#805 - La Penya del Morro del 18/11/2015

Jordan. Hola, bona tarda. Els actes arrancaran a principis de l'any que ve i s'allargaran fins al 2017, amb la cantada Principis de Juliol com a lament central. Sense donar detalls, el primer tenent d'alcalde, el Bergomet, avança actuacions excepcionals. L'excepcionalitat, perquè crec que hem d'aprofitar, perquè passin coses que siguin excepcionals, i això, a més a més, és el dota de molt d'interès del que passarà durant aquest any, però també que està perdonabilitat, que això és un serveixi perquè ens quedin un patrimoni i perquè ens quedin coses que ja siguin patrimoni de Palafucia. Clara Jordan, Catalunya, Ràdio, Palafrugell. Esports, Oriol Muntner. Bona tarda. Aquesta tarda rom és la Comissió Antibiolència per estudiar les mesures de seguretat que s'aplicaran el clàssic de dissabte al Barneveu, el Ministeri de l'Interior diu que hauràs d'anar no hi ha motius per suspendre el partit. L'oro guaià Lluís Suárez veu bé Leo Messi, però li recomana que vigili, perquè un retorn precipitat després d'una lesió és arriscat. Suárez, que avui ha comparegut en rota de premsa, no refia del Madrid, a cara dissabte amb el grat al mal el moment que travesen els blancs. A l'espanyola incògnita pel partit de dissabte contra el Málaga Gerard Moreno, el jugador pro diu que té bones sensacions. Michel Platini no rendeix i presentarà en recurs el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport, després que el Comitè de Palació de la FIFA ha rebutjat les seves elegacions contra la seva suspensió del caràquina de Josef Blatter. El neu celandès, Jona Lomo, llegenda del rugby Mundial a la mort dels 40 anys, renda una malaltia renal. Lomo va jugar amb només 20 anys a la final del Mundial del 95 al Sol Blacks, van perdre davant de Sud-Àfrica en terres africanes. A la Champions Famerina avui, Barça, 20, dolent de la set del vespre, les blaugaran a buscant l'excés als quarts a final, després d'haver guanyat una, zero, partit d'anada. I a la lligua de l'envol, avui, a jugar al Barça, teu croix, i el gran uller és Villa de Aranda. Acabem amb Tennis, el màster de Tennis, de l'Ondres a la Fenedal, a la darrota de Tendi Mórray, per 6 a 4 i 6-1. Aquesta tarda, David Ferrer jugarà contra l'Alsuis Stanislas Babrinca. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. Veus de la Perròquia. A profundament de la spiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religiós. Els dimecres a les quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a les quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... Divolgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Bona tarda, senyors, i gent de l'Estrenger, com esteu? Vinc al programa de les tardes. Ràdio d'Esvernos per la Jocenola Jordi Romena. Avui, programa número 1.730 de la penya del Morro. Fiquem moments amb les notícies de senyors, amb la Cristina Vargas. També tindrem la Clara Narbíon de la revista Time Out. Avui ens vol parlar d'alguna de les qüestions com, per exemple, restaurants peruans per poder anar a Barcelona. Tindrem l'Urdes Martín de l'Espai Essència, que avui ens parlarà de com posicionar-nos davant la vida, però de forma literària i física millor. I a la segona hora, l'Albert Capapey, l'Espai de Filosofia, Doc Gilbich, Parlant de Gossos, l'Èric Pomar, parlant de noves tecnologies, i connectarem com cada diner, que és amb el Casal de Joves, de Sant Just, on el Sergi Arradan espera per explicar-nos que hi haurà durant tota la setmana en aquest ingrés. Però abans de començar... Deixeu-me saludar una persona que ja ha trucat al programa... El 9-3-3-7-2-3-6-6-1... 9-3-3-7-2-3-6-6-1... Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb la Laura. Laura, què més? Laura Pons. Home, Laura Pons, bona tarda. Benvinguda al programa. Veig que anar ràpid. Ràpid, per què truques, Laura? Doncs perquè volia entrar... Bueno, vull entrar i que em toqui el sorteig del sopar, del menú de bolets. Sí senyora, el mirador, que ho estem fent aquests dies, tothom qui vulgui, que truqui, i aquest divendres farem el sorteig. Tu no sé si estàs preparada perquè... El què? No sé si estàs preparada per, si et toca, anar a menjar i degustar croquetes de seps i foir, i una barqueta de bolets, i per mesam, a manida de roballons, en escabets suau i cruixent de camagrocs, saltat de bolets amb ou trencat i foir, llom de bacallà confitat amb risotto de russinyols i trompetes negres, espatlla de xai amb seps a la graella, panacota de bolets amb fruites roges, i un pastís de xocolata amb gelat de seps. Mmm... I tant, i tant, jo estic preparada. No sé si el teu cor està preparat per degustar tot això. De totes maneres, mira, tens el número 4, i divendres farem el sorteig. Encara que resulta ser guanyadora, et trucarem per donar-te la bona nova en directe. A més, Jordi, m'haureixo, perquè mai m'ha tocat bé. Ja, mira, abans teu, ja, tot queda en família, eh? Núria Valdric, Arnau Macià, que tampoc no us he tocat mai res, però vaja, estan allà. Sempre hi ha una primera vegada. Laura, què és el que fas tu ara, a la vida? Com et va tot? Com estàs? Jo, molt bé, mira, estic fent un treball de la universitat, que és molt complicat. Crec que l'únic que em podria animar ara mateix, és que em toqués un menú. Ja, bueno, el divendres, això s'ha de divendres. No sabem la mà voluntària, que serà el Dani Martínez, serà encarregada de posar el bombo i de posar tots els números. De qui és el treball de l'únic que estàs fent? Ui, l'estètica de la música. Estètica de la música? Què vol dir això? Molt complicat, molt complicat. Fes-nos un resum, un titular. Què és això, l'estètica de la música? Uf, bueno, és música i teologia, o sigui... Però què és? Aquest seria el titular. Ah, un to estorn, és com allò de música clàssica, dels barrocs, harmonics i aquestes coses. Mira, si em comuniquen ara mateix, que si vols participar al concurs, al sorteig, m'ho farem de forma efectiva si cantes alguna cançó en directe. Hòstia, Jordi! Hòstia, jo no ho dic, això. M'ho estarem demà pel pinganillo. Laura, has de cantar alguna cosa? Una de Molenruix. A Capella, el que tu vulguis. Ai, una de Molenruix. No ho sé, que puc cantar. Alguna de Molenruix, per exemple. Ah! Va bé. Va bé, va bé, Laura. Va bé, va bé. Vinga. Ara que ets aquí, tot és diferent. Ara que ets aquí, el món no és el mateix. Ja està. Oh! Mare escuda. Mare escuda. Mare escuda. Ho dic, en Número 4, del sortet. Laura, que vagi molt bé enhorabona. I, bueno, enhorabona, per la vida en general. I que tinguis molta sort pel sortet, d'acord? Vale. Gracias. Un petó guapa. Bueno, sí, toca. Adéu. Bonata. Que vagi bé. Adéu, senyor. Si voleu participar, 9.332. 3.6. 6.1. Vem demanar cap a les notícies de Sant Just Cristina, perquè hem de començar parlant del pressupost de l'Ajuntament per al 2016. Que podria ser molt similar al de l'any anterior. Està estrany, ha estat aquesta setmana, tòtica amb moltes dificultats segons a confirmar l'alcalde Josep Perpina. Per tant, notícia política econòmica local només comença, Cristina. Sí, com deies, la aprovació d'aquest pressupost està prevista en aquest cas per al ple del mes de desembre, tot i que podria acabar passant el de genet 2016. Com deies, serà un pressupost molt ajustat, perquè venim d'uns anys molt complicats i de realitats canviants, amb variables que no són fixes, tal com ha detallat l'alcalde, com per exemple potenciar els ingressos d'entitats supramunicipals o fins i tot el pressupost de la genetat, que de fet ha estat prorrogat, i això afecta, evidentment, les entitats municipals. La prudència en l'elaboració del pressupost i la priorització de les necessitats de la població són de fet els punts claus, tal com ha detallat l'alcalde d'aquest pressupost que s'està tancant. Tot això reconeix que no es pot pretrender a solir en el primer pressupost d'un nou mandat de govern la majoria de propostes del pacte de govern. Per tot això, el que s'han fet és elaborar un pla d'actuació municipal de cara als diferents mesos de l'any i també als diferents anys dels 4 anys de govern per tal d'anar complint-lo. Pel que fa a les inversions, l'alcalde ha reconegut que un any patiran, perquè les aportacions supramunicipals, com deien, és a dir, les que venen de fora, es troben molt poc concretades i per tant consideren que arribaran menys diners que abans podien arribar-hi. Escolta'm-lo. En èpoques bones, 4 anys de mandat es feien inversions, un pla d'inversions era 16 i 17 8 milions d'euros, en 4 anys. Ara són 5, 6. Per tant, vol dir que és molt possible que en un any, segurament l'any 20, pots tenir l'entorn de 1.300, 1.500 euros per invertir. Invertir amb carrers, amb equipaments, amb escoles, amb cotxes de policia, en tot. Per tant, és una xifra molt baixa. No ens hem recuperat el país encara per poder fer grans inversions. Aquestes són les declaracions que ha fet avui, Josep, per penjar aquest matí al Justa la Fusta, pendents d'aquest plec, que hi haurà la setmana que ve, i que, per tant, com que és un dels últims de l'any, s'aprovarà el pressupost de cara a l'any que ve. En principis, aprovarà el de desembre. Tot i que és possible que passi fins i tot el de gener. Per tant, s'aprovarà el pressupost de cara a l'any que ve, però aprovar o aprovar-ho s'està pendent de cara al de desembre. Ah, per això apreveu a dir, al de desembre, no? Perquè l'altre dia hi hem dit que s'aprovaria, aga. Sí, s'aprovava aquesta setmana, s'acaba de elaborar aquesta setmana, el pressupost s'aprova, el ple. Es podia haver avançat, hi havia l'opció, perquè de fet van parlar amb algun regidor, si sí que donaven l'opció que s'aprovés, o es pogués aprovar de cara a aquest ple de novembre, per això intentaven d'encar-ho també aquesta setmana, però com està sent tot plegat complicat, finalment ho passarà al ple de desembre. Alguna cosa més sobre el pas de l'alcalde avui per Radio Desvern? Una punt més, perquè de fet, ha destacat que l'equip de govern ha decidit, a més a més, no fer cap endautament substancial, i el que demanaran, en aquest cas, de les entitats bancàries, és un crèdit de només 600.000 euros, perquè és el que l'ajuntament en aquest sentit pot assolir, i és tot plegat a l'empedació, justament, de no endautar-se. Per tant, per acabar, si destaquem que l'alcalde, en aquest cas, per avís, que l'any 2017 serà molt més favorable que no passi el 2016. Bé, camion de qüestió, continuem parlant de coses de Sant Just, hem de parlar ara d'obres. Sí, amics, atenció, perquè estan a punt de començar un parell d'obres importants. D'entrada, les obres del passatge civit i cardona, així com el mur de contenció de Can Pedrozeta, aquí al costat de la ràdio, el pàrquing anomenat de Can Ginestar, com coneixem tots, començaran aviat. No són les úniques obres que es faran, però parlarem d'aquestes obres que a tot ens preocupa, sobretot la gent que aparca el seu cotxe aquí, perquè no hi ha lloc per aparcar el centre de Sant Just, ja ho sabem, però ara hi haurà menys lloc, menys lloc encara, no? Sí, correcte, si et sembla, comencem amb primer cas parlant del passatge civit i cardona, perquè, de fet, és un dels punts del municipi, es començarà amb més aviat aquestes obres. De got a l'estat del passatge, està previst, en aquest cas, aixecar el terra i utilitzar un tractament de veïment, com, per exemple, el que hi ha a la perbaixa de la plaça Bardeguer, perquè està funcionant molt bé, i d'aquesta manera quedaria una cosa similar. Per la gent que es faci una idea, a la plaça Bardeguer quedaria igual, el passatge civit i cardona. De totes maneres, com... El passatge civit i cardona, quin és? El carreró aquest que surt de Can Ginestar i vas cap a l'Ajuntament, és aquell, el passatge civit i cardona. És el passatge, d'acord? Sí. Però allò, al principi, no està bé, això? Bueno, està com una mica xecat, algunes parts, i sembla que s'ha fet una mica malbé amb el pas del temps, i... És clar, és el passatge per anar des de Can Ginestar fins a la porta de l'Ajuntament. Allò ho volen retocar, ara, no? Sí. Molt bé. Però no és l'única cosa, com has dit. Ah, no? No, a com comentar. Vinga, fica, anem a xecar, eh? Anem a xecar senjuts, anem a xecar senjuts. A veure, però continuem. Com comentaves abans, i el que ens toca més de prop, és demanar-me aquest de contenció de Camp Padroseta, que és el lloc, justament, de parcament, de vehicles, de moltes persones que ha fet venen aquí a Can Ginestar. Doncs aquestes obres també començaran a viatjar, i de fet, el que és vol fer és tirar el mur, per evitar que es pugui fer malbé altres parts de l'aparcament, i construir un de nou que sigui un mur de contenció. No és l'única obra, perquè, a part d'aquesta, n'hi ha d'altres que també es començaran a adorar al municipi. Parlem, per exemple, de les obres que es faran al carrer Montblanc, de la Girona de Reparació de Païments, és un altre aspecte d'aquestes obres, i també de l'urbanització del Triangle, de Miquel Reberty amb Can Segreira. En aquest cas, d'aquest Triangle, parlem, és un obra que es va aprovar al 2008, i encara s'està revisant, i que comptarà amb una zona verdeurbanitzada amb un cos aproximat d'uns 200.000 euros, que podria estar en marxa a partir del tercer trimestre de l'any 20. A més a més, però, per l'últim, podem desgegar que... Les obres, encara? Sí, però ja no afecten els usuaris de la bona igual, perquè és una obra a la bona aigua. És una obra al començar de bona aigua, no? Més obres? Sí, de millora. En aquest sentit és de millora de la sala de Pines, de la bona aigua. En principi, totes aquestes cores són de millora. Tenen un inconvenient, ara faré com del polític i jo. Tenen com un inconvenient, no, durant uns temps, pels veïns, però són millores per Sant Justi, per la nostra vida quotidiana. Ah, venga. Amb aquesta frase ja ho tens il·lusionat tot. Doncs, precisament, amb aquesta millora de la sala de Pines, de la bona, igual que es pretén i es vol, és descongestionar a l'espai i fer les instal·lacions que siguin més amples per tal que tots els usuaris puguin gaudir d'aquesta instal·lació d'una manera més còmode. Molt bé. Doncs, tot això que començarà, tenim timings? No, de moment no sabem. Les principals i les primeres, que jo crec que començaran, pel que ja entés, són la del passatge de Siliti Cardona i el mur de contenció d'aquí... Sí, de Camp Pedrozeta. Això estem parlant de la setmana que ve, abans que acabi l'any, el primer trimestre del 2016, quan? Jo crec que la cosa estaria, no ho sé, perquè l'alcalde, en aquest cas, en aquest sentit, no ho ha detallat. No es mulla mai l'alcalde. No ho ha detallat. Però jo crec que podrien començar com a molt d'arc cap a finals d'any. De caràcter, al final de l'exemple, jo crec que podrien començar de trencament. Sí, ho estic dient jo, en moda personal. Cristina Vargas, opinió personal. No és informació. Compte de Twitter, en moda personal. Bé, va, tenim una altra cosa per parlar de Sant Just. Hem de parlar de la parroquia de Sant Just. A l'Eloya, no. Sí. A l'Eloya, no, que de vegades en parlem, aquí, al programa. A l'Eloya, no. Bé, doncs la parroquia de... faré una mica el veu així, com de mossèn. La parroquia de Sant Just, com memora... No, el mossèn no té aquesta veu, eh, el de Sant Just. El volet de Sant Just, no, és una mica que es deveu dir. La parroquia de Sant Just, com memora... el desaniversari del nou orga amb un seguit de concerts. Ah, sí? Deu anys, ja, de l'orga. Estil, que fort, la veia que van portar. Aquest dissabte serà el de re-concera en Bernat Balbaïlbe, a l'església dels Sants Just i Pastor, dels dos. No, Cristina? Sí, correcte, correcte. Doncs, com dius, durant unes setmanes, doncs estàs celebrant un seguit de concerts el motiu d'aquests 10 anys de l'orga de la parroquia, que es compleixen de fet demà, dijous, dia 29 de novembre, per tal de commemorar, doncs, aquest orga, el que es va pensar és fer, doncs, concretament, 3 concerts. Un d'ells seguirà per format d'organistes d'Església, i el de re i últim concert serà, justament, en aquest dissabte, el de Bernat Balbaïlbe, que es farà a la 6 de la tarda a l'església dels Sants Just i Pastor, i el donatiu, doncs, per accedir al concert, és de 5 euros. Doncs, si algú vol anar, ja ho sap. Només que el que s'apropi a la parroquia dels Sants Just i Pastor. A quina hora, això, dius? A la 6 de la tarda. El dissabte. Està bé. Tenim alguna cosa d'orga, aquí, al Spotify? Bé, això no és... això no és, no. Bueno, és una orga una mica midi, no? Bueno, podria ser. Està bé. Bé, doncs ja sabeu que arribar d'orga a arribar al final d'aquest espai, i teniu més informació de les coses que passen a Sants Just. Ara mateix, a radiodesverb.com, i a partir de les 7, els Sants Just Notícies, edició més pràctica. I al radio de Sants Just! Dona per cantar, eh? Si em sap greu que ets no, que en teniu alguna cosa, però veig que no me la conec. En fi, Cristina, gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Posa per la publicitat i d'aquí al moment amb la Clara Nervions. A la redacció de la revista Time Out, parlem amb ella de diferents restaurants peruants de Barcelona i els concerts de la setmana. Ens ara mateix a la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio Desverb. Beus de la Perròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, desconecta, habita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Ràdio d'Esber, per cert, amb aquest sorteig d'un menú gastronòmic del bolet per a dues persones, el restaurant, el mirador de Sant Just, si voleu participar. Només el que es truqueu, el 93372361. Ja tenim quatre persones, el sorteig el farem, i vendres, i encara sou a temps de poder degustar aquest fantàstic menú valorat amb 39 euros per persona. 933723661. Per cert, que estàvem intentant localitzar a la clara Nervión, no la trobem, deu estar ocupada amb la revista Time Out, també hem de estar parlant amb les seves coses, la gent d'Amoritz, la gent d'Adam, allò que fa ella, però no patiu perquè avancem l'espai d'ascència i hem preparat amb la Lourdes Mardí per ara mateix. I una setmana més, quan sona aquesta fantàstica banda sonora, vol dir que ens apropem una mica més a nosaltres mateixos, des de l'espai d'ascència d'aquí de Sant Just, i des de la setmana passada estem obrint aquest calaix, que és el nostre cos, i que simbolitza com estem enfocats davant de la vida amb la Lourdes Mardí, que és terepeuta corporal. Lourdes, bona tarda. Bé, la setmana passada vam fer comunament d'introducció genèrica de com en tenies tu, la teva feina, per poder ajudar a les persones que se senten malament. Tampoc no puc resumir amb una frase i tot el que vam comentar, però sí que alguna pinzallada seria, per exemple, que el nostre cos mostra, explica les coses als desajustaments que nosaltres mateixos tenim. Exacte. Avui volem parlar de la postura, perquè és important la postura. Aquest refereixes, com dius, la postura. La postura em prefereixo no només a la posició de la columna i de les espalles, sinó també a la forma dels peus, si tenen massa pont, si tenen poc pont, i si presionen molt per dins o per fora. Hi ha gent que camina molt de taló, o que camina amb els peus que s'anyalen cap als costats. Això vol dir alguna cosa, sempre? Sí. El cos ens parla, no? Sí. Per exemple, la gent que camina més aviat de puntetes, que vol dir... De puntetes, per exemple... Aquí hi ha una cosa molt física, que és que la cadena posterior del cos està molt escursada. Si els músculs darrere, de les cames per darrere, a l'esquena i al crani, que són tota una cadena de músculs, està molt encongida. I llavors la persona que camina de puntetes i tira tot el cos endavant. Hi ha persones que van molt estressades. Que van allò... A veure, on se'm necessita? A pagar focs. I tot el cos estira endavant. Van molt volcades, no? Van molt volcades als altres. Ajudar tothom, a fer... Van de bòlit. Això passa factura, després? I tant, i tant, i tant. Perquè pensa que hi ha una part molt gran del cos, que està per davant de l'eix. De l'eix vertical. I llavors és com si portéssim un sac tot a l'estona amb el braç estirat, que endavant i necessitem pel carrer així. Nosaltres no ens en adonem, no ens som conscients, però els músculs estan treballant massa. Estan fent feines que no li pertoquen, i això acaba reprecutint els ossos. Clar, aquí hi ha la col·lumna. Hi ha component emocional, també, que hi ha darrere de tot això. Per exemple, també els peus plans. Això també vol dir alguna cosa? Sí, i els peus amb massa pont, també. Per exemple, el recolzament molt clar, és el recolzament intern i extern. Una persona que recolza molt per la part interna dels peus, el dit gros i la part de dins, és algú que ella s'ho ha de resoldre tot ella. No s'ha de menjar ajuda. Ja. Són persones que no saben delegar, i que tots ho han de... jo ho tinc afirmat tot jo. Però això vol dir... no diem ni que sigui bon i dolent, no? No. Mentre es no li facin mal els peus, no és problema. Vull dir que és saber-ho, no? També una mica són indicacions. Això em dono que el propi cos ens pot donar pistes... Pistes, clar. ...per saber com som nosaltres mateixos. Jo l'altre dia deia que jo escolto i observo. Aquestes són les coses que observo, també. A mi uns peus em poden dir molt sobre la persona, de com es relaciona amb els altres. Sí, els peus... Avui també no farem un master de peus. Però jo també, a vegades, he tingut la sensació que hi ha hagut èpoques de la meva vida, que jo quasi venava de puntetes, i no sé si això vol dir que jo tenia la sensació que realment després m'he adonat que estava en un altre món. En un altre món, exacte. Estàs molt poca relat. Sí, estàs poca aquí a l'ara. Llavors, la ment té molta força, tota l'energia està dalt, i tu estàs fent volar coloms continuament. Sí. Clar, i a més, aquesta és una cosa molt curiosa, que ja hem comentat alguna vegada al programa, que és que el 90, 95% de les coses que pensem no succeixen mai. Llavors, dius... I a més, a més, moltes vegades les pensem tantes vegades. Clar, que després no acaba mai de succeir. Sembla la contra, i després la vida real. La vida a l'àrea i aquí, sempre et posen una tesitura que mai és la que t'havies creat. Si tu, per exemple, si tu vas amb el pes cap endavant, a la punta dels peus, vol dir que tot el cos està tirat endavant. I, llavors, a tu t'és molt fàcil sortir disparat. Però, aleshores, té difícil relaxar-te, parar-te, frenar i disfrutar. T'és molt difícil. I per això hi ha el treball corporal. Clar, de fet, aquest treball corporal, del qual ara estem parlant, és també una mica que enviar la postura davant de la vida. Exacte. Si a tu aconsegueixes posar-te a l'eix, aleshores tu camines, fent servir molt menys desgasta nasètic, tu recolzes molt mig dels peus, per tant ets capaç de confiar en tu mateix, però també de demanar ajuda als altres quan cal. Vas a un ritme en el que pots veure l'esvenir, i els ulls miren endavant. No miren ni a terra, com les persones que van amb el cap endavant. Ni vas mirant el cel fent volar coloms. Mira, tu dius que el cap et està damunt de les espatlles. Exacte. Però hi ha molta gent que el du per davant de les espatlles, pel carrer, i llavors això dius aquestes dues coses importants. La cadena posterior de músculs, que ha de fer aquest sobresforç continu per aguantar el kilo i mig del cap, que és com si portessis un cas de la moto... De moto i el portessis al braç tot el dia. Arribaries a casa i llançaries amb les ganes de no agafar mai més la moto. I això vol dir també una tensió excessiva a la musculatura de l'esquena? De la que no som conscients, que no ens arriba la informació... Tot això es pot afectar anímicament? I tant, i tant, i tant. D'entrada estem fent servir molta més energia pel dia a dia. O sigui, qualsevol cosa ens costa més. Ai, sí. Exacte. Hi ha dies que... L'energia no està ben repartida. Les cames estan fent molt d'esforç. Per tant, aquells dies, o en general, no ho sé, potser fins i tot són èpoques, però a la nostra vida estem com més cansats, que ens costa molt més tot... Si el cervell està molt activat, per exemple, perquè està molt endavant, costa dormir. No descanses al dormir. Et lleves com si hagessis fet feina. Hi ha gent que es lleve i diu... He fet una feina d'aquesta nit, he anat a un món de llocs. Més quan estàs dormint... Estic esgotat. I somies molt, també, aquí. Hi ha molta activitat cerebral. Exacte. Exacte. L'activitat cerebral i el cervell també desgasta. Això el cos ho nota. Sí. I després també està la imatge que dones als altres. Si tu, per exemple, vas com et deia, amb el cap que haigut endavant, les espatlles cap amunt, encurvat, i vas a una entrevista laboral, la imatge que dones... No és la mateixa que si tens l'esquena recta, el cap d'un de les espatlles, i mires a la mateixa alçada que a l'altre. Exacte. Llavors, això... És molt diferent, amb l'esquena recta. T'ha donat una seguretat, no?, que davant de l'altra persona... Tu et sents més segur, però l'altre també ho rep. L'altre també ho rep diferent. Bé, estem parlant amb l'Òrdia Esmartí, que és terepeuta corporal. Ja sabeu que la podeu trobar a l'espai escèntia, per ser tot això que comentes, ho fas a l'espai escèntia. Sí, sí, tant i tant. Fas cursos... Faig sessions individuals i també de grup. De fet, si voleu més informació, tenim la pàgina web, espaiascènsia.com, per si us ve de gust mirar quines són les coses que hi ha. Entrem en altres exemples, que tu comentes, com per exemple un parell de... ens perds algun exemple de canvi o cosa que podríem canviar. Faig, per exemple, un galindo. Un galindo. Exacte, un galindo. Juaneta, el tipic Juaneta. Sí, això, per exemple... Parlar amb les peus i tot això és interessant. És senzillament, tu estàs en una situació en què te n'has d'en sortir tu sol, però no n'estàs segur, hi ha com un dubte intern. I el cos rep aquest missatge emocional i reacciona biològicament i diu que hem de fer os. Hem de fer regolzament. I comença a fabricar os a la part interna, el dit gros. Que curiós. Aleshores, això es pot resondre, com es pot resondre? Es pot resondre fent exercicis en què li vagis recordant els peus, que es poden recolzar també el dit petit, els altres dits, si repartint el pes, exercicis molt senzils, però coordinats, perquè la musculatura vagis recordant, perquè tu et vagis sentint com et sents quan estàs recolzant a tot arreu i que vagis capots. És com el pes que es mossega la cua. Si jo treballo al cos i això m'ajuda a sentir-me diferent, a sentir-me més segur, a no tenir aquest neguit interna, no me'n sortiré, si no està més confiat, a saber delegar i demanar ajuda quan cal, i per altra banda, el cos deixa de rebre aquest missatge, deixa de fer mal i deixa de fabricar os. Ja veig que el tema dels peus és molt més important. Són els fonaments, les cames i la columna. La columna també, aquí volien anar, perquè el tema de les cervicals rectificades, que molta gent que té mal a l'esquena, a les cervicals, sempre té com un dolor. L'altre pes i sempre molt carregat. Tothom pateix d'altre pes. Això, què és el símptoma? Què ens està explicant, el cos? Aquí el cos, en el coll i a la peralta de les espatlles, ens està parlant de responsabilitats, ens està parlant d'ajudici, d'ajudici intern. Quan jo sóc una persona que sóc molt saber amb mi mateix, que em jutjo, el Pepito Grillo, que està allà continuament, això no ho has fet prou bé, podries haver fet millor... Hi ha un pes de la consciència, no? Sí, aquí hi ha com uns sobres forts, que es fa com si estiguessin fent tota la força amb el coll i amb les espatlles en lloc de fer-la amb els abdominals, que és d'on ha de sortir la força. De fet, té una certa lògica, no? Perquè... On carreguem les responsabilitats a les espatlles, no? Ja es diu verbalment, col·loquialment. Hi ha moltes persones que també t'endeixen, doncs no ha dit que tenien la llepe, però que tenien corbar-se una mica, no? És el pes, també, de anys i anys, no? De portar, peços... Hi ha qui carrega, que carrega. Familiars, qui carrega... Sí, sí, sí. Fins i tot hi ha qui carrega companys de feina. És el lloc que et veiem, no? Agafes la teva motxilla. Exacte. I les pedres aquestes te les emportes durant tants i anys a sobre teu. Clar, i de vegades ja qui vol alliberar-se, i no sap com fer-ho, i de vegades fer-ho a través del cos... Sí. Fer, per exemple, exercicis de liberació i, com si ens traessin una motxilla amb el cos. Amb exercis coordinats, amb la respiració. Això fa canviar la postura i fa que llavors la persona de debat li sigui molt més fàcil desenganxar-se de coses que l'estaven allà pesant, no? Es tracta, per tant, de canviar el cos per canviar la personalitat? No, bé, més la personalitat. Digue'm que per canviar-la, per millorar-la, per ser més feliços, no? Per sentir més benestar, per poder no sentir satisfets de la vida. Bé, tu utilitges una tècnica que és el moviment integral. Què vol dir això, i com ho fas? Mira, el que es diu integral, perquè integra... integra totes les tècniques i integra tot el cos, no? Jo faig servir pilotetes, pilotes de diferents temants, barres de diferents tipus, que poso arreder a l'esquena, sota l'esquena, sota els peus, per redireccionar el moviment, no? O sigui, jo et faig fer moviments que, de vegades, són molts sotils o molts senzills, i els anem coordinant per fer que tota una cadena muscular acabi treballant a l'hora. Com si jo agafés una manta que té un plec i volgués desfer el plec, i al lloc d'anar estallant el plec, allisant-lo, allisant-lo, agafes una punta, agafes l'altra i l'estires. I llavors comencem amb moviments molt localitzats, molt treballant des de la consciència, amb la respiració, molt conscients del que està passant al cos, mentre el moc, però millor et faig moure un múscul en concret. I també dius que utilitzes... I després anem sumant, fins a estirar tota la cadena. Dius que utilitzes pilotetes, barres... Sí, per ajudar a sentir. Tot això també, que ha fet una exercici que podríem fer. Jo, per exemple, si et demano que moguis el dit petit del peu, em diràs que dius si està mort, no es mou, el petit no es mou. Clar. Jo et poso tot el peu. Llavors, jo et poso una cosa sota el dit petit, i em demano que facis força. I tu, mica en mica, avales, com que la pilota t'ajuda, no? Clar, tenir consciència també una mica de totes les parts del cos. Exacte. L'ordre és que avui no tenim més temps, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Molt bé. Una setmana més. Un plaer. M'he crescut bé, parlarem de les emocions. Una mica, el que hi ha darrere... Això que fa tanta por. Moltes gràcies, que vagi molt bé. I ja sabeu que, si voleu més informació, teniu la pàgina web d'ascència.com, on podreu trobar totes aquestes informacions d'aquest espai de tallers i cursos del nostre amor. I si pica, vagi bé. Gràcies, bona tarda. Gràcies. La penya vol morro. Cada tarda de 5 a 7, a ràdio desbè. Ràdio, ràdio, desbè. Bé, que a mi cap a tres quarts de 6 de la tarda. I atenció perquè tenim una altra trucada per participar al sorteig d'un menú gastronòmic del bolet, al restaurant del mirador. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem? Amb Vero Plaza. Vero Plaza. Vero Plaza, què tal? Encantat de parlar amb tu, que és la primera vegada que participo en un dels nostres sorteigro-concursos. Com t'hauràs sabentat el que et sorteig, que fem? El Facebook, per la vostra feina, el Facebook. Ah, per el Facebook del programa, molt bé. Escolta, Vero, mira, tindràs el número 5, val? Vale. Perfecte. És el teu número? Sí. Doncs això et dona bona sort. El divendres farem el sorteig i t'has de fer alguna pregunta, una mica així, en plan, per saber més coses de tu i dels nostres llients que ens escolten en definitiva. D'on vius a Sant Just? Ah, a Proc de Walden. A Proc de Walden. Barri sud, eh? Sí. Alguna millora, ja que estàs aquí, cap que es podria fer pel barri sud? Alguna millora, com si hi ha un fred, jo crec que també. Vull dir, no demanes. Vull dir, ara potser t'estàs escoltant, jo què sé, l'alcalde de Sant Just, per exemple. Vull dir, alguna cosa que diguis, alguna queixa, o no, o senzill amb algun missatge que vulguis enviar a la gent de Sant Just. Home, un missatge, sí. Bueno, el queixa entre cometes. Les fàbriquetes que donen al dutnitori fan molt de soroll. Quines? Les què? Les fàbriquetes. Les fàbriques? Fàbriquetes com d'espectiu, no? Diminutiu, les fàbriquetes. No, perquè són veixetes, no són grans. Com altes que hi ha, aquestes són més petitones, però fan molt de soroll. Els que dormim al queixa de l'actiu, amb les cines tan obertes, són molestes, una mica, la veritat. I llavors què haurien de fer, per exemple? Com ho podríem solucionar, això? Una proposta? Home, a veure, és des de la meva... Un complet d'inexperiència, no? Necessitiria haver-hi algun local, una mica més ambinsat cap al polígon, i no tan a prop, diguem, de les divendres. Seria una solució dins de la meva proper experiència en aquest tema. Ja ho hem dit, és molt important. Molt bé, però... Clar, moltes gràcies per trucar, i tens el número 5. No sabem si la teva opinió s'ha recollit o no, però al mínim ja ho hem dit. Que vagi molt bé. Perfecte. Gràcies, Jordi. A tu, que vagi bé. Adéu-siau, bona tarda. Bona tarda. Bé, nosaltres farem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment amb la Clara Narvión, directament des de la redacció de la revista Time Out, que avui la Clara ens vol per la d'una obra familiar que es fa a l'antic teatre dirigida per la Carla Rovira. Fins ara. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ara bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com, notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Dius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Tant de temps, caldria un d'esper. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. Durant de 8.1. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esper. Gràcies. Cap i cap a les 6 de la tarda, 10 minuts ja arribem a aquest punt horari. Com que a Dimecres connectem amb la redacció de la revista Time Out de Barcelona, la nostra revista de cultura i oci de capçalera del programa, on ens espera la Clara Narvión. Bona tarda. Hola, bona tarda amiga. Què tal? Com et va tot? Avui d'algunes qüestions, com per exemple, un obra familiar que es fa a l'antic teatre dirigida per la Carla Rovira i també alguns concerts de la setmana com Madonna o Beach House. Però abans tenim aquí el tema dels restaurants peruants que continuen en força, no, Clara? Doncs sí, de fet, aquesta setmana li diríem si guanyarà part de la revista al Perú per diferents raons. La primera és que hem pogut fer una entrevista al Gastona Curio, que és un peruà fíncate a Barcelona, que realment ha revolucionat el món de la cuina peruana. I en segon lloc, perquè també et ve a l'Iceu, Déu Flores, que és un cantant d'opera dels més reconeguts del món, a l'altre, et aprofitem que aquests dos peruants passen per Barcelona per fer un número especial i parlar de la búsima i delició de la cuina peruana. Sí, això ja vam comentar la setmana passada, que a Perú està on fa, i que a Barcelona sembla ser que és una mera d'obra sol per a tota la gent d'aquest país sud-americà, que aquí es troba còmode i es troba com a casa, i que s'han integrat i molt i molt bé durant els últims anys, no? Doncs sí, si voleu, primer que puguem fer, Jordi, és fer com un petit, petit glossari, perquè la gent no vagi perduda i perquè sàpiga què és que hi ha a la cuina peruana. Ah, a veure. Et sembla, per exemple, mira, no sé si sabeu què és el XIFAR. El XIFAR? Sí, no. XIFAR. XIFAR, no. Doncs mira, el XIFAR és la fusió de la cuina peruana amb la d'immigrants chinesos que van arribar a Perú a final del segle XX, sobretot cantonesos, i aleshores aquest tipus de mandat XIFAR, com veureu, és com una barreja de peruana i de cuina chinesa, i té com a plat amb blema, una cosa que li diuen l'Homo Salpeado, que és un plat fet amb tires de ravella, patates fregides, soja i arrosse. Oh, té bona pinta. De fet, jo desconeixia que tants chinesos haguessin emigrat cap a Perú a final del segle XX, que fa uns 20 o 30 anys, i realment és allò que els xinesos, noia, estan a tot arreu i estan a totes les ciutats del món. I a més, fan aquestes coses curioses, no de barrejar la cuina de tot una xina a malloc d'allà on van, i crear productes en sí com bastant típiques. I em sé si començaran els nostres clients als dos plats més típics de la cuina peruana. A veure, els urbans. El primer és el Cepiche. Cepiche. Cepiche, coneixeu, oi, Jordi? Sí. Sona molt Cepiche, molt bo. Per si algú no ho sap, el Cepiche és on veus a pescru, que normalment és cordina, però també els fan a vegades de salmó i de tonina per influències japoneses, i, aleshores, es macera amb suc de limona, aquí, que és com una mena de guindilla pròpiament de Perú, fan i serve. Mmm, rico, rico, que deia aquell. Molt bé, doncs això és el Cepiche, que, de fet, com diem, es pot aprovar en algun restaurant de Barcelona, com, per exemple, el Cepiche 103, que es diu així, i que dona nom justament a aquest plat tan popular i tan famós del Perú. I algun altre... Digues, digues. Sí, Jordi, justament anava a dir que, de fet, del Cepiche 103, com tu dius, que està al hotel d'Andrés 103, com el nom indica, és on dels restaurants peruans que destaquem aquesta setmana. Bé, més coses, perquè tenim un altre... Què ha passat? Clara, hola. Hola, hola. Crec que hem enviat una trucada en aquesta línia. Ara te recuperem bé. Estava dient que tenim un altre plat, també mític i molt popular, al Perú, a part del Cepiche. Doncs sí, hi ha un altre plat tipic, que és el tiradito, que és similar al Cepiche, de fet, també, perquè la seva base és peix cru. El que passa és que aquest, com té influències japonesa, està tallat a l'estil Sashimi. És a dir, ja no és taut, sinó que és tallat així, finet, i molts cops s'acompanyen amb salsa de diferents tipus. I també està molt bo, molt bo, molt bo. Oh! Escolta, Clara, espera't un moment, perquè aquests dies ets que passa que estem fent un sorteig on els oients truquen per si volen participar al menú gastronòmic del bolet per dues persones del mirador de Sant Just. I sembla que tenim una trucada... Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què volies, suposa? Doncs que no sabia... Aquest programa va sense productor, i llavors, directament, tal com va arribar la trucada, la passen a la taula, l'estalvien pasos. L'estalvien pasos i no sabia si hi hauria trucada o no. Amb qui parlem, sisplau? Però què és? Aquí parlem, per favor. Aquí parlem. I Eduard, Eduard Martínez. Home, Eduard Martínez! Què ets, Eduard Martínez? Eduard Martínez, què passa, tio? Doncs mira, ara s'ha produït una d'aquelles coses curioses en el món de la radiodifusió local, al Sant Justenca, i és que, Edu, tu formaves part del programa Rentapeus... Sí, correcte! ...que fa alguns anys hi havia aquí a la ràdio, i la Clara Nervión, Clara, tu també, no? Oh, és que és bé, Anna, Edu! Oh! Que molí! Sí! Paterà tot... Jo us deixo que segur que teniu moltes coses de les quals parlar entre vosaltres. Què ets, el Time Out? Sí! Tu què tal? Jo ho crec, mira, tinc un aprenent, no? Jo ho sabré o no? Ja n'has hagut? No, el mar és el mar, encara no. Ah, vale, vale, això d'abromes, que hem fet uns foscurs... He vist que... El bar del Víctor està del premi del Time Out o no sé què? Potser? Sí, molt bé! El Chicha Limonás. Exacte, que és el bar restaurant del Víctor Burgués, que és un altre Sant Justenca, que en algun moment n'havien barratat. I la ràdio està nominat el premi Time Out com a millor bar, és a dir, que podeu entrar al Time Out, i votar-nos tots com a bons Sant Justencs. Bé, doncs escolta, que bonic, aquest moment... Sí, sí, sí... Una mica sorpresa per tothom. Escolta, Edu, re... Mira, només dir-te que tens el número 6, el divendres, farem el sorteig. Gràcies per participar, malgrat. No escoltis mai el programa, però no passa res, perquè... Perdona, m'ho ha dit la Clàudia, eh? M'ho ha dit que l'escolti. Jo treballo fora, i no puc... D'acord, d'acord. O apunto aquí. Edu Martínez, tens el número 6. Per cert, Edu, tu on vius? Ah, Sant Just. Però on de Sant Just? Aquí, a Can Cantalé. Què tal per Can Cantalé? Tot amb qui truca, li pregunto com va el barri de Sant Just. Bé, molt tranquil. Tenim la N, era el Gustat, que és un rotllo. Sí. I té números de què cabien la història de la Mati, tota la història, però... Està bé, aquest barri, no? Perquè esteu allà partats. Està bé. El sobor vi de Sant Just. Molt bé, Edu. Bé, que esteu allà, fora. Edu, ets de continuar amb la Clara, que si no et tinc temps. Molt bé. Que vagi bé. Cuida. Adeu, gràcies per trucar. Adeu, adeu. Adeu, adeu, adeu, adeu. Molt bé, és el número 6. Ai, veus que bé, Clara? És una cosa, Jordi. És el número 7, aquest portet. No, no, em sap greu dir-t'ho. Però és que només poden participar els ullens. I els col·laboradors... Jo què és això? Jo més costa m'hi va treure de ràbia. Però ets col·laboradora. Llavors és la batalla que sempre tinc, eh? Però, bé... És diferent, és diferent. Ja ho farem això per organitzar-ho d'alguna manera, algun dia, que els col·laboradors pugueu participar. Però de moment, no. Ah, pobres... De moment, eh, a pels ullens. Tot per l'audiència, per les ullentes, que no l'he escutxat encara tard. Bueno, en fi, Clara, amb aquesta trucada de l'Edu, ens hem menjat una mica el temps, però tenim, ràpidament, un parell de coses més. Vols parlar de l'obra infantil que es fa a l'antic teatre, per exemple? Sí, m'agradaria molt. I per què? Perquè jo ja l'he vist a aquesta obra de teatre, perquè es va prendre en bàfira càrrega. I em va agradar tant, tant, tant, que ja he comprat en rodes per tornar-lo a veure aquest diumenge a l'antic teatre. Però, escolta, més que teatre familiar o teatre infantil, digue-li com vulguis, això té pinta que hi ha una cosa xula per tots els públics i per adults, també, darrere, no? Però em digues, activament, el que tu dius, de la Carla Rovira, que és la directora i l'actri d'aquesta proposta, recomana al públic a patir despris de set anys, que jo dic que és una obra absolutament per tots els públics, que reflexiona, és una mica més de teatre, i justament reflexiona, a menys al barri, en aquell cas de tàrrega, hi ha una gent ocupada, a menys al born, que és el teatre infantil, i per què tot el teatre infantil ha de ser de... de Disney, gairebé, una cosa molt adulcorada, molt fàcil, molt feliç. I, en canvi, la Carla s'enfronta amb coses bastant més complexes, com el dolor, la mort, el dolor físic, hi ha alguna escena, això, una mica duria, però està molt bé que els nens no són tontos, i no només els nens han d'ensenyar les coses més fàcils, sinó que també tenen capacitat de reflexionar una mica més aviat. Què li va vestida de gallina? Vés-hi de gallina, així, i els llucs, i els altres nens els diuen, sí que ens... Ai... Ai, són els els pollets, no? Llavors, organitza com a mena... És com una mena de performance, però que també... Doncs és fet per nens i nenes, i també de públic, nens i nenes, no?, un obra familiar. Sí, exacte. De fet, a part dels actors, que no és que siguin actors, sinó que és més aviat com tu des d'una performance, són nens d'entre 5 i 10 anys. I, de debò, és molt, molt recomanable, doncs si són petits, no molt petits, que potser no ens agrada, i si són adults també és una obra meravellosa, que podeu veure. El teatre i el 4, no sé si realment van si deures. Fantàstic. Doncs escolti, Clara, prerem bona nota. Jo no havia sentit a parlar, i si tu m'ho confirmes, vol dir que és un espectacle que va a la pena, l'antic teatre. Ho hem de deixar aquí perquè no tenim més temps que hem de connectar amb Catalunya i escoltar el voler d'aquí de les 6. Si de casa els concerts... Bé, la setmana que ve podem fer més concerts, no?, de... que ens esperen. Sí, els que hi hagi la setmana que ve, eh? Doncs clar, moltes... No deixo d'anar als concerts, no deixo d'anar al carrer i la cultura, però això és per aquí. Perfecte. Doncs sí, senyora, Clara, queda apuntat. Que vagi molt bé i ens trobem d'immigres, que veu un petó guapa, cuida't. Molt bé, gràcies. Adéu-siau. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, s'informa qui li en sabria. La localitat de Sant Denís a la perifèria de París intenta recuperar a poc a poc la normalitat després de l'operació policial d'aquest matí, en la qual han mort almenys dos suposats terroristes, de tota manera, el govern francès no descarta que em podrien que poguessin ser 3. Enviada especial a París, Anna Cortades. Hola, bona tarda. Encara, moltes incògnites sobre l'operació d'aquest matí a Sant Denís. La policia no descarta que hi hagi un tercer cos entre les runes de l'apartament assaltat per les forces especials, i no sap tampoc la identitat dels presentes jihadistes. La policia no descarta que hi hagi un tercer cos i no sap tampoc la identitat dels presentes jihadistes morts. A la pregunta de si l'home ha batut podria ser el considerat cap dels atentats de divendres, el de la mut-abot, el portaveu del ministeri de l'interior, ha dit que no es pot descartar, però tampoc confirmar-ho, i que les proves d'ADN hauran de confirmar si aquest matí, avó, era l'apartament tal com pensava la policia. Hi ha ja imatges del pis on s'han immolat la presenta jihadista que ha quedat totalment destruït per d'exclusió. En el cantor polític aquesta tarda, el Consell de Ministres ha provat enviar al Parlament el projecte de llei per allargar l'estat d'emergència durant 3 mesos, en acordades Catalunya, ràdio, París. Més conseqüències dels atacs de París. El papa Francesc resisteix a jornar l'inici del jubileu que portarà una enorme quantitat de palagrins a Roma. Surteixi al pas d'algunes veus que reclamen que replanteixi aquesta cita, que s'ajorni. El jubileu comença el 8 de desembre. Durarà gairebé un any. Roma, Eduard Rubió. Bona tarda. Malgrat els parins, el pontífec no pensa cancelar el jubileu de la misericòria que s'obriga dins de 3 setmanes. A Roma i als voltants de la Pasa de Sempera han augmentat els controls de seguretat i ha disminuït, visiblement, el nombre de Fidels. S'arriba terrible. Una quiesa inhospitalària. Seria terrible. Una església no hospitalària. Així com una família tancada en si mateixa. Mortifica l'Avangeli i asseca el món. No a les portes blindades a l'església. No. Tot obert. Tu t'ho aperto. Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Roma. I encara una altra, el grup que tocava a la sala Bataclan de París quan es va produir la matanza als californians i goals of death metal han suspès la gira que els havia de portar a Barcelona el 8 de desembre. La banda més al primer comunicat després dels atemptats, a través de les xarxes socials, expliquen que ja són a casa que estan horroritzats i intentant encara comprendre què va passar. Tenen paraules per a totes les víctimes i els seus familiars. Especialment per la gent del seu equip que va perdre la vida a l'atac, l'encarregat de la parada de marxandatge i tres treballadors de la seva discogràfica. Notícies breus, Montse Quadreny. Els 10 primers mesos d'aquest any han estat els més calorosos a la Terra des que es fan registres de temperatures segons dades de l'agència norteamericana dels ocians i l'atmosfera. El registre del mes d'octubre n'és un clar exemple, ja que s'ha solit la temperatura mitjana més alta des del 1880, quan es tenen els primers mesoraments oficials. Aquest any només els mesos de gener i abril no han batut el recurs de temperatures mensuals a la superfície de la Terra. Les Nacions Unides estan revisant els protocols de seguretat, alguns dels actes previstos per la cimera del clima que ha de començar a París d'aquí un parell de setmanes. Els responsables de la cimera han explicat que mantenen l'agenda dels actes oficials, però que estan estudiant tot el que hi havia programat, tot allò que s'havia preparat a l'aire lliure, perquè probablement caldrà reforçar les mesures de seguretat. El Consell Comarcal d'Osona, la Montcomunitat de la Plana i l'Ajuntament de Manlleu, han signat un protocol Pionia Catalunya per arreglar la pobresa energètica amb Vic Isaac Bilalta. Ja fa un any que es treballaven al redactat del protocol firmat avui. És una iniciativa que ha destacat el cíndic Rafael Ribó. Afirmin el que afirmin alguns governants la legalitat de superar per aconseguir drets. Perquè molt sinó la legalitat que queda molt en darrere dels drets que tenim, i aquest és un exemple molt concret. I el que se'l fan avui és un pas endavant a les drets, a l'Usona, molt important. L'Agencia Local d'Energia d'Osona, a més, imparteix tallers pràctics amb consens per estalviar i també practica auditories energètiques a les llargs. Després d'un any de treball, s'ha vist que és possible que les famílies estalviïn fins a un 46% de la factura elèctrica. L'actor Naigel Pleina, famós per la sèrie Els Joves, diu que se sent molt identificat amb Catalunya i qualifica dinul·l·blidable la seva participació en un programa de TV3 Catalunya experience, del qual avui n'és el protagonista. js el programa a la tribu d'aquesta casa Pleina que la famosa sèrie de Els Vuitanta ha interpretat el paper de Anil, diu que aguarda gran record de les seves visites a Barcelona fa uns anys quan es trobava amb el seu fill que aleshores vivia a Ibiza. El seu retorn a Catalunya per rodar el rodatge al capítol d'avui de Catalunya Experients li ha permès conèixer paisatges que no esperava i, sobretot, diu una gran gastronomia. El que em va sorprendre més, desplegat, a la fondació de Miró, precisament això que apuntàveu abans, a casa meva, a la paret del menjador, tinc una litografia. No sé com se'n diu exactament, una reproducció que Miró va fer. I la tinc, des de fa molts anys, a casa meva, és molt grana. Plena té actualment 63 anys, viu a Londres, i, a banda de continuar, com a tu també és viatger i escritor. Es por, soroll al moner. Bona tarda, pendents a la reunió de la Comissió Antiliolència, que estudiarà les mesures de seguretat que s'aplicaran el clàssic de dissabte al Bernabéu. El Ministeri de l'Interior diu que ara mateix no té motius per suspendre el partit. L'Uruguaià Luís Suárez veu bé Messi, però li recomana Prudència, per evitar un retorn massa precipitat després d'una lesió. Suárez, que veia compareu-te en roda de premsa, no refia del Madrid, malgrat del mal, el moment que travescen els blancs. Encara, sobre el clàssic, el Comitè Tècnic d'Arbitres ha fet un canvi d'última hora per una lesió en els assistents que, en urmòient, acompanyen Fernández Borbalán, que serà l'encarregat d'això a l'alt partit. Tà a l'Espanya, l'incògnita pel maig de dissabte contra el Málagas Gerard Moreno, que a Malgrat tot diu que té bones sensacions. Michel Platini no arrendeix i presentarà un recurs al TAS, després que el Comitè de Valencià de la FIFA ha rebutjat les seves delegacions, contra la seva suspensió del càrrec i també la de Josep Blatter. A la Champions-Famanina, a la set del vespre, d'aquí a poc menys d'una hora, juga el Barça, 20 d'olàndoles, veuran a buscant l'accés als quarts de final, després de guanyar per un zero a la nada. I el recorregut del Dakar 2016, serà encara més exigent del que s'havia previst inicialment, segons la direcció de la cursa. La cursa passarà per l'Argentina i Bolívia, 9.300 km total del 3, i, per un, van renunciar a collir la prova. Tornem a la set, al Catalunya Vespre. Fins aquí, les notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6, 6 i 7 minuts us parla Cristina Vargas. L'Ajuntament de Sant Just esberra ha posat en marxa una campanya per ampliar els punts d'aparcaments de bicicletes al municipi. El veïnat pot fer propostes d'aquests nous punts d'aparcament per a bicicletes a través d'un formulari que hi ha a l'apartat Bicicletes al web SantJust.cat. Durant aquests dies, estan acabant de col·locar els diferents elements acoratius de Nadal pels diferents carrers de Sant Just. Se'n sendran el proper 1 de desembre. I acabem amb una punt cultural, les estratègies per emocionar el públic a través de la música. En un film serà el tema principal del workshop que hi haurà demà a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Doncs això és tot per ara. Nosaltres tornem amb menys d'una hora i no sé si acabes bé. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també soc molt urbanita. M'he adonat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, no? És el temps, no sí pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. Smooth. Yes. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les Moods Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a les quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a les quarts d'onze del matí. 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que ens veu. No és el que ens veu. No és el que ens veu. No és el que ens veu. No és el que ens veu. És el que ens veu. Tot allò que paga la pena té ser comentat. Tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Gràcies. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu mov. Informatiucomercal.com. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són producats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 13. A l'hora de la penya del Morro. D'aquí una estona de connexió amb el que és el que jo penso ser just. Per saber quines són les coses que faran d'aquí uns dies en aquest equipament juvenil del nostre municipi. A més a més també tindrem l'Èric Pomar i les noves tecnologies, el que avui ens vol parlar de Facebook i les coses que va fent. De cara... Fa uns dies amb els atemptats de París. Va posar alguns operatius en marxa. I abans de tot, però, hem de parlar amb l'Albert Capapey, com sempre, a l'espai de Filosofia. Doc Bilbitx. De Gossos. Albert, bona tarda. Què tal, com estàs? Bona tarda, com estàs? Hola, l'Albert. Adéu-te, adéu-te, adéu, adéu. Adéu-te, adéu-te, adéu-te, adéu-te. Avui, Albert, ens proposes parlar de races. Alguna vegada ja ho hem fet, però no donar race en concret, sinó una mica de la nomenclatura de les races dels gossos. Deixem recordar abans de començar que si algú té alguna pregunta, vol demanar consell o té alguna inquietud, relacionada amb els gossos, ens pot trucar ara mateix. El 9-3-3-7-2-3-6-6-1 o enviar un mail a la penya del Morro, a robajimeil.com i nosaltres ens posarem en contacte amb l'Albert, perquè us atengui i ho respongui als dubtes que tingueu. Dit això, el tema de les races, és important saber l'origen del nostre gos, de la race del gos i per què és important. Pots ser important, no és que ho sigui, com a sentència, no sempre és important, però pot ser important de cara a com enfoquem nosaltres la nostra relació, la nostra educació de cap a ell. Com ensenyarem el món en aquell gos? Si en el cas que tinguem un gos de race, o que estiguem pensant en agafar com a company un gos d'una race en concret o una gossa, això no hem de tenir en compte qui és la race i per què. Moltes vegades hem d'anar molt per l'estètica, per la idea romàntica que t'he quedat d'un animal, però avui per això anirem una miqueta més enllà. Potser la nomenclatura només de la race ja ens està donant una miqueta una pista de què és aquell gos. Per què està fet així, aquests dos? No només quina estètica té i perquè és molt maco, sinó aquest gos en el seu nom i condom de race, ja no és el nom que li puguem usar, sinó la race, ens està donant informació. Per exemple, parlem una mica de l'organisme que regula les races a nivell internacional, perquè clar, de races al món, quantes n'hi ha? Moltíssimes, de gossos. Moltíssimes, moltíssimes, reconegudes, jo crec que al voltant d'una veia, al voltant d'un 1.000 o 1.100, o potser alguna més, perquè, clar, cada continent porta el seu racont a particular, però al seu nivell internacional, s'han anat reconegudes al voltant d'un 1.000. Per tant, les races... Són moltes, són molts anys, també, d'evolució amb nosaltres. Molts milers d'anys que hem anat seleccionant i ferenciant el gos. Clar, i, de fet, algunes races de gossos que ja ara no existien, fa centenars d'anys, i al revés. Potser fa centenars d'anys han anat evolucionant d'una manera que no tenen res a veure aquestes races de gossos, com són ara i com eren abans. Saber l'origen de la race, també fa que cada gos, que la race, sigui diferent, i, per tant, hi hagi una educació apropiada de forma diferent aplicada a la necessitat de cada gos. Exacte. Sempre i quan sabem que estem parlant d'un mateix animal, valent una mateixa espècie, que és un cànic, òbviament, nosaltres hem dedicat a diferenciar molts d'un dels altres. Potser és un següent aguda, adult, per tant, es passen al voltant d'un kilo, d'un kilo de pes, i un germà seu, quan es pesi, pot estar al voltant dels 80 quilos, dels 70 quilos. Això ja té un abaní molt gran de gossos. Aquest nom que ens dona la race moltes vegades ens dona una pista que aviat avui ja no tenen aquesta funció. Aquestes races s'han deteriorat una miqueta en la seva funció primigenica. Però sí que ens fa donar una miqueta d'informació que, per exemple, si tenim un gos de race, hauríem d'enfocar l'al·locació d'una manera molt diferent, que, si tenim un gos que hi ha un grup espacífic de races, que són gossos de companyia, o un gos, per exemple, de ramat, d'ovella. Hem de tenir en compte certs aspectes. Dins d'un patró general, que és una mateixa espècie, hem de tenir certs aspectes com això. És un animal que s'ha destinat, on pot ser la race de l'ercolis, que s'enfocava a controlar una sèrie d'individus, fer certa tendència i, des de l'empatit, presentar certa tendència, que ha passat alguns comportaments que potser un gos no els farà mai d'entrada. I això ho haurien de respectar. Clar, és important saber quines són les qualitats, o les propietats, de cada race i com tu. Per exemple, d'aquesta race, ara que he dit que el Vols del Col·licret, per fer-ho és una race que últimament s'està posant molt de moda, per un gos massa de moda. És un gos massa perquè és una race que està molt marcada encara, està molt feta per treballar d'alguna manera. Són aquests gosos que veiem en les ovelles, els concursos que fan a la Pal Nadal, i que fan durant tot l'any, que tradigen en Nadal, però són un treball que fan encara amb les ovelles, per demà. Aquest gos de companyia, aquesta race feta per un gos de companyia, comporta molts problemes a nivell de la nostra societat, perquè des de l'empatit t'endirà a perseguir, a rodejar, a passeguir, a marcar, d'una manera determinada amb la boca, que un altre gos no ho faria, però de manera natural li surtero, perquè ho faria, en una manera següent i ideal. Això comporta molts problemes. A nosaltres ens truquen moltes vegades, perquè és un Vols del Col·lic, persegueix de manera compulsiva ja, ciclistes, porradors, que em van pel carrer, no pot suportar, per exemple, que si estan en un entorn on hi ha diverses persones, es separin molt del grup, o un gos marci de cop, d'aquell altre del Vols del Col·lic ni de darrere. Clar, de fet... Són quines que ells saben les, ens referiem molt mal de cap. Clar, correcte, mira, acabo d'entrar ara en un dels articles que explica com és, per exemple, un Vols del Col·lic, diu que són actius intel·ligents, àgils, resistents, i que per molts, com dius tu, és el gos pastor per excel·lència. És atlètic i lleugerament més llarg que el telllom musculós. En fi, una sèrie de qualitats, que, com diem, cada gos i cada race té les seves, i clar, això, com dius tu, pot ser un problema, no? Perquè posar, per exemple, aquest gos que ha estat visquent, tants centenars d'anys a la muntanya, a la natura, i de cop i volta, posar-lo a l'esfalt potser és un xoc una mica massa gran. Correcte, correcte. De cara a ell, com a individu, probablement que l'individu ja es teniu d'una manera diferent, però, clar, un Vols del Col·lic a Barcelona, per exemple, és una cosa antinatural d'aquella, on l'entrada, no? Evidentment, un Vols del Col·lic a Barcelona pot viure perfectament. Vull dir, tenen aquestes aspectes en compte. Evidentment, i hem de donar, per exemple, jo, si fos un propietari de l'una procuraria, sí o sí que aquell gos tingui un contacte amb el mèdic, més natural, setmanalment. Correcte. Aquest gos, sí o sí, hauria de trepitjar muntanya. I també a Espai, no? Perquè, segons aquí, aquests gossos, per exemple, sempre necessiten alguna cosa per fer. I no es queden tranquils amb facilitat, dic jo. Bueno, això és una miqueta relatiu, perquè això... I també ja he interpretat que, com a que són gossos molt nerviosos, que són gossos molt activs, quan realment no ho són. Perquè si pensem, jo no que dic, no ens en deixem a vegades, ja només per les definicions o per les... i aquells que tenim o que ens arriben al parc, perquè realment, si pensem en la casca d'un Vols de pastoral, i que, òbviament, tenim totes aquestes qualitats, però tenim aquestes qualitats durant dos moments, sí, que és quan surten a pastora pel matí, i quan tornen, potser, a la tarda, quan estan tornant. Són dos moments del dia que fa una feina molt intensa, de molta responsabilitat, però per la resta del dia, aquest animal no és un animal nerviós, no és un animal actiu, no és un animal al contrari. I també ja està al viar tota l'energia, perquè al dia següent li requerirà d'un altre cop una intensitat. És com... No hem de pensar només que aquell animal fa aquesta feina 24 hores al dia. Fa una feina concreta, potser és un gos en comptes de remat, potser és un gos que vigila, fa un altre tipus de feina, i tampoc està 24 hores al dia de feina aquesta feina. Clar, de fet, mira, hem agafat el bord d'Ercoli com a exemple, de tantes i tant, com dius tu, senten aquestes gràcies que hi ha, perquè l'has comentat, però tot això, avui, per parlar justament de la importància de les races entre els gossos. Hi ha un organisme que es diu el FESAi, que és la Federació Sinològica Internacional, que divideix totes les races reconegudes en 10 grans grups. Sí, sí, per simplificar-ho, una mica, perquè també al final, observant-hi, i amb el poder de la mà, que, òbviament, encara es conserven antics, s'ha pogut demostrar que hi ha certs patrons i certs aspectes que poden angovar totes les races en aquests segons ells 10 grups. Ara, dins de les gossos, que són, potser, de treball, gossos que, ja dic, són de companyia, gossos que es dediquen a posar els pastorells d'altre mat, gossos que tenen altres tipus d'especialitat com els gossos de casa, i dins de cada gran grup d'aquests, han sortit moltes categories per avarcar totes aquestes races. Però, d'obviament, dins d'un gos de casa, per exemple, hi ha moltíssimes diferències entre el que pot ser un gos al que pot estar al voltant com un poder en copetit, que pot estar, o sigui, el demà en petit, que pot ser igual de 10 o 12 quilos de pes, amb algun que, tipo, més doberman o més gran, que també hi ha moltes diferències. Però també és curiós, en aquest sentit, de pensar que, si tenim un gos de casa, un gos que està destinat a fer una activitat amb l'OMA, que està, valent, amb una miqueta de seny, potser hauríem de pensar que són gossos que també hi s'ha de buscar. Igual que els gossos pastor no depèn tan de l'OMA, la seva activitat, un gos que casa amb nosaltres de manera originària, sí que és un gos que gaudeix molt de la nostra companyia, en el sentit que fer una activitat amb nosaltres per ell és ideal. És complir la seva necessitat natural, llavors. Doncs, per exemple, a l'Egility, els d'origen de l'Egility està creat per aquesta idea. De donar-li el gos en societat, el que no té ara mateix en la naturalesa. Una mica d'esport... Encara podem conservar la naturalesa, el mitjà de la naturalesa que podem, el tenim molt a mà. No cal que tenen a casa tampoc amb el nostre gos. No, no, clar, és una mica aquesta amb valència, també, cobrir una mica les necessitats bàsiques que té el gos, segurament. Aquest seria l'objectiu. Podem parlar de races que, amb més curiositat, desperten, com per exemple dius al Border Collie, ni algun altre també, que tu estiguis intuint que últimament s'està posant així com més de moda, o que ja estigui... Hola, perillosament algú del francès... Sí, mira, escolta, perdona, m'ho has tret de la punta de la llengua, perquè anava a dir... M'ho... A unes amigues d'alguna... Ai, el bulldog francès, ai, que mono, ai, que no sé què. Clar, això també pot ser un perill, tant de la mateixa raça. I per què? És un perill que es posi qualsevol raça de moda, perquè és una cosa que fomenta la cria. I això, obviament, també abarca la cria responsable d'aquesta raça. Aleshores, fa que criaderos amb mala condició i amb poca idea els comogranges, directament de gos, les converteixin en fabricants d'aquesta raça, i això és el que comporta, en la majoria dels casos, a demostrar que és la degradació d'aquesta raça. Fins de punts molt perillosos, no? Fins de punts que pràcticament han fet de la pareixa raça directament, o crear en permetats que ja són impossibles de fer de la pareixa, perquè s'ha hagut de la consanguinitat amb la que s'ha criat aquella raça, ja són en permetats de la vitària. Mira, clar, una curiositat del bulldog francès, que també es diu aquí investigant, diu que el bulldog francès és del regne unit. Sí, és que realment és... Això és una cosa, això és una cosa... És una cosa com un regal que li van fer els anglesos, el llavors rei francès, que estava molt enamorat, l'experiència segons quan expliquen, és que estava tan enamorat del bulldog anglès, que és aquest que es prenen els llocs dels dibuixis de Tom Iyerri, el gos volent, que surt veu el gos volent, el gos que sempre li casca al gat, que és aquest gos gran, gris, molt fort, aquest es representa el tipic bulldog anglès de tota la vida. Correcte, correcte. I el rei de l'època francès estava tan enamorat d'aquesta raça que va demanar com a dir, van fer el regal en aquest sentit, com a dir, el símbol del regne unit, també tindrà un molt similar i van fer el bulldog francès. És de tipus molt sud, detall a petita, cabell molt cur, musculós, fort, compacte... És com a anglès, però en comptes de passar tant i ser tan gran, és més petit, perquè la seva funció va ser... El van destinar a terminar les rates de les clavequeres de París, llavors hi ha d'haver un animal que es pogués moure en racons, que pogués... o per allò, molt petit. Molt petit, no? I en tres enforats, on els altres gossos molt més grossos no hi cabien. Quina? És molt curiós, també, com s'han anat adaptant i com s'han anat fent, especificant també, diversificant, i que, si ve, diria, significant les diferents racers de gossos per fer diferents feines que, durant la història de la humanitat, han ajudat a l'ésser humà desenvolupar-se. Com, per exemple, aquest cas concret, el mitjà San Bernardo, el bord d'ercoli que ara parlàvem del tema de gos pastor, vull dir que també l'ésser humà ha anat utilitzant el gos a mesura que li ha anat com... Han anat moldejant una miqueta d'aquesta espècie, no? Tenint cobrir necessitats o, en principi, com primeres, molt primigeniques, que era utilitzar un animal que fes una funció, una ajuda, d'alguna manera. Han inventat la roda, carregàvem els animals. Un altre gos, també, un altre cas curiós, és el conegut, i amb això ja acabaríem l'exèrcit d'avui, el gos Carli, o Pac en anglès, en part per la similitud, amb un porquet, que és pic, però sobretot ha hagut la seva naturalesa com a gos de batalla. Què passa amb el gos, Carli? Quina cos hi ha? Aquest gos és que va tenir la desgràcia de posar-se molt de moda en la primera part del segle XX. El Regne Unit es va expendre molt la raça, que ja era una raça molt simbòlica al llavors, i es va cridar tan irresponsablement que en pocs anys va fer que jo, en una illa, realment, és una cosa més complicada. És una pressa amb un continent més fàcil, no?, que no crea aquesta consenguinitat. Però el Regne Unit es va donar un cert la tan visiós que va arribar a un punt que la raça es va convertir en estèl·li. Es va condenar a la naturalesa, en aquella zona, les apareixen perquè es va cridar tan malament que, primer, que sortien a l'enfermetat i de formacions, i els que no sortien amb aquestes formacions, tenien una esterilitat congenita, no podien tenir fill. I llavors va anar bé la recorre a el que mai haguéssim volgut per orgull britànic, per demanar ajuda a Europa, demanant que portéssim sang 3, que, entre cometa, no, d'aquesta raça, i natallar una miqueta la idea de Cos Carly. També té l'origen que els tics és molt de raça a fer en el nom de rei i d'emparadors. Correcte, per cert, que estaven mirant algunes fotografies de com és aquesta raça carlina de gossos, i s'assembla molt al volt d'un francès. Molt, molt, molt. Tinc una pinta més pòmica. Sí, té com el nas una mica més xafadet. Una pinta una mica pòmica. Sí, de fet, el Carly té les orelles baixades cap avall, no? En canvi, el bull d'o francès les té cap amunt. Són algunes de corretes, però clar, és que són allò... Ai, que mono, que mono, també, no? Que són rares d'aquestes, que, com dius tu, és perillós, també, que entrem amb la moda de tenir-ne moltes, per tenir molts exemplars, no? També pensa que la seva morfologia, tant del bull d'o francès com del Carly, ja estan força deteriorada, en el sentit que ja tenen forces problemes de respiració, per exemple, de l'Èrdia, perquè al criar-nos per una determinada funció, els humans van deixar la banda moltes coses que no se'ns escapaven llavors i se'ns escapen encara avui dia, i és que també canvis exteriors i canvis de comportament també comporten canvis interiors hormonals i canvis genètics, i tot això va deteriorar molt. A mi el del francès no poden néixer sol. És de les poques rares que no poden néixer, per si mateixa necessita ajuda humana, perquè si no la mala moriria, en el part del Prino II. Bé, doncs molt interessant, això que ens comentes, com sempre, Albert, em plaçem fins la setmana que ve. Si vols continuar parlant de rares, com que n'hi ha tantes, podeu anar un plint, les nostres fitxes particulars de rares de gossos a l'espai de filosofia del Bill Bitt. Repeteixo que si algú té algun dubte, pots consultar amb el nostre educador Caní, que és l'Albert Capapè, a través del mel de la penya, del morro, a robajimeil.com. Albert, moltes gràcies, i fins i més creus que ve. Bona tarda. Moltes gràcies. Adéu-siau, que vagi bé. Bé, dos quarts de set ara mateix, Eric Pomar. Bona tarda. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bé, avui, Eric, hem de parlar de Facebook, hem de parlar de Google, a l'espai de noves tecnologies, però abans deixem recordar que tenim un menú gastronòmic del bolet per sortejar per algun dels ullins del programa, només cal que truqueu el 9-3-3-7-2-3-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1, tampoc no hi ha molts participants, de moment en tenim 6, i divendres farem el sorteig. Per tant, us animo a que participeu i truqueu en directe. 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. I ara, sí, dit això, Eric, com comentàvem, fa un moment, hem de parlar de Facebook i de Google, i hem de parlar dels atentats a paris de divendres passat i la repercussió que ha tingut en algunes xarxes socials, com, per exemple, en Facebook, perquè ens va sorprendre a tots una eina que van treure una estona després del que va passar, el divendres a la nit, i es tracta del Safety Check. A veure, què era això del Safety Check, Eric? Aquesta eina és activada per Facebook. El mateix Facebook analitza les teves últimes posicions que has fet públic. Sempre has guardat la posició on ho has fet. I també, si el teu municipi que et surt on vius, també. Per exemple, què és el que va passar? Facebook va publicar això per sorpresa, ningú s'ho esperava, però sembla que ja estava temps preparant-ho, perquè això no ho poden fer. Jo crec que això ja tenien més o menys preparat per treure-ho. Què és concretament? Facebook és això que mira la teva posició, que tu també hi ha una notificació preguntant-te si estàs bé o si has de donar una altra opció de si no hi eres. Per tant, perquè és un sistema que va posar Facebook a l'autorització de tots els seus usuaris... Que estaven anant a París en aquell moment. Perquè, quan passa una cosa d'aquestes, hi ha aquesta confusió inicial. A tota la gent que fa, per exemple, veïns, coneguts... A la capital, en aquest cas, o en el lloc. Que, malauradament, passa una tanta... Quan aquesta persona que suposadament està allà i diu que sí que està bé, s'envia una notificació a tots els seus amics, dient que aquesta persona està bé. Jo tinc dos amics que no sabia que estaven allà, que em van arribar la notificació que estaven bé. Estaven bé i estaven a París. Això és una cosa que Facebook ha posat en marxa i s'utilitzarà si, malauradament, tornen a passar atemptats. Que Facebook ha dit que ho faran servir per catàstrofes naturals... Això és més, es va fer servir fa poques hores o fins i tot. O sigui, després de divendres, amb els atacs de París... Amb el bombardeja aquest que va haver-hi una egèria, també s'ha fet servir. Per tant, el Safety Check, una de les noves aplicacions que té a Facebook en la xarxa social... I troba que està molt bé. La veritat és que també és reconforta. Moltes vegades saber que aquestes persones que poden estar en un lloc després d'un atemptat o un terastre natural... Ben bé, no saps què és el que passa. Perquè en aquell moment tu, si estàs trucant a algunes les línies, estan totalment col·lapsades. Llavors, passa alguna cosa a Facebook de Tecta, que ara està allà, on ha passat aquest fet? També a la notificació. Llavors, tu dius, sí, estic bé, i llavors això ja arriba a tots els teus contactes de Facebook, i a mi que tens allà. Per cert, avui també volies parlar de Google. I concretament de Telefonia Mòbil, perquè el no Google és tot el cercador, ni YouTube, ni Gmail, ni Google+, no. Avui volem parlar de Telefonia Mòbil i concretament del seu estimat Nexus 6P. És una mica la joie de la corona del telèfon de Google. Per què ens vols parlar d'avui? Ja està fet per Huawei. Però, bueno, què va passar? Feia un parell o tres de setmana que parlàvem d'aquest telèfon, que va sortir molt xulo, un disseny que a mi sincerament no m'agradava gens, que és aquell que porta com dos... dos cercles... Bueno, porta darrere una part de vidre, de com abans, bastant lletja. Bueno, doncs què passa? Que suposo, Jordi, recordaràs, que el BenGate de l'any passat de l'iPhone, que es podia doblegar, molt fàcilment, que ara ja ho han reforçat i ja no passa. Doncs ara li ha tocat el Nexus 6P. Què em dius, ara? M'estàs dient ara que es doblega sense... Molt fàcilment. Quina és el truco? Has de trobar-li el punt d'èbil, que és justament entre els dos botons de volum, i allà es pot doblegar bastant fàcilment. Sí, eh? Te'n cridi que els iPhones, i mira... Ara el Denixos li passa el mateix. Però la cosa no acaba aquí, sinó que... El Nexus 6P, com us he dit, porta una part darrere, que són trossos de vidre, i ara ha sortit gent dient que quan deixen el telèfon a sobre de la taula, això que no el deixen amb molta cura, sinó que tu el deixes i... Deixes normal, li fots una miqueta de copet, però ja està. Pots que es fan esquerdes i... Què dius, ara? Sí, perdona. Ara, tota la gent que teniu iPhone, esteu, et veig content. Et veig content que el Nexus, que és el telèfon de Google, no acabi de funcionar bé. Exacte. Bueno, funcionarà. Seria molt també de la gent d'iPhone, eh? Com ha estat construït? Ja, ja, ja. Bueno, sí, que ara... T'ha quedat en compte que és un telèfon de 600 o 700 dòlars? Ja, ja, ja. L'iPhone també, però jo l'hi parlava. No ho heu parlat. Estem parlant del Nexus, ara, no? Estem parlant del Nexus. D'acord, d'acord, d'acord. Allò és passado. Sí, sí, clar, clar. Bé, doncs anem en compte. Anem en compte per si tenim un Nexus 6P, que és l'última joia de la corona del mercat de Google, que sembla ser que, bueno, falla més que un escopeto de fila. Hem de parlar, ara, del producte friqui de la setmana. Aquesta vegada, un producte que es pot trobar per Amazon per 14 euros. Sí. De què va, aquest producte? La setmana passada portava un calentador de taça, si t'hi recordes. Molt taçant. I avui també relacionat amb el món del menjar i tot això, porta una torradora. Ah, una torradora? Sí, però ara d'aquí poc no s'ha d'extregar la nova Star Wars, això. Sí, sí, què passa? Doncs aquesta torradora tu poses la siasca de pa i et torra el pa amb la cara del Darth Vader. Oh, bravo! M'encanta. Molt bé, jo tinc aquesta, però m'has escut del Barça. Ah, sí? I quina era aquesta que te faig? Perdona, una torradora amb la cara del Darth Vader, les torrades, allò negre, és el casc i la cara del Darth Vader. Que guapo. Mare de 14 euros, eh? 14 euros per demà. Mira si teniu algun amic fric i ja sabeu que regalar-li aquest Nadal, per exemple. Molt bé, doncs, Eric, moltes gràcies. M'ha semblat més per haver vingut al programa. Que vagi bé, em demanem. Dime, creus que bé, que aniré molt a torrar-hi. I nosaltres fem una pausa galàctica. I d'aquí, bueno, galàctica no. Unos moments i d'aquí una estona. El Sergi Arrada és del casal de Jovers de Sant Just. La setmana passada, no l'ho he passat, van fer maca. A veure si avui el podem trobar. Beus de la parròquia. A profundiment de l'espiritualitat. Una mirada a l'Evangeli. Fantàstiques i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religiós. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Sergi, què tal? Com estàs? Bé, doncs aquí, al barri centre de Sant Just. Tu, al barri sud, hi ha gent que està al barri nord. Una vegada vaig pensar que no sé qui ha posat els noms als barris de Sant Just, però que és molt original. No s'ho va pensar gaire. Diuen que la gent que està al nord, com li direm? Aquest barri que queda una mica més al sud, i aquest que està al centre. Nord, sud i centre. I tant amples va quedar a la mà. O dona. Sant Just no té barris de noms. Bé, les bases de Sant Pere podria ser un barri. Sí, el Walden es considerava gairebé un altre. El Walden, la zona Walden, per exemple, després també... Mas Lluís. Mas Lluís, correcte. El Mas Lluís és l'últim barri que s'ha creat a Sant Just. Què més? Campedroseta. És com l'un dels tres de barris de Sant Just. Què més, un barri nord, un centre... Campedroseta, no Campedroseta, no, no és camp barri. Camp Mèlic. Camp Mèlic, per exemple. Sergi, veig que no m'ajudes gaire, m'has de ser aquí una mica... Bé, que tens uns quants, eh? Escolta, va, que hem de parlar de coses que feu el que és el de Xubas durant els propers dies. Per on vols començar, avui? Doncs vull començar per un acte que farem dissabte aquí al matí. Que és un acte solidari, un acte solidari... per seguir creant somriures. Què vol dir això? És un acte que organitza l'escola Renata Ramos... eh... bueno, per recaptar fons. És la campanya, la força d'una sonrissa, d'acord? Sí, però també l'escola, de... Recreta fons pels nens d'Àfrica. I he fet tot una sèrie d'activitats, que el preu és la voluntat. Per exemple, a les 9 del matí que comença tot això, hi haurà una sèrie d'alloga per adults, que farà la mateixa renata. A les 11 hi haurà una mostra de dansa, que farà l'escola de Baie de Renata Ramos, també. És un projecte que engloba la força d'una sonrissa. I a les 12 hi ha una masterclass de fumba. Per tant, durant tot el matí, el dissabte, aquest 21 de novembre, hi haurà aquest matí solidari, podríem dir, des de les 9, fins a quarts de dues, una mica més enllà, perquè a més també hi haurà un esmorzar i venda d'artesanies senagaleses, amb tothom qui vulgui comprar, amb les paradetes, i la gesta del que és el de joves. Mira, tu també estaràs informat, eh? Sí, ho tinc aquí, a la forta de unasonrissa.blogspot.com. Si algú t'interessa, allà hi podrà trobar tota la informació. Per seguir creant somriures, veus? Està molt i molt bé. Que, per cert, tu has fet alguna vegada yoga, perquè veig que a les 9 del matí es fa yoga per adults. Sergi? Doncs no, jo no he fet mai yoga. Ah, perdona, de les poques... No, no, no. De les poques persones es sent just o el món mundial que no ha fet mai yoga, perquè ni que sigui una classe, la gent no ho hem fet, això. Ja els mires, jo és que ja m'he trobat a mi mateix el meu centre, saps? Ah, sí? El centre de Barcelona t'has trobat, no? Ah, sí, des que allà l'he fet. Per això t'has trobat tu mateix. Doncs jo t'ho recomano que ho provis algun dia, Sergi, perquè potser t'equilibre una mica. Potser tu et penses que t'has trobat un centre i no l'has trobat. Tu també ho t'has equilibrat? Clar, potser és un... no t'he dit que et vaig desequilibrar. T'has sentit desequilibrar? No, tampoc t'he dit que et sentis desequilibrat. Però potser algunes pensen que està equilibrat i està un lateral. Saps? És del sacre. No, jo tinc tot el sacre, feia insuficient. Ah, sí? Perquè hi ha gent que a vegades, jo un dia em vaig sacar un sacre, aquí, el braç, i dic no. Dic, m'ha passat... se m'ha mogut, se m'ha mogut. Però bueno, el Toro s'ha posat després al lloc i ja està respirant. I fent diferents exercicis de lloc. Bé, doncs això serà aquest... Podria ser tu la classe? No, gràcies. No, perquè jo a mi no em prendrien en sèrio, ja. Escolta, això serà aquest dissabte, com diem, d'on surt aquesta idea? Bueno, ja et dic, l'acte s'ha realitzat per l'escola de l'Ànfara de la Reina Tarramós. Per això totes les activitats són com de l'Ànfara, de l'Ànfara, una mica al fum, mostra diferents vals, i el lloc no és una lansa, però també és expressió corporal, i moviment. I, bueno, vam venir aquí a proposar-nos aquesta activitat, i el casal, com sempre, que no diu mai no a ningú, doncs aquí estem col·laborant amb el que podem. Mira, de fet, fixa't, perquè és una entitat, aquesta, de la força d'una sonrisa, és una organització sense ànims de lucre. Jo diria, no sé si és una ONG, o està catalogada així, però diuen que la seva associació va ser fundada per donar suport al projecte d'Alba Carpinetti i altres voluntaris al Senegal, a través de la Ciu Guigué-Demfón, l'objectiu del qual era obrir i administrar la Casa de la Sonrisa per nens abandonats o orfes de 0 a 3 anys d'espera per la reintegració en família d'origen o inicial procés d'adopció quan el nen és orfe o abandonat, ja que ningú reclama aquest nen, tot això en el menú temps possible. Per tant, tots els diners, imagino que es recaudin. Aquest dissabte aniran destinats a aquesta ONG i a aquesta entitat. Exacte, molt bé. Molt bé, escolta, però escolta, molt... Hauran explicat... No, tot de memòria, de memòria, tot de memòria. Bé, doncs tot això serà com diem aquest dissabte al matí. Si algú vol més informació, té la pàgina web, lafuerzaguiodeonasonrisa.blogspot.com. O, si no, també hi ha el mail de lafuerzadeonasonrisarobahotmail.com, i des d'aquí també aplaudim i donem suport a la rena. Atarramos I París, I París, que farà aquesta sessió solidària aquest dissabte al matí al casal de Joves de Sant Just. Sergi, més actes que teniu en aquest equipament? De moment, anava a dir l'údico esportiu. Sí, l'údico el festivo. Sí, el que és el de Joves de Sant Just. Què més teniu per carar els propers dies? Doncs, bueno, com que el dissabte a la tarda és l'enfrontament del clàssic esportiu per excel·lència. Ai, sí, ai, sí, que tinc nervis. No em triga de primit a cars, però s'ha canviat de debat. S'ha pogut posar pel dia 28.Què és la setmana que ve? Exacte, i aleshores et vull comentar un parell d'activitats que tenim. Al cap de setmana, de la setmana vinent, però com que hi ha inscripció ensoberta, ho avanço ara i així la gent es pot anar apuntant. Em sembla molt bé. A més a més, això de les comentes dels cars, l'entregat de premis... Jo no m'ho perdré perquè... Clar, nosaltres que vam fer una participació tan exitosa, segur que ens cau alguna cosa. Segur que ens cau algun dels premis. Escolta, actes, activitats que teniu... Actes, el 27 de novembre, si el divendres de la setmana vinent, a la tarda, farem el nostre acte... A la tarda, contra l'avirència de gènere, començarà a les 5 de la tarda, i gràcies a dues psicòlogues i sexòlogues, que es diuen Clàudia Moya i Anna Garriga, farem una mena de xerrada participativa amb situacions una mica de role-playing, teatralització de situacions, i trancarà-li una mica de mites i de parella, i el que és amor i el que no és amor, el que no s'ha de comportar mai. Perdona, i què és tòxic i què no és tòxic? Això també és una cosa important, que cada dia anem aprenent més sobre nosaltres mateixos, sobre la vida i sobre el que no t'envolta, i fora hi ha un tema tòxic i amors tòxics i enganxes que no ens porten enlloc. Ara. Et veig eficaç amb el tema. Bueno, és que... Jo també m'he trobat... Perdona? Et veia molt posat en el tema. No, perquè jo també... Aquí el Jordi l'ha tocat, alguna parella... Perdona, aquí no l'hi ha tocat, Sergi, alguna vegada. Algú, per la rueda de l'amor i de la vida... Què dius? Què dius? Això no... Diuen que l'home és i la dona, eh? Ui, la Sergi Romà és tan tonto que és l'únic que tropeça, ensopega amb la mateixa pedra dues vegades. És a dir, que això ens pot passar de tots, però hem d'aprendre una mica. I endavant, amb les coses positives i foia l'omalo. Jo també m'estic trobant aquí mateix. Vinga. Molt bé, eh? Jo tinc els xacres que... Bueno, tinc els xacres que... Escolta, a to de màquina. Sí, sí, sí. On fa, eh? Després d'aquesta activitat, que faran aquestes dues noies, tindrem la proyecció del microcurs guanyador del nostre concurs de microcurs contra la violència de gènere. Ah, que ja el teniu decidit. No es pot avançar res. Bueno, però ja sabeu qui és. Possiblement. Això vol dir que sí, però clar, us donareu en directe, en live d'aquí un parell de setmanes. Exacte, el divendres 27, després d'aquesta activitat, que hem comentat ara, farem la proyecció del microcurs guanyador i farem l'aturrament del tren i que recorrem que era un regal de la FNAC de 100 euros. Ah, és veritat, no està mal. Escolta, eh, què tal? De què va el microcurs guanyador? No sé, contra la violència de gènere. Sí, però de què va? No, no puc. Ho feia per veure si picava, veig que no pica. Bé, més coses. Això serà el divendres 27, però cores que la gent es pugui apuntar abans. Sí, inscripció. Després de la setmana brutè de la prevenció de recidus, tindrem aquí la Trapa a la Tapa. Perdona, la Trapa a la Tapa, què és això? Sí, sí, sí, serà un talentió culinari. Què dius, ara? On els joves que vinguin hauran de fer la millor etapa amb ingredients d'aprofitament. Ja el tens allà fent cuan. Ja està inscrit. Que guapo, el que passa és que has de tenir una edat, no? M'imagino, per poder participar, concreta? Sí, és per joves menors d'edat. Per joves menors d'edat. I per inscriure's, què és el que hem de fer? Doncs una vania de casal de joves, i un client d'inscripció, o que es posin en contacte amb nosaltres per mail casalarrobes enius.cat, o pel nostre telèfon, i els dos números més que diu aquell. Tot això serà el 17 d'àmbit 28 de novembre. A partir de quina hora, el casal de joves... A quina hora podem venir a agorronar i a testar la Tapa? La Tapa és de 5 a 7, i quan acaba comença l'entreig de la Premis de Carles. Ah, però el final, per tant, 17 a 28 es fa l'entreig de la Premis no divendres 27, com originàriament n'havia escoltat jo? No, no, és un dissabte, 18.28. No, és un dissabte. No tenia present. No sé per què em pensava que era divendres. No, no sento que és un dissabte. Bé, doncs, Sergi, tot això és el que ens espera de cara als propers dies, el que és el de joves de Sant Just. Que bé, com ens agrada. I, escolta, també ens ha agradat molt sentir-te i trobar-te de nou, perquè la setmana passada no et vam tenir. No, per... l'Alejandro, que... No, ni tu ni l'Alejandro. Gràcies, també estava d'Esteban, que no vol parlar mai, que em diré de dir que es posi les piles, però, bueno, si no ho ha fet ara ja no ho canviarà mai. Però, home, costruem la falta, eh, que no tornis a passar. Vale, que ets el missatge?No, no. Jo sóc molt educat, eh, no sé si t'assantaràs, eh, que he tret una web de cinema, eh. Hòstia, ja està, ja m'està fotent la falca. A veure, quina... La falca publicitària, eh, hambredeciné.com. Hambredeciné.com. Vale, hambredeciné.com. I que... La web de cinema per la gent que no visita webs de cinema. Oh, ja té les logans. Diu Sicario. Sicario dirigida por Dennis Villeneuve, una joven agente de l'FBI, reclutada per a treballar en una peligrosa misión contra el narcotráfico existente, ambos lados de la frontera, en México. Ah, mira, tot això són les crítiques de les pel·lícules que vas veient tu, no? ¿Qué has visto, 8 pel·lícules catalanes? ¿Ya las has visto? Sicario ha 8 pel·lícules catalanes, sí. Sí, que la he vist. Ah, a veure, què dius, tu? Va, va, va, va, va, a veure, què dius? Diu, el estupendo reparto se merecía un libreto mejor y nosotros una mejor película. Toma ya. Supongo que todo el mundo irá a verla este fin de semana, pero hacédme caso. Me lo agradeceréis. O sigui, Malu. No? 8 pel·lícules catalanes. Normalmente, a la alparra anterior, te explicabas una miqueta más, ¿eh? No, jo vaig a l'últim, perquè jo sempre... les teves crítiques ja té bé. És alt, no? Sí, jo sempre vaig a l'última frase, que és el... La puntillista. És el que més m'agrada, les teves crítiques, que és l'última frase, que és ja, com dius tu, la puntuïta, o hi ha una mica el resum d'hi d'haver-la, no aneu, o... està hora tal, però l'essència ha dit a la guarda per final. Com les bones pel·lícules, també, eh? Bueno, escolta, Sergi, gràcies, que vagi bé. A vosaltres, amb la setmana anirem. Amb redicine.com ja farem una especial algun dia, eh, si vols? Ai, ai, fem una falca. Vinga, que vagi bé, cuida't. Bona tarda, serà guapo. Bé, nosaltres que ho deixem aquí... Ai, que em peco l'esquena. Gràcies, com que heu fet possible la penya del Morro, avui, amb la Cristina Vargas, de les mitjans de Sant Just. També la clara nervió de la revista Time Out, l'en Lourdes Martín, que ho tenia perquè he puntat, de l'espai essència i a la segona, de l'Albert Capapell, parlant de gossos, l'Èric Pomar, de noves tecnologies, Facebook i el xec aquest que hem fet, i ara el Casal de Joves i el Sergi Arrada. Tornem demà, a partir de les 5, anirem ara amb l'informatiu Vespre, d'aquí 4 minuts i 45 segons. Que vagi bé. Adéu-siau. Bona tarda. ... Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinzarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense 정부 de nau. I don't be breakin' it Boy, you've got this pride With the light in the living We know where we're going We know where we're from And we stand by the light We're going to a party At spinna a the hock he Superintendent Moving on to people And I'm just poppin' Chillin' the party We're going to a party And we stand by the light I don't want to miss you I don't want to miss you Move! Move! Move! Move! Move! Move! Move!