#795 - La Penya del Morro del 4/11/2015

i les entrades ja són a la venda. Blai Mercè, Catalunya Ràdio, Barcelona. Esports, Oriol Montnef. Bona tarda. Vibre aquesta nit un partit de Champions i les eleccions, des del Barça, s'han repartit les eleccions d'estalades i les reaccions a l'UF. S'han repartit i la rodelilla de l'estat i els minuts al Barça va téborissof que juga tres quarts de 9, una hora abans per Catalunya Ràdio. Avui també juguen altres partits. Han destacat Chelsea i Dynamo de Kiev, amb un maugrinyo que viu hores baixes com l'entrenador dels blues i el Gantt Valens, si ha un partit que si guanya amb els valencians, podrà suposar-los un pas de gigant per ser els pitents. L'actualitat de l'espanyol passa pel Port de Capric, que volen creixer com a grup i justifica que per això paguen 80 euros per acció. En jo, que aquesta hora, el partit de l'eurolliga femenina de Bàsquet entre l'Agosport de Turquí i l'Uni Girona, ara mateix, el tercer quart, guanyen les turques 56 a 44. I a les pròximes hores han d'arribar València als pilots del Mundial de Motociclisme. Tot l'interès, lògicament, s'ha entrat en els pilots de MotoGP, l'Italia Valentino Rossi és el líder del Mundial amb 7 punts més que el seu company Amaja Jorge Lorenzo, diumenge a resoldre el títol de MotoGP. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya va un morro. Un programa amb més morro que penya. Més morro. Bona tarda. La gent de l'Escolà, com a cells, hem vingut al programa de les tardes. Jordi Domena, Jordi Fintleset, aquest és el programa 1.020 de la penya del Morro. Aquí les notícies de Sant Justa. Avui, el programa també connectarem amb la redacció de la revista Time Mouth, la nostra revista d'oci i de cultura de capçalera, amb la Clara Nervión, que ens explicarà algunes coses, com, per exemple, propostes per als matins del cap de setmana. Avui també connectarem a més amb Los Angeles. Sí, farem una connexió especial via Skype, perquè hi ha un Sant Justem, que és Víctor Osorio, que, a més a més, és guionista, i que va marxar perquè aquí no troba feina de l'Oceo, i ens explicarà com està l'aventura a Los Angeles, a la Meca del Cinema, a Hollywood, Víctor Osorio. Avui ens explicarà les aventures i les aventures d'un guionista en aquella serra. I, a més a més, aprofitarem i ens referirem un repàs de com està el tema Star Wars, que és el que estan malalts. Seguim així i imagina-te allà a Estats Units. En fi, avui el programa també més coses, perquè parlarem amb l'Albert Capapeix, a l'espai de filosofia. L'Èric Pomar, que avui ens portarà les primeres impressions de l'iPhone 6S, que es boca ja el té, i que ens explicarà com va. I, a més a més, també connectarem amb el casol de joves de Sant Just, Sergi Arrada, que ens explicarà les últimes novetats a cara dels propers dies en aquest equipament del nostre municipi. Tot això avui a la penya del món. Bona tarda, benvinguts al programa. La notícia és de Sant Just, en la visita a Vargasí, per estar ben informat de tot el que fa-te per aquí. Oh, yeah! Bé, hem de parlar del sistema de garantia juvenil, que és un dels punts destacats de la Serrada, que avui hi haurà el casol de joves sobre formació i ocupació al nostre municipi, i, a més a més, també hem de parlar de la crisi xiriana dels refugiats, que serà el tema principal d'una altra xerrada que organitza Movem Sant Just demà a les escoles. Però abans ja tenim dades de la Tur Cristina. I ens dèiem d'ocupar la Tur baixa en 35 persones, el mes d'octubre, al nostre municipi, no? Sí, el mes passat hi havia 665 persones que buscaven peines a Sant Just, i ara hi ha 635 segons les dades de l'Oxervatori d'empresa i ocupació de la Generalitat. El vaig jove cregat per contra, però la Tur ha pujat en 478 persones, ara són 56.988 persones que han buscat peines a la comarca, i en la mateixa línia, però de segà Catalunya, també ha augmentat el nombre de turats en 10.341 persones, situant la xifra total de desocupats en 523.528 parats. Molt bé, Cristina, molt bé, moltes xifres, moltes grades. La conclusió és que Sant Just, sobre el mes d'octubre, s'ha desmarcat aquesta tendència a l'Alça. Bé, doncs, per tant, bona notícia. Sí, per Sant Just, sí. Però en general, la cosa continua igual de malament, eh? Sí, bueno, de petat. La estacionalitat té un pacto que s'ha de tenir en compte, i per tant, doncs, han acabat molts contractes ara, ja sí, de carà a l'estiu, i algunes contractacions que s'havien llargat una mica, i per tant, doncs, la tendència és una mica, doncs, que hagi pujat la Tur a la majoria dels llocs i indrets. No encara falta. És el cas de Sant Just, eh? No, no és el nostre cas, però encara en falta, en general, arribar a cotes que solíem. En fi, més coses, hem de parlar, ara, del sistema de garantia juvenil, perquè aquest és un dels punts destacats de la Xerrada, que avui hi haurà el casal de Joves de Sant Just, sobre formació i ocupació, justament, al nostre municipi, no, Cristina? La casualitat ha volgut que les dades de la Tur i d'ocupació sortissin el mateix dia que es fa aquesta Xerrada, el casal de Joves per trobar feina amb els joves del nostre municipi. Sí, una Xerrada intensa, on, en aquest sentit, doncs es mostraran els serveis dels quals disposa el municipi per tal d'informar orientals i assessorar els joves que no saben què hi ha, i o què busquen feina. En aquest sentit dos, destaquem un dels punts, és el sistema de garantia juvenil, que començarà a un quart de sis de la tarda, per tant, d'aquí a tres minuts, quatre, sí? Començarà. Sí, doncs, és una iniciativa que va aparèixer a nivell europeu per reduir l'atrus juvenil, i, amb aquest sistema, el que es pretén és facilitar l'accés als joves d'entre 16 i 29 anys que no treballen i o tampoc estudien. L'inscripció es pot fer de manera autònoma, i, a més a més, un cop fet aquesta inscripció, els joves són citats per fer una entrevista amb la qual observa quins tipus d'itinararis el més edad d'imparc de persones, i entre els tipus d'itinararis. El primer seria de suport a l'orientació laboral i recerca de feina el segon de reforç de la formació i experiència professional, i el tercer i últim per posar en marxa una idea de negoci que es vol portar termes. La xerrada, com hem dit, la xerrada en conjunt comença ara a la 5 de la tarda, per tant, fa 12 minuts que ha començat, però l'espai de garantir a juvenil comença a un quart de 6 de la tarda. Per cert, abans de passar l'última notícia de Sant Jordi, d'això m'ha comentat que ja tenim cart de ràdio d'Albert Pintat. Bravo! Bravo! Durant quatre setmanes es celebra la 39ª edició de la cursa de Carts de Cuxinets i Andrea Bueno i un servidor pilotant i copilotant el cart de la ràdio, respectivament. Ens tirarem pel carrer Freixes, pel circuit urbà de Sant Jordi d'Esvern, amb un cart que ens va sedillar David Frovellard. Hem anat penjant el Facebook de la ràdio i també de la penyola del Mourro, diferents capítols de com està anant la nostra paripla, la nostra aventura. Per cert, ha tingut moltíssimes visualitzacions i ho han compartit diverses persones. Sí, gràcies per la dada, és veritat. I, a més a més, per exemple, l'últim que vam penjar, no tothom estava confiat en què nosaltres podrien guanyar, com és el cas de... Bé, Jonas Besson, que és un dels organitzadors de la cursa de Carts, que va dir que no agraïsim que podíem fer alguna cosa, però no passa res, perquè n'hem confiat. Per exemple, la Neus Garroufer ens diu al Facebook, nosaltres sí que hi confiem, Carts de la Ràdio Power, aquest és l'Ansperit, aquest és l'Ansperit, i Bon Villar, per exemple, diu, esteu creant màxima atenció, he sentit la vostra entrevista al just de la fusta, Jordi, tens que estar a l'altura de l'Andrea, perquè penso que la deixaràs tirada a la primera corba, però a veure què passa. Home, però què diu? Què diu la Bon Villar? La gent no confia gaire, no, amb nosaltres? Ho dic perquè en general els comentaris són que és Mateu, aneu en compte, menjareu palla. En fi, diu, Andrea, tu pots amb els friends, diu, signeu el Carts per posar-lo a la vitrina dels trufeus de la Ràdio, per exemple. O el Mar Romero, que diu Jordi Romero i Andrea Bueno, des del jugament a casa, confiem en vosaltres, el 100%. Gràcies, moltes gràcies, Marc. De fet, el que anem som missatges de suport. A partir d'ara, perquè la moral la tenim una mica ja, pels terres, perquè això ja, eh? I el Manel Ripoll diu, hi ha 9 Carts inscrits en aquesta categoria, perquè estirem amb la categoria mixta, així que espireu el top ten fàcil. Doncs sí, això ja ho tenim. En fi, aquest dissabte hi ha els entrenaments, les cronos, a partir de les 9 del matí, a les 12 del migdia i a la segona i a la tard de la tercera, hi ha el diumenge, hi ha totes les baixades, en cursa, amb les diferents grelles, de les diferents categories, més de 100 Carts que participen aquí a Sant Just d'Esvern, aquest diumenge, 8 de novembre, al carrer Freixes, allà, al centre del poble, al costat del part del milenari. Si veniu, feu-nos costat, pinteu-vos la cara amb els colors de ràdio d'Esvern i crideu, visca la ràdio i visca els Carts. Gràcies. Gràcies. Ah. És que... Estic nerviós, eh?Sí. Home, estic nerviós. Bé, hem de parlar de més qüestions de Sant Just, perquè no tots són els Carts. La crisi siriana del refugiat serà el tema principal de la xerrada que organitza Movem Sant Just del propè d'ajous 5 de novembre a les escoles. Sí, per tant, demà, doncs, el grup municipal de Movements Sant Just organitza aquesta xerrada sobre la crisi del refugiat siriants i les seves actuacions que s'hi poden fer els respectals. Punent seran Nador Soler, de recerca del CIDOT, el Barcelona Center for International Affairs, que donarà una visió històrica i política del conflicte de Zíria, i la Gata Sol, directora de l'ONG amb drets, que portarà tot el tema que s'està fent en referència a les acollides, a refugiats i també a les ciutats acollidores. La xerrada, com hem dit, serà demà, dia 5 de novembre, a les 7 del vespre a les escoles. La pell de Balmorro, cada tarda de Cineset, per ràdio d'Oscar. Gràcies, Cristina. De res. Tenim més informació de les coses que passen a Sant Just. Estan a la mateixa ràdio desvern.com. Per cert, hem canviat el perfil del Facebook de la ràdio. Hem posat el nostre cap. I a partir de la set, als Sant Just notícies, edició vespre. Fem una pausa de re i, mentre estan, connectem amb la redacció de la revista Time Out, amb la Clara Nervión, que avui ens vol proposar un parell de coses. Què fer els matins del cap de setmana i després restaurants picants? No, però... No, però no picants de... gent que va, jo què sé... Amb pilotes. Un cambrer, ja, que diu... Mira, mira, mira. Picants, rotllo mexicans. Ràdio desvern, 98.1, Ràdio desvern, 98.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veus, som originals de met. 10 minuts i arribem al punt de dos quarts de 6 de la tarda. Continuem en directe com cada dimecres. A aquesta hora connectem amb la redacció de la revista. Time out per saber què és el que sí que ou. Clara Nervión, bona tarda. Hola, la tarda, la tarda. Tinc molt en feina, avui, què fas? Estàs cansada? Quina feina m'he d'estressar, que tens. Veure botigues i coses d'escompte... Fas una mica de rabieta, però no passa res. Tu tenies en compte que és el time out. De totes maneres, avui dius que ens vols començar parlant d'algunes propostes de cara al cap de setmana. Què tenim entre mans? Per exemple, coses que puguem fer a Barcelona dissabte i diumenge al matí. Per on comencem? De fet, el que jo us proposo és no només pensar en aquest cap de setmana, sinó pensar en tots els caps de setmana. En general, a la vida? No sé si a vosaltres us passa que els caps de setmana cada cop us veu més agos fer coses de dia, ha d'haver dormut i no tan sortir fins a altres hores. És la data, això. Clara, Clara. Ho he preparat 30 diuen Jordi. Sempre he preparat moltes propostes. Ho he preparat cap de setmana. Ho he preparat fins a altres hores. Després hi ha una bajona, però no passarà res, perquè, com dius tu, Clara, hi ha propostes i coses per fer, a part d'anar a fer el vermut, que també és una cosa que, a mesura que et fas gran, notes, que el vermut... Per què començar a veure, a partir de les 10 de la nit, quan pots fer-ho ja, a partir de les 12 del migdia? Exacte. Aquesta és la idea. No és que ens som grans, és que allarguem les festes. Ara! A mi us proposo dos pastetes que organitzen les primeres proposes. Les que us proposo són dues carrers de l'hotel, que està molt bé, per exemple, per la setmana d'aquests que fa soners i fa bon temps, un és l'hotel Barcelona-Rabans. Ah, mira, escolta, ja el vaig anar i fa un temps, perquè ho va recomanar també un altre dia, per anar a veure postes de sol. La veritat és que és molt i molt xulo allà al Raval. Sí. És allà el mateix de la Rambla de Raval. No sé si els nostres vients el coneixen, però a dalt, a totes les carrers de present, a l'hotel Barcelona hi ha més viumenges. A partir de les altres migdies, muntarà'ls amb vi i en directe unes copetes i unes vistes increïbles. Ah, molt bé, que fan música en directe. Està bé, m'apunto això, l'hotel Barcelona, del Raval, allà a la Rambla, amb unes vistes espectaculars de tot Barcelona, perquè, a més a més, com que queda al centre, pots veure diferents coses que, normalment, si no és així, no les pots veure i tan a prop, no? El Raval, Ciutat Vella... Sí, exacte. És molt xulir de fet. Després hi ha l'hotel que també està una mica al límit de Ciutat Vella, que és l'hotel Pulitzer, que està llarg en el Triangle de Plaça de l'Una. Ah, sí? Sí, sí, sí. El carrer de Garages és darrere. I els del Pulitzer també hi fan sessions de Rígea, a partir de les altres migdies. A més, tenen diaris per les droges. El diari per si volen parlar amb els amics. I, a més, s'han especialitzat amb termos o les culls, és a dir, escopinyes, ángela de rosa, que llavors volem la que faci. Ángela de rosa i oliva de la bocària. Oh, oh, oh, que de fet... Els hotels és un molt bon lloc, també, per fer reunions, per quedar... Que quedes molt bé, també. No sé, que una vegada t'han convocat a una reunió a un hotel, Clara. Doncs mira, jo, de fet, jo en tinc una convocada en un hotel. Ah, per què? Aleshores... Sí, de tant en tant hi anem, quan som molts i no hi quedem. Perdona, si algú té alguna reunió, que quedem alguna cosa de feina, que tal... Tu dius, no, mira, no sé, quedem aquí a la recepció, quedem a l'hotel Talpulitzer, i quedes com un senyor, clar, eh? És que és el que s'ha de fer. El Talpulitzer és un dels més guapos. A mi una vegada em van fer llegir un guió, em van proposar per un curmatratge, era, eh? Em van dir, va, quedem allà i dius que sí, eh? I la veritat és que va estar bé, perquè es pensa... Mira, quina classe, no? Aquesta gent s'ocurra, que després pot entrar a qualsevol. Els hotels estan desaprofitats, en general, eh? Aquí deixo la dada. Bueno, eh... En fi, alguna altra cosa per fer els caps de setmana al matí? Doncs sí, alguna altra cosa. Mira, us recomano també una pulpada electrònica. Ah, perdona? Com es diu això? Exacte, tornem-hi. Pulpada electrònica. És a dir, una mica de popa. M'ha de llegar amb una música electrònica. Ah! Com va sortir aquesta idea? Pupada, pupada, vale. Com va sortir? Doncs mira, penses que la llenda es va adumar? Adumar? Sí. El que arreu botella. Ponsa, que ara recomana aquesta estratègia. Ah, mira, el Raval. Porda, no sé què passa, el Raval. Vale, el Raval. Doncs des del que fa 11 anys van guanyar el premi de l'etapa de l'any per su popa l'estatgeja amb Pebre Berners, Melloneta d'Avall, Ima i Escuma de Patata. Ah. I va dir, home, ara que guanyes aquest superpremi de l'etapa de l'any, ho van convertir en una tradició. I la llençó és de l'1 al mig i fins i a la 6 de la tarda, convidada a tots els veïns. I si fan aquesta gran festa on donen papetes de pop a la gallega d'aquest estupendo que combinen, i hi ha més de musiqueta, de cançons, una mica fallables a tots els llocs, i un pocinistro total, música electrònica, extremoluda amb barreja de la bona. Oh, que guapo això. Pupada electrònica, eh. M'agrada el títol i m'agrada com sona el Raval. Molt bé. Escolta, abans de passar als restaurantes picants que comentarem, tens alguna cosa més per dir? Doncs mira, us dic l'última cosa, que si us ve de gust anar a un concert als matins, a Un Treloc Records, que és que el poble aneu al carrer Pujades, no mereixem 13, organitja en concerts, concerts, festivalets... Bueno, no festivalets, però sí que vas tocar en diversos grups, i sempre estan a partir de les 12 del matí. Ah, molt bé. Això també el que de setmana, eh. El carrer Pujades, 113, al poble nou, a partir de les 12 del matí. Ah, exacte. Un concert de bon matí, a més gratis. Amb una mica de vermut, una birra a la mà, també, una música en directe. Ah, exacte. La presentació de discos, etcètera, etcètera. Ara, molt, molt bé. Com es diu el lloc, per cert? El lloc que es diu Ultra Records. Ah, Ultra Records. Ultra Locals Records. Vale, vale, vale, vale. Una cosa més que m'ha dit que em podria pujar una mica. És que sí, t'està posant música mexicana per parlar d'altres taurats. Bé, molt gràcies, molt ràpid. Recordeu que també continueu tenint els marcats de cap de setmana, que són ara les coses que més ho peten des de JaFontvent, i teniu tots aquests que coneixeu, que són a Paloalta Market, Valsi Market, a Los Fanfaun, des de Viquenols, Perdedor i Sombroc. Va, sí. Sou bé música. És que quan no ens veiem, o més al telèfon, no ens veiem. Bueno, escolta, mira, això que està sonant són uns narco-corridors, que no saps què són, un tipus de gènere musical mexicà, que parla... Ah, que parla de les aventures i les aventures dels cartels mexicans i dels capos de la droga d'aquell país. I l'he posat, bàsicament, perquè com que m'has comentat, que volies parlar de restaurants picants, he pensat que potser algun mexicà que hauria... Sí, sí, sí. Doncs, a veure, sí, que hi ha un mexicà, però només hi ha un mexicà a les quatre que ens comencem. Ah, vale. Si no vols, no el comentem, com tu. Posa'm, posa'm música mexicana. A veure, ara està aquest mexicà. A veure, cap un tu, també. Comencem pel mexicà, com deia el Xavi, que és un clàssic dels restaurants picants, que a vegades és com un dimoni que pica moltíssim, que és el Oaxaca, que està a pla de Palau, número 19. Ah, hòstia. Així mateix al born. Oaxaca, d'acord, sí, molt bé. Oaxaca, exacte. I avui recomanem un plat molt, molt picant, que diu tacos amb salsa de Molcajete. Perdona, salsa com? Salsa. Tacos amb salsa de Molcajete, que és una salsa molt, molt picant, que ve d'una cuina mexicana. A veure, aquests tacos els fan amb carn i cili. Vens a dir que l'ataco porta 6 cili secs. Oh, tu hi has anat aquest, o no? Perquè és la llibertat, clarament. No m'ho puc permetre. Com deia abans, això els 30 anys. El tema picant va bé, perquè per la salut neteja tot i cuida, i és una cosa que... I les poses nafals també, eh? Perdona? Les poses nafals també les neteja. Les poses nafals també, tot, tot. Fa una regeneració important, eh? Molt bé, molt bé. M'agrada que no m'atreveixo, perquè després em trobo malament. Recordeu, a més, que si anàvem a un restaurant d'aquests, diuen que si us pica molt, molt, molt, molt, el millor és no veure a aigua i veure llet. Veure a llet? Sí, jo que la llibertat jo agraeix molt els picants d'aquests duríssims. Perdona, la reacció, com del cos humà i primera natural, i fer com un... però no, és que no. No m'acabava a mi. Més restaurants picants que et podem trobar per Barcelona. A veure... Doncs mira, hi ha una altra, que és... Un que es diu a Pondó, bé? Betawi. Betawi. És un restaurant indonesi, que és l'únic restaurant indonesi que hi ha a Barcelona. I té una bona cosa, que no sóc una xeotípic de la cuina indonesa, que es diu Sambal, que és un condiment que aplica una mica discreciada al comandant, per donar tota la seva cuina, totes les xeixplats que podeu, podeu demanar al Sambal i posar-m'ho primer només una miqueta, i després una mica més, si és viu, sentiu, amb cor. I aquest és Sambal, doncs és una cassoleta amb una salsa feta amb chili habanero, que és dels chilis més forts que hi ha a tot el món. Chili habanero. Pichu i pobres d'aquí de... Però perdona, això és una bomba picant, espetacular, no? Sí, una bomba, totalment bomba. Home, clar, clar. I algun altre restaurant picant de Barcelona? Doncs mira, ara això, però recomanem un xines, que és un dels xinesos més clàssics clàssics que hi ha a Barcelona, que és la llena xihuan. Això es diu Xixuan. Xixuan. Sí, com si no, però sí, Xixuan, amb xèac. Ah, va bé. I hasta la placa de la Mendi, Aragó, Gaire de Maribau. Sí, es veu en vez de la placa de la Mendi, allò. Aleshores, tot i que no és de res, sembla que la cuina xinesa, no és especialment picant aquí, allà de la Xixuan fan una cuina xinesa tradicional. Si no, és tradicional. I com veureu si la no veurà? Sí que és picant, si vosaltres vulgueu. I quan una sopa que es diu... Uo, uo, que podeu demanar la versió. Com dius que es diu, Clara? Uo, uo... Molt bé, calc. Calc, calc, calc. Uo, uo... Perquè se escriu A, Uo... Sí. G, Uo. Com ho prononces, tu xansato? Uo, uo, uo... Uo, uo... Uo, uo, uo... Uo, uo, uo... Vigileu la lleig de la Xixuan, perquè a vegades la sopa, la solla de mantos, els pupets i totes les coses delicides, són una mica informals a la pensada. Està bé saber-ho, perquè la veritat és que la cuina xinesa, jo tampoc no me la imaginava, o l'últim vaja, que podia ser picant, però suposo que també tenen les seves... No, perquè la cuina és... Com diu, no?, que la cuina de xinesa és que no es veus a acostumar-te a menjar, és un Tex-Mex, o sigui, com el mexicà és el Tex-Mex, el xino és el que no es veus a menjar, en camí la cuina tradicional xina no és molt bé, com una cosa que estem acostumats, i la xina fa molt bé a restaurants com aquest, com la lleig de Xixuan. Ah, correcte, correcte. Molt bé, doncs, Clara, vols afegir ja l'últim, perquè els dic que tenies 4? Tenim 4, ja t'ho explico tot, no? Sí, ja que hi som. És que l'últim t'agrada molt a tu, Jordi, perquè és un païlandès, que és la cuina païlandès que t'agrada molt. Ah, sí, m'agrada molt, molt. Desmigra, què ets passant per tu? Has dit que el païbarcelona és un dels païlandèses clàssics de la nostra ciutat, i és el que ha relliputació en número de 173. Ah, molt bé, i també és picant, perquè clar... Bueno, sí, allà a Tairlandia és veritat, eh?, que posen bastant picant les coses. Doncs sí, mira, per exemple, un dels plats que recomanem és on que es diu... caproau mu. M'encantarà a explicar aquestes coses, perquè no la sé ni pronunciar. Què és un saltarget d'aport i bitxo? Que ja sabeu que el bitxo és aquest, però són com unes guindilles, també, molt picant. Sí, és un pebrot nostrat que pica molt. Doncs sí, doncs veurà'm aquest des del plat que hem triat nosaltres... amb aquest plat, i diuen que és molt bo, perquè el contrast al picant amb aquest verd fresc taïlandès et dona com aquesta barreja entre fresca i balsàmica, i molt, molt picantets, que són molt gostes de la boca. Molt bé, doncs escolta, Clara, hem pres bona nota de tot el que has comentat. Ja sabeu que tot això també ho podeu trobar al Time Out, que surt avui als kioscos i els divendres amb el periódico. Clara, que vagi molt bé. Moltes gràcies, i cuida't molt. Un petó guapa, adeu-siau. Un petó, adeu. 5.33 de la tarda, connectem amb Los Angeles. Continuem a la penya del Morro de ràdio d'Esvern, i aquesta vegada ho fem per parlar d'un cas d'una aventura. Una aventura, diria jo, un Sant Justent, Víctor Osorio, que faig una temporada, va decidir marxar, perquè no trobava oportunitats del que volia la seva professora, el seu sector, que ha passat junts a Los Angeles, a fer les Amèriques concretament. Ell és guionista, i després d'escriure algun llibre i d'intentar-ho, se'n va anar cap a la ciutat del cinema, per veure si les coses li sortien millor. Víctor Osorio, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, has vingut al programa. Una connexió que fem via Skype, i que, per tant, si hi ha algun delay o alguna cosa d'aquestes, és normal. Víctor, com fa que vas marxar cap a Los Angeles? Doncs ara fa una miqueta més de 10 mesos. Vaig marxar a principis d'any, i 10 mesos que han passat volant. Què que has fet durant tot aquest temps? Com dius tu, això ha anat ràpid, no? Sí, sí. Jo em vaig venir aquí a escriure, bàsicament, a començar a escriure amb anglès, i llavors en aquest temps he estat escrivint guions, sobretot de televisió i de cine, treballant en projectes d'altres llibres infantils que estic preparant, i, a part, començant a ficar al peu una miqueta com puc, com a guionista, sempre, no? Sí, bueno, les pràctiques són més aviat com a l'actor. La meva feina, bàsicament, és llegir els guions que ells reben i fer comentaris, criticar una miqueta, perquè els productors sabien si el guió val la pena o no val la pena, diguem-ne. Home, de fet, aquí hi ha una doble dificultat afegida, no? Perquè l'anglès no és el que fa. No és el que fa. De fet, aquí hi ha una doble dificultat afegida, no? Perquè l'anglès no és el teu idioma natal, però, vaja, sí que estàs fixant-hi amb tot això. T'ha costat molt entendre o acabar d'adaptar-te per el tema de l'idioma, o no? Jo he estudiat l'anglès des que era bastant petit, i llavors, diguem-ne, que tinc un bon nivell, crec, sempre... O sigui, una altra de les raons per les que em vaig venir aquí era per acabar de perfeccionar-lo i tenir un anglès perfecte a ser possible. Però, bueno, hi ha una petita etapa d'adaptació en aquestes costumes de com l'accent i tot això, per entendre-ho perfecte, i ara encara estic en el procés de... d'aprendre a escriure amb anglès com si fos un natiu. La meva intenció és que, quan algun americà llegeixi els meus guions, no pensi en que no ho ha escrit un americà, sinó que ell senyament ho llegeixi com si ho hagués escrit qualsevol atrapassor. El primer dia que vas posar el peu en una d'aquestes productores de Hollywood, vas veure, doncs, fer realitat un dels teus somnis, o com va ser l'experiència d'estar, com diem, a la meca del cinema, no? Hollywood. Sí, oi tant. Ara mateix estic fent pràctiques a... a la productora de The Walking Dead. Què dius, ara? Oi tant. I, clar, estar allà... Bé, ha sigut tota una experiència, veure com treballen aquella gent, i totes la quantitat de guions que mouen, i totes les coses que fan, està molt, molt interessant. Clar, perquè m'imagino que no té res a veure, doncs el que és... la feina de guionista aquí, que allà, o com funcionen les series aquí, que allà, no? Tu has trobat molta diferència en això? Bueno, el tema és que aquí no vaig poder mai... Tot i que ho vaig intentar, i molts currículums, i molts guions enviats i tal, aquí no vaig arribar a poder... a veure com funcionava tot això, diguem-ne. I aquesta és una de les rons per a les que vaig marxar, realment. Però, bueno, la producció allà, aquí a Espanya, no sé si es produeixen potser una dutzena de series. Allà són centenars, perquè hi ha molt guion de canals, ara tot el tema de Netflix i Amazon i tot això per internet, és com que el volum de producció és molt, molt diferent. I com funciona una productora d'aquestes? Com és? Bueno, ells tenen... En realitat, és un edifici relativament petit, no hi ha molta gent treballant, crec que som com uns 6 o 7 persones, i, bàsicament, és com anar llegint tots els guions que ells reben, de màneges i de gens, i si hi ha un que els agrada molt i que veu en potencial, ja és reunir-se amb el guionista, començar a treballar, sí, a treballar al guió per... bueno, per adaptar-lo una miqueta a la visió, també, dels productors de la companyia, i després, quan ja tenen tot un paquet preparat amb ells els agrada, és enviar-nos les televisions, a veure si alguna televisió també els agrada prou, com para-metre-ho, i si tot això, diguem-ne, que és molt complicat que tot succeixi passa, doncs ja és quan es comença a produir el pilot i la resta de capítols. Has de treballar en algun projecte personal? Sí, ara... Ara, l'any passat, com saps, vaig publicar al llibre aquest de coses que no són ningú, i ara, amb un altre il·lustrador, estic preparant un altre, un segon llibre infantil, que probablement es dirà així com Can Gurs Dalit. Que entenc s'editarà a Los Àngeles, llavors, no? O no? Bueno, el primer lloc on ho enviaré era com a negre, probablement, que va ser qui em va publicar el que no sap ningú a Barcelona, però també m'agradaria publicar-lo a Los Àngeles. De fet, bueno, a Los Àngeles hi ha el públic que és per no parlant, diguem-ne, és molt, molt, molt gran, i una altra de les coses que estic fent, mentre estic per aquí, és intentar publicar coses que no sap ningú, la versió espanyola, aquí a Los Àngeles. Sí, de fet, ja t'anava a preguntar sobre el tema de l'idioma, no? Perquè hem parlat de l'anglès i tal, però tu, amb castellà, pots anar tot arreu a Los Àngeles sense problema? A tot arreu, a tot arreu? No. A Miami vaig estar fa dos setmanetes, perquè un amic m'escasava, i allà sí que l'espanyol és... Si es parla més espanyol, què en anglès, a Miami? A Los Àngeles es parla molt espanyol, hi ha molt latino i molta gent de Mèxic i tal, però encara hi ha certs llocs on et cal l'anglès. Però bueno, hi ha molta, molta, molta gent que parla d'espanyola, i és molt útil, realment. Bé, esteu parlant amb el Vitorasorio Sant Justent, que ha marxat ara a farar prop d'un any a Los Àngeles, a buscar-se la vida com a guionista. Com hem comentat, ha estat fent pràctiques en algunes de les productores més importants, com de walking dead, ara ha comentat fa un moment. Home, tenim talla, a mi m'agradaria preguntar-te sobre Star Wars, perquè ara hi ha una corrent malaltissa amb tot això, i tu suposo que ho estàs vivint en primera persona des de Los Àngeles, no? Oi, tant, la febre de Star Wars està ressuscitant completament, i ja et dic que en els anys que venen, que s'apoderarà del tal món. Hi hauràs els minutets per tot arreu, i començaran a fer sèries de Star Wars també, més pel·lícules, i ja veuràs que això estarà fins a la sopa. I tu, com a guionista i tan a prop, no penses que podries fer alguna cosa o tenir alguna idea? Perquè, clar, m'imagino que no sé si és una atòpia, però arribar als grans estudis com Disney, Pixar... Bé, per robot, això, és una cosa utòpica o és possible? Una de les coses que em provoca molt bones vibracions d'estar aquí és que tot això sembla una mica més possible que quan estàs a Espanya. O sigui, evidentment, és molt complicat, s'ha de treballar molt, i has de aconseguir com un cert renom abans d'aquest contracte per aquest tipus de feines. Però, bueno, és una indústria, diguem-ne. Llavors, si realment comences a treballar, i les coses comencen a anar bé i les coses que escrius i així, a la gent li agrada, doncs tot és possible. I ara no estaré escrivint Star Wars d'aquí a dos o tres anys, ja t'ho dic ara, però, bueno, la gent que ara està escrivint Star Wars va començar com estic jo, pràcticament. Escrivint guions així a casa i enviant-los a tot arreu, fins que algú et pren nota del que fas, t'ajuda una miqueta i passa, passa, passa, vas pujant. I tens previst estar-te fins quan? T'has posat alguna mena de data al límit per estar a Estats Units? Realment no. Bueno, de fet, tot de fet, m'agradaria poder treballar aquí una miqueta, i llavors necessito una miqueta més de temps per acabar d'escriure tot el que vull escriure amb anglès, a començar a moure una miqueta i així... No tinc cap data fixada, és una miqueta de dependre com vagi la cosa. Vitora Sori, moltes gràcies per haver-nos atès. Vols explicar alguna cosa? Ja traslladarem a la teva família, que hem parlat amb tu, que estàs bé, que tot és correcte. Ja t'abrigues? Tu dius, ja t'abrigues? Ja menges o no? Menjo, menjo, abrigar-me, de moment no em cal. Ara començaré, abrigar-me. Ara, quan arribi el desembre, el gener, començarà a arribar una miqueta més de presquet. No t'has de faltar, Òscar, el pantomaca, les faves, el chorizo, chorizo... El chorizo i el fuet és el que més trobo a faltar. Molt bé, doncs... Víctor, moltes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé, i endavant amb l'aventura, qualsevol cosa que necessites a la teva exposició. Bona tarda. Molt bé, bona tarda, gràcies a mi. Gràdio d'Esper, 98.1. Gràdio d'Esper, 98.1. Gràdio d'Esper, 98.1. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Són productes per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Gràdio d'Esper, 98.1. Gràdio d'Esper, 98.1. Gràdio d'Esper, 98.1. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. 5 i 47 de la tarda, camí, cap a les 6. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern. Ara, com cada setmana, en aquest espai de l'Espai Essència, per parlar-nos de diferents qüestions, tenim la Joana Garcia, educadora visual, i avui, precisament, és l'últim capítol i l'última sessió que tractarem amb ella. Joana, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda a tots. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa de nou, avui per telèfon. Com dèiem, última sessió. Hem de repassar una mica què és això del mètode Veïts, com es pot corregir tota la qüestió de la vista. I avui en pots parlar de la presbícia. Sí. És l'últim problema millor que ens faltaveu per tocar. És un altre problema de reflexió de la llum, igual que els demés. Clar. I bé, tots sabem que és la vista cansada. És la vista cansada, no? La presbícia? Exacte. El que ha fet que quasi tothom, quan arriba, hi ha una certa data, a partir dels 40, 45 anys, comencem a anotar que les coses que veiem veien bé de prop, per allà no les veiem tan bé. I comencem a llargar els braços. Aviam si així ho podem enfocar millor. Bé, és el que s'anomena, com dius tu, la vista cansada. Hi ha molta gent que el que fa és comprar-se unes ulleres d'aument, d'aquestes que venen en alguns llocs. De totes maneres, ara parlarem una mica de tot això, però quins factors intervenen en la presbícia? Bueno, en la presbícia, que és un problema de reflexió que s'associa a l'edat, evidentment hi ha una miqueta de mancança de flexibilitat amb els músculs populars. Llavors, comencem a tenir dificultats per enfocar la prop. I també hi ha factors psicològics que estan en torno a la presbícia, que poden tenir relació amb la presbícia. Arribar a una certa edat ja no hi ha tant interès per veure les coses, no? És com si tinguessis la sensació que ja ho hem vist tot. I tot va relacionat. Al final, clar, l'ull deixa de tenir tant interès per veure, no? No està tan motivat per veure les coses. Tu dius que es veuen afectats tres processos, que és la convergència, els músculs extraordinaris, l'acomudació, que és el cristalí i l'amiosi, que és la contracció popular. Popular, exacte. O sigui, nosaltres volem enfocar una cosa de prop, que necessitem que els dos ulls facin un angle, un angle que és més pronunciat. O sigui, els dos ulls conflueixen amb un angle. I quan hi ha la presbícia, el que t'angle hi ha més dificultat de fer-los concorre en aquest punt. Després, l'acomudació, que és el cristalí, que el cristalí és la lenta interna de l'ull, quan ha de mirar una cosa de prop s'ha d'abombar. Llavors, aquest abombament, perquè també, com que el cristalista s'ha hostilit per dos músculs petits, que diuen els músculs ciliars, també per dents flexibilitat. I després, la contracció, la dilatació popular, també influeixen, perquè és la finestra per la qual entra la llum, el drau de llum que entra a l'ull. Si aquesta contracció i dilatació estan dificultades, doncs hi ha més atrofia, l'ull està més mandrós, diguem-ne. La presbícia, o vista cansada, és realment un problema associat a l'edat? Sempre s'ha cregut que sí, però en realitat no és així. Hi ha casos en què gent que viu encara posen entorns molt naturals, que tenen mòdus de vida separats de la tecnologia, que no miren la televisió, que treballen més en el camp. Hi ha casos de grups de persones que encara que no els hi afecta tant la presbícia. La nostra societat és una cosa gairebé onànime, és a dir, li afecta el 100% de les persones. Però, fins i tot en la nostra cultura, tenim els casos de la gent que treballava en el camp, els callesos, que treballaven sempre fora, i després, quan arriben a la casa, les dones, sobretot, cosien en llums tenuts, mantenien els ulls amb una qualitat molt bona, no portaven ulleres. La nostra moda de vida és estar sempre en llocs tancats, no aprofitar molt la llum del sol, de fer servir, evidentment, això, ara els ordinadors, els mòbils, tot això, a fer, fins i tot, agraeus a la presbícia, de forma que està apareixent a persones amb menys de 40 anys. Clar, el fet d'estar constantment esforçant-nos amb la vista pot fer que això acceleri al procés. A quina edat apareix, normalment? Sí, doncs, com us deia... Doncs, mira, normalment és a partir dels 40 a 45 anys, però ara és que això s'està veient que pot donar-se abans fins i tot. Abans fins i tot, sí. I, de fet, dius que, per exemple, en general, els 40, els 50 ja estan dretjat un grau de graduació que va de 0,5 diotries a 3,5. De totes maneres, pot ser beneficiosa, en algun cas, la vista cansada? Mira, pot ser que en les persones més ops els aparegui més tard, perquè les persones més ops tenen la vista propera, la tenen més facilitat per veure bé. Llavors, en el cas dels ops, doncs és not en la presidència més tard que els hipernetros, o que és la cinemàtics, per exemple. Sí, és l'únic cas en el qual dius que la presidència no apareix tan ràpid. I afecta a totes les persones per igual? Sí, pot afectar a totes les persones per igual. I hi ha més aspectes psicològics, per exemple. L'ull es torna cada cop menys curiós, cada cop menys obert i més concentrat en un objectiu o en una tasca durant un llarg temps. Això també pot influir, no? Que no tot és una cosa biològica, per dir-ho d'alguna forma. Sí, sí, sí. I com ho deia abans, hi ha una mancanja dintre d'anar a mirar les coses, que són també més còmodes. El fet de tenir una mancanja en la visió propera, a vegades ens fa ràbia. Les persones que hi han tingut sempre una bona vista, són com que s'emprenyen una mica. Això deia ara de cop i volta, i sembla que sigui una cosa que apareix d'un dia a l'altre. És així, funciona així. L'ull no el cuidem gaire. Normalment, si nosaltres el porcem, ell respon i va respondent fins que arribi un moment que ja deixa de poder enfocar. I és aquí quan tothom recorre anar a les farmàcies a buscar les ulleres, que en realitat són lupes, que augmenten les coses. Però clar, un comença per una agadòsia baixa, i l'ull arriba un moment que també s'acumula aquesta graduació. Llavors, hem d'anar pujant una graduació en relativament poc temps. Tinc d'arribar al màxim d'aquestes lupes, d'aquestes ulleres de 3 dits, que seria 3 tios i 3 mitjans. I aquí, moltes persones comencen a notar que també tenen lloc dificultats per veure la lluny. I és quan l'anàl·locolista i l'opti, que, en un moment, els prescriu, les ulleres progressives. De fet... Sí, no te n'anava a preguntar què podem fer per millorar tot això a través del mètode Veig. Vull recordar que estem parlant ara mateix amb la Joan Agarcia, que és educadora visual de l'espai d'ascència, i justament el mètode Veig, que és el que tu utilitzes. Com podem fer-ho per millorar la vista cansada? Nosaltres, per evitar que la vista arribi a tenir-se dificultats, sempre parlem d'atendre a relaxar l'ull com una cosa fonamental. No podem estar tot el dia enfocant coses de prop, en distàncies curtes, i no donar una espai també per mirar coses més llunyanes. Això ja relaxa l'ull molt. És com que la vista necessita expandir-se, perquè l'ull està fet per mirar de prop, però tant per mirar de lluny. De fet, té molta més extància per mirar de lluny, per mirar la visió privada que tenim nosaltres. Llavors, també recuperar moviment en l'ull. Recuperar que l'ull vagi d'un lloc a l'altre, que no es quedi estancat, que no es quedi adormit. Tenir més interès per mirar-les els detalls de les coses, els colors, no? No donar per vist tot el que ja veiem cada dia. Sempre podem apreciar diferents matisos, diferents textures de les coses, i tornar a mirar-les com si fos el primer cop que les mirem. També és molt important... Digues, digues, perdona, digues. No, deia que això és un canvi de xip, una mica, no? És com no deixar-nos portar per la energia que seria l'envelliment, no? Tenia aquesta sensació d'entusiasme per la vida, no? I està molt més pradent amb el sentit. També deia que també és important el tema de la relaxació, no? De fer aquest exercici, de fer allò de tancar els ulls... Exacte, exacte. Donar-li els ulls també foscor de tant en tant. Cobrir-nos els ulls amb les mans no és una manera molt suau i tancar els ulls i tenir-los així dos minuts de tant en tant, perquè l'ull tens també a descansar, a recuperar-se, a tornar a s'agragar més llàgrima, a relaxar els músculs, perquè, si no, està tot allà. És com si tinguéssim un... No buscar el braç, el tinguéssim tot el dia en contracció, no? El bíceps, per exemple. Quan arribaríem a la nit, el tindríem totalment atrofiat. Ens faria mal, fins i tot. Doncs els ulls els hi passen igual, els que no els notem. És un ordre molt, molt, molt redistent, en realitat. I llavors no aprenem a relaxar-lo, i per això ens tenim desprestes problemes. I, fins i tot, si portem ulleres, tot el dia l'atenció s'agreu, ja. Perquè, clar, amb les ulleres, l'ull està molt forçat. I, a més a més, es parpeleja molt a nens, esperen molt de bioterifèrica, perquè ens concentrem molt més en el que ens mostra l'ullera a través del vidre. En fi, és un set clavicios, no? Jo crec que en aquests programes hem repetit moltes molts cops la paraula relaxar. Sí, molt important. Exacte, hem repetit molts cops la paraula moure. I hem repetit molts cops la paraula perifèria, no? O sigui, tornar a recuperar la percepció de tot allò que emmirem, però que no estem veient mític. Nosaltres, quan mirem una cosa, és allò que veiem mític. Però ja, al voltant, també el veiem de manera més borrosa, no? En resum, el metro de Veig ens fa recuperar alguna cosa que ens hem deixat pel camí i que ja semblava impossible tornar a tenir les qüestions de voluntat i de tornar a obrir-nos aquests estímuls visuals que el món ens ofereix. Joan, avui ja no tenim més temps i, de fet, tanquem aquí aquestes quatre sessions que t'agraïm moltíssim que ens hagis estat amb nosaltres explicant-nos una mica què és el metro de Veig i, des del teu punt de vista, com a educadora visual, i també des de l'Espanya d'Escència, lògicament, que a dimicràs tenia aquí durant aquest mes d'octubre. Moltíssimes gràcies, que vagi...Moltes gràcies a vosaltres. Molt i molt bé, i, en fi, qualsevol cosa que necessitis, ja saps que estem a la teva disposició. Doncs us dic el mateix i has fet un plaer s'ha posat tots aquests dies. Joan, moltes gràcies, que vagi molt bé, bona tarda. Adéu, senyora. Som-te aviat. Bé, nosaltres, després de parlar, com sempre, d'aquestes coses que ens fan entrar en la nostra pròpia consciència de l'Espanya d'Escència, hem de connectar amb Catalunya Ràdio per escoltar el vullatí de les 6 i d'aquí uns moments, després, amb l'Albert Capapei de Filodofia, Doc Bilbitz, parlant de gossos i amb l'Àric Pomar, que ja té el seu iPhone 6S, i ens explicarà les seves primeres impressions. Cataluña Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. El govern alemany i l'executiu comunitari demanen a Volkswagen que aclareixi de manera transparent i complet a la base del frau sobre les emissions de gasos. El ministre de Transport Alemany ho ha fet al mateix temps, que ha donat nous detalls dels últims veïcles afectats que ha reconegut l'empresa. Entre aquests n'hi ha dels models Ibiza i León de Seat. Berlín, Oriol Serra. Bona tarda. En una compareixença a patició del grup dels vers alemans, el ministre Federal de Transport, de l'executiu, de la cançallera Angela Merkel, ha posat xifres a aquesta nova dimensió de l'escàndol Volkswagen. Hi ha gairebé 100.000 veïcles de benzina i més de 700.000 en motor diesel afectats per la manipulació dels registres que el govern alemany ha anunciat, a més, que reclamarà a Volkswagen de manera retroactiva la part proporcional de l'impost de circulació de tots els veïcles manipulats. Mentrestant, Volkswagen ha cridat a reparació més de 90.000 veïcles als Estats Units dels models Jetta, Vittel, Passat i Golf. Oriol Serra, Catalunya Ràdio. Berlín. Notícies breus, quí molt i bares. I imputen l'ex diputada socialista Montserrat Capdevila a les cinc tècnics de l'Ajuntament de Sabadell pel cas Marcuri. La jutge que porta el cas els acusa de falsificació de documents, tràfic d'influències i prevaricació. Sabadell, Miquel Harke. Bona tarda. La investigació se'n marca en la peça separada, que investiga una factura falsa de l'any 2009 per les obres d'ampliació a Sitges Motor Societat Limitada. La imputació de Montserrat Capdevila es produeix per uns fets que, quan presumptament es van produir, ella era segona tenent d'alcalde de l'Ajuntament. El membre de Sabadell Llour de Corrupció Isidre Soler explica que Capdevila va fer presumptament gestions perquè un constructor presentés una factura falsa. Parla amb el Montserrat Capdevila, que és, diguéssim, la que li ha de facilitar a la persona aquí a arribar. Capdevila declararà dimecres que ve davant la jutge. Miquel Harke, Catalunya Ràdio Sabadell. El govern suec demanarà a la Unió Europea que vol equipar dels refugats que a Suecia, en altres països. El primer ministre suec ha dit que la situació actual no és sostenible i que ja no poden acollir més refugats com han fet fins ara. Just avui, Grècia ha aconseguit recolocar 30 refugats a Luxembourg. Els governs de Sèrbia i Bosnia s'han reunit avui a Sarajevo després de 20 anys. Des de l'addissolució de la Yugoslàbia i la guerra de Bosnia del 92 al 1995, els països no mantenien un contacte a aquest nivell. El primer ministre Sèrbia ha dit que vol que Bosnia es converteixi en el seu principal soci comercial. El seu mòleg Bosnia ha destacat el simbolisme de la trobada. 18 morts i fins a 150 desapareguts en l'esfundament d'una fàbrica al Pakistan. Els equips de rescat en poden treure en vida de sota la runa, de l'edifici, 40 persones fins al moment. L'ansorrement ha passat en una zona industrial a prop de la ciutat de la Or a l'és del Pakistan. La fàbrica produia bosses demà. De moment no se saben les causes de l'accident. Tots els treballadors podran calcular a partir de demà la seva futura pensió a través d'un simulador creat per l'Institut de la Seguretat Social, que es tractiú el Web Tossegurida Social. El secretari d'Estat de la Seguretat Social, Thomas Burgos, ha avançat la posada en marxa d'aquesta eina, que no només permet a l'usuari informar-se d'una situació personal, sinó que obre la possibilitat de simular situacions de jubilació anticipada, ordinària i demorada dins del mar legal. L'autor Francisco Iváñez s'inspira en l'actualitat política i ironitza sobre l'ambició política de Pablo Iglesias o Mariano Rajoy. Tot i que et diu que només el s'ha servit a pors comparses. He puesto que hacemos una cosa de actualidad y tal que se vea que para el muertado y filimón están sino codeando, por lo menos están en el mismo mundillo que toda esta gente y tal, pero en mis albumers, toda esta gente no pasa, no pasa de ser. Siempre comparsas, ¿eh? Y hay otros comparsas en el libro del muertado y filimón, que tienen para mí mucha más importancia que toda esta gente. Ediciones, bien, ha hecho una tirada de 100.000 exemplars, 5.000 dels quals són en català. És la més important que s'ha fet mai del còmic Porta Unitat per Mórta de l'Oa. Són 30.000 mesos de la partida de l'Oefa. També vull destacar que en els partits Chelsea, Dynamo de Kiev, Igan, València, la resta d'enfrontaments, on Bayern, Démonic, Arsenal, Olympiacos, Dynamo de Zagreb, Mccàvite, L'Ebi, Porto i Olimpic de Lios, enitis en Petersburg. El portaveu d'esgenètica perica romà en Square ha confirmat el català en migdia esports que volen créixer com a grup i per això justifica la intenció de comprar acción de l'espanyol per a 80 euros a l'escuna. en la pista del Esporto per 79 als 69, i el marxador, Jesús Ángel Gracia Bregado, competirà per 7 navegades en uns xocs olímpics. Amb 46 anys té confirmada la plaça Perarria 2016 als 50 quilòmetres marxa, segons anunciat la Federació Espanyola d'Aletisme. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Són les 6 i 6 minuts per la Cristina Bergas. La Sant Justenca, Marta Sánchez o Marta Esapina, com a nom artístic, juntament amb Jeremy Williams, han publicat la seva primera novel·la Control Alt Escape, una història de ciència-ficció per a joves. Finalment, aquest proper cap de setmana, 100 nôcars participaran a la 39ena cursa de cars de coixinets de Sant Just. En total, 208 corredors i corredores baixaran pels carrers preixes i creu del padró el cap de setmana del 7 i 8 de novembre. I una punt més en clau esportiva. Avui és l'últim dia per apuntar-se i, per tant, participar a l'Open Lord, pas del cas disputarà al Sant Just pel Club, del set al 14 de novembre. I, fins aquí, la informació local. Nosaltres tornem amb menys d'una hora al Sant Just Notícies Edició Vespre. Fins ara. Bé, us de la paròquia. A profundament de la spiritualitat. Una mirada a l'avangeli. Notícies i activitats d'església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui, del vespre i els dissabtes per les dones del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morro. D'aquí una estona connectarem amb el casal de Joves de Sengus per saber què ha estat passant en aquest equipament juvenil del nostre municipi, que avui tenen merder perquè hi ha moltes xerrades. A més a més, d'aquí un moment, en Lili Pomar, que ens explicarà com funciona l'iPhone 6s i les primeres impressions que està rebent, perquè ja el té, i ara hem de parlar de gossos al nostre espai de filosofia, Dogville Beach, amb l'Albert Capapey, que ja el tenim al telèfon. Albert, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Com va la setmana? Com va tot? Bona tarda. Després de l'endurament, sempre que t'acabem. Avui el telèfon no sé què passa, que ho n'escolto a tots fatal. Vaig a tocar alguna cosa aquí de la taula de so, però de petat. Ho sento tots com les diguéssim... Jo no t'ho sento bé, per això. No, ho sento tots com les diguéssim al batter. Ah. Sí, la cosa és l'ara que hi ha per aquí. Però, bueno, sí. A veure, prova ara, hola. Sí, millor? Millor, ara? Bueno, no. Preveure és el clàssic, eh, a la ràdio. Escolta... No et sento bé, no et sento bé. I ara? Ah, sí, ara sí. I el tècnic no ha tocat res. Però, bueno, és el que... Ja, també passa. Ara és millor, sí, però si no m'he mogut... Bé, en fi... Sí, per cert que Albert, t'has explicat la meva aventura, que vaig tenir l'altre dia, perquè me'n vaig anar fins a Mataró a una gocera. Concretament, una protectora d'animals, que es diu SPAM, Societat Protectora d'animals. Ja t'ho vaig comentar la setmana passada, que aniria a passejar algun dels gossos que tenen allà, que et comentaria l'experiència. De fet, a Catalunya hi ha algunes, no, de protectores d'animals, on hi ha molts voluntaris que els cap de setmana van a passejar els gossos? Sí, correcte, és una... per sort, aquí a Catalunya tenim una... una ciutadania molt implica, perquè no tothom que va passejar gossos, com és el teu cas, per exemple, com és el teu home, com és el teu cas. Simplement que volem ser una bona obra, una bona acció, i demanem a les protectors de passejar gossos. Hi ha algun món present, i les famílies que van amb pares i mares i fill, perquè vegin i coneguin també la realitat, en una distància divina. De fet, a mi em va passar, jo no coneixia molt bé... com... com... crec que passa, no, en aquests llocs, i em va impactar... No, la transversió no és així, tu et passa, a mi m'interessa tant com a amagada. Sí. Tenim un sota un calaix, o sota l'actora, no? Sí. De fet... Per arribar has de... s'està una mica a les foses de Mataró, a la Nacional 2, i per arribar has de fer un caminet, de pocs metres, però està una mica a l'interior, i tampoc, clar, no és que... si no us haig de pesament, no saps què allà hi pot haver-hi una protectora. No sé si això és d'agut el soroll... que fan els gossos, també, pròpiament, durant tota la setmana. Jo he hagut d'agut el soroll, o també... és un punt positiu per amb les bandes, perquè els gossos segurament estiguin més tranquils d'un entorn més allà de la societat, i la societat ha estat també més tranquil entre cometes. A veure, tenim tots aquells sorolls que suposen que pugui aportar una protectora o una bossera. Sí. Però no és que no em gracaria a la sensació física d'aquesta amagada, que també és una mica bastant, i jo he anat a algunes que has d'anar pràcticament amb un GPS militar per arribar-hi. Clar, perquè... Més aviat, a la sensació de tothom serem que hi ha protectores, no la bossera, en general, però ningú sabria ben veritat que el seu municipi n'hi ha una, que és una associació... Tens tota la raó del món. Per exemple, jo sé que a Barcelona, perdó, hi ha la de Colxarola, que està allà del TV Davo, n'hi ha una. També hi ha una, que és el CAC, que és el centre que... A mi també hi ha molts municipis o municipis grans que tenen el seu, que és el CAC de Barcelona, té A, T, B, i es tenda a decidir d'animals de companyia de Barcelona, i en diverses ciutats que tenen el seu propi, que és el municipal. Mira, a mi... Mira, a mi la veritat és que em va impactar només arribar el fet de veure tots els gossos allà amb moltes gàbies. La veritat és que és una cosa que tampoc no és que un estigui acostumat. A més, jo ja et dic, no tinc gos, vull dir tampoc no tinc una experiència molt propera. Com es decidiria, ja, que aquesta primera intratigua, quan tu entres a la competitora, què et trobes? Home... Mira... Sí, molts gossos que estan portant, venint cap a la reixa, alguns estan a la seva gàbia, hi ha com dos espais, un és més petit que l'altre, i un espai hi ha gossos més petits, i l'altre espai hi ha els gossos una mica més grans, que estan allà lliures, alguns estan en gaviats, perquè hi ha com una mera de passadissos que aboreixen tot el pati interior, que és on hi ha les gàbies, i després la sensació que vas tenir va fer una mica de pena, la veritat, veure tants gossos allà que no sabies si estaven bé, si no estaven bé bordant i tal, i tot ja a l'hora, em va impactar. La primera sensació va ser un impacte. Sí, a mi em va impactar. M'imagino que allà estan bé, perquè els cuiden, però veure tants gossos. No em refereixo, perquè estiguin malament, no, no, no. Em refereixo perquè la primera impressió és realment impactant per tothom. Imaginem-nos quan anem amb nens, quan algú cuideixi, si algú junca el fan, s'apropa en un d'aquests centres, que es troben els nens, el mateix que et vas trobar tu, i que et troben molt voluntaris diàriament, però clar, amb els ulls dels nens, per això, jo crec que és important ser visible aquesta part de la nostra societat, perquè amagar-la, o, per exemple, si no investís, favoreix, que jo continuï, i s'agraeixi més. Però, clar, també hem de ser conscients d'antir un estat estant, perquè realment no hi ha més mitjans, no hi ha millor condicions, no hi ha realment una estructura darrere, que faci que això sigui algo realment... I, de fet, la majoria de gent que interveu, perquè això faci que funcioni, és gent voluntària, que és el cas de la meva amiga, la Marta, que és d'aquí a mi un petó, una abraçada, la Marta Bernal, qui és la persona que em va portar, i només arribar ja hi ha una sèrie de voluntaris que estan esperant, perquè si són la gent d'allà, que sinó si són educadors o què, van a buscar el gos i te'l deixen. Llavors, tu pots passejar tants gossos com vulguis, de fet, hi ha un caminet de terra que està al voltant de la protectora, i llavors fas un passeig i fins a un lloc tens uns 15 minuts, potser 20 minuts, però pots estar a l'estona que tu vulguis amb cada gos. Ara et dic una cosa, Albert, la sensació de felicitat que nosaltres vam passejar quan els vam treure de la gàbia va ser imensa, impecable, perquè tu veies allà el gos, que jo ja m'ho imagino, tota la setmana tancat sense poder sortir a la gàbia, perquè és inviable poder passejar tots els gossos, només amb dos o tres persones que deuen haver-hi, perquè ja hi havia, estem parlant potser de 40 o 50 gossos tranquil·lament, i llavors, i tota la setmana tancats, ara et treus el gos i el gos refregança amb la gesta, corrents, saltant, allò com amb les ansies, de voler com viure. Tira'm a l'experiment del que vas acompanyar tu, o algunes que la d'acompanyen, tiraven molt de la cura. N'hi ha un que sí, el segon era més tranquil, però primer, tiraven molt que l'havies de frenar una mica, perquè tenia moltes ansies, que ja el veia, ara passa per aquí, i veieu un tros de gest per refregar-me per la gesta, després a l'altra hora, vull dir que se'l notava content i se'l notava feliç, i aquesta sensació, hosti, clar, que ara també entenc molta gent, molta gent que va a fer-ho de forma voluntària alguns matins dels caps de setmana, perquè és una sensació que et reconforta. I jo posava terapèutica a les fotos que vaig penjar al Facebook, perquè realment, clar, tens aquesta sensació d'estar fent alguna cosa una mica útil, i bé, perquè... I a més, no només per nosaltres, que no està malament, que també tant en tant fem alguna cosa així, sinó que també hem de pensar que estem fent un bé per les dues, o per les tres, que també la propetora, com a... com a entitat, també s'està beneficiant de gent que ve de manera altruista a fer feina, que no es paga, perquè no es paga en diners. I una de les coses que sí que m'agradaria puntualitzar en aquest tema de les propetores, i una cosa molt personal meva, ho he parlat també amb altres persones que col·laboren i tal, i és realment que hi ha un... en aquestes persones voluntàries i acaben de fer, realment hi ha un gasto energètic, tan físic com emocional, molt important, d'aquestes persones que van de manera habitual, o que van sobir en cada dia, o cada tal. Per mi, hi ha una petita part de seva que es consumeix, sense que potser no en ponen compte, moltes vegades no som conscients, però sé que en ser viu d'aquella realitat, diàriament, el consumeix. Necessites, com a animador, com a persona, que necessitem una niqueta d'aire de tant en tant. Desgasta molt, no? Ja ens espallàvem 24 hores al dia i ara acabaríem molt malament. Desgasta molt per les persones que treballen, perquè tampoc desconec com funciona justament aquesta protectora i aquest centre que repeteixo, es diu SPAM, Societat Protectora d'Animals de Mataró, si hi ha una persona que és la que treballa allà, que és l'encarregada, si n'hi ha dos o tres. Però és evident que també jo entenc que pugui ser estressant per la gent que està allà treballant a la protectora, perquè, clar, veure, escoltar, cada dia, tants gossos, que, a més a més, estan allà tancats, que no tenen un propietari, no tenen ningú, no? Una altra família. L'únic trist d'aquesta situació, que també és una valoració que estan inconscientment, és pensar que tots aquests gossos han tingut una família. No han nascut així, de manera espontània, a la protectora, sinó que, algun dia, es van amb una família, una casa, una persona, i per motiu que fos, ha d'acabar-te per aquí. Aquesta és la part més trista en el sentit de diòstres. Si estàvem parlant que hi havia 44 o 45 gossos, hem de pensar que hi ha una de tantes famílies i més, segurament, que no coneixem, que no tenen problemes amb les tendres, d'un d'altres, d'un moment determinat. La veritat és que, quan vaig estar allà també vaig veure que estaven en procés d'adoptar una família, un dels gossos que hi havia, que passa que jo vaig arribar i quan vaig marxar encara estaven, imagines l'estona que hi havia que ja anem parant moltes vegades aquí a la secció, de comparatrar-se, de conèixer la família acollidora i el gos. De totes maneres, la Marta m'explicava que ella té apadrinat un dels gossos, que si està disponible o no l'han passejat al passeig, i si no, el passeig i no passa res, però és una cosa simbòlica. I aquest gos, justament que té apadrinada, és una gossa que ja està retornada una vegada, la van acollir i després la van tornar l'altra vegada. És una vida emocional complicada, perquè no saps qualsevol cosa. Jo és una cosa amb la persona d'ella, que de tant en tant és a separar-me, una mica el tractament de les protectores, perquè hi ha coses que no m'entren al cap. Encara dia d'avui no m'entren al cap i ho he parlat directament amb persones implicades en això, i la meva frase o la meva idea és que un gos no pot ser una sabata o un gos o un get-say. No és una cosa que ens agafem, que ens la tornem si no ens agrada o si no ens va bé. És una cosa que és un animal que fem i que parteix, i ha tingut una vida anterior. Probablement tornar aquell mes que torni aquells gos a la protectora és entrar en una... Podíem arribar a dir que sí o va bé, si es mantén d'una inversió humana. Però sí, almenys un estat emocional molt similar a la depressió, més profunda, perquè aquells gos, de cop, torna a tenir esperances de fer una vida, i als 15 dies o un mes, que normalment és el pla que donen les protectores i tal, torna a la seva vida a la protectora, i això, evidentment, entrarà a l'animal en una depressió. I de fet, els gossos que passejàvem no sabíem d'on venien, no sabíem quina vida havien tingut abans. Hi havia un que tenia com una orella, una mica escapsada, i després també tenia com un trau aquí sobre el cap. No saps si són gossos que han estat i han tingut baralles, o fins i tot els han maltractat. No saps, no saps res. La realitat és que és una experiència que jo he de recomanar a tothom, que si algun dia vol fer-ho, es posa en contacte, perquè això, totes les productores ho fan, totes les gosseres, diria que el cap de setmana pots anar-ho a fer sense cap mena de problema, i passejar gossos de forma voluntària. Busqueu... Mira, a la Lliga, a Barcelona, que també hi ha una protectora que és la de Montjuïc, que ho va entrar al principi, si no en canvien molt les coses, que fa uns mesos que no tenien contacte amb cap ells, i a poc hi havia una iniciativa, hi havia una iniciativa que era fer, perquè aquests padrins que veien ara com la Manta, o moltes persones que tenien els padrines gossos, hi havia una opció dintre d'aquesta protectora que era anar a visitar-lo. A la protectora van a visitar un espai, que era un espai, diguéssim, com una habitació, una sala. En aquesta sala hi havia dos o tres sofars que havien aconseguit aquesta associació, les donacions de la gent, quan fan alguna mudança, quan fan alguna cosa, van posar aquests sofars ben grans, i una novetat que deixaven, quan van provar-la com a iniciativa, era que els padrins poguéssim anar a la protectora amb un llibre, amb una revista, simplement a passar l'estona, per estar amb aquell animal, i que aquell animal no només ja passés, que està molt bé, sinó que més compartís una estona quotidiana, una família, una persona, perquè aquell gos, quan torni a ser dotat, exactament, tendrà que si viu en una casa, una estona de sofà la gent ens regala molt estar al sofà amb el gos. La gent que tenim gos és una cosa molt agradable. Llavors, a poc a poc també, si hi ha gossos, penses que hi ha gossos que porten tota la seva vida, una gran part de la seva vida a la protectora. Llavors, habituar-se, a fer una vida de casa, per entendre'ns, ni t'esperia a depèn de quin gos li costarà més o menys, en funció del temps que porti. Llavors, iniciatives com aquesta, ajuden molt, com a mínim, a integrar gos en una manera de vida més similar a la que tindran un futur. Doncs, queda dit, Albert, no tenim més temps. Moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos atès. Que vagi molt bé i ens tornem a escoltar d'Immegres K.B. amb més espai de la filosofia d'Aubilvis. Per cercar-us... Gràcies a tu, Jordi. T'ho torno a dir. I m'alegro que t'hagi agradat. Sí, gràcies. Va ser una bona experiència. I jo recordo també que si hi ha alguna persona que vol algun consell sobre el tema de gossos i gossos i gosses i tal, l'Albert, que és educador que n'hi, ha estat també a la vostra disposició al mail de la penya del Morro a robagmail.com. Albert, que tinguis bona setmana. Bona tarda. Bona tarda. La penya del Morro, cada tarda. Guardbi, dos per. Dos minut improvement. A sobre la tarda, Eric. Armar de bideast anyflex! Bona tarda. Bon Disney. Bona tarda... Hola, Eric. Hola, l'Albert. Acorda, a l' WhatsApp. I amb l'CryptoR, Això t'ho anava a dir perquè mal imaginava més gran que deia aquell. En fi, avui ens porten les primeres impressions amb l'iPhone 6s. Primer de tot dir que tens el processador bo. L'hi educarem per anar la setmana passada. Que no és el de Samsung. Això ho has fet baixant d'una aplicació. Exacte. No sé el primer que vaig fer abans d'obrir-lo. Per tant, cap problema, no? Cap problema. Exacte. Bé, anem a destacar algun aspecte. Comencem, si et sembla, per la bateria. Sí. A veure, la bateria de l'iPhone 6s. Et dura més que abans o no? Em dura més que el que tenies, la cinquesa. Ja fa dos anys. Però sí, sí que dura bastant. És a dir, jo aquest matí he tret a les 8 i mig, a les 8 i mig, a les 6 i mig, a les 7, de carregar-lo. I a quin temps per cent tens ara? I no he posat a carregar-lo. Fa 12 hores, eh? Fa 12 hores. Tinc un 64%. No està mal? No està mal? Està prou. No està mal? No està mal? No, no, la veritat és que després quan jugues i això, l'altre sí que notava que sí, posava a jugar-me algun joc. Per tant, la bateria és... La bateria va estar més ràpid, però aquest no. I aquest segueix baixant... Escolta, t'has posat una carcaça diferent, o m'ho sembla més? M'he posat una carcaça, sí, sí. Fins que no m'ha arribat el protector de pantalla, i avui, no me n'emporto una carcaça. I llavors, però és no transparent, no? Sí, transparent. Normal i corrent. Està més barata, que hi hagi. El nota és més gran que el... Perquè tu què en tenies? Tenia el 5S. I és més gran que el 5S? Aquest és més gran, sí. I un nota és que la pantalla... Sí, però ja t'acostumes, eh? Perquè el taclar, el boquet, és que està fet amb la mateixa proporció. És a dir, que no notes diferència a l'escriure. I el tema de velocitat, per exemple? Va moltíssim més ràpid. Va molt més ràpid? Molt més ràpid. Quan obres una aplicació... A nosaltres, per el Facebook, a Twitter, a Tareu, i estar enganxadíssim, no? És a dir, molt més ràpid. El baixar-se a aplicacions... Això també va molt més ràpid. Molt bé. També... Té una càmera. És també important. Quants megapixels té la càmera? Bueno, que té 12. 12? 12 megapixels respecta als 8 que tenia la versió anterior. I això sí que es nota. Pots posar una foto i pots ampliar-la i ho veus molt millor. Home, el que té l'iPhone és que fa unes fotos molt bones. Clar, és a dir, el que sempre ha fet Apple és no posar molts megapixels, sinó que fan molt bé el programa que processa les fotos. Les fotos sí que queden amb una qualitat molt bona. Qui té Instagram, Erick, alguna cosa? Ah, té Instagram? Tira aquest xeroll. Ah, és de la cançó. Hòstia, per un moment m'he tabalat. És de la cançó aquesta del... vaig de cuingues voltant de punts. No, anava a dir perquè ja et seguiré, perquè ara em vaig anar a fotos, no? Ah, quina és el teu Instagram? Erick Pomar99. Erick Pomar99. Perfecte. Com a punt d'aquí, Erick Pomar99. Després, per exemple, amb més cores. La càmera té filtres de propi. Sí, bueno, això ja ho tenia, el que sigui també de la càmera. Hi ha alguna propietat, així guai? Ja graven 4K. Ah, graven 4K? Encara no l'he provat, passar-lo a l'ordinador, perquè no ha tingut temps, però aquest cap de setmana els càrrecs i que ho provaré. Ah, aquest cap de setmana, per ser Erick, et necessitem. Faràs algun vídeo dels càrrecs o no? I tant. Sí, el farem 4K, va. Però especial per la ràdio... Especial per la ràdio. Sí. Ens faré un seguiment. Nosaltres, home, et podem deixar, si vols, la GoPro. No, ja entenc. Ah, tens la GoPro. O sigui, la posàs a la cara de la ràdio, la teva GoPro. Sí. Vale, perfecte. Jo també posaré la meva. Tota GoPro, a cara de la ràdio, tota GoPro. Que passés l'altre dia, una em diu... Mira, ara que estem a l'espai així de noves tecnologies i de càrrecs i tal, et diu per què no poseu una antena de 3 metres d'alçada al car. Doncs hi poso un auto de joc. I li vaig dir, però per què? Diu, no sóc la ràdio. Diu, doncs poseu una antena. Diu que si no hauríem d'anar a posar, són altaveus. Ara, ara t'escolto. Però altaveus que sonin fort per els càrs. Sí, a mi m'agradaria. M'agradaria. Tu veus, mira, tenim aquí el car a la redacció. Ai, a la redacció. Sí, jo tinc una altaveu bluetooth, aquest. Sí. A la bateria, que passa que no sona tan fort, com per posar-se allà. Perquè la idea seria, si vols, de fet tenim el car aquí a l'entrada de la ràdio, per si algú el vol venir a veure, és que ens fa il·lusió mostrar-lo. Agarro el xulo. L'hem penjat la foto per cert, el perfil del Facebook de ràdio d'Esvern, i que anem a dir si algú el que vol és venir a veure-te el pottero i després posar com a algun antenna o alguns bafles per quan baixem i posar l'indicatiu de ràdio d'Esvern a tope. Ràdio d'Esvern. Clar, això... És que pensa que fa molt la soroll, eh? Clar, potser... A tope, no? A tope, però pensa que hi ha... Molts cars baixant a l'abana. No sé si s'entén res. No s'entén res. Bueno, en fi... Aquí estem. Bueno, en fi, continuem repassant més coses de l'iPhone 6, que té l'Èric més content, junts i junts, aquí a l'estudi número de la ràdio. Parlant de l'acto digital, ara. Sí, de les emprentes. Ah, això... Per desbloquejar-lo. Sí, és autèntic, eh? Això va ultra-mega-ràpid. Ah, sí? Sí, sí. És dos vegades més ràpid que l'anterior, inclús tres vegades que el que jo tenia, i la veritat és que és molt més precis. Lo que sé que he notat molt a part de la velocitat és que, si, per exemple, tenia el din mullat o algo, depèn de com ja no te l'agafaves. Posava a reintentar. No, que ja... T'ho agafa molt millor, encara que el pots tenir suat, que el pots tenir una mica de mullat, i que l'agafa igualment. Per tant, l'acto digital és important. Sobretot, a l'hora de desbloquejar el telèfon mòbil per entrar i per obrir l'accés... Sí, sí, sí, tot això. Ho utilitzes tu, llavors? Jo això ho fa servir. Sí, sí. Però tope. No ho puc gairebé mai la contra-signa. Bé, després també, velocitat de carregar. Quan trigues a encarregar el mòbil? Mira, l'altre dia vaig fer la prova, i no vaig carregar-lo amb l'adaptador que seria de l'iPhone, sinó amb el de l'iPad, i em va passar de 1,21%, on, 19%, a un 100% en 40 minuts. Oh, sí, en mentida, molt ràpid. Molt ràpid. Carregadíssim, no? Sí, sí, carrega molt ràpid. La bateria no li dura massa, però carrega molt ràpid. Tema wifi de l'iPhone 6S, què tal? També molt millor. Molt millor, l'altre? El doble. Ah, sí? Sí, sí, sí. I això amb el router de Movistar, que és un... És un mèrder. Que és un mèrder. Bé, després el tema pes, pesa més o no? No ho notes, perquè... Bueno, no ho he notat jo, perquè el passat un telèfon més petit, un més gran, sí que tampoc ho notes que pesa més, però ja em sí que pesa una miqueta més que l'altre. Però també és una mica lògic. Tenim els friditauts, també. Qui és aquí, els friditauts? És a dir, de què? La pantalla se'n mesura la força que fas a sobre, i, llavors, depèn d'això, et fa una cosa o una altra. Per exemple, si tu apretes fort, a sobre de l'aplicació de WhatsApp, et posa el meu botxat, el que sigui. Per tant, depèn de la pressió que tu paris sobre la pantalla, com dius tu. Per una cosa o una altra. Està bé, això, perquè, per exemple, l'Android no passa. L'Android no passa. Una cosa que passa a pel i no passa a Android. Després també hi ha l'autoritat d'aquestes friditauts, que és el que dius, que funciona i et va bé, no? Va molt bé. I, bueno, hi ha... Falta que les aplicacions... Ara s'han actualitzat la Instagram, Facebook, Twitter, tot això, WhatsApp, però falta que les altres s'equalitgin, també. Per què? Quines opcions pots fer quan tu apretes? Per exemple, a Instagram, puc posar la publicació, no veure l'activitat o buscar o enviar un directe d'aquests. A Twitter actualitzar l'estat, fer un autotweet, un missatge. I després, el tema Live Photos, què és això? Sí, això és el que vam presentar, que era el que tu feies una foto i captura un segon abans i un segon després de que tu hagis fet la foto. Llavors, si tu apretes fort, a sobre de la pantalla, quan estàs veient la foto, veus com un mini vídeo del moment precis de quan s'estava fent la foto. No sé si m'explico. És una foto, que tu la veus una foto normal, que està quieta, lògicament. Però el que fa això és que captura un segon abans i un segon després de vídeo. És a dir, s'ha fet la foto i un vídeo a la vegada, llavors, tu, quan apretes a sobre de la pantalla, ho pots veure quan s'estava fent la foto. És a dir, si s'estaven movent o estaven fent alguna cosa, tu veus com s'està movent. Si tu apretes vos el vídeo, quan s'estava fent la foto. Ah, per tant, és això que he vist tu, a l'i-fotos, no? Sí. Et guarda una mica, potser, un segon o dos segons abans i després. Un segon i un després de fer la foto, no? És el que s'ho anuncia, l'anunci de l'iPhone? Sí, també. És una tonteria, però que, bueno... Bé, anem a les valoracions una mica... Bueno, però són aquestes pijadetes que la gent li agrada. Anem a parlar, ara, del preu. Val la pena pel preu, la qualitat, tu com ho veus? Val la pena, si te'l canvies del 5S, cap avall. Això sí que val la pena, ara. Si tens un iPhone 6 i vols el 6S, no te'l canvies. No val la pena. Tu me'n venies? Jo venia del 5S, ja fa dos anys. Per tant, sí que te'n valgo la pena. Aquest me'n valgo la pena. Bé, i després alguna cosa, mira així, que vulguis comentar. Tens l'espai, quan tens una altra? Jo el vaig demanar de 64. De 64? Sí, molt bé. Però me'n truca dient-me que si volia la 64 m'havia d'esperar una o dues setmanes més. I llavors tenien de 16 i de 128. Què vaig fer? 128. Molt bé, molt bé. Aquesta és l'Òscar Íric. Aquesta és l'Òscar Íric. 7,8 lligues. És a dir, aplicacions a toque. Vinga, doncs sí, però 128 lligues, eh. Això és una bogeria. En fi, doncs, Íric, esperem que em vagi molt bé, eh. Cuida'ls, a tot, eh. Com que li ha cridat... Anava a dir que hem d'acabar parlant de... l'aplicació friqui de la... El producte, el producte. Sí, avui portes un producte friqui, eh. Quin producte és? Ja s'acosta el fred. Sí. I els calants calers. Ah, sí, insidiu, això. Perdona, jo sóc superfradolíquia. Sí? Sí, molt bé. L'altre dia em van enviar una pàgina web amb 15 productes, no sé com ho sabia, 10 o 15 productes, així, per gent fradolíquia. No sé si el que comentaràs estava allà, però productes sí que són durs com, per exemple, un escalfadís quan estàs amb el màus, una tasa que conserva la calentó... En fi, sí que funciona. Sí, pau, pau, també. A veure, què et portes? Us porto un accessori per l'ordinador que es diu calenta-tases. Sí, així de fàcil. És un aparell en forma d'oreo, de la curiositat, per l'USB, el teu ordinador, i calenta el got o la tasa que hagis de ser per sobre. Però se't manté calent mentre estàs treballant. Ah, molt bé. I això ho pots enxufar amb l'USB al ordinador. I quan val? Val 10 euros per l'amazot. 10 euros per l'amazot, perfecte. Vinga, el producte friqui de la setmana. Ho pot ser molt millor, perquè m'interessa. Sí, clar. Eric, moltes gràcies. Que vagi bé, va tardar. Gràcies, que t'ho vagis, que t'ho vagis. Fem una pausa per la públic i tornem d'aquí uns moments amb més històries, connectant amb el casal de joves de Sant Just, Sergi Arrada, que avui van molt atrefegats, perquè estan fent moltes coses. Quines ens explicaran d'aquí uns moments a la pell del Morro, fins i tot. La pell del Morro, Calla Tardo, de Silla 7, a Ràdio d'Esber. Veus de la parròquia, a profundiment de l'espiritualitat, una mirada a l'avangeli, notícies i activitats d'Església, audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els bisaptes en diferit a les quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els disaptes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Un home, unes idees, un color al blau, unes esclapes a la barba, Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda, Sergi! Què tal? Com et va tot, com va la vida? Avui tarda moguda el casal de joves, perquè el sistema de garantia juvenil és un dels punts destacats de les xerrades que avui hi ha al casal de joves sobre formació i ocupació del nostre municipi. Esteu en Fire, no? Bueno, intentem, intentem. Per què teniu una xerrada fa una estona, a les 6? Teniu una després a les 7? Quin és el menú d'avui? És un menú amb molta cosa. L'idea era presentar i donar a conèixer els serveis que hi ha en el municipi per per orientar i ajudar a trobar feina o a continuar els estudis que hi ha en el municipi. És un servei de garantia juvenil per al jovent. Com tu veies, es presentava el servei de garantia juvenil, també es presentava el servei d'ocupació i innovació de Sant Jordi, el servei d'orientació i assolament per joves, que es diu en jazz, també el servei d'informació juvenil. També hi havia una part de la xerrada dedicada a internet i a la protecció de dades online. Bé, tu d'això has hagut aquesta tarda, ja ha acabat? O encara heu de fer alguna cosa més? Encara heu d'haver. He començat a la cinc... Bé, a la cinc hi ha algú, no? Amb la participació dels regidors de joventut i d'ocupació. Sí. I després d'un seixó, el servei d'ocupació. Ha vingut gent o no? No, molta. És una cosa molt específica per a un partit de la població, de menys específic. No volia dir res. Han d'estar joves a partir de 16 anys, que no siguin treballant. I bueno... Una persona d'un cap? Bé, està bé, està bé. Perdona, organitzar una xerrada d'aquest tipus senyús que vinguin més de dos persones ja és èxit. Sí. Què diu? Què diu? Que era Alejandro. No, la Alejandra no hi és. Qui és? Qui diuen? El Julio Fasalba. El Julio Fasalba. El Julio Fasalba, els seus peus. Què diu? Ja ha marxat. Si vol dir alguna cosa, dic que hi ha prou de protagonisme. Alguna cosa m'hauria d'estacar, Sergi. Tot va sobre marxa. Aquest cap de setmana hi ha carts de coixinets, però també hi ha cinema. Exacte. El Julio Fasalba. El Julio Fasalba. Perquè els carts s'acaben a dos quarts de sis. Sí, aproximadament. Perquè hi ha el dissabte de la primera, la segona crona, que són els carts que baixen d'un a un. Tu has d'esperar que baixin 100 carts a les 9 del matí, quan em passen els 100 carts pel carrer Freixes, després a les 12 i a la Q2, que és el segon cronometratge, i es sembla que a partir de les 4 de la tarda, o no sé quina hora, quan acaba tot això, què passa? Doncs que fem cinemes i el que falta jove... Ara. També hi ha una pel·lícula que puri en la carretera. Oh, molt bona triada! Puri en la carretera justament el cap de setmana dels carts de coixinets. Estic com es nota, de veritat, que hi ha aquesta relació que us parleu entre les entitats, que sabeu el que fareu una i les altres, i millor programat impossible, no, Sergi? Per això et dic que parlo d'això, que justament el dia dels carts, puri en la carretera, mat, mat. Ara, jo vaig de tirar. A mi em passarà el mateix que a la pel·li o no? No, jo crec que ho acabis millor. Jo també, jo també. A mi hi ha una dada que... No, no preocupis. Si aquí no estic jo, ho faré una altra. Ah, molt bé, molt bé. Aquests dies estic descobrint la gent que és molt simpàtica. No, no, aquests dies la gent m'ha estat donant uns ànims. Compte, que no et matis. Compte, no et xocis contra la bala de palla. Vés-en compte, perquè el car... Totals... Puges, fotos allà, marcat de marcat, que no sé què tal, el que et menges, i vol que la gent t'estigui a més. Què vol dir, això? Ara no et segueixo. Dones molta ràbia, no te'n deixes. Ah, vale, vale, que tu vols dir que la gent aprofita totes les fotos que jo penjo d'Instagram, d'estapes i tot això, per ara fotre'm canya, no? Dones molta ràbia, des del carinyo, eh? Sí, sempre és el carinyo que n'estima. Sí, com que... El cinema i el menjar són les meves lespacions. Vull dir-vos, és el que hi ha. També, des del carinyo, el respecte, que també em diu un a avui, quan estem pintant el car de la ràbia, dius que és igual, no cal que t'hi forcis gaire. Dius total, dius si es trencarà el car a la primera curva. A l'àcara no. Sí, a l'àcara no, a la primera vol a l'esquerra. Dic que anem bé, gràcies pels ànims. Mira, em sembla que faré un vídeo de tots els comentaris que em va fer la gent, de veritat. Perquè és per... Per què t'estimem? Sí, sí, sí. Bueno, en fi, escolta, perquè t'estimem aquest dissabte a la tarda, què és el que hi ha? Foran la carretera. Va, Max, una pel·lícula boníssima, no? Boníssima. Projecció gratulita amb els seus originals. A partir, doncs això, sí, un quart, d'acord? Esperarem una mica que arribeu al seu vius, encara, eh? Sí, arribaré amb crosses, amb un ull de la Virulè, sense ombrars, però bueno, allà estaré per donar suport al cinema. Que molta gent també... Vinga, donant més ànims, diu que quan tu acabes de tirar-te i tal, que no et pagin ni moure't. Necessites, com, 4... O sigui, un dia, dos dies de recuperació, en el meu cas, 3 o 4 demanes... Puc baixar fent la croqueta, però clar, si surto... És una mica ja per... El vídeo motiva tot el que la dia hi torca. Ara posa guardiola als jugadors del Barça, el vídeo de Matt Max, el vídeo de la carretera, com es digui, pel diumenge i per l'escurça i tal. Matt Jordi furia senjors. Sí, Matt Jordi furia senjors. Sí, ara no és... M'agafarà un disgust, també, eh? Jo no ho podria baixar. Però bueno, alguna cosa més d'aquesta pel·li que ja tots coneixem, és un remake, eh, de Matt Max? No, no, no, un remake. És una continuació, però amb un altre actor. Ah, jo pensava que era un remake. O sigui, és un remake. Jo faria com la quarta entrega de la saga Matt Max, però 20 anys... Bueno, 20 i pico anys després, eh, perquè la gent l'ha fet veure sense haver vist les altres. Però bueno, sí que agafen coses de la... Perdona, és el mateix que has fet els DJI Abrams amb Star Wars. És això, no? 20 anys més tard, continua la saga. Hòstia... I com el que va fer també, és el primer que m'indien a Jons. Clar, això no es descarta, no? Hòstia, ens hem fet amb el juràsic, també. I amb el juràsic també ho hem fet. No es descarta que el món del cinema ha retroaliment-hi d'una forma tan bèstia que en els propers 50 anys veiem com evolucionen personatges, per exemple, com Casablanca, los hijos de los hijos de los hijos de Humphrey Bogart, no? Sí, bueno, la indina i la pervisió tornarà a Twin Peaks. Correcte, correcte. Té, expedient TX, tot i que no... Per això, tot torna, tot torna. Què passa, Guionista? Mira, abans parlàvem del Víctor Osorio, que no sé el coneixes, que està a Los Angeles, ara vivint, i que està intentant fer-se un lloc allà entre la professió de guionistes, i han d'explicar les seves aventures i desventures, i la veritat és que la cosa no està fàcil, però veus a veure si un dia, el Víctor Osorio, el veiem firmant una d'aquestes preqüeles de Hollywood. Bueno, en fi... Bueno, però veus si també posa una mica més d'originalitat, perquè jo comentava que ens estem estancant una mica ja amb 20 anys més tard i 20 anys antes. Fem coses noves. Sein Nova, Sein Nova. Bueno, Sein Nova, alguna cosa més del que és el de joves que ara els propers dies? No, aquest que ens hem d'entrar al car, si el sistema ja està, no? Sí, ja està, que problemes. Bueno, Sergi... La xarra ha anat molt bé, eh? La què? La xarra ha anat molt bé, la xarra ha anat molt bé, la xarra perfecta... Sí, sí. Escolta, sí, perquè ha apretat coses que ja funcionen. Una cosa, vindràs aquest diumenge, imagino, a donar suport, a donar-nos suport a l'Andrea a mi amb el car de la ràdio, no? No, tinc una dinersió de meva germana. Bueno... Bueno, és igual, Sergi, és que això és una cosa bonica a la vida. És que potser moro, és que potser el Dilluns ja heu de celebrar una altra cosa, que per cert... No t'ho expliques a la meva germana, la que no vaig? Que vingui a la teva germana també ho entendrà. Si potser és el meu últim dia de vida, de fet... Mira, aprofiti-te, Sergi, que m'estàs escoltant, perquè si a mi em passa alguna cosa, aquest diumenge, no sé, un dels ferros del car m'atreveix el cor i em mata. Vull que a la cerimònia de Comiat, l'Humanatge Apòstum, el funeral, en definitiva, que és fàcil a la setmana que ve a la meva persona. Jo crec que el Dani Martínez... No només el Dani Martínez. Acabes amb la penya del morro. Jo crec que hi ha molta gent que fa por d'obre les negres. De totes maneres, jo vull que aquella incontància... Això està gravant, està gravant el copió, que és el sistema d'artius que tenim aquí a la ràdio, per dir que si moro, i em passa alguna cosa, aquest diumenge, baixant la cursa de cars, vull que el car de la ràdio estigui al costat de... li posem unes pelmes, les que vulgueu, molt negres o vermelles, durant la cerimònia, vull que el car de la ràdio estigui present a la cerimònia i vull que mantarreu a dins del car de la ràdio. Què? Això és si et passa el diumenge, però si et passa ja el mateix dissabte a los cronos. També, el mateix dissabte... bueno, em porteu al meu cadàver, em porteu a dins del car a veure en Mad Max, en segona fila, i després ja, quan acabi la pel·lícula, em porteu al cap alternatori. Això és una mica... Ja no cal deixar-ho escrit, a vegades ja, si ho dius una vegada, ja està. Una mica el que vull que passi és això. I ja està. No hi ha cap mena de... Perfecte, moltes gràcies. Perfecte, el que veig és que t'estimem molt. Sí, escolti, tot és amor, tot és carinyo, que m'agrada persona, i només em falta ballar aquest comentari per saber que efectivament la gent ja em vol veure enterrat a dins d'una caixa. Sergi i Arrada, moltes gràcies, cuida't molt, que vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau, adéu-siau. Què? Si no et veiem més, cuida't molt. M'haurien acomiadat ja dels col·laboradors, aquesta setmana. Bueno, Sergi, si no et veiem més... No, no, que has estat un plaer tenir-te tant d'anys aquí al programa. Cuida't molt, no canvisis mai. Adéu, home de gelata. Adéu, adéu, adéu. Bé, doncs ja caiem al programa. Només em falta agrair tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. La Cristina Vargas, de les notícies de Sant Just, la cara nerviosa de la revista Time Out, el Víctor Osorio Sant Just, que ens està fent un porat... No, no, és que és fatal, eh?, jo he fet un porat entre la professió de guionistes a Los Angeles, també. La Jona García, avui última sessió de la dutadora visual d'Escència, i a la segona hora la Roberca Papè amb la fotografia Dogville Beach. L'Erico Marra, parlant-nos del nou aconsistència i el Sergi Rades, el que és el de joves, tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Us deixem ara amb l'informatiu bestro amb la Cristina Vargas. T'ho veig molt bé, adeu-siau! I don't stay in the night We got the back of the fire You didn't got everything You can just choose it I won't death be a couple on the street Long, cold, I will I'll wait for you And I'm dying for your friend And he's been at your door But I won't wait for you So long, my friend And I can say Oh, but I'll wait for you Yeah, just jump out of bed into a vest Are you okay? I've been all around this town Everybody's singing the same song of death Yeah I'll wait for you For you Wait for me too And they sacrifice their lives And their lives come back to life And they send me down and they leave again So long, my friend And I can say Oh, but I'll wait for you So long, come back to me And I'll wait for you I'm dying for your friend And I'm dying for you And I've been at your door So long, my friend And I can say Oh, but I'll wait for you Perseguida actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. No et tardis tot el que passa al teu voltant.