La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#791 - La Penya del Morro del 29/10/2015
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Amb aquest tall, si insisteix, no pararà la perseverança de l'ofici de veïnals serà dura. Volem demanar l'alliberament dels viatges de l'AP-7 i no seran davant d'altres mesures que puguin arribar des del ministeri. També critiquen la inacció política perquè no arriben solucions des de Cap Vata. La Federació Espanyola de Futbol simplifica la inscripció de jugadors menors de dat espanyols nascuts a l'estranger. Els jugadors de 10 a 18 anys només hauran de presentar la fotocòpia del DNI, escrit de petició d'escripció a un club i de clàssia jurada de no haver estat inscrit en un club afiliat a la FIFA. Els menors de 10 anys de nacionalitat espanyola no han de portar cap document diferent dels menors nascuts a l'estat espanyol. La Federació Catalana de Futbol reconeix que es resoldran el 80 o 90% dels casos pendents que es van originar per la normativa FIFA d'inscripció de menors estrangers. El Barça avui s'ha sabut que d'ogles estarà unes 8 setmanes de baixa. Té una fissura a l'escafoida del peu dret que es va fer ahir durant el partit de cop al Camp del Villano Bencer. A l'eurolliga de bàsquet avui es juga el Barça Panacina i Cosa a partir de les 9 i en directe per Esport 3. I entenis el màsters de Singapur, Garvin i Muguruza es manté amb opcions de passar les semifinals del torneig de dobles. Fent parella amb Carles Suárez, s'han imposat avui a les taiguaneses Hao, Xinxan i Jun, Jiang, Chen. Demà jugarà contra Petra Vitova amb opcions de ser també a les semifinals individuals. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'automatia. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia, no us ho perdeu dijous de 9 a 10 del vespre a Babilònia. Vine al Besar Iperàcia de Sant Just Desvern. Al Besar Iperàcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complements, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer de Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant NouMont. Besar Iperàcia. A la penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Bona tarda, Benjots i gent de l'Estatger. Benvinguts al programa número 1.716 de la penya del Morro. i els parla i el salora Jordi Zulmena i és hora de fins la seta al veig brav. Amb la Cristina Vargas, a les notícies de Sant Just, que no ha Cristina. Bona tarda, què tal? Molt bé. Avui el programa també amb el Mar Romero, al Twitter i al Facebook. Que calmar, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb el senyor Bení, tot d'aquí una estona. El nostre politòleg de capçalera, Paura, que també ens visitarà i ens explicarà les últimes novetats al Parlament de Catalunya i altres qüestions. I també també també, avui entrevistarem el actriu Patricia Mendoza, que està a la sala de triomf amb l'obra Jim Alweig, que diuen que és molt bona i que està molt bé i està arreglant molt bones crítiques. Parla de l'època nazi, però a més a més també utilitzen idelles i marionetes. Ens explicarà d'aquí una estona. També tindrem la música de Mar Romero, Mar Romero. Hola, sí, com anem al tio sol. Bueno, ja es veu acostumat a això. A més, també l'Arnau Conso, la pensé que ens explicarà com va anar aquesta nit de poesia que vam fer per la nit del shopping night a Sant Jordes d'Arts amb la Street Goldstein. Però abans anem cap al Trending Tòpic de la primera hora. Al Trending Tòpic. Del dia d'avui. Marc, canta una mica, en Gana. Els tenim aquí. En Gana, en Gana. En Mar Romero. Marc, a la cria, a la cria, eh. Al més comentat, a Twitter. A veure, pare, pare, pare. Para, para, para, para el programa. A veure, en Mar Romero. Viquin boss. Ahories de cantar una mica en Balacria, però no pot ser, començava el programa, i de cop i volta ja estiguem un, voldries, una mica... O sigui, hem matat el programa... Al Taira, ara ara. Hem matat avui el programa, no? Què? Hem matat avui el programa, per totes les dues hores. Si has inventat el programa. Matat, matat. No, per les dues, no, però el nombre és per ara, pel començament. Ja està. Començàm-ho. Hauràs de fer deures, esclar. M'apunto a cantar... A la dutxa. M'apunto. Mira, perquè no tinc un paper per trencar. Apunta't-ho. Avui, un dels temes més comentatges de Twitter ha sigut de Guindos, perquè avui ha anat a Especo Público, al programa de la 60 de Grisso, en Tena3, i ha dit el següent, diu que aquest govern no ha rescatat cap banquer, si no els dipositants. Així és el... Tiro, eh, el ministre ha qualificat aquestes dades com bones dades, sense dubte, i ha volgut posar en valor que això és gràcies a l'esforç de la societat espanyola, a més insistit que a partir de la primavera tindrem dades molt bones de Tur. Guindos ha defensat que els llocs de treball que s'han creat són de qualitat, i ha llançat un missatge als joves de la Tur, i un altre als l'aturats de llarga durada, perquè la principal font de desigualtat a Espanya és la Tur i la Tur de llarga durada. Guindos també ha mescat la seva gestió al capdavant del Ministeri d'Economia, l'ha generat certs malestats com en el cas de l'Ànquia, en Rodrigo Rato, o altres directius que van veure minvats als privilegis dels que fins al moment gaudien. No obstant això, el polític no ha volgut aprofundir en la idea, i davant les mesures que s'han pres des del govern de Guindos, ha assegurat que el seu compromís era amb la ciutat de Núria Espanyola i no amb els banquers. Sí, claro, seguro, seguro. Bueno, què diu, per exemple, a Maria Emilia Twitter? Diu, doncs, noi, a veure si un d'aquests treballs li arriba a la meva filla, que porta parada més de 4 anys. Inés Velo, també ha dit que el ministre de Guindos a Espejo Público, al comerç minorista creix el 4,5% de Guindos a Espejo Público. Bé, i també Paco Lobos, que diu, es compromete a crear un milió de lleus de treball per 4 anys i ja porta 4 milions de promesos. Molt bé, en fi, gràcies, Marc. Anem cap a les notícies de Sant Jus. Les notícies de Sant Jus a l'Andrea Vergasa. Moltes gràcies, vinga. Està bé. Jo també, jo també. M'he matat tot el camp. Perdó, perdó. A veure, que estic net. A sobre, que sóc l'única persona que canta en ritme, amb il·lusió, amb ganes, que faig els donals del programa i, a sobre, em diu Andrea, que és un honor, per mi, que em diu Andrea també, de totes maneres, que l'estacar-ho. Un moment, Cristian, no te'n valis. Som molts anys, som molts anys. Home, torna, per favor, anem a llegir memòries d'estura. 8 anys, 9 anys. A veure, va, torna, per a ara, vinga. Les notícies de Sant Jus amb Cristina Vargas. Sí. No hi ha d'informat de tot el camp. Passa per aquí. Oh, yeah. Bé, Sant Jus ha sentit aquesta matinada el terratrèmol d'intensitat 4,3 a l'escala de... Això és mentida, ja està, és mentida. És mentida, espera, perquè en parlarem. A més, també, que torna a la castanyada infantil del barri nord, un clàssic, que hem de comentar que per mi gaire seria la portada. La portada de l'informatiu. Però de portar l'informatiu n'hi ha una altra. Aquí és la següent. La notícia del dia dels serveis informatius diu que... 108 cars s'han inscrit a la 39. A cursa de cars de cuisineig de Sant Jus d'Esben. Home, no som pocs, eh? Pota broma. En total, hi haurà 216 acorredors i acorredores que baixaran pels carrers freixes i creu del Pedro el cap de setmana, del 7 i 8 de novembre. És aquí el cap de setmana que ve, no, Cristina? Sí, aquest que entra no, sinó el següent. Serà el 17, concretament, el dia 7, quan esperen les verificacions, els entrenaments i també els cronometratges. Serà de dos quarts de 10 fins a les 6 de la tarda. I ja sí, passem a diumenge, però, del diumenge a dia 8, de no del matí a 3 de la tarda, esperar la cursa de l'organització. En aquest sentit, en guany, preveu que la cursa plegui unes 4.000 persones al llarg de tot el cap de setmana, de les quals creuen que unes 2.000 hi seran el dia de la cursa. L'entrecada premis, però els guanyadors de la 39a cursa de Cas de Cuxinet, serà el dia 17, 21 de novembre, a les 7 de la tarda, al cas de Joves. Bé, des del car de la Ràdio, jo sé el que... Amb l'Andrea, bueno... Però hi ha cara o no, perquè fins ara no hi havia. A veure, hem fet una notícia de l'última vegada. No, no, no. Hi ha una notícia d'alguna persona que vulgui, de forma altruista, en deixar-nos el seu car, si us plau que ho faci, a través del correu electrònic, per exemple, la penya del Morro, a robajimel.com. Hem penjat un vídeo al Facebook, que hi ha el segon capítol, que podeu trobar, tant a Ràdio d'Esberc com a la penya del Morro, on vam fer unes proves a la tarda, aquí a la sortida, just abans de la policia local que en Gina està, i la veritat és que va ser una prova fantàstica. Va ser un èxit total. Jo hi era i va ser molta ràpida. Molta ràpida. Molta ràpida de l'Andrea Bueno, com a cabra, al final. Però, de totes maneres, no tenim car. O sigui que, si algú us plau, ens vol deixar el seu car com una crida a la ciutadania, i que ens dos digui que es posin contacte amb Ràdio d'Esberc, perquè seria una cosa... Teniu clar bé per això? No, seria una pena i una llàstima, estimats o llents, i estimada gent de l'aliencia que ens escolta, que després d'una propaganda, no tinguéssim car de Ràdio d'Esberc. Ara, si no tenim car, no ens tirem, i vull que també... No ens precipitem. Potser no tenim car, i no passa res. Així hem d'estar al mig amb el tràngul de tirar-nos, també. És més... És que dient això del tràngul sembla que feu per obligació, i jo, directe, no, Jordi? A veure, jo et dic una cosa. Jo no estic obligat a tirar-me, però... Hi ha compresió. No és l'obligació, és la pressió. La pressió que t'està mirant tot el poble. Com cauràs per la recta dels cars de cuixinets? Fas el ridícul davant de la pressió. Aquesta és la una pressió que no... Que no té per endavant. Bueno, en fi, si teniu car, sisplau, ens ho dieu. Va, contineu-me més coses. Atenció, perquè avui hi ha hagut un terratrèmol. Ha passat. Sant Jordi, sentida, ja estan matinada. El terratrèmol d'intensitat 4,3... a l'escala de Richter, que s'ha originat amb epicentra, a la l'Empordà. Cristina, estem vius de Miracle? Bueno, sí. Aquest Sant Jordi podríem haver patit d'anys, però no ha estat al cas. De totes maneres, cal destacar una punt, i és que a primera hora del matí, des de l'Institut Cartogràfic i Lògic de Catalunya, s'havia xifrat aquest cisme en 3,9 punts, i, finalment, després de diverses revisions, s'ha qualificat que era de 4,3 punts a l'escala de Richter. L'heu notat vosaltres? Cristina, tu l'has notat a casa? Ah, sí? Bueno, estàvem mig de dormida, aquest Sant Jordi. Un moment, un moment, un moment. A veure, Cristina, què has notat, tu? Mira, aquesta matinada, dos quals de dues, una cosa així, perquè ja et dic que estàvem més o menys mig de dormida, de cop i volta he pensat... Ostres, quina avantada que fot aquí. I no era una avantada... De fet, m'he llevat, he preguntat què passava, i al obrir els ulls m'he adonat com que a la casa es començava a moure una mica. I no és broma, eh? Tu juro, eh? Era com si anés en un creuer i es mou el vaixell, i estàs com inestable i una mica així. No m'ho dius, això? Si no ets molt preguntat, on està la teva casa, Cristina? A la zona de Camp Mèlic, en plaça Montfalconi. No m'haureu fixat? Sí, et dirà al carrer i tot. Pujant cap al turó, una mica cap a dalt, però allò, la muntanya, avallat, una mica... No sé si és la muntanya, però almenys a casa meva ja et dic que sí, eh? Cristina, com estàs? No, en el moment... M'havia quedat una mica com desorientada, pel fet que no s'estava movent a algú i no era jo i no sabia què era. Ha estat molt estranya, la sensació, t'ho dic, de debò, eh? Han caigut allò que acabo en tota la comarteria del segle XIV, per exemple, del menjador. Clinc, clinc, clinc... No, no ha arribat aquí. No, no ha passat això. Va, va, va, va. Bé, tu, Marron Mero. Jo no m'ho crec. A terra llometa, eh? No. Perdona, jo tinc amics que m'han dit... No, estava estudiant. Almenys m'ho heu estudiant a les dues, la matinada, ja. Però que m'han arribat a explicar que han saltat de la cadira d'altar retrèmuls... Això, ja, és que jo m'ho crec. Jo estava dormint i jo tot segur. El meu somni no ha tingut cap efecte. Jo tampoc he escoltat res de res ni de res. És que no està escoltat, es va notar, eh? No pot escoltar un ligerocisme, bueno, el corazon. Però jo tampoc no he sentit res, eh, i m'estava dormint tan tranquil·lament. Això, suposo que ha anat a zones, no?, a zones... Sí, sí, de fet, és possible que no a tots senjors s'hagi notat. Potser en algunes zones s'hagi estat més potent que en d'altres. Desconec ara els efectes pels quals pot haver passat això, però és possible que sigui que en alguns espais o en alguns indrets de senjors no s'hagi notat tant com a d'altres. Com deies, ara potser en la part del dolor sí que es podria arribar a notar més que potser en d'altres. De totes maneres que el destaca així, que després d'aquest primer sismà hi ha hagut dues rèpliques més, una de menor intensitat, això sí. La primera ha estat 2,7 punts al mar, a prop d'on s'havia provocat aquesta 4,3, i la segona 2,5 punts ha estat a l'escala. De fet, Protecció Civil ha posat en prealerta aquest matí al pla sismicat, i ha recordat que en casa de Tarratèmol és important que en el moment de la sacsejada hem de refugiar-nos, ja sigui o bé, o a sota una taula o en un angle d'una paret o en cas d'estar al carrer, mirar de llunyar-nos dels edificis o si no podem allunyar-nos, ficar-nos en un portal. Si anem conduint, quedar-nos en el cotxe de tancats i intentar-nos guardar-nos. Bé, doncs està bé, perquè... Perdona, perdó, més. No ens ho havia dit ningú, això. En principi, no, en principi, no. És possible, eh, que n'hi ha gent. De fet, no és la primera vegada que n'hi ha. L'únic que, clar, hi ha la intensitat de les sacsejades no acostuma a ser tan alta com aquesta 4,3, jo crec que per això no acabem de notar-ho. Bé, des de l'apena del Morro us aconsellem que, si ho torneu a repetir o viure un tèretre molt a les properes hores, estigueu on estigueu, si esteu a prop d'una persona estimada, sempre podeu dir aquella frase... No sé si això és un terremot o los latidos de mi corazón. Dit això, hem de parlar de la castanyada infantil del barri nord. Avui, la comissió de festes del barri farà una castanyada adreçar als nens i nenes i amb animació infantil, com també es va fer l'any passat. Avui fa por, no les notícies, fa por... Per què, no? Perquè el terretrèmol, Halloween, castanyada, una mica de tot el que ve a Cristina Informans. Doncs, de fet, a poc de més de 10 minuts començarà aquesta castanyada del barri. De fet, s'ha decidit que en guany repetir-la per la bona collida que va tenir la castanyada infantil que va organitzar la comissió l'any passat. I, doncs, cal recordar però que l'any passat es va fer un canvi, la castanyada era més dirigida que per a adults, i en guany ja s'ha fet cap a infantils, com també es va fer l'any passat, de la falta de persones i afluència de gent. És una castanyada, no és Halloween. Si la gent no va aquí disfressada de Halloween, per favor. No, de fet, la castanyada podem destagar a comptar amb castanyes gratuïtes i moniatos. Els moniatos sí que s'hauran de pagar, però... I, a banda d'això, hi haurà animació i diferents activitats. La previsió d'en guany intentaran que s'iguali o s'augmenti l'afluència de l'any anterior i, bueno, esperar el barri nord serà a partir de dos quarts de sis a la plaça Joan Maragall. Perfecte, doncs, si voleu anar-hi... No minutets, tenen, encara? Sí, a partir d'avui, és la primera castanyada que es fa quan encara falten dos dies per la castanyada. Senjús, com així. Ens avancem, ens avancem, sempre. En fi, ja sabeu que tenim molt informació de les coses que passen a el nostre municipi. Ara mateix, a radioderbert.com i a partir de les set, els senjús notícies, i a partir d'això, Vespre Cristina Vargas, moltes gràcies. Se vagi bé. Bona tarda. Som una part de la publicitat, i d'aquí és un moment amb el pau Ramà, parlem de política. El nostre politòleg de Capsalera començarem parlant de la resolució per començar amb la desconexió amb Espanya, que es va aprovar a principis de setmana el Parlament de Catalunya, entre Junts Falcí i la CUP. Fins ara. La feia vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a Radio Desfer. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar, els dijous, a les 8 del Vespre, i els dissabtes a les 10 d'algumatiu. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural, que cada dijous de 9 a 10 del Vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del Vespre. Babilònia. Vesar i Peràcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complements, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. La feina és molt bonica. La feina és molt bonica. Això és 6 minuts d'erre amb el punt de dos quarts de 6 de la tarda. Com que dius, tenim el nostre politòleg de capçalera del programa, que és el Pau Ramam, Pau Ramam, bona tarda. Hola, Pau Ramamà, és que és Romero, Pau Ramam. Bona tarda, no? És que ja hem dit bona tarda. Si vols, ho estem fins a 7 diem bona tarda. No, però pensem que... no ho sé, no ho he dit. Hem de parlar de política perquè, a principis de setmana, Junts, Palsí i la CUP van presentar una resolució per començar la desconecció amb Espanya. Què van fer ciutadans, el PSC i el Partit Popular? PSC i Ciutadans van presentar dues propostes perquè la mesa reconsidir l'admissió a tràmit de la resolució sobiranista de Junts, Palsí i la CUP. Les dues propostes advartessen que el PP no s'ha constituït com a grup parlamentari i no es pot celebrar la junta de portaveus per elaborar l'horre del dia. A tot això, consideren que la resolució independentista va contra la legalitat i no s'hauria de votar. El PP per la seva banda, com he dit, argumenten que per a fers que no tenen res a veure amb el text independentista encara no han nomenat portaveus ni portaveus a Junts, és a dir. Encara no s'han constituït com a grup. Clar, i això, si no s'han constituït com a grup, estan endarrerint una mica aquesta posada en marxa. No, vol dir que ja està. Catalunya independent, ja està. Si no hi ha PP, Catalunya independent. No, perquè sàpiguen. Ah, tu, Menac, no en tens res. Ja porto col, no, Pau? És que estan impeding convocar la junta de portaveus i dilat en el tràmit d'urgència de la resolució. Quina va ser la postura del govern central davant el desafiament independentista? Van desaclar que aplicarien totes les mesures d'hora, les mesures que l'alegat els hi dona. Des del PSOE han donat pressa per al govern central, sempre que les accions que es prenguin fossin mesurades. I el líder socialista també va criticar durament els independentistes acusant-los a fer un desafiament antidemocràtic. Molt bé, a veure, tornem al Parlament. Al final, com queda el calendari? Però jo m'estic pertent, ja. Hem de tornar a votar, ja, o no? De moment, encara no, però no està clar si es podrà votar abans del nou en la investidura, d'aquest nou en la simbòlic, que recordem que era el dia de la votació, i de la primera votació d'investidura del nou president. Jo tinc la mà fluixa de votar, eh? Si ja torna a votar, ja, vinga. Tothom dependerà de la interpretació que se li doni el reglament del Parlament. Està el que la MES del Parlament resolgui les peticions del PCI Ciutadans, té quatre dies per fer-ho, prèviament s'ha de reunir la Junta de Porta de Vos per saber l'opini dels urbs parlamentaris. I aquí és on ja el problema. El PP no s'ha constituït com el grup. Ara ho diem, és el que diem ara. Valla, valla, sou, valla, valla. És un clàssic, oi? Si decideixes esgotar el termini, la Junta de Porta de Vos no es podrà reunir fins al divendres 16 de novembre. I altres vies que permetin reunir la Junta de Porta de Vos abans, encara que el Partit Popular no s'hagi constituït com a grup? És poc probable, però algunes vows d'Ajuntes Palsí pensen que el PP podria participar com a convidat, tal com un fa a la Mesa del Parlament, o amb un porteu provisional. Per veure, tot indica que aquestes mesures no es podran aplicar i s'haurà d'esperar que el PP es constitueixi. I si es tallarga el termini al màxim, la Junta de Porta de Vos ha reunir el dia 6 per tractar les peticions de reconsideració del text independentista, i amb totes sobretot la majoria d'Ajuntes Palsí i la CUP la rebotjarà i passarà a la Mesa, que ha reunit el mateix divendres per aprovar que se segueixi amb l'autoramentació de la declaració per Biorgent. Llavors, un cop al programa el text aquest, ja està, ja som independents o...? Exacte, sí. I pujarà en el saus. Que vaig fer les maletes, vinga. Escolta, sí que tothom és independent perquè has de fer maletes, on te'n vas? Perquè jo me vull a España. El següent pas és la... Carles, no en tenis. El següent pas és la presentació d'esmenes. I pot haver problemes... També hi ha més problemes, encara, no? Sí, exacte, hi ha problemes... Perdona una cosa, perdona. Aquesta legislatura no comença fàcil, eh? No, es comença bastant interessant. Deixem-ho molt interessant. Sí, molt interessant. Finalitzada la suspensió temporal, els grups tenen dos dies àvils per presentar esmenes. En un principi serien divendres diecis i dilluns nou. És a dir, no es podia votar la resolució fins al dia 10, però des dels uns Palsí, si hi ha un acord previ de l'organ rector del Parlament, es podria considerar el 17 dia 7 com l'últim dia per presentar les esmenes. D'aquesta manera sí que es podria votar el dia 9 de novembre, tot i que s'ha de dir, el 17 mai ha estat considerat diàbil per al Parlament. Bé, perdona, eh? La CUP ha dit que vol que es voti sol dia 6. Sí, la CUP va ja... Sempre no em diràs que la CUP està portant la contrària. No m'ho crec, no pot ser. No, és a dir, que la CUP segueix el seu camí. Aquí ho deixo. Bé, després de la ciutat de tarda, continuem amb aquest espai de política. És un espai de la CUP. Sí, que ja sabeu que és aquell espai on el Pau repassa les pixades fora de té dels polítics, de l'àmbit nacional, internacional, de tot arreu. Les pixades fora de té. Comencem per un membre del Front Nacional de Perpinyà, que no té res a veure amb l'alcalde de Sant Just. No és la ciutat del sud de França, que ataca el tinent del calde de fers catalans d'aquesta ciutat. Fonsa ja. Lluïa Lliot és el cap de l'oposició... Perdó, com es diu? Bueno, jo ho dic en català. Lluïa Lliot. Si vostè ha estudiat francès perquè és Pijo, doncs endavant. Com on? I els peis! Jo no vol dir jo no. Pijo, jo estic de francès perquè m'agraden les idiomes. Lluïa Lliot és el cap de l'oposició de l'Ajuntament de Perpinyà i per tenir el Front Nacional Partit no gaire moderat. Venen-se dures crítiques contra Bais la fontent per les paraules d'aquest àmèdia basc. El que es diu és que el sentit francès disminués la esperança d'un nou estat. Lliot considera que la fontent és un anti-françès, a l'esprelació d'una ofensa i una falta de respecte pel país. I l'alcalde les ha de condemnar a més de treure les fers conclusions necessàries. La fontent respon patètic. Després de demanar a la ser francès que en faci callar, Lliot demana l'alcalde per pinjar que em acomedi per catalanisme. No em diguis que ara també hi ha independentistes d'això, l'aïll, a Lliot! Això són com una plaga! De fet, Manuel Valls va sortir l'altre dia en unes degradacions al diari Liberación. Em sembla, dient que si Catalunya s'hi independitja i, finalment, el Barça no pot jugar a la lliga espanyola, ell obre les portes a la que pugui jugar a la lliga. El que ve a la fi ja ho fa el Mónaco. Vull dir, aquest home fa uns mesos donant suport a Mariano Rajoy i ara veiem que la pel·la és la pela, canviarà una mica de posició. Home, quan el Barça era el Barça, la pel·la era important. Home, és un resultatista. Allí empatia escoltar el Villano Benz, no vol dir que el Barça estigui malament. Pensar que el Villano Benz és un equip de molta qualitat. Ah, sí? Són els envassadors de semadura. De fet, van jugar contra l'Espanyol i els van guanyar, fixa't si són de qualitat. Bé, escolta, estic com el Pau, eh? Sí, potser tampoc no el precipitis, Marc. De totes maneres, vaja, que el senyor Manuel Valls, que s'ho repensarà al Barça, no sé si diu alguna cosa. Escolta, on estem? Ah, sí, més coses. Hem de parlar de les polèmiques paraules de Vullito Ledo. Vullito Ledo, polèmica, això és una cosa... Sí, raro. Segueixen tenint respostes. Aquesta vegada ha parlat un exportaveu del Ministeri de Defensa i general ratirat. Ojo, vamos a morir. A veure, Pau. És Manuel Fernández Monzón. Escolta'm les declaracions que va fer en un programa de ràdio i els comentaris dels allà i els drets d'enmeros que compreviu d'estàs. Una cosa al Vullito Ledo, muy en serio. Yo no me lo tomo en broma. Le digo desde aquí públicamente que aunque él no sabe lo que es la palabra honor, que yo le reto a duelo a muerte. Con el arma que exija yo. Manuel Monzón, general de Infantería, diplomado, está mayor. Le reto a... en duelo a muerte. Con el arma que quiera. Está tirando el guante. Exacto. Me gustaría vermelo enfrente con una pistola a la mano. Quiero que ese niño no tendría ni que tener ese honor de enfrentarse a usted. Yo creo que... Las distintas enfermedades terminan con él. Yo... Yo no le cojo el guante, porque yo no me voy a batir en duelo. A la mano. ¿Quién es que hace? Ojalá. Y lo pudiéramos hacer en el Bernabéu. Y él, posiblemente, puede llevar de padrino a Zapatero, o que es muy complejivo con todos los tiempos. O a Saliva. O a la iglesia. Yo creo que él se va a mazañar para mí. A la iglesia no creo, no sé yo. Bueno, en fin, quina que toma que parles que estamos, mira. Jordi, quan vostè va a redactar en el guió, no faré cap broma sobre l'home d'aquest senyor, així que no, si vols, estic broma. No te preocupes, no te preocupes, ja l'ago jo. Sí, sí, no em beso. El Bernabéu desitja que es pot jugar y se puede hacer un duelo a muertes en general. Vaya a hacer un duelo a muertes con ese susodicho rojo ugly toledo. Bueno, en fin, alguna cosa més sobre aquesta negociació? Sí, tu t'has quedat directament amb la veu. Perdona, però aquesta tertulia és una mica heavy, no? Com has vist el vídeo, és una miqueta senzilleta. Sí, però fa una mica tuvenaftalina, també, eh? Una mica així. Com és aquest home, un exportador del Ministeri de Defensa? Era un general retirat, a més a més. El mateix ja diu quina graduació té. Sí, jo em retiro, jo el deuen a muertes. Perquè, vera, és que pensem com responen alguns, mentre que una persona amb dos ids a front, davant les paraules de Willy Tolledo, des de l'educació li arrebatria els arguments, els altres prefereixen fer un Homer Simpson i dir com pistoles ja l'amenecer. Sí, també, també. En fin, en canvi, en una altra quadratura testicular, aquesta vegada, home, avui tenim la crema de la crema de les llibertats i de la democràcia. El partit ultra box torna a... Companyoros. No es diu ultra box, es diu, el partit ultra box, torna a parlar del procés català. Cada vegada parla aquest partit del procés català, i agafa les maletes i comença a córrer. A veure, Pau, digues. El president i candidat de Vox, Santiago Abascal, ha dit a Twitter després que la presenta del Parlament Carme Forcadelle fes el seu discurs inaugural, diu, espero que la detenguin, la juzguen i la encierren per dar-hi el pisoletazo de salida de les edicions. Aquest no s'ha fet el primer pla del Parlament, i ja aquesta dona l'hauria d'estar presó. Ni sent diers de gràcia, com... Ni sent segons. Ni sent segons, res. És que no és la primera vegada que aquest partit demana a la justícia que actui contra les cares visibles del procés. Jo ho va fer el passat mes d'ajunt, com va interpretar el peu de la lletra, les paraules d'arturmas a un diari itàlia que deia, la declaració unilateral d'independència que deia a l'últim calatge del meu escritori. Vox, només entenent el sentit literal, va arribar a demanar al jutge que actués per tal que més entregués voluntàriament el document o que inicies l'escurcoll. Bé, doncs què ha de dir? Va, més coses. Hem de parlar ara de... Els que hi estan seguint, res. Una mandra tota la sessió, avui, eh? Ha tornat a fer... que no és culpa teva, eh, Pau, però sabràs el que passa. Ha tornat a fer unes declaracions... Fica mi general. Ha tornat a fer... Ara, molt bé. La regidora del PP a Madrid ha volgut saber, clar, que a Espanya no va participar a la Guerra d'Iraq. És cert que a Espanya no va participar en les operacions més grans a la Guerra, però sí que hi va ser present en la post-guerra, amb ambiant-hi efectius, i patint baixes, o potser Guillre no recorda que va ser Zapatero, qui va fer tornar a les tropes d'Iraq. Bé, eh, ahà, ahà... Tots huevos, així era clar. Més cor, l'eurocàmbra, multa i suspenta, temporalment, a dos eurodiputats. Un de polonès i un d'Itàlia avancen suspesos durant 10 dies per fer pològia del nazisme. El nazisme no ha aconseguit fer referències al nazisme, com, per exemple, ha fet la salutació amb el braç alçat. Bueno, un petit detall, no? Aquí, encara que ho farien aquí, a Espanya no passava res. Anem per aquí, segueix la gent. La Fundació Francisco Franco és notícia per la seva loteria. Ah, què dius ara? Sí, aquesta organització que té per objectiu la difusió de la figura del dictador, ha posat a la venda la seva loteria de Nadal. El problema està en que els dos números que juga, una acaba en 36 i l'altra en 39, enclararà referències als anys a la Guerra Civil. Molt bé, molt subtil, tots, molt subtil, eh? Sotil, molt sotil. Bé, i els ous quadrats de la setmana són per... Mariano Rajoy, president del govern, per... ¿Qué sabe nadie? Nova entrevista radiofònica de Rajoy i nova frase. Què ha passat, ara? L'entrevista de Pepe Bueno va preguntar el president sobre els diners públics donats a la Fundació Francisco Franco. Escoltem-la. Quiero ser precisa, presidente. Creo que no hay ni un duro ni un euro en los presupuestos para el año que viene. Ni los ha habido en los tres últimos para rescatar de las cunetas españolas los cadáveres de las víctimas del franquismo, básicamente. Perdón. Y algunas de la Guerra Civil. Y sin embargo, les ha dado a la Fundación Francisco Franco 150.000 euros. ¿Túguma? Desconocía lo que usted me acaba de decir. No lo sabía. ¿Por qué no le encuentran una explicación? Es decir, no lo sé, no lo desconozco. Volve. És silenci. Una resposta a l'alçador d'un president del govern. Sí, pero está bien para que tome, al lloc de dir, no, pues esto me parece bien, me parece mal, creo que... No lo sé. S'ha acabat aquí el tema, no? Sí, aquí fixa-vos que les dues vegades que la resposta excusa que dona és... no ho sé. No explica si li sembla bé o no, o si pensa fer alguna cosa al respecte. Però aquest fet m'ha fet pensar en un cas del que vam parlar la setmana passada. Ho recordeu de les comparacions amb el nazisme i les entitats que defensen la unitat de llengües als fejos catalans? Home, un grande. Exacte, fetes per la porta veu del Partit Popular Balencià. Bravo, bravo. Doncs recordeu quines van ser les paraules? Us les dic. Isabel Bonic va dir, si imaginem que passaries si el PP de València donés ajudes a un antiten nazi, bé, doncs ja no cal imaginar-ho. En els últims anys, mentre no es donaven diners per recuperar les víctimes del franquisme, es van arribar a donar 150.000 euros a la fundació Francisco Franco. Un aplaudiment, un aplaudiment. Bravo, hola, tu i huevos. Ens agraden molt, ens agraden molt que aquestes coses continuïm passant al 2015. Aquí no passa res, i demà contra hortes d'igual, i vinga. És que també recordo les paraules de Dolores de Cospedal quan es van fer escraches i allà va dir, esto es nazismo puro. Jo pregunto, veurem alguna d'aquestes dues polítiques crítiques que el govern de Rajoy per haver donat diners de tots a aquesta fundació? Són només els exemples de la hipocresia d'alguns, mentre a l'Unió Europea es multa i sospenta en pluralment dos euro d'hiperats per teclosió del nazisme, aquí se'ls dona diners. Molt ben dit, molt ben dit, molt ben dit. Molt ben dit, molt ben dit. I més que hauríem de dir, perquè la teva resposta deixa que la reflexioni... No. Bravo, bravo, Pau, Pau. Les respostes no. Es noten els anys estudis. Molt bé, molt bé. Fins aquí, a les aixeves amb el nostre politòleg de Cancelera, fem una pausa per la Polsiat. Gràcies, Pau, fins la setmana que ve. Que vagi bé. Nosaltres tornem d'aquí al moment amb el senyor Manito, parlant d'un parell de qüestions. La primera és que no parlem, eh? Els senadors viuen que cobraran 8.000 euros extra per 52 dies, en els quals no treballaran. Jo ja m'atifarà les mans per saber com anirà això. Parlem d'aquí al moment de l'Apanya del Morro, fins ara. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar davant del debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Fins ara amb els paus de 9 a 10 del vespre Babilònia. El vesari Peràcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complements, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carre la Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant NouMont. Bazar i Peràcia. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio Desvern. Un camí cap a 3 a 4 de 6 de la tarda, continuem en directe a Ràdio Desvern, i quan sona aquesta sintonia, Marc, que és la sintonia del senyor Benito, que és el nostre home fleixa, l'home líder, l'home captat, l'home pilar del programa, que sempre ens il·lumina amb les seves reflexions, perquè el C, també, el més gran de l'equip, és el nostre guia particular, la nostra estrella de Valet. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda. Bona tarda. Aquí és el saló de la primera línia. On es troba ara mateix? Ara estic aquí a les barriades de Sants. Estàs a Sants, ara? Sí, estic a Sants. Aquí és l'anarquista. Això li anava a dir? Està a barri d'anarquistes, de tendeus populars... Ara. I de terroristes, no? Segons... De terroristes, eh? Sobretot de terroristes, eh? Sobretot de terroristes, eh? A veure, què ha passat? Sí, una bomba, aquesta petata prop, eh? No, ja es veu. Es veu que aquí està parillant, eh? El senyor Benito, sisplau. A veure, aquestes coses... Sants és un barri que... No es pot anar per Sants, ara, no? És un barri trinxerat. Sí, sí, sí. Ara, bueno, jo estic movent-me. Estic una miqueta així, bueno, que m'ho faig. Estic dintre d'un contenidor. I, bueno... Vegem com t'ho heu aconseguit. Vegem com t'ho heu aconseguit o cremin. No, no, sí, bueno... Ja he avisat els companys, eh? Sí. És un contenidós, sants. De totes maneres, senyor Benito, si alguna cosa ens ho fa saber, però, com sempre, jo el tinc aquí. És que està buscant la notícia, però no la trobo. La notícia aquesta dels porcolls que va bé ahir i tal... No, és que no la trobarà, no la trobarà, perquè m'han silenciat, eh? M'han silenciat aquesta notícia. Sí, m'han silenciat. Jo la volia trobar, ara, la buscaré. Bé, bueno, escolti, coses que volia comentar amb vostè, perquè... A veure què li sembla. Diu que els senadors, els senadors, la gent del Senat, els que estan fent una funció bàsica en aquest estat... Sí, ui, pots comptar, pots comptar. Pilar, també important. Diu que cobraran 8.000 euros extra per 52 dies, en els quals no treballaran. No cobraran 8.000 euros per 52 dies, que ja no treballen. Diu que hi ha... Hi ha un trobo de talla, hi ha un trobo de talla. Està bé, això, no? Per no anar a la feina, 52.000 euros. No, 8.000, eh, 8.000, ja està. Ai, no, perdó, 8.000, 8.000, 8.000. 8.000, 8.000. Si hi ha una institució que mosqueja els espanyols, aquesta és el Senat, això ja estem tots d'acord? M'agrada molt perquè la notícia ja comença així marquant un to. La que es reposa és la Càmera de Reprenentació Territorial de l'Estat. Has vist com una espècie de cementiri d'elefants en els quals els polítics que han sigut president de comunitats autònomes, ministres o els càrrecs, acaben els seus dies d'enactiu d'una manera plàcida. És una mica com si... El Parlament Europeu, però 10.000 vegades, més encara, sense us. Ja, ja, ja, ja. De fet, els li podrien parar uns missatges de la monaca de aquestes xineses i aire, no? No. És el dia més de compte. Potser sí, potser sí. Duca, el César Feina té poc valor, perquè totes les decisions importants es prenen al Congrés dels Diputats, cosa que això ja ho sabíem, i a més a més s'emporten un sou espetacular. El salari d'un senador és de 3.126 euros al mes, i a més a més ha de sumar complement per valor de quasi bé 1 milió d'euros. És a dir, no, no, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó, perdó. 869 euros, no, se me n'ha anat una mica de pilota, mira. 869 euros si són de Madrid i 1.822 si tenen una altra procedència. A més a més, si un senador de Madrid guanya 4.000 euros i un de fora 5.248. Aquesta xifra, a més a més, ja ha de sumar preventes, com, per exemple, 3.000 euros anuals per despeses només amb gas, amb taxis. Bé, doncs això és una cosa que, en principi, tots ja coneixíem, tots ja sabíem, però si aquestes xifres indignen, l'últim extra que van rebre el 70% de les seves senyories del Senat, va fer que més d'un, fa que més d'un, el resploti el cap, per no dir que directament ja anem a comprar una brillotina, perquè ni més ni menys que una indemnització de 8.000 euros per la disminució de l'escorps. Ara que se'n dissona l'escorps i s'ha convocat el 20 de desembre les eleccions al govern espanyol, doncs per aquesta disminució una indemnització de 8.000 euros. Com s'ha quedat el cos, senyor Benito? Bé, com sempre, ja està curat d'Espanya, no m'agraden ni una paraplota, però ja no la tinc. No, perquè és una bústia, una bústia, i volia que t'allà t'assolguessin. En vista de les pròximes eleccions generals, la Càmbra Alta ha tingut un detall amb el seu sonador i els va compensar amb un donos de 190 a 190 d'aquests 266 membres tindran aquest regal dividit amb les seves dues següents nòmines, que aquí tampoc no especifica per què dels 266 només 190 cobren aquest plus de 8.000 euros, però hi ha una mica de pivoteig amb mi, una mica d'allò, jo sóc tu amic o fos-ho d'aquestes. Bé, vaja, un home habitual. A mi tot això em fot de molta mala llet, la mesura es diu indemnització de transició, i tenen dret a rebre-la als senadors que no pertanyen a la diputació permanent. En fi, bueno, més històries. No estic molt d'acord, que allà sí senadors que cobrin un extra pel que van fer a la transició em sembla molt bé. No, però que no té res a veure amb la transició. Tu l'escoltes de la transició, Marromero, no? No, no és un tema de la transició. No, no, no, no. Com estàs? Domenes? Sí, això sí, però no té res a veure amb la transició. És la transició de... Has dit això que cobren per no sé què de la transició. La transició, transició. La mesura es diu indemnització de transició. Però no vol dir que sigui per la transició espanyola. Això perquè ho diguis tu, eh? No, això perquè és així. Només faltaria que estiguessin pagant una cosa a fa 40 anys. I l'ho vam fer de costa. I l'ho vam fer de que es va fer la transició. I la Constitució tenint va sortir d'allà. Se'n va bé que se li hauria de pagar això, aquesta gent. No valoreu les coses. Aquella sort que no havien dit per oberlo transitivo, eh? També. També, també, també. Els fan servir verbs en aquest senat. Diu que per l'ús del verbos transitivo és tanto. Segur que els fan servir? Escolti, encara... Encara continuo aquí... Sí, sí. Tinc un contenidor, eh? Aquest contenidor s'està movent. S'està movent sent un soroll, sent una cosa, una fresa. Una cosa que s'està preocupant, eh? M'està dient que l'estan... M'està dient que el contenidor l'estan portant d'un lloc a un altre? Diria que sí. Diria que sí, jo des del meu... Poso el periscopi i no hi ha manera de veure res. Per mi fa que hi hagi un petit periscopi, amb un tub d'aquests, el cartró que he trobat aquí, precisament dins del contenidor. I, bueno, si ets dur, és fer un avistament, però no... Això, de moment, sento que es mou aquest contenidor. Sí, sí, jo també sento una fresa de fons. Si va a algun lloc i ens avisarà, mentre tant passem a la següent notícia que volíem comentar amb vostè i és que... És passant, és passant, sí. Es veu que transmetran per televisió un exorcisme amb viu a una casa. Eh? Això no és mentida, eh? Això és veritat. Segons sembla, el programa Exorcism Life, de Destination America, transmetrà aquest divendres, perquè, en motiu de Halloween i tal, podria ser l'especial més terrorífic de la història. Previa Halloween o potser un fiasco, diuen, com la cripta del Capone. Què és la cripta del Capone? Bueno, la transmissió de dos hores en viu culminarà amb un intent d'exorcisme en una casa al soburvis de San Luis, en la que suposadament hi eviten esperits malevols. El nen que va ser subjecte l'any 1949 de l'exorcisme immortalitzat al llibre L'exorcista, de William Peter Blatty, i la seva subsecüent pel·lícula del mateix nom, va veure algun temps a la casa de Bel Noir, a Missouri. És la dada. Això, almenys per mi, és la història de terror del estat nord-americana per exalència. A nord-americana. De la dir estadounidense, saps? Això és que, de tradir-ho del castellà, es va explodar el cap. Això és el que ha dit Henry Sleith, president del grup de Discovery Communications, que supervisa la cadena i no és alia a les promocions que estan fent aquests dies sobre aquesta qüestió. En investigacions a Discovery Shields va estar el càrrec, també, de la marató de Wives with Knives. És a dir, dones amb guendivets que va intentar competir aquest diumenge amb la Super Bowl. Va penes tres anys a l'aire, i l'estimació en Amèrica està disponible en quasi la meitat de les televisions dels Estats Units, i ha establert una especialitat en programes sobre allò paranormal. Com, per exemple, Ghost Asylum, que és la residencia dels fantasmes. Això és... i A Hounding, que vol dir la casera. I ara busca generar més atenció. Sleith va fer menció espontània del nom de Capone com a promesa de l'exorcisme viu que matran de mà a la nit, i que tot això serà molt diferent. Bueno, en fi... Vinga, volia estar, no? Perdona, què és això? Què és un gong, això? Què és un gong? Què és això? Sento com una... Hola? Hola, ho sé. Sento un servei continuat amb gama al fa. Aviam si ara se'ns ha fotut aquí un fantasma, i l'oli em parla, eh? Encara està el contenidor, perquè... Sí, sí, encara ha fet el contenidor. Ara començo a sentir una escalforella, com una escalfor, i fa una orella estranya. Una orella com de costellada, però prèvia. Soc arrimat, soc arrimat, no? Soc arrimat, sí, sí. Sí, sembla que l'estan cremant viu a un contenidor de sants. Aquesta és la dada que agrada mateix el programa. Tens una mica del verori? Jo el diré informant. Bé, vostè no es preocupi, eh? S'ha de respirar. Respiri amb normalitat, que això és molt important. Ah, la patilla. Bé, escolta, senyor Benito, a part d'aquestes notícies que hem trobat, vol afegir alguna cosa més sobre la vida? Què li està...? No, eh? Avui no. Avui no. Avui el veig després, senyor Benito. Clar, vostè pensa? Molt bé. Perquè vostè pensa, no? Ja hem trucat de la ràdio, el Jordi, aquest diu, dono tres notícies, i després, bueno, què vagi fent, no? Què vagi fent? Jo m'hi sàpiga un xinxó, no ho sé. Senyor Benito, s'ha de córrer una mica la secció. S'ha de córrer una mica la cosa, perquè aquí... No és que l'has trobat directe, el senyor Benito. Ja, però que no ha rebut el meu guió. El seu guió, no, no l'ha rebut. Que n'ha enviat un guió? No l'ha rebut, jo per passar el mateix. Jo li he enviat un guió i m'ho faré amb surts per botaneres. Ja m'agafen molt bé el canviat d'aquí. Vostè serà segur que envia un mail? Ho dic perquè aquestes coses no és la primera vegada que la dona? No. No ha rebut el meu mail, és un clàssic. No, he enviat un missatger, un missajero, d'aquesta moto. No ha arribat? No, un d'aquests que van com a locos. Ara vinc de la ciutat de Barcelona. Això mateix. Bueno, és un cuñar que fa el missatger. Ah, sí? No ho sé, això és sobre la la lliure del nen. Tu marques rebut alguna cosa? Estem parlant de la secció, o d'aquest entorn? No, estem parlant de la secció. Ja vols? Ara quan torni a calmar li fotré un escàndol que digui que agarà aquest. El meu cuñat, no? M'ho guio, que m'ho curro, eh? Sí. T'ho curro tota la setmana. que jo em dius a la vida perquè vaig a la primera línia de la notícia, avui estic dins d'un contenidor i no hi ha manera, eh? Això em sona una mica excusa i el típic de no esculpar a un altre, però no et preocupis que li fotré una bronca aquest cagues... La impresora no funciona, és un altre típic. No funcionem per a hores i hores. Si som funcionats, li perjudico aquestes coses, però no. Vols dir que estem amb les alfisatges? Això sí, però no és així, eh? Amb les alfisatges? No, no. Si escuses, n'hi ha per un tubo, per exemple. No es rebuta amb el fax. No es rebuta amb el burro fax, per exemple. Aquestes alfisatges també... No, el fax hi fa el burro, no. Bé, burro, gràcies per haver-nos atès una setmana més en Llanito, que vagi molt bé i... Jo segueixo aquí el peu de la notícia dins del contenidor. Eduard Benito, contenidor de Sants. Moltes gràcies. Adéu, bona tarda. Ah, sí, bé. Adéu, adéu. Bé, cap i cap a les 6 de la tarda hem de connectar amb Catalunya Ràdio, ja. Oh! Sí, avui també, eh? Home, cada dia... I si no connectem, avui? Allò que dius... Podríem no connectar, va. Doncs passem de connectar? Va, no, no. No, no, no, no, no. Va, no connectem, avui no connectem, va. Jo et dic una cosa, jo et dic una cosa. Has dit que no connectem, avui no connectem, va. Amb Catalunya Ràdio, jo estic bastant mosca. Uh! Per què? Perquè nosaltres sempre aprofitem els pitos que genera la missora... El senyor Arurari. ...de Gana de la Corpo, que és Catalunya Ràdio, per connectar, i ell sempre trapitzen els pitos. Pip! Pip! El senyor Arurari, no? Sempre estan trapitjant-los i parlant, no es poden aprofitar nosaltres. Què fèieu? La pregunta és, podem solucionar això d'alguna manera? Jo, llavors, el que faria és una connexió de càstig, no, com una sanció. Seria com un masquerà, no? Ara, Catalunya de Ràdio, de moment teniu 37 de groga de la comunicació, una cosa que hauria d'intentar nosaltres, però de moment teniu 37 de groga. Mira, ara falta un minut i mig per connectar amb Catalunya Ràdio. Anem a veure si en trapitzen els pitos o no. Si no trapitzen els pitos, ja no dic res, callo a la boca... Tiren elles. Tires, tires, tires. No passa res. I si no farem convencions, no, que trancarem. Bueno, no sé què passa després. Ah, mira el rajat. No trancarem, no, però, home, una trucadeta que a Catalunya Ràdio no podíem fer. Anem a veure. Senyor, no t'arribes. No, no, no, això no depèn de la... És igual. Seria tot la culpa, ella. Això depèn de la persona que estigui allà, les tardes fent el programa, tenir de so, o no sé quin conveni tenim, no sé quin conveni tenim, tot poc. Seria investigar. Mira, ara falta un minut per arribar al... Exactament, exactament. Sí, falta un minut perquè estigui al senyal d'horari de les 6. Jo ara em vas parar bé. Un minut. Ara me'l compta enrere. Què? Que me'l compta enrere. No, perquè això no és la NASA. Però esperem un minut, esperem un minut i veurem què passa amb els pitos. Llavors, si no... És que sí nerviós. Espera, espera, no, és que m'ha entrat aquí això. Posa a Catalunya Ràdio. Espera, per un moment. Això és Catalunya Ràdio. És un programa que fa endavant. És el de la tribut, sembla que és. Són tots tribut. La nena tenia quasi un any. Li he passat-nos a la raga. I són la gombà. Què li passa? Està com corrent, no? La meva, que és el telèfon. Molt bé. Gràcies. Ui, quin gall! Que la Ràdio tenen gall. Ha de deixar-li clar que no està sol. Està sol, el company. Ara, 20 segons. Jo espero que no trepenguin els pitos, sinó que hi haurà represàlies per part d'aquest programa. Ah, i què passa al dalt d'anar? M'haurí. Una quarta part ha sortit de la ràdio. De sesta no està jugant. Molt bé. Jair! Hauria rep girlfriends. Ha etrapitjat. A la penyel, OSCAR. hone Bona tarda. Moltes gràcies a tots. el Tribunal Constitucional per evitar el debat sobre la declaració independentista al Parlament. I en parleu, demana el servei jurídics de la Cambra, que es pronuncii sobre l'admissió de tràmit de la resolució presentada per Junts Pelsí i la CUP. Parlament 3 a sales. Bona tarda. El portaveu Carlos Carrifosa anuncia que recorreran el Constitucional per vulneració de drets fonamentals i la seva intenció és fer-ho abans que arribi el plaer. Primer s'ha de donar la resolució de la mesa, conforme admeta tràmit la resolució. I després, en el seu cas, vindria el recurs d'en pare. Segurament abans que es fes el plaer. Per això ho diran, en tot cas, els juristes especialitzats. Per la seva banda, el PSC insta directament a Carme Forcadell a demanar-hi la mateixa, com a presidenta del Parlament, un informe al servei jurídic sobre la legalitat de la resolució de Junts Pelsí i la CUP. 3 a sales. Catalunya Ràdio Parlament. A 49.000, el milli de Junts Pelsí, el PSC, el PSC... Bona nit. Maria Nóra, Rajo i Edvarda Gertormà esdevant del secretari General de l'ONU, que els somnis de trencar Espanya... no tenen cabuda les Nacions Unides. El president espanyol que llançat aquest missatge en el 60 aniversari de l'entrada d'Espanya a aquest organisme es reunirà demà amb els líders de poder en Pablo Iglesias i Ciutadans Albert Rivera. Roma i Nàcio Marino fa marxa enrere a la seva dimissió. Ho fa després de dir que plegava per l'apolèmica sobre la seva gestió i d'un escàndol també per a unes factures injustificades. Roma, d'Orrovió. Obligat a dimitir, pressionat per l'oposició de la dreta i el moviment 5 estrelles, les slovis, la corrupció, l'escàndol de mafia capital i una desestrosa administració, l'alcalde de Roma i Nácio Marino s'ho ha repensat i tres setmanes després d'anunciar a la seva renúncia, l'ha retirat quan faltaven quatre dies perquè es fes efectiva. Mentre estan els regidors del Partit Democràtic, el Partit de Marino, estan reunits amb el comissari del Partit de Roma, Matteo Orfini, segurament per dimitir en massa i deixar l'alcalde sol. L'Ajuntament de llei d'aplicarà una rebaixa progressiva del IVI. Ho farà depenent del valor cadastral dels habitatges sempre que no superin els 30.000 euros. La rebaixa anirà del 4 al 100% i beneficiarà prop de 10.000 famílies. La FAPA i el Fòrum Social del Baix Llobregat denuncien que 2.000 nens i nenes de la comarca a hores d'ara no saben si tindran bé que menjador tot i complir els requisits per solicitar-les. En Vicenç dels Horts, David Àngela. Bona tarda. Susana Canet porta veu de la FAPA que el Baix Llobregat denuncia també aquesta situació. Estem a mes d'octubre i hi ha ajuntaments que tot just acaben de rebre ara els pagaments del darrer primer set de curs. Vull dir que empreses petites, vol dir que ampas, estan finançant la administració, no ho poden aguantar. Vull dir, moltes setmanes no rius. David Àngela, Catalunya Ràdio, Sant Vicenç dels Horts. Ara les 6 comencen a tot el món. Els primers exàmens que des d'aquest estiu s'han de superar per obtenir la nacionalitat espanyola a Barcelona, a Montse Poblét. Bona tarda, aquí, a Vicenç a l'Ànguatges i està tot a punt per repartir l'examen. 25 preguntes a respondre en 45 minuts. A l'examen hi ha gent que fa anys que viu aquí. A la feina de Sant Taperpeto de la Moguda, des dels 4 anys considera inacceptable que per obtenir la nacionalitat espanyola, li demanin tot això. Això, almenys, és de cultura, tot això. Però la nacionalitat, hem de fer un examen del castellà i portar-te la meva vida aquí estudiant. I ara em fan fer aquest examen. Si meus estudis no puc justificar que tinc el nivell aquest de castellà. Montse Poblét, Catalunya, Ràdio Barcelona. És un testimoni que acompanya una de les exposicions destacades d'aquest any, mangas atòmics dedicada a les historietes sobre el bombardeix atòmic d'Iroxima i Nagasaki. D'estaca en paró les decenes de otacos o aficionats al manga disfressats com els seus personatges favorits. Soc Goku, Supermario, i totament ha de col·legir les ninjas i samurais. Fots el seglement també a la conferència de Sadae Kasao, cada 82 anys supervivent d'Iroxima. Estàvem en una de les sobrevivències de la teva feina. I ara hem d'anar a veure com es pot fer les historietes sobre el bombardeix atòmic d'Iroxima i Nagasaki. Escarcallao, Catalunya, Ràdio Barcelona. Esport, Soroll del Monè. Bona tarda a la federació catalana de futbol. Creu que la gran majoria de menors de dalt que l'embitant el dissent s'hi van ensolucionar de la seva situació després que la Federació Espanyola ha simplificat la inscripció de jugadors menors d'edat espanyols nascuts a l'estranger. La resaca del partit de copa d'ahir de Barça, Bellanueva de la Serena, deixa una lesió del vestiment del Barça, que s'estarran les 8 setmanes de baixa, per una fissura a l'escafoida del Pau Dret. L'aliminatòria és dir, mirar el partit de tornador cap nou després de l'empat a zero d'ahir. El capitat de l'espanyol, el victor, el Bar i l'admet que l'equip li costa sobreposar-se després de rebre un gol, i que l'ambient hi acerpa simisme per la irregularitat dels resultats. El vèret però diu que l'equip està tranquil de cara al partit contra el Granada a Cornallà. I a l'eurolliga de basc, que avui ha jugat el Barça-Banatina i Cos a partir de les 9, en directe per Esport 3, amb l'Elysin del retorn de Saixa George i Vig, al pla o l'Ograna, ara com a entrenador dels gags. Nosaltres retornarem a l'antena de Catalunya Ràdio d'aquí una hora mal comptada, 55 minuts, a la set, al Catalunya Véspera. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.6 minuts, us parla Cristina Vargas. El ple d'octubre probrarà avui de forma inicial els impostos i les ordenances fiscals i reguladores dels preus públics de l'any que havia sent just. El govern municipal ha anunciat recentment que els impostos pujarien de mitjana un nu com a 100% l'any 2016 en equivalència amb l'increment de l'IPC. La venda de penallets ja està marxa des de fa un parell de setmanes. Tot això, la tradició dels penallets de pastisseries segons els pastissers de Sant Just es troba una mica estancada de votar la gran producció de les grans superfícies. I acabem amb un napó més al cementerit de Sant Just, ampliar el seu horari aquesta setmana de cara a la festivitat de tots els anys. Fins l'1 de novembre, l'equipament obrirà les seves portes de nou del matiasis de la tarda per donar resposta a totes les persones que hi vagin a visitar les tombes als seus tipus. Això és tot de moment. La informació local tornarà amb menys una hora immediata la pandèmia. Bé, d'aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sensats. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 de matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia, no us ho perdeu dijous de 9 a 10 del vespre, va Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Babilònia. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. Benvinguts a la segona hora de la penyama del Morro. Bé, d'aquí uns moments. Tindrem l'Arnau Consul, parlant de llibres, també la música del Mar Romero. També també tindrem l'Apatricia Mengosa, actriu de la obra Kimmelweg, que es fa a la sala de triom de Barcelona, però abans anem cap al Tren d'Intòpic de la segona hora. Per què avui un dels temes més comentatge a Twitter ha sigut Rajoy. Finalment el president del govern espanyol diu que reunirà amb Pablo Iglesias a la Montcloa. Així és la reunió amb Iglesias, arribada després que el president espanyol va afirmar que si podem no canviar d'opinió, no convocaria el líder d'aquesta formació perquè estava a favor del dret d'autodeterminació i la liquidació de la Sobirania Nacional. Quan es farà aquesta reunió? Després de que Rajoy s'hagi desdit, la reunió serà després de la de Pedro Sanchez i de la del líder de Ciutadans, Albert Rivera. La trobada entre el president espanyol i el líder de Podem es farà a dos quarts de 5 de la tarda. Abans, a l'una, serà Rivera el que reunirà amb Rajoy a la Montcloa per abordar les línies d'acció conjunta davant del que tots dos qualificant de desafiaments separatistes. Això serà demà. Qui ha confirmat aquesta reunió? Ha estat el mateix, Iglesias, que n'ha informat a través del seu perfil de Twitter el líder de Podem també ha fet una crida a un nou pacte del país amb diàleg i democràcia. Què diu la gent a Twitter? Per exemple, el pròpi Pau i Iglesias diu una crida a Rajoy per reunir-nos demà. L'explicarem que toca estar a l'altura per a un nou pacte de país amb diàleg i democràcia. I Ngoi Rejon també de Podem ha dit que Rajoy rectifica i demà assistirà a Montcloa. Toc a estar a l'altura per a un nou acord de país com a més democràcia. Bé, i Ngoi Rejon... Perdó, Llober Rivera... Si vols tornar a dir pots, eh? Diu, demà em reuneixo amb Rajoy per evitar el desafiaments separatista a la nostra democràcia i explicar la nostra proposta per una estratègia d'estat. Bé, escolta una cosa, fa un moment... Sí, hem deixat un demà obert. Hi hauria represàlies. Si tornàvem a escoltar els senyals d'horaris, trapitjat ja per aníssima vegada, quan connectem amb els vulletins de Catalunya Radio. Mira, tinc aquí, casualment, on està? Aquí. Tinc aquí el telèfon... De Catalunya Radio? Sí. Ja hem de trucar a Catalunya Radio. Per favor. No, per saber una mica... Què està passant? Que ens informi una miqueta del tema. Qui és el responsable de tot això? El responsable de pitos de Catalunya Radio. No, perquè ja estem molt cansats, que ara hem de connectar amb Catalunya... És molt molest. És com de mala educació. És de mala educació, perquè això d'aquesta sonant al senyal d'horari, que és com una cosa de la ràdio molt bonica, i tu parlant a sobre. Però qui ets, tu, per parlar a sobre? No, però és que... No, tu, eh? Li estaria parlant el responsable de Catalunya Radio. Ja parlo jo, eh, perquè veig si... Bona tarda. Hola, bona tarda. Qui és Catalunya Radio? Sí. Mira, que em pots passar amb algú de la tribu, sisplau. És el programa de les tardes, no? Sí, un moment, sisplau. Gràcies, gràcies. És perquè és que la Catalunya Radio posen de fil musical el que menguen en directe. No t'agrada, però a mi m'agrada. Metodesperes, estàs enllà... A veure... Se'm truquen... Opa. Sí? Hola, bona tarda. Digue'm. Hola, aquest set de la tribu. Sí, digue'm. Ah, mira, no sé si amb qui parlem, sisplau. Jo. Mira, sóc el Jordi de Radio Desvern. Et truco perquè estàvem fent programes, fem el programa de les tardes, aquí, de l'Apenya del Morro, i els bulletins horaris connectem sempre amb vosaltres, en Catalunya Radio, per escoltar les notícies. I era... bueno, que teníem un dubte, estàvem fent el programa, i, clarament, desconnectem, re, dos segons abans, per escoltar els senyals horaris, més o menys nets. I ens passa una cosa, que, bueno, que s'han trapitjat sempre. I era per... Com et dius tu? Ets la productora? Mai revilla, jo soc productora. Home, un aplaudiment per Mai Revilla, bravo. Diguis, eh, no m'ho feu, això, eh. No, res, que no m'ho feu, això. Però no estem en directe. No! Mai, mai, mai, mai, mai. No, no, no. Mai, sí que estem en directe, eh. Ja, ja, ja. Mai revilla, meravellosa persona productora de tribu. Llavors era per saber... Era per saber si això es pot solucionar d'alguna forma, perquè tampoc jo no sé com està, el tema del conveni... La veritat que no t'ho sabria dir, però ja ho comentaré, i a veure si ho podem fer a partir d'ara. Com es diu el presentador del... Xavier Rosignol. Això va, el Xavier Rosignol, perdona, no ho tenia. Doncs el Xavi, i a veure si... No sé, li farem enviar alguna cosa per saber-ho. Però ja està, només era per... Era per curiositat. Bona feina, eh, gràcies per tot. Gràcies, gràcies. Adéu, adéu, adéu, adéu. Bon dia. Bon dia. Gràcies. Gràcies. Bravo, per Torri Domènec. Bravo, bravo. I tant, per els trets d'aquesta misora a nivell nacional. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Qui ho farà? Bueno, en fi, això ja m'ho conec, eh. Sí, ja l'hi diré, ja l'hi diré, i al final, després és jo, no va enlloc, però bueno... En fi, ho hem intentat, ho hem intentat. Què diu el senyor Benito? Què dius? Bueno, en fi... Nosaltres, si tenim... Acabem de trucar la bèstia. Bé, suat, eh, ve del contenidor. Senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Però què passa, aquí? Acabem de trucar a Catalunya Radio. I què? Estava dins del contenidor, ara ja és el pit. A Catalunya Radio sempre en xafen els pitos. Sempre en xafen els pitos. En xafen els pitos a l'estal. I diu que... Diu que... Estarem a sobre, eh. Si demà, calla un moment. Fem una cosa. Sento la veu del Domènec. Aquest problema, que és com a la seva bola, no? Jo m'apunto aquí. Si demà... Si demà, la sis, torna a xafar els pitos, torrem a trucar. S'ha acabat ja la tonteria. Està molt amable la productora, però, clar, ha estat amable, però si ara no ho fa bé, si ara no ens dona el que ens ha promès, que hauria com molt del PP. Que hauria molt del PP. No cal senyalar, no cal senyalar. Sense dinoms, sense dinoms. Que hauria com aquests. Jo entenc que... Senyor Melito, que hi ha cosa més bonica, la ràdio que els senyors horaris. Digue'm una cosa. I ara em dirà la veu del senyor Domènec, però no val res, no val res. És un pilota, eh. Tendint malament, eh, quan et van dir, no, tu ho veus fent la pilota a la gent. Sembla el botón i la carina, eh. Sí, que està per sobre teu, perquè llavors arribaràs lluny. No, aquest consell no. Aquí no funciona. Però te pames a insultar. No. Bueno, escolta, estem trucant ara a la Patrie Mendoza. També de Catalunya de Ràdio? No, és una criu molt maca, també veníssima persona. Què fa? De la Salatrium. De la? De la Salatrium, que està actuant. De la Salatrium. De una obra que el nom no te'l sé dir, el nom no te'l dirà a mi o el Jordi. Gime Wax. Gime Wax. Gime mucho. Es sesión golfa, ¿no? No cal que no cal. És que estem connectant en directe amb la sala. S'estan escalfant ara. Com està el senyor Benito? He vingut del contenidor a trope. Bé, això és aquí. Bé, afortunadament dins del contenidor hi havia totes revistes pornogràfiques. No sé per què. Mantinguem una mica les formes perquè se m'apunta a parlar. I clar, m'hi posa com una moto. I clar, tampoc no... Bé, són la Gil de Guerta aquesta, oi? Bé, mantinguem una mica les formes perquè justament hem de parlar d'aquesta obra que s'ha reposat per segona vegada a la sala de triomf de Barcelona. Gime Wax, entre parènteses, camí del cel, interpretada pel Reymont Molins, que a més a més també l'ha dirigit. I a la Sator és el marido, consorte... Consorte, sí, pareja de... Sí, també. Amiga d'en senyor Domènec i meva. Sí, sí, sí. I també el Guillem Gafael i també una amiga del programa, que és la Patri Mendoza, que ja tenim el telèfon. Patri, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, Patris. Hola, gràcies. Home, home, Patri, què tal? Què fas? Com et va la vida? Molt bé. Mira-me si preparant pràcticament ja per ser funció d'una estoneta, ja t'hi posem, l'abastuar i maquillats i aquestes coses. Però si és a les 9 de la nit, han agafat en 3 hores. Aquests queden d'aquelles actius d'un mètode... Sí, ara escalfa, ara escalfa i s'ha de preparar la veu. I el veritat és que jo em necessito una mica de temps. Què escalfes, concretament, ara? Domènec. Ara no estic escalfant. Ara, com que també, formo part de la gestió d'atrim. Ara estic treballant per atriom, per altres coses. Hi ha el proper espectacle pràcticament. D'acord, d'acord, d'acord. Però no, digues-hi. No, no, per favor, no tu. Tu més, tu més, tu més. Res, res, res, res, però escalfa. Una mica de la veu i ja està. Pràcticament el cos ja va sol. Ja tenim molt per la mà, això, si més bé. Però clar, això te n'ha de dir, però, per exemple, si tema veu, fas, per exemple, pabama, pbm, pibini, pobomu, pobomu. Sí, sí, aquestes coses... Una mica, una mica, sí, no patir gaire. Però tot i que la sala és petita i no necessitem projecció de veu, però sí, sempre està bé. Sí, una mica d'escafament. No, és la celebrant, tampoc, allò, del nacional, que encara que escalfis no arribes tampoc, perquè està mal d'acústica dolenta, i això sabem. Diuen, això diuen, això diuen. De totes maneres, parlem de Himmelweg, camí del cel, que, com diem, es tracta d'una de les peces més representades internacionalment de l'autor, que és... Juan Mayorga. Juan Mayorga, correcte. Flemà en premi nacional de literatura dramàtica, al 2013, però veus, poc coneguda que és la nostra. Ara jo he representat aquella persona que no coneix l'autor i Juan Mayorga. Està inscrit en el terreny del teatre històric i polític i s'aixeca sobre un triomvirat de personatges. Un delegat de la Creu Roja, a qui s'encarrega, ens fa accionar un camp de concentració, i que és el personatge que fas tu, no? De fet, Patria, o no? Sí, sí. Un mamà, de fet, estàs en un cas real, en un cas verídic, i això era, en aquell moment era nom, a qui feien aquest tipus de feines. Però nosaltres ho hem adaptat així, i em toca a mi si és la delegada de la Creu Roja. Això t'ha de dir? Hi ha una pel·lícula, no? Les xiques de la Cruz Roja, que feien una cosa... La Costa Velasco, no? Sí, exacte, exacte. A veure, jo ets a confesar que l'obra no l'ha vista. A veure, en aquestes maneres, Patria, explicant-nos una mica de què va, perquè em sembla que no sé si hi ha molta comicitat, no hi ha, tampoc, no? No. A veure, no és una obra còmica, i, com veig, sí que està... està ambientada en un context històric real, a més, basat en un cas real. Això és una visita de... El punt de partida és una visita d'una dona, una delegada de la Creu Roja, que va visitar un camp de concentració nazi. Això és a Pérez Instat. Aquest camp de concentració va existir de veritat. Era una mica l'avançada, que era Auschwitz. Això està a Praga. I a les hores d'això, es van muntar una pantogima, les fan importants, d'un altre comendant nazi, i van decidir, doncs, emmascarar un camp de concentració i fer veure que la gent, més o menys, hi vivia bé. N'aven ben vestit, que ens hi tot caien activitats, com futbol, teatre, cantàvem, menjaven més o menys bé. Aleshores, el punt de partida d'aquest és la visita, o el que ella diu que va veure, és una legata a la seva defensa, al públic dient, jo vaig veure el que vaig veure i el que vaig veure va ser això. A mi em van ensenyar això. I jo vaig dir que he redactat una informa favorable en aquest camp de concentració, a dir, que la gent ens n'està tan malament. I jo vaig per parlar-nos de l'actualitat, per reflexionar com les nostres ment són molt dejades a conveniència del restament del poder. Això és una de les traces que defineix aquesta obra, perquè... Està tot molt malament, no? Està una mica malament, però clar, és això. Justament parles també de la manipulació, de mitjans de comunicació i de tot el poder, com volen i com els diuen a la gana. Però també una mica hi ha molt, molt ressò de la imigració, del que s'ha passat ara, no? I quan aquí, en el teatre, en el Cimelbec parlem de trens que viatgen de nit, doncs clarament, ara, si ho portem en els nostres dies, estem parlant d'aquestes pateres, que cada dia arriben a les costes de la Mediterrània i que no deixen de ser aquesta imigració, que a vegades ens molesta una mica i que no sabem què fer-ne amb ella. I... Bàsicament és que la història es torna a repetir i, de fet, no s'ha deixat de repetir mai. I... I bueno, això és una mica el que ve a parlar Cimelbec i a Parc. La cosa més interessant de tot és que, fins i tot, ets posicionat, des del punt de vista de la gada de la creorologia, des del comandant Nadir, amb tots tens alguna cosa en comú, amb tots et pots sentir identificat, amb tots penses, ostres, jo també he actuat així, jo també he fet això. I això és el que Mallorca proposa i ho fa molt bé. Bé, doncs aquesta obra, Cimelbec, que es pot veure fins la setmana que ve a la sala àtrium de Barcelona, que, a més a més, també, Patri, el que feu és... Com es diu això? Titelles, no? Manipuleu alguns objectes? Manipulem objectes, i això també té a veure, evidentment, en la manipulació que dèiem, però també per una cosa poètica i un llenguatge estètic, o sigui, no es veu res agressiu, no es veu violència, és un lloc molt poètic, molt bonic. Aleshores, la gent entra dintre, pràcticament, d'un somni. I un somni horrible i unes peçadilles, com els diuen, els existeixen castellà i es parla molt de les peçadilles que hi han sucedido i sí, és un somni, però també és un malson. Molt bé, doncs escolta... És que parla molt bé, la Patri, parla molt bé. Doncs sí, que vagi... Què fas, Marc Romero? No em facis senyals, mentre estic parlant. Patri, moltes gràcies, que vagi molt bé i re-cuidat molt. La sala àtrium de Barcelona. Moltes gràcies, un patment. Adéu, adéu, això. Bé, 40 minuts... Mocadosa l'estavi. Què passa? Mocadosa. És un gel, perquè és guapa, és un gel oge, no en vejos. Sí, perquè amb aquestes coses no me les dius. Bueno, perquè és que no ho ets. Tenim la secció de música, potser ja hem presentat també a l'Arnau Consol, l'Arnau bona tarda. Hola, bona tarda. T'ho he passat per aquí. Home, ja es va a faltar, d'aquí uns moments parlem amb tu. Ah, vale. O què, què fem primer? Ho dic perquè tenim defensa. Mira, farem l'Arnau primer. No, no faig la pilota. Que no, que no, que no. L'he vist en quan has entrat, què t'he dit? Això molt bé, s'ha equivocat, en realitat li agrada el que no li hauria agradat tant, però el pobre Marc és igual, li deixem que li agradi, ja està. Us coneixeu? Sí, home, la setmana passada. Sí, home, la Mercè Rodorella, per favor. Per exemple? Sense més junts, per exemple. Va demostrar ser un bon lector, Mercè Rodorella. Va molt, tinc el punt positiu. Sí, sí, sí, sí. L'Òs i Jordins, és una mica el tema. Sí, però va dir un títol que cap de nosaltres hauria sigut capaç de dir. El Jardívor del Mar. El Jardívor del Mar. Em va fer dir que m'havia dit que està parlant de Rodorella, però que no en tenia idea. Després no em vaig anar pensant. És una sorpresa, aquest noi. És el més jove de l'equip. No passa res? No passa res? Bueno, saps el senyor Lobo? Doncs està una mica amb això. Hi ha un llibre que es diu El llarg procés, que és el qual volem parlar, però abans deixem felicitar-te pel Shopping Night. Vinga. Vinga, vinga. Vinga, com a sere. Vaja, jo i el Shopping Night només era un dels més... moltíssims participants. Bé, sí. Sembla una felicitat a tots els senyors tanks. No, però va ser per la lectura, pel tard que posueu el fe, a l'aire lliure... Exactament. El dissabte ha passat a Sant Just, quan les botigues van sortir al carrer a la nit, un dels actes que havia previstos, a part de música en directe o altres qüestions, era aquesta lectura de poemes o de poesia... Acompanyar d'envi gratis, i clar. Doncs com a tu, la gent, mira. Però la veritat és que sí, la veritat és que va estar bé. Jo crec que vam guanyar molts possibles espectadors per a properes, gent que no coneixia. A nosaltres, quan fem els tastos aquests, de vi i poesia, la teneu. A més, 30 o 40 persones van gairebé sempre, a qual cosa ja és un peritèxit. Però clar, hi va haver molta gent, escolti, això ho vas de tornar a fer, eh? No, senyor, la miri, és que fa 3 anys que ho fem, la teniu com, no ho sé, això. La gent està desinformada, no? Escolta, ràdio és ben, perquè mira que s'ha de vegades... Per exemple? Però, vaja, la cosa va anar bé, enhorabona, felicitats, tothom molt content, i a veure si ho feu una vegada més, això també, eh? Va, oi, procuraré, va. Si ho feu, per favor, perquè no ho feu mai. Bueno, va, hem de parlar d'aquest llibre, que és Allar process, que no té res a veure amb Allar-Cadeu, que és un llibre també, el qual havíem llegit algunes vegades, del Raymond Chandler, i que ens obligava a l'Institut de Cent Just, per exemple, sí. Per exemple, sí. En fi, que n'han fet després una pel·lícula, amb el Ham Friboga... Correcte, correcte, correcte. No sé, l'altor imbacal devia ser, l'alfem fatal, eh? M'ha quedat així d'investigadors. Exacte, a principi no estem parlant d'això, és Allar process, i té a veure amb el que està passant a Catalunya ara mateix? Absolutament, sí, sí, sí. Ja ha vist-ho, és un llibre difícil, no és un llibre d'aquests que, entesos, ja es m'agrada entrada, perquè és una novel·la que se t'emporta, no és un assaig, un assaig d'història, però que un assaig que parteix, doncs d'això que pràcticament surt cada dia, set o vuit cops en qualsevol notícia, de l'àmbit polític, que és la paraula process. El procés està aquí, el procés està allà, ja ens entenem, no cal anar més lluny per saber de què estem parlant, no? El procés, el procés, ja està. Depèn d'on diguis que no és el procés, és el desafiament separatista. També. Aquest seria un dels sinònims. Sí, sí, sí. El que fa Jordi Amat, que és l'autor d'aquest llarg procés, publicat a Tosquets, i del qual jo tinc la segona edició, un llibre publicat l'abril del 2015, Jordi Amat és un periodista, escriptor, historiador, col·labora a l'abanguardi en altres mitjans, i el que fas és dir cultura i política a la Catalunya contemporània. Per atenció, el llarg procés és 1937-2014. Home, és llarg. O sigui, no és el llarg. Clar, moltes vegades et diuen, parlen del procés i dius, bueno, sí, el procés va començar amb la manifestació del 2010. No, no. I algú diu, no, no, no. Això ve de l'Estatut, del 2006. També hi ha qui diu que comença el 1714, que això ja potser estira una miqueta massa enrere. Clar, ell no va tan endarrere. Diguéssim, ell el que diu és dir, el catalanisme polític, que és una cosa que anirà al final del segle XIX, doncs, quan arriba, el que realment enganxa tot aquest procés del qual estem vivint, no sabem si al final o no, però en tot cas, una etapa avançada, el catalanisme s'ha convertit majoritàriament en independentisme. Això per què passa? Per què, per què, per què? Aquest és un llibre polèmic que ha portat molta cua. L'autor, doncs, ha enclosificat diversos cops des de diverses bandes. I aquesta és la gràcia del llibre, en mitjans de comunicació. Això també ha fet que el llibre es vingués moltíssim. Quan dic des de diverses bandes, vol dir perquè els catalanistes, els independentistes més de petra picada, hi ha algunes coses que no els agrada. O que hi ha hagut catalanistes que van fer costat el franquisme, no agrada. Dic que, per exemple, que la revista Destino, que és una revista fundada a Burgos per catalans, que, bueno, després van col·laborar amb el règim, Josep Pla, Vicenç Vives, Néstor Lujano, o més que col·laborar, diguéssim, que no el vam veure amb els uns. Dic que Destino ha fet més pel catalanisme que Serrador o... Però això ho diu, això ho diu. Clar, de l'altra banda, la gent, doncs aquests, els que dirien, com ho has dit, quin senyor m'has dit de procés? Desafiaments separatistes. Doncs clar, la gent del desafiaments separatista, que hi ha qui diu desafiaments separatistes, d'alguna manera, ja s'està marcant ideològicament, oi? Doncs, clar, també li ha fotut nades per a altres bandes. Però per dreta i per esquerra, o per espanyolisme i per catalanisme. Per a darrere. Per a ell, d'alguna manera, el que diu és que dieu, anem als objectius. Aquí el que hi ha hagut i el que ha fet, és que hi ha unes de 300 pàgines, que es llegeix molt bé, però que, bueno, s'hagin calma. Nos ho diem mentre vagi al metro, mentre vagi movent el vàter, no, posem-nos el sofà, prenguem-ho perquè n'apendrem molt, ens ho prennem amb calma. El que ha de dir és que el catalanisme ha sigut una suma d... Bueno, ara mateix ens hi trobem, també. Tenim un catalanisme de dretes i un d'esquerres, que són les que no s'acaben de posar d'acord, per... per què? Resumint molt, doncs això, i és això. El catalanisme es va despertar en la lluita antifranquista i en els d'esquerres, després va venir el pujol, i va fer un catalanisme de crem una nació, normalització lingüística, que va ser molt criticat per als socialistes, i després va venir el covi. En dels capítols més divertits d'aquell llibre, és un que es diu justament matar el covi. Matar el covi? I, de fet, la portada ja és molt significativa, és una portada, doncs, hi ha una fotografia en la qual, clar, penses, es veu un covi d'aquests inflables, enormes, que devien posar en algun moment el port de Barcelona, no sé si la càmera funciona o no, i la poso. Sí, sí que funciona, sí. Un covi enorme, si tenim en compte les personatges que hi ha aquí al costat, i el port amb el corom. I allà el covi a Colom, ja l'estatua de Colom, per tant, el podem situar, però clar, t'hi fixes bé i dius, però això exactament on deu ser, perquè dius, clar, això devia ser l'any 90, 91, potser 89, i clar, aquesta fotografia, ja és impossible de fer, ha canviat tant aquesta Barcelona marítima, que aquí, per què no hi s'hi reconeix el passeig de Colom. Jo calculo que, més o menys, el covi aquest devia estar posat en àrea al Mar-Magnum, per allò de la fusta, una mica... Sí, quan això no hi era, però estem parlant de fa menys de 20 anys, doncs aquesta metàfora d'aquesta Barcelona que canvia a través del covi, és també aquesta Catalunya, que entre el pujolisme que vol reivindicar el seu llegat, però, clar, ara no està bé parlar de pujolisme. No, ara no. Em parla, perquè, clar, és un llibre que ha escrit que arriba fins al 2014, per tant, tot això encara entra. I el maragallisme, que diu, no, no, però l'important és una Barcelona cosmopolita i, gràcies a això, Barcelona es té un lloc al món, i és cert, doncs, bueno, l'independentisme ha acabat sent una lluita entre aquestes les dècies de Jordi Amat, entre això, entre els que volien posar el covi, per tant, fa una Barcelona cosmopolita, i els que deien, no, Catalunya és la sergana, per entendre'ns, eh? De fet, deixa que et doni una dada, que ja s'hi poso. Endavant, endavant. Ah, ja, en Jordi, soc l'home de les dades, perquè parlaves abans de les dretes i les esquerres que s'han de posar d'acord. De fet, abans de la guerra civil, en molts moments, en l'època de la regència maracristina, aquella gran època, que ens toca estudiar tots, de fet, a Catalunya hi ha una època en què s'intenta fer governs de concentració de catalanisme d'esquerres i dretes, i que, en tot moment, sempre han sortit malament. Per tant, això, segurament, amb molta gent és el que delles. No li agrada sentir-ho. Hi hauria el moment solidaritat catalana. Correcte. Això és el 1906, el 37. Clar. I aquella tensió acabarà amb la vinguda de Rux, la gent de Madrid encobert, i amb la setmana tràgica. Per tant, massa bé, no acabarà. I amb el reflotar de l'enarquisme, que havia posat bombes a finals del XIX, la guerra mundial, aquí. I durant la guerra civil, fins i tot, les esquerres tampoc es posen d'acord, els anarchismes, els anarchistes van... L'anarquisme contra el comunismo, socialisme contra els alpolms. I això es porten els fets d'ematx del 37, que fins i tot aquí, Barcelona, perdó, aquí s'an just, i a veure trets, entre Sanc Justens, uns que eren comunistes, els altres de nens arquistes. En fet és una gran guerra, però... La tipícia de les esquerres, no la descobrem ara. No ho sé, però jo crec que és això, que l'agafa l'any 37 i no el 36 o el 39, com a si no n'hi hem de començar una guerra o acabar-la, jo crec que va per aquí. El 37 és els fets de maig del 37, és la divisió del catalanisme, perquè clar, sí. Hi havia això, les esquerres dividides, però al costat hi havia un catalanisme de dretes, per exemple Carrasco i Formiguer, el fundador d'Unió, que acabessin afusellats. Però clar, era de dretes, per tant, en fi... I si ho extrapolem el dia d'avui, ahir les dretes i les esquerres espanyoles es van juntar pel tema... Bueno, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy es van juntar ahir a la Montcloa pel tema de la independència, per tant... I aniríem una mica aquí. Espanya és un estat, i per tant, dretes i esquerres saben olidat, dretisme i escarranisme, per entendre'ns, per ajuntar-s'hi quan cal. Aquí, que encara no tenim estat, encara. Doncs això, no en sabem. Quin missatge, doncs, pliminal, eh? En llarg procés, un llibre molt necessari, que, a més a més d'això, trenca tòpics i el que ve a dir és d'ahir, molt sovint, la història s'ha utilitzat per fer política, i això no està bé. I això no agrada, és ser com se'n diu. Dic que tota la celebració del 3 centenari va ser una trifulca ideològica, a molts no agrada. Però allò diu, ho denuncia. L'altor el recordem qui és? Jordi Amat. Correcte. Nascut l'any 78, o sigui, joveníssim. I un tio que, algun de les crítiques que ha rebut, crítiques positives, diu, esclar, és algú que té 37 anys, però ha escrit el típic llibre que faria un intelectual de 70, com ha llegat de la seva gran obra després d'una vida dedicada a l'estúpil, 70 anys, fas la teva gran obra. Doncs clar, aquest paio el fa quan en té 37, poca broma. Arnau, tens alguna cosa més? Home, sí, la setmana que ja comença el novembre literari, i a Barcelona fan el cicle de novel·la històrica. Tercer cicle de novel·la històrica, tota la setmana que ve, hi haurà actes dedicats a això. Doncs el Born Centre Cultural, doncs, des de presentacions de llibres, fins a Taula Rodones, val la pena que en treu. Doncs a mi això em crida l'atenció, això és el que li deia. M'ho ha dit just d'entrar. De totes maneres, Arnau, el novembre literari, aquí és el primer acte. Aquest és l'important, perquè això, finalment, la novel·la històrica a Barcelona és el tercer any, que a mi el novembre literari en té 5, eh? Això també solera. Doncs a veure, actes de la setmana que ve. El dimecres dia 4 és el primer acte, i aquest any hem introduït sessiós per nens, que ara un conte contes amb la Sandra Rossi, a Taula, la sala digidor cònsul de Gàngine Està. Doncs això, per infants molt, molt petits. D'un i dos anys, recomanat, evidentment, si n'hi va algun de més gran, també el deixaran entrar, però és una sessió de contes especial, realment dedicat allò als més petits. Molt, molt petits, perquè nens d'un i dos anys... S'ha de tenir valor, realment, per enfrontar-s'hi, però això, jo crec que la Sandra ho farà molt bé. Perquè deuen fer cosa, potser amb música, amb sons, també, no? No tinc idea, és una sessió que es dirà una mica perdut. Una mica perdut, eh? És suposo, és com anar arribant als nens, però es tracta de fer-los trobar. Bé, doncs això serà quin dia, dius? Això serà el dimecres 4, i el dijous 5, si anem a mateix, hi ha una tertúlia club de lectura amb l'escriptor Carles Prades, que és de Sant Just. Sí senyor, sí senyor. En tot cas, diu a Sant Just des de fa molt temps, no sé si és nascut aquí o no, va publicar una novel·la La setena vida de Caspers Vars, difícil, underground. En tot cas, una novel·la que val molt la pena, i que està llegint un dels clubs de lectura de la biblioteca Joan Marguerit, i doncs bé, l'autor ho vindrà a comentar-ho. És una sessió, evidentment, destinada a tots aquells que hagi llegit el llibre, però, com que és el novembre literari, quede oberta, i doncs s'hi pot anar, i apènden-hi, tenia la relació amb un autor molt jove, també. Jo crec que valdrà molt la pena. I em demanaves un posi, diumenge, que podria tenir temps de parlar-me, quan vingui digous, doncs jo era un altre acte de posi, era una altra recital amb tasc poètic i vins. Perquè el Carles Prades, que és de Sant Just, no sé si podrà venir aquí, al programa, la setmana que ve. Doncs ho podem intentar. L'acte és de dos quarts d'avui, per tant el podíem fer passar abans, no? Sí, que vingui aquí una estona, passant abans aquí les 6, d'alguna cosa, tranquil·lament que parlàvem. Va, fem-ho, fem-ho, fem-ho. Bé, doncs, Arnau, moltes gràcies, la setmana que la continuarem. Nosaltres anem a dir que fem una pausa de re, i d'aquests moments acabem ja el programa amb la música del Mar Romero, que avui mar diu que ens portes a Maral i Gens Morrisson. Sí, sí, sí, bueno, per la mare, no? Una barreja rara, no? Bueno. Vine al Besari per Àsia de Sant Just d'Esvern. Al Besari per Àsia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complement, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern, just al costat del restaurant Nou Món. Besar i Per àsia. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. La penya vol burro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. 3 quarts de set de la tarda, gairebé, faltant dos minuts, lleguem al programa i ho fem com cada dijous parlant de música. Marc Romero, avui hem de fer-ho, com deien, fa un moment, parlant de Maral i aquest tema, per exemple, llevem-me molt lejos, que posa el guió, que farà molt això, que posa el guió molt lejos. Perquè jo he donat un punt a Maral com més de tot. Més de vaca, no? Molt lejos. A fora, a fora. Que haig de dir que és una de les principals normes de la setmana. Ah, sí, comencem per a Maral, com deies, que per fi s'estrena amb el seu nou álbum, Nocturnal, que es publica aquest divendres 30 d'octubre. Es tracta dels satèl·lits de l'estudi de la banda que arriba precedit pel seu primer single, llevem-me mu, lejos. Ah, però és molt lejos, en mi tant, no? Sí, sí, molt, molt, molt. A veure, sí que és nou. Hosti, trobo com més pausat, no? No ho sé, que hi està. Però, allò que en diuen els pitijos que en tenen, és una maduració de la música de Maral. Segur? No? Bueno, també ja... Amigo, son mis amigos... Saps allò que feien abans? Com, com, però pot sonar-hi? Això és una cosa més tranquil·la i... Bueno, a Maral que no ho dius, llevem-me molt lejos. Ara, James Morrison. Ha publicat el seu nou disc Hire. Ah, sí, James Morrison que ha publicat el seu nou disc Hire com... Ara veiem. Però és que no és Hire. És Higer than here. Ah, perdona, perdona. És que no, no, vas de xulo, vas de xulo. No vull llegir tot, no vull llegir tot. Que compta amb Demons, com a primer single. És el seu quart disc d'estudi. També compta amb cançons com Stay Like This i Just Like A Child. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Perfecte, a veure, escoltem-ho. Que a James Morrison... Amadorat, també, no? Sí, bueno, com tothom, que sua gran. I ara està com més... Tranquil, home. Bueno, en fi, més coses... Justin Bieber, ara? Sí, filmeu-me una altra cosa. Justin Bieber diu que et desapareix del programa de ràdio on l'estava entrevistant perquè van al lavabo. Sí, és una... Bueno, ara torno, eh, Jordi. Vinga. Però escolta, això... Però sí, això que ho fem cada dos per tres. Però això es trobi de l'enguària. Sé que al lavabo, no sé, el van trobar després... No, no, és que no... Hi ha coses però no són aptes per aquesta hora, per tant... La gent no va al lavabo, què passa? No va tornar. Va, el lavabo i no va tornar. Aquesta és la cosa, no? Sí, de fet, passaven 22 minuts de la setmana tarda quan Justin Bieber se l'estava entrevistant a los 40 principales. Va arribar una hora tard, de fet, ja. Va ser així, de guanyell. I llavors va enfadar-se en un moment del programa i va decidir marxar... Oh, es va enfadar. Amb el locutor. Molt bé, jo li... Es va enfadar una mica, es va empipar. I llavors va dir, vaig al lavabo i llavors ja no va tornar. Oh, grande. I covard, grande i covard. Sí, sí, sí, però és com allò... Per fer dius que te'n vas, no te'n vas a la... Però ara me'n faldo i me'n vaig. I te'n vas, i te'n vas, i tu ets un cristo, tanques per la porta o la deixes oberta. No, no... De fet, després l'està a l'Ormiguero, la nit sense cap problema. A més, em va anar a la mitjana d'entrevista al lavabo, no. No, no. No sé què has dit. Què et passa, mà? Dic que després em va anar al lavabo i m'ho he entrevistat o no? Veig que no, veig que no. Bueno, en fi, ja estic vivint, que no sabia jo què li va passar això. Clar, per això potser va ser tan dintòpic aquell dia, no? A Twitter? Potser, potser. Però, com que a mi les normes van ser temes polítics. Les normes que se'n van dir a mi pel trend dintòpic, va ser temes polítics. No, no, és que ja estàs criticat. Ja estàs criticat. Ja estàs criticat. Ja estàs criticat. Perquè ho vaig veure i no sabia què era. És massa jo, jo, jo. Has de baixar-te una mica la cosa. Bé, ja acabem parlant de... No, no, els pantalons no marquen, poc. Els previs on? Perquè diu que ahir es van donar i amb el tema de la música, i és el que ens interessa en aquesta secció, el concert pel 25 aniversari de Cadena Dial que va fer re pel premi on des de la música, no? Sempre amb sorpens, s'ho va dir cada dia més, eh? Perdona, Cadena Dial té allò que feia, com feia això? No ho sé, jo no canto bé. No ho sé. Doncs mira, el jurat va dir que pel caràcter únic de l'esdeveniment celebrat al setembre a Madrid, que va reunir més de 30 artistes que van actuar en directe, amb una mateixa banda, 12.000 persones van assistir al concert i més d'un millor de persones el van seguir a través de televisió internet, però li donen aquest premi ondes, també, van dir que es va valorar la comunió creada amb els assistents i l'atmosfera al voltant d'un gran homenatge a la música en espanyol, senyal d'identitat de Cadena Dial. Bé, doncs queda... Per cert, els primers ondes que no s'han entregat, no? Es van entregar i tots. Ah, es van entregar i tots? Sí. Qui va guanyar? No ho sé res, dels ondes d'aquest any. No t'ho volien dir, Jordi. Què? El guanyador del premi ondes va ser el meu programa de ràdio. Sí, no ha estat la penya al morro. Ah, bueno, no pensava. Si no ho dic, bueno, el sé donar la gala i em mirava el convidat. En fi, hem d'acabar el programa allà. Gràcies, Marc, però abans, si la penya al morro tingués molta, molta viència, avui què seria tren dintre? Avui em quedo amb el llibre que ens ha portat avui l'Arnau a llarg procés. Molt bé, doncs ho hem de deixar aquí, que ara saps tot el que fa pel programa. L'Andrea. Ai, l'Andrea. Quina mania tinc jo? Oh, és que, clar, hem fet el campisarra. La Cristina... Has vingut a la ràdio per un moment i m'has vist. La Cristina Barca és en les notícies de senyors. El Pau Rama, la política... El senyor Bonito, bonito també. A les coses importants de la vida. La Patrimen d'Osa de la Salà de Prium amb l'obra... I també l'Arnau Consol, l'Arnau Gràcia. Sí, sobretot hashtag November Literari. Sí, això és molt bonic. Hashtag November Literari. Tots juny sense punts ni com. Sí, sí, sí. I també el Marc Romero, el tutorial Facebook. Moltes gràcies, que vagi bé. Vinga, fins demà. Adéu, fins demà. Bona setmana amb l'informatiu. Fins aquí el moment a la ràdio de senyors. La ràdio desbem. La ràdio de tots. La ràdio del nou... La Cristina Barca. Em pensava que era l'Andrea Buen. No! La ràdio de tot. La ràdio de tots. La ràdio de tots. La ràdio de tots. La ràdio de tots. La ràdio de tots. La ràdio de tots. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre va a Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Dius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Vine al Besar Iperàcia de Sant Just Desvern. Al Besar Iperàcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complements, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrera Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Besar Iperàcia. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant. Vine i troba el que estàs buscant.