#835 - La Penya del Morro del 8/1/2016

per al rodatge de Joc de Trons, també som una ciutat que avui té el segell de destinació de turisme esportiu. Som una ciutat que ja ha consolidat la seva vocació, de ciutat capital cultural, ciutat de festival, ciutat que de tot l'any hi passen moltes coses i de les quals el Gironadeu en serveix com una carta de presentació d'alguna d'ells. En aquesta edició hi participen 19 hotels, 46 restaurants i dos cinemes. Es poden consultar els establiments i fer les inscripcions a través del web www.gironadeu.net. El 19 de gener, el programa Els Matins de TV3 es farà el sorteig públic del número de detalls a partir del qual s'ajudicarà les places que es comunicaran personalment via correu electrònic. Esports, un Roger Saró. El pilot de Torra Blanca, Joan Barreida, per les opcions de guanyar el Dakar, és que ha perdut més d'una hora el salar de Uyuni a l'etapa 6 avui per problemes mecànics amb la seva moto. En cotxes el francès Sebastián Lueb amb Peugeot és líder. En camions l'olandès de Roi amb el copilot català Moj Torollardona són quarts. En futbol el comitè de competició ha ascensionat amb dos partits, Luis Suárez i Amun, Diop i Hernán Pérez, pels incidents del dèrbida d'Himecres. El Barça ja ha anunciat que presentarà recurs per l'horogua i ha i també ha fet públic que no comparteix les expressions ofensives que al ves ha penjat al seu compte d'Instagram. Abans tot això arriba a la Lliga de mal Barça rep al Granada. Recuperen Sergi Roberto i Luis Enric recorda que cal guanyar per dependre d'ells mateixos per seguir en el lideratge del campionat. A segon, el Nàstic ha anunciat el fitxatge de Georgi Giorgià, de 21 anys que jugava a Xipra, i a futbol sale aquest ves pretervi de la Lliga Barça, que s'agraeixen de Coloma a dos quarts de 10. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzan. Comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecte, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, dins d'EPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. La penya del morro. Un programa amb més morro que penya. Què tal? Bona tarda, Sant Jordi, gent de l'estranger, com esteu? Benvinguts al programa de la farda de ràdio desversos. Farda i un salut de Jordi Domènec. Hola, què tal? Bona tarda, com esteu? Benvinguts al programa número 1.760 de l'abte del morro. Avui repassant les notícies de Sant Justenca a tarda amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? Avui al programa, a més a més, també tindrem la Sant Justenca. Marta Domingo. Ho ha fet la filla de Maria Quintana. Sí, la filla de Maria Quintana, que ha fet un espectacle. Ha dirigit Rómula del Gran amb els Magrégor Teatre, el Tan-Taran-Tan. Aquí perdem amb ella per saber com va anar l'Estrena a Barcelona. També tindrem els Gunis de Sant Just, amb el Dani Martínez, que no hem de fer aquestes setmanes a l'antia agenda del programa de l'Ivendres amb l'Icarta Vilam, com ser un bon català. Avui, composant amb l'Eli, i també acabarem, com sempre, amb l'Estrena de cinema d'avui, l'Ivendres Vuit de Gener amb el Jordi Roca. Abans, però, anem cap a les notícies de Sant Just, Cristina. Parc, ja tenim aquí a la cantonada la festa dels Tres Toms. Aquest diumenge se celebra a Sant Just. Aquest cap de setmana es commemorarà el municipi la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals. De fet, la festivitat se celebra el 17 de gener, però a Sant Just, normalment, s'avancen els dies per variar la nostra municipi. Però s'ha quedat fet mai. No, celebrem el tacte i les festes quan ens dona la gana. Per exemple, el Carnaval mai coincideix. Sempre ho fem o tres setmanes abans o tres setmanes després. Doncs els Tres Toms no és una excepció. En lloc de fer-ho, al cap de setmana que ve, ho fem aquests. Per què? Perquè no coincideixi amb altres municipis. Mireu si són bones persones a Sant Just, i així puc anar a Sant Just, o a les plogues, a Gautína. Sí, un altre dia diferent es pot anar a veure els Tres Toms o els de Barcelona, fins i tot. De totes maneres, nosaltres, com dius, Jordi, hem de fer aquesta festivitat, aquest diumenge. En aquest cas, començarà de bon bon matí a Can Ginesta, cap a les set del matí. Ja que, doncs, és a la comissió dels Tres Toms, passarà preparant l'esmorzar per als cavallers. A partir de les quarts de nou començarà aquest esmorzar, que l'hapat de fet és gratuït per als cavallers, i costarà entre dos i tres euros per a la resta. Després de l'esmorzar, cap a les onze, a l'església del Sant Josipastó, doncs tindrà lloc la Misa Solemna de Sant Antoni Abat, a carreg del racó de la paròquia, Mocen Joaquim Ribos, com no podia ser d'una altra manera. Després, el Mocen mainairà als banderats i cordonistes, i als animals que assisteixin a l'acte. De fet, tot plegat just després d'aquesta benedicció, des de la plaça Can Preciós, començarà la desfilada dels Tres Toms, que, com ja sabem, consisteix en repetir tres cops al mateix recorregut per als diferents carrers del municipi. La comentiva del recorregut, això sí, estarà encapçalada, com sempre, pel capità de bandera per a la banderat, i també pels dos cordonistes. De fet, aquestes tres figures cada any canvien de persones, i intenten que siguin diferents persones del municipi les que vagin rotant fent aquestes figures. Després, doncs, aquesta desfilada, perdó... Perdona, és una mica com medieval, tot això. Diu que entre els cavallers, la banderat, el que va primer, el que va segon, el Mocen, és una festa que no és dels nostres dies. Això ho ve de fa molt, no? Què? Sí, fa anys de fet que celebra, però... Què diu el Dani, això ho ve de... Vaig a buscar quan és el Tres Toms, vull dir que... L'origen, les tres Toms l'origen. Fa uns 30 anys, o entre 20-30 anys, que se celebra de manera continuada, sí que és cert que abans es s'havia celebrat, va haver-hi un temps que es va deixar de celebrar, i després es va reprendre una altra vegada, fins als dies d'avui, que continuem amb aquesta festivitat, ja dic, des de fa uns 20-30 anys. De fet, com diem, després de tot plegat de la desfilada, que en Ginesta farirà, en aquest cas, borrecos, vi, i també coca per a tothom. Tot plegat, com diem, serà aquest diumenge al matí, i, com ja sabeu, en motiu d'aquesta celebració, a partir de les 8 del matí, no es podrà estacionar els carrers cap pressiós ni a les places cap pressiós i bar de guem. Mira, ja he trobat, on ve, això, els Tres Toms, duc a les festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes, com els Tres Toms o Tonis. Ah, mira, com els premis, no? Són els musicals de Broadway, es diuen així, els Tonis. Bé, es celebra en motiu de la festivitat de Sant Antoni, a batprotector dels animals, i sona un conjunt de celebracions que es celebra en arreu de Catalunya, en torno al 17 de gener, i que consisteixen en cavalcades, bla, bla, bla, jo ja ho sabem. Diu, el ritu principal dels Tres Toms consisteix a donar 3 voltes amb els cavalls, carros, altres animals, de tir per l'interior de la població. Això ja ho acabarem de dir, per això aquest ritu s'anomena Tres Toms. Però no diu l'origen de quan ets això. Diu, les festes més destacades s'han cobert del Vallès, al barri de Sant Antoni, a Barcelona, per exemple. Sant Just, no?San Andreu de Palomar. Sant Just no surt, no surt. Home, aquí hi ha una rada, és de la wikipèdia, això, o de la wikipèdia? Bé, sí. La wikipèdia podria modificar-ho, eh? Per exemple, diu que el cor de Sant Antoni de Vilaseca és una cursa de cavalls que se celebra durant la festa major. Però si no són els Tres Toms. Diu que el pregó data de l'any 1876. De fa, per exemple, més de... quasi bé, 150 anys. Oh, però no hi ha més data, per aquí. No, no hi ha més data. Bueno, per exemple, n'hi ha una, que és la festa dels Tonis de Taradell. Mira, fixa't. Diu que es remunda a l'any 1780. U, Déu n'hi do. Que m'ha diat, eh? Tot això de totes maneres. En fi, hi ha una altra, que és la festa de Tonis de Santa Eugènia de Berga, que celebra el 1888. Més recent, aquesta. Sí, Sant Josef, fa 30 anys, no? Sí, de manera continuada, sí. Tot i que, ja hem comentat, avui ha passat Ramon Aguader, que és membre de la Comissió Cavaltoms, i, doncs, precisament, ha explicat això. De fet, els Tres Toms de Sant Josef se celebraven des de bastant abans, l'únic que va haver-hi una temporada que es van deixar de celebrar, A l'Estat fa una vintena, una trentena d'anys més o menys es van revendre fins al dia d'avui que aquesta tradició continua al municipi i ara ja podem dir que està ben arrelada, de fet. Per tant, aquest diumenge, qui vulgui, a partir de ben bé des de dos quarts a deu del matí, aquí a Can Ginestar podrà començar aquesta festa. Molt bé, què ha de dir? Vinga, canviem de qüestió, parlem ara de Justícia i Pau, aquesta entitat tan justenca, que organitza una xerrada col·loqui sobre les persones refugiades. Serà de fet avui, a dos quarts de nou, el local de la Parròquia. I la temàtica de la xerrada girarà, doncs, en torno als canvis geopolítics i també a les situacions que es veuen a l'Orient mitjà i quines són, en aquest sentit, les repercussions que es donen en l'àmbit europeu. La treballadora de l'ONU a l'Orient mitjà, Maria Anguera, serà encarregada d'exposar les seves experiències i també les seves opinions personals per tal de donar, doncs, una visió diferent i també d'ajudar-nos a entendre de manera millor aquesta problemàtica dels refugiats. Anguera forma part, de fet, d'un grup d'experts que presta ajuda de primera necessitat, com, per exemple, donant aliments, refugi, i també mitjans sanitaris de totes aquelles persones que han estat desplaçades per tema de conflictes bélics o fins i tot per catastrofes naturals. De tot plegat es podrà parlar, es podrà conèixer, doncs, la visió de la treballadora de l'ONU a l'Orient mitjà, la Maria Anguera, aquest vespre a dos quarts de nou de la nit als locals de la Parròquia. Bé, ja acabem aquest repàs per les notícies de Sant Just, parlant d'un nou concert del segle Honor Jazz Series, la Teneu de Sant Just. De fet, avui és el torn d'Angorca, Garai i Trio, el quart concert d'aquest tercer segle de Honor Jazz Series. El concert serà avui a les 10 de la nit a la sala del 50 anari de la Teneu de Sant Just. Sí, comencem 2016, i en aquest sentit l'entitat ha volgut celebrar l'arribada de l'any amb una novetat, ja ho veiem per aquí a la penya del Morro de Mar, si no recordo malament, i és que, per celebrar aquesta entrada al nou any, es van sortejar dues entrades per aquest concert. Els aspirants, doncs, per aconseguir aquestes entrades, l'únic que havien de fer era clicar amagrada a la pagina de Facebook d'Oner Jazz Series, i Dimecres, doncs, es faria el sorteig i es produiria els finalistes en la seva pagina d'avet. De fet, en David Mellines i en Julián Heineman van ser els guanyadors d'aquestes entrades, i aquesta nit podrà anar a veure la música de Canbre, i la música de Canbre, i també en Gorka Garay, Trio, el cazador de l'UZ, en Gorka Garay i el saxo Tenor, en John Muny, al piano, i també en DJ Foster, al contrabaix, el grup presentarà un seguit de cançons pròpies de jazz, i algunes cançons fetes, especialment per la formació, això sí, sempre dins d'una sonoritat que s'apropa més a la música de Canbre. L'actuació per totes aquelles persones que vulguin anar a veure-les serà avui a les 10 de la nit a la sala del 50 a Nari, o igualment que no m'han participat i vulguin anar a veure aquest concert, que s'apigen que les entrades amb consumició inclosa tenen un preu de 10 euros per a la pública, en general, de 8 euros per als socios de l'entitat i de 6 euros per als menors de 30 anys. La feia vol morro, cada tarda, a la 5 a 7, a Ràdio d'Esfer. Ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen al nostre municipi, a Ràdio d'Esfer.com. Ara mateix, a partir de les 7, els enjusts, notícies, edició, vespre, Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, bona tarda. I nosaltres que tots seguits farem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments entrevistarem la gran Marta Domingo. Sant Justen, que de proca acaba de dirigir un obra de l'Ambredor de Màgrégor Theatre, el tant, tant, tant, a Ticlada, Ròmul, el gran, de, bé, el tinc per aquí, Friedrich Durrernmatt, que explica la història de l'Ambredor Ròmul, que diu que estava mig volat. Ho estava, o el Sofella? D'aquí es comença a parlar amb ella, a la penya de la republicitat, i Marta Domingo, fins ara mateix. Gràcies. Gràcies. Celebrant. Sortint. Conduint. Dius Connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. I tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'Alfe era impressionant. Clar, què vols fer-hi? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio de Sveu. Un missatger arriba a Palau amb la notícia que tothom t'amia. Els germànics són a punt d'enveir Roma. Però l'emperador Rómul no té temps per això. La cria de gallines, la seva gran afició, s'ocupa totes les seves hores. L'imperi ha arribat fins a el punt de deixadesa que no es poden pagar als funcionaris. L'imperi romà es troba al límit del col·lapse. És Rómul un boig o un visionari? Resulta que tot forma part d'un pla hordit 20 anys enrere. L'emperador pretén enfonsar l'imperi des de dins. Un imperi que considera corrupte, violent, tirar brut de sang i sense captrar sa d'humanitat. Però Usuaqra, líder dels germànics, té unes altres intencions. Aquest és el punt de partida de l'obra Rómul el Gran, de Frederic Durremat, que ahir es va estrenar el Tantarantana i que ha estat dirigit per la Sant Justenca. Marta Domingo i que tenim el telèfon. Marta, bona tarda. Hola, què tal? Hola, bona tarda. Marta Domingo. Escolta, això ho heu vestit molt bé, no? Però d'un covadi aquí, estacolars. Sí, això és de... Benur, Benur. Ha fet una cosa romana, hem llegit l'entradeta que heu posat al programa de Mar. Sí, sí, sí. Perquè ahir va ser l'estrena amb el Magregor Teatre. Com va anar el Tantarantana, Marta? Molt bé, molt bé. Ha sigut un procés molt intent, perquè els Magregors no tenen por, saps? I llavors es planteja en textos potents, grans, i, clar, el Tantarantana tots. És com... Perquè, clar, l'hora original té 18 personatges. Sí, perquè són uns quants, no? Sí, quants. Ens hem quedat amb 15, vale? Els Magregors són 6 components de la que segueixi l'acompanyament, després d'anar a la col·laboració d'altres companys també, fins a acabar el repartiment de 10 actors que fan 15 personatges, que hi ha un actor en particular, per exemple, que en fa 3. I, bueno, ja estem. Ahir, com diem a ser l'estrena, hi havia pica a pica? No, ja no es porta molt, això, hem, sembla. No es porta gens, ja, no? De fet, anava a dir tants actors, tanta gent que sou al companyia, tema diners, Tantarantana, clar, la cosa va com va, no? El Tantarantana ve aquesta línia, cobra les seves portes, et dona l'oportunitat de tenir unes funcions allà al Tantarantana, però, evidentment, es va taquillat, ja. Escolta, parlem una mica de l'obra. Rómula al Gran. Com hem comentat, de Rómula s'ha anat escrit, hi ha moltes obres, s'ha anat parlant molt, aquest emparador, que es va tornar com mig botx. Vosaltres, com a mínim, el Frederic d'Orenmat, que ha escrit la peça que també t'has adaptat, tu creus que ell va que es feia el botx o estava de veritat, a veure? Abans, quan estaves llegint aquesta entrada, que crec que ha estat molt bé per situar els que ens escolten, passarem més o menys, a què va. És un visionari o és un botx? Jo crec que és un visionari que es comporta com un botx. O, a ulls dels altres, es pot comportar com un botx, perquè el seu comportament no és massa quarena amb l'estatus quo que té el seu voltant. El que passa és que, clar, el Rómul té la seva agenda oculta, té el seu pla ocult, com tu deies, ja ha hordit dos de fatems. Llavors, la intenció del Rómul, de fet, és entrar dins del sistema per deixar caure el sistema, perquè considera que el sistema ja no funciona. És com un cavall de troya de les classes populars? Que deia algun partit polític? Clar, hi ha molts paravalismes avui, i crec que és un dels factors, no? Nosaltres, a veure, una cosa, nosaltres ho servim, el text és un text molt ric, és un text d'un autor que jo m'agrada molt, que dona moltes possibilitats, que el mateix autor defineix les seves obres que estan sempre en aquella línia entre el tràgic i l'ocòmic. És suís, no? És suís, sí, és suís de part de l'Alemanya. Clar, és un aspecte, clar, de quatre actes, que nosaltres hem reduït durant 90 minuts, i que, clar, estem... És una companyia jove, és un espai petit, els mitjans que tenim són els que són, llavors jo el que he fet ha sigut conservat, sobretot, en parts de missatge, o de test i de l'autor, o que és meravellós el text que hi ha, les coses que es diuen, les coses que es plantegen, i, realment, podem establir certs paral·lismes amb la crisi que tenim nosaltres, política, social, econòmica, etcètera, de sistema que no acaba de funcionar, i alguna cosa a canviar. De fet, vosaltres, parleu de la necessitat de generar aquestes noves viats de construcció. Una mica de tot això. Potser cal deixar que tot caigui i així... Ja que jo ho vaig posar a la nota, la nota de direcció... Sí, jo tinc equip. Deixar-ho, taxulament, potser cal deixar que caigui tot, i així podrem canviar i començar de nou. Vaig agafar una mica l'estèsis de Rómul i vaig dir la meva, no? Per això em sona, fent parallelismes amb el moment polític que estem en l'estat, a Catalunya, no? Totalment, sí, no? Jo crec que ens avou que t'has de fer una reflexió i també ens fa pensar que no tot depèn dels que estan a dalt, que nosaltres també podem fer alguna cosa. Si ens prenguem en sèrio la democràcia i la ciutadania i tot plegat, no? I després també, a part d'aquesta part, com més seriosa, però en un sentit pejoratiu, sinó de reflexió i de més profunditat, que està combinat en l'espectacle, d'una manera, la comèdia que ja planteja el propi autor... Bé, no ens hem pres la llibertat d'estirar l'assunt i portar-ho fins a la farsa, no? Això te n'ha de dir perquè... Com ho han focat? Jo no ho he vist, per tant, no puc parlar-ne, però et vull preguntar si aquesta comunitat que, per exemple, es desprena el tràiler, que m'ha fet molta gràcia. Exacte. Doncs sí, si això, doncs... És la línia. Un tràiler. Home, és molt terrible el tràiler, aquelles mirades. És boníssim, allò. Sí, sí. M'ha encantat. Clar, línia, he tirat per aquí, no? He tirat per aquí. He tirat per aquí i he intentat ser conviure aquests dos mons, no? El primer que et comentava hi ha aquesta altra. Per tal, també, en el moment en què agafes una dramaturgia i comences a decidir amb què et quedes, què no et quedes, què potencies, què no potencies, que és la meravella de tenir un bon text, que et donen molt marge de maniobra, no? He fet la nostra pròpia versió. Això, sí, que s'ha de dir, és la versió del Magrégor Teatre, i llavors, clar, els valors d'aquest acompanyar, quins són? Perquè, evidentment, no són ni els mitjans, ni la gran superproducció. Aquest muntatge s'ha fet fa 10 anys, el TNC, però, evidentment, el TNC és una infraestructura, etcètera, que l'obra es pot servir d'una manera més ortodoxa, no? Perdona, ara no vull equivocar. La va fer el Madau, no el Madau, la no? A l'orella. A l'orella, sí senyora. Sí, senyora. Jo m'ha muntat el Carles Alfaro i era l'orella Rómul. Nosaltres, el que hem fet ha sigut optimitzat, totes aquestes mancansos d'alguna manera, tenint en compte, també, que ens anàvem a plantar una deua a tos en funcionament constant, d'alguna altra en tant que et posi que el coneix. És a dir, els mitjans que té, no? Sí, sí. I llavors ens potenciava molt... Una idea que sempre tenia jo com de si Carles dintre d'una caixeta, gairebé d'un guinyol, saps? I que tot passés allà dins. I el que he potenciat, òbviament, és el valor que té la companyia, que és els actors joves, la majoria d'ells surts a l'institut del teatre, l'energia que tenen, les ganes que tenen de fer coses, i el que més entratas he hagut en això, i en fer creixos personatges, que hem inventat uns personatges que transmetin aquest text a partir de les pistes que hi en són a l'autor, però apretant una mica el cargol. De fet, pel que em dius, poc té a veure amb el muntatge que es va poder veure el TNSF, 10 anys, perquè allò era com que no acabava de ser... No, ni una cosa, ni l'altra. Estava com entre mitjans, i vosaltres ja ho heu tirat directament cap a... Jo sí, també té a dir una cosa. Jo el del TNSF no el vaig veure, amb el qual no tinc referent, i he tingut l'oportunitat de veure'l, però no ho he volgut fer. Jo el vaig veure i allò es queda una mitja d'estintes, saps? Perquè d'aquest comentava, perquè el text és meravellós, però et crea sempre aquesta disjuntiva de dir... Hòstia, ara han de conviure aquests mons més còmics, i al costat està passant aquest drama, com ho fem, això, saps? Clar, clar. I llavors dius, bé, me l'he de jugar i ho he de definir, no? I la reacció és, per exemple, de públic que vaig poder parlar, i dintre de la nostra humil proposta, era justament això que valoraven el fet de dir... Hòstia, no parlo de gent de teatre, parlo de gent de carrer. És a dir, no gent entesa o que coneix molt... És el que m'interessa, també, la reacció, que acaba fent el públic de veritat, no? Sí, de fet... Jo volia preguntar-hi com va reaccionar el públic. Clar, això ho tens, ho estàs llegant, ho descuinant, i de cop arriba el primer dia a l'estrena, pam, al públic. Sí, sí, doncs això deia, no? Que em deia, no estic... M'ha interessat molt, perquè he trobat que hi ha moments de reflexió, hi ha moments que et fa parar i dius... Uf! I així, per a les lismes que parlàvem amb l'actualitat, també m'ho comentaven. I, per altra banda, he rigut molt. M'ho he passat molt bé, perquè hi ha personatges que ens ho estan passant de voltes, no? Sí. Llavors, en aquest sentit, jo estic contenta, perquè... perquè està bé, no?, el teatre, ha d'entretenir, ha d'avadir, ha d'ajudar-te a reflexionar, no sé... Sí, sí, escolta, ja hem d'anar, ja hem d'anar. Rómulo Gran, el Tantarantana... Vull dir una cosa, vull dir una cosa. Jo parlo dels McGregor, però comptem amb un actor... professional, no?, d'allà recorregut, que és Lluís Alginat, i que fa... Li vam demanar que col·legurés amb nosaltres per encarnar aquest protagonista, que sí, que és el pal de baller de tot l'espectacle, no?, i Lluís el fa una feina fantàstica. Bé, de fet, com hem dit segons quants, de fet, tu, Marta, com actriu, ara està de les ordres del Belbel, del Brogi, del Rigola, del Vieito... Però és la primera vegada que et poses a dirigir una obra. Què ha sigut el més difícil? De fet, ja sé que tens l'experiència de l'Aula de la Pumbeu, però ja pensant que era per una sala professional i tal, què és el més difícil per tu? Uf, el més difícil per mi, de fet, difícil res, perquè hem estat tan entretinguts construint tot aquest artefacte, que és d'aquells artefactes que dius, és que ens fa tot a la contra, el text, la quantitat de personatges, la faig tot plegat, del bagatge, tot. Però dius, bueno, ens hi tirem igualment, no?, perquè... Però el que et diuen que dirigir és l'art de saber superar ostacles continuament, no? Doncs això ha sigut. Això ha sigut, però no. Difícil, no. Probablement és que ha estat un plaer, perquè jo ja tenia ganes de fer-ho, i crec que quan van contactar amb els Magregors em van donar l'oportunitat perfecta, no?, perquè tenen en compte que jo també, d'alguna manera, començava a nivell professional, doncs també és tot més assequible, també, per mi, saps? I al que vegades... Clar, també dius, sí, ara no sóc profe, eh?, ara no estic dirigint, perquè, clar, jo acabo dirigint l'arfactacle dels meus alumnes, però no és el mateix, clar, no? I dormies bé durant l'època de desajudament de creació? Ho dic perquè a vegades hi ha gent que... s'aixeca les tres de matinada... Hòstia, he tingut una idea boníssima, no?, que la llibreta és a la punta i... Sí, sí, és per això... Llavors vol dir que dorms bé, perquè és per a una cosa positiva, no?, vol dir que estàs connectat. Però que no he tingut so amb mal de caps, perquè no val la pena. O sigui, quan et siques amb una aventura així, l'has de viure a tope. I llavors sempre hi ha hagut molt bona disponibilitat a l'hora de treballar, i, bueno, ja hem arribat fins on hem arribat. Sí, home, escolta, i no ets content. Fants d'acabar, perquè, a més, t'agraeixo molt que tinguis ara en directe, perquè estàs justament a la pausa... A la pausa, sí. A la pausa de la teva estimada companyia d'aula de teatre, que pels fans de Marlí, que hi ha una bogeria... Sí, sí, sí, sí, estic molt contenta, sí, sí. Quins capítols va sortir, tu, Marta? El XI i el VI, em sembla. Jo feia la mare de l'Aberta... Sí. Sí, bueno, la mare. I tenia un parell d'episodes. Una part de la trama anava de la filla, que no estudia, no fa res, etcètera, etcètera. Ai, un clàssic. I una mare amb una mica atacada, atacada. Atecada als nens, no? Ho has notat, tu, això, o no? I tant, i tant, i clar que jo també estic en contacte per altres qüestions meus personals amb gent jove, cada dia. I, bueno, ostres, ho hem vist, ens encanta. No sé què, entrem als fòrums, ho comentem, i sí, sí. I també, i no només en gent jove, eh? Jo crec que és molt transversal i això està molt bé, no? Sí, sí, sí. Té tot tipus de públic, però és que és molt bona sèrie. Ho he dit, perquè de vegades tu que has treballat amb tantes sèries, com el porc a misèries, la família, el cor de succes... Tu ho notes, no? I aquesta vegada, potser... Desafora tenies sensació que era com una sèrie diferent, eh? Sí, sí, és una sèrie diferent, i crec que està fantàsticament ben feta, i la qualitat és boníssima, i és una sèrie de la qual hem d'estar molt orgullosos. I de fet, se'n farà segona temporada. Sí, que ha tingut alguna cosa? La mare de l'Aberta, què? No, no tinc notícies. No ho sabés, no ho sabés, mai se sap, mai se sap. No, mai se sap, mai se sap. Doncs escolta, Marta, no te n'hi tenim més. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Recordeu, Rómul, el gran dirigida per la Sant Justanya, que a mi ens l'estimen molt. La Marta Domingo, fins al 17 de gener, al Tantarantana. Sí, que són molts poquets dies, eh? El diumenge que ve, no l'altre ja s'acaba. Marta, que vagi molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, a vosaltres. Adéu. 5.34 de la tarda. Què és maca, eh? La Marta Domingo. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí uns moments, a l'Apenya del Morro, vam localitzar l'Ernau Cónsul, que demà obre Call Lliberté, el carrer Bonavista. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida, i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I clar, què vols ser, no? És el temps, no si pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Corrent, esmorzan, compran, passejant, caden, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. La pell a Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bona tarda, bon any, bon any, bon any, bon any, bon any, bon any, bon any. Em fa molta ràbia, un locutor. Mira, vaig dir-ho, de Roca Fema, tu escolta Roca Fema? No. Jo l'escolto a vegades, m'agrada, és una ràdio fórmula. Saps què ho posa en música? Saps què és una Roca Fema? Sí, home, em sembla que ho haguessis comentat alguna vegada. Que sí. Bona tarda, bon any, bon any, bon any, bon any, bon any, bon any. M'agrada que ho haguessis dit alguna vegada, sí, sí. Que sí. M'agrada que ho haguessis dit alguna vegada, sí. Tu que he dit què passa és que és una ràdio de gent mirant, però no, és de gent que li agrada el rock. Home, aquesta me'n cantes, aquesta me'n canta. Ai, que em poso allà. Bé, doncs... Hi ha un locutor al matí que diu... Ei, hola, bandarres. Hola, bandarres, hosti. És com un idioma a bandarres a Europa. Sí, un idioma. No recordo quin idioma, però bandarres a Europa tenen un idioma. Que t'inventes coses. Que no, que no, que ho estiguin en sèrio. I ara tu el dius, hola, nanos. M'has sonat una mica, hola, bandarres. És una mica vie jove, com tu. Sí. És com provoca, Jordi, provoca. Va, eh... Mira, és com el Fredio Mercurim, petit. I... Però com balles? Així com l'Iceta. Pedralisme! Tens... El teu mestre és Iceta, però realment, eh? Realment. Aquí sí, que ballo com a l'Iceta, l'animo molt bé. Et queda molt bé, aquesta americana, que avui és una estreta, però amb una americana molt xula, avui, eh? Sí, t'agrada? Aquest és l'emportador del rei, és l'americana. No! Però, bueno... Qui te l'ha portat? La confi. Qui és la confi? La confirmació. Quan vaig a la confirmació... La parròquia. Sí, no me la van pagar la parròquia, però... Ah, acabes de la pagar el mossèn. Home, no! Perdoni, eh... Escolta, senyor Martínez, no sé quanta gent es confirma l'any, però potser podria pagar una... L'únic, jo crec que... Bueno, hi ha hagut una altra. Una o dos. Una o dos, sí, sí. Vull dir que aquests dos es podies tirar. Home, si fossin 30, però amb dos podria arreglar una americana. I, a més, aquesta no em va costar cara, o sigui... Ah, mira, fixa't-me'ls. Bé, 20 minuts arribem al punt de les 6 de la tarda, i ens hem posat una mica al dia a mar. És que em posa... Jordi, és que em provoca, eh? Liga Pedro! Què fas? Ah, d'aixeta. Vale, vale. Bueno, tu... Dani, tu balles... Tu balles tu. No la escoteca, o no? Si no balles, dicoteques. I on balles, tu? A l'església, allà, amb el Josep Maria. A l'església balleu? No, home, no. Amb el mossèn, allà. Amb el mossèn jugui un rius? No, però, bueno... Però si es dona, no? Si es dona, sí. Si es dona, tu balles i... I tant. I que mena de problema. Allà, amb les albes, per allà. I qui són les albes? Les sotanes. Ah? Amb les sotanes? Sotanes negre i l'alba és blanca. Ah, d'acord. Per cert, que tu, aquest moment ja està a les 3 toms. I tant, home, estic... Aquí ja sent just, venaïn els animals i tu estàs aguantant l'aigua venaïda. Per ara vull fer una cosa, una reflexió, perquè la gent es pensa que faig de mossèn. No faig de mossèn, faig d'escolanet. Que ja n'amics d'allà a l'institut, o com vaig d'institut, que m'havien dit alguna vegada. Ai, vaig veure fent de mossèn i jo, home, que no tinc el títol. O sigui, que... Si us plau... No tens el carnet, encara, no? Això. T'agradaria tenir el carnet de mossèn? No. No, perquè et treu coses que no. Però, bueno... Et treu coses que no, amb el carnet? No, amb el carnet hi ha coses que no. Que et venen ja d'aigua venaïda, que no podries fer. Ja ho hem entès. Tot el que aquest diumenge estàs ajudant a mossèn i jo, Kim Kleeuss. Allà estarem, allà estarem. A la vots, sí que dius. Vols fer un discurs per als catòlics de Sant Just? Vale, va, que em fa il·lusió. Acabem parlant d'una altra cosa, eh? Sant Just! Avui és el dia. El dia que el senyor... va arribar... a Sant Just, si digués. Avui? No, però, bueno... És que és per inventar-me alguna cosa. Fem veure que som el dia 5. Va, el dia dels reis, que així ja... Sant Just, avui ha arribat el senyor. Ha nascut fa uns quants dies... Perdona, perdona, perdona. Posa música de reis, no? Una mica així, més de... Ja venen l'Orella i Mago, ja. Una mica més, així, de discurs... Com és, el dia que venen els reis? No ho faig així en llatí, llavors. Fes-ho una mica més seriós, no? Sant Just, ben... ben últim... Perdona, una moment. Has de fer com el ritmà quan surt a l'Ajuntament. Nins i nines, bé, Sant Just! No, no volia dir això, eh? Ah, no, no. Un discurs de... Ah, vale, volia desfer. Clar. Estem a Sant Just d'Esverni, població on estan los Sant Just i Sant Pastor, eh? Bueno, un moment. Sant Just. Deixem-ho córrer, deixem-ho córrer. Cadascú que has de dir que ho seus. El mossèn ha fet els seus parlaments. I jo ballar. I tu, a ballar... a ballar, tu ballar, eh? Ah, no, no, a parlar de MasterChef. Ah, MasterChef, farem de parlar. Ui, aquesta música, m'ha excusat, que divertida, no? A veure, a veure. És que és cuina, això, eh? Això és cuina? No, cuin, cuin. A mi em tens cuina, jo. Ho pots fer allà per aquí, també, és cuina. Ah. A tu cuina t'agrada molt, a cuina? Sí, m'agrada. Freddie Mercury t'agrada molt, ja ho veig. Hi ha una que es diu Under Pressure, que també m'agrada. Sota pressió. A veure, sota pressió. És a MasterChef Junior, que tu t'agrada molt el tema de cuina. Sí? Bueno, m'agrada, perquè m'estic dedicant, això, bàsicament. Avui tinc aquí una bullofa que t'hi cagues. M'he cremat, avui, al cuina. Però, bueno... Avui, doncs, estava per allà i m'he ensupegat amb una bandeja, amb una safata. Hi havia una safata que havia acabat de treure el forn i m'he cremat, però, bueno... Mira, que tampoc és res. Què deien de fer uns cupcakes? No, estava fent unes coques de recapta. Unes coques de recapta? Sí, unes coques de recapta amb calçots, escalxofes i formatgebrí. Oh, que bo, no? Sí. Com ha fet en categoria, nen? No en tens sobrat, de portar aquella ràdio? Doncs no, per portar la ràdio, no. Que és la gràcia. La gràcia que tu t'ho mengis i nosaltres no. No, jo no menjaré, que això és per... És per restaurant. Clar. Ah, va, va, va. Clar, però tu com ets? Sí, per restaurant, d'acord. Era una pràctica de cuina que després te l'emportes a casa. Home, no, hagués portat algú, no. Això no va així, Jordi. Si alguna vegada fas alguna pràctica per portar la cuina, la menjaré a vosaltres. Vale, vale. Vale, vale. Això, què està la... Està parlant de Masterchef Junior 3. Ah, sí, sí. Bueno, aquest març passat, el dia de la cabalcada de reis, va haver-hi l'últim capítol, on s'enfrontaven els quatre concursants, Cobadonga, Martina, Maria i Lucas. D'aquests quatre concursants... No els conec, perdona, no els conec. No els coneixes? Sí, són concursants del Masterchef Junior, durant, em sembla, 5 o 6 setmanes, lluitant per el títol del Masterchef Junior. No només això. També per... us explica'm una mica el premi. El premi, en concret, eren 12.000 euros per continuar la seva formació culinària, i una beca per estudiar en la Universitat de Ciències Gastronòmiques Vas culinar i centrar. No pot evitar, erenis? Avui hi he deixat la secció. Què la vols que pari? No, és que no me la sé. Endefreix-ho! Encantaràs l'estring i això sí, però guano. No pots, no pots, eh? Endefreix-ho! No pot, que superes de tu, Dani! És que superes de mi. Tens un guió aquí, per llegir del Masterchef Junior, i no pots llegir-lo. ... Dani, avui hi pots veure una altra. Sí, jo crec que sí. Doncs això, el premi, com ve deien, en els 12.000 euros per continuar la formació, i també una beca per estudiar en la Universitat de Ciències Gastronòmiques Vas culinar i centrar. També era el premi, no? El premi Masterchef Junior Espanya, el títol que com sempre és com un tros de vidre que fan així el premi. Però per això he explicat que qui ha guanyat, perquè ara hem explicat una mica el premi, però d'aquests quatre finalistes, la Maria, la Comadonga, el Lucas i la Martina, en podia quedar només un. Llavors el primer que em va passar a la final va ser el Lucas, que va ser el que va guanyar la prova del Roscón de Reyes i del batut de fruita, que era una prova on havien de fer un batut de fruita i un Roscón de Reyes. Llavors aquesta prova la van passar superbient, llavors la va passar el Lucas. Llavors quedaven la Martina, la Comadonga i la Maria per la següent prova, i al final la prova la va guanyar la Maria, com a lo qual a la final es van presentar la Maria i el Lucas, però finalment qui va guanyar va ser la Maria, la Maria va guanyar el Masterchef Junior i Comadonga va triomfar la xarxa socials al cul. Ara parlarem de tot aquest tema, perquè la Maria, com ara ve dèiem, expliquem-ho un moment. El menú que li va donar la victòria a Maria va estar composat del primer plat de 1.000 fulles de construït amb verdures, i Caravines, un segon amb tunyina i tres coccions, amb tres coccions i un postre amb un falzó de fregit, amb un falzó fregit en honor de Jordi Roca, perquè Jordi Roca fa postres així molt creatius. No és el Jordi Roca col·laborador del que fa al cinema, és un altre. I també els fa a casa. Després li preguntarem què ha de fer el cinema. Dani, on vols anar a parar? Vull anar a parar amb els comentaris, perquè anem a llegir uns comentaris de Twitter. Comandes de Twitter. Va haver-hi un temps que vaig substituir la Cristina i m'agradava molt fer-lo de Twitter. Comandes de Twitter. Ja vull fer-ho. Masterchef 3. La final va ser l'altre dia, no? La final va ser a dimarts. Ja ha acabat, ja, Masterchef 3. Junior. Estàs a cor amb qui he guanyat o no? Jo no l'he acabat de veure, el capítol. Aquella és gran. Però jo el veig igualment. Jo he seguit tota la temporada el que em queda un torset d'aquest capítol. Jo sóc molt fan del Lucas, molt fan, molt fan. A part que és l'únic dels barcelonins que hi havia en el grup, que em sembla que era Barcelona i ell. Doncs bueno, a part d'això, és un tio molt de salero, molt de salsa, molt de sal, un tio molt simpàtic. Però bueno, ja veurem si sovamareix la Maria, potser sí que sovamareixen, realment. Hi ha webs que diuen que ha sigut la pitjor temporada de Masterchef, que no ha sigut... Les audiències no han sigut com les altres anys. Aviam les coses com siguin d'aquest any. L'han volgut allargar més. La temporada sempre durava tres setmanes, la temporada de Masterchef Junior, i aquest any ha durat sis. El doble. El doble ha començat al principi de desembre i ha acabat a finals de... i a mitjans de primers de gener, perdó. I clar, que ha passat que al fer-ho tan llarg, la gent ha deixat de mirar-ho més. A més, també, sempre hi ha uns dies a la setmana que ho repeteixen. Però aquest any, no sé com s'ho han fet, que hi havia uns dies que ho repetien, hi havia uns dies que no, la setmana que ho repetien al divendre el dissabte el diumenge no repetien, la setmana que ho repetien al diumenge el dissabte no, era un jaleó. Con lo cual, jo crec que ha sigut també això que ha descopensat una mica, no? Jordi, és que això no pot ser. Estic... que em poses ara, què és aquesta lada? Osti... Ostres, em poses això, Jordi, és que què vols que et faci? Ah, sí, com es diu? Rapsòdia. Rapsòdia, no sé què, rapsòdia. Sí, sí. Boh... Bohemian rapsòdia. Rapsòdia. Bohemian rapsòdia. Ah, és un tema mític de cuin. Corri en el 2080, quan va trobar aquest tema... Mama... Bueno, anem amb els tuits a començar. Perdona, destrosses les cançons, una mica, no? Sí, les destrosso molt, el que passa és que m'encanta. A mi, d'aquest tema, el que més m'agrada és quan arriba com el subidon. Això és la part tranquil·la. La part tranquil·leta. Aquesta és la part tranquil·la com la balleries, aquesta. Molt bé, en els braços. És com l'Iceta, camera lenta, no? Vale, vale, vale. I ara aquí ja més... mama! Ah, sí, més descompensat, eh? Sí. Com és un director d'orquestra? Sí. Comen, els braços, amb un i avall, amb un i avall, no? Clar, amb un i avall, no? Bé, en fi... Dani, te s'estàs alliberant amb el tema de... Amb el tema de cuin. És que cuin és molt bo. És que cuin està molt bé. Hi ha gent que li agrada més Beatles, i jo soc més de Quint. Per tant, et confons amb el Rolling Stones i els Beatles? No. Aquests han sigut sempre els dos grans productes... Bueno, ja. De pop rock. Quint no ha tingut... No, Quint no ha tingut competència. Compatitiu, no. Bueno, hi ha U2, però U2 va en metralínia, és que U2 va en metralínia. És que és una altra cosa, tu saps, confonent. A mi m'agrada, el que passa és que U2... No comparis, U2. U2 és el mateix. U2 és més fang. Aquell bigoti. Hosti, el bigoti de fer... Ai, el fredi. Tu no saps bigoti alguna vegada? Sí, desfila de formiga. De què? Desfila d'ormigues, que diu ma mare. Què vol dir, jo? Doncs clar, que és pel·loxilla, és més pel·loxilla que bigoti. És d'un nom, eh? Borrisol. Borrisol, sí senyor. Doncs clar que sí. Bueno, Dani, no pots evitar... No puc, no puc. Quan escoltes, en lloc de llegir els tuits que anaves a fer ara, sobre el Masterchef Junior 3, que, com dius tu, Cova va triomfar a les xarxes socials potenció perquè està a punt d'arribar al canvi de cançó. Doncs sí, els tweeters. Fifi diu, Lucas, si no ganes Masterchef Junior, no passa nada, perquè t'has ganat el corafó de to a Espanya. Masterchef Junior, el matiqueta, Masterchef Junior. Llavors també tenim el tweet d'Atrendi Life, que diu, triste por Lucas, porque es un amor de niño, pero también contenta por María, que se lo ha currado mucho. Felicidades. Hashtag, Masterchef Junior. També hi ha el comentari de Charlie, en dragons, que diu, per a mi el ganador és Lucas. Hashtag, Masterchef Junior. És un fa en les xarxes socials, com va ser la cobadonga. La petita no va adoptar, en un segon, en deixar de cuinar, per preparar un tentempié, un aperitiu, per donar de la seva naturalitat i alegria, va convertir Trent Nintopic, des de primera hora de la nit. Eva González, la presentadora del programa, diu, no tiene bastante, con el menú dificilísimo de hoy, se le ocurre prepararse un tentempié. Ha, ha, ha, bueno, les caretes aquestes de riure, i posa... Sí, posa, roba cobadonga, Masterchef Junior 3. Hashtag, Masterchef Junior. Un altre comentari de Eva González, diu, la pregunta que todos hemos querido hacerle a un clavo alguna vez. ¿Hasta dónde te lavas la cara? Grande mi cobi. Masterchef Junior. No acabo d'entendre perquè coba va ser Trent Nintopic. Bé, perquè aquesta noia, aviam, aquesta noia, si tu has seguit el transcurso del programa, veus que aquesta dona va començar... Hòstia... Hòstia, un altre mític, és que no pot ser. Això que començava, va començar bé. Saps quin és aquest demono? Home, clar. Quin? Tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum. A what to break free, no? Com, com dius? A what to break free. A what to break free. Com, perdona? I want to break free. No, free de número. No, free, free, free. Free, no, free. I want to break free. Això, I want to... No, vull trencar, m'agradaria. I want to break free. Free, no, free. Free, free, free. Ara, va. I want to break free. Vinga, senyors! I want to break free. Avui apuntem-ho a aquesta data. Dat, no. Vull de gener, el dos consells, eh? Ara, no, one, two, eight, triant que Dani Martínez es va lliure. I fall in love. Em cuin a ràdio d'Esvern. És que a mi m'agrada. Què passa? Que no pots aclarar de cuin o què? A mi m'agrada més que tu cuin. Home, ah, camí. Ah, valiu, aviat és que... Val, val, val. Tu ets alguna altra tuit, Dani, o què? No, tuits hem acabat, acabat d'explicar això de la copadonga. Aquesta és una noia que... que va deixar el programa, perquè la van eliminar, va tornar a un... Copadonga, quin nom, no? Copadonga, un nom molt raro. La van tornar... la Cobi, li diuen Cobi, perquè hi ha els tuits... Sí, exacte. Llavors la van tornar a agafar el programa, perquè vam fer una repesca, la van tornar a agafar perquè va fer unes... unes migues molt bones, i li van quedar molt bé, a pesar de que em sembla que es va cremar o alguna cosa, però va seguir ella, i va fer les migues, li van quedar molt bé, i va seguir el programa, no? Però què va passar? Que, bueno, que ella va seguir els programes següents, tal i qual. És a dir, que ella ha sigut... va entrar del càsting, va ser eliminada i va tornar a ser repescada. Com la qual, jo crec, que aquí el que estem veient una mica, que és una mica el favoritisme. És a dir, aquesta noia, aquesta noia feia molts diners en plata, o hem de dir en plata això, aviam. Aquesta noia, el que passa, era una noia de les que... de les que feia més tonteries, les que feia més coses simpàtiques. Aquesta noia es passava tot el rat o menjant. Les coses que el siguin cuinant, no sé si cuinava bé, però menjar, ja et dic jo, que menjava estupendament. Perquè, quan no agafam una poma, agafava un tomàquet. I quan no agafam un tomàquet, un dia, se'ls van fer malbé les patates, i patates, i patates, i patates, aviam. Això jo suposo que ja deu entrar, tenir la gent i deu dir el programa, hosti, aquesta tieta hi canjo, doncs l'agafo. Perquè cuina, cuina, aviam, no cuinava malament, perquè la noia cuinava molt bé. Però, però... Hi havia això, hi havia aquest pro, que vulguis o no, hi havia altres concursants, com per exemple, Lucas, o com per exemple, Marto, aquests concursants, eren concursants que tenien... El Lucas, potser també se semblava una mica a la covedonga, però el Lucas era un tio que, quan es fotia, treballava de pímare. Però la Marto, per exemple, era una noia superesanyada, que es feia una missa en plaç, que es preparava tot. Era una noia que jo a la bella, super treballadora, super en la línia, i no sé per què ens van fotut fora. Però, bueno, sempre estem als dies, i sempre, doncs, aquestes coses acaben passant, no? Tens un rotllo que no te l'agafes, Dani. Has vist? Jo sóc aquí, amb el meu amic Freddy, amb el Freddy, eh? Saps com es diu aquest tema, o no? No, que no ho conec. Bé, avui a Rima de Queen, hem arribat al final de les eleccions, Dani, d'aquí una espona, per ser fre'm a com són bon català. Sí, sí, tant. Amb l'Elli i el de Vilac, aquella no ho sap, encara. Bueno, però d'aquí uns moments, això és increïble. Ajargaré una mica la secció de secció, que tenim l'antigenda, i després també tenim el cinema amb el Jordi Roca. Tornem després d'escoltar el voletí de Catalunya Radio a la ciutat de la tarda. Dani, que vagi bé. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Bona tarda, us informa Montse Quadreny. Junts pel Sí, la CUP estan reunits a l'asseu de l'Assemblea Nacional Catalana per mirar d'arribar un acord, ara sí d'última hora, i en conseqüència la convocatòria de noves eleccions del 6 de març. L'última a arribar a la cita ha estat el catalista de Junts pel Sí, Raül Romeva, sense fer declaracions. Sabem, però, que quan acabi la trobada, sigui l'hora que sigui, serà el mateix president de l'ANC. Jordi Sánchez, qui atendrà els mitjans de Comunicació Cunga, que és el president de l'Assemblea Nacional Catalana, que és el president de l'Assemblea Nacional Catalana, que és el president de l'Assemblea Nacional Catalana, que és el president de l'Assemblea Nacional Catalana, que que és el president de l'Assemblea Nacional Catalana, de l'Assemblea Nacional Catalana, de l'Estatvez catalana, appreciationout japaneseofete. friend, com n'immete r Tyler Butler, de torno a la Securitat Global, qui retан Does Isso entrance a les portes de l'En cakes i la Senyеляwasa, i Republicans franceses relacionades amb la Generalitat. La ignorantéma catalana ha utilitat la rubberació formal el tractament o el cor religiós de ratis bona al sud d'Alemanya, segons un clau l'informe encarregat per l'esclésia catòlica. Els fets investigats van des del 1945 fins al començament de la dècada del 1990, precisament durant 30 anys d'aquest període el màxim responsable del cor era germà de l'anterior Papa Benet XVI. La xífera de 231 nens triplica la que les autoritats catòlices locals van reconèixer en primera instància el febrer de l'any passat. En aquell moment van proposar 2.500 euros de compensació a totes les víctimes. La venda de veïcles de la marca Volkswagen ha caigut d'un 5% durant el 2015 a nivell mundial, la primera reculada en 10 anys. Han caigut també d'un 2% les vendes del grup automobilístic sencer que plega una d'onzena de marques entre les quals Audi, Porsche i Seat. Segons aquestes dades que fer públiques la companyia Mare al desembre, les vendes de la marca Volkswagen han caigut un 8% i les de tot el grup un 5%. Tot plegat al balanç d'un any marcat per l'escàndol de les emissions contaminants dels motors dies el trucats de Volkswagen. El govern espanyol en funcions dona llum verda a un nou pla aerològic per l'Ebre, el qual suposen la Generalitat i el Territori. El document estableix un caval mínim de 3.000 actòmetres cúbics l'any pel tram final del riu, la meitat del que reclamen des de les terres de l'Ebre. Buscant un home de 65 anys que va desaparèixer quan anava en caillac entre Badalona i l'Hotel Vela de Barcelona. Fons dels Mossos d'Esquadra expliquen a Catalunya Ràdio que l'home de Terrassa va desaparèixer el dia de reis. La família ha denunciat avui la desaparició i ja ha activat una unitat acuàtica i un helicòpter dels Mossos, els Departaments de Seguretat Ciutadana i Investigació de la Comissaria de Badalona i Salvament Merítim. Aquesta recerca coincideix amb la d'una altra caiaquista que busquen entre Formantera i Ibiza des de la vigília del dia de reis de moment sense èxit. Avui ha quedat constituïda la plataforma d'artistes de Catalunya, una associació que vol agrupar el conjunt d'artistes de tot el país. L'objectiu és donar sortida i respondre a les problemàtiques que envolten el sector pèpila. El PAC l'han constituït una cinquantena dels socis fundadors però també té el suport d'unes 200 persones. La nova associació d'artistes visuals del país neix com a necessitat de grupació al sector i la forma no només aquests artistes, sinó també professionals de fins com ara crítics, col·leccionistes o gent que comparteixi les seves dies. En dona detall sobre els objectius i medietes de la plataforma la portaveu Nora Encaraola. Que els artistes tinguin veu en la societat per una banda, després lluitar i treballar per la millora de les condicions laborals, professionals, dels artistes i de tot el sector, generar també un seguit de serveis pels artistes. La plataforma d'artistes de Catalunya es reivindica com a projecte autònom i no busca voluntàriament cap suport institucional. El comitè de competició ha sancionat amb dos partits el davanter del Barça, Luis Suárez i Amun, els espanyolistes Diop i Hernán Pérez pels incidents del derbi de dimecres. L'ascensió s'han de complir a la copa, el Barça ja anunciarà que presentarà recurs avui mateix pel jugador Uruguayà. També el Barça s'ha desmarcat de les declaracions de Dani Alves, el seu comte d'Instagram on s'ha mostrat crític amb els mitjans de comunicació. El club assegura que el jugador es pot expressar amb total llibertat, però no s'ha de declarar que ni en met ni comparteix les expressions ofensives. Per la seva banda, en l'àmbit purament esportiu, Luis Enrique no ha opinat sobre el derbi ni tampoc sobre l'ascensió Suárez, ni tampoc si participarà dilluns a la gala de la pilotadora, on està nominat com a millón d'entrenador al Barça. Rep de Malgranada a l'Esquadra. També demà juga al Real Madrid que rep el Deportivo dos quarts de nou en l'estrena des d'inè d'incident a la banqueta blanca en partit de Lliga. L'espanyol juga diumenge contra l'Iberra amb els dubtes en cara d'ascència i Caicedo. En futbol sala dos quarts a deu del vespre, derbi català, duel català en aquest cas entre Barça i Cargàs Santa Coloma. A la Lliga hi entenis, Rafa Nadal s'ha acabat d'imposar a Marchenko per 6-3 i 6-4, i s'ha clasificat per la final del torneig de Doja, jugarà a aquesta final, o bé amb Iokovic o bé en Verdić. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 6 minuts us parla Cristina Vergàs. Sant Just, tancat 2015 amb un augment de natura, ara hi ha 645 persones desocupades al municipi, més que el més anterior, i 36 menys que ara fa un any. A diferència d'aquí al Baix Llobregat, la dur s'ha reduït amb 840 persones. Ara hi ha 55.326 persones que busquen feina a la comarca. A la semblista del maarverit ONE, el wed package respective va aportar de 8,3... I el dibliote que jo marge离 l'obra, en el Barri del ximón, es poden depositar a diferents punts del municipi des d'avui fins al 15 de gener. Aquestes festes s'han instal·lat 10 punts de reciclatge dels aves de novel·l que no es vulguin reaprofitar. A més a més, també, però es podran portar aquests arbres, la deixaria municipal, el camí de Can Biosca, sense número. D'aquests arbres s'en farà compost i, com dèiem, es poden depositar fins al 15 de gener. I fins aquí, la informació local. Tornem amb menys d'una hora a partir de la seta amb els senjors notícies adició vespre, que vagi bé, fins ara. I fins aquí, la informació local. Tornem amb menys d'una hora a partir de la seta i fins al 15 de gener. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim-se en just en directe. Cada matí de 10 a una. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de sent just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com, notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. Informatiucomercal.com. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passajant. Cadant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Gràcies per acompanyar-nos. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'esperit. La penya vol morro. I si se'n fa, la penya es morra. Es parla amb l'Eli. Ara farà l'enja agenda. Tindrem un bon català amb la participació. Molt endugat, amic. També acabarem amb el cinema del Jordi Roca i les estrenes. Però abans d'això, vén cap a l'enja agenda. i no hem de capa l'antigenda, va. Què no hem de fer aquest primer cap de setmana de l'any? No és el primer cap de setmana de l'any, és el segon. Amb Leli, cap de Vila, el telèfon Leli, bona tarda. Molt bona tarda.Bona anya, Leli, què ens veiem? Molt bona tarda, molt bona tarda. Molt bona anya, molt bona anya. Escolta, si va a tarda, què tal? Com prova l'any? Al prova va molt bé, l'any. M'hanig de cortar. Sí, senyora, com és això? És molt fort, però molt fort. Sí, sí, sí, jo he sortit avui de casa d'hora, pel matí, amb un gran, amb un abric molt gros, però ja soc tan, m'hanig de cortar. Perquè ja he vist que avui faria molt bon temps. I sí, sí, dit i fet, allò, cap a les dues, una miqueta abans. Molt bé. Ara l'abric, ja, i m'hanig de cortar, la plaia, el fòrum, vinga. Mira, la Inviernera o el Prima Vierno, de Barcelona, que és el teu nom de cançó de la feina, les Folls Azules, però hi ha gent que ho nomena així, Inviernera o Prima Vierno. Prima Vierno m'agrada més. Sí, Inviernera, sí, sembla un lloc. Conne una cosa una mica, sí, sona... Jàlida, no? Fosca, va bé. No m'agrada, m'agrada molt. Te voy a cortar y te voy a traer la Inviernera, hostia. Vale, pero al Prima Vierno, vale, Prima Vierno. Bé, escolta, va, que hem d'entrar en matèria, perquè tenim algunes coses per comentar a l'antia agenda. Comencem parlant del Museu del Contemporàni de Barcelona, que presenta Miseracs Barcelona, centrada en una exposició en el fotollibre, Barcelona Blanqui Negra, del fotògraf Miseracs, no? Un fotògraf de Barcelona. Sí, és una expo molt xula que hi ha al magba. De fet, aquest és l'últim cap de setmana. I us la recomano molt moltíssim, perquè, a més a més, les fotos són una típica exposició en posar les fotos a lloc Marx, eh? No, sinó que hem fet unes fotos, tamaño mega-gigantesco, les han retallat, les han fet de tal manera que tu entres a l'exposició entre dintre de les fotos, és fòtus. Ah, pares per les fotos. I a més, hi ha totes les projeccions, sí. Hi ha totes les projeccions que també fan que, d'alguna manera, entri dintre dels personatges o estiguis o puguis compartir, costat amb costat amb els personatges que surten de les fotos. S'han llenarat fins i tot un carrer, i amb les fotos de Mísarach es recomposa un carrer com del Raval, més que en Allà, eh? Sí, sí, sí, sí. I vas passejant per exposició, com si neixis pel carrer, perquè és que... Passajant per Barcelona, el qual fa per Barcelona. Taman real, no? Sí, sí, a més, passajant això, tens aquesta sensació d'estar dintre d'aquesta Barcelona dels anys 40, 50, 60. Molt bé, doncs ja ho sabeu, que voleu aquesta obra al Museu del Contemporàni de Barcelona, que el Museu del Cont... és el Macba, no? El Macba, el Macba. Allà a la plaça dels Àngels. Sí, a més suposa també la culminació del treball d'ordenació, catal·legoció i conservació del font dels fotògrafs, diposat al Macba l'any 2011, que no sé si són fotògrafs que hi ha mort o... o què, però... Sí, sí, perquè ni sent... Sí, ni sent exactament des d'allò. Va fer la donació de totes les seves fotografies al Macba. No és com allò, a vegades que hi ha litigis, perquè aquestes coses, segons quines famílies, o que troben les fotos al mercat dels encants, aquells altres coses que passen. Cuiden un pis, no? No, sinó que ell ja va dir que donava el seu llegat de fotografies aquí al Museu, perquè fessin dins la conservació, i que llavors, de tant en tant, s'havien de fer certes exposicions, per posar en valor aquest llegat. Molt bé, i d'una exposició del Macba, anem a una altra exposició del Queixaforum. Atenció, perquè el Queixaforum ho explora la relació entre els animals i els faraons en aquesta mostra feta amb la col·laboració del Museu de L'Ubre. Els antics egipsis es van apropiar dels animals per fer-ne servir de maneres diferents les imatges simbòliques. I, de fet, aquesta exposició el que fa és centrar-se en la figura d'aquests animals que es van convertir en element múltiple d'un llenguatge codificat, escrit o representat, en el pensament egipci. Et veig molt posat, ja l'he vist posat. Estic llegint aquí el que es penja a tu a Facebook. La de la teva premsa, no? Clar, la de la teva premsa, que... S'ha de dir quan tu li deixes notes de premsa o programes de mà, com fa un moment que... És que fa un moment hem entrevistat l'Electrius que ha dirigit la cosa al Tantarantana, i per entrar a l'entrevista he llegit directament el programa de mà del que dona el teatre. Però, bueno, no passa res, no? No, no passa res. Si tu més a més llegeixes els punts i les comes on toquen, doncs no passa res. Que no ho he llegit on tocaven, les comes, ara? No, no, no, no. Amb aquest llenguatge tan fluït, els programes de mà de les exposicions, no? Ho faig venir bé, com si ho digués jo. Però, en realitat, està escrit. Ja es veu si jo no parlo així. Bueno, de totes maneres també va ser una font infinita d'inspiració i origen d'una producció artística, d'una riquesa i una veritat excepcional, no? Penso jo, eh, amb les meves coses. Exacte, és una cosa personal, teva. Sí, és així, o no, Ellie? Passa't a tu, pregunto. És una de les exposicions... De fet, també és una de les expos que s'acaba aquest cap de setmana, si no l'heu anat a veure, aprofiteu. És un expo molt interessant, a més a més, podeu anar amb tota la família, perquè, a més a més, és allò que s'ha molt centrat en el món dels animals i en com es representaven. Tant a nivell de pintures, per exemple, els malos jeroglíficos i tot això, com tenen un montón d'entrada ja de urnacines amb animals que se suposa que ells també momificaven. Hi ha mòmies d'animals, sobretot gats, eh, els cips i la màutica dels gats eren molt. I, a més a més, tot d'esculpures, fins i tot, escultures d'aquest tamaix, que eren allà muntades, tota una vitrima, o no... Més que vitrines, estan a tocar, eh, però amb grans... amb effigies, però en comptes de tenir cara, eh, com una effigia aquella que tothom recorda, no, a la DC, són cara d'animals, d'alleons, de... Ah, bueno, ja et dic, eren com un... El seu paradís era com un lloc on hi havia moltíssims animals de moltes espècies. I jo crec que és una expo interessant, una expo que, a més a més, diem-s'hi. Podeu anar amb la família i que, a més a més, té aquest punt de les mòmies i tal. I a mi em va sorprendre molt veure... Perquè amb mòmies, diguem-ne, de persones humanes, ja n'hi havia vist bastantes, però amb mòmies d'animals no n'havia vist. I em va sorprendre, sí, em va sorprendre. Bé, doncs al queixa fòrum, la relació entre animals i faraons, a sobre del tema gipsi, o coneixeu-ho, que li agraden i porteu-lo, perquè doncs... li agraden molt. En fi, camion de qüestió, ara, parlem del festival que es celebra a Olot, Arriba a l'Arts Santa Mònica. Estem parlant del Lluèrnia. És un festival del foc i de la llum. Mira que estic ben posat, eh. És un esdeveniment que té lloc entre l'aposta de sol i la mitja nit i que passa a Olot. Què dius, ara? Que bonic, no? Sí, sí, sí, ja fa varios anys que ho fan, això, eh, Lluèrnia. Doncs que a mi m'agrada ser rotllo del tema de les llums, dels festivals, dels festivals que tracten el tema de la llum, màpings, però no de màpings, d'altres tipus d'installacions. M'agrada tot el que està relacionat amb el tema de l'art i de la il·luminació. I, de fet, aquí, o que hi ha, són diverses instal·lacions. El que hem fet és recuperar aquests últims anys del Lluèrnia i portar-ho tot a Barcelona, al final de tot, al centre d'Arts Santa Mònica, que era un equipament que havia estat com desubicat, que no se sabia ben bé per què el farien servir, que havia estat molt amb el tema de l'art contemporani, però que després van decidir que no, que faria coses sobre audiovisuals, però al final no, total, que l'han dedicat així a aquest tipus d'activitats artístiques, que a mi ja em va bé, m'agrada molt, i que, a més a més, han decidit, a través de convenis, apropar d'altres festivals que es fan fora de Barcelona a Barcelona. I trobo que és interessant i podreu veure aquestes petites mostres, hi ha diferents mostres al dintre del Santa Mònica, però, des de fora, també es pot veure tota la terraça exterior amb una mena, no és un mapping, sinó que és més aviat una instal·lació, és una projecció, però conèixer el punt artístic, ja us dic, conèixer el punt un poco friquing, un poco cazapasta. Recordem que l'Arts Santa Mònica està a baix de tota la Rambla, a la dreta, abans d'arribar al Colom, s'ha de pagar per entrar... Sí senyora, s'ha de pagar per entrar, i això ho fa en aquestes setmanes? Sí, però diu menja, també? Sí, sí, el Santa Mònica és obert, no hi ha problema. I, a més a més, el que és la projecció de la terraça, aquestes pot veure, de fet, els veus des de fora de l'edifici, és una projecció que es fa tota la terraça i l'ha de veure des de la Rambla. Escolta, doncs vaig apuntar el meu pare, anàvem a dissabte, tu, a veure, Lluèrnia, sí, a més té molt bona pinta, i a més m'agrada molt que diguin que és un festival que té lloc entre l'aposta de sol i la mitja nit, perquè dius, hosti, que fuert, o sigui, entre les 8 i les 12, per exemple, no, perquè això és més màgic, m'agrada molt. És aquella hora, eh, aquella hora... Hora brúixer. Hora brúixer. Hora crepuscular. Artistes de diverses disciplines, ompliran els carrers i les classes, de fet, ou fan de olot amb les seves instal·lacions de filmades, performance, actuacions i tal, que tenen en comú l'ús del foc i de la llum. M'agrada molt, perquè aquí som terra de foc. Cultura de foc, cultura de foc, de foc, de foc, no, de foc, no, de foc. Home, no, no, va, i acabem ja amb un altre... Aquesta ja ha començat, eh, l'any comença on falla, ja, eh? Sí, atenció, perquè, bueno, n'hem parlat abans, aquí, al programa, i aquí ja s'enjut, la fem el diumenge, però... Clar, i és que tu volia preguntar, a banda d'aquesta, dels tres toms. Sí, bé. Et volia preguntar el Carnaval, perquè aquest any, el dia 4, de febrers i geosgrats, però vosaltres, aquí, això ho feu abans, també. Bueno, com sempre, s'enjuts, mai celebra quan has de celebrar les coses. Sempre es fa abans. Sempre es fa abans, per no coincidir, i llavors... Sí, sí, és així, són macos. Però que tanxos ajuntarà tot, no? Llavors els tres toms, el Carnaval, el tot... No, no, no, és que ho fem aquest cap de setmana, nosaltres, eh? Més de gener... Sí, de fet, es fa cap al difet de gener, que és Sant Antoni Abat, els tres toms, però abans ho comentàvem, nosaltres ho farem aquest cap de setmana, una setmana abans de lo que és habitual. Però no som els únics, veig, perquè, per exemple, el districte de Sant Andreu de Barcelona, hi haurà cada de Carrosa i també Carruatges, no? Sí, és una de les grosses que hi ha a Barcelona, però és que és igual. Si els tres toms, a més, ho saps, que comencen ara, i fins al mes de març, d'abril, tenim tres toms per tot arreu. Els tres toms és una mica la festa guasa de Comodín de Catalunya, perquè cadascú la fa quan li dona la gana... Perquè tampoc hi ha tanta gent que tingui carros i cavalls, i es posa cap d'anar d'una festa a l'altra, entre pobles, i si coincideixen tot el mateix dia, no queda lluit, i llavors es fan d'acord, no? Són els mateixos. Ni a l'altre som, ni a l'altre fa joc, la... En fi, que per cert, això serà aquest deu de gener, és a dir, aquest deu menja, a partir de dos quarts d'onze del matí, el carrer de Sant Adrià i a les 12 tindrà lloc i a la benedició dels animals... Ja és bona. Exacte. Poden anar a venir tots els vostres llocs, busquets per aquí, tu's i tuanes i tot. Tietj, tot. La cabalcada acabarà pels vols de les 3 de tarda, com a nota informativa, llegint aquí la nota de premsa. Molt bé, doncs ja està. Per cert, què diu aquí? Perdona, què és això? T'he posat aquí una bonica fortuna... Què és això? Estar Wars i rebaixes. Jo heu passat... Sí. Estar Wars i rebaixes. Encara hi ha gent que no ha vist Star Wars. Què passa aquí? Què està passant, no? Perdona? Què està passant, no? Neu aquest cap de setmana, ja no trigueu més, home, per fet. A més, és un planazo, això. A més, com no hi haurà ningú centres comercials aquest cap de setmana. Aquest és el primer cap de setmana de rebaixes. Aproqueteu per anar a la gran multistada del gran centre comercial i veure Star Wars. El fenomen, el fenomen. Escolta una cosa, jo veig el fenomen a passar a veure-la. Una pregunta, només responc si o no, eh? Et va agradar el bio... El bio? Clar, que em va agradar. Et va agradar, eh? És com la primera, no? Com la quarta, vull dir. No tengo más preguntas, señorita. Sí, sí, sí. Com no t'ho ha d'agradar, és que és un de l'opinió aquesta. Com no ens ha d'agradar aquesta pel·lícula, si és igual que les plàstiques, totes juntes, és una. És com ober la trilogia en una, no? Perdona, però és que en lloc d'una seqüela és un remake, no? És un remake, actual, sí, senyor. Que no no s'enganyen, que no siguin la verda. Exacte, no no es enbauquen, és un remake. És un remake. Però és que ja hi ha braços el mateix amb Star Trek, en el fons. Sí, també. El Sergi Arrada ho ha tornat a fer, ha tornat a... Ha tornat a fer el mateix amb Star Wars. Això seria una altra secció, no? No, no, sé que hem de ple. No, perquè el Sergi Arrada ha tornat a fer el tema de realçar i reviure una trilogia que estava morta. No, no, sí, la vam matar, vam matar a Star Wars. Estava clar, amb l'1, 2, 3... Ja ets dins, la va matar i ell la tornava. Estava clar que era molt més fàcil agafar un personatge com Han Solo. Més o més tenia el propi Han Solo, més o més. No, clar. I els personatges eren llavons, ja els coneixien, ja els estimàvem, les coses tirant davant. Que per cert, el Lucas ja ha fet la primera rajada, eh? Ho has vist, això, o no? No sé fins a quin punt puc fer spoilers o no. No, no ho dius. No puc explicar coses. Però hi ha moments de la pel·lícula... Quan el negre... Quan el negre mor, no ho digui. No ho digui. Millor no ho digui. Escolta, eh... Sí, a mi també, per això... A mi el que jo em va donar un abajón en certs moments. Hi ha algun moment de la pel·lícula amb una abajona. Veta la mierda, ja ho veuràs. Però, que d'una abajona. Però els línies general, i després d'haver vist les tres primeres últimes, clar que m'ha d'agradar, clar que m'agrada. Més que les primeres, aquesta. Hi ha només per la imatge, fins i tot, pel tipus de tractament de imatge. Evidentment se costa molt més de la quarta, cinquena, sisena... Correcte, correcte. Bueno, en fi, ja... És que crec que passa que jo vaig sortir amb un sabor agridulce del cine. I no em va... És que és el que fa l'espectativa. Ja veurem què passa a les següents. Sí, això ja veurem què passa. Dani i Martínez, entres o què? Com ser un bon català amb Dani i Martínez? Tancat la porta, per favor. Bé, com cada setmana el Dani fa el seu habitual, hi ha concurs de com ser un bon català. Va, gràcies. Dani, què tal? Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. A veure, Dani, què tens? Sí, què? Avui tenim la Ellie. Ah, hola, Ellie. Hola, hola. Hola, hola. Com estem? Bé, bon any. Igualment. És que sabeu que passa que els col·laboradors entre nosaltres no ens veiem gaire. I quan ens veiem ens ens hem de felicitar. Què vols dir, això? No tenim un grup de WhatsApp comú? No. No tenim res. No hauríem de tenir un grup de WhatsApp. De la penya del Morrut? No, de la ràdio. No, gràcies. Un WhatsApp de la penya del Morrut, tu no. Que són 20 i pico persones. Sí, jo tinc un WhatsApp de l'escola. És un dels heavy, de la meva vida. No hagués vingut mai a la vida, eh? Dels de l'ampa. Això és molt fotut. Què voleu que fem un WhatsApp de la penya del Morrut? Vale, va. Mira, posarem aquest cartellet que posa inscripció al curs de formació. Doncs posarem un altre cantó que posi... Deixar els col·laboradors dels col·laboradors de la penya del Morrut. Si els tinc tots jo. Ai, és veritat, doncs ja està. Seria l'administrador. Jo seria l'administrador. L'administrador és el demonio, cuidado, eh? Perdona, a la mínima que algú faci una cosa que no m'agrada, fora del grup. Com estàs? És pulsador. Dani Martí, desmatge. És a dir, si jo passo una foto del papa fent una oració, tu em fots mal. Ui, fora. Però això no pot ser. I no qualsevol pot canviar la foto del grup, només jo. Ah. Hosti, això és fotut bé. No sé si vull estar a aquell grup, eh, Lí, jo? Això t'ho dic millor que no, Dani, ja farem nosaltres. Bueno, va, va, que tenim la Ellie. Va, anem al concurs. A veure, per qui no ho sàpiga, aquest concurs es tracta del següent. El Dani fa preguntes sobre Catalunya i la Ellie i el servidor són els participants. Sempre els concursants som col·laboradors del programa i jo. I una altra cosa important a saber és que el Dani s'inventa les normes a mesura que abans el concurs. Això no és veritat, però sempre ho dic Jordi. És així. Avui parlem de l'època contemporani a Catalunya. Hòstia. I per això... Ana Gabriel, Ana Gabriel. Com que no, Ana Gabriel. Comencem amb una pregunta pel Jordi, començaràs tu. Aquesta pregunta va per tu. El primer tren que va circular a l'estat espanyol, per insular. Unia... A. Barcelona i Mataró. D. Tarragón i Madrid. Tarragón i Madrid. Ada i Andorra. Els 3 tendres segons comencen ja. A veure, jo crec que és... Perquè avui hem estudiat tot això. Va ser l'any 1832, dius? Sí. Barcelona i Mataró. Correcte! Molt bé, Jordi, per molts anys. Veig que avui les fàcils et toca a mi, prepara-te-li. Molt bé. Vinga, Ellie, et toca a tu. A veure. Primer, per preguntar per tu, que comença així. El tren que va circular a l'estat espanyol ha passat a la història per ser l'inventor d'A. El submarí. B. L'avió. C. La televisió. Els teus 30 segons comencen ja. Seria la bomba que fos la tele, però era el submarí. Correcte! Correcte, i t'ha caçut. El submarino. Seria la bomba que fos la tele. No un català que hauria inventat la tele. A veure, eh? Sí, sí. Qui va ser l'inventor de la tele? Ostres, ara mateix no em ve. No, Graham Bell, no. El teléfono, no? No, va ser Arnold Berning, o algo així. Berning. Sí, sí, em sona, Berning. Em sembla un petit ideal. Berning, sí, sí. Ah, això em sona, això em sona. Perdona, totes són tan fàcils com aquestes dues? Home, no. Pensa que la Ellie és molt fàcil. Pensa que la Ellie és una jefaça de cultura, que ho sap tot, eh? Aquesta és molt fàcil, Jordi, però... Màster de... Sí, és màster de cultura. Tant i tant, de cultura de Catalunya. Doncs vinga, som-hi. La segona per tu, Jordi, que està superfàcil, diu així. La dansa més popular de Catalunya és... La sardana. Ah, la sardana. Bé, la dansa de la mort ser el ball de bastons. El ball de bastons és el que estan fent ara a la cupe. La sardana. Correcte! Visca, visca, molt bé, visca la sardana. Això s'ha de revisar, perquè jo estic amb el Jordi. I això de ball de bastons, el Bet, ja era molt més contemporani que la sardana, eh? Jo també ho vaig molt, eh? I més gent que s'apunta el ball de bastons, que no vagi en cavall i sardana. Això t'haig de donar una miqueta a la raó, eh? Bueno, sí, Dani, som molt fàcil d'avui les preguntes, eh? Avui sí, però bueno, sí. Ara les barrejaré, no m'ho fotis. D'on ho has de deixar, de drag? Ara les barrejo, va. Home, ara que em toca a mi, estic fotis. És com les normes, veus que les normes... Has inventat una majoria que... Que sí que la barrejo, va, ja està, punt. Aquests peixos. Aquesta és complicada, aviam. I no és peixos, va, va, digues. Aviam, anem a veure. Què passa? Qui eren els reyers? Reyers. Ah, la persona que conduïen troncs per rius dels Pirineus. Està xupat, això. Sí, persona que es dedica a subrellar textos. Ah, mira. I ser persona que fabrica vidres. La teva resposta a ser ja. La veu la fer. La veu la fer. La, la, la. Person... Sí, coca sí, home. A veure, eh... Avui ens han tocat les preguntes fàcils. El seu contemporània és que l'únic moment pregunta cosa sobre l'edat mitjana i l'època prehistòrica catalana. Jordi, et toca a tu, què és un pou de glas? Un pou de glas? Pou que s'havia glaçat a causa del fred. Un pou de glas. Sí, una botiga on es compra i es veu glas. Primote. O sigui, poc construït al terra on es guardava i es veu el gel. La teva resposta... Pots dir la U, sisplau? Ah, repeteixo. Pou que s'havia glaçat a causa del fred. Bé, una botiga on es compra i es veu glas. Sí, poc construït a la terra on es guardava i es veu el gel. La teva resposta ha de ser en els 30 segons. Jo dic la C, la C. Sí! Sí! Un poc construït a la terra! I donava. Dutament de la primera, perquè no sé què passa, que jo vaig veure un poc de... Ara vaig explicar una història. Vaig veure una vegada. Un poc de glas. I el poc de glas era... Els castells entenen, molt. Clar, era l'entempèria. Sí, sí, de qualsevol. A mi m'agradava molt la pretada amb molt, i així dureva fins l'estiu. Ah, no, ah, no. Bueno, en fi... Vinga, seguim. Què més, Dani, a veure, què més? Aviam, quin és... Bueno, et toca a tu, Eli. Quina... Acabarem algun dia o no? Home, acabem de començar, Jordi. Aquest no comença una ronda més i prou. Vinga, vale, una més i prou. Aquesta llunat, eh? La pregunta és per tu, Eli. És la segona ciutat amb més habitants de Catalunya. A, Trem, B, l'hospitalet del Llobregat. C, Tarragona. La teva resposta d'estar en aquests 30 segons que comencen ara. Són molt fàcils. B, l'hospitalet, l'hospitalet... Home, clar que és l'hospitalet del Llobregat. No soc veïna, però hi ha estat la segona ciutat més evitada a Barcelona. Sí, sí, és veritat. Escolta, Dani, són molt fàcils. És un moment en el concurs. Volem fer nosaltres amb ell. Aquestes preguntes són molt fàcils. Preguntes a l'antiaigenda. Això toviem de fer nosaltres. A veure, Dani, última ronda, busca les preguntes més difícils de les 30 que tens aquí sobre. Vinga, va, és que són moltíssimes, eh? Bé, ara aquí. No trobaràs mai un concurs, Dani? Els concursants que els concursos no et diguin. No, no, Jordi Hurtado. M'has difícil, todavía. Vinga, Jordi, vinga, Jordi Hurtado. Escol Rosco. Oscar Dalmau, preguntes de Pixarrí. No trobaràs mai un concursant que et digui aquestes coses. A veure, va, Dani. Va, vinga, vinga, va. A veure, va. A veure... Vinga, som-hi, va. Està llegiment la tio. Està llegiment la tio, som-hi, perquè fa temps. Sí, va fer, ja veig, ja. Vinga, va, ara sí, ara sí. Jordi, et toca. Aquí és una cançó inspirada en la guerra espanyola. A, B, la guerra de Cuba, C, la guerra dels sagadors. Teva resposta d'entrar a aquestes 30 segons que ho vaig enllà. Perdona, aquesta és la més difícil que has trobat. És que són molt fàcils, Jordi. Avui... Aviam, també hem de tenir en compte... Cántala, cántala, cántala. ...del meu avi van a Cuba, a bordo del català, el millor barco de guerra, de la flota d'ultra mar. Els que tenen és incastrada. Què tenim, Josep? ...mots marines, barat, fugir, acuerta, barat, morir, a peu del canó. Heu començat molt bé, l'estrilleva, la Croixeta. A veure, a veure... A veure, a veure... ...que em va dir que em va dir que em va dir que em va dir que em va dir... ...que em va dir que em va dir que em va dir que em va dir que em va dir... A veure... Jordi! Última pregunta aquest concert. Que no respos, Cuba. Sí, bueno, ja ha vingut, i ha sortit marcat com a punt. No ho havia dit, eh. Ja, però no se't tenia, Jordi. Ni cap a l'Eli. El marcador que deixi de moment són 3, 4. D'acord, que l'Eli ja canti l'estaca o algo. I això quedarà de penyola de la resposta de l'Eli, perquè ara la pregunta és així... La pregunta és així. A Catalunya hi ha més nens i nenes de 5 anys o més gengran. La resposta és A, més gengran i nenes, B, més gengran o C, igual. Més gengran, més gengran. Més gengran, més gengran. Més gengran, Eli, estàs segura? Sí, sí, més gengran. Sí, que sí. Més gengran, més gengran, més gengran. És una cosa que sí. Vaja, m'he de concurs. No he de saber-ho a les obres. No, no, no. És que no se'n patrem mai, amb aquestes preguntes mai. Eli, moltes gràcies, que vagi bé, que us hi truquen molt. Una brasa de molts petons. Gràcies, Adéu. Adéu, adéu. Aquest concurs sempre que ve, Guàrdia. És que a veure, Jordi, saps què passa. Ja, però saps què passa, que avui era l'època contemporània, que ens ho sabíem tot. Hi havia una pregunta que deia que parlava amb un supertrès. Busca coses més difícils per la setmana que ve. Ah, per això d'aquí una pregunta contemporània. Moltes gràcies. De res, amaguapíssim, que vagi bé. Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix amb el cinem a la Jordi Roca. Fins ara mateix a la... Fem-ne la merruu. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chilaut, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau, 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda, smooth jazz club. T'hi esperem. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzan, compran, passejant, caden, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio 2-3. Bim, i anem al punt de la seta, la tarda, hem d'anar acabant, però abans, com sempre, que divendres l'última secció del programa, i també de la setmana és el cinema amb el Jordi Roca i Jordi, moltes gràcies. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bon any. Com estàs? Després d'aquestes vacances tan llargues que m'has donat molt bé. A veure, per obligació. Jo, per mi, es faria treballar cada dia, però el calendari Gregoria, així ho indica, que ha coincidit amb l'1, el 25 i el 26. Que bé, no? Jo estic content, he pogut claudir aquestes vacances amb el cinema, amb els Estar Wars, que és genial. A veure, a veure, Jordi Roca, Jordi Roca, Jordi Roca, Jordi Roca. Què passa? M'estàs dient que no has anat a veure Estar Wars. Home, i tanca, no. M'heu de veure aquesta pel·lícula. Però com pot ser, Jordi? L'han fet per la tele. No sé quantes coses. Si quan veia l'anunci, ja canvia. És que tu no sents la força ni re, tu. Jo no sento, nada. Però tu l'has anat a veure o no? Tu què creus, Jordi Roca? El primer dia, no? Clar, acabats d'anar-ne a veure. Però ja has anat a veure més d'un dia o no? No, no, no, d'un dia, perquè no em va agradar tant com em pensava. Ah, no? No. Tu vaig dir jo que anés a veure l'altre i no em vas fer cas. Quina l'altre? La de la... No me'n recordo com es diu, la de les fragistes. Ah, la de les fragistes, no. No em demanava bé, no podia. Té problemes de gent. En fi, que anés a veure Star Wars, i que sàpigueu que la persona que fa el cinema, el programa, no vegi Star Wars. Que és la dada que deixo anar pel bollet. Que sàpiguen, que sàpiguen que s'hi donen la informació. No sàpiguen, no sàpiguen. Jo no feia ningú, eh. Deu ser l'única persona de tot Catalunya que fa una secció de cinema a la ràdio. I el Dani Martínez diu que sí. Que no ha vist Star Wars. Però per això soc el que fa una secció de ràdio de cinema més mòlon de tot Catalunya. Per exemple, autèntic. Com jo no n'hi ha dos. Això ja t'ho pugui dir jo, que segur que no. Bé, escolta, va, que hem de parlar de... Vinga!Vinga, va. Comencem el repàs de la mà. Perdona, de la... És que està mal escrit, això, el guió, ja. Ah, i de la mà, sí, de la mà. De la mà, de la mà, què? Comencem el repàs de les millores trenes d'aquests segons divendres de l'any. En aquest cas, ens atem la secció amb el nou film de David O Russell, que és Joy, i que he vist amb la Jennifer Lawrence, no? Un trailer, i que té una pinta. Ara escoltarem el trailer, però què tal? Què ens pots dir? No, home, doncs una vegada més el David O Russell, que ja és un director bastant consolidat, ha tornat a triar com a parella, a més, a la Jennifer Lawrence, qui ja és la seva amosa absoluta, després d'aquesta trilogia que ha fet els jugos. L'amor que si no l'haurà de veure, doncs l'haurà de veure, sisplau. Si l'haurà d'haver, sobretot, sí. Star Wars, no. Clar, home, sí. Però ho veieu tot.Clar, bueno, jo vaig el que vaig. I el Brad Lee Cooper, que ja va fer la pel·lícula que ja va guanyar els Òscars, ara s'han tornat a juntar en aquest vi a pic, i té bastanta bona pinta. I a mi no m'és tan bé ser-ho rebertenido. En fi, escoltem el trailer. Joy, es diu a la pel·lícula. Cuanto crezques, veràs que en el mundo hay de todo. Dinero, crímenes, traición. Creo que no se estás estafando. Puedes fallar más.No puedo, ni voy a hacerlo. Te darás cuenta de que solo obtendrás aquello, por lo que luches. Estás en una habitación, y hay una pistola sobre la mesa. Sólo hay otra persona en la habitación, y es alguien de la competencia. Sólo uno de los dos puede ganar. Cogerías la pistola, Joy. Por supuesto que sí. Oh, aquest és el trailer, que tampoc no has de fallar la cosa, però tu dius que és un biòpic d'aquí. Sí. Sí, és un biòpic de la Joy Mangano, que l'equivé al títol de la pel·lícula, que era una humil treballadora de l'ONC Iceland, que es va convertint en una notable inventora de productes de la llei. Podríem dir, fixat, senyor Monec, que és a l'origen la teletienda americana i també espanyola. Que està ben d'una.Sí, sí, sí. Era una senyora, en aquell cas, en aquella època, una noia, que la van obligar una mica a tenir la típica vida americana, doncs de casa, etcètera, etcètera, però ella va voler sobre sortir i es va dedicar a inventar pròpses per allà, si va arribar a fer, molt famosa. Què diu la crítica? Bona pel·lícula de David Russell, però sobretot. Brillant i cartotercit de Jennifer Lawrence, que es construïa més enllà de la trilogia que has de vostè, tampoc. I li agrada. I de veritat és que té moltes alabances. Té una part de comèdia, una part de drama, una part de suspense. Jo crec que és una bona pel·lícula. Té una barreja de tot. I que va estar molt bé, sobretot. També penso que l'Araveré Niño està bastant bé en aquesta pel·lícula. I els calciarà i doncs surt Isabela Roserini. Bé, doncs aquí hi ha un filó, eh? Jo crec que sí, eh? Una de les presentadores més emblemàtiques i famores del teletint de Norteamèrica, que li han fet una pel·lícula. És com si aquí fes una pel·lícula de la Mari Pau Gait, algun dia. A veure, què no...La Mari Pau Gait, a veure. A més, té una escena, que és la vola de Neu, que li va caure. I trobem tots els respectes. Home, que té moltes, que feia aquells programes de testimonis a TV3. Sí, sí, sí, és que la Mari Pau Gait... Per què no les recuperem? Jo no ho entenc. No, està allà, tancada, al servei d'atenció de l'espectador. De TV3, a Catalunya. El tenen a una habitació tancada i li passen trenxetes per sota la porta. Jo crec, senyor Domènec, que des de l'assemblea de la penya del Morro, l'hauríem de proposar com a presidenta de Catalunya. Mira, no estaria malament, eh? A qui l'havem entrevistat fa molt... Tens anys que he passat tothom, però l'havem entrevistat una vegada, eh? A la Mari Pau Gait. Doncs home, que torni, que faig una secció... Mari Pau, testament, torna, Mari Pau! Sí, senyora. Bueno, va, canviem de qüestió, i parlem ara d'una altra pel·lícula que també s'estrena avui. Estem parlant de Legend, una pel·lícula que ve del continent nord-americà... Perdó, és una producció britànica, és que li deixo els guions malament. Es tracta d'un thriller amb totes dramàtics, protagonitzat per Tom Hardy, David Bowie, i Emily Browning, i aquest és el thriller Legend. Italianos. Algunas veces griegos, pero no tengo prejuicios. Tienes muchos huevos para admitir eso, chaval. Mi hermano y yo seremos los amos de los hombres. Bé, es tracta d'una pel·lícula sobre el crim i la màfia, el Zan 60. Sí, és un altre biopic, també, dirigit per Ryan Selgeland, sobre els bessons Cray. La particularitat de la pel·lícula... És que el Tom Hardy és el gran equidre pel·lícula, i a mi em sap greu que acabi de caient, perquè jo crec que ella es mereixia més. En el Conjura, a vegades passa que la pel·lícula és molt bona, però els actors no fan la talla o viceversa. Ell interpreta els dos bessons, tant en un com a l'altre. Perquè no saber qui són són uns gangster que van semblar el terror del Londres del 60. Com ho podríem afini? Perquè la gent entengués si va veure que la pel·lícula que es trobarà. És una pel·lícula de Scorsese, però descafeïnada. La realitat és que la resta d'actors i la metació fa que es desllueixi una mica tot i així. Jo destaco l'actu del Tom Hardy, que en els dos papers dels bessons, ho fa realment. És una pel·lícula distreta, però tampoc sense més pretensions que això. Per acabar, un parell de pel·lícules de terror, la primera d'elles, suposa el retorn, per cert, de la sala de cinema d'Arnold Schwarzenegger. La pel·lícula es diu Maggi i aquest és el trailer. Papa, me has protegido durante toda mi vida. Bueno... Ahora me toca a mí protegerte. A ti te queda vida. Llega'm al pollo. ¿Qué? Quan ja apareixen nenes que parlen de si s'ho sorran a la mitja de la nit, jo em cago de polla, el viejo truco jo, però funciona. De què va Maggi?A veure. Jo saps primer una advertencia. És a dir, tots aquells que espereu s'enquifeta no aneu a veure-la. Tots aquells que espereu terror a com de bastolla o a com de susto no la aneu a veure. Perdona, el terror què és? Perquè Schwarzenegger. No sé, només hi ha la seva presència, ja és terrorística. La veritat és que fa un paper bastant... que estem acostumats a veure, perquè fa el paper d'un pare allò contingut, endavant d'una situació dramàtica, que feia caula llagrimeta... Que encara el Schwarzenegger aquí sembla que se'n surt una mica. I ell, doncs, la història és simplement que la seva filla... Saps com morirà.Sí, es morirà. Perquè va ser contagiant per un sombi, i en principis convertirem en un sombi, però el pare diguéssim que lluita, perquè això no sigui. Per tant, podríem dir que és com una pel·lícula de terror, és un drama amb alguns punts de terror. Aquells que siguin fans del sombi tampoc la aneu a veure, perquè tampoc és una pel·lícula exactament de sombi. És a dir, al final és com una pel·lícula de malalties, però que, en aquest cas, la malaltia és ser sombi, sense més. Ah, per tant, una pel·lícula de sombi, es veia. Bueno, Maggi, que és la pel·lícula... No, que és una pel·lícula de sombi, senyor Mena, perquè si vols dir a algú ho espera que sigui. Aquestes coses no, que no hi ha sang, no hi ha fetge, res. Un drama índi amb valaments de terror, diu aquí. Sí, això. Molt bé, senyor Domènec, sempre troba les traules. Perdona, ho diu aquí jo, eh? Molt bé, molt bé. Senyor Roca, ho diu aquí jo. Va, passem ja a l'última pel·lícula, amb un altre film sobre exorcismes. Aquesta vegada, la localitat escollida és el mateix Bàtica. La pel·lícula, en un també llau d'originalitat, l'han titulat exorcismo en el Bàtica. No, el Bàtica no. ¡Aquí! Porque el diablo elige a una persona en lugar de a otra. ¡Aquí! No hay de explicación. El diablo puede elegir a cualquiera. ¡Roye! Porque la mayor amenaza de un demonio no es un cuerpo, sino su alma. ¡Ay! No sé... No sé què em fa més por si l'exorcisme o la veu aquesta... Porque el demonio es su alma. No sé què em fa més por. Bueno, eh... ¿Qué es eso? Exorcismo en el Baticano. Venga, vamos a hacer un exorcismo en el Baticano. Sí. El papa está poseído o qué? No, el papa está poseído. Perdona. Perdona, et talli. Però no és un mal argument, eh. El papa está poseído o quién lo desposa era. Vull dir que... No s'ha fet mai, no, això? Home, de moment, no. Doncs mira, aquesta idea, pat mal, eh. Jo tinc una idea que et quadra 10 anys. Doncs aquesta és molt bona. El papa... Pots reproduir la idea o el papa de la pel·lícula. El papa de Roma està poseït. I, clar, t'ho imagines, que el demoni... O sigui, ha poseït el papa de Roma. Això és molt fort. No passa res. Com que no passa res? Però el mal ha guanyat. No ha guanyat. M'ha guanyat el papa de Roma, que és el representant de l'església i de la llum catòlica a la Terra. I el demoni l'ha poseït. Clar, el que és fàcil és posar una nena de Wisconsin. Però poseix el papa de Roma. Clar, mira, vaig a posar-me... Vaig a trucar... Què vaig a trucar? El Jaume Balagaró. Ara vinc. Jaume Balagaró va a trucar vostè, ara. D'aquí va, aquesta pel·lícula. A veure, doncs no és una altra pel·lícula més d'exorcisme. Doncs, com sempre, la protagonista és una noia de 27 anys, que, atenció, assallà un dia, que dius, que és un accent que li pot passar qualsevol, i aleshores aquesta feina infecta. I, a partir d'aquí, és posaïda. O sigui, que aneu en compte, si us fa un tallo, qualsevol cosa, perquè us podeu infectar i després de la infecció, podeu ser posaït per al diable. Ara, doncs, se l'emportaran quintal, el BATK, per d'exposar-la i aquí tot el drama de l'exorcisme. La protagonista és una noia d'assoljuda, eh? Lluís es fa amb el mateix i amb quatre capalles de llanys, intentant-li treure l'esperit de l'imbra. Molts crits, bastant de fetge i poc íntegre, sincerament. Molt bé, vinga, saps què? I cap a casa. Jordi Roca, ho hem de deixar aquí. Ja no tenim més temps. O sigui que... bueno, què volies cometar alguna notícia, així important? Pamela Anderson? Sí, això volia començar, precisament. Un frau, un frau, és que vull que ens faci una campanya des de la peña del Morro perquè... Què passarà? Perquè farà la nova pel·lícula dels vigilantes de la playa. Què dius, ara? Perdona, perdona. Com que farà la pel·lícula de los vigilantes de la playa? Sí, farà una pel·lícula dels vigilantes de la playa. Amb mig bucana, mig bucana. Sí, sí, sí, sí. I sortirà l'autèntic de Bihassel Hoff. D'on estan les acusacions, però segurament acabarà sortint. I per això siguin dignes que la Pamela Anderson que n'hi ha trobat actri i sustituta. Home, i per què no surt Pamela Anderson? Doncs ho sé, això em pregunto jo. Home, otro juguete roto de Hollywood. Total. Per què no surt Pamela Anderson? Volem la Pamela. Perquè no la volen, la Pamela, ja. Perquè és massa vella, és massa gran. Home, per favor. Jo la veig, els 90 anys, amb un taca-taca corrent per la sorra. De totes maneres, no es diu Pamela en anglès, és Pamela. Pamela, això ho sabies? Pamela. Pamela Anderson. No s'entén, no s'entén, en boca obligeu, bé, nord-americans. Bueno, en fi. Doncs bé, amb aquesta notícia acabem el programa d'avui. Tot recordant i agraint la gent que ha fet possible l'envelliment del Morro. La Cristina Vargas, a les notícies de Senjús. A la Marta Domingo, l'actriu senjusten que ha dirigit. Rómulo, el gran al Tantarantana. El Dani Martínez, amb els gunis. Dani, fins la setmana que ve. Gràcies. L'el·licap de Vil a l'Antegenda. I, com sempre, a creiem amb el Jordi Roca del cinema. Jordi, gràcies. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Gràcies a tu, per això com ets. Eh... Tornem millons. A partir de la tarda, que tingui un bon cap de setmana, hi ha normalitat i programa ja. Semana normal, que ja ens convé a tornar a la rutina. Que us ha parlat amb el Jordi Domènech, que tingui un bon cap de setmana. La vella del Morro, cada tarda a la Cina 7, a Ràdio d'Esber. La vella del Morro, cada tarda a la Cina 7, a Ràdio d'Esber. Sabes que quiero más. No sé vivir solo con cinco sentidos. La vella del Morro, cada tarda a la Cina 7, a Ràdio d'Esber.