#809 - La Penya del Morro del 24/11/2015

Bona tarda. De moment, Eco Pirinec només produirà 10 litres diaris i anirà augmentant en funció de la demanda. És un producte 100% natural, com explica el seu impulsor, Jordi Baró. No mengen cap molla de pienso, menjant natural, les prases del pallars, la verba que tenim al pallars, res de sembrats i artificial, res. És ecològic, totalment. Asegura que la llet d'euga té reconeguts efectes de desintoxicació i de puració, ajuda a regenerar la flora intestinal i el metabolismo. A l'Oi Barrer, a Catalunya Ràdio, sort. Esports, Montserraia. D'aquí una hora s'obriran les portes del Camp Nou per a partit Barça, a Roma, de la Lliga de Campeons, que compta amb unes mesures de seguretat extraordinàries amb la presència de 600 Mossos, l'esquadra i 1.500 agents de seguretat privada. La policia establera un primer perímetre de seguretat a les rodalies de l'estadi on, des de fa una hora, només poden accedir als vehicles autoritzats. El segon perímetre de seguretat no es podran treure el Camp Nou amb bosses ni motxilles que s'haurà de guardar en unes consignes. L'intendent dels Mossos d'Esquadra, a Xavier Procuna, ha explicat l'Oracla de Catalunya Ràdio una altra mesura especial de seguretat, demanar al DNI si ho consideren oportú. Serà una possibilitat en aquells casos en els que sigui necessari. Es farà la identificació de les persones, però com es farà aplicant el sentit comú? No farem cap sobreactuació i ens posarem a demanar a tothom el DNI. Per accedir al Camp Nou caldrà l'entrada del partit o bé el carnet de soci i l'abonament corresponent. Els agents demanen que qui pugui vagi al camp amb força d'entel·lació i transport públic. En l'àmbit esportiu a Barça només necessita un punt per passar els 8 anys de final de la Champions i fer-ho com a primers de grup. A la convocatòria es baixa Mascherano per precaució i entra en Sant Pere i Bartra. A partir, Barça-Roma comença 3 quarts de nou amb transmissió de Catalunya a ràdio per veure per TV3. A l'espanyol, Salva Sevilla, no jugarà dissabte a l'Ètica de Madrid, perquè té una distància a l'adductor de la cama esquerra. I també avui, a les 9 del vespre, a la Lliga de Futbol, a l'Arribera, a Barcelona, a Barra, i a l'Adoquei Patins, a les 9, Caldes, Igualada i Vic Lleida. Fins aquí, les notícies. Fins aquí, les notícies. El cinema sense condicions, els dimarts d'avui a les 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Fins aquí, les notícies. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio Tespèr. Durant de 8.1. Ràdio Tespèr. Durant de 8.1. La penya del Morro. Un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Justi. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio. Parla jo saluda, Jordi. Domènec des de la 7 del vespre, això és la penya del Morro. Avui, programa número 1.734. Bona tarda, benvinguts. Cristina, què tal? Bona tarda. Molt bé, avui al programa. A més, també amb la doa Carmona, d'aquí una estona amb el seu espai de viatge voluntari. L'Anna, robida amb la qual viatjarem avui, fins a Istanbul. I a la segona, on ens visitarà l'Ivan Valero, un dels integrants del grup JaArcs de Oha Pitei, que aquest dissabte crec que arriben a la final. A més, també tindrem el David Ávila per parlar-nos de televisió i contactarem amb el nostre ja estimat i amic del programa Alberto Díaz, que ahir es van portar un dels premis butaca per l'espectacle, el llarg d'Ina, de Nadal, de petit format. Tot això avui a la penya del Morro. Anem, però, cap a les notícies dels ingüents. Hem de parlar d'una de les últimes activitats del novembre literari, perquè ja estem acabant. Una altra última setmana d'aquest mes, d'aquesta cinquena edició, on s'han omplert actes i activitats relacionades amb els llibres i la literatura al nostre municipi. I avui és el torn del Club de la Lectura de Novella Negra, conduït per Paco Camaras, i amb l'Electura de l'Assassino de Policies. Tindrà lloc, si us interessa, aquest vespre a l'assassinador Consul, de Can Ginestad, el que abans eren les golfes de Can Ginestad. Correcte. De fet, es parlarà de l'Assassino de Policies, que precisament és una novel·la policia que explica la història de Martin Beck, que és un inspector que, mentre investiga l'assassinat d'una dona, el passat torna a posar en el seu camí a antics coneguts. Es tracta de Folk Bengtsson, que va ser detingut fa temps per ell, i es converteix en el principal suspitós d'aquest assassinat, i també d'Ack Gunnelsson, que és una periodista una mica incòmode. De fet, doncs, sóc qual, no en pronunciació una mica complicat, i també pirualú són els autors d'aquesta novel·la, que, de fet, van canviar per complet el gènere Arran d'escriure-la. De fet, moltes persones doncs asseguren que qualsevol persona que escri novel·les policia, que és després de les seves, inevitablement s'inspiraran en ells. De fet, de tot plegat es parlarà, com deies, avui en aquest club d'Electura de novel·la negra. Em pago camera'sa, i de fet, serà La set del vespre, la selecció del console. I jiribet, però recorda, més a més, que no és l'últim acte d'aquest novembre literari, sinó que encara queda un pendent i es farà aquest divendres, és el tas de poesia, hi havia en mario senpera, que de fet, se celebrarà la set del vespre, la sala piqueta, la teniu com deien, aquest divendres. Més notícies relacionades amb senjors del nostre municipi, hem de parlar ara de la comissió del Consell de Solidaritat i l'Agentament de Sant Just, que fan una crida per la recollida de material destinat al camp de refugiats d'Acalè al sud de França, oi, Cristina? Sí, correcte. El material de fet que es necessita són mantes, tendes de campanya, sacs de dormir, mitjons, gorros, guants, bufandes, capalines en oracs de totes les edats jaquetes de dones, pantalons d'home, roba interior nova, botes, bambes, botes d'aigua de dones, fins al número 39 i també d'omes, fins al número 43. De fet, no es recollirà cap altre material que no sigui el de la llista i tot això es farà gràcies a la col·laboració de l'organització d'Aberg des Migrants, que hi participa en aquesta col·laboració de recollida de material que es farà durant el mercat de Nadal d'Anguany, que estarà situada a la plaça camuapa durant els dies 12 i 13 de desembre. A més a més, però, des de l'Ajuntament ja s'ha fet una aportació de 1.500 euros del romanament d'emergències del Presupost de Solidaritat i Cooperació i, mitjançant, doncs, el Fons Català de Cooperació per aquesta causa. Paral·lenament, però a totes aquestes activitats, a més a més la botiga Genint Patswar organitzarà dones trobades per d'aixegorros de Llana per a les persones refugiades, seran els dilluns 30 de novembre i 7 de desembre, de 10 a 2 quarts de dues, al taller de Genint Patswar, al carrer Miquel Rebertet i Número Sisi també, al 17 de 12 i al dieu mig de 13 de desembre, al mar del mercat de Nadal, de 10 del matí a 8 del vespre. De fet, es farà aquesta nova trobada per participar de totes aquelles persones, doncs, que estiguin interessades. L'únic que han de fer és inscriure'ns abans d'aquest divendres, a través del Correr Electrònic, Genint Patswar, que roba jimel.com o ve al telèfon 680-75-19-55. De fet, les places són limitades. Cal destacar-ho. Bé, ja acabem aquest repàs per les notícies de Sant Just. Recorda que l'espai de lliure crea de creació, Carme Malaret, que podeu trobar al carrer Bonavista, al costat del cau, obre les inscripcions fins divendres per apuntar-se a la sortida per visitar 5 exposicions fotogràfiques del Sant Justany, Francesc Fabregas. Sí, de fet, l'exposició antològica que porta per a un 99% Francesc Fabregas Fotografies és la primera gran mostra de la trajectòria del reconegut fotoperiodista Sant Justany. La visita serà comentada pel propi Francesc Fabregas i també pel comissari de les mostres i està dividida en 5 grans apartats temàtics, per una banda tenim el nou univers musical català per un altre l'apòstol del rock, un altre també és el boss barcelona brusa Springsteen, a Barcelona també el canet rock i els seus temps, i per últim paisatges sense pàtria. De fet, el cost per aquest desplaçament és de 15 euros, en cas d'amplir sencera l'autocard de 28 places, i si no s'amplís serien de 18 euros. Les persones que vulguin anar a aquest dissabte, les 9 del matí se sortirà des del paradó i se n'anirà fins a Lleida, només han de confirmar la seva assistència abans d'aquest divendres a l'espai de lliure creació, Carme Malereta, a través del correu electrònic, Carme Malereta, roba, gmail.com. Les 5 exposicions estan a Lleida, totes? Sí. Ah, que és curiós, no? Sí, en diferents espais de Lleida, però s'hauran de moure per Lleida, però totes estan d'altres allà. O sigui que Francesc Fàbregas té 5 exposicions a la capital del Segrià, una cosa molt curiosa, com a mínim, curiosa. Francesc Fàbregas és aquí, un petó i una abraçada, un aplaudiment, doncs, amb els Fàbregas, com ha sentit l'Ubra il·lustre per tot, ens agrada molt, molt, molt, molt. Home, és un dels creadors de l'esputnik i també de molts programes de nou formatge de televisió de Catalunya, i també coneguda la seva vessant fotogràfica amb aquestes exposicions i gran fotògraf de grans músics i artistes que han vingut de Catalunya. En fi, ja ho hem de deixar aquí. Gràcies, Cristina. Que vagi bé. Recordeu que teniu més informació de les dues que passen a Sant Just ara mateix, a radio.desgars.com. I a partir de les set es fan just notícies d'edició Vespre. Moltes gràcies per la publicitat i d'aquí un moment anem a robir aquest alt. Bona tarda.Bona tarda. Avui marxarem fins a Istanbul, a carretera Imantha. Sí.Jo també. Vaja estar unes hores.Ah, vale. Però felicitar-lo.Vaig veritat. Ara ho parlarem.Vale, ara parlarem. Blue Mosque, Ahmed Mahat... Bé, molt boníssim, taxim. Durant avui, com un gran ràdio de l'estel. Durant avui, com un gran ràdio de l'estel. Desperta't, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Mius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Avui, a les 9 del Vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. De dilluns i diventres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i diventres i de 4 a 5 de la tarda. El smooth jazz clú, t'hi esperem. M'acatem molt, Ara parlarem de tot això, perquè... Tu què és el que vas visitar, tu? Jo vaig visitar, tenia poques hores, perquè feia una interconnexió d'aquestes de foc. Una escala, feia. Perquè a Tatúrk, Ayrport, que és l'aeroport d'Istanbul, és un dels aeroports hikes que diuen, que és on hi ha més vols i més volum d'intercambi de... Intercambi de... Correcte, i també d'estar a Istanbul, conec d'ocident amb orient, oi? Exacte. És d'aquell mig, i vaig anar a la Masquita Blava, vaig anar a la Plaça Tèxim, i després també vaig anar fins al Gran Besar. Però ho vaig fer amb dos torns, perquè a la nà vaig estar 8 hores, que vaig fer només al Gran Besar i la Masquita Blava, i al tornar vaig fer... quan vaig estar a les hores de tornar, vaig fer... La plaça. La plaça Tèxim, i vaig anar a sopar per allà al costat. Ah, molt bé. Sembla bé, m'ho recorregut? Sí. Si està a poques hores, què ets de fet, també, què ets de fet? Però de l'Europa fins allà, tele, no? Vaig agafar l'altre envia, i primer el metro, i després el tramvia. Va, va, va. Que és curiós, perquè allà no van amb... com es diu això, ara, amb taquetes de metro, sinó amb unes fitxes. Sí. Com si pujessis al TV Davu. Sí, sí, sí. Està bé, és molt divertit. Avui parlem sobre una ciutat que es diu que està entre dos continents, i entre dues cultures. Ha sigut una de les capitals de l'imperi Vicentí. D'Istanbul. A veure, Istanbul és molt, molt gran. Ah, sí? Sí, sí. Perquè hi ha el Bosphora allà, hi ha el Cuerno de Oro... I Istanbul està com per tot arreu. És enorme, i llavors parlarem només del més típic, el més cèntric. Està separat per un riu, no? Sí, i pel bosc... Sí. El bosc... És una cosa grossa. Llavors... Hi ha molts edificis que val la pena conèixer i visitar, i comencem per l'Aia Sofia, més coneguda com en Santa Sofia, que en un principi va ser construïda com una església, però quan va caure a l'imperi Romà d'Orient, amb l'arribada de l'imperi Tomà, van convertir en una mesquita i van construir els quatre minerets, que avui en dia es veuen al seu voltant. I actualment no és cap temple de l'Elisio, sinó que és un museu. I a mi realment és un dels llocs que em va agradar molt, que l'interior és immens, però supergrant, i es barreixen les dues relacions d'una forma gent forçada, i hi ha els medallons musulmans, amb les lletres ara representant-la, i hi ha els mosaics amb la imatge de Jesucrís, però que sense trencar l'estètica de l'edifici tot molt durat, molt groc, molt ocre... Santa Sofia és el que hi ha davant de la mesquita blava. Sí, sí, sí, és allò, no? Sí, exacte. Perquè jo havia sentit per la Santa Sofia mesquita blava, però no sabia que estaven tant a prop. És que estan un davant de l'altre amb la plaça al mig. Una davant de l'altra, correcte, i llavors estan molt a prop. Santa Sofia és la que és com de color rosa per fora. Sí, rosa vermellós. Sí, sí, sí. I que no és la que té les cúpules, per entendre'ns. No, les cúpules és la mesquita blava. I Santa Sofia, en un principi va ser construïda per ser una església, no? Va ser una església, va arribar a ser església. I llavors va arribar als atomals i va ser una mesquita. I avui doncs és un museu. Però que en si l'edifici... Vull dir, el que és la planta, per dir-ho d'alguna manera principal, no és que hi hagi quadres, sinó que l'edifici en sí, és el museu. Perquè té de les dues cultures... A mi el que em va agradar, que em va cridar una atenció, són les làmpares que acaben de dalt, perquè una persona de dos metres la toca, la làmpara. Però són enormes, és molt gran, la làmpara aquella. Per tant, no és una edifici avui de culte, no és ni cap església, ni cap mesquita, sinó que avui senzillament és un museu. Sí, i jo no sé si és que em va sobtar tant que fos tant en plan mig, perquè no hi havia bancs, i potser el fet de que signa, és que hi hagi bancs, sembla que sigui com més petit, però em va semblar molt gran. I fins i tot em va agradar que deixessin pujar la primera planta, que normalment les esglésies no deixen pujar, i des d'allà es veu directament la mesquita blava, i es veu la planta de l'edifici. Llavors anem a la mesquita blava. Ara creuem la plaça, no? I anem cap a la mesquita blava. Que es diu mesquita de sultan Ahmed. Sí, home, un mític sultanat. Va ser l'home que va estar manant allà i posant ordre. Molt de temps. Molt ranger, com vulgui. Llavors, aquesta mesquita té sis minarets, i és una de les més importants de la ciutat, i... en aquesta s'ha d'entrar per la zona de turistes, com la gran majoria de mesquites que hi ha allà. I un cop a l'interior, no pots menjar de la part posterior, perquè és d'una estara cerrada per les dones. Tu recordes així? Jo, de fet, vaig tenir una dificultat afegida a l'hora d'entrar, perquè vaig anar a divendres. I era divendres a partir de l'1. A partir de les 3. I no podien entrar els turistes, perquè... Estaven rasant. I llavors... Sí, quan toca rasar tanquen. Divendres a la tarda és l'únic dia, em sembla, que d'on estaven rasant, i que estaven tanca de la mesquita, i per això no vaig poder anar. I depèn de les mesquites, que algunes pots entrar tranquil·lament, no hi ha ningú vigilant, i pots morir per la zona de les dones, per la zona de les dones, per la zona de les dones. I hi ha daltes que sí que tenen, com la part de turistes, i llavors, si no hi ha ningú vigilant i estan rasant, tu pots entrar, però hi ha dades que no, que estan canals turistes. Jo em vaig trobar que no, vaig intentar... vaig fer un intent, però hi havia una policia molt maco a la porta, que em va dir que no. Em va dir unes paraules que hi dedueixo, que em va dir, i llavors vaig dir que em va dir que paga a la meva. Llavors, per dintre, com que no ho s'han de t'ho explicaré, és també enorme, però tot és molt enorme. No la difícil sí, sinó que sigui les pintures, pintures que estan decorades amb senefes, amb molts colors, i les columnes són immenses, que jo crec que 5 persones es donen la mà, i no són capaços d'encercar les supercolumnes que hi ha dintre. Jo diria que són com aquestes tuits de grans, i no exagero. Jo crec que una foto que s'entén a columnes, que sembla un enano. Llavors, sortint de la mosquita, no? Ja l'hem vist. Ja l'hem vist a prou, i a la mosquita? Vinga, per ser avui, deixem dir que estem sonoritzant... aquestes cançons, aquesta música musical, amb una llista de Spotify, que es diu The Sound of Istanbul. Ah, molt bé. M'agrada molt. De fet, hi ha molta vida de nocturna, eh? Molta vida de nocturna, sempre ja estan fent els kebabs, i a aquests restaurants, també, al carrer, amb tot el menjar, totes les espècies... Ja parlarem, suposo, del gran pasar en algun moment. Bueno, no el tinc apuntat, perquè jo vaig a entrar, i a mi aquestes coses no m'agraden, m'agraden molt. Ah, perquè hi havia molta gent. A mi no, no suporto, no suporto. Jo sempre faig... no, no. Ja, ja. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Sí, sí que vaig a entrar i vam anar a la volta per allà, vam estar mirant, però... Un altre lloc imprescindible és el Palau de Tocapi. Exacte, està ubicat a la part més alta del parc a M.S.U.T.P. Gulhei, o Gulhane, o no sé com es deu pronunciar. I des d'allà, es diu Total Bosphor. Sí, que és una imatge supermaca. I el Palau està distribuït per diferents edificis. a l'altre sort, hi ha un harem, hi ha diferents masquites, hi ha mausoleus... O sigui que allà et diu que et passarà el matí sencer i si vols estirar fins i tot un dia. Bé, després tenim un altre que està pel centre de la ciutat, un punt que no ens podem perdre si anem per Istanbul, que és al costat de... De la Iosofia. Hi ha l'assisterna vasílica. L'assisterna vasílica. Que el seu nom, bueno, s'ha de dir com diu, és una assisterna d'aigua. Sí. I a Istanbul hi ha unes quantes assisternes, però aquesta és coneguda com el Palau Submergit. Però perdona, que és un assisterne, és com un dipòsit, no? Exacte, sí, sí, sí. El ciutadans, no? Només que els ciutadans abastia un Palau concret que hi havia al costat. I estava sota d'una vasílica o d'una església. És igual que estiguis a Istanbul, o qualsevol altra ciutat, que sempre... Les coses funcionen igual. Les esglésies han parat net cap al Senal. Doncs sí. I anteriorment, a sobre, hi havia una església o una més quita o que era, però que ara ja no queda res d'això. Llavors, a l'interior hi ha més de 300 columnes. Sí, sí, és increïble. I d'estils molt variats que es van anar col·locant, es van anar a altres llocs i es van col·locar allà. Llavors, quan entres i passejos per allà, és com estar en un embarcador, que només pots morir per les passareles que hi ha per salvar l'aigua. No pots anar campant-ho per allà. Si no, per desportar l'aigua no pots. I és un lloc que recomano molt perquè transmet molta tranquil·litat, perquè sigui tot com fos, però les columnes són totes il·luminades, per baix, amb una llum tènua, crec que hi ha un restaurant de dintre. I pels aficionats a l'escriptor Dan Brown, el seu llibre inferno... Bueno, no siguis el mateix personatge, però no és el mateix llibre, el llibre inferno. Parla sobre aquesta cisterna. Entre molts altres llocs, aquell llibre està ubicat entre Florencia i Estambul, però com que la part final de llibre passa dins d'aquesta cisterna, és com la part més important. Oh, que bonic! Bé, doncs tot això, en aquesta ciutat fantàstica que hi ha a Estambul, molt i molt recomanable per passar un parell tres dies, no? No ho recordo, perquè després vam fer ruta per Turquia. Ah, va fer ruta? Sí. Molts llocs! Molt llocs! Sí, que vam anar a la capa d'Otxa també, vam anar a visitar alguns temples antichromans, vam anar a Pamukale, que és com unes aigües, però no sé si era sal o cals, que era com tota la muntanya blanca. Bé, continuem per l'estambul. I sortim una mica del centre. Ah, sí, que per on anem? Sí. Si estem a la centre, fem un tramvia, i ens baixem al pont Galata. Ah, que és el pont que uneix, no? La part vella, sí, i la part més nova, que és el centre més actual. I recomano creuar aquest pont caminant, però per la part de baix del pont. O sigui, té com dos nivells al pont, la part de dalt per no passar els cotxes, i crec que algun tramit també passa, i la part de baix que ha estat plena de bars i restaurants, i és molt curiós, perquè per la nit està tot il·luminat, però la part de baix. Llavors, un cop arribem a l'altra banda, anem caminant fins a la famosa Torre Galata. Et sona? Torre Galata, sí, home. Potser el nom de Galata et sona més de l'equip Galata Sarai. Ah, doncs mira. Perquè és d'aquest barri, a l'equip de futbol. Llavors, des de... Perdona, la Torre Galata és també dels llocs més famosos i més turístics, el que passa és el lloc de... Ostres, molt imaginable, més gran, una mica, perquè tothom en parla, la Torre Galata i d'aquí tan gran, tan gran... A veure, és 61 metres, tampoc és tant, eh? Sí, però és allò que dius, la Torre Galata, s'ha de veure. Sí, però perquè la vista de Nadal és molt xula. Sí, però és allò que potser ho valora més, la gent que viu allà, que no pas la gent que acaba de turisme, tot i que s'ha de veure. Sí, a veure, clar, no és una cosa molt immensa, i més just en el lloc on està ubicat, que està com una plaça. Sí, és una passa petiteta, no? I els edificis d'acostat més o menys, i no són tan alts com la Torre, però no són molt més vaixets. Com la part de Gràcia d'Estembul, una mica, o què? Sí, sí, sí. De què d'allà, amb els carrers, una miqueta... Mira, és això. Ah, molt bé, d'acord. Sí, la veritat és que sí. Vas pujar a la Torre, tu? Jo vaig pujar, i des de Nadal, com dit abans, hi ha una vista increïble de la ciutat vella d'Estembul, i una posta de sol des d'allà és espectacular, perquè és com tota la silueta de les mesquites i els minarets. És molt xulo, perquè el sol es pot des de l'altra part, de la part vella, llavors, és guai. Llavors, en un principi, ja estava construïda de fusta, i servia com un far. I més tard, van arribar allà els genomesos, van dir que és això, mira, la van reconstruir fent una de pedra, i amb unes parets de 3 metres d'amplada. Vull dir, potser gaire l'arquitectura no en sabien els genomesos, no sé jo, perquè potser van ocupar massa esplà i fent parets, i poca el passill de dins. I com ha dit abans, fins a dalt hi ha 61 metres, però es va pujar amb ascensor un trosset. Ah, amigo. No és tant, no és tant, no és tant. Bueno, què és això? Això és música, perdona, és música que sona a Istanbul o a Turquia. No ho sé. És el Spotify que t'ho has triat? De forma moderna, això, no? Segurament, eh? He fet una llista, però hi ha cançons que no conec. Que se'ls diu, que caia amb Bitmedi. Per exemple. Home, això no és molt tradicional. Això? Hi ha unes bases rítmiques modernes. Ara, ara, ara. Adéu, doctor, adéu, doctor. A més, una altra cosa és que el Tur no s'entén res. Jo no entenc res de Turc. No, no, no. Bueno, per cert que hem d'anar acabant ja, i ara no sé si vols parlar del Gran Besar, ho dic perquè ja que no... Bueno, tu et segur que t'agrada més que mi? A mi em va agradar el Gran Besar, aquells carrarons, a dins... Jo recordo que hi havia llocs que hi havia com el mapa, però en d'on estaves? Un cop entes allà, per mi tot aquest bullís, a més, no es pot deixar de visitar, i no es pot deixar de visitar el Gran Besar, que diuen que és un dels grans marcats... I té, que tenen moltes entrades? Sí, té moltes entrades. És un mercat que està totalment cobert, i llavors a dins hi ha els carrarons, que el neixen a diferents galeries, i llavors hi ha de tot, hi ha catifes, hi ha penjots... És com un supermercat, però en tendes petitones i per seccions. Molt bé, molt bé. I després també hi ha, per exemple, a mi m'ha fet molta gràcia, l'home del té, que era un home que s'hagi com el Waterboy, que surt a mitjapar d'una aigua als jugadors, doncs hi havia un home del té que portava el mateix, però amb té. Els turistes no m'agraden per allà? Que volia, no sé quantes lires turques, d'hauria valent. Però també, primer que em va agradar el té, vaig furgar un té que m'agradava si hi estaven molt. És que hi estaven molt, és clar. I el segon lloc va ser a Marroc, i res a veure, m'està estic fent aquí, jo ho sento molt, però... Per tant, si hem de fer un té, anem a Marroc. Doncs aquest home anava passejant per allà, i si algú necessitava un té, em deies, i llavors ell portava, ell ho tenia tot, i com una manxa... Però el gotet que et donava era de vidre? Era no un got de plàstic, et donava un got de plàstic per tu, i després d'on anava seguint, i hi havia moltes samarretes, molt econòmiques, clar. De Barça. De Barça, de Mosaquí, que és una miqueta... I d'alguna paraula en català et van dir? Doncs mira, em sembla que en algun em va dir algun referent català. Ah, que sí? Perquè jo això ho recordo, també. Tot hauria de ser el mateix, a l'entrada. Perdona, els comerciants del Gran Besar parlen un munt d'idiomes... Més que parlen un munt d'idiomes, que en molts em parlen, saben paraules concretes i ferides de molts idiòmetres. Perquè parlen atenció. En fi, Anna Rubira, moltes gràcies, avui, per haver-nos de transportar una estona cap a aquesta meravellosa ciutat, que és Istanbul. En retrovem i marxem bé. Ja tens pensat on anirem o no? Crec que seguirem pel món ara. Ah, sí? Sí. Molt bé. Doncs ho descobrirem, que vagi bé, molt tard. Adéu. Fem una pausa per la... Què era això? Ah, mira, saps què és? Un anunci d'Esponofai. No ho podria dir. Ha trigat en sortida, un anunci. Ho pensà que teníem el premi, a ràdio. Sí, jo també. Però, normalment, es potif... No em plodiu tant, no em plodiu tant. Es potifai triguen més els anuncis, no? No ho sé, ja no ho sé. Triguen menys, perdó, van sortir els anuncis. Mira, aquesta cançó que es va caure. A veure. Això sí que és més Istanbul, eh? Potser de tot el que hem escoltat és el més així. Les cançons abans potser eren més la vida noctua actual. Això és com Istanbul es lleva. Sí. Ai, mira. Altra via que passa. Els pescadors, el pont. Després també hi ha aquells dos joves que van en moto sense casc. Perquè Istanbul, a mi m'és sorprendre molt, això, no porta en casc. No saben qui és. Aquella noia amb aquell vell que no se'l veuen els ulls. Però no totes van en vell. Això és una cosa que m'agrada molt. Aquest tinc jo, sí. Aquest tinc jo, que està passejant per davant de la gran masquita blada. Només se li veu els ulls. I després n'hi ha una al seu costat que no. A més, una cosa que em va agradar va ser perquè hi havia una noia, tapada, i l'altra, seva amiga, no. I molt bé, molt bé. No, de fet, teòricament, ella és un país-like. Sí, però després pot viure tot el que vulgui, i amb les seves tradicions i cultures. Jo dic teòricament, Espanya és un país-like. És el mateix. Ja sabem de què parlem. Després no paga ni vi. Que hi ha més d'un que el diu això. Fer-se el seu pis. Dic que és una església. Així no paga, així no paga. En fi, Ana Rovira, moltes gràcies. Que vagi demà tard. I nosaltres no fem una pausa per la publicitat. I d'aquí un moment amb l'Aroa Carmona. Viatges, però de forma diferent. Viatges que podem fer a través de subversions, cursos de la Unió Europea, aquests intercanvis que fan avui en dia els joves, com jo i l'Aroa. Sobretot l'Aroa parlem d'aquí moments, fins ara a la penyola del Borró. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva. Cinema sense condicions. Els dimarts d'avui teniu del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, hi ha un programa de música, un programa realitzat i presentat per Maria Quimtana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quimtana. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Desperta't, corrent, esmorzan, comprant, passejant, calent, treballant, celebrant, sortint, conduint. Nius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio T'esper, durant de 8.1. Unes setmanes més tenim el programa a l'Aroha Carmona, que des del servei d'atenció de coses internacionals juvenils, ens va explicar coses, viatges, intercanvis europeus, què fan els joves a fora de Catalunya últimament? Aroha Carmona, bona tarda! Bona tarda! Què fan els joves a fora de Catalunya últimament? Doncs aprendre molt. Aprendre coses, no? És que viatjar té moltes coses positives. Moltes, incontables. Aprends coses, aprends a tu mateix, et poses en situacions de tomat, aprens llengües, noves... Bé, hem de començar parlant d'una pàgina web, que és ssi-gui-o-cat-pun-o-r-g, que allà també hi trobaran tot d'intercanvis i tot de training courses, que dius tu, per poder fer els joves de tothom. Dóna-ho. Sí, el lesa-ci-pun-cat-pun-or-c... Vull dir, la pàgina web que es diu en realitat, que és la pàgina web de l'Organització ON, no sé si ho recordareu, on vas trucar un dia per telèfon, que està dient que està fent un curs de conflictologia o una associació, doncs aquella mateixa. La mateixa organització que va fer aquest curs de conflictologia, que per cert el fa cada any, també organitza camps de treball, té voluntariats europeus i té training courses. Llavors venia a parlar una miqueta d'aquesta organització, que és una de les més importants a nivell internacional que existeix a Catalunya. Avui, com dius, véns a parlar del servei civil internacional, un moviment que treballa per la pau i la justícia social entesa com la igualtat d'oportunitats per tota la ciutadania. Molt interessant, aquest punt de partida. Sí, l'SCI va néixer al 1982 i està més de 40 països de l'Unió Europea. Llavors tenen més possibilitats que els seus projectes siguin més transversals perquè treballen ja fent una xarxa. Llavors tots aquests temes són molt més fàcils tocar-los. Sobretot el que porten són projectes de campi internacionals de treball voluntari. I, de fet, mouen fins a 5.000 persones cada any a tot el món. Per tant, estem parlant d'una xarxa important. Sí, sí, i, a més a més, ells també col·laboren amb altres associacions i organitzacions externes a la seva pròpia, fent formacions i ajudant a que una mica es promocioni tot això al camp de voluntariat en altres organitzacions. Vull dir que actuen una mica com a canal de transmissió de totes aquestes possibilitats cap a joves, a altres municipis, que no els sigui fàcil arribar al Raval, per exemple, que és on està situat l'SFI. Si voleu més informació, teniu aquesta pagina web. SSI, guió 4.org, on podeu trobar un munt de dades, un munt d'informació, perquè el que havia a la fi, el que fa, tampoc no és gaire diferent, però, des d'una base, potser més pública, el que fan altres organitzacions que ajuden a joves o no t'ho recebeu, amb això. Bueno, l'SFI té una particularitat, i és que la principal és que està més a 40 països. Sí, llavors, clar, no et poden donar només el que ells, com a organització catalana, poden treballar, sinó que també et poden traslladar o orientar-te per activitats que fan les seves organitzacions als altres països. Hi ha més oportunitats, per dir-ho d'alguna manera. I, a més a més, el diferent de l'ASCI amb altres, és que aquestes en carrega més del tema de camp de treball. Sí que té algun IVES, sí que té alguna formació, algun training course, aquests, però, bàsicament, on posen tot el seu esforç i la llista més llarga de projectes es vincula als camps de treball. Els camps de treball. Has portat alguna selecció? He portat una pàgina web. Bueno, he portat dues pàgines webs, on es poden trobar molta info d'aquests camps de treball, perquè el funcionament dels camps de treball és diferent als projectes europeus els que sempre parlem. Perquè és una cosa que, a més, ha subvenció al propi voluntari, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha alguns que són bé, de preu, es pot assumir, i d'altres que són més cars. Llavors, dues webs. On es poden trobar coses de camps de treball interessants, que, a més, he agafat aquesta web directament de la SCI. Valer? WorkCamps.info i hi ha una pàgina web que es diu LTEG.info, on hi ha una llista de tots els camps de treball de llarga durada que tenen internament a l'SCI. I és de tot el món, no només a Europa. Llavors, per país, tu vas veient els projectes que, o ves estar anar actius, o ves s'obriran. Doncs aquestes són algunes de les coses que es poden fer, que t'he agafat una mica, tu. Vols un cot d'aigua?No, no estic bé, gràcies. A veure, què és el que s'ofereix? Comencem per aquest de WorkCamps.info, si vols, o què és el que tens aquí. Ho dic perquè hi ha algunes coses que pot ser interessants. El que passa és que, ara, jo penso que aquí tenim la formació per coordinador i coordinadors de projecte de voluntariat internacional, on l'objectiu principal d'aquest curs era oferir els i les voluntàries que siguin coordinadores, o coordinadors de grus participants en projectes internacionals, les eines necessàries per la facilitació i dinamització de grus. I els formen els formadors, també, no? Sí, sí, és que el que vol de l'STI és que, a més de donar totes aquestes possibilitats a marxar fora, diguéssim, també en fan formació interna. És el que potser tothom agrada, també. Que és el que jo estava fent aquell dia, allà, no? Tot quadra. Llavors, per exemple, també fan cursos de conflictologia, que compres altres problemes, una mica, no? Bueno, és el... més que compres altres problemes, són els problemes... els conflictes que hi ha ara, al segle XXI, al món. Si no n'hi ha. Ara hi ha, a més... El segle XXI al món mundial no hi ha, si no n'hi ha, això és un rumor. Ei, ja ets a dir, Jordi, perquè aquest l'he fet, és el que estava fent aquell dia, que una qualitat de curs increïble... Ah, sí? Què passa, què s'ha après? Què ha passat? Bé, vam estar parlant a les diferents sessions sobre les guerres que actualment són considerades com a guerres, les que no són considerades com a guerra, però són guerres, que la OTAN no volgui dir que són guerres, no vol dir que no siguin. Molt bé. Tot el tema dels refugats, tot el tema de la legalitat d'aquests refugats, conflictes pròpiament de l'Àfrica, i vam estar fent també... les diferències entre pau com a absència de guerra i pau com a mecanisme de no-conflicte, o sigui, de prevenció de conflicte. Sí? Va venir una periodista molt bona del diari Ara, crec, a parlar sobre el tema de la guerra, Síria? Sí, sí. Vull dir, com aquell vídeo dels 15 minuts amb 15 mapes, algú sí que ara corre per Facebook, però molt millor explicat, perquè a més vam tenir dues hores i mitja. Com és això? Hi ha un vídeo que, si la gent vol saber què és el que porta amb Síria i amb el tema de... us sereu aquest vídeo o no? Hi ha un vídeo que ara està corrent pel Facebook, que jo li vaig posar els adolescents al casal, amb els que volem marxar a Eslovenia, perquè una mica entenguessin el tema de... El que està passant a Síria? Amb el tema de estat islàmic i tot això. Sí, que dura 10 minuts i ho fa... No he posat de moda que són dibuixos, ara? Quins de coses que s'ha de saber, i aquestes coses que fan de Síria, i com hem arribat aquí, i també els suports que han tingut els diferents grups, per tirar Serà a l'esat o endarrocar-lo, i les ajudes que han tingut des d'Occident... El que passa és que jo vaig veure el vídeo, és guai, però... Després de la Cristina, aquesta paridista, ens expliqués realment... El seu coneixement, òbviament, moltes coses... Li fa moltes coses a desitjar aquest vídeo, però és un vídeo... És un vídeo que n'hi ha que busquen moltes visites, simplifica molt, no tot és blanc i negre, i tampoc no tot, és tan simple, per entendre què està passant a Síria, i com ens afecta. I que l'objectivitat... Poden haver fet objectius, però... Entre l'objectivitat hi ha moltes objectivitats sempre. És informació i la informació s'interpreta, no? Aquests paridistes, Jordi... Ja ho deien... L'altre dia em van dir, la informació no és poder, la gestió de la informació és poder. Molt bona present. Aquest curs que va fer l'Aroha la setmana passada, molt interessant... El fan cada any, Jordi. Si tu vols, en algun programa, fer-ho com un especial del curs, o portar-hi desgrana alguna cosa, fes-ho perquè també ens serveix, i no sempre hem d'estar parlant de treure cursos, que fan aquesta molt beia a Europa, però la gent ja té les eines i hi podem anar profundint. M'ho pensaré. La setmana que ve, si vols, podem aprofundir sobre el que vas a prendre... Deixa'm més temps. Deixa'm més temps, Jordi, saps per què? Perquè precisament aquesta dona periodista que va venir dona aquesta xerra de manera gratuïta. I estic intentant... Bé, estic intentant, m'agradaria que vingués al casal, a fer-li als adolescents. Llavors, si ve al final i el dia que ve, la podem convidar a la ràdio, seria apuntar a fer màxim. Estaria molt i molt bé, i potser podríem votar a un premi ondes. Bé, més coses, perquè hem de parlar de camps de treball... Anirà a la gala, del premi? Sí. Si guanyem, sí. Hem de parlar de camps de treball al nostre territori. Perquè des del servei civil internacional de Catalunya també s'envien voluntaris i voluntàries a camps de voluntariat arreu del món, però també a Catalunya, al País Valencià i les Balears. Això és una cosa que moltes vegades tenim oblidada, perquè sempre diem Europa, Europa, que marxi a Europa, però potser també es poden fer cursos i camps d'entrenament. Com a camps d'entrenament, no, camps d'entrenament, aquí a... Cams d'entrenament? No, camps d'entrenament no. He fet la tradució literal. De training course, és... No, no, perdó, perdó. És que estem parlant d'estat islàmic, i llavors m'he fet la petxonliu. No, cursos d'entrenament. No camps d'entrenament, perdó. Doncs, efectivament, aquests cursos d'entrenament... Cursos d'entrenament? Bé, doncs comença a dir cursos d'entrenament. Ah, cursos d'entrenament. Cursos d'entrenament, també. Es poden fer a Catalunya, a casa nostra. Què és el que porta? Això de l'STI, que deia que feia, com de canal, la informació, per altres organitzacions, també fa de recolzament. Hi ha ells mateixos i altres, en altres organitzacions, que estiguin gestionant algun camp de treball, aquí, a la nostra propè comarca, a que això succeixi, i a portar voluntaris externs de fora d'Espanya, als nostres camps de voluntariats. Per si hi ha camps fora, perquè no hi ha d'haver aquí, no? Llavors una mica és la gestió d'aquests camps de voluntariats, perquè com ells tenen, porten molts anys amb tota aquesta experiència, i de fet fan formadors, formacions per formadors d'aquest tipus de cosa, són un recolzament a la hora de fer-ne un. Molt bé, nosaltres això ho podeu trobar a wascamp.info. També podeu trobar tu això. Això es troba... Per què ho posa aquí, el guió? Jordi, ja comencem, veus? La informació és interpretable. Jo he tornat una informació objectiva... És la gestió de la informació. Aquí no em veuen, però ara mateix, senyors que ho veuen, he tingut la informació... Que el Jordi ho senterà, no, no, no. Llavors queda això, wascamp. Aquesta info que hem dit ara es pot trobar a la pàgina de l'SCI, Guió 4.org, i a l'actòsic de World Camps, que la tinc aquí del món davant, perquè jo porto fins i tot l'ordinador a la ràdio, perquè sóc molt aplicada, això. Perdona, la col·laboradora més aplicada que hi ha ara mateix, a l'estudi Moro 2 a la ràdio. Doncs estàs rebentat, eh? Vinga, a veure, se'n fem cuà. La gent està plau, vint? Va, total, que World Camps puninfo, que sí pot trobar allà. Què passa? No estàs bé, no? Fa mal la cadira. M'he donat un cop al genoll. Un cop al genoll? Crida, crida, crida. Crida, crida, crida. Uuuh! Perdona, el genoll també li passa com al col·laborador? De la música o de... Sí, l'esentrenament. Sí. Ai, no ho sé, fa mal. World Camps puninfo. World Camps puninfo. És la pagina web de la SFI, però l'internacional, és tot... Ah, va! Estem català també. Estem català amb anglès. És un cercador. És un cercador... Posa't la tigó. T'agrada la tigó. Au, au. És un cercador de camps de... Jopé, de camps, de voluntària. De camps de Conreu. Gràcies una setmana més per haver vingut al programa. Que vagi molt bé. Tot això ho podeu consultar a SSIYOPUNOERG. Allà podreu trobar tota la info. I també més coses al nivell internacional. Com per exemple aquesta web, investigueu què és el grandeig. Worldcamps.info. Ara, Carmona, moltes gràcies. S'ha de fer temps que no venies, eh? És veritat, presencialment. Està fent els cursos. Fem la setmana que ve. Fem la setmana que ve. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura. T'ho m'està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cap un alquimisme on n'hi ha. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si hi passen els interessos de Sant Just. Sempre ha estat la cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Un, un, un i un, un i un i un i un i un i un i un, un i un i un i un i un i un. Un, un, un, un i un i un i un, un i un i un i un i un i un i un. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, són originals de mena. Doncs un minut i arribem a la 6 de la tarda a punt en què connectarem amb el vulletí de Catalunya Radio Prescuta, les notícies. I després, a la segona hora del programa, atindrem l'Alberto Díaz, un dels actors amics del programa, de la companyia La Ruta 40, que ahir a la 39è edició dels Premis Butaca, que es van celebrar al Teatre lliure de Barcelona, es van portar al Premi la Butaca amb millor companyia, espectacle de petit format, pel llarg dinar de Nadal. Aquí una estona, per veure'm amb ell. Com vull, també estic molt content, perquè ens ha vingut a visitar l'Ivan Valer, un dels integrants dels llargs de Oh, Happy Day! I'm making mervis, d'aquí és un moment. Parlem amb ell, i ara explicarà com ja estan encarant aquest últim programa, que és l'últim programa de la nit a TV3. Tot això d'aquí una estona a la penya del Morro, connectem amb Catalunya Radio i tornem d'aquí els moments. Fins ara mateix. Oh, guia! Bona tarda, us informa Montse Quadreny. A Tunis hi ha explotat un autobús que transportava guàrdies presidencials informació d'última hora de Vincas Blanques. Ha estat aquesta tarda la capital del país a Tunis i segons el ministeri de l'interior d'aquest país, m'agravi i almenys sis morts. La causa de l'explosió no està clara de moment. A Tunis hi ha estat objecte d'importar en 70's d'aquest any 2015. Van ser, recordem-ho, al Museu del Bar, de la capital i a la platja de Susa. Els van reivindicar, aleshores, grups jihadistes. No hi deixes greus? Quim Olivares. I incertesa sobre els pilots del Casa Rus, abatut avui per Casa Bombarders Turcs. Responsables de Turquia creuen que estan vius mentre intenten rescatar-los, però combatents siriants afirmen que som morts. Segons Turquia, els seus pilots n'advertit més de 10 cops l'avió de guerra rus perquè havien veït el seu espai aeri, però com que no han fet cas dels avisos, l'han abatut. El president Rus, Vladimir Putin, considera l'incident com una traició per patrada per amics de terroristes. Són riscos que es corren quan es combat contra el terrorisme. Són gent, són herois que se sacrificen per lluitar contra el terrorisme, però el que ha passat avui és una ganivetada per l'esquena que sembla feta per complices del terrorisme. Passegna i terrorista. Mariano Rajoy ha convocat dijous a la Montcloa, Ciutadans, Unió i OPID a sumar-se al pacte antigijedista firmat pel PP i al PSOE a començaments d'any. Recordem que la formació de Berri Vera i la de Rosa Diez van demanar a sumar-se després els atemptats de París. Podemos es va desmarcar. El president en funcions arturmas denunció una agressió institucional sense precedents de l'Estat contra la població catalana pel fet de defensar unes idees polítiques i un projecte de país, mas a resposta així a la intervenció, de facto, de les finances que ha fet l'executiu espanyol. Y esa invitación que cursé por medio de la Consejera Janet, de la Generalitat y por medio de la Consejera de Seguridad del Gobierno Vasco, se han incorporado también los Mossos de Escobar del Archancha, junto con los consales de información de policía y guardia civil del país vasco y de Cataluña. Y esa voluntad mía es la de que ese modelo se perpetue. El ministre d'Higiene de Cristóbal Montorra ha dit que les noves mesures del FLAS prenen per garantir la transparència i a negat que hi hagi cap agressió. La CUP nega les divergències internes sobre la possible investidura d'arturmas a cabines parlant al partit. Sentim el porteveu parlamentari Albert Botran. No és ni verbal, ni... Diguem-ne que ara són més coneguts, però de debats intensos ja n'hem tingut molts. Cap d'ells ha acabat amb una ruptura, sinó, al contrari, amb un enfortiment de l'organització. I m'ha donat fa aquest vespre el primer dels dos concerts programats al Palau Sant Jordi de Barcelona, les úniques actuacions a l'estat espanyol de la gira Rebel Hérrtur. D'aquí, a mitjora, obren les portes del Recinta més blindat que altres vegades, i ja fa estona que hi ha cua per entrar-hi. Connectem-hi Blay-Mercer. Bona tarda. Bona tarda, i a moltíssima presència policial, amb agents municipals, agents de seguretat privats i també dels Mossos d'Esquadra amb diversos furgons que envolten l'anilla olímpica. A falta de mitjora, per què obrim portes al Palau? El que sí que s'ha obert és un primer control de seguretat per accedir a la plaça que envolta el Recinta, on pel que hem pogut veure els agents han fet dues files, dues domes i dones, i després els han escorcollat de la baix, com si haguessin de passar un control als aeroports. Fins i tot hem fet ensenyar la caputxa o el barret a qui em portava. Es demana que els assistents hi vagin amb temps i evitin portar grans bosses i motxilles. El concert està previst que començin a l'esnou. Bly, Mercè, Catalunya Ràdio, Barcelona. Esports, Oriol Montner. Bona tarda, fan corda ara que s'han obert els accessos del Camp Nou pel Barça, a Roma, de Lliga de Campions, que compta moltes mesures de seguretat extraordinàries. La policia està ablert un primer parímetre de seguretat a la ruderia de l'estària, on només hi poden accedir veïcles autoritzats. No es podrà entrar avui, no es pot entrar avui al Camp Nou, ni amb bosses ni amb motxilles, i, a més a més, es podria demanar al DNI els assistents per accedir a l'estària avui, cal l'entrada o el carnet de sosi i també l'abonament. A l'hàbit de strictament esportiu els blauran els cal només un punt per passar els vuit anys de final com a primers de grup, a la convocatòria es baixa, màxerano per precaució i entre en Sant Pere i Bartra, a Barcelona ha començat tres quarts de nou, amb transmissió de Catalunya i a Ràdio es pot veure per TV3. Ara a les 6 han començat dos partits de Lliga de Campions, el Vathe Borixov, Bayer de Berkusen i el Sénit de Sant Patersburg, València. I a l'advocat de Vixell Platini afirma que el Comitè d'Ètica de la FIFA demana la suspensió de per vida i considera que la petició és desmesurada. Recordem, el Comitè d'Ètica va obrir formalment l'experiència sobre Platini i també sobre Józef Blatter, el veredict del qual es llegirà el mes de desembre, uns dies abans que venci la suspensió temporal de 90 dies, prevista pel 5 de gener. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts. Us informa Cristina Vargas. Els propietaris de Sant Just que vulguin vendre el seu imòplet de més de 45 anys hauran de passar obligatoriamente la IT a partir del 2016. Els notaris requeriran de forma efectiva l'informe de la inspecció tècnica de l'efici abans de formalitzar qualsevol transsecció de compra venda. L'Ajuntament de Sant Just s'adereix a la setmana de la prevenció de residus que se celebra del 21 al 29 de novembre. I ho fa amb accions com, per exemple, l'ampliació del projecte de reducció del malvertiment alimentari a l'escola Montserrat en gegant també una campanya a hotels i restaurants del municipi i amb altres activitats itàlies. I una punt més, comencen a señalitzar-se les rutes saludables pel poble i també per Collserola. La primera ruta, la número 1, s'ha senyalitzat amb unes platges verdes pintades a la via pública. De fet, el que es pretén és facilitar la incorporació de l'activitat física en la vida diària i també potenciar un estil de vida activa en mitjançant la pràctica d'aquestes rutes saludables. Doncs aquesta ha estat tota la informació local. Fins ara nosaltres tornem amb menys d'una hora d'anar a l'escola Montserrat a l'escola Montserrat. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge n'estava al costat d'ells, perquè he de trobar alguna solució. Sí, i sí, que estigui davant. Si pels nous intressos de Sant Just. Sempre ha estat la cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Tant directe, cada matí de veu a una. I de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Que esperem. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Música. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Música. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. La informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu Mop. Música. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Aquí una estona parlarem amb l'actor Alberto Díaz, que la companyia Ruta 40, que ahir van portar un butaca, el millor espectacle de petit format, amb el llarg dinar de Nadal. A més, també tindrem la secció de televisió, com cada dimarts amb el David Ávila. Molt bé, avui és una dels ondes. Molt bé, molt bé. Hi ha hagut bufetades. A l'hora de fer un canotàssiu. Un canotàssiu és l'argot de posar el micro amb algú. Ha sigut tot un show. Un dia s'hauria de posar una càmera. Els periodistes, com treballem, i una amiceta és bastant com un zoo en plan de... És una selva. Té d'entrevistar i no marxis d'aquí. I tinguis pel·líquia i sigues amable. I després és... Bon ben i barca nova. És la jungle, la selva de aconseguir un tall, però... Has aconseguit algun tall? T'han aconseguit talls, algunes primícies... D'aquí no se n'explica la seva secció habitual. I fins i tot deixaré una cosa. Els guunis possiblement faré que no tinguin secció de tele. M'he proposat treure'ls i la secció de tele. Bueno, calia, calia, calia. Escolta, això, escolta, això. i vols que quedi. Ha... Ha... Ha... ha... a l'estudi número de la radio. Aquesta és l'última actuació que va fer el cor JARKS. Aquest dissabte... han arribat a la final amb el quartet mel i Giovannetto. I per parlar de tot això tenim un dels seus integrants, que és l'Ivan Valero, aquí a l'estudi número de la ràdio Ivan. Què tal, bona tarda?Molt bé, bona tarda. Bona tarda, escoltar-hi. Que estiguis aquí, gràcies per haver vingut, i, a més a més, amb aquesta última actuació, que ara ho estem comentant abans d'entrar, que va posar la pell de gallina i l'ha emocionat tothom. Sí, sí, la gent estava en peu, a maïtat de cançó, i ja la gent està plorant de peu, i ens havien dit que és una de les coses que no havia passat mai a cap de les edicions de l'Ojapidej, i nosaltres estàvem amb el cor a l'agola cantant, que bé, està molt nerviosos, però va sortir molt bé. Es va crear aquella màgia que poques vegades es crea en platós a televisió, perquè normalment un plató, de vist, ja sabem que és una cosa freda, és una cosa no que costa vegades d'enganxar. Mira, explico una cosa, els programes, bueno, ja vam tenir un dia un convidat aquí, que un animador públic escalfava el públic, i els animàveu haver tot plegat. Però, a vegades, la màgia de la tele fa que quan hi ha una actuació o un grup que despunta, l'animador públic no diu que pugui, no diu ploreu. I si el públic que et va fer i es va emocionar, va ser perquè els va sortir de l'inter, i això ho van aconseguir aquests anys. Més o menys em van posar amb aquesta formació triangular, ensenyant totes les seves cartes que els ha portat, com diem, la xenoa dreta fins al final de tot, a la final de Oh, Happy Day! Poca broma! No, la dreta... A vegades seria la dreta. La xenoa s'ha de dir que ha demostrat que li agraïm bastant, però sempre ha sigut molt rigida amb nosaltres. Quan ens ha hagut de dir una cosa, ens l'ha dit, i ens hem endut algun vermell, un cop que estàvem nominats i ella havia pres tot el vermell, però de tot aprenem. Com porteu les crítiques, no només de la gent, que em consta que tampoc teniu tant, del públic, però sí del jurat, que estan una mica allà, a més, veus una mica el que hem vist en aquests programes de tota la vida a la tele, i ara tu estàs allà davant d'ells, davant d'un jurat de tele. Com ho afonteu, això? Doncs intentem que totes les crítiques que ens fan, primer, que siguin constructives, i veiem que tot hi ha el to, que potser és una mica desconcertant, del Roger Coma, per exemple, que té unes opinions molt estranyes. Què li passa, el Roger Coma? Jo crec que el Roger viu al seu món, perquè al final mira que no era un cor, no era un cor que potser li agradàvem gaire, però ha anat entrant i entrant, i cada actuació ha sabut veure alguna cosa bona. I sempre ha estat bastant de nostre gustat. Bé, com diem, aquest dissabte és la final. Ja porteu quants programes en total, perquè això ha sigut tot aquest trimestre, no? No, crec que aquest és l'altre. La final és el 10. Ja portem més de dos mesos de programes. Com m'ha anat aquesta setmana, aquestes dinàmiques? Ja que vam començar fins a arribar a la final. Com ho has viscut, Dó? El principi estava bastant bé perquè només cantàvem una cançó, però que per la paitat del programa de la visió, doncs, clar, havíem de cantar dues cançons, i teníem molts més assajos. Estàvem exaos. I sembla que no, però haver de muntar dues cançons, sobretot nosaltres, que ens posen molta coreografia, i fer que tot concordi la finació, el ball, perquè ballem moltíssim. Tots som ballerins, hi ha com tres o quatre ballerins, però a la resta fem el que podem i ho defensem amb actitud. Realment, ha estat d'o. Quants assajos veus a la setmana? Com ho reuniu? Com ho esteu preparant? Assajem 5 vegades a la setmana, i, normalment, són dos o tres assajos vocals, i després assajos amb la coreografa. David, què volies dir? Això com funciona? Vosaltres el tema musical, com l'escolliu? O sigui, feu quorum tots plegats i decideu quina cançó toqueu, o el programa us diu, escolta, crec que pel vostre perfil i per el vostre dret naus, aniria molt bé aquesta cançó. És una mica... Nosaltres proposem unes cançons, i el programa té pensades unes cançons per nosaltres, i, al final, és una mica quorum entre tots. I de les cançons que has tocat... Que has tocat, que heu cantat el programa, quines de les cançons que t'has sentit més còmode tocant, o que t'ha agradat més? Em va agradar molt fer tot estar per fer del grup acció, que, a més, no ens havíem nominat perquè érem imunes, i jo feia una de les parts solistes, i la veritat és que la veiem, la veiem caudint moltíssim, perquè no teníem la pressió que ens nominessin, sabíem que només va fer-hi una valoració, però estàvem molt relaxats i molt contents. I, de fet, va ser una de les cançons que va agradar més. -♪ Silenci, no ens deixes soltar, perquè tornes si per mi encara no has marxat. -♪ És més fàcil si tu estàs aquí. -♪ S'han dit, al vens, al teu costat. Estem parlant avui amb l'Ivan Valera, un dels integrants del cor Jars, que, aquest dissabte avui han arribat a la final de Happy Days. Tu dius que no t'agrada gaire que us diguin que sóc una... boivant, no? Certo. Però, per què passa res? Amb això de boivant, sí que hi ha un punt de dir, oi? És que és una cosa... Sembla que siguem la típica boivant de nois guapos, que ballen i canten i fan tot bé, i no és així perquè no són perfectes, ni més ni menys. I entenc que ens hi vinguin boivant, perquè mai ha hagut un cor només de nois en cap de les tres edicions. Som el primer i, bueno, és una mica la tiqueta que ens posen, no? Crec que hem demostrat que som molt més que això, i que podem oferir un molt bon espetacle. I la gent pel carrer, has notat que hi ha, no sé, els isones, et pares, et comença a conèixer... Sí, sí. Com reacciona, com ho viu la gent al carrer amb tu? De fet, ens ha passat moltes vegades, com que som una família ara ja, anem a tot arreu junts, i hi ha molts nens que van amb els seus pares, que ens reconeixen, jo s'acosten els pares, per favor, el nen vol un autògraf o fotografies, després de la festa dels súpers, que anaven a cantar allà, de camí a l'assatx, també hi havia... A l'autobús hi havia una família amb els seus fills, que just havien estat, i, bueno, va ser... És molt maco, és molt maco de veure com la gent reconeix i agraeix aquesta feina, i és un espectacle que fem. I perquè agradi, no? Doncs aquí estem. I estàs preparat per la... si guanyeu tota aquesta fama que us vindrà, he tot plegat perquè haureu de fer gires i tot plegat o no? Sí, mira, si guanyem és el que volem. Sincerament, i tenim unes ganes d'avançar-nos l'escenari, i cap a si el que passi, doncs... A veure què passa, però realment tenim moltes ganes de guanyar. Perquè com funciona el desert? La gent votarà des de casa, no? Ara comentàvem que serà una galam directa, també té aquesta dificultat afegida, i la gent podrà votar a través de quin sistema o com funciona? Com fa a TV3, això? Mira, es votarà a través de la pàgina web de TV3 amb... o Happy Day, allà podràs posar el teu pot. Saps el número o no? Bé, és TV3.barrehappy, i em sembla que allà és on podràs votar, perquè sortiran com les 3 opcions, després via Twitter. Crec que és a roba Happy 3.3, i després a través de SMS. Bé, d'on aquestes són les vies per votar, perquè esteu fent campanya, no? Sí, sí, ara tot... No parlo de veure't, jo voto Jax, no? És la telequeta. Estem com bojos posant coses al Facebook. Ara hem fet un vídeo, que és molt xulo, sobre una mica el nostre recorregut davant el vot a la gent, perquè com en aquests programes així com d'Estat Units, que et penses que el que guanya no necessita l'ajut... Si la gent pensa que guanyarem, sincerament, nosaltres no ho tenim clar. Creus que som els favorits? Bé, crec que som un dels 3 favorits, perquè... Nosaltres ens agrada pensar que hem fet bé la feina i que la gent ens votarà per l'esforç que hem fet, perquè realment hi ha molt l'esforç de vera. I, per favor, sí, volem ser els favorits, voteu-nos i deixeu-nos guanyar aquesta gira europea. I amb els altres cors, amb Quartet Mel, i jo, Veneto, com ho porteu? Bé, ho portem bé. I ens portem molt bé entre nosaltres, perquè normalment compartim espai del Camarino, i sempre estem molt junts i estem molta germana, no?, la veritat. I amb la gent d'allà de la tele, parlem de Farello, que és el presentador. Què tal? Us diu alguna cosa? No us diu res? Va per feina? El Farello va per feina. Va a lo seu, no?, va a lo seu... I ell no opina, un cop li vam demanar a qui creia, que ell s'esmullava i va dir que no es podia mullar, perquè, clar, al final és del públic el que decideix. I durant totes les programes no hem sapigut què pensa el públic, realment. Una cosa és l'ajut i tot el suport que demostra la gent a través de Facebook i les xarxes. Però, clar, no sabem què passarà fins aquest dissabte. Doncs, escolta, aquest dissabte estarem atents. Estarem atents, a veure què és el que passa. De totes maneres, deixeu-me confessar que li van... i jo fa molts anys que ens coneixem, perquè vam anar junts al col·le, i no m'ha fet molta il·lusió trobar-lo a la tele, però tu has estat un temps fora, no? Sí, vaig estar dos anys divina a Londres. I què has estat fent a Londres? Perquè tu, perdona, has arribat de cop aquí i has sigut com ja... He arribat a Moldre, arribar i entrar ja a l'escenari del Happy Day. Sí, jo ja portava dos anys i l'Edgar Martínez, que és un dels que va formar el grup de Jarchs, em va dir que sí volia entrar, i va ser una mica de... jo tenia moltes ganes de tornar. I va ser, vinga, va. O sigui que has tornat, especialmente, per un Happy Day? Una de les raons ha sigut aquesta, sí. I la veritat és que el temps que vaig estar allà, vaig estar cantant a drups de Gospel, a concerts, fent molt concerts, i la veritat és que va estar molt bé. Molt bona experiència, i crec que vaig guanyar també molta seguretat a l'hora de cantar i cantar davant de gent, i per estar al programa. I el cop en el programa, en el plató, ho has de donar tot. I tu t'imaginaves que tenies una oportunitat d'així? La veritat és que és una cosa que sempre m'havia agradat molt. I quan estava allà a Londres, em vaig presentar l'audició d'allà, i, bueno, molt bé, no m'ha d'agafar i estar, però també m'ajuda molt, i sempre m'havia fet molta eleusió participant en un concurs de tele. I, escolta, fa un parell d'anys vam tenir aquí el director, vam tenir el telèfon al director del programa, Eltono Hernández, i ens va dir que totes les corals eren com una pinya, que hi havia molt bon rotllo. Aquest any també hi ha sigut aquest bon rotllo. És la tercera edició, ja, eh? La tercera edició. Aquest any, jo no sé els altres anys, però aquest any nosaltres no hem tingut mai cap problema amb ningú, tot el contrari, sempre tothom porta menjar, compartim moments, i de veritat és que l'únic que compartim i que comentem són les decisions del jurat i els comentaris, i els vermells i els d'ers, és l'única cosa. Però nosaltres ens portem molt bé. I l'altra de les coses que et volia comentar és... aquesta setmana, com esteu fent bullir l'olla a través de xarxes socials i tot plegat? Com esteu fent bé? Doncs per una banda estem promocionant una imatge en la que surt la manera de convotar, dels jarks. Després hem fet un vídeo viral, en el que explica una mica la història d'aquests 16 amics, que sempre ens coneixem des de... i que tenim un somni que és guanyar aquest programa, per poder decar-nos el que ens agrada, i a través d'això estem compartint aquest vídeo, i estem demanant a la gent que ens voti, i estem explicant molt bé quina és la manera aquesta de que ens votin. Perquè és molt important que el dissabte tothom estigui veient el programa, i que tothom ens voti fàcil esforç perquè pot guanyar o qualsevol, i n'estem tot l'ajuda. Jordi, ja ho saps? Disabte hem quedat? Sí, hem quedat com cada dissabte. Sí, que ho caïs. Per veure la final, en què caig... 40-43 o Happy Day com cada dissabte. Ivan, moltes gràcies per haver vingut al programa, que vagi molt i molt bé. Molta, molta merda. Bersi, la necessitem. No, no, sí, escolta, està fet això ja. Tant de bo, tant de bo, per favor, puteu-nos. Jo vull explicar una cosa, com a fan del programa, l'actuarà el vosaltres. Havíeu treballat amb el Dani Anglès. Això et dirà algun punt a favor, o no? O no, perquè la cosa estigui desadividada? Mira, haig de dir que... El Dani Anglès, en el primer programa, ell va dir que hi havia alguns que ens coneixia, perquè alguns hem treballat amb ell, però una cosa és això i l'altra és el programa. I el programa és un programa de televisió. I ells, tots tres, el jurat, han fet una feina increïble, perquè totes les... Jo no he vist les altres edicions, però tot el que han dit és cert, bo i dolent. I tant, ja et dic, a tant el Dani Anglès com la Txenoa, els dos, bueno, una vegada hem estat nominats, perquè ells ens van posar un vermell. I realment, quan han de fer... Han de dir una cosa bona, la diuen, i quan han de dir una cosa dolenta, la diuen. I sembla que han sigut molt constructius. I realment el Dani Anglès és la persona que, a nivell tècnic vocal, és una persona que no és per res. Si hi ha una desafinació, ell la diu. I la diu davant de tothom, i davant de tot Catalunya. I ens ho ha dit també nosaltres, així que... Escolta, posem les... El públic vota al final. Sí, exacte. Posem les armes sobre la taula. Disapta. Què teniu preparat, vosaltres? Bueno, això no podem dir. Però podem dir... Espantem els rivals. No, podem dir que portem un tema de rock català, que és molt conegut, i que crec que pot ser molt... No sé, una cançó molt maca. Però no s'ha fet mai, no? No, no s'ha fet mai. Mai repeteix una cançó. Mai repeteix una cançó, oi? Mai. I és una cançó que la gent coneix, i és molt maca. Ah, sí? I després portem un altre tema, que és una que també és mogut. El bon dia el van fer, ja. No? El llençet, també, ja. Jo els pensava. Què més, el mar dels Manel també s'ha fet? És rock, ha dit rock català. Una cosa més sopa de cabra, potser. Mínet també s'ha fet. No ho sabem. Rock, ha dit rock. I l'altre, quina serà? Un tema mogut, d'ara, molt actual. Però no puc dir el que. Molt bé. Doncs escolta, i vam guandejar aquí moltíssima gent que ha vingut al programa, que vagi molt bé, i moltíssima sort, de cara a aquest dissabte. Moltes gràcies. Fem una pausa per la publicitat i tornem tot seguit parlant dels ondes amb el David. Avui la final. Ràdio T'esper, 98.1, Ràdio T'esper, 98.1. Ràdio T'esper, 98.1. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Ràdio T'esper, 98.1. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7. Ràdio dels Vets. Un, dos, tres. Avui està molt feliç del vespre. Quan ho té i conèixer David de Vilans, David, què tal, va tard? Molt maco, li van. Ja ho sabia, ja ho sabia. Has compartit classe amb companys molt macos. Sí, sí, bueno... És que... a veure... Hi ha qualsevol. No ho digui, perquè... El teu bon rotllo... El teu bon rotllo, el teu... És evident. Escolta, has anat als ondes, tu? Ostres, sí. Però avui has anat a veure què has anat a fer, avui? Sí, perquè els ondes s'entreguen a la nit, normalment. Sí, s'entreguen aquesta nit. Però el matí es fa com una petita esmorzar amb la premsa. Només he menjat dues croquetes, i després, puc explicar un secret, he estat menjant una manida d'una franquícia que hi ha aquí de Sant Just, al davant de la vengenera, amb un... Mcdonalds. Es pot dir, el Marc. Una manida aquí a la ràdio, esperant que vingués... Ah, val, val, val. Perquè m'hi portes tot el dia així, una mica en plan... Hip. Bueno, avui són els ondes, avui? Són els ondes. El viceu de Barcelona. No, no, no, vaja, han canviat de lloc. Ah, han canviat de lloc, vaja. No estic molt purat amb el tema de la vengenera. No pateixis, aquest any s'han canviat de lloc, però el que sí que no han canviat de lloc han sigut el Palau del Vénitz, la receptió. Sí, que està allà... Amb un juic, amb un juic, correcte. A més, ha sigut... Vull dir, és molt bonic, has parlat amb gent. Vull comentar que ha sigut com un show pujat amb l'autobús, perquè m'he trobat amb tots els fans de Madonna. Ah, és veritat, avui hi ha molta histèria col·lectiva... pel tema Madonna. Jo no ho sabia, aquesta Barcelona a la Madonna. És veritat, no me'n recordava ja. Estic quins nervis, quins nervis. Escolta, abans has dit que es feia el Lissau, i no, es fa a l'auditori del fòrum. Ah, bueno, a l'altra punta de ciutat. Avui, de fet, a Barcelona... No és aconsellable agafar gaire el cotxe. Ho dic perquè per una banda tens el Barça... ...i tota la Seguretat... ...a Roma, a les Corts. Després tens Madonna, amb un juic. I a l'altra punta de Barcelona, el fòrum, tens els ondes. Vull dir que avui Barcelona és un dia per estar-se tranquil. Bé, amb qui has parlat, a veure... Doncs he parlat gairebé amb tots. Amb tots els premiats. He pogut parlar amb l'Escòcia Mota, amb el Javier... Ah, Mota? Què té tant Mota? Escolta, amb l'U. Doncs es posa una miqueta en situació. Pobret, estava a fons imaginat. És com una colla de periodistes, com a voltors, amb ganes de treure-li la sang, i el pobre no podien ni parlar. Però, bueno, hem pogut parlar amb ell, i li hem explicat una miqueta com se sent ell. Ha guanyat el premi, i aquí... Qui no ha guanyat el premi és el millor actor de ficció nacional. Bé, escoltaré... La valoració és la que qualsevol persona sensata podria fer, no? És un reconociment d'aquesta categoria, que duda que me desborda de felicidad. Estoy súper contento, porque son muchísimos años trabajando, dedicándonos a esto, de intentar arrancar una sonrisa al espectador, y que te distingan con un galardón así como un premio y ondas, pues, que duda, cabe que te reafirma en el trabajo que haces, y está bien por mí y por el resto del equipo, ¿no? Toda la gente que lleva conmigo empujando durante tantísimo tiempo, porque sabés de sobra que la labor que uno hace no pertenece a uno mismo solo, sino que hay un equipo que te acompaña y que hace el trabajo muchísimo más sencillo, ¿no? Y ponen su granito en el aire y hay gente que está en la sombra. Ellos también. Ellos también les dedico a este premio. David, t'ha costat molt parlar amb aquestes grans estrelles de la televisió. Ho dic perquè fa un moment es dic que hi havia desenes de periodistes acreditats. El que hem fet és que ha sigut amb una amiga i companya del periódico, hem fet les entrevistes junts, s'ha anat sumant més gent. He volgut fer una entrevista amb unes, que després ho parlarem amb les actrius de vis-a-vis, que totes han guanyat, han fet un premi exècord a totes les actrius de la sèrie, els han donat l'Ondes a la millor actriu, a les 9. I he pactat amb la cap de premsa de GlovaMedia que ho dèiem entrevistar a la protagonista i no ha pogut seguir. I l'altre dia per telèfon. I ara l'he hagut de fer ara per telèfon i tot clar. Escolta'm una cosa, perdona, has parlat aquest matí amb Iker Jiménez. T'has trobat Iker Jiménez, què diu? Què li has preguntat, Iker Jiménez? Doncs Iker Jiménez, el millor presentador. Oh! Bé, d'on escoltem-lo? Poso una mica tan situació, mira. Iker Jiménez ha deixat el programa de la CER. El programa aquell que feia de la CER? Com es deia? La Hora... La Hora de la Cura. Doncs ha deixat el programa de la CER. No, no recorda ja. No pateixis, ara el busco. Doncs el programa aquest que feia de la CER l'ha deixat per centrar-se més en el programa de 4. Ah, de la tele. Sí, i que per cert és el programa més longeu de 4. Ah, sí? Sí, sí, sí. I, doncs, ens ha explicat una miqueta com s'ha sentit, l'ha d'haver guanyat el premi, i ens ha explicat una miqueta si és un misteri a l'ha d'haver guanyat els altres. Fem-nos a que qualsevol persona... Ah, no calla, aquest és el mota. El poble mota que està fònic. Jo no sé què se l'ha contat Carme, però jo no l'esperava. Sobretot con la circunstancia de que estos premis estan prestigiosos, los da el grupo prisa, y nosotros nos hemos ido de la radio este año. Entonces, yo decía a mi mujer, no podemos hacer nada normal nunca, o qué. Hemos estado 14 años en la radio, líderes de audiencia, y no ha habido premio, y es ahora, ¿no? Bueno, es por la tele, realmente. Yo creo que es una sorpresa, es un agradecimiento. Yo creo que se premia un programa, puede gustar más o menos, pero es diferente. Perdona, l'equip mèner de prop fa com... fa transpir alguna cosa o no? Vull dir, perquè aquí té una energia peculiar, també o no? Sí, portàvem les ulleres de sol... Ah, sí? A les hi baja, o què és? Hola, bebés. Hola, bebés del misteri, jo. Sí. Ara m'has fet triudar. Una coseta. Una coseta. Aquí tenim més gent, i hem de trucar a l'Alberto Díaz també. Un resumet molt petitet, que és que el José Motta està preparant l'especial de cap d'any per televisió espanyola, en el que aquest any estarà centrat en la pel·lícula de terror, i també està preparant una sèrie amb televisió espanyola, que es diu El hombre de tu vida, basada en la sèrie argentina, del mateix nom de Juan José Campanela, i ell farà el paper de Hugo Bermudez. Mira, tenim un altre, el Javier Ruiz, també, eh? Que s'han portat, quina onda s'han portat, el Javier Ruiz? El Javier Ruiz s'han portat a Londres el millor programa. Per cert, el Laker Jiménez també li hem preguntat quines novetats farà, farà una especial de Síria i els misteris que envolten aquesta ciutat, que ara per ara no està passant el seu millor moment. Les maneres de 4. Les maneres de 4, que el Javier Ruiz s'han portat un ondes. Sí, si tu una miqueta. El Javier Ruiz s'ha portat aquest ondes i valora el programa que l'han presentat en aquests anys, l'han presentat, doncs, Consecarcia Campoy, Sostintora, i ara ell. I ell ens explica una miqueta com se sent. Perdona, la trajectòria, cintora i tot això, no? A veure, escoltem-lo. Hemos dado un viraje al programa Àngels i yo, los dos, a una cuestión que es mucho más informativa, que es mucho más de rigor, mucho... En fin, más contundente en esto. Creo que el programa ha tenido una vida de 10 años, y que esto es un premio a un reconocimiento. Centrarlo en un espacio, entramos solamente, creo que es querer mirarlo con una óptica muy personal, muy particular. Nosotros no lo estamos mirando así, nosotros lo estamos leyendo como 10 años de trayectoria. Y esto es lo que agradecemos, 10 años de trayectoria. T'explico una miqueta, això ve de que, escolta, Javier Ruiz el van posar com el programa, després de que s'assessin el presentador G. Sostintora, d'avui per demà, i li han preguntat, escolta, creus que hauries de tenir un record per G. Sostintora i tot plegat? I és una cosa que hi havia... Que es comentava, no?...a les xarxes. I ell ha explicat com a G. Sostintora va estar en un tren del programa i que quedar-se amb això. També hi ha un dels fills, recordava, Conseguerci a Campoy, que malauradament ja no hi és amb nosaltres, i que no pot celebrar l'Onda. Doncs no sé si podem escoltar el de... Conseguerci a Campoy, no, perquè que és el de... Javier Ruiz, Ondas mismo. Mismo. Muy contentos, muy contentos, muy... muy agradecidos de lo que digo yo, que es reconocer una trayectoria, porque esto lleva 10 años ya en marcha, desde Conseguerci a Campoy, a la que hoy estamos mandándole besos... Dicen, esté donde esté, hasta ahora. Con lo cual, insisto, muy agradecidos por la trayectoria y un poco presionados por la responsabilidad, porque esto no son premios al pasado. Esto es un listón a partir del cual tienes que saltar. Con lo cual, agradecidos por el pasado, preocupados por el futuro, porque tenemos que seguir haciendo lo mismo. Molt bé, doncs parlant de l'Ondas que, bueno, que puguen dir, fuera ya, hasta ahora, ¿no?, aquí estic jo. No, m'has sentit una miqueta amb lo de Conseguerci a Campoy, esté donde esté, com diré, saps com... Bueno, a verà. Sí, però ho ha dit amb un to de esté donde esté, com si estigués el supermercat o el... I, bueno, amb un tom pel frívol. Bueno, Javier Ruiz. Escolta, hem d'anar acabant a l'escola també amb Maria Isabel, també. Sí, amb Maria Isabel Díaz, que és un actriu cubana, que ha participat en pel·lícules de Pedro Almodóvar. I ara és una de les protagonistes de vis-a-vis que tot el repartiment, com hem dit, s'han portat l'Ondas a millor actriu. Escolta'm-la. Realment, com a espectadora de la sèrie, jo, com a espectadora, me fascinava i pensava que era un gran producte. Incluso, cuando lo estábamos haciendo, pero llegar a este caso, realmente no me lo imaginé. Esto es una absoluta sorpresa. Bé, has parlat, i ja per acabar, l'últim del que escoltarem, amb la Flores. Sí, tenim molts més talls per posar, però bé... L'Alba Flores és la filla de l'Antonio Flores i la neboda de la nostra amiga Lolita. Correcte. Que, després d'anar a l'altre... Vindrà el programa?Vindrà el programa. Està malalt. Ah, sí? Continua estant de baixa. Trigarem unes setmanes més a veure-les. Doncs ha explicat que per elles ha estat una sorpresa, el premi. Que us ho explico, això fora de micro ens ha dit, s'ha una temporada molt dura i que cal la de vis a vis. La segona serà molt dura i que cal semnos. Però ens ha explicat una miqueta com se sent el rebeu al premi. Sorpresa. Moltes sorpreses, perquè no ho sé. Nos la dijeron una vez que nos dijeron que éramos nueve las premiadas, entonces, claro, mucha sorpresa y muy grata, porque recibir un premio con todos tus compañeros, cosa de bien. Bé, doncs, fins aquí, aquesta crònica dels ondes, aquest matí amb tots els premiats galardonats que han estat al Palau Albani, i que d'aquí unes dones estaran recollint el seu premi al fòrum. Puc dir una petita coseta. Hi ha una de les guanyadores en ablanco. Un informatiu, no? Sí, millor com amb millor presentadora. Fa més de 20 anys que presenta els informatius. Ha arribat justíssima de temps expressament, perquè ningú li fes cap pregunta sobre la censurada de televisió espanyola i aquests moviments que es fan dels treballadors i periodistes de televisió espanyola, perquè es veixi d'una vegada de collar els serveis informatius, i han fet una campanya que es diu Despierta en contra de la censura que està aplicant el govern als informatius de televisió espanyola. I per això ha arribat tard per no aconseguir cap ni una entrevista. Ni una declaració. Ni una declaració. Ha arribat i ha dit, lo siento, no puedo hablar. Vull tard, ha pujat i s'ha marxat. I tant quan l'heu vist ha vingut. Tenia en compte que és periodista? Sí, però ha estat bé, no? Sí, pot dir que clar. I l'última cosa, un premi que ens faca nosaltres, tocarà més suena. Una miqueta, una miqueta, el seu presentador. Va començar aquí, sí. Doncs ha guanyat el premi on des del millor programa. Us avanço una coseta. El programa segurament acabarà al gener, la quarta temporada. S'estan guanyant a polls una cinquena temporada. Això és una cosa que encara no està acabada de lligar, però tot a punta que sí. I a partir del gener hi haurà directes. Ah, sí? A partir del gener hi haurà després la Nadal. Bé, doncs veurem, estarem adents. David, moltes gràcies. Com sempre, una pasa per la publicitat. Vols quedar-te? Sí, això els guanis que fan o no? No fan res, ets el millor de televisió, David. Gràcies. Conduint. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Smoot Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suor. 100% música relaxant. Smoot Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Molt malalt. Smoot Jazz Club. T'hi esperem. iva. Jordi, residus. Anem amb l'Alberto Díez. No l'hem pogut trobar. És que se li ha pujat la fama al cap o què. Hi ha gent que li fa això. Ho guanyo un premi i ja de cop i volta ja les més prou. A mi se'n van pujar quan vam guanyar el premi. Te'n recordes que em vas dir, estàs de... Estàs de... molt pujadet, molt pujadet. No sé si li he passat això. No, que no, que ho haig de veure tu dir. Segur que no. De fet, li estic canviant un whatsapp que no t'agrada fer el telèfon. Perquè vull dir més coses de tele. Què passa? Aviam si aquestes notes les diuen als guunis. A veure, què dius? Hi ha un programa que es grava aquí a Sant Just. Un plató con esfeia cròniques marcianes. Què és, el delterrat? El trencadís. És el delterrat o no? No, no, no. Ah, no, que és Mediapart. Mediapart. No, tampoc. Mediapart, que està al final del carrer. El del trencadís al mig i el delterrat a la cantonada. A l'avant de la YouTube. Explico, el programa de la Sandra Berneda... Doncs recordeu que... A què li ha passat? Els guunis van dir que estava l'avi no ha hagut d'operar. Sí, no estava. Doncs, cert, l'han operat. Però tot apunta... A que no tornarà el programa. Què et dius, ara? Un moment, un moment. Però no hi ha la... Un moment, un moment. No hi ha la Rússia Menez. Sí, us explico. He dit que tot apunta a que ella no tornarà el programa, sinó perquè ella es desentén del programa i deixa el programa en mans de la Rússia Menez i els santivilles. El programa no està funcionant com era de gust. Està tenint una mitjana d'entre 1, 2,5 i un 3% d'aviència. Com que no està funcionant, el que faran serà canviar de dalt a baix a tot el programa, de mica en mica, i aniran fent blocs de seccions. Doncs, per exemple, secció de susquetats, secció de sucessos, secció d'acord, i una miqueta serà això, per blocs i per anar buscant el seu tarixet. Aquesta setmana, el programa de l'Alfonsarús ja li han retallat mig hora. O sigui que l'Alfonsarús comença dos quarts de dues i s'allarga fins a les cinc. O sigui que ja els hi han retallat més espai. Però, de moment, els han renovat fins després de Nadal, però si la cosa no funciona, pot ser que no es mengi la mona, el programa. I una cosa que havien dit els guunis, això és molt greu, és criticar els companys, però ja ho faig. Molt bé, molt bé. M'enrotllo entre Jorge Javier i Sandra Berné. No es parla. I això no és de la mateixa productora, però... No vol dir res, perquè, per exemple, el motociclisme ha passat molt, també. La mateixa escuderia, tens pilots i copilots, que no es porten bé a ells. L'altre dia, quan comentava el que connectaven entre Tele5 i 8TV, és de Guta, que són de la mateixa productora, i les sinèrgies entre 8TV i... i Tele5. Si no, no s'hagués pogut fer, però són de la mateixa productora. Ah, amigo. Aquestes sinèrgies, però Jorge Javier ja no dona pas a Sandra Berné, des de fa... des de fa vàries setmanes que ja no... Ja no es parlen d'ells. I el que fa és que els directors del programa connecten amb el programa de la Sandra Berné, i és ella qui dona el pas. Més coses que us puc dir. Tele5 està preparant una sèrie. Ho vam dir aquí, amb el seu director, el Pau Freixas. Jo us es va presentar amb la premsa. Es dirà, ser qui en eres. Hem pogut veure un trailer i és al·lucinant. Us deixarà amb la pell de gallina. Hi haurà el Carles Franzino, l'Aida Foll, el Francesc Bellmunt... Doncs fa una pinta extraordinària. Serà un dels plats forts que s'estrenarà a partir del gener. I, bueno, esperem que els hi vagi tot molt bé. Més cosetes. La Catadral del Mar, que us vaig parlar la setmana passada... Ah, sí, com està això? De diàgonal televisió, no? Ha caigut...Què dius, ara? Kim Gutierrez. Oh! Ja no estarà al Kim Gutierrez. Ja no hi és. Ho farà ara. Ho farà un actor... Oh, vaja... Ho farà un actor que havia participat en series com l'Internado. Ah. John González. El Mauri. Ah, vale. Escolta, eh... Un moment, un moment. Com em mereixia... Espera, que tenim el telèfon a l'Alberto Díaz. És que ara li he enviat un WhatsApp que agafés el palau. Alberto, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Alberto. Hem trucat fa un moment... I pensàvem que se t'havia pujat tant el cap tots. No. No. No tenies truques ni telèfons. És que he tingut moltes hores trucades. Ja, m'ho penso. Abans de començar, un aplaudiment per l'Alberto Díaz, que ha guanyat com el millor espatracle de petit format, el premi botaca pallat i anar... Dan Nadal. Escolta, què tal? Com va anar, i la nit? Com estàs? Bé, donava un whisky, va. Sí? No era dolent, el whisky? Això és el resum de la gala, no? Que ho has fet tu? Nena, el pregunto. El whisky, gairebé. Aquest era el resum, una gala... 500 periodistes cobrint la gala per el resum. El titular és el whisky. Era molt bo. De fet, d'Alberto, com dèiem, amb el Jair i Nadal, va guanyar ell és el director de l'aquest obra, que és la Ruta 40, la companyia que la produïda. Es podrà veure, de fet, d'aquí... Bé, hem parlat tant últimament d'això ja, que ja la gent ho sap si és col·laborador. Ja és col·laborador. Va tornar a ser col·laborador del programa allà, a l'Alberto, que, de fet... De fet, a l'última trucada que em vas fer, vaig trobar que es guanyava a Vindria. Vas prometre que Vindria si guanyava, és veritat. Doncs mira, ja estàs trigant. Pots venir i dir-li uns quants? Avui no, avui no. No, però queda pendent. Pots venir el dia que vinguin a la Lolita, Flores? Ah, també. Mira, fem una cosa, que vinguin la Lolita, el dels Jarks i el... També, també. Escolta, a veure, algunes coses curioses. He guanyat amb el millor espectacle de petit format, però sou com 30 persones. Això, com s'entén? Com a 30 persones, no. És un departiment ampla, les altres són set actors. M'han venit alguns dels cobrers, perquè per poder fer des de la gira, i això hem hagut d'estudiar alguns actors. I llavors passarem tants. Això ho ha volgut molt. Clar, perquè la gent ho comentava. Diu que petit format hi tiraran a terra de l'escenari. El petit format és petit per supòs. Canvia de categoria, no? Que la gent ens vota aquest... La nostra càstig és petit format, perquè la sala ho oferim a la Maldà, que hi caben 50 persones, i és una sala molt de proximitat, no? Però n'hi ha altres a la mateixa categoria, com la Montaner, que tenen afforements més grans, i produccions molt més per supòs, també ho dic. Com tot, sempre hi ha crítiques de fèrica. A mi m'agraden molt, per exemple, l'Àngel Llàcer, quan va recollir a sortir el premi pel petit príncep, que va dir que és un espectacle fet amb el cor, i fent el cor també es poden guanyar molts diners, no com des d'ara, com he vingut fent ara, que veníem focus treballant, i llavors va fer com un fasca. I llavors, quan va sortir l'Alberto, va dir... Veus? Nosaltres hem fet també l'espectacle amb el cor, però no hem guanyat tant diners com el petit príncep. Això ho va dir davant de tothom. I l'Alberto és bloc polèmic, és el bloc polèmic ara. Això és el que ha agradat la gent. A mi m'agraden aquestes coses. Llavors, eh... Vas parlar amb l'Àngel Llàcer després, o et va dir... Aquest és el meu cor, alguna cosa? Ara decís-lo. L'Alberto? Oh! Ja t'he dit, ja t'he dit. Tu he dit. No li preguntis sobre això. Tu he dit. En fi, eh, avui no ens podem quedar així ara. Avui a la reunió, tu he dit. Vaig a trucar-lo. Tu he dit o no a la reunió? Sí, la gent té sensibilitat. És que la gent no vol consultar-se amb els rotllos, eh. Avui amb la reunió amb tot l'equip de redacció. M'estranya, perquè la professió teatral és una de les professiós on menys mal rotllos i menys... Sí, tant. I sempre es diu tota la cara, i no hi ha bucresies. M'estranya, m'estranya... M'estranya molt. A veure si el podem tornar a recuperar... Escolta, per cert, programa... Llàcer, que no presentarà els gaudí aquest any. No, tampoc. Perquè ell, normalment, era un dels presbutàcars. Aquests dos últims anys havia presentat els gaudí, i aquest any serà qui presentarà la gala dels gaudí, l'últim diumenge... Qui presenta? Qui presenta els gaudí? Digues un nom, aviam si... Un nom. Joan Rosi de Palma. Rosi de Palma presenta els gaudí. Però què dius, ara? Bueno, que hem preocupat l'Alberto. Albertó. Hola. Hola. Escolta, que... res... És que... Clar, és que potser... Ara estàvem parlant de... Justament quan hi ha el rol de polèmica, s'ha tallat. Però ens podem quedar així. Vaig trobar-te amb l'Alger Llàcer després, o no? Sí. Ah, sí? I què va dir? Va somriure, eh? Va somriure? Ves en compte. Ja que en polèmica, simplement... Va ser un comentari, com els pares fan, que no són en certes altors, que tenen lectures diverses, no? Venia dir això, que si una cosa es fa amb el cor, que vas posar en diners, i que estàs a Morales, no? En Juguet teniu tots els patàgols que s'han fet allà, amb el cor... I, bueno... Menys els d'Albert Espinoza, que és... Bueno, no. Ara fa una broma. Ara fa una broma de... No, continua, continua. De part del cos i tal. Ai, sí, Albertó. Bueno, escolta, enhorabona, gràcies. Avui hem fet un testet. Ja vindràs aquí amb el premi i tot, i ja farem fotos. Aquesta vegada la butaca era una butaca, com de filferro, pintada de verd. Que això... De què? No, era com una impressió d'aquestes 3D, no? Com una cosa com de palla, així de cibre, no? Cibre, sí. Palla de cibre, sí. Altres anys era com una butaca, de veritat. Una butaca petiteta, de color vermell, i m'agradava allò. Sí, a més a més. En cap lloc hi ha un disseny. Un any també era com una butaca forrada, com la vaca, em sembla. Ah, sí? És veritat, és veritat. Doncs escolta, Albertó, bromes a part, enhorabona, felicitats, els butacos que veiem estan molt bé, ahir, tot molt bé, i el llarg d'Ina d'Anadal, que torna ara, aneu-la a veure, a més, amb un premi, s'ha tractat tot allà, sota el braç, amb el Maldà, allà, al centre de Barcelona, al costat de la plaça del Pi. Albertó, hem d'abonar-nos d'aquí, que baixi molt bé, un petó. Molt bé, molt bé. Adéu, adéu, adéu, adéu. Bueno, bueno, bueno, posem d'acabar el programa. Ja ho hem des aquí, sí, perquè avui hem tingut bastant de cosa, no? Molt, molt, molt bé. Gràcies a la Cristina Vargas, a les notícies de Sant Giós. Bravo! També a l'Anna Rovira, a l'Espai de Carreteras. Ai, que Anna Carreteras, el que dic. Carretera i manda. Més maca, l'Anna. Molt maca. També a l'Aroa Carmona, el viatge voluntari. Bravo! El David Ávila, que el tenim aquí. Gràcies per ser al programa avui, eh? A vostè. A l'Ivan Valero. Bravo! A l'Ivan Valero... Diu una cosa, que la gent voti, voti, voti, i els desarcs que votin, no que votin, sisplau, que votin. I també estàs pesat amb el botinètic, també. I després, els ondes. Els ondes, també, amb el David Ávila, i l'Albert Díaz, que hem vingut ara parlant de botaca. I totes les exclusives que no et donen els gunis. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Adéu-siau, que tingueu un bon final de... Ja està, acabem, ja. De cavall, a cara de la Cristina amb les notícies. Avui a la reunió em dic que allargar-me fins a les 9. Avui, no, David. Avui, a poc. Really sorry now for what they've done. There were three wise men just trying to have some fun. Look who's alone now, it's not me, it's not me. Those three wise men they've got a semi-biotecy. Gotta ask yourself the question, where are you now? Gotta ask yourself the question, where are you now? Bona tarda, són les 7, us informa Cristina Vergàs. Bona tarda, són les 7, us informa Cristina Vergàs.