#93 - La Penya del Morro del 2/7/2012

Per a les contres, ràdio d'esper, sintonits, ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just, durant l'8.1. Ràdio d'esper, durant l'8.1. Per a les contres, ràdio d'esper, durant l'8.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'esper, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdiodesper.com comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, com estàs, amics i amics? Hem vingut al programa de les tardes de ràdio d'esper. Parla i un salut de Jordi Domènec des d'ara i fins a les 7 del despre. Això és la penya del Morro. Gràcies, de debò. Gràcies al públic que t'acompanya avui des de Viladecans. Gràcies, amics i amics, per venir al programa. Avui començarem parlant de les notícies. Tinc una mica de gafada avui, em sembla, eh? Carme Verdoi, bona tarda.Bona tarda. Tu no tens la veu agafada, tens la veu... No tinc llum, per això, veig.No tens llum? No tinc pilot vermell, que m'indiqui. No tens pilot vermell? Què vol dir això? Què vol dir, què vol dir, què vol dir, què vol dir? Què vol dir, què vol dir, què no tens pilot vermell? Aquell llum que se'n sent, els estudis radiofònics, es fan indicar-te que ja pots parlar o que no... Doncs no se'n sent, perquè hi va caure un llam, crec. Què dius, ara? No, hi va caure un llam important i va desconfigurar tot això, i llavors ho caga més en un pati d'una finca, eh? Oh! No em diguis que el roure aquell que volien tallar, ara la natura s'ha penjat. Ah, d'acord, d'acord. En fi, a tot això, em parlarà la Carme d'aquí uns moments? No, del llam no em parlaré.Per què no parles del llam? Això parla amb el Carles, si vols.No, Carles, no, perquè tenim una secció de meteorològica per setmana, i avui encara no toca, demà que em falta gent. En fi, bah, parlem de coses interessants, perquè avui a la penya del Morro tindrem, doncs, el David Ávila per parlar de la tele, va bé? Posa'm si la sintonia de la somàrica amb aquesta música em fa por. Va bé, doncs avui tindrem el David Ávila. Parlarem de televisió amb ell. A la segona hora parlarem d'història de Sant Just amb el Manel Ripoll. Només ens queden tres episodis per acabar la temporada, perquè us recordo que el 20 de juliol acaba la penya del Morro. Queda res, eh?No queda res, queden tres setmanes. A més a més, avui farem llibres, com que setmana pararem de llibres i d'aquest món amb l'Arnau Consul. Jo tinc la veu una mica agafada. Ja us ho dic ara, però intentaré fer un programa per vosaltres. Perquè n'estou mirant i veient a través de ràdio i d'esvern.com o escoltant a través de ràdio i d'esvern. No 8.0 FM. Ai, passaria que sí, m'oblido, però avui ja el presentarem d'aquí uns moments. O no sé si el tenim aquí, que tenim l'Edo. Edo, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda, Edo, bona tarda, Edo, bona tarda. Bé, benvingut al programa, Edo. D'aquí, si no el que digui res més, d'aquí una estona... No, no, no, no ho vull cremar. És el primer dia que ve i vindrà cada tarda durant aquestes últimes tres setmanes del programa i ens llegirà quins són els trending topics perquè en aquests moments hi ha el Twitter. És a dir, els temes que mires parlen en aquesta incertesa social. Carme, i això serà després de tu. O sigui, quan acabis les notícies ho sent just. Què passa? Perquè tens aquest micro obert. Hi ha com un rebot, no? Sí, sempre que hi ha un altre micro obert, aquest se sent molt estrany. A veure, Carme, crida un moment.Crida? Sí, crida.No he cridat, tampoc.No se crida. Carme, crida.No vull cridar. No vull cridar. Un programa amb més humor que penja, o mira més penya com ho puc. Vinga, va, passem a les notícies de sensors. Carme, què apuntes? Que estàs apuntant coses? Sí. Què apuntes?No, m'estic organitzant. La llista de la compra?No, és una cosa de la ràdio. La llista de la compra de la ràdio?No. Quatre microragofons, unes coses... Exacte.Vaga. Però què has apuntat? No ho dius tampoc? No, perquè són coses d'organització interna. Del teu cos? No. De què? De la radio. Però què de la radio digueu? Doncs com organitzem el dia del just a la fusta demà, etc. Ah, d'acord, o sigui, aprofites la penya, amorro. No, però si tu... Cones no te'ls programes. No, és veritat. No, està molt bé, Carme. Gràcies. No és veritat. És en funció de les notícies que hi ha avui per reorganitzar-ho. Ja, ja, ja. Va, en fi. Carme, va. Amb quina notícia comencem avui? Doncs mira, comencem parlant d'una bona notícia, que és que tots els alumnes de segon de Batxerat de l'Institut de Sant Just han aprovat les proves d'accés a l'universitat, els resultats... Què dius? La selectivitat? Sí. Tothom aprovat? Tothom. Oh! Moment històric a l'Institut de Sant Just d'Esvern. De fet, aquests resultats concorden amb les altes qualificacions generalitzades arreu de Catalunya, on s'ha obtingut la nota mitjana més elevada de la història, la mitjana a Catalunya, eh? No, a Sant Just, a Catalunya, ha estat del 6,3. Oh! Què ha passat amb els estudiants? Has tornat a reflutar l'educació? Mira, potser és una generació... Doncs potser sí. Brillant. Edu, és la teva generació, perquè tu, Edu, fas quart d'essor, no? Sí, l'any que ho he començat, primer de Batxerat. No és la seva generació, llavors? No, però d'aquí d'oci. Tu notes que la gent que és dos anys més gran que tu és més llesta que els que venien abans, per exemple? Sí, nosaltres som molt més intel·ligents. Ah, molt bé, Edu. Ja està comprovat, treballa en investigació. Tenim la notícia i tenim el protagonista aquí. Carme, més coses sobre la saltimitat? No, ja està. Ah, va, no tens més misteria. No tens més, eh? És que no t'interessa gaire, no? Sí, sí que m'interessa, però no tinc més informació. Per exemple, la persona que va trobar més nota de l'institut. No tinc això. La que va trobar menys nota. No tinc res d'això. No sé, no tens res d'això. No tinc res d'això. La pell o del mor, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Bé, continuem parlant de notícies de Sant Just. Carme, t'ho diràs. Doncs mira, l'Ajuntament ha provat les bases per la convocatòria pública per la selecció temporal d'una plaça de promotor o promotora econòmica. Ei, feina. Sí, de moment jo explico una mica general. Li donarem més detalls i si us interessa podeu concretar-ho. Però la idea és que a final de setmana hi haurà encara una sortida. O sigui, ara es preven les bases i a finals d'aquesta setmana es preveu que aparegui publicada l'oferta el vulletiu oficial de la Provincia de Barcelona. Les bases de moment s'han fet públics a la seu electrònica de l'Ajuntament i es pot trobar a l'apartat anúncies oficials, dins d'anúncies oficials o d'anar al subavertat matèries. I l'oferta pública és fàcil. De totes formes, la gent que l'interessa ja s'ho mirarà. Per què no m'ho deixes dir? Perquè volia preguntar què vol dir això de ser promoció. Ja t'he dit que avui no tinc més detalls. De moment es pot accedir. Si aneu al portal web www.seu.cat. A tu et trobareu més detalls del que és un promot econòmic, però això m'ho puc dir i demà t'ho explico bé. A tu i els agents. Seu.cat, no la coneixia aquesta vegada. Va res en just. Però què és una Seu... Electrònica. Una Seu electrònica. És la Seu.cat. Si tu vas allà, és una Seu. Seu. Tinc curiositat per saber què hi ha en aquesta pàgina. Ara la miraré mentre tu expliques l'última notícia del dia. Doncs una abraçada ben forta de Pere Arquilloé, saludar Radius Ver, i tota la colla del Morro. I em demanen quatre anys que no pari la cosa i anar fent bullir l'olla. Gràcies. Una abraçada ben forta. Gràcies, Pere Arquilloé, que està fent el Cirano de Bargerac a la Bluteca Nacional de Catalunya amb molt d'èxit. Què passa, aquell diu? La colla del Morro. Atenció, és la penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. L'altre dia vaig veure un tuit que posava... Hem arribat a la penya del Morro. La gent ens mencionava a nosaltres. Que la penya del Morro és un turó que hi ha aquí a Sant Just, a sobre de Camp Mèlica, amb unes restes hivers. Que nosaltres som un programa que per fer la broma, diem que ens diem la penya del Morro. Però la penya del Morro va existir abans. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Per cert, tem a Twitter, no llegirem avui, però que hi ha molts... El tuit de la penya del Morro. Aquest cap de setmana, molta gent ha posat cor a sobre la senyera. Molt bé. Que hi ha plantada, que es va plantar, fa un parell de setmanes al cap de munt. Fa una setmana, només. Sí, fa un parell de setmana. Sí, i cap de setmana a fer una setmana. Fa un parell de setmana, sí. Doncs... Carme, fa dos setmanes, no? Però si els comentaris diuen que aquest cap de setmana... Feia una setmana. Feia una setmana. Per tant, era molt recent, i el primer cap de setmana que està plantada. Feia una setmana. La senyera, tu, de la cap de setmana? Ah, sí? Sí. No. On has anat el cap de setmana? A diferents llocs. Ai! A quins llocs? Carme, verda. La gent ho pregunta... I no t'ha acabat? Acabar? Acaba mar, has anat? No, mar no. No t'ha acabat centra? T'ha acabat centra? Perdona, però què has anat a fer? Vaig anar a fer un cor a foc. Vas anar a fer un cor a la mula de Sant Feliu? Vaig anar a fer un cor a foc? Escolta, no està molt bé, no? Sí. Que et va agradar? Va ser una mica llarga. Tu vas passar bé? Sí. Que vas fent noves amistats? No. Per què? No, no, perquè jo què sé. Perquè es fa molt això. Els pares ho pregunten... Eh? Tu et vas a un lloc i dius que ets fent nous amics, oi que sí? Sí, sí, sempre ho pregunto. Ah, ja ho pregunten, eh? És una cosa normal, això, Carme? Sí. Bé, en fi, tu has passat bé per això? Sí. Molt bé. De què estàvem parlant? De res. Va, va. Estic, estic. Estic, estic. Estàs parlant. Bona tarda. Gràcies, Carme. Bona tarda. No tinc a puntet el guió, perdoneu, malçaltat. És veritat, els teats ja vam mosking de la penya del Moro. I també hi ha hagut una conversa simpàtica, eh, amb la Moni Solanes, que es fa dir Moni Contomate al Twitter, i també el JJMM9999, que és un nom molt fàcil de recordar. Si has de mencionar al Twitter. D'aí no es van sentir gaire les clàxons i gaire patards, a Sant Just quan va guanyar la selecció espanyola, l'Aurocopa i la Moni Consolana es deia que jo també estic en Sant Just i oi estar clàxons i cànticos com si no ho havia de menjar. I li respon l'altre diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, diumò, i cald으면 i amb més pràctiques feines. I el que sí que era de la altra mena vèctica eraense, com quan нее el Madrid es posia a l'altre. La Moni Consolana et va dir que era per a contrastar Сейчас. Ara ha dit això. Al Twitter es pot dir la fruita. QuinesAY husi gaireix totes les coses que té un desig. Vaig pensar que era una cosa com nevera. Tinc la paraula. El centre d'estudis de Sant Justenc celebra aquest divendres, el seus 25 anys d'història, amb un sopar a l'hotel NAC, Porta Barcelona. Què dius ara, un aplaudiment pel centre d'estudis de Sant Justenc. La tècara comptarà amb la presència de l'alcalde, Jordi Perpinyol, el regidor de Cultura, Sergi Seguí, també el rector de la parròquia, amb mossèn Joaquim Rius, i també està convidat al conseller de Cultura i Sòcia de l'alcalde de Sant Justenc per Ferran Mascarell. Per cert, una pregunta, això que dius que també està convidat, no has dit que s'hi estira. No està convidat. Ens ha comentat aquest matí, la Maria Quintana, que depenia de la seva gent, etc. Això m'agrada molt, a l'hora de promocionar actes, jo també. Quan acabem el programa, Barack Obama, que s'apelgueu, està convidat, l'últim dia de la penya del Morro, que és el 20 de juliol, que passa, està convidat, no ha confirmat encara, però està convidat, ell no ho sap, tampoc. Tenim tres setmanes per fer-li arribar un burofax al pantàgon. A la celebració també s'ho menjarà la figura dels cinc socis, fundadors, que encara formen part de l'entitat, que són Julio Choa, Daniel Cardona, Núria Rajadell, Francesc Riera i Joaquim Carbonell, i també es farà un reconeixement a Pep Quintana, que és l'únic expresident que es viu. Doncs no ha redimentat el Quintana. Hola, és el Pep Quintana. Saps què t'aquella veu, Pep Quintana? No la aconsegueixes, crec. Escolta. Hi havia una imitació bastant bona, aquí, a la ràdio. Sí, sí, està ocupada, no? Està ocupada, la imitació, està ocupada. Bueno, en fi, doncs ja la farem un altre dia. Molt bé. Perquè això és el divendres, no? Sí. Per tant, ja em pararem. Carme, moltíssimes gràcies, que sabeu que podeu escoltar totes les notícies de Sant Just. Ara mateix, a ràdiodesverb.com i veure-les, també, si voleu. Voleu, perquè no ho hem d'escoltar. I a la set, als Sant Just Notícies, edició vespre. Carme, moltes gràcies, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. Mireu, us explico una història estimat hi oients que esc顾 el programa fa unes setmanes. Vaig veure una trucada d'un noi que es deia Edu, i em va dir, escolta, ara ja molt col·laborar al programa i venia a la penya del Morro, dius, puc venir cada tarda? Dic, papa, molt bé, però què dius? Sí, cada tarda, però què vens, d'alguna institut, o fer-ho un treball de recerca o alguna cosa per l'estil? I em va dir, no, no, és que a mi m'agrada la ràdio, vull aprendre com funciona aquest món. Edu, bona tarda. Bona tarda.Edu, bona tarda. Edu, què més?Edu, Rodríguez. Edu, Rodríguez, és veritat. Ja t'ho has pensat bé, això, de venir a la penya del Morro? Sí, sí, sí. Perquè tu t'agrada molt el tema de la ràdio, no? Moltes ganes, està bé. Vull dir que hi ha molts programes i tu has de venir aquí. Sí, sí. Podem saber-ho? Perquè és la millor. Ara, ara, ara, ara. Edu, entres bé, eh? Estarem cada tarda, durant les properes tres setmanes, i ara que ja et coneixen els ullens, comentar que tu ens explicaràs quins són els 30 intòpics del dia, que, per dir-ho d'alguna forma, són les paraules o les frases més repetides, que en un moment donat es dona el Twitter. Ja sabeu que és aquesta xarxa social, el Twitter, on, doncs, veja, molta gent pot dir el que li doni la gana, amb tweets, 140 caràcters, com a màxim, i els trending topics és el que més es parla el Twitter. Comencem, perquè ho dividirem en dos apartats, no? Els trending topics mundials i els espanyols. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Bé, comencem pel primer trending topic mundial. Avui era trending topic to my future kids. Sí, és un de aquells... Trending topics una mica xorra, que ben bé no se sap per què, perquè ell és, però, bueno, molta gent a la mateixa hora comença a parlar sobre el mateix, i, bueno, significa els meus futur fills. Què li diries els teus futur fills? Sí, són una mica com consells, no? Per exemple? Per exemple, don't repeat the same mistakes like I did, que significaria no repeteixis els mateixos errors que jo vaig fer. Ah, és veritat, el fill, no? És una cosa que li diries. Tu què li diries, eh, el teu fill? Perquè, clar, no sabem, no? No, uf. Li pots dir moltes coses a un fill. És veritat, jo li diria a prova, ja, a prova d'una vegada. Estudia i a prova. Un altre... Trending topic mundial, avui ha sigut Asif Yildrim. Què és, aquest home? Doncs sí, és el president del Fenerbahce, que l'han condemnat amb 6 anys i 3 mesos de pressor. Per què? Què ha fet? I té que pagar 1,3 milions d'eires turques. I, a comès, dos delictes. En primer lloc, ha creat una organització armada criminal, que pretenia obtenir ingressos econòmics a través de l'esport. Ostres. L'han condemnat per fixar i manipular els resultats dels partits. Va manipular diversos partits del Fenerbahce, e inclòs un partit en el que no jugava al Fenerbahce. Ah, molt bé, està bé, eh. Perquè veiem fins a quin punt arriba la manipulació. La corrupció d'aquest home. Sí, ara aquest home que apareixerà davant l'acord suprema de Palacions, a l'esperat d'un veredicte final, i el tribunal és la seva última oportunitat, de moment se li ha prohibit assistir als partits del Fenerbahce, i serà obligat a dimitir del seu càrrec com a president. Bé, doncs ja queda dit. Avui també ha sigut, com es diu això, trending topic, Justin Bieber, no? Sí, perquè, segons s'ha pogut saber, farà una gira mundial, una gira per Europa, bàsicament, el 2013. T'es content, Edu, o què? Bé, a mi, tan sabat. Durant els mesos de febrer i abril, i vindrà a Espanya el mes de març, entre... Allà només hi ha dos llocs, només. Sembla ser. Només visitarà Bilbao i Barcelona. L'any que ve, eh? Sí, el 2013. Visitarà Espanya el 14 i 17 de març. Molt bé, molt bé. La rentralla es poden començar a comprar, ja. Sí, a partir del dimecres, aquest dimecres. Bé, no sé què passa amb el Justin Bieber, que sempre és trending topic o sempre se'n parla molt d'ell, no? Sí, té moltes fans. Creu una mica d'odi entre els homes, però entre les dones hi ha molta afició, el Justin Bieber. Les dones estan molt loques, no? Ai, Justin Bieber! Estan bojos per ell. Diu, si una, per exemple, et diu... Si no puc dir el Belief Tur, que es diu així, no, per favor, no me deixis ni això. Qui també lo que quieras, pero eso no, por favor! Això gent la diu, eh? El Twitter. Que gent que està com boja per ell sense ell no pot viure. Sí, sí, sí, bueno, en fi, doncs queda dit. Va, passem ara als trending topics d'aquí d'Espanya, perquè hi ha hagut... una notícia tràgica aquest de matí. Que també està trending topic, no? Parlant de Toni Nadal, metabròleg de TV3. Sí. Que, doncs, vaja, ens ha deixat aquest cap de setmana. I cap de setmana... Tots culpits, també, la seva mort. I ha estat trending topic avui també, el Twitter. Sí, perquè aquest cap de setmana se'n va anar a fer una travessa pel Parc Nacional d'Aigüestortes, va tenir un accident, l'han trobat mort aquest de matí, ha mort en 40 anys. Realment ha sigut una notícia tràgica. És que era llicensat en geografia, i feia ja set anys que treballava per TV3. Abans havia de treballar per televisió espanyola. I bé, les seves... Tenia moltes passions com el muntanyisme, i eren anamolats del paisatge. I la veritat és que defenia les tradicions a Catalunya i una gran pena. Una abraçada, una abraçada a tota la gent que el va conèixer, a la família, en fi. Que quedi en aquests moments tan difícils. I, a més, quan ha sigut, en final, que ell li agradava, també. Alguns tuits, per exemple, ahir no plovia, ahir el cel plorava per Toni Nadal, o Toni Nadal, mateixa geògraf, em manda al seu país un gran professional. Bé, Edu, ja acabem amb l'últim, val? Tren dintòpic d'avui, que és Arde València. Sí, doncs en els últims dies s'ha estat avigut un foc a València, que ha cremat unes 50.000 hectàrees, que estava format per dos focs, que tenien un perímetre d'uns 150 quilòmetres. No ho sé. Sí, hi ha 15 municipis afectats, 13 carreteres tallades, 3.000 evacuats, la capital València estava plena de fum, però han estat treballant tots, i el canvi de vent i els descens de temperatures han ajudat aquest migdia, que avallar de les dues que han aconseguit estabilitzar els dos incendis. I, bueno, també hi ha una mica de... Estan en una mica enfadats a València. Sí, la gent del Twitter s'ha indignat una mica, no? Ho han fet en forma de Twitter. Què ha passat? Amb el president del Govern espanyol, en Mariano Rajoy, que defensen que... perquè se'n va tindre a canar a la final de la selecció, quan València estava en aquesta situació, que defensen que potser es tindria cap a preocupar abans per aquests problemes que són més importants que una simple competició. Sí, per exemple, un Twitter d'aquest estil diu Arde València i Rajoy en el Campo. Cuando vuelva a soltar un antes todo esto era Campo. La gent una mica indignada en València. Diuen, en València també estan saltant. M'agradaria dir-nos referent a la celebració de la preocupada. Però no de alegria, sinó perquè ardel suelo i falten medios para controlar el fuego per el que faci el populí. Bonaparte. Joyeux, Gaude, conozco que he diat que parlem d'unaheticitat Hailence Giancarlo Romarino a través del Twitter. Eddie, moltes gràcies per haver vingut amb avui al 미�èdia. Al Colco, com ha anat el primer dia? Bé, bé. Bé, no, o no. Sí, sí. Porten... Una cosa que necessitis a laérique, que valguis en outro copis, perquè després de la selecció tots els col·laboradors reben és anar cap allà a relaxar-te, després dels nervis que has passat. És molt bé. Vinga, posa'm a la cara. Se t'ha caigut bé a la cara, eh? Edu, fins demà, gràcies. Fixa'm a la tarda. 5 i 27, continuem en directe a la penya del Morro. D'aquí uns moments parlem de televisió amb el David Ávila, que avui és sorpresa. Ens ha vingut a visitar aquí, a l'estui número 1 de la ràdio, i en directe, sí, parlarem de tele. Vinga, va, vinga, va. Gran frase, eh, per un problema de ràdio. Río, por no, llorar té la fe i les coses azules. Fins ara mateix. Un hermano valiente, perdere y creer. Verde, ta cadena, he encontrado una sorpresa y perderme en ella. Ater la compra, he encontrado una botella. Verde, ta y pareja, jugar bajo la mesa y la pack. Entrenes, la colomía de nenes. Llever un linto, que ha de quemar el bolsillo en bajar piñones. Demer macarrones, a fer-me el desfistado en las reuniones. Mirar, te toquen los seditos que una sierra y jugar al guitarrio y creer en el puto héroe. Matar tu calendario, no pisar en estenario. Volar por tu barrio, escondido en un armario. Subir tu ensalario, emocionar hasta el campanario. Soy un solitario, un voluntario del boja muraria. Yo enrimo todo con río, porque son río, por no llorar. Hoy enrío, por no llorar. Sí, son río, por no llorar. Yo, hoy enrío, por no llorar. Yo, hoy. Hoy enrío, por no llorar. Sí, son río, por no llorar. Yo, hoy enrío, por no llorar. Yo, hoy. Ey, chicos, hay sorpresas de colores en las timas de los montes. Millones de sedas perdidas en los bosques, con mi nombre escrito en ellas quitando de la fe. ¡Vale, salas, en torno a mi existencia! ¡Vale, salida mi existencia! Todas las trompetas de la muerte. ¡Vale, salas, en torno a mi existencia! Todas las trompetas de la muerte. Millones de trompetas de la muerte senando. ¡Aquí, dos! D'aquí en moments amb el David Ávila, parlem de televisió. Per exemple, algunes notícies que m'acaba de passar al guió que diu que avui parlarem del programa 9, 3, 5, que diu que tal bon punt ha començat hauria d'haver sabiat. Todo el mundo es bueno, amb la Pilar Rubio i el José Corbacho. Descorrirem perquè d'aquí en uns moments a l'apena del meu Rorret, petita pausa per la publicitat, i quan dic petita vull dir petitíssima, que no me'ls fem un anunci i tornem ara mateix. A Sant Justesvern apostem per l'habitatge públic. Promoença obert la convocatòria per adjudicar 25 pisos públics. 20, a Mas Yui, 4 al carrer Cadenas, i un al carrer Salvador Espriu. L'adjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les solicituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promoença a la carretera Rallau Número 106, als locals 6 i 7. Jo veureu les bases i les condicions a l'adjudicació al web 3vdoples.promunce.cat. Promoença. Empresa municipal de l'habitatge de Sant Justesvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desvern. Hola, soc el Manel Lucas, i vull saludar la penya del Morro de Ràdio desvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenir Morro és més important que mai. Moltes gràcies, gràcies a la gent que avui ens ha vingut a visitar el programa. Des de Vila de Can, David, a Vila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? És aquest directe, avui? Ai, sí, senyor, mare meva. Com és que has vingut avui al programa? Que t'enyoraves? Molt, molt, molt. T'he de dir una cosa. Què passa, ara? Fa 3 setmanes que t'ho vaig dient, que és que la secció sempre la faig des dels jardins de la Universitat de Víxat. Que senyor, sí senyor. Però he pensat, va, vés a veure'ls. Ja t'ho agraeixo, eh. T'ho hagués vingut una mica més, ja no arribes, perquè en 3 setmanes acabem el programa, però vaja... Vindràs també la setmana que ve o no ho sap? També, també. La banda en directe del programa de Vila de Can. I té més mèrit perquè vingueu a veure'ls expressament a vosaltres. No vinc de públic i de passo. Vull a la ràdio. No, no, no, no. O sigui que avui no hi ha... Hi ha programes que et facin aquí el públic? Sí, avui s'està gravant Atrap on Millon. Atrap on Millon. Porten tot el dia gravant Atrap on Millon. I no ho graven, això, amb a Mediaparc? Un carrer més amunt. El carrer Juan de la Cierba. Ah, d'acord. És un gravent o per cent triomfo? No, no, no. O per cent triomfo es gravava a Mediaparc. A les altres anys de nou és la vida. Es grava també a Oracaigo. Què més es grava? Les caixes de Llatú. Què més es grava? Què més es grava? Avanti. La Trinca, buscant la Trinca, es grava allà. I la Sèrie Divina es també es grava allà. Caram, quantes coses, no? Sí, i quan veus tot això, ho vaig dient jo. Sí, sí. Què vols que t'aplaudim o què? No, no, que dic que no, dic que no. M'he agafat molt d'hora, avui. Vull dir que siguem considerats. Fas casa guardiola, malgrat que no és entrenador del Barça. I tant, i tant. Avui parlem de televisió com cada setmana i comencem amb una notícia que a mi m'ha sorprès. Perquè el nou programa de José Corbacho i Pilar Rubió, a tothom és bo, a que acaba d'estrenar-se, podria ja petar. O sigui que realment ja potser ni s'estrena. No, es va estrenar, es va estrenar. Sí, però avui és curiós, això, no? M'ho explico. La setmana passada va rebre Pilar Rubió una lleu de crítiques tan bèstia. Ah, sí? Sí, sí, sí. Aquesta noia, mira, jo no vaig al programa i no dubto que no acabi d'encaixar. Però em fa pena aquesta noia, pobre, tu, perquè tant... no, tanta... tanta gent dient-li... Amb aquesta etiqueta de noia agafes, que és tan beix. Ara en parlarem una miqueta de com ha anat tot plegat i per què com s'ha forjat aquesta etiqueta de mala estrogança Pilar Rubió. Bé, doncs us ho explicaré. La setmana passada va tenir una lleu de crítiques molt bèsties, aquest programa, i l'audiència no va acompanyar massa. Però també s'ha de dir que, si no l'hagués presentat Pilar Rubió, tampoc hagués tingut massa exita aquest programa. Vull dir que ella no va construir avui ni l'exi, ni a fer-lo baixar l'audiència. Vull dir que el programa era dolent i que ella, saps, no va influir a que la gent no hi n'és. Ja, jo no el vaig veure per això, el programa. Tu i molta gent només va fer un 11% d'audiència. També he de dir una cosa. A veure. Avui, abans de saber el resultat de la Roja, jo vaig afirmar les xarxes socials, ho podeu veure, que vaig dir que... Perdó, és un polític, eh? Sí, no, vaig dir que avui el programa posaria l'audiència. Perquè la competència és fluixa aquesta nit. Sí. No sé ben bé què fan d'audiència. Ai, de programació, la pel·lícula d'Antena 3, crec que és fluixeta. Normalment les pel·lícules d'Antena 3, no sé per què, però tinc com estic més fluixetes, no? Depèn, però la de aquesta nit és fluixeta. I l'entrevistat de Julio Tero tampoc ha traumat-se... Qui és, avui, què ve? Pedro Ruiz. Pedro Ruiz, bé. Pedro Ruiz. Va, fa una mica de mandra, no? Va, perquè és a Madrid. Ja, ja, ja, però fa una mica de mandra, Pedro Ruiz, tu. En fi. És Julio Tero, eh? Després en parlem. Desfobrir-nos gent que no ha passat mai per la tele. Després en parlem, de Julio Tero. Doncs dir-vos que va fer un 11% d'audiència i que la Telecinco va trucar a la productora, que es diu la competència, i no tenen res a veure amb els Òscars, va trucar i els va dir que apareixin les gravacions del programa. Oh! Però per què? Perquè, de Guta, les xifres tan baixes es veien a venir, que això anirà de ballada. I Pilar Rubio i José Corbacho, que tenen contractes bastant importants. Sí, sí, sí. Tenen un contracte d'aquests blindats que no poden fer res més que estar a Telecinco. Per cert que aquesta tarda... Un segon, un segon. És que no tindrem temps per reia, eh? Bé, un segon, és que és important, diu. No deixem el tema Pilar Rubio. La setmana passada, també, a la directora de comunicacions externes, i de comunicació i relacions externes de Mèdia 7, Mirta Dragó, va explicar que Pilar Rubio, durant l'última temporada de l'operació en triomfo, va haver de patir el buicot d'un productor misògin, que no li donava ordres mai en directe, li passava els guions pocs minuts abans de començar, i que no va tenir mai el suport de la productora. Pilar Rubio, no? Sí que li va donar un capote en aquesta presentadora. I qui era aquesta dona? La dona es diu Mirta Dragó, que és la directora de comunicació i relacions externes de Mèdia 7. M'arrollo, eh? Sí, sí, sí, el producte... David, et dic una cosa, digue'm. A mi per què em fas el mateix? M'has passat els talls de... de... de la secció, amb un pendrive, o sigui, un 30 segons abans d'entendre. No, no, no, no rigueu. David, per què em fas això? Ets misògin amb mi. És veritat. Ostres... No, no, no, dic jo. Notes que d'estem fent el llit? Sí, m'esteu fent el llit, i no et tinc som, precisament. En fi, eh... va, David, parlem d'un altre tema. Si no, no tindrem temps, ja t'ho dic. No tindrem temps, però cada dia en dones menys temps. Tele5, està matè amb la rebuda de la selecció espanyola, la Rua i el Parlament dels Jogadors. Ara parlem de coses que fan a la tele i la gent... No marxin, perquè això ja està molt vist. Ja n'han enganyat dues, i... Sí, sí, sí. Digues-vos això, que la selecció va vèncer i, per si no ho sabíeu, va vèncer a Itàlia per 4 gols a 0. Què dius ara, sí? Sí, sí, sí. No ho sabia. I va arrasar en audiència, va fer un 80... 80 i 20% d'audiència. Home, sense que me n'aducta el programa més vist d'aquest any, no? D'aquest any i un dels més vistos de la televisió a Espanya. Des de què, últim, atrás? D'aquesta tarda, a Tele5, m'ha traslladat l'arribada dels jugadors i la Rua pels carrers de Madrid, i després podrem veure el Parlament dels Guanyadors, i tots esperem els acudits del porter espanyol Pepe Reina, com els que va metre a l'eurocopa del 2008. A veure, els tenim aquí. A veure... Fui a un restaurant, i hi havia un camarero muy pesado. Y eso decía... Camarero! Camarero! ¡Eh! Una de mero. Una de mero. 2 de febrero, 3 de marzo, 3 de marzo, 3 de marzo, 3 de marzo, 3 de marzo, 3 de marzo... ¡Ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve... Ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve, ve... Ves, doncs aquest és l'ambient que es viure, d'aquí una estona. Què passa? Es valtri, sentiré aquesta cançó. M'ha vengut el cap. Que aquesta setmana també... San Fermin. Doncs sí, perquè avui som dos. 5 dies... No sé si Televisió Espanyola ha matre el San Fermin és... Sí, ho fa gaire. No fa aquest any tampoc. Jo crec que no hi ha diners, eh, aquest any. Que l'hem d'anar amb tele, en Navarra, o telèfon. Ho haurem de connectar. Potser que ha entenat res. Sí?Sigui l'acobament. Televisió espanyola no crec. I lluny, us ho explico. Parlant de Televisió Espanyola, ara, va. Aquesta nit, penúltim programa de Julià Oteró, ha sigut a fer pocs, no? Fent només 5 o 6 entrevistes. Allò que fa entrevistes a la carta. Avui tindrà com a convidat a l'humorista Pedro Ruiz. Em deixes que rectifiqui això, perquè la mateixa Julià Oteró m'ha enviat un tuit i m'ha dit, i us ho juro, aquesta ser, que amb el d'aquesta nit em quedaran 3. Ah, d'acord. Però sí que ja està. Que estén a la porta a més entrevistes a la carta. Escolta, tu et coneixes amb l'altre... Amb els rius de la tele, no? De bé? Estàs on faig? Que ens has d'explicar alguna cosa? Escolta, tu em vas dir... I la Julià Oteró, que has d'explicar alguna cosa? No, jo, jo, jo... Què passa aquí? Si jo t'ho expliqués... Què, què, què? Digue-ho, David. No, no, no, no... Ah... Però s'ha de dir que tu em vas dir... Quan em vas fitxar i em vas dir... Les notícies... Em vas obligar a fitxar-te. Perquè el meu pare ja sabeu qui és, que toca pel cap a la fina en aquest acte. És l'àmbit de Can Ginoja. Això s'havia de dir o no? No, no, no. És igual, no passa res. Les últimes setmanes la gent és tan nerviosa. Perdó, perdó, perdó... A vegades se m'escapen coses que no he de dir. Ja, ja, ja... Passem una altra... Ah, no, vols parlar de Julià Oteró? No, parlem de Julià Oteró. Doncs això, que el programa s'acaba... M'ha dit que amb el d'aquesta nit en quedaran tres. Quan parles de Julià Oteró. Una mica. Podes, vermellet. Ai... Si t'expliqués... No vull saber-ho. Doncs dir-vos això, que aquest acte passarà... L'humorista... I no és gens pedant Pedro Arrués. Mmm... El programa de Julià Oteró... Quina clima s'ha creat, ara, no? Com estàs, David? Estic una mica nerviós. Ja, quan parles de Julià Oteró, és com vermell... Sí, sí, sí... La veu. No saps on mirar? No és perquè no en veis a mi, eh? No, no, no. Perquè no saps on mirar... En fi, va, deixem... Pedro Arruida fa molta mandra. A mi també. Passem a l'altra, que fem una porra. No, perquè tot passaria 100 porres a les audiències tot el dia. I pot dir que no superarà la xifra. Les dues xifres. Atenció, perquè a la nit dels dimarts a TV3 podrem veure terreny personal, com ja sabeu, eh? Cada setmana, des de fa unes quantes, aquesta setmana dedicada a la bonica comarca del Maresme. Sí, l'humorista d'aquest capítol d'aquesta setmana és el Maresme, on podrem veure les seves platges, els seus indrets més macos, i descobrirem, a través dels testimonis de personatges anònims, que ens explicaran les seves anàcdotes personals amb el territori que us tenim. A mi, una de les poblacions que veurà més de Maresme, que si m'ho imagino sortirà, eh? Sampol de Mar, sí o no? No se'l sortirà o no sabem? No ho sabem, no l'he vist. Té que t'agrada Badalona, no? Bé, la mateixa hora, demà... Jo sóc més de Palamols, també. Palamols l'agostarà, veieu? Ja ho sé, ja ho sé. Ah, i... Per cert, que... Ja que he ficat la pota, diré que com que el meu pare té finques i terres i tal, a la costa Brava, estàs convidat, eh? Ah, sí, amam. Els meus amics... Els meus amics et van trobar un mural amb una finca seva que tenen per allà, a Palamols, també. Ah, sí? Sí, sí, sí. Què vol dir això? Després t'ho expliques. Ah, s'ho expliques? Home, David, m'he marxat aquí amb... No, saps que es va trobar com un mural? No es va trobar un mural, es va trobar... No, un dia t'ho explicaré, això, ja sé per on vas. Es va trobar un claustre. Doncs el senyor... Un claustre romànic... Els heridons, els heridons amics, a mi. De Llesa, Antonia Calonja, a Palamols, el sembla que era... Sí, sí, sí. Era teu, allò, no? No, no, era d'uns veïns. Ah, d'uns veïns, d'uns veïns. David, no cola, no cola. Si no, no estaries aquí a la penya del Morro, que ho sàpigues. Atenció, perquè demà també Divinity es pot veure... Jo estic fatal de la veu, t'has fixat o no? No estic una veu orgullosa i em fa ràbia, perdoneu. No, no, ara no. Atenció, perquè demà a Divinity podrem veure la final... de la buitera temporada d'Anatomia de Grey, una sèrie que el David està molt enganxat. Ostres, t'ho dic en sèrio, estic enganxat... No, jo vaig al meu ritme, perquè a mi no m'agrada veure sèries americanes per la televisió. No m'estranya, perquè les programen a l'hora que els dono la gana. Bueno, aquesta està ben programada, eh? És a les veu de la nit, després de patir l'onada de calor, que ja no patim. Doncs podem veure la final de la buitera temporada. Però com tan rotllo és tu? Què té a veure a l'onada de calor? Escolta, què té a veure? Perquè tu no et passa que arribes a casa a les tantes de la nit i el primer que fas és posar-te un refresc, descalsar-te, i mirar el que posin a la televisió. Doncs jo el que posaré demà a la nit serà veure la buitera temporada d'Anatomia de Grey. Ah... D'Irbos, que de cara a les pròpies temporades, els personatges principals interpretats per Ellen Pompeo, que és la... Grey i Patrick Densey, que és el Dr. Macizo, han renovat... Doctor què? Dr. Macizo. Dr. Macizo, però és... Perquè està boníssim. Doncs escolta, perquè aquesta regla de tres, tu, David, hauries de dir Locutor Macizo. Bueno, va. Aquí hi ha una gent molt homosexual, avui, eh? En aquesta, clar, aunque has vingut a visitar-nos. I després del Gay Pride i tot clar. Ara, ara... Doncs dir-vos que els dos personatges principals han renovat per una temporada més per felicitat de molts dels fans d'aquesta sèrie. Vinga, parlem ara de dimecres de la nit perquè tele 5 estrena una sèrie protagonitzada pel mític Tom Selle, que és a dir, Magnum. És aquest Magnum Pig. La sèrie policia que es dirà Blue Bloods. Sí, Blue Bloods... T'ha agradat el títol, eh? Sí, sí, sí. Tele 5 ha decidit apostar per aquesta nova sèrie, que ens explica la història d'una família en què tots els membres són policies protagonitzada. Per Tom Sellec, la trama comença quan un dels fills entra dins del cos policial per investigar la mort en servei d'un dels seus germans. A veure, escoltem el taler. Blue Bloods, família de policies. ¿Lo llevas bien, papá? No soy un inválido, llevo una prótesis. Mamá se revolverá en su tumba al ver cómo abandonas la abogadía. Dani... Es un comentario. Todo apuntaba a que el niño llegaría a Washington y fijaos. Ahora va como todos los regan con un uniforme azul. Deja de pincharme, Dani. Como todos los regan? Perdona, hermanita, olvidaba que tenemos a una guirante del fiscal en la familia. Yo soy orgulloso de ti. Això són els primers minuts concentrats de la sèrie. I els he aconseguit concentrar per la penya del mort. Moltes gràcies, d'entrada. Sembla un toc de comèdia, no? Una mica o què? No, tracta una mica sobre això, no? De que un dels germans intenta investigar per què ha mort un dels germans rigant. Continuem parlant de tele. Ara ho fem d'un dels programes de televisió. De mica, jo diria, pilar de la programació de TV3. Perquè, a més, han apostat fortament. És a fer un parell d'anys amb els documentals dins del programa Sense Ficció, que fan cada dimecres en primetime a TV3, a les de la nit. I què passa que aquesta setmana, de què parlaran, de la crisi? Sí, mira, malauradament, la crisi econòmica que està durant... Espanya va guanyar a l'Europa i en aquell any hi havia crisi econòmica. Aquest any, aquesta setmana, el programa de reportatge Sense Ficció posa aquesta setmana a la mirada a la crisi econòmica i a totes les situacions que ha provocat, com per exemple, que fills i nets han d'anar a viure a casa dels avis, o al cas de jubilats que han d'estirar la seva pensió per mantenir a tota la família. Atenció, perquè aquesta nit de dimecres, que és un parell de dies, també es podrà veure el canal Energy, un nou espai que es titula Los Pilotos del Ártico. Què és això de los pilotos del Ártico? Doncs mira, aquest és un nou espai de docorreality, que ens parla sobre un grup de persones que juguen la vida fent de missatges, apagant focs i fan tot aquestes coses espectaculars i ho faran pilotant avions de la Segona Guerra Mundial, i atravesant els llocs més increïbles del planeta, com pot ser en la primera entrega que veurem demà passat, el nord és del Canadà. Antena 3 estrenarà aquest dijous a la nit, el nou programa de Jaime Cantizano. Ah, el cantizano, que és dir, d'Ando, la nota. Us en recordeu que fa un parell de setmanes us vaig dir? Tot s'estrenarà a partir d'un cop a cabi l'eurocopa. La vaig clavar? Ah, David, una altra vegada, si vols un polític, i busques l'aplaudiment fàcil del públic que no et donarem. No, que em dic que no, que em dic que no. Ai, ai, ai, tu deixa la gent que aplaudessin. Va, el feu el que vulgueu, va. Previsible, previsible. El públic d'Averacà sempre és molt agraït. En fi, Jaime Cantizano, d'Ando, la nota, em torna a Tere, no? Sí, dir-vos això, que Jaime Cantizano, que es va fer un any, que ens va adonar amb el dec a les nits d'Antena 3. I què estàs fent durant aquest any, a part de viure a la vida a padre? Doncs cobrant d'aquest contracte tancat que té amb Antena 3. Oh, quina ràbia, no, quan passa això. Si ho ha disfrutat, que ho disfruti tu. Cobren un mínim estipulat, però cada més van cobrant. I quan estaríem parlant, de 1.000 euros, per exemple? No, jo crec que una mica més. 1.500 euros, no, per aquí. Ja tu, jo ja tu. Investigueu, sóc a casa de tu, investigueu. Doncs va, dir-vos això, que Jaime Cantizano torna a la televisió, presentant un concurs musical, on poden veure els famosos com lluiten per demostrar qui és el millor cantant. Això ho vam fer, ho va dir a Furor. No te'n recordes que vaig dir que tornava a Furor a la televisió? És una mica això, no? Doncs és una mica això. Ah, Furor. Furor. Furor. En la primera? Furor. Furor. Ha, ha, ha. Doncs dir-vos Furor. Furor. Furor. Furor. Furor. No tens la sintonia per aquí? No, no. Hi ha el dizó que hi ha... Sí. David, David, no et dius... Va, dir-vos Furor. Furor. Com costa molt cantar. David, digue'm Furor. Furor. No, no, no, no. Ah, el vaig donar per tocar-te el nasol, és que no tens una. David, tu no has de dir-se'n parlar. Però has vist que sóc molt, molt, molt bon minyó. És molt manajable. Sí, sí, sí. Molt, molt manajable. Que no te la fotin, David. Ja t'ho dic, que no te la fotin. Bé, digue'n això, que dius que els famosos lluitaran entre ells per saber qui canta millor. Qui podem veure aquest dijous? Aquest dijous podem veure els exposentadors d'una altra movida, Anna Simón i Florentino Fernández, l'actriu Anna Milán, l'actriu i filla de cantants Helena Foriasse, la famosa Carmen Lomana, o, i a més, dels humoristes Miquinadal i José Mallos. Ah! També podem veure un noi que s'ha forjat la seva fama, qui s'ha enjust, que es diu Jadell, que va ser el guanyador de la primera edició del número 1. Molt bé. I a part del Jaime Cantizano hi haurà algú més presentant, no? Sí, hi haurà el professor de fama Sergio Alcóber. Te'n recordes de Sergio Alcóber? Sí. No. No és el que et penses de cagada, supercagada... No, no, aquí hi haurà Rafa Méndez. Doncs l'altre, aquell que portava una rasta... Rafa Méndez, les clavades. Doncs aquest és professor del talent de fama. També hi s'ha, en aquest concurs musical, de Jaime Cantizano. Anem per l'AT, en començar el programa fa un moment, però, vaja, és l'espai de tele, ho tornem a dir-ho, perquè fa poques hores acabem de saber una notícia lamentable. O sigui, lamentable, lamentable. L'amor de l'home del temps de TV3, Toni Nadal, que ens ha agafat de tot una mica així, com pas sorpresa. No era molt jove, aquest noi, tenia 41 anys. 41 anys, eh? Exacte, perdona. Sí, malgratament ha sigut el cos del meteoròleg, ha sigut trobat el Parc Nacional d'Aigües Portes, a Lleida, i Nadal ens deixa després d'una bona trajectòria professional, tant a televisió espanyola com a TV3, fins i tot al meteoròleg. Que fort, David, realment... I, a més, el Toni Nadal, que li agradava molt el tema de la muntanya, passejar, fer travessies, muntanyisme, una mica també en general. L'havien pogut veure a caçadors de boleig, fins i tot. Fent algun especial. I sembla mentida que hagi pogut tenir un accident, amb el que ell dominava la muntanya i li agradava. En fi, una abraçada, eh? A tota la gent que el va conèixer i, lògicament, també a la família. Canviem totalment de tema ara, ahir a la nit, a TV5, va pulbobrejar els otímetres amb el partit de la roja. A veure si t'avants, ja? Sí, però... I veig molt interessat amb la roja, eh, David? Sí, perquè, clar, s'ha d'explicar que això, dir-vos, que el 83,3% de xer. I més de 15 milions d'espectadors han fet que el partit que ha coronat la selecció espanyola com a campió no d'Europa sigui un dels partits més vistos de la història de la televisió espanyola. El postpartit va fer un 59% de xer i la tertúria posterior va registrar un 24%. Però... M'agrada, jo? Però, dir-vos, que el partit d'ahir sí que el va superar, però el partit de semifinal no ha estat un dels espais més vistos de la televisió. Ah, no? El espai més vist de la televisió, el segon espai més vist de la televisió, és el dia que Rosa d'Espanya va cantar a Eurovision el Europe's Living Celebration. Hi havia més gent mirant Europe's Living Celebration a Eurovision i el partit de la final contra Itàlia a l'eurocopa. Mercèr, tot i el gran èxit d'Audiència, el conseller d'alegat, que és una mica del que he fet, el cap de Tele5, que és Paolo Vassilé, mediacet i tal, etcètera, considera que l'eurocopa ha sigut poc rendible. Jo no vull saber què pensaria si a Espanya no hagués passat ni de la fase de grups. Doncs, s'hauria estirat els cabells, però té raó en aquest sentit. Tele5, mediacet, poter 5 i 4, en els partits de l'eurocopa no va tenir un gruix denunciant. Tele7 va fer una gran inversió tècnica en l'eurocopa i ha aconseguit pulvaritzar tots els records d'Audiència fets i per haver. Però el Departament de Publicitat no ha aconseguit que les empreses es berellessin per fer-se un forat dins dels box publicitaris, tant de Tele5 com de 4 en els partits de l'eurocopa, fet que no ha aconseguit reportar en el que és el son els diners. Sí. Espera, David, és així. Per cert, no deixem Tele5, perquè ja podem avançar en exclusiva. En exclusiva, o com això? Un bus que no hi és, ni a verte, ni a línia. Vale, vale. Diu que un dels concursants de corraladors... Ja sabem qui és, David. Corraladors és aquell reality de la granja, que ell ja està a Tele5. Sí, sí, sí, que torna, que torna. Que diu que Sandro del Rey també hi anirà, no? També, també, Sandro del Rey també hi anirà. Buenas noches i bendiciones. Sí, sí, sí. Doncs mira, l'actriu porno, Maria La Piedra, serà una de les concursants del reality de corraladors que tornarà a mitjans de setembre. Mira, em fa gràcia, em fa gràcia perquè... Perquè Maria La Piedra està relacionada amb un ex-president d'un club de futbol. No, no, no, no. A quin moment he pensat això? Doncs bé, el que li doni la gana. Només que em fa gràcia, per un moment, la barreja aquesta entre Maria La Piedra i algunes noches bendiciones, que dius... No ho sé. És el que busquen, ja, no? Porten aquestes coses. Mira, s'ha de dir que aquest any no hi haurà supervivientes. Ho vam avançar fa moltes setmanes. I com que corraladors surt més o menys econòmic, doncs tornaran a tirar de corraladors, fins que el genell torni gran hermana, que els càstings començaran molt aviat. Per les platges d'Espanya. Ah, per les platges? Sí, faran càstings per les platges. I dir-vos que, en aquesta edició de corraladors, segurament hi entrarà algun concursant de la darrera o de la penúltima edició de gran hermana, així com algun concursant de hombres i mujeres i viceversa. David. Tenim dos minuts i mig per acabar el programa. Escul la notícia que no ho siguis. Tu, la setmana passada, hauries d'esfrutar, com tota la gent que ens agrada la tele. I, al món de la comunicació, entre la baralla, entre la discussió, entre la gran batalla, el xou, també, televisiu, que van fer Xavier Serda i Ferran Monagal, a Tele Monagal, la setmana passada, acabant la temporada novena del crític del periódico. Què et passa amb l'any general? A mi em va agradar. Xavier Serda té un sentit de l'espectacle. Encara li dura. Durant 9 anys es va estar guanyant les gorrofes aquí al Polígon Industrial de Sant Just, s'ha de dir que Serda, en el moment en què va veure, que li resolia una mica la papaleta amb en Monagal. Saps allò que et diuen que estem fora de temps, però es pot allargar una mica, dos o tres minuts. Sí. El Serda va dir, mira, marxo i faig una mica el xou. En cap moment el va deixar tirat. No, havia de marxar igualment, no? Sí. Jo vaig trobar que... a mi m'agrada molt. Jo vaig disfrutar molt. Vaig riure tant amb el Monagal com el Serda, i ara el Serda, clar, és que li he passat la mà per la cara i li he donat mil voltes amb el que és la televisió, que és un espectacle, el que ha canviat de la fi. I no es van deixar de dir coses, no? Sí. Està bé. Es van dir que es van deixar anar alguns deutes pendents que tenien, com, per exemple, la mort de l'amic de Xavier Serda Ernest Lluc, i algunes crítiques que es van fer... Va, explica-ho bé, això, explica-ho bé, perquè no va ser això. No, tu expliques. La nit aquella, el Serda va anul·lar el programa de Crògiques Martians, com estava previst, i va fer un especial informatiu amb tertulians, col·laboradors i gent de la política, i de Eta i tot plegat. Parlant d'Eta i tot això, i el Monegal li va dir, home, ara sí, t'has tret el traje de cerimònies, i t'has posat la camisa de periodista de mestres cerimònies, t'has posat la camisa de periodista, i ara sí que veiem el Serda que ens agradaria veure. Sí, sí, sí, i més Serda va dir que, després de la insistència de Monegal, de verbos, que ens veiem la setmana que ve. Molt bé, molt bé, molt bé. Bona tarda. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6, us parlem, Laura Alvarez i Marta Patricio. El país de l'enció en elicòpter que participava en l'exinció de l'incendi de Cortés de Pallàs a la Vall de Coferents ha tingut un accident i s'ha estavellat el pantà de Forat, al municipi de Iató. Vals cossos d'emergències estan buscant en aquests moments que s'està parlant d'aquest helicòpter del ministeri de l'Interior. En aquests moments, el conseller de governació, Serafín Castellana, està donant detalls del que ha passat i acaba de dir que, més a més, hi ha hagut un segon accident d'un altre helicòpter. Un segundo accident, también, de otro helicòptero, en la zona de Sierra Martés. En el cas dels dos pilotos, estan siendo evacuados por los servicios sanitarios. Pel que fa als incendis, tant el foc de Cortés de Pallàs com el d'Andilla, els serrants estan gestabilitzats, es calcula que s'han cremat entre 20.000 i 50.000 hectàrees de vegetació. Fa mitja hora que ha quedat constituït el Parlament la Comissió d'Investigació a Bancs i Caixes, la president de la Comissió, Fernand Des Teixidó, advertit que es farà una investigació política. Parlament de Catalunya, Sandra Balén, bona tarda. Bona tarda, la seva intervenció, el president de la Comissió d'Investigació, Fernand Des Teixidó, ha volgut deixar clar que és una comissió de naturalesa política i que la funció dels parlamentaris no és la d'ajudjar. Des del primer dia m'agradaria dir que és de naturalesa política. Som senyors diputats polítics, no jutges. Venim a analitzar políticament una situació determinada, no jutjar-la. Dos, hi ha uns límits que ens marca el propi reglament de la nostra institució, que ens fixa la manera en què ens tenim que comportar diputades i diputats d'aquesta comissió amb el desenvolupament de la nostra tasca parlamentària. Ara és el torn dels diferents grups parlamentaris que estan intervenint com ràdio, el Parlament. La Borsa Espanyola ha tancat jornada pràcticament plana i s'ha mantingut tot el dia per sobre del 7.000 punts. En concret, ha tancat amb guants del 0,3% i en el 7.124 punts. De la seva banda, la prima de risc ha mantingut durant tota la jornada la tendència a la baixa, però a mitja tarda ha començat a pujar, ja que és hora la diferència entre la rendibilitat del bol a mà, i la de l'Espanyol se situa en els 485 punts bàsics. La calda de Girona Carles Puigdemont ha denunciat el programa com va això a Girona de com ràdio, que l'oposició diu li ha posat pals a les rodes durant el seu primer any de mandat. Girona, Sònia Taubert, bona tarda. Carles Puigdemont, que aquest vespre farà balans del seu primer any de govern en una conferència al centre cultural de la Mercè, ha lamentat des de com Girona no ha obtingut majoria absoluta, perquè creu que, d'aquesta manera, es podia haver estalviat algunes actituds poc col·laboradores dels grups de l'oposició. L'alcalde de Girona els ha demanat més responsabilitat en moments com l'actual. Bé, perquè hi ha un govern amb minoria, segons perquè hi ha un context d'extrema dificultat econòmica. Tercer, perquè tenim un govern espanyol que està disposat a envahir tantes competències i que els agents també estan com calgi, com que aquest context estaria bé amb certes prits d'unitat i de suport al govern. Tinc el color que tingui, després una mica més d'alguns grups de l'oposició. Carles Puigdemont ha dit també que no tots els grups de l'oposició han actuat igual. I ha recordat que la col·laboració del partit popular ha permès desencallar el constembre. Com ràdio Girona. Sàpiguem ara si hi ha cap incidència a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ramon Poyuia, gràcies per a aquesta xarxa de transport públic, de notebooks de Negro. En aquest moment situació na normalitat al transport públic de Barcelona i de l'àrea metropolitana no ha registrat incidències. amb l'aeroport. També és millor el temps de recorregut de la línia N17 del Nibus, que arriba directe a la terminal U. Al marge d'aquesta informació, res més, afegir. Des del transmès, molt bona tarda. Com ràdio, Esports. Bona tarda, us parla David, emador, la selecció. Espanyola de futbol continua celebrant el títol de l'aurocopa aconseguita i a Ucraïna, qui és corresponsal de Com ràdio a Madrid? Albert López, bona tarda. Bona tarda, i ara mateix la selecció espanyola és al Palau de la Ferxuela, on el rei Juan Carlos. I han arribat a l'autocard des d'un hotel Trupela, Aeroport de Baratges, on han descansat una estona després del viatge en avió canset. A peu de vista, Fernando Llorente destacava la importància del joc en equip que fan els espanyols. Són declaracions al Palavio Espanola. La importància era ganar i la convivència ha sido buenísima. El grupo se mantiene del Mundial y yo creo que hay equipo y jugadores para seguir consiguiendo títolos y, bueno, ojalá que sigamos en esta línea, ¿no? Des de la Ferxuela, la selecció espanyola anirà fins a la zona de Montcloa, on a partir de les 7 començarà un recorregut en autobús descapotable d'uns 3 quilòmetres i mig que passarà pel carrer Princesa, De Sa d'Espanya, Gran Via i Alcalá, fins arribar aquí a la plaça de Fidel, les dones d'espera, un enorme escenari, i sobretot molta, moltíssima gent, sota un sol de justícia ara mateix a 30 graus. I aquí serà el moment de la gran festa. Com ràdio a Madrid. I en ciclisme al britànic Marc Aventix a guanyar la tercera etapa del tour de França, el suís Fabián Cancelarà, es manté líder de la General. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les tís i tís. Tots els alumnes de segon debat xilerat de l'Institut de Sant Just han aprovat les proves d'accés a la universitat, les resultats concorden amb les altes qualificacions generalitzades arreu de Catalunya, on s'obtingui la nata mitjana més elevada de la història, la nata mitjana a Catalunya, on s'han agressat més de 24.000 alumnes, se situa en un 6,3. L'Ajuntament ha aprovat les bases per la convocatòria pública per la selecció temporal d'una plaça de promotor a promotor econòmica. A final de setmana es preveu que aparegui publicada l'oferta al vullet i oficial de la Provincia de Barcelona. Les bases ja s'han fet públiques per la seva electrònica de l'Ajuntament, a l'apartat anuncis oficial, a l'oferta pública i podeu accedir-hi a través de la portal web www.seu.barre-santjust. I acabem aquest vulletí amb una punt de agenda, perquè el centre d'Estudis Sant Justencs a l'Ebre de Vendres, els seus 25 anys d'història, amb un sopar a l'Hotel en Act, porta a Barcelona, a Barcelona, l'acte comptarà amb la presència de l'alcalde Joré Perpinyà, del regidor de Cultura, Sergi Saguí, i del rector de la parròquia, mossèn Joaquim Rius. També estan convidats al conseller de Cultura i Sòcia del Centre d'Estudis, Ferran Mascarell, i a la celebració s'ho menjarà la figura dels 5 socis fundadors que encara formen part de l'entitat. Són Julio Choa, Dania Cardona, Núria Rajadel, Francesc Riera i Joaquim Carbonell. També es farà un reconeixement a Pep Quintana, l'únic expresident que es viu. I això és tot de moment més informació a partir de la set alçant les notícies. A l'estrany que ens ha txacat més de tres pams, i jo i el meu gran Sal teníem por mirant a baix. Teníem por i ens hem quedat mitja abraçat sentint el sal. Regalim-an mentre les mans els testimonis o colars diuen quin sal, que ara hi ha quin sal. Les mares diuen als infants, no us apropèu, que ha fet un sal. Era un tu i jo amb el món a part, i ara és el món que ens salvarà. Entre les runes d'aquest sal, que era un tu i jo, i ja no ho som tant. Que això no ens cau. Que això no ens cau. Cridiu el teu nom entre el fumant, agafat fort, i si pots cau, amb els dos peus hi ha un lloc clar, i baixi amb un comiat més digna de ser recordat, i no et veuràs destrossats per la força de la nevetat. Tu, soldador, que sal de sals, tu, grimpador, professional, tu, amic per sempre em volant, que et defineixes pels teus sals, que faci el tot que bé que estàs, en els teus ulls i l'humiditat. Ja sinto, eix, l'immensitat de tot un món, el teu amàs. La nit que haurà, la nit que haurà, la nit que haurà, la nit que haurà, i desplegaràs un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten els sals, i fins demà, i fins demà, i a fora hi vull fer un vent actual, i el saltador s'adormirà, fent cara de res, fent cara de sals. Oh, que bonic! Manel... No, no, no, no, Manel, no et parlo tu. El grup et diu així, eh, són els Manel, molta broma, molta ironia, amb el tema o no? A mi sempre m'agrada que fiquis els Manel abans d'aquí en trio. Sí, us heu encertat. És veritat, però, bueno, ho heu posat la Carme en aquest cas, però ja ho posarem, abans d'entrar a tu, i hem de posar un tema de Manel. No hi ha gaire gent que es digui Manel, oi que no? No, és un nom així, poc comú. És un nom vintage. Bona tarda, benvinguts a la segona hora del programa. La pell ja vol burro, cada tarda, de cinc a set, a ràdio des de set. D'aquí no estona parlarem de llibres amb l'Arnau Consul, com cada dilluns, però abans, també, de setmana, el primer dia de tots, i a les 6 i 11 de la tarda, tenim el directe, el Manel, Manel Ripoll. Manel, ara sí, bona tarda. Hola, bona tarda. Perquè parlem d'història de Sant Just. El Manel, que és el nostre arqueòleg particular, d'aquesta setmana ens ha fet una investigació molt, molt curiosa, no? Doncs sí, la veritat, aquesta setmana vam estar buscant informació per fer un programa una mica diferent, havíem estat durant una sèrie de setmanes parlant sobre les masies de Sant Just. És veritat. I per canviar una mica de registre, vam decidir parlar del moment en el qual l'Ajuntament d'Ajuntament d'Esvern, que era com se n'anava en aquella època, va decidir emetre moneda pròpia d'ús local. Manel, m'estàs dient que durant una època es feia moneda... El nostre poble, a Sant Just d'Esvern, i que aquesta moneda era només valida a Sant Just. Correcte, sí. Creia una mica la República independent de Sant Just d'Esvern. Sí, més o menys, va ser un moment en què hi havia ses problemes econòmics, i llavors per poder sortir del pas, fins que la Generalitat, a mateix, la pròpia moneda republicana, l'Ajuntament no va tenir altra sortida que emetre aquests billets. Ara també estem amb problemes econòmics, amb la crisi mundial i doblegat, es podria donar el cas que, per exemple, Josep Perpinyal, alcalde de Sant Just, la setmana que ve deies, doncs ara farem una moneda pròpia, fins que no sortim de la crisi. No crec que es donin la conjuntura que es va donar en aquests moments. En fi, és broma, lògicament, però el que és cert és que durant un temps hi havia uns billets que circulaven per aquí Sant Just, i que posaven fets a Just d'Esvern, com diu el Manel. Avui descobrirem una mica el parquet d'aquests billets, quina època va ser, es van rebeure a utilitzar, i si van tenir algun ús o no, i quant de temps es van utilitzar. Per tant, avui, a la penya del Morro, a Història de Sant Just, parlem dels billets de Sant Just d'Esvern. Tu diràs, Manel? Com el que comentàvem, sobretot molta gent no en té coneixement, però, com hem comentat, hi va haver una època en què l'Ajuntament de Just d'Esvern, denomenat en aquella època, d'agut a la profunda crisi existent a tot l'estat durant l'any 1937, recordem, feia just un any que havia esclatat la Guerra Civil. Ah, a part d'amba ser durant la Guerra Civil, durant la Guerra Civil. Posem context històric. Llavors l'Ajuntament, durant aquesta època, va haver d'empendre la tasca pel seu compte, d'anar a moneda d'ús local, per tal, sobretot, que no es paralitzessin les activitats comercials del poble. Perquè hi pogués haver canvi o billets que poguéssim circular pel poble, doncs es va metre de forma pròpia. I això ho van fer altres pobles de Catalunya, també? O Sant Just és l'únic capaç de decidir o prendre aquesta mesura en aquells moments de guerra civil? Jo no en tinc constància, però per la manera com està explicat en l'article que hem trobat, que el van publicar a la Vall d'Avers, com? Perquè això també és molt curiós. Si algú alguna vegada vol anar-hi, pot pujar a l'Arxiu Històric i allà ho tenen enmarcat una petita explicació i tres o quatre billets d'aquests, de l'època d'aquesta època republicana, doncs es poden veure allà, pel que jo vaig llegir i vaig entendre, va ser una cosa bastant comuna que es va dur a terme d'aquesta època, perquè estaven en un impàs entre que la moneda que havia anterior a la República anava perdent validesa i la Generalitat començava a metre la moneda republicana pròpia. Aquesta moneda, que era la passeta, era la moneda republicana, o quin tipus de valor tenia? Érem passetes, que es van a metre i el motiu pel qual es van a metre és perquè la moneda que hi havia en fraccionària, en forma de moneda, que estaven fetes amb aleacions de cobre, va arribar el moment en què valia més la moneda pel seu contingut en cobre que pel valor facial que tenia. O sigui, si eren monedes d'una passeta o 50 cèntims de passeta, el valor que tenia el cobre que hi havia en aquella moneda era més alt que el preu de la pròpia moneda. Mira, la regal de Manuel, que ens està escoltant, a la qual li enviem una gran abraçada i un petó, ens diu que a Castell de Fels també es va fer això de la moneda pròpia. Per tant, Manel, evidentment, com has comentat, no només es sent just va passar. És molt curiós tot plegat, eh? Sí, la veritat és que el dia que ho vaig veure allà, li vaig preguntar a l'arxivo. Qui és aquest marcat dins d'aquí? Em va estar explicant i comentant que hi havia aquesta moneda, i em va dir, si llegeixes aquest article de la Vall d'Avers, aquí explica una miqueta tot el que va marcar aquest procés i aquesta misió de moneda doslocal. Enfi, per on vols començar a explicar tot plegat? Doncs un cop ja hem centrat a la gent a l'època, en 1937, comencem en el moment en què es decideix emprendre aquesta misió de moneda. Això, evidentment, es va acordar en un ple municipal. El ple municipal va ser el del 9 de juliol de 1937. 9 de juliol del 37? Sí. D'aquí 7 dies farà tants anys. No ho fas calcular perquè avui estic espès. Doncs va ser el moment en què la Comissió de Finàncies de l'Ajuntament de Jus d'Esvern decideix que ha hagut les circumstàncies anormals que s'estaven patint, proposa emmetre billets municipals del valor d'una passeta i 50 cèntims d'ha hagut a la impossibilitat gairebé total de trobar moneda fraccionària. Per tant, perdona, que et talli, però només hi havia billets d'una passeta i de 50 cèntims. I si una cosa volia 65 cèntims? Això, després, al final, t'ho comentaré, perquè es van emetre uns cartrons, rodons, que es van emetre el sindicat d'agrícola de Sant Jus d'Esvern, que tenien el valor, crec que eren de 20 i 10 cèntims, que es van emetre com si fossin monedes, però ho fetes amb cartró. Ah, va, va, està bé. O sigui, això sembla que era més el monopoli. Perdona, que faci broma, però és que, clar, és curiós, però, clar, ens hem de sempre compteir l'històric, no ens oblidem. Estem en guerra i era això l'any 1937. A partir d'aquí, doncs, tot el comerç, la indústria, com hem comentat, ja valia per tothom de Sant Jus que venia. Quanta monedes va produir, Manel? Quants billets es van fer? Doncs, d'agut a l'orgència del cas, l'Ajuntament va provar per unanimitat aquesta misió de billets d'ús local i es va provar a emetre 15.000 billets d'una passeta i 7.500 billets de 50 cèntims. I això es va fer en una imprenta aquí a Sant Just o no? Es va fer una imprenta del secretariat català que era a propietat de Salvador Rosàs. És que és molt curiós tot això, realment, eh? La veritat és que sí. No, no, no, no. Desconeixia aquest fet i, clar, aquests billets. Per exemple, com eren? Doncs aquests billets que hi hem comentat que es va fer això. El 9 de juliol del 37 es van decidir a emetre aquests billets. Evidentment, els billets, quan s'aprova posar-los en circulació, s'ha de començar a imprimir amb anterioritat. Per tant, si algú va a veure aquests billets, o mira per cas, qui sap si algú en pot tenir alguns o no, perquè evidentment aquests billets, avui en dia, si vas a la bank d'Espanya i demanes que ets al camp 20, et diran que n'anai. Aquests no, eh? Aquests no, és igual que tots els billets de l'època republicana que es van emetre, estan exclosos, els billets durant la República estan exclosos, i la bank d'Espanya, avui per avui, no els canvia, reconeix. I aquests billets anteriors a la República i posteriors a la República, però és de l'època republicana, no els reconeix com a billets... Clar, perquè potser... Això té una lògica, que m'imagino que és la següent. Cada poble, si va fer els billets que li va donar la gana, potser aquí s'enjust van decidir fer, evidentment, 15.000 billets d'una peseta. Però potser en el repòble, que va dir, per un altre farem 70.000 billets d'una peseta. I que, per cert, qui gestionava aquests diners? Qui decidia quan s'havia de donar el bank i a cadascú? Hi havia un regidor... Era la Comissió de Finances de l'Ajuntament, que va portar tot el tema. Per descriure'ls una mica... Com eren aquests billets? Aquests billets de la part de l'envers, d'acord? Hi havia la part de de l'esquerra, a l'extrema de de l'esquerra, hi havia l'escut de Catalunya, i al revers hi havia una fàbrica i uns arbres fruiters, que eren els símbols de l'evoquació industrial i agrícola del poble de Sant Just des Berns. I aquests arbres eren els berns, eren berns aquests arbres, o no? No, eren uns arbres fruiters que podien ser o pomers, o tarongers, uns arbres fruiters i la fàbrica. Aquesta fàbrica era una fàbrica, no sé, sants o no? Jo crec que el que veig aquí és un model standard de una fàbrica que van agafar aquí i uns arbres fruiters. Per tant, no tenia gaire relació amb el paisatge de Sant Just Teng, no? No, eren més que res per dir, doncs, que a Sant Just, bàsicament, hi ha indústria i ha agricultura. No es van batir gaire, clar. Era l'època, s'ha d'entendre, que potser van fer els billets correcuita. Si fessin avui un dia que posaríem a Walden, per exemple, uns billets amb la figura de Walden, uns billets amb canginestar, per exemple, digui-ho, eh? No, sí, sí. I què més hi podem trobar en aquest enverg dels billets? Detallant-nos una mica més, perquè els ullens se'n facin una mica d'idea. Hem comentat que hi havia l'escut de Catalunya, l'extrem dret superior del billet. Llavors, a la part superior hi posava l'Ajuntament de Just Desvern. Just Desvern. Sense el Sant davant, l'època republicana. L'època republicana, com que tenia relació amb l'Església, no? Sí. En aquell moment, doncs... Caua el Sant. Caua el Sant i s'ha acabat ja, i no té més història. I hi hauria ajuntament de Just Desvern. Escolta, Just Desvern. És que té el nom de cavaller medieval. Jo ja ho hem parlat una vegada en un programa que vam fer amb el Marcel, vam fer un joc de rol, que el anàvem fent durant cada setmana. No hi he destornat, en aquell moment. Això va ser l'any passat, que ho fa un parell d'anys. El programa vam agafar el cavaller, Ser Just Desvern, que anava passant aventures, i llavors era com un joc de rol amb viu, que feia aquí el programa. I sí, estava bé, llavors. Jo feia de Ser Just Desvern, i ell m'anava indicant que és el que volia fer en cada moment. Va ser una experiència curiosa. Ja no ho han fet més. Manel, i què més hi ha en aquest billet? Doncs a sota posava el títol aquest de l'Ajuntament de Ser Just Desvern, que ficava... Reconeix el portador la quantitat d'A. Llavors, si eren billets de 50 cèntims, doncs ficava escrit amb lletres 50 i l'abraviació de cèntims, CTS, o si eren passetes, doncs ficava una i passeta. Ah, i de fet, al mig... Veig que m'has portat una cop, ja. Aquests billets es poden veure? Aquests billets, sí. Es va, com us he comentat, a l'Arxiu Municipal, que està aquí al costat de Can Ginestar, a la primera planta, es tenen enmercats, tenen una totalitat, crec que hi vaig veure, 6 billets, que es tenen allà enmercats, i si es poden es poden es poden veure. O sigui, si anem a l'Arxiu Municipal algun dia, i els demanem, ens els deixaran veure, que estan, evidentment, enmercats. M'has posat aquí una fotografia de 4 billets, que són per davant i per darrere, el d'una passeta i el de 50 cèndims, i, evidentment, posa Just Desvern, maig de 1937. Correcte, que va ser quan es van imprimir aquests billets, però es van començar a imprimir amb anterioritat, a que s'aprovés la seva distribució, la seva difusió. A sota, m'estic fixant que hi ha 3 firmes. A qui corresponen, aquestes firmes? Doncs, a sota, hi ha les firmes corresponents, el president, el conseller de Finances i el dipositari. Jo no he aconseguit saber qui són, però jo recordo, quan em vaig parlar amb l'Arxiver, l'únic que li vaig enviar un e-mail, i no m'ho ha contestat, la setmana que ve ens ho diu. Jordi Amigo, doncs podem respondre als mails, de Manel Ripoll, per la secció d'Història de Sant Just. Ja he fet el missatge. Bé, ben fet. Doncs, ens va comentar que havien aconseguit descobrir qui era cada un d'aquests. Jo ho volia comentar avui, però de moment no ho tenim la setmana que ve, com que segurament ja ens ho haurà comentat, doncs comentarem qui eren, tant el president, el conseller de Finances i el dipositari. Bé, ens hem fet una idea de com és l'envers, eh, que es diu, és a dir, la part on hi havia, doncs, aquestes dades, els reverts del billet. Què és el que hi havia? Només comentar que a l'envers també, a la banda sota... i al costat d'on hi havia escrit 50 cèntims, a la banda ho posada de l'escut de Catalunya, i hi havia un segell estampat amb un tampó, que d'en l'escut de l'Ajuntament d'Ajunt d'Esberna, amb la campana i tot. Com per donar-li validesa oficial al billet. Sí, molta validesa, eh, de cartrons, al final. Però, vaja, ara sí. Va, passem a la banda. Tu giraves el billet i què hi veies? Doncs, girar el billet, i veies el que hem comentat abans. Tant la fàbrica, com els arbres friters. Ah, també? A la part de dalt hi havia escrit o bé 50 cèntims, o bé una passeta. Engros, no? Engros, exacte. Llavors, a l'extrem dret de la part de dalt i a l'extrema esquerra de la part de baix, hi havia o bé, amb números, el 50 o el 1, si eren 50 cèntims o una passeta, i a la part de sota de tot, escrit com si fos lletra a mà, escrivia Billet de curs local obligatori. Ah... I a sobre d'això d'escrit Billet de curs obligatori, hi havia un número de sèrie en vermell d'aquests billets. Ah, de fet, mira, aquí, en aquest cas, posa 1.409, eh?, el de 50 cèntims i 5.363. Que m'imagino que anaven numerats, com els he comentat tu, els 15.000 billets, una passeta, i els 7.500, de 50... de 50 cèntims. Home, no sé si ens queda alguna cosa a afegir a tota aquesta història dels billets, perquè, per exemple, fins quan es va... Fins quan era legal tenir aquests billets? M'imagino que fins el 39, quan va acabar la guerra. Sí, per la informació que en tenim va ser això. Durant l'època de la guerra, que va ser l'època més complicada per la República de poder emetre tots aquests billets, i poder-los distribuir, es van fer servir aquests billets durs local. Jo sé que al final la República va aconseguir emetre els seus propis billets, i es va començar a distribuir, però, clar, amb l'acaba la guerra civil i amb l'entrada de la dictadura, va quedar gairebé en procés d'anar-se fent. Per tant, durant molt de temps, durant un parell d'anys, gairebé segurs, van fer servir aquests billets durs local. Bé, i ja per acabar, una anècdota sobre tot això que hem d'avançar fa un moment, però que la tallem una mica més. Abans també comentar, comentar que els billets d'una passeta, perquè la gent s'ofegia una idea, eren de color marró, sobre un fons gris blau, i en canvi els de 50 cèntims eren d'un color verd fosc, sobre un fons verd clar. Era d'aquests colors, una mica verdós i una mica blau gris. I veig que el tampó de l'Ajuntament és de color violeta. Exacte. Ja per acabar, com deia, que ha hagut la desaparició de la moneda fraccionària, la població, allò que deiem, que si alguna cosa valia 65 cèntims o 15 cèntims, què, quan hi havia billets només d'una passeta o 50 cèntims? Doncs què vol fer la població? Doncs vau utilitzar, de forma corrent, uns discos de cartró, petits, com si fóssin ara de monedes de 50 cèntims, ens van emetre uns discos de cartró. Això és una mica precari, però és el que hi havia. Sí, a mesos pel sindicat agrícola local, i que tenien el valor de 10 cèntims i 5 cèntims. En aquest cas sí que se'n desconeix la data exacta en què es van crear... Clar, perquè no posaven els cartrons. I aquests cartrons, que eren cartrons, vaja, s'hauria de mirar del monopoli. Sí, això era una mica més poter, però sí. Aquests cartrons s'han aguardat algun, es pot veure també o no? Jo crec que sí, que la imatge on els tenen allà col·locats també estan explicats, com a mínim, estan detallats per saber-ne la mida que tenien i tot això. Està tot descrit allà, el valor de 10 cèntims. La mida que tenien es veu que tenien el segell del sindicat agrícola. O sigui, havia ficat el tempó en una de les dues bandes. Doncs fèiem 26 mil·límetres de diàmetre. Pel que veig aquí, els de 5 cèntims tenien aquesta. El que s'han desconegut és això. És el tiratge que se'n va fer. I una mica la misió i la quantitat de discos d'aquests que es van emetre, perquè recordem-ho que els cèntims que hi havia en aquells moments, com que en quant abans, a l'estar fets amb aliació amb cobre, valien més pel seu valor amb cobre, per al valor facial de la moneda que fos 5 cèntims o 10 cèntims. Llavors, la manera ràpida d'emetre alguna cosa per poder circular, doncs van ser aquests dins de Cartró. Doncs en aquest disc de Cartró, com comentaves, no hi ha figura, ni cap emblema, ni cap dibuix, no hi consta res. No només el segell aquest, la probabilitat i tot plegat. Doncs aquesta curiositat que jo desconeixia són coses com aquesta, per això val la pena, Manel, que vinguis cada setmana a explicar-nos coses de Sant Just d'Esvern en aquest espai Història de Sant Just d'Esvern. La setmana que ve, que ja faltaran només dos programes, per acabar, comentarem un altre fet curiós, no? Doncs sí, estem també acabant d'informació, perquè ja que aquesta setmana hem parlat d'aquests billets d'ús local, també parlarem d'una visió de segells, també d'ús local, que va fer el poble de Sant Just d'Esvern. Em parlarem d'altres llocs. Segells? De Sant Just d'Esvern? Sí, segells, i diríem una mica de què anaven dedicats, o quin dibuix hi havia en aquells segells. A quina època, això, es pot saber? Jo crec que és una època bastant semblant a la que es van emetre aquests billets. No és allò que fa correus, que t'han de dir que... Un segell especial al poble, no? A més, us pròpiament per aquí, a Sant Just d'Esvern? Bé, de fet, us hem descobert una mica el que podria haver estigut, la República Independent de Sant Just d'Esvern, en moneda pròpia, segells propis, i ja no me'l faltava, que em diguéssim que hi havia una isenda pròpia per recollir els impostos. En fi, moltíssimes gràcies. La setmana que ve més història de Sant Just parlant d'aquests segells tan curiosos. Adéu, bona tarda. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Dona-me un citoritz, que no en veu pas desbizos de ses canelles, que no en veu pas, dona-me una limousina, xarferé quoi, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa. Offre-me du personel, xarferé quoi, un man oir a ne chatel. C'est pas pour moi, offre-moi la Tour Eiffel. Xarferé quoi, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa. Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi je veux crever la main sur le coeur. Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa. Allons, ensemble, découvrir ma liberté Obliez doncs tous vosquichés Bienvenue dans ma réalité J'en ai marbe bonne manière C'est trop pour moi Moi je mange avec les mains Et je suis comme ça Je parle fort et je suis France Excusez-moi Finis l'époque, és-hi-moi Je me casse-la J'en ai marre des lampes de bois Regardez-moi d'outre manière Je vous en veux pas Et je suis comme ça Je suis comme ça Je veux d'amour, de la joie De l'avant-humeur Ce n'est pas votre argent Qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur Allons, ensemble, découvrir ma liberté Obliez doncs tous vosquichés Bienvenue dans ma réalité Je veux d'amour, de la joie De l'avant-humeur Ce n'est pas votre argent Qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur Allons, ensemble, découvrir ma liberté Obliez doncs tous vosquichés Bienvenue dans ma réalité Je veux d'amour, de la joie De l'avant-humeur Ce n'est pas votre argent Qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur Si és i 33 de la tarda Continuem en directe a la penya del Morro Escoltant aquesta noia fantàstica Que ens agrada molt aquí el programa A su senyor, un aplaudiment per ella És les As, Z, A, Z I el tema es diu J, B És a dir, jo vull I comença a explicar tot de coses Que vol aquesta noia Perquè no sé si ho sabíeu Però, a vegades, quan tu dius el que vols Això es compleix Va, fem una posa per la publicitat Aquests moments parlem de llibres D'un nou llibre que ha sortit de contes Que es diu Urcai I algunes webs amb l'Arnau Consul D'aquests moments a la penya del Morro A Sant Just Desvern apostem per l'habitatge públic Promunça ha obert la convocatòria Per adjudicar 25 pisos públics 20, a Masyui 4 al carrer Cadenes I un al carrer Salvador Espriu L'adjudicació d'aquests habitatges Es farà de forma directa Seguim l'ordre d'arribada de les solicituds A partir del 15 de febrer Les podeu lliurar a les oficines de promunça A la carretera Rallau número 106 Els locals 6 i 7 Trobareu les bases i les condicions a l'adjudicació El web www.promunse.cat Promunça Empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desvern La penya del Morro Cada tarda de 5 a 7 a Ràdio Desvern Camala, diuen que els justos van al cel I també segueixen la penya del Morro de Sant Just Desvern Vinga, vinga, ai, faig joig que se m'ha fet la cursa a les mitjans Amics, amigues, espero i ho desitjo Que la penya de les galtes, no del Morro Perdó, del Morro, tingueu la vida més plena Que la casa de los 100 hondalmatas Ho lloro pel Llorónimo Stilton Ai, porfa, quina vergonya Soc l'Àngel Jassel I a la penya del Morro... Mira, mola, que vols que et digui I us envio una salutació a tots a la Ràdio Desvern I aquesta penya del Morro, que teniu el Morro A vosaltres pateu La penya del Morro, un programa amb més Morro Que penya, oi, de més, penya el que morro Vinga, va, parlant dels llibres I ho fem cada dilluns a aquesta hora Com sempre, amb l'Ernau Cónsut de l'escola d'escriptura De la Taneu de Sant Just Desvern I també de l'Institut Ramon Llull, Ernau, bona tarda Bueno, pues sí, bona tarda Què passa? Home, és dur, és complicat Ser fotut, viure amb dilluns així... És com guanyar una vegada el Madrid i la Champions L'endemà no hi ha bona tarda I tu ho hauries d'esperar T'havia pregumparat un llibre justament Pensa en Toma, han caigut en fora de joc Però no No, no, no, no, escolta, sí És com si l'hagués guanyat al Barça de l'Eurocopa Més que al Madrid, quasi Sí, sí, sí, sí, sí, és el que volia dir Perquè després ara són uns crax tots Però d'aquí uns dies el Barça burre I el Barça juega que burre I així no se juega el fútbol i no sé què I avui tota la gent de Madrid aplaudint I que estan fent el millor fútbol del món De quan fa mesos Hi ha anys que ho estem vivint a Barcelona I estem aguantant tots els perdises de Madrid Que diuen que el Barça burre, que no és futbol directe Que maria, i ara estem fent el mateix joc I han guanyat a l'Eurocopa amb el mateix joc al Barça I és un fútbol exquisito i excel·lent Estàs excuriós en aquesta Eurocopa Perquè jo recordo, penso que eren els fills Per la final, o la final contra el virtual Que veiem, és que aquests portugueses Se lo saben que protestar I tu, doncs, els dos anys quedem el mateix Això em recorda... I el portugès se lo sap aquesta Aquests dies ens ha passat una mica tots La gent, la gent, que és un col·ler I seguim al Barça, i una mica estem en aquesta història En anar sentint els comentaris de la gent Que sí, la comèdia de PEP Què està passant aquí? S'ha invertit els papers per dos setmanes I jo recomano molt, no sé si els puc llegir Avui, la contra del diari ara, de l'Antoni Vasses Que, com sempre, diu a Catalunya Els catalans sempre en agafen quan els interessa Una mica, és el tema Però, vaja, ha estat bé Te recomano que la llegeixis, i a vosaltres també Si us ve de gust En fi, no estem per parlar de futbol, avui Encara que estiguis una mica més trista, Arnau Sí, perquè jo no havia preparat de dir Vull tocar a parlar futbol i m'ampliré la boca Perquè jo ja et dic ara, no em cau sortir de l'armari Jo volia guanyar d'Itàlia, Alemanya I em diré tot Portugal Perdona, i volies que el Xavi O, no sé, o el Piqué, o l'Iniesta, o el Cesc Perdessin Sí, sí, sí Com a mínim, ho tens més clar, perquè hi ha molta gent Podria haver parlat d'un llibre de la Marta Rohald No valdria Perquè és la primavera de Tiu Tardó I en vam fer el seu moment Però, un canvi és que fa res A cosa d'una setmana o dues Suposo que aprofitem també la cenèria, que això les he dit I els he buscat molt Han sortit al carrer un llibre que es diu Ursay O l'Ursay Si ho coneixessem com el mestre Sí, com el mestre Pujal, en lloc de diferent joc, diu Ursay De tant en tant diu Ursay Agafant, fa temps, quan encara no sé anglès, jo suposo que ara hi ha el TAP El concepte d'anglès, que és OutSai Correcte Hora de joc Sí senyor Ha quedat ja l'Ursay, ja ara tots parlem això d'Ursay, Ursay I clar, Ursay, com ho escaldies? A la garrula manera U, R, S, A, I Passat aquest, t'agarro la manera Per l'Institut de Suïssa catalana És amor, perquè l'U no és tònica, sinó atama Ursay O Ursay Sí, però és curiós aquesta reflexió que fas Perquè jo també m'ho he fet alguna vegada Si en anglès és OutSai I la pronunciació seria OutSai, més o menys Té por que veure com diu el Pujal Ursay Sí, però com el flècord directe El flècord directe, que no sé encara on ve Ah, flècord directe Sí senyor Té que falta, però el flècord no ho sé Jo sabem És veritat En fi, que hi ha un nou llibre de contes que es diu Ursay Que és un ursay de Jordi de Manuel Publicat a l'Itulial Meteora i són contes Són contes sobre el món del futbol I, home, més enllegar la oportunitat que es publiquen aquestes dades Cal, de alguna manera, que surti aquí el teu programa Perquè no és un tema habitual, és curiós Però el futbol en el món literari Aquí, mira que hi ha passió per l'esport I més per l'esport t'han nominat rei Però n'hi ha molt pocs llibres Jo recordo un recull de contes dels germans mirant El Barça o la vida, no? Barça o la vida, doncs tenia amagats Quants escriptors de renom, però diria que com a contes eren bastant fluixots Però la ficció... Ficció liberària pel món del futbol, home Hi havia una novel·la molt bona Però el fons de futbol, en l'acaba de parlar, del Mús Vázquez Montalbán que era la solidaritat del porter de futbol que el serveix de una cosa així Home, perquè era una mena de novel·la de policia Jo penso que hi ha pocs autors i escriptors que els agrada el món del futbol Perquè si t'hi fixes, en el món del teatre també hi ha hagut molt poques obres que s'hagi parlat d'aquest tema Esclar, i home, és un tema amb una hipòtia de passió i a època, dono una mica de tot, d'aquest és el revés El periodisme esportiu s'agafa amb els conceptes literaris o historis o el que sigui i s'utilitza, al revés no passa el futbol que es considera un llengar de segona Quines no, aquí? Perquè després hi ha excepcions, hi ha grans autors europeus per exemple, alguns de grans que fan una novel·la sobre futbol no sé si l'autor de feda marico també té una novel·la sobre el seu club, que és el Turí i evidentment la Argentina, que és una mena de món a part perquè sí, que el futbol constantment s'han fet, doncs, sobretot contes però també fins i tot poemes, hi ha cançons a Maradona ara es veu que al mes hi ha algunes també i hi ha novel·les, una novel·la i molts llibres de sants perquè és l'únic que aquí, més o menys, ha funcionat Tu creus que això podria passar, no ho sé perquè la cultura sempre ha vist el futbol com una mena d'opi del poble com una mena de segona, de segona categoria d'oci de segona categoria, el món de futbol? Sí, sí, sí, ara per a mesura hi ha qui és molt bassa i que algú se'n tirarà sobre, però jo diràs tu, pel Facebook i algú si algú no hi ve en tots els fos ells però aquí, d'alguna manera, l'intellectualitzarà t'ha sigut sempre a l'esquerra evidentment a l'esquerra hi ha molta gent que li agrada el futbol però a l'esquerra es veuen d'això, del marxisme i el marxisme sembla que el futbol és l'opi del poble és el que durant abans havia sigut el pa i el circ és la manera que tenen els poders actius per entretenir la gent i no prendre gaire en les coses importants per tant tu dius que ara és la plaça i ja està sí, sí, sí, per tant i després anar a tallar i no és el incendis de valència però ara estan parlant de llibres però és molt interessant això que s'està dient perquè al cap i a la fi tampoc no és dreta i esquerra sinó que és bàsicament el poder que és de dretes però a l'esquerra hi ha alguna qüestió però sí que ha d'anar en un temps la intel·lectualitat que la tallava només en l'esquerra, cosa que falta i aleshores funcionava aquest discurs i potser per això la majoria de gent durant molt temps els intel·lectuals van dir-te i no el futbol és cosa de la màctem, el pas de la intel·lectual hi ha hagut acceptions onroses per sort però a l'esquerra hi ha hagut unes de les màgiques plegades i és el revés, que no volen quedar els futbols perquè va massa de l'etista i no sap el que és bo i no sap com, com va dir aquella, algunes de les accions més intel·ligents a l'esquerra en un tant de futbols i a l'alguna fa massa el va dir el propòsit d'aquesta Eurocopa com a Itàlia va arribar als quarts de final gràcies a l'acció més intel·ligent que s'ha vist que va fer canviar els ànims del seu equip que anava a la persona de la final no és fer el gol només i no va acirar el procés i va acirar tots els anglesos Home, està clar que de tot sempre es pot treure una intel·lectualitat o digue-li com vulguis Sí, tenim un cop de geni, ara em carregueu l'equip a l'escena i canvio amb una acció de geni o intel·ligència el que és l'esquerra del partit i l'aluminatòria en aquest cas és el més interessant que estem fent, això sembla en Millenium Sí, sí, sí, aviat, un dia d'adminar-ho un dia que som a matar el Colom Escolta, anem allà, anem allà davant, perquè jo crec que l'eurocopa, el món del futbol... Sí, potser sí que s'ha anat parlant d'això, d'aquesta manera moltes vegades, tampoc no som els primers. En fi, Ursa, llibres... Perdó, un recopilatori de contes del món del futbol de Jordi de Manuel, que és per tota l'edat que s'ha enganat més cap a un públic més infantil. Sí, sí, evidentment, ja que estàm en el món del futbol durant l'any que hem parlat fa uns mesos va sortir un interessantíssim llibre sobre la rivalitat entre el Barça i el Madrid per Sant Jaume Segurola. I, com a d'entrada, diu que el Sant Jaume Segurola és el Madrid, sí, però és un paio prou intel·ligent i objectiu clencal, com per dir... On comença tot, per què? I què és el que... I, finalment, explica on, per què, quins són els falsos mitjans que hem creat entre tots vegades, i només per això valia bastant la pena. El que heu volgut preguntar és que si l'Ursa i aquest llibre del Jordi de Manuel de Contes és per un públic... Contes per adults o per infantils? Home, a més hauria de ser adult. Un públic jove i arribarà també. No havíem de preguntar. Estic encara amb el 157. On estàs ara? El 157 estàs avui. Estic ara l'any del Pont d'Esplugues, per l'any de l'Estat d'un parell de talls, ha anat la comunicació, en fi, re-translat en component. Jo t'agraeixo, que tinc del suport de l'elicap de Vila, ja t'ho vaig explicar la setmana passada, que deia que no sóc l'única col·laboradora de l'Apenya del Morro que fa el programa des del transport públic de Barcelona. O sigui que no estàs sol. També hi ha col·laboradors del programa que fan les seves accions des del metro o des de l'autobús. En fi, parlem de l'altra qüestió, perquè Arnau fa poc que has descobert o ha sortit de llum dos noves webs de llibres en català, o no? Sí, de fet, n'hi ha una que era un blog, que és l'illa dels llibres, i que a principis d'any s'ha convertit en web, és el 3 de l'esquí, l'illa dels llibres.com, i una altra que ha sortit, doncs, el full que fa 3 mesos, com a molt, l'hi va sortir primer bastant publicitada per Vila web, i és Núvol.com. L'illa dels llibres sí que és purament de llibres, al cap i tot el que viu, i per tant, doncs, es presenten... Una mica funciona com a agenda, evidentment, hi ha articles, representacions, hi ha articles sobre llibres, i bé, doncs funciona bastant, com de dir, ara que li deixis, perquè ho he entrat aquí, doncs, que hi ha informació, però sóc un dia i dius, oi, merda, dius, no m'he passat per altra fecció, i sempre em treu allò de viable, dius per l'aquest, dius per l'a aquell. Aquest sentit funciona, eh? L'illa dels llibres. Ara la queda bé, tu, hem de delirar els llibres, i la veritat és que funciona bastant. Home, doncs, escolta'm, m'apunto això jo, tu. L'illa dels llibres, molt bé, i que, bueno, imagino que busquen a Google ja ho trobarem, no? Perquè és un blog. Funciona com a agenda i funciona també, evidentment, purament de llibres, hi ha crítiques, que expliquen com van anar aquests actes, o presenten la setmana que ve sortiran els llibres i prometen això o allò altre. Bé. Tot el que és el món de la literatura, no n'hi ha catalanes, i, evidentment, el que surti en català en part el vam castellar, però se l'ha d'encantar. I qui hi ha darrere de l'illa dels llibres? Doncs, home, ara hi ha molta publicitat, i, per tant, això em dic que no és que hi hagi cap grup potent, sinó que el que va començar com un blog d'amics, per més, això era un blog sport, un i altres llibres, i, bueno, el veure que tenia gaire de la vegada més lectors, van dir a sols que no hi fes d'allà, i jo deia que, bé, darrere no hi ha ningú, sinó que van comentar que, si vols, hem d'augmentar la plantilla i posar en fi hores. Si no, en negocis lucratius, sí, alguna cosa per passar-ho bé i fer-hi còstia cada sort. Doncs, què he de dir, eh? Què he de dir d'aquest tema, eh? Aquesta és una molt bona reconecció, l'altra és... Perdona, no el mireis, acaba de trobar la web. És illa dels llibres.com, val? Illa dels llibres.com, correcte. Doncs aquesta és una web de llibres. I l'altra, quina és, Arnau? L'altre és Núbul.cat. Núbul, en el lloc del cel. Sí. El títol no cau d'encendre ben bé, perquè és Núbul. Potser té a veure amb el concepte informàtic que la informació està al Núbul, està al Clout. Volia ser, a més, perquè, de fet, clar, no és unes llibres, sinó un món de la cultura en general, llavors, si entres, els conceptes, no volen ser llibres, teatre, que sigui música, sinó que aquests generals, aquests una farmagat dintre d'altres apigres, o dintre d'altres lemes, ningú em van. El que és cert és que, d'alguna manera, una és lliure, participar-hi, tot i que, evidentment, primer estar registrari, i, per tant, està pensat com perquè en un futur tothom hi pugui penjar, bastant, suposo, un filtre. Doncs les propies opinions sobre això, llibre que hagis llegit, un concert que hagis amat, un discari d'assultat, una obra que hagis llegit, i, per tant, d'una banda, sí que hi ha, doncs, la gent que hi treballa de manera més fixa, i de l'altre, poc a poc, hi van incorporant, doncs, el que t'ho he dit, jo hi puc dir i tinc una mica guardat els articles que m'agraden, i d'oigina com això, com l'iCloud, com molt. Sí, exacte, sí, que em diuen que no és no volpuncat, és no volpuncom, el digital de cultura. Carai, des d'escola. Sí, però és allò del digital de cultura, que hi ha una mica de tot? És una mica de tot, sí, que hi ha la U i una mena de pastorets, no? Sí, sí, exacte, exacte. No volpuncom. Calandria, punt de llibre, homofabra, el web negre, no? Hi ha notícies, crítiques, entrevist... És una mica de cultura. Sí, no m'ho llibreis amb literatura, i els voltes de llibre no s'ha de dir exactament música, sinó que està malalt dins d'un altre... un altre típic. Aquí no s'hi troba tant el concert allent, del concert sortit caldo de llibre, però sí que hi ha més articles de fons. Si en busca cabre, doncs hi trobalo millor 4.000 articles de fons de professoros universitaris o de crítics literaris, o els han fet expressament per aquest portal, o aquest portes agafat, doncs, què sé, a la UEP, o del país, o de la avui, i estan alliguargats. Per tant, si ho vols saber, del joc on fes, ho que n'han dit els crítics, allà en tens quant? Mira, estic navegant per la pàgina, i acaba, vols que no ho sabies, però s'han obert la convocatòria pel Premi Núvol de Relat Curt, on Jordi Puntí, Mario Serra, Matthew Tri, Enric Goma i Bernat Puig Tovella formaran part d'aquest jurat, del primer Premi Núvol de Relats, una convocatòria oberta adreçada a tots aquells que hi vulguin participar, per exemple. Això és una de les coses que... La Puig Tovella és el director d'aquest diari digital, és el que teniu que es movi al món editorial, hi ha estat editor d'Empúries, i hi ha moltes coses que teniu que fer. I, per dir-ho, això és un nou resultat, on hi ha la poca de faç de passar proa, aporti, i bé, la veritat, que n'havia parut vostè a la pista, i ara el retroblant Núvol.com, felicitament, veurem si la cosa se'n surt o què. Fé bona pinta. Sí, sí, escolta, jo no... Aquesta del Premi no puc dir que sigui original, perquè ara hi ha els primers de tot els que faran el Premi. És veritat. perquè hi ha moltes coses de cultura, a més, també tordena els articles com a mosliocs fan, els més llegits, els més vistos... I la veritat és que està molt bé. Per exemple, avui el que el més llegit és un article de L'Oriol Rodríguez, que ha titulat la música Opiasia de Cúzzo, i parla d'un grup de música, em sembla, que es diuen així. Després també de Santamònica, Randejar l'Arcontemporani, o un altre, que diu Mario Vargas Llosa dels punts, l'espectacle CEMUÀ. Interessant aquesta pàgina, molt bona recomanació, Arnau. Bueno, que m'haig d'anar fent. A vegades, avui, ja no s'ha apuntat vostres crítiques, i en canvi, crec que això que s'ha de recopilar, un espai que s'havia perdut bastant. Doncs queda d'editar, Arnau, moltíssimes gràcies. Ens quedem amb aquestes dues recomanacions. Primer, illa dels llibres.com, i ara, a aquest núvol.com, que... Escolta, doncs això, quan tens una estona, mirar-te aquest tipus de coses, si t'agrada tot el que es mou culturalment el teu voltant, jo penso que és molt interessant. Arnau, per cert, una cosa, avui està obert el Montserrat, o no? Doncs jo diria que sí, vaja, en principi, ja estava per Nària, i no està obert a quina és la solució, no? Sí, saltar el Montseñ.No, Arnau, no te la puc dir. En tot cas, la metàtica...Saltar el Montseñ, no, no? No, no és això.No, no és això. Arnau, moltes gràcies, que després l'Arnau ens troba el futbol. Que vagi bé, bona tarda, adéu, adéu, adéu. Bé, doncs, aquí acaba, amics i amigues, un dia més, la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de Svep. Agraï tota la gent que ha fet possible el programa avui, carme les notícies, després amb el David Ávila, a la tele, l'Edu, els Trending Topics, del Twitter, a la segona hora el Manel Ripoll, amb la història de Sant Just, i l'Arnau Consul, amb qui acabem de parlar ara mateix, als llibres. Qui us ha acompanyat, també, durant aquestes dues hores, un servidor Jordi Domènex. Gràcies, i a la gent que ha vingut, el David Ávila de Can, per escoltar-nos i veure'ns avui en directe. Gràcies, per venir, també. Amb quin tema marxem avui? Ah, amb l'Olive Moon. Doncs sí, el que vulgueu, aquest tema es diu As We Grow, és a dir, mentre creixem. Tornem demà, a partir de la 100. I guess you'll still be there, and I hope you'll find what hurt you're almost out, that you've grown. And I'd like to see me there, see what I've become. But I'm falling on my knees, what's going on. I'm falling on my knees, what's going on. And I'm falling on my knees, what's going on. I'm falling on my knees, what's going on. I'm falling on my knees, what's going on. I'm falling on my knees, what's going on. I'm falling on my knees, what's going on.