#788 - La Penya del Morro del 26/10/2015

que a la seva ciutat natal li va retre a l'agost del 1961 a la plaça de Toros. Les fotografies s'han comprat directament al flill del fotoperiodista. Janada amb estibans, nascut a prop d'Amsterdam, va treballar en campanyes militars a Indonèsia i per la Casa Reial holandesa i a finals dels anys 40, va fundar la NFP, una de les agències de premsa més importants d'Holanda. Al fons del centre d'estudis de l'Inians té més de 12.000 imatges que comprenen totes les èpoques de la vida de de l'I amb instantànies de fotògrafs com Man Ray, Bressay o Éric Xal. Maria Rubira, Catalunya Ràdio Girona. No ha convocat Leo Messi pels partits contra Colombia i el Brasil del Mésvinent. Això obre la porta al fet que Messi pugui jugar el clàssic del Bernabéu sempre que estigui ja recuperat. L'AUE ha anunciat avui que el seu secretari general d'Egiant Infantinos presenta les eleccions a la Presidència de la FIFA. Infantino només retiraria la candidatura si finalment el suspesc Michel Platini pot optar-hi. El Barça ha confirmat l'organograma tècnic de la Secció de Bàsquet que ja va anar a la ràdio amb John Kreuz, la mànager, Rodrigo de la Fuente de secretari tècnic del primer equip i Pere Capdevila, secretari tècnic del Bàsquet Bàsquet. I entenis el màsters Garvin i Muguruça superat Saffarova en dos sets, mentre Cangeli Kerber ha superat Petra Vitova per 6-2-16. Torna el millor programa d'esports de Sant Just des Bern. Us oferim tota l'actualitat esportiva Sant Justenca i per suposat les millors entrevistes locals. Torna el jugant a casa, que de dilluns a partir de dos quarts d'avui i fins a les 8 del vespre, en Marc Romero i Adrià Vilà. Aquí, a ràdio des Bern, no te'l perdis. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Gràcies, Adrià. Hola, què tal? Tornem a ser nosaltres una setmana més a la penya del Morg. No, no, treu, treu, treu, treu. No m'agrada, no m'agrada. Poniem una altra cosa. Sí, perquè la segona hora hem de recordar que tindrem també l'Oriol Pasqual, l'Eduro Rodriguez, el Rafacano, el Xebataliats... amb la tertúlia esportiva. Per cert, que Rafacano, un dia que s'ha d'entrevistar, a part del tema esportiu, perquè té un negoci nou. Ah, sí, sí, allà el poble sec. Ara després en parlarem. Però a partir del 31, diríem. A partir d'aquest dissabte ja hi ha coses de 20 i tal. Bueno, ja en parlarem. I després quan vingui el programa, anem ara a Proca pel Tren d'Intòpic. Va. El Tren d'Intòpic. Del dia d'avui. El tenim aquí. Amb la Cristina. El més comentat de tu i tal. Bé, avui, Parlament. Ha sigut un dels temes més comentats, perquè ha quedat constituït el nou Parlament sorgit de les eleccions del 27 de setembre amb Forcadell, escollida com a presidenta. Cosa que ja sabíem, perquè ja ho vam dir el dia, però avui ja s'ha fet oficial. Sí, amb 77 vots a favor, 57 amb l'Anki i un bot nul. Carme Forcadell ha estat escollida nou presidenta de la Cambra Catalana. Prometa això respectar la pluralitat de la Cambra, però a l'hora de donar per tancada la etapa autonòmica. L'Unsena a la legislatura ha arrancat amb el discurs de Forcadell i en Claudi independentista per acabar cridant visc a la República Catalana, discurs que per cert no agrada teïners arremades de Ciutadans, Xavier García Albiol del Partit Popular de Catalunya i a Miquel Iceta del PSC, que l'han qualificat respectivament d'excluent, inadmissible que els altres membres de la mesa són Lluís Coromines de Junts-Falsí, José María Espejo de Ciutadans, a les vicepresidències, pel que fa a les secretaries, podem destacar Anacimo de Junts-Falsí, David Pérez del PSC, Ramona Barrofet de Junts-Falsí i Joan Josep Noet de Catalunya, si caspat. Bé, ha entrat fort, eh, Carme Forcadell? Què voleu, també? Demanàvem moderació, però no saben si serà possible. La paraula pel president! Serà fort, el que vindrà a la propera legislatura a Parlament de Catalunya. Sí, no es fan votacions abans, una altra vegada. Anem a veure què diu la gent de Twitter. Per exemple, Albert, el país valencià diu indignats amb Forcadell, perquè només representa una part dels catalans, com si Rajoy o Villalobos en representessin a tots. Un altre comentari, és el Manel Rostibaudiu. Aquest serà el Parlament més penós de tota la democràcia des de la holy pressi amb el molt honorable no-president. I el Josep Mariar Palt diu, independentista, estiguen dir respectuosos al Partit Popular per no cantar els sacadors al Parlament, però ells xiulen l'himne d'Espanya. Bé, en fi, gràcies, Cristina. De res. Anem ara cap a les notícies de Sant Just. La notícia de Sant Just, amb l'Andrea, bueno sí, per estar ben informat de tot el temps. Fas de partir, oh, yeah. Andrea, un salut, una situació. Un abraço per a la nostra amiga, la Cotora, que no pot estar amb nosaltres aquesta tarda. Però, bueno, sí que estàs aquí, la redacció. Però, con que de aquella rosa, de la que te diuen. Escolta, hem de parlar del Samantiri, de Sant Just, perquè diu que amplia el seu horari ja que és tot sants, com cada any hem de comentar. I, a més, també hem de parlar de l'Associació de Veïns de Matluís, que obre la convocatòria del tercer concurs de fotografia del barri. Però abans de tot això, hem de fer la notícia del dia. Un espai que no s'ha fet mai a la radiodifusió catalana. Un espai gens propi de ràdio local. La notícia del dia. Sí, amics, què han espiït avui les nostres companyes informatius? Doncs crida, perquè sigui titular, crida a la ciutadania, perquè simbol·loquin l'organització de la cursa de cars de coixinets. Què més t'has tontainer? L'organització de la cursa va convocar i una reunió amb els corredors i corredores. Ahir no, perdó, dijous de nit. Per explicar-los, li l'Olai que les properes curses de cars de coixinets perillen si no s'implica més gent. Oco, que era un tema seriós, eh? Cards perill de mort, m'interrogan. Cristina, què passa? Doncs no sabem si continuaran. De moment podem dir que sí, de totes maneres, el motiu és que cada any que passa hi ha menys persones involucrades, que s'amunten únicament 5 persones. Per això l'organització dijous passat va comunicar que es comprometa tirant davant la cursa d'aquest any i l'acabé, la quarantena, però que després deixarà de fer-ho. La cursa de cars de coixinets fa gairebé 40 anys que se celebra senjús i des de l'any 83 que l'organitza una comissió específica dividida en 4 departaments. D'altre dia? Sí, dies i dies. Control tècnic, seguretat i publicitat, que és el que més costa tirar endavant. Bé, n'ha de dir que és curiós també que és 4 departaments, que els porta una persona per l'apartament. Per tant, se'n va a la persona, se'n va al departament. Una cosa més precària i impossible. De dues maneres, va passar l'altre dia a Jonas Vassó, un dels organitzadors, que ell és al català d'apartament de comunicació. Un responsable a comunicació. Només a ell, i a comunicació, per això el responsable, i va explicar quins problemes tenien. Per una banda, no som prous, l'organització, el que s'encarrega de les tasques durant tot l'any, que en som 5 persones, quan normalment, per fer les tasques, estem còmodes amb unes 15. La nostra voluntat és que ens involucris gent, perquè nosaltres ja fa 10 anys que estem a l'organització, i creiem que s'ha d'hi caigut un relleu. D'aquí dos anys segurament anirem plegant, que l'organització no mori a nosaltres. Ah, en fi, bé. Dondeja, ja no et diré sentenciat, però que ells marxen, això segur, no? Els que estan organitzant ara mateix la cursa de Cards. D'aquí dos anys no estaran al capdavant i necessiten algú que ho faci, per la propera edició, que ja estan en parolats, però parlar d'aquí dues edicions. Sí, no només necessiten aquestes persones, de fet, també, a part del núcle de l'organització dels Cards, que són aquestes persones que formen part d'aquests departaments, també, doncs, es necessita la col·laboració a títol individual de persones, de comerços i també d'entitats que et donin suport, sobretot, al cap de setmana de la cursa per del que es pugui realitzar. Com has dit, segons Vassó, hem escoltat que els voluntaris que d'any preparen la cursa de Cards no coneixen unes set vegades a l'any, les quals són més freqüents a partir del setembre. Digós passat, després d'aquesta reunió, doncs una quinzena de persones es van oferir a formar part de l'equip d'aquest esdeveniment ludicòsportiu, una de les tradicions més arrelades a Sant Just i un dels moments més esperats a l'any al poble. Per tant, esperem que cada any, si sumin més persones, de totes maneres, qualsevol persona que vulgui formar part de l'equip dels Cards de Coixinets doncs poden posar-se en contacte amb l'organització a través de les seves ceses socials o també a través del web CardsdeCoixinets.org. Ai, què passarà? Què passarà amb els Cards? És un misteri. Parem que no s'acabi, no? No, i a més d'aquests anys, per donar suport als Cards, nosaltres ens tirem... el Cards de la Ràdio. Vam l'altre dia a fer la inscripció. 55 euros, 30, 30 euros. Vam pagar, vam pagar. I d'aquí uns dies, anirem informant de com evolucionen els nostres entrenaments. Andrea Bueno, que es tirarà de pilot, conduint al Cards, i un servidor que serà el cop pilot darrere empanyent i corrent a la sortida per agafar molta velocitat i guanyar, perquè no ens tirem per tirar-nos. No? No anem a veure què passa. No anem a provar-ho, m'agrad sigui la primera vegada. Anem-me per totes i anem a guanyar. Anem a guanyar la categoria, amics de... Apunteu bé aquest número a la vostra retina. Graveu-lo, embor, el vostre servent. Atueu-vos a l'esquena. 407. El Cards de Ràdio d'Esvern. El Cards guanyador. El Cards cridat a fer història al nostre municipi. No sereu, però els únics que hi participareu, de fet, amb vosaltres hi ha prou d'uns centenars de Cards que s'han aportat aquestes 39 ben a cursa. Què passa que en la categoria de mixta, l'altre dia només vam ser els primers a n'apuntar-nos, em sembla que hi havia un parell de persones de Cards més, tampoc no gaire, vull dir que està bé. No hi ha problema, de fet, Jordi, s'han allargat les inscripcions a través d'internet fins al dimicres, ja 28, per tant, la gent té temps encara per apuntar-se a la categoria mixta i a qualsevol altra. Bueno, mixta no cal, eh? Clar, per això t'ho dic, o sigui, són pocs, no passa res, cap problema. Hem penjat un vídeo al Facebook de la penya del Morro, al qual el podeu veure. Té unes visites, una o dues, però expliquem com ens haurem d'inscriure l'altre dia des del que és el de joves. En fi, Cristina, anem cap a una altra notícia, si et sembla. Ok. Hosti. M'enrotllo. Tot sense. Hem de parlar efectivament del nostre cementiri, petit, mono i cucu, però és el nostre, el cap de la fi. Sí, amics senjusten i senjustenques, el nostre cementiri ha de tots ampliar el seu horari, aquesta setmana de cara a la festivitat de tots sense. Cristina, sisplau informants, perquè hi ha molta gent que, com cada any, omplirà freqües i patarà el cementiri de senjust. Fins l'1 de novembre, l'equipament obrirà les seves portes de 9 del matí a 6 de la tarda per donar resposta a totes les persones que hi vagin a visitar les tombes dels seus tipus. Jig de Númber, a l'empresa que gestiona el cementiri de senjust, preveu una fluència d'unes 2.000 persones a aquesta setmana d'equipament en motiu de l'asseblació de tots sense. Precisament d'1 de novembre es farà una pregària al cementiri a dos quarts de cinc de la tarda, memòria dels difunts, i en casa pluja, però es farà al oratori. Al llarg de l'any s'han fet diferents millores al cementiri de senjust, com ara arranja l'enjarriment del recinta. A quina llàstima? Amb la música aquesta... Bueno, però, escolta, és que és la música de la marxa funebre d'un neutro clàssic que no me'n recordo qui és, que és mític, però és que és tots sans. Què vols, també, que veiem? És una tradició milenària d'estar tranquils tots i recordant els nostres morts. No cal que aplaudiu tot, també. En fi, callem de registra. Ara. I hem de parlar ara de l'associació de veïns de Marc Lluís, que obre la convocatòria del tercer concurs de fotografia del barri. És un concurs obert a tothom, i té dues categories, la general i la categoria Instagram. Tens Instagram, tu, o no? Sí. Si no tens Instagram. Hi ha hagut un augment d'usuaris en aquesta xarxa que fa uns anys era Instagram. I cada vegada, de la xarxa social, Facebook, Twitter, és la que ha regalat un estudi que havia rebut més increment i augment en els últims temps. Per tant, Instagram, la xarxa de moda. Fa una foto, la penja, posa un filtre, i vinga, a fer likes. Cristina, una mica aquesta la idea. Sí, seria això. De totes maneres, parlem de la primera del concurs general, amb el seu pare. Pel que fa a la categoria general, el primer premi serà, un val de compra valorat a 50 euros, i el segon un val de 20 euros. A la categoria d'Instagram, però el premi serà un val de compra valorat en 30 euros, i els associats també tindran un apartat especial amb un premium d'un òbsic. que s'acompanya també d'un diploma. Per trobar més informació, l'únic que cal és entrar al web de Mas Lluís, que és masluisangios.org. Ja sabeu que se... Ja sabeu que si voleu tenir més informació de totes les que passen a Sengios, ara mateix, a radio.org.com. O si no, a partir de les 7, els Sengios Notícios de l'Edició vespre. Cristina Bárguer, moltes gràcies. De res. Que vagi bé. Fins ara. Si no marxis, perquè a aquest moment hem de parlar amb Lluyol Puig, un taulet de teatre i sobre una obra que es titula... L'únic que necessita una gran cripte és una gran obra i les grans i triomfants que es fa a la Villarroel. Entrem a la penya del Morro. Radio un desperd, durante 8.1. Radio un desperd, durante 8.1. Desperdant-te, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Vine al Bazar Iperàcia de Sant Just Desvern. Al Bazar Iperàcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complements, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Bazar Iperàcia. Cada lluny de nou, adeu del vespre, teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta, a Ràdio Desvern. L'oantic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. A les contres, Ràdio Desvern. Sintonitzes, Ràdio Desvern. A Ràdio de Sant Just. Durant el mig del gust. Ràdio Desvern. Durant la 8.1. Ràdio Desvern. Durant la 8.1. 5 minuts ja arribem al punt de dos quarts de sis de la tarda. Hola, jo tenim el nostre cronista. Deu-hi la sena teatral catalana, el telèfon. Què és l'Oriol Puig Deulers? Oriol, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. No, jo soc un professional. Ho dic perquè per un moment sembla que parlesa amb el Toni Cruanyes. O un perdut. Toni Cruanyes és com un piròpul o com un algo? No, com a cosa seria. Hola, bona tarda, benvinguts. No, no, no, l'estic dic amb amor. Amb amor. Què tal? Oriol Puig, te l'heu de plaudir amb pare. Gràcies, bon dia. De fer coses, de fer recabos, que acabo d'entrar a casa ara mateix. Ara m'ho deies quan t'he trucat, però... No saps què tenia a les accions de la ràdio. Sí, però tinc coses, jo tinc una vida. És verni, tu. Obrir el pañe amb la clau i el telèfon. Vull dir que enganxem per aquest. És que és la vida que portem una mica tots avui en dia. No es demana una cosa, enganxem una altra, anem fent i anem aquí a saltó de mata, cap amunt, cap avall... Sí, sí, fem el que podem tot, ja ho pots venir. Ja ho pots venir. No tenim temps mai per nosaltres mateixos. I sempre anem mal menjats, mal dormits i mal... I mal de tot. I mal de tot, ja ho veig. M'ha quedat perfectament saps. Mal de tot, hem de parlar d'unes hores de teatre que es fan a la Villarroel, perquè és una companyia mexicana que es diu en vaca 35, teatro en grupo. En vaca 35. Sí. Que aquests són mexicans, no? Exacte, mexicans de Mèxic, si és el que tenen els mexicans. Correcte, correcte. Vull que escoltis això, a veure si ho podem escoltar bé. Ara és quan no podem escoltar. Ah, no. És això, no? Això?No, això no. Ara, ara, ara, ara, ara. Silenci, just plau. Que m'entren o què? No t'acan, no t'acan. Bueno, ara. Oh, oh, col·lita. Col·lita i cristal. Col·lita i cristal. A veure, què diu? Bueno, bueno. Aquesta és una peça que es diu El Diablo i que, de fet, és un corrent musical que està molt de moda ja fa alguns anys, a Mèxic. I que aquí, com que no ens ha acabat d'arribar, però que és una mica dins de l'escena dels Narcos Cocorridos. Narcos Cocorridos, exactament. Cocorridos, que són aquestes cançons tradicionals mexicanes, així, una tornada molt repetitiva. És una mica l'Ofse Villanas, és l'Ofse Villanas, aquella cosa repetitiva. Són garrotins d'Oaxaca, una mica, no? Exacte, la xapolina és de... Ara, xapolina coronada. I, llavors, hi ha històries del narcotràfic, dels gangsters, dels caps mafiosos amb noms i cognoms, històries dels espaldes mojades, els que travessen la frontera per la sintonia. És a dir, és música popular i comercial, però amb temes pendents, de mort, droga i destrucció. Ja, ja, ja. Bon rotllo, eh? I això que té a veure amb aquesta companyia de teatres... No, això té a veure, no, que són mexicans. Però aquesta companyia, de fet, és molt mexicana, ja que som mexicans, i tenim l'esforç de poder veure 3 espectacles de Mèxic a Barcelona, cosa que no passaran. Gràcies a la vida de Raül, que és una sintonia d'aquest cicle, d'Of, dos d'aquestes ordres es fan a la vida de Raül, i la tercera fa a la sala, a la Nau-Ivenoff. Nau-Ivenoff, allà, la segreta mítica Ivenoff. Que passa a moltes coses interessants, a l'Ivenoff, però què passa? La Nau-Ivenoff és molt... molt de centros, de centros. Si algú queda lluny... Perdona, fa mandra, a veure, amb dos respecte, eh? O sigui, si seràs en Just, ja no t'ho digo nada. Però si en Just la gent que està a Barcelona, és que a vegades, això és tan gran, tan gran, tan gran, que anar a finalment a l'altra banda, a la Meridiana, a Sant Andreu... Fa mandra. Fa mandra. La Nau-Ivenoff, algun dia a la vida, s'ha d'anar, això segur. Sí, ha d'anar, perquè la Nau-Ivenoff està d'aquest lloc. Està molt bé, és d'Usòmes 4, tenim aquí una Nau, que sembla a Nova York, i no la aprofitem, no, no, no, no, s'ha d'anar sempre. Però bé, vull parlar-te primer de les dues que he vist, ja, i la passada que veuré la setmana que ve, però veiem que la gent qui vagi. He vist una que té una situació molt llarga, que es diu, l'únic que necessita una gran actriu, és una gran obra i les ganes de triomfar. Oh, i ara potser és una pregunta que no t'has fet mai. Però això només és el que necessita una gran actriu? Bueno, potser també... Una estona, necessita contacte, no necessita... Estava a família, els capalletes van aixupar una coseta... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No ho has hagut de fer per arribar a un ets, oi? Sí, xopà plano, xopà plano. Xopà plano, xopà, és poc, és poc. És molt plano, no? Sí, escolta-t'ho, xopà plano. Llavors, això és pel d'hora, a la Nau-Ivenoff i que... No, això és de la Villa Royal. És molt interessant, perquè aquesta festa, en concret, no la fa anar a la vida a la Villa Royal, sinó que la fa ballar a un soterrani, fan baixar les escales, i en un reconec d'un soterrani, perquè a més no fan un espai molt petit, molt íntim, només per 20 espectadors, fan aquesta obra, que són dues actrius estupendes, que, diguéssim, fan una versió lliure de les criades, la Jean Genet, les criades d'aquesta obra mítica de l'autofrancès, que són dues criades molt putejades, diguem-ho així, per la seva senyora, i que elles es dediquen una mica per sortir de la seva misèria diària, doncs, a jugar una mica a fer teatre, i un dia una criada fa de senyora i puteja l'altra, llavors l'altre fa de senyora i puteja l'altre criada, llavors, a partir d'aquesta idea, aquests de la Vaca 35, un muntatge que té molt de ritual, saps què vull dir? Ritual, ritual escènic, i molt performàtic, és a dir, que el que passa a la Sena passa, no fan veure, és a dir, no la que mengen, sinó que mengen, no va veure que es barallen, sinó que es barallen, un teatre molt físic, així, molt, molt. Molt bé, per tant, en Mèxic ha arribat a la Sena Teatral Catalana. Molt bé, i alguna altra cosa sobre alguna altra... Aquesta passia a companyia, no? No, a la mateixa companyia, a la Villarral també, però hi ha la fàbama, el teatre, fan un altre espectacle, a dir, un llarg que es diu, todos pensaban que habíamos desaparecido. I això és una... Em sento què? Sí, és que he pujat la música. He pujat la música. Oriol? Oriol? Oriol? Oriol? Oriol? He pujat la música per fer com un impàs entre una cosa i una altra, per donar una mica de descans a la gent. No em vull fer passar, però com que aquesta línia de telèfon que teniu, jo us ho sento gaire bé. Calla, calla, tot. Un minut, un segon excel·lent, sí. Lesboi d'Ando Palsuelo, volien dir... Palsuelo, eh? Palsuelo. Total, dius que hi ha una altra obra d'aquesta mateixa companyia... Una altra obra que tots pensaven que havíem desapareguit, on, de fet, és també com una festa, perquè ells estan cuinant en la cena, tu arribes al teatre, estan cuinant, tan cantant, allà hi ha un guitarrista estupendo... I llavors, ell, durant l'expecte que aquest van cuinant, m'ha fet diferents plats. Fins i tot l'oloreta, dius... I després, al final, pamp, et deixen menjar. No és allà que en la cena cuinen i dius... Ai, sí, que ho hem sufrigit, però al final no, aquí. Cuinen i al final tu pots menjar. Cosa que està molt bé. Ah, està bé, està bé, està bé. Ah, i llavors... Escolta, si vols et tallo, això ja ho vam fer fa temps a Sant Pietro, amb dissabte, diumenge dilluns... Dilluns, teatre, teatre... La salsa aquesta, que aquí dien Bolunyesa, que i tal... La salsa, doncs, en Cap, en Tomà, que ets tan agàpid. Doncs aquí cuinen coses mexicanes i coses més catalanes o més espanyoles, però aquí hi ha... A part de la companyia dels actors, de la companya mexicana, hi ha Jorge i en Amserrano, que és aquí, i la Cristina Gamis, que estan també fent una mica... És una mica intercanvi, i Mèxic, Catalunya, Mèxic. Aquest espectacle l'ha almontat, l'ha almontat a la Fira de Tàrrega, però aquesta companya mexicana, s'ha de ser al dos anys a la Fira de Tàrrega, guanyant premis i triomfant molt. Oh, no, no va dir que... No va estar a triomf, també, fa un temps. A la Fira de Tàrrega hem passat, exacte. Aquest últim espectacle l'han produït i l'han assenjat en residència, a l'Ivanov, perquè l'Anelba és l'Ivanov. Tenen tot un pis, perquè la gent s'hi pugui quedar, si són de fora, i tant que són de fora, si són d'èxit, hi poden quedar, a muntar, i això ja... Però que és un bualbaciana. Exacte, un bualbaciana. Viu allà, ell viu allà, i els diu que comparteixin amb ell l'habitació. No, un bualbaciana és el nostre barri. Ah! Però al mític, el mític bar de l'Ivanov, ho porta a la Núria Ostra. Un aplaudiment per la Núria Ostra, estupendíssima, guapíssima. Aquíssima, no? Un límit de maxtriu catalana, que t'hi jugues marifíl i estrella. És el Cris Cica, ella seia la lala. La Tigresa, aquella que està a l'estació, que s'ha d'anar a un home. L'Oriosta. Sí, ens anàvem molt a l'Oriosta, molt bé. I el seu marit de l'Oriosta, ara, per acabar aquest tema, és el Santa Maria, Llorensa de Maria, cantant de cançó unifera, Mallorquí. El Cap de Roc. El Cap de Roc. El Cap de Roc, exacte. Exacte. Ah, l'Ariós de Santa Maria. Molt bé, doncs escolta, veus que era tot molt bé? La nòvia Manoso és que no havíem parlat d'aire aquí, en aquest espai? No, no se'n parla gaire. Perquè la tercera obra que et deia d'aquests mexicans també... bueno, es farà... S'està quedant aquests dies arribant, arribant i sapsant, encara us queden un parell de setmanes. I també té un títol, una mica llarguet, que és... Ese recuerdo ya nadie te lo puede quitar. Però això és com una mica maledramàtic, no? Ese recuerdo una cosa que lo puede... M'exiquis la terra de los telenovelas, de Luis Miguel... Ara, ara. Que és un bon personatge, vull dir que... Sí, una mica per aquí. I llavors, aquesta obra, de què va aquest recuerdo? Ja nadie te lo puede quitar, Oriol? Sí, la única que necesita una gran actriz está la Tartà. Es sobre los criados de Jean Genet. Aquesta és sobre les tres germanes del Txechov. Txechov, què passa amb el Txechov? Prou, ja, Txechov. Prou, prou. Ara? Sí, ja em parava, ja. Se sent molt bé. Txechov, que dir-ho sincerament, és bastant rotllo. Txechov és aquell autor de teatre, que quan llegeixes teatre, que sempre, jo dic que el teatre s'ha de veure. No s'ha de llegir, però s'ha de veure. Txechov surt de llegir, dius. No és una obra sencera, dius aquí. Què m'ha explicat? No passa res. No passa res. Re, re, re, re. No passa res, aquesta cosa. Aquests personatges de la Rússia, la aristocràcia que s'acaba abans de la revolució, la Rússia exerista, que tots anellen, tots esperen, fent coses... M'hauria estat la vida, però no fan ben bé res. Els tres germanes, és una mica això. Tres germanes que tenien futurs, plans de futur. Vull dir, tenien plans. I estan allà, al camp, en una casa, que no foten res. Només dieu, anirem a Moscou, anirem a Moscou, anirem a Moscou... Neu i Neu. Neu i Neu, ja. És que la gent no és penel·lenciària, i després no ho fa. És com el conte de la Xera. Xehof és la Xera russa. Xehof és la Xera russa. La companyia, els companys de la Baixa, 35, han agafat aquest obra, i han dret el tema. El tema és una mica l'avorriment, el tèdit, i una activitat, i una acció. Aquestes coses que fem tots, estan contemplant la vida, queixar-nos, queixar-nos... Ai, sí. Una mica, perdona, una mica enyec, no? Enyec, ach. ¿Qué? ¿Qué pasa? Una mica queixar-nos, enyec, enyec, enyec, enyec, enyec, enyec. Que m'ho corconet. Enrere, enrere, enrere. Això ha agafat i ho han convertit en el tema de l'obra, no? L'avorriment, i com uns actors que s'enfronten, que volen fer aquesta obra en el seu sac justa tal, i acaben, pues, tirant-se el pas pel cap. Perquè és una obra de mitjana. I veuen tequila i es barallen, i es fegen, i això els agrada molt als mexicans. I aquesta companyia també. És una obra d'aquelles de meta-teatre, llavors, no? Bueno, meta-teatre, teatre dintre el teatre, veig que és normalment informat, sí, sí. Meta-teatre és el que els actors que es foten droga abans d'entrar-hi. Això és meta-dona.Ah, vale. Això és meta-dona. Bé, i hem d'anar acabant. Oriol, tens un tema, aquí, musical, no?, que m'has posat al guió. Et diu... Ah, sí? No sé si tens la bona o la dolenta, la versió. Ja en posa-la. Espera, tu i no... Perquè ara és allò que les potifai. Vale, no va a Mèxic... Com es diu, aquest grup? Timbiriche. Timbiriche. Són els parcs xís, però a Mèxic, els anys 80, era un grup de nens i nenes, tipo, parcs xís. O li van cantar cantants mítics, com la Paulina Rubio. Què dius, ara? La Talia, era un grupet de nens, que sobretot poder-te l'exportaven i no els pagaven, i els estimaven, perquè això és el que es fa amb els nens. És que s'ha de... Aquesta és la versió que tinc. Què et sembla? Em sembla aquesta versió és nova, eh? Ah, a veure, posa'm l'altra. Són grans, perquè l'original són nens, nens. És com el parcs xís, veus? Veus el grupet? A veure aquesta? A veure si jo em sembla una mica la cançó. No. És un ràdio directe, eh? Bé, bé. Som aigua amb l'endiu. A veure, era això? No. Vegem que no. Vegem que està vellant. A veure, l'última, ja, per favor. L'última, ja. Sí, ja ho veig. És que dins d'això, és una versió en directe, diu, que m'ha encantat, a algun lloc. És que potser són uns altres, eh? No, no vull sé què, tu ja. I què és, ara? I què és, ara? Mèxico... Mésico... Mésico... Mésico... Mésico... Mésico... Mésico... Bé, Oriol, gràcies. Avui hem viatjat cap al continent americà, amb el país, el país prèixer de l'Ància, que tu ja tenim una amiga comuna, que va estar sola a Mésico fa un mes. Ho dic perquè... Aquí tenim. Sí, sí. Una salutació d'aquí a la vanesa Segura, que també té una entrevista, eh? Sí, té una entrevista. Hem de fer una secció, eh? Un dia l'entrevistem, d'equipa que l'entrevistem. Ah, va, sí, fem-ho, perquè ella se'n va anar sola a Mèxic, i li preguntaré sobre la seva experiència, perquè molta gent sempre explica... Mèxic és un dels països més perillors del món, i que hi ha moltes històries... Re, re, re, cala, jo també he estat a Mèxico un mes viatjant sol, i ho he de fer, perquè jo no soc una dona. Però, bueno, mentre veig la ciutadà Juárez... Ah, vale, vale, perfecte, doncs queda... Acabes posant una ciutadà Juárez, tot està bé. Més perillós, més perillós, més perillós. El rebal és més perillós que Mèxic, em quedo amb aquesta dada. Que t'he de titular. Oriol, gràcies, que vagi bé, cuïllet, descansa. Ara descansa, eh, descansa, que avui és fes d'un dia... Ara no, ara tothom està a fer recado, i jo tinc moltes feines i tantes coses. Em n'ha tocat, clar, els joves avui en dia. Vinga, au, que vagis conec, conec, conec... Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí és un moment al Menar Ripoll, que ja tenim aquí l'estudio número de ràdio. Manel, bona tarda. Veig que estàs pollejant alguna cosa, no? Que és pollejant la Michelània per acabar de preparar el que comentarem avui. Ah, molt bé, doncs som una pausa per la publicitat, i avui el titular, quin seria, Manel? Continuem descobrint què es va trobar a les excavacions de la Torre Blanca. Home, és veritat? Sí, sí. Que es veu quedant a aquest punt. Sí senyor. D'spring, avui el plàstic ha區it el kit. Sota de corrent, esmorzan, compran passejant, quedant, treballant, celebrant, Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Cada any lluny de nou, a 10 del vespre, teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta, a Ràdio d'Esber. Lo antic es millor. Quim és divertit. Rebovineu, si us plau. Amigues, amics, Ràdio d'Esber us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Desperdanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. 15 minuts, arribem a la puntesita de tarda amb el Ripoll, com estem... Bona tarda. Com comentàvem, fa uns moments hem de parlar d'aquest gestiment de l'època romana, que està situat a dormitació de la Torra Blanca, que és al territori municipal de Sant Just, a uns 500 metres de la Riera, i que és un solar que limitava el nord amb la carretera nacional, cap al quilòmetre 606, però anant cap a Sant Feliu, a prop del parc Torra Blanca... Una mica abans d'arribar, l'altre dia, quan vam anar a fer l'excursió aquesta amb el Jordi Jiménez, que ens va fer la visita per part de la Torra Blanca, que ens va explicar moltes coses, les he puntat aquí, perquè ens va explicar com era el Palau que hi havia, i tota una sèrie de coses. Un dia d'aquests el convidaré aquí, el Jordi Jiménez, perquè amb tot aquest curs d'arquil·logia que ens va fer, i aquesta visita que ha fet del parc de la Torra Blanca, ha anat a descobrir moltes cosetes de Sant Just, que no s'havia mai recopilat, tot i mig preparades, i estan preparant a veure amb l'Arxivé com poden fer una espècie de document de treball, que es pugui publicar l'Ajuntament i això, i voldria saber quines coses ha anat descobrint, i com ha anat tot plegat aquesta investigació que ha quedat fent sobre Sant Just. Bé, la setmana passada m'he donat unes pinzallades de què és el que s'havia trobat, aquestes intervencions d'urgència, perquè es van efectuar unes obres d'urbanització del terreny, i van haver-les de parar per trobar, en un temps limitat, tot el que podien treure per continuar les obres, igualment ara hi ha uns pisos, no? Sí, exacte, sí, hi ha una obrinciació que es va fer en aquella zona. I ens havíem quedat amb el tema de les estructures. És a dir, quines són les estructures, les restes que van aparèixer en obria aquesta vinguda de Torre Blanca, a 80 metres de la Nacional 2, a prop de Sant Joan de Espí. De fet, es van trobar dues estructures, no? Sí, de fet, es troben dues estructures seccionades, o sigui, dos trossos diferenciats. En el moment en què s'arriba allà, l'escavedora ja havien començat a rebaixar el terreny, per començar a plenar el terreny i fer els edificis. El moment en què es para i es permet fer aquesta intervenció d'origencia, el que es troba, sobretot en el primer moment, és el que s'anomenaria oposignum, que és una mescla formada per cal, sorra i buscins de terrissa, que és el que seria l'esfalt de l'època romana, d'acord? El que ells utilitzaven en aquells moments per recobrir els païments, tant fossin parets, com fossin els terres, i per meabilitzar tot el que després construirien els romans, i a vegades ho acabaven recobrint amb mosaics. Bé, per tant, aquestes estructures que estaven en aquest lloc, i també es va localitzar una fossa, amb farciment de cendres, en un tall... En un últim tall, sí. Per una banda es troba el que hem comentat de l'oposignum, i per l'altra banda es troba aquest farciment de cendres. Aquestes dues estructures, i ara anirem veient els diferents materials que es van recuperar d'aquestes estructures, donant especial èmfasi a dos sitges, que d'elles es van recuperar molt material. Les sitges són grosses, no? Sí. Són com uns dipòsits, que es guarden so de terra, si no tinc malentès, fets de ceràmica, són com dipòsits al subsol, però són grosses. Sí, de fet, el problema que hi ha quan es troben les sitges és que normalment sempre es troben escapçades. Tu comences a fer l'escavació i trobes un tros de sitge, que potser la meitat, un quart de sitge, d'acord? Però en aquest cas... Perdona, i la població catalana del Garraf, que es diu així, fa honor alguna cosa perquè es trobessin allà aquest tipus d'estructures o de recipients, o no? No, no, no, no. No té res a veure, no té res a veure. Perquè potser allà hi havia unes grans sitges. No, un principi no té res a veure. D'acord, d'acord. Aquestes sitges que es localitzen una de les dues, la que es va nominar número 1, es va trobar gairebé tota ella sencera i va permetre de limitar la importància que podia tenir tota aquella zona productiva. De fet, com has comentat tu, el tema de les sitges serveixen al principi per conservar els materials, d'acord? Això s'agella i permet que l'aire no hi entri, no es faci malbé, perquè en aquests temps aquestes sitges es converteixen en una espècie de vocadors. A la que deixen de tenir la seva vida útil, es converteixen en una espècie de vocadors i després anirem veient totes les diferents tipus de ceràmiques o objectes que s'hi van trobar a dintre d'aquestes sitges. Molt bé. Perquè ens fem una idea, la primera sitge... Anem a la primera sitge. Aquesta és la que es troba completa. Feia 3,8 metres de fundària. I feia 3,2 metres de diàmetre a la part central, perquè la sitge és més o menys com les ámfores, que la part del centre és més grossa, és més plena que la part superior i inferior. D'acord? I feia aquests 3 metres d'amplada al centre i el diàmetre de la boca superior feia gairebé 2 metres de diàmetre. De fet, en aquesta sitge es va fer uns càlculs aproximats i podia encabre uns 167 hectolitres de material que, si pogués guardar dintre, ja fos blat, ja fos gordi, ja fos qualsevol tipus de gra que s'hi hem agafat més en el seu interior, que pel cap baix podien dur entre 50 i 100 anys si quedava ben segellat i no hi entrava aire en el període que estava provocant aquesta conservació d'aliments. Aquesta és la primera, eh? Aquesta és la primera impactant. És la gran, 167 hectolitres, dos metres de diàmetre, una fondària de 3 metres... Exacte. Perquè, de fet, quan es fa la descripció, no s'acostuma a trobar mai totes senceres. Tot això es va trobar sencer, eh? Sí, aquestes troba sencera. Després tenim una altra, que és la sitge de la número dos. Aquesta té unes parets més inclinades i un fons pla, té unes dimensions inferiors, un metre de fondària, i la boca principal feia 2,2 metres d'amplar de la part central, la part més ampla i la part superior, un metre 30, que està tenint una capacitat d'uns 14 hectolitres. Tot això es apareix perquè la gent... perquè abans hem anat dient... que és el quilòmetre 606, de la carretera nacional, l'altre dia vam anar a l'explicació d'aquesta part de la Torra Blanca, i vaig preguntar el Jordi Jiménez. Però això és exactament perquè jo ho pugui dir on era. I em va dir que és davant de la Torra Blanca, en front on hi ha la vencinera dels 302, a polis a l'altra banda, que seria el principi on comença la Torra Blanca per la part superior. Tocant gairebé a Sant Joan d'Espi, aquella és una de llaves on es van trobar tot el que estem comentant la setmana passada i aquesta. Bé, Manel, però on continuem? Clar, hem fet una mica de repare tot el que s'ha trobat. Ara què ens vols comentar? Ara el que comentaríem són els materials arqueològics que es van trobar, que estan trobant allà dintre, de fet, el que us està comentant era les sitges en sí i de utilitat en sí que tenien aquestes sitges per guardar el material. Però, com hem comentat, hi ha un moment en què aquestes sitges, entre cometes, s'amortitzen o deixen de tenir l'ús que tenien com a magatzemnos, que tenien com a nevera de l'època, i passen a ser uns mers abocadors, unes meres cumbreries, com que ja hi ha el furat fet i no es fan servir per guardar el material, si es trencava la ceràmica o hi havia materials que no fan servir, es tirava dintre la sitge, que era un furat que hi havia allà, i servia d'escombraria d'abocador. Bé, per tant, aquests materials arqueològics, en dues sitges, s'hi localitzen fragments de ceràmica diferents. Sí, s'aniran trobant diferents troços de fragments de ceràmica. No els comentarem tots, perquè sempre que... No, no, no. Aquí és bastant agorrit. Bueno, mira, aquí diu, ceràmica itàl·lica, sudgàl·lica, hispànica, com una... La comuna africana, que eren cassoles, olles, platges... Bueno, en fi, ceràmica de pasta grullera. Bé, diferent ceràmica, no? Sí, exacte, per fer... Romana, que venia de diferents llocs lomaterrani, per allò que dèiem dels comerciants. Exacte, que això sí que serveix, però, el dir si és sudgàl·lica, si és hispànica, doncs poder veure una mica, i això ho farem amb les consideracions finals, de fins a on havíem pogut arribar aquests romans que estaven aquí a la zona de Sant Just, fins a on havíem pogut anar a comerciar, perquè s'havien trobat ceràmiques fabricades en diferents zones d'Europa. L'únic interessant que es va trobar, i això sí que és interessant comentar-ho, i fer-hi una mica d'èmfasi, és una âmfora. Dins d'aquesta sitja, si troba una âmfora sencera, i el que permet aquesta âmfora, és poder-la analitzar. I es pot analitzar la part final, o la part inferior d'aquesta âmfora, que havia quedat encara material orgànic a dintre, de més de 2.000 anys, i es va poder agafar aquest material orgànic, i es va poder analitzar, i es va descobrir que en concret aquesta âmfora contenia el que s'anomenen salaons, que era una espècie de peix que fermentaven, i que tenia un gust molt fort, i que permetia conservar-lo durant molt de temps, i poder-lo transportar d'un punt a un altre de l'imperi romà, i era una barreja d'espines, escates de peix, que era molt apreciat a l'època, i que s'ho menjava molt, si ho progréssim avui en dia, no teníem un gust molt fort, i no ens agradaria, però era un menjar que fèiem molt a l'època, aquests salaons. Bé, continuem parlant d'aquests llaciments, que és de llaciments romà, que es va trobar aquí al costat de Sant Just, i hem de parlar una mica de la data d'amortització dels sitges. De les sitges, sí. De quina època estem parlant? Perquè ens fem una idea que aquestes dues sitges es van fer servir durant l'època d'August, fins al final del segle XI d'Esperec de Crist. I després, en torno a l'any 70, 80 d'Esperec de Crist, aquestes dues sitges s'amortigen, que en comptes d'abans deixen de tenir a l'ús de magatzemar i conservar materials, per convertir-se en aquests advocadors, ens va permetre localitzar entre altres peces de ceràmica aquesta ânfra amb restes orgàniques de menjar dintre. Bé, i ja per anar acabant, perquè li he negat aquestes programes, justament el que diem, aquest llaciment romà de l'osmetjació de Torra Blanca, algunes conclusions de tot això. Perquè clar, això, no sé si pot veure en algun lloc, ara, realment, no es pot veure. Ara, avui en dia, no es pot veure. Ara hi ha aquests edificis que van construir després. I ja no, es va fer aquesta intervenció, es va recuperar el que es va poder, es va notificar... On està això? On està guardat tot, el museu arqueològic. El museu arqueològic, ja. De fet, l'altre dia, el Jordi Jiménez ens explicava que fent uns treballs al museu arqueològic per aquell col·labor habitualment, havien localitzat dues caixes en material de... Quan vam parlar aquí, a la penya del Morro, a la sexual història vam estar parlant d'uns enterraments d'un sepulcre de fosa, i havíem parlat d'un fons d'acabar, que sabien trotar l'arriba. Doncs, l'altre dia, es veu que, buscant pel museu arqueològic i regirant diferents documentacions, es van localitzar, que fins ara estaven, com més desaparegudes, dues capses en material de tota aquesta zona de l'arriba d'aquesta època neolítica. Fa gràcia que es localitzés, i ho comentaré també perquè, a vegades, és curiós que coses que hem parlat d'aquí al programa estan necessàries per a altres llocs que existeixen aquests materials i que els tenen localitzats allà al museu arqueològic. Però, bé, aquestes consideracions finales, que és el que anàvem a... Perquè, per exemple, podem dir, que després d'aquestes dues edicions de la història de Sant Just, sobre aquest gestiment arqueològic, que les estructures localitzades en aquesta urbanització de Torra Blanca pertanyen a les parts rústiques d'una possible vile romana, que, de fet, no ha estat localitzada ni datada. Exacte. El fet és que... Hi ha mai més ja ho podrem saber. No, això és molt complicat, perquè, clar, al moment que es fa les creuacions, el que es localitza, sobretot, són el que anomenaríem les unitats productives d'aquesta vile romana, d'acord? Sí, perdona, m'està dient que a sota d'aquí, on ja estem comentant la Torra Blanca... Sí, la Ventinera dels Tres Santos, sí, que és una d'aquí. La Ventinera dels Tres Santos, això, vull anar cap aquí, aquí, a sota, potser, a metres, metres sota terra, a sota l'escalf del que hi ha ara, per on passen els cotxes i a la carretera, és possible que hi hagi coses allà, que ja potser mai més recuperaràs, relacionades amb els romans i amb la possible vile romana. Vile romana, sí, de fet, jo heu vingut a comentar aquí alguna vegada, havíem parlat d'aquell famós mosaic que es va trobar a l'altra Ventinera, que hi ha aquí a la carretera, ja, on hi ha la parada d'altre envia de la Rambla de Sant Just, en aquella Ventinera del Britservis, en aquelles zones va localitzar aquest fragment de mosaic, que sempre s'ha comentat que aquest fragment de mosaic només podia formar part d'una casa senyorial de l'època, serien aquelles vile romanes, doncs no molt lluny d'allà, té bastant sentit que hi hagués el que es va localitzar, que és aquesta sitja, més de 16.000 litres de capacitat, aquestes unitats productives que permetria pensar que a tota aquella zona d'allà eren camps, on hi havia per una banda serial i per l'altra banda vi, que s'exportava des de Barcino i des de l'Estuari del Llobregat a diferents zones de l'imperi romà tan llunyanes, com la zona bètica al sud de la Península i bèrica, la zona gàlica a França, la zona itàlica, o inclús al nord d'Àfrica, o sigui, tots els productes que es produvien en aquesta zona d'aquí al bas Llobregat, s'exportaven a totes aquestes zones que hem comentat de l'imperi romà. Doncs ho hem deixat aquí, Manel, tanquem per tant aquesta carpeza de la història de Sant Just sobre el jaciment romà, de la urbalització de Torra Blanca. Moltíssimes gràcies, una setmana més. No marxis, perquè tenim... No, no, no, no, no. Vull dir el que vull. Avui ja té la... Sí, avui ja té a veure parlant. La tertúlia esportiva... Tira la grande. Vinga, tema macerano, tema... Bueno, en fi, del Barça i també d'Espanyol amb el Rafacano i també del Madrid. La setmana que ve, per cert, a l'Espanya Història de Sant Just, perquè parlarem. Estic mirant a veure si, per una banda, puc saber quan vindrà el Jordi Jiménez per fer-li aquesta entrevista, i segurament intentarem explicar tot el que hi havia a la part de la Torra Blanca amb aquesta excursió que ens vam fer per al centre d'estudis, perquè, entre altres coses, hi havia una ara romana que va estar allà molt de temps, que venia... No era de qui era, era de Cartagena, i descobrirem com és que va arribar aquesta ara romana, i va estar tant de temps, al part de la Torra Blanca. Molt bé, doncs ja ens informaràs del que farem. Nosaltres hem de connectar ara mateix amb Catalunya Ràdio, per escoltar el vulletí de la 6 de la tarda, i tornem després que, per cert, anava a dir... És com ja fos, clar? Sí, l'han canviat l'hora. L'han canviat l'hora, cada setmana, i ara ja és fos, i és només la 6 de la tarda, i premiarà en un horari d'hivern. Vinga, fins ara. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Vinga, sempre xefant pitos que tothom hi ha a Ràdio. A la Lúnia Ràdio. Sí, sí, vosaltres. Les notícies de la 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El Parlament de l'Ongena Legislatura ja està constituït amb un rum clar superar l'etapa autonòmica a Martí Ferreró. La nova presidenta de la Càmera, Carme Forcadell, ha empalaçat els diputats a fer un país lliure i a construir un marc jurídic propi amb una majoria independentista a l'hemicicle, i a la mesa Forcadell ha donat per tancada l'etapa autonòmica. Tancem l'etapa autonòmica i enlairem un nou escenari cap al demà. Siguem conscients que protagonitzem un moment fundacional. Ara i aquí creiem un abans i un després. Carme Forcadell ha estat elegida per 77 vots a favor, els de Junts pel Sí i la CUP, amb el suport de 5 diputats de Catalunya, si que es pot. La nova presidenta de la Càmera engegarà un període de consultes dels grups per la investigadora del futur president de la Generalitat. Gràcies a vos, Montse Quadreny. L'ex diputat del Parlament d'Esquerra Unida i Alternativa Joan Mena capçalarà la llista per Barcelona d'aquesta formació de cara a les eleccions espanyoles. Pel que fa a la resta de certs conscripcions per Girona, el cap de llista serà Miquel Opez Corregidor i per Tarragona Félix Alonso. Falta per designar el cap de llista per Lleida. El terratrèmol que avui ha sacsejat l'Afganistan i el Pakistan deixa fins ara el voltant de 240 morts i més d'un miler de ferits. Les autoritats afganeses acaben de lavar de 23 a 84 les víctimes mortals per aquest sisme de 7,5 graus, una potència molt gran a l'escala oberta de Richter. En tot avisen que el balanç podria pujar, ja que encara hi ha zones on no s'hi ha pogut accedir. Hi ha milers de vivendes devastades a la frontera amb el Pakistan. L'autòpsia confirma que la dona que van trobar morta i a Manresa el vages al costat del cos de la seva parella va matar l'home i després es va suicidar. Segons ha pogut saber Catalunya's ràdio. Era la principal hipotòsia del cas i ara l'autòpsia confirma que es tracta d'un cas de violència de gènere. Segons ve informe de l'autòpsia, la dona de 36 anys va clavar un ganivet a l'home de 37 al pis on van trobar els dos cossos al barri vell de Manresa. Renfou farèix des d'avui wifi a l'estació de Rodalies de Plaça Catalunya de Barcelona. Un servei d'accés a internet sense fil que també tindran aviat vina estacions més arreu de l'estat espanyol. Madrid, Àngels Lafuentes. Bona tarda. La ministra de Foment, Anna Pastor, ha estat l'encarregada d'anunciar aquest servei per als viatgers de l'estació de Rodalies de Plaça Catalunya. Las instalaciones en estaciones de cercanías se van a producir por fases. La primera fase piloto en Getafe Centro, Madrid, y en Plaça Catalunya, Barcelona y posteriormente, el proyecto se extenderá a 20 estaciones de cercanías. Àngels Lafuentes, Catalunya, Ràdio, Madrid. Margarida Xirgo, Mari Sant Pere, Montserrat Carulla, Anelizaran, Núria Esper... El teatre actual no seria el mateix sense aquests noms, aquests noms de dona, entre molts altres. Així ho demostra l'exposició Actrius Catalanes del segle XX, que demà obre les portes al Palau Robert de Barcelona, durant 6 mesos. Barcelona, Montse Mas. Bona tarda. Santanàs de documents, com fotografies, cartells, vídeos i reculls de premsa, entre altres, donen visibilitat al llegat artístic i vital d'una 150 grans intèrprets, sobretot de teatre. Joaquim Noguero és un dels comissaris de l'exposició Actrius Catalanes del segle XX. De glamour n'hi ha molt, i que sí, amb aquesta memòria que desapareix, dia a dia, malgrat tot, amb petits rastres de les fotografies, amb petits fragments de vídeo i així es manté, potser el que ha fallat és donar-hi visibilitat. La primera gran mostra dedicada a les Actrius Catalanes serà al Palau Robert fins al 27 de març. Montse Mas, Catalunya Ràdio, Barcelona. Esports, Marta Garcia. El Barça presentarà elegacions per la targeta Roigà, que va veure Mascherano a ir en el partit contra l'Ei per el club blau granàs, segura que el juor va renegar però que no va insultar l'àrbitre assistent. Leo Messi no anirà convocat amb l'Argentina de les partits contra el Brasil i Colòmbia dels pròxims 12 i 10 de novembre. El Tata Martí no l'ha deixat fora de la convocatòria i Messi podrà seguir amb la recuperació de l'alessió. Mascherano sí que ha entrat en la llista. El secretari general de la UEFA Gian Infantino presenta candidatura a la Presidència de la FIFA. Infantino només retiraria iixar candidatura si Michel Platini, de moment suspès per el comitè àtic de la FIFA, pot acabar presentant-s'hi. El Barça ha presentat el nou organi gramà de les seccions que ja va avançar a Catalunya a Ràdio el mes de setembre. Joan Creus passa ser mànager general del bàsquet amb Rodrigo de la Fuente com a secretari tècnic. Pericap de Vilas s'encarregarà del bàsquet base. I en la resta de seccions, els managers generals de l'Enbol i lo que hi patim són David Barrofet i Toni Miró, que dependen el futbol sola. Doncs us explicarem tot això a les esportives i a les generals a les set. En tres hores, al Catalunya Véspera. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Fins aquí, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts. Al Centre Social al Milenari i torrarà a comptar amb el servei de restaurant i menjador a partir del novembre. L'octubre de 2013 es va haver de suprimir aquest servei que gestionava promunse l'empresa municipal perquè era deficitari. Ara s'ha adjudicat de nou el servei i es posarà en marxa el novembre amb menús en preu reduït per als jugaters dels pisos i amb activitats italiers. D'altra banda, pel que fa al bar del part del Miranari, darrere del mercat municipal, ja s'ha aprovat el plec de judicacions i es calcula que en un mes, aproximadament, s'atrocarà la concessió del servei. Així ho va explicar, jo em va s'aganyar, així jo, d'àvia pública. L'Associació San Just d'Esber-Horp amb Neca Ramíx organitza un viatge a Horp el desembre. L'entitat està preparant un viatge al municipi alemanya, germanat amb San Just del 4 al 8 de setembre, entre d'altres coses, per visitar diferents mercats de Nadal i Museu. Les persones que vulguin anar a Horp amb Neca, del 4 al 8 de desembre, s'han de posar en contacte amb l'entitat San Just, que el telèfon 687-9133-90 o bé, al través del correu electrònic, donat de les persones que formen part de l'entitat Julia Dorean a julia.duran, a roba i és ajota finques.com, el termini és fins a mitjans de novembre. I una punt més, el Castel de Joves ha obert un concurs de microcos contra la violència de gènere, és un concurs obert de joves de 12 a 18 anys, que com a moral d'internacional contra la violència vers les dones que se celebrarà el 25 de novembre. El premi per al microcos guanyador serà un val de 100 euros per vas canviar a l'esfnac, al web del Castel de Joves trobareu les bases completes del concurs que es va obrir la setmana passada i es tancarà el 16 de novembre. Fins aquí la informació local, tornem a les 7 del Sant Just Notícies Ediciós Vespre. Fins ara. Tornem al millor programa d'esports de Sant Just Desvern. Us oferim tota l'actualitat esportiva Sant Justenca i per suposat, les millors entrevistes locals. Tornem al jugament a casa, que de dilluns a partir de 24 a 8 i fins a les 8 del Vespre. En Marc Romero. I Adrià Vilà, aquí, a Radio Desvern, no te'l perdis. Amigues, amics, Radio Desvern us ofereix el programa a l'audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del Vespre o als dissabtes a les 9 del Vespre. I també els dilluns de 8 a 9 del Vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Cada dilluns de 9 a 10 del Vespre tenim una cita amb Ramon Vinerl, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Radio Desvern. El contí que és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. A Sant Just servei local de Catalunya ens trobareu a les escoles. Carrem Montserrat, número 2. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, benvinguts, com dèiem, a la segona hora... Després d'aquesta pausa, m'estic a parlar de les coses. Benvinguts a la segona hora de l'Ampanya del Morro, que tal com esteu. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda, què tal? També tenim el Julio Pascual, Julio, bona tarda. Bona tarda. Ui, ui, ui. I també el Rafa Carles, bona tarda. Hola, Marxerano. I també el Maripoll, eh, que fa... Manel, bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, aquí continuant fent justa intensiva. No tens auricular, Manel. No, de moment, però... Puc intubir el que dius, eh? Ah, però escolta, que em regeix... Puc intubir el que dius. Estic molt previsible, no? M'està dient previsible a la cara. Bueno, no, Manel, tu no preocupis, eh, que... Queda per parlar de l'Espanyol. Què parlant de l'Espanyol dius, que no estàs posant-hi? No, tenim telepatia, però no. Anem amb el trening tòpic de la segona hora, perquè Cristina, avui, també, un dels temes més comentatge Twitter, ha sigut el següent, no? Tinc per aquí l'Home Nouns i Free Bacon, l'organització mundial de la salut, perquè segons s'ha trobat evidència clara que les carns processades provoquen càncer. Anem per part, perquè aquests temes, com sempre, són molt ansibles, sisplau, il·luminen. Aquesta és la principal conclusió d'un grup de treball de l'Organització Mundial de la Salut, format per 22 experts de 10 països i dirigits per l'Agència Internacional per a la recerca sobre el càncer. Han arribat aquestes i altres concursions després d'anaritzar més de 800 estudis científics fets en els darrers 20 anys de les diverses dietes de diferents poblacions al llarg d'aquests 20 anys. Quin era l'objectiu d'altres estudis? Buscar la relació entre el consum de càncer vermella i una dutzena de càncers diferents. I les conclusions? Doncs, com ja hem dit el titular, una porció diària de 50 grams de càncer processada faria augmentar un 18% el risc de càncer de còlon. Les càncer vermelles per processar també han estat classificades com a probablement càncer hígenes i associades al càncer de còlon, també al de pròstata i al de páncreas. En aquest sentit, les carns de batella, de porc o xai són els processos de salat fumat al curat i també la fermentació, així com els productes químics, per preparar-les i conservar-les, afavoreixen el càncer. Bé, Cristina, ara què? Perquè hem de deixar de menjar botits, hamburgueses, no sé, càncer vermella, càncer processada, què hem de fer? Home, això, en principi, depèn de cadascú, de totes maneres, el que l'Organització Mundial de la Salut vol fer és oferir els governs i les agències internacionals i els diners per avaluar els riscos i així emmetre millors recomanacions de cara a la població, perquè no s'avoci del consum d'aquest tipus de càncer. Bé, en fi, jo he de dir, que cada X-Tem sempre hi ha alguna cosa, eh, que ens fa perillar. Quan venen les vaques loques, era la grip aviar. I quan no és la grip aviar, era l'èbola. Anem a... a Pableres, per exemple, que Twitter diu, what the fuck, diu la Homs, que menja càncer vermella i embutitgeu menta al risc de càncer. Enserió? Un altre comentari, és el Grundog Bayen, rediu. Doncs no entenc aquest enrenou amb el tema total, d'alguna cosa, ens haurem de morir? Sí. I després, l'Albert, que diu la Homs, advertes que escoltar els gemeliers o haverà en Mateo, també és càncer i gent. Gràcies, Cristina. Anem cap a altres qüestions. Mare meva. Què passa? Ara només podrem menjar peix. Això és perquè es comença a menjar peix, no, ara? No ho sé, però... D'aquí 50 anys diran que el peix és càncer i gent. Que hem de fer veganos, ara tots. Ara d'aquesta notícia hi haurà molta gent, i els minquis que... Els productors de càncer estaran en peu de guerra. Els que han fet aquests articles. No menjar, no menjar, no fumar, no veure i no... Morts de gana. I no comprar camises. No sortir de casa perquè et pot caure un test del cap. Correcte. És el que diem fa un moment. Aquí estem bé, eh? Sí, aquí estem a la bombolla de la Ràdio. La bombolla de les zones. Estem fora de París. Sí, sí, ja veuràs. No l'aporten l'aigua. Compte, perquè està bé. Amb aquests ulls. En fi, escolta un moment, abans de... de començar... No, volia dir que... que els seves alies vindran en aquests moments, però que no el veig. Estan feinat. Tenim alguna qüestió sobre la taula del cap de setmana. Parlem de l'Espanyol, també. Parlem del bàsquet, de motos. Oh! Vaig de fraurado. Ara parlarem, i, a més a més, com no del Barça, perquè l'equip col·le va superar a Leiber per 3-1 al cap nou. Amb un hat-trick de Luis Suarez, el seu... que, a més, coincidia amb el seu primer any, no? Que va debutar amb el Barça. I vas fer un gran, gran partit. Neymar, dues resistències. Va tornar a liderar també l'equip. I, juntament, amb Suarez, van ser... vaig de rides amb l'absència de Messi. Oriol, vas en el camp. Sí, sí, com sempre. Com vas al partit? Bueno, a veure... Aquí hi ha dues coses a comentar. La primera, bé, tres, de fet. La primera és que jo crec que el millor... El millor del cas és que estem col·líders amb el Madrid, tal com està el Barça jugant. A nivell de joc, el Barça jo crec que està molt flús. La primera part del Barça... Mira que no ha motivat el camp, pensant que seria un espectacle i tot, però ja no és parlat sense de Messi, perquè falta alguna cosa en aquest equip. L'equip està encallat, l'hi costa sortir, l'hi costa pressionar, juguen al caminar, van xinotxant-ho, costa mossegar... La defensa segueix en un estat de forma lamentable. De fet, l'Ibar va xutar tres vegades en tot el partit, les tres a la primera part. La primera brava de treure una mà, i a la segona va ser una canta de Bartre, que després el jugador deixa al ves a llalva. I al ves, els dos, de fet, en evidència i gol. Patim a les lenses. La sensació va ser que l'Ibar era un rival flús, després sí que el Barça va empatar, però l'equip l'hi costa. Jo valoro molt posibilment que anem col·liders ara mateix, empatat a punts a Valmadrid, perquè el Barça està en un estat de forma penòsica. La línia de mitjos cap endarrere. Aquest és el gran problema que té el Barça. Però els de dalt pressionaven abans. I Neymar i Suárez, i si m'apures, ahir, Sandro, quan van tremonir. Quan el Barça per la pilota, abans els de dalt, anaven a mossegar i a pressionats del mig del camp. O sigui, la defensa, volguis o no, es comença des de dalt. I ara, a la que perden la pilota, si us hi fixeu els de dalt, doncs no hi ha manera. I busquets s'encarrega de tot. I busquets té un problema molt seriós, que és que ha jugat tots els minuts de la Lliga i champions, i que tard tot d'hora acabarà patant aquest home. Per tant, ja et dic, la part bona és que el Barça és col·lider d'una de les circumstàncies del joc. La segona cosa és que jo crec que la primera part d'ahir va ser lamentable. O sigui, jo crec que és una de les primeres més fluixes de la Lliga, que ja n'ha fet de primers, de segones. I la tercera cosa, que jo crec que ja comença, per donar l'espaisió, fins als collons, és de l'arbitratge. Aquest és un tema part, que ara... Si voleu, després entrem a parlar, però és que ja són molts partits. I jo crec que l'arbitratge va condicionar una miqueta que va favorir que el Barça es despertés. Però després, si voleu, ja entrem a anar... La pulsió de Marxera, no? No, això és el final, però són moltes coses. Si voleu, abans de parlar als hàbits, si voleu analitzar vosaltres el partit, i després ja entrem a marxagar. Jo no vaig veure molt a partir de vist els resums, i com sempre el resum parla de la televisió, són superàmplis, no són com la de l'Espanya o l'està clar. I la veritat és que el que vaig veure és un Barça que, bueno, que la segona part, després de l'expulsió de Marxerano, i sí, d'expulsió de Marxerano, va com revifar, saps? Va com va fer dir que això s'ha de guanyar sí o sí, i va marcar el gol l'uloguatge. L'uloguatge, el suaret que ha fet el suaret. Llavors, no sé, jo et dic que no he vist tot el partit sencer, però, bueno, l'Eivar també va estar molt ben col·locat, va guanyar moltes vegades als centrals del Barça. Però la sensació del partit... No sé, a veure, jo com la visió, que la meva és de perico... La sensació de la primera vegada és que hi ha hagut altres... A mi que jugues l'Espanyol com va jugar en garra, perquè té deficiències al Barça, és normal. Li falta iñesta, li falta... Messi, li falta, sí. No, però és que deficiències... Jo crec que lli arribar a ser el raio i tornarem a tenir un problema de la setmana passada, que ens foten uns quants gols més. El problema és que el Barça està pagat, li costa velocitat, li costa moltes coses, i la sort del Barça d'ahir, jo crec, va ser el gol de suaret al minut dos de la segona part. Aquell gol, el dos a un, ja dona una mica de tranquil·litat, després que Masquera no va ajudar. Bueno, a veure, el dos-un... El dos-un no... A mi no... És un punt clau que el faci tan aviat. El fet que el Marquès estigui tan aviat, va... Jo crec que va... O sigui, hi havia parida que... No, empatès, no va fer res a la segona part de l'Eiber. És que l'Eiber... Va veure un parida d'internades per la banda dreta. Sí, però res més perillós. Vull dir, arribar a ser el raio, per això et digui que sí, que hem tingut problemes, però l'Eiber... Jo crec que l'estés el que ens van ser la primera part, la segona part. Pobrets, és que no arriben més. Clar, és a l'Eiber. Sí, potser també. La diferència abismal de pressupost. Mira que és, per exemple, el club més net de tota la lliga, eh? Que no deuen una... Més nets, ara, de això, perquè... Ports! Ports! Bueno, són del nord i... Que vol dir que siguin del nord. Són uns xicarronis bravos, sí. Mira, i ara posaré un... No són com l'Espanyol, que són unes mares, però és igual. A veure, són xicarres del nord, eh? A l'Espanyol, a la hòstia. Deixa'l córrer, perquè ha tingut les seves èpoques, eh? Vull dir que tampoc no. El 670... Víctor Sánchez va a tarjeta per partir. Sí, però Víctor Sánchez va a la olla, sí. Vala, sí, sí. Igual no ho sabem, mira, és una entrada de l'Eiber. Hi ha més Cuarro, eh? Cuarro conegut ell, eh? Bé, estàvem parlant dels problemes defensius del Barça. Sí. D'aquí a l'estona. El Barxerano, que pot arribar fins a 4 partits de la seva ascensió. Es perdrà el... Es perdrà el clàssic, és claríssim. Es perdén el Madrid Barça, que per ser coi és el Madrid Barça. A veure, és... No, és d'aquí... de fet, és d'aquí un mes, perquè... Ah, bueno. D'aquí dos jornades, després el Perón de Seleccions, i just tornant del Perón de Seleccions, ja... No és el 28 de novembre, per allà? Sí, 27, 28. Però hi ha una... Hi ha un recurs a l'ascensió de... Sí, perquè l'àrbitre va escriure una cosa que no era les imatges de Mostre, que va dir la concha a tu hermana, i l'àrbitre va dir que va escriure la concha a tu madre. Hi ha imatges que demostren que l'àrbitre va mentir l'acte. Però jo crec que ha estat una premeditat que no jubi. Ja espereu que això no acaba. Jo vull saber si haurà jugadors... Escolteu una cosa, però què vols dir que hi farem si entrediixis la concha de tu madre i la concha de tu madre? És un efecte de forma. Tu plantiguin tu puta madre a dir-te tu puta tia... No, però es veu que... El tema de dret és un defecte de forma. Llavors... És més greu la mare que la germana sempre. Sí, però si cauran els partits... No patiu que el partit del Bernabéu no el jugarà. Sí, que s'hauria estat condicionat. O vegui si m'heu anat a l'agost, això. No, i un jugador que no sé qui era aquí per ara mateix no recordo amb el Madrid, que va jugar contra el Celta. No va ser. I ho va dir a les càmeres. Sí, sí. En fi, volem veure què és el que passa. Sí. No estava pensant que clar, aquest insult realment tampoc... Bueno, aquests dies des d'ahir, fins avui, que està dient tot el dia la concha de tu madre, que per nosaltres és una cosa... Fins i tot simpàtica, no? Sí, és una cosa argentina. A l'híbitre està esperant a qualsevol moment, a qualsevol cosa d'aquestes per marxar-la de la foto. És com dir, que cabro, no? Diu que, per exemple, aquests dies, els argentins que escolten els programes d'esports o dels informatius i que tot el dia la concha de tu madre... Diu que se'ls diu... És com si no te'ls diguessin una prova tan molt forta per nosaltres. Clar, i tota l'estona, diu que és fins i tot defensiu. Com a argentí, escolti, l'altre informatiu d'aquests dies, d'esports és una cosa forta. És com, per exemple, el tema de agarrar, no? No, coger, vull dir. El tema de coger, però per coger és una altra cosa. Però ja ho tenen bastant assumit, eh? El què?L'ho de coger. A veure, ràpid. Com ràpid. Com va, que no s'entén aquí a Catalunya? Està molt... Com? Ah, vale, vale, sí, que ja saben... Té mal interpretat. Que coger no significa el que ja saben... Ja, ja, ja. No, no. No sé per què hi entres en altra cosa. Tot el que tenim això i alguna cosa sobre el Barça... Bueno, a veure, aquest immigrant ja copa del rei. Sí, però jo encara he de rejar de l'arbitrat. Ah, no he rejat encara, eh?No. No, no.A veure, alguna cosa que... Bueno, això és el de menys. Però jo crec que, a nivell d'arbitratges, és una vergonya. I mira que el gol seu, el gol de l'empat de Suárez, que per cert, jo crec que Suárez va fer un partidàs amb el Jatí... Era fora de xoc, no diuen. No, no, no. Era fora de xoc. Era el primer gol. Ha trigat 9 jornades a veure-hi una cosa a favor del Barça. Això també s'ha de dir, eh? Ara, jo crec que l'arbitrat ja d'ahir... O sigui, hi ha un punt que... Vam acabar cremats els que vam anar al camp. Si jo vaig treure'n 50, vas al mucador, perquè és insultant. Mucador? No pot ser tot el que està descostipat. Sí, això. No, és veritat. No, no, però és que se l'imbana a la olla. No pot ser que els jugadors de l'Iberacabessin, que l'Iberacabess amb 11 països correm pel camp... I al Barçemdeu. I al Barçemdeu, quan ells van estar repartint estopa, agradint, provocant... Van fotre una de patades, Neymar se'l va encarregar 3 vegades. Va haver-hi un penal a la Neymar d'aquests tontos, però que es pot xular penal, que és quan no arriba la pilota i ell salta, i quan està a l'aire li donen una empanteta i cau. Això és penal, no? És penal. Però, bueno, això... L'última groga que va patir mosquets... No va patir mosquets, si no va patir l'entrada, que era una entrada de vermella. Era de vermella, però és que van estar repartint tot, i clar, i l'àrbitre, jueguen, jueguen, no passa nada, el de l'Ei Versaceca et va demanar perdó i no passa res. És increïble que aquesta gent acabi amb 11 jugadors quan han deixat a Suárez i a Neymar pels terres. O sigui, el de l'arbitatge, jo trobo escandalós. Estan en contra de l'aluny. Hi ha altres coses que és el fet de... El final va ser surrealista, jugar de manifesta de gol, que a Suárez està per rematar i fer el pòquer, es queda davant de portar-hi i pitar el final del partit just abans de rematar a Suárez, que és... Però, col·lega, tu de què vas? L'expulsió a Masquerano. És normal, l'àrbitre també va tenir que escoltar durant molt una estoneta llarga. Sí, sí, què malo eres. Ho vam cantar. Per tant, el tio ja va anar a escalfadet. Ella ha de ser neutra, per molt que sentis això, o apuntes a l'acte i punto. Però abans, és el que dius tu, abans ja havia hagut el minut de descontar la falta del bosquet. Per tant, es tenia que feixir una miqueta més. Com a mínim. La sensació d'allà al camp va ser que ells van estar repartint molt. I, a més, sense problemes, com que l'àrbitre deixava, havia lliure molt d'estralers, entrades al genoll, entrades amb molt mala llet per darrere. I, o no passa res, o s'ha tirat a la piscina, o tarjeta groga, com a molt. I és que, en els nous jornades de lligar que portem, no s'hauria de parlar als hàbits, però la quantitat de penals no xulats a favor del Barça, d'agressions, hi ha molts partits que al Barça acaben més tarjetes que al rival, més per protestar, que no haurien de fer tan poc, però més per protestar, que no pas per la duresa de l'equip rival, i que la Íbara que ve amb mons de jugadors, és que és demanciada, un equip que hauria d'haver quedat amb 9, 8, estàs a futbol d'ell i tens primera divisió. Si un tio et ve per darrere i telefoca, pot fer-ho d'una planxa com a bosquets. Això és tarjeta vermella i punta. No tens els collons a peu. Això és futbol professional. Això no passa. Bueno, no ho passa, no ho sé, perquè tampoc dintre del terreny de joc, no hi ha tant de... tant de puteria. Mira el Chelsea. El Chelsea va començar a repartir stopa, i és igual, era la primera part, però el Chelsea no ha quedat amb 10 a la primera part. Van expulsar Morinho a la mitja part per protestar. Hosti, perquè allò és un futbol seriós. Aquí l'àrbitre... Jueguen. I Piqué, fa la primera falta. Que no és ni falta i tarjeta. Busquets, ràquids, primera falta. Que no és ni tarjeta i tarjeta. I aquests van repartir intent en la sola del peu. Tenten el senyor. És complicat. Molt complicat veure allà el moment amb la visió que té l'àrbitre, que està a la mateixa visió que els jugadors. Moltes vegades li tapen peu, li tapen cos. A quants partits de primera divisió hi ha problemes arbitrals? En el Madrid i en el Barça. I a pocs més. A pocs més partits veuràs que hi ha rares arbitrats. A vegades he pensat que estan influïnts per algun motiu. No sé si personal o econòmic o el que sigui. És igual, no ho sé. Per què sembla impossible que s'equivoqui tan clarament? I al cap es deia, collons, dic... Al cap de 9 jornades, dic un gol en fora de joc, a favor del Barça. Hosti, a primera vegada, en 9 jornades, que d'alguna manera podràs dir d'acord. A favor del Barça, però és que acabes el partit dient. Com collons tens els nassos a favor del Barça? Quan t'estan fotent i t'estan estarracant i t'estan deixant que hauries d'estar expulsat. Però això s'acaba amb la idea que no sé qui va dir o si es faria o no es faria el tema de posar un cinque hàbitre. Però no sabeu per res la xàmpia de cinquenta hàbitres. No, no, tancat amb una cabina amb 50 televisions. Això no serà mai. I que, en un segon, miri les repeticions de les jugades i que dictamini que és tu que ha passat el que no ha passat. Va, una vergonya. No sé, Manel, tu com ho vas a veure. No sé, no sé. No te'n vas a veure. No me vas anar a fer el pas còplic. Què t'has fet el Manel? Manel, tu vens de tertulis, però t'hi va. Estava repassant-la, s'ha enforat. El veig molt indignat, l'Oriol. Forra una mica i expliquen una mica. Estaven neteixant amb fores dels romans. Va, va, de la brutícia. Com vas al partit? Jo, la primera part, la vaig veure... Rafa del micròfon, que ja no saps. No, és que m'han donat el micròfon molt dolent de tots. Si s'ha passat això. Vinga. La primera part, la vaig veure molt aburrida, la veritat. Va anar de poc que no m'adormo a la primera part al partit. Semblava un partit que estigués al camp de l'Espanyol. Em va recordar l'Espanyol. No, no, en sèrio, em va recordar els millors partits de l'Espanyol que havia anat a veure. I després, a la segona part, sí que es va animar una mica i ja hi va haver una mica més de garra o una mica més d'ofici que va treure el Barça. Però sembla com si haguessin... Abans de baixar, abans de sortir al camp, com si els tres punts hi estiguessin guanyats abans de començar, i de sobte es van trobar amb el gol amb la raça de Barça, que jo soc un gran defensor de Barça, però la va cagar però considerablement en aquella... Vull dir a partit que el Barça comença encaixant un gol. No pot ser l'error que fa Barça d'intentar-se anar d'una d'una. D'acord que té molt bona sortida de pilotes, tot el que tu vulguis, però després passa el que passa, després és veritat que ens salva una pilota que entrava i que es va tirar i la va salvar, però una cosa no compensa l'altra. I mira, perquè sovament et va ser bastant cert que hi va fer els gols, perquè ara encara estem esperant que aparegui. Porto els partits molt bons, però no va aparèixer. Amb la falta de masquerano, jo ara... Ja no sé com configuraràs el mig del camp, perquè no teniu més jugadors, vull dir. Sergi Roberto arriba pel Getafe cada setmana que ve. Vull dir que serà Sergi Roberto, Rackety i Busquets. Sergi Roberto està leccionat, també. Recordo que hi ha hagut una plaga de lesions, aquest començament de temporada, anafasta pel Barça. Les tres línies estan afectades a la defensa al mig. De fet, l'altre dia miraves la banqueta i dius, i aquí fa sortir perquè era una broma de banqueta el que hi havia. Només feia por als aficionats, perquè l'equip rival no li feia por la banqueta que hi havia l'altre dia. I sobre l'arbitratge, Manel, ja abans de passar a l'espanyol... A veure, l'arbitratge, jo estic amb el Rafa, és molt difícil, l'arbitrat de primera divisió és complicat. D'acord que l'arbitratge se li envà el partit de les mans, perquè si hagués tret 3 lletes grogues les primeres entre les que va fer l'Eiber, l'Eiber no hauria continuat i continuat i continuat. El problema és aquest, el no tallar el joc al principi del partit del joc, d'on se t'enva el partit de les mans, i semblava més alguns hàbits d'aquests que ens arbitran els dilluns, quan vas a fer bachangues, que no un hàbitre de perdonar. El que no pot ser és que... que portis nous jornades de Lliga i que a cada jornada hi hagi una cosa contra el Barça, és que és molt escandalós. No et piten mai a favor. No, però és que no demano capitina a favor Manel, demano una neutralitat, capitis el que toca. És que no pot ser que cada partit s'estigui parlant de l'arbitratge, no s'hauria de parlar de l'arbitratge. Qui va guanyar la Liga l'any passat? Colla, el Barça. Qui l'ha de guanyar aquest any? És que te'n putejaran tant com puguin fins que... Jo m'ha dit si bé. Jo no m'agradaria dir dos cosetes. A començament del partit va haver-hi un acte per part del Barça en defensa de llibertat d'expressió, que es va plaudir bastant de la grada. Però això s'hauria de fer un partit de Champions i un partit de Lliga. Sí, però no ho faran perquè els hi caurà més multa. I el partit del Barça tornarà a passar el mateix. Ja en tornarem a parlar la setmana que ve, però ja veureu. La gent del Barça crec que anirà expressament a ensenyar l'estalada. Des d'aquí dos dimecres. I després ho del Cruyff, que els jugadors van sortir amb una samarreta dedicada a Joan Cruyff. I al minut 14 veurà un intent de plaudiment que a tots els camps d'Holanda, de la Diolandesa, ho van fer i volien fer-ho aquí. De fet, tristos, tot el que va venir un tuit dient. A veure si ho feu, i tal, i només a la zona del Mugaves de Baix. I de manera de dir-ho. Mira que recordo, jo, l'anúncia que va fer... El tabac. Home, de fet, l'anunci el va fer. Per què va agafar un algú al cor? Sí, un faro, una cosa rara. Però perquè li van dir als metges que ho deixessin, no, li va donar una enginada a pit. I ara, després de molts anys també, que han passat d'això, han passat 30 anys gairebé. Sí, de fet... Estàs 68-89 anys, vull dir que... Va fumar i passa el que passa. I no pot que fumar, eh? Tothom sap que fumava els descansos dels partits, aquest home. A la seva edat, i que li diguessin que deixés el tabac o... Mira, mira, aquest era... Que jugava a futbol, eh? Escolta, escolta. Aquest és l'anúncia que t'ho feia referència, que jugava sortia l'any 92... Jo vinc d'acord perfectament. Jo era de la vida, he tingut dos grans vicios. Fumar i jugar al futbol. El futbol me lo da autònom en la vida. En cambio, fumar, casi me lo quita. I, a vegades, estava jugant a fumar temata. Sí, sí. Mira, ja era de Catalunya. A mi el departament... Jo era del club de Santifumadors, 100%. A casa fumava a tothom. Menos nosaltres dos, el meu germà i jo. I estaven sempre amb baralles amb molts pares, perquè no... Era l'habitual. Anaves a un bar, tothom t'entava... Sí, estem parlant de... Estem parlant del Corif. Avingut ara al Serbàs. Estava una mica parat. He comentat el programa de l'alto, jo de... Jo tinc cara de l'Aionki, però no el passo. No, he dit... Ara és el millor moment de tots. No, ostres, marxo. Després rajada els hàbitres. Bé, hem de parlar d'Espanya o d'en Rafa. I, bueno, serà just. Sí, perquè l'hàbitre... Un moment, un moment. No piquis la taula. No piquis el dada i t'ho piquis l'altre. He perdut per tu. Bé, deixem parlar del Serbàs. Serbàs, què tal per la tarda? Bona tarda. Perdona per el retras. Com diria Sergio Ramos, eh? El retrasso. Sí, han canviat l'hora. I mira, encara no m'ho havien dit. Ha arribat mitja hora d'hora. Bé, ara t'escoltarem les teves opinions, però abans deixem parlar amb el Rafa, perquè el Rajó va derrotar 3-0 a l'equip del Sergio. Així, doncs, cada setmana una mica per oblidar, també. No, jo estic indignat, també, per anar-hi. Un altre indignat, eh? Què passa? Avui hem perdut per ell. Hauries d'estar indignat per als jugadors. Perquè va pitar un panal, ja quan acabava ja el partit, que el Burgui va tirar el porter... Això, què té per anar-hi? Burgui. És igual, és per fer conya, tio. Va fer conya amb vosaltres. Burgui és un estremei que ha vingut ara fa poc. Que és d'un poble que es diu Burguillos del Cerro. Sí, sí, de quin equip és? De quin equip és del Madrid? Bueno, però és igual, ja sabem que som... Bueno, bueno, bueno... Un germà, ja està. El filial, el filial. Jo soc perico de l'Espanyol... Bé, bé, bé. I com jo, ja 40.000. Vosaltres teniu un entrenador que va passar al Madrid, o sigui... Ui, Dani. Reconvertit. Reconvertit, Lluís Enriquez, va reconvertir. Un padre de Monique. Què dius, el señorrique padre de Monique? És el que perdonen el hijo de la Monique. Un càntig, un càntig tal de l'Espanyol que s'arriba, es cantava... Vols aprofitar el teu temps parlant de l'Espanyol Rayo? A mi m'agrada aquesta estuntaria. Vé aquí a fer càntigs, a fer càntigs de l'Espanyol. Doncs res, no, no. Ara en sé, ara en sé. Parleu d'Europa i mira què passa. El Rayo va ser un munt de les propòsits i ja està. La minota no va entrar. No ho he vist mai, no ho he vist mai. Va ser per jugar a divendres, Rafa. Veus jugar a divendres? Qui jugava a divendres? Va venir la jornada i sembla que encara no sé què havia començat la jornada. Aquest ha hagut, Rafa. Rafa, home, el Rayo... És molt bon aquí, per Rayo. Va anar a plantar cara el Camp Nou fa un paio de setmanes. No, no, que sí, que sí. Es van portar 6 quals, però bueno... Però va venir a plantar cara. El Rayo, perquè té una forma de jugar molt bonica i molt vistosa, la veritat. Per l'equip que té, que és una equip de broma, com diu... No, que té el Getafe. Ah, és el Getafe, perdona. És l'equip de merda, no de broma. A mi el Rayo... Escolta, el Getafe Barça. La setmana que ve, Getafe Barça. Rayo ja fa moltes tempurades que està jugant així de vistos. Paco Gémez. És la mà de Paco Gémez. I a mi personalment m'agrada. Però que a l'Espanyol li passa i a mi ara diré una cosa. M'ha sortit un competidor a Catalunya Ràdio. Què dius? Revolta a Mudo. Perdona, eh? El deixem parlar, aquest tio. Està comentarista? Està comentarista a Catalunya Ràdio. No cal ni escoltar-ho. No cal ni escoltar-ho. Incluït a la metge a nit. No, ja no hi és, per Escobar. No està per Escobar. Perdó, perdó, perdó. Manel, no està per Escobar. No, ja no està per Escobar. No. No sé com es diu. Van canviar, ja que tant ja no hi ha per Escobar. Què fa el per Escobar, ara? Fa xerrades? No ho sé. Està fent. Està a XCN, o alguna cosa. XCN, guai. Diu que està a Discovery Max. Discovery Max, sí. Una abraçada al per Escobar, bellíssima persona, que és aquí, ens l'aprecien molt. Doncs això està... Qui ha dit que hi havia? No, no, un moment, un moment. És que tinc els meus apunts aquí. Perdó, i el reu tan molt, tu l'has escoltat? Sí, sí, he escoltat a ciatrossos. Fas tu? Està a Santa Coloma, principalment. S'ha preparat en grups altos. Segueix parlant castellà, no suposo. Sí, home, i tant. Catalunyer Radio. Francesc Garriga, ho fa Francesc Garriga. No, però el tio... El tio no... bueno, acaba de començar, amb els nervis... Una salutació, una abraçada de rebuta muda, bellíssima persona. Teva, salutació, teva. M'he fet també, sí. Màxim col·legiador català de la història. Exacte. Caral·lecte. Em vaig a Muís Seriguerre i reu. Ja podia parlar català, ja d'una vegada. Això és veritat. I va estar el senyor Laporta amb ell. Però, bueno... I van repassar, van repassar... El tamudazo. Perdona, un moment. Perdona. L'ha fixat. L'ha fixat de Catalunya Radio per veure els d'Umenjans, és una secció d'Espanyol. I també ha fixat en Laporta. No, no, no, no. Era el convidat a la porta, suposo. El que portava el Caba, no? Sí, exacte. La portava a sobre. Què fa en Laporta, ara? Ara que tant dèmins... Perdona, m'ha quedat la directiva. Trobo un tant dèmina, una mica... Bueno, curiós, sí. Laporta... Aquí... Jo també, quan he vist la notícia, a pericos on-line, que també va... La pantalla... Però l'altre ràdio no l'escolto, ja. Ràdio marca, no? La teva ràdio de capçalera, no l'escolto. Ara escolto... Rok FM. Però ja no paran de... Bueno, els viejos clàssics us nunca mueren, no? M'ha tocat ja la pera... Sí, ha estricat anys, eh, Rafa, però no passa res. Està seguint el guió avui, o què estem fent? No, no, estic seguint el meu guió. Ara ve això que és molt divertit. No, no, espera un moment, tio. La pantalla... Jo vull saber... La setmana que ve que sàpiga tot l'espanyolisme. Ara, ara. No tenim que passar por. Tenim una clàusula de la por, eh, que no deixa de jugar al senyor Tia Vivi Fumar. Ah, no es deixa de jugar, eh? Encara seria capaç de fer un castric al senyor. Que no surti al Pau. A quina equip joga, què? El Granada. La setmana que ve ja està al Granada. Estàs tres pus de duts per l'espanyol, no? Bueno, així va el Granada, que és coer. I una de les coses que avui amb això acabo, amb el tema de la importància que se li dona, que el Pau hagi rebut 20 goals amb el que aportem de temporada. Quin Pau? El Pau. El porter de l'espanyol. Manel, has de posar una miqueta aquí. El porter del camp. Pau López. L'únic Pau, que és el teu col·lega. Que neteja les botes del jugador. Sí, perquè ja confia. Sí, ja ens veiem. Hola, Pau. Manel, tu què no opines a l'espanyol? Prou de parlar. Vinc goals, eh? Si contemplem la diferència de pressupost que tenim... Va, va, va. Treu la fulla d'Excel. Però ja, s'ha quedat. El Barça ha rebut 12. I a quants milions surten per goals? Bueno... Ja ho farem l'altre dia. Però el Rajoy, el Granada, 17, i el Javen, 19. O sigui que t'almoquarem un campalament. Bé, escolta, hem de parlar ràpidament de coses polisportives. Com ara del Villanoment, ser Barça, no? Bé, no. Jo vaig anar al partit de Bàsquet l'altre dia. Sí, per això t'anava a dir. Amb els dracs. L'Oriol també és un fan. Ràpidament comentem-me en Bàsquet. Per exemple, que el Barça va guanyar... Vas anar a Morcia? No, perdó, l'Oriol l'Oriol l'hi va guanyar. Quasi p***, anirem d'un pèl! El Tivendres, el Palau, veuen els dos? No, jo aquesta vegada no hi vaig anar. No et vaig veure. Hi havia els dracs? Sí, hi havia el de sempre. S'anima molt, està molt bé. Molt divertit. El Palau està molt bé. I jo, que el del cap nou, que està ple d'estrangers. Bé, la Liga C.B. Va, que el Barça va guanyar el 2004 contra el Morcia. L'equip de Pasqual va remuntar un resultat adverts, els descans anaven perdent 43-36 en la mitja part. Sí, sí, jo no... De fet, aquest any, que sapigueu que estic molt emprenyat amb el tema del Bàsquet. Sí, perquè aquest any, movistar televisió, s'ha quedat amb el dret del Bàsquet i no es pot veure el Bàsquet en obert. De fet, l'únic partit que ha de ser en obert és el partit de la televisió espanyola, que de cada dos partits no ho són del Madrid, per tant, veure's al Madrid... Vine a casa meva, que jo tinc el Movistar. I el que passa és que... Movistar, pac baloncesto, aleshores... No, jo tinc el prèmium. Ah, sí? A tots, mira. No vindrem a casa meva. Una oferta que m'han fet... Bueno, quan vulgueu... La meva és casa vostra. Si és que hi ha casa d'algú. Si és que hi ha casa d'algú. Veu el cricket de la Índia i tot, també. I el rugby, no? Això, si no em toquis a morar amb el rugby. No, això... Forneix-ho, doncs que dius... Doncs això, que sí que... Dit això, que aquest any només veurem el Barça de l'Aurolíga en obert, perquè d'alguna manera, hi ha una múrcia que, en teoria, està muntat per estar als playoffs, i que el Barça guanyi allà. Estan com està, que estan bastant malament, que ha començat molt... I sense Navarro, no? No va jugar Navarro. I hi ha un jugador que, si no m'equivoques, es diu Samuel. Samardo Samuels. I era hora que el Barça fitxés un piot, perquè portaven els últims 3 anys amb mante tòmics, que és tècnicament, és molt bo, però quan hi havia algú al costat seu que era una mole, se'l menjava com volia. Ja guai, creia que hi havia una múrcia. Sí, ja guai. Va estar mig any. Vull dir, aquest any, hi ha un doble pibot allà amb l'Aual i Samuel, és que, per fi, el Barça té joc interior. Hem de continuar parlant del tall, però hem de parar també del juventud. Va guanyar 79, 66. Molt bé, molt bé. Resta l'importància. Jo sóc anti-penya, us sabeu, eh? Respecta a tothom, però no puc. S'han ajuntat, però la gent de la penya... S'han traslladat a col·lapsar de la ràdio? A la ràdio, perquè no tenen representació. Amb el capra volia ir. L'Andorra que va perdre contra el Manresa, dervi, bueno, català, Manxatalà, 64, 77. Sí, tot el partit l'Andorra per davant i el Manresa va remuntar al Tincuart. Cal dir que la setmana que ve hi ha un joventud Manresa joventud. Escolta, MotoGP. Sí, sí. Tenim un minut, eh? Sufficient. La polèmica està servida. Marquez, innomera ha sigut tensionat amb sortir Última València. Això ja ha sigut lamentable, i, a més a més, també totalment fora del lloc del... Un bar! Mira, et dic una cosa. S'ha marxat, s'ha marxat. Una cosa, no me'l diré una cosa. És la única vegada que estic totalment d'acord amb Jorge Lorenzo. Per què? Per què? Perquè el senyor Rossi... Tienen que haver-lo descolificat totalment, o sigui, 0 punts a la carrera. Per què? Perquè va tirar deliberadament, amb el peu... Com que no? Amb el genoll. Jo vaig veure... La repetició és una petada i el fot a terra. Sembla Neymar, eh? Hi ha moltes menys d'aquestes. No estic d'acord, eh? No estic d'acord. No estic d'acord. I ara fora el doctor, i el doctor que demani per dò... No et trobo per no, són els 3 punts de carnets que li han posat. 2 coses. 2 coses, la primera. Rafa, dues coses. La primera és que m'he vist el vídeo des de tots els angles. Si mires des de la vista d'ocell, sí que és cert que li fot una petada. Sembla no hi fot. No, sembla. Si mires des de l'angle lateral de les motos, quan fan el revol, es veu perfectament... Si vas frame a frame, es veu perfectament com un moment, com en aquest cas, Márquez, gira cap a la dreta, es torna a posar una mica més dret, torna a tombar, i en aquest cas arriba un punt que primer el cap de Márquez toca el genoll. Toc el genoll. Sí, perdona. No toquis el cap, perdona. Toc el genoll, primer el cap de Márquez, el genoll del Rossi, i després, quan el Rossi... No està mirant a Márquez en aquell moment, perquè ja està mirant cap davant una altra vegada. Quan no toca, li toca. És que no és la primera vegada que ho fa. I Márquez tampoc, perdona. Perquè si vols, aquest era el segon punt. Márquez, sí, de fet, la direcció de carrera ja estava dient que tampoc entenen perquè Márquez anava amb aquesta agressivitat, i perquè no va lluitar-ho amb Lorenzo. Perquè no va lluitar-ho amb Lorenzo. És que de fet, deixa passar Lorenzo, i ara en Rossi anem a sacó. Amb aquestes coses que l'escoltes de la seva visió, jo ja et dic que no me'n canviaràs. No, a mi tampoc. Però et dic una cosa, que se m'ha oblidat. Jo sí que tinc raó. Jo he oblidit una cosa aquí del tema aquest, i no soc ni molt menys un entès. Quan toques algú li fots el genoll i la patada 300 per hora, el fots a terra. No, no, però és que ja no passa... Jo crec que no. Márquez primer li fot el casquí, i que a Márquez comença és veritat. Això, això, això. Rossi no ha de fer el que fa. Una cosa que ara se m'ha vingut. Per què és el Rossi? Per què és el Rossi? Perquè, si no, li cau. Perdona, el Márquez... No es pot parlar aquí. L'any passat, va haver-hi un piques, cada... Fa dos, això el que ens entès a Cris, entre el Marc Márquez i Jorge Lorenzo, que hi havia uns piques entre els dos, i hi ha contacte, que no anaven a terra. I no hi ha sensió. No, Rossi, el que va dir, és que va intentar treure'l la trajectòria. Això no vol dir que el volia tirar a terra. És molt diferent. Una cosa és que, per contacte amb algú, hi ha una altra cosa. Amb la moto, si vas per l'interior, el que has de fer és apartar-te. El Rossi va frenar, no va accelerar amb la sortida... Va frenar per dir-li que vas a terra. Què passa, li va dir abans? No, li va fer així. No, li va dir abans. Però després, amb la curva i la sortida, i el que hauria de fer, Rossi, és sortir, no baixar, i anar a tocar... Jo no sé què... No va anar a tocar-lo, Rossi es va aturar, el va mirar cap enrere, va frenar, és cert que va frenar, va mirar enrere... Va estar amb molts piques, mai ningú va a terra. Exacte. I el primer que té Marc Márquez amb Rossi, el pot a terra. Márquez l'estava buscant. Márquez l'estava buscant. La realitat és que Rossi ha perdut tant seguidors. A partir d'aquesta acció, que ha vist tothom i que va passar a la crisi... Ara dic un... No, però és que jo no és que sigui... A veure, jo dic una cosa, a mi Marc m'agrada molt, també. I m'agrada el Rossi, però és que el Rossi té molts més mundials que no, Marc. És també para-dat, és normal. De totes maneres, intento ser objectiva. Jo intento ser objectiva, i de fet, jo sí que és cert. En un principi vaig dir, hòstia, l'he fotut d'una patada. Després mirant els vídeos, jo vaig veure que realment Marc... No sé si se li comença a caure, perquè jo no condeixo motos d'aquesta mida, ni amb aquestes velocitats, però he parlat amb gent que coneix, i sí que és cert, que molts diuen que és que ja se l'inva la moto. Li comença a patir la roda davant. Quan et patir de la roda davant em vas a terra, sí que sí. De totes maneres, el que jo sí que he vist, i això ho he vist per mi, és que primer el cap de Marc toca el genoll de Rossi, és quan Rossi mou el genoll i mou la cama, i després, quan Marc se'n va a terra. Marc, està molestant a Rossi, tota l'estona, i Rossi es calça i el fot a terra. La diferència és que altres anys Marc Marquez i Jorge Lorenzo es picaven, i hi havia xocs, hi havia contacte... No, però Marc és també tirat a altres pilotes a terra, i no hi ha hagut senció, per tant, aquella... Hem d'acabar, hem d'acabar. Recordar ràpidament, en fórmula 1, que Lluís Hamilton és el menyscotri campió del món, Rosberg-Sagoni, Betel III, van completar el podi, Carlos Sainz, Satell, Alonso XI, que han finalitzat... És el fitx, és el fitx. No estic d'acord, Cristina. Bé, en fi, deixem-ho aquí. Gràcies a tothom que ha fet la peia del morro d'avui, a l'Andrea Buenosa, dels informatius, també a l'Oriol Puigdavler, al teatre, el Madri Polla i l'Esterio de Senjos, a l'Oriol Pasqual, gràcies a tots els que vagin bé. Adéu, bon Nadal. No estic d'acord, Cristina. Dilluns, hem de parlar d'una cosa, tu i jo, eh? Vale. Ui. Aquest dissabte hi ha una gran inauguració. Bé, exacte. Aquest dissabte inauguro la meva botiga de vins, al barri del tot. Carre, hi ha un macabra número 12. Us esperem a tots, als vostres amics, als vostres cosiars, familiars i germans. A partir de la cinta de la tarda. Ja haurà DJ i molt vi. Això és el que interessa. Molt bé, la botiga es diu Cap de Suró. Cap de Suró. Molt bé, Rafa. Enhorabona, felicitats, ja en parlarem dilluns. Gràcies. Una gran aventura. Gràcies, que vagi bé, ha sigut gran intervenció. Sí, crec que he de venir més d'hora, perquè, si no, parleu de tonteries com l'Espanyol. I va fumar, no? El Barça és la primera d'hora. Sí, vindré-hi. Gràcies, que vagi bé, adéu. Ara parla. No és res, que ens veig... No és res, que el vincàs trupe el senyor. L'heu de saber, l'heu de saber. Ja sembla una autista, eh? Sí. Manel, que no pines de Jorge la ventura. No està d'acord, canyeu. I la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook. Ah, adéu, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. Tornem demà a partir de la cinc de la tarda. Si us volem fer companyia, aquí estarem, com sempre, amb l'Apena del Morro. Ara veiem amb l'informatiu. Gràcies, Jaus, i jo abans va tardar-ho. Gràcies, Jaus. Gràcies. Gràcies, Jaus. Gràcies, Jaus. Gràcies, Jaus. Gràcies, Jaus. Gràcies, Jaus. Gràcies, Jaus.