#799 - La Penya del Morro del 10/11/2015

Vagu, Clara Jordà. Hola, bona tarda. L'alcalde de Vagu confia que aquestes mesures, la senyalització terrestre i la reclamatació que han demanat, permetin regular millor les visites a les negres i fomentar més aquesta activitat com a producte turístic. Joan Loureiro reconeix que la situació actual és caòtica. El moment en què no hi ha aquesta vigilància, que això és el 80% de les vegades, hi entrem barques, tenen l'àncora, s'han enganxat alguns pescadors fortius, etcètera, però som molt pocs. Clara Jordà en Catalunya, Ràdio Vagu. Esports, Oriol Montner. Bona tarda, l'Antic president de la Federació Russe d'Atletisme, anunciat que presentarà recurs al TAS per netejar el seu nom, l'Agència Mundial Antidopatge. L'hauria marcat com un dels inductors al dopatge d'Estat, instaurat a l'Atletisme Russe, l'Agencia Suspesa Laboratori Antidopatge de Moscou, acusat de tapar els positius dels seus atletes. A França, Matí Balbuena s'ha constituït en part civil en el procés obert del subjecte xantatge, que va ser víctima amb un vídeo sexual. El jugador compareixerà aquesta setmana davant del jutge. L'emissora, erot, han publicat la transcripció de la conversa entre Benzema i un amic seu sobre el xantatge. Benzema hauria dit que havia visat el seu company a la selecció, del que li podia passar si no pagava, i li hauria assegurat que sí pagaven i hi hauria més còpies del vídeo sexual. Al Barça per fins a tots els jugadors pels compromísos de seleccions i al Madrid en perbuit, els plans per certs de la selecció a l'espanya de Sergio Ramos, en qui s'especula que podria jugar al Clàssic Infiltrat i després passar pel Quirafen. Els jugadors espanyols, amb els qualsevols granes i dos madridistes, aquesta tarda fan el primer entrenament de caral partit que disputen divendres contra Anglaterra a Alacant. L'ex entrenador del Barça veu Serbius a Cristal, l'han presentat avui com a nou entrenador de la reia al societat, i avui, en futbol sala, ha anat de les semifinals de copa, aquest vespre a l'escenari entre el Barça i el Palma. Fins aquí, les notícies. CINEMA SENSE LÍNITS VESPERA Avui, a l'es nou del vespre, Emma de Música, realitzat i presentat per Maria Quimtana. VESPERA Aquest i març, a l'esdeu del vespre, la música coral, més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. VESPERA VESPERA VESPERA Avui parlarem del novembre literari, que hi ha molts actes aquests dies, i avui parlarem amb la Carme Verdoi, que és la moderadora de la taula rodona que tindrà lloc comunicar literatura. Si la literatura ven o no avui en parlarem amb ella, dins d'aquests actes al novembre literari de Sant Just, també tindrem l'Anna Rubira a l'espai de carretera i Manta. Anna, segui-la, Anna, bona tarda. Bona tarda. Avui, on anem a carretera i Manta, Anna? Avui anem a... M'ha estat lluny, eh? Avui anem a Europa, anem a Sydney. Oh! M'encanta, Astrolia. No és el mai, però m'encanta. Avui al programa parlarem de televisió amb el David Ávila, i tindrem l'Alba González amb el seu nou espai de psicologia. Avui a la Pella del Morro, però comencem amb les notícies de Sant Just. La campanya canvi de marxa arriba demà al nostre municipi per conscienciar els joves perdo dels riscos de la carretera. A més a més, parlarem del banc de sang i teixits, que torna aquest dissab de Sant Just, per impulsar una nova campanya de donació de sang. Però abans hem de parlar d'aquest acte que comentàvem, fa un moment, del novembre literari, comunicar literatura. La literatura, Ben, aquest serà un dels temes que tractaran avui en aquesta taula rodona, que hi haurà aquest vespre. Serà justament l'últim per aquí, a la Teneu, a la sala 50 Nari, a partir de dos quarts d'avui, no, Cristina? Correcte, sí. I com has dit, doncs, Carme Verdoe, de Radio dels Vers, serà la mutadora d'aquesta taula rodona. De fet, com a participants, tenim a Joan Josep Izer, que és crític literari, pilar Godó, directora del programa punt de llibre de Radio Barcelona, Josep López, director del programa Paginadors de Televisió Espanyola, Irene Pujadas, creadora del web literari, Alzadal. Sí, la Irene Pujada és nostra estimada i benvolguda, Irene, que durant alguns anys... No sé si encara continua col·laborant al programa, però s'enjustenca de pro de tota la vida, que també l'hem intentat localitzar, no l'hem trobat, però ho intentarem d'aquí a l'estona per parlar amb ella, i per saber més sobre aquest bloc d'Alzadal.com, que, com diem, és un dels blogs que entra d'enforça últimament sobre el tema de literatura. I també, amb tots aquests participants, aquesta tarda, com dius, el dos quarts d'avui del vespre a la sala del cinquant d'anarí de la Teneu, hi haurà aquesta taula d'Urrodona, on es parlaran temes, com, per exemple, a Tudella i Jordi, existeix la literatura, la crítica literària i els mitjans de comunicació, fan pressions les editorials per publicar literatura en els mitjans, preguntes com aquestes, són les que es deuen treure aquesta tarda a dos quarts d'avui del vespre, a la sala del cinquant d'anarí de la Teneu, i caldrà apropar-s'hi en el mar del novembre literària, aquesta activitat per conèixer una mica més sobre el tema de mitjans de comunicació versus literatura. L'altre dia en parlàvem amb l'Arnau Consul, justament aquí al programa, ell deia que ja et troba a faltar aquelles crítiques dolentes a llibres, que últimament sembla ser que totes les llibres tenen els seus cronistes, tenen la seva crònica, però no és allò d'aquells tasques que potser ja havia fet un tant en el món editorial i amb la literatura. Bona vota, Rodona, té bona pinta, d'aquí una estona en parlem una mica més amb algun dels seus protagonistes. I cal recordar també, però, que hi ha més actes en el novembre literària, i perquè ja hem passat els principals, serien les d'artulia de l'escriptor Carles Prada sobre les cirèvides de Casper Suar. També es va fer aquest diumenge passat, recordem, el Taz de Pòsia i V, amb la Llaia Garbonell i Francesca Jalón, i avui, doncs, aquesta taula, Rodona, però, continuant els altres, el dimarts, dia 17, per exemple, a dos quarts de vuit de la tarda, doncs, l'escriptor Cari Santos, parlarà també del seu llibre de ciutat xocolata, i, a més a més, hi haurà un dia dedicat a l'Eulisia, de parlar als més petits i a l'espectacle Olises, amb el cor país meu. Per tant, hi ha més altes, aquí, a finals de novembre, en el mar de novembre literari, avui sí que ens centrem en aquesta taula, Rodona, però tothom que es miri la programació perquè déu-n'hi-do la d'activitats que n'hi ha. Efectivament, la podeu trobar a Sant Just, puncat. Bé, atenció, perquè la campanya canvi de marxa arriba demà a Sant Just, per conscienciar els joves del riscos de la carretera. Sí, justament, és una campanya que promova la Fundació Mutual de Conductors i el servei català de trànsit per conscienciar els joves dintre 14 i 18 anys sobre la necessitat de conduir amb precaució de ser conscients dels riscos de la carretera, precisament. Mitja en tant, doncs, una representació teatral, que convina, en aquest cas, actors professionals i també testimonis reals, com seran un bomber, un mosso d'esquadra, un metge del Servit d'Emergències Mèdiques, un noi que, en aquest cas, s'ha sufert un accident de trànsit i un pare, una mare que ha perdut a un fill en aquestes circumstàncies, es pretén sensibilitzar els joves d'aquests perills de començar a conduir motociclomotors, en aquest cas, per la dada que tenen. Per tant, doncs, amb els alumnes de Quartessa i Primer i Segon de Batxillerat de l'Institut, juntament amb altres convidats del servei local servei català de trànsit i mosso d'esquadra de la Conseria en aquest cas de San Felido del Llobregat, dintre d'altres, doncs, participaran d'aquesta activitat educativa, tres quarts de 12 i fins a l'una del migdia a l'estela municipal de la Taneu. Jo recordo que quan va a l'Institut de Sant Just també vaig rebre... Bé, amb 100 apassadors, no, Anna, tu també suposo que estima. Quan va a l'Institut, revíem aquelles xerrades. Jo vaig rebre aquí a Sant Just un testimoni de l'Institut Hoffman. No, institut Hoffman, no. Sí? Podria ser, eh? Sí, es diu així, no? És que ara me'n recordo, crec que és a l'Emeridiana, sobretot, persones que han tingut accidents de trànsit i que han quedat, doncs... Han quedat arrodades, sí. Exacte, o amb mobilitat molt reduïda, i va venir a explicar-nos, justament, el seu cas, que ens vam pactar a tots de veure amb primera persona, que és el que li havia passat. I el que li havia passat, d'una altra cosa, que, doncs, després de sortir una nit i agafar la moto, a les altres hores de la matinada, plovia, va relliscar i em sembla que no sé si s'ho va fer sol, o va acabar, doncs, topant amb un altre cotxe, i es va quedar paralític. I va venir a explicar-ho amb la caïra de Roder, i això va ser molt impactant quan estàvem a institut. Per tant, això... Per qui va la cosa, eh? De fet, en principi hi haurà una obra, comença amb dues noies parlant-lo amb l'altra per telèfon, simulant que una de les dues ha tingut un accident de motocicleta, sempre en un ambient de nit, com deies, d'aquest cas, no? I, a més a més, s'anirà intercalant aquests testimonis del noi o els pares que han perdut el fill, ja expliquem una mica l'experiència viscuda en relació a tot aquest tema. On serà això? A la sala municipal de la Teneu. A la Teneu, eh? A quina hora? Comença a tres quarts de 12 i acabarà a l'una. Del migdia. Per tant, és per a l'únic de l'institut. Suposo que hi van allà, no? Molt bé. Com a segur del nari, també pot anar a treure el nas, i que segur que no li diuen que no. Canviem de qüestió. En parlem ara del banc de sang i teixits que tornen a aquest dissabte Sant Just. Sí, amics, una vegada més, torna per impulsar una nova campanya de donació de sang en el marc del novembre més per la salut. Cristina, la música de dràcula sempre acabaria la gent del banc de sang i teixits de Catalunya. No cal posar-se així, però per què t'has fet la reserva de sang? És sang, eh? Sí, però de fet, les reserves de sang. No estem parlant d'una altra cosa. Estan parlant de sang i qui millor que els vampirs per a l'ambient de la qüestió. Sí, qui vindrà en aquest dissabte no són vampirs, però si no són metges... Són persones molt maques, no? Un aplaudiment per a les persones. Sí, que venen aquest dissabte dos amb vampirs, però venen a agafar la nostra sang, també. Per una bona causa. Això també, sí, perquè de fet, com dèiem, les reserves de sang a Catalunya ara per ara es troben un nivell normal. Tot això és cert que cada dia necessiten més de 1.000 donacions per tal de garantir que tothom tingui aquesta sang quan la necessiti. Ja sigui o bé per intervencions quirògiques, per tractaments ongològics, per transplantaments, o fins i tot en cas d'accident greu, com parlàvem abans. Doncs, en aquest cas, de sacada, el procés de donació de sang és molt senzill, a més a més dura aproximament uns 20 minuts, en els quals has d'omplir un formulari, dones sang i acabes amb el refrigeri que et donen a posteriori. Què és el refrigeri, perdona? Un bocata, o alguna cosa, no ho sé, ara. No ho sabem. Però, no hem preguntat per no. Són bocabits o chips, patates, entrepar... Abans d'anar-me'n, no? Entrepar. Potser estàs tirant molt la muna. Jo crec que no. Un sol de tronja d'aquest 30 mililitres... És que, com no puc donar sang, però... També he costumat donar palitos de pa. Palitos de pa? Sí, saps? Jo no he donat mai, però ma mare que en dona li diu que li donen. Doncs fa molts anys jo sóc conscient de persones que han donat, perquè jo no puc donar, però sí que a la gent li donaven entrepans. Entrem parlant d'una qualitat, eh? O sigui, si tenen entrepans, potser aniria més gent. Aniria més gent. A donar sang, sí. De totes maneres, a tothom, qui vulgui pot donar sang, això sí, les persones que tenen entre 18 i 65 anys, i que pesin més de 50 quilos o 50 quilos. Els homes poden fer-ho 4 cops a l'any i les dones 3. Això sí, s'ha de remarcar, i és important perquè... entre donar-hi donació, hem de passar com a mínim dos mesos. De fet, des del van de sang, doncs demanen que ningú pensi que no pot donar sang perquè tothom ho pot fer, no? És a dir, gent que tingui determinats malalties també pot donar sang, excepte els que es punjan insulina, que d'aquestes no. De totes maneres, la campanya de donació de sang que s'enjust tindrà lloc dissabte de dos quarts de 10 a dues del migdia al cas de les joves. Per tant, tothom qui vulgui, doncs, que s'apropi allà. Si el mig et diu que sí que pots donar, doncs podràs donar sang. Adelante, com en entenc. Bé, moltes gràcies, Cristina. Ja sabeu que podeu trobar més informació de les coses que passen a Sant Riu. Espera mateix a RadioDesdart.com i a partir de la set, els enduis, notícies, edició... Farem una pausa per la publicitat i, tot seguit, a l'Apenya del Balmorro, parlem amb l'Anna Rovira. Avui marxem cap a Austràlia. Concretament, cap a quina ciutat, Anna? Stibney. Tu ja t'has estat? Sí. O quina ràbia? Moltes gràcies. Aquest i marx, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Té entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com La Ràbia de la Viva és una ràbia amb més de 25 persones a la ràbia. S'ho parlen de tot els importants en la vida, com a bona notícia, bona gent i bona ràbia. De 5 a 7 a la ràbia, la millor ràbia que pots escoltar ara. Potser no entens res, però no et preocupa que la ràbia és en català. La feia vol morre. Cada tarda de 5 a 7 a ràbia ho desperta. Efectivament aquí estem amb l'Anna Rubina. Ana, què tal, bona tarda? Tot veus en polida i obregat? Molt bé, molt bé. Alguna cosa destacat? No. Bon dia, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Ah, és veritat, com va anar? Molt bé. Va ser molt divertit. Ah, sí? Sí, molt bé. Es van celebrar els 20 anys d'aquesta entitat mítica, on tot sou... Tu no ho faràs prou. Jo no sóc molera. Tot són noies i que porten la mula, una de les bèsties de foc de la capital de la Converca. I què tal, com va anar? Perquè van celebrar un aniversari especial amb una gincana... Sí, va tornar la gincana. Va tornar, va tornar la gincana. Va, una cosa així... Bé, no? Molt divertit, molt divertit. Sí. Vas acabar bé? Jo és que era voluntària, no participava així. Però vaig acabar bé, vaig acabar bé. No, home, no! Home, millor participar, no? Bé, gincana per emborratjar-se ràpid i fer... I si no, també podies emborratjar. També, també, també. Però les gincanes d'aquestes de poble ja sabem per què són. No les descobrirem. De totes maneres, alguna t'hem portat per la... De la mula. Sí, d'ahir. Exacte. Saps qui de qui són d'Australia? A veure, sorprèn-me. Ei, sí, sí! Aixetat! No ho sabies? No, m'ho havien vist. Ei, sí, sí, són d'Australia. Avui parlarem sobre una ciutat, que a l'estiu ja me'n parla una mica, però que no vam tenir l'oportunitat. Vam parlar més d'Australia en general, i ara vull parlar més de city. Exacte. Avui anem a l'altra punta del món, perquè parlarem sobre la ciutat australània d'Australia... No australiània, de Cindol. Ostres, australiània! Sona com a un continer desaparegut, no? Una mica, com a aquelles pel·lícules que fan avui en dia. Bé, en fi, Cinder, per què és coneguda, sobretot? A veure, sobretot per la seva òpera. És d'aquella edifici blanc, que sembla que sí, com una espècie de velles de vaixell, o alguna cosa de vaixell rara. És una edifici més... Mític d'Australia, a partir d'alguna manera. Sí, és que no tenen gaire gaire cosa més. No estàs, com saps? No, perquè... D'aimatge. París Torrefeu. Barcelona serà família. Cinder i òpera. Doncs, si anem allà, entreu a vegetar-la, perquè no és com les típiques òperes o l'iceus europeus, perquè és molt nou, a partir d'alguna manera, i per dintre és tot molt modern, molt de fusta, i és molt... És diferent, un pèl diferent. Ni més maco, ni més lleig, però és diferent. Llavors... Perdona, veig que no et va agradar gaire. No, no és que no em vaig agradar, sinó que... A veure, sóc una òpera, en què penses? Com t'imagines una òpera? Amb el liceu. Exacte, doncs no té res a veure. La grada escala del Milà, no? Clar. A la Viena. Doncs no té res a veure. L'editori Barrades. És una edifici supernou, no? Segurament ja té cent anys, potser. Però potser sí, eh? No, no, buscau. Jo crec que és la iniciatat segle XX. Però, clar, per dintre, no és gens com les típiques òperes europees, sinó que és tot molt nou, molt senzill, comparat amb una òpera europea. Llavors, seguim. Marxem de l'Òpera i anem a l'altre lloc. Ah, on anem? Anem caminant per la zona del Port, tranquil·lament. Posa música tan anar caminant per la zona del Port. Això, el port del Port. Perquè des de l'Òpera es pot anar caminant fins al típic pont de Sydney. T'imagines l'Òpera i el pont al fons? Sí, que no hi ha res més. Exacte, no hi ha res més. Doncs pots anar caminant fins al pont, que es diu el Harbour Bridge. Harbour Bridge. Harbour Bridge. Harbour Bridge. El pont del Port. No se me'n m'atagaïno. Com li posem? Harbour Bridge. El pont del Port. De fet, he llegit que va ser el primer pont amb l'arc més llarg del món. Ah. Això he llegit. Perdona, et trobo un moment a l'Òpera de Sydney? Quina n'hi és? Perquè està a la nova Gales del Sud, a Austràlia. És un dels edificis més famosos i sentius del segle XX. Declarat el 2007 pel Trimoli de la Humanitat, va ser dissenyat per l'arquitecte de Nez, Jordi Uzzon, l'any 1957. Doncs m'he inventat. Sí, 50 anys. No, no, no, és que en té menys encara. Va ser inaugurat el 20 d'octubre del 1973. Oh, jo, jo, jo, jo. Imagina't si és nou. Clar, per això mateix. A l'edifici israelitzant obres de teatre, balleta, opera... Així no me digues, Wikipedia, gràcies. És la seva de la companyia opera austràlia, la companyia de teatre de Sydney, i l'arquitecte sinfònica de Sydney. Bé, és una mica l'auditori d'allà. Sí, i té diferències, per això. Sí, ja ho veig. Tu vas entrar a dins per això? No, era petita i no me'n recordo gaire. Però sí que ens vam fer un tour per dintre, i tot com vol de fusta. Sí, estic veient imatges, i la vida és com una mena d'auditori, però a la bèstia roco-co, no? Té una pinta per entendre'n, així, com un rotllo de fusta. Sí. I a dins hi ha cinc sales, cinc teatres, cinc estudis de desatx, dos sales principals, quatre restaurants, sis bars, i moltes tendes de so. Allà els bars no falten. Sí, això és el més important, i moltes tendes de souvenirs. El que sí que a mi em va sopar molt quan m'hi vaig a acostar per fora. La pal blanca, tu com t'imagines què és? Què és? Jo, com la pintura de la xapa de la ràdio. No és pintura, són rejoles. Ah, són rejoles? Són com les que la trauen al cap d'un any. Bueno, encara hi són aquestes, eh? Ah, perdona, ho entenc més. Bueno, en fi, està amb el lop... El pont Haberbridge, correcte. Què tal, Haberbridge? A veure, està pensat pels cotxes. És un pont que va a la punta, la vall de Cidney, a través del riu, que arriba fins al mar. Sí. Llavors, està pensat, fins i tot, pels cotxes, però això no vol dir que no hi puguis passar caminant. De fet, hi ha dues maneres de passar caminant pel pont. Si li vols dir, una de les dues caminar. A veure, la més normal és pel carrer o habilitat que hi ha per a les persones, que tu està al costat de carreterar les cotxes. El seu pont hi haver habilitat... Un carril per a la persona. Un carril per a la persona està bé passar per allà, és un detall. Però llavors, l'altra opció és pujar per l'arc de la forma de sutura de fer-ho del pont. Però això ja és com un tur i has de pagar, perquè t'han de posar un arnet, unes cordes, llavors puges per dalt, el que és l'arc que està construït al pont. Correcte, correcte. I des d'allà veus més coses, suposo. I no sé si pots arribar a passar a l'altra banda. Aquest que arribes al mig, llavors tornes una altra cop a baix. Jo no ho he fet, eh? Però he fet xulo. Molt bé, doncs aquestes són algunes de les coses que es pot fer al costat de l'Oprahouse que hi ha al Harbour Bridge. S'ha de pagar per això? Sí, per passar al pont, no, per pujar dalt amb l'armès i l'acord així. Ah, mica. Llavors, no marxem gaire lluny del Harbour Bridge, perquè en una de les puntes del pont, el que seria més el centre de Sydney, hi ha el barri de The Rocks. Ah, The Rocks. The Rocks. Què és The Rocks? És com el barri, el Raval d'allà o què? És el barri més antic de Sydney. Ah, mira, no anem de s'encaminar. I és curiós de veure perquè està bastant a prop del centre, com de dit, de la ciutat i està ple de... Sí, que és el centre de la ciutat, està ple de gratacels. Però, en canvi, aquest barri pot ser pensat que estàs al centre de l'Ondri, en un barri de l'Ondri, així, amb casetes, com a molt de dos pisos, són... i s'han fet totes les fetes de mateix material. Aquella típica rajola vermella, on s'han d'anar les fetes d'aquest material i és xulo. I un cop de la setmana... Creus que és un cop de la setmana? Potser ho fan més. Hi ha un market hippie allà i que venen coses bastant xules, estan curiós, són... és molt guai. I podríem dir que per la nit és un barri bastant d'ambient... Ambient alternatiu, no t'imagineris la típica discoteca, no, és com més de pa, més coses d'aquestes, per anar a prendre un gintoni, aquestes coses. Ah, molt bé, doncs aquest és el barri de Rocks. A mi m'agrada molt, el barri. Sí, ja ho veig. Bé, continuem amb més coses de la ciutat australiana i anem, per exemple, a la típica platja de Cine, perquè Cine té platges. Sí, bueno, hem de marxar del centre per això de la ciutat i la famosa Bondi Beach. Et sona, Jordi? No. No et sona? No, Bondi Beach, no, sincerament. Doncs és bastant famosa, eh? Ja. Perquè sempre està prenent surfistes. Sigui l'època que sigui, hivern, estiu, és igual. És igual. Llavors, si no vols banyar-te o fa fred o el que sigui, igualment jo et recomano anar, perquè és una zona... És una zona bastant mà que per passejar per allà, també hi ha bastant de hippie. Potser per això m'agrada, no? I si camines fins a una de les cantonades de la platja, a veure, la platja no és que sigui enorme, com la bossa de l'oneta, que no visc al final, sinó que veus perfectament on s'acaba i on comença, i doncs vas a una de les puntes de Bondi Beach, i crec que és un club de natació, no et puc assegurar. Que té una piscina, si tu des de fora ho veus, puges per unes escales que hi ha unes roques, i llavors veus aquesta piscina que està just al costat del mar, que diria que la piscina, inclús, està feta de la mateixa roca de la platja. La platja és de sorra, però hi ha les roques que et delimiten la platja, i crec que l'aigua de la piscina és aigua del mar, que va entrant. Ah, molt bé, és una mica... És xulo allà, perquè veus el mar just a sota. Aigua salada i tal, no? Ens fa com una manera de balnear-hi termà, o què? No, jo crec que no, és si té les dimensions de la piscina. Només és curiositat. I alguna cosa més, ja, de... A veure, us recomanaré una altra cosa. A mi no m'ha de la platja. Bueno, és que, si jo recordo els... Sí que hi havíem... Està ple de sorpistes, però... No, sorpistes. És una mica com la platja de Sant Barberà, de Sant Barberà. Segurament, no he estat mai allà. Des de lluny tu veus tots els caps per allà. Clar, clar. I el que sí que és curiós, si hi ha un cartell, quan s'entrada la platja, que diuen, quan s'entrada la platja, que diuen, quan s'entrada la platja, quan s'entrada la platja, que diuen, quan s'entrada la platja, que diuen, quan s'entrada la platja, quan s'entrada la platja, que diuen... de la Bahia per anar alzològic, que només per això ja és guai. Ja fas el robo de dia. El ferri és el ferri normal, com si fos un tren o un... El ferri que va d'una banda a l'altra, que de 15 minuts deu passar el ferri. Et poses a la coberta del ferri sense el vent a la cara, per exemple. Sí, sí, sí. Llavors, el zoo està bastant ben muntat i està molt bé pensar pels nens. A part d'això, està en una ubicació que té unes vistes superchules del centre de Cinecta. Des de l'altra banda de la Bahia, veus el centre, a l'aigua i el centre de Cinecta. I l'aposta de sol, des d'allà, és superchula, perquè, clar, veus tot el pont, l'ha operat. I tot, amb el sol marxant, és molt maco. Oh, que bonic, no? Sí, sí, sí. A mi crec que m'agrada més les vistes que no en si els animals allà pobres tancats. Però, a part, per als nens, hi ha animals en dimensions gigantes de joguina, per als carrers del zoo, i que pots anar fent fotos, i és bastant guai. Veus que estàs adormint una mica, Jordi? No, perdona, no m'estic adormint, per re, per re del món. T'estic escoltant molt atentament. Bé, hi ha alguna cosa més? A veure. Perquè, clar, avui hem d'anar a acabar en la secció, fes allò, un remate final d'aquí, per tu? Sí, faig un remate final. A veure, parles en aquests llocs, com sempre dic, passegeu pel centre, perdeu-vos... Hi ha un monorail, que és molt guai. Jo no vaig a agafar, i és molt divertit. Vull dir, no fa res, fa una volta pel centre i tornes, però... Tu com vas anar amb família o...? Jo, el primer cop, sí, a segon, vaig anar sola. Estic de l'anglès, i... Quanta temps, doncs...? Un mes, però ella feia família, per tant, dormia amb molts tibus, però jo me n'anava sola al centre de Sydney. Encara tens família a Sydney? Sí, sí, sí. O sigui que si jo vaig i dic, mira, sóc a mi de la Rubira, o qualsevol persona que no estigui escoltant ara mateix, dic, mira, és que anar a la Rubira... Ho podeu intentar. Ho podeu intentar. Anar sempre amb la simpatia natural i nata de la família Rubira, que us atendrà i us farà un bon té d'arribada a Sydney. Alguna cosa més, per acabar? També dir-vos, hi ha Chinatown... Home! Doncs el centre de Sydney, el mateix centre... Tu, per exemple, hi ha Chinatown, entre la Chinatown. Sí, però... Hi ha jardins chinesos, també, allà al costat, que són bastant grans. Chinatown, sempre hi ha un Chinatown a tota la ciutat del món. Sí, sí, sí. O sigui, això és un clàssic que demostra que els chinesos... Tant de veu. ... sort al Rambos del món. Sí. També ho recomano una jardí botànica al costat de l'Òpera House, és enorme, i també hi ha molt bones vistes, perquè veu l'Òpera i tota la Bahia, i hi ha molts repenats, els arbres, allà. Ah, allò de Colomson en repenats. I són enormes, són enormes. I si voleu anar fins a la catedral, i entreu, és molt típic allà, les barraques barra presó, que tenien antigament, perquè clar, antigament, Austràlia era com la presó de Regno Unit. I doncs enviaven allà els peros, i encara avui dia queden alguna barraka, barra museu ara, que en pots entrar i t'expliquen coses, i convivien, és curiós. Sí, quin bon rotllo, que també hi ha una presó a l'altra banda del món. Mira, que macos són els britànics. Molt, molt, molt, molt, ja sóc que sí. En fi, Crí, Anna, gràcies, que vagi bé, i que tinguis una bona setmana. No deixem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment parlem amb la Carme Verdoi, que serà la moderadora del debat que hi haurà aquesta tarda. D'aquí una estona, a dos quarts d'avui, a la sala 50 de la Teneu, dins del novembre del literari, comunicar literatura amb molts crítics i molta gent del mitjà, dels mitjans de comunicació, que parlen de llibres i de literatura. Anna, que vagi bé, deixeu. La feina del morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de esvern. La feina del morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de esvern. La feina del morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de esvern. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Desconnectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimars d'avui, a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. La feina del morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de esvern. Efectivament, 22 minuts ja re amb algun de les 6 de la tarda. Això que vol dir que són les 5 i 38. I continuem en directe a ràdio de esvern, a la feina del morro, com hem comentat fa un moment. Estem molt content perquè aquest novembre a Sant Just se celebra un munt d'activitats i de conferències de tertúlies relacionades amb els llibres i la literatura. És ja la cinquena edició del novembre literari. I justament avui d'aquí un parell d'hores a la sala cinquantanari de la Taneu, que és una de les sales, la sala que hi ha a la Taneu de Sant Just. Hi haurà la taula rodona comunical literatura amb la participació d'alguns crítics literaris o periodistes del mitjà que saben molt de tot això. Tot això perquè moderat amb la Carme Verdoi, que és la nostra companya, amiga i bellíssima persona que fa el programa Just a la Fusta al matí, i que la tenim al Tadeu Funt Carme. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, Carme. Bona tarda. Avui m'hi entrevistes tu, demà t'hi entrevistes jo, i bueno, anem fent una mica la sinèrgia de ràdio d'Esvern. Què tal, què fas tu a les tardes ara? Ara ja no ho fas... Què fas a les tardes, tu, ara? Que hi ha un altre lloc. Què dius, ara? On treballes? On treballes? Aquestes ràdios en fliu o ràdios turístiques? No, un altre mitjà. Un altre mitjà? Però podem saber-ho o no? No cal, no? Ah, bueno. Però hi ha la competència, ara. Però és una ràdio. És una ràdio, és competència. No, no és cap ràdio. Què és, què és? Va, mare. Un truque per això, Jordi. Ja ho sé, però és que ara, com que t'estàvem parlant, digue-s'ho. Mira, ara mateix m'estic gravant la tertúlia. Estàs preparada la tertúlia? Això és el que volia saber. Perquè d'aquí una estona, com diem, tindràs el Joan Josep Isern, que és un crític literari molt important. Després també la Pilar Arbudó, que és directora del programa Punllibre de Ràdio Barcelona, emissora de Ghana, de Catalunya, de la Cadena Ser, i també l'Òscar López, director del programa Paginadors de Televisió Espanyola, que és aquell noi que és com a una mica el budial en català, que li dic jo, que és així, com petitet, amb ulleretes i tal, i després la nostra benvolguda estimada i també bellíssima persona Irene Pujadas, que és Sant Justenca, i una de les creadores del blog, alzadal.com. I tot això em moderarà per tu. Què t'estàs preparant, Carme? Explica'ns, perquè tu últimament t'estàs especialitzant en moderar debats, no? Ja vas fer el de les eleccions, i ara... Però és un altre estil, aquest, en principi. La funció és una mica diferent, no? Què faràs? Penso, bé, en principi, si que em moderaré, hi hauré una mica alguns temes sobre la taula, no? I llavors, si veus que algú parla molt i una altra, doncs pots anar donant paraules. I, sobretot, ells. Sí. I que jo tingui poca feina. Això és el que sempre he fet amb els moderadors. Sí, això està molt bé. Com que estic especialitzant en això, i jo també els que diu la gent, en aquest cas. Sí, però aquí ells no venen a demanar el vot, cosa que, com a mínim, tranquil·litja, i la menys segur que serà més tranquil i més relaxat. Ja tens alguna pregunta preparada? Segur que sí. Si no, jo te la faig directament, per exemple. Tu creus que la literatura, avui dia, ben menys que abans, o no? En la premsa, i en la comunicació, i en general. Vols que et contesti, o els que et digui si també la pregunta? No, no, no. Vols que em contestis de tu. Perquè algú no... Jo no sóc esperta, com aquestes persones que venen. Bueno, però tu ets esperta, com a... no sé, per exemple, directora i presentadora d'un magazine diari, d'un matinal de ràdio. I llavors, per això t'ho pregunto, no? Tu què opines? Com està el llibre? Queden més d'ara que abans. O com està... Home, en principi, tot el que és cultural ara és ben menys que abans. Perquè també estan canviant... estan canviant les maneres de consumir, i no vol dir que no es llegeixi menys, sinó que potser es ven menys. Vull dir que igual l'interès, i tant la literatura com per la cultura existeix, tècnicament mitjans com TV3, que és un dels que tenim més a l'edat, s'han vist com també ha anat desapareixent molt, i el llibre, llavors, clar, és el que no sabem, i a veure si avui ens ho apareixen, si és culpa de programació, etcètera, o si ja anem que el públic no l'interessa. Home, l'any passat... Clar, l'any passat es va encarregar de cop l'ànima, amb el Toni Puntí, un periodista cultural veteraníssim de Catalunya, el cinema 33, el punt llibre, em sembla que també ja fa un temps. Clar, que què està passant, no? I el saló de lectura, que què està passant? A més a més, ara ens hem assabentat que el cabaret elèctric, que suposava que l'emissora així més cultural de la corpo, en un punt, va deixar de ser i tenir la seva freqüència, només va passar a meter per internet. Ara ens hem assabentat que fins i tot han retallat, i han unit, aquestes píndules que gravaven radiofòniques, per emetre-les per podcasts, per fer-les que el cabaret elèctric, després de les quants anys també a la emissora, l'han de fer, i l'han unit al programa, i ho han tot de com de reestructurar. Què està passant amb la cultura i els mitjans de comunicació, Carme? Tu tens alguna idea? Hòstia, que està passant. No ho sé, jo crec que és un moment que s'han hagut de fer moltes batallades, i imagino que també és una més fàcil de batallar, perquè també s'ha vist en altres moments Cal tocgés que això clauulles. Os hem vist en altres moments de l'àmbit cultural. No es tracta només de posar-se爸爸 Hart. en l'actiu dels 11 de tider o els de dalt que l'Airena és una de les digestives. I ver què serà la mica, la gràcia de portar gent que ho manté, això que no estem tan habituats a veure-ho i saber què més és el secret de poder-ho mantenir, que potser els altres no l'han sabut trobar. Correcte, de fet, l'Airena Pujades per mi és molt interessant en la seva opinió i la seva visió, perquè em sembla que serà la més jove de totes i també una mica això que està pujant, bueno, que està pujant. El que estem veient, que tu has comentat abans una cosa molt interessant i molt important, que és la manera del consumidor de usar la cultura i està canviant el consumidor en aquest sentit i potser, per exemple, el que ara fa uns anys i que sabeu, el tema internet, les plataformes, com funcionen, com anaven, i per exemple, ell és la creadora d'un dels blogs, que és els de dalt.com. El tema de... Està molt recomanable. Sí, el tema d'internet també és una altra via, no? Per consumir i per explorar. Hem de deixar ja de fer ràdio i passar-nos ja directament a fer blogs. Carme? Jo crec que no. El que passa és que moltes vegades fan un complement. Tu saps que moltes vegades no només arribes a la gent a través de la ràdio quan et senten a casa seva o al cotxe o el que sigui, sinó que potser el que ho llegeix el teu Facebook, el que has fet avui, i dius que has fet el Jordi. I llavors sí, ara ja, però clar, són coses que es complementen, però la ràdio on sí, o la tele, desapareix, desapareix. Crec que no, que són... que tenen força, i podré parlar de llibre de la ràdio, i crec que encara... encara interessa molta gent, i si es fa bé, es pot sumar a més l'actors. Home, aquí és el que procurem, perquè nosaltres cada setmana, tant el matí com a tarda, tenim una secció de llibres, vull dir, amb la gent de l'escola Escriptura, de la Teneu de Sant Llurs, amb la Sílvala i l'Ernau. Per tant, aquella reducció que a la mínima l'intentem conservar. El que passa és que amb això que deia d'Internet, l'altre dia ho comentava, per exemple, amb una persona, que ja hem dit, és que ens hem de fer youtubers tots, avui en dia. Exacte. Si vols arribar a algú, t'has de fer youtubers. Si no ets youtuber, avui no ets ningú. Home, és veritat, però el que passa, clar, tampoc tothom està... té el talent, no? El de poder-se comunicar a través de vídeos, no? Vull dir que sí, que és veritat que igual algú és brillant sent un bloc o fent ràdio, i llavors no sé, han de trobar el camí adecuat, no? Clar, cada mitjà té una mica la seva peculiaritat i ho veus saber, saber les eines. Eh... Dic jo, eh? Home, si no és les eines ja del teu propi mitjà... Em sento jo el debat, m'agrada això, eh? Bueno, què vols que fem, si no? No, no, molt bé. Escolti, és que comunicar literatura és la teva rodona que hi haurà avui a dos quarts d'avui a la Teneu de Sant Llurs, però nosaltres estem fent el debat, el nostre debat, el debat de nostre. Ho dic perquè, per exemple, un altre tema important. Vindrà la Pilar Arguudo, que és directora del programa Punt Llibre de Ràdio Barcelona de la Cadena Ser, que em sembla que és un programa que aporta molt... Punt de llibre. Perdona? Punt de llibre. Ah, Punt de llibre. Doncs estem a posar d'aquí, eh, el programa de mà. Doncs el Punt de llibre, que és un dels programes, també, no?, que em sembla que porta ja molts anys a la Cadena Ser i a Ràdio Barcelona, també explicarà com va anirà tot això. I el Josep... Joan Josep Isern, crític literari. També hi ha una altra reflexió que m'agradaria de fer-te, Carme, que és avui un dia, amb el tema dels llibres i amb el tema de les crítiques literàries, tinc la sensació que hi ha més massatge i més sabor que no pas una altra cosa, i si no agrada, anem cap a la crònica. Ho dic perquè... Perfecte. Un dels temes que hem plantejat per posar avui sobre la taula i que crec que s'ha de ser interessant veure què diu cadascú, és aquest, no?, que som un país petit, segurament, i això també fa que potser tothom els conegui més i hi hagi més... Bé, més amics o més amics, però que sigui més fàcil de crear-los, i llavors la sensació, una mica, és que de vegades la crítica de la literatura que venim a prop, la crítica negativa, no la trobem, no?, i si no t'agrada la sensació de menys silenci, veus què passa en aquest tema. Hi ha un tabú amb això, es pot trencar, hi ha una llei no escrita, com funciona, i crec que s'ha d'interessant veure què pensa cadascú, perquè també són estils diferents, segurament, i generacions diferents, cosa que... Jo en Josep Isent, quan fa una crítica negativa, ell ho diu, que no li agrada aquest llibre, o ho camufla d'alguna manera perquè sent aquella compassió per l'autor, pobra, que ja no es menja ni un risc, i a sobre... Exacte, perquè després estaven tots el dia de Sant Jordi, i dius, bueno, tu ja no et parlo. Però, clar, també aquesta pobra autor, que hi ha ben pocs llibres, només li falta una crítica negativa per acabar d'enfonsar-lo del tot. Per tant, també, els crítics que intenten conservar la seva parcela dins aquesta professió, i aquest món difícil, que és el món de la literatura dels llibres, i tot això és el que es parlarà avui al novembre literari en aquesta especial taula rodona a la sala de 50 anari de la Teneu de Sant Just, moderada per la Carme Verdoi. Carme, tu dius que ara nosaltres fèiem com una mena d'escafament de tertulia, una mica, però clar, si has de parlar d'això. Has anat a alguns dels actes del novembre literari? Mira, he de dir que encara no, que és feina. Jo tampoc he anat a cap, però n'hi ha un món. De fet, avui aquest dissabte hi ha dia del clàssic, i no en referim al Barça, que és l'udicèia explicada per als petits a l'hora del compte a les 12 del migdia amb el Roger Cónsul, a la plaça d'Antoni Malret i Amigo, aquesta nova plaça que hi ha al centre de Sant Just, i no sé si tenen la sensació, però com que a Sant Just s'estan fent moltes més cores que abans. Ara ha canviat la tema, però m'agrada per això. S'estan fent com moltes cores, no? La gent... Però sí que des de que hem tornat al setembre no passa. Ara estem en un període més apagat, sinó que no, és molt a tope. Que si aquestes setmanes hi ha hagut els cars, que ara hi ha el novembre literari amb molts actes, un parell com a mínim cada setmana. Després també hi ha hagut les festes de tardor. Vull dir que hi ha un moviment a Sant Just, que potser fa uns anys no hi havia, i tu que també estàs tractant l'autualitat del municipi cada dia al matí, no sé si has trobat alguna explicació, perquè ara, o vaja, a Sant Just, hi ha aquest moviment, i fa uns anys potser no ens semblava que era més difícil trobar coses, de les quals parlar. Sí, sí que és veritat, i sobretot exacte, que són moviments diferents. Així com hi ha també el de festa major, que anem parlant moltes vegades, que és molt per un públic més jove, el novembre literari i tot el que l'envolta, perquè no és només el novembre, sinó aquest febrer en l'any, que és un altre tipus de públic, d'acusis que passen aquestes festes de tardor, aquesta comarcial, que és veritat que ja no sé per què està despertant Sant Just, Jordi. Jo no sé si està despertant o no, però també tinc la sensació que la gent... Això vol dir que per mi la gent demana coses, la gent està viva, la gent en el fons li agrada la gresca, no sé si té a veure alguna cosa, amb el tema de la crisi, que la gent ja no surt d'una fora, o que se'n va tres dies a fora i llavors queda una mica més en capella, i en reclusió aquí a Sant Just, però veja que la gent que demana, demana, la gent vol coses, i ara hi ha una exposició, i ara hi ha un no sé què, i també responi, això també és molt interessant. I tant, ho fitem, no? Suposo que també una mica el fet que hi hagi més coses, que n'hi hagi més, aquest efecte de vegades que... No sé quin aspecte, però que vol dir que sí. En surt en sí, i això ho va fent a topla. L'afecte multiplicador d'activitats, que es diu socialment parlant. Dimarts, que ve, hi ha més novembre literari, perquè hi ha una tertúlia amb l'escriptora Care Santos, sobre el seu llibre de ditge xocolata, després Dimacres, que ve, també hi ha una altra onora del conte, i Dimarts, 24 novembre, ja marxem ja cap a final de mes. També hi ha un altre club de lectura de novel·la negra, amb el Mític Paco Camarasa, del novel·la negra de Barcelona, i acabarem el divendres de 27 de novembre, amb un tasc de Puigier via, amb el Marius Sant Pèria, en fi, un munt d'activitats. I t'ha deixat l'únic del Roger Cónsul, no? No, ja ho he dit, aquest dit... Ah, perdó, perdó. Ah, demà l'Antonis Ten. Ah, demà l'Antonis Ten. El Roger Cónsul, que hi ha l'hora del conte, aquest dissabte, l'Oliciada, que és l'Oliciada explicada per petit, per la sala 50 de la Taneu, tot això que et dissabte. L'espectacle Olisses, amb el cor país meu, que també expliquen de forma especial l'Olicèa i tal. Bueno, en fi, escolta, Carme, molt bé. No sé si em diuen alguna cosa més a dir. ¿Mildred o qué? ¿Mildred o qué? ¿Avui? No, avui no puc venir. No puc venir. Bueno, no puc venir. Podria venir... No, és que no puc venir avui. No puc venir. Perquè tu vas... Carme, tu vas venir als cars a veure com baixava el car de la ràdio? No, t'entenc una cosa. Vas venir o no? No, perquè aquí, d'on de les dones, toman. Jordi Domenic, perdona, però no el vida. Total, per el que vam fer, jo no el millor que hem vingut. Però, vaja, en fi, això serà avui a dos quarts del Vespra, a la sala 50 de la Taneu, espero que et vagi molt bé. Has demanat alguna cosa especial? Un camarino amb aigua mineral francesa, per la teva mascota o alguna... No, pensa que no, perquè jo no sóc convidada. Sóc l'Aplep, una mica. És la? L'Aplep, fa poble. Què vol dir l'Aplep? L'Aplep, eh? Ah, l'Aplep. L'Aplep. Quan és literada, una... Escolti, paràmela. Estàs regat amb el tema important. Com vas vestida? Això és important, eh? Mira, doncs justament ara és el que vaig a fer. Bueno, vull dir...Vas vestir-te, que estàs nua? No. No, però vaig avançar a veure si falament anirem una camisa, uns taxants d'informaleta, eh? No s'ha cregut l'atenció, no? Depèn, perquè jo conec alguna moderadora que dius... T'ha patut una mica, perquè potser tu no ets la protagonista de la història. Perquè hi ha presentadors i presentadores d'actes que un dia s'hauria de fer mirar una mica. Depèn de quin lloc també li diuen. Però tu una mica sí, perquè l'acte serà una merda, però tu... Ja, això és veritat. Jo recomano una cosa... una cosa fina, no? Que fal d'illa i mitges, no? Això a tu t'agrada. Crec que faràs pantalons en cel. Ah, faràs pantalons, dius? Està bé, està bé, està bé. Ara em fa dubtar, ara m'ho pensaré. Pensa-t'ho, però una cosa... Pantalons és elegant, però a mi m'agrada més. A mi m'agrada més fal d'illa i mitges, aquelles mitges que tenen així de color... Sí, mitges que no són transparents, eh? Són així com més negres i tal. I una i un vestidet... T'has il·lucificat amb el tema que la mitja tu vas a presentar? Sí, jo sempre intento evitar la fal d'illa. És una cosa que... perquè no em queda bé, ojo. Però jo sempre tiro la traje. Els nois ho tenim més fàcil en aquest sentit, eh? Tirem la traje i americana i camisa blanca, i vinga. I pots presentar qualsevol acte i queda bé. Si és informal et poses uns texans, si és una cosa d'un esdeveniment esportiu o alguna cosa, i vas amb ambes i tal. En camisi és una cosa una mica més sèria. Jo també l'he estudiat, veig. Jo també tinc altres feines, a les tardes, a vegades. I llavors, clar, això s'ha d'estudiar. En canvi, el tema noia, per exemple... A mi m'agrada marcar-la, veus? La feminitat. Si algú podria dir que uns pantalons és femenina... Sí, però una fal d'illa és més femenina, encara. Perquè un noi... Bueno, no, no, no, és el que vulguis, però... Ara vaig a veure i tinc dues altres opcions. Si no saps què posar-te, truca el Pep Quintana, Carme. Ho dic perquè... Sí, avui he agotjat la ràdio. Ella et pot assessorar sobre les noies florero i categories florero de la cursa de casa. Estic fort. Què ha passat? T'he dit? Com ha anat, això? Ho he sentit de rasqui i que... Hem tingut més crepàncies avui, a la tarda ho lié. De mica, Raül Acuni a la ràdio d'Esberna. Exacte, sí. El que deia a Pep Quintana, m'hi tinc ja per la revenda. Ella explica la seva opinió, perquè més o menys... M'he explicat que el seu criteri d'aquest i això, però em semblava un comentari una mica masclista. Les noies del dia dels cars anaven a lluir. Oh! Però què diu? Les del públic, eh? Ah, no la categoria femenina. No, no. Ah, les del públic. Què vol dir que anaven a lluir? Doncs això, lluir bona vestimenta, no sé què... I llavors d'on...? A veure, ojo amb aquest tema... Home, clar que no, perquè escupa com li donen a les llocs. Ojo amb aquest tema, perquè és un tema delicat. I aquí estem fent broma, però jo no estic dient... Bueno, és igual, no vull lligar temes. No hi entri de la teva exacte. Però mira... Bueno, és igual. No, mira, no té res a veure, però no estic tenint cap ebquintana així. Ja ha parat davant. Però justament aquests dies a França s'està parlant molt sobre una qüestió. És a París, concretament, l'assetjament sexual que arreben algunes dones al transport públic de la capital francesa. Unes qüestions. És un tema delicat, que cadascú va com vol, i si ve algú, i sobretot ve, et diu que van a provocar... No, sí, era un comentari positiu, en principis, amb el que no ho era, que era que anaven maques i tot això. Però, clar, m'han sentat una mica fora del context... Una mica fora de to. Home, també t'has de dir una cosa, feia sol, aquest diumenge, i també sempre s'agraeix, que potser ve quintana, potser ve quintana, no ho has sabut explicar bé, però sempre s'agraeix una mica de... tant paraules i perdones. Exacte, la regla. No, però s'agraeix una mica un tirantet, un... Això s'agraeix, però bé, en fi, tot quintana, malu. Carme, ja et deixem, perquè no volem molestar més... No, no, que veuràs que estic exacta. Vastaista, posat guapa, com Barcelona a l'esèpoca, i que vagi molt bé la tertúlia a dos quarts d'avui del vespre, a la sala cinquantana de la Taneu, comunicar literatura amb el Joan Josep Viren, la Pilar Argudo, l'Òscar López, la Irene Pujadas, i amb la moderadora única, inconfusible, bellíssima. Carme Verdois. Carme, que vagi bé, eh? Buena tarda. Adeu, petó, adeu. I nosaltres, tot seguit, que connectem amb el budlletí de la sis de Catalunya Ràdio, tornem a la segona hora amb el David Ávila de la televisió, a parlar-nos de psicologia i alguna cosa més o no a la segona hora de l'Apenya del Morro, fins ara. Catalunya Ràdio. Les notícies de la sis. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Sense sorpreses, la CUP ha anunciat el seu bon negatiu d'Artur Mas. El candidat de la Generalitat no ha deixat clar que vol superar l'estat de les autonomies. Bona tarda, estrena de banyos, com a president del grup parlamentari a l'hemicicle, de moment tot i que no ha anunciat quin seria el seu candidat, recordem que a Posta Parraúl Romeva, el dirigent de la CUP, sí que ha augmentat el nom. El discurs que va fer ahir, la CUP crida constituent, no va poder treure l'entrellat de quina mena de govern tindríem. És cert que el candidat, en el seu discurs, va desglosar una sèrie de lleis que pensava desplegar, però va saltar de manera flagrant, per sobre de qüestions absolutament fonamentals. Va parlar, és cert, de mesures de transparència, per un cap cas, va explicar aixecar les catifes que han amagat en 35 anys d'autonomisme una corrupció que entenem estructural. Segons banyos, el procés no és producte de la corrupció, sinó el contrari, és el que treu a la llum els casos de corrupció. Victòria vila Plana, Catalunya, Ràdio, Parlament. Està en el president del govern espanyol, Mariano Rajoy al cap de l'oposició, Pedro Sánchez. Està en reunits a la Moncloa per parlar de la resolució que es va aprovar i el Parlament per iniciar el procés independentista. Rajoy ha sortit a rebre Sánchez a les escales de la Moncloa, ja sabeu que allò dels símbols i les imatges, i tot allò que l'envolta i té una transcendència en aquests casos. Madrid, el Barca la drava. Bona tarda, Rajoy, esperava Pedro Sánchez a les escales del Palau de la Moncloa, gestos de complicitat entre els dos dirigents, el líder del PSOE ofereix al president espanyol la importància de la representació del recurs d'inconstitucionalitat a l'emoció aprovada pel Parlament. Avui Rajoy Sánchez volen deixar davant de possibles discrepàncies com ara, si és necessària la reforma de la Constitució, i pretenen oferir imatge d'unitat que no hi ha escletxes a la defensa de l'Estat de dret i la Constitució, la verclàdrava Catalunya, Ràdio i Madrid. I mentre està en el líder de Podem, Pablo Iglesias ha qualificat aquest recurs que presentarà el govern espanyol, el Constitucional de Matucer, Miop i Covard, i que repeteix els errors del passat. M'ha dit també Àngels Lafuentes. Bona tarda. Pablo Iglesias ho té clar. La solució al problema de Catalunya passa pel diàleg i la política. Creo que la solución no es prohibir, creo que la solución no es decir que la ley está por encima de la democracia. Creo que en este país hace falta actitud estadista y comprender que Cataluña es esencial para entender España y que eso implica abrir un diálogo y buscar fórmulas políticas que sirvan para armar un encaje. Àngels Lafuentes, Catalunya, Ràdio i Madrid. Notícies breus, Montse Cuadreny. A un sençó Ucci, líder de l'oposició birmània, ha declarat que el futur president no tindrà autoritat i que serà ella qui prengui les decisions de govern. Tot i que sembla que la Premi Nobel de la Pau guanyarà les eleccions, no podrà ser presidenta perquè no li permet la Constitució Birmana. La Lliga Nacional per la Democràcia, a partir de Ucci, ha guanyat de moment 78 de 88 escons adjudicats. El Parlament té un total de 440 diputats. Un equip d'investigadors de l'Hospital Vall de Brón desenvolupa una nova manera de conèixer les característiques d'un tumor cerebral sense necessitat de fer una biòpsia. Quan la nova tècnica es comença a utilitzar, es podrà saber, per exemple, si un tumor cerebral és benigna o maligna, sense que calgui fer una biòpsia del cervell. És a dir, aquesta tècnica molt agressiva, que significa haver d'obrir en certa mesura el cervell. Els investigadors, l'equip d'investigació, ha descobert que el líquid Cefalorraquidi aniria a través d'una punció lombar i aporta la mateixa informació. L'Ajuntament de Barcelona destinarà 475.000 euros a reduir les desigualtats de salut entre els barris. El consistori respon així a l'últim informe que constatava les desigualtats en aspectes com l'esperança de vida. La inversió reforçarà el programa a saludar els barris impulsats per l'Ajuntament el 2005 i l'ascendrà barris com el Carmel o la Trindet Vella fins ara no s'aplicava. França restabilitarà els controls a les seves fronteres durant un mes per la celebració de la Ximera sobre el canvi climàtic de París. El per tu és Mònica Roca. Bona tarda. França controlarà totes les entrades de vehicles al país durant un mes. Serà a partir del 13 de novembre. La Ximera és una de les motius de la decisió del govern francès. Hi ha un article del tractat de Schengen que ens permet la no-admissió de persones sospitoses de provocar aldarulls i serien retornades a Espanya. Els controls s'intensificaran entre els dies 8 i 12 de desembre i els dies 25 i 29 del mateix mes. Per aquest operatiu, França mobilitzarà uns mil agents entre agendarmes i policia de douanes. Des de la Ximera de la OTAN de l'any 2009, que el govern francès no aplicava una restricció similar. Mònica Roca, Catalunya Ràdio, el per tu. Esports, Oriol Monner. Bona tarda. El Crenlin respon les acusacions de dupatge de l'Agència Mundial. Diu que no tenen fonament l'Agència ja ha fet efectiva la suspensió laboratòria de Moscou, que tenia la llicència per fer les proves oficials. Per a la puta estat de fer efectiva la suspensió que podria afectar-se a la participació dels russos als Jocs Olímpics de Riu de l'any vinent, divendres a Roneix per videoconferència al Consell de la Federació Internacional de l'Atisme per abordar la qüestió. Pausa de competicions de Lliga, rendes compromisos de seleccions internacionals, el Barça per fins a 12 jugadors i el Madrid en perd 8, els Blancs, per cert, pendents de l'abast de la lesió a l'Espanya, Sergio Ramos, s'especula que podria jugar al Clàssic Infiltrat i després passar pel Quiraf en els jugadors de la selecció espanyola. La partit que disputa en divendres contra Anglaterra. L'ex-entrenador del Barça, Eusebio Sacristán, l'han presentat avui com a nou entrenador de la Rial Societat d'avui en futbol sala, anada de la semifinal de cop aquest vespre a les 9 entre el Barça i el Palma, i el secretari general de l'UEFA, Jenny Infantino, diu que es retirarà de la cursa per a president la FIFA si, finalment, Michel Platini, president suspes de l'UEFA, és autoritzat a presentar-s'hi. A la set i tornem al Petolonia vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Cristina Bergas. Els equipaments públics de Sant Just redueixen un 2,3% al seu consum energètic en els primers 9 mesos del 2015, respecte l'any anterior. Continua a ober fins al 16 de novembre el concurs del casal de joves d'Amico Cruz contra la violència de gener. És un concurs obert de joves de 12 a 18 anys, que, com amor al dia internacional contra la violència vers les dones que se celebra el 25 de novembre. Per tenir més informacions podreu adreçar el web del casal de joves casaldejoves.com. I també podeu participar fins a mitjans de novembre a apuntar-vos en aquest cas, el viatge que organitza l'Associació de Sant Justesberg Horp amb Neca Ramíx. Feràs farà el del 4 al 8 de desembre i tothom que vulgui pot posar-se en contacte amb l'entitat Sant Justencal Telepunt 687-931-3390 o a través del correu electrònic julia.duran a robaisajotafincas.com I fins aquí la informació local. Nosaltres tornem en mitjana hora i heu d'articlar que hi ha هنا també. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, hem de musicar. Un programa realitzat i presentat per Maria Quimtana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. A les 10 del vespre, la música choral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. I aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 12. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morrú. D'aquí una estona amb l'Alba González i la seva nova secció, el programa parlant de periodismes especialitzat en psicologia. A veure'm què em sorprèn l'Alba. A més a més també tindrem d'aquí uns moments l'Aloa Carmon, com cada setmana parlant-nos dels seus viatges voluntaris, de training courses i d'altres intercanvis europeus, amb els joves de Sant Just Desvern i el David Ávila, que parla de televisió. David Ávila, bona tarda. Bona tarda, Jaume. Com estàs? Com va per la vida? Molt bé, molt bé. Avui hem pogut venir fins a Sant Just perquè fa que comença a fer tret una mica. Estàs a Torelló? Sí, però com que encara em fa més res, que a Torelló, que no pas, aquí, Sant Just? D'ara el dia s'està bé. Avui fins i tot hem pogut anar amb Maniga Curta. A veure si arriba una mica de la vida, que tinguem la de poder. No, no, calia, calia. Que la gent que s'ho enfradolica no ens agrada en l'hivern, no, ben lluny l'hivern. Ens agrada això, l'estiuet de Sant Martí. Estiuet de Sant Martí, all the year, all time, hauria de ser. Escolta, que la samarxa l'ha d'entrevistar i l'estiuet de Sant Martí. Sí, senyor, jo també estava aquí. Sí, també hi era. Tinc una notícia que heu d'anar-ho. A veure què diu. El David Verraguet comparteix el repartiment amb una nova sèrie. Amb la Clara Segura. Sí, amb la Clara Segura i amb el Michel Fernández. Michel Fernández. Michel Fernández, que si no, qui no el situi, mira, en Batea Petit de la Riera, el germà Petit d'en Batea, que era pederasta. Era pederasta? No. No, en el que tenen, Mauri. Jo t'ho estic dient en Batea Petit, el germà de l'alcete de l'estelant i tot. Doncs mira, en Miguel Fernández està preparant també la sèrie de la gent que no li falta la faceta. No, la gent que comença i no para. Es fa trepant una TV-Movie. Per tant, és que es diu l'Aia i la prepara amb en Roger Casanajó i tot un seguit de repartiment és una TV-Movie que demà es fa la presentació per la premsa i la setmana que ve us portaré talls d'areu. Molt bé. És de diagonal? No, és una sèrie... és una sèrie de la productora brutal Mèdia. És una productora que fa programes com opera en Texans, on aquí és opera o el foraster. Entrem en matèria, una de les qüestions que tenim sobre la taula pel tema de la televisió. Per cerca, ahir, totes les televisions de l'Estat connectant amb el Parlament de Catalunya es va fer un rècord d'assistència i de periodistes acreditats al Parlament i també connexions en directe, entrevistes. Allò semblava un plató, un plató viu de periodisme i de comunicació. M'imagino que la gent això li va interessar, no? Van respondre bé les audiències o no? Catalunya, sí. I els programes que tenien, com els matins, com l'esperena, com la programa de la carta, els divendres, i el tema d'Espra, van augmentar les seves audiències. Aquestes, el programa del matí. Va fer també una bona xifra. Escolta, la independència funciona. Jo vaig dir que el programa de divendres la primera temporada no va funcionar. I, com que aquella estiu va néixer la primera manifestació de la Diada, es va començar a desenvolupar tot, des que es va evitar anar a la política, la primera era, funciona molt bé. La primera temporada els va acostar molt. I a la resta de l'estat, hi ha hagut interès, o no, pel seguiment de la creació, de desconexió, de ruptura, des del Parlament de Catalunya? Sí, també. Ahir a l'internet hi va fer un 13% i el tema de la política catalana està interès en multi-film. El que va passar el dia a dia, era que passarà els pocs 100 dies. Jo crec que tinc l'intuïció per vijar uns que tindran filmat a planta. Filmat a... O sigui, que vols dir que m'has de ser president dijous, no? Jo crec que sí, jo crec que sí. Molt bé, eh... Saps les intuïcions meves, que és el com... Que vols que et fitxem com en el llista polític, el programa? No, no, no, no. Escolta, aquí tothom és molt per la secció, que va mirant una altra secció, i jo a la secció de tele... Correcte. Sí senyor, sí senyor, sí senyor. Ja fas bé, David. Aquí ens hem de buscar totes les garroves, perquè si no, la mínima... Pam, per cert... Escolta'm. Escolta'm tu amb mi. No, calla un moment primícies, que tindrem per l'artà perquè a 3Media diu que prepara un canal de sèries? Sí, es dirà... Aquest canal es dirà a 3 sèries, molt originals. Ah, molt bé, eh? Aquest canal es trobarà per... del primer trimestre, abans de la primera sèrie, no hi ha d'haver tota sortida. Però aquest canal es dedicarà 24 hores a metre sèries de la cadena, cosa que el sap pensar... Per això hem comprat tanta cosa catalana últimament, potser. Això també necessiten comprar continguts i que algunes de les sèries, que podrien anar un, que fa gàbales, podrien anar aquí i que... Escolta'm, en aquest nou canal no patirien tant la presió de les audiències que posar-les en un prime-time de la sexta. Per tant, és possible que cites i Marli vagin directament al canal de 3 sèries? Jo crec que sí, eh? Potser Marli riscarà... Però a la que no som sols a mi... Sí, cap a aquest canal. Vull dir una mica de canal... Però això va en detriment d'altres canals, no? Com per exemple Amega o Neox, o Nova, o alguna cosa? En aquest canal, en aquest canal de 3 sèries, el que prendrà serà una miqueta com el que fa de factoria de ficció, de TV5 i de Mediacet. Doncs, en aquest canal, posaràs a veure les sèries bizarries... Sí, però ho vull dir, que hauran de demanar la llicència a una nova o eliminen un dels que et tenen? No, no, no, no, ja ho explico. El govern ha aconseguit llicències de televisió a 3 sèries, a Mediacet, al Real Marguerit Televisió, a Telefònica, i crec que també alguna al Corte Inglés. Per tant, un d'aquests nous canals són els que ha adquirit a 3 sèries, i la media va destinat a 3 sèries. Per cert, has dit que a Real Madrid tindrà televisió? Per tant, veurem Real Madrid Televisió Nobert, a l'ATDT? Sí, sí, sí, i per tot l'estat. I una altra de les llicències que han sigut concebides a 3 de Televisió. A 3 de Televisió també? A tot l'estat? Però vaja, a 3 de Televisió jo la veig, a la TDT, a casa meva. Sí, però que se'ls dic concebida a més llicències. Abans de marxar del govern, en cas de que marxin un copet de mà... Això es diu pelotazo televisiu. I després també el Corte Inglés, què faran, un canal de la tienda en casa, tot el dia del Corte Inglés o què? Suposo, suposo, que per la veia m'agradarà... Quina mandra de canals, la veritat, eh? Per fer això, que no ho facin canals, perquè si hem de fer Real Madrid Televisió, 3DV i el Corte Inglés, no ho sé, no? Està preparats que ens fan vi. La TV, la televisió en del futur, i el primer que es va començar a metre en reposicions de bon amps... Perdona, això és el futur? El futur és això. Real Madrid Televisió a tot l'estat. Això era el futur. Bueno, però no sé si m'agrada gaire el futur. No sé si m'agrada gaire. Jo tinc l'impression que la televisió va per un camí i que ja la gent ja en va per un altre i que nosaltres sou un canal de sèries, però que la gent ja no anirem a buscar la sèrie en aquest canal, i la gent ja se les va buscar per internet. Però això ja és un altre debat, que és molt petit del que pot passar. Per cert, tinc una primícia. Què dius ara? Primícia d'aquest? Ha sortit enlloc. A veure, perdona, fem-ho bé. Primícia amb David Ávila. Endavant. Cracòbia. Cracòbia. Molt aviat, molt aviat, molt aviat, 250 grames amb convidats, faran una gran festa amb personatges del futbol, seran especials molt xules. I faran també especials de Nadal, del Cracòbia i del Polònia. Tot junts a l'hora. O sigui, minori absoluta farà el cap d'any de TV3. Estan preparant algun espacial per campany. No serà put a la nit del campany, però pot ser que fiqui com un espacial del Polònia. I per aquelles dades, també tindrem un espacial del Cracòbia. Primícia a la penya del Morro de David Ávila. Un aplaudiment per ell. No, calla, que estem fent aplaudiments. No hi ha res com està ben informat. Escolta, ha vist els bonics. Jo ja porto en aquest últim moment i porto dues primícies. Ja els diré que venen els divendres, el Dani i el Joan. Escolta, de moment... És broma, és broma, que m'os estimo molt. Puc positiu. Estic aprenent amb una llibreta tot el que puc millorar. Sí, sí, sí. Una cosa espetacular. Com a mínim t'agraeixo que tu no parlis de Gran Hermano, David. És un punt en favor teu. Escolta. Una cosa, amb això de Gran Hermano. Què passa? Mira, ja no volia... Espera, espera, espera. Des de fa un any i escaig, nosaltres sempre parlàvem de tot, però penses que Gran Hermano ja tenia el pou publicitat i que moltes vegades de parlar, en tot cas, que sigui alguna cosa molt noticiable, de no parlar-ne, perquè ja tenies prou plataformes i que s'havia de donar-ho a altres programes. Molt bé, David. Molt bé, David, molt bé. Molt bé, David Ávila, molt bé. Ja t'he quedat el nostre suport. Vinga, parlem d'altres qüestions. Una altra cosa. Molt aviat, molt aviat, molt aviat. Vindrem el programa una cantant i actriu... Què dius, ara? que ha treballat molt, molt, molt a Sant Just, i la gran part a l'estat nacional ha arribat aquí a Sant Just. Però és molt famosa, o no? Molt famosa. Va dir que... Va dir que jo sempre cumple el que hago. Va dir això? Qui dius això? No, pregunto. Sempre cumplo lo que... Si me decís que si os he dicho que voy, vendré. No, no és aquesta. No és aquesta, ja veig que no, ja veig que no. Bueno, escolta'l, escolta'l. Sí, sí, sí. No, un moment, us plico. Qui tu està referint? La Lita. La Lita. Va dir el programa. La vam entrevistar per telèfon i, com que estava aquí, a tocar a més suena. Venint cada setmana a Sant Just, a gravar al polígon, al seu programa, va dir... No, pues ya vendré porque estamos aquí al lado y tal. Va dir ella. I després em van dir per una altra vegada, per una altra banda, que a la Lolita, sempre que tu li dius... Va, Vina, i ella et diu... Vendré, ella compleix la paraula. Però la... Sí, jo que estic mirant és. No és fàcil. Podem mirar i aportar-la l'última setmana. Molt bé. Però hi ha un petit problema. Què passa? És que l'última setmana, cap dels dies que ella pot venir, és un dimarts. Bueno, que hem d'agravar el programa, gravarem el programa, un altre dia. Jo parlo de l'Lolita. Què sigui? Podria. Podria. Això s'entén les pròximes directes. Podria agravar al dia per l'entrevista. Això, sí. La Lolita, sí. O? Clar, clar. O? Ametre l'entrevista un divendres, que és quan acabarà tocar a més suena. També, també. Bueno, en fi. Ja, ja ho veurem de parlar. Hem d'acabar... Calla, que hem d'acabar... Calla, que hem d'acabar d'aquí 5 minuts. I hem de demota tema. Per exemple, et diu que la Sexta es trena avui constructor a la fuga. Què era això? Mira, sabeu que és la cara que ha vingut el menjar, o l'envista. Ah, sí? I ha intentat arreglar alguna cosa. I ha intentat ajudar-nos. O ha de ser pitjor. Ah, bueno, això, no. Tu has d'aportir ara? No, no, no. Que anava a dir que un Manetes sempre és necessari. I va molt bé a casa, perquè si et penja un quadre, et soluciona alguna cosa dels ploms, o de la bombeta, o del que sigui. Però sí que és veritat que hi ha gent de la construcció que fa el que bonament poden. M'agraden els anjos per incega tenen, i jo, per exemple, jo he vist amb els meus propis ulls, a casa dels meus tiets, un paleta que li va venir a moure un aparell de 50 centímetres per guanyar una mica d'espai al menjador, i la paret, o sigui, torta, és poc. O sigui, una paret que tenia un angle de 8... O sigui, pujava en sec cap a un, recte, i ja cap al metre, metre i mig, o sigui, girava cap a l'esquerra, i feia com una cosa rara. Clar, a la família teníem diferents teories. Aquest home, potser, havia fet un carajillo o alguna cosa, abans, saps? Sí, però bueno, això és el que farà avui la sexta constructora de la fuga? No, la sexta que farà, necessita aquella gent que ja ha fet les construccions i que no han anat anar a saber, i intentar, doncs, arreglar-los i conèixer-nos la seva història, i veurem el constructor com arreglar aquest tipus de coses. Estan una miqueta com... la gent decideixeria anar a la copina, doncs que arregla les cases de l'aixell. És una altra cosa. Tema de més, tema de dalt, ja comencen a veure-hi, són alguns noms per les campanades. Ja? Ja? Ja et tinc a Nadal, em portes? Però què vols dir, que ja estem als presentadors d'Antena 3, d'Espanolà, TV3, també ho sabem o no? TV3. El tema TV3 sonen alguns noms, però que tenen més confidencials en d'habitar-hi les dius que hi havia noms. No, és veritat. Més o menys una vegada han sortit, sí o no? Sí, tens raó, tens raó, tens raó. Els noms que sonen per TV3 pot ser que sorti algú de la Riera, però interessa molt algun actor i de Marli. Ah, Marli? El tema amb Marli important, no? Perquè ahir, a més, vam fer el capítol, m'imagino que van tornar a fer bona audiència, no? Un 18,3. Sempre que em demanes una audiència, te la tinc aquí... Escolta, és la teva feina, molt bé. Un 18,3, per tant, bona audiència. I estem buscant algú de Marli. Francesc Corella, potser... Francesc Corella, no. Seria algú dels Jogas. El Cuevas. El Cuevas, mites pollat fent les campanades, jo el veig. Pobret que si se'n van a Urbí, no, com amb la Marità, no em tirava l'Esbanel. Ah, sí, se'n va allà, no? Si busquen un jove... amb força, amb energia, amb... que renovi una mica... Sí, Maripau Ghet, ja... Tema passat. Maripau Ghet, Maripau Ghet, que està recu, eh? Està recu amb Maripau Ghet, ara? Sí. Què fa, recu? Que està mal vestit? Sí, però amb un programa d'Alzor de Margarit, que es diu La Primera Pedra, i que està de col·laboradora allà al cap de setmana? Sí, sí, sí. I de què parla, de ball? Jo he canviat el rotllo. Què porta, ara, la Maripau? És molt vaixeta, molt climeta, però ja la veurà a la veritat. Sí, David, jo no t'he preguntat com és la Maripau. T'he preguntat què fa, La Primera Pedra. Dic, què fa, i em dius, molt vaixeta. Sí, això és com... No t'ha passat mai, que quan fas un examen... No és la pregunta. Ah, vale, vale. Dies, no ho sé, eh, dius, no ho sé, ja està. No, però contesta és la pregunta, i sense rostre. Ja, ja, ja, ja. Jo colo el que sé, i ja sí, és que no, però ja hem posat notes. Bueno, però és que no ho sabem, que no ho sabem. Aquest és el que el faig. Tema de televisió, ah, i tema de campanades. Ah, tema de campanades. Cristina Pedroche. Una altra cop, amb aquelles transparencies? Sí, sí, sí. És d'antena 3 i la 6. A l'hora. Dica-sigues. A l'hora. Sí, sí, sí, les hem aprenent tots dos. Té les 5, encara no està decidit qui les farà, i tot clar. Però normalment sempre confien en l'èxit de la temporada. O sigui que aquesta temporada l'èxit clar tampoc el tenim a veure qui les podria fer i com... Mira, a mi el que m'estranya, perdona, perdona, és que les campanades no... d'antena 3 no les faci l'equip de tocar a més suena. Això m'estranya, a mi. Bueno... M'estranya. Bueno, el jurat, l'atre, llàcer... No sé, una mica. Però el llàcer crec que... el llàcer... No crec que estiguis disposat a fer això. Per què no? El llàcer, potser sí, però no. Per què no? Perdona, jo el llàcer el veig molt allò. Quartos! La URA! Jo el veig, el llàcer. Fem-nos una mica espectacle de captat. Jo crec que li agradaria, però bueno... No sabem, això, fins que no... Jo no soc el llàcer, jo, no ho sé. En fi, eh... Ja preguntarem. Escolta, David, ho hem de deixar aquí. Moltes gràcies. Què vols estar aquí? Què vols estar una hora? No, que ara tenim... La Carmona... Hi ha 15 pàgines de guió que et falten? No, no, però escolta, aquestes... Mira, aquestes 15 pàgines de guió que et falten. No s'ha d'apriar una vegada? Vinga, fora. I ja està, cap a casa. David Ávila, que vagi bé. Bona tarda, adeu-siau! Ens trobem... i marxa bé. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb l'Aroa Carmona. Parlem de diferents històries, com, per exemple, que m'acaba d'explicar un... m'acaba d'enviar un whatsapp, l'Aroa diu endavant, Jordi, truca'm. Diu que no tinc molt de rato. Ara truco, ara truco, perquè diu que avui està fent un curs. Ara m'ho explicarà. La informació del basll obregat al teu ordinador o dispositiu MOV. Fem una pausa per la publicitat. Fem una pausa per la publicitat. Fem una pausa per l'Aroa Carmona. Bona tarda. Bona tarda. Avui programa, vinga, picadete, pimpam, pimpampum. A mi et dius que tampoc no tens gaire temps. On estàs avui? Iadra, què estàs fent? Es pot explicar o no? Què dius? Es pot explicar o no? On estàs avui? Què estàs fent? Estic fent un curs sobre conflictologia. Què dius ara? Estem fent un curs d'adaptació d'aquestes famílies. El curs d'adaptació d'aquestes famílies. S'ha fet en la situació de Barcelona. I què t'expliquen? Per ser una organització que podem incluir amb el nostre a la nostra base d'adapts de recerca de l'IBS, de xams de voluntària. Molt bé, escolta. La inclusió de d'aure. Què t'expliquen? Molt bé, escolta, i què t'expliquen, aquí? Aquí m'expliquen una mica, des de la contextualització, que és la pau, com s'entén la pau, els processos de pau, bla, bla, bla, com s'entén, o sigui, on ve tot aquest conflicte del refugiat, la refugiada, en aquest cas, com es poden atendre. Això, Jordi, ho estic fent, una, perquè a mi m'interessa, dos, perquè el pròxim intercanvi que estem planejant des de l'Ajuntament, avui és el que val, té força a veure amb aquest temps. Llavors, contra més sàpiga, doncs més poden ajudar. Molt bé, escolta. Perdona, és un tema a l'hora del dia, les refugiades, bueno, refugiades i refugiades, però, concretament, les dones que arriben d'altres països busquen una mica aquest eixoploc, aquest acolliment, i també, com des d'aquí, poden ajudar-les. Molt bé, però em sembla molt interessant. De totes maneres, si vols, un altre dia. Ja parlem una mica més amb profunditat, perquè, clar, també estàs al mig del curs, tampoc no us haig tot avui encara. Si has de plegar, ens ho dius, també, en algun moment, perquè sabem que estàs fent una pausa, cosa que t'agraïm, que ens hagi d'atès, però jo volia parlar d'una altra història, perquè diria que demà el casal hi ha història, no? Hi ha una reunió al casal amb els joves de teatre social per parlar de diferents intercambis. És la gent que ja vau anar a Islàndia i ara torneu a recuperar una mica la marxa. Què fareu? Sí, llavors farem reunió amb tots els que fan teatre social. La majoria van marxar a Islàndia, amb alguns que no van marxar i també a Estranada de Reunió, i, a més a més, assumen els que van venir a Eslovenia. Sí, farem un mix entre els que han anat a intercambis i els que poden anar a intercambis en aquest any pròxim, no? Sí, una mica. Llavors, pràcticament... El Jordi Ferbo, súper. No, jo t'escolto bé, digues, digues. Perfecte, perfecte. El tema és que ens reunirem demà a les 4 de la tarda, al casal de joves de Sant Just, una mica explicar-li també com és el tema dels intercambis, no? Perquè a diferència d'Islàndia, pel pròxim intercambi vivirem aquest grup amb una mica paradaig, no? De 16 a cap amunt i de 14 a cap adivut. Seran una mica els dos grups de mascareta que volen treballar per preparar-hi. Ja no serà tant. Grup de Reatre Social? Certiçat? Sí, t'escolto. T'estem escoltant, atentament. I com no dius res? No, perquè t'estigui escoltant. Estàs explicant coses i jo t'escolto. Què ha passat? Què vols dir? És que és guai avui, no? Què vol dir? Què vol dir? Estic guai o no? T'estàs escoltant les coses que dius? Clar. Que bé, fantàstic. És això que... canviarem una mica la manera de treballar sense ara. En comptes amb tot el grup de... o sigui, de teatre social unit, doncs vivirem una mica per... Hola? Ai! No em diguis que ara sí que l'hem perdut. Ara? Ara? Ara. Ara, per joves. Sí. Que vinguin. Que vinguin al casal de joves. Demà les 4 tothom qui vulgui, no? Ah! Espera. Ui, que estem perdent, ara. Estem perdent i ja no escoltem res. Segonet? Sí. Que t'estàs movent? Sí, m'estic movent, perquè no sé parlar sense caminar, però espera un moment, eh? Ah, vale, vale. És que saps què passa? No, t'hem perdut un moment de connexió. Ara, ara t'hem recuperat. Ara t'hem recuperat. Sí, Ona, què estàs en algun passadís? On estàs, a Barcelona? Sí, estic just a carrer del Carme. Ah! Entre la Raval. Sí, sí, sí. Ah, Val, Val, Val. I ara mateix estic com un pati intern. Mala cobertura, sí. És que són uns baixos, llagos, tot bé. Vaig a marxar. Carme! Sí, sí. A carrer del Carme. Bueno, escolta, Aroa, tot el que demà, a partir de les 4 de la tarda, tothom que vulgui, al carrer de joves, info a tope sobre el tema de viatjar, intercambis, voluntaris, vull dir tota aquesta història, camps de voluntariat, de llarga durada, voluntariat local, una mica de tot això, no? Una mica tot. Una mica tot. Sobretot intercambis, intercambis que portarem des d'arques a les joves. Sobretot serà aquest el tema. No serà molt llarg, perquè, a més a més, hi ha molts dels joves que tenen a fantallers, després, com el taller d'animació, etc. Doncs llargarem massa, perquè el que farem és una mica explicar com es subturarem els intercambis i després hi ha el cadascú, a cada grup el fitarem per separat, que tenim més coses pensades. Sí, ja ho veig, ja ho veig, ja, molt bé. Doncs escolta, no sé si vols afegir alguna cosa més, perquè tampoc no voldria aquí interrompre't i entretenir-te molt amb aquest curs que estàs fent al carrer del Carme de Barcelona. Doncs si vols mirar, dic dues coses així ràpides, just amb l'organització nàstic, i si de cas, el pròxim dimarts en parlem més en profunditat. Aquesta organització, que a més, és una de les més antigues de l'organització internacional. Com es diu? S-C-I. Ah, S-C-I. S-C-I internacional, o S-C-I Catalunya. Sí, sí, sí, sí. Llavors, el tema, per anar a néixer de voluntària d'Europèu, m'agradaria mirar a la seva web, i parlant amb ella, t'he vist que hi ha dos voluntats, dos avisos per fer... o alguns avisos, a veure, per favor, convocatòries, per fer un servei voluntari d'Europèu, d'Europèu. Hi ha un que és molt interessant, que és de la pròpia oficina de la S-C-I, però a Finlàndia. I es busca candidat o candidata. Es diu Volunteer for Better Worlds, i és de l'1 de febrer el 31 d'octubre. I cal enviar el currículum en anglès, una carta de motivació a www.cadebaixate.org. Igualment, a la pagesa de la S-C-I Catalunya, ho podreu trobar. I l'altra híbia, que també és molt interessant, és per anar a Palermo, un any a l'Agença de Cooperacions, sense franquies, i per participar en un projecte de desenvolupament comunitari. Llavors, aquí, la carta de motivació i el currículum en anglès s'ha d'enviar a Long Term, a roba S-C-I, per recar punors, és a dir, aliment de l'organització d'aquí, o bé, directament, és a dir, que a la canà, directament als llocs, s'està dient moltes coses. Doncs sí, perquè és molt millor, no, és molt millor mirar els ulls, respirar amb la persona, i dir-li les coses a la cara, escoltant la seva veu. Sempre, sempre. Molt, molt. Què et poses tonta? No pots tonta? No pots tonta. Ja, crec jo, que d'aquests que em mor a la vida. Ai, vols que crec jo, bé, i... I què tal? Bueno, com va anar? On el vas fer, la Croyoga? El vaig fer a Poblasec. Ah, i què? Poblasec, com... És que no teniu nom, saps? Són locals com destins. El Carrer Salva, el Carrer Salva. Crec que per detectar un carrer salva. I què? Quants hores ja em fa mal? Home! Et vas descansar bé o no? Vaig descansar bé, i em vaig aixecar el dia de la màxima. A més, va ser molt gràcies, perquè vaig farxar allà pensant. Home, no m'he cansat. Vaig aixecar el dia de la màxima. Escolta, perdona la indiscreció. Vas anar amb parella o vas anar sola? No, sola, vaig anar sola. Vas anar sola, eh? Bueno, Aroa, que vagi molt bé, ens trobem d'hi marx que bé. Entesos? D'hi marx que bé, parlem més coses i més profundament de tot això, el CFI, que hi ha dos molt interessants. De tot el que vulguis, profundament, sempre. Que vagi bé. Bona tarda. Adéu, bona tarda. ... Sí, sí, 43 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. Mira, amb la tonteria ja s'ha fet de nit. Ens estem en aquella poca de l'any que comença el programa a la 5 de la tarda. És a dir, que ara fa una mica de sol. I ara arribem a la rei de final i es agafa una rebaqueta. Una... Ja se hi ets. Fem una pausa de no-re i d'aquí uns moments estrenem la nova secció amb l'Alba González, psicologia, periodisme especialitzat en psicologia. De què parlarem? Ah, no ho sé, el primer dia. ... Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. ... Despertanta, corrent, esmorzan, compren, passejant, caden, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. ... ... 3,47 de la tarda en directe a la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, Alba González, bona tarda. Hola, boníssima tarda. Hola, bona tarda, Alba. Com estàs? Bé, bon dia. Estàs viva, cosa que ens alegra i ens congratula, i avui comencem justament una nova secció de periodisme especialitzat en psicologia. A veure, quina és la teva intenció amb aquesta nova secció del programa, Alba? Bueno, el que fèieu era una mica dinàmic i divertit, veus la intenció de parlar de temes interessants, i... Hola? De tot. Hola, escoltes? T'escolto, ara sí, però hi ha algun moment que t'hem perdut, i de què parlarem? Què vols dir amb això de periodisme especialitzat en psicologia? Doncs, mira, parlarem de temes que creen controversia a la societat des del punt de vista psicològic. Saps del lloc típic que es porta molt de les cases socials, penjar articles de psicologia que tracten temes bastant absurds? Sí, sí, sí. Bueno, és això, no? Fer una mica el coneixement psicològic i, de cara a la societat, tractar temes que són interessants i que són importants. Correcte. Sabeu una mica més, no? Per exemple, avui vols parlar de com afecten les xarxes socials a les persones amb fòbia social. Persones, per tant, que podríem dir que són tímides, que els hi costa relacionar-se, que directament no els agrada o ho passen malament al contacte de tu a tu i busquen aquest refugi, com diem, a Facebook, a Twitter, a Instagram, a la vida real, per alguna forma. Perfecte, sí, sí, sí. Clar, sembla que les xarxes socials puguin enfortir l'autostima de les persones que tenen dificultat d'aquestes, com les que es produeix de relacions socials. Perquè es farien un espai per practicar sense haver d'estar de banda de la persona real. I, d'acord, tenir, per exemple, molts amics a Facebook o molts píderos a Twitter, o a Facebook. I, per exemple, aquestes persones es poden aprovar a les persones que s'han de fer que la gent no ho fa. Com que la gent no ho fa, que la gent no ho fa, que la gent no ho fa, que la gent no ho fa. Aquesta gent s'ha de sentir més acceptat o que tingui menys sensació de follada. Una mica, aquella idea erroni equivocada, que més like I ara, cada cop de relacionament, i sobretot, al Facebook, aquestes persones, el que fan és parlar amb molta gent, o així, així sembla. Però, clar, què passa? Aquesta gent pot ser gent que existeix de veritat a la vida real, les persones que són més tímides i tenen aquestes fòbies socials, o pot ser gent de chats diferents que mai els arribaran a conèixer en realitat. I, llavors, els psicòlegs diuen, doncs, que... Només ajuden aquestes persones, les xarxes socials, quan les relacions, les converses que tenen a les xarxes són... són també a la vida real. És a dir, són conversacions, converses, perdó, reals amb gent de la seva vida quotidiana. Per tant, això sí que és important, però parlàvem gent que no coneixes, diguem que això no ajuda, no? És així? Exacte, exacte. Seria positiu en el cas que les persones amb les que parles són gent real de la seva vida amics de veritat, amb les quals doncs pot llorar, diguem-ne, la relació, la pot enfortir fent servir les xarxes socials. Però, com si les fan servir amb gent que no és gent de la seva vida, en aquest gent real, gent de Madrid, d'un altre part del món, doncs aquelles persones no es diferiran bé. El que passa, clar, això, moltes vegades, clar, i també a internet, teme a Facebook, on tu més un missatge, teme a WhatsApp, fins i tot, això també pot afectar-nos d'alguna manera, aquestes tipus de relacions, per exemple, quan enviem un missatge a algú i no sé si trigar a respondre'ns, o no, vull dir, com... com està plantejat això? Hi ha algú que ho hagi estudiat? Clar, mira, per exemple, el psicòleg, el neurocientífic John Katsyopo, té un llibre que fa això, i ell diu que a servei d'una persona habitativa encara és més important i seguritza l'estat d'alerta davant de les amenaces socials, ¿vale? Què passa? Que això, a internet, és encara pitjor, perquè si una persona que té fòbia social està tot a l'estona alerta pendent del que li pugui passar, no? Aquest està burburant darrere de mi. Aquest està que no li agrada compar-lo. Això a internet encara es fa més gran, perquè... Clar, el que deia tu, perdona, fa un moment que és la persona amb un neutros timbre, una mica baixa, també, dient o pensant que és el que dirà la gent de mi, que és el que pensaran, que és el que faran, que és el que no faran, i això a internet també seguritza. Clar, és més gran, perquè tu imagina't una persona, tu estàs parlant amb algú i de cop triga en contestar-te. Ostres, què passa? M'està criticant i està passant la foto a un altre perriure de mi i a veure el que li he dit. M'està imaginant, què està passant, no? Una mica la reacció, si et diguin en contestar o si no et contesten directament, doncs, clar, això suposa menys d'autostima encara i que ells pensin que tindran menys d'oportunitats encara de ser més sociable. De fet, això no en contesta. Clar, si no et contesten i no diuen res, no saps què està pensant l'altra persona o què pot saber. I, llavors, això també és important, però no només a la vida de Facebook, diguem-ho, a la vida de Twitter o a les xarxes socials, sinó que a la vida, en general, també, perquè és el que deia. El no sabent, el no resposte, tu estàs esperant que algú digui alguna cosa i llavors no passa allò que esperes. Llavors, el cap comença a imaginar-se tantes coses que després no passen, que, clar, això és un drama per la persona, no? Clar, clar, i clar, això a les xarxes i a internet, això encara és més gran. Ara, el que he dit abans, això és suposant que aquella persona tingui les xarxes socials bastant grans, diguéssim, amb forces seguidors, amb molts amics. Ara, si tampoc ho aconsegueixi, i el que hem dit abans, és una persona que té bastantes connexions i s'ha aconseguit a les xarxes. Li fa bé o malament, per mi, malament. Però ara, imagines que una persona que té fòbia social, o que li costa a les xarxes socials, encara no té ni tan sols 10 seguidors, sempre com ets, no té massa... no té massa seguidors a feina. Això encara és pitjor, perquè la persona encara és pitjor a mi. Sí, pot generar una ansietat al fet de no tenir tan seguidors com aquella persona o aquell amic o aquell company de l'institut o de feina o de la universitat, que té tant seguidors, i una pregunta, com és que ell té més seguidors que jo? Llavors, aquí ja entres ja, de forma inconscient, a mal. Potser jo no val que potser la gent a mi és que no em reconeix, i entres ja una mica amb tota aquesta història, que et té molt a veure, com deies tu, amb l'autostima baixa. Exacte. Exacte. Que el Xoco diu això, que és una persona verat, que una persona, un company de classe, pot donar la volta al món amb tots els contactes que té, amb els noms dels contactes que té el Facebook, i ell té tres només. Llavors, això crea encara més de veritat i un pensament de, bueno, mai aconseguiré tenir més amics. I crec que hi ha alguna conclusió amb tot això, o no? Sí, sí. En una sentitiva, que en les persones amb fòbia social, doncs, poden anar a fer un meu caràcter, m'he d'extrovertir més conversador i obert durant el meu període de temps, com és una connexió online. Sí. Altres elements que té la comunicació interpersonal de cara a cara, com per exemple el de guato corporal, l'expressió, l'expressió social, i això fa que puguin amagar la seva vertadera personalitat més introvertida, però que només durant aquell breu període de temps. Llavors, internet no és un amic. Clar, internet no és un amic, internet és una eina, a partir de la qual pots ajudar i t'esportar, més facultat per això, per tenir més relacions i millorar-les. Però no és aconsellable per les persones amb fòbia social. Finalment, tot el contrari. Molt interessant, realment, tota aquesta qüestió. Ens agradarà continuar escoltant, si vols, les següents setmanes per anar parlant de psicologia o aquest periodisme, aquestes cròniques, que aniràs trobant i que relacionen directament el comportament de les persones, de l'ésser humà, davant d'aquestes noves eines que tenim tots a l'abast, com per exemple són internet, Facebook, i també no caure amb les addiccions, no? Perquè moltes vegades, també, tot això, té a veure amb aquest vuit que podem arribar a tenir nosaltres mateixos, com a persones, i llavors anem a enganxar-nos, no et diré el primer que trobem, però sí, el que tenim al nostre abast. I és molt fàcil, està enganxat al WhatsApp, i veure si t'resposa aquesta persona, no t'resposa, i està patint, perquè no m'ha dit res, o està enganxat a Facebook, i ara he pensat en una foto i només té 10 likes, i jo pensava que aniria a 40 i entraré amb totes aquestes espirals. Molt bé, doncs, Alba, digues. No, no, res, això, que ja està, que hem acabat de secció, o no? Sí senyora, ja hem acabat de secció, així és. Que vagi bé, que tinguis una bona tarda, i ens trobem dimarts que ve, d'acord? Sí, dimarts que veiem. Perfecte. Porta, portes les pastes, t'esperem aquí amb pastes. Vale, vale, molt bé. Ja vagi, adéu, Alba, un petó, adéu, adéu. Bé, doncs, ja que hem acabat el programa, agraït tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, que no és poc, la Cristina Vargas, a les notícies de Sant Just, i la Anna Rovira, a l'espai de Carretera i Manta, també amb la Carme Verdo, i que hem parlat d'aquesta secció, que és a punt de començar d'arturia literària, vuit a la sala cinquantanari de la Taneu de Sant Just, per la Carme, el David David a la tele, a la Rova Carmona al viatge voluntari, i ara, al final, amb l'Alba González, tornem demà a partir de la cinc de la tarda, un dia més al programa de stardes de ràdides. La penya del Morro ho deixem ara amb l'informatiu, però... Adéu-siau. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, la penya del Morro, cada tarda de 5 a 7,