#804 - La Penya del Morro del 17/11/2015

en aquest cas per Barry Maguire. Eslovan també va compondre cançons que després van enregistrar artistes com Johnny Rivers, The Turtles o Mamas and the Pappas, el músic va actuar l'any 2007 de la nova jascada de Terrassa. Bona tarda, dura resposta de la UEFA al Barça, Catalunya Ràdio ha tingut accés al text integrat a l'ascensió que l'organisme rector del futbol europeu ha imposat el club laurana per les estelades exhibides al dia del Bayern Leverkusen. El text compara l'exhibició d'estelades al Camp Nou amb situacions similars viscutes als últims anys a Còsoba, Palestina, Croàcia, Albania o Xipra i també Retreu al Barça, que presenti recurs ara i no ho fes contra la primera ascensió a la final de Barbint. A Camp Barça, el tècnic Lluís Enric podrà comptar demà amb els 5 internacionals espanyols, Piqué, Bartre, Bosquets, Iniesta i Alba, més de Fermal, un dia abans del previst després de la suspensió del partit belgica Espanya. Avui, Leo Messi, jo veu el partit d'entrenament sencer, el corat rarquitig no s'ha entrenat per no forçar la seva recuperació. La Fiscalia Anticorrupció de Barcelona ha obert una investigació arranda la denúncia d'un hàrbitre assistent, que segurament ha rebut pressions per favorir el Madrid durant el clàssic d'aquest cap de setmana. Aquest vespre a l'Anglaterra França, que jugarà Uemble i les dues aficions que entraran a la Marselles, anomenatge les víctimes als 70's de París. El primer ministre britànic David Cameron hi assisirà, també farà la cansellera alemanya, en aquest cas, a l'Alemanya Holanda. Aquest vespre, 3 quarts de nou, Dinamarca Suecia i Eslovenia i Ucraïna, partits de tornada de rapesca per l'eurocopa de França, i entenis el màsters masculí en joc el tercer set del partit entre el Txec Tomas Verdić i el japonès Kei Nishikori. Nishikori s'han dut el primer set, per set a cinc i Verdić el segon, per sis a tres. 98.1 Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva, cinema sense condicions Els dimars de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimars, a les 10 del vespre, la música coral més de 1.000 anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La penya del Morro, un programa amb més humor que penya. Bona tarda, senjors i gent de l'estranger com esteu. Hem vingut al programa de les tardes de ràdio. Desvernos parla i el salut de Jordi Domènech. Des d'ara i fins a les 7 del vespre, avui programa número 1.729 de la penya del Morro. A les notícies de senjors que amb la Cristina Vargas Cristina, que ha anat bona tarda amb l'Anna Ruire, i que ha anat bona tarda amb l'Anna Rubira, que ha anat bona tarda amb l'Anna Rubira, de què parlarem avui? Adéu, sense res. El que faràs ara és explicar-nos la nova ball de vers, que està a punt de sortir amb un nou disseny després de molts i molts anys d'aquesta revista mensual del nostre municipi, i a la segona hora el David Ávila a la tele, i l'Alba González amb la seva psicologia periodística, tot això avui a l'Apenya del Morro, però abans anem cap a les notícies que són llavors. Comencem parlant per l'escriptora Carey Santos, que serà el tema de tertúlia d'una nova activitat en el mar del novembre literari a Sant Jordes Bern. El llibre desig de xocolata serà el que presentarà a dos quarts de set de la tarda avui a la sala de l'agitor cònsul, la sala del de tot de Can Ginestar. Sí, doncs la guanyadora del 34è premi Ramon Lluís parlarà precisament en el mar del novembre literari de la seva novel·la. El llibre explica la història de tres zones que tenen com a vincle comú una xocolatera de porcellana. A més a més, però estan inventades en tres èpques diferents, com són els segles XVIII, XIX i en l'actualitat. I, per tant, són tres dones i tres èpques diferents, tots junts, en un mateix llibre i en un únic llibre. Doncs, amb una quarentena de llibres de fet que ha publicat l'autora ja només en dues ècodes que ha escrit en aquest cas, doncs, tant per joves com a adults com nens, doncs reconeixen, en aquest sentit, la dificultat d'escriure per segons quin tipus de públic, en aquest cas, una mica més destacabada que els nens, però el que més l'emociona ens destaca és que el reconeixement del seu lector, doncs, i que aquests els agradi justament al que fa. Com deien, doncs, el llibre que aquesta setmana de fet s'ha presentat a Alemanya serà el tema de tertuliar principal d'avui, a 248, a la Seleïcidòr Consol i Giribet de Can Gino Stanak, d'aquesta activitat dins del novembre literari. 248 o 247? 248. Ah, 248, d'acord, doncs, corregir això aquí, perquè ho tenia malentès. Bé, que a mi em parlem d'una altra qüestió. Parlem ara del novembre, més per la salut. És que el mes de novembre és un mes que està enfeinat, eh? Té el nombre literari. Literatura, salut. El mes per la salut. I és que el casal de joves acull en aquest marc una xerrada dirigida als professors per prevenir l'estrès a l'escola. El psiquiatre Jordi Blanc serà l'encarregat de donar les pautes de prevenció demà al casal de joves de Sant Justema. Atenció important. Sí, de fet, l'estrès, doncs, és aquesta reacció fisiològica pròpia del nostre cos que apareix davant de situacions que ens preocupen, o fins i tot no ens amenacen. No està presentant en tots els àmbits, i de fet també per totes les edats. De fet, si aquestes amenaces no som capaços de gestionar-les bé a la llarga, la reacció de l'estrès pot ser duradora i també per judiciar-les fins i tot d'arribant en patologies, com, per exemple, la de pressió. Per evitar tot això, doncs, és important detectar-ho el més aviat possible i així poder gestionar-ho nosaltres mateixos. Per fer-ho, doncs, algunes tècniques per gestionar-les bé l'estrès serien, per exemple, la relaxació, la respiració, dintre d'altres. Unes tècniques que, segons el psiquiatre Jordi Blanc, haurien de conèixer tota la població ja que tots estem exposats a l'estrès i el podem arribar a patir. No obstant, doncs, hi ha això de determinats sectors, com, per exemple, els de la medicina o el del professorat, que són professionals que estan més vulnerables a patir aquesta mena de patologies i a patir aquest estrès. De la mateixa manera que és important fer exercici físic i menjar de manera saludable també és important ensenyar, doncs, aquestes tècniques de les quals parlàvem per tal de prevenir l'estrès i posar-les en pràctica al menys cinc minuts del dia des que són petits. Per tant, important, doncs, per agafar uns àvits saludables, no només de cara a l'alimentació i també a fer esport, sinó també de cara a l'espiritualitat i el cos físic. Precisament, doncs, d'aquestes conductes saludables, de com detectar i prevenir l'estrès del professorat a l'escola, en parlarà al psiquiatre Jordi Blanc, d'amà a l'una del migdia, al casal de joves. Tot en qui vulguin, ja ho sap. I acabem parlant d'esport, perquè l'Atlètic Sengius, un dels dos clubs de futbol del nostre 1.000 municipi, s'ha d'arit el Manifest Institucional i del Món de l'Esport en motiu del Dia Mundial per l'alimentació de la violència envers les dones, que serà el proper dia 25 de novembre. Serà amb un partit solidari entre mares de l'Atlètic i el famení del club, una iniciativa molt bonica. Sí, sí, sí, més o menys. De fet, les setmanes del club de l'Atlètic es poden apuntar al llarg d'aquesta setmana a les oficines del club per participar d'aquest partit que jugarà contra l'equip femení del club en motiu, justament com deies, de l'alimentació de la violència envers les dones, que celebra el 25 de novembre. El partit atindrà el 17, un quart d'11 del matí, al camp municipal de Sengius, i a més, tal com s'indica en l'addesió, doncs està prevista a l'actura del Manifest elaborat del Consell Català de l'Esport, dins del programa Dones i Esports 2014-2016, just abans de iniciar-se aquesta activitat. A més a més, però aquest manifest ja es pot llegir a la pagina web de l'Atlètic a Clubs Sengius i l'objectiu d'aquest és reivindicar entre els clubs esportius el dret de totes les dones a viure lliures de violència, acompanyar també tots i cadascuna de les manifestacions de violència masclista i fer públic el compromís per arredicar-la. Com deiem, durant aquesta setmana, les dones a l'Atlètic es poden inscriure a l'oficina de l'entitat per participar d'aquesta competició, i els beneficis importants recaptats es destinaran a una associació benèfica contra la violència de gènere. Una iniciativa molt interessant, que és aquí, donem tot el nostre suport, serà el propè dia 25 de novembre, en aquest partit, on evidentment es pot anar de públic i animar... No, el partit és aquest dissabte. Ah, és aquest dissabte, perdó. El partit és dissabte, però ho fan dintre del mar dels actes i les activitats que es fan de cara al 21 de novembre, a l'alimentació de la violència envers les dones. Aquest dissabte, 21 de novembre, aquí, Nora, el camp de futbol d'aquí... A un quart d'onze. A un quart d'onze del matí. Molt bé, Anna, què passa? Jo tinc una pregunta. Les mares tindran camp per entrenar durant tota la setmana, perquè, clar, no és el mateix. No té pinta. Que juguin contra les que entrenen cada dia... A veure, això serà una mica savala de distàncies. Pachangeo, però... Com el partit d'entre els braus i els blaus, de festa majoria. Però segur que algun dia quedeu per entrenar? No, no, no. Molt malament, eh? Segura que l'equip femení guanyarà d'ogulejada a l'equip de mares, no? O no? No se sap mai. Imagina't que les mares... Podíem fer un mix. Podíem fer un mix, sí. Dos equips barrejats, mares i jugadores, estaríem més igualats. Seríem més divertits. Truca l'el·let... Jo ho llanço de proposta i que les recullin. Clar, i llavors de versió. Escolta, aquesta és com a fònica. Després parlem de dretats. No cridis? Però no sé de què. No cridis, perquè això és que no tenien putxocs. En fi, per cert, que abans d'acabar amb les notícies de sent just, una altra notícia que, per mi, potser és la més important de totes, és que fins divendres, podeu guanyar un sopar al dinar per dues persones al mirador. Sí. Concretament, el menú gastronòmic del boleig. Croquetes de serps i foie, barqueta de boleig i permesa, manita de roballons en escabets suau i croixent de camabrocs, saltat de boleig amb au trencat i foie. Això només per començar, perquè després apenen els plats forts, un llom de va callar confitat amb risotto de rossinyols i trompetes negres, o una espatlla d'aixai amb seps a la grella. Acabat i amanit amb una panacota de bolets amb fruites roges i pastís de xocolata amb gelat de serps. Si voleu aquest menú gastronòmic valorat amb 40 euros per persona, només cal que ens truqueu el telèfon de la ràdio i participareu al sorteig. 9-3-3-7-2-3-6-6-1 9-3-3-7-2-3-6-6-1 Si no aneu al mirador de sent just, és perquè no voleu. No voleu. Què dius? Escarrimava. Jo no he anat mai i soc el Gux. Ja sabeu que si voleu saber més coses de les que passen al sent just, ara mateix, a ràdio desdvern.com i a partir de les 7, el sent just notícia i edició vespre. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Que vagi bé, bona tarda. 5-17, i anem ja cap a l'espai de carretera i manta. No? És un pipas. Pipas, no. Com es diu això? Gralles. Anna, com es diuen aquestes...? Gralles, no? No, però té un nom. Amb què la dius el nom? Bac-pipes en anglès, per això em sortia pipas, però és... Exacte, xamics, no? L'instrument mític d'Escòcia, per excel·lència. Ara s'ha menjat. Buscau? Es diu Bac-pipes en anglès, però ara que te l'amens surts. No ho sé. Hosti, que fort. Ah, la gaita! No ho heu dit? No, han dit gralles. No ho sé. La gaita que la graia, tu dic el sol. Posa fins al servei de la mateixa forma. Avui parlarem sobre una ciutat del rei Neunit. La ciutat és la capital d'Escòcia, a Dinburg, no? Exacte. I parlarem de la ciutat perquè, passejant pel centre, que és com a mi m'agrada, us heu de deixar perdre, i aquí mai millor dit, pels carrerons que es diuen Clows. I per començar, t'explicaré què són els Clowsers, i d'on venen. Perquè és realment d'on ve la ciutat. Per això hi ha els Clowsers. Perdona, què és un Clowser? És un carreró superestret, d'un metre o un metre i mig, que va molt damplada. I d'aquí ve l'origen de la ciutat, de Dinburg. Ah. Els Clows. Els Clows. D'acord. També estuver està fa poc, no? Sí, sí, sí. Per això us ho explico, no? Clar, clar, clar. Doncs la ciutat de Dinburg original està uns metres sota els carreros actuals, de Dinburg. Que curiós, no construïa ciutat a sobre o a una altra ciutat? Sí, sí, sí, tal qual, eh? Antigament hi havia el carrer principal, que és l'actual Real Mile, que anava de punta a punta de... Era com l'espina principal de la ciutat, i anava de punta a punta de la ciutat amorellada, en aquell moment. Que la Roya del Maill puja fins a dalt, fins al castell de Dinburg, no? Exacte. Sí, sí, sí. La Roya del Maill és una ciutat molt recomanable per tothom. Jo he estat un paillet de vegades, i sempre que hi he anat m'ha encantat. I... Hi havia ciutat de la Roya del Maill, que era el carrer més ampla, que aquest ciutat era ampla, i al sota de la resta eren carrerons, d'una emplada com ha dit abans, un metre i mig, com a molt. Hi ha els edificis, atenció, perquè eren cases, però una a sobre l'altra, d'un set o vuit pis, us arriaven a ser. Per tant, la ciutat era molt fosca, i els carrerons eren superestrets. D'aquí ve totes les històries tan bé de por, i de Dinburg, no? D'aquí ve. Llavors, a finals, crec que va ser a final de segle XIX, crec, es va decidir eliminant totes les cases que quedessin, per exemple, no ho sé exacte, del número del pis tercer, cap a dalt, van derruir totes les cases que hi havia, i van construir sobre la ciutat que hi havia, van posar els carrers nous i cases noves. Per tant, la gent que vivia sota li van dir que marxés, perquè no podia viure allà sota. Correcte, correcte. Però el que sí que podien fer era baixar a treballar. Sí, sí, sí. Viure no podien, però si tenien els tallers allà baix, podien baixar a treballar. Era com... era molt curiós. I, bueno, això va ser desallotjats, i crec que l'última persona va estar treballant allà, fins a principis del segle XX. O sigui, que encara hi havia... hi havia activitat, si ens fa un segle, més o menys. De fet, per això té aquesta, també, urografia, més o menys, curiosa i estranya, no? El centre de Dinburg, amb aquestes cases, que semblen baixes, però que són dos o tres pisos, hi ha cases que a sota les han hagut d'edificar, i han fet carrers nous, i llavors les cases i els edificis queden partits. Per tant, un centre de ciutat, com a mínim... És curiós, és curiós. I, a més, amb un relleu, urogràfic, també, que sembla una mica senjos, amb altres i baixades. Sí, però en raó és per això, perquè hi ha carrers, i alguns carrers, encara, per exemple, jo recordo que estava passejant per un carrer i dic, val, he d'anar a aquell carrer d'allà, però no sabia per on anar, perquè estava baix, i no hi havia per on baixar. Tenia que anar a buscar un altre carrer per baixar aquell carrer. És complicat, és complicat. Sí, el carrer trobava, però no sabia com arribar-hi. Després d'aquesta curiositat, ens explicaràs una mica, per on moure'ns, per Dinburg, o no? Sí, sí, sí. A veure... A veure, després d'això, i al cap de dir dels carrers, aquests que no hi havia manera d'arribar-hi, i que hi ha moltes pujades, hi ha moltes escales, també, el cas curiós en concret d'allà, un carrer que em va... Bueno, és així com curiós, és el Victòria Street. Ah, Victòria Street. Sí, és un carrer molt estret, en forma d'una C, és com fa mitja volta, i és un carrer que puja, i... El carrer sí, o sigui... A veure, és que no sé com explicar-t'ho, no? A veure, a veure. Si estàs de baix, puges, fas la C amb el carrer i arribes a dalt. Llavors, a dalt, el carrer té unes altres de carrers, el mateix. O sigui, la mateixa C, la torre n'ha fet per dalt, hi ha com una galeria. O sigui, el carrer té com dos carrers. Val. No sé si m'he explicat, és difícil d'explicar. A veure, no és fàcil, eh? No és fàcil, però... Si estàs de dalt, el carrer és bifurcant dos, però segueixi en el mateix carrer. Tu pots anar per dalt i arribar a un punt que no pots baixar, perquè no pots baixar, llavors, anar pel carrer per on van els cotxes, que baixa cap a baix, fins al carrer de baix. Però per arribar fins al carrer de baix, has de fer una volta... increïble, o no? Sí, clar, depèn del carrer on estiguis. El carrer de dalt, que és d'alonga a la terraça aquesta, en aquell carrer van aparar els closes, aquests que t'he dit abans que surten del Royal Mail. Del Royal Mail, correcte. Bé, tot aquest carrer... Dos carrers en un. Sí, i tots aquests carrers, de fet, la Royal Mail també és aquesta grana vinguda peatonal, que, en molts casos, hi ha... Bueno, peatonal, semi-peatonal, eh? Té pinta de ser peatonal. Sí, però pas en cotxes. Sí, jo he estat, és que això no va dir peatonal, en casos concrets, com per exemple, l'agost, que hi ha... Ah, sí? Tot el carrer és peatonal, l'agost? Sí, perquè fan el festival de Friends, que és un dels festivals més importants de teatre, i de teatre del carrer que hi ha a Europa, i el que fan és que tota la gent es posa al mig del carrer, i no hi ha cotxes, i hi ha espectacles, mentre vas caminant, que és una cosa molt emotiva. Quan jo hi vaig anar, l'únic tros tallat, era on hi havia la Catedral i l'Ajuntament. Aquell carrer és el lloc principal del carrer, però la resta sí que passaven cotxes, eh? Escolta, parlàs una mica del Hollywood House. A veure, el Hollywood House Palace està a l'altra punta del Royal Mail, a una punta del castell, i a l'altra punta, i aquest Palau. Estaves de tot, no? Sí. És el Palau on la regna d'Anglaterra, la regna de regna unit, passa l'estiu allà, i hi ha estances que es poden veure, i està decorat. Però el que a mi em més em va agradar, del Palau aquest, per dir-ho d'alguna manera, és una badia que hi ha tocat en paret, paeta en paret, que està mig destruïda. No té sostre, no té... una badia destruïda, no hi ha bancs, no hi ha res, però pots entrar i és molt macos, i com ver, però és molt maco, té molt d'encant. Llavors, des d'allà mateix, és el Hollywood Palace, aquest, pots anar a caminar fins al Calton Hill, que és un turonet on, des de dals, des de dals pots anar a tota la ciutat, i no costa gens pujar. Jo pensava que costaria molt, i que va, que va, en un quart d'hora coma molt, i ja estàs a dalt. Llavors, si voleu veure una ciutat des de dalt, hi ha un altre lloc que et sents al mig de la muntanya, que és el Hollywood Park, que està a l'altre costat del Hollywood Palace, i és on hi ha el Sim, es diu Arthur Seed, o sigui, el tro de Arturo, per dir-ho d'alguna manera, i jo vaig intentar-te pujar, però no ho vaig aconseguir. No perquè fots complicat, ni perquè costés molt, perquè pujaven nens petits, sinó perquè va començar a dir-lo via de cop, i vaig haver de marxar, canviant-ho, perquè la roba, o sigui, els pantalons, o sigui, els... no sé com dir-los, es trujava, i que hi ha aigua... Perdona, és que és el Regna Unit, ja s'ha fet un moment, però sí, sí, perquè feia sol, veiem desitava perfectament pujant, i al cop i volta, va ser un minut, eh? No vols un vent i una pluja, és que no podem pujar així perquè s'amcaien els pantalons dels xops que estaven. Bé, tot això són algunes de les coses que es poden fer, a la capital d'Escòcia, alguna cosa més curiosa, perquè... Home, van desparat del castell, no? Sí. Parlem de castell. Parlem del castell, què tal? A veure, dins d'allà també hi ha bones vistes, i dins del castell hi ha moltíssimes coses per veure. Hi ha les presons del castell, hi ha les estances, hi ha memoriares de guerra, hi ha algunes joies de la corona, hi ha capelles... I, bueno, és bastant gran, amb diferents edificis allà dintre, i pots anar d'un edifici a l'altre, pagant una única entrada. Que la gent d'allà diu que és molt car, però veure... Em comporta amb el que hi ha dintre, a mi no em va semblar car. És que vaig tenir una mala experiència allà, amb el castell... Amb el castell? No, el castell no, perquè a mi em van dir, perquè coneixíem una persona d'allà, que ens va dir, a veure, el castell de dintburc és car pel que hi ha. Jo us recomano anar al Craigmiller Castell, que és un castell que hi ha més a les afores, va dir, podeu anar i és més xul. Doncs vam anar primer, sí, teníem primer penjat en el castell de dintburc, i després d'anar al Craigmiller aquest. I arribem allà, paguem l'entrada, que podríem no haver pagat, podíem entrar perfectament, no hi havia ningú, i arribem allà, i era un castell destruït, sense quatre pedres. Vam dir, bueno, pal, que és més barat, però em quedo amb el castell de dintburc. Mira, saps que a dintburc hi ha moltes històries de por, de fet? Sí, vaig anar al cementiri de nit. Em van obligar a anar al cementiri de nit, i jo no volia anar. I jo vaig anar més o menys per Halloween. És una de les ciutats que tenen més històries de por, i de fet és així. Hi ha tantes històries que han passat, tantes coses curioses, per a normals estranyes, que fins i tot els propis habitants de la ciutat diuen que és veritat i els més ancians, que el que fan és pax turístics, on fan recorreguts per la ciutat més sòrdida de la capital escocesa. No sé si coneixes, per exemple, la història del gaiter solitari del castell de dintburc. Jo he escoltat les coses d'escoles, perquè jo tinc molta por. Si visites el castell de dintburc, vés en compte i pare ve l'orella. Jo no m'ha escoltat ningú, eh? Perquè pot escoltar el fantasmagòric sóc d'unes gaites resonant des de les profunditats. És el gaiter solitari, o de l'own piper. No piper, piper. Pipa. És l'únic habitant que no abandona mai el castell... És el guàrdia del castell.A dalt d'untura. Explica la legenda que un segle senzera es va descobrir que els antics defensors del castell havien escavat d'un al subterranis per connectar-lo secretament amb altres parts de dintburc. Per saber... Hòstia, fa por, això, eh? A més, és que a dintburc és una ciutat, que tot això ja ho amaga molt, aquests carrers estrets, aquesta fiscó... Home, de fet, tu pots entrar a veure una part de la ciutat antiga que està baix. Jo vaig fer-ho i em va estar bé, eh? Doncs mira, per saber on condeixen aquests paisatges, van enviar a un jove gaiter a explorar túnels mentre tocava perquè des de la superfície poguéssim conèixer la seva localització exacta. Així, doncs... No tenien gps, ja van, oi? Fins que la música va acabar de forma abrupta. La recerca del jove pròxim no va donar ningú fruit, i mai més el van tornar a veure. És aquest gaiter que deies?Sí. I amb el rotllo?Desde llavors, no obstant, hi ha qui assegura que ha escoltat el so de les gaites com una mena de lament, aflorant des del més profund de la fortalesa dels túnels on el gaiter solitari va quedar atrapat per sempre. I com a aquesta història, n'hi ha un món que expliquen els carrers de dintburc a la centre de la ciutat de l'escusesa. Per exemple, n'hi ha una altra. No, Mat, ara tampoc no cal explicar totes. Però n'hi ha una altra, que és els 17 fèretres o teuts de Arthursit. Mira, abans he parlat d'Arthursit, eh? Mira, fixa, diu que el juny del 1836, uns nois havien sortit a Caçac Conillx als costats d'Arthursit quan va descobrir enterrats en una cova oculta 17 teuts en miniatura, tallats en fusta. Cada teut contenia una figura humana, ataviada amb un parell de botes i roba confeccionada amb mesura, amb una espècie de diminutes mòmies. Què representava aquell intrigant... aquell intrigant troballa? Sort que vaig marxar perquè plovia. El misteri d'aquí va construir aquests teuts perquè els va enterrar a la cova arribat fins als nostres dies. Potser formen part d'un ritual o en canteri. Potser eren una mena de mulet. La hipòtesi que es baralla a més freqüència és que tal vegada representen a 17 víctimes dels assassins Burg i Hex. Que mataven per vendre els cadàvers a l'escola d'anatomia de Dimbura. Bé, totes aquestes històries que són certes i que estan a Dimbur, a flor de cada dia, es poden trobar al Museu Nacional d'Escòcia, fins i tot. Saps que vaig entrar al Museu Nacional, però vaig anar a la part que no havia d'anar. Vaig anar a la part dels ments petits, ni mirant animals i coses d'aquestes, i a la part, el que és escòcia, va ser, ostres, no ho trobàvem i l'últim moment ho vam trobar i vam dir, bueno, és que hem de marxar allà. L'havien posat a l'universitat, no, almenys allà. Però aquella setmana, a l'universitat, perquè feien no sé què, vam anar i ja ens havien tancat. A la cinc de la tarda havien tancat, Jordi, què és? També una altra, James Douglas, el caníbal de Dimbur. Hi ha moltes històries que no calen repassar. No, no calen. Si voleu aneu, apunteu uns dels tours. La petita habitant d'American's Clothes. Jo vaig fer aquest tour, però no, o sigui, no, no, no feia por. Ah, vale. Jo vaig fer el tour d'American's Clothes, que és el que va per sota la ciutat. Va bé, va bé, va bé. En un moment vindrà algú i m'espantarà. A mi m'has de morir. No, no. Que hem de fer ja por. L'Àngil era una nena petita i pobra que vi allà. El Dani i Martínez, tenim una tarda. Bona tarda. El visc, avui tenim una tarda de por. Avui estic al·lucinant, tenim una tarda de por. M'ho podríeu haver dit? Per què? O так, heu preparat alguna consonància. Com, per exemple? Algun plat amb consonància, amb algunes errors. Bé, per exemple, un carn roja. En Roja. Sí, exacte. Carme Arvenlla. Un bon plat de botifar res per a cada. Oh, terrorífic. Bé, Anna, alguna cosa per anar acabant amb el carrer d'Inbur? Perquè hem quedat ja tot això, sí. Com dic sempre, perdeu-us, però és que d'Inbur encara molt més. Neu provant carrerons petits, que és molt divertit. És molt divertit, perquè el carrer no saps on aparar, però al final sempre ha de parar el mateix lloc. Un dels dos carrers del costat, però és divertit. És molt divertit per a l'altre. El que sí que veureu és moltes esglésies. I un cop entreu a l'església, veureu que no en té res a veure amb una església. No, pot ser una discoteca, pot ser una cafetaria, pot ser un lloc de trobar de festivals. És perquè antigament sí que hi havia servit com a temples, però ens van deixar de fer servir i s'han sentit un altre ús. Molt bé. Està bé. Escolta, prèiem la nota de tot això. Hi haurà una d'Inbur segona part o no? Quants dies per estar? Vaig estar tres dies. Però m'agrada molt, eh, a Inbur. Venia de Londres i va ser a Inbur que m'agrada molt més. I la gent d'allà, molt simpàtica, t'ajuden tot. Molt bé, doncs Anna, moltes gràcies. Que vagi molt bé, que tinguis una bona tarda. Si vols quedar-te, jo et convido a que d'aquí uns moments escolti la recepta que ens hem portat avui, el Dani Martínez, que l'explicarà després de la publicitat. Dani, avui quina recepta els portes? Avui porto per triar, porto un parell, però ja veurem, aviam si ens dona temps. Si no, mira, porto una, aquesta manida de formatge de cabra. Però la porta és físicament. No, avui no la porto físicament. I després una cosa més calentona, que són unes genties estufades. Així que anirà molt bé, perquè les temperatures, a partir de la quarta setmana, baixaran de cop. Dani, som una pausa per la publicitat i ara en parlem. Gràcies Anna, que vagi bé. Adeu. Ràdio T'esper. Durant d'avui, un, un. Ràdio T'esper. Durant d'avui, un, un. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Ràdio T'esper. Durant d'avui, un, un. Ràdio T'esper. Durant d'avui, un, un. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio de Sveba. 5. 35, continuem en directe, Dani Martínez. Bonatarda. D'aquí un moment s'unirà amb nosaltres els seus alies, que no sé si coneixen però som dels redactors de l'Estat eftona. Sí, de l'Estat eftona. Atenció perquè l'Estat eftona canvia la portada, aquest mes arriba a les 400 publicacions i per celebrar-ho està preparant un canvi de discente a la revista i un concurs al final de mes per renovar el seu logotip. Això ens ho explicarà, d'aquí una estona, el Sebaz de Lies. Però mira, que ara s'entren a l'estudi. Hola, Sebaz. Hola. Hola! Bona tarda! Ara entrarà. I ara ens ho explicarà. Hola. Hola, Sebaz de Lies, un bitat. Bona tarda. Bona tarda als auriculars, tot tu. Bona tarda, Sebaz. Perdona, no toco molt el micro, que... Ah, ja que hagi d'anar al micro, però és fatal bé. Escolta, bueno, Sebaz Dani, Dani Sebaz. Hola, què ets? Abans de parlar per la prova de la Vall d'Avers, és el Gancho, vale? Epa. Què? Epa, sí, és el Gancho. Epa és Gancho? Bueno, m'ha sortit. Abans de parlar de l'Epa, hem de parlar de receptes de cuina, de cuina, de cèmon. Sí. Molt, molt. Doncs et ve, perquè el Dani és un... Ja l'havia escoltat algun cop, eh? És com el Petitge, de la penya del Morro. A veure, avui has dit que portaves una manida de cabra? Avui? No, de formatge de cabra. No de cabra. No de cabra, de formància de cabra. Per d'una part de la cabra. Sí, la llet. La llet està fermentada i pasteuritzada. Sí, correcte. A veure, una manida de formatge de cabra, una cosa senzilla, no? Una cosa senzilla. Necessitarem més clums d'anciams. Més clums? A veure, anem ja, paraus amb lletí i un perruc. Més clums és un... són un sencià, bueno, és a dir, és la boceta aquesta que et ve amb enciams variats. Amb rúcula, canonges, etcètera, val? Després també... Floret, floret, no? Exacte, floret. O mar que no t'hi fixis, o el que sigui. Llavors, 4 rodanxes de formatge de cabra, 4 llisques de pa de motlla, 1 grapat de pinyons, no 2, perquè són molt cars, tomàquets, tipus xerri, un gotet d'oli d'oliva i un gotet de vinagre. Buscat en lloc xerès i, evidentment, sal. Per tant, amb això, sí, un aplaudiment, una sensació emociona per tots els ingredients, perquè amb això tens la manida feta, no cal explicar-la, no? No, és que és molt senzill. Però hi ha tot això en un bol, i fa així una mica com que... que per res és una mica? Sí. El pa de motlla ho torraríem, una mica al forn o a la torradora, i llavors el tallaríem a de wets, i ho posaríem en aquesta manida. El formatge de cabra el podríem gratinar una mica. També el forn el trauríem i el posaríem, i, a més, és el que dius tu, faríem una vinagreta amb els pinyons, l'oli d'oliva i el vinagre, la sal i poc més. La tècnica del soplet, eh? La tècnica del soplet, sí, sí. En comptes de gratinar-lo al forn, agafes un... No sé com es diu en català, em sap greu. Vaig a buscar-lo a un altre doctor de Google. Soplet, un bufador. El soplet. Que és la gent... A veure, no el trobo, eh? Un bufador, potser? Un bufador de foc? Com li sona? Un bufador de foc. Que el trobaré jo abans que tu? Sembla segurament. Aquest ordinador fa el que pot, també, però... Fa el que pot fer, això. Un bufador de foc és... És un bufador, exacte, sí. Un bufador de foc, eh? Té el nom d'artilúgio de Harry Potter, eh? Doncs això és la manida... Els pinyons també es poden tornar una mica, i llavors, a l'hora de la manida, posem els pinyons per sobre, l'oli i el vinagre. Molt bé, escolta, quedes tu m'educ, quedes bé, eh? Quedes com un senyor, i com un senyor cuiner, concretament. I és facilíssim. Molt fàcil. Tens una altra recepta per aquí? Sí, llenties estofades, una cosa més calentona, que ja ens convida més a l'hivern o a la tardor, i que necessidarem mitjquilo de llenties, una ceba gran, dos tomàquets mitjans, un cap d'alls, una fulla de lloré, una copeta de vinagre o de vinagre, 150 grams de chorizo o estret, això ja... Dos talls de... Perdona, perdona, perdona. Què vols dir amb això, ja? De l'OMS, de l'O de l'OMS. Per això que això ja ara no convé per el que diuen. Això, ai, quin acudit més bo. Llavors, dos talls de bacon groxudets, 300 grams de carn per estofar, una... Això és una senyora... És una senyora llantia, no? Però és que, a més, una mica d'oli d'oliva, salpebre negre i pebre vermell, hi ha aigua per bullir. Patem-ho tot, i agafem-ho tot de... Aquí és... Està bé, està bé. Això és bèstia, perquè clar, això tu menges i ho fas... Això no és per una persona, no? Això és per varies, per quatre persones, o més. Llavors, posarem les llanties en remull durant un parell d'hores, posarem l'oli al cul d'una cassola a fonda, i quan... Perdona, perquè és llanties, però seques, no? No d'aquelles que tu compres, ja fetes les cuites. Sí, bueno, com vulguis, jo també les compro així. Està al viari, ha de posar-te dos gores en remull. Ah, sí, sí, totalment d'acord. Llavors, posem l'oli al cul d'una cassola a fonda, i quan estigui galent, tirem el bacon i el chorizo, tallats en trossets. Quan estigui ben fregidet, retirem l'oli i posarem la carn fins que sigui roseta. Després, tirem la ceba tallada en quatre trossets, els alls cremats, prèviament, i la fulla de llore i la fulla de llore. Llavors, quan ja hem donat unes quantes voltes a la ceba i comença a agafar coloret, afegirem els tomàquets tallats en quatre trossos. Llavors, tirarem el vi o vinagre, afegirem les llanties que primer haurem escorregut o que haurem agafat en pots, com diu el Jordi, posarem sal, pebre negre i pebre vermell al gust, i tornarem a tirar-hi el bacon, el chorizo, que havíem retirat. I ho cobrirem amb aigua calenta, i ho cobrirem amb aigua calenta. Llavors, deixarem fent xup-xup fins que les llanties siguin cuites. I després, depèn del tipus de llanties, trigaran més o menys. Temps, però els puc aproximadament es necessitar a mitjora, perquè quedin ben cuites. Molt bé, ja està, ja té això. I tens un pla per la família, per tothom, que sempre queda superbé. I a més, ara que baixaran les temperatures, aquest cap de setmana que hi haurà un munt de referèdats per tot Catalunya, això va molt i molt bé. Doncs mira, un negoci, Jordi, et poses aquest vespre... Sí, Rodó. Et poses un bon parol i comences a fer llanties. I et vas repartint amb una bicicleta per tot Catalunya llanties. No ho descarto, sí. Home, clar, el plat 20 euros i et fas fórres. Ah, mira, escolta, però... És car, eh, però bueno... Bueno, però fes-hi un negoci, tu ho faràs al plat i jo ho reparteixo. Em sembla bé. Poses com la roscalleta, denominació d'origen i ja està. Escolta, per cert, que tenim un sorteig en marxa que farem al divendres de moment només hi ha dues persones apuntades per anar a sopar o dinar al mirador de Sant Just. Si voleu gaudir del menú gastronòmic del bolet, només cal que truqueu el 9-3-3-7-2-3-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1, però els col·laboradors no poden. No podem, els col·laboradors. Si sempre el mateix, ja ho sabem. Home! No és veritat, que va venir una que sí que vam poder. Va ser perquè era la porra del morro, amb els regidors. Doncs la trucada del morro també podíem. Home, si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Estic tornant el telèfon 10 vegades, perquè estic fent temps, abans de parlar amb el Sebas sobre la Vall d'Avers, perquè m'acaben de dir que tenim una trucada que està a punt d'entrar. Què diu?Sí, sí. A veure, hola, bona tarda. Molt bona tarda.Amb qui parlem? Amb l'Ignasi. Home, Ignasi, no podem parlar d'Ignasi. No sóc jo, no, programa. El nostre jove, perquè és l'únic que tenim, que hem d'escoltar tant. Ignasi, ara feia temps. Jordi, demà et vindré a buscar un tàper d'aquest vellanties. Ah, doncs sí? Perquè porto els dies amb el cos i he fet una merda. Negoci, negoci, Jordi, negoci. Amb el cos he fet una merda. Diu que va molt bé mèdic i mona, i després també mandarines. Sí. El que faig és una tasa de llet i m'hi poso una mitja de llet i una mitja de cunyat. I dius, el refredant no me'l treu, però quedo més agús que l'hòstia, tu. Ah, va bé, escolta. Cadascú té el seu màtoda. No hi ha res com un bon tranguito. Un lingüotasso, eh? Vinga, cap a tarda. I, Ignasi, tens el número 3, que és un exemple també dels habituals, eh? Que truca sempre els sortejos. Que fem... Per cert, Jordi... Digue'm, digue'm. Per cert, l'any passat em va tocar a mi el dinar aquest. Home, és veritat. No sé si hauríem de consultar les bases del concurs i del sorteig per saber si... Vaig anar a dinar, ara puc anar a sopar. Home, això és veritat, eh? A veure, deixa'm parlar amb el director de sortejos de la penya del món, que és Sebas Elias. Sebas, bona tarda. Bona tarda. Un moment, Ignasi, que ho estic consultant amb la direcció de sortejos del programa. Sebas, tens un moment, sisplau, perquè tenim un oient que va participar ja l'any passat concursat. Va guanyar, va tocar el premi, va anar a dinar, em consta que s'ho va passar molt malament. Són Ignasi, oi? Sí, ara hem passat. Va guanyar i ara torna a participar. I ara per saber si el podríem deixar participar o no. Home, sempre i quan participi al sorteig que farem a la Baie d'Avers, jo crec que li has donat l'oportunitat. Ara, home, ara. M'estàs robant els oients de... Ja saps que a mi la palqueta m'agrada. Que sóc subscriptor a la Baie d'Avers. Home, home, home... No hi ha el sorteig. L'hem trobat, l'hem trobat. Perdona. L'hem trobat. Hem trobat l'elequibre. Bé, Ignasi, que s'apunta molt verdet. Tot el que s'enjus és marquessant just, eh? Escolta la penya del Morro, Radio Desvern, està posat a la Baie d'Avers... Llavors coneixerà el famosíssim programa Albon Sant Justent. La secció mítica... La secció mítica de com seu món Sant Justent la coneixies, no? No, també. Això no pot ser, era mítica, aquella secció. La poes nervió és... Hi ha nores que me'n vaig a dormir. Ah, bueno, has quedat bé així. Aquesta setmana hi ha estat bastant desconectat amb vosaltres, perquè hem hagut de quedar uns dies a la tard a casa i anècdota, i ja no us escoltava. Però avui, és que a mi el que em fa d'allò és que... Tants dies i que només truquin dues persones. Bueno, escolta, millor per tu, perquè tindràs més opcions per participar al sorteig. No, escolta, ja saps que amb això dels concursos hi ha alguna vegada ja hem tingut alguna xerrada, i que si no hi ha cap problema, això ho passeu amb una altra i fora, tu. No, no. Jo ara és per tu causa i... Que caliu. Que m'agrada escoltar-us. Un fort aplaudiment per l'Ignasi. Home, un fort aplaudiment! I per felicitar-nos, no? Que ens agraden. Sí, ara feia temps que no ens escoltaves, però això no és el primer que em diu, perquè la ràdio ja sabem que va a èpoques i va a temporades, i hi ha temporades que, hòstia, ara fa temps que no t'escolto. Em diu molta gent pel carrer, després t'enganxes molta gent que diu... T'escolto sovint, vull dir que això va com va. Ignasi, espero que tot et vagi bé, una abraçada molt forta, i ja diràs que et sembla el programa, va bé? Acabava el programa, va bé, i que vagi molt bé, endavant. Perfecte, gràcies, Ignasi, que vagi bé. Torna a trucar, sisplau, d'aquí uns moments. Perdonar les teves dades. A veure, ja ha apagiat aquest home. No té paciència infinita. No t'escoltes, Jordi. No, un uient que tenia volia agafar-lo. A veure, Ignasi, torna a trucar, sisplau, perquè perdonar el teu número de telèfon. Parles amb la Cristina i li dones el número de telèfon. En fi, hem de parlar, perquè el Sebas ja ha de marxar. Tu també, Dani. Jo, sí, jo he de marxar. Ah, bueno, on te'n vas, ara? Que no vols escoltar el de la Vall d'Avers, que és molt interessant. Està superbé. Molt bé, felicitats, eh? M'agrada molt la proposta. Ja ha sortit, oi? El què? La revista ja l'has vist, oi? Sí, sí. Perquè jo encara no l'he vist. La nova. La nova. Ara fa una estona l'acabo de llegir. No, jo l'he llegit a casa, no ho sé si està aquí fora. La nova no l'he vista jo. Ah, bueno. No puc fer una entrevista sense haver vist el design de la nova revista? No, no, encara no. Encara no ha sortit, però si s'ha de fer el concurs, Jordi. Ah, va, per això. La nova no és la nova. És l'últim. La nova sí, la nova d'aquest mes. No és la nova del design. Clar. Bueno, ja... No és la nova que... Però com vols? Si encara no han fet el concurs, Jordi. Per això mateix, per això mateix, m'estranyava. Estava al·lucinant. La Vall d'Avers arriba aquest mes a les 400 publicacions. Per celebrar-ho, està preparant un canvi de design de la revista i un concurs obert fins al final de mes per renovar el seu logotip. Bé, de fet, es vol celebrar amb aquest canvi de design que veurà la llum d'aquí uns mesos. Per tant, no és una cosa inminent i que anirà a càrrec de les persones que formen part de la taula de redacció. És a dir, Teresa Raberté, Francesc Giral, la Gina Tossas, la Clara Aguilar, la Núria Garcia i els seves alias. Bona tarda. Hola, bona tarda. Per parlar ara de la Vall d'Avers, com és que heu decidit fer-ho ara a les 400 publicacions? Sí. Com és que heu decidit fer-ho ara a les 400 publicacions? Aquest canvi d'imatge que veurà la llum els propers mesos? Home, ja toca. Portem bastants mesos i anys amb el mateix design, amb el mateix logotip i creiem que el número 400 és una bona excusa per engegar aquest projecte. Ens hauria agradat fer-ho amb el número 400, però hi ha hagut... Bé, problemes d'aquests de temps, de temps se'ns ha tirat a sobre i ho hem decidit fer-ho bé. I amb temps, i no crec que ens dongui més de dos o tres mesos, i ja podreu gaudir d'un nou design amb el nou logo, que serà amb un concurs, com ja veureu a la revista, que és amb un premi de 100 euros, més una subscripció gratuïta durant un any, i està obert a tots els públics, aquest concurs. I si algú vol participar, què és el que ha de fer? És un concurs de disseny, no? Si vol participar, doncs ens ha d'enviar el logotip en format JPG o PDF, el... Exacte, el mail de la revista, que és... hòstia, ara quin és? Redacció, roba, lavalldeverg.cat. Exacte, lavalldeverg, no, perquè la ser trencada no funciona. Aquest és un problema, que ho he tingut... Sí, amb el Twitter, amb el Facebook, però vaja... Lavalldeverg, la J.B. I on ve el nom de la revista, per cert? De Lavalldeverg.Sí, però saps què era? Sí, un avall d'aquí de Sant Just. Un avall de Sant Just. Exacte. El Vers, que era el tipus d'arbre que hi havia. Aquí m'agafes, no ho sé, és el nom d'un avall d'aquí de Sant Just, i per això, i des del 1979, que... que està la revista en marxa, i bé, com has dit, arribem al número 400, i fem aquest nou disseny amb el nou logotip, que es basa en un concurs, que intentarem fer nosaltres. El logotip sí que esperem que algú, amb ganes i empenta, la base d'un sorteig, que també estarà activat per Facebook. Facebook.com- Lavalldeverg. Perdó, Facebook.com- Lavalldeverg. Ah, Lavalldeverg, eh? Lavalldeverg, sí. De fet, és un Facebook que també ha sortit ara fa res en marxa, no? Exacte. On, allà, què és el que hi posareu? Notícies, tot el que estigui relacionat amb la nova revista, tot el que estigui relacionat amb Sant Just, bàsicament, sempre hi quan hi hagi també interacció, el que volem més saber és notícies, que ens pugui aportar la gent, per estar connectats amb Sant Just, que tothom pugui saber de nosaltres, i bé, el que fem, que jo crec que fem coses interessants, i ens ho passem bé. Bé, de fet, no sé si ho feu una feina altruista, no? Sí, sí, sí, sí. Hi ha una patida per Ramon Arada, però jo crec que... És més simbòlica, una altra cosa. No, està bé, vull dir, jo m'ho passo molt bé. Jo crec que a tots ens ho passem molt bé, si no, no ho faríem. De fet, la reunió ens he de dir que són diumenge a les 8 de la nit, a la Taneu, per tant, s'hi han de posar ganes, no? Bé, ens ho passem bé, la taula de reacció és divertida, i ens ho passem, ens ho passem força bé. Hi ha una para altruista, però també una para Ramon Arada, però... Però vaja. Bé, la vall de vall a aquesta revista, com diem, sortirà d'aquí a les 400 publicacions, el número 400. Quants serà, concretament, el número 400? Ja, sí, jo t'he dit el Dani, que ja ha sortit, sí. Ha sigut ja aquest mes del novembre. O sigui, que el 400, 3, aproximadament 4, 3, 4... Sí, perquè preveiem... Preveiem que el nou logo estarà d'aquí un parell de mesos 3, a molt estirar, i el nou disseny també. Ja ens hi hem posat a preparar-lo, i estarà a punt ben aviat. Suposem que, per principis de 2016, de gener, febrer, marxa molt a estirar, tampoc m'agradaria donar una edat concreta, perquè això s'ha de fer bé, hi ha temps, i encara s'ha d'acabar de fer bé. El procés de selecció del nou logo de la Vall d'Avers, com serà? Perquè aquí tenim dues coses, el disseny i el logo, o és un pack? És diferent. El disseny el farem la taula de redacció, composat per les persones que es dit. Ara, i després, el logotip, doncs esperem totes les propostes, al mail, i a partir d'aquí, la taula de redacció farà una petita creva, i després, amb totes les imatges o tots els logotips, els que seleccionem els penjarem a la pàgina de Facebook, i qui tingui més likes guanyarà. Guanyarà, i a més a més em portarà, em sembla, que 100 euros i una subscripció gratuïta durant la revista, durant un any. 11 números, que són els que surten a l'any, tots els mesos menys l'agost, i amb tots els logotips que aconsegueixin més likes, s'emportarà ser el responsable de fer aquest logotip d'una vall de vers, que aquest logotip porta bastants anys en la revista, i volem canviar-lo, i què millor que fer partícips a Sant Justen, Sant Justen, però també gent que vulgui participar, no ens tanquem les portes. Actualment, quants subscriptors té la revista? Doncs, aproximadament, el 600, si no m'equivoco, 650, i la tirada és de 800, tirant a 1.000, si no m'equivoco, també. I quin és el gran problema o gran hàntic que us trobeu ara mateix a la vall de vers? Home, jo crec que fer noves subscripcions es costa. De fet, ens sostenim bastant bé, però sí que ens agradaria arribar a més públic, i per això intentarem fer un disseny més atractiu que el que tenim fins ara, perquè... Teniu alguna idea, per exemple, o alguna referència d'alguna subscripció? Ara m'agafes en calces, però sí que tenim diverses idees de revistes amb Blanqui Negra, que és el que nosaltres fem, la portada i la contraportada, i el Blanqui Negra volem també donar-li més presència a les fotos, donar-li més toc, que les fotos siguin més protagonistes, però que el text també resaltarà més text, que no fer lletres tan petites o fer més titulars, fer-ho més atractiu sense perdre aquell toc informatiu i toc d'opinió que es pugui a partir dels col·laboradors, que també estem oberts a les opinions de tots i totes, els sant justencs i sant justenques, com no. I bé, per aquí anirem a fer un canvi de disseny integral, radical, i amb això també l'he hagut dit. Molt bé, un canvi de disseny radical, eh? Molt bé, doncs, home, t'he dit que jo ja era hora que ho fes. I per això ho volem fer amb temps, com t'he dit, no ho volem fer al 400, perquè ja ens veiem que el temps se'ns tirava sobre, per tant ens esperem al 2016. I tranquil·lament. Doncs escolteu, enhorabona, amb moltes felicitats, Sebes, trasllada la nostra felicitació i el nostre suport també, des de la penya del Morro Radio Asvern, a tot el Consell de Relecció, una abraçada. I seguiu-nos al Twitter, arroba la Baie de Berg, i al Facebook, facebook.com, barra Baie de Berg, i sinó a la web, també, la Baie de Berg.cat. Molt bé, doncs, Sebes, que vagi molt bé, enhorabona, felicitats, i que tinguis una bona tarda, i endavant ja estarem atents, eh? Sí, sí, sí, jo... Ja penjarem pel Facebook, de la penya del Morro, també, eslovos... Ja ens hi aguantenim, és molt fàcil, eh, dibuixar una la Baie de Berg, i després el Facebook i guanyar. No t'hi pensen, hi ha un, eh, un... Mira, doncs, presenta't i... Sí, una Baie, que serà la Baie Baixa, la Baie, i això ja ho tinc... Estàs preixent, molt, això, ja... Sí, jo crec que hi ha algú... I després les lletres en forma de versos, però a Baie de Berg, a dins de la Baie. Mira, la Baie Baixa em va aprofitar fer un llàpis, un disseny de... Ah, un disseny, bueno... No està mal, però segur que et trobo de millors. Sebes, que vagi bé, moltes gràcies, bona tarda! I nosaltres estem en una posa per la publicitat, i anem ja cap a les 6 de la tarda, fins ara mateix, a la penya del Morro. Ara escoltes ràdio d'esper, si t'units ràdio d'esper, la ràdio no serà just. L'hi adonem i t'ho adonem. Ràdio d'esper, durant l'hi adonem. Ràdio d'esper, durant l'hi adonem. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quimtana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral més de 1.000 anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, habita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. T'hi esperem. Bona tarda, informa, Montse Quadreny. Frensa i Rússia es coordinen contra l'Àsat Islàmic, els dos presidents, Françoa Holanda i Bledimir Putin, han perdat per telèfon i han acordat que hi hagi una coordinació més estreta entre els seus militars i els seus serveis d'intel·ligència del Beltran. Tant francesos com russos han intensificat en les últimes hores els bombardejos contra Raq, el feu dels jihadistes a Síria. Els russos han utilitzat per primer cop bombarders estratègics. Just avui, Moscou ha reconegut que la caiguda d'un avió rus fa dues setmanes al Cinei amb 224 persones a bord va ser un atemptat. El president Rúss Bledimir Putin ha assegurat que els autors seran castigats. Els nostres avions acompanyant no només continuarà l'operació a Síria. Ha de ser reforçada perquè els autors entenguin que, inevitablement, han de pagar pel que en fem. Ufensiva diplomàtica francès, el president Francesc Françoa Holanda es veurà amb Putin a Moscou dijons de la setmana que ve. Dos dies abans passarà per Washington on es trobarà el president Obama. El sartari de Sant Nostre d'Amèrica, Joan Kerri, a París, ha assegurat que l'estratègia contra l'estat islàmic ja està donant resultats. Feïment de Sant Alemanya descarta que el set ha tingut avui a la ciutat d'Andals d'Orf, prop de la frontera en Vèlgica i Holanda, tingui cap relació amb els atacs jihadistes de li vendres passats a París. A França la policia sospita que hi ha un segon terrorista fugat dels 70 anys a París. Segons informar, el Dali Lemont de fins ara es parlava només d'un, a banda dels camicases. Segons el rotetiu, els investigadors francesos basen la hipòtesi en els testimonis dels atacs contra els restaurants des d'un cotxe. Notícies breus, Carme Clèria. Continua l'escala de verbal entre Convergència i la CUP, en nom del grup parlamentari de la CUP, el diputat Julià de Jodar publica un article a l'edició de Ciutat de l'Ara de la CUP. Les forces de seguretat de l'estat xifrenen més d'un centenar als actuals membres d'ETA. Quatre anys després de l'abandonament definitiu de la violència, l'organització terrorista disposa encara de mitja tona d'explosiu segons els experts policials. Les dades s'han donat al màxim responsable del servei d'informació de la Guàrdia Civil a un seminari universitari. El general Poblo Sales assegura que, ara mateix, ETA és una organització amb un centenar de membres fugits, amb 15 o 20 activistes en quadrats en diferents estructures, i en un arsenal format per 500 quilos de components per explosius i 250 armes curtes obtingudes al 2006 a un robatori a França. A més, Sales confirma que també té material per falsificar documents una infraestructura necessària per amagar-se a França i a altres països. Daniel Gomez, Catalunya Ràdio, Vilva. A gent rural es enxampen un casador furtiu d'ocells a l'Agarroig. El van descobrir el terme municipal de la Vall d'en Bas després d'utilitzar la nomenada xarxa japonesa, un sistema il·legal de casa en Girona Maria Rovira. Bona tarda. El casador furtiu havia capturat en aquell moment un pit rotx que era mort a la xarxa i una cadarnera viva que es va alliberar en situ després de comprovar que es trobava en perfecte estat. Els gens rurals han denunciat el fet com a infracció penal i això suposarà l'obertura de diligències. La xarxa japonesa és un sistema de casa prohibit perquè no és selectiu i no discrimina l'espècie que s'ha de capturar. Per tant, pot passar que es capturi una espècie protegida. Maria Rovira, Catalunya Ràdio, Girona. El rei Laltoma Viput de Catalunya diu que la rotonda que foment està construint a la nacional 340 l'Ebre no acabarà amb els accidents, apuntant que la millor solució és desviar els camions amb verificacions per la P7 de Ragona, Ricardo Higues. Bona tarda. El RAC considera que les rotondes no frenaran els accidents perquè els sinistres detectats en les intersecions de la nacional 340 només representen el 3% del total. El director tècnic del RAC, Lluís Puerto, diu que la rotonda es poden generar més problemes. La rotonda reduix la velocitat, especialment si l'ha d'agafar un camió, i això el que pot induir és que després, quan ve la recta, el conductor del turisme que intenta avançar el camió tinguin encara més ganes de fer-ho. Conclou que es tracta d'un problema calcatel·leïna 2 a Girona i s'ha d'aplicar la mateixa solució desviar els camions per l'autopista amb verificacions del 50%. Ricard Higues, Catalunya Ràdio, Tarragona. Esports, Oriol Montner. Bona tarda, Catalunya Ràdio. He tingut accés al text integrat a l'ascensió de l'UF imposa el Barça per les estalades exhibides al dia del veier. L'Ebre Cossen el text compara l'exhibició al Camp Nou amb situacions similars viscudes als últims anys, a Cosovo, Palestina, Croàcia, Albània o Xipra i retreu al Barça que ha presentat recursos ara i no ho fes contra la primera sanció a la final de Berlín. Lluís Lluís Lluís Hàntric podrà comptar demà amb els 5 interaccionals espanyols i enfermàlen un dia abans del previs després de la suspensió del veig i que a Espanya. Avui només s'hi ha jugat el partit d'entrenament sensement perquè ràquitig no s'ha entrenat per no forçar la recuperació. A Madrid, Carim Benzema, podria perdre el clàssic per molèsties els isquiotívials. El president del Consell Superior de l'Esport, Miguel Cardenal, ha reclamat calma per la seguretat al clàssic de dissabte de Madrid. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.