La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
#88 - La Penya del Morro del 22/6/2012
Ràdio d'Esperm, 98.1 Ràdio d'Esperm, 98.1 En directe. A Matíndiz de Sant Just d'Esperm, el 98.1 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esperm.com Comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Ràdio d'Esperm, 98.1 Bona tarda! Bona tarda, com són? però això és la penya del Morro. Gràcies a tota la gent, sí, gràcies. A partir d'avui, el públic ha vingut des d'Andorra. Un aplaudiment per a vosaltres, gràcies. Put i ferrada de quilòmetres. En fi, avui al programa començarem parlant de les notícies de Sant Just amb sorpresa. Sergi Pon, va, tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Sergi, com estàs? Molt bé, molt bé. Gràcies per haver-hi, però he xecat el cap. La Carme és la mujer barbuda o havien canviat la persona de la tarda. I, efectivament, avui la Carme no hi és i has vingut tu a fer-ho. Persona, perquè la primera opció era tan més terrorífica. Ah, sí? Quina era? O mala, que fos la mujer barbuda. Millor, no? Que s'ha sigut així. Sí, a més, des de les èpoques de laquilla Marro, no hi havia dos homes o dos veus masculines fent programa a la tarda, a Radio Desvern. O sigui que... està bé. I de quin any estàs parlant? Està parlant de l'any. Bueno, jo penso que 91... U, u... No, no cal, no cal, no cal. Un programa que es deia Aquí i a Marro. Com el valores, el nom, Sergi? Tu que no el vas conèixer. Bé, està bé, suposo que era l'època en què tot s'hi valia, no? Exacte. M'estàvem encara en crisi. Ara ho has dit. Ara ho has dit, ara ho has dit. En fi, avui el programa més a més també parlarem de cinema amb el Jordi Roca, com cada divendres. Tu, els divendres de la tarda, no menys mai, Sergi. Avui començaràs molta gent, perquè, a més, sí, a part del Jordi Roca amb el cinema, avui també entrevistarem el Marc, que no sé quin conno em té. Però... Què? Saps què em passa a mi? M'he quedat fent el somari, Sergi. Què vols? M'has fet entrar si estàs fent el somari. Un moment, el somari, de res. Què vols? Què et passa, tu? No, que avui em passarà com... Què passa? Per exemple, veus una sèrie per la tele, per exemple, i un dia veus els actors, que t'emociones, però és això d'aquesta gent que està veient per la pantalla, doncs a mi em passa el mateix, però jo ho segueixo cada divendres. Molt bé. Des de casa. La gent d'Andorra, com t'he parlat d'ell? T'ho deu veure en Carri i Osso, per cert, que els heu passat els apallejar? No, no ens sempre venen, eh? Venen un dia de setmana, no coincidit. Normalment els dimarts. En fi, com comentava, avui pararem amb el Marc, amb l'Alba, han iniciat un projecte molt interessant pels joves estudiants de Catalunya, que ho facin fora de la seva població natal. Per exemple, doncs, no ho sé, te'n vas a Vic, a estudiar a Vic. I on dorms, on vius? Doncs han llegat un projecte que es diu... Mira, tinc per aquí la pagina web pisosestudiants.cat. Pararem amb ells perquè ens expliquin com va aquest projecte, i la veritat és que es veu que la Generalitat els ha subvencionat una part. O sigui que joves emprenedors, mola, pararem amb ells. I com que jo també em sento jove, doncs dic mola. A mi també, avui, parlarem amb l'Eli Capdevila, l'antiagent de què no hem de fer dronar aquest cap de setmana, parlarem també de les coses importants de la vida. Amb el senyor Benito, avui el telèfon per això, i també tindrem una cançó cantada per tu, Sergi, amb Lo Que Le Le, diu? Sí. Vinga, va, Lo Que Le Le, va. Però no, vinga, va, no. Això m'ho han passat el programa del matí. L'altre dia em diuen que el Sergi t'ho farà a la tarda. Però què vols? A mi no em passeu les coses que sobran d'altres programes. Bueno, ho sé, jo m'acabo de s'avantar, però si vols preparar una cançó... Preparat de cançó amb 10 minuts? Amb guitarra o amb Lo Que Le Le? Amb Lo Que Le Le. És que res l'instrument que has t'he vist quan has entrat a la ràdio que portava a sobre. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Vinga, va, repassem les notícies de Senjus, avui, amb Sergi Pound. No tenim tant d'audiència com altres dies al xat, perquè Sergi, tu estàs aquí. Vinga, va, Sergi, per on comencem? T'he dit que teniu una exclusiva? Sí, és veritat. I no farem esperar més l'audiència i la dono ja mateix. Una exclusiva? Sí. Tens sintonia d'exclusiva? Sí, home, la vols ja? Vinga, va. Home. Exclusiva! Senjust, celebra demà la ravella de Sant Joan. Sí, senyor, sí, senyor! Una cosa que molt poca gent sabia, però que gràcies a ràdio d'Esvern, segons han pogut saber els serveis informatius... Ah, que vinga, va. És una exclusiva, no? Fem-ho, cròs. Demà hi haurà ravella a tothom plent, no? Fins d'avui no se'n puc confirmar l'aldícia, però, vaja, són aquests últims minuts, que ja sé com fa un senyor plegat, eh? Què és això? No ho sé. Exclusiva? Una altra exclusiva? No, no, no. Bueno, sí, una altra exclusiva. L'exclusiva és saber com es sabrà aquesta festa, i l'exclusiva és que, com cada any, ho farem amb la flama del canigó. Oh... Bé, que té una mica l'ambient que es va veure l'any passat, a la casa regional d'Estrema Dura. Vam gravar en caset, i avui ho hem tornat a reproduir. Sergi, explica'ns una mica quines són les diferents ravelles que hi haurà al municipi de Mar. Tant dels actes més tradicionals de la flama del canigó, com han dit, a partir de les 6 de la tarda, començant les activitats per fer-ho, i també per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho, per fer-ho. A partir de les 6 de la tarda, començant les activitats sobre la flama, hi haurà una concentració de la plaça Bardaguer, de representants de les entitats, per recollir la flama a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Allà és un segur pas. L'hi segura, això és confirmat i segur, perquè cada any hi va. Per tant, no seria una exclusiva que et l'hi segura i anirà. En canvi, és que és exclusiva cada mai fent Joan. I això serà, a quina hora, la plaça Maragall? A les 6, a la plaça Bardaguer. Ah, la plaça Bardaguer, perdó. La plaça Bardaguer, que és l'Ajuntament. El drent a peus o a base. Si vols dir com vulgueu, allà davant de l'Ajuntament. I anirem cap a Barcelona, en transport públic, agafaran la flama i la portaran cap a Sant Just, on arribarà les 9 del vespre a la carretera real que han tornat amb doctor Rivalta. És a dir, on hi ha l'avant-sinera. Que bonic. Mira, escolta. La nit de Sant Joan... és nit de la Gria. Estrellat de filos, l'estil quan es arriba... Doncs sí, senyor, demà on passeu, Sant Joan? Demans d'un collet... Demà, no, demà, demà on passeu, Sant Joan. Jo, per exemple, aniré al Meresma. Tu, Sergi, què faràs? Doncs no ho sent, encara. L'exclusiva la donarem demà. Si et sembla bé. Aquest és jaume 6, que canta el tema mític, que no sé com es diu, Sant Joan. No es diu dir, potser. La nit de Sant Joan. La nit de Sant Joan, sí senyor. La nit de Sant Joan, sí senyor. La nit de Sant Joan, sí senyor. Les flames al foc, la nit on en dia. Si arribés l'amor, que doncs que seria. La nit de Sant Joan és una promptissa... Un aspecte, que és jaume 6, eh? Un dels grans cantants catalans de l'Història del món, no? La nit de Sant Joan, comença a tancar-se, doneu-me xampany, que és la nit més curta i el dia més gran, doneu-me xampany. La lletra currada, també. Doneu-me xampany, que és la nit més llarga, eh? I el dia al dia més curta. En fi, algunes coses d'altres coses? Ah, sí? Jaume 6 diu que quedo als que seria. Doncs jo dic que quedo als que serà veure arribar la flama del Canigó, Sant Joan. 3 quarts de 10 al parc de Canigó. És un moment molt bonic, no? Perquè, a més, és un moment molt bonic, aquell, quan arriba a la flama, tothom aplaudint. A mi no em recorda a Epi quan va portar la flama fins a Rebollo, a les olimpiades del 92. Podrem dir que el Lluís Segura és l'Epi de Sant Just, en aquest sentit. Una mica sí. Una mica sí, doncs bé. Qui seria el Rebollo? El Calda. No ho sabem, no ho sabem. No ho sabem. A tot Quintana és el Rebollo. Sí senyor, fem Quintana. Ja hem vist, ja hem vist. Hola, bona tarda. Ara em disposo a tirar la flecha. La cançó aquesta dura 6 minuts. La nit de Sant Joan no cal que estiguem tot d'estona allargant la notícia. Simplement dir que a les 11, al parc de Joan Maragall comença la festa al barri nord, a dos quarts de 12 de la nit, a casa regional d'Extrema Dura, una nova Rebollo de Sant Joan, perquè tothom pugui gaudir d'aquesta festa, que ràdio d'Esberna acaba denunciant exclusiva, que serà demà. I per cert, Jordi, si us voleu desplaçar amb trambia, sapieu que funcionarà tota la nit. Hola, que et sonbeu. Som per l'Ola, vinga. Qui diu que hi ha dits crisis, vinga. ...para mar i soñar, este fin de semana, buscaremos un lugar para mar y soñar, este fin de semana... Buscaremos un lugar para amar y soñar. Jo, si em dones collines de les dues coses, prefereixo amar. En fi, Sergi, passem a altres punts de l'actualitat Sant Justenca. També no són últimes hores com això, com la Rebolla de Sant Joan. Però és una notícia també que ens ha sorprès bastant. Espera, posem música de sorpresa o no? Sí, si vols, sí. Clar, si ens ha sorprès. A veure, posa, música de sorpresa. Doncs demà, coincidiu amb la Rebolla de Sant Joan, arriba un dels dies marcats del calendari per als venadors de coques i patar. No s'havia dit mai això, tampoc, eh? Molt bé. Avui tot són últimes hores i notícies en exclusiva per la penya del Morró. Ets més de coca o de patardós? Jo, com pot xolo, de patardós. Que la broma típica, també, no? Que no patardes, bé... Prou, ja. Totes les bromes que fan tots els programes de ràdio. Tampoc no serem una excepció, va bé? Sí, però s'han de fer. Si no la gent no està esperant... El CAC, que és el consell audiovisual de Catalunya, passa el costó després. El que fa les coques, el dia 22 arriben la majoria en càrrecs i el dia 23 és quan s'incrementen les ventes. Les coques més demanades són les tradicionals, però també està crescent el gust per la coca de pasta follada amb crema. Sí, sí, m'anà molt la crema. Bé, eh... Diu que també hi haurà mini-coques, no? Sí, sí, hi ha coques de mides més petites, fins i tot individuals, per aquells que vulguin, a lo millor, si són 3 i volen provar 3 coques diferents, compres 3 individuals... Exacte. I reparteixen. Molt bé. I per el que fa els petards, que m'has dit que és el que més t'agrada, també en parlarem, no m'ocupis... Gràcies. S'han notat la crisi, però que fa els ingressos... Tot i això, no hi ha novetats per el que fa els petards més venuts. Les bombetes i les vengales per als més petits, és el que més els ven i els adolescents, com sempre, que tinen més per petards d'aquests que sonen més fort. Les pigles, el número 4, no? Bueno, en fi, doncs ja ho sabeu. Anem molt de compte, això sí. Anem molt de compte amb tot el tema de petards i tot plegat. Sergi, parlem de la planta de la senyera de mala penyà del Moro. No, tinc una altra notícia. No, que no, que no, treu. Para, para, para, para. No parlem d'això? Vinga, va, sí. Ah! La senyera cada mà es plantarà. La penya del Moro, del Moro, perdó. El soc munserrat, caballer. Sembla sondals de la competència. Ai, potser estic ciutant la competència. Sí, sí, la ciutat completament... Home, doncs és una lògica, em diguis això, perquè... Sí, com es diu, el... Mohammed Jordi o el Jean-Paul Desgrava. No ho sé, no ho sé. No ho escolto gaire sovint, perquè es coincideix amb els senjors notícies a dins o mig dia, que sí que no me'l perdo mai. I per què no l'escoltes? I tu, Blasphem? Va, no ho sé. En fi, va, parlem de temes seriosos. Demà, a la penya del Moro de senjors d'Esvern, aquest ur el restes hi va, que hi ha darrere de Can Melli, per si no ho sabíeu, es planta la senyera... la senyera, vaja. És un acte organitzat per la Secció Local de l'Assemblea Nacional de Catalana i que comptarà amb el suport d'un ampli nombre d'entitats del municipi. La bandera mesurava 2 metres per 3, és a dir, 6 metres quadrats, els que no estiguin gaire basats en aquest tipus de càlculs, i en llardes, quan serà? El màstil, en llardes, en llardes quadrades. Sí, perquè són 8 metres d'altura, que això diu que és burat des d'Andorra, també. 8 metres d'altura, és fals, sí. Per tant, el públic ha vingut avui, també ho podrà veure. Mira, la gent d'Andorra ho fem per vosaltres, d'això. Ah, per això ningú ho pot fer. Per cert, que estem escoltant la Santa Espina, que demà, la grupació, si ho dic bé, això, la grupació sardanista de Sant Just Desvern la ballarà. I tothom qui vulgui. Jo ja vaig practicant, Sergi. Entra! Doncs, si vols saber més coses d'aquest acte, pots fer-ho a través del web de ràdio, en tenim pensada notícia, o pots escoltar-me ara, que t'ho explico. D'acord? A partir d'un quart d'edat del matí... Para, para, para. Però què dius, Sergi, què estem fent? Com que no sempre m'escoltes, doncs... Pots mirar-ho a la web. Està bé, són dues opcions, no? Fem-ho ara, jo t'escolto, ara, si de cas. A un quart d'edat del matí... Perdoneu-te una cas d'escoltar-te i mirar-ho per internet, a l'hora. Ho pots fer, ho pots fer. Descomençarà el mateix. Gràcies. A l'hora del matí, a Can Ginestar és on ja s'ha fet la convocatòria, per aquells 15 minuts que fan el ronso i arriben tard... El meu gust és molt massadora, eh? Jo ho heu fet a l'alguna del migdia, cada Can Ginestar. Però l'escolt fa el que pot, correcte. I l'acta d'issada serà a les 11, d'acord? Jo també m'assadora, per mi. Ho heu fet a les 3 de la tarda, això, jo. Doncs bé, després, a la Plana de Can Solanas, celebrarà un acte festiu en representació de diverses entitats del poble i que serà presentat per el Spickery Soman Jordi Domena, que coneixem bé en aquesta casa i... Sóc jo, sóc jo. Eres tu, sóc jo. Ah, sóc jo, sóc jo. Ja va, demà ens posem dos a la barretina i que pugem cap amunt. Doncs bé, aquelles persones que tinguin dificultats per caminar, no sé si és del teu cas, Jordi, o s'estiguin més no fer-ho, jo crec que és més del segon grup. Jo tinc dificultats per pensar a vegades, però no per caminar. Si és del que no volen caminar, podres posar fins a la Plana de Can Solanas, en uns cotxes llançadores, unitats per a organització, i que sortiran del pàrquing de Can Gines-Tà. Per cert que aquest acte es fa el dia 23 de juny, perquè és el dia abans del dia dels Països Catalans. Ah! Però ja, vam pensar... Suposo que vam pensar que fer-ho el dia dels Països Catalans, que és el 24 de juny. És un mal dia, per a cas anticipat de... El dia dels Països Catalans, el dia nacional dels Països Catalans, és un dia on tot el país està de resacar. O sigui, surteixem-nos amb aquesta dada. I després, que clar, està bé avançar-ho, perquè, lògicament, tothom a la nit abans ha estat de rebel·la, i no està per pujar la penya del moro. Jordi, tinc una última exclusiva. Una última exclusiva, si us permets. Tanta informació, això sembla el Café de la República. Mentre estava llegint les notícies, estava tocando per aquí, a la taula, i hi ha un xiclet enganxat. Ah, i no es conya, eh? Tant tio, última hora... Afectivament, es confirma la notícia, hi ha un xiclet enganxat a la taula autogonal de l'estudi de ràdio d'Esvern. Tenim més dades, allà, i tenim l'espassat a Sergi Pons, Sergi, endavant. Doncs sí, els Mossos d'Esquadra n'inset la investigació, tota punta que podria ser el senyor Beníto, tot i que no es descarta, que hagi estat Jordi Roca. Com podem... Al llarg de la tarda podrem saber-ho, perquè parlarem amb ells. Com podem saber que ha estat el senyor Beníto, que ha enganxat el xiclet, amb què es basen els Mossos en aquesta investigació? Suspitosament, avui entrarà per telèfon, el programa. Cosa que ens fa suspitar que potser és ell, i no ha pogut donar la cara en un dia com avui. Bé, Sergi Pons, moltes gràcies, que vagi bé i records a la família. A veure, gràcies, igualment, Jordi. 5.22 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments parlant de cinema amb el Jordi Roca. Fins ara mateix. Lazy Town a Territa & Slau. Los personajes de la famosa sèrie de televisión te invitan a disfrutar gratis de un divertido recorrido por Villapereza lleno de sorpresas y regalos. Hasta l'1 de julio, en el centro comercial Slau en Cornellà. Más info, en Slau.com. A Sant Justesvern apostem per l'habitatge públic. Promunça obert la convocatòria per adjudicar 55 pisos públics. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenes, i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions de l'adjudicació al web 3bdobles.promunce.com. Promunça, empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesvern. La Pella del Borro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 minuts i arribem al punt de la 2.45 de la tarda. Un moment parlem amb el Jordi Roca a l'espai de cinema. No arribem a l'espai de cinema. La Pella del Borro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 minuts i arribem al punt de la 2.45 de la tarda. A l'espai de cinema no ha arribat a tancar el Jordi Roca. Vaig a trucar-lo, a veure què passa. So this is never to fall withdraw. Even if I stop one of yours, that perspective pushes through. I'll be some next man's other woman's soul. I get afraid myself again. Should just be my own best friend. I fuck myself in the headway. Stupid man. He walks away. The sun goes down. He takes the day, but I'm wrong. And it's your way. In this blue shade, my heart tears right on it all. So we are history. The shadow come. The shadow fall away. He walks away. The sun goes down. Bé, doncs no em de patir, perquè el Jordi Roca està venint. Concretament no sé on està, perquè el tenim el telèfon. Bona tarda. Bona tarda, Jordi Roca. Conegut per tots ja. Jordi, a veure, on estàs? Que la teva secció comença fa 6 minuts. Ja, ja, que desastre. Ara estic davant del local que n'hi aguren avui. Ah, eh, ja, ja. Vols que faci una retranussió en directe del local o què? Sí, home, com es diu el local? Però on estàs? Estàs en just o no? Sí, sí, sí. I avui hi ha un local que si n'agura s'enjust esvern? Sí, sí, una mica cumba, sí, molt xulo. Ah, i com es diu? Doncs no ho sé, perquè he passat allà. Home, doncs torna enrere, Jordi. Jordi, torna enrere. Mira, el poder que poso enrere és molt enrere. Ah, està molt enrere? Clar, ja sé que l'ajuntament. Volia dir una cosa de la gent que em sembla molt bé. Què passa? És que l'incepció que està que té, que diu. Sí, un moment, Jordi, que t'enrotlles molt tu. O sigui, a veure, el tema no és aquest. El tema, Jordi, és que fa 6 minuts que havies de ser aquí i no estàs aquí. Què passa? Què passa, Jordi? Aviam, doncs... Li has de dir a l'alcalde de Sant Just. Sí, al senyor Perpinyà. Ara li diré, el trucaré perquè tu m'ho dius. Home, no, que posin més freqüència de busos, perquè, si no, els que venim de fora... estan en la vida. Perquè tu on agafes l'autobús, concretament, Jordi? Jo l'agafo a Sants. A Sants. De passa que cada 20 minuts, a les dues, si perdon, les dinyes. Per tant, l'error ha sigut teu, que l'has perdut un, no? Eh... no. No, no, no, ja està. Caso cerrado, caso cerrado, ja està. No cal parlar-ne més. No em posis la culpa, no em posis la culpa a mi. Què, el 157, no? Sí, sí, sí. Has arribat a Can Gina, està, com a mínim, ja o no? Sí, ara just estic creuant la porta. Quina ambient hi ha per Can Gina, ara mateix? Doncs ara mateix està molt tranquil, tot i al sol i a la bona temperatura no hi anireu, però no passa res. No, i al bar tampoc, a la terra seta, que hi ha aquí a sota les mureres... És que encara no he arribat. Ah, estarà als jardins de Can Gina, està, com si diguéssim, no? I ara han posat uns pals, que no sé per què serveixen. Sí, perquè posaran una... Mira, l'altre dia ho vam parlar, això, perquè posarem una exposició de gent amb el seu gos o el seu gat. Amà. Sí, gent de veritat. Gent de veritat amb el seu gos o amb el seu gat, hi haurà una exposició a l'endre de Can Gina, com l'any passat. Clar, tu no hi eres al programa l'any passat, però van... Però van agafar i van posar tot de gent de Sant Just, des dels 0 anys fins als 99, em sembla que eren. Sí, sí, sí. Cada pal, que dius tu, cada màstil, que atroz de fer-lo, que hi ha a banda i banda, doncs en aquest camí dels jardins de Can Gina, hi posen una fotografia. Jordi, t'estic veient, com estàs arribant. Sí, mira, en aquests moments... T'ho anem corrent, va t'enfocar la webcam. En aquests moments, Jordi Roque està entrant a ràdio d'Esvern, ja ho podem veure per la webcam de ràdio d'Esvern.com, efectivament, i ara m'imagino que... On vas, Jordi? Vine, vine, vine, vine. Què em portes, el Pendre? Estarà el telèfon aquí, no? Estarà tots els llocs de l'hora. Estarà tots els llocs de l'hora, molt bé. Vinga, va, cap a dins, cap a dins. Bé, doncs ja ha arribat el Jordi Roque, jo estic una mica més tranquil, parlem de cinema, deixem que faci una mica d'aire, pobra, perquè m'imagino que Jordi... Bona tarda, Jordi. No et deixaré descansar. Jordi, Roque, amb tots vosaltres. Bona tarda, Jordi. Això és genèric. Jo crec que és la primera sexe del món que es fa a mitat a l'estudim i et fa fora. No em sap greu dir-t'ho, però l'altre dia m'ho confirmaven, que es veu que ràdio munkada o ràdio barbarà, ara no sé on és, també es fa això a vegades. Ah, sí? I la sexe de cinema, també. També? Serà cosa d'altra cinema. Molt bé, molt bé. Jo crec que estiguis tranquil, Jordi. Sí, estic molt tranquil. Que passa que la vida és complicada i... És veritat, és veritat. Va, va, parlem de cinema, va. Sí, aviam. Ui, ui, ui, ui, què passa, ja? No, res, res, que comença una primera pel·lícula, una de les que jo crec que és la gran proposta d'aquesta setmana, es titula Elles, és una producció francesa, la directora es diu Malgosca Sumoscaua. No, conec, no. És difícil. Gent que no té un nom fàcil, jo no la vull conèixer. Clar, però és que a la millor a Rússia el teu nom no és fàcil. Ah, escolti, escolti. És que no em coneguin els russos. Home, però tampoc és això, has de fer un esforç. Ah, val, val, val. I aleshores, doncs això és un drama, a tres bandes, diguéssim, m'han tornat al límit entre la moralitat, el sexe i els diners. Tens el trailer preparat? Sí, com es diu... Elles, elles. Es diu Elles el trailer, eh? És allò que diu, que està sortint d'alforç. Sí. No logro comprender-lo bien. Desde que trabajas en ese artículo está muy rara. Esa investigación son las putas. No estoy segura de que sean putas. Una puta es solo una puta. Pareces conocerlas bien. ¿Les gusta decir cosas como te gusta mi gran polla? ¿Esto te gusta, puta? ¿Me hablan de su vida? Su trabajo. Su mujer. ¿Qué es lo más difícil para ti y de todo esto? Mentir. Mentir todo el que no. A través de los ojos de una madre. ¿No ves la suerte que tienes? No ves como lucha la gente. ¿Pero de qué me estás hablando? ¿Tú alguna vez has luchado? Tengo la impresión de que todavía he visto eso. Es muy bonito leer a Florez como otras personas, pero no cambia nada. Veo que no soy como usted. Con la ganadora de un Oscar, Juliette Vinos. ¿Te sentirás un poco sola, no? No. Todos estamos solos. Sí. Una mica de drama, no? Sí, home, ja ho hem dit fa dos minuts. Era un drama bastant dramàtic. Un drama bastant dramàtic. Sí, un drama comèdia. Hi ha comedies que són bastant comèdies, també. També. Aleshores, el trailer està molt ben aconseguit, perquè ja ha explicat tota la història. Tot el que passa a la pelicòria, no cal afegir gaire més. És una periodista d'una família ben estant, de París, amb un marit i dos filles, que decideix investigar la prostitució en les universitari. Universitari és que es prostituïixen per poder-se pagar la carrera i poder mantenir-se. A partir d'aquí, aquesta investigació la portarà a plenajar-se en moltes coses i li canviarà potser la vida. Bé, passem ara a un documental que s'estrena també aquesta setmana i que té molt bona pinta, no? Sí, és del director canadèngua Ernest Herzog. La particularitat d'aquest documental és que, per primera vegada, han deixat filmar o gravar un director a les coves de França, de Xaubet, que està al sud de França. Les coves a Xaubet. Sí, exactament. Saps quines són? Les coves amb les pintures rupestres més antigues del món. Exactament, molt bé, si m'agrada. I, aleshores, per primera vegada, ja han deixat entrar un director i ha gravat, amb 3D, tot el que hi ha dintre i ho exposarà en forma de documental, tot molt ben aconseguit i molt ben realitzat. Molt bé, doncs escolta, ja estarem atents. Vinga, passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, La suerte en tus manos. Puede aparecer una mujer que te cambiara perspectiva, sensarle un poco más. Estás cansada de apostar todas las fichas en cada encuentro. Hola. ¿Qué haces? Estás de mil años que me te veía. ¿Por qué te fuiste sin decir nada? ¿No te recordás lo que eras vos? Eres totalmente inconsistente. Era mentiroso, eso me quiere decir. Yo quería un novio. Con este novio pensaste al herijo. Por favor, con eso no me movemos. Tener hijos te completa. Hablás como si fuera un álbum de figuritas. ¿Sigue siendo una maquinita? ¿Todo bien usted? Porque todavía no pasó nada. Entonces no están de novios, están casados. ¿Qué llegimos? Es una amiga que papá quiere mucho. A veces que con la pierna alcanza. Pero como entre, tiene. Amor, vida. ¿Por qué te hiciste la sintonía? Legir el nombre, elegir el colegio, los amigos, estoy harto de elegir, no quiero elegir más nada. La frase que diu estoy harto de elegir, no quiero elegir más nada. Sí, a vegades passa això a la vida. Sí. Perquè estem cansats d'escollir coses, tu. Doncs escolta... M'adoptes d'escollir a cada instant. És que sí, exacte, sí, no. Una cosa no, però decidir. És el que hem vingut a fer aquest món. Sí, no està clar, a les hores... Jordi, Jordi. Sí, sí, sí. És el debut com actor de Jorge Drexler. Ah, sí, sí, sí. A mi també, com a músic cantant, sí, ara com actor... No ho sé, s'ha de veure. Aleshores, la història és una comèdia així romàntica, perquè resulta que el Jorge Drexler interpreta o es posa la pell d'Auriel, un home que està divorciat, té dos fills i ha agradat la empresa familiar dels seus pares, i creu que ja no trobarà l'amor mai més. No està una mica resignat. I comence a jugar una mica compulsivament al pòquer i allà retrobarà amb el seu primer amor. I a partir d'aquí, doncs, pot ser que tingui una altra oportunitat. Oh! Ai, els primers amors... Però diuen que segundes vegades nunca foram buenas, segundes partes nunca fueron buenas. Ja, però a vegades, també, si comences un amor, en un edat poc adient d'aquest tema, i totes aquelles de teva persona ideal, però no coincideixes amb el timing... És veritat. No és que no estiguis preparat, és que... Perdona, quan anava primer d'EGB i tenia 8 anys, vaig conèixer una noia que és de Maria, i et veuria algú prots pensar... Ja em va tornar a trobar. Hem passat com 12 o 9 més, 20 i pico d'anys, i m'ho he trobat. Però és el teu primer primer amor, no estàs segur? No, potser ja en 8 anys jo crec que era el 20. Però era molt? No. Ah, vale. Només era sexe. El següent trailer de la següent pel·lícula que comentem es diu Red State, i només dura 11 segons. Es diu Orson West, i sí, només dura 11 segons. No, perdona, perdona, Orson West. Acción! No, Jordi, no. No, Jordi, no. Per què? Què passa? Quin tipus de trailer més portat? Home, és que és com l'altre dia. Aquest trailer ja ho diu tot, no fa falta dir res més. Però què ho ha dit tot? Si no ho diu res. No interpreta res. Tornem a la tira. Para, para, para. Però para, no. No, para, para, para. Però si no ho passa res, ja. Perdona, la música diu moltes coses. A què t'avoca aquesta música? A mi no és una cosa com així, nostàlgica, una guitarra... Nostàlgica molt bé, que més. No en paris d'instruments. Parla amb paisatges, sentiments, històries... Em recorda el Nicolas Cage per la pel·lícula La mandolina del capitán Corelli. Que era una mandolina, un instrument d'acord. Però m'has dit que no en tenia pels instruments. No en tenia pels instruments. De la infància, d'alguna cosa que ja no tenim, que mai agafarem, que se'ns ha escapat i que... Em tira més tràiler, que te n'has anat massa. Action! Para, para. Què vol dir acció? És el que es diu quan es fa una pel·lícula. Algo nostàlgica en un rodatge d'una pel·lícula, això és el del que ens parla Orson West. Sí, que saps, Jordi. A vegades no per què diguis més paraules. No són tan importants la quantitat, sinó la qualitat exactament, com diuen a l'Ofacto, que és una fase que m'agrada molt. Diu, no me creas tanto y quireme mejor. Oh! Que heu tingut una nòvia, també, que ell, tot el dia, volia la noia. Aquesta volia a tothom fer sexe. I li deia, no. Tu li deies, no? No, una vegada l'any. Perquè no importa la qualitat, sinó la qualitat, li deia. Jordi! Jordi! Sí, gràcies. No, no, les dues, clares. En fi... D'aquí a la pel·lícula, va. Sí, vinga, va. És d'un director espanyol, Fern Rovira, sí. És un drama que ens transporta a Múrcia, on hi ha Orson Welles va intentar gravar una pel·lícula sobre Western, i ara s'intentarà gravar una altra. Aquesta és la història que ens explica. Per cert que hi participa, però, clar, una pel·lícula s'hi amaga moltes altres històries. Un film on hi participa en Montserrat Carulla, que, francament, ho fa molt i molt. És una gran actriu. És una de les grans de Catalunya. No en aplaudim en parlar amb Montserrat Carulla, de debò, eh? Sí, però parles en una gran actriu. Jo crec que en aquest paper, després d'interpetar-ne tants, segueix sorprenent i ho fa realment bé. I ho fa molt bé, quan hi ha portes molts anys actuant. Bé, el títol... Aquesta pel·lícula és que jo m'he quedat concertat. És una comèdia, un drama... No, és un drama. És un drama que ens explica la història d'aquest poble de Múrcia, on s'intenta rodar una pel·lícula sobre Western. I ja tenen el record de quan Orson Welles volia gravar una pel·lícula sobre Western en aquest poble i finalment no es va gravar. A partir d'aquí... No hace falta decir nada más. Passem al següent trailer, que és el de Red State. Odio la maldad de Estados Unidos. Odio la maldad. Ornicación, desenfrenación. Abortos. Sexualidad flagrante en todas partes. ¿Quién puede sacarme de aquí, por favor? Y depende de nosotros los justos, frenar la expansión de esas enfermeras... ¿Por favor, no, no? ¡Por favor! La lección va a ser aún más dura, así cabe. ¡Pero para mi madre! Envíe a los pecadores al infierno. Envíe a los pecadores al infierno. ¡Dios nos querrá! Si no, le teméis. ¡Ahhh! ¡Ahhh! Odio la maldad de Estados Unidos. M'agraden els trailers, eh? Les veus que posen els trailers, m'agraden molt. Sí, estan molt bé, home. Els aplaudes espanyols ho fan molt bé. A veritat. No, no, però és veritat, eh? A mi m'agradaria, m'agradaria molt... Duplar. Per parlar de la vida real així. Imagina't que tots parlem així, a la vida real. Saps el que em vull dir, Jordi? I ara explica'ns de què va, aquesta pel·lícula. Red State. Bé, doncs és un film de terror. Eh... Sí, sí, és un film de terror, sí. Que hi ha una secta... No, no, és que està bé que hi ha un moment en blanc, però ja està. Ah, estàs bé o no? Sí, sí, sí. T'ha baixat la pressió? No, a mi no em baixa mai la pressió. Bé, eh... És un film de terror que ens avoca una mica una branca... Què? Una branca del catolicisme, una mica extrem, no? En aquest cas, el que fan és creuen que, com molt bé has escoltat... T'hi heu escoltat tots en el tràiler, creuen que els sexes són dels grans pecats, amb tot el sexe descontrolat... I amb tota la raó del món. Una vegada l'any com a màxim. Clar, exactament. Però és que has d'estar casat. Aleshores és pecador, igual. Aleshores, ells... I aquest, el que creu, és que el jovent d'avui en dia no té mà a Déu. Aleshores, el que... No té què? No té. Si no té por a Déu. Aleshores, el que fan és posar un anunci a internet, on ofereixen... Una noia s'ofereix a fer sexes amb dos nois a l'hora. Com? Aleshores, sí. Hi ha molts estudiants que hi piquen... Perdona, tens el número o tens el... No, després et passaré a la web. Aleshores, hi ha molts estudiants que hi piquen, i una vegada estan allà amb la noia. Els agafen, els posen amb unes gàbies i els torturen, i es convertiran en què? En el seu puritanisme extrem. El catolicisme, vols dir? Sí, en aquest cas, sí. A partir d'ara, quan vegin l'anuncia d'aquest tipus, dubtaré. I fins ara... Ara és molt ben fet. Fins ara trocava sempre la primera. Ara m'ho pensaré uns segons. Vinga, va, passem a la següent pel·lícula. Si ho estic d'en Joia... Ja, però és que... No, però és que com que si continues llegint, potser no ho poses, per això ja et freno, perquè Tiris i altres va ser que t'encantarà que aquesta pel·lícula estàs desitjant-ne a veure, portes anys. És la teva teva ganes de dir?Sí. És veritat que ha volgut. Tu eres el que declaro su amor pintant de tres metres sobre el cielo en un puente, ¿verdad? És la de Mario Casas?Sí. Que no s'ha fet publicitat aquesta setmana enlloc? És aquesta?Exactament. ¿Dónde estabas? Voy a casarme dentro de un mes. No tengo algo que tú quieras. Até! Até! Jordi, és una pel·lícula espanyola aquesta? Sí, basada en el llibre de Federico Mozia. És la segona part de tres metres sobre el cielo. Sí. I, en aquest cas, pels que ja s'hagi llegit el llibre, ho hagin vist la primera part, doncs estep torna a Roma. I, en aquest cas, hi havia un llibre, i hi havia un llibre, i hi havia una pel·lícula, que hi havia si es troba amb avi, que quasi segur que sí. Tu has vist tres metres sobre el cielo?No. Jo no he vist les pel·lícules, però com que jo sóc una persona m'agrada llegir i veure-ho tots, i m'he llegit els dos llibres. En aquest llibre, jo estic torna a casa, després de passar una temporada a Londres, allunyat del recorrin, inoblidable, del seu primer amor, avi. No entenen com és que Espanya està tenint tan èxit aquest autor, italià, quan allà no té el reconeixement que potser té aquí, o almenys l'èxit. Ja passa moltes vegades, això, eh, que de casa vengueren, que de fora vengueren. Passem a la següent, dades que volia dir allò, no?, que ningú té èxit mai a casa seva, i ho he presentat moltes refrenyes, una altra feeta que diu, de fora vengueren, i de casa ens tragueren. Anem a una altra pel·lícula, doncs... Sí, acabem ja amb aquesta. Aquesta té molt de pinta, eh? Sí, és una pel·lícula d'anima sinfantil. Per això t'ho dic, es diu Don Gato. Don Gato i su pandilla. Hola, soy Don Gato. Para, para, para, para, torna. Torna a posar-la, perquè perdó. No pot ser, he trepitjat el tràiler, fent una broma tonta, estúpida, i sense cap sentit. Sí, tarjeta croca. El nuevo jefe de la policía es hundemente... ¿Quien dan a MxDF, verdad? ...la vida de todos. Gracias a mi brillante tecnología, no existirá lugar en que alguno de ustedes pueda extenderse nunca. Pero para lograrlo tendrá que vérselas con el gato más astuto de todos y su pandilla. Pues así es, esa es la película de la semana. Don Gato y su pandilla, en la peña del morro de Radio Desvern. I ma... vez. Con nosotros, Jordi Roca, que nos va a comentar esta película, Jordi, ¿qué nos puedes decir de Don Gato y su pandilla, una película de animación infantil? ¿Verdad? O sigui, aquesta pel·lícula, la patrocina, l'escolar del pla 2 de Catalunya, o què passa? No, però el Reiler, que ens ha portat, és una mica com la majoria de pel·lícules de Giovana. Els joves hi havíem amb un espanyol llatí, que es diu. Havíem, sí. És que és boníssim, això. Una broma, una broma. Ja, ja, ja. Ja està, Jordi, de fer gràcia. És que, Jordi, no te veiem, però estàvem descollionant. És que altra sinó que t'has posat a parlar, que ningú l'interessava, han fet com uns sons, que a mi, particularment, em fan gràcia, i a mi em fan gràcia altra gent, també. ¿Per què poses aquesta ensotent trista, si això és per nens? I és alegre. Clar, aleshores, el Don Gato aquest... Doncs això és un gat, que viu... És un gat, sí. El Don Gato és un gat. És així, no és cap obviatat, perdona. Està bé? No, perquè potser hi ha gent que... El dit de Don Gato és el que ha parlat d'una altra cosa. Bé, a més a més, fa poc vam parlar d'una altra pel·lícula d'animació infantil, on, potser, el protagonista era una au i es deia conejo, vull dir, que no és cap obviatat d'un gato. No, no, no, per això t'ho dic. Aleshores, el Don Gato té tota la seva pandilla, el que han d'intentar és evitar que el nou cap de la policia, que es diu Lucas Buenrostro... Lucas Buenrostro. Sí, s'ha poder-hi de la ciutat ja que ell és l'únic que té tots els recursos tecnològics per fer-ho. Oh, que fort! En fi, Don Josep, la pel·lícula familiar de la setmana... Què fas amb el cot, Jordi? Res. La pel·lícula familiar de la setmana... Però què has de dir tot el que faig? Si tu ets veu, a través de ràdio desband.com, la webcam de la ràdio. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu? Són originals de met. Bé, estem quedant fatal, perquè jo tenia una entrevista pactada... De 10 minuts, sí. A 6 menys 10? No, no, però ho menys, Jordi. Passat que has fet tard, i hem començat més tard, i per tant totes les cadetes del programa s'han darrerint uns minuts. Però no passa res. Aquesta humiliació que t'estic fent passar públicament no és tant, perquè la polècia és la segona hora. Però és que sembla... perquè ja la setmana passada, em vaig menjar també tot allò que vingui aquí intentant menjar-me tot el programa. No, no, menys amb... És guapa. És que aviam, aviam. No és una broma molt... Què? No, no la vull fer. Què, digues, Jordi. No, aviam, és que ja t'ho he dit abans, i no ho dic amb broma, i això no passa amb molt ocupada. Sí, home. Ui, no, no, no, no, no, no. Menys l'obos, anem a les notícies de Hollywood. Així que ni meu bus ja costeu veure el cinema, ja ho sabeu. I el verà no hi ha ningú. T'has de posar la cançó. Ah, t'has de posar la cançó. Ahir era el solstíci d'estiu, i ja estem oficialment a l'estiu. La pitjor està sí de l'any que ha arribat. Però què dius, la pitjor, si és la millor. Que no vas a la platja, et truquen o t'agraden? Sí, però no m'agrada l'estiu, a mi. I amb això hem de fer les notícies de Hollywood, sí. Hi ha tota la rebel·la, ja, no? Clar, la rebel·la és tan mala que penso. Jo no me'n recordava, Déu meu. No, jo casa, jo casa. Segur? No se'ls n'hi fa res? No, no, no. Per què no? Jo sóc una persona trista, ensupida. Què dius, Jordi, amb qui vas, i què faràs? No, però ets amb ningú, de veritat. No, no fa res, res. No, demà treballo, no puc. Ah, vale. Vinga, va, comencem parlant d'aquesta notícia, i moltes pel·lícules comencen, ja, a buscar finançament. Doncs sí, la tècnica del crowdfunding, que és així com es diu, que és com l'ho de Berkami. Com l'ho de què? Berkami.com. Una web on la gent posa projectes i qui vulgui col·laborar quan arriba amb una data màxima. Sí, més o menys, sí. Exactament. Molt bé. És una tècnica que està cada vegada més a l'ordre del dia, o sigui que s'utilitza més per recaptar fons, per portar termes noos projectes, presentant un projecte i... És com si fos escenes, una mica, i això al cinema també passa. Exactament. Home, realment sempre agafem paraules d'aquestes ingleses quan en català o en castellà hi ha paraules pròpies que defineixen aquest concepte. I, per tant, no ho fa falta. I jo crec que seríem escenes perquè al cap i a la fi, el cinema és un art. Per tant, pot ser un masonatge. Vinga, per demanar-me una altra cosa. Escolta, vaig a trobar aquesta música, que és rosa, eh, amb el teu permís. Em posem una altra alegre, així, de ver... Això és de vera, no, no? Això no m'agrada, eh? Això de vera, no? Bueno, va, posem una de vera, no, que segur que hagués estat agradat. Aviam. Michael Zaneke, triomfador a Cánex. Com que fa dies que no em deixes dir les notícies, i aquesta crec que és important, que és enradarida... De Fabré, deu ser, no? De Fabré, no. Jo crec que sí, jo crec. Si és de principis de jovent, fill meu. Després de la Cinta Blanca, sí, Zaneke, ha obtingut la seva segona palma d'ordre, la seva carrera ja, la segona. Amb el seu film francès, que aquest any està en triomfant, i va ser primera del de Jarrán, que t'agrada tant, de Artis, que va guanyar l'Òscar i ara aquesta... Jean du Georgian. Exactament. Una altra francesa que s'emporta a la Palma d'Or, i es diu Amour, que ens parla de l'amor a la tercera edat. Molt malament, perdona, no entenc res. Per què em fas posar música d'orgida? Aquesta no m'agrada, eh? Perdona, una altra cosa, perquè la pel·lícula sobre la mort d'Osama Bin Laden, causa problemes a Barack Obama. És molt indignat amb això. És a dir, tot el gremi periodístic intentant accedir a fons confidencials i arxius secrets, per saber més coses i per poder informar a la ciutadania sobre la mort d'Osama Bin Laden, el govern de Barack Obama ho ha prohibit, però, en canvi, quan és la Catherine Vigileula, que vol fer una pel·lícula sobre el tema, aleshores sí que li obren les portes. Ah, llavors sí, no? Llavors sí. I això és una denúncia, des d'aquí, des de la penya del mort. Molt bé, que arriba a tot el món. Així, desvern.com. Mai se sap. Per cert, deixem comentar que abans no ho he fet, que, com que tenim poc temps per l'entrevista, en què és la que la que féssim ara, o quan acabem la sessió... Però aquí hi havia l'entrevista. Per això et dic que la farem després, el Marc, que ha engegat un projecte que a tu potser t'interessa. Aviam, aviam. La pàgina web es diu pisosestudiants.cat. Pisosestudiants.cat, sí senyor. I que tota la gent que està, per exemple, estudiant, a fora del seu lloc de neixement, i s'ha de esplaçar per anar a estudiar el que sigui... Sí. Bàsicament que posa en contacte pisos d'estudiants i habitacions econòmiques doblegat. I no només per estudiants, perquè jo penso que també hi puc anar tothom. La web està molt bé, pisosestudiants.cat. Però sí, ara ja, aviam, perquè no t'expliques gaire bé. Ara ho veixo. No estem fent un públic reportatge, Jordi. Què et penses? Que som los Manolos de 4? Que cada dia estan fent allò... ens colen 50 anuncis a la Roja. No? Jordi, ja t'ho t'emociona ràpid. No, no, no. És una persona que aposta pels triomfalats, pels emprenedors. Gràcies. I, per tant, m'agrada. I, perdona, apostes per la penya del Morro. Bueno, bueno, a vegades... La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio desveu. Doncs això, que ens disculpi el Marc, eh, que el trucarem després a segon hora que tinguem...