de començar, perdó, aquesta segona hora de divendres amb l'elicarp de Vila, per saber què no hem de fer aquest cap de setmana a l'antigenda del programa. Eli, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, Eli, bona tarda. Allò que feia aquells, saps? Arriba l'Eli, fa la sensació que ja és cap de setmana. Per això la posem al divendres. Si la poséssim al dimarts ens agafaria el gorràs. Faltaria molt, no? Això va, el divendres, perquè hem de parlar i hem de fer demà dissabte i diumenge. És un bo suggeriment. Què? Per una altra temporada, en poses el dimecres, per exemple, i llavors ja vas pensant d'acabar el cap de setmana. Que l'ha vols fer dimecres, la secció? No, no, no, no. Si ho vols canviar... Si ha de ser una cosa psicològica... Ja ho pusem la dilluns. Pusem la dilluns, ja. No sé si enganyarem tant el cervell. És veritat, el cervell costa enganyar-lo, però s'ha d'enganyar. Si no, ens paral·lit i ens bloqueixem. Bé, escolta, ara m'he posat com de l'espai d'ascència. L'Eli, anava a dir que hem de parlar, ara, de... Sí? Què fas, aquest cap de setmana, no? Parem màquines, mai millor dit. Llavors, perquè arriba una vegada més la mítica i clàssica... amb la Fira Ferroviària de Mataró. Va, dai, Mataró, celebra l'arribada del primer tren a la península amb la Fira Ferroviària. Bravo! És una cosa que queda Mataró, què saps? Que va ser la primera línia de tren. Això és perquè se'ns queda tots quan hem fet bucs, batxillerats... És igual, el que sigui. A tothom li queda que la primera línia de tren va ser entre Barcelona i Mataró el 1848. L'hi explica una mica, perquè és una femèrida aquesta que s'ha de conmemorar. Ah, sí? I això ells, allà, Mataró, us conmemoren molt. Fiquen una via de trenet a la plaça Santana. Són recorreguts molt grans. Per dintre de la ciutat, amb un trenet d'aquests petits, amb màquina, vapor, a la que pots pujar, et fan allò. Una volta. Tot, tot. I a banda, tot el que és la fira de trenets, diguem-ne, la col·lecció. Jo no soc molt de trens, jo no soc molt de trens, però hi ha molt de crisi amb això dels trens. Bueno, de fet, n'hi ha un munt de tipus de trens. No sé si en aquesta només hi hauran els clàssics, però si et poses a mirar de trens, és que hi ha infinitat. No t'acabaries, no sé quantes maquetes i podem arribar a trobar aquí. I quan tens de trens, hi ha tipus de trens. Tens escales i tipers, perquè és clar que pots tenir escales de trens molt petits, o hi ha considerable. Tenir un tren considerable vol dir tenir una maqueta de trens, també, considerable. Imagina't, hi ha molta gent, el tren és com una cosa vintage, que no morirà mai. Sempre hi ha alguna persona malalta? No, però la situació de bastant, és com... no ho sé, el perfil és una mica també un poco loco. Un poco como los de Tartre y tal, tocando mi punto. Perdona, una mica... Un poco friqui, sí, un poco friqui. Jo estic en aquesta línia, per la banda una mica de la ciència ficció, la banda del tren no la toca, però entenc que és una mica el perfil. Deixa'm parlar amb una persona que d'això ja entén molt, que són les col·leccions, Jordi Roca, bona tarda. Tardi Roca, bona tarda. Parla, un moment. Bona tarda. Ara, ara, Jordi Roca. Que ho he vingut a l'estudi, em fa molta il·lusió. Tu col·lecciones alguna cosa o no? Doncs... No, no. Moltes, moltes... No, és que ara no he tingut col·leccions res. Moltes, moltes coses, no, sí, sí. Jo li vaig agafar una pedra d'un lloc i les tinc totes allò. Per exemple, però tinc llocs de col·leccions de coses. Sí, sí, és que sí, és molt friqui, per això. Estatuetes, petites, per exemple, d'acordes, no? D'acordes i coses d'aquestes. Hòstia, d'idals. Ah, d'idals, plenetes, eh? I mans de nevella, eh? Ah, sí, i mans de neveja, també. No fas tu, portes a la fan, no? Perquè la gent t'ho porta, no? Jo no col·lecciono així, en particular, però la màgia de col·leccions és punts de llibre. Sempre que vaig de viatge hi has de portar-li un punts de llibre. La gent que col·lecciona coses, t'ho posa fàcil per regalar-li. Depèn, perquè jo he recordat que jo col·lecciono una cosa que no sé si és fàcil de trobar. Jo col·lecciono els reis dels tortells de reis. Ah, molt bé. Que guapo. Els tens tots guardats. Els sorprendries. Si és que no et facis, els sorprendries. L'Eli ha trobat una... Tinc que guardar les siguretes del Nacepà, d'allò dels tortells. Jordi, l'Eli ha trobat una fira de siguretes de tortells de reis. Sí, ràpid, eh? Ràpid, eh? Doncs jo vaig al primer. En algun lloc de Catalunya va alguna cosa. La fava no per això, eh? No, la fava no. Algú també la guarda, algú per ell també la guarda. Segur, segur. Però també els animarets del tortell de Sant Antoni també els guarda. Ah, són pollets, normalment, no? Bueno, porquets. Ah, porquets. Però guarda per fer el passebra, després. Jo crec per tenir el rei i el porquet, els animals, no? Allò que té reis té com de 34, no? Clar, un passebre diferent, a l'esport. Té una manifestació de reis que li arriben a durar el nen Jesús. Per cert, estem apuntant fira de Sant Lúcia, que no sé com és el tema, però amb la teva agenda, també, l'Eli, que ens ho apuntem. Aquesta setmana hi ha aquesta fira ferroviària de Mataró, on es poden visitar, com diures, tants de tot tipus com objectes relacionats amb el tren, pugeu a... Però tot el que és xulo és el viatget, eh? Jo, sobretot, el que recomano és que pugeu el trenet i que us deixeu donar una volta per Mataró amb el trenet aquest, que és molt... molt tu. Demà hi ha, diumenge, tots cap a Mataró. Escolta, canviem de qüestió, parlem ara d'una altra fira que no té res a veure, i anem una mica més al centre de Catalunya, el cor de Catalunya, concretament anem a Montserrat, en monistrol de Montserrat, allà... No ho fis, no ho fis, perquè... Estic molt espiritual aquí, ja... Ja soc aquí en Montserrat, ja estic molt... No, és que... Hi ha un classe que cada vegada que tothom en Montserrat ha de portar per la tieta i tal, que és el Mató, que fan fira de la coca i el Mató, que té la setmana. I la mena? Tenim un mató a cafè. Ah, mató a cafè? Sí, és una proposta diferent, eh, el mató tradicional. Sí, sí, ho heu robat al nas una mica tots, eh? Sí, sí, sí. És una mica tot una cara rara, eh? No, dir què sabeu, que això de matós poden anar fent de coses diferents. Mira, tot perdó. I ja en presenten un de cafè. Bueno, en fi, ja sabeu que els produts típics de Montserrat, la coca i el mató. La coca, l'Elisenda, la setmana vinent. No estaria malament, no estaria malament. Abans d'això, si sou molt, molt, molt mitòmanos, estarà fent allà un show cooking, una de les senyores del tot xef, de l'edició d'ara. La Montserrat es truca. Ah, com es diu Montserrat, clar. És una estrella mitcelina, estarà allà fent un show cooking. Trobo que els mòncs, o no sé qui administre, gestiona tot això, estan molt moderns, no? Sí, i també estarà avi a remei, l'Oli Vendres. És això que us agrada fer fotos, us agrada que us facin los selfies con el famoso dietó, i si us va al mundo gastro, podeu anar aquí, que tenéis dos puntades del mundo gastro televisivo. Però és gratis menjar? Home, a veure, Cristina... Home, és que llavors... Pagar el fill i el mató, què vols que torni el mató? Home, per tastar-lo aquest de cafè, és que finalment el compro. Un trosset per ser el propi. Fes 4, 5, després. A lloc de la fila de la coca i el mató, s'hauria dit fila de les tíades de Catalunya. Però, de TV3, hi ha, per exemple, el mató de Marc Anell. Tomàquets de rosa. Aromes de Montserrat. Amb botit del buruc. Dolços de cuivetó. Escolta, els mòncs no viuen malament. No són tontos, no són... Però això fan les mòncs, normalment. Ah, sí? Diu, troba els productes gastronòmics... Rosa d'Abril, que és la copla catalana de... de Montserrat, imagino. Una gravació de l'any 24, no? És una mica... respat, això. Diu, troba els productes gastronòmics artesanals propis de la zona de Montserrat, a la fila de la coca i el mató, que es celebra per tots anys. A tots anys i la setmana que ve s'han avançat una setmana, aquesta gent. Ara, aquesta setmana, sí. Passen jo a la muntanya, s'agrada, i mentre gaudeixes de la gastronomia, visita un dels símbols de Catalunya, Montserrat. Oh, que bonic. De tota manera, no, si sigueu habituats, que aneu amb habitud en Montserrat, ja sé el que s'hi posen, eh, la part de baix, les parades habitualment on podeu comprar. Sí. Perdona, està buscant... Està buscant... El virulai, aquí, a l'espatify, i hi ha moltes versions del virulai. Aquesta, per exemple, és una versió de pastoreig rock. Aquí és això. Serà el virulai? A veure. Aquestes versions modernes, jo vas a veure com t'entendre. A veure el virulai. De moment, és més una cosa d'escar, com una altra... Bon Barla i cantant el virulai, l'escolanet. No m'ho imagino. Ah, sí? Ah, sí, sí. Digue'm que un rigui, això, que fots. I després també hi ha una altra versió molt nostrada, una mica més tranquil·la, que és... A veure qui és. Premio, primer que encerti. És la Dolly Parton Catalana. La filla de la caballé. No, no. La catalana té... A veure, Ellie, alguna idea? Té una geganta? Què? Si té una geganta. No, no, no, és l'altre. És l'altre. Quin és l'altre? No ets el Cunyalons. No, Marina Rossell. Ah, Marina, home. I tant. És veritat, fa aquest so així com a llargada i tal. L'última versió de tot és que ja posem... per acabar de petar el virulall, és aquesta, que no té res a veure, que és l'orquestra amb meravella, fina una versió del virulall. Bravo, bravo, bravo. Meravella. Deu-me fer com un passador, un xachacan, perquè la gent balli. A veure. És el virulall també, te l'has d'agafar en un bon moment. Perquè si no... Vas a buscar la copa i ja pots entrar. Si no, és fàllar que el virulall, és fàllar. Vinga, home. A veure, va. L'avanço o què? Una mica. A veure. A veure si puc avançar. No puc avançar-la. Bueno, tu... Bueno, tu... Jo no puc estar aquí quatre vegades, si volies quedar amb un dia sense apa. Això és l'orquestra amb meravella, que el fan el virulall. Jo me l'imaginava més un... Mentre descansen els cantants. Se'n van tot, és que el virulall està aguantant el públic. Una mica ja s'ha dormit. No puc avançar, perquè saps quan surt la barra de Windows? Ara no puc treure la barra de Windows. Ara no puc treure la barra de Windows. Ja t'ha quedat aquí al mig? Sí, però no puc baixar el reproductor i tirar endavant. Ara que ja entra. Va, tu has jugat. Fora, fora, fora, ja... Treu-m'ho, treu-m'ho. En fi, Eli, tenim una altra cosa, encara. Home? Home, però és igual, no passa res. Jo poso-ho, i el client allà és com tu. Eli, tu imposa't i que la teva secció duri tot el programa. Ràpidament. És el que fa moltes coses, la setmana. Moltes, moltes, no, que depenia del Dani i Martina. Tenim la teva secció, que no treurem temps. Anem a parlar de la Fira de la Castanya. A veure, la Fira de la Castanya, concretament el cor de... A Viladrao, a Viladrao. Correcte, a Viladrao. La Fira de la Castanya de Viladrao, a Xurpandrà, per la singularitat dels seus productes, per l'escat de colors dels passats d'estar d'orals, per la digestuositat de les castanyes centenàries. Jo dic que el Martina no sorprendrà la singularitat dels seus productes, perquè tenen castanyes, bàsicament. Bueno, depèn de quina castanya... Què vols que et digui, què vols que et digui? La castanya gegant. En principi, si és la Fira de la Castanya, que hi ha tot de gent allà, amb una mica de grau d'alcohol més a la bena, i tal, no? Doncs allà de torrar castanyes, s'ho està molt massa, perquè és el parc natural del Montseny, llavors tens tots els arbres, tot, que hi ha estar prou, i ha bonic, això sí que és bonic. Ara que et sorprendran els productes, això seria qüestionable. Qui ha escrit això? Depèn del que faci amb les castanyes. Mireu això que diu... De color pujat i brillant, dolça i fàcil de coure, la castanya de Viladrao està recuperant el prestigi que havia tingut fins al migdant del segle XX, i les castanyeres de Barcelona només volien torrar aquests fruits si procedien del cor del Montseny. Això serà un vent de nous, veritat. No, és veritat. Jo com a castanyer només vull agafar les castanyes del Montseny. I quan hi valen aquestes del Montseny? No passa, no? El més diner és la qualitat espà. La Fira de la Castanya posa en valor aquest producte que durant uns anys va ser oblidat. Perdona, jo no sé on... Ho sé, heu de comprar castanyes que siguin de Viladrao ara, i heu de comprar una castanya, castanya. Jo anirem a fer una encàrrec a l'Elisenda per la setmana vinent, perquè el dolç que més m'agrada al món són les penallets. I vull que em trobi una Fira dels penallets. Alguna cosa em pugui anar a menjar penallets fins a morir. Sempons. No veig a morir. No hi ha sampons, ara. Sempons, però això no és el mateix. No és ara. No és ara. No és ara. No és ara. No és ara. És per acabar. És bo que el que volen fer és posar en solfa la castanya a Viladrao. Com que ara cada poble de Catalunya s'especialitza amb alguna cosa, el que volen fer ara és... A Viladrao ja tenen l'aigua. El que tenen és un testet d'estudis. Estan interessant aquí, perquè tots els restaurants s'han posat. Estan, clar, amb castanya. Que no vols de volets, em deixem. Visc! A tothom de la d'ella, amb castanya. Jo em decantarís cosa que posa. L'únic que posa no acta per celíacs, a tope. Quanta castanya? Ai, aquesta la vull jo. Han fet la càmera per fumar-la de tronc. Però ja... No li falta algú dins de la castanya. I s'aguca i li corre castanyes. Home, que ho volen rebentar tot, aquesta gent. Sup de castanya. La castanya és molt nutritiu. Sí, m'he arrugada allà. De fet, de com fa una mica de cosa. I a més, a tipes. Si compreu síntiques, podeu aconseguir les receptes. Això t'anava a dir. L'Eli, moltes gràcies, una setmana més. Que vagi molt bé, cuida't molt. I no em diré del mercat de mercats, però és una altra... Una altra... Allà estarem. Però jo vull saber què passa. S'ha de fer. S'ha d'anar allà i comprar moltes coses. Però cuina, no? I deixar-se portar. Aquest any, novetat, hi ha una aula de tast. L'altre dia hi havia els vins i els calbes i això. I ara s'ha convertit en una aula de tast. Però només hi ha 60 places. Ah! A veure... Concretem una mica, són 3 dies. Això ha començat avui, avui divendres. Avui ja queda poc, ja no aneu. Com que ja no aneu, aquest vespre, què? Acaba les 9.10, això. No, que has de fer la secció. I després... Clar, i després tenim el dissabte. I diumenge, que llavors el dia hi ha tiquets de tapes dels restaurants més prestigiosos de Barcelona. I també que fan les seves tapes d'agostacions. I després hi ha el mercat que surt al carrer. Paradistes, de la Boqueria, del Morn, del mercat del Ninot, del mercat de... I ara Sant Andreu, home! Ja veus, també, també. Sant Catarina, tot el que s'han tot d'estallar. I llavors se surt en el carrer i es posen els seus productes. Cosa que està molt i molt bé. Molt bé, ha de colau una plodina. Perdona, i aquest és el que han tant gratuït, senyora. Ho he fet per dir? No, ho he fet per dir. Perquè això fa anys que dura, vull la colau. Sempre s'ha de dir a casa. M'ho han ensenyat a petit. Jo et sobres que veig que posa comú que et passen cada setmana. Jordi, en comú. Gràcies, que vagi molt bé. I en retroden dius que bé, descansa. Bona abraçada, bon cap de setmana a tothom. Un moment, un petó. Fem una pausa per la publicitat. Fem un bon Sant Just Teng amb Dani Martínez. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada i vendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Vits, molt més que nits d'electrònica. Vits, ara divendres dissabtes i domenges a 10 a 11 de la nit. Estem a la cantonada del Carrera Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Basar i Peràcia. Com ser un bon Sant Just Teng amb Dani Martínez i Joan Xili Vella? Bona, bona, bona, bona tarda! Ostres, tu, que bé! Que contents que estem d'estar aquí un dia més! Dani, ho he vingut a la primera hora. Ai, és veritat! Què m'està parlant del Txè? Ai, és veritat, perdó, que m'he emocionat. Nois, anem al gra, per favor, perquè... Que ens l'esperem, és que d'avall a nit de tapes hi estem molt esperats. Ah, aneu a nit de tapes per demà? Jo potser sí, jo toco. Ah, molt bé. Avui fem una activitat molt guai, que es diu El Joc de la Bossa. El Joc de la Bossa. És una mica de display, això, no? Sí, avui tenim com a promotor d'aquest joc, tenim el celler de Can Mata, que és el que patrocina la bossa. I les tricols tenen sap què patrocina això, no? No, sí tard. Aquí hi ha el paper que està afirmat per ella, tu no ho veus des d'aquí, perquè... Jo tampoc ho he vist i estic al costat. En què consisteix el Joc de la Bossa? El Joc de la Bossa. És guai, és guai. Tenim uns paparets aquí dins de la bossa, que ara estem barrejant. I el que farem... Si has de fer algú, tot sobre el micro. Ja està barrejat, i ara el que farem és... L'haureu d'anar agafant, en el teu cas l'has agafat al Joan, i així felicitarem. Confiem tu, Joan. Jo llegiré el que posa i és una prova, és com una prova que haureu de fer. Llavors anirem comptant punts. Sí, però com sempre, la mecànica després te l'inventes. Anem a la primera. Vinga, agafa un paper. Quins nervis. Dona'm el paparet, que el llegeixo jo. Un moment, que el llegeixo jo. Què diu? Vinga, tens un discurs dirigit per Sant Just dient que és el millor poble del món. Doncs vinga, va. I la música, ara. Sant Just Tengs. Sant Just Tengues. Benvinguts i benvingudes al millor poble del món. Sant Just. I tots els seus habitants formen un municipi únic. És plèndic. Sant Just, podeu passejar, podeu gaudir, podeu comprar i podeu enamorar-vos fins i tot. Bravo! És un poble de tots i per tots. Hòstia, jo la voto. No dubteu que Sant Just sembla us obrirà els braços. Oh! Bravo! Cristina! Cristina! Cristina! Oh, escolta, pell de gallina, eh? M'ha arribat el cor. Que m'ha sortit el cor. Que t'hagis preparat, aquest discurs. Fantàstic, eh? Ara el Joan i jo donarem el veredict. Li donem el punt. Vinga, un punt per la Cristina. Un punt i mig, eh? Molt bé. Tant de mèrit. Molt maco, deixem el pa veret aquí, el bolsa regal. Vaig a treure-me la por. Aquest és el meu, no, ara? Un punt i mig. No puc competir amb la Cristina. Aviam, oi, oi, oi. Oi, oi, oi. Aviam. Quants homes hi ha Sant Just? Quin grup d'edat és el més inferior a Sant Just? Primer els dels homes. Perdó, que no està ben retallat. Tinc un marge d'error de mil persones, per exemple. La pregunta és quants homes hi ha a Sant Just? Què vols que diguis? La xifra exacta? Eh? La xifra exacta? Evidentment no, però... Se ajudo, Jordi. A veure, si són, per exemple, posem que no és, eh? Si tu em dius mil i són 1.600, no passaria res. Qui és el marge? 800, llavors? Que em diguessis el primer, com a mínim el primer, saps? Vinga, voy allá. Vinga, quin... Jo dic... La meitat de la població, no? Ojo, eh? Tinc 8.000, va. Doncs no 7.800. Hola! Perdona. Però sí, ha fallat a 200 persones. Que sí, home, que era broma. Molt bé, un fort aplaudiment. 7.800. T'havia dit que ha ajudat, eh? T'has espantat, eh? No. A 8.000? Sí. Aviam. No, no, ha dit 7.000. Molt bé, Jordi, eh? Felicitats. Ara t'agafo el teu. Cristina, que em fa il·lusió, va. Però anem amb empat, ara. Ara anem amb empat, U, U. Cristina, hòstia, l'altre dia aquest any et va tocar. Quins dies es celebra la cursa de cas de cuixinets d'aquest any? Bueno... L'has de saber, eh? L'has de saber, però... No ho sap, no ho sap. Ara amb l'Andrea i jo. Vinga. Sí, sí, 7 de novembre. 7.800. Ara sí, 7.800, molt bé. Saps el que em passa? Jo, com tu, el dia de preparació de la gent dels cas. Com sempre l'entrevistem aquí. Cristina! Si no no és veritat, li poso 3 dies sempre al cas. Molt bé, bueno, està bé, 21. Vinga, Jordi. Has de pujar, has de remuntar, va. De moment no m'has tingut una oportunitat. Això serà fins que un dels dos falli, no? No ho sé. Vinga, seguim t'hi preguntant. Digues 10 noms de persones reconegudes del poble. 10 noms de persones i tens... 10 noms de persones reconegudes del poble? Ja. Josep Perpinyà. Sí, una. Just fa salva. Dos. Quima Jiménez. 3. Ah, que estava agradat. Maria Quintana. Sí. 4. Carles Hernández. Jordi Domenach. No, perquè no viu al poble, o sigui que no la contem bé. No la contem bé. Ja està, repartim carnetes en Justencs, tu, també, no? Home, clar. A veure... 5. Jordi, et falten, sí. Quantes eren? Jordi Amigo. Jordi Amigo. Albert Macià. Albert Macià. Montse Molinero. Montse Molinero, molt bé. Astrid Goldstein. Astrid Goldstein, va, poc. Ferran Tost. Sí, correcte! Ah, molt bé, ja està. Sí, no? Jo el contateu. No sé si són 9 o 10, ara. Va, no digues una, va. Per exemple, l'Edo, la cangina està. Molt bé. Gràcies, gràcies, gràcies. Vale, vale, molt bé, anem bé. Perdona, això que sabés que no m'ha agradat, perquè jo em considero Sant Justencs. Ja, però no vius a Sant Jordi. Però tota persona que treballa durant més d'un any a Sant Justencs és Sant Justencs. Sant Jordi, per aquí hi ha 9 temporades. Per a 20 temporades, vaja. Fes-te el carnet aquí, home, que no costa res. Sant Justencs, qui vols, és Sant Justencs. I s'ha acabat la història. Així m'agrada, és que jo volia això, que m'ho reivindiquessis. La gent que va repartint de carnets de llocs, per mi, ja poden agafar i marxar de la meva vista. Ah, Jordi, ara t'has passat, eh? No, no, veritat. Ei, ei, ei, ei. Última pregunta. Última pregunta. Última pregunta i després una altura. Va, Jordi, va. Va, l'última, va. Jordi. Inventa una cançó sobre Sant Just i càntala. Hòstia, aquesta és bona, eh? Ja? Sí. Són justes de... A veure una cosa. Va, una mica de serietat. Doncs digna que et posaré per analització, eh? Ah, malament. Si la canto jo, la... Mira, mira, mira. Ara! Sant Just esvern. El poble d'aquí. És un poble guai. Que no ens fa patir. Sant Just esvern. El meu poble del cor mundial i també del caat. Sant Just esvern. A prop de Còntala. Sant Just esvern. Tothom et diu hola! Escolta, ja està, eh? Avui no puc... Molt bé, Jordi. M'ha agradat, m'ha agradat. Sant Just esvern, del cor i del cap, que és això. Home, tan d'acord com d'acab, molt bé. Ara, ara, m'ho entenc. Nois, hem d'acabar, ho hem des aquí. Gràcies, una setmana més per darrere, el programa. Us ha agradat el jo? Molt. La setmana que ve, que continuem aquest joc. Vols seguir-lo fent, la setmana que ve? Jo em buscaré la segona pregunta que ve l'havia vist. La franja d'edat, que ja l'ha dit el Joan. No pateixis, que la canviaré, no pateixis. Que vagi bé, collau, és molt, nois. Una pausa i d'aquí un moment el Jordi Roca amb els cinemes. Digue-ho que fos tan enganxada que ve�aneu'm Bona tarda. És un rei de final del programa. Les treved Bunditat teva, Júlio roca. Bueno, avui en dia podria ser el nou ver, el desert... ¿Per què? ¿Quién més art? No, perquè hi ha arts que s'han anat avançant. Art Santa Mònica. Escolta, eh... No, hem de començar parlant d'una pel·lícula. Ah, sí? Estava parlant d'una obra de teatre. No, que es trena avui, que es diu Migrant Noche, i aquest és el trailer. Hola, vamos a la primera. Por favor, te lo pido. Acabamos de aplastar un figurante, la mesa 21. Espira, tenemos seguro. Contraincendios. ¿Y qué quieres? Que le prendamos a fuego. He visto a alguien en la mesa que llama la suerte. No lo digas. ¿Qué nadie quiere sentarse ahí? Si vas a traer alguien de fuera, que no sea muy guapo que disteis. Un tipo vulgar. O sería el marinho. No mides a cámaras, no hables con la gente. I sonríes. Molt bé, tio, otra vez. I com estàs veient diners? Ja està. Aquesta és la pel·lícula que està dirigida per l'Àlex de la Iglesia, i que arriba avui a les pantalles, com dèiem, Migrant Noche. Migrant Noche. Atenció, casposos, casposes, cutres, avorrits i altres. Aquesta és la vostra pel·lícula, el pitjor film d'Àlex de la Iglesia, destrossat completament per la crítica, amb una factura pèssima, una imatge encara més pèssima. No, però un moment. A veure, perdona, és que... És molt fort. No, a veure, senyor Domènec, és que no pot ser que l'Àlex de la Iglesia, que té un nivell passi una pel·lícula com aquesta. És que no s'entén. Com a punt positiu, pels nostàlgics, tenim a Rafael Actuant. Això està bé, Rafael Castell. Està igual, igual el que fa l'entenc, oi? Sí, és un nervirutado. Sí, com Camilo Cesto, també, no? Sí, també, és aquesta gent així que... S'ha d'invortar, s'ha d'invortar, s'ha d'invortar. Bé, de què va, sí. Doncs ens narra les peripècies d'una sèrie de... Rafael, i passa, què passa? Que podria ser aquí perfectament, perquè s'enjust. Ja sabeu que es fan... Hi ha molts programes que se van aquí, tocarà més suena, hi ha media pro, el plató del terrat, podria ser perfectament aquest polígon. Sí, sí, podria ser aquell cantor que aquest passat més de gos segueix rodat ja al cap d'any. Correcte, correcte. En previsió, home. Els programes de cap d'any... Ara perquè no tenim el David David, aquí és l'esper. Però els programes de cap d'any es graven normalment al mes de novembre... Però què dius, ara? En ser, no són en directe? No, quan diuen... Ah, i pobra vida, el que estan cantant. No, però les campanades sí, no? El que és de les campanades sí, no? Sí, les campanades sí. Però estem parlant del programa que va abans i després. No, res, ja tot és mentida. I llavors estan gravant aquest programa el davant i després les campanades, no? Jo vaig estar en el del Buena Fuente. Ah, sí? En el cap d'any, em vaig veure el tele, no me'n recordo. Però com intolerés el públic, que és cap d'any i s'ho passa bé? Doncs perquè et donen el cotilló abans de la data i tot el posa, i llavors, quan diuen que ja són les dutxes, guai... Et donen aigua amb misteri abans d'entrar o no? No, no. Jo vaig anar a l'any també... Tu també, eh? Per què ho fa tothom, menjo? Perquè no ho vols, però vaig anar a un any també. Però ara era el Buena Fuente, com que ha fet tots, vull dir. Doncs que els deixi de fer, ja. Però és que ja no en fa, sembla, no? I llavors va fer un, que era aquí a T3, i era això també, era com el començament de desembre, i vam acabar fent veure que era... és raro, eh? Com a públic és raro. Perquè ara s'està celebrant una cosa que ara falta en 3 setmanes, i no és el moment. I alguns que les feren directe per això, també, vull dir que tampoc no. Tothom és directe? Sí, s'envienta això. I bé, simplement, el Rafael interpreta el cantant principal, que corra per ell de mort entre els actors. Calma, hi ha un gran al·lent, perquè participa en Carmen Machi, Carlos, Arete, Arete, Pony, Totely, Leppa, Verblanca, Suárez, Hugo, Silva, Santiago, Segura. Bueno, però s'hi escolta, ja. La mejor citó de cada casa. Jo em quedo amb la crítica de Boyer, i estic totalment d'acord, que diu que una de les pitjors sensacions amb la que pot sortir un espectador és que l'intentin fer riure i no es mogui ni un pèl. Oh, no! Bé, doncs, mi gran noig... Home, és que el trailer fan algunes gràcies, i la veritat és que jo no m'he rebut, eh? I soc de riure fàcil, però... A més a més, en Mario Casas com a protagonista així... Que no, no. M'hi gran noig és estrena avui, la pel·lícula vomitiva de setmana, Jordi. Avui, potser entrem en diverses, eh? Però anem a la segona... Potser aneu tot al mercat de mercats i passejant del cine, aquesta setmana. Anem a la segona, que també és estrena avui, i tenim el trailer, que és una de fo... De fo? Dic de fo. Fa molta fo. Per fer-te fo fo. Que és Paranormal Activity. Ai! Ja m'he espantat, ja. No me va llevar quien, Tobi. I si alguien ha conspirado para que acabemos en esta... Posa'm veus, ja, de... no et vull tallar, però posa'm veus, ja, de... de por. Tobi. Mike, no te muevas. ¿Por qué no? Tienes algo detrás de ti. Un clásico. I Agira, mira, segur. Akinori, akinori, akinori. Akinori, que és verònica al revés. Hòstia, quin mal rotllo, ja, de pel·lícula. Vosaltres no sabeu, al mig d'aquella posa, tras 12 de nit, on un mirall comença a dir verònica, verònica, verònica... Tres de gades i els dies. I a les hores bé. Però no cal a les 12 de nit, a qualsevol hora, no, el dia a dia. Diuen, també les 3 del matí, que és l'hora del diable. No sé per a ell, vaig néixer aquella hora. Bueno, algú ha provat això, l'espero. Tu ho has provat. Jo no, perquè a mi em fa molta por. Jo tampoc. A l'any d'octubre, he de quedar un dia els 3, espero i gravar-ho i enviar-ho. Jo no faig, eh, com fos el Jordi? Jo no faig. Jo tinc una cosa, això de ser entre les 12 de la matinada, evidentment, perquè si tu faràs l'alguna al migdia ems del sol, no té gràcia. Home, doncs... Home, però és igual, apagues la llum, tengues la porta, ja emsines les capes... Ah, ja està. Para normal, l'activit i que el revés seria i t'hi veig que... l'amnorada... Que ja té noms a tàni. Està dirigida per Greco i Plotkin, que és la cinquena part, ja, de la saga, no? A veure, pels que vulguin pel·lícula de terror, has de ser espantats a la primera de canvi. Hi ha dos càssics com és verònica, i després aquesta frase que a mi m'encanta de... Por favor, no te muevas! Vol dir que passa algo, que et mataran... M'has de morir. I, a més, a més, tothom es mou. No te muevas i tu et mows. Doncs bé, per aquell... No, no, per els amants d'aquesta part de l'esprecurs de Torro, és una pericula solvent, que està bé, però, home, una mica hi ha patigant després de 5 edicions... Sí, Déu-n'hi-do, eh? ...de l'activit i per tant, home, una mica prescindible. Aquesta és aquella, la nena que canta. Jo ja fa amb el rotllo una nena que canta. Però per què sempre fan que les siguin les nenes, que són les dolentes? Reflexioneu-hi, eh? Perquè la veu, potser, més aguda, no? Amb els nens, també, perquè encara no es desenvolupen. Sí, però, clar, no... Abans que estàvem parlant de l'esculenet amb Montserrat, allà poden sonar per colàpua amb la gent del virus. Ja, però un nen, un esculenet, vestit allà, no fa por. Una nena amb el vestit és com les nines aquestes empides. Perdona, un nen. Jo crec que ara mateix m'ha vingut una imatge, mira. És que rifosa, que és veure un nen de l'esculenet... Amb blanqui negre. Allà que van vestit així. Que no, que van de color blanc. Un moment, no t'avancis. Estem avançant-nos aquí al desembre. Amb l'esculenet, com aquella batalla blanca, i amb els pantalons negres. M'imagina't un nen d'aquests, a les 12 de nit, amb la llum de la lluna que entra pels passadissos de... A veure que no som allò. Ai... Hola, mossèn. Potser és un altre tipus de pel·lícula. Potser és una pornogràfica, eh, per favor. Potser una cosa. Per què no fan una versió? Treu, treu, treu. Sí, per què no fan una versió, per exemple, de l'exorcista amb un nen? Per què sempre ha de ser una noia, l'exorcista? Jo crec que per l'equiparació que es fa de les noies i les nines... Què passa, que els nens no omiten? Hi ha pel·lícules de por, com aquell d'Amien, no. El d'Amien no no fa por, que és el... Però és el hijo de la profecia, la profecia. Si t'adones, quan són personatges adults, ja sempre són homes. Home. De pel·lícules de terror, la majoria són homes. Sí, però molt malament, perquè clar, què vol dir això? Però senyor Domènec ja és el Dolenia Socalvo. No. Anem a la següent pel·lícula, que també està en avui, del marido de mi hermana. Ah, sí. Una comella romántica, la que és la següent la comitiva de la mà, no? Bueno, és la comitiva de l'any, eh. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Aquesta era l'Àlex de l'Eglésia, no? Sí, la veig, sí. És el millor treball que he tingut. Lo voy a arreglar todo, te lo prometo. Te necesito. Necesito a mi hijo. Necesito a mi familia. És irracional. És romántico. Ja està? Ja està. No ens incomodaràs. Por eso les encanta que se las quites. No ho entes? Les comelles románticas arriben a sota a mínims. Això ho has escrit tu, eh. En aquest film, la parella protagonista del qual és... Perdona, és que no tenen química, o sigui, preis brots, oi? Què passa? Però què és això? Home, per aquest... Una parella estranya, no? Molt estranya, a més, el que està superenvellit, que ja no pega de galant quarant-on, perquè ja en té 70, i la Salma Haig que tampoc pega gens amb el rellós. Ara bé, per aquells que van una mica més sortidets, i que tenen una mica de necessitat, doncs poden veure... Que vagin al cine. Sí, no, perquè surt la... Calva, que sé que... bueno, hi ha molta gent que és molt fan d'ella, i podríem arribar a salvar la pel·lícula per veure el tipus pòster de la Jessica Calva en allà. Però en fi, un triangle amorós que no val res, una comedia romàntica que segur que estarà nominada al Raji, aquesta. Ja apunteu-la. Vinga, passem a la segona pel·lícula que també es trena avui, i a l'última que comentem hem repassat les notícies, que és aquesta. El rostro de un l'Àngel, que és la política protagonista... ah, pel Daniel Brull, sí. ¡Abran la puerta! Sí, sí, que per la música ya es veu bien. Sólo una mujer habría cubierto el cuerpo de alguien ya muerto. Jessica, que es inteligente. Eso no la convierte en asesina. ¿Cuál fue el motivo? Condenaron a la gente equivocada en el orden equivocado. ¿Tú qué opinas? ¿Qué vas a morir? ¿Ves? Mira, es importante mirar a la muerte, a la cara. Si quieres entender la vida. Ah, un aplaus, eh. Tinc l'estudi. Una pel·lícula per l'unista. Bé, doncs aquesta pel·lícula està dirigida per... Ah, Winterbot, amb aquest home, ha fet coses. Sí. Ens presenta una pel·lícula d'intriga criminal basada en el llibre de Pòlvira, que es diu... Ah, no? Sí, sí, sí. Barbi Latja Nadoo. Està basada en fets reals. Ah, de què va? Doncs a veure, si teniu ganes d'anar al cinema i no us podeu esperar la setmana vinent, hi heu de triar amb alguna de les pel·lícules. Aquesta és l'única que podríem arribar a dir que té el 4. En aquest cas, una... Crític fort, eh. Aquestes setmanes estic molt indirectes. Jordi Roca és d'aquells que podria... Entre una i cinc estrelles... Ui, 0. Tremolarien totes les pel·lícules de cinema. Menos dos estrelles. Això és el que anava a dir. A veure, del nombre Gustaf Facebook i de les menys estrelles. Per què no posen menys dos estrelles? O menys buit, o directament li fan una creua sobre i... Tu eres de menys deu o cinc, no? Seria el teu aremo. Llavors, aquesta pel·lícula de què va? A veure, en aquest cas investiga... Bé, són un periodista que és el Daniel Brull i un director de documentals que es traslladen fins a Itàlia per investigar la mort de l'acompanyar a pis de Mandanox. Que veurem si, finalment, la va matar, no la va matar, que va passar. A veure, la pel·lícula està ben plantejada i, sobretot, m'agrada, perquè és enrebesada i té moltes intrigues, però també, com que no la resol, ja us aviso, pot crear bastanta frustració i pot ser que sortiu emprenyats dels cinemes sense ventes. No hi ha repitjor que alguna cosa malacabada. Per això no li vull donar l'aprovat en aquesta pel·lícula. Doncs aquests són les estrelles d'avui, que ens quedem que hem... No, amb re, eh? Aquesta setmana, mercat de mercats. Bé, atenció, perquè hem de parlar de notícies cinematogràfiques. Ja, per acabar, comencem per l'endemà de Jessica Chester. Ai, com m'agrada, eh? Que ja té un nou projecte a la vista. Sí, jo estic molt content, a veure si li donen l'Òscar d'una vegada, i no en compren com la millor triu de la història del cinema. En aquest cas es posarà a la pell d'Antonio Sabinski, que és una senyora, és una història molt interessant. Està basada en fet reals i es situa a quan Alemanya va envair Polònia i, sobretot, a la ciutat de Barcelona. Aleshores, el que vam fer és amb els bombardejos de la guerra, és destruir el zoo on, bueno, la qual regentava l'Antonina, aquesta, i ella el que va fer és utilitzar aquest zoo per amagar amb monjos i evitar que així els mateixin. Per tant, és una història que pot estar bé, i sobretot si la Jessica Chester n'és la protagonista, segur que val la pena. Més cosa, es torna la festa del cine. La festa del cine, no! Vinga! Va, home! Ah, què estàs, que l'apetàmos? Bravo, bravo, bravo, bravo! Dos amb 90, eh! Però, com sempre, has de fer entrar a l'aigua... Sí, has d'entrar a l'aigua, festadelcine.com, t'has d'inscriure, res, és molt ràpid. Només et demana l'adreçament i el mail. I, aleshores, tu vas amb aquell voucher, amb aquest tiquet, el cinema, el 3, 4 i 5 de novembre, és a dir, la setmana vinent, no l'altre, i per dos amb 90 podeu veure una, dos i totes les pel·lícules que vulguem. Ah, doncs, senyor, estem molt fants de la festa del cine. Que torni, que torni, que sigui sempre. Clar, la festa del cine ha de ser cada dia de la setmana. Bueno, i acabem, ja, amb una última notícia. Aquesta és la que hi ha que poses, perquè saps que mai hi ha temps. Sí. Que és França premia Pablo Berger. Home, està bé, el govern francès l'ha acondaculat. Home, ha acondaculat molta gent en aquest projecte. Entre d'altres, en anglí, en el moda. Però el que jo volia arribar a dir, és que el Pablo Berger ha anunciat el seu pròxim projecte, que arreglarà el 2016 a l'estiu, a Madrid. Està buscant actors, eh? No és el de la Maribel Berdu, del Blanca Nive, Pablo Berger. Sí, i, clar, home, que se m'emporta un ton de goies, aquest home, per Blanca Nive, una pel·lícula muda. Quan es va posar de moda les pel·lícules mudes. Sí, però aquella any va guanyar l'impossible. És que l'impossible era molt bona. Què passa amb l'impossible? A tu ha de revifar-se, no? Va sortir l'altre dia de la pel·lícula. No, no, no, perdona, esteu molt equivocats perquè va pinxar. Què dius, ara? Ah, no, va venir a la sexta noche o alguna cosa... Ja l'havien donat anteriorment, jo crec que tothom ja l'havia vist. Ja, pot ser. I no és com Pretty Woman. Pretty Woman només n'hi ha una, la televisió. Escolta, l'impossible és que cada vegada estic més admirat amb l'autèntica protagonista de la història. La passada és la Naomi Watts. No, que és la que li va passar, la Maria Belon, un petit boca. Que és la que es catalana, aquesta noia. Sí, tant. Que és la que es treballa amb la família. És que és un miracle que li va passar. Últimament, ja saps el tema que vam fer a l'altre dia de la pel·lícula. Entrevistes que li han fet a YouTube, com vas a explicar aquella cosa. Sí, té la, eh? A més, la tia té un temple que ho explica i explica tot el tema post-traumat. En fi, jo recomano que em mireu algunes entrevistes, perquè lliçons de vida. En fi, què passa, Cristina? És que ja m'ho haig de servir veient-me. Això és de tenir menys sang convampat. A veure, Cristina, si l'apena del morroting, si l'apena del morroting és molta, molta audiència, avui que seria trenin tot el capítol. És que avui no puc escollir. Escolliria des de Brasil, per certs, Jordi Roca, felicitats, perquè avui la secció de cinema m'agraden molt criticant com un bon critic. No puc escollir, Jordi, mercat de mercats, brasil, cinema, tot... Mercat, mercat. Cadascú que agafi el que més li agrada. Així m'agrada. Si ens obliga la gent a fer la sèrie. En fi, gràcies a tothom que ha fet possible apenyar el morroting. Gràcies a tu, guapo. A la gràcia. Andrea, bueno, el servei... A veure, Andrea, no l'hem vist al programa tampoc. Gràcies a ella i altres. Després que he vingut a la Pau la Carrera, el Dani Martínez, el John Sirivellas, i a la segona hora l'Àlex, el David, l'Antia Agenda, amb el Dani Martínez, el Bon Sant Justen, que ha vingut al John Sirivellas també. Ja el vení, tu. No, no veus divendres. Per què no? Vam venir aquí, als dijous. No l'encancho mai, aquest home. Escolta, els dijous que t'agradarà. I també el Jordi Roca, el cinema. Ei, guapa, de setmana. I nosaltres que tornem dilluns a partir de la tarda. Cristina, gràcies. Adeu-siau, va tardar. Bona tarda, són les 7. Crida la ciutadania perquè s'involucri en l'organització de la cursa de...