#801 - La Penya del Morro del 12/11/2015

una missió especial, però que no s'ha pogut determinar trictament de quina, no? L'objecte que haurà demà, com us deia, serà les 7 i 19 minuts del matí al sud de Sirri-Lanka, l'oceà índic. La major part del fragment es cremarà a l'atmosfera i, si n'arriba algun tros petit a la Terra, amb tota probabilitat que haurà el mar. Esports Montserraia. Messi ha completat el seu primer entrenament amb el Barça des que es va lesionar i just quan falten 9 dies per al clàssic. El Barça ha tancat la setmana de preparació. Fins dilluns a la tarda, l'espera dels jugadors internacionals. A Madrid també continua la preparació del clàssic amb naves Isco, Ramos i Marcelo entrenant-se al gimnàs. A l'Espanyol acaba de començar la missió contra el blooming de Bolivia, a la ciutat esportiva de Sant Adrià, un partit que es pot veure per Esport 3, jornada de l'eurolliga de bàsquet a Barça, es rep el Lloco Motiv, Cubán, equip que està Invicta. A partir de 3 quarts de nou del vespre també per Esport 3, a l'eurolliga femenina l'Uni Girona, rep el Llecaterimburg de Rússia 3 quarts d'avui. Tornar al futbol avui partits de clasificació pre-mundial de Rússia, aquesta matinada a l'Euna Argentina a Brasil, amb els blaugranes Mascherano i Neymari Alves. També a l'Eixile en Claudio Bravo s'enfrontarà a Colombia. I al seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, diu que seria estrany que alguns aficionats deixessin d'aixolar a Gerard Piqué, que a Blaugran ha rebut avui de nou xolets a l'arribada de la selecció espanyola a l'aeroport de Lacan. La línia de la línia és una ràdio de xolets amb més de 25 persones cada nit a la ràdio d'Espanyol. Ells parlen de totes les importantes coses en la vida, com les altres notícies, les altres persones i les altres rolles. De 5 a 7, cada nit, la millor ràdio de xolets que pots entendre ara. Potser no entén res, però no et preocupa que la ràdio de xolets és en Catalan. Veig aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'automatia. Us hi esperem a tots! Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milions d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més humor al capè. Què tal, bona tarda senyors i gent de l'Estrenger, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernos. Parla jo saluda Jordi Domena, diferent d'aquí fins a l'Esec del vespre. Això és la penya del Morro, avui programa número 1.726. D'aquí un moment amb les notícies de senyors, amb la Cristina Vargas. Cristina, què tal, bona tarda. Gràcies, Jordi, estic molt contenta d'estar aquí. Perfecte, d'aquí uns moments també al Pau Rama, la nostra politòloga de capçalera. La Marta Bernal, avui una amiga que l'he trucat fa un moment i li diu, mira Marta, tinc un problema, i és que avui el senyor Benito no pot venir amb nosaltres. No pot estar avui al senyor Benito, i llavors li diu que Marta, ara si pots Benito em fas un... i li diu, bueno, però què vols que et faci? Comentem alguna cosa així de solteres, que és el que et va a tu, i diuen, bueno, ja tindrem aquí, que per cert, des d'aquí li enviem una abraçada molt forta i molt de carinyo al senyor Benito. Per cert que avui també el programa entrevistarem el director argentí Gabriel Chamé, un director de teatre que actualment està programant, avui és l'última funció, de l'OF de la Villarroel, una versió d'hotelo, que vaig anar a veure l'altre dia, és una passada, em vaig riure molt, va estar molt i molt bé i guapatat. Aquestes dues setmanes a la Villarroel, el clàssic de Shakespeare, estripat per davant i per darrere amb una companyia argentina, i amb Gabriel Chamé, el cap davant i d'aquí una estona, també l'entrevistarem. I tindrem avui a l'Arnau Consul per parlar-nos del llibre i del novembre literari, tot això avui a la penya del Morro, però abans menta per les notícies de senyors. Bona tarda. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda, què tal? Ara. Doncs molt bé, Jordi, de mi. Quan no estàs, s'ha d'improvisar, això és la ràdio, la imatge. La màgia de la ràdio. Sí, una màgia... Cauda esquena. El San Justem, Miquel Ardeu, vol juntament a Mèric de Shakespeare, presenta en aquest vespre el seu documental, el cine baix, Iglo League, A Real Tale, d'això em parlarem d'aquí uns moments, i també del front, que és molt important, ojo, per favor, posa'm música d'atenció, perquè el frontor de Salvador Espriu, el frontor que està al barri sud, és dels pocs llocs on es pot jugar al frontor, les quals tenis amb aquell aparell, el frontor del Baix Llobregat. Em sembla que al Baix Llobregat només n'hi ha dos. Ah, i un altre aquí. A Sant Joan d'Espi, crec, i un altre aquí. Doncs atració, perquè el frontor de Salvador Espriu modifica el seu horari. Sí, hem de que preocupa la sotenia. I també hem de començar, però parlant dels propietaris de... Tot això serà aquest moment, és com el somari del programa. Sí. Però hem començat per un tema important, i és que els propietaris de San Just, que vulguin vendre el seu imopla de més de 45 anys, hauran de passar obligatoriament la IT a partir del 2016. 16. Vinga, alegria, alegria. Sí, els notaris requeriran de forma efectiva l'informe de la inspecció tècnica de l'edifici abans de formalitzar qualsevol transició de compra a venda. A veure, Cristina, què està passant a San Just? Bueno, a San Just ja tot el món. Almenys a tot Espanya, crec, perquè segons el decret, és a nivell espanyol, i per tant, doncs toca a tots, i doncs, com no podia ser d'una altra manera, San Just també està implicat i, per tant, ho comentem. En aquest cas, doncs, tots els edificis d'habitatges ja siguin unifamiliars, complorifamiliars, doncs hauran de submetre a l'inspecció tècnica abans dels 45 anys d'antiguitat en compliment amb aquest decret aprovat al passat mes de maig. De fet, doncs, la IT s'assuma al requeriment de disposar, també, però del certificat d'eficiència energètic del llibre de l'edifici i de la cel·lular de habitabilitat, per tal, doncs, de poder formalitzar qualsevol transició. Per tant, són pisos de més de 45 anys. Tenim parlant de pisos antics. Serà estem d'una certa antiguitat, sí. 2015, a menys 45, això serien... 1.900 i algo. Aquesta és la resposta que buscaven. La concreció sempre de les insabes informatius. Clar, són pisos antics, jo només que estenia caient-se, però si algú els vol vendre ha de passar un informe tècnic, no? Sí, de fet, doncs, el que establereix el decret, que es va aprovar els cinc de maig concretament, és que l'inspecció tècnica de l'efici establereix que tots els edificis d'habitatges, que en aquest cas, doncs, s'han de sotmetre, que això que tingui una antiguitat més de 45 anys, s'han de sotmetre a inspecció tècnica, justament abans d'aquests 45 anys d'antiguitat, segons la data que costa en el cadastre. En aquest sentit, doncs, l'informe d'aquesta inspecció tècnica pot arribar a determinar que cal, doncs, té diverses actuacions per tal de posar al dia l'edifici, i per això, doncs, es tindria un període d'un mes. Que no tots els pisos de més de 45 anys passarien a aquest informe, perquè hi ha pisos i pisos. Clar, alguns pisos tindrien potser un informe favorable, i d'altres que no, que haurien de fer una mena de modificació dins del pis per tal d'adacuar-lo. Jo he anat a veure pisos quan he buscat pisos de lloguer, i la veritat és que no tots estan en l'unes condicions idònies per ser llogats. Jo no és per res, però he vist pisos, he vist teva coses, m'hi socos, han vist teva coses. M'asseia d'Euron dels pisos de Sant i de l'Eixemple, que jo, si no, com tenen, els nassos, però hi ha una altra manera, de posar en lloguer uns pisos que són... bueno, que és que cauen per això, perquè cauen les parelles de trossos. Sí, ja, però cauen les parelles de trossos. És una altra qüestió. Doncs precisament Jordi, amb aquest decret, el que es pretén és normalitzar una mica, tenir el control sobre l'estat de conservació del part d'habitatges que n'hi ha, i a més a més, com deies tu, també donar una mica més de garanties al comprador sobre l'estat d'aquest habitatge. A partir d'ara caldrà tenir aquest informe de l'inspecció tècnica de l'edifici pels pisos i habitatges de més de 45 anys. Bé, més coses. Parlem ara del Sant Justen, Miquel Ardevol, en un mitjà. Un mitjà de fèndus. Sí, la gent s'emociona. Per què? Perquè, juntament, a Mèric de Gispert, han presentat, o presentaran més ben dit, aquest vespre, el seu documental al cinebaix iglolíc, a Real Tales. Es tracta d'un reportatge social sobre les poblacions àrtiques del Canadà. Raska, fred, i coses fredes, no? Una mica, va d'això. Bé, més o menys, de totes maneres, com deien, com deies, a aquest reportatge documental que porta partit un iglolíc a Real Tales, doncs el que permet als assistents durant uns 50 minuts serà conèixer a mitjans d'animats romàntiques idealitzades, doncs la realitat de les poblacions indígenes i natives que han estat en aquest cas castigades per l'imperit del món occidental. Imatges romàntiques idealitzades. Imatges romàntiques idealitzades. Segons Miquel Ardevol, eh? Segons Miquel Ardevol. Caldrà veure, Jordi, quin tipus d'imatges romàntiques idealitzades. Ara veiem com aquesta parella d'iglolícs senses que mira agafats a la mà per l'àrtic i miren cap a dalt al cel i veuen aquesta aurora boreal que els il·lumina la cara. Fins d'aquí. Podria venir per aquí la cosa. Iglolíc, arria el teyl. Però no està mal, eh? M'agrada el rotllo. Finta bé, finta bé, la veritat. Si és així, sí. A més, cal destacar que és la primera vegada que es projecta en gran pantalla i també és la primera vegada però que es mostra aquest reportatge de cara al públic. Per tant, encara, mira, amb més motivació per anar a veure-ho. A més a més, però si encara no t'has començut per anar a veure-ho, ja ho veuràs com estàs venent. Ja ho veig, ja ho veig. Hi hauràs cervesa artes sana per tothom per portesia de l'Associació Sant Josep Cabirrot. Perdona, aquest efecte de això no va gaire amb la cervesa, no? No, és més de cocktail. Un gel amb cervesa és una mica lamentable. Bueno, si està calent, potser no hi posar-li. Cristina, cervesa ja aigua, no. Però millor posar-li el perquè hi refredi, no? Que no, que no, que no. Directament, tirar la cervesa, agafar una altra cosa. És una altra les opcions. A qui l'hora serà això, avui? Doncs es podrà veure a dos quarts de 9 a la sala 3 del cine baix i l'entrada és gratuïta. Per tant, tothom que vulgui. Per cert, deixeu-me recordar que tenim un sorteig en marxa. Tothom qui vulgui participar, pot trucar al 9-3-3-7-2-3-6-6-1 i guanyar un fantàstic menú gastronòmic del bolet per a dues persones, el mirador de Sant Just. 9-3-3-7-2-3-6-6-1, a més a més... Tothom qui vulgui, sí. Segur? Sí, tothom qui vulgui i que ens truqui el... Implou col·laboradors, treballadors. No, no. Mira, aperitius de croquetes, de seps, i suar amb barqueta de bolets i per mesar. Manita de roballons, en els que veig suau i creixent de camagrocs. Saltat de bolets, en veu trencat, i suar... Tot això, tot això per entrar. I després hi ha bé el plafor, que és ser el llum de bacallà confitat amb risotto de rossinyols i trompetes negres, l'espatlla d'aixai amb seps a la grella, o la panacota de bolets amb fruites roges. I per acabar, per tirar avall, un pastís de xocolata amb gelat de seps. Aquest és el menú gastronòmic del bolet, que, per cert, està valorat quasi amb 40 euros. És una bona oportunitat, si voleu anar-hi, ens truqueu al 9-3-3-3-3-7-2-3-6-6-1 i podeu participar als sortets que farem la setmana que ve al programa. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Què passa, Cristina? No, que, de fet, jo se'l pensava que... No ho pots participar. Que no, que no es pot participar. No anava a dir això, Jordi, no t'avancis, no t'avancis. Jo, de fet, t'estava escoltant ara, com deies, tots aquests deliciosos plats i demés. Sí, tenen molt bona pinta, la veritat, Jordi, però és que tu creus que és a dient sortir alguna cosa entre els nostres estimats huyents sense nosaltres haver-ho tastat abans? Jo crec que hauríem de fer una prova aquí, una selecció, no per veure si té el nivell. Truca el Joan Mascaró, que és el director del restaurant del Mirador, i li comento... Li comento, clar. A veure què és el que dius. És per qüestions de qualitat, eh? Sempre, sempre, sempre. Fas com aquell de Time Out, que va tot arreu i... Ara, aquí està la cosa, home. El fa convidant i diu, no, jo vinc de Time Out, a veure si... No, que Time Out diu que sempre paga els seus tiquets i ho fa de forma anònima, quan va visitar restaurants. Això ens va dir la Clara, un dia. Tampoc no és allò que vagis amb la... Ara, que si tu fas les nostres lletres dient-te, mira, sóc d'una revista gastronòmica... Però si ho fas de forma anònima, com ho cobran? No. Si no s'ha de cobrar-ho? No, a veure, fas de forma anònima, que no t'identifiques com a la revista Time Out, i després ho pagues igualment. Des d'aquí, un petó a la Clara Nervión, la nostra col·laboradora Time Out. Un petó, Clara. Anem al tema que preocupava els senjustangs, i és que el frontor de Salvador Espriu modifica el seu horari. Sí, no sé què plaudiu, perquè la cosa va a la baixa, els veïns i usuaris, veïnes i usuàries, que dirien, des de les polítiques de gènere, de l'Ajuntament de Senjús, juntament amb l'Ajuntament de Senjusta, per ser políticament correcte, han consensuat la reducció d'aquest horari que ara passarà a ser només de tardes. Tot i que el matí ja no es pot jugar al frontor. Hi ha un altre esport que no puc anar a jugar. Doncs, com has dit, Jordi, arran de les molestis en principi per part d'alguns veïns veïnes, per ser políticament correctes, de pel que fa els sorolls que provocava el frontor de Salvador Espriu, doncs, en aquest cas, es van veure, bueno, va ser recomanable, doncs, que veïns i veïnes i usuaris i usuàries d'aquest espai, a reunir-s'hi per tal de trobar una solució al problema. El barri sud s'ha encaixat del soroll que feia la pilota al frontor. Home, s'ha encaixat. No generalitzem algun possiblement... Bueno, s'hagi vist afectat per a... Per a aquesta queixa, no, esclar, els veïns truquen a la policia i diuen, és que aquest soroll, llavors, per a aquest soroll, ara han decidit que els matins no es podran jugar al frontor. Bueno, és una mica el que han consensuat, de fet, es van reunir tant els usuaris del frontor com els veïns al voltant de la zona, i de fet, doncs, el que van decidir de forma consensuada, doncs, és que el frontor redueixi el seu horari, que abans, en principi, era de matins i tardes, i ara, doncs, que només passia a tenir horari autoritzat de tarda, que seria de 4 a 8 del vespre. A més a més, si voleu, doncs destaquem una apunt més, i és que aquesta setmana ja s'ha col·locat la placa amb aquest nou horari, per tant, tothom o tots els usuaris, més habituals o menys, quan passin pel frontor, doncs podran veure aquesta nova modificació reflectida en aquesta placa que ja hi ha posada. Molt bé, doncs, si voleu anar a jugar al frontor del barri sud, no per la tarda. Bé, ja sabeu que teniu més info de les coses que passen a Sant Just, ara mateix, a ràdio.com. I a partir de la set, el Sant Just notícia de Visió, vespre Cristina Vargas, moltes gràcies. Ah, vos, que vagi bé. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb el Pau Rama, de política que, com comprendreu, avui la feixió ve carregadeta, carregadeta. I ara mateix, a la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de mena. Bé, d'aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Babilònia. La feia vol morre, cada tarda de 5 a 7, a ràdio dels veus. Ara mateix la 5 i 23, Pau Ramac, bona tarda, com estàs? Bona tarda. Hola. Benvinguts. Que t'estigues al cabell. Una mica les puntes. Sí, està bé. Senyor Ramic, d'absoluta, del Polònia, que deien... Senyor Mas, estem esperant per preparar un programa, i hem sortit de la redacció del Polònia mirant la televisió amb la compareixença del mas al Parlament. I us he pensat, clar, és que això és l'immediatesa de l'actualitat. En fi, després de la resolució independentista, per iniciar el procés de desconecció, vam tenir el primer debat d'investidura a la vegada que el govern espanyol portava el text al Tribunal Constitucional. A veure... Són uns marcians i no ho ha estat el cas del que està passant aquesta setmana. No es preocupeu perquè el programa ho explicarà. Sí, és un petit resum. A Idimecres a la tarda no hi va haver sorpresa i el Tribunal Constitucional va decidir per una animitat suspendre el text que dilluns es va aprovar en el Parlament. I a més a més va accedir a la patícia del govern central d'Avisa a les 21 autoritats catalanes entre les que trobem Artur Mas, Carme Forcadell, la totalitat de la mesa del Parlament i el conjunt del govern de les possibles conseqüències d'una desobediència. La patició del govern incluïa que es notifiqués la prohibició expressada d'admetre a tràmit ni per a la seva present consideració, ni per al seu debat o votació cap iniciativa que fos de caràcter legislatiu o de qualsevol altre tipus que directe o indirectament pretengués d'una inc, d'una compliment a la resolució. Jo no sé si el Tribunal Constitucional ha donat algun tipus de marge de temps en aquest sentit perquè s'apliqui la seva resolució. Doncs sí, va donar exactament 15 dies perquè el Parlament i la Generalitat poguessin presentar alegacions a la demanda del govern central. I s'ha de tenir en compte que aquesta decisió del Tribunal Constitucional no és una sentència sinó que és una suspensió prèvia. Abans de que passi re, per si de què? Exacte, això ho pot fer quan ho presenta el govern central. I d'aquesta manera, segons fons pròpies del Tribunal, la sentència no es farà fins després del 20-D. És a dir, després de les eleccions generals. O sigui que, en principi, si ara estàs sacat de les lleis o les coses que digui el Tribunal Constitucional, no passaria res. Sí, perquè és una suspensió que, com si... Són d'aquestes coses que més en compte en les paraules. Vigila els fets, s'ho tiquen detenent tot. Jo no fa res. Tu no, tu de moment no. No ets els 21 que han posat aquí. No, que sàpiga, no. De moment t'has mirat la llista? M'he mirat... m'agrada molt, perquè els posen com a suspechosos habituals. T'has fixat o no? Antena 3, ahir, per exemple? Sí, ens hi faltava. Vivo o muerto? Sí, a mi que s'hi busquen. Llavors hi havia totes francès, homes, nous monters, Carme Forcadell, que diuen allà. Forcadell, clar. Sí, Artur Mas, allò es posen allà... Artur. Artur, i tots els consellers Mascarell, també, i dius, bueno, una mica, els vas buscades de l'Oeste, eh, semblava? Home, és que són molt perillosos. Les urnes fan molta por. Fa molta por, fa molta por. Escolta, quin aspecte has estat el més discutit fins al Tribunal Constitucional per això? Has ascendit? Doncs sí, precisament l'última reforma que va fer el PP, per la qual es podia inhabilitar aquells que no complissin les sentències del Tribunal, ha fet que aquest òrgan hagi estat discutint sobre la petició per part del govern de notificar les conseqüències de les desobediències a una sèrie de persones. Segons algunes fonts, hi ha magistrats que no veuen en bons ulls el fet de convertir-se en agents judicials. Per una banda, no veuen necessari fer la comunicació perquè la decisió d'aquest òrgan són públiques, ja que es publiquen el BOE, el Volletiu Oficial del Parlament i el Diari Oficial de la Generalitat. I per altra banda també trobem inconvenient fer-ho ara perquè, en cas que el govern demanés la suspensió d'aquestes persones, s'hauria de pronunciar llavors. Quines venceres paraules de Mariano Rajoy un cop es va presentar el recurs d'inconstitucionalitat? Després que, finalment, l'advocada de l'estat presentés el recurs del Tribunal, Rajoy ha declarat que els independentistes estan trencant el sistema democràtic i l'estat de dret a Espanya. A veure, escoltem-lo. No deberían olvidar que cuando se prescinde de la ley se renuncia a la democracia. Eso es lo que ofrecen acabar con la democracia y el Estado de Derecho, someter las libertades y los derechos de todos los ciudadanos y quebrar la unidad de la Nación Española y la convivencia que haya unido durante sí. Y eso es lo que no podemos permitir. Yo no lo voy a hacer. Eso es lo que plantean quienes persiguen con una resolución parlamentaria vulnerar la Constitución y cumplir su propio estatuto de autonomía y cuestionar la integridad de esta. Quienes arrogándose un poder constituyente que no les corresponden pretenden atribuirse... També diu una cosa molt d'aquest programa que en comptes d'estar escoltant el president del govern, estiguem aquí sovint amb les músiques. El que ha de dir... Ja està, ja ha acabat, no? Ja està, ja està. Total, què diu aquest home? És que precisament això són declaracions que no sorprenen perquè només fa el que ha fet ja fins ara. No. I posa el mord a la llei. Ni tan sols Vicente del Bosque va aconseguir que Rajoy pensés en possibles alternatives. Per què? No vas veure l'entrista de la Ser, Vicente del Bosque li va dir... Ha acabat l'Arguero, no? No, el Jordi Ramon de la Morena. Exacte, el de la Morena. Diu que si t'agafa alguna cosa... Sembla que, home, tingui una cosa aquí al coll. No l'has escoltat mai, el de la Morena? No, jo és que de la ràdio escolto pot. Per què? Per què? Deixen anar amb l'aire i un dia li agafarà un patatús, el de la Morena. Bé, mentre ens quedi sense... Per què? Per què? Bé, el Vicente del Bosque li va dir que si buscava un camí intermitz, Rajoy va fer allà una híbiri que és en Arsen. La soberanía nacional no se puede dividir i de la Morena li va repreguntar el camí palmitz, un camí intermitz, i Rajoy de nou va fer l'híbiri, i en la soberanía nacional no se puede... No se toca, señor... En fi, alguna cosa més sobre tot això? Sí, hem de parlar de la reunió que vam tenir junts pel Sí i la CUP per intentar desencallar la investidura i s'ha de dir que ha hagut el secretisme, s'havia arribat a especular en cèrcles de convergència, que es podria fer oferir a la CUP que més fos president, però només per un temps limitat. Poden ser inferior a un any, el temps just partirà endavant les primeres lleis derivades de la declaració de ruptura, que se't sospesa per el Tribunal Constitucional. I la tardada d'imicres va ser el moment escull perquè Artur Mas, Francesc Coms, Josep Rull, Oriol Junqueras, Marta Rovira, Antonio Baños, Ana Gabriel, i Benet Salelles, es reunissin per parlar de la investidura junts pel Sí. Bé, això, perdona, això va ser ahir, no? Exacte, ahir tard de vespre van acabar. Sí, que estava... Va filtrar, això va filtrar la gent de junts pel Sí, segurament, per posar una mica de pressió sobre la CUP o no? Bé, digue-li pressió, digue-li... Que la gent sàpiga. Sí, allò era com, estic ningú sap, però al final després ho va ser el top, tots els periodistes estaven allà... Esperant. A la casa... a la casa del Sí o del No o del... o del què? I bé, de moment Junts pel Sí es va presentar, va presentar la següent proposta que era fer president Artur Mas, però treien l'IPS en favor de 3 grans vicepresidències o macroconselleries. En termes generals, Oriol Junqueras, s'ocuparia d'economia, Raül Romeva de relations internacionals, entre altres coses, per suposat, i neus-munté de la política social. Però clar, és una proposta que, finalment, la CUP ha declinat, no? Exacte, és una proposta que ha declinat, però anava una miqueta en línia d'aquesta presidència cura, que el president tingués tanta força. Però, com deia això, malgrat això, la CUP insisteix en el seu nou investidura i reclamen a Junts pel Sí un nou candidat. Aquest matí s'ha votat la investidura. Demà, en segona vol de resultat, ja ho sabem tots. Per suposat, com era d'esperar, Mas no és president, perquè la CUP també hi ha votat en contra Junts amb la resta de partits. Tot i que, mostra un voluntat de negociar i ho volen d'un acord abans que unes noves eleccions. Bé, diuen que ara, fent el 19 de novembre, no es tornaran a reunir o, com a mínim, no donaran una altra resposta a la gent de la CUP. Perquè, com funciona aquest partit polític de moda assembleari, necessiten l'aprovació de la gent de l'assembler i la gent pròpia de la CUP per dir si o no. Per tant, la cosa va molt més lenta que no pas decidir. Això, que és important, sobre si voten que sí o no, i les negociacions d'un dia per l'altre amb la CUP. Això, precisament, el Ferrer és el periodista de les sexes que aixava que quan trucaven a la CUP, per demana que vingués algú d'ells, que tenen de primer reunir-se, fer l'assembler, en canvi, els ciutadans d'en... Sí, ara mateix, vinga, va. És la diferència, no? Exacte. Entre una cosa assembleària i una cosa no tan assembleària. S'ha de buscar potser el terme mig. Bueno, escolta, o no, que passin el que vulguin, no? Home, clar, i si la cosa va molt més a poc a poc, ja està. escolta, que passin el que vulguin. Bé, més coses, quadratura testicular. Comencem amb les pixades fora de test de la setmana. Justament parles exteriors, que ha estat acusada de manipular una notícia dels seus informatius. De la sexta, tu també, ni com jo, bruts. I tant. Què ha passat? La notícia sobre la manifestació convocada per la intersíndical alternativa de Catalunya en reclamació de les pagues extras i altres reclamacions laborals va ser convertida per la cadena de televisió en una manifestació dels funcionaris de la Generalitat en contra del procés independentista defensant la legalitat dels dirigents polítics que no els utilitzin. El sindicat que organitzava la manifestació acusada a la sexta d'inventar-se una notícia ja exigés que aquesta sigui retirada i es faci una rectificació. Respecte al procés soberanista, l'IC ha recordat que l'organització està plenament compromesa amb l'autodeterminació del poble català. No només això, sinó que hem treballat perquè altres forces sindicals a l'estat espanyol reconeguin Catalunya com una nació amb dret a l'autodeterminació i la desobediència si el poble català ho considera adequat. Bé, que ment de qüestió, parlem ara d'esperança de guirre, ojo, perquè aquesta dona sembla que no acaba de marxar mai de la primera línia. És notícia per a unes informacions estapades per voz popular, què és voz popular? Aquest mitjà, ja veuràs. És un digital? Sí. És un confidencial? Digue-li confidencial, digue-li mitjà de comunicació. I ja està. És que el dit confidencial sembla que la cosa és com... És un digital. Això ara mateix no és gaire confidencial, perquè ha segat bastant de rebombori, perquè segons aquest mitjà, entre finals del 2003 i finals del 2012, per idea en què va ser a guirre presidenta de la Comunitat de Madrid, aquesta administració va pagar les factures de la llum de la casa de guirre sent la quantitat entre 21.000 i 32.000 euros. Què hem estat? Què hem estat? Que hem estat container, a guirre també? Ja veuràs, deixa'm que he desenvolupat la notícia i que cadascú tregui les seves pròpies consideracions. Vale, vale, vale. Perdona. Va ser el següent president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, qui va aturar aquest procés, per el qual Gas Natural Fenosa envia les factures a l'àrea de presidència de la Comunitat de Madrid, i allò es va dir, va deixar de fer-ho, i es va acumular una factura de 5.000 euros, que ara han servit l'actual govern autonòmic, es nega a pagar el nacional propietat seva. A guirre s'ha defensat dient que es tracta d'una garita de seguretat i no casa seva, però analitzant el consum, té uns resultats excessivament elevats. Però a Idimecres, a guirre va mostrar factures a casa seva en nom del seu marit. Mentre estan, la companyia elèctrica va tallar el servei de llum en el replà de l'escala de l'inmoble de guirre, que és on estaven instal·lats els guàrdies civils que es cortaven a l'expresidenta. Oh, tota la conclusió, que pagava ella o no pagava ella? La conclusió és que el replà de l'inmoble de guirre no tenen llum. Això és el fet que no es pot negar. Fasem ara a parlar de notícies d'església. Com fa el programa de veus de la parròquia, d'aquesta Santa Casa, diu que un nou membre de l'església ha fet declaracions polítiques i, com sempre, que algú de l'església fa relació política i diu alguna cosa sobre aquesta qüestió, posa't a tremular. Pau, què ha passat? Jo le dic que la regalitat espanyola ha fet el que s'ha fet a l'expresidenta. Jo li dic que el que s'ha fet ha fet Joaquín María López de Andújar que va utilitzar el Facebook de la diòsers i per publicar una carta titulada Carta de l'Ovis Poder Getafe entre la menaza seccionista. Ja està. Mira, en ella es dedicava a defensar la legalitat espanyola i la constitució, que segons ell, és el Marc Jurídic Inaludible Perdoni, convertir el Parlament català en seu de la sobirania popular. Doncs ja em diràs tu si no és el Parlament català on ha d'estar el poder de votar i de la gent. O potser aquest senyor prefereix que la sobirania popular siguin una assemblea d'aquestes de poble o potser prefereix que sigui la sobirania popular a la catedral de la ciutat. Defències més d'esquerres o més de dretes. I, d'acord, això convida a pregar a tots els membres de la Iglesia a favor de la Convencia Pacífica i més solidaritat entre els pobles d'Espanya. Bé, doncs aquesta és la pixeta número 1. Anem a la número 2, que justament coincideix amb el càrrec Cúcupa, també del PP a Andalusia. Es diu Dolores López, secretari general del PP, que va acabar el seu discurs en Fyer, no? I tant. En Fyer és la paraula perquè se li va anar al de la llengua. Escoltem-la. No tenemos que buscar otras peculiaridades territoriales en un discurs. Eso lo hace el PSOE. Nosotros no somos 17 partidos, esos son otros. Nosotros somos un partido en 17 comunidades con un único mensaje. Y lo decía antes aquella señora, arriba a España. Molt bé. Perdona, és veritat. Per què matisar? Per què tenir grisos en un discurs polític? Sí, exacte, grisos. Per què tenir ni una cosa ambigua? Un sol punt al programa i ja està. El punt és viva a Espanya. No, arriba. Què és la diferència? Arriba, arriba, arriba, arriba i abajo. Perquè és precisament el crit utilitzat per l'extrema dreta, per el feixisme espanyol. No és precisament el vocabulari que un demòcrata hauria d'utilitzar. Bueno, sí. S'ha de dir això sí, que posteriorment va fer un tweet en què deia en la intensitat d'un míting vaig utilitzar una expressió des de la fortuna que no va amb mi. En realitat volia dir viva a Espanya. Bueno, arriba, viva. Hi ha gent que no acaba de veure la diferència entre una cosa i una altra. Per cert que els dos quadrats de la setmana són per... Alfonso Guerra, per buscant-ne el volt de los recuerdos. Hombre, foxo Guerra, foxo Guerra, aquest home. Hi ha gent que no acaba de marxar ni amb aigua calenta. L'històric membre del PSOE va demanar al govern que frenés la rebel·lió contra la llei, una mica, en el que està passant a Catalunya. Sí, en el procés català el diu. El problema està en la referència històrica que va fer servir. Diu, espera que ara acabi de la mateixa manera que el 1934, quan Lluís Compans va declarar la set català, aquell cop, dins de la República Federal Espanyola. Però què diu aquest home? Sí, de nou Lluís Compans el president Màrtir apareix en el dot sobiranista. No és una coincidència, penses-ho, de debò que el vicepresident socialista l'única resposta que s'ha acut per resoldre un problema polític és empresonar el govern de la Generalitat? Bé, i tots ho veiem, com a que vol la història, jo ho vull. En fi, pau, moltes gràcies. La setmana que ve que vagi bé, et trobo una pausa de no res. I d'aquí uns moments parlem de solteria, en general, amb la Marta Bernal. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. La vella vol morre cada tarda de 5 a 7 per ràdio d'Esvern. Doncs efectivament, aquí estem, 5.43 de la tarda, anàveixem una mica el do del programa, perquè avui tinc l'il·lusió de presentar-vos a una amiga meva, que és consellera de la mort, consellera matrimonial, consellera de les relacions en general, és Amers Rima, la doctora Bernal. Sí, no pot dir que em paregui, doctora Bernal, bona tarda. Hola, bona tarda. No, una plàdida, social. Escolta, doctora... Hòstia, una plàdida. Sí, una plàdida, ja ho he anat, perquè clar, tampoc no ho he notat, ja. No t'ho puc publicar aquí a l'estudi. I re, l'he trucat perquè avui fem la primera sessió, i última, segurament, o no? No ho sabem. Bueno, ma trucada, perquè no té contingut. Bueno, a veure, si ja comencem a estripar el programa, a veure sí, però volia fer-ho una mica així fersid i tal, però bueno, sí, és veritat, avui no tenia contingut. Avui no tenia continguts aquesta hora de la tarda, però he pensat... Mira, la Bernala, que dic jo, farà una cosa. I, llavors, m'hauria de comentar amb vostè, senyora, doctora, doctora. Sí, doctora, doctora. Què li sembla aquesta notícia que va sortir l'altre dia? Diu que a l'Ibaba, que no sé si és, però és un lloc aquest de compravent d'online, diu que pulveritja records de venta en el dia del solter. A l'Ibaba... Vostè sap que hi havia un dia del solter? Doncs jo no ho sabia. Jo em vaig enterar ahir, que vaig dir la notícia, igual que vostè, però la veritat és que no tenia ni idea del que és això, però jo ho comento igual. I això és una cosa de compraventa, no? A veure, a l'Ibaba, diu que a l'altre ahir, dimecres, tots els records de venta online, amb una facturació de 91.200 milions d'Iuans, que són... És la moneda... La moneda xinesa. La moneda xinesa, amb les seves promocions del dia del solter, que van fer la facturació d'un sol dia d'aquesta firma, crea el 2009, diu que és similar al producte interior brut anual d'Islàndia i Senegal, i alguna cosa superior al Nicaragua. Aquesta gent ahir es va forrar, de forma espectacular. Es veu que el dia del solter és un dia que fan a la Xina, i és el dia que té més èxit de tot l'any de cara a la compraventa de productes. Aquí tenim, per exemple, el dia dels enamorats, i allà tenen el dia del solter. El dia del solter és l'endicomprament. Però què venen, aquesta gent? Nines, regals per la que solter, com això? Aquesta gent vén de tot. És un lloc que vostè es pot baixar a l'aplicació, si vol, ara mateix. El seu mòbil, a través de l'Android, l'iPhone, i que es diu Alibaba, i llavors és com una mena... A veure, jo era un tínder del... És com un... No, un tínder, no. És com un tínder. No, és un gualapòbio, grec. Té un gualapòcte solter solter. Diuen que no és un gualapòbio. És una aplicació... No, calla, d'electrònica. I de productes econòmics. De productes econòmics, diguéssim que el solter es pot regalar si mateix. Sí. Per per qui de cosa. Veig que sí, veig que sí. Diu que la jornada d'ahir demostra la fortalesa del consum intern a la Xina i la forta de manda dels cinesos per productes estrangers. Bé, en fi, no sé, són coses... Bueno, aquesta era una notícia, per parlar de la solteria. És estúpida, sí. Sí, bastant idiota, per parlar, ara, de la solteria. Aquest ha estat, doctora Bernal... Permanent, sí. Permanent a la vida, perquè... Un és solter... o està solter a la vida, o soltera? Un... m'ho pregunto a mi, per solter a mi, en general. Un està solter a la vida. Li pregunto una mica com especialista del tema. O sigui, imagines, els cinesos... Ah, clar, no vostè, no vostè, que jo no sé, tampoc, quina situació sentimental té ara mateix. Però li pregunto una mica, en general, preglar els cinesos fixis. Són un poble que hi ha tants milers i milions de persones que diu que n'hi ha molts i moltes que són solteres i solteres. És el país on hi ha més solters del món, de fet. Si no, no tindria exit. Mira, que la contradicció, un dioc on hi ha tanta gent, i que no es trobin uns als altres. Això vol dir que la gent vol estar soltera, també, eh? Bueno, per tant, cada vegada anem més cap a una solteria obligada. Això sembla el conilla. Obligada. Obligada, no, buscada. A quina va jo, buscada? Està per estar, clar. Està per estar, no està bé, senyor Domènec. La gent ho ha refitat, eh? Mira, el ràdio ho parlàvem. Avui en dia, hòstia, la gent va com prefereixo estar sol, que està mal acompanyat. Les generacions dels nostres pares i els altres avis... Potser no podien experimentar. Bueno, però això demostra que anem endavant. Que hem de prendre a viure sols, a estar sols, que no passa res. I que per estar amb una imbècil millor estem sols, carinyo. Vostè segur que està sol? P'escolti. Vostè què saps? Pregunto, pregunto. Normalment no costumo airejar la meva vida personal. Pels micròfons de ràdio... Ah, bueno, ja que em truca i t'ho consulto, hauria de preguntar-li, perquè estic amb qui consulto. Jo li pregunto, ¿vostè està sol? A veure, jo sí, aquesta hora de la tarda sí. Ara mateix estic sol, estic més sol que l'alguna. Senyora... Amb aquesta veu, amb aquesta guapura que té vostè. Perquè vostè ho escolti. Ah, vol dir que això s'escolti, no? Clar. I tant, que s'escolti. Més coses que s'escollen, per ser que si algú ho vol trucar, ara mateix a la ràdio, per preguntar qualsevol cosa... Però amb la música de trucar, una altra vegada. La doctora Bernal li aconsella. Ai, Déu-me'n. Però del que vulguin, eh? No només insultaria. En general, sobre l'amor. Ah, del que vulguin. Ah, del que vulguin, també. Així agafa un pis llum minors o un pis. Ah, jo aconselluda tot. No tinc ni idea de res, però aconselluda tot. Bueno, hi ha molta gent que ho fa, com a mínim, vostè ho diu. Perquè hi ha molta gent... Jo, que jo dic directament, és. Aconsellada coses. Que no té ni idea de res. Però bueno, escolti, potser farà la primera pela, eh, així. 9-3... Ah, mira, no seria la primera. 9-3-3-7-2-3-6-1. El telèfon de la ràdio, però si volen trucar, la doctora Bernal sap de tots. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Miri, escolti, jo... Sí. Tinc una altra notícia d'aquí, que voldria comentar amb vostè. Espero que l'equip de guionistes del programa, així, escolti't una notícia millor que la de l'IBA va pulveritzar les records de venta online, perquè ja em diuen tu, amb aquesta notícia, on anem? No podem competir, sí, contra el clapés. Diu, augmenta el número de dones joves que viuen amb els seus pares. Ah, aquestes temes també... que toca, toca coses. A veure, quin és l'estany que ve, vostès? Però què és la notícia? No dic que li digui, perquè sí, el truc, cap al comentari, és les notícies que m'haig de fer. Escolti, això són notícies de Mundo Insólito, de Yahoo, de la web. Això és que és infinitiu, pròximament, de minuts, eh, senyor Domènec. Potser a favor... Si volen ser una radiosèria, comentin i així pense seria. Ah, què vols que digui? Ara que ens han de posar llegir la venguàrdia, ara, o estic impal. La venguàrdia, no, sisplau, la venguàrdia, tot amb unes propietats, senyor Domènec. A veure, vol que... Mira, la venguàrdia. Canvi, canvi. Potser una música així i canvi, a veure. Canvi de programa, canvi de programa, canvi de gestió. Què tal, com esteu? Bona tarda. Benvinguts a l'Apena del Morro, una estona més, amb la... Marta Bernal, el telèfon. Marta, què tal? Bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Bé, analitzem algun contingut que avui ocupa les portades dels diferents diaris de la premsa catalana. Per exemple, la venguàrdia, sense anar més lluny, el titular. Diu que el Parlament torna a reforçar arturmas amb un altre no de la CUP, com la nostra... A suprendre-lo. Doctora Bernal, com valora... Ja l'he contestat, eh? Ah, ja està? Ja l'he contestat, a suprendre-lo, a suprendre-lo. Aquesta és la meva valoració. Un altre. Vinga, continuem. Posa'm, posa'm l'abans, vinga. Més coses, feliços, eh? La solució prevalt ràpid, que ningú ho dubti. Bueno... És que aquesta notícia és que vol que li comenti. Posa'm el teatre, fa-li un acord que li sé, home. Aquesta és tampoc? Sí, aquesta és tampoc. Aquesta és tampoc. Vaja, escolta, no acabem de trobar notícies que li agradin, eh? A veure... No, és que... Només li puc dir fora més i ja està. I en polèmica ja està. Fora més, tu. Fora més i ja està. Què vol alguna cosa d'esports? Ah, mira, d'esports també... Ah, no? A poc. Perquè d'esports, aquí, tinc la FIFA, diu que es clau platini. I més sis... Més sis ens trena de nou amb el grup. Una notícia que la gent... Tenia domenic, això és la cosa més estúpida, la veritat que m'està passant a la vida, eh? Fas-li el favor de fer una entrevista per a una humana. I aquí l'esculpre, hi ha tot el carinyo. Bueno, escolti, no, jo he fet guarnament el que... Vostè m'ha dit que volia una cosa sèrie. Diu que vaig llegir els titulars de la Vanguardia. Què vol, parlar de teatre? Si d'aquí una estona parlarem de teatre, el programa nosaltres. Saps qui tenim, avui? No, del dilluns, el senyor Pustole. Però d'aquí, d'aquí al moment, entrevistarem a Gabriel Chamé. Hombre, un aplaudiment per a ells. Hombre, té l'otelo. Sí, estàs bé. Otelo, que està a la Vallarroel, que vostè... Per cert, vostè ens pot parlar? Sí.Vostè ens pot parlar de teatre? Sí. Què ha vist, últimament? Que el fa la competència al Pustole, ara? No, no he fet la competència al Pustole. Jo, al contrari, tot el que digués a ell al Pustole han de fer-li cas. Perquè el senyor Pustole té molta raó en tot. Ja ve sempre. Sí, sí, sí. Escolta, Anna... No veig coses que encara no s'han assenat, el senyor. Avui es trena a la Celebequet, una cele que conec bé. És nòrquil de la Virgaria. Què tal, aquesta obra? Mira, jo li diré... Ara, com a esperte de teatre, li diré que no l'he vist, però que el senyor Pustole va sortir meravellat. Bé, és el senyor Pustole... Se'l meravellat o no? A veure si ara el que dirà el senyor Pustole va missa. Tampoc no comença a viure-te. Perquè el senyor Pustole és molt modern, no? Més que jo, jo sóc més carrinclona. Però va sortir tan meravellat que escoltin. Doncs no vadeu, no vadeu el que diuen. No es treu l'últim dia, perquè això s'acabarà. És nòrquil a la Celebequet. Vostè va al cinema últimament o no? Sí. Qui ha de veure-te? Últimament, mira, l'última que vam anar a veure va ser... aquesta de Torrente, com es diu. Torrente? Sí, que soc un perrete. Un perrete, evidente, és Torrente. De la Césgai, de la Césgai. Què passa a Atroman? Atroman, aquesta sí. I què tal? A mi em va agradar molt. Ah, sí? Sí. Tothom me la recomana molt, que estava molt bé. Però què passa, que hi ha una relació entre el Ricardo Darín i el Bosch? Hi ha una relació molt maca entre el Ricardo Darín i el Bosch, sí. I està molt ben tractada, molt ben explicada, perquè és la relació a part de mil coses més que passen. És la relació que no es veu gaire al cine, menys ho explica gaire, està molt ben explicada. Què passa amb un animal de companyia quan el seu amo no pot estar... No, però no facis spoiler, no facis spoiler. No, no sé, spoiler ho posa al programa ja, també. Ah, de vegades vas al cinema i de... Depèn de quina sinopsis va veure, o de quin trailer, dius que em vaig del cine perquè ja m'està explicant tota la pel·lícula. No cal... No, però si vostè és la sinopsis de Truman, allà li posa pràcticament tot. L'important és el que passa, el que viu i tot això. M'agrada perquè estem fent una secció una mica com el cabaret elèctric, que parla una mica de tot i després de res. A veure, una abraçada i un aplaudiment a la gent del cabaret elèctric, que els ja han retallat una mica l'espai. Una mica bastonant. Una mica que al final han fet fora tothom i només l'han ajuntat. L'han ajuntat, han fet com un contenidor. Això que fa la cor, últimament, molt bé. Què està passant, senyor Domènec, què està passant? A veure si em serà vostè l'únic que vindrà a una secció cultural. Aquest és el programa més cultural que n'està fent a la redidifusió catalana. Tenim teatre, tenim cinema i tenim David Ávila, que parla de Belén Esteban, de tant en tant. Mira, puc parlar de les tres coses. Ah, que segueix la premsa del cor, vostè. Jo, no... Sí, sí, sí. Ai, què vols fer? Vanitatis. Ah, què diuen, vanitatis. Mira, aquí potser hem trobat un filó. Vaig a buscar. Vaig a buscar què és... Vanitatis, què és vanitatis? És aquella pàgina web... És una pàgina web de les interiors, que diuen vostè. És un confidencial per la premsa rosa, que fins aquí podíem arribar, no? Sí, aquí podíem arribar. Mira, vanitatis. Fa Mossos, celebrities. Eva i Cayetano, per seguida, sense l'una de mil per a Austràlia. És molt aburrida, és molt aburrida. Per seguida és per quin? Fotògrafo què va dir? Perquè ja em dius tu. Qui persegueix aquesta gent? Els propis fotògrafos. És mateixos, parlen d'ells mateixos, m'agrada el titular. Així bailo la novia del reggaetón en la boda de l'anyó. Què és la novia del reggaetón? No conec res. La novia del reggaetón en la boda del anyó? Sí. Què? El paquerrín, aquest, no? Ah, potser sí. Aleshores faci que no s'arquies, eh? El paquerrín sí, però no l'havia escoltat bé. No sé què li diuen la novia del reggaetón en la boda del anyó. Que s'ha casat el paquerrín? No, s'ha casat el caquetano. Bueno, després una altra diu, sobre i aburrida. Així és su altre vestido nopcial. Però aquí parlen. Però quins titulars són, eh? La estilista que està detrás de los looks de Masterchef. Ah. Aquí és... A veure, aquí hi ha un interès. Hola, soc Jordi Cruz, m'agrada. A veure qui m'esteix a Jordi Cruz. A veure si diu qui. Qui esteix a Jordi Cruz, no ho sé. Bueno, aquí és el que diu... Bueno, és el que és vostè, eh? Bueno, a mi no me l'he mirat gaire. És que el Jordi Cruz també és molt aburrido. Si hubo un look comentado en la boda de Eva González de Caillotano Rivera, ese fue el de Samantha Vallejo Nájera. La empresaria ha hecho caso omiso. A las críticas he defendido su look y el de sus dos compañeros, Jordi Cruz y Pepe Rodríguez. Ai, la gent vagi convulga la boda, no? Oh, i tant. Jo, per això, tinc una cosa molt clara. Jo no vaig a les bodes, tu. Ah, no? No, ja l'he dit a tots els amics, no en convidem. I per què no? Ah, no m'agrada gens. Ni bodes ni bodes ni comuniones. Però... I enterrosos... Vaja, però vostè... Ara m'ha fet com m'ha tocat, això. Però s'hi està molt bé. Ara m'ha agafat com una mica de paneta. Per què no val les bodes? Perquè la gent fa molt de... Però si la gent es pirre per anar a les bodes, i que la convidin, i que estiguin... Oh, no. Sí, de moment que s'escolpa fatal, això, eh? Bueno, no et preocupi que queda un minut, ja, per acabar. Ai, no us va. Que ja vol penjar. És una bonia, això. Escolta, no va, no passa res. Mira, cadascú és com és. Jo soc rencieta, en aquest sentit. Però, o sigui, si la convido algun dia a la meva boda... No la felicitaré, però vostè no es casarà. Vostè és un sol té... Escolta, és la primera vegada que escolto... Escolta, escolta. Que algú no li agrada anar ni a una boda. Però què és, això? No, no. Només... perquè mirim, perquè soc així, com a cal·litor del que faci. Una mica de maduresa, per què no? Una resposta clara, com a mínim. Una resposta clara. Per què no vol anar a les bodes? Que et té pànic? Que et té por que li toqui el ram de flors de la núvia? Alguna cosa? No sé, l'estima n'hi és, però no em pregunti. Per què? Perquè no ho sé, des de sempre. I, a més, ho tinc dit, i els meus amics... Pels sols, no estiguis a la solteria, que no es casa ningú. Però ja... Serà per això que m'ho deixo a la solteria. Ja ho busca vostè. Ja va buscar-ho de formes pressa. Bé, escolta. Millor que no es casi. És el Consell d'avui, eh? Que ningú es casi. No es casi, però te lo convido. Bé, no, no. M'agrada molt aquest espai, d'Utara Bernal. No descarto... No descarto... No descartem tornar-la a convidar en algun moment per anar repassant el titular de vanitatis, eh? Molt bé, per parlar de res i de tot. No és de res. No, perdoni, hem estat aquí 15 minuts, umplint la prova de radio. Molt, molt, senyora Bernal. Hem de connectar amb... Adéu, gràcies, un petó molt fort, eh? Adéu, adéu, adéu. Oi, oi, oi, oi... Hem de connectar tots aquí amb Catalunya Ràdio, a la segona hora, amb Gabriel Chamer, de la companyia que està fent hotel-lo a la Villarroga. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Adéu. Adéu, adéu, adéu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li ens sabria. El ministre Vicenda Cristóbal Montoro treu fer-lo a la petició del Govern de la Generalitat, que faci un ajust entre 1.318.000.000 euros i 1.500.000. Bàsicament seran aquests 1.318.000 per aquest any, per complir els objectius de déficit i endeutament. I ara parla de reajustar el pla econòmic. Madrid, Àngels Lafuente. Bona tarda. El ministre Montoro ha volgut deixar molt clar que en cap moment s'ha plantejat demanar més retallades aquestes notícies. No se está pidiendo más recortes en modo alguno, ni al Ayuntamiento de Zaragoza, ni a la Comunidad Autónoma de Cataluña. Lo que se me está pidiendo es que insuya, en sus propios programas, las consecuencias para actualizar esos planes económicos financieros. Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, en Madrid. Notícies breus, Montse Cuadreny. 24 hores d'agost. 24 hores després de la suspensió de la declaració independentista, el Tribunal Constitucional ha entregat les notificacions personals del president de la Generalitat, Artur Mas, a la presentada del Parlament Carme Furcadill i a la resta de la mesa de la Càmbra. De fet, aquesta mateixa tarda s'estan acabant de enviar la resta de notificacions sobre la impunació Artur Mas a parlar amb aquesta contundència. Què va passar el 9 de novembre de l'any 2014? Van fer exactament el mateix quan el Tribunal Constitucional va dir que pot fer el 9 de novembre ni tan sols en forma de procés participatiu, es va trobar la manera de posar les urnes. O no? El Parlament metristan ha tornat a tombar la investidura d'aquest que sentíem, Artur Mas, com a president de la Generalitat. El resultat de la votació ha estat 62 votes a favor, 73 en contra. És la primera vegada la història de la Càmbra Catalana que un candidat fracassa en la segona votació Mas, ha ofert una direcció com partida del govern i, fins i tot, una emoció de confiança de qui ja deu mesos s'hi ha investit. La CUP ho valora, valora aquests oferiments, però, de moment, no ho considera suficient i s'emplaça a seguir negociant. Dop la edat suïcida veïruda, al nivell 20 persones en mort i desenes més han quedat ferides en dues accions segons el govern. La policia explica que dos homes que anaven a peu han detonat els seus cinturons explosius davant una masquita del sud de la capital. Concretament, en una zona considerada com un feu de les milícies xites de Gisbola. El Departament de Salut accepta canviar el gènere a la tarjeta sanitària d'un menor de edat transsexual. És el primer cop que reconeix la transsexualitat d'un menor en un document. L'àrea per l'aigualtat de tracte i la no discriminació del Departament de Benestar Social i Família ha estat qui ha tramitat la petició a instàncies dels pares del menor. Milers de peces en de les col·leccions del Museu Britànic, es poden visitar virtualment gràcies a un acord en Google. El Museu Londonenc, un dels més importants del món sobre història i cultura, s'ha associat amb l'Institut Cultural Google per penjar internet les fotografies de 4.000 objectes de dues exposicions en curs. I això ha estat avui en una cafateria social de Dinburg, a Escòcia. Ja hi ha anat l'home dels cafets. George Clooney, que ha despertat una gran expectació en aquest social bite café, que és una cafateria social de Dinburg que dona els seus beneficis a persones sense casa. A l'efecte de Clooney és a Dinburg, per fer una conferència en els premis escocesos de l'empresa, i ha estat durant un quart d'hora en aquesta cafateria que fa servir un sistema d'invitació per les persones sense sostre. Aquí els clients poden deixar pagat bé un menjar calent, bé un cafè. L'actor, molt compromès sempre en les tasques humanitàries, ha provocat l'entusiasme dels Quirena local, ha tastat uns dels seus ambitjos i ha deixat una propina d'uns mil d'olars, uns 930. 100 de 5 euros. Esports, ou del Serra. Leo Messi ha començat a entrenar-se amb la resta del grup, quan només falta 9 dies pel partit de l'Iga davant el Madrid. Els Blaugrana han fet l'última sessió de la setmana, i no tornaran els entrenaments fins dilluns. L'Espanyol juga des de la cinc una amistosa a la ciutat esportiva de Níjar, que, davant l'equip bolívià del Blooming, han jugat menys a la Lliga. El resultat és d'una zero per l'Espanyol, un gol que ha fet salva Sevilla al minut 37. Avui hi ha partits de clasificació pel Mundial de Fútbol de Rússia aquesta matinada, l'1 Argentina-Brasil, amb els Blaugrana, Maixerana, Neymar i Alves. També Sile, amb Claudio Bravo i el jugador de l'Espanyol, Enzo Rocco s'enfrontarà a Colòmbia, i l'Aquador amb el Blanqui Blau, aquest vespre, hi ha bàsquet per partir a Doubla, 3 quarts de nou, Barça, el locomotif de Cúbann a l'eurolliga masculina, i una hora abans es parla de Citylif, Girona i Caterinburg, a la Lliga Femenina. Nosaltres estarem aquí, puntuals, amb tota l'actualitat, al Catalunya Vespa. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts per la Cristina Vargas. El rebuç de Càritas repren dissabte la campanya de Caral Nadal de recaptació d'aliments per els familiars de Sant Just, que més ho necessiten. La recollida de productes tindrà lloc dissabte de 10 a 2 davant del mercat dels dos capreus de Sant Just i de l'herbulari del carrer Raval. També torna aquest dissabte el banc de Sant Guitexits a Sant Just per impulsar una nova campanya de donació de sang al mar del novembre, més per la salut. T'estaran a 12.45 del matí, a dues del migdia, al cas de les joves. I durant aquests dies s'estan acabant de col·locar els diferents elements acoratius de Nadal pels diferents carrers de Sant Just, que s'assembla a Sant Just. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà una aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot s'assoluciona, amb el temps tot s'assoluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns i divendres de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chilault, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 10. La segona hora de la penyel·la del Morrú. D'aquí una estona amb l'Arnau Consul, parlant de llibres i del novembre literari d'aquí a Sant Just, però abans vull que escolteu això. Jo no soy el que soy. És un... Ah, una vela! Són alguns dels fragments de l'obra o tel·lo que s'està aquests dies representant a l'of de la Villa Roel, una companyia argentina amb Gabriel Xemé al Cap d'avant, un obra espectacular que ha tingut molt bona crítica, molt bona acolida, i que avui, precisament, és l'últim dia que es pot veure aquí a Barcelona. I per parlar de tot això tenim el Gabriel Xemé al telèfon. Gabriel, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, què tal? Què m'està veu? Gabriel, té alegria i il·lusió poder parlar contigo un momento, perquè, com estàvem comentant hace un rato, no sé si entiendes el catalán, però que la acogida. Entiendo bastante porque hablo francés, así que entiendo mucho, ahora que no lo hablo y es una pena, me encantaría poder hablar algo más. Bé, no, estàvem comentant que una acollida fantàstica, la que heu tingut aquestes dues setmanes a l'of de la Villa Roel amb aquest hotel de Shakespeare, amb aquesta versió que munteu vosaltres, t'esperaves aquest reconeixement i aquest èxit que heu tingut? Bueno, mira, sí, con español, porque no puedo. No, claro, claro. Sí, bien. No, estoy muy feliz aquí de la acogida del público, Barcelona, la verdad ha sido maravilloso. Verla estar a la Villa Roel, un día martes, un día miércoles, a las diez y medio de la noche, 200 personas de pie arrodiendo. Es una cosa para mí, un honor y algo como un evento fuera de lo común, porque sentir que el pueblo catalán, con la cultura que tiene y con también la exigencia que tiene tengamos esta respuesta es realmente un honor. ¿Habías venido alguna vez a Barcelona ya con alguna obra? Mira, he venido sí con un y personal mío que se llama Llegué para Irme y lo he hecho en el festival de Complenau, lo he hecho en la sala Sats. Y es posible que también en Reus, he hecho espectáculos también en el festival que hay en Reus, y también he dado muchas clases en muchos años. Yo tengo una relación con España en general y Catalunya en particular, que es bastante fluida, no contigo, pero muy fluida. Vamos a hablar de este hotel, que hoy por cierto es el último día, lamentablemente, seguramente ya está todo vendido. No sé si lo digo porque ha sido un éxito brutal, ha funcionado mucho el boca oreja, no sé si lo has notado y habéis llenado. ¿Lo tenéis todo vendido para hoy o no? Mira, creo que está muy vendido. Yo siempre digo a la gente que si quieres realmente venir ven. O sea, haz la cola que siempre hay algunas personas que no aparecen, que ya han observado, así que yo tiraría siempre a decir que si se muere de ganas de venir, que venga, y si no, confiarse que volveremos, porque estamos hablando con la Sara Vizaruel para volver en el próximo. O sea, vais a volver seguro el año que viene, ¿no? ¿Lo digo porque para aprovechar el éxito que ha habido este lido? Sí, sí, sí, ha sido todo un éxito y para nosotros es un placer enorme. Y la Sara también, la productora Focus, está muy feliz con el espectáculo y quiere seguir creando y proyectándonos juntos. ¿Cómo te encontraron o tú fuiste a ellos, a Focus? Focus, bueno, Focus a través de mi agente, por decirlo, que es Mica Project, es una muy interesante productora que está dividida en Argentina y Barcelona. Entonces, desde el primer momento que yo me asocié a ellos, ellos me presentaban a Focus. Y en realidad, de que Otielo está de gira por España, venimos desde Canarias, Cádiz, Sevilla, Galicia, en Coruña, completamente, y se va a adonir ahora a Barcelona y después a Madrid, o sea, que venimos de una gran gira y aprovechamos para tener huecos para poder estar con la productora de Focus. Aunque este es un espectáculo que ya lleva rodado bastante tiempo, ¿no? Porque creo que lo estrenasteis en Argentina en el 2012 o 2013. Son 2013, exactamente. Son casi tres... Tercer año de rodaje y en Argentina hay algo que pasa que el teatro se puede hacer taquilla constantemente, ¿no? O sea, nosotros no actuábamos siete veces por semana, actuamos tres veces por semana, pero este es el tercer año que treve usted por semana todo el año que está toda la obra. Bueno, este hotel que has creado y has dirigido, juntamente con Matías Basi, Justina Grande, Hernán Franco y Martín López, que hacen un trabajo extraordinario. Son cuatro actores que están espléndidos y maravillosos. Es un hotel... bueno, a ver, no sé, como decirlo, irreverente, rompedor o raíz a la cara, y literalmente, ¿no?, del propio Shakespeare. ¿Cómo han sido... cómo fueron los ensayos? ¿Cómo habéis llegado a este resultado final? Mira, te voy a corregir. Yo no creo que no todos nos reímos de Shakespeare, sino de los dos. Shakespeare se creo que tiene un gran sentido, un humor, o todas las cosas que creo que hacemos Shakespeare, como tal vez, si no te aseguro, que allí, en su época, quiero decir, de una manera donde la cuarta pareja no existe, donde no es un texto psicológico ni realista. En la época de Shakespeare, la gente estaba de pie comiendo, y era gente del pueblo que miraba ese espectáculo. Entonces, me imagino que Shakespeare tendría muchas armas con el sentido de humor para poder atrapar al público, y el drama se mezcle con lo trascoso. Sí, creo que exactamente hizo lo que hacemos. Saben lo que me río? Esa vez es de que le ponen a Shakespeare la seriedad, y a veces es el aburrimiento de la manera en que se lo hace, o de la manera en que se lo traduce, que es tan engolada, y tan difícil de leer. Yo creo que mi burla... Si hay una burla, es más a eso que a Shakespeare. Hay un respeto y un amor infinito. Hay un momento de la obra que uno de los protagonistas, que ahora no me acuerdo quién es, uno de los personajes recita una de las... ¿Qué hace de Xavo, no? Bueno, sí, creo que es él que dice... No es cuando está con el retrato, sino que en un momento dice... ¿Pero qué versos, no? Dices, qué bueno... Él es el mismo. Ah, qué el mismo. Es que el tipo agarró la pluma y no paró. Sí, sí, eso es. Entonces, claro, aquí dices... Sí, me estás encontrando ya, a lo mejor no reírse de Shakespeare, sino un poco... bueno, de todas las adaptaciones también, que se han intentado hacer, porque esto en los ingleses... Esa generada, la cosa es romper con la solemnidad. Quiero decir, hay algo que Shakespeare es muy contemporáneo. Estamos hablando de hotelos. Hotelos es un hombre que dice cosas claras a cien por cien, nos pone todos los temas sobre la mesa y nos deja reflexionar sobre esos temas. Esos temas, en el caso de hotelos, son el racismo, el engaño y la violencia doméstica. Esos temas que me parece son bastante actuales, ¿no? Bastant actuales. No podemos reírnos cómo hacemos para que la gente pueda acercarse más y pensar más inteligentemente sobre estos temas. A veces, el humor no es solamente para como un entretenimiento o pasar tiempo, el humor puede ser una manera también de ver las cosas de otro punto de vista, de otro ángulo, y por lo tanto, penetrar mucho más en los temas. Esa es mi objetivo. Sí, la verdad es que hay una cosa también muy buena, muy buena, que aparte de tener esta... Bueno, como esta historia claunesca de romper, de ser irreverente con el propio texto y de formarlo, moldearlo, como vosotros queráis, hay una base ahí que también habéis tenido que trabajar, ¿no? Porque hay un drama y hay una tragedia que el actor tiene que estar impregnado, sobre todo el propio hotelo. ¿Cómo han sido los... ¿Cómo eran los ensayos, el proceso de creación? ¿Cómo trabajas tú? Mira, en el caso de cuando hago una obra como Shakespeare, no es mi primero, Shakespeare, yo vengo un camino que me entra mucho la reacción entre Shakespeare y el aspecto pasasesco, clavonesco, como que ahora vamos a amarlo. Lo primero que hago es agarrar la pieza y traducirla yo y adaptarla yo en el sentido de que no me interesa contar otras historias más que las que cuenta Shakespeare. Quiero decir, tratar de respetar el cuento que Shakespeare cuenta. Y no... Y después, lo intento, sobre todo, quitar cantidad de texto, respetar la cantidad de escenas, y también pensar en cuántos actores voy a trabajar. Quiero decir, no es lo mismo tener con Shakespeare 12 actores en escena que tener cuatro, como es mi caso. Entonces, pensando que tengo cuatro actores en mi adaptación, yo voy pensando que hay dos que van a tener que hacer por lo menos cada uno cuatro o cinco personajes. Entonces, ya eso es ya está mi adaptación. Una vez que ya tengo el texto escrito, que en ese texto no hay ningún tipo de chiste, ni nada es el texto de Shakespeare, traducido por mí, quiero decir, respetando las imágenes verbales de Shakespeare, pero no en un castellano antiguo, o sea, realmente en un castellano completamente contemporáneo, y en este caso, bastante argentino. Entonces, me parece que es una manera de acercarle el texto a la gente. Respetando las imágenes del texto, que es una poesía blanca, increíble. Una vez que llego al ensayo, por ese texto, empezamos a trabajar como cualquier hombre de teatro, las intenciones del texto, pero el juego que aún esco, el juego físico empieza a darme claves para leerlas, para entender el humor, también pasa por lo que se dice y se hace. Y finalmente, para hacerte cosas, no, a estirarme más, hay algo también que hago con respecto a los objetos en escena. Me parece que es interesante que esos payasos que tienen ser los objetos pueden trabajar con su cuerpo, con algunos objetos y con el texto. Y esas tres particiones se mezclan y hacen esta obra, para decirte lo que es el proceso. Bueno, claro, el proceso que ahora has comentado en un minuto, pero claro, que me imagino que estuvisteis vuestro tiempo, ¿no? Un año. Un año, imagínate. Un año, entre el tiempo de traducción y los meses de ensayo. Entre que empezamos y estrenamos. ¿Cuánto tiempo estuvisteis ensayando? Ensayando real. La realidad son seis meses. Pero tenemos dos meses de fuerte, fuerte, fueron cuatro y ensáis de real. No, lo digo porque aquí, no sé si me imagino que sí, ya sabes cómo funciona el teatro catalán, eso de ensayar seis meses o cuatro muy fuertes, es una cosa que estamos poco acostumbrados. Aquí son ocho... Si uno tiene ganas de hacer las cosas bien, a veces tiene que hacerlas más a fondo. Claro. Y el problema está... bueno, todas las relaciones, la gran relación entre la economía y el tiempo, ¿no? Y en Argentina estamos muy acostumbrados a trabajar muchas veces sin tener un salario. Entonces tenemos que generar un producto para poder encontrar la manera de venderlo. Bueno, a lo mejor por eso hay tan buena reputación con el Teatro Argentino, ¿no? Porque hay esa calidad, pero porque también le dedicáis muchas horas. Mira, la verdad es que se trabaja mucha. En la general argentina, como la gente tiene otros trabajos, la mayoría de las cosas que no, de que comerían, se maneja de otra manera, no lo hacen como yo lo hago. Yo lo hago a la profesional, quiere decir, ensayo todos los días tantas horas por día. Pero la gente de allá en Argentina trabaja más como una o dos veces por semana ensayando, y tal vez ensayan varias obras diferentes y lo hacen a un año de trabajo. Entonces, como que lo van haciendo suavemente y cuando lo tienen lo estrenan. También muy argentina de lof, argentino. Pero no es mi manera, yo trabajo todos los días, sino no puedo. Si no, no me concentro. I a part también que hay la sensación que como director sacas lo mejor de cada actor. Esto es una cosa que cada actor está brillante en lo suyo, ¿no? El que tiene más cuerpo, más cuerpo. El otro que a lo mejor tiene un poco más de texto, lo que sea. Esto también es un arte, ¿no? Saber sacar lo mejor de cada actor que tienes en el escenario. Sí, a mi, por supuesto, porque yo soy profesor y los actores que elijo tienen que ver con la gente que encuentro a veces en mis clases. Que digo, este actor es maravilloso y es una pena, no está explotado, nadie lo conoce. Está esperando hace años que hay un lugar. Y en este tipo de producciones, que ya ves que son muy sacrificadas, es el buen lugar para que un actor diga, bueno, hago un sacrificio, trabajo, trabajo, pero va a haber algo que va a evolucionar en mi carrera. Y después, de mi punto de vista, como soy una persona que vengo del piano y del payaso, para mí la puesta ni tiene hasta abatada en el actor. Quiero decir que yo puedo hacer una puesta rítmica, visual, pero sobre todo lo que hago es una puesta de cena donde el lucimiento pasa por el lucimiento del actor y porque la historia se cuenta a través del actor. Creo que es el dueño del teatro, es de quien se enamora el público y hay que lograr que el amor te logre entre el público y el actor. Bueno, la verdad es que el resultado es evidente, espectacular y de una calidad muy alta y asombrosa y por eso habéis tenido que lleno casi todos los días en el off de la Villa Roel en Barcelona con esta adaptación que has dirigido tú de hotel de William Shakespeare. Estaremos atentos, porque hoy es la última función cuando acabe la de Marie G. Muellès de Woody Allen a partir de las 10 y 20, 10 y media, aproximadamente. Porque tampoco no empezáis cada día la misma hora, ¿no? Estás un poco pendientes de cuando se va el público de la obra anterior. No, no, hemos hecho una... Para poder hacer cambio de suografía una de las veces que más veloz la hemos hecho. La avisa se hemos tenido 5 a 10 minutos de retrato, pero no más, ¿eh? Sí, sí, sí. Hemos empezado como máximo menos 20, por suerte. Vamos bien en hora, o sea, que no se asusten que si vienen 6 y media van a empezar o empiezan 5 minutos más tarde, pero no. No tenemos retrasos de 40 minutos ni nada le cido. Bueno, pues, Gabriel, xamé, muchas gracias por habernos atendido, enhorabuena por el éxito y también por los llenazos y vaya, ver toda la platea en pie de la Villa Roel con este hotel que habéis hecho, pues merecidísimo. Y también como público se agradece, se agradece ver de vez en vez. Y recordarles que seguramente el año próximo seremos aquí. Perfecto, Gabriel. Hacemos la fecha exacta, pero la promesa de parte de Focus que volvemos. Muy bien, pues queda dicho, que vaya muy bien y que tengas muy buena tarde. Hasta luego. Todos. Adiós, adiós. Bona tarda. Ai, sí, sí, 25 de la tarda. Continuem en directe a la penya de Borro, a les tardes de la ràdio. La ràdio... la ràdio que t'escoltes. La ràdio que t'estima. La ràdio que tens, però... la ràdio. Gràcies, ara venia enganxat, ara. Eh, Arnau Conso, bona tarda. Bona tarda, Anna. La ràdio del col·laborador. El col·laborador fa com música, sí, com de programa de 20 anys, no? S'ha disparat així, no? Sí, una mica com... Això, que és l'ordinador que està enxegint a ta buia... L'ordinador està així, en plan, 20 anys. Mira, ho has fet també. Quatre minuts i falta, per arriba, a dos quarts de set de la tarda. Hola, amigues. Com esteu? Però un walking-by, una mica, això. Sí, una mica, sí, una mica... Aquella seria també la antena 3, no? La antena 3, no sé, jo... Tu veus que és més de... ¿Soleverestón, no em sembla, o...? oleverestón, sí. Podria ser, sí. Podria ser, podria ser. La dels gànsters i la llei, sé que... Calla, calla. Velvet. Que és la Ellie. La Ellie ens ha dit aquí al chat de ràdioesberg.com. Una mica, Velvet. Hola, senyora. Veo que lleve la família, igual que ell. Sí, sí, va. Jo no l'he vist mai. No m'he vist referències. Hem de fer una pausa per la post. Està fatal, eh, aquesta tarda a la tarda. És que des que es fa de nit t'endora, ja no som els mateixos. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, Arnau, ens parlaràs de què? De llibres, per s'original. Ah, molt bé. Està bé, marada. Té bona pinta. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Desperdanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda, en una cinc a set, a ràdio d'Esvern. Dos, quarts, set, a la tarda, en punt, ens continuem en directe a la penya del Morro de ràdio d'Esvern i, com cada setmana, tenim nosaltres l'Arnau Cónsul, l'Arnau Cónsul, que tal, bona tarda. Bona tarda, amics. Com ja sabeu, des del tallo de la escritura de l'Altamer, ho deserjo directament a la secció de llibres per a calència del penya del Morro. No, hauries de canviar aquesta presentació, eh? Sí, durant un temps n'havies dintre de redactar sapients i el dintre de rom o llull. L'hauries de tornar a adaptar, ara l'hauries de tornar a adaptar. Ah, per què, què passa? No ho sé, vull que em presentis d'una altra manera. A veure, com vols que em presenti? Arnau Cónsul, llibreter, de Sant Just. Avui, a la penya del Morro, amb tots nosaltres, aquesta hora de la tarda... el 98.0 FM... Arnau Cónsul i llibreter! Bravo! Bravo! Bravo! Sí, sí, gràcies. Però què vol dir que ets llibreter, Arnau? Bueno, llibreter és algú que té una lliberia. És que encara la lliberia no té llibres, però hi ha un local. Que serà lliberia. A Sant Just! Sant Just mateix, sí. Vem sempre, que us ho faré això. Només caldrà que aneu al carrer a una vista 81. Què dius, ara? Això és davant del ballar, del mercat... Això era exclusiva del programa, no? Crec que el d'un altre programa ho havíem comentat, però... Doncs escolta, enhorabona, felicitats... A veure, quan sobre, però al moment jo ja... Escolta, digue'm llibreter, així em vaig crear el mapè... Sí, però avui tenim l'Arnau llibreter. Té nom a la llibraria per això o no? Més fàcil, impossible. Cal llibreter. Cal llibreter! Cal llibreter! Tu em compres els llibres! Cal llibreter! No sabates a Cal Sabater! Cal llibreter, la nova llibraria de Sant Just. Al carrer, bona vista, al centre del poble. Hi havia hagut la Maria Teresa durant 40 anys. Després del Joigo durant 6 mesos. I la llibraria no sabem quan durarà, però... Quan ho obriràs, això. Ho sabeu, no? Com a objectiu maco, seria poder obrir abans de Nadal. Abans de Nadal? Però és justet, ho sabem. Perquè s'han de fer unes quantes obres. La setmana que ve, la gent passa pel carrer, una vista... i de sobte veuen que aquest local està per allò. I ara hi ha moviment. Hi haurà paletes. Paletes adecuant el que li està al caldo de Joigo per ser una llibreta. Una llibraria per fer-hi actes, per fer-hi presentacions, compta contes... És una notícia boníssima pel poble. Veurem si el poble ho respon. Sí, sí, clar. A principi... Home, a principi... Jo sé, tant, tant, el millor... A la penya del Morro hi poden interessar un concurs en el qual es regala un llibre. Home! Això ja... dona que sí! Però l'hauran d'anar a buscar la llibraria. Ja en parlarem, ja farem net. Si hi ha un contracte, s'ha d'anar amb xineria... Xineria... No em preocupis, perquè parlant de concursos, per cert, tenim un en marxa amb el mirador de Sant Just, que, si voleu participar, només cal que truqueu el 93-372-3661, i podeu degustar un menú per dues persones, el menú gastronòmic del bolet. De moment no ha participat encara ningú. Quan posem el Facebook la gent ha començat a trucar, perquè és el que té. És el que té el Facebook. Si voleu, la setmana que ve, fem el sortatge, 93-372-3661. Escolta, amb aquest bon rotllo i amb aquesta bona notícia, avui comencem la secció de llibres i ho fem parlant del novembre literari. Sí, 5 noms literaris, toques, que hi ha l'Equador... Bueno, heu tingut un món d'activitat, una de les... No, l'última, va ser aquest dimarts, la taula rodona, comunicar literatura amb la participació del Joan Josep Pizer, que és un crític literari, amb l'Òscar López, que és el budial de llibres. Exactament, que és el director de programes... L'Òscar López és el vicepresident de l'Espanyola, i pilarà a Arguda, directora del programa Punt Llibre, de Radio Versaló, de Radio de Gana, de Catalunya... Ser, m'entendem. I després, també, la Irene Pujada, s'enjusta en cada pro, creador del bloc, alzadal.com. I ho va mudar a la nostra estimada i benvolguda Carme Verdoi, del Justa de la Fusta. I tot això està gravat? Jo sé que el Carles Hernández i la Carmo saben on tenen. I la idea és penjar-ho, perquè crec que va ser molt interessant. Ja ho han penjat. Ja ho han penjat. Sí, sí. Ah, ho no parem, eh? No parem, no parem. Ja s'ha penjat, i em sembla que hi ha hagut molts ratoïts, i també... entre els... Perquè, clar, això són gent del mitjà, com, per exemple, de paginadors de TVE Espanya, la gent que està al tanto, d'això. El Punt Llibre de Radio Versaló, també. L'Àscar Hern ha fet una crònica a VilaWeb. Sé que el programa aquest Punt de Llibre en parlaran, no sé si exacte. Que bé, un altre. Bueno, s'enjust sortirà una mica del poble, eh? No, és que... Us anirà més enllà. S'ha fet una cosa que avui, en dia, no sé gaire, que és parlar de llibres i de literatura als mitjans de comunicació. Aquest era el tema central de la de l'altre. Sí, hi ha algun programa, però el 33 i el TV3 viuen fent-lo saltar. Els programes que hi ha, per exemple, a TVE Espanyola, és boníssim però el fan a una hora que ningú se'n recorda, perquè el van canviant, i si hi ha futbol el tornaran a treure... Per què, no? Perquè hi ha molta gent que és lectora, més que mai, diuen. Moltes coses que compren llibres, però que hi ha gent lectora. Per tant, els llibres interessen, però què passa? No es fan bé els programes, no són interessants, la gent ho té com una cosa molt aburrida. Una mica aquest va ser un dels temes. I la conclusió és que sí, que no es fan bé els programes, no? La conclusió principalment és que les cadenes no hi creuen. No hi ha així ràdio d'Esvern, que hi ha una ràdio de Punt de Llibre durant molts anys. La idea és aquella de dir, que s'agrada d'una manera simpàtica. Escolta, vosaltres fa 10 o 15 anys sabeu què era la fórmula 1. Algú havia seguit mai una cursa, i en canvi, ara, trobeu normal que s'arribi a desplaçar altres notícies del diumenge, perquè molts s'hi han aficionat i està molt bé. Però per què? Perquè és una necessitat que t'han creat. O un afició que t'han creat, molt bé. Lísit, cap problema. Bueno, de la mateixa manera que s'ha apostat per la fórmula 1, aposta per un llibre... O no, la dosa ja la idea, pregonseguda, que no, i un programa de llibres a les 10 de la nit, allò en print, i al diumenge no se'l mirarà ningú. No se'l mirarà ningú, depèn. Si el fas bé, si et poses un presentador amb gràcia, i fas un... podria tenir, però ja has de postar, ja has de creure. El Jaume cabries una mica com a l'ús Hamilton català. Una mica la buscant, aquests paralismes, i aquesta història. Bé, d'en Escolta, ens en alegrem, segur que ho recupera... Després es va parlar de les tremolles dels premis literaris, de les pressions dels grans grups, que es parlen dels seus llibres, o d'altres... Ah, pressions de grans editorials? Bueno, durant les èpoques de les vaques sagrades, no és que t'obliguessin, però et deien, escolti, miri, estem muntant un grup de periodistes per anar a Roma, entrevistar l'Humberto Eco, què voldria venir? Home, home... I si te'n vas a Roma i coneixes l'Humberto Eco, què faràs, després, no parlar-ne del teu programa, el teu dossier, el teu mitjà, que fos. I si paguen el viatge, ja et paguen després un sopar. Tu et reconeix que fins i tot un cop la vi en convidat, i va dir que no perquè llibre insumable, anar a Jordània. Oh, una pel·lícula, però és que és la por. Ara, a mi perquè no m'han convidat... Això és integritat, eh? A mi perquè no m'han convidat, si no, jo l'estic així. Jo l'estic així, a mi, però jo sí. El problema, jo em venc aquí per un bitllet... Jordània era? Eh, hi ha roses, eh, jo? Bueno, en fi, eh... Va ser realment molt interessant. No, no, que et diré perquè em toca, dissabte, tenim, jo crec, l'altre dia fort, que és el dia del clàssic. Odicea, d'ell. Odicea per dues vacnes, diguéssim, eh? El matí dedicada als nens, o sigui, l'Odicea, explicada per Roger Cónsul, un espectacle aquest d'ell, que el fa és dir, escolta, l'Odicea no deixa de ser un llibre d'aventures, d'un personatge que va fer en viatge, es va trobar en monstres, va matant, un que és un gigant, que té un ull i li clavell l'ull del mig, a més a més li fa l'acudit de dir-se que es diu ningú, i com que es diu ningú, doncs, clar, quan l'altre es comença a queixar, a tothom s'enriuen d'ell, després hi ha unes sirenes que l'encisen. Ai, sí, i les ovelles, amb el cicle... Per exemple, per exemple. Clar, es pot explicar com comptes d'aventura que, explicats amb gràcia, no així de manera de Roger com ho ha fet jo ara, podrien tenir, o la vengença final, que comença amb l'arc, a tensar, a l'arc que només ell pot tensar, i mate a tots els pretendents per tornar amb la seva dona. Home, aquí a Cent Jus, ho coneixem bé perquè... el mític, Miquel Colomé, ens ho feia recitar de memòria. L'Odicea, sencera? No. Només una part, o color mínim, algun començament... A mi em feia recitar un altre començament, doncs, eh? L'Odicea, no. L'època que jo vaig tenir a la professora era Canigó, de Justin Berraguer. Tenim un tros de l'Odicea. Canta'm amb musa. Aquell home de gran ardit, que tantíssima ra, després que de troi el sagrat el càcer va prendre. De molts pobles, veient les ciutats, l'esperit va conèixer. Molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patien el seu ànim, fent per guanyar el seu alè i el retorn de la colla que dulla. Carles Ribat. Això de Carles Ribats. Composa, és difícil que alligir-la a los focs. Jo crec que la de l'Enterreu Francesc Mira és més fàcil d'entendre. Però què és la clàssica? Escala, primera tradució català. Els origens, que no hem entès res. Fem analitzar-ho. Canta'm musa. El viatge d'aquest explica musa, que va fer aquest home de gran ardit. Era molt intel·ligent i molt valent. El que fa és tornar cap a casa i ha de passar per molts perills. Després que de troi el sagrat el càcer va prendre. El càcer és el castell de Troia. Ell, Ulisses, és el responsable que caigui Troia. De la guerra que va patir. Aquí el lector, això encara no ho sap. Està fent una spoiler aquí, ja. D'alguna manera, perquè, clar, l'Odissea es podria considerar la continuació de l'Eliada. L'Eliada és la guerra de Troia, però no s'acabe. Al final, famós de la guerra de Troia, el cavall que entren amb els soldats amagats de la panxa, s'explica l'Odissea. Al mig de l'Odissea hi ha un moment que Ulisses li pregunta molt, i tu qui ets. No veig si és ben bé. El cavall, home, tu ets Ulisses, i llavors la convidem amb uns paquets, i ja coneixis princes, i aquestes coses. Omer, perquè és de veritat, aquest és l'altre gran cosa. Sembla que no, és l'autor de l'Odissea. Sembla que no, sembla que probablement l'Odissea i l'Eliada es van posar per escrit molt després de ser pensats. O sigui, probablement enversos que es van recitant oralment, com encara es fa avui amb algunes cultures, i que van trascendir segles i segles, i com l'Odissea i l'Odissea n'hi havia bé, com l'Odissea i l'Eliada, ni d'habir a dir tants altres. I a l'època això, quan Atene es comença a ser important, el segle V diu, escolta, perquè no els posem per escrit, perquè si algun dia algú s'oblidarà... Escolta, la gent el recitava tots de memòria, anar de poble en poble i recitava... Els oradors de l'època, una mica, també. El teatre que hi havia en aquell moment, la narració oral que passava de generació en generació, i així una mica també va arribar als nostres dies. Doncs els dius si Homer podria ser el que va posar-ho per escrit, o no, o Homer signifiqui, amb grec en dic, vés a saber què, com volien dir, el millor Homer volia dir això rapsode. I, per tant, qui saps... Hi ha moltes teories sobre l'existència o no d'un Homer. El que sí que sabem és que, que ben lligat, aquest dissabte tindrem la plaça Antoni Madaret, la nova plaça del centre de Sant Jordi, al migdia a les 12, aquesta hora del contam, l'Oliciada amb el teu germà. Justament, el Roger, que... Colaborador d'aquest programa?Sí, que estarà... No, jo no col·laboro. Ja no, ex col·laborador d'aquest programa. És col·laborador de fer teatre. Estones per tu, és bé algun dia.Sí. Amb l'Oliciada explicada per als més petits i més petits. És això, és a dir, no tinguem por del clàssic, o l'Oliciada, ui, això, arriba, no es pot entendre. No, es pot entendre més i explico, perquè es pot explicar com anem per contes. S'han fet pel·lícules de l'Oliciada, últimament, no. De l'Oliciada, no. La de Brad Pitbull, que no era l'Oliciada, era l'Iliada, justament. Era la Troia. Últimament no s'ha fet. Però, clar, justament, el final de Troia, en el fons, és una cosa que s'explica no la Iliada, sinó l'Oliciada. Ah, per què? La Iliada, quan s'acabe, la guerra no s'ha acabat. Estan allà, segueixen lluitant i ja està. I aquí les ha fet la seva gran... M'estranya?M'estranya que Hollywood no hagi entrat encara... N'hi ha de versions, eh? Tantigues, jo recordo allò amb aquells monstres de Cartro Pedra, així és... Existeix alguna pel·lícula de l'Oliciada, alguna versió? Sí, però anem parlant, clar, dels anys 50, 60... I suposo que hi ha un son que hi tàlia també n'havien fet. Avui dia, jo trobo a faltar una pel·lícula d'aquestes, així, de Hollywood, perquè a més, com a rotllo. A més, amb rotllo, la continuació de Troia. Bueno, clar, una mica com els senyors dels anells i tot això, però es podia fer amb el que els agradarà, el tema de la fantasia, aquest gènere de Hollywood. No sé, ho trobo a faltar. De fet, hi ha aquella saga de Percy Jackson, que, en el fons, és un reforç de mites clàssics d'uns nens d'un institut actual a Estats Units, que el que fan és van per a Estats Units i fan una mena... i es van trobant amb antics 10 grecs convertits en homes, que viuen una pel·lícula tot interessant. Escolta, per cert... I després del vespre tenim la tontària. Perdona, que no ho he dit. Un espectacle cantat, que és l'Olicia, hi ha un narrador que va explicant alguns fragments, després, sobretot, què és l'Olicia? Van d'un llibre de viatge per tot el Mediterrani. Doncs, bueno, és un cor el cor país meu, que el que fa és cantar cançons d'arreu del Mediterrani, per tant, coses que són ara en grec, és àrabs, alguna de més propera que va aquí, mentre algú, a més a més, vestits d'alguna manera, amb tu, i que és una cosa que pugui recordar a la Grècia Clàssica, es va explicant l'aventura d'Olicia. A més, és un cor del qual participa en tres enjustangs. Per tant, valdria la pena que es enjustangs, si són, si són. Hi ha un dels enjustangs que no el conec, vol dir Florenci Maimó, però no el conec, en tot cas, sé que s'enjusten. Tenim després dues enjustanques prou... per exemple, si jo et dic Angelina Estany. Home, Angelina Estany. Senju Solidari. Angelina. La mare de l'Iñaki. A veure, va, un altre prou. I l'altre, qui és? Jo crec que l'altre... L'altre se'n just la té prou coneguda, però l'altre es diu Rami Porredón. Home, Rami Porredón. Per tant... professora de català de les tres en justes. Ex-professora? Ah, ex-professora, ja. S'ha ajudat aquest any. Per tant, si els alumnes la volen de veure i a saludar, i a veure com cante, com fa teatre, que es veu que això les classes feia bastant, mira, té una ocasió. Però encara és presidenta, no, de les seves? Encara és presidenta. I la de dalt, amb l'espectacle... Aquest no és gratis, això. Pagar 5 euros, és una cosa que... Ara no sé que siguis sociada, també, o que són 4. Escolta, ja he de dir, per cert, que veig que tens aquí un parell de llibres sobre la taula. Què són, això? Ara m'enganxes, eh? T'hauria de dir, sí, són llibres boníssims i tal, però clar... Què diu aquí? Hollister 520? Hollister 520, de Daniel Palomeras, i un rodet de fil blau d'Antaila. És una llibre molt americana, molt reconeguda. I no és la primera que es tradueix al català, però és una opció alenta, eh? Diria que és el segon llibre que es tradueix al català. Són els dos últims llibres que ha tret l'editorial l'altra editorial que porta l'Eugènia Brogis i ex-editora de Empúries. Els tinc aquí perquè, mira, ja em va bé que m'ho diguis, eh? Casualment aquesta tarda he anat a visitar l'Eugènia Brogis, a la seva editorial, perquè li he anat, diguéssim, a fer un retorn d'un llibre que hem venut a uns quants injustents. Exactament, els nois de Toni Sall. En un llibre el qual vaig parlar l'any passat, dos nois moren amb un accident a Vidreres, amb una carretera secundària, aleshores hi ha la reconstrucció d'aquest accident, i com això afecta que tots nois joves, germans, en un poble petit de l'Empurda, com clar, tot el poble que he defectat, perquè evidentment tothom els coneixia. Aleshores hi ha uns monòlegs de la nòvia, de l'ampleat del lloc on treballava, d'un pagès, i hi ha un retrat del país, del país actual. Es parla d'aquestes banderes que pengen els balcons, d'aquestes carreteres secundàries absolutament abandonades, de les dones que fan vida prop de carreteres secundàries a l'Empurda. Tota aquesta realitat social s'ho retratada a través d'aquest accident que pateixen dos nois. Un llibre molt interessant que s'acaba de publicar amb anglès, tenim a Toni Sall, que li hem publicat a Estats Units i a Canadà, i dimars que ve, en el que podríem considerar, que el primer Off-November literari el tindrem a Sant Just. Què dius, ara? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, això serà... Va a sortir de casualitat, la idea que es pot ser posar-lo dins del programa, però va ser just l'última sessió de... O sigui, que no està al programa... No està al programa, però això és un Off. Off-November. Com està creixent aquest... Sí, sí, sí, ara ja... En nom literari, que té... Té competència. Bé, doncs molt... Toni Sall serà Sant Just, tot en principis pels membres del club de lectura de la Teneu, però, evidentment, qui hagi llegit els nois, o qui hagi llegit alguna altra cosa, el Toni Salla, i li faci de se conèixer el que no tingui por, que se costi la Teneu, que el rebrem amb els braços oberts, això serà l'E7. I, bé, entra en competència amb l'altre acte, a la biblioteca, que és el club de lectura de la Cara i Santos, del qual, doncs, també, és destinat als membres del club de lectura de la... A tots els... A tots els enjustangs que tinguin ganes de conèixer, que hagi llegit desitges xocolates, un llibre que ja té uns quants anys, perquè la tenim molt èxit, se'm va fer moltes edicions, i, de fet, va catapultar una certa fama dins del mundillo literàric de la Cara i Santos, que és l'autora d'aquest desitge xocolata. Bé, us contraprogrameu vosaltres mateixos, no?, una mica? Sí, de fet, de sortir d'haver-ho sabut que el Toni Salla, que ha estat tan disposat a venir, doncs, clar, hagués-hi muntat abans. Però, clar, va ser, de sobte, triant el llibre que, l'última sessió, quan ja el novembre literari ja estava engegat, es proposa uns quants llibres? Sorta aquest, fantàstic, faig la gestió amb l'Eugènia Brogi, perquè ens vengui els llibres de llavors de manera més directa, em diu que sí que cap problema, i se'm acuda el Facebook, busca Toni Salla, el trobo, veig que s'està llegint als Estats Units i dic, oh, felicitats, mira, ets content que s'enjusti el llibre. Si vols venir el 17 de novembre, i em respon al cap de 3 minuts i d'en cantat. Oh, la gent es pirre per donar-li el novel·le literària. I clar, es diu, escolti-te'l, que li havia de dir, no, no, no. No, escolti-te'l, farem un off-novem, ja està, ja està. Molt bé, perfecte, molt bé. Doncs escolta, Arnau, ho han d'anar deixant aquí. Recordeu que, a més a més, això ja acaba, el número literari, perquè estem com una mica a l'equador. La setmana que ve d'Hivendres és l'últim acte amb altres de poesia i vi. De qui dos d'Hivendres? Ah, aquí dos d'Hivendres. Ah, no, no, no, no. Ui, com un caràcter. Ui, venen molt, venen molt, venen molt ara, jo. És veritat, el Divendres és 27, si demà és Divendres 13, encara falten dos setmanes. Exactament. La setmana que ve hi ha aquest acte de Carre Santos i el Dimecres, un altre compte a contes, i per l'última setmana del novembre quedarà amb dos actes més. El Club de Novela Negra, hi ha Clàssic, que ve a fer el Paco Camarasa, i efectivament aquest recital, del qual ja parlarem, a Sant Malacradi de Mar i Sant Pérez. Molt bé, doncs, Arnau, moltes gràcies. Ja s'ha volgut tenir tota la info. Teniu un pagina web, el número literari, sentiu esconcat, no? La gent es pot descarregar el programa, per exemple. Ha estat just concat i el programa, efectivament, sí. I el que tenim és un hashtag novembre literari, eh? Està sent activo. Em preocupa força... Ah, sí? Que no està trucant ningú... pels ordets que tenim... per dues persones, amb el menú d'estronomia i del volet. Vols que hi anem a sopar? No, perquè és pels ullens. Ja ho sé, però pels ullens... pels ullens que estan a l'altra banda de la ràdio, a l'altra banda del... del bafle... De les ones. A tu, ullent, que ens escoltes, i que vols anar gratis a menjar el menú d'estronomia i del volet, pots trucar abans que acabi el programa, perquè estem acabant ja... 9-3-372-361, 9-3-372-361. Bé, anem a pensar en el Facebook i ja ho acabarem de petar. Exacte. En fi, hem d'acabar el programa. Deixem-ho aquí. Gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui, amb la Cristina Vargas, a les notícies de sentidors, del Pau Rama, el nostre politòleg de capçalera, Marta Bernal, una amiga que l'hem trucat perquè ens expliqui coses de la seva vida, que ens agraden molt. I també, bueno, que rotllo vanitatis, pensa del cor, que no sigui un nou espai del programa, eh? Amb el Gabriel Xamer, també, que ha adaptat i dirigit aquest fascistàstic hotel que es pot veure a la Villarroel, i que, per cert, va anar per l'altre dia, que avui és l'última funció i recomanable 100%. No, però rogaran.Vindran l'any que ve d'una altra vegada. La platella dret, eh, aplaudint. I després, també, a l'Ernò Consola, amb la xeta de llibres, com que deies Arnau, gràcies.A vosaltres. Moltes gràcies per escoltar-nos, també, a vosaltres. Tornem demà a partir de les 5, veurem d'aquí uns minuts, a les 7, amb l'informatiu, però amb la Cristina Vargas, que vagi molt i molt bé. Adéu-siau, bona tarda. Regueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de men. A les voltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va a Vilònia. Digueu-vos I sortim... conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. I ara ens donem la vós per la barra. Conduint, desconecta, habita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Vet aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar, els dijous, a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Bona tarda, són les 7, parla Cristina Vargas.