#810 - La Penya del Morro del 25/11/2015

El mateix autor ha fet arrenjaments per adaptar la lletra al català. L'actor Joma Comas posarà veu al narrador. Això amb una música molt descriptiva, simple, però molt il·luminada, molt gratificant, i el que faig jo és posar veu en el narrador. A la segona part s'interpretarà la passió de Maria amb direcció de Blake i amb l'actuació de la soprano Patricia Rosario i el baix David Van Aske. La representació ens es farà en el 7 de desembre a Poblet i el 8 a Manresa amb Mercè Jiménez, Catalunya Ràdio, Tarragona. Esports, Oriol Montmé. Bona tarda, ens ha compartit a la cinquena jornada de la fase de grups de la lliga de campions. Amb sorpresa, el grup C.L. Estanada, el cas extant, està guanyant. Estan a l'escanç per dos goals a una líder del grup, el Bonfica. A les 6 d'aquí una hora, a 55 minuts, s'ha jugat un altre partit, el CSC de Moscou, Wolfsburg, i a tres quarts de nou la resta de la jornada. Xach Tardò, Netsk, Real Madrid, Malm, PSG, Manchester United, PSM Indhoven, Atlètic de Madrid, Galatasaray, Borussia Mönchengladbach, Sevilla i Juventus, Manchester City. Notícia d'aquesta tarda, el comitè de competició ha sancionat el jugador del Real Madrid. És com dos partits de suspensió per l'entrada que va fer en Imar, el partit de dissabte al Clàssic, el Bernabéu. No podré jugar amb els blancs, contra l'Iber, ni contra el Getafe, en partits de Lliga. A Can Barça, Sergi i Roberto no s'han trenat amb el grup, té una condució al Tormell, a Randa del Partit, i no se sap si podré jugar dissabte contra la Real Societat. I el president de la Federació Internacional d'Atlatisme, Sebastian Kou, és sospitosa. Heu estat la seva influència per designar a Uixín, als Estats Units, seu del Mundial 2021. Segons que avança l'acadena británica BBC, que recorda que aquella ciutat és seu de la marca Nike i Kou. N'és ambaixador. Beus de la parròquia. A profundiment de l'espiritualitat. Una mirada a l'abangeli. Notícies i activitats d'església. Caudició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense piquetes ni dades de caducitat. Música sense piquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et cardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, un programa amb més moral que penya. Què tal, com esteu? Bona tarda senyors i gent de l'Estrenger, benvinguts al programa de les tardes de ràdio de Tvern. Us parla i us saluda Jordi Domena, que és d'ara i d'un claset del Vets, per això és la penya del Morro, avui programa número 1.735. Cristina Vargas, què tal? Bona tarda, què tal? Avui el programa amb les notícies de senyors, també d'aquí uns moments, parlarem amb la Clara Nervión de Espais, de Barcelona, llocs de relax, a través de la revista Time Out, com gaire setmana. També tindrem avui a la Lourdes Martín, que és una correctora postural de l'Espai Essència, que ens vindrà a visitar per explicar-nos com podem cuidar el nostre cost per estar millor amb nosaltres mateixos. I a la segona hora, avui tindrem, com que avi m'he crejat l'espai de filosofia Doc Bilbitz, parlarem de gossos i gosses amb l'Albert Capapei i acabarem també parlant amb el Sergi Arrada i conegut amb el casal de joves. Però, com sempre, comencem parlant de les notícies de senyors. I és que, a Cristina, senyors commemora avui el dia internacional per l'eliminació de la violència envers les dones, amb un acte commemoratiu que se celebrarà a la plaça Bartaguer. Per cert, que també deixeu-me recordar que els darrers dies han fet diverses activitats per conscienciar sobre la gravetat d'aquesta xacre social. Sí, correcte, doncs després del partit solidari que va haver-hi dissabte, entre amores de l'Atlètic i també el femení del club i també de diumenge de la tercera marxa del baix, llobregat contra la violència masclista, doncs senyors avui acull l'acte reivindicatiu del 25 de novembre d'hi internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Com has dit, doncs serà a la plaça Bartaguer, començarà a la set del vespre i es farà la lectura del manifest, una lectura música de textos amb l'ablonat de l'institut, la improvisació teatral del grup de teatre social del Casal de Joves, i per últim, tot i que no està confirmat del tot, doncs allà hauria la intervenció musical de la pianista i veïna Clara Pella. A més a més, però els actes en commemoració d'aquest dia no acabaran aquí, també el divendres a les 6 de la tarda, el Casal de Joves, comemorarà aquest dia amb un talli dinàmic per oferir recursos als joves per tallar-li, identificar conductes o comportaments a aquest tipus de violència a càrrecs de les psicòlegues Claudia Moya i Ana Garrega. De fet, d'on s'ha acabat aquest taller, es projectarà el microcorp guanyador del concurs contra la violència de gènere i s'entregarà el premi al guanyador que és aquest val de 100 euros per a vos canviar a la FNAC. Això serà aquest divendres al Casal de Joves de Sant Just per cerca, al Casal de Joves de Sant Just, d'aquí una estona, també em parlarem amb el Sergi Arrada, no acaba aquí les activitats d'aquesta setmana, perquè recordem que dissabte hi ha l'entrega de premis de la 39ª edició de la cursa de cars de cuixineig, que es farà a partir de les 7 o 8 del vespre amb el posterior vídeo com cada any, i que serà aquest dissabte. Aquí una estona em parlarem el programa amb el Sergi Arrada. En fi, canviem de qüestió. Parlem ara dels propietaris de Sant Just, gent ciutadana que té imòbles del nostre municipi i que vulgui vendre el... Si té més de 45 anys hauran de passar obligatoriament la IT a partir del 2016. Això és el que hem sabut últimament, Cristina, perquè els notaris requeriran de forma efectiva l'informe de l'inspecció tècnica de l'edifici abans de formalitzar qualsevol transicció de compra. Sí, de fet, tots els habitatges a tenoní familiars, complori familiars, haurien de sotmetre l'inspecció tècnica abans dels 45 anys d'antiguitat en compliment amb el d'acret aprovat el passat 5 de maig en referència a l'inspecció tècnica de l'edifici. En aquest sentit, l'informe pot determinar o bé que l'edifici està en un estat correcte o bé que el fer diverses actuacions per tal de posar-lo al dia i, com per exemple, podien ser aprovar un pla de manteniment i rehabilitació de l'edifici per tal de posar-lo en bon estat de conservació. La IT s'assuma, en aquest sentit, el requeriment de disposar del certificat eficiència energètica del llibre de l'edifici de la cèl·lula d'habitabilitat per tal de poder formalitzar qualsevol transicció. De fet, no només els habitatges que hi vagin o la gent que hi vulgui vendre els seus habitatges haurà de passar aquest informe. També les persones que visquin en algun habitatge que tenen més de 45 anys tot i que no vulguin vendre els seus habitatges hauran de tenir aquest informe per tal de demostrar que el seu habitatge està en un bon estat de conservació. És a dir, els habitatges de fins als 60 anys estaran obligats a passar-la a partir de l'1 de gener, els que estan en canvi construït d'entre els anys 61 i 71 tindran temps, però fins al 31 de desembre de 2016 per obtenir aquest informe de l'inspecció tècnica de l'edifici. Tot plegat, doncs podem destacar que amb aquesta normativa el que es vol assegurar és una mica el control sobre l'estat de conservació del part d'habitatges, així com també donar més garanties a comparadors sobre l'estat d'aquest habitatge i conservar l'estat dels edificis en bona situació. El part de Torra Blanca, que ha fet el clupa en l'atisme i el Consell Esportiu del Baix Jobregat organit en aquesta competició esportiva escolar que s'inclou en el circuit del Crosc del Consell Comarcal, Cristina. És una competició lúdica i esportiva dressada a nens i nenes nascuts entre els anys 98 i 2011. De fet les curses començaran a 3 quarts d'11 del matí i estaran fins a les dues del migdia fent aquestes curses en funció del sexe i de la edat. També hi haurà en total unes 13 curses diferents en 4 circuits que collen fins a 7 recorreguts diferents que aniran des dels 400 metres fins als 2.500. Tinc quanten de nens que participen provenen de les diferents escoles de Sant Josep i la resta dels clubs del Baix Jobregat. Un cop finalitzades, totes les curses es farà l'entrega de premis i, com dius, de tot plegat tindrà lloc aquest diumenge 29 de novembre al part de Torra Blanca a partir de 3 quarts d'11. Fantàstic, moltes gràcies. Cristina, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Josep. Fins ara mateix, a RàdioDesbert.com i a partir de la set el Sant Just Notícies edició vespre que vagi bé per... Fins ara Déu. Fins ara una pausa de publicitat de no re i d'aquí uns moments parlem amb la cara nervión de la revista Time Out de Barcelona, d'alguns articles que tenen aquesta setmana, com per exemple Espàs de la Ciutat, la festa major de Sant Andreu o Esports Estranys i Raros. Fins ara mateix, a la penya del Marro. Fins ara la penya del Marro. Fins ara la penya del Marro. Fins ara la penya del Marro. Fins ara la penya del Marro. Fins ara la penya del Marro. Fins ara la penya del Marro. Fins ara la penya del Marro. Fins ara la penya del Marro. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. La penya del Marro. Cada tarda, les 5 a 7, a ràdio dels veus. Doncs aquí estem, 5 i 20, i com cada setmana connectem amb la nostra revista d'oci de cultura preferida, és la de Capsalera del programa, la revista Time Out, on allà hi tenim la Clara Nervión Clara. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda Clara. Què tal, com estàs? Hola, bon dia. Molt bé. Escolta una cosa, a veure, para el programa, un moment. Vaig veure que vas penjar un post al Facebook dient que ara ha estat vivint, bueno, vivint pràcticament com una reina, com una princesa, durant 4 o 5 dies anant d'hotel en hotel per Barcelona. Això és veritat? Van ser 7 dies. Oh, 7 dies per hotels de Barcelona. A veure, Clara, explica'm-ho això perquè necessito saber-ho per acabar-me tranquil. Què ha passat aquí? Què ha passat? Què m'he perdut? Això que us va explicar té una mica a veure amb el que parlem de la revista, perquè ens en són en càrrecs. L'agrairem a Barcelona, que ens expliquéssim als nostres lectors quins tipus d'activitats podíem ser d'hotels de la nostra ciutat. Activitats? Les persones se m'han aprovat en activitats de totes. Pots fer menus de l'hora de dinar, sopes amb vistes, un barangel diumenge, pots anar a fer una reunió, pots anar a fer l'hora del pè. Pots fer una cosa així. Una altra cosa que pots encertar-hi és anar a una spa. Oh, que xulo, que guapo! Escolta, un moment. Abans deixem que dir-te enveja màxima, com diria aquell, i després que després de l'enveja aquesta, que ha de ser guapo, una una experiència pels hotels de Barcelona. Sí, a més, és una cosa molt curiosa, perquè no sé si vosaltres us passa, però jo em fa com una certa cosa entre els hotels de la ciutat, perquè penso que només t'anaran per turistes, i el cas és que realment tenen un món d'activitats, que en concerts, també. De fet, algun cop n'hem parlat d'aquí a la ràdio, que tenen barmosles diumenges, que hi haurà una mica la poqueta d'entre un hotel, perquè el botó és a mirar malament. Perdona, i a més, és el que deia l'altre dia també, que queda molt senyor quedar a la cafetaria d'un hotel, per exemple, depèn de qui sigui. Vull dir tu què és allò? T'espero a dins de l'hotel Plaza. Allà, per exemple, a la Plaza Espanya. Sí, sí, sí. Doncs t'espero a dins, que dins. Ah, sí, sí, llavors ja... La cita comença d'una altra manera, allà. Sí, el que sigui, és igual si una reunió has quedat amb un amic, o has quedat amb una altra parella. Jo no m'ho crec, sobretot. Molts cops per la reunió enrere així que, a vegades, si som de business, a vegades, el fet de quedar a les oficines d'uns o les oficines d'una altra, ja marca com un cert territori. Sí, senyora. Si quedes amb una altra cosa absolutament neutra, tothom està igual de condicions i, a més, que et tracten molt bé i no t'has de preocupar per anar a buscar l'aixec de la feina. T'has quedat a dormir, també, als hotels? Això ho diuen, això sí que no ho sé, jo no ho dic. Ah, d'això no, eh? No m'ho decago. Vale, vale, no, no. No m'ho decago. Perquè, bueno, per saber-ho, per saber-ho, eh? Vull contestar l'inconversió de tots. Bueno, escolta, va, avui hem de parlar, per tant, d'espas d'utels. Mira, amb aquesta música, que es fa molt d'espà, aquesta música. Fa molt així, de tranquil·lit. Oig, relax, m'estic relaxant, aquí, la radiojar, dictant. Mira, he posat Spotify, espà. I m'ha sortit la primera cançó, espat Dreams. I són cançons de relax, de tranquil·litat. Però només falta una mica d'aigua, saps allò que té una mica com fons. És que podries agafar-te, que és com que plau, que el gires i... Ah, sí? Gràcies. Com un instrument d'aquest hipi, estàs? Sí, sí, sí. Molt bé. Feig res. Aquella olor que fan tan bon els espas, és que és només entrar a la recepció de l'espà, i ja s'atacaben totes les... Ja està relaxat, ja està relaxat. No cal que pagui 40 euros o el que valgui, perquè ja... ja està. La recepció és un bon lloc. Escolta, avui ens parlaràs d'alguns espas de Barcelona i d'alguns hotels, com per exemple el de l'Hotel Arts. Què tal? Doncs sí, començar l'Hotel Arts, que una d'elles més xules que tenen a l'Hotel Arts, és que el seu espat troba en pis 43. És a dir, a dalt, a dalt, de l'Hotel, i per tant, tres vistes diminutables sobre la platja de Barcelona. El que tenen és un recorregut d'aigües, amb una piscina d'hidromassatge, un hammock, i una sauna on podeu sopar a l'hostel, mirant l'horitzó. És que, clar, t'ho has passat molt malament aquests dies, eh? Com has... Sí, però això... Això és molt apena a mi, a mi, a la ràdio. Estàs... Jo imagino que estàs bé, no? No m'he provat, eh? Ah, no has provat? No, perquè el reportatge l'has fet, ja han fet la Maria José Gómez i la Maria Junyent. Tot i que ja l'he posat, perquè ja que li ha d'anar... Vale, vale, vale. No he fet d'anar-me cap a un centenari. És que a partir d'ara hauràs de dir que has fet i que no has fet, perquè la gent està amb els ganivets, allà, a punt a punt. Que no t'has tot llogat, no t'has tot llogat. Vale, vale. Doncs escolta, a l'espat de l'HotelArts, clar, amb unes vistes privilegiades de Barcelona. I en aquest cas, ja has donat aigües tot per 45 euros. Molt bé, doncs escolta, l'HotelArts ja m'apunto aquí per anar a un lloc així. A més, sempre quedes bé de regal, per exemple, que això es porta molt també. Sí, exacte. Una estona, aquí al costat de casa, perquè més són espais de Barcelona. Per exemple, n'hi ha una altra, que és l'Aires de Barcelona. Aquest espai, on està situat? Aquest espai s'explica el número 22, aquí a Sotar de Trior. Sí. I possiblement la veritat de Barcelona és un dels més populars de la ciutat, perquè és una cosa que diuen, que és com els antics d'Araps i de Fetal. A Aires de Barcelona mantenen la seva arquitectura, així com amb toxos, mantenen l'arquitectura original, però li hem donat un punt, això és molt bonic, molt tranquil, amb llumetes tranquil·les, i tenen una mica de torts, tenen instal·lacions com una piscina amb salt, si es pot lluitar i relaxar totalment, una piscina de guajalada, freda, camparada, calent, una piscina molt bona, així tot amb una mica d'ambient, si tu les mil i una nit. Oh, ideal, pareixes. No ho dic jo, ho diu una amiga meva, que sempre regala el mateix a quan val les bodes de les seves amigues. Que t'ho juro, eh? És un moment real, és un clàssic, i a més tot un propers senzill, perquè tu vas a l'Aires de Barcelona, valent 31 euros. Sí, sí, està molt bé. Per tant, a l'Aires de Barcelona, que tu l'has provat aquest o no? Aquest l'he provat, però sí que tinc molts amics, que ens han regalat això per l'aniversari, per la vó de l'altre, i que, a més, a part d'aquest preu, també em podeu demanar que us faci messes de molts tipus. Ai, sí, a 4 mans. A mi m'agrada molt de les pedres calentes, que et posa com unes pedres aquí a l'esquena, que dius que... Ai, ai, ai, ai... M'agrada molt, també. Molt bé. Sí, m'agrada molt, també. Avui jo no faria programa, allà. Però, bueno, m'agrada molt, també, el marbre calent, que és a terra, que això no sé si té l'Aires de Barcelona, però algunes pauten. Que hi ha una zona que és un marbre a terra, que és una mena de llit gran, que deus fer 3x2, m'ho invento, i us tu destires amb la teva tovallola a sobre, que s'ha de ser net i gènic, i et relaxes de forma espectacular. O sigui que ens convé molt, això, bon regal, de cara ja aquestes festes. I acabem parlant, clar, d'un altre espai a Barcelona, que és l'espai de l'hotel Mandarin Oriental. Doncs sí, aquest pica una miqueta més, perquè el luxe es paga, i en aquest cas és molt luxós, i va al 130 euros al mes de 50 minuts. Ara, m'has de dir, amic, aquí sí que estàs. Aquest sí que ha estat, eh? Ura, estic parlant de luxe, luxe, luxe, luxe, luxe, eh? M'estàs dient que t'has fet un missatge de 130 euros, perra? Sí, t'ho feia bé, sí, molt bé. Una bomba, clar. No m'estranya. Sí, és que vas molt després de l'hotel a motel. Sí, sí, ja se't veus. Però, escolta, sí que em diria que et veig més relaxada aquesta setmana. Clar, ho deia a veritat, eh? Sí, sí. Sí, sí. Que bé, escolta, jo, home, si fos per mi, tu pagaries la setmana, però clar, és que no m'ho puc ni pagar. No m'ho puc ni pagar jo. Bueno, en fi, que per cert, que en aquest missatge acabar el 130 euros i que dura 50 minuts, què et fan? Et diuen guapa a tota l'estona, també? Bueno, el que és que és molt... Tots els turcs arriba et donen un tè, et preuen les sabates i t'acompanyen el mestoari, on et donen un tanguet del de... Ai... I un batí, que ja el batí més suau, tá? Ai, mimo, sí. I ara ja et fan esperar, et poden posar uns dos i deixo molt gustosos. També et poden deixar mentre t'esperes que les calentes que tu vegi hagi de fer que t'agradava molt. Ai, sí. I esper que el missatge després, a part dels 50 minuts, tu pots anar-hi una miqueta abans i a la piscina calenta que tenen a l'hotel per obrir els poros i preparar el teu cos il·laterament per aquesta experiència. Ai, si, obri poros. Això no era situ allà últimament. Ho tinc tot molt tancat. Bueno, en fi, doncs escolta, m'ha agradat això, eh? Quan vulguis, espai wellness que es diu. Que wellness que vol dir benestar, no? Benestar. Benestar, benestar. I espai, d'on ve, l'espai? La paraula, aquesta espai? No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. Això també és una tradició molt antiga que amb molts pobles europeus, amb tot el món, claritjat amb el món. El que parlàveu abans de l'Eloi és a Barcelona. Aquests van sonar a l'època de l'època de l'Àrax. Va, ens calien fred a aquesta temperatura per tarsar la pell. I amb molts llocs del món, també que surten aigües, com es diu això, calentes, aigües termals. Aigües termals, amb molts llocs del món. Això és una mica el costat de casa nostra, tenim aquestes opcions. Per cert, hem de canviar de tema. Hem de tornar ja a la rutina diària. Atenció, perquè hi ha festa major a Sant Andreu aquest cap de setmana. A veure, Clara, explica. La última festa major de l'any de barris, perquè, com s'hi veu, és el que era l'última festa major. La de nostre poble és la celebració, és la de partir del maig fins a l'octubre. La de Sant s'ha passat. La de Gràcia també. La de Gràcia també. La de França també fa setmanes. Està França també fa setmanes. Correcte. El Raval també en sembla la de la ciutat vella. En sembla que també va ser fàcil. O sigui que ara ja és l'última de l'any, és el barri de Sant Andreu. La de Sant Andreu és una de les cites del dia 8 de desembre. Comença aquest cap de setmana, però si hi hagi una cita al dia 8 de desembre i teniu totes les activitats que podeu esperar a la festa major. No en sóc una diàleg castellera, una jornada de tapasites que organitzis de l'excomarcial de Sant Andreu. També podreu coneixe'ls els altres agents de la ciutat, perquè hi ha alguns espais que obren. Hi ha alguns països que obren, com l'Esteràmica Poterí Catxarros Workshop. Hi ha vermuts, hi ha un món d'activitat per menys nenes, llocs tradicionals, etcètera, que podreu veure allà, si ara feu el netevin de la paraula, Fabreiput. Molt bé, d'en escoltar, a tota aquella zona, Fabreiput, Sant Andreu, el mític barri del cor de la ciutat, que ja és aquest final cor, duques també tranquils. Ai, des que fan el cor de la ciutat, què fa 7 o 8 anys? Perquè ara ho deien l'altre dia, la Riera acaba ja, aquest juny, és l'última temporada de la Riera. Què dius? No ho sabia. Que no ho sabia, era això? No, jo crec que he vist 0 capítols de la Riera, ens ho van demanar de vida, amb un grec zero. Què em dius ara? No coneixes la sintonia de la Riera? Mira. No me la pones, no me la pones. La Riera, capítol 4.222. Bueno, doncs acaba, acaba ja, acaba aquest juny, i ara TV3 està pensant ja amb el proper col·laborat de la sobretaula, després del... Com t'has d'obrir la XIII? La Riera, no. La Riera passa al Maresme. El Climent, que és una població inventada. Però roden molt. Sí, roden, ara no t'ho sabria dir on roden molt, però sembla que per allà... Jo em veig que va ni s'agrada poder com pot. Ah, sí, perdona, ni s'agrada poder, la millor de totes. On llegi? On llegi ni s'agrada poder? Pots dir que jo no me la puc plenar o és també en su moment. No, no, no, no, perdona, a mi on llegi... No, no, no, no, ni s'agrada, ni s'agrada. Home, Mateu Muntzulis... L'Aulàlia, el Félix va morir... Ai, sí, el Félix. Sí, Amadeu Begest. Ah, no, no, Amadeu... Amadeu Cabanillas, que és el David Begest. Amadeu Cabanillas, que és el David Begest. Exacte, Amadeu. Amadeu Cabanillas, que pot... Que podien, amb aquell cotxe, estampat en un precipici, amb la seva dona. Bono de nen, Amadeu. Ai, sí, home, que va matar la senyora aquella, la senyora amb un coxil, la va matar. A mi em van recordar. A mi em van recordar la família. Sí, sí, sí. A veure, estic buscant la sintonia, com feia la sintonia ni s'agrada poder o no? No em van recordar. Mira, hòstia, sort del YouTube, que té aquestes coses màgiques, la capçalera. Eh, sí? Mira, pell de gallina, eh, la sintonia. Una dona ignoranta que d'un moment, eh? Oh, oh, oh. Ni s'agrada poder, capçalera, que posa el YouTube. A més, s'ha posat YouTube, hi ha un error. Hòstia, Amadeu. Jordi Daudet, un aplaudiment per Jordi Daudet. El sol sí, descans un pau. Bueno, escolta. Va, que hem de parlar d'un parell de coses abans d'acabar. I ara, perquè tenim esports raros, que també parleu a la revista Time Out. Comencem parlant pel Quidi. Què vols, l'esport de Harry Potter? Doncs efectivament, el Quidi és l'esport que jugava Harry Potter, com us recordareu, ell jugava volant pal cell a una escombra màgica, i a les que juguen a Barcelona s'han de conformar amb un estics de P.U.S. És de vi. Ui, Clara? No! Això és com un isegat de poder, eh? Perquè sempre hi havia coses. Mira, ara hi ha un capítol. El capítol U de l'isegat de poder. Posa'm el. Ens recuperarem a la Clara. Hi havia un mussolís. Hi havia l'Aulàlia. Creu-li malgrat? Que jove. I ara anirem a veure els germans. Hi ha una filla, Farel. Va ser trucant a la Clara... No podia dormir. El cap no em relaxa. No em relaxa. No em relaxa. El cap ja s'ha fumat una pipa. I allà s'ha costat darrere. Li fa un missatge. Són germans, eh? Te'n recordes quan ens vam escapar de casa? Ja fa molts anys, això. Era el temps de l'Abrema. Era molt de calor. I les vinyes passaven, rei. Encara me'n recordo la cara que va fent Tomàs quan ens va trobar l'endemà. A la mitjana recuperar... I de vorats per mosquits. A la mitjana tenim el... Erem dues criatures. Hem passat segles. Clara, hola. Hola, que s'ha penjat. S'ha penjat i hem agafat el recurs fàcil de posar el primer capítol de niçaga de poder. Mare de Déu. Com anem de veure per un ple espai mentre us truco? A veure, sí. Jo mateix presento el programa fent de productor. A veure, com anem a la qüestió. Teníem a Esports Raros el cuídits de Harry Potter que es pot practicar a Barcelona? Exacte. Aquí es practica també el cuídit. El que passa és que la gent que el practica aquí a Barcelona no hi juguen amb escomptes voladora, sinó amb estics de plàstic. Ah! Però clar, a veure, Harry Potter... Sí que ara és una mica més avorrit. Al final és un adu per a sàpiga. Una pilota també juga per a equips. A veure, si la descombra és no volant, sembla que no és tan guai, oi? Exacte, també una mica cotreja una mica això, no? Perquè el guai del cuídit és que les compres volen a Harry Potter. Exacte. Doncs les compres no volen, sinó que s'han fet. I l'últim espai raro és el Cors Val, que ens vols comentar, també. Doncs sí, a més, el Cors Val és un esport supremínic. I, de fet, no hi ha eslexi espanyola. Si tens l'eslexi catalana, fa com un eslexi oficial. I atenció, perquè està cinquena a la posició mundial. Què dius ara, ostres? Bon bon sencer. I què tracta el Cors Val? Doncs mira, el Cors Val, és una mena de barreja entre el bàsquet i el Humble, que es juguen dos equips mix-two, de quatre dones i quatre homes, a un dels equips. Aleshores la pilota no es vota a terra, que passaven com el Humble i no com el bàsquet, però sí que hi ha una cistella, que, en aquest cas, està situada 3 metres d'alçada i no té taulets. Hosti, posa'm molt aquest esport. Té bona pinta. D'entrada, per què és mixta? I, últimament, com que estic amb el tema de mixta, amb la categoria dels cars que vaig participar, estic potenciant tot el que és mixta. I després que... Hosti, esport friqui, però xulo, no? Té bona pinta. Però és unaujemy, que és d' És l'essència que, amb la qual controlem, parlem de les postures correctes que hem de tenir al nostre cos. Fins ara mateix. Fàbiu d'esper. Durant de 8.1. Fàbiu d'esper. Durant de 8.1. Beus de la paròquia. A profundiment de l'espiritualitat. Una mirada a l'Avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. N'hi ha. 60 i més. El magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segon audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. 5 i 42 de la tarda continuem en directe a Radio Desvern, com cada dimecres. I, de fet, com cada mes rebem algú diferent de l'espai essència de Sant Just, en què fan diferents cursos, diferents teràpies, diferents formacions. Sempre, com diu la Montse, per prendre consciència del que fem i el que deixem de fer, i per conèixer-nos també, una mica millor en nosaltres mateixos. Avui tenim l'Hordés Martí, com els dos últims dimecres, que ens acompanya aquest mes de novembre. Avui, per l'última sessió que tal, l'Hordés va atar a la programa. Ella és terepeuta corporal, i justament hem anat parlant del que explica el nostre cos, de les pistes que ens dona de cara com estem nosaltres mateixos i per interpretar-les. I ara anem de les emocions. Què passa amb les emocions? Per què ens costa tant expressar-les? Mira, expressar-les és una cosa. El que costa, però el que més ens preocupa a mi, no és a l'expressar-les, sinó el sentir-les. Perquè, de vegades, no fa falta expressar-les per sentir-les. No fa falta fumacrits, ni insultar ningú, ni menjar-se ningú, ni mossegar ningú, per sentir la ira, per exemple. Clar, de vegades fem veure que, en lloc de fer-ho, va per aquí una mica la cosa, en el fons no cal demostrar que a on està, si no cal fer-ho, i sentir això. A sentir, exacte. Mira, el problema és que nosaltres pensem que les emocions, com que no són palpables, no són matèria, que no passa res, que no són importants, doncs estirem a l'esquena o les neguem. Però les emocions, en realitat, són química en el cos. Quan nosaltres sentim una emoció, és perquè hi ha un moviment dins del cos, hi ha una respiració que varia, la circulació de la sang, hormones, enzymes, tot funciona diferent. I això hi és. I això hi és. El que passa a nosaltres no ens en adonem, i, aleshores, ho neguem. Doncs ho deixem sentir. I aquí està el problema. Aquest no permetres el sentit, donar-se permís a un mateix i tal. Ens pot afectar de forma negativa, és dolent, no permetres deixar que les emocions flueixin. Sí, mira, quan nosaltres, per exemple, no volem sentir, perquè estem en un moment molt emotiu, per exemple, tenim un familiar malalt, o estem en una separació. El que fem és bloquejar el diafragma. Bloquegem el diafragma, és a dir, bloquegem les costelles, i si bloquegem les costelles, bloquegem l'esquena, perquè les costelles van des de l'externa de la columna, i estan amb els músculs. I, aleshores, allò que he de bloquejar, jo no sento. Però, clar, no sento tristesa, no sento ira, però això a la llarga el que fa és que tampoc senti alegria, que no em connecti amb el gaudí com feia abans. Em sento desmotivat, no m'ho acabo de passar bé, no sé què em passa. I l'origen de tot això, perquè, clar, anant una mica a la rel, trobem que qui coordina tots els moviments del cos, qui és la men pensant que mou tot això? Tornem a l'equip, no? Tornem a l'equip. Som un equip. Som un equip i cadascú fa la seva funció. La men fa una funció, però el cor en fa una altra, i els budells en fan una altra. Tothom participa. Per tant, és la men la que diu que no a l'emoció? Sí, diguem que nosaltres ho diem des d'una part de la men. És neguem, perquè ens identifiquem amb la men. Estem molt en contacte amb ella. Tenim molts clases als nostres pensaments, però, en canvi, no estem tan en contacte amb el nostre cos. Per exemple, amb el restrenyiment. Què passa? Què passa amb el restrenyiment? No deixem anar. No deixem anar i el nostre cos resol de manera biològica aquest sentiment, aquesta intenció, aquesta voluntat de no deixar anar. El millor que tu no vols deixar anar és una feina que t'està margant la vida, o el que no vols deixar anar és unes amistats que et són tòxiques. Però, en canvi, el cos ho viu com que no s'ha de deixar anar. I el que fas és retenir, i reter líquids, i reter detritos. Reprimeix, una mica en aquest sentit. I podríem fer servir la metàfora per les emocions. Passa una mica el mateix. Si jo un dia no vaig al bany, no passa res. Si em porto dos dies tres, comencen els problemes. I pot acabar amb un problema seriós. Pots acabar tenint una obstrucció intestinal, una infecció. Doncs amb les emocions passa una mica el mateix. Si jo no em permeto sentir-les, que no vol dir posar-te a plorar davant de tu, posar-te a ràbia, cridar... No, vol dir, a lo millor, anar-te al quarto de bany, tancar-te, respirar, i dir... Uf, què em fa, que estic... Estic superenfadat! Uaaah! Vale, molt bé, ho deixo anar, ho respiro. Ara ja ho sé, que estic enfadat, ja ho estic sentint. I em vaig calmar, i ara surto, ja ho he deixat anar. Clar, tampoc no cal... Això també és una mica aprendre a gestionar les nostres emocions. Exacte, sí. Perquè que havia la filla anem una mica aquí, no cal fer com deies tu el començament de la secció, fer crits, bufar... Com sempre, amb un llavall... I si tu anaves enviant una mica els teus problemes a tothom del teu voltant. Exacte, i el tema és que això ens fa molt de por. Perquè socialment està molt mal vist, i ens fa molta por les nostres emocions, i per això les bloquegem. I clar, el que acaba fent és bloquejar el cos. Es bloqueja el diafragma, això fa que el cor i el fetge, per exemple, no es moguin amb el diafragma quan respirem, perquè quan un diafragma està sa i es mou i és flexible, és dinàmic, nosaltres estem grunxant el fetge, estem grunxant el pàncreas, l'estómac, i també el cor, tot es mou i fa la seva gimnàstica. Si el cos no fa gimnàstica el fetge comença a estar més a pas a més, a funcionar més malament, el qual em fa estar més negatiu, a veure les coses pitjor, perquè és el que fa una digestió pesada, és sentir-nos com pesats, mal de cap, tot això. I quan bloquegem una emoció, és a dir, no deixem que una emoció surti, per entendre'ns, creus que es queda d'alguna manera a dins el nostre cor? Sí, totalment. Els músculs tenen molta memòria, i moltes vegades, darrere de contractures o de lesions i de dolors físics que no troben solució, treballant-los, moltes vegades el que surt és l'emoció darrere. A lo millor et ve una tristesa, una ràbia, la deixes sentir i se'n va. I llavors, aquella part del cos fa un canvi. El múscul es relaxa i deixa de fer mal. És part de la meva feina, convertir el dolor físic amb emoció, perquè es pugui alliberar el dolor físic. Tu dius que el diafragma és molt important, realment. Ho dic perquè el pan crees, l'estómac, el cor. Tots una mica es veuen afectats per la mobilitat del diafragma, per tant també és important m'imagino el tema de la respiració. Clar, i fins i tot els pulmons, si tu bloqueixes la caixa turàstica, els pulmons segueixen funcionant, però ho tenen més difícil. Ho tenen més difícil i arribament jocsigen. Per tant, el teu cos necessita més energia per funcionar. I aleshores tot se't fa més difícil també a la vida. És com, et planteges un projecte, és molt diferent plantegar-te'l. Si tu estàs respirant amb poca capacitat, que si tu respires amb molta facilitat i el teu cos no necessita energia per fer-ho. Per tant, la respiració i controlar la respiració o fer exercicis de respiració és positiu. És positiu. El que jo faig no és controlar-la, és alliberar-la. És alliberar-la, és a dir, alliberar la musculatura, el diafragma, els músculs que estan entre les costelles, els intercostals, els pectorals, tots els músculs que participen de la respiració, perquè aquesta pugui ser fluida de manera natural. Està molt bé a seure, fer respiracions, fer respiracions diafragmàtiques o turàciques. Per relaxar-se està molt bé. Però segons tu de vegades no n'hi ha prou. Per mi hi ha vegades que no n'hi ha prou, i jo trobo els meus alumnes. Exhalada forma abrupta o no? No. Això està bé, això fer-ho també està bé. Pregunto, pregunto. Com són aquests exercicis? Mira, una de les coses que fem és treure l'aire per la boca amb la mandíbula relaxada. Relaxar la mandíbula és una bona manera de relaxar tot el cos. És veritat. Hi ha molta gent que, com a mi, i suposo que molta gent... Bruxisme? Apreta les mandíbules quan dorm. I això també hi ha una tensió que va acumulada. Això normalment ho feu persones que sou molt amables i que no us en fedeu gaire. I què passa? Que per la nit el cos té que treure el que no ha fet durant el dia, i treu l'atenció. I res, acaba fent malbé les dents. Sempre que hi ha un punt al cos que hi ha una tensió, ve d'arribat d'alguna cosa que ens afecta a nosaltres, a la nostra vida i com som. És a dir, per exemple, he posat l'exemple de les mandíbules, però qualsevol persona que li passa a qualsevol cosa, per exemple, un altre potser té més tensió a l'esquena, que a l'esquena és un lloc on hi ha moltes tensions. Sempre es veu reflectit per alguna cosa... Jo, normalment, quan començo a preguntar sempre acaba de sortir. Per exemple, les persones que els fan mal a l'esquena són persones molt responsables. Que suposen tota l'esquena. Les lumbars, per exemple, fan mal a les persones que donen prioritat als altres i que no tenen en compte les seves necessitats. Les seves necessitats són les últimes. Primer són les dels demés. I llavors les lumbars són les que rondinen. Bé, de fet, tot això tu treballes a través del cos. Del moviment integrat. Sí, ja ho estem parlant amb l'Hordes Martí, que és terepeuta corporal de l'Espanya d'Escència. Què és el que fas? Exactament. Perquè tu dius que hi ha dos coses a fer. Sí, una és treballar el cos, és a dir, alliberar la postura per alliberar l'emoció, és a dir, corregir i donar... i donar equilibri a la musculatura, perquè tu et sentis equilibrat i seré. I l'altra és treballar el que hi ha dins, a nivell emocional, per també ajudar a la postura. I llavors amb això puc fer servir, per exemple, la meditació, visualitzacions, el contactar amb els òrgans, amb el cor, amb la part del cos que fa mal. És a dir, prendre consciència corporal, però consciència corporal de veritat. Alliberar el cos, el diafragma, les costelles, els abdominals, les articulacions, a través de flexibilitzar i dinamitzar el cos, que podem estar més en contacte amb el que sentim. Això, amb què després es reflecteix? Es reflecteix en el dia a dia. Es reflecteix en benestar, en benestar físic, però també en un benestar emocional, en un sabesta. És a dir, diguem que les coses no ens afecten de la mateixa manera. Les podem veure passar. Jo sempre faig el cimil del tentetí, o d'aquells dinots que hi havia quan jo era petita, que els donaves un cop de puny, els tocaves i ells ballaven. El treball corporal i la consciència corporal el que et fa és donar-te farmesa, solidesa. I que les coses no t'afectin, no et culpessin, de la mateixa manera, sinó que tu sàpigues esquivar-les, fer el moviment abans del cot, i no per entrar-te-les d'una manera tan personal. Jo tot això trobo un treball interessantíssim, un treball personal, que també... És molt interessant. És una cosa que, per molt que nosaltres aquí ho expliquem, a la ràdio... Jo dic sempre que... Jo sóc una eina, i la persona em fa servir en la mesura amb què ho necessita o que està disposat. Tornem a això de la postura, la importància de la postura. Perquè, de fet, és el que tu treballes. Quins són els efectes en mitja termini, quantes sessions necessiten... És molt pràctic, ara, eh? Però quantes sessions necessiten? Com funciona, a l'hora de fer un cicle complet? A partir de que cadascú és diferent, i que cadascú necessita el seu temps, que hi ha lesions cròniques que porten molts anys, i per tant, costen més, hi ha persones que, en una sola sessió, aconsegueixen eliminar un dolor, una molèstia que feia molt de temps, que els molestava. I, per exemple, quan corratgeix, per exemple, un tema de pelvis, hiperlordosi lumbar, de dolors lumbars, normalment sols se'ls tan ràpid. Amb unes quantes sessions, d'una a dos mesos, la postura de la pelvis ha canviat i les molèsties han desaparegut. Perquè el curs que fas aquí, com està distribuït? Quins dies de setmana estàs i com ho feu? Mira, jo soc els dijous i els dimecres a la tarda. Primer agafo sessions individuals i treballem als temes específics de la persona. Quan ja està una mica resolt i la persona està preparada, anem a grup. En grup, el que es fa és que es comenta, que arriba la gent, i jo els hi pregunto com estan. El que vol parlar m'ho explica i el que no. Jo també miro. Jo també observo la respiració com estan. I a partir d'aquí treballo. I llavors anem treballant diferents parts del cos. Podem fer una sessió de peus. El que passa és que la sessió de peus acabarà estirant tot el cos. Amb el qual encara que tu no et facin mal els peus, t'acabarà reparcotint en el teu tema. Jo havia escoltat que, per exemple, ara que parles això dels peus, tot el tema dels guinsos, turmells, té a veure amb el pare i la mare, o això és una cosa... Els turmells tenen molt a veure amb la inseguretat. Amb la inseguretat. Ens torcem als turmells quan estem fent passos amb inseguretat, com clar. I com podem guanyar aquesta seguretat? Treballant el recolzament dels peus i treballant la relació amb tu mateix. Sí que és veritat que el peu dret tendeix a tenir més relació amb el pare i el peu esquerre amb la mare. Normalment amb la mare o amb la família. I el peu dret amb el pare o amb temes laborals. Si tu t'has fet mal, per exemple, el peu dret, que està passant a la feina. Quines inseguretats estàs vivint a la feina. Si això ho fas conscient, el turmell es regenerarà molt abans. Aquesta seria el resultat. O evitaràs una lesió pitjor. Perquè, per exemple, amb els turmells passa molt que hi ha gent que és reincident i que tendeix a torçar-se'ls habitualment. Per tant, és aquesta inseguretat. Exacte. Aquests temes, si voleu aprofundir, estem fent unes pins allades. Si voleu més informació, teniu la web, per exemple, www.senseadivogació.com o, si no, podeu anar un dia que us t'endran molt bé al costat de la vinguda d'Industria, al barrisut d'aquí de Sant Justesben. Molt bé. Moltes gràcies per haver-te passat una estona avui al programa. La setmana que ve farem l'última sessió amb tu. I de què parlarem? Doncs sí, de diferents lesions. Mirem per feina. M'he avançat una mica ja. La setmana que ve ja entrarem una mica més. En fi, gràcies i que vagi bé. Fins aquí. Nosaltres, tot seguit, connectem amb Catalunya Ràdio, per escoltar el voletí de les 6 de la tarda, i tornem a la segona hora del programa després amb l'Albert Capapellas, l'osofia d'Ovilvis, parlant d'educació canina, i connectem amb el Sergi Arrada, des del casal de Joves, perquè ens disformi de les activitats de cara als propers dies, d'aquí uns moments, a la Pèlia del Morroc, fins ara mateix. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. El Tribunal Constitucional anul·lat la creació del cos superior d'inspectors tributaris de la Generalitat Martí Ferreró. Sí, en una sentència que ha comunicat aquesta tarda mateix a les parts, l'alt tribunal declara inconstitucional l'article 4 de la llei de l'agència tributària catalana. Els funcionaris de l'agenda espanyola podien incorporar l'agència catalana i els concursos públics per fer-ho possible. L'alt tribunal conclou que l'article ara anul·lat ha rendut recurs del govern espanyol, contradiu d'una manera efectiva la normativa estatal d'accés a la funció pública i també el règim estatutari dels funcionaris. Doncs, a tot això, en aquest context, el president en funcions Artur Mas constata que l'autonomia de Catalunya ja està suspesa, de facto, sense càgica algú t'ha aplicat l'article 155 de la Constitució. Són declaracions demà al matí de Catalunya Ràdio, en Mònica Terribes, després de la intervenció per part de l'estat de les finances. L'autonomia, tal com l'havien comnegut, s'ha acabat. No existeix. Les conseqüències és que cada ara estem en una batalla de supervivència, un i dos, en una batalla de poder desenvolupar un projecte propi de país. Maurícies Breus, Montse Quadreny. A les acids de synap glorious Guàrdia, ожala una Marta... Zita il·lustrat el denunci en la indica amb rewind del revivent de la viao rusa. Hi va sal�ar un burle voler que la russa defensa per veure si el moviment de l'avió rusa hi va va posted, el procés que esו� eleger. En Ellas, va accedir alsμαι Runner. dels punts del país. L'interior anuncia que vol canviar els protocols d'actuació dels Mossos per agilitzar els tràmits judicials. Investigadors del grup era amat de reus, han trobat una irregularitat en la sang de persones afectades per certes malalties mentals o discapacitats intelectuals. La troballa podria ajudar a desenvolupar noves teràpies per reduir els símptomes d'algunes malalties. Reus, Manel Sastre. Bona tarda. Els investigadors han trobat una quantitat menor en la sang de les persones afectades per esquizofrènia, autisme, discapacitat intelectual i fins i tot síndrome de fatiga crònica. Segons la responsable de l'estudi l'Hordes Martorell, ara s'hauria d'investigar més si aquests efectes ja són els inicis de la malaltia i saber com evolucionen amb el temps. El primer pas és identificar si es pot trobar els inicis de la malaltia per poder identificar aquesta alteració ja quan apareixen els primers símptomes i després fer estudis per veure si aquests pacients poden millorar la seva qualitat de vida. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Reus. El món gastronòmic i la resta també una mica, pendent dels restaurants que seran distingits amb estrelles Michelin de cara a la nova guia d'aquesta temporada a Espanya i Portugal. L'anunci es fa aquest vespre a Santiago de Compostela, Blay. Aquest any no hi haurà nous establiments amb 3 estrelles, però si algun que passarà d'una a dues distincions, també sabrem qui pot incorporar-se a la llista. Entre els candidats hi ha l'Oja Santa de Barcelona, el restaurant mexicà d'Albert Adria. En declaracions a la tribu de Catalunya Ràdio, Adria creu que la concessió d'una estrella els ajudaria molt, ja que reconeix, el restaurant encara no és ple del tot. En el cas de l'Oja Santa, més a més, és l'únic restaurant que va morir que no està ple. I llavors, si ens donen l'estrella perfecta i aviam si serveix per obrir-lo, que nos la donen, el veurem sol, hem fet malament, a treballar. Altres favorits per obtenir una estrella aquesta nit són el disfrutar dels bolinians Castro, Satruc i Cassanyes, i l'Espai Cru i el Gresca. Esports o del Serra. Fa uns minuts ha acabat el primer partit de la Champions Previs per avui. Amb aquest marcador final, Estanat 2, Benfica de Lisboa 2. Ara a la sis ha començat un altre partit, l'Espai Cru i el Gresca de Moscou-Bolsburg, i a 3 quarts de nou, la resta de la jornada, Xactar Madrid, Malmo PSG, Manchester United, PSB Eindhoven, Atletic de Madrid, Galatasaray, Borussia de Montse, Englàvax, Sevilla i Juventus Manchester City. El comitè de competició s'ha encionat el jugador del Madrid i és com dos partits de suspensió per l'entrada que va fer Neymar al partit de dissabte al Bernabéu. Isco no podrà jugar amb els blancs contra l'Eiber i el Getafe. A Can Barça, Sergi Roberto no s'ha entrenat amb l'equip, té una contusió, el tornell del partit d'ahir, no se sap si podrà jugar dissabte contra la Reial Societat. I a l'Espanyol, Sergio González recupera hervilla després d'un mes de baixa per jugar dissabte al Camp de l'Atletic de Madrid. Avui, mentre tant, tenen partit els dos equips catalans de la Lliga Soval d'en Bol, tots dos a dos quarts de nou, Santander, Freikin, Grenullers i Ademar de Lleó, Barça. Si els blaugran a guanyen, establiran un nou rècord de 73 partits de liga consecutius sense perdre. També vull a partits de la Liga de futbol sala, Santa Coloma, Repalhaén, a partir de les 9. Nosaltres rebré amb l'actualitat i a tots vosaltres, si voleu, a partir de les 7, a Catalunya Vespre. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5 minuts, us parla Cristina Vargas. L'Associació de Veïns de Sant Just posa en marxa un curs d'iniciació a la informàtica. La intenció és pujar a l'abast dels socis, les noves tecnologies i també l'has de pudor. La presentació de sol·litud es pot fer als dijous de 5 a 8 al centre cívics Joan Maragall i també a la recepció de l'equipament qualsevol, Tarla. Els pastorets de Sant Just en guany seran un musical és la principal novedat d'aquesta quarta edició dels pastorets, tot i que també amplien un dia les seves representacions de fet des de la direcció de l'espectacle. Han fet ja una crida per a totes aquelles persones que tinguin l'edat que tinguin i vulguin participar com a extras en l'espectacle, es posin en contacte amb el director Roger Cónsol, a través del seu correu electrònic, erracónsolarrobagmail.com. I acabem amb una punt més perquè encara es pot visitar l'exposició Menja Veto i guanyes. Fins el 4 de desembre, el Casal de Joves, és una activitat que se'n marca més per a la salut i cultur que anixen conjuntament al Casal de Joves i la Diputació de Barcelona. Això és tot per ara. Nosaltres tornem a partir de la seta amb els senjors notícies, i si us plau, que espereu que espereu que vagi bé. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconeixo. Sí, jo també soc molt urbanita. Soc una urbanitat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. De 10 a 1. Muf ja es clou. I esperem. Beus de la paròquia. A profundiment de la spiritualitat. Una mirada a l'avangeli. Notícies i activitats d'Església. Caudició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem les recons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Desperdanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Espel. Durant de 8.1. Ràdio d'Espel. Durant de 8.1. Ràdio d'Espel. Durant de 8.1. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morró. Aquí una estona que anem amb el casal de Joves de Sant Gils, on el Sergi Arrada ens espera de forma amable. Volem explicar-nos quines són les novetats de cara als propers dies en aquest equipament juvenil de nostre municipi. Però abans hem de fer la secció de filosofia d'Oc Bilbitx. Amb l'Albert Capapell. Albert, bona tarda. Bona tarda, tot el món. Hola, bona tarda a tothom. De fet, avui, Albert, volem continuar amb el que ja vam comentar la setmana passada, que era la raça, l'origen, nomenclatura, curiositats, una mica de tot el tema dels gossos, no? Sí. I sobretot com poden ajudar-nos d'aquesta informació, no? Per obtenir-nos un benefici que no només sigui, el tenia al nom en un pedigri o en un paper o en un concurs. Quines informacions dones a aquestes nomenclatures? Sí, us recordo que si voleu podeu enviar els vostres dubtes o us demanar consells sobre el món dels gossos a l'Albert a través del mail del programa, que és lapenyanalmorroarrobagmail.com. Lapenyanalmorroarrobagmail.com. Albert, avui volds parlar d'una raça una mica molt curiosa, que és el Terrier, no? Perquè hi ha moltes raesses que el porten. Hola? Sí. Què vols dir, l'Albert, que és el Terrier? Sí, el Terrier és una cosa que moltes raesses de les que coneixem i molt diferents porten aquest cognom dintre del seu nom i d'un nom de raça, vull dir. I a vegades no sabem ben bé què vol dir. Què vol dir que, per exemple, un Yorkshire que pesa resultat de dos quilos a un, que té un comú que pot tenir un comú amb un volt Terrier, que és un gos així molt més gran que un 30 quilos i molt geològicament molt diferent. Per tant, avui tenim diferents històries amb el Terrier. Com sona el Terrier? Què significa? Moltes vegades no ho tenim clar. El tema és que quan tenim un animal d'aquestes raesses que tenen aquest nom, molts podem tenir coses que hem sentit, com que són animals molt valents, que són animals molt sucs, però, realment, jo crec que cap de les llegendes o les mites que ens renden de la solidaritat popular, molts no són encertats i no són enrere, i dels que sí que es basen, potser són més aviat aquests mites que queden d'èpoques no tan properes i no ens ho experimenten en segle. Però per això, precisament, apel·lo de la democratura, és una cosa que hem conservat en alguns casos, en segles. Ha conservat el nom de raça i aquesta nova encertura ens dona l'urgent. Què vol dir, per exemple, que on pot venir el Terrier? Hi havia moltes teories, des que surten de gossos que, en principi, donaven reaccions de por en persones, pel seu comportament, pel seu caràcter, d'aquí els venia d'error, originalment, segons una de les teories. Una altra teoria també ens parla de que eren gossos directament relacionats ja no amb la casa, sinó amb l'home, sinó amb gossos que estaven fets per enfrontar-se amb baralles, amb altres animals, no només amb altres gossos. Perdona, el Terrier, normalment és petit, no? Perquè ara estic aquí veient algunes de les imatges que em dona el senyor Google i veig que n'hi ha molts que, com dius tu, és un cognom que es porta, que hi ha molts gossos que aporten el Terrier a l'escosès, doncs també hi ha, com dius tu, el Volterrier, el Josep Terrier, però són gossos més aviat petitets. Sí, generalment són gossos petits, perquè precisament les característiques, potser més oblidades que eren els Terriers, és que era d'aquesta, eren gossos molt petits, d'acomportament actiu per vida d'alguna manera, més aviat en guàrdia, perquè tenien unes tasques i unes funcions molt concretes, i anaven més enfocades de tant de coses que la setmana passava parlàvem d'algun dos francesos que van ser portats de França per a l'experimentar una plaga de rates que hi havia a París, doncs, en aquest cas, els Terriers també tenen un higien, una miqueta així, una altra teoria de punt, que eren gossos pensats per espantar a qualsevol entre usagador que hi hagués a les cases, perquè eren èpoques en les que es vivien més al camp, i molts gossos de famílies tenien funcions, o ho he de cuidar el ramat, o des del camp, que eren gossos grans, els gossos pensats que estaven a casa per allunyar petits animals, doncs tenien aquest puntament i aquesta homofogia, només aviat petiteta, si pensem a vegades el gos de la peria, que ell era un ciutadà que li toca la loteria, però els gossos també eren interriers, tenen tasques molt variats. Un americà se'n fan fort, pràcticament, que també té el condom interrier al final, pot estar al voltant de 35 quilos, i un animal de 40, 50 centímetres fins a la creu, fins als ombres. I un dioshite, per exemple, està més aviat, això que dèiem, al voltant dels dos quilos. Llavors hem de pensar que és més originari un que l'altre. No, potser jo crec que potser uns conserven més la seva rel ancestral, que pot ser ben aquesta, de buscar-los agadors o allunyar petits animals, però no té res a veure. L'home ha seleccionat aquestes qualitats, les ha manipulat de la seva manera de fer, i ha creat tota aquesta diversificació de races que tenim avui dia, amb el condom interrier, però no. No hi ha una cosa, sí que hem de pensar, per exemple, això, que tenen en comú els passats, a l'anpassats molt ancestrals dedicats a allunyar petits animals. Els primers terriers eren gossos de petita mida i pèldu que s'utilitzaven per caçar rates i conills. Aquests gossos no eren exemplars homogenis i pràcticament diferien d'una granja a una altra. A final del segle XIX i com a conseqüència de les primeres exposicions canines, el Regne Unit comença a crear-se el concepte de race i comencen a diferenciar-se uns llinatges d'altres i a crear-les també les noves. No? Sí, correcte. És una cosa molt moderna, podem considerar una cosa molt moderna a nosaltres, però que en realitat ho portaven fent des de famílies d'any, molt tracàriament, potser, i amb uns coneixements més bàsics, però més centrada, potser, a aquesta recerca, en el fet que aquell animal havia de respondre les característiques a la societat. No tant a nivell estètic, que ara estem molt centrats en el tema estètic, sinó que faven molt més enfocats d'aquells humans més antics que ja barrejaven en gossos que eren diferents, que buscaven les qualitats gossos que tinguessin una salut de ferro. Per exemple, a totes aquells del segle XX s'han atariure molt el tema de la salut de les races, com parlar amb la Sembana Passada, per aquesta selecció tan artificial que hem fet. Els terriers posaeixen un grup propi en totes les grans organitzacions sinològiques internacionals, com l'Amèrica, el Kennel Club, que són organitzacions que parlen i posen nom a les races, encara que les races incloses en aquests grups varien d'una associació a un altre. O sigui, les pròpies associacions internacionals que posen nom a les races divergeixen. Algunes races, malgrat portar el nom de terrier, no ho són, en realitat, diu. Per exemple, d'això, per exemple, són el Terrier Tivetà i el Terrier Rus, que, a més a més, no es troben dins d'aquest grup. D'altres en contra del que podria semblar per la seva petita mida i delicat aspecte, sí que ho són, com, per exemple, el Yorkshire Terrier. No? Sí, una mica, perquè... El Yorkshire Terrier el podem imaginar perfectament amb aquesta persona gran, habitualment, de persones més grans, un animal molt petit, molt pelut, i tal i com el veiem avui dia, hem de pensar que no era així originàriament, que aquest gos no feia aquest tipus de vida. Ha passat un procés molt llarg i molt diferent d'unes races per convertir-se en aquest gos que és avui dia. Escolta, escolta. I la major tos o prova? Sí, sí. El positiu diria que migueixis aquests gossos al voltant, al teu voltant, quan van al carrer, i que són gossos que s'eborren, que tiren molts de les confets, quan van lligats. Sí, sí, sí, correcte, correcte. Per tant, per això que deien fa un moment, que van començar, doncs, a qui duu que són inquietys, també, que vagin atendent diferents... Pensa que si d'alguna manera poguéssim fer aquesta màgia, que intentàvem que aquells ja m'han passat nostres, i volguessin seleccionar unes característiques, per buscar un animal que fos... que estan tèrgats, acitunits i de més, havia de respondre a aquestes característiques, un animal àgid, un animal lleuger, un animal... inquiet en el sentit de que avui ha d'estar atent, i tot i que estigui descansant, és un animal que, si sent un furoll, relativament a prop, o a terra, és molt normal que se t'esperi gorgant, per exemple, o que se s'esperi en guàrdia, perquè el seu organisme està preparat per fer-ho. Doncs mira, avui hem conegut una mica més el terrier. Sí, és a dir, es quedara molt en aconèixer en diferents races, que estava mirant aquí, i, escolta, que n'hi ha moltíssimes de races, però moltes. Potser, com dius tu, que porten el cúmul amb terrier, és un dels de les races de gossos que n'hi ha més, de terrier, per què? Probablement sigui una de les que més tens, com ha reconegut, a mi dir, d'altres. Sí, sí, jo ho veig. En fi, però és que n'hi ha moltíssimes, eh? De fet, em treu a dir que molts dels gossos així petitets, que són així com paludets i tal, són terriers, molts, vull dir, que... Tot i que no tinguin un aspecte definit, perquè jo, per exemple, tinc un gos molt probablement per característiques seves, porcològiques i de caràcter, és que és un terrier dintre del seu gent. En fi, doncs, què he de dir? Per cert, que avui també ens volem parlar d'una altra rassa, el que passa és que és una rassa que... Aquesta, per exemple, les terries que estàvem parlant, no, podem trobar aquí tranquil·lament, i en molts llocs del món, però tu no has parlat... ens parla d'una rassa que és pràcticament desconeguda per la resta, i que, de fet, s'ha donat per extinta, és a dir, una rassa de gossos que ja no existeix, i que va desaparèixer fa uns 50 anys. Estan parlant... No és un gos. Literalment, jo crec que no entraria ni a la família dels canis, en aquest sentit, però vindria a ser el germà del lloc. Nosaltres, a Europa i al continent americà, coneixem la figura del lloc, que és el gran cani, aquell gran animal, el pare, els gossos d'avui dia. He de pensar que només hi ha vida en el nostre continent, ni en el continent que hi ha a l'estat d'unit i a la part sud-americana. També hi ha una part, un menys oriental, i a Austràlia, per exemple, que ens queda molt llunyar, a Austràlia tenien la seva pròpia espècie de llocs, i d'aquí tenien, perquè és aquest que estem nominant, el que és deia, diguem-li, el Tilecí, el Tilefino. El Tilecí, en català, Tilefino, en castellà. Estem parlant d'aquesta rassa que tu dius que ha pràcticament desaparegut, o que, com a mínim, s'ha donat per extinta fa 50 anys, perquè va desaparèixer a meitat del segle XX. Com era el Tilecí Nus? El Tilecí Nus, si també trobaràs imatges ràpides a internet, perquè hi ha moltes organitzacions i associacions que s'estan dedicant a buscar-ho, perquè ens fem la idea, no respon el nostre escàndol de lloc, ni molt menys, no és aquell animal tan romàntic que tenim al cap, aquella madena i aquell cabell crís. Però té un aire. Té un aire de la sentit, perquè no deixa de ser de la família. Per això no és un cànic, perquè no seria un cànic literalment, perquè té la característica peculiar dels animals del continent australia, que és que era marxupial, aquest animal. No és un mamífer, era l'usso, com són els joves i com són nosaltres, i com són la majoria de mamífers que crien la seva crida, i éste no és la seva crida dintre de la seva panxa. Aquestos llops eren marxupials, tenien la seva bossa, tot i que caminaven a quatre portes, tenien la seva bossa a la panxa. També pensa que mig cos d'aquest animal era... Tot el seu cos estava adaptat al seu entorn, més albàtic. I la part de mig cos, perquè en la meitat del cos de darrere, era com a tigrada. Tenia un aspecte no tigrat, però l'aspecte del palatge era així, com a ratllat. Sí, estic veient imatges i és curiós perquè la part de... com dius tu, del llom, però per la part de darrere, hi ha tot com de ratlles, no? Que és una cosa que és meitat... Meitat palatge... La cua, si et fixes, és una cua molt més potent que la del llop i que la del nostre avui dia. De fet... La cua que comença amb una raó molt luxuda. De fet, com deiem, també ha conegut com el llop de Tasmania, en tigra de Tasmania o com el Tilesí, va ser un marxupial carníobur originari de l'Holocè, era natiu d'Australia i de Nova Guinea, i es creu que es va extingir al segle XX, que es tractava de l'últim membre vivent del seu gènere, dels quals van viure en temps prehistòrics, a partir de principis de l'època del Miocè. Estim parlant de fa molts anys. Tot i que... La meravella que es va conservar durant millors d'anys va trigar molt poc segons quan es apareixa un poc que arriba a nosaltres allà, perquè d'aquest animal es considera extingit pel fet de la conseqüència de la colonització occidental d'aquella terra. Vam arribar allà amb el vaixell, m'ha importat gossos i petits caçadors, que eren convencers als competidors més farotges que va tenir. Duca, per exemple, tigres o llops de l'amisfèri nord, dels quals va d'adors dels seus noms comuns, el llop en marxupial, o el Tilesí, era un depredador sent un marxupial que no tenia relació amb aquests mamifers presentaris, però d'agut a l'evolució presentava la mateixa forma general i les mateixes adaptacions. Tot i que tu dius que hi ha gent que afirma que aquesta rasa no ha desaparegut del tot, hi ha fotografies i filmacions esporàdiques que apunten a la teoria que l'animal no s'extingit encara. Correcte. I jo som d'aquesta gent que encara em conserva una miqueta l'esperança, perquè avui, en la gent que tenim de vi i és càmera, s'està aconseguint filmacions i fotografies una miqueta per casualitat, perquè no s'està fent aquesta feina a propòsit, però sí que s'han trobat i figures i coses, pobres que mouen de manera determinada, que recorden i apunten 100% que pot ser que aquest animal hagi sobrevistut aquest segle XX tendú per molts animals. I, per part, la seva estratègia de sobreviure ha sigut mantenir-se molt l'ajunyat de l'ésser humà. El que nosaltres, pràcticament, hauríem de reflexionar, jo crec que com a espècie, si hi ha aquesta estimació, d'alguna d'aquestes estimacions reals i espècies sobrevius, hauríem de pensar què hem de fer nosaltres o què hem de fer nosaltres, perquè la naturalesa s'aigui i la seva estratègia de sobreviure ha sigut literalment desaparèixer de la nostra vida. És a dir, allunyar-se... És a dir, allunyar-se d'aquest animal per esting. Clar, allunyar-se de l'ésser humà, no? O sigui, per què ha volgut... No, el van, entre la casa furtiva que es va generar, això, en efecte, la vint. Aquest animal era com un gran trezor, era com aquest animal mitològic de l'esquena. També, òbviament, els cossadors van introduir, per això que deien, animals d'oxidèmpte, preparats d'una manera determinada, que els deixessin sepredre. I, òbviament, la colonització de les seves terres i cada cop deixar-los sense espais, doncs van fer que aquest animal, o des de paresqués, del planeta, o reduir la seva població de manera tan mínima que l'esquena de dintre de la seva ignorància, el d'un altre esting. Bé, de fet, jo no sabia, però jo he una sèrie de nomenclatures que ajuden a saber com està l'espècie en qüestió animal a dins del planeta Terra. Per exemple, l'AC vol dir que és de preocupació menor, que, per tant, no és una espècie animal que corre el risc de cap tipus, ni per ell mateix, ni per tampoc la invasió humana, que estàvem comentant ara mateix, fins a l'extinció, que potser és el cas del Tilesí, aquell març opial, però des de aquesta preocupació menor de l'LC, fins a l'extinció, hi ha tot un ventall de característiques que fan que una espècie estigui més o menys amenaçada per un altre. Llavors aquí hi ha diferents etiquetes, la N, la B, la U, la C, la R... Bé, en fi, diferents graus de manassa per part de l'home, de l'ésser humà, els animals. Exacte, de l'activitat humana. Aquesta toxicitat de l'activitat humana, perquè en fer els aspectes, estic cap a l'enocuda. Però es faria acabar si em permet, no només fixant-nos, perquè aquest animal és molt de pel·lícula, va dir-ho d'alguna manera, aquest vector i aquest ve de càlia i un animal tan mitològic. Però no... Hem de pensar que no hem d'anar tan lluny per veure que aquestes coses passen, si ens fixem en les nostres tres, també hem de fer una petita reflexió en aquest sentit. Nosaltres tenim moltes espècies autòctones que estan en perill, moltes que estan intentant recuperar-se amb gent molt bona a fer, molt voluntariosa, però que, per les gràcies, no tenim el recolzament de l'administració moltes vegades, ja que no en tenim, com a mínim, fem aquest recolzament i la gent que intenta conservar. Sí senyor, molt ben dit, sí senyor. Albert, des d'aquí et ve el nostre suport. Filograpia Doc Bilvich, per cert, mama i tant. Estic veient aquí perquè m'han passat els companys alguns dels vídeos que són grapacions de l'any 1911 amb l'anqui negre d'aquest gos, que vaja, com dius tu, venia d'un lloc marsupial, un gos preciós per això, un gos molt bonic. En la sala d'aquest animal, que tot es fa al voltant del gos més gran que coneixem avui dia, l'embargadura d'aquest animal és molt gran, fixa't en la boca, perquè en aquest vídeo en els últims dies em sembla la vida de l'últim animal, que es va conservar en una espècie de zoo. I mira que hem parlat d'aquí vegades del llenguatge canís, fixa't que el comportament d'aquest animal, en aquests petits fragments de vídeos que tenim, ja és sintomàtic, d'aquí l'animal està molt malament, està de pejorat, i a l'explicació o algunes d'explicacions que hi ha al vídeo oficial, s'explica que aquest animal es va morir sense ben bé saber per què, perquè s'estava donant menjar i s'estava donant una tensió, no? De pena, de pena. I aquí ja els va deixar morir. Bé, de fet són 5 vídeos que em mostren el Tilesí, el zoològic de Hobart, a Tasmania, entre el 1911, gravacions del 1928 i l'última de la Guàrdia Constància és del 1933. En fi, Albert, ho hem de deixar. Vull estar en els balalls, en el vídeo, que realment no t'hi perdo. D'intents. Doncs escolta, Albert, prerem bona nota, moltes gràcies una setmana més per haver-nos acostat a aquesta filografia d'Ovilvis, la relació que hem de mantenir els deserts humans amb els animals que envolten el planeta, que, escolta, si tots han de fer, com el Tilesí, que ha hagut de romandre pràcticament aïllat de l'Eixaruma per sobreviure... Per sobreviure? ...en fa plantegar moltes coses. Albert, gràcies, que vagi bé, bona tarda. A vosaltres. Adeu, senyora, senyora, senyora. Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix. Aquí a la penya del Morro, parlant amb el casal de Joves i el Sergi Arrada, si hi és, de Sant Jordes del Kiranam. Ràdio Tespel, 98.1. Ràdio Tespel, 98.1. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té a ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre. I, per tant, el Magasín és el que ens ha de fer. El Magasín és el que ens ha de fer. El Magasín és el que ens ha de fer. Té a ser comentat tots els dimecres, a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. El Magasín és el que ens ha de fer. El Magasín és el que ens ha de fer. El Magasín és el que ens ha de fer. El Magasín és el que ens ha de fer. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o disposició mob. informatiucomercal.com Desperta't, corrent, esmorzan, compren, passejant, caden, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ara hi ha resultessin dos exhaustos. I Oriol VARRA, Sàpat 19-26 i 35 de la tarda, anem a l'artstore de la penyada del Morro de ràdio Queden ja pocs dies per aquesta novena desfilada de Stan Wars a la capital catalana. Serà aquest diumenge dia 29 de novembre el pasat lluis companys al dos quarts de 12 del matí. Atenció perquè ja han començat a repartir algunes indicacions la gent de Star Wars Catalunya, que és una gent que reuneix i que ja fa molts i molts anys que van per diferents llocs del nostre país disfressat de Star Citroper, o de Darth Vader, o de Chewbacca. Bé, t'entensió, perquè t'avisen i també donen l'alerta que tothom qui vulgui pot anar disfressat a la desfilada de Star Wars d'aquest diumenge a Barcelona. Què heu de fer si n'heu disfressat a la desfilada? És una petita guia pels nens i pels no tan nens que vulgueu anar a aquest diumenge al matí a partir de dos quarts de 12, com diem, el passeig Sant Joan. L'art de triomf, això serà l'art de triomf. Però com hem d'anar... o què hem de fer si anem cap allà? Doncs ara us ho expliquem. Petita guia pels nens i no tan nens per anar a la cabalcada desfilada de Star Wars. Diuen que el punt de reunió serà sota l'Obalisk, el passeig pujades. 30 minuts abans d'iniciada a la desfilada s'aproparà una delegació de membres de l'associació per organitzar un grup compacte amb tots els disfressats per gaudir de la desfilada. Una vegada preparats esperem que arribi la comitiva oficial. Quan arribi la comitiva... Estic molt nerviós, ja. Quan arribi la comitiva oficial, enrere el grup de tropes imparials inicia la nostra pròpia desfilada. En acabar, la desfilada de Star Wars, esperarem que es faci la foto oficial de la desfilada. Estic moltes vegades desfilada i dit i després podreu incorporar-vos a la fotografia. Important, tots els menors hauran d'anar acompanyats d'un adult responsable. Gràcies, amics. Tot això és el que ens hi haurà aquest diumenge al matí, a Barcelona, amb la desfilada de Star Wars, que promets ser com a mínim multitudinària d'agut a la ja. Falta res. Recién estrena de Star Wars, la Pinícula. Mira, m'agrada perquè Star Wars Catalunya, en el seu Facebook diu, ja queda molt poc per la desfilada d'aquest diumenge. Volem recordar que aquesta desfilada és un esdeveniment de caràcter festiu fet per els fans i per els fans. Els mitjans dels que disposem són molt limitats i posem molta força i il·lusió en organitzar-lo. Demanem per això la màxima col·laboració al resistance, perquè sigui un gran dia de celebració d'aquesta afició que ens uneix, que la força us acompanya. Per cert, no és l'única activitat que hi haurà aquest cap de setmana. No és que estiguessin mirant coses d'internet de Star Wars, però hi ha alguna novetat que diu que Star Wars el desperta de la força. La primera paraula de la nova pel·lícula Star Wars. La segona paraula de la nova pel·lícula de la nova pel·lícula es diu que es va fer a la pel·lícula Star Wars. La segona paraula de la nova pel·lícula de la nova pel·lícula es diu que es va fer a la pel·lícula Star Wars. I també es va fer a la pel·lícula Star Wars. La segona paraula de la nova pel·lícula de la nova pel·lícula de la nova pel·lícula és un parell de persones que han pogut veure la pel·lícula. Amb tot el secretisme que rodeja la trama del desperta de la força, el presentador li ha demanat que la primera paraula s'escolta a la pel·lícula. La segona paraula de la nova pel·lícula de la nova pel·licuba, fondament a la pel·lícula d'sinòfies i lonchament. De leaves de marits no es fa més tranquil per� mediums, També us ho diré. Per cert que no és l'única cosa friqui que hi ha aquest cap de setmana, perquè també podem trobar un... Això a mi m'ha sorprès molt, eh? M'ho envia l'Eli de l'antiagenda, que fa els divendres, perquè no puc aguantar divendres. Jo ho vaig explicar avui, perquè és una cosa... forta, forta. Aquí a Catalunya som molt fans dels mercats mediàmals. Ja ho sabeu, no us descobrirem ara. Montblanc, tota la zona en posta, que fan allà... la festa del reneixement, també el mercat medieval David. Doncs atenció, perquè hi ha hagut un ideal que l'hem de seguir, aquest noi, aquesta noia, a Canet de Mar, aquest 17, 28 de novembre, fan un mercat temàtic de productes de Game of Thrones. Bé, em sembla una broma, o una notícia del Mundo Today. Però no, és veritat, festa de trons. És com han titulat el mercat temàtic inspirat en la sèrie. Entre altres qüestions diuen que et fotografis el tron de ferro que hauran dissenyat, tallers de modelatge de personatges de la sèrie per a infants adults, visites guiades al castell de Santa Florentina, fent una reserva prèvia al telèfon que donen. I atenció, perquè a mi això és el que m'ha frappat més a l'espectacle d'acció de combat entre dos raquis i l'anister. Aquest és l'apta, i això on? A Canet de Mar. Per tant, cap de setmana friqui on els hi hagi aquest cap de setmana a Catalunya. També hi haurà un concurs de cosplay, de gent disfressada de personatges de Game of Thrones, si voleu. A partir de les 11 a Canet de Mar, que t'hi sap de, també pot tenir una visita guiada a la Casa Museu de Lluís Domenach i Montaner. A l'una del migdia hi ha una conferència amb les claus de l'èxit de Joc de Trons, amb el crític de sèries Tónit a la Torre. Hi ha dos quarts de sis, cercabil·la amb la colla de geganteres de Canet de Mar, que no té res a veure amb Joc de Trons, però em diuen... Escolta, posem-ho i que facin una mica aquí, que es vegi alguna cosa boguda. I a la set i una conferència que es facin Joc, senyores, les dames també juguen a Joc de Trons. Per tant, cap de setmana friqui on els hi hagi a casa nostra. Què és el dia de l'orgull friqui? Ja, alguna cosa, no ho sé, perquè si no, no ho entenc. En fi, diumenge a Star Wars i dissabte, Joc de Trons, a tope a Canet de Mar. Primera edició de la festa de Trons, que, a més a més, coincideix, ara ho entenc tot, amb l'estrena del primer capítol de la sisena temporada, que serà aquest diumenge a la nit a H-B-O. Gràdiu, que esperen, donant-te-vi com tu. Gràdiu, que esperen, donant-te-vi com tu. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als recons més amagats de la música dels últims cinquanta anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu Mop. Informatiucomercal.com Desperdanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Beus de la paròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. La Pella vol morro cada tarda de Cineset a ràdio d'Esber. La ràdio és el primer. Avui acabarem parlant del que ja és tot un esdeveniment comercial. Els últims anys que és a nòstres. Estan parlant del Black Friday. Serà aquest divendres, dia 27 de novembre una tradició que ja sabeu. Anglosaxona i Nord-americana, important, des de fa un temps. On el gran reclam comercial és el dia de rebaixes a botigues, centres comercials i on l'any. A continuació, ho respliquem com trobar les millors gangues. El Black Friday ja és aquí, tots els que encara no saben què és aquest dia, només que el que mirin cap als Estats Units ja és on va néixer aquesta tradició que se celebra l'últim divendres de novembre, l'endemà del dia d'acció de Gràcies, i que consisteix en descontes i rebaixes massives a totes les botigues i centres comercials del país. És també el dia que comença la campanya de Nadal. Des del 2012, la tradició del Black Friday lluita per fer-se un forat a l'estat, i cada cop són més les botigues i cadenes que s'hi han sumat, tòtica amb algunes diferències amb els Estats Units. Aquí, per exemple, els descontes s'allarguen més dies i s'ha apostat molt per les rebaixes en la venda on-line. Davant l'allau d'ofertes que hi ha, hem preparat... Bueno, no ho hem fet nosaltres, ho estem llegint directament del diari ara, cosa que des d'aquí aplaudim els companys de professió, que en s'han salit molt amablement sense que ho sàpiguen. Aquest article, la millor ganga del Black Friday. Amazon, el gegant de venda on-line. Va començar el dilluns, dia 23, la seva setmana d'ofertes. Durant 8 dies consecutius ofereix més de 3.500 productes preus rebaixats fins al 50% en alguns casos. A més a més, el divendres, dia 27, a partir de la mitja nit, la cadena afegirà la seva web 150 noves ofertes cada hora. 25 nous productes amb un descontes cada 10 minuts, en el que preveu que serà el seu dia de més vendres. Per tant, Amazon, aquest divendres, ho peta a tope segur. Privàlia. És la botiga on-line d'escontes que a Privàlia ha decidit sumar-se també aquest any al Black Friday i oferirà descontes fins al 90% en els seus productes i algunes vendres exclusives. La marca ha decidit fer-ho durant tota la setmana i entre els productes rebaixats hi ha moda, complement, objectes per la llar, esportius i algunes marques conegudes com Combers, Superdive, Dolores Promoses o Veramodas. Mediamark. Mediamark, aquesta cadena informàtica i electrònica és una de les botigues que fan descontes més sonats durant el Black Friday. En guanyes ofertes començaran el divendres 27 i de fet se llargaran en alguns mediamarks fins al dia 30 de novembre. Amb rebaixes fins a terció el 50% en alguns productes, tant en les botigues físiques com en la compra online. Per tant, Mediamark, jo m'apunto. Jo no sóc tot, jo hago Black Friday. N'hi ha més, per exemple, a Mango. La cadena catalana de roba ja fa temps que s'apunta la jornada de descontes i en guany ho farà de divendres a diumenge en promocions i preus especials i descontes de fins al 20% en totes les col·leccions, tant a la web com a les botigues. FNAC. El divendres, dia 27. La cadena francesa oferirà l'EFNAC, importants descontes en alguns dels seus productes, però ja han avançat les gangues i aquesta setmana hi ha hagut ofertes flash, sobretot en productes d'electrònica. L'any passat les ofertes d'estrella van ser els descontes d'enordinadors Mac i iPads i s'espera que en guany tornin a repetir les ofertes. Bé, passem al cort anglès. Bé, passa. L'any passat em vaig comprar la meva actual... Com es diu això? Esprimidora? El cort anglès. El Black Friday. Va lluitar de preu. Va agradar-me molts. Diu que el cort anglès i els dels magatzems també s'han sumat a la cita i celebren el Black Friday en descontes a tots els seus centres subcomercials i també a la vent d'online. Les ofertes són gairebé tots els seus departaments. Mira que bé. Així que no acabarem mai, sí que hem d'acabar el programa. Bueno, Sara, la marca espanyola de roba low cost no falta a la cita i en guanyo fereixes comptes en botigues entre el 30 i el 50%. En roba de dona, d'home i de nens. Mentre que en les compres online les ofertes poden arribar al 20%. En fi, toys arasss! Aquesta cadena de joguines també s'ha avançat i ja està oferint descomptes tota la setmana. En alguns casos els productes estan rebaixats fins al 50%. Per tal de favorir que els regals de Nadal es puguin tenir una augmentalació i serà gran també fins al dia 29 de novembre, els escomptes es fan en botigues i en compres online. Home, una mica de cultura. La casa del llibre va a ser una mà. Black Friday i Cultura també van units, perquè la cadena de llibreries també s'ho suma el Black Friday en descomptes d'un 5%. Bueh, bueno. En tots els llibres i bucs. L'1 i a més ofereixen una rebaixa especial per als readers. T'agus que estan un 10% més barat. Bé, he vist Black Friday, més animats que a la llibre. També ho dic Carrefour. A veure, Carrefour diu la cadena francesa de supermarca Carrefour. També s'ha sumat el Black Friday, però amb descomptes no tan atrevits com altres botigues. Aquesta any la companyia ha anunciat que les ofertes seran del 27 al 30 de novembre, tot i que no ha donat més informació sobre quins seran els articles amb descomptes. Bueno, en fi, que n'hi ha... Hi ha mucho viaje de Catelón, Ulavox, Ikea, La Roca, Vila... En fi, un munt de llocs que fan... Sí, no calles i du tot. Un aplaudiment als companys de l'Ara. Gràcies, Diàriara, que són 5 anys, i faig articles com aquest, que ens serveix per transmetre, aquí, de forma humila, el programa. Gràcies també per la gent del Diàriara. També, per cert, Carles Capdevila, que ara parlarem del Diàriara, que és el director, a partir de dissabte deixarà el càrrec, perquè em sembla que avui mateix, segons va anunciar ell, en un vídeo on s'adreçava a tots els companys de la redacció del Diàriara, l'operaven del tumor que li van detectar fa uns mesos, i que, per això, a partir d'ara, deixarà de ser el director del Diàriara, coincidint, justament, amb el cinquè anniversari de la publicació catalana. I, a partir d'ara, em sembla que serà Antoni Vases, qui agafarà el relleu, i serà el director de l'Ara. A Carles Capdevila, tindrà un càrrec, doncs, simbòlic, serà el director fundador del Diàriar. En fi, ho hem de deixar aquí. Gràcies a tothom, ja ha fet possible la peia del Morro de Mué, amb la Cristina Barca, de les notícies de Senjús, la Quora Nervión, directament des de la revista Time Out, l'Ordex Martí, terapeuta corporal de l'espai d'ascència, a la segona, l'Albert Capapell, amb filosofia d'Oc Bill Beach, parlant-nos de diferents races, com el Terrier, i també amb qui més hem tingut. Bueno, sí, l'agent d'Estar Wars, no els hem tingut, hem parlat d'ells, i del car de setmana fricci, que tindrem. Tornem demà, a partir de la tarda, que s'ha parlat i acompanya Jordi Domena. A veure si hem d'anar amb l'informatiu vespre amb la Cristina Barca. Que vagi bé, adéu-siau. Bona tarda. La feina del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la feina del morro. A Facebook, la feina del morro. Com veus? Són originals de mena. A les portes pàdios d'esper. Si tu n'hi t'està pàdios d'esper. La ràpida s'ha enjust. La ràpida s'ha enjust. La ràpida s'ha enjust. La ràpida s'ha enjust. La ràpida s'ha enjust. It's gonna take a superman to sweep me off my feet. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the end of the night. He's gonna be strong and he's gonna be mad, and he's gotta be fresh from the fight. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the morning right here. He's gotta be strong and he's gotta be cool, and he's gotta be light from the fight. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the end of the night. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the end of the night. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the end of the night. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the end of the night. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast, and he's gotta be fresh from the fight. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the morning right here. He's gotta be strong, he's gotta be cool, and he's gotta be light from the fight. I'm a hero, I'm holding on for a hero till the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast and he's gotta be fresh from the fight. I need a hero, I'm holding out for a hero till the morning night. He's gotta be sure and he's gotta be soon and he's gotta be loved till the night. I need a hero, I'm holding out for a hero till the end of the night.