#790 - La Penya del Morro del 28/10/2015

...ella fue a nacer en una fría sala de hospital. Blay, Mercè. El que tant n'hauria actuar al Palau de la Música al 22 de gener presentarà un concert de dues hores i mitja de dorada amb un repertori que es basarà en èxits de les seves cinc dècades de trajectòria, com aquest que sentim, Solo Pienso en Ti, La Madre, Ay Amor, o A Dónde Irán Los Besos. Les d'entrades pel concert es posen a la venda aquest divendres. No puede haber nadie en este mundo tan feliz. Esport, Oriol Montnef. Jornada de copa del rei avui, amb aquest Villanovent, serà Barça dos quarts de nou del vespre, un hora abans per la TDP. Els extrements han ampliat les agradaries i remodat la xespa i els vestuaris de l'estadi per la visita dels homes a l'úgen rica, però lamenten que hi haurà pocs cracs a l'onze a blaurena. El Barça, per cert, no recorrerà l'ascensió de dos partits a Maixarano, que es perdrà els partits contra el Getafe i el Vila Real, però podreixo val clàssic al dèrneve, el dia 21 de novembre. El jutge t'ha estimat el recurs que el Barça havia presentat contra l'admissió a tràmit de la demanda presentada pel Fons d'Inversió Dis pel cas Neymar, el cas, doncs, es manté obert a l'Audiència Nacional Española. El president de la FIFA, Josep Blatter, acusa a Michel Platini del descrèdit de l'organització en haver-lo posat a ell, el centre de la polèmica només per qüestions personals. També ha assenyalat els Estats Units a qui acusa de no haver paït, el fet de perdre davant de que tard, la designació per organitzar el Mundial del 2022. Finalment seran set, els candidats, segur són hores d'ara, a Súxsea i Blatter com a president de la FIFA, després que ha quedat descartat David Nahid, de Trinitat i Togago. I l'atenista hispano-vanesolana Garvin i Mouros ja té peu i mitja a les anècdotes finales del Màsters, femení a Singaport, després que ha derrotat l'alemanyà Angelic Kerber per un doble 6 a 4. Fins aquí, les notícies. Ràdio un despert, 98.1. Ràdio un despert, 98.1. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ràdio un despert, 98.1. Ràdio un despert, 98.1. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Bona tarda, Benjusti, gent de les 30 com esteu benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desernos. Parlo de Jordi Domènec, des d'ara és un placer del vespre. Avui, un programa número 1.715 de la penya del Morro. Amb la Cristina Vargas, a les mitjies de Senjús... Cristina, m'ha de tardar. Bona tarda. M'he canviat, simplement, per una temporada, eh, espero tornar. Ah, bueno, una temporada sencera, vols dir, fins al dume? No, una època, sí, mesos, una cosquina, no sé. No ho sabem, no ho sabem, no ho sabem. I també, bueno, hi ha canvi de fitxes al programa, perquè Marromero ara porta el Twitter i el Facebook i l'altre molt bé. Marromero, bona tarda. Bona tarda. Jo no ho sé de la sèrie, eh. Per favor, no ho t'ho confia. Molt fèria, eh. La gent està informada, eh. La gent de saber què passa al programa, el Twitter, el Facebook... i Cristina, tu fes també... Ja li he donat uns apunts, ja li he explicat una mica. Un Google Drive, tenim un compartit d'un Google Drive, i ja em va posar una punta. Bé, bueno, en fi. Avui al programa tindrem també la Clara Narvión de la revista Taimal, amb la qual parlarem de la carrera d'altres locos de Red Bull, aquest cap de setmana. A més, també tindrem Pere Ulibe, que ja sabeu que és un senjusten malalt del còmic, i que en tindrà a parlar del saló del manga. A la segona hora, gossos i animals, com sempre, amb l'Àlder, que paperia l'espai de filosofia d'Oc Bilbitz, i acabarem connectant amb el casal de joves de senjust, allà l'Alejandro Jiménez, que són les novetatges d'aquest equipament per als propers dies. Tot això, fins la seta avui. A la penya del Mordor. Al·lo, que ha canviat la sintonia, eh? El Tren dintòpic. Del dia d'avui. El tenim aquí. En Mar Romero. En Mar Romero. El més comentat a Twitter. No em sap la cançó, encara. No em sap la cançó. Se sap tothom. Ja te l'apuntarem per aquest estudi. Avui ha sigut un dels temes més comentatges a Twitter. Mariano Rajoy. Ha estat entrevistat a la cadena SER en el programa, oi però, oi però, que és amb la Nierga, no? I el president de l'Estat ha advertit que no li tremularà la mà a l'hora de prendre decisions sobre Catalunya i insisteix que la Constitució té instrument jurídic per garantir la unitat d'Espanya, no? Així és, i a més a més, Rajoy, que convocarà Pedro Sánchez i Albert Rivera a la Montcloa per analitzar la situació a Catalunya després de la proposta de resolució de Juntspols i la CUP que van registrar i al Parlament. Rajoy, que ja va mantenir converses telefòniques amb tots dos, aquest dimarts ha afegit que l'executiu donarà a conèixer la trobada un cop s'hagi produït. En canvi, el president de l'Estat espanyol no convocarà Pablo Iglesias, ja que aquest defensa el dret d'autodeterminació del poble de Catalunya. Ha tornat i Pablo Iglesias? Pablo Iglesias. Molt bé, per fet, ja. Bueno, ara t'he de voler entrar a algunes classes, eh, Marc, però el primer dia és normal, eh. Senyora Rios, senyora Rios. Bé, poses. Àlex, no jo, és el programa. Àlex Borras, que diu a Twitter. Sembla que a Pepe Bueno esperava que el paper reglés la runa socialista de 8 anys en 8 dies. Saps alguna cosa d'economia aquesta dona? Rajoy en l'acer. Cristina Pardo també ha dit que Rajoy en l'acer sobre los datos de pobreza. Elevemos un poco hombre. Tenemos tendencia a hacer noticias solo de lo malo. Madre mía. I al Pablo Iglesias... Perdona, Jordi. Podemos. Ah, Pablo Iglesias. Diu, Mariano Rajoy, en democracia de lo que se trata es de hablar con quien tiene una opinión distinta. Ah, molt bé, Pablo, ben dit. En fi, gràcies. Marc, anem ara cap a les notícies de Senjús. Que també te canvi. Se canvi, eh. No te canvi. Les notícies de Senjús amb la Cristina Magasi per estar ben informat de tot el temps. Passa per aquí, oh, yeah. Bé, tenim alguna cosa sobre la taula. Per exemple, el carrer Oblau, que va recollir durant el matí de diumenge de Senjús al carrer 2.600 euros pels refugiats que asesinaran a metges sense fronteres. A més a més, també el musical Molín Ruj, que arriba. Aquest diumenge a la Taneu de Senjús, amb la gent desplugues, però abans de tot això hi ha una notícia, que sempre és la notícia del dia. Cristina, avui heu seleccionat que el ple d'octubre ha aprovarat dijous de forma inicial. Recordem que, com que ara ho tinc dijous de més a Senjús, hi ha ple als impostos i les ordenances fiscals irreguladores dels preus públics de l'any que ve al nostre municipi, no? Sí, el govern municipal ha anunciat recentment que els impostos posarien de mitjana 1,5% l'any 2016, en equivalència amb l'increment de l'IPCA. El ple també tractarà però el nom d'un representant de l'Ajuntament en l'exercici de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat i s'aprovarà el pla local de prevenció de residus municipals 2012-2020. Un altre tema de la sessió serà la modificació de l'ordenança que regulen les autoritzacions i el funcionabiliment de terrasses balladors i mobiliari al poble. Tenim en compte, per moltes persones. El tema important és el tema de Terrassa, per saber veure on estarem... ¿Però Terrassers de Barres o no? Terrassers de Pirus. No, Mada Barres. Ah, va, d'acord. No sé, jo què sé. Potser també s'inclou les de pis. Ara no ho sé, ho sabrem demanar al ple, però... Però ara, amb el divat lladors, també, mira, seria una opció. Hi ha alguna cosa més? Sí, el ple d'octubre també, però es debatrà 4 emocions. Una d'elles les presenten als grups de govern, PSC, Esquerra i Movent, Sánjus, en relació a les beques menjador, una altra emoció. Solicitarà la gratuïtat dels fibres de tex, de primària i eso. I, sobre la taula, es posaran dos textos més vinculats amb l'actualitat política, un document en defensa de l'ordre constitucional i en contra de la declaració d'independència a Catalunya per part d'algunes forces polítiques. I l'altra és una emoció de suport a Artur Mas, Irene Rigao i Joan Artega, motiu de la seva imputació per l'organització del Nou Ena. Molt bé, tot això serà el ple de demà a l'Ajuntament de Sánjus, a partir de quina hora? De la set a la tarda. Bé, que a mi m'agrada la qüestió. Parlem ara del Carreu Blau, mític Carreu Blau. Una escola de plàstica de Sánjus destinada, sobretot, a nens i nenes del municipi, i que, si no m'ho equivoco... Què estan situats aquí, que en Gina està, no? Ara és dubto. Doncs durant el matí d'augment ja, a Sánjus, al carrer, van recollir 2.600 euros, 2.600 euros, pels recollats que es destinaran a metges sense fronteres. Una bona causa i una bona recollida de diners, també. I bona notícia, sí. Justament diumenge al matí, en el mar de Sánjus al carrer, el Carreu Blau va aconseguir recaptar una bona xifra amb l'agrament de solidària de fons de l'entitat. De fet, cap de les peces que es venien o que oferien, es van arribar a vendre, en aquest cas no disposava cap ni una d'un preu de sortida. Ells tenien una pancarta que donem tot l'art per una causa de refugiats. 2015, i a més a més, l'entitat animava a triar i comprar per l'import que cadascunciderés o porto les diferents peces de les quals tot el diners que recaptaven anirien destinades als refugiats. Com has dit, Jordi, la quantitat recaptada destinarà la secció de refugiats de metges sense fronteres. Molt bé, doncs bona notícia. Per cert, una altra qüestió que també ens ocupem ara, i és que aquest diumenge arriba a la Teneu Ojo, el musical Molin Ruj. La sala grana de l'entitat acollirà aquest obra que organitza l'Avent d'Esplugues i que et dirigeix Agustí González. Les entrades ja són a l'Avent. A més a més, aquesta és la gent que va fer el Mamamia. Sí, també el Mamamia, sí, ara fan el Molin Ruj. De fet, ja hem fet cinc actuacions anteriors de l'Avent d'Esplugues, i ara, doncs, aquest diumenge, arriben aquí a Sant Josep Ver a la Teneu. Seran uns 16 actors i actrius que representaran aquest musical. Les entrades, com has comentat, ja estan a l'Avent. Les entrades anticipades poden comprar a la secretaria de la Teneu, fins i vendres de 7 de la tarda a nou del vespre, i costaran 10 euros per al públic en general, i 8 per als socis socials de l'entitat. Per tant, tothom qui vulgui, aquest diumenge té una cita a la Teneu de Sant Just, a les 6 de la tarda a la sala municipal per veure Molin Ruj. Jo soc molt fan de la cançó aquella, que és la del tango de Roxas. Ai, és boníssima, aquesta, sí, sí, a mi també. M'agrada molt, m'agrada molt. Jo vaig a Estones Perdudes, quan estic a casa, la canto a la dutxa o a los llocs... Uuuuuh... Què sent? M'agrada molt. M'agrada molt. Marromero, tu cantes? No. Officialment no, a la dutxa potser. Vull dir perquè avui com que és el teu primer dia aquí fent el Twitter... Hauria de cantar, jo crec. Jo vaig prenent nota, també, de les qualitats i característiques de cadascú. Doncs aquesta tàxela, eh? Perquè jo ho vaig apuntar perquè potser veurem si tornes demà. És una cosa que m'ho ha oblidat a dir abans, vull dir que... Ho pensa que ho faig pels diners, és tot això? No, no, no. Més o guap el que faig, això és que us mou per dos cintesos que ets de la gana. Ara, procura-ho. Has penjat el Twitter i tot això? T'has tot fet. I després... No ho saps, no ho saps. No m'has passat el dossier de premsa, com hauries de passar. Dimecres, Clara Nervión, de Time Out. Que ho sabia. Ja sabeu que teniu més informació de tots els que passen els senjors. Ara mateix, a radio.com. I a partir de la set, els senjors no utilitzen l'edició vespre. Cristina, moltes gràcies.De res, fins ara. Bona tarda, nosaltres estem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments que en la cara parlarem dels autos bojos... de Red Bull que es tira en aquest dissabte, que és una còpia barata dels cals de cuixinet, i que es tira en aquest dissabte a Barcelona. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Ràdio d'esper. Durant-te 8.1. Ràdio d'esper. Durant-te 8.1. Beus de la paròquia. A profundament de la espiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes en diferit, a dos quarts d'11 del matí. És el matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, t'he comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Vina, al Vasari, per Àsia, de Sant Just desvern. Al Vasari, per Àsia, trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu. Roba i complement. Per fumaria i cosmètics. Productes per allar. I moltes coses més. Vina i troba el que estàs buscant. Amb la cantonada del carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Basar i per Àsia. Ràdio d'Esvern. Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern. Durant de 8.1. La penya vol morro. Cada tarda, de 5.00 a 7.00, a Ràdio d'Esvern. 5.22 de la tarda. Ja tenim el telèfon a la nostra estimació. I benvolguda Clara Nervión Clara. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Per parlar-nos d'alguns dels articles que es comenteu i escriviu a la fantàstica revista d'Oci i Cultura. Time Out de Barcelona. Avui tenim alguns temes sobre la taula importants. Com per exemple, les millors festes de Barcelona. Això ens interessa. També coses que he fet de cara al cap de setmana, que fa ràbia perquè el Lú cauen, diuen, menja, i quan ho és un festiu és com si ens haguessin robat alguna cosa. Sí, a mi també tinc l'empresió d'on està el nou festiu. O d'on està, el 1 de noviembre. I després també tenim els autos bojos de Red Bull, que comentarem, però abans voleu tornar a parlar aquesta setmana dels comerços de tota la vida de Barcelona i homenatges aquests tipus de comerços de Barcelona. Doncs sí, perquè la veritat és que ens encanta aquestes botigues, aquests tallers, tota la vida aquests bars també. I sembla que cada cop has de ser més, no?, perquè sembla que un senyor a Jubila que fan que n'hi obren una gran cadena de roba o una d'aquestes que facin dins personals, no podem oblidar d'indicar aquest gran i meravellosos comerços. Clar, els comerços de tota la vida de Barcelona, comerços de proximitat, comerços que et coneixen el teu nom i et parlen de tu, i no ets un simple número o un codi quan vas a altres llocs. De fet, comencem amb un que és el calçet València, que comença un pròpia vindicat a València 190, que fixeu-vos perquè és el que fa calçat des de l'any 1926. Hola? Ai, que pensava que us havia perdut. No, estem aquí, Carles Ríon, t'està m'escoltant molt, també. Hola. Silenci. M'escoltava amb silenci, o què li passa, aquest? No, però no... T'està m'escoltant. Digues, digues, digues. El seu propietari va obrir l'any 1926 i va començar com en llostre de sabates. Oh, que sort. L'any 1926 portava molt, i ara això va evolucionant, en evolucionant, poc a poc, i ara és una gran botiga, una sabateria, que tenen coses molt boniques i... i... va molt finura. És molt especial. Com es diu, aquesta botiga, dius? Es diu calçat València. Clar, del carrer València, o clar. Era aquella època, no? Que els noms es podaven així, com ells. Clar, perquè potser, en tot el carrer València, crec que és llarga el carrer València. No ho saps tu bé. A l'esquerra l'example. Sí, clar, era aquella època, potser, en tot el carrer València només hi havia un comerç. I de calçats. Què dius, què li poso? Pots calçats? València. Clar, clar, clar. I llavors van obrir un bar al costat. I van posar bar València. Bar València, ja està. Bueno, i així, amb tot, no?, encarcutaria València. Correcte. Fins que van aparèixer dos bars en aquell carrer. Llavors ja va ser un problema. Clar en Arbíon, Mar Romero, Mar Romero, Clar en Arbíon. Hola, bona. Ai, què calecoptom, és collet, aquí! Bueno, no sé què passa, que la Cristina ara... L'he fet fora. No, no, està als informatius, amb les notícies, perquè l'Andrea està uns dies, que està una mica malaltona, pobre, i llavors el Mar Romero m'ha fet aquest buit, i diu, ah, jo vull fer el que feia Cristina. Diuen, bueno, va, no va. Jo sóc d'un pli buit, va, és bo. Mare de món, mare de món. En fi, tot el que tenim això, els calçats valenci, el carrer valenci. Algú altre comerç de tota la vida de Sant Jus, ah, i de Sant Jus, de Barcelona? Doncs mira, és una altra, que és la parruqueria Domes Unión, que té un nom així, com Benc, la Siquoncio. Perdona, homes, què? Domes Unión. Ah, Unión, ah. Unión de hombres, ui, vale, vale. Que m'agrada, doncs. Hi ha dades que el carrer ball un rat, número 23, al poble sec, la cosa més bonica és que el... És una, com ve dius, un home, és una barbaria d'home. Ah, barbaria. Aquesta barbaria, la porta del senyor Benito, que té 81 anys. Oh, bravo, un aplaudiment, ja, per aquest home, mi tipus de poble sec. Bravo. No li tramo la lama per a afeitar amb la pitjiga cuchilla, i, a més, de fet, no va d'això. No, no, no, no. Que treballa, i, a més, aprèus-ne, onables, nois, perquè tallis cabells per 8 hores. Què dius, ara? Afeita per 5, arregla el bigotí per 1 amb 20. Domènec, jo penso en anar. Jo podria anar, perquè últimament no vaig mal arreglat el bigotí. Doncs, els homes... Homes Unión, la barbaria del poble sec, un home que morirà una mica amb la cuchilla posada. Clar, clar, treballant a tope. Per cert, ara que parlem del poble sec, vaig estar ahir al carrer Blai, una altra vegada. Escolta, això s'ha convertit... Bueno, això és la Rambla, eh? Si la Rambla 2 està... Jo crec que el que li ha passat al carrer Blai és que s'ha omplert un plaer, un plaer, un plaer, un plaer, d'allò d'aquests d'aquestes de 1 euro, no? Sí, sí, sí. Que solucionen la papalleta, un dia que tens que li posa pasta. Però és veritat que el nivell de la gastronomia ha patit una mica. Bueno, perdona, és que... Estic parlant d'un dimarts a la nit. A principi no és que hi hagi molta moguda, eh? A molts llocs de Barcelona. Però el carrer Blai estava a reventar. Imagina't com deu estar allò un cap de setmana. El carrer Blai ja... Que passa de moda, ja. No he sabut que hi havia més turistes que mai. Sí. Sí, i molts turistes, i perdona, també. Molts argentins. Sí, és la meva. Però vaig veure molts argentins que estaven per allà. Que no sé si potser és un... Mira, un feu de poble sec, un feu d'argentins. No ho sé, no ho sé, no ho sé. En fi, eh... Em deixo cura com anir parlant amb el carrer Blai. Un d'aquests restaurants, però... Des d'aquests bars de Tabarnet, és que aquest és molt, molt bo. Com es diu?La tieta. Ah, la tieta, estic... Ah, vaig anar a un que... No sé com es diu ara, potser no sé si és la tieta. Però també feien així com menjar casolà i tal, i estava bé, eh? Sí, és això. M'haig de fer un carbassó farsit... Oh, que bo. D'algunes... Bueno, que és hora de brana. Sí, sí, amb una olivada i tal... Està bé, i un humus... Molt bé, molt bé. Cambiem de qüestió, parlem ara d'una altra història, perquè hem de parlar ara, Clara, de les millors festes de Barcelona. Això com va? Saps quines són les millors festes de Barcelona? Perdona, Clara, és que no, no. Aquest debat s'acabarà ràpid. Són les del meu barri, eh? Torre Llobeta. Torre Llobeta, no conec ningú. Torre Llobeta. Mira, mira què passa. És un barri que no conec ningú. Barri és aquest, però... No existe. Sí, home, a Vilapicina, costat de Vilapicina. Això està... És plorqueta de nena horta, no? Sí. Allà dalt, allà dalt. Perdidos. Hi ha algú que fa el metro, però perdoneu-me. Em sembla que no hi ha estat mai. És que ja... ja... ja... ja... Són la mala gent, l'Alba. Pensa que hi ha gent com el Mar Romero, em vull dir. T'he pensat el Carmel, però, bueno... Tu com has de fer la radiòleg, Bern? Bueno... Explica, explica. No, no, parla millor de... Si preguntes una cosa, sempre has de respondre. Ah, perdona. Perdona, jefe. Jo vaig acabar ràdio d'Esvern gràcies a l'Òscar, que no me'n recordo el seu conglom. Molt bé, nano, molt bé. Molt bé, donant sempre... No, l'Òscar de l'Esvernada, l'Òscar de l'Esvernada. Sempre agraïn la gent que... Clar, sempre. No me'n recordo, com es deia? No me'n recordo, no me'n recordo. Bueno, sí. Doncs ja està, que he de dir-te. Molt bé, Marc. Més coses, perquè parlàvem de les millors festes de Barcelona, no, Clara? Sí, sí, sí. A Barcelona es pot sopar cada dia, i cada dia hi ha festes, sí, les has buscat. Aleshores, ajudem a trobar la millor festa de cada un dels dies. Aleshores, el primer club que ho recomanem, que no sé si haureu estat, és el club Marabú. Marabú? El celebrant és una festa que celebra un aplot clar, que és allà al poble espanyol, el de tot. Però l'aplot és una... És una nova que vam fer fa un parell d'ans, i que va quedar una mica l'oblid. Aleshores, ara, l'agenda que ha quedat, sobretot la productora que ha quedat aquests, que fan uns vídeos tan molts, de l'Incho, que va ser com els més modernos de la ciutat, doncs han decidit agafar-lo, i fan música així, electrònica, amb una estratègia als anys 90, amb música una mica clàctica, i sobretot molt, molt, bastant desfasat. Ara seràs allà, podeu anar, ni qualsevol, ni vendre. Passareu una merda bé. Marabú. El programa podeu anar a www.clubmarabú.com. Bé, més llocs de festa... M'has d'anar, no? T'agrada aquesta, o no? Follow Rivers? Molt. I'm following you and running. No, que ha quedat de la vida de Del, gran pel·lícula, no ha agradat molt el programa. L'heu vist, m'imagino, la vida de Del, no? No, Mar Romero, Clara. Jo no, jo no sé ni és. T'agradarà, Marc, t'agradarà.Gràcies. Sí, t'agradarà. En fi, doncs, dèiem més llocs de festa a Barcelona. Clara, per on continuem? Mira, continuem per l'Ajuntament de Nitsa Club, que és un dels més clàssics clàssics, de les festes, d'alguna de les festes, que es fa anar a l'Azalapolo. Ah, un moment. Sí, són aquestes de l'Azalapolo. N'organitzem molts, ells. Possiblement són uns dels grups més clàssics de Barcelona. Fa anys que ho fa, i fa anys que ho fa molt bé, perquè no han mort rècits, que era una de les que ho faessin, i se'n van tingut al can Delero. I tenen algunes artíters més tops, per exemple, a París, han passat al Mar Pinyol, al Prins Tomas, al Mat Déu, al DJ Soto Set. Bueno, algun dels millors dits del moment, i també els podeu trobar, a www.nitsa.com. Molt bé. Pots sonar repetir-los, sisplau, és que s'ha perdut. www.nitsa.com. Ah, vale. Bé, i ara continuem parlant dels autos bojos de Red Bull, que a veure, deixa-me'n dir, és una copia barata de la mítica cursa de càrregs de cucinets de Sant Jordes d'Armen, el que passa és que intenten fer-ho així, modern, i fan coses, però aquest dissabte serà això a Barcelona? Doncs sí, justament quan el Jordi li ha passat els temes, ja li havia passat, i des d'entre ells. Escolta, Jordi, perquè no perdem això dels altos bojos, i després hem anat una mica als nostres càrregs de cuinets, que no és com he vist que la radi faven. Sí. De moment. Avui hem fet la cu, aquí, dels càrregs de cuinets. I, bueno, estem fent una sèrie de vídeos que no tenim car, per cert, que és una crida que fem al car de la ràdio, que no tenim car, que ens tirem clara aquest any l'Andrea Bueno pilotant, i jo, com a copilot, empanyent darrere. Sempre voldria fer que l'Andrea Bueno es faci com una pilota, i després que ho vas empanyent. Sí, que no feris tu la pilota. Sí, m'he dit que això és car, eh? Sí, llavors tenim el car... No s'ha fet bé, necessita un patrocinador. Bueno, tenim el car número 704, tenim el dorsal, i tenim aquí unes encensines fantàstiques, que hem d'enganxar el car, però tenim un problema, re, un petit detall, que no tenim car. Valen, encara, llavors, clar, amb una crida... Però aquí sempre hi ha molts cars, una mica fets pols, que donen una altra... Sí, mira... Mira, aprofitaré per fer una crida. S'enjustencs, s'enjustenques. Des de ràdio d'Esvern i la penya del Morro, fem una crida a algú que tingui algun car a casa que no utilitzi. Conegui alguna persona que té un car, això m'he intercomuntat, i que no estira, per favor, que ens escrigui un mail a la penya del Morro a robajimeil.com, la penya del Morro a robajimeil.com, o qualsevol dia al matí, si sou gent anònima i no volen donar la cara, deixi el car aquí a la porta de la radio tirada. Com abandonat, com un nen. No passa res, cap problema. Nosaltres, sí, la recollirem tranquil·lament, però és una cosa que a mi em preocupa, perquè això tenim el tema dels cals d'aquí, el cap de setmana que ve, del 7 i 8 de novembre, i encara no tenim car. Podríem anar fent com un compte enrere, no? Jo no m'ho poso nerviós. Ho hauria de practicar una mica, per no potrar-vos contra les primeres. La meva bala de falla, què passa per allà? Clar, abans de practicar hauríem de tenir el car. Si no podem practicar, si no tenim el car. Sí, sí, sí, sí. No tens corrents, vaja, un darrere. Llavors, aquest tema primer. No sé si tindrem temps de practicar, esperem que sí, però, vaja, si no, té macar, és important. Tu no tindràs cap car, Clara, perquè solitat. Jo no tinc cap car, no m'he tirat mai els cars, i no m'ho tinc cap, no, no, no. En fi, i parlant, justament, dels autos bojos de Red Bull, que es fan aquest dissabte amb un juic. Explica'ns una mica com funciona això, perquè tampoc és la primera vegada que ho fan, no? No, i de fet, ho explico ara, però que em sembla una mica tard. Perquè aquest autos bojos hi havia una inscripció per participar-hi, que ja s'ha tancat. Per tant, el que podeu fer ara és anar-ho a veure, perquè té molt bona pinta. I, com els cars, hi ha dues persones, normalment, que participen, i, aleshores, ells mateixos, i també, com els cars, es construeixen a la seva pincotxa, que són de les formes més deletintes i més divertits, perquè la gent es expressa, li posen una palmeta o li posen peles, entre el car i per tant, és molt divertit. I podreu veure, de forma gratuita, el passeig del migdia, allà en un lloc, a partir d'una de migdia, com deia els jardins, i tal. I atenció, perquè em sembla que hi ha el Sálvame, que ha fet un car... No, sí, sí, sí. No sé si és el Carmele o en qui t'ho juro, ha fet un car, això m'ha dit l'altre dia al Joan Sivelli, a les accions tan malaltes de la pincot, a les accions de tele, i diu que ha fet un car i que també estiraran Carmele Marxante, i no sé qui més, o algú del Sálvame. Com s'ha de veure, això? Bé, bueno, en fi, tot el que... Comptes, potser una extra agenda que no s'havia de dir de... Recordes-te demà, i fins i un moment que ve, aquest malaltre comença l'inèdit, i l'inèdit Víctor, que és el festival de documentals a música. Sí, senyora. Que cada any ho recomano, perquè cada any m'encanta, i m'ho passen tant, sí, que vam acceder als 12, 13, 14, 15 pel·lis, i, sinó, demà, amb una pel·lícula sobre el Daft Punk. Ah, hòstia, hòstia, ah, doncs té molt bona pinta, no? Daft Punk. Sí, i, de fet, el programa té molt, molt, molt bona pinta, i, realment, val molt la pena no el veure, perquè és una passada, i fan un munt de coses, fan un sobre la Maria Callas, un sobre els Beatles, un altre sobre el John Cage, sobre l'Edwin Collins, sobre els hermanos Cubero, un dels 25 anys de l'Oris Cuberas i Cabecore. Vull dir, un sobre Kurt Cobain, també, que té molt bona pinta, vull dir que realment val la pena entrar a inedit.org, sinó, m'equivoco, i mira, mira, inedit.org, i mira tot el programa que tenen, perquè més les entrades, sinó, m'equivoco, estan volant. Bé, doncs, per exemple, la nota d'això, mira, ara són aquest laquí de Daft Punk. Per cert que, mira, jo, demà, aprofito també per fer la meva falca, me'n vaig a veure a la sala de triomf de Barcelona, que és la sala petiteta que es talla al costat del pareig Sant Joan, l'obra Himmelwerk, que retrata l'època nazi i que té... Ah, sí?Sí, té molt bona pinta. L'han tornat a reposar i tal, i ja va estar a la temporada passada a la sala de triomf. Va tenir molt bones crítiques, i ara ha tornat, eh? Sí, que demà ja ens posem en cúmule a la setmana que ve, Clara, com ens valen els dos setmanes escoltarals. Jo tinc una de les menaces teatrals de la setmana, que és el 887 d'Al Lepage, que és un dels directors més importants... L'Al Lepage és com el top dels directors europeus, que és realment top-top-top, i només es pot donar dos dies vius i vendres la setmana lliure. Oh! Escolta't, és broma, preparar... Sí, és molt difícil.Sí, sí, cultura per a tot arreu. En fi, Clara, que vagi molt bé, gràcies, un petó, i ens trobem de mires que vei, que vagi bé, deixeu-me atardar. Què passa, Mar Romero?Dic, eh... Què?Ah, no, bueno, ja t'ho diré tu. Ja t'ho diré?No, home, no, ja t'ho... No, Mar Romero, que...Va, va, que hem de passar a la publicitat. Què passa?Passa a la publicitat. Què passa?Què passa?Què passa? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no... Espera, espera, espera. Està més perdut que un poc a un garatge, no? Una especial que no és el que volen. Que volen el calderón. Que què?Que...Wallien el calderón. Calla, calla, calla, que no és el que dius. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el Pere Oliver. Oh! Col·laboradors... Com va?Malpera, per favor. Col·laborador, mític de radio d'Esvern, que és dibuixant i artista de còmics, que ens va parlar del Saló del Manga de Barcelona. Mira, pico la taula perquè... Bravo, hombre! Bé, parlar-vos d'aquí un moment al programa, El Saló del Manga, que és ja. Comença demà i acaba diumenge. Fins ara mateix a l'Apenya del Morro. Una mica d'aquest lucky, de Spank. Oh, ja, sí, sí, ah, ah, ah, ah. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio de Esvern. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Despertanta, corrent, esmorzan, compren, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Vine al Besari Peràzia de Sant Justesvern. Al Besari Peràzia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i compliments, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer de Forja amb la carretera reial de Sant Justesvern, just al costat del restaurant Nou Món. Besar, Iperàzia. Per seguir l'actualitat del Baig i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baig i l'Obregat, el teu ordinador o el dispositiu MOP. informatiucomercal.com. Pares, coltes, ràdio d'esper. Cinturits, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. Ràdio d'esper. Durant el 8.1. La feia vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esper. Que a mi cap a tres quarts de sis de la tarda, com hem comentat fa un moment, m'arriba a veure com ho portes tot bé. Anem, anem. Bona nit. Relaxa't, relaxa't. Bé, que és el seu primer dia i... És que està nerviós. El seu primer dia, però si té una facilitat de paraules trobint. Espera'l, l'hi ve, què tal? Hola, hola. Com estem? Hola, nois, com esteu? Us veig molt joves molt bé amb l'enforba. Joves, també? I tortu, clar. T'han tratat un piròfono, ara. El primer i l'últim. I us veig joveníssim. Deixa'm dir que a Pere Oliver, avui l'hem portat per parlar del Saló del Mangat a Barcelona, però que a més també és col·laborador del programa de la Perroquia, mític col·laborador de la ràdio fa molts anys. Sí, 11 o 12 anys amb 60 i més. Sí, sí, sí, sí. Descobrirem ara... Vaig un any sabàtic per poder dibuixar una mica més. Ah, o sigui, ara estàs dedicant-te al dibuix, no? Sí, tota la vida, que estàs dibuixant per col·laborar-ho amb 3 o 4 revistes, sense cobrar, naturalment. On estàs col·laborant, ara? Perdona, perdona, què fas a la Vall d'Avers? Una tira, la tira còmica. Ah, la tira que era... La tira del Perot correcuita. Ah, sí, és veritat. Que és un dels meus diversos pseudònims. En mi vida còmica era firmat com Olivorcia Chumpeter, pericocorrelimos, o sigui, segons... Pericocorrelimos. Sí. Si pericocorrelimos és la versió castellana del Perot correcuita. És per reducció. Pericocorrelimos. Escolta, ara no tinc aquí l'última Vall d'Avers. Aquella és fer la tira. Ui, sobre els emigrants. Ah, són els emigrants. Perquè és com així, una mica també, de l'actualitat, no? Sí, sí, sempre procuro actualitat. I, a més, bastant difícil fer la tira de la Vall, perquè he d'endevinar què serà l'actualitat d'aquí 15 dies o 3 setmanes, perquè la tinc que fer amb ventilació. I, a vegades, quan porto la tira, ja ha passat. Faig una colla sobre el que sigui. Ha de ser una cosa més o menys no intemporal, però ha d'estar una cosa que estigui encarga amb voga de d'altres setmanes. Guardesgràcia, el tema d'aquest mes durarà mesos. Sí. Malauradament, durarà mesos. És el tema dels refugiats, no? Sí, exacte, sí. Abans ho han comentat el Carreau Blau, s'han just al carrer per recollir durant el diumenge al matí, 2.600 euros per refugiats, que destinaran metges sense fronteres, vull dir. No, no, no, està bé, està bé. Aquest tipus d'actes són indispensables, i, a més, és curiós que coses com el manga o el còmic, avui són més enciples que mai, amb el tema social, i en autors com el Jalsaco, per exemple, que fan les seves cròniques periodístiques amb el llenguatge del còmic. Perquè, justament, hi ha un mes, abans de passar el tema del manga, hi ha un mes col·labores per situar una mica la gent dibuixant. Doncs el Club de Donatació, doncs, sóc sòcit de tota la vida, que és el Mediterrani. Allà, sants, sí. Sí, sí, sí. El de Bagur o el de Mendieta? Els dos, els dos. Els dos, sí, sí. Però el bullet i surt per tot arreu, és veritat. Ja molts anys d'història. És molt especial, perquè es va fundar almenys el 131, ja té la seva història. Sí, molt bé. I després col·laboro també amb una revista que es diu Escòdol, de Calella de Palafrugell. Escòdol? Sí. Però és que em sembla com Manorquina, no? No, però és que saps que els articles salats, en molts llocs de la Costa Brava, fan servir també, per la seva relació que hi havia amb les illes anys en crida. Però això, a Cadaqués diuen també, que fan servir l'article salat, igual que a les Balears, a Calella, a Cadaqués... Foda ciència, per exemple. Foda ciència, eh, Pere? No, un peu de ciència, no, que es fa que es faci un palau. Que bona menys por. Entrem a la matèria, hem de parlar del saló, del manga, perquè, com dèiem, ja arriba. Occuparà els recintes del Palau 1, les dues plantes del Palau 2 i el Palau 4 de l'Espira de Barcelona, i a més també la plaça Univers, que això és, com es diu això, a vosaltres d'Espanya. Sí, sí, sí, entran per la plaça Espanya, entran per la Vinguda Magna Cristina, amb l'esquerra. Mercilíssim de trobar. El problema d'aquest any és que tot és tan gran el fenomen manga, que estan ja exaurides les entrades per dissabte i diumenge. És molt fort. Abans ho estaven mirant a la pàgina web, i ja no en queden. Es sol d'auta, això que es diu, que és allà tot venut. O sigui que han exaurit totes les entrades per dissabte i diumenge. I jo, i de mal de mal de mal passat, són els dos... I sobretot feu a través de la web, que són els 3 dobles ves, ficòmic.com. Ficòmic és l'entitat que organitza tots els salons del còmic de Barcelona i Entorn. Tu ja ets una usuària, sí o no, diguem, del saló del manga. Què s'hi pot trobar, allà? Si per la gent que no l'hagin anat mai, com descriuries el saló? De tot. El que fa a Barcelona és protagonista. Va començar fa 21 anys, sent una trobada de llibres i editors de còmics al Sant Andreu Teatre, i la cosa va desbordar-hi de tal manera que els anys següents ja es va començar a fer a la farga de l'Hospitalet. Quan a la farga tampoc s'hi cabia, es va anar amb un palau de la filla de Montjuïc. Ara ja són 4 espais i tampoc s'hi cap. A final que és el fòrum, no? És un espai més gran de Barcelona. Està pujant això de forma... Sí, perquè va començar, i si amb l'interès pel manga i per l'anime, tot va començar amb Bola de Drac, a l'any 92, amb una campanya per Sant Jordi, tots amb el Drac, que és el Drac de Son Goku. Ai, sí, que m'agrada, perdona, aquí són molt fans de Bola de Drac de Son Goku, com ens agrada també aquelles cançons, que també formen part de l'anime i de tota la vida, com aquesta, per exemple. Sí, sí. Era la cançó que hi ha de la Bulma, aquesta. De la Bulma, exacte, sí, sí. La Bulma, la Bulma. Si cal que el follet tortuga sempre va de bol i té les calcetes de la Bulma. Correcte, correcte. Que el posa molt esvolutat. Sí, el que surt la sang del mar. Una Bulma! Marc, tu no vas volar. No, jo mai vaig ser de Bola de Drac. Vinga, veu, veu, veu, veu. Fora de l'estudi, fora de l'estudi. Jo dic això de les cançons, perquè, per exemple... Pots comiquero t'ha interessat algun tipus. No, de veritat és que no, que jo no era pas de còmics. Fora de l'estudi, perquè està per una manga... Igual que la Dare, eh, la Dare també era un... Ara li és del mateix autor. Sí, i tampoc va ser una cosa que... Perdona, la cançó de la Dare també mítica... Mítica i molt avallosa, sí. A la Vila del Pingüit. És aquesta, calla, tonto, que l'escoltem. Vinga. Boníssimes, boníssimes. No perquè mires la sèrie, sinó perquè... Perquè la canta és borratxo, els concerts són baix. Eh, sí. Ara li el doctor Sloom i Bola de Drac són el mateix autor d'Aquil·latoriama. Mira, que... digues, digues. De fet, avui a l'ara donava un pacte de doctor Sloom. Ah, sí? A mi m'ho toca. La dada, no? Sí, la dada del dia. I amb el fenomen Bola de Drac, fa 21 anys, va començar tot. Bé, en 1992, més o menys. Però és que va ser desbordant. Va ser un boom, eh? No només va ser un boom, sinó que per nosaltres, a més de que ens va ser la salvació de l'Ostal·lo, que treballa amb garantia per bastants anys, és que de tots els comis que n'editaven molts, de còmica europeu, de còmica americà i de còmica espanyol, i que havíem tiratges de dos i de 3.000 exemplars, de cop fes un tiratge que hi ha com 25.000, 50.000, 60.000 exemplars... Una bogeria, una bogeria. Jo me'n recordo que a més hi havia... Hi havia més edició castellà i català a Sant Manau. Quan jo era jovenet, feia-me intercanvis de fotocòpies de Bola de Drac, i a les carpetes, també, i calcàvem, també, els sonatges, i ens ocupàvem, en fi. No és que més va ser iniciativa, i poseu-me que, de les poques vegades, que s'ha donat un fenomen així que no n'he conegut cap altre, que no van ser els iniciativa dels editors, iniciativa de la gent que venia amb les fotocòpies i deia això, perquè no ho publiqueu, ens ho enviaven per carta. Venien en persona la redacció. T'anés així, que vam ser nosaltres, que vam posar en contacte amb Xueix. A quina editoria era això? Això, Planeta. Planeta, eh? Planeta còmica. Tu també estaves treballant a Planeta. En aquell moment, és quan veu que tenia algun, perquè Planeta entén que editava els còmics de Bola de Drac. Sí, durant 34 anys. Veia estar al grup Planeta. I precisament amb Bola de Drac va ser una meravella. Va ser una meravella perquè no s'havia donat mai un fenomen així. Vaig anar a la impressió, que va ser Estella Navarra, d'una especial Bola de Drac, que es van fer 500.000 exemplars per glenat fransa i 20.000 per Espanya. Que són molt d'estès. Una bogeria, no? I tu tens coses de Bola de Drac, també, a casa? Sí. L'any passat van fer una edició especial. I, a més, la tinc a casa, perquè no sé si és la 8e o la 9e edició. Aleshores vam començar... Els anys 90 no teníem apenas mitjans informàtics, encara. I, aleshores, la tècnica que havíem de fer era base de fotocòpies, retallant, enganxant, dibuixant les onomatopeies a mà, passant les traduccions, enganxant les damunt de les vinyetes. Era una cosa complicadíssima. Ara, sortosament, a través dels macintos, ve el material directament del país... No t'hauràs de veure com funciona el món del còmic, com funciona ara, com fa 20 anys, no? No, no, és que ha canviat totalment el món de l'edició, no del còmic, de l'edició en general, per fer les portades de llibres per maccatant, ciclopèdies, facicles, revistes, diaris, per tot. Vull dir, avui és... Des de ja fa anys, el computer to play, que és la computadora de la planxa, i ara, com veig aquí aquest ordinador, amb un ordinador gran es maqueta tot, i això ja va directament a la imprensa. Jo m'he quedat atrapat, abans, enganxàveu les vinyetes i ho... És a dir, ho enganxàveu tot a mà, i després, com ho fèieu, una fotocòpia d'allò? T'enviaven fotocòpies, i llavors havies de retallar i enganxar. La rotulació era a mà. Ara dibuixem fons de... de... famílies de lletra, es vectoritzen, i llavors explica com igual explica un text. Però, aleshores, la rotulació era a mà, lletra, a lletra. Els logotips també els dibuixàvem tot a mà, i, a més, amb japonès era molt més divertit, perquè és traducció a partir de cangis i de hieragames, i, aleshores, tens que occidentalitzar una cosa que ben vull en guatge oriental. O sigui que, a més de la traducció literal, hi ha la traducció gràfica. Clar, clar, clar. És tot un món, per això tenim aquí avui. I els logotips, molt més divertit, perquè dibuixà un logotip partint de cangis, i buscant unes lletres occidentals que s'assemblin en el lloc i que, a vegades, pugui guèixer. I que ho pugui entendre un nen, perquè n'hi ha que són codomos. Codomo és el manga infantil, per exemple, de Raymond. Ja sabeu que hi ha molts gèneres de manga. Està el Quentai, està el Yahoi, està el Shonen, el Xoho... Cada un és per un públic determinat. Jo et comentava tot aquest tema de les cançons, perquè, per exemple... Aquesta és quina és, aquesta o no? Quina és, aquesta o no? A mi això no mola, que és tan bé. Rama, és el Rama, és el Rama. Era aquell noi que es convertia en noia, em sembla. Ah, sí? Tu t'agradava, perquè les cançons aquelles de la dutxa... El manga té un punt picant, el manga, no? Sí, té un punt picant, un punt d'ambigüetat, un punt de jugar sempre amb la sexualitat, i, a més, jugar molt amb la cosa endrògina i jugar molt amb la cosa noi noia. Com són els asesials, eh? Els personatges... I l'èxit de manques, precisament que jugava això, a tenir les vivències de seus quants dies noia i jo quants dies noia. Ara, ara, els japonès més el personatge ho deia. Queden reprimits, reprimits tot el dia, quan dibuixen ja ho treuen tot. Tenen una visió molt particular del tema de la sexualitat. Molt rara, ja. Vaig estar a Tokyo... Vaig descobrir la sexualitat japonesa? No, pensava que m'agradaria. Això de les col·legiales i els col·legiants, els nens amb bandolons cortets, les nenes amb faldi i a curta... Jo també... Deixa'm que tireu una llança a favor d'aquí, del que passa aquí, les col·legials d'aquí també estan prou bé. No, però que no derivi això cap a una altra... Estan tornant del manga. No, si el manga té un tema, que és el Yahoi, que precisament tracta d'aquest tema. El Yahoi, però, a més, hi ha quatre gènres de Yahoi. Hi ha un Yahoi gay per gays. Un Yahoi gay per héteros, un Yahoi gay per dones. O sigui, cada un tracta de les tomàtiques és d'una forma diferent. I llavors hi ha el Shonen i el Soho, que és un per noi, un per noi, i el Gentai, que és d'Ars Marcials i molt més. Gentai, Gentai, això també no és l'anime eròtic. El Gentai, també. El Gentai hi ha, com deia, pan, sexo i violència. Aquí en el programa tenim un expert en tots aquests temes, que hi ha Gentai i... Un moment, bones. Molt bé, molt bé. Quines pots explicar? Estic en quatre minuts per arribar a la 6 de la tarda. I que, avui, a l'altre dia, ja s'hi decaixen per veure aquest món del manga eròtic, però avui no era la qüestió. Avui parlem del manga en general, perquè hi ha el codom, que és ponent. Posa-vos marxant, eh? Vinga, vagi bé, eh? Fa quatre hores que ho heu marxat, ja. Estàvem buscant per aquí perquè, justament, ens hem desbarillat una mica, de les cançons, d'aquestes, de l'anime... Sí, el karaoke i el cosplay és importantíssim, en el sol del manga. El karaoke són les cançons, el cosplay són les caracteritzacions. Aquí anava, perquè ja en l'anime són contes, que es diu, que això estarà... L'anime són els dibuixos animats. Sí, i que fan com una mena de concurs de karaoke per cantar. Les cançons d'aquestes que fa un moment estaven escoltant, per exemple, d'un home, allà, les que vulguin, i això també estarà al saló del manga. També, per exemple, hi ha una altra cosa, que és el concurs de cosplay. És la gent que es disfressa, no? Es disfressa de la... Es disfressa del seu personatge preferit. Digue-m'ho una mica, que aquí li fan un favor a l'APM, que li donen matèria durant unes quantes setmanes. L'han passat un so van resoltre molt bé, perquè no tenien entrada, i saps que si vas disfressat un personatge, pots entrar i es van disfressar de lluitador de sobo. Llavors l'han resoltre amb un tanga i una cinta al cap. Van passar molt de fred. T'has disfressat alguna vegada, tu, o no? Jo sí, però anterior al saló del manga, quan un saló del còmic et va disfressar del personatge que després escrivia lliòrticles, que era l'evolució ex-xompetèria del secretari del doctor Atomos, que era un personatge inventat. Et vas disfressar d'un dels personatges que tu mateix vas inventar. Hosti, que gran és! Fas propaganda, no? Fas propaganda, no? Llavors això hi ha algú a l'entrada... Hi ha algú a l'entrada que decideix si hi vas suficientment disfressat o no, per haver de pagar entrada. O no, allà? No, no, no. Hi ha tal classe de follón que jo sembla que el cos és qualsevol. Podem anar al Marquillo de Cipizape, una perruca morena i l'altra rosa? Sí, sí, sí, sí. Som Cipizape, deixa'm passar. Un mitjó a la mà, home. Cipizape, jo vull de pantufloça patilla, no? Anirem tots desfressats. Recordo que al Saló del Manga hi ha també tota mena de còmics. Això, per exemple, és una de les novetats que es presenta. Has portat moltes coses, avui. Això és el cortomaltès, perquè personatge de Hugo Prat, que ha sortit de nou, i el guió de Juan Díaz Canales i dibuixos de Rubén Pellejero. Hosti, que guapo! I això és una cosa nova, també. És que també s'ha aprofitat per presentar coses noves. També es presentarà, per exemple, les menines del Javier Olivares. Ah, de Velázquez. Sí, sobre les menines de Velázquez han fet un còmic al Javier Olivares i Santiago García. Santiago García, guionista i Javier Olivares, que és un dels grans dibuixants de la revista Madrid, de l'Eglènia, han fet aquest còmic. Mira. I ha estat premi nacional del... premi nacional de còmic. Parlant de la revista aquesta a Madrid, vaig... mira... Madrid, el set a final. Rebuscant el número 3... del Madrid. Sí. Marc, gràcies per la nada. No, no, no. No, és que hem de deixar-ho aquí perquè hem de conèixer. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Molt bé, gràcies per l'estona. I quan vulguis és que tinguis les portes de la programa obert per explicar-nos més coses del Saló del Manga. Oh, sí, del que vulguis. Moltes gràcies. A la segona hora que hem de connectar amb l'Àver Capapé, que ens parlarà de Gossos, com sempre, a l'espai de filosofia de 2020 amb el casal de Joves de Sant Just. Fins ara mateix, a la pell del Morro. Adeu. Adeu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. Ye 분o tu ya. Abans, com la� offset de la Constitució i de la Unitat d'Espanya, s'han trobat aquest migdia i hem acordat treballar coordinadament Madrid Paperuiz. i han acordat treballar de manera coordinada, obrir una línia directa de diàleg que, entre tots dos, després de l'anunci d'ahir de junts pel Sí, la CUP d'iniciar un procés de ruptura amb Espanya. T'ho ha plegat el dia en què Pedro Sánchez ha dit que la iniciativa presentada a Catalunya és un fet gravíssim, irresponsable i antidemocràtic, i que requereix una resposta política. Rajoy té previst reunir-se aviat també amb el president de Ciutadans, Albert Rivera, per abordar la resposta del procés sobiranista. Pep Ruiz, Catalunya Ràdio, Madrid. Notícies breus, Quim Olivares. La Comissió Europea encara no sap res de la barrera a la frontera d'Austria. Aquest país no ha informat de moment la Comissió Europea de la seva intenció de xecar una barrera a part de la seva frontera maslobènia. Aquesta seria la primera tanca entre dos països de l'espai Schengen, que, en principi, permet la lliure circulació. A les pròximes hores hi haurà un contacte del nivell entre el govern austrí aquí i la Comissió Europea, segons ha dit la seva portaveu. La comissió no ha estat informada sobre aquest fet. Aquesta tarda el president Júnker parlarà amb el cançaller Austríac Feynman per discutir la situació. L'exèrcit Nigeria ha alliberat més de 300 persones agressades pel grup jihadista Boko Haram. Es tracta de gairebé 200 nens, més de 100 dones i 8 homes, que estaven retinguts en una zona forestal del nord des de Nigeria. L'operació militar ha acabat amb la mort de 30 miliciants. La reserva forestal de Samivia és el vestió principal del grup Boko Haram. Trobada la cabina de l'helicòpter en què viatxaven els 3 militars espanyols desapareguts a prop de les costes del Sàhara Occidental, l'operatiu del Ministeri de Defensa Espanyol, que buscava l'aparell, intentarà hiçar la cabina, malgrat les males condicions metrològiques. El ministre de Defensa Espanyol, Pedro Morenés, reunirà aquesta mateixa tarda amb les famílies per informar-les de tots els detalls de l'operació. Els 3 militars van desapareixent dijous passat, quan l'helicòpter, en què viatxaven en destinació a les Canàries, va caure al mar a 74 quilòmetres de les costes del Sàhara. Avui ja ha començat a Girona la 54è en edició de la Fira de Mostres, que durarà fins diumenge coincidint amb les festes de Sant Narcís. I participen 383 expositors, una xifra similar a la de l'any passat. Girona, Maria Rovira. Bona tarda. Com a novetats, aquesta edició va ser una tarda i per fomentar la creativitat italent d'artistes emergents i un d'exclusiu per a fanguícies dins el cinquè Saló de l'Emprenedoria. A la inauguració, l'alcalde Carles Puigdemont ha destacat la Fira com a parador d'un model econòmic. No és incompatible una economia basada molt en el territori amb la noció de globalització amb una economia molt oberta al món. Maria Rovira, Catalunya Radio Girona. El Teatre principal de Barcelona denuncia la contundència de l'actuació de l'Ajuntament de la Ciutat quan va presentar la sala de vendres passat de manera cautelar, perquè segons el consistori, si feien activitats de discoteca o escarcallau. En una nata, la direcció del local troba't desproporcionat que el tancament es fes quan l'espai estava ple de públic. Poc minuts abans de començar un concert del festival Primavera Sound. El principal també considera que el consistori fa una interpretació subjectiva de la llicència que tenen com a teatre i sala de espectacles i expliquen al comunicat que l'activitat de discoteca que es fa a la sala que va a motiu del tancament està emparada pels permisos que tenen. Els gestors del teatre principal, finalment, creuen que el precint de municipal posa en perill 25 llocs de treball i la viabilitat de la inversió feta en el local. Esports, Marta Garcia. Ui, toca copa amb el partit Villanovent C. Barça, el club extremeny ha hagut d'ampliar les graderies del canvi i canviar regis per a altres coses, per acollir l'equip blaucarà en este partit que començarà a dos quarts de nou. Un hora abans ho farà la TDP. Maixera no complirà una sanció de dos partits que el Barça no recorrerà. Això vol dir que l'Agentin no jugarà ni contra el Getafe ni tampoc contra el Vila Real. Sí que estarà disponible pel Clàssic del 21 de novembre en el Bernabéu. El jutge ha desestimat el recurs que el Barça havia presentat contra l'admissió a tramit de la demanda presentada pel Fons d'Inversió Dis pel Casney Mar. Això vol dir que Isé Casavanté ha obert en l'Audiència Nacional Española. La tenista hispano-venecelona de Carbíñez Mugruza ha guanyat per un doble 6 a 4 a Angelí Kerber en el tercer partit del màster femení de tenis que es fan a Singapur. En embola del Friking Granoyers, rep a un quart de nou la visita de la de Mar de Lleó en partit de la Lliga Soval, en el 16 de final de copa, a les 8 Barça de Aragó i a les 9 Bordils por de segon. En equipatit se completa la 6-naj jornada de l'Oquell Lliga amb el Barça Lloret i a un quart de 8, l'el·lètic Barcelonaeta, debut a esta temporada en la Champions, Joan contra l'Espàndeu de Berlín. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts, us parla Cristina Bergas. El cementiri de Sant Just amplia el seu horari aquesta setmana de cara a la festivitat de tots sants. Fins l'1 de novembre l'equipament obrirà les seves portes de 9 del matí a 6 de la tarda. A l'1 de novembre es farà una cantada de la Coral Harmonia a les 12 del migdia i una pregària del cementiri a dos quarts de 5 de la tarda, a memòria dels difunts. El nou servei de bar restaurant del milenari torna després de romandre tancat dos anys, renovat amb un nòstil, i amb canvi de nom, el conegut bar com el milenari ara es dirà el brot racó gastronòmic. I acabem amb una punt més. Sant Just acolla el primer laboratori de xinxes d'Espanya. Es tracta de l'empresa Anticimx, Espanya, la qual ha inaugurat el municipi Timxlapa, el primer laboratori privat de xinxes al conjunt de l'Estat. Això és tot de moment. La informació local tornarà a menys d'un hora als senjors i notícies a Dició Vestra. I ara... Veus de la parròquia, a profundament de l'espiritualitat, una mirada a l'abangeli, notícies i activitats d'Església, audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del Despre i els dissabtes han dipenit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les vuit del Vestra. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem els recons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense piquetes ni dades de caducitat. Tenim el tema dels gossos. Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del morru. Bona tarda. Avui també ha sigut un dels temes més comentaris de Twitter. Ha sigut sancionat amb dos partits i, per tant, podrà jugar al Bernabeu. El club ha decidit no recórrer el castig. Això és el que ha passat a l'hora. El partit del Barça serà sancionat amb només dos partits. Aquesta decisió de rebaixar dos partits per què? Perquè el comitè de competició ha tipificat les paraules del jugador de Barça. El que suposen només dos partits d'ascensió. Si ho hagués fet com a insula que haguessin estat quatre partits, hauria deixat a l'ús enriqués sense els entrar a l'Argentí. I com a Piropo, són dos partits més de regal. Per tant, quins seran els partits que es perdran? Anem una mica ja a centrar-los al gra. M'has quedat no complirà l'ascensió en els pròxims partits de Lliga contra el Getafe i davant del Villarreal, el Camp Nou. Per tant, serà disponible per jugar aquesta nit a partir de dos quarts de nou del vespre al partit de Copa del Rey contra el Villanomense. Bé, què diu la gent a Twitter? Per exemple, la Klin Escou diu dos partits d'ascensió masquerano que podré jugar al clàssic del Bernabéu. Gràcies, Klin Escou, si no ets tu, no ho haguéssim sabut. Ara ho deia, ara ho deia en Klin Escou. Mira, José Joaquín, brotons, dos partits de masquerano, parmenys preu, l'acte és l'únic que serveix. Els árbitres són molt dolents. Bé, ara ja saben, diu Agús Guus, event també a Twitter. Ara ja saben tot el jugador de la Lliga, que si insultes en el teu idioma és desconsideració, perquè no significa el mateix. Ah, està bé, està bé, està bé. Com si la gent t'hi fos un idioma, saps? Bueno, en fi, gràcies, Marc, i ara anem cap a la secció de Filosofia Dogbill Beach. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 2G. Sí, sí, tot ja, ara mateix. Ja tenim a l'Albert cap a peir el telèfon, el nostre educador que n'hi particular. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Et presento el Marc Albert, Albert Marc. Hola, encantat. Ara preguntarà, bueno, i la Cristina què, no? És que la Cristina està al servei informatius de la ràdio substituïna a l'Andrea, que està de baixa durant uns dies, vale? Vale, vale. Ja està, queda tot bé, però bueno... Sí, sí, ja és així. Escolta, una cosa, avui que... De què ens parlaràs, Albert? Perquè tenim el tema de Dogbill Beach, que és una mica aquesta filosofia de com conèixer, com tractar els animals, una mica del planeta, i també amb els gossos, que és el nostre cas, i també d'aquesta naturalesa, diríem que ancestral, no? Sí, jo aniria avui una miqueta a l'arrel d'aquesta filosofia de Dogbill Beach, que podríem pensar... Això d'un parteix del fet o la idea de que si nosaltres tenim informació i coneixement sobre un animal, i tractar-nos i relacionar-nos millor amb ell, i en caso d'haver de solucionar algun problema o tenir alguna cosa a dir-hi, doncs sabrem millor com enfocar-la. I a partir d'aquí, a 60, tot el projecte, la filosofia de Dogbill Beach, i ens hem centrat en buscar-nos concretament amb els gossos, perquè si no, a l'arcaríem molts animals, i seria molt difícil, que és el que a més tenim més a prop, més a les cases de cadascú, o molt de molts de nosaltres, perquè, òbviament, és un animal que tenim molt fàcil d'observar. A vegades, quina és la seva naturalesa? D'on venen aquests animals? Quina és la seva tendència natural? Perquè molts que ara mateix tenim el nostre company a prop, i li fem una ullada, podem pensar... Però el meu ve de cadascú, no?, o el meu ve de perfor, o el meu... Clar, estem parlant de generacions i generacions de gossos, ancestrals de segles i segles d'història. Avui, per tant, parlem de la naturalesa real del gos, i, per tant, així, també entendre millor els seus comportaments en diferents situacions. Per començar, no sé si tens alguna pregunta o dubte per posar-nos a prova. Sí, jo havia de fer la pregunta, a veure, en quin punt estem, també. No hi ha una pregunta molt més, però era per saber si se'n podíeu definir el concepte que tenim de gos o que teniu de gos, que ho veus altres, en dos paraules, o en tres paraules. El concepte que tinc de gos, mira, aquesta pregunta me la vam fer l'altre dia a filosofia, el concepte que tinc de gos. Sí, en sèrio, de gos. Sí, sí, de gos, que és un gos. Quina és la veritat, no? Vam preguntar com li explicaries a una extraterrestre, que acaba d'arribar a que és un gos. Perdona, us passeu les preguntes, l'Albert, i tu? Esteu compitxats, no? Vale, vale, vale. Què vas dir, què vas dir? He fet la feina. Escolta, doncs el que... Mira, per exemple, jo diria un animal de quatre potes, amb cua, orelles, bueno, com que es fa a l'altre animal, no? Molt bé, Marromero, tens bona vista, eh? Mira, que et faig un tio espabilari. Ja t'ha fet, fa guau, que això sí que és l'únic, que adorda. Aquest sé que podríem dir que és l'únic. En català fa un buf. A diferència de la iguana, per exemple. No és una diferència de la iguana, que el gos fa guau i la iguana no. Bueno, i el que he dit, quatre potes, cua... Jo diria que el gos és... Vaig a tirar de tòpics, eh? És el millor amic de l'home. El gos és un animal que té pèl perquè va a estar fred a l'hivern. I, bueno... L'os, també. L'os, l'os, també. La tarantula. Oh, que bé, que bé. Jo li diria una mica també el concepte filosòfic. Ah, el concepte filosòfic? Que és per on anava jo. No romàntic, vull dir. Doncs jo resumiria, moltes vegades, faig aquesta pregunta enxarrada, perquè ens és molt difícil sintetitzar, òbviament, una relació milenària, com pot ser l'animal. En podem centrar, com és el cal del mar, que s'ha centrat una mica en aspecte físic, perquè ho estaven focant, també, a explicar-li a un altre ésser quines és aquest animal. Però ens estem endecant el que veníem a dir en aquesta secció d'avui, quines són les naturales del gos. Òbviament, vosaltres mateixos ho estàvem dient. Té quatre potes. Hi ha molts animals al planeta que tenen quatre potes. I que tenen pel, i que tenen dos ulls, i que tenen orella. Llavors, què és el que diferencia? A part, és un mamífer, que és un escriure important, de senyar-la una miqueta en quin animal estem parlant. Després podríem dir que és un animal depredador. Vull dir que avui, que no ho sembli, és un animal que és per les seves naturales depredador. També és un animal social, com nosaltres. També té una característica peculiar, que ho he comentat al quadre, que és que camina a quatre potes. És molt evident, és molt Òbvi, però hauria de ser pensar que no està fet per moure's en els mateixos terrenys que ens estem movent nosaltres, que ens estem movent en un terreny unidimensional, pràcticament, o amb escala, d'en tot cas, i de censors, però que realment hi tenen una fisionomia diferent, una apologia diferent, això és evident. Llavors, jo em quedaria amb aquest concepte. Jo soc un animal, és un depredador social, i també carruñaira. Carruñaira, també. Un imamífer, depredador, animal social, carruñaira... Clar, tot això ens pot ajudar a saber una mica més del gos? Sí, perquè una de les coses que, per exemple, més molesta a la gent que té gos, és que no entenen per què el seu animal menja coses de terra, quan és per aquí, que va buscant papers, que va buscant coses, que va buscant... i aparentment s'ho volen passar tot. Això, si tinguessin una miqueta més la informació apropiada en aquell moment, s'hauria de gestionar-ho de manera molt diferent, i allò no t'hi hauria un problema. És un problema si allò, per desconeixement, es gestiona malament i fa que el vos, aquell portament natural, el manting i l'enmaixament, el porti un extrem anti... anti-normal, o sigui, no normal, eh? És una parella de seva salut. Conclusió, Marc i jo no tenim ni idea de gossos, no? No, perdona, hem fet... No és aquest, la conclusió seria que, bueno, sí que teniu idea, però el vostre punt de vista primer és el de l'exterior. Clar, clar, clar. Com et canvia la vida quan et diuen això, eh? No, però millor, però millor, evidentment. Clar, clar, si jo ho sabem... No, però vull dir, és alguna cosa també, i a més a tot el punt de vista que ho fa l'enfocant, que si jo li he d'explicar a algú que no té ni idea, mai he vist un gos, hauré de començar per paràmetres bàsics, no?, que és un animal d'això, que té quatre potes, però a partir d'aquí, els que hi ha d'un element perfecto, els que intentem per això ho enfocaven, com li diries, el teu millor amic o alguna persona que pregunta, en dues paraules que és un gos. Doncs podem dir això, és el millor amic de l'home. Jo no ho crec, sí que és una ciutat, però podem dir que és un animal fidel, és un animal noble, és un animal que crea vinculats amb altres animals del planeta. Però, Albert, si el gos no és el millor amic de l'home, qui ho és? Si el gos no és el millor amic de l'home. Qui és el millor amic de l'home? El banquer. Jo crec que en tot cas podria ser una altra bomba, una altra persona, eh?, per no ser un animal que no estigui... Una dona i una... no, descartat, descartat, eh?, i tant tu, eh?, i tant tu, eh? Jo crec que anava al miest que potser no ens enduríem de plantejar que com a animal social tenim relació social, però hem perdut que aquesta persona s'ha enfidat tant, que té un animal fidel i tan fidel, i tan abonès, no?, perquè nosaltres ho hem perdut. La tercera característica que has dit, després de memíferi de Predador, és que és un animal social. Això també és el que dius tu, per entendre moltes actituds del nostre gos o de la nostra gossa, no?, que és, per exemple, quan es troba... Necessiten conèixer d'entre ells. Necessiten posar-ne en una etapa de la seva vida, conèixer i crear vincues amb altres humans, però també amb altres gossos, sobretot amb altres gossos. I això crea un problema que és, segurament, quan nosaltres menys preparats de spent, perquè la gent que tenia un animal jove, que tira molt de la corretja, que burga el gos i tal, el gos es prema aquesta naturalesa, que el gos necessita conèixer a altres menors de la seva espècie, i la posposem en el millor d'escals, per quan és adult i no és tranquil, que el gos tampoc seria la millor de les situacions, que no seria dolenta, però no seria la millor. De una manera, el fet de que bordin, i que quan el gos del dai borda el nostre gos també, i diuen, postres, per què fan aquestes poracions, aquí no està bastant res, no?, i igual, són comportaments que tenen una herència milenària, probablement. El fet de que un gos doni l'alarma, i un gos que sigui relativament a prop, entén i que ha de propagar aquella l'arma, perquè algú faci alguna cosa per al respecte, té una relació natural, una base real. El fet de que nosaltres innovem aquesta l'arma, el que fa aquest gos mantingui, de manera natural, aquest comportament, i el porti un extrem absurd. Així d'entrada, quan es presenta aquest comportament de l'arma, nosaltres ens en concien i actuem en conseqüència, i s'entendrà que aquesta situació la controla, i no me la secarra. Mira, Albert, tu que m'has preguntat... Òltimament, arrels del viatge que he fet ara a Tailandia i tal, vaig donar-me que hi havia molts lleus, que hi havia molts gossos, que eren gossos, podríem dir, que eren salvatges, que eren gossos que no...Però això els mengen a Tailandia. No, no, a Tailandia no els mengen. Però si vas a Laos, depèn de quina part de Vietnam i tal, però jo no vaig veure res d'això que dius tu. Però el que volia dir és que, per exemple, allaven amb grups, o manades, no sé com es diu en català, eh? Canilles.Com? Canilles.Ah, doncs anaven amb canilles, amb altres gossos, i clar, tenien també aquest comportament social inequívo, no? Perquè eren animals que no havien estat ni educats, i el contacte que tenien amb els humans era buscar... Ristes indibles per sobreviure. Clar, restes de menjar, però que no havien conviscut mai en una casa amb ningú, ni que estaven allà, que anaven pel bosc i altres podies trobar, quan jo tornava, per exemple, de nit a l'hostal, i havia passat per una carretereta al costat del poble, i trobes una canilla de gossos que estaven allà, agafa una mica de respecte i feia boba, i tots estaven bordant a l'hora i tal, però clar, això també et refirma aquest animal social que és el gos, aquest comportament que tenen en manada... Ja estiguéssim molt més integrats amb el seu entorn. Potser aquesta manera d'abordar aquells gossos no només us estaven fèiem fora del ferut territori que ells consideraven de les cans o de menjar o del que fos, sinó que ells estaven alterant a tots els animals que hi hagués al voltant, alertant de la presència d'humans. Però llavors, Albert, una mica, quan un gos s'acosta un altre, nosaltres molta gent, a part els dos gossos, però, en principi, això no ho hauríem de fer, no?, de deixar que... No, no, no. De fet, l'ideal seria que arribessin a conèixer sense tensió a les corretes, i si no hi haguessin corretes, encara millor. O sigui, el fet de que es pugui conèixer sense que hi hagi cap vincle físic entre la persona i aquest gos, et donen una llibertat literal, però també una llibertat... O sigui, et donen criteri pròpies a l'hora de com actuar en aquestes situacions, que són pròpies seves. Perquè nosaltres tractarem una mica els gossos com a uns d'aquests humans més, i no hauríem de fer-ho així, no? A vegades els tractem de manera com si hauria, com si fossin molt, molt intel·ligents, que ho hem de saber tot de la nostra societat, i en el minut següent els estem tractant com a nens de dos anys. Llavors, això tampoc és una cosa gaire sana, carai, que la comunicació és l'espany en 40. Nosaltres hauríem de tractar-los com el que són. És un animal racional, amb les seves emocions, amb els seus pensaments, i amb les seves històries. Coneixent aquest animal, segurament, puguem tenir una relació més sana per tots i caudir-la, no?, de caudir-la més. Jo fa uns dies et faig a la muntanya de la manera de caçar entre cometes de la meva bossa, i jo seguia amb l'altra bossa que tinc, la seguia amb una miqueta, de seguint això com ella, seguia un rastre, ens cridava, ens buscava... Aquesta situació no és una situació que s'hagi de donar diàriament, però que, si se n'hi pot donar, es crea un vincle, o sigui, s'enforteix aquest vincle, que obviament ja n'hi hagués fet, i es crea una relació molt suda. Avui amb l'Albert Cabapell, a l'espai de filosofia del 2020, que, per cert, aprofito per comentar que si teniu qualsevol dubte, se veu vostra cosa, voleu algun consell, ens pediu a enviar un mail a la penyadalmorroarrobajimeil.com, i nosaltres li traslladem a l'Albert Cabapell, que és educador que n'hi ha, a la penyadalmorroarrobajimeil.com. Avui estàvem parlant justament de, a partir d'aquesta... de saber com és el gos, les característiques que té, que és aquest mamífar, aquest depredador, aquest animal social... L'última cosa, o una de les últimes paraules que has dit per definir-lo, és carruñaire. Albert, què significa? I com afecta que el gos sigui carruñaire? Vull dir que científicament està estudiat, que, per tant, aquest tipus d'animals, també, i aquest grup, en el seu comportament i amb la seva actitud. Com ens ajuda a saber que el nostre gos és carruñaire? Doncs ens ajuda que, per exemple, en aquesta etapa, que havia comentat que el gos comença a menjar coses, comença a buscar coses al terra, quan és jove, quan és petit, i amb passats a priori, coses que no ens agrada, que tenim la informació propiada d'aquesta, que sabem que el gos és un animal carruñaire, hem de permetre... Explori, durant una etapa de la seva vida, diferents textures, diferents olors, diferents coses, que són segures per a nosaltres superitzarem, que no siguin coses perilloses, com ell no es menjarà. Són algo que no li he dit en su nivell. Però alguna vegada, totes aquestes menys, que volgui menjar fa una plàstica o que sigui embolicat en un paper, ja sí que haurien d'actuar. Però en totes les altres situacions hem de permetre que el gos provi i vegi que tingui un criteri propi per saber el que li agrada, el que no creixi ser un adult sense experiències en aquest sentit. Perquè és un tema que no només està intentant crear la seva registra, de textures i de olors, sinó que a més està comprovant la seva força a la mandíbula, que és una cosa vital de la seva relació amb el món. De fet, alguna vegada ja ens ha passat aquí algun tipus d'exercici, algun joc que podem fer amb el nostre paper gos, com per exemple, amb un rotllo de paper de vàter, tapar-lo pels costats, posar-li a dins algun tros de Frankfurt, o alguna cosa... Una cosa que faci una olor... Una olor característica i això també pot ajudar. Perquè tot això també ajuda el gos a retrobar-se amb ell mateix. És a dir, que el gos és, pensiustres, això també ajuda a reafirmar-lo com el que és. La guanya de seguretat, en si mateix, perquè en el fort lo que està fent és acabar de construir aquest humbre, que és un ésser, un animal. Si no acaben de desenvolupar el seu repartori, no acabarà de ser un animal competitiu. A la voltant potser parlem del 80, 90% de gossos a gos, que tenim avui dia a Catalunya, com gossos incompletos i madurs d'alguna altra manera, perquè no servirà permet per la societat que vivim, acabi per la informació que tenim, perquè amb la informació propiada en la societat que vivim, sí que serà el problema de que creixin més com animals. Però malauradament, amb informació que tenim, no ho permetem. Doncs escolta, Albert, no es vols afegir alguna cosa més sobre tot això? Perquè tu ja avançaves el mail que, normalment, ens passes com a guió, abans de la secció, que hi havia diferents respostes, que tampoc no ho vol dir que tot estiguin correctes, però el fet de preguntar-nos què és per nosaltres, o si som capaços de definir el concepte de gos, també ens pot ajudar a situar una mica, a aprendre consciència, sobretot, del nostre animal de companyia, o vaja... Això de animal de companyia, no sé si t'ho he preguntat alguna vegada, però tothom ho veus més possible. Ho estava dient i pensaves que això no li agradarà. Animal de companyia és un pop. Un què? Un pop. Un pulpo. Potser la broma, eh? Vinga, t'arriba. Marc Romero, marxa el programa ja dos vegades, avui. En fi, doncs, Albert, moltes gràcies al nostre company. Que vagi molt bé i ens trobem d'imigres que ve. Una abraçada, gràcies, Albert, bona tarda. Bona tarda. Bé, 2,40 de tarda. Què passa, Marc Romero? Ah, no, s'ha d'anar bé d'aquí, va. Va, André, bueno, que... La faria entrar perquè no pot parlar. No la fem entrar, no. Mira, mira, escolta l'André, bueno. Està per aquí, està per aquí, l'André, bueno, està acabant d'ajudar i de preparar la Cristina. Mira que és una persona, eh. Que fa fral informatiu avui i va fer ja de la seta a la tarda. André, bueno, que descansi... Cristina Varga, sí. Ah, perdona, ho entes, perdona, perdona. No escoltes, sí que treu, bueno, descansa, i Cristina Varga el comandament. Bravo. Un aplaus a... Marc, però diu, però diu, no. Gràcies, gràcies. Fem una pausa per... escoltar alguns consells publicitaris. Que és un publicitat que no té més. Sí? Ara li diuen publicitat, això? Com li vols dir, si no, tonto. Com se'ls publicitaris? Com se'ls publicitaris, com... És com cada ve i no que es ve, que és publicitat tota la vida, vale? I si ja no? I si ja no és tota la vida. Ara amb el tema de la filosofia de bolsos, m'ha entrat a mi aquesta bena filosòfica. Ara farem una... M'ha entrat Marli. Tu, Marli, sí, el encantador, escolta, de perros, et diré una cosa. Ara farem una cosa que no sé si has fet alguna vegada mai a la ràdio, que és comentar la publicitat. Per favor. Això és indicatiu. Hi ha molta gent que canta, l'indicatiu de la ràdio. Sí, depèn, jo, amb la moto, quan... Bueno, jo no em poso mai als cascos, amb la moto, si n'és un amic. Exacte. Ai, mira, aquest m'agrada molt. És el programa de 4, 5 de la tarda. Relaxa't amb estils com el Xinal. És que és tan sensual, aquesta veu sempre ho he dit. Sí, que la Carles Hernández. Va ser el primer anunci que vaig escoltar quan em vaig entrar a aquesta ràdio, i ja em vaig enamorar. 100% l'Axán, no relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4, 5 de la tarda. Això és un cop atmentat l'Axán. Marar aquesta veu de fons femenina que té, qui és? És l'Aulàlia, que està al lavabo. És Murges Club, qui esperem. Ah, molt bé. Murges Club haurà sentit una falca de fa 20 anys, però bé, no, vinc a estar. Vivite i col·leg, mira, con la ploma. Continua a Policitat. Veus de la paròquia. Home. A profundament de la spiritualitat. Una mirada a l'Avenger. Això t'interessaria a tu, Marc, perquè últimament estàs influxat d'esperitualitat. Audició i comentari de música i can religiós, segur. Però que bé, que bé. Va ser dos quarts d'avui, te'l ves, però avui saps en diferit. Ho repeteixen. Punta. Punta. I està molt bé. Aquestes van de sonora que tenen, així, com del nou món, no? Això no s'entén a fer del nou món. Té, Marc. Estic fent una cosa mai feta, que és anar comentant les... Escolta, i si anem a Policitat? Ja estem a Policitat, ja. Sí, mig. A veure. I se'n té més, però no la m'hi dic. Han recint fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Quina veu té la Joan Algarra? Per favor. Dibulguació de temes interessants, entrevistes... Tot allò... Un respecte que s'hi sentim més. Tots els dimecres, a les 8 del vespre. Perquè sí, puc dir una cosa? Els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Que t'estàs dient, el programa per qui algú li costa. Escolta. Si no ho vols escoltar, el programa no és per tu. Una mica discriminatori, això. Està bé, a mi m'agrada, és una bona idea. Quin programa ve, ara? Cara, bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Injena, Jons. Cada setmana ens endinsarem fins als reconeixants de la música dels últims 50... Bon programa, aquest, m'agrada molt. De música. Música sense etiquetes, mirades... De fet, hi ha algun programa dolent, aquí, a Rajossan? Sí, el teu. Gràcies, tonto. Què passa? M'agrada molt, eh? Aquestes falcars llarges, eh? Bueno, eh... Falsen dos anuncis. Vaig a trobar el casal de joves. Truca. Però no estàs conduint. Cada... treballant. Desconnectat, Jordi. Mentre treballes, desconecta. Sortim. No hi ha d'haver un altre. Desconnecta. Desconnecta. Desconnecta. Desconnecta. Desconnecta. Vina, albazar, hiperàsia de Sant Just Desbert. Què m'agrada molt, el meu perferit? Vina, albazar, hiperàsia de Sant Just Desbert. Què m'agrada molt, el meu perferit? Albazar, hiperàsia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu. El carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just Desbert. Just al costat del restaurant Nou Moll. Albazar, hiperàsia. Ah, a punt. Ara li hem passat. Un nom, unes idees, un pare, una persona, Alejandro Jiménez, bona tarda. És Fernández. Perdó, perdó, perdó. Pot ser que no ho fes, Jordi? No, no, és que això, almenys, ho fem per l'entrada pel Sergi, però l'hem d'adaptar quan hi ha una altra persona del casal de Joves. Ja feia dies que no parlàvem, eh? Sí, estic bé. Ara trobàvem a faltar com estàs, Alejandro, com ha fet la vida. Molt bé, molt feliç, molt cansat, també, eh? Ja, escolta, vam gravar l'altre dia un vídeo aquí al casal de Joves, mentre feia amb l'inscripció de Cards de Coixinet. Sí, l'hem pagat. Sí, l'hem pagat, no t'ho mires, no? A més, l'he compartit per altres al casal de Joves. No es miren ni els vídeos que compartim. No, segurament l'haurà compartit al Sergi, perquè t'ha fet un jove en parlar que hi havia dia. Sí, senyora. I no em vas dir que estàvem gravant-nos. No, no em vaig dir res, perquè no sabíem si ho fèiem o no. És una sorpresa, i al final, mira, ho vam fer-ho. I és un vídeo que volem fer com una mena d'una cosa innovadora. La radio-difusió catalana i la radio local que hi ha amb la cursa de Cards. Que és gravar vídeos diferents de com evolucionem Andreia Bueno i un servidor a la cursa de Cards de Coixinet. Vam gravar ja el primer vídeo, que és la inscripció al casal de Joves. Que és el primer vídeo. La idea és guai, eh? Sí, com a idees, també. I després veus el vídeo de les opcions. Però la idea és bona. Avui hem gravat una altra, que properament penjarem a les xarxes, que és el primer entrenament. Quali uno, quali uno. La cu. Ui, està ràpid en Jordi Domena. La cu. Estarà lignada de veure, eh? Bueno, presento Marromero Alejandro Marromero. L'ha encantat. És que el xico no vol a l'oficina, com diu. Molt bé. Ja passarem un dia i ens veurem les cares. Eh, eh, eh, eh... Vulla, vulla, vulla, vulla... Vulla, vulla, vulla. Parlem amb la gent de la ràdio i fins que no el veus, no pots dir, hòstia, tu eres el doi de sabors. Eh, eh, el doi, el doi. Jordi, Jordi. Què ha buscat, vulla? Busca, vulla. Sí, és molt típic de la gent del casal. No el dic. De fet, la gent del casal no ho fot. Teniu la senya alterada. Sí, a veure, senya alterada. Anem a la qüestió perquè hem de parlar d'algunes coses que tenim de cara als propers dies al nostre institut, anava a dir. Això és com un institut senyús. El casal de joves. Però on comença? Alejandro, vinga, tot o jo. Vale, no sé si ja sabíeu que... Bueno, des del dia 23 d'octubre, fins al 16 de novembre, estem fent un concurs de microcurs. Sí senyor, sí senyor. Un concurs de què? Microcurs. Un concurs de microcurs. Més curts. Sí, tres minuts. Això ja és molt curts. Després d'un microcurs, què ve? Un microcurs. El microcurs d'aquest, o sigui, està penjat a la web de www.casaldejoves.com les bases per poder concursar. El premi és un regal de 100 euros a l'Efnac. Uuuh! Ha d'anar a la temàtica contra la violència de gènere. Perquè això, després, ho penjarem al Facebook i tal. Però durant el dia 27 de novembre, si no m'equivoco, que és el dia que, quan donen la violència de gènere, farem una proyecció dels curts matratges i donarem el premi al guanyador. Escolta, i Alejandro, hi ha algun participant? Ho dic perquè, a vegades, aquestes coses no sé si són iniciatives que costa una mica arrencar la gent que faci curts matratges. Bueno, en principi nosaltres, clar, com hem fet promo a l'Insti, sabem que el grup d'animació d'aquí, que està fent el taller d'animació de Stop Motion, un company de persones volen fer una cosa conjunta, perquè és una mica molt curt, però no pots fer-ho com vulguis. Clar, clar, potser a Stop Motion pots fer un pla de sequència, un pla de sequència, per exemple. Clar, tres minuts, tres minuts. Tampoc seria tan complicat, per fer-ho tu. La història és que sigui impactat i que després s'ha ajudat que serem algú del casal, que suposo que serà el nostre especialista en cinema. Que és el senyor Radas. Senyor Radas, aplaudiment. Què fa que avui no està aquí, entre nosaltres? És que hem fet un canvi, perquè jo ja tinc una història amb la Violeta. Ui, ui, ui, ui, ui. I, bueno, ens canviem dies. I llavors, què vols dir, que és de fer demà? Tu te'n maten vas al casal, ho dic perquè... per saber-ho. O sigui, diria que a la tarda normalment no parlem perquè és la meva tarda festa. Ah, vale, ho estàs prengant, però li has canviat ell, no? Bé, una companyora de treball o canvi en veu una hora? És molt típic dels electricistes. Ah, sí? Sí. Per què? Perquè el meu tiet és el electricista. Gràcies, l'enècdota, és l'enècdota de la data. Gràcies, la Romero, la data. Estic intentant portar-lo una mica més de qualitat al programa. Sí, molt. Estic pujant al programa avui, que, bueno, que a l'Estat es fere. Estan sortint a la jaima, eh? Sí, sí. Mira, premi on de ja l'aptenya al morro. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Jo no ho entreia així, eh, que havia. Pots marxar, jo ho sabia. De totes maneres, no, deixa'm dir-te a Alejandro que us canveu... Això és bon rotllo, no? També, la feina? Sí, home, tu pensa que el Sergi i jo, abans de ser companys de feina, ja érem amics. Què dius, ara? Això? Ah, sí? Sí, sí, sí. Som... Estic... del mateix barri. De... de qual? De què barri eres? Don pastor. Home, don pastor, escolta, allà. No, al costat de Torra Llobeta. No, Torra Llobeta quedarà molt lluny. Bueno, eh, doncs escolta, que guap boquimben amb menjar el casal. Això de m'ho fan els pilots d'avió. Que vaig avió també... És canvi en hores, oi? Sí, amb menjar el torn, no? Sí, sí. Agafa-t'ho l'avió, si pots pujar aquí dalt, estic a les 10.000 metres d'alçada. Si m'ho pots canviar, per favor, que no em va bé. Ah, bueno, tinc la nena, que s'ho aguardaria. En fi, coses, coses de pilots. Sí, un clàssic. Saps per què el teu triat és pilot? Sí, sí, sí. I paleta, tota l'hora. Electricista, dius que era. Escolta, i alguna cosa més de cara als propers dies? Alejandro? Ja estarà de cara a principi del novembre, però ja t'ho dic perquè us neixis onan. Perdó, perdó, perdó, perdó, perdó! Perdó, perdó, perdó, perdó. No feu Halloween? No. Ah, no? No. És que... Tenim un grup de nanos els més petits, que son les que s'encarreguen sempre de... de fer aquestes coses al passat. i les festes de Cimecóvas. Sí, el Dani, el Dani. Bé, doncs portem una tempura que, clar, que estem demanant-li massa coses, i aquesta vegada ens han dit que preferien no fer res. I hi ha algú que vulgui estar fets, preguntar, no va sortir res, però, bueno, no passa res. També maleixen tenir festa. No compliques dinàmits de coses, però, bueno... Bé, és una llestima. Escolta, si és una pena una llestima, perquè, clar, ens hagués agradat, sincerament, que hi hagués alguna cosa, però, clar, això tampoc si no surt dels joves de la gent de Sant Just per fer festes, tampoc no es pot obligar a la gent, no? Clar, no pot obligar, clar. L'any passat, o sigui, ja portàvem temps fent-lo, però l'any passat s'ho van curre molt, o sigui, van passar moltíssima gent per aquí, molts nanos, que ha de fer-te por, eh? O sigui, el passat del terror, o sigui, feia por. T'ho explicaves i la gent de 18, 19, que estaven aquí fora, els veies cridar, saps? Per això t'ho dic. Bueno, en fi, i la cosa que hauria d'anar més o menys sonant-nos ja per de cara al començament de setembre, quina és, Sergi Alejandro? Perdó, perdó, és que m'he perdut. Mira, el tema que us volia comentar són dues coses que suposo que la setmana vinent ja ho explicarem millor, però el dia 4 de novembre farem una xarra d'informativa de formació i ocupació juvenil a Sant Just, que allà haurà doncs la descripció d'informació, el sistema de garantia juvenil, que és un projecte que hem fet des de la diputació, la descripció del servei que tenim aquí de Sant Just, de promoció econòmica, que seria innovació i ocupació, la descripció del nou servei municipal d'atenció personalitzada joves, que és un projecte que hem fet que es liuen llars, i, bueno, i descripció i presentació del punt d'informació de Sant Just, que suposo que hi ha molt joves que el coneixen. Això serà el dia 4 de novembre. I una altra cosa, aquest dia, hi ha una xarrada d'aquí veu el meu perfil d'internet, perquè hi ha molts nanos... Nosaltres ho detectem, això, que hi ha molts nanos que penjen moltes coses a Facebook, Instagram i tal, i no s'adonen que quasi ve el 60 o 70% de les empreses quan van a contractar alguna persona, que allò... Jo els diumengem, eh? A veure què em surt. A mi no em googlegis, eh, sense el meu permís. No, què surts? A mi no em facis una carrera, no? No, no, a mi no em facis... A mi no em facis boquegis, eh, tampoc, sense el meu permís. La gent ho fa, en valent. És una miqueta conscienciada, la gent que està bé, que surti a la festa i et facis el filó com el teu col·leg de l'alma. Perdoneu, perdoneu, eh, però la 1, 2, 3, 4, 5... La sisena foto de Google, si poses Jordi Domènech, és teva. El dir-me Jordi Domènech és el que tinc. Sí, bueno, però no ho seria. Si sóc una foto de Saramontiel, jo em preocuparia, però... La primera web és d'un senyor cantant d'Àpera. O sigui, cantes d'Àpera? Bona nit, Lila. Dins del teu perfil, no? Una miqueta cantant, no? Em veig fer conèixer molt bé, eh. Jordi Domènech, quina barro? Escolta, una cosa, Marromero i Llubetta. Eh... Sí, sí, sóc Jordi Domènech i una barro. Què passa, un problema o què? No, no. Doncs calia la boca, que no en Googleigis, que no en Googleigis, t'he dit. Bueno, en fi... L'últim moment, perdona'm. Perdona'm, perdona'm. Alejandro, no, perdona'm aquest d'allí, però és important el tema aquest dels... Què en faríem l'altra, la xarxa? Perquè hi ha molts joves que són menors d'edat, que en Facebook, per exemple, pengen coses, i això no se n'adonen que potser... Vaja, té una repercussió més enllà dels seus amics de Facebook, no? I això què la hi ha? O sigui, tu quan dones... Has fet per condicions, o sigui, estàs dient que el senyor Facebook pot fer el que vulguin les teves fotos, saps? Mm-hm. Doncs coses que, clar, o sigui, de gran, a lo millor t'arrepenteixes, saps? Correcte, correcte, correcte. No seria primera vegada que algú ha anat al seu historial que va començar a Facebook, a borrar fotos de caliacs que surten allà i àlbuns, perquè són massa. En fi, Marromero, has tot alguna cosa més així important? No, no, tens una pàgina de Wikipedia, no ho sabia. Tinc una pàgina de Wikipedia, sí, perquè... A mi, si em busques Alejandro Fernández, sempre surt del cantar aquest mexicà, o sigui, que no tinc cap problema. Ah, bueno, està bé, eh, Alejandro. I de Jordi Domènech també hi ha un intendent dels Mossos d'Esquadra, que no seria jo. Sí, sí, poca broma, és un jefazo dels Mossos, que es diu Jordi Domènech. Va, surt, parla el intendent Jordi Domènech. I ell els surt del macfà, avui hem de comissat, i no sé quins quins. I llavors, hòstia, podries ser jo, però no. I després també hi ha un altre, que és un càmera de TV3, que es diu Jordi Domènech, també. Tu has fet cursos de clau? Què? Has fet cursos de clau? Què passa? Pallasso, què passa, sí. No, no, no, no, eh? Escolta, i el Casal em fan de cursos de clau. No sé com hi ha hagut temes, veus? Havíem fet, havíem fet. Bueno, escolta, i l'altra cosa és... L'altra cosa és que fa il·lusió a mi, que el 7 de novembre, a partir de les 6, Mad Max fugirà en la carretera. Oh, bravo! Ara, ara, ara, ara. Ja era hora, ja era hora. Que facin Mad Max fugirà en la carretera al Casal de Jóves. Gran pel·li. A les 6 de la tarda, gratuït. Versió original subtitulada, això. A quina hora això, Sergi? A les 6. A les 6 de la tarda, eh? I a quin dia? El 7 de novembre. El 7 de novembre, que és... El dia dels cars. Ah, el dia dels cars, en sèrio? Sí, tio. El 7 de novembre, el dia dels cars. És dia d'entrenament. Dia de les cronos. Vale, vale, vale. A les tardes cronos. Vull dir que va per aquí. La màxa, ara. Ui, ta ràpida, ràpida, i car. Que, de fet, últimament, el cinema utopia... enganxa coses, no? Perquè què m'ha enganxada, també, l'altre dia? Ja, saps el que passa? Que no t'estem les programacions amb 3 mesos de... Ja, ja, ja. I clar, després... No ho sabeu. La gent va fent coses, però això sí que hauríem d'haver pensat nosaltres. Bueno, però no passa res, no passa res. Perquè ja trobem una solució. De totes maneres, bona solució, que... Que va fora. Que va fora, diu. Bueno, si no, el que pots fer la gent també és baixa, per la cursa, i que no pari al mercat, sinó que ja continui recte, indústria cap avall, i es quedi a veure la pel·lícula o un cop s'ha tirat, per exemple. Això és una bona solució. És una solució boníssima. La millor que hi ha hagut des de fa anys el programa. Bueno, Alejandro, moltes gràcies. No sé si hi ha alguna cosa més, crec que no. Que avui hem fet una... Que som molt macos. Que som una mica espitosos avui, eh? Avui... Sí. Què passa? Que esteu allà? Clar, perquè faca-lo en aquest estudi. Escolta, Alejandro, que vagi bé, bona tarda, i cuides molt, un petó. Adéu-siau. Vinga, un petó. En fi, una altra cosa també, Marc, amb la Cristina, quan arriba al final del programa, sempre fem allò de si l'Apenya del Morro tingui molta, molta audiència. Però ja estem al final del programa, eh? Sí, hem acabat el programa. Què vols fer? Ah, no, és que jo sóc mirant aquí la tema web. No, s'ha acabat, s'ha acabat. Deixa la meva web, ja, deixa-la en pau. Tot el que sempre fem allò de si l'Apenya del Morro tingui molta, molta audiència, avui que seria trent d'intòpic a Twitter. Doncs avui saló del manga. Avui saló del manga, eh? Em quedo amb el saló del manga, sí. Fins aquí el programa, moltíssimes gràcies, per fer el que tothom, per fer-lo possible. Hola, Cristina Vargas, a les notícies de Sant Jordi. Hola, Torra Nervió, una rosa taima, el Pere Olive, parant del saló del manga. Albert, que va peure a l'espai de Felicitat del 2020. El Sergi Arrada, des de... Ai, el Sergi Arrada, que dic, Alejandro Jiménez, des del carrer de joves. També una abraçada i un petó i un record pel Sergi Arrada. I el Marc Romero, el Twitter i el Facebook. Marc, moltes gràcies. No ho sé, ja deixem-ho pensar. Després també un WhatsApp. Tornem demà a partir de la cinc de la tarda. Jo torno, eh? Ja ho veurem, si tornes demà. Ja ho veurem, ja ho veurem. Ja m'haig d'anar amb l'informatiu, però ja ho sé. Ja ho sé. M'haig d'anar amb l'informatiu. Smooth Jazz Club. Una. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. I don't my love. Smooth Jazz Club. I esperem. Beus de la parròquia. A profundiment de la spiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. A audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les onze, en punt del matí. Recordeu, 60 i més. I, recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.