#797 - La Penya del Morro del 6/11/2015

Aquest cap de setmanes fa Puigcerdà a la Cerdanya, la Fira del Cavall, una de les més importants del sector d'Europa. En aquesta edició s'espera arribar als 900 caps. Abans de la Fira també tindrà unes 400 parades multisectorials repartides pels carrers del Núcleo Urbà. Puigcerdà, Isaac Bilalta. La Fira arrancarà demà al matí amb el tradicional concurs de Tarsons, eugues i cementals i amb el premi a la millor ramaderia de la Cerdanya. També hi haurà exposició de raços de cavall, però difícilment s'arribarà als 1000 caps, com havia passat en altres ocasions. De fet, hi ha motius que no fan ser optimistes als criadors com el preu dels exemplars. Esperator és ramaderia regidada a festes de Puigcerdà. El preu no és del Maivó i no es preu que ho serà. Aquí no hi ha tradició de menjar de can de cavall, per tant, la demanda és poca, la majoria de can d'aquí s'exporta a Itàlia. Si el preu de sortir d'aquí ja és alt, a més a més es defegirà el preu d'exportar-ho a Itàlia, camions, sortirà de can massa cara. Hauríem de promoure el consum de can d'aquí, costa molt, perquè es veu el cavall com un animal de companyia. En els dos dies de fira, s'esperen uns 40.000 visitants, la mateixa xifra que l'han passat. Esports, Marta Garcia. El Barça visita la pista dels alguitis caunes en partit de la quarta jornada de l'eurolliga de bàsquet, un partit que començarà a 3 quarts de set i que podreu seguir per esport 3. Al circuit Valencià de Xers, Jorge Lorenzo ha sigut el pilot més ràpid en MotoGP en la primera jornada d'entrenaments lliures. L'han seguit Márquez, Pedrosa, Yanone i Rossi. Demà quedarà ja configurada la Greia Dixida, per a l'últim gran premi de la temporada que es correrà a Domenge. El gol del Leo Messi a l'el·lètic club en la final de copa, opta a guanyar el premi i puixes que la UEFA otorgarà el pròxim mes de gener. Este gol ja va guanyar el premi que torna a Catalunya ràdio al gol cobala. 5 jugadors catalans han entrat en la convocatòria d'Espanya i els dos pròxims partits contra Anglaterra i Bèlgica. Són Piqué, Bartra, Alba, Busquets i Cesc, més el blau gran Andrés i Niesta. Paulópez, Déu-lo-feu, Munir, Marco Asensi, Rubén Duarte han entrat en la convocatòria de la sub-21. Vull començar l'11a jornada de l'Igain primera divisió amb el partit l'Espalme, reial, societat a partir de dos quarts de nou. I en ciclisme, l'equip movistat ha fitxat Llegaré en Antonio Pedrero per un parell de temporaris. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu, t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio desvern. Vits, molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres dissabtes sidiomenges a 11 de la nit. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio desvern, 98.1. La penya del Morro, un programa en més morro que penya. Avui repassant les notícies de Sant Just amb la Cristina Vargas. Bona tarda. Avui el programa parlarem dels cacs de cuixinets, que ja els tenim aquí, i que s'estan acabant de fer els últims preparatius de cara als entrenaments de Madrid-Sapta per saber els millors cronos i també de cara a les curses del diumenge. A més, avui el programa tindrem a la Georgina Legers, que és a l'Estatament des d'Australia. I avui també ens visitaran el Dani Martínez, que és el crideny amb els cunes de Sant Just. Sabrem quin moment de ser aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa i també tindrem el Jordi Roca per descobrir-nos les estrelles de cinema i tot això també amb el bon Sant Just Tank del Dani Martínez. Però abans Cristina, anem cap a les notícies de Sant Just. La notícies de Sant Just amb la Cristina Vargasí per estar ben informat de tot el que passa per aquí. Sí, els equipaments públics de Sant Just redueixen un 2,3% al seu consum energètic en els primers 9 mesos del 2015, respecte a l'any anterior, i també hem de parlar del novembre literari que acoll aquest cap de setmana un terç de poesia i vi amb l'Aya Carbonelli, Francesc Jaillón, qui serà diumenge a la sala piquet de la Teneu. Però abans hem de parlar de la cursa de Cars de Cuxinet, que ja la tenim aquí, la preparació última de la cursa de Cars últimals sobratius, de cara als entrenaments, i la cursa d'aquest cap de setmana, totes està últimant Cristina. Sí, tot ja està punt a punt per aquesta cursa. De fet, ha destacat que es tenen 9 quarts que participaran aquest cap de setmana de la 39ena cursa de Cars de Cuxinet en total són o sou 218 corredors i corredores que baixareu pel carrer Freixes i creu del perro per categories, n'hi ha 25 senyors màspers, 10 junyors, 16 veterans, 10 femines, 7 cadets, 12 infantils, 20 de la vins, i 9 quarts per la categoria mixta. De fet, com has comentat les verificacions dels entrenaments i els cronometrats, estaran en aquest dissabte, a partir de dos quarts de 10 fins a les 6 de la tarda, en un moment ja serà la cursa de 9 del matí a 3 de la tarda. Deixem d'estar una altra cosa, i és que pel que fa la preparació de la cursa, ja estan últimant els seus preparatius, com ja has dit, no?, pel que fa la seguretat del circuit, les fales de palla, la reixa i els elements de seguretat per una banda, també però la megafonia per l'altra, són alguns dels aspectes sobre els quals els organitzadors i col·laboradors de la cursa treballen avui al llarg de tot el dia per tal de deixar-ho en llestit de cara a demà, i a demà ha passat, que en principi pràcticament hauria d'estar tot acabat aquesta tarda per tenir-ho demà a tot preparat, de totes maneres els corredors per una altra banda, no sé si serà el vostre cas, però hi ha alguns que encara estan acabant també de preparar els seus quarts, és a dir, estan... És el cas de l'Ignasi, per exemple, que durant aquest matí l'han entrevistat just a la fusta a veure què ens explica l'Ignasi. Sí, sense temps no tens un cas, sense motivació no tens un cas, sense diners tampoc. Jo crec que, a veure, és les fustes. Un cop ningú és el cas i ja l'altre és més simple. Llavors, les fustes, si et vols gastar dinarons pots anar a una fusteria i comprar-los allà, i si no, pel polígon de Sant Just, jo he passat algun còpig o alguna fusta, i vas reampuïnant una miqueta d'aquí de per allà, i pot agafar sortint un car, també. De fet, doncs, ara escoltàvem a l'Ignasi com deia Jordi, que està explicant una mica com qualsevol persona doncs que pot facilment fer un car per properes edicions i poder participar en aquesta cursa. A més a més, però, ens ha destacat que ell, en reany, doncs el que costuma fer és fer un car, no? Tot i que hi ha moltes persones que els li fan alguns retocs, el milloren de cara a properes edicions. No són els últims, no són els únics, en aquest cas, a part de l'organització i els competidors, corredors, corredores que participen en aquest cap d'està menjant aquesta cursa, els que s'estan preparant de fet els veïns i veïnes de Sant Just, sobretot els carrers freixes i creu del padró també, s'estan preparant de cara a aquest esdeveniment esportiu que se celebra aquest cap de setmana. I, de fet, doncs, hi ha alguns veïns que consideren que la cursa és un espectacle molt positiu per al municipi, perquè és l'únic lloc on es falla. Es pot veure, però d'altres, en canvi, tenen algunes queixes, com, per exemple, és el cas de la música. O, a veure, escoltem-me, perquè avui hem sortit a Radio d'Esberna saber què opina la gent de la cursa de Cards, escoltem-ho. No em desagrada que es faci aquí el que passa, que sí que vull aprofitar per dir, doncs, que moltes vegades el volum de la música, o música que a vegades a la gent una mica gran ens molesta, perquè hi ha tipus de música que sí, la gent jove molt bé, però això passa i desapareix i, en canvi, la música de tota la vida crec que és interessant que... que sí, no? Perquè et posen alt de veu just aquí, i clar, segons quina música aquí és, bastant, bastant cansada d'estar escoltant des de bona, des de primera hora del matí, però bueno, a part d'això. A partir d'ara... Canviaran... Clàssics de tota la vida. A la cursa de Cards de Coixineig, com per exemple, aquest tema d'Antonio Metxín, Vésimem Moixó. I la narració dels Carseixi. En aquests moments estan sortint tots els corredors a la recta de Canivó. Veiem com es posen el casc. La gent anima. Sembla que està a punt d'avançar el car número 402, el car número 403, però vaja, finalment no l'avança. Atenció, perquè ara arriben a les Igazaga, abans d'entrar a la recta final de Creu del Pedró, i sembla ser que sí, efectivament, ha guanyat el car 404 en la categoria de mestres. És el que vol la gent. A partir d'aquest any, canviarà una mica tot la megafonia i tota la música dels cants. No descartis perquè, de fet, avui hem parlat amb el responsable de la comunicació de l'organització en Junès Vassó, i de fet li hem posat aquest tall al just de la fusta, que mirarien i parlarien amb els responsables de la megafonia per tal de solucionar aquests petits inconvenients. Això és un dels talls que està aquí posats. Cristina, m'estaves donant el pas a un tall, ara? Si vols posar-ho, a Junès Preparatius. No, Junès Preparatius és el que parla una mica dels horaris. És que pensàvem que era el pas a un tall. Doncs a totes formes, queda dit, i ja sabeu que, a més a més, també tenim el car de la ràdio, que estem amb moltes ganes, l'Andrea i el servidor, ja de tirar-nos demà. Avui hem penjat un últim vídeo abans de la cursa. N'hem fet 6 en total. Sota el títol, vamos a morir. És el títol d'avui de cars, perquè la gent n'està animant molt, enviant-nos vídeos de com xocen els cars durant aquests 39 edicions a la cursa. Moltes gràcies a tothom pels ànims. Bé, que aviam de qüestió. Ara parlem dels equipaments públics de Sant Just, que es redueixen un 2,3%. El seu consum energètic en els primers 9 mesos del 2015 respecte a l'any anterior. Què vol dir això, Cristina? Doncs que durant aquests primers 9 mesos de l'any, doncs el seguiment de les dades de consum energètic d'equipaments i també prop d'enllumenament determinadors, que ha hagut una reducció de 2,3%, en el conjunt del consum energètic que és editant en electricitat com en gas natural. Doncs aquesta disminució podíem destacar que es deu en gran para la reducció de consum a l'enllumanat i semafurs, ja que parlarà altra banda, els equipaments municipals, tant els de gestió directe o en vin directe, han augmentat en un 6% el seu consum. De fet, dels 29 equipaments considerats només deuen assolir l'objectiu marcat de no superar el consum respecte a l'any anterior. Recordem, però, que el decret d'estalvi energètic d'en Gueny marca com a objectiu global la reducció d'un 25% del consum energètic municipal per al period del 2015-2019 i com a objectiu específic, que en el cas dels equipaments municipals no s'ha complert, era no incrementar el consum manual de cadascun dels equipaments municipals. Per tant, bueno, la de dispositiva, però per una bar no s'ha complert i per l'altra sí. Bé, i acabem parlant del novembre literari, que acolla aquest cap de setmana un test de poesia i vi amb l'Aya Carbonell i Francesc Gellonc. És així? Gellonc. Ah, Gellonc. Sense la doble L, Gellonc. Serà diumenge a la sala Piquet de la Teneu, no? Sí, de fet, serà dos quarts de vuit a la sala Piquet de la Teneu i, en aquest cas, doncs, l'Aya Carbonell i Francesc Gellon faran un alzac de la Teneu. I, en aquest cas, doncs, l'Aya Carbonell i Francesc Gellonc faran el seu recital d'apusia del llibre Finlàndia, acompanyats, doncs, d'un vi. De totes maneres, hi ha altres activitats per aquest novembre literari. Per exemple, el dia 10 hi ha prevista una auta de la Rodona, que moderarà Carme Berdoy de Radio Desver. Home, Carme Berdoy, ja estarem, donem suport. I la taula de la Rodona serà sobre comunicar literatura i participaran, doncs, Joan Josep Icer, que és crític literari, i l'Argudo, que és la directora del programa i també l'Oscar López, que és director del programa Paginadors de Televisa Espanyola, Irene Pujadas, que és creadora del bloc, els de dalt. A part de tot això, però passem al dia 17, perquè a dos quarts d'avui de la tarda hi haurà la presentació del llibre de l'escriptor Carey Santos, que és el Decit de Xocolata. A més a més, però, un altre dia hi haurà una oligia per als més petits, i l'espectacle també olises amb el cor país meu. Doncs d'aquest novembre literari seran el club de lectura del novel·le negre, conduït per Paco Camarasa, i un tasc de poesia i vi, un altre tasc, però en aquest cas, en Marius Sempera. Tot això, aquest cap de setmana, i els propers dies també, amb el novembre literari, podeu també consultar tota la programació, si us ve de gust, a la pàgina web de Santjust.cat. En fi, Cristina, moltes gràcies. De res. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen ara mateix, a radiodesvern.com. I a partir de la set, el Sant Just Notícies Edició, bona tarda. Bona tarda. Fins ara que vagi bé. Nosaltres som una porna per la publicitat, i tenim la Georgina Leger, aquí, a l'esquadra de la ràdio. Què tal, Georgina, com estàs? Molt bé, molt bé. Veig que avui ben sola. Tinc sola, i vinga l'hora, que també és sol. Sí, que està molt bé. És una cosa que pot passar poques vegades, crec que està bé la Paula. Sí, sí, no m'ha concretat que tenia, o sigui que havia de fer, però sí que està bé. A principi, des d'aquí li ve una abraçada. Una abraçada molt gran. A principi, al final, vull dir que Paula ha cuidat molt. Sí. Diu que marxem cap a Australià, no? Cap a Australià, anem. Fem la pausa i tornem d'aquí a moments. És per tanta. Corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vits. Molt més que nits de l'actrònica. Vits. Ara divendres i 7 assidumentges per l'actrònica de la tarda. La peña del Morro. Cada tarde de 5 a 7 a Ràdio de Sveta. 5 i 22 de la tarda. Continuem en directe a Ràdio de Svia. La peña del Morro, ja sabeu que el feu a escoltar. No ho dic mai, això. Es fa molta ràdio, no? Sí, però el cor és molt més feliç. El cor és molt més feliç. De fet, a l'agentat, És que no ho dic mai, això. Es fa molta ràdio, no? El 28.FM i a Radio Desbert.com, Georgina, aquest al matardà. Fa molta ràdio, no? Tant i tant, per exemple, la freqüència modulada... Ja no es diu això, ja, no? A veure, s'ha perdut el costum, però... S'ha perdut el costum. Escolta, avui deien que anàvem cap a Austràlia, a l'espai aquest del cafè amb llet, perquè hi ha una notícia, que ens hem pactat a tots, en les últimes hores. Sí, és una notícia bastant positiva, crec, i és que una model australiana, que es diu SNL, i que és una d'aquests models que no són pròpiament d'una agència, però que es fan fotos per Instagram i per accesses socials, i que tenen molts seguidors, molts followers d'aquesta noia, per exemple, en tenia 700.000, que es diu Ràpid, 700.000. 700.000? Sí, que és gairebé un milió de persones. Una borrada. Sí, sí, és una passada de gent. Doncs tots aquests followers seguidors tenia, i ha decidit esborrar el seu compte. Oh! No només el seu compte a Instagram, sinó també el seu de YouTube, de Snapchat, sí. Ho ha agorrat tot? Ha decidit marxar a l'accés social, retirar-se, perquè ella s'ha donat que la seva vida estava totalment buida, perquè només es dedicava això, i que la seva vida era tenir... Bravo, bravo, bravo, bravo. Bravo, que és la dona, que s'endolla, és Sena O'Nil, que és una model australiana, que ho ha deixat tot. Sí, sí, sí, sí. De fet, que ella es guanyava la vida fent això. Ella ve ara... ha fet una nova web, que és el let's be gamechangers.com, que vol dir canviar-me el joc. Sí. I en aquesta web ara vol conscienciar a tots els joves que la vida no són les xarxes socials. Oh, i com més l'extents no vol dir que siguis més feliç? No, ni molt menys. I de fet, una altra de les coses bones que ha tingut és que ella només es va retirar de les xarxes socials, sinó que ho ha fet com en dues etapes. Ah, sí? La de YouTube sí que les va borrar així sense més, però d'Instagram el que va fer és que en primer lloc va borrar moltes fotografies de les que tenia penjades, les va ser plena en borra, i de la resta d'imatges el que va fer és que em va canviar el text. Sabeu que les fotos d'Instagram es poden acompanyar d'un text. El peu de foto. El peu de foto, sí, doncs aquest peu de foto, si abans hi havia una frase així típica, o sigui, es veia la foto d'ella amb viquina a la platja i a sota... Ai, tinc posta de sol més bonica. Sí, exacte. Un líric d'una cançó. També una frase així com colpidora de Pablo Ferrerio, per exemple. Exacte, doncs, totes coses així, i ella va canviar aquests textos i els va reemplassar per uns explicatius de com havia fet la fotografia en realitat. Del pal? Del pal. Vaig tenir la meva germana petita fent-me 50 fotos durant 15 minuts, cridant-li, la vaig tractar supermalament perquè no feia bé les fotos, la vaig renyar, a més vaig haver d'estar sense respirar per tenir més bon cos, el viquini m'abratava, m'abratava, no m'agradava la roba que duia, però vaig fer tot com per a vosaltres, per agradar-vos a vosaltres i per tenir la vostra aprovació. Mira, hi ha una altra que, per exemple, em fa gràcia perquè se la veu a ella fent una postura així com de yoga, davant del mar, en una platja. Sí, sí, va de rosa, crec. Sí, i dius, veia re de Zen en tractar d'assemblar a Zen, fer-te una fotografia teva mateix intentant fer una cosa de Zen i provar de ser Zen a Instagram, no hi ha res de Zen. Llavors ella anava una mica desmontant el mitat d'aquestes fotografies que moltes semblen que siguin fetes en un moment i que no hi hagi preparació, i que en una, per exemple, va estar-se com no sé quantes vegades retocant-la i posant... Sí, sí, en mil aplicacions, ja ho explica. Sí, sí, ara ja no podeu accedir a aquestes fotografies a Instagram perquè la conta també ha estat borrada, però si entreu a la web aquesta de let'sbegamechangers.com podreu veure algun, o sigui, entrades que ella ha fet explicant això. O, per exemple, una altra també diu en aquesta... em van pagar 400 dòlars per posar-me aquest xersei, en aquesta fotografia, fins a motiu, no? És que ella, de fet, es guanyava la vida així. És a dir, no només és valenta de perdre aquesta aprovació social, diguem que és la que la feia... viure o ser feliç, com mínim, fins ara, tot i que ella ha reconegut que això no l'amplia i que s'ha donat que no és la vida real, però ella ha dedicat això també econòmicament. Les marques li donaven diners per ensenyar la seva roba, per ensenyar els seus bikinis, les seves coses, els seus complements... Jo crec que es farà guia espiritual o què? No ho sabem. No ho sabem què farà, però... apart d'una gran font d'inversió econòmica, potser en trobo una altra, així, de te guia o de rol... Clar, no ho sabem. El que passa és que molta gent diu, home, que és curiós també que ho diu la xarxa, no? Jo ho diu a la xarxa, això. De totes maneres, mai és l'excusa per avui per fer-nos anar a fer el cafè cap a Austràlia. I comencem escoltant l'himne d'Austràlia. És aquest. No m'execo perquè avui em fan mal les cames, però si no, jo m'exequeria tranquil·lament i em mostraria el respecte. No està malament, eh? Jo ja arribo a un punt, ja, que tots els diners em sonen igual. Ho estava pensant, t'ho juro. Pots ser que aquest gimne el vam escoltar la setmana passada... Amb dinamarca. Podria ser l'última dinamarca. Podria ser l'última dinamarca, perfectament. De moment en farem que l'espotify, que és Austràlia Adventure Australia Fair, que és... m'agrada molt l'Orquestra de los Simnos, és l'autor. A veure, què sabem i què podem dir d'Austràlia o Austràlia? De moment, quan sabem parlar del seu cafè, que és una mica l'excusa que prenem sempre, i és que Austràlia és un país que la seva història ha patit moltes unades d'emigració diferents, una d'elles va venir d'Itàlia i per tant hi ha molta gent de procedència italiana, i aquesta gent va portar la tradició del cafè a Austràlia. Llavors, ara, si tu vas pel país, el tipus de cafè que demanaràs és exactament el mateix que si vas a Itàlia. Un dia vam fer la secció d'Itàlia, per tant, segurament tothom ja sap els tipus de cafè que es demana a Itàlia, i, de més, manté la nomencatura. No només demanes un maquillato, un express o qualsevol cosa, i potser és diferent, no no. És exactament com el cafè d'Itàlia. Per tant, diuen que a Austràlia és que tampoc es caracteritza per ser un país que tingui com... no et diré una cultura pròpia, però sí com una essència personal. Vull dir perquè, per exemple, a l'hora de buscar músiques d'Austràlia, què poses? Així com Portugal teníem clar, que hi ha el Fado, per exemple, a l'Itàlia hi ha la Tarantela, el tema... d'Austràlia, clar. Jo he posat a l'Austràlia, a l'espot i faig, i m'has dit una cosa molt curiosa, que diu Acery Rhymes, que ens veuen que són... són... Rhymes... per anar a dormir... preferits d'Austràlia. Això és una gana. Sí. Sí, sí, sí. Un tema. Puc veure'm a Austràlia que australians són ACDC. Perdona? No sabia jo això. Jo tampoc ho sabia, ara, a veritat. ACDC són australians. Home, doncs això, ja canviem molt les coses. Ara busquem alguna cosa d'ACDC, però abans de parlar... També la SIA, que ara està bastant de moda. Com que la SIA? La que canta Sant Delier. Ah, per saber què és la agència d'investigació de la americana? La cantant, la cantant. La cantant SIA, si també és australian. Ah, va, va. Home, això és una altra cosa, ja, a Austràlia. Sí, amb el món... Búmerans. És un dels invents que ha començat... bueno, que han passat ja i han exportat a la resta del món. Búmerans, superconeguts. Aquest tros de fusta, amb aquesta forma angular... El Manel li va dedicar una cançó. Sí, sí. No la cantarem, però, efectivament, el Búmerans és un invent australià. I també és un invent australià... la navera. Què dius, ara? No tan la navera pròpiament. Ah, un aplaudiment també pels australians i per la navera. Sí, sí. Per què faríem pensar la navera, no? Què faríem pensar la navera, exacte. En realitat, el que van inventar ells, que són el 1856, és el refrigerador. Que és, bàsicament, la idea de la navera. És un espai que es manté fred, i que està pensat per contenir-hi coses. I que no t'hi recebarem el congelador. No. Aquest home, crec que també, va tenir una via d'investigació sobre el gel. I va intentar fer cups de gel de mantenir-los. Però no va ser... El Segureni Invent és això, el refrigerador. La idea del refrigerador. I em va fer alguns, però no es van exportant i res. I també és molt més recent, perquè els avis no tenien naveres. Per tant... Bé, per tant, un invent, la navera. Algú altre invent així per destacar? La crema solar. Home, un aplaudiment també per la crema solar, perquè és un invent que ens protegeix. Sí, ens protegeix. I a vida de moltes malalties. I tant. Un invent de folding farmacèutic en 1940. En 1940 es va inventar la crema solar. Sí, sí. Fa molt poquet. Per tant, abans del 1940, es cremava... Anaven amb les ombres de les aquelles. Ah, anaven amb les ombres de les aquelles. I els vestits de bany, correcte. Era de màniga llarga i també amb pantalons fins al torment. Sí, segurament, també per això. Correcte. I finalment, un invent que jo no sabia que era australià, i m'ha fet molta gràcia, m'encanta l'aviació, és que les caixes negres les va inventar David Warren, un australià al 1958. Les caixes negres són aquesta cosa que porten els avions, que registra tot allò que fa a l'avió. N'hi ha una de veu i una de dades de la vol, li diu l'alçada, tal, i quan hi ha un accident aèri, doncs el primer que es va a buscar, perquè això et permet aclarir una mica les causes de l'accident en la majoria de casos. I aquest invent és australià. És australià, també, sí. Bé, arriba de GDC, ara amb el tema lli, i sóc mi, hol, nan, lam. Sí, sembla que farem això, però no ho és, avui és austràlia. Amb la Georgina, aprenent un cafè, sobre aquest país, aprenent moltes coses, avui, per exemple, també hem de parlar de curiositats del país, no? Sí, per exemple, és molt curiós que els australians es refereixen als anglesos com a pomis. Pomis? Sí, els pomis. Tu, com que és un britànic, dius, mira, un pomi. Ah, sí? Sí, sí, sí. Té alguna cosa a veure, o alguna referència, m'imagino que sí, no? A l'hora de la seva conquesta fa anys, o l'escoviment. Sí, de fet, és bastant conegut el fet que austràlia va ser una presó d'hora molt de temps, allà austràlia, s'hi portaven els presoners, els britànics, i quan n'hi portaven aquests presoners, em portaven unes seves retes en les quals posava Prisoners of Modern England, que les sigles són P-O-M-E, i de pomer, que en anglès seria pomi, van evolucionant, i avui, quan veus un britànic, dius, mira, un pomi. De dues maneres, no és l'únic llei del món que es refereixen a persones d'un altre lloc del món amb un sobrenom, perquè, per exemple, a Argentina, els espanyols els diuen gallegos, el que xego, el que xego, perquè fa molts i molts anys van anar a migrar molts gallecs que per Argentina, i llavors apareixen tots els gallecs. Doncs mira, no ho sabia, això. En fi, més coses, per exemple, és un país molt pla? Sí, és un país totalment pla. La seva mà al seu punt més alt és de 330 metres, que és pràcticament res. Però res, però si la penya del moro és més alt que... És molt possible. Bueno, que deu ser que és el monorulo. No ho sé, no ho sé, imagina't, és que 300 metres és que no és res. Perdona, ara m'acabo de quedar patrificat. La caiguda lliure de Porta d'entura de 100 metres. O sigui, poses tres caigudes lliures de Porta d'entura, i ja és més alta que la muntanya més alta d'Austràbia. Hosti, sí que és pla. Jo em pensava que hi havia muntanyes i... Doncs no, és un país totalment gairebé desèrtic, per això la gent i les ciutats estan a les costes. I això és totalment pla, no hi ha muntanyes. Turons, petits turons. Després. Sí, més curiositats. Això que ha de dir, que és un país desèrtic, porta a fer que sigui un dels països amb la densitat de població més baixa del món. Només hi ha dues persones per quilòmetre quadrat. S'estima que més hi ha dues persones cada quilòmetre quadrat. Sí, però hi ha molt d'espai. M'imagino que tot està concentrat a la ciutat de Perth. Sí, a Barcelona. Exacte. Perquè us fa una idea, a Barcelona hi ha 15.802 persones per quilòmetre quadrat. 15.000 persones. Bé, que ha d'haver 16.000 persones a Barcelona per quilòmetre quadrat. I ja n'hi ha dues, eh? Dues. Està bé. Tots personetes. Bueno, mira, està bé, perquè estan fades, no? És el teu propi espai. Sí, sí, sí. Deixa una mica al camp i ja ho tens. Més coses, per exemple, a l'idioma, cangur, o no? Sí, sí, sí. El cangur, el famós cangur, aquest animal en característic. Sí. El seu nom procedeix de quan els anglesos van arribar a... a Austràlia, James Cook, va trobar-se els avorígens i els va preguntar com es deia l'animal. Em va l'imagino allà, en anglès, preguntant-li el pobre home d'avorigen, com es diu aquest animal. I el avorigen en qüestió contestava ganguru. Ganguru, que simplement vol dir no t'entenc. Ah, o amicò. No t'entenc. I com que no t'entenc, és que ganguru es va convertir en el nom de l'animal. Hosti, que curiós, que curiós. Sí, sí, sí. Alguna cosa més curiosa, també, dels cangurs? Des cangurs és que, mira, quan neixen són molt petitets i només me deixen un centímetre. O sigui, un centímetre. Sí, sí, sí. És això? Sí, sí, sí. Doncs quan neixen i que es porten a la butxaca, saps? Sí, sí. Les mares es porten a la butxaca, són això, un centímetre de petitets. Són, bueno, en un recte d'aquests escoles i acaben vint gangurs per fer la referència. Del moment. Bé, més curiositat, per exemple, a Can Verra va rebre primeres fotos des de la lluna. Sí, sí, sí. Quan els americans van arribar a la lluna, el satèl·lit que va rebre les fotografies, és el que té el receptor a Can Verra. Però té alguna cosa a veure que potser aquella part del món és la primera en què rebre la senyal amb el satèl·lit, que està enfocat de cada lluna o... Al moment hi ha un enfocat, i en aquell moment estaria aquest, o és curiós? Bueno, una altra curiositat. Austràlia va participar l'any passat a Eurovisió. Sí, sí, aquest any, de fet. Aquest any. Sí, sí, l'altre. Clar, sí, sí. Tampoc va passar, la volia dir, però si aquest any va participar a Eurovisió, una cosa molt curiosa que... Va ser el país convidat. Sí, ja està. Va semblar en participar per quedar a 6e o 7e, fer-ho a bona puntuació. Això ho fan cada any a Eurovisió, perquè a mi no em sonen... No sóc que era seguidora, però diria que no. Si hi ha algú que ho sap bé, per favor, que ens faci arribar a través del mail, per exemple, a la penyalmorroarrobajimeil.com, perquè m'interessa si saber quin serà el següent país convidat a Eurovisió al 2016. Se'n va anar en lluny a convidar-ne un, perquè podria haver convidat... No sé. No sé. A Marroc, saps? A Marroc, per exemple. Però no, a Austràlia, ben lluny. Vinga, marxem lluny. Bueno, en fi, com comentàvem, fa un moment, també, ACDC són australians, un clàssic de la música i del record temporari, i més curiositat, és el segon país on deixar votar les dones? Sí, sí. L'altre dia també vam fer... Bueno, ja fa unes setmanes, vam fer el cafè enllet a Nova Zelanda, i Nova Zelanda va ser el primer, i els seus venits, els australians, van ser els segons, van ser el segon país que va donar vot a les dones. A principis de segle. Bé, per tant, pon positiu per a l'Australia. Molt, molt, molt, molt positiu. Molt positiu, molt bé. Alguna dada més així curiosa que tingui sola... Sí, vinga. La dada per anar tancant. L'altre dia deia que a Anglaterra hi ha més gallines que persones. Sí. A Austràlia hi ha més ovelles que persones, concretament, 5 ovelles per viure. Oh, quanta ovella! Hi ha moltes ovelles. Per tant, en parlant de... 10 ovelles per quilòmetre quadrat. Sí, exacte. Correcte, correcte. La necessitat d'ovelles a Austràlia és de 10 per quilòmetre quadrat. És important. I el tema cangurs, com estava parlant de l'animal per excel·lència d'aquest país? Sí, doncs de cangurs n'hi ha dos per habitant. Dos per habitant. 4 cangurs per quilòmetre quadrat, a Austràlia. Sí, correcte. La necessitat de cangurs és aquesta. Són les dades, són les dades de la Georgina i de la Junta del Café amb llets. Moltes gràcies, Georgina, que vagi molt bé. A vosaltres. En retrolem i benvinguts a veure. Esperem la Paula. Per cert, si tens un just, no vas dir el que vols dir. No, és el que se'n vull. Ah, se'n vull. Vale, vale. No, no, sí que acabes amb ara ja els cartes coxinetts, que teniu un aquí l'altre dia. Sí, tenim un altre dia. No m'he fixat. Sí, està aquí a l'entrada. Et convido que vinguis a animar-nos al diumenge. Per les contats. Molt bé, Georgina, gràcies, que vagi bé. Vinga, adéu. Adéu. Fem una pausa per la públic i d'aquí és el moment amb el Guàrdia Imeia i el Dani Martínez amb els bonics de Sant Jordi. Ens anem mateix a la Pèndi amb el Morro. Ràdio es veu. 982 FM, ràdioesveu.com. He llargat perquè pugi la cançó. Ràdio és veu. Ràdio és veu. Ràdio és veu. Ràdio és veu. Ràdio és veu. Ràdio és veu. Ràdio és veu. Ràdio és veu. Ràdio és veu. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS. Víos connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS. I aparells de ràdio. i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. Benvinguts a l'època de la tarda i jo tenim el Dani Martínez i el Joan Ciri Vella amb la tarda noix. Els cars ja estan aquí. Els cars aquí. I el Jordi l'Andrea guanyaran. Jo participo amb l'organització amb la col·laboració i estic molt content. Jo puc ser un perill. Jo pitaré als adversaris Jordi i així tu i l'Andrea anireu vençant. I també farina i globus d'aigua. Potser ja és l'última secció que fem amb nosaltres o que feu amb mi. Ja em podrem emplaçar, visca! El Jordi va ser horrorós perquè un se'l va tenir que endur l'hospital. Va tenir que posar els aplaudiments per animar el pobre noi que estava inconscient. El Jordi va ser un perill i va ser un perill. El Jordi va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill. Va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill. Va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Va ser un perill i va ser un perill. Això ens agradava molt. Per banyar-se les manetes... No, no és que ens agradés, però es gratulitzaven per fer els seus deixos comercials de transport per la Mediterrània i jo es pensava, mira, roll un puriàs, com un puriàs. Oh, que xulo. Ara en toca, no, Joan? Vinga, va, última pregunta, va. Última pregunta. De moment l'heu guanyat al Dani, eh? Ja ho sé, ja ho sé. Em dius, de moment, ja te l'havia achivada. Home... Ah, Milano, Aguila, Geltrú. Bé, Tarragona. C, Girona. Tarragona. Correcte. Què esteu estudiant els romans a l'institut? Jo estic estudiant cuina, nano. Per això et dic que és curiós, no? Home, és que... Tots roma, tots roma. És que estic on falla. Bueno, en fi, fem una pausa de no re i d'aquí uns moments tindrem a l'Èlica de Vila per saber què hem de fer a l'antiginta aquest cap de setmana. Molt bé, vol cap de setmana. Gràcies. A vosaltres. Bona cap de setmana. Adéu. Vits. Molt més que nits d'electrònica. Ara divendres 17 sidomenges a 10 a 11 de la nit. www.sdb.com Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passajant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit sombrers. Desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Deu minuts gerrem el punt de dos quarts de set de la tarda. Bona tarda, Jordi Roca. Bona tarda, què tal? Hola, hola, hola. Com estàs tu? Molt bé. Que ens hem viscut una altra setmana seguida. Sí, perquè s'acosta l'ident, que s'ha de ser com agrada molt i que va, anem a la família. En fa molt de l'equip que he vingut, en dones per una escena per les estrelles de cinema, però abans, com sempre hem de parlar, et convido a dos formes d'aquest que he vist, per saber què no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda amb l'elicat de Vila. Eli, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Com estàs? Bona tarda. Molt bé, vosaltres. Doncs mira aquí, fent el programa de les tardes de Ràdio d'Esvern, entre 5 i 7, el 9 i 9. Ja fa de nit, eh? Ja fa com aquell punt, una mica de... De Bajona, no? Una mica. Mira, jo... No, a mi em fa Bajona. No, a mi no. Doncs començo un programa de dia, però ja... No acabo de nit. És la meva tragèdia. Jo començo que el programa supera alegre. Ara ja, estic ja de Bajona. Mira, si tant de Bajona que m'he oblidat el guió de la secció a la fotocopeadora, m'ho dic que imagina. Doncs que te vagi a buscar. Ah, és que m'ha focat so. Hola, hola, hola. Hola, bon dia. Posa-li, Roca. Saps com s'ha d'imprimir per això? Saps com s'ha d'imprimir per això? Saps com s'ha d'imprimir per això? Saps com s'ha d'imprimir per això? En fi, és secreta. Ai, potser no ho hauria de dir, no? Perquè s'està matant, això? És allò que fa la gent. Què se mete? És per ràdio. I dius que estàs parlant d'un micròfon? Com no es va metre? Bueno, sí. Hi ha gent desconeguda aquí a la misura, n'ha fet fotocòpies. Perdona, ara té raó. Ara començo a desfilar gent, perquè la redacció... M'escoltes, Jordi Roca? S'ha d'imprimir, és que no s'ha d'imprimir, tu. Sí, s'ha d'imprimir. Si no, jo vaig tirant, eh? Digue-li la Cristina, si no, que t'ajudi. Està punt per imprimir el llançament. A veure, para. Ara el programa està parat... Ature-m'ho tot. El programa està parat perquè el guió està enviat a la impresora, però com que va des del servidor, has de posar l'ordre a imprimir, saps? I per posar l'ordre és que és una mica... Perquè són molt professionals i són les coses en guió. D'altres programes que van ser seguidors definen aquests problemes. Aquesta fotogrupadora és una mica... Has de ser ingenier de la NASA, per fer-la anar. O sigui... A veure, Jordi Roca, és que no... Què està fent? No està imprimint. Vaig a imprimir-ho. Bé, a veure, vaig a imprimir-ho. Jordi Roca, vine aquí, vine al moment de l'estudi número de la radio. Vine, vine, vine. Jo crec que marxa. Jo estic veient la càmera d'algú que sota el camp, que no sigui ella, eh? No, són els guis. A veure, què està passant al programa? Vine aquí al moment, sisplau. Presenta tu el programa, que jo me'n vaig, presenta tu el programa, que jo vaig a imprimir això, vale? Jordi Roca. Ara, què passa? És que m'ha estimat, senyor Domènec. No, és que és que passa que has de posar los códigos de lanzamiento, que és de la impressora, que és... 5, 2, 3, 7, botón rojo. I llavors he classe d'imprimir, que és... 5, 2, 3, 7, botón rojo. Cortar el cable de azul. Així són més anys bones, eh? Sí, jo faig jo. Ah, que ho fas tu? No, jo. Tu dius que el puc posar, de 4 codis i tot. No, perquè és de... Per arribar... Hi ha un menú de configuració que per arribar, és que és una mica, ja ho deia, ara seré un geni de la NASA per arribar. Hi ha un llançament. És molt bon, total. Clar, és que... A veure... I si li demanem ara Cristina, va. Ja veig jo, parla amb l'Eli Nastona, que t'explicaré coses que no s'han de fer, què passa. Ah, vinga, Eli, doncs explica, va. Bueno, jo t'explico, Jordi. T'ho dius amb alguna música de fons, eh? No, home, jo t'explico. És que tu n'han tingut gent molt infantil, aquesta setmana, perquè fa veure amb tot d'activitats que hi havia d'infamà amb totes una mica de rotllo. Com que la ceba bastava ser la castanyada, no, Eli? Doncs, potser aquesta setmana és més tranquil·la. Ja veus això, ja veus això. I, bueno, potser és que, com que es tenen algun, d'altres activitats, a lo mejor han quedat un poco oscures, aquí. Home, però no et sembla una mica sospitós, que s'has de tenir algun dia després de la festa del cinema, per recaptar més diners encara? Sí, a mi el que em sembla bé és que facin la festa del cinema quan les dues... Tens el darrere del cinema, però no m'hi toca. Ai, és veritat, home, que estava l'antigenda. M'han posat coses una mica cutres. Ja, molt cutres, molt cutres, estic d'acord. Aleshores són activitats infantils, dius. Sí, sí, que són tions. Tu saps el tió? Ai, m'encanta el tió. Falta tot just un mes pel que ha de tionar. Sí, una mica, també, sí. La cosa és que a partir d'allà hi ha una activitat que s'ha de fer a lliure els seus boscos, d'aquí, de propè, on podem anar a caçar el tió. És a dir, que pots anar amb les criatures, una agència que t'ho muntes tot plegament a guet, que s'ha tions tancat, on tu entres i tries els boscos, com vols anar a arropir, a ballirar, a anar a barcles... I ells et donen un gps, eh? És un gps, sí, que et donen un gps, eh? On hi ha coordenada on tu trobaràs el tió. Però això només ho poden fer els nens petits o puc anar-hi jo, també. Tu pots anar-hi, també, és clar, i a més a més tu ho han personalitzat, pot tenir un missatge personalitzat. Hola, jo sé qui, què deieu, què parleu? Espera un moment, que m'interessa molt, això. Què parleu? I si no el trobes, tu acaben dient... No, no, l'has de trobar, l'has de trobar, perquè això els papes ja s'encarreguen, i si no hi ha un telèfon de contacte en què no en trobo el tió, i ja te l'afanyes. En comptes del Pokémon, en comptes del tió, o què? Seran altres coordenades. Si les amaguen en els boscos, i llavors vas amb la família a buscar-lo, llavors hi ha les dubtes i el temps durant tot aquest mes, que hi ha les alimentants, per al dia que toqui, donar-li ja les bestonades correspoments. És molt civilitzat, això. Molt, molt, molt. I que et t'hagi regalcat per aquí. Jo soc molt lídua, soc molt fan del tió, perquè ho siguis una mascota que menja i menja, i mai s'acaba d'engrasar el tot. És una persona. És una persona. Un company de vida. Doncs el tió, si voleu mehr informació, teniu la pàgina web, que no sentiu el que deia, però que tinc el guió, ho faig veure. És que el tió ens puncat. Alguna cosa més, Elis, sobre això o què? Això es fa només aquest cap de setmana, podeu anar-hi durant diverses setmanes, i és una activitat que prevoeix molt suble per anar-hi amb els crids, per fer-ho a la molta cop i volta amb un bosc, i dius-m'hi o trobar el seu tió, i tenen molt més carins, però les ribacionades segur que ho faran amb una mica més d'amor, amb molta violència. Amb baston d'agum es puma o així. Per no fer mal, clar. Aquest diu menja d'11 a 2 quarts de dues, la fundació Joan Miró Mítica, que està amb un juic. Presenta la temporada Famili Miró. He fet una pausa perquè la gent ho relacioni. Amb un matí d'activitats gratuïtes per a les famílies. Comença la Famili Miró. Sí, és tot el secret d'activitats que fan la Fundació Miró per a criatures, per a nens. El que passa és que m'agrada molt el punt, perquè com és la Fundació Miró, i són molt modernos i tal, modernos, però de los años un poco... Bueno, el 70, però ja està ahir el rotllo. Doncs fan una festa que construeixen espels, i els fan anar-hi. Però no només això, sinó que transformen els nens. En pols, pedres i diversos elements, que tenen una estrella autèntica. Els nens es transformen en pols? Sí, però en allà, com tot de coses, per fer manualitats, i els tuneen, te customifes. Te customifes de... Vale, penseu que era autèntic. Tots dos nens fan una coreografia. Tots dos nens fan una coreografia, una per formants, una per formants per a nens, i fan una coreografia en la qual fan com un sistema soltar. Però jo el que reclamo, Alisenda, a veure si tu algun dia... jo canalitzo, cap a tu, és que algun dia facin activitats infantils, preparadults, perquè a mi m'agraden més les infantils que la dels adults, però m'ho avui puc anar perquè som per nens. A mi em passa això, amb el toc a toc, hi ha altres coses, sí, una de les coses bones de tenir una criatura petita, que té cuina. Doncs escolta'm, de per formants ja t'endiré, perquè per adults també n'hi ha. Ah, jo vull fer, de sistema soltar. Però també n'hi ha, sí, sí. La jornada enlaireu els estels, trajectòries elíctiques, parabòlicues, i parbòlicues. Ha estat concebuda per Flores Sertim, incloure un taller d'ars plàstiques, que és el que diu tot això a l'Eli, una visita comantada de col·lecció permanent, i una acció performativa col·lectiva. Què us? Perquè els nens són la fundació menys a fer accions performatives. I això m'agrada molt perquè contrasta amb una extracta clac-clac fanada, a Peppa Pig, que van de 30 braços, i venen-nos amb el nen o no. És que va ser un porepan, va ser una puma, que hagi millor la llevant a fer performàtica. Nosaltres que som-ho tan modernos, no? Un educador els guiarà a través de les sales de la col·lecció permanent, per trobar-lo en tres obres emblemàtiques de l'artista Mans Bolan cap a les constalacions del 1974, l'Estel Matinal del 1940 i personatge davant del sol del 1968. Són les dues cultures i obres d'art de Joan Miró. Això ja va introduir-ho com per tot art. Sí, sí, sí, perfecte. I acabem també amb una altra activitat que no hauríem de fer. És per als més petits de la casa. També. I es tracta del més petit de tots. És un festival. Ben singulant. Per què això? És un festival de teatre, des de 0 a 5 anys. És molt complicat ser teatre per nens de mesos o d'un any. De fet, una de les coses que fan en aquests, que no han coput tots aquests espectacles, han de ser espectacles, sobretot molt curts, perquè la tensió que tenen les criatures no és la mateixa que... Quan tenen ja 5 anys, ja són de 15, són bastant diversos. I, a més a més, ja són les coses com molt a prop. Sí, i a part que... Diuen que s'han de fer també coses que experimentin amb les sensacions, amb el tacte, amb l'escolta... Sí, perquè és que la part... Sempre parlem de nens de 0 a 5. Pots comptar-te 100 bé fins als 2, 2 i mig, al final la parlen, i per tant no han de fer coses que fins i tot siguin molt sensorials. I em sembla com molt interessant tota la gent i totes les companyies que treballen per aquest públic, que no és un públic menor, ni molt menys, i que, a més a més, ja els dic, s'allunyen una miqueta d'aquest públic un poco petàpic de Gomes Puma. És una mostra interessant, que també és la recomanació s'està passant i segur que trobareu l'espectacle que us agradi. Hi ha una pagina web, penso que el festival dura un parell de 3 de setmanes, però hi ha gent diversos de escenaris, també és de tot Catalunya, i jo crec que... És un festival bastant interessant en aquests sentits, perquè et senten per endavant, hi ha altres festivals més de públic o adultor, però els tepis també tenen dret a tenir aspectes de qualitat. Sí, sí, sí. Doncs la pagina web és el més petit de tots puncats. Perfecte, Ellie, molta... Per dones, perdona, Sany i Domena, aquest cap de setmana, si no són pares, no som ningú. No, bueno, parla per tu, el tema dels cars de cuixineig, que jo m'espavilo ja amb les noves coses. Ah, esclar. Com que no comptes mai amb mi, Sany i Domena. Bueno, perquè ens treiem una categoria mixta i jo no em volia posar una perruca rosa aquesta vegada. De totes maneres... Tu creus que tens possibilitats de fer alguna cosa? No, però que no. Si jo vull baixar l'últim, repartim Carmel, com si fos el rei Mac, però ja veurem que és el que fem. En fi, Ellie, doncs queda apuntada de totes aquestes històries familiars, no? Jo segurament... El tio m'agradaria, però em pensi que no anirà a través de la web, que l'ho haurem de casular. A lo mejor no vamos a Monjuica, pero el tio... Ah, molt bé. Clar, eh? Clar, posem allà darrere. Bueno, en fi, Ellie, moltes gràcies, eh? Que vagi molt bé. Cuida't molt. Bé, si li 33 de la tarda... Què passa, Josep Roca? No, no passa res. Mira'ns una cara, com diu... Escolta, no te preocupis, perquè fem una posa per la publicitat, per posar una mica de tot en ordre, i avui dediquarem un especial a gens bons. No he fet mai cap programa de ràdio, ni ho heu de mufar. Però això a qui ho ha imposat? Jo? Ah. Però si no vols, no, eh? És que avui es trena espectre, i la gent està malalta, estan fent foros de gens bons i de... La gent és una cancina. T'units de ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just, ràdio d'esper, durant de 8.1, ràdio d'esper, ràdio d'esper. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre, i dissabtes a les 12 del migdia. I a ràdio d'esper. Vits. Molt més que nits de l'actrònica. Vits. Ara divendres dissabtes si diumenges a 10 a 11 de la nit. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. Gènere. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio de Svern. Com no podia ser d'una altra manera, comencem a parlar de... No, és que sí podia ser d'una altra manera, senyor Domena. Què passa, que no puc començar a parlar amb de gent bons? No, clar que no. Però per què no parles de gent bons? Perquè no toca, no toca senyor Domena. Però és que, a veure, una secció de cinema, a veure, a veure, a veure, a veure. Escolte'm un moment. Una secció de cinema, que faci el mateix, que fan totes, no té cap gràcia, no te'n marquem la diferència. Tu estàs molt estafent avui, o sigui, tu escoltes el Jordi Bastil, totes les maneres que arriba. Però qui és el Jordi Bastil, la mònica que arriba? Esculpat amb el Jordi Domena. No són ningú. No, però és que, escolta, si tu no ens podem desmarcar d'aquesta manera... I tant que sí. Som gent amb criteri propi. Jo el que no parlem de gent bons. Bueno, parlarem al final ràpidament i perquè... Bé, perquè li agrada vostè. És veritat, és veritat. Sí, és veritat. Fa una mica de mandret, eh? Fa un mandret. Home, està bé, eh? En realitat. Això diguis. És veritat. Bé, va, comencem parlant de... una pel·lícula. Sí. Tu quin signe ets, tu, Jordi? Millor que no ho has vist mai. Ah, tu ets pistis, no? Tu què eres? Tu què eres? Tu què eres? No me'n recordo. A quina ràbia? A veure, me'n recordo. A mi... Què diu l'astròloga? Pots contactar, podries fer una secció d'astrologia? Sí, ja ho vam fer, l'hem passat això ja. Ah, sí? Va estar, va estar. Però no preocupis. Tu et diguis un signe que sempre va a la contra. Fixa't, ja ho veig. Bueno, va, en aquest cas... Vaig a llegir el guió. A veure, vinga. A l'holoco, així, a mitges. En aquest cas, en setembre, escoltant aquesta pel·li de producció espanyola del director Pablo Aragués, que és la pel·lícula Novatos, i aquest és el trailer. ¿Pero cómo van a hacerte eso? ¿Mamá? Es que es imposible, se les caería el kilo. ¿Este va a aprender, Novatos? ¡No! ¡Vas allá esta mierda! ¡Yo no voy a aguantar esto! Ustedes todavía no han entendido que esto lo hacemos por su bien. Las Novatadas son una tradición. Hosti, quina por, no? Sí, home, és una mica heavy, eh. Bueno, a veure, heavy. Tampoco que ens passem, però... És Novatadas. Sí, és Novatadas. Home, és que ara arriba una mica tard, tot s'ha de dir. O sigui, el tema de programar aquesta pel·lícula al mes de novembre, quan les Novatadas es fan al setembre, és arribar un pèl tard. Però tot i així s'agraeix, perquè realment jo no recordo en el futur, bueno, el present recent, el passat recent, que és una pel·lícula que ha tractat sobre aquest tema, que afecta, sobretot, a Espanya molta gent, a molts alumnes, universitaris... És el bullying. No, no, no, no és el bullying. Són les Novatadas. És a dir, són aquells... Bueno, Novatadas és una mica bullying, també, eh. Sí, però el bullying es considera dins de l'aula. Aleshores, en aquest cas, podríem dir bullying, i, a més, el bullying és persistent. Les Novatadas durant una setmana, i durant aquesta setmana, diguéssim que aquests estudiants que venen una residència, doncs poden fer les malpesades que vulguin, els que arriben per primer any. En aquest cas, com a dolent de la pel·lícula, tenim el Nicolàs Coronado, que és el fill del Coronado. Saps el que va sortir al Calleja, que es va fer molt famós? Sí. Sí, perquè diuen que ho va fer molt bé, i el que era millor que el pare. Doncs aquest és un dels protagonistes, també la Lucia Ramos, que la recordarem de física oquímica, també una gran actriu, i Javier Badre. En aquest cas, Lucia Ramos i Javier Badre són els dos nous que entren a la residència i que s'hauran d'unir, i que intentaran fer front, una mica, aquesta llei pre-establerta de que els adó per a els més grans... Perdó, no és una comèdia, o sigui? No, no, no, no, no és una comèdia, és un drama. És un drama, no? Clar, home, de fet, vull dir, la policia ja està tenta el setembre, que hi ha els directors dels col·legis majors, tot de Madrid, a que no es passin aquest tipus de coses, perquè les mala passades que juguen són importants. Un joc d'humiliacions i vexacions que els baterà en realitzacen sobre ells, amb total impunitat. Sí, és que és quasi delictiu. És que això... Però jo veia més com a comèdia que com a drama. No, no, no, no és com a comèdia. És un drama, home, potser que tinguin algun punt, algun ting de comèdia per desdramatitzar una mica, però és un drama que intenta denunciar una mica aquesta pràctica. Jo, fins ara això, volia dir, és American Pie, i pel·lícula d'Ajuntament. No, American Pie, no és de Nova York. D'entrada en l'adolescència en el que es buja, ara. Parlem ja de James Bond, no m'ho imagino ja? No, encara no, però està bé, aquestes anul·batades, vull dir, és una bona opció. Vinga, va, parlem de James Bond... Que no, senyor Domènec, que no toca, encara. Ah, bueno, va. Els precipiti, ja tindrem temps. Treu, treu, treu, treu. Parlem de la segona pel·lícula que també estrenarà avui, que és una... No vagi tan ràpid per arribar a James Bond. Tranquil. Una partisseria. A Tokyo. Ya está. Rápido, rápido, rápido. Perfecto. Nunca había probado algo así. ¿Vas a ver? Sí, que está bueno. Bienvenidos. ¡Hola! Hemos agotado los de la Yaqui. Soy feliz. ¿Has un reído? Es maravilloso. ¿Has un reído? Espera'm, què hem de plorar amb aquesta pel·lícula? No, plorar no. Però és una d'aquelles pel·lícules que vostè no li agrada en gens, que s'ha de tenir una mica de sensibilitat, que són més profundes, són lentes... Són pausades. No, és un pal, no. Senyor Mergueu, en moments per tot, jo sempre són tirs i dies bones del James Bond, sinó que també hi ha altres coses. Si es vol que es algú un dia, senyor Domènec, ha de portar algú a veure aquesta pel·lícula. És el nou film de la japonesa Namikawas. Jo crec que és un dels seus films més accessibles, perquè sol ser bastant enrereçat, sol tenir un vocabulari bastant propi, i és difícil d'entrar-hi, i ens narra la història de Sentaro, que és un home que té una petita pastisseria a Tòquio, on serveix d'Orayakis, que jo crec que els d'Orayakis és el que menjava el Doraemon. Ah, sí? Perquè són els pastissets aquests que estan farsits, que això jo no ho sabia. És un boio, no? D'estat xocolata? No, no, no, no. De crema? De ballana? No, tampoc. No s'imaginaria mai d'aquestes tan farsits. De què? De fejols vermells dolços. Ah, sí, efectivament no m'ho hauria d'imaginar mai. Perquè menja el Doraemon. De fet, es diu Endoraakis, potser d'aquí ve d'Orayemon. No ho sé. En fi, un dia aquest home, el Sentaro, que no té gaire èxit, es troba amb la Tòquio, que és una senyora vella, que es presenta a la seva petita parada i li demana poder entrar a treballar amb ell. I ens veurem com aquesta unió desemboca en certs sentiments i episodis del passat. Que bonic, no? És molt bonic, aquesta pel·lícula de veritat. S'haurà de passar per sabuda. És molt bonic, perquè... En cara, no? En cara, no? Bueno, tu, escolta, aquí, no... No cal entrar als mitjans. Bé, doncs va, deixem el Japó i el tema Europa amb el que és el tercer drama d'aquest divendres. Sí, de moment, sí. De fet, jo crec que hi ha una pel·lícula que encara no sap que s'estrena, que li agradarà més que James Bond. Bé, doncs aquest és un drama que no hi ha de traslladar. Amb el que s'ha alçat amb la Palma d'Or a la millor pel·lícula en el certamen d'en Gwany. Quin certamen? El de la Palma d'Or, d'Escolta de Canes. Doncs és una producció francesa que ens narra la història de Diphan, que és un home que ve fots de la guerra de Sri Lanka, i, per tant, per tal de fugir i de poder aconseguir un visat de asilat, ella per tot la seva família a la guerra, fa passar, conèixer una dona i una altra noia petita. Això? Sí. Sí, la veritat és que sí. És un drama em migratori. En aquest cas, el que ell fa és conèixer aquesta senyora i aquesta nena que tampoc tenen res a veure entre elles i fan passar els tres per família. És a dir, per mare, pare i filla, perquè les autoritats li donin visat d'asilat i pugui emigrar a França. Això és l'inici de la pel·lícula. A partir d'aquí el que veurem és com es desenvolupa la seva vida a París. Molt bé. Avui també es estrena per fi la pel·lícula de la setmana Spectre. No, encara no. Aquesta és la pel·lícula de la setmana. Això és drag on vol, això? Sí. Amb dues noves entregues de dos grans clàssics. El primer és d'animació i suposa el salt a la gran pantalla de Son Goku i el Superguerrés. Però ja vam fer una pel·lícula que era una mica en merder, no? Sí, però això és de dues animades, això. Sí, sí, sí, està bé. I ara parlem. La reflexió... Jo sé que t'agrada molt els trailers en llatí. Sí, molt, molt. M'ho crec molt. A més, com que a mi m'agrada bolada de dec en català i no he trobat el trailer en català, com a protesta l'he posat en espanyol i llatí. És un trailer protesta. M'ho han fet, companyer. La història tampoc té molt més perquè al final sempre són els ratícius personatges. No, no, no, espera un moment. Jo no sé si els seguidors de bolada de deceta realment l'enemic que més els agrada veure a la gran pantalla és Frieza. És a dir, cal tornar a Frieza... Ja, ja, renomeu-me una mica, no? Home, ja ho sé. Jo em vaig quedar amb el ràdic, una mica, també. A mi m'agradava el monstrebo. Algú era graciós. Home, el cel·lular era perillós, eh? A mi de tots el pilaf. Senyor pilaf, con esta las bolas pilaf. A mi m'agradava aquell home que no feia més d'un pam de terra i està tot estona cridant. Jo era molt fan de pilaf. Però resulta que els fans de bolada de drac, el millor dolent de tots és el Frieza, i, per tant, torna a Frieza, els ressuscitaran amb les boles de drac una vegada més. I, aleshores, el son goco haurà d'intentar, transformar-se en quants supergarrers porten quantes fases, però el màxim ja, o sigui, ara ja es tornarà, jo què sé, l'Ila, ja saps una de tots colors, per intentar que amb el Frieza hi veurem si ho aconsegueix aquesta vegada o no. Molt bé, doncs, eh, bolada de drac? Ah, no t'ha agradat, bolada de drac. No l'hi ha agradat? Sí, m'agrada molt, però és que s'estrena ja... Spectre! Ara sí! Voleu anar a casa? Voleu anar per una vida? Bé, per una vida no, però... Eh... Exactament des de dijous de Nova Daniel Craig, els científics no es poden d'acord amb el conglom d'electròfics, en com? Craig. Craig, vale, David Craig, en el paper de la gent 0-0-7, James Bond, Monica Bellucci, és la noia Bond, però Monica Bellucci... Clar, dada important, el que va dir, és el que li anava a dir, per primera vegada la qual cosa em sembla bé, em sembla la innovació dins de la pel·lícula, té més de 40, no? Sí, que això ja està bé, un canvi de productiu. Bé, Monica Bellucci, és la noia Bond d'aquesta entrega, on la gent descobrirà a Itàlia una organització criminal secreta anomenada Spectre. Ah! Que haurà d'eliminar... Ah! L'Ea Sidux? Sí, també una de les escrius que participa, que a mi m'agrada molt, que és la de la vida de l'El, que la recordareu segurament és l'Ea Sidux, que continua estant molt de moda, més comercial, més Spectre. Escolta'm l'altra gent. Mira tu al rededor de James. Todo aquello en lo que has creído ya no existe. ¿A qué has venido? A matarte. Oh! Y yo que creía que venías a morir. Oh! Por alguna cuestión de perspectiva. Oh! Què passa? Com t'agrada? És en Joan? Sí. Ara, jo he de dir, en favor de la pel·lícula... El meu nom és Bon. James Bon. Quin més vols? Per aquí n'he agitat, no m'has clar. Tot el número 4. James Bon. És el somni de molta gent. Jo, de petit, volia ser James Bon. Filtrar-me. A veure, de petit tothom vol ser Son Goku, o jo què sé, Capita Planeta, Doraemon... Jo volia infiltrar-me amb uns anys al casino de Barcelona, és igual a partir de Blackjack. M'està el que volies, anar amb les noies Bon. No m'enteixis. Bon, mira, l'Elegant de Vila diu que té 51 anys Mónica Velúchis. És el que volia. És el que volia. És el que volia. Que té 51 anys Mónica Velúchis. I ja està tremenda, des d'aquí. I sense operar. Bueno, això no ho sé. A veure. A veure, és veritat. El que passa... Què passa ara? És que, si estem parlant de cinema, no voldríem devalorar l'estètica de l'actriu, sinó les aces d'ots interpretatives. O fan els ullens. És l'Èlica. Ara és ullent, és una estonera col·laboradora, però ara és ullent i ha apuntat el chat de RadioZert.com que diu algun retoquillo. Ah, algun retoquillo s'ha fet la Mónica Velúchis. Això ja no ho sé. Jo no ho domino. Si vol un dia ja en farem una investigació conjunt amb la... Alisenda? Aleshores, home, realment és un remake, que jo ja saps que no estic gaire fora del remake, perquè una mica de creació, d'innovació, gens bueno en portem mil i un, però sí que és veritat que té la capacitat de sempre acabar-te enganxant amb la història, el trailer és bo, té gancho... És bon, és bon, el trailer. Senyor Domenes, no em faci bromes fàcils, que no sóc el senyor Benito, sisplau. I aleshores, bé, si voleu una pel·lícula d'acció divertida per no pensar gaire i per veure una Mónica, doncs James Wan, saps dubte, serà la vostra pel·lícula. I que el Dolent m'agrada molt, perquè és aquell actor, que li ha arribat la fama, a partir també del 50, que era el Vascovri... Qui ho Vascovri? Quodint en Tarantino? Quodint en Tarantino, no? No? Jo diria que no. Saps qui vull dir, no? Sí, sí, però no me recordo el seu nom. Sí, però ara l'Elin... L'Elin se li diu... Mira, qui és de Fairwatch? Veus? Qui és de Fairwatch? L'Elin va descobrir en Malditos Bastardos, en feia de Nasi. Ah, va, va. Però, bueno, jo crec que n'havia fet d'abans, de pel·lícules. Sí, però vull que el va descobrir pel gran públic, potser. Home, Malditos Bastardos tampoc és una pel·lícula supercomercial. Bueno, però la gent que ens agrada el cinema, no com tu, que farà aquesta secció. La gent que agrada el cinema? Una persona que veu com vostè, que de les pel·lícules d'avui, Tria James Wan, amb molt criteri, no té. I després, Django va fer a Fairwatch. I després també va fer la de la Germina Redza, aquella dels veïns, la parella. A mi és de Fairwatch m'agrada molt. És molt bo. Bueno, enfim, alguna cosa més sobre James Wan? Alguna dada, hem d'enyargar. Si encara hem d'enyargar. No parlo ara, perquè anem bé. Ai, què ha passat? Si no, hem de parlar amb molta gent. Si no, som un programa normal de ràdio. Però què més vol explicar de James Wan? Què vol, que repassem tots els actors que han fet de James Wan? He vist que Radio Nacional, hem fet un especial dedicat a James Wan. És que això és un insult. El cinema, parlar de James Bond, això és com cada any ve James Bond, torna, no sé per què, però cada any ve, com el Corte Inglés, no les rebaixes, doncs James Bond torna també. Avui hem anat, hem fet una taula com més o menys rodona, on era això? A Onda Cero, a parlar com a expert de la saga, veus? A veure, s'està creant un exercit de friquis importants. Clar, a Onda Cero hem fet una especial de James Bond. Però per què vostè creu que Onda Cero és un referent? No, no crec que sigui, dic que no, a Onda Cero, que avui també, amb Ona Recubon parlat, a Catalunya Ràdio... Però això, li dic, amb tots els respectes per a tota aquesta gent molt més professional que jo, però es tenia una falta de criteri absoluta, parlar només de James Bond, quan és la pel·lícula que ja s'ha publicitat suficient, i que ella la coneix tothom. Bueno, si no vols anar amb mi al cinema, veur-la... Però per què no vols anar amb mi a veure la de Tòquio? Va, toca gent pel·la de Tòquio, va fer anar a veure com fan allà els maquillàquies... Per cert, va anar a la festa del cinema o no? No. Per què? Perquè estava concentrant-me en capella, per què cap de setmana, amb els cars... Estic cada nit resant, i fa un altre espregàries. Mira, diu l'Elecub de Vil·la, què domena? Que anem junts a veure aquest 06 també? Doncs anem junts! No, jo és que... No, al final ens en amistarem perquè ella és molt fan de tots aquests remakes dels mercenaris, etcètera, Star Wars, que no en parlarem, tampoc en aquest programa. Com que no en parlarem, Star Wars? No, no en parlarem. Però a veure, una cosa... Si quan s'estreni, aquí no parlarem d'Star Wars. A veure, Jordi Roque, o sigui... Com no anem a parlar d'Star Wars quan s'estreni Star Wars? No, li anem... Li anem al cap de Vil·la, un especial d'Star Wars, perquè jo em desvinculo totalment. Jo no afirmo re que porti un nom d'Star Wars. A veure, hem de parlar d'Star Wars, oi? Què fa J. J. Abrams? Què com està les últimes setmanes? Hi ha hagut un noi que té càncer, que diu que morirà abans de veure la pel·lícula, i li ha demanat a J. J. Abrams de veure-ho. Com està aquesta situació? La gent li interessa. No, no li interessa. Li he aconseguit ja, o no? A veure, perdona. És la primera vegada que m'ha fet. J. J. Abrams ja ho ha fet fa anys a més tard que amb un noi que també tenia càncer, i els metges li havien prosteicat un mes de vida. Va veure la pel·lícula i va poder morir. Tranquil, veient la pel·lícula. Star Wars també, volem saber com està aquest noi. Si podrà veure la pel·lícula o no. Star Wars, perdona, senyor Denex, quedarà eclipsat per l'última entrega de los juegos de l'ambre, que aquesta és la pel·lícula. Ambre, per favor, fins aquí podem arribar. En fi, hem d'acabar la secció i el programa. Jordi Roca, et faré una pregunta que avui que em contestis amb total sinceritat. A veure. D'acord? Si l'apenya del morro tingués molta audiència, avui què seria Trending Topic a Twitter? Doncs avui seria Trending Topic a Twitter les respostes romances. El bon Sant Dutegui. El bon català, que m'agrada molt, la secció que s'ha estrenat amb nove avui. A tant avui seria el que tindria més res. Ets el primer que li pregunto aquesta setmana de col·laborar del programa que aquí seria Trending Topic i no em diu la seva secció. No ho sé, però no té la idea de cinema, però no passa res. Gràcies a tots els que han fet possible l'apenya del morro d'avui. La Cristina Barca, el servei informatiu, la Georgina Leger, el cafè amb llet, que avui hem anat a Austràlia també, el Dani Martínez amb els Gulls de Sant Just i com ser un bon català? A l'elicat de Vila, el chat de Radio Sotso. Ai, el tio, no, que jo volia ser-li un títir al tio, que això encara m'ha agradat més. Ja ha passat, ja ha passat. A l'elicat de Vila, que s'acomiada des del chat. Adéu, adéu, adéu, gràcies. I el Jordi Roca amb el cinema. Jordi, gràcies que tinguis a vosaltres. Un bon cap de setmana. Ens trobem, si voleu, aquest cap de setmana i els cinets que ens trobem. No veus que no val cap, perquè després voldràs veure la hòstia que us fotré per vídeo. Ho veiem amb l'informatiu, però que vagi bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.