#99 - La Penya del Morro del 10/7/2012

¡Radius d'Esperm, 98.1! ¡Radius d'Esperm, 98.1! En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esperm, el 98.1 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esperm.com comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esperm. Nos parla i ho saluda Jordi Domena des de la junta de set del vesc. Gràcies, no, de debò, moltes gràcies. A tota la gent que avui heu vingut des de Blanes, de Blanes, la única població duant que allà comença la costa brava. Gràcies per venir a veure'ns com fem el programa. D'aquí uns moments ja comencem amb les notícies de Sant Just, Carme, Perdoi, bona tarda. Bona tarda.Què tal, com estàs? Molt bé.Què és l'últim dia que véns, avui? Aquí, la tarda, sí. Here's to goodbye at the airport, and you're so close to me. Què te'n vas? Sí. Però què fas? Què te'n vas? Me'n vaig a una illa. Te'n vas a una illa? Així? Adeu de Juliola, onça. A onça de Juliola. Que txon, adéu. Soppa, Boba. Vinga, va. Edo, tu què? També te'n vas a una illa? Hola, bona tarda. I un truc.Tut el cas aquí, eh, va, va. Bé, doncs avui fem l'última secció. No, no, me'n vaig a una illa, vull dir, que la gent no es pensi... Ah, què te'n vas, un dia? Quatre. Quatre. Ah, re, re, re, re, re. Farràvia, que farràvia, Carme, què vols que et digui? Si farràvia... És veritat. Farràvia, bueno, en fi, la Carme, que se'n va a quatre dies a Mallorca, i nosaltres que ens quedem aquí. Bé, a més a més, també, el programa avui parlarem dels 30 in tòpics amb l'Edu, que el tenim aquí, Edu, ja l'hem saludat, bona tarda. Bona tarda, Jordi.Algun 30 in tòpic interessant avui, per exemple. Bé, parlarem del tour de França. El tour de França.Va, va, no, no diguis el metge. La noia.T'hauríem d'escollir. Clar, clar, ja ho hauríem d'escollir. Poc a poc, a més, també, jo avui estic molt content, especialment, perquè avui hi ha el Pau Marcos, en el penúltim grup de música o artista del segle XXI. Avui li hem demanat, ho he dit ell, que vol fer la vida i miracles de Rafael Acajar. Edu, tu ets qui és, la Rafael Acajar?Sona. Sona.Sona. Perquè tu quant anys tenies, Edu?Quants? Ara, quant en tens?Ah, 17, 17. Ara, 17. Bé, doncs avui això promet, eh? Descobrarem vida i miracles de Rafael Acajar durant aquesta primera hora. Sí, deixa-la, perquè acabem el somari amb la Rafael Acajar, de fons, aquest tema, que dolor, que dolor. Perquè, a partir d'ara 6 i 10, farem les notícies curioses amb la Lili en rodes. I connectarem amb el casal de Joves i farem la tertúlia continguda amb el Rafa Cano i el Sergi Pont. Bona tarda i benvinguts a l'Apenya del Morro. I s'encontra la mujer. Té dolor, té dolor. Dentro del carmall. Té dolor, té dolor. I s'encontra la mujer. Per cert, això m'ha saludat també a tota la gent que ens està veient. I dic veient, sí, sí, perquè a través de la webcam que tenim instal·lada el control número de la ràdio, a ràdiodesbern.com, ens podeu veure. Ja estem tots?Sí, fat algun?No. Doncs ja podem començar el programa. Bona tarda i benvinguts a l'Apenya del Morro. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdiodesbern. Bé, Carme, repassem notícies de Sant Just per on comencem avui. Doncs comencem parlant d'habitatge, perquè el secretari general d'UJT, Josep Maria Alveret i l'alcalde de Sant Just, han signat aquest matí la declaració conjunta per la construcció de 30 habitatges públics a Mas Lluï. Ah, molts més pisos a Mas Lluï, molt bé, no?Sí, sí. Molt bé. L'Ajuntament ha facilitat el Llar Unió Catalònia, que és l'empresa promotora de l'UJT, la transmissió d'una finca per construir una trentena d'habitatges de protecció oficial en règim general en forma de cooperativa. Ara comença el procés de cerca de sòsis per formar aquesta cooperativa, que permeti engegar el projecte. I l'alcalde de Sant Just, Josep, per vinyà, calcula que és un procés que podria allargar-se entre 6 i 8 mesos. Hi ha gent que ja ha preguntat què ha de fer per participar. Un moment, un moment, un moment, un moment, perquè s'ha de trobar encara el capital una mica, no?Sí. De fet, no és l'únic cop que aquesta promotora actua Sant Just. De fet, el gener d'aquest any ja va adjudicant 93 habitatges construïts en dos edificis de Mas Lluï i d'altra banda, també a principis del 2013, a l'empresa municipal d'habitatge Promúncia t'hi va visc construir un nou edifici amb 54 pisos de compra i de lloguer seguint el compromís del pacte de govern amb la matèria d'habitatge per aquest mandat. I l'Ajuntament calcula que amb aquestes dues promocions, el 2013, 449 famílies a unitats familiars, aquest matí és no complicat, si hi ha dues persones també és una unitat familiar. Jo soc una unitat familiar, soc fill. Doncs podríem viure en l'habitatge de preu pública Mas Lluï. Actualment hi ha unes 350. I l'alcalde ha insistit que volen fer arribar tots els serveis a la zona. En aquest sentit, l'Ajuntament continuarà batallant amb l'entitia de metropolitana del transport per fer arribar el transport públic a la zona. Bé, arribarà un moment que hi haurà més gent i gent vivint amb Mas Lluï que al centre de Sant Just d'Esvern. Que Mas Lluï, per la gent que no ho sàpiga, ha estat tocat a Sant Feliu del Llobregat i està més a prop. De fet, el Vial, que és el carrer que ha d'unir aquest barri de Mas Lluï amb Sant Just, encara no està obert, no, Carme? No, vam dir que s'obriria a començar el procés del tema de la lliçitat, s'ha adonat la lliçatació d'obres, i que en principis d'any, d'any que ve, estarà obert al Vial. Hi ha molts joves de Sant Just que viuen allà, eh? Sí, sí. Si es munten unes festes allà, m'han dit, eh? Munten unes festes espectaculars. Vinga, va, repassem una altra informació, Sant Just, que Carme, però en continuem... Doncs a mi la parlem de la senyera, perquè els membres de l'Antia que van pujar a la penya del Moro, per mirar, doncs, a tenir més indicis de com s'hauria tret la bandera, recordem que és una bandera que va desaparèixer dissabte a la nit, la bandera que s'havia plantat per Sant Joan, per tant, fa una mica més de 15 dies, doncs sembla que els vandals haurien trencat el sistema de protecció del cordill que sosté la bandera. Oh! Sí, el sistema de protecció, una mica... Tendint guinyó aquí. Doncs això és el que sembla que hauria passat, i en principi, doncs, es continuarà mirant de... que si no la recuperarà la bandera, no se'n penjarà una altra. No han recuperat la senyera per això, no? No, per això dic que si no se'n penjarà una altra. Però tampoc no l'han penjat la nova. Perquè hi ha hagut un tuit avui que m'ha despistat, dient que s'havia reposat. Sí, sí, sí, de l'informatiu comarcal. Potser ho haguessin malament. No, la reposarà. Ah, la reposarà. Hi ha entès que ja l'havia reposat. En fi, doncs... Continua nova. Carme, no ho sabia. La senyera, que fa dues setmanes, en motiu del dia dels països catalans, es va penjar la penya del Moro i que aquest dia, saps de la nit, ens va desaparèixer de forma precipitada. No tenim més pistes, no? Sí, ho entenc bé. Allí Montse Molinero, Roger Cónsol i altres de les... No sé si ell dirà en aquesta expedició. Una expedició, una mica, una expedició... Membres de Sant Just per l'endemàndència. Doncs van pujar al cim de la penya del Moro. Sí. Ha investigat una mica si era alguna cosa, no? Exactament. Com el Coledo, una mica allò... Com Pèrrimay, una mica, no? Com Colombo, quan arribava al lloc del crim i no van trobar res de res. En fi, seguirem investigant el tema. Si acusa alguna cosa, que ens enviï la senyera. A la ràdio sí, o a la policia, que està al costat. En fi, va, passem a un altre tema. Mira, doncs fem un parell de punts d'agenda. Ai, sí, que m'agraden molt l'agenda. No n'hi ha tanta últimament, no? No... Sí, que per cert, Carme, abans ho parlàvem, hi haurà nits d'estiu allò que tocaven... Això abans dius que és l'activitat que se suprimia, que el tema de retallades es quedava aquesta, que s'aliminava. Ja no hi ha... M'hauria d'haver començat, ja. Per què t'ho dic? Que ja no hi ha. Algú m'ho deia l'altre dia. Dic, em sembla que hi ha l'estany, no. No, no, no. De moment, no. Les nits d'estiu, amb músics en directe, amb diferents països en just. Aurem d'esperar la festa major. Sí, qui ve a la festa major? No ho sé. Lluís Llach? No. Lluís Llach. Edu, no riguis, perquè Lluís Llach ja no canta. És difícil que vingués. Per això t'ho dic. Per això t'ho dic, ja no canta. En fi, Carme, va, repassem aquesta agenda. Doncs un parell d'activitats per avui, per això. Doncs les volen destacar d'una banda... Una és interna, és a dir, que l'expliquem, però no s'hi pot anar. Ah, molt bé. Perquè és la que forma... No, no, no, no, molt bé. És la del club de lectura de l'escola d'escriptura de la tena de Sant Just, que és aquest vespre. No es pot anar. No, perquè és de llegir del llibre o formar part del club. Per tant, només hi pot anar la gent que em forma part. És el que només són 10 persones. Per tant, és una notícia? Hi haurà jo en carreres. No, perquè val la pena dir-ho, perquè algú pot ser sent això, i diu, m'hi vull apuntar per l'any que ve. Ah, doncs això. Doncs apuntem-nos, Lluís Llach. Perquè ara l'any que ve és a traure més la ciutadania Sant Justenca, pels tallers d'escriptura, i des de l'escola d'escriptura de la tena, s'intentarà arribar a més gent, que ha estat el primer curs, que s'han fet els tallers d'escriptura, en el club de lectura, i els tallers hi ha hagut pocs alumnes, en el programa, un dels ser responsables, Arnau Cónsul. Aquí, a la penya del Morro? Sí, sí. Que anem passant coses a la penya del Morro? En canvi, la veritat... La veritat dels clubs de lectura és molt positiva. Molt bé. I l'altre activitat de gent de ver, avui. Que es pot anar a veure, eh? Sí. Perdona, no, para, para, para, para. Què dius, Carme? És que ara t'he pensat que no. Té una altra activitat de gent? No, potser sí. I llavors crec que, si no estan acabades, que en principi potser no, s'hi pot anar avui. Tardé. Ara sembla una activitat de gent que no ho podeu anar. És una activitat... no, potser sí que s'hi pot anar. Que el PESA s'organitza, és un debat 2,20 sobre economia. 2,20? És el nom d'aquests sabats. S'ha acabat, ja són les 5,17. I és menjar a la sopar. En Marta Ignier, que és professor d'economia de la Universitat de Lacan, el preu del sopar és de 9 euros, i parlar de crisi financera, i tot aquestes qüestions. Molt interessant, que per cent... Explicat rigorosa. De com dius? De qualitat rigorosa. L'elicapt de vida diu que això ja sembla l'antigenda. Tens tota la raó, Eli, que és l'espai que fem als divendres a la tarda, a la penya del Morro. En aquest programa està passant-ho, l'estàs viatant. Carme, alguna cosa més? Ja està bé. Ja està, avui dir. Perdó. Què vol dir, ja està bé? M'has sortit una mica. Estàs pensant... Posa-li-li. Estàs pensant menor que ja, Carme. Ho trobo molt poc professional. No, no és veritat. Dius que ja està bé. Carme, estàs pensant... Ja està, volia dir. Edu, tu ho has vist, no? Sí, sí. Molt bé, Edu. L'Edu t'està dient molt poc professional, que fa una setmana i tres dies... Molt bé, ja ho veig, ja ho veig. Potser el que vulguis. A part, Carme, demà, ja que és l'última vegada, que estàs amb nosaltres, que estàs amb porada... Vull dir, que em fa pena, no? Sí, molt. Ja se't veu la cara de pena? La gent que et pugui veure a través de la web camderàdiosberg.com, se't veu la cara de pena? Una mica. Sí, sí, que sí. Tu que estàs amb por, t'arriba la tristesa, oi? I tant. Sí, sí, sí. Ja es veu. Però, Carme, demà qui no ara marxes? A les 3.30. A les 3.30? No, les 2.20. Hi hagués sigut, ja, amb massa. I què vas amb autobús? Vas amb la marca? Amb avió. Amb avió, oi? Ja t'has culpat el barret de paia, o no? Ja el tinc, de l'any passat. Ah, ja el tens de l'any passat? I també tens un jib de color tronja? No. I què vas a buscar? Estrelles d'AMS, o què? No sé si, a Formentera no n'hi havia. Però en fer una formentera, eh? Sí, l'any de Formentera vaig anar a Formentera. I aquest any vas a... No, aquest any no surt. On és l'anunci, aquest any? S'haurà a Cala Sant Joan, em sembla, alguna cosa per l'estil. A Mallorca, no? A Mallorca, sí, sí. No faig bé que estigui. En fi, Carme, que et trobessis bé, que podem connectar amb tu? Podem trucar-te o no? Si vols algun dia? Podem parlar-ho. Ja ho parlarem. Escolta, però una pregunta, si tu te'n vas... Aquesta secció no pot deixar de fer-se. Les notícies les hem de parlar al començament del programa. Qui... no sé, no sé, pregunto jo, eh? Qui vindrà a fer-les? Sergi Pond. Què? Sergi Pond, no! Ningú m'ho havia dit, això, a mi! Però per què el Sergi Pond? No. Que sembla que hi ha el matí. No, no m'agrada el Sergi Pond. I si ho aprofitem? No m'agrada el Sergi Pond. Eh, tu no el coneixes? No, no el coneixes. Però vull bé, no, a la tarda ja. Vull vindrar, però... Bueno, jo canviaré. No, pa, no riguis. No, va. No vull... Bueno, ja em quita parlar. Doncs estarà també la setmana que ve. La setmana que ve, també està! Fins el final de mes, de fet. Fins el final de mes, Sergi Pond! Bé, en fi, ja veurem demà a veure què fem, i si el deixem entrar al programa. Què? No, no. Però es pensava fer. Tinc un dilema, jo ara. Bé, en fi, ja veurem. Carme, moltes gràcies. De res. De res, que tinguis bones, tio. Igualment. Adeu a tarda. Adeu a tarda. Bona nit. Bé, 5 i 20 de la tarda, tenim l'Edu amb nosaltres, que s'ha quedat per repassar els tweets, els trending topics, els temes més parlats a Twitter del dia d'avui, 10 de juliol del 2012. Eh! Vinga, Edu, comencem els trending topics mundiales. Avui, cofidís, dos punts d'Igri Gòria, o ha sigut trending topic? Doncs sí, abans he dit que anàvem a parlar d'altura de França. Exactament de la carrera, no. Si parléssim de la carrera, diríem que Charlie Wiggins ja la té guanyada. Sí. Perquè porta dos minuts avantatges al segon. Però parlarem... Ja ho sabíem. Anàvem exactament de l'equip cofidís i d'un ciclista en especial, d'Igri Gòria, aquest ciclista francès de 26 anys. No sé si et coneixes. No, no em sona, d'Igri Gòria, no. Jo m'he quedat en perico delgada i en durany. I Alberto Contador... I Alberto Contador, també. No sé, suposo que coneixes tot el cas Contador i el que va passar. I els de dupatge... Que els francesos van carregar molt contra Contador. Que els francesos van atacar moltíssim a Espanya amb el dupatge. I amb el tema dels guinyols van fer paròdies amb el Rafa Nadal, també. Sí, amb el Pau Gasol. Les van atacar molt des de França. Doncs mira, ara llegint la notícia, dona ganes d'anar a buscar els francesos i dir-los que... ara què? Però què és francès, aquest? Sí, aquest és francès. I ha estat detingut per un assumpte relacionat amb el dupatge. Oh! Clar, ara què? Ara què fan en els francesos? En manó en quoi. Què és això? En manó en quoi. Perquè va, Alberto Contador. Tenim que tindran compte que van sancionar per 0,0,0,0,0,0. Molts 0,5. Ja, ja, ja. En manó en què? En manó en què? Què fa a la guinyola? Però no només això, si no, que més, aquest home continuarà corrent al tur de França. Però què veus? Sí, això sembla ser... Tu saps, sembla ser que continuarà corrent al tur de França, de moment. Com que és francès, no? Els francesos fan una mica el que us donen la gana. Ja es veu. En fi, atacar els espanyols, això sí. Sí, sí, sí. Queda dit, eh? Ells ja sabran el que fan amb les seves històries. Per cert, avui també ha sigut Trending Topic, Rip Dolphy. Doncs sí, ara porto una setmana i mitja i ja s'han mort aquí. Quatre actors, soc comedians. Ja, bueno, però... Sí, sol passar això, eh? Que recidia a Manila. Manila. Potser el tinc dies que el coneixem més, perquè és més que ha estat actuant entre els 90 i els últims 20 anys. Ah, sí? Sí, però no crec que el coneixis. Tenia 84 anys, ha mort avui, i el coneixien a Filipines com el rei de la comèdia. Ha fet pel·lícules com Abrecadabra, Comfort Gay. Comfort Gay? No ho conec, aquesta. I li han donat un preu per aquesta pel·lícula. Comfort Gay? Sí. Però no sabem de què va, o no? Exactament no sé de què va, però tu pots imaginar. Sí, bueno... I li han donat un premi per la pel·lícula. Que es va rodar a Sitges, potser, no? Sí. Tornarà al festival de cinema, eh? Després Home Alone, Nobody... Va, passem als Trending Topics d'Espanya, perquè la Liga BBVA, avui, també, ha sigut notícia. Doncs sí, perquè avui se'n celebrat el sorteig de l'any que ve, començarà el 18 i 9 d'agost, que serem amb el Barça Real Societat, Madrid-València, perquè és complicat per començar pel Madrid, i l'Espanyol que visitarà Mallorca, destaca que el primer clàssic de l'any, el primer serà en el Camp Nou. La nada supercopa d'Espanya, eh? Sí, però després de la supercopa, em refereixo a la Liga, jugaran primer al Camp Nou, el dia 7 d'octubre, Barça Real Madrid, i després jugaran el dia 3 de març, el Santiago Bernabéu. Molt bé. Jugaran primer a casa del Barça, també al dia de Reis. L'última vegada que vam jugar al dia de Reis, al Barça, vam caure contra el Sevilla, eliminats de la Copa. Ah, quedeu d'hi... Sí. Perdona, però estava mirant, que hi ha gent que ens saluda al chat de Radio Desberg.com. Sí, diu... Au Gunt. Perdó? Au Gunt. Au Gunt es diu, com d'August, però que va també... Ah, vale, vale. Nd, que és amic teu, el coneixes o no? No, no el coneixo. El coneixet de Radio Desberg.com diu Hola Penya Adictes. Hola! Ja està, no té més. Hola Penya del Morro Adictes. No l'he sentit mai, això. M'agrada. Ja sempre hi ha una primera vegada. Sí senyor, Penya del Morro Adictes. En fi, també avui ha estat... Passem al següent, eh, Edu? Sí, sí. No podem estar tota la vida parlant de futbol. Passem del consejo de ministres, que avui també ha sigut Trending Topic. Doncs sí, perquè s'ha decidit que el rei... El rei ha decidit que presidirà el divendres al consej d'aministes, que se serà a la tercera. Que és una cosa excepcional, no? Que el rei ho faci? Sí, perquè l'últim en cop que va a córrer va ser el 2008. 2008, amic. L'informaran el rei de l'eurogrup i de les mesures previstes sobre els diners que li donaran a Espanya, i començarà aquesta reunió a les 10. A l'August diu que... No podem estar parlant tota la vida de futbol, perquè el que podem fer és parlar de futbol sola. És que no ens hem preparat res de futbol sola. No hi ha notícies de futbol sola, clarament. Va haver-hi les 24 hores de futbol sola. Sí, això sí, a Sant Just. Vull dir que sí que n'hi ha hagut. Però no ha arribat el Trending Topic. No ha arribat el Trending Topic, clar, és que aquí... L'any que ve arribarà. Segurament. Aquí només repassem els Trending Topics. Per exemple, The Killers, que... També avui ha sigut Trending Topic ja, aquesta exitosa banda de Las Vegas, aquests que els coneixes. Sí, home. Amb la cançó Human. Sí, home. Com fa la cançó d'Edu? Com fa? És A-W-I-U-M-A-N. O R-A-L-W-I-T-E-N-S, això de cantar. A veure, a veure, a veure. A veure. Ara. Això és millor. Potser pleiva que s'obre, si vols, eh? No. Ara, eh, jo quasi l'encerto, eh, si no fos... Perquè... Bueno, ha estat allà, eh? Ha estat allà, fregant el treball, sí. En fi, The Killers, que dius que també està Trending Topic avui. Doncs sí, treure'n el seu cinquiàlbum, anomenat Battleborn. Battle... Battleborns? És nascut a la batalla. Sí. I avui han fet una delàn de la seva nova cançó, ja que tocaran el D-Code Fest de Madrid, a setembre tocaran a Madrid, i han fet un abans de la nova cançó, que es diu Runaways, Uides, o Fugides, i d'entret a aquesta nova cançó, i, bé, tocaran a Madrid, i segur que ho faran molt bé. Molt bé. Bé, l'Àugun diu, feu alguna cosa des de la penya del Morro, que no sé on teniu el Morro. Per començar a escalfar, la festa major, no? Diu, convertim el hashtag Blaus de Sant Just en Trending Topic. Què? Sí. Ah, Verano a full Blaus de Sant Just. Bé, ben vist, aquestes. Tu, Edu, no sé si ho saps, però la festa major de Sant Just d'Esver es divideix amb dos colors. Hi ha diferents entitats que dependen, si ets el cao, de l'esplai, del bandandarà... o, no sé, d'altres entitats que hi ha. No ho sabia, no ho sabia. O ets blau o ets groc. Tu, Edu, què ets? Quina diferència hi ha? Doncs, per exemple, la ràdio és blau. Només et dic això. Senyora, ben dit, Edu. Bé, ben vist. En aquest cas, sóc blau. La ràdio és blau, perquè és el color corporatiu. No ens ho hem matat gaire a l'hora de trobar-ho. Però, vaja... Diu que... Però si la teva escarxofa és groga, Edu, és veritat. La teva escarxofa dels micròfons és groga. Sí, Edu, a veure. Però mira. Ets groc. Edu, ets groc. Edu. Jo sóc blau, eh. No, no, no, no. Tenten el micròfon groc, ets groc. Edu, ets groc. És fort. És l'únic de la ràdio que ets groc, Edu. Hauria d'anar en contra vostra. Sí, això torna a dir jo. En fi, si algú ha pensat que s'enjust està escoltant... i és blau o groc, per exemple, i vol dir la seva, ens pot trucar. I per què creu que aquest any guanyarà el seu color? Perquè, sí, recordem que l'any passat van guanyar els grocs. El primer any... A les seves vaig bé. Vaig anar al bon equip, a les seves. Sí, ets groc, no? Llavors, al final, tu? Al final? Oh, oh, oh. No, no, Edu, d'acord. Si algú et vol trucar i explicar per què creu que aquest any guanyarà el seu color, pot fer-ho. Algú, truca 93-3-7-2-3-6-6-1. 93-3-7-2-3-6-6-1. Si jo sóc groc, guanyarem els grocs. Oh, calla, home. Per cert, què diu? Parlem de futbol sala, si no... És que la producció de la penya del Moro és fantàstica. Hem trobat quadradades de futbol sala. Perquè sempre fem el que diuen els ullens, no? Per exemple, el futbol sala és un esport de contacte físic. Hi ha 12 jugadors, 5 al camp... Què? És veritat. Au paquet, blaus, blaus, blaus. D'acord. 5 al camp i 7 suplents. Diu que les normes de la FIFA... Diu que... Què passa? Què de tu? Què dius? No, és que no en tinc res. A mi, quan em... És que no... Entra, va, espera, que entra. Ara entra el Pau. Ara entra el Pau. A veure, què passa? Jo sóc gran. A mi em parleu a través del vidre. La gent que esteu a la redacció ja no em manté res. Home, Pau, Marcos, m'ha tardat. Quina tarda? Edu, Pau, Edu, Pau, Edu. Tant bus, no veig. No busc la mà, o alguna cosa, no? Bueno, a veure... Si vols treballar al fútbol sala, si vols t'explico alguna cosa. Ah, tu vas treballar al fútbol sala? Sí, un reportatge i tal. Què vas fer? Parlar amb els del Barça. Si heu seguit que ara TV3 també parlen de fútbol sala... Ara està molt de moda, el fútbol sala. Perquè és l'únic que es guanya tot. Sí, exacte. Això amb la porta no passava. Jo et vull dir que és un esport col·lectiu de pilota, practicat entre dos equips de 5 jugadors, d'un camp de parquet. Sí, i va ser... Va ser inspirada en altres deportes. Ah, com per exemple el fútbol camp. Com el fútbol, el waterpolo, el volol... El waterpolo? Sí, sí, sí. O el propi bàsquet. Aunque inicialmente regido por la Federación Internacional de Fútbol de Salón, hoy este deporte está dirigido por dos entes mundiales. Sí, tienen un problema, y por eso no es esport olímpic, ni res, es queixen, sí. MF, succesora de la... antiguamente conocida como FIFUSA. FIFUSA. Que té nom d'estudi de... Sí, la FIFUSA d'estudi de comunicació. Sí, i la FIFA, són aquestes dues. Diu, hola, hola, Pau. Diu, perdona, aquí potser et coneixen. Perquè a algú pregunta, que això no ho sé, si tu vols respondre, respond la pregunta a Pau, a través del chat de radio.com. Si no, no. Tu ets el Marcos de la Resenya? Sí. Algú ni tu qui ets, no? Sí, no, que s'identifiqui. Clar, identifiqui, t'has acompat a la Resenya últimament? És dels Marcos de la Resenya, Pau. Els Marcos de la Resenya. Són d'aquests. Bueno, Pau, hi ha algun. Us deixem, perquè segur que teniu moltes coses que explica. Sí, moltes coses. Ara em poso. Molt bé. En fi, Edu, moltes gràcies per venir. D'aquí, d'una estona, anava a dir que fem la secció del Pau. Jo torno, i... No me'n vaig. No te'n vagis, tu. Nosaltres fem una posa per la publicitat, i avui parlarem d'una de les grans artistes del segle XXI. Ho deixem aquí, eh? No ho posis. No, no, treu, treu, calla, calla, calla, calla. I com, mitat, tensió radiofònica, aguantar els ulleres. Qui serà? Qui serà? Si ha començat a xarxar-te'n. És tot a la cançó. Tu també, Edu. Aquest dimecres, de dos quarts de 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau, sorteig públic per a l'adjudicació de nou habitatges de lloguer per a joves a Sant Just Desvern, nou habitatges situats a la carretera reial U7. Pudeu trobar més informació al web promunse.cat. Sant Just Desvern, 20 anys apostant per l'habitatge públic. Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta. És un home que va començar a fer piatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el teixit econòmic. I això, en totes, no ja estem gens d'acord. Bé, l'opostos de la plataforma és ben bon euda, que és no organitzar la vall. Ha dit així, m'ha sonat malament, ara. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les 10 i l'una, Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Hola, soy Joaquín Reyes, quería aprovechar esta ocasión para saludar a los oyentes de la Peña del Morro, que es un programa que realmente merece la pena, está hecho por gente muy válida. A mí me encanta, aunque lo cierto es que no lo he escuchado nunca, porque nunca me lo perdonaré. La Peña del Morro, cada tarda de la Singaset, a Ràdio d'Esvern. M'ho xachada, no hi! No hi! 5.34 a la tarda, continuem en directe. Després d'haver passat, repassat més ben dit, la biografia vida i miracles de grups mítics, com, per exemple, Queen, ACDC... Quins fem la setmana passada, no me'n recordo. La setmana passada vam fer Bruce Springsteen. Primer, per exemple, avui arriba un artista que no podia faltar al nostre alumne cromos dels millors artistes del segle XX i del segle XXio, és, efectivament, Rafaela Carrà. Per cert, abans de començar amb la vida i miracles de Rafaela Carrà, diu que el senyor Pepito ha aparegut el xat. Ah, sí, dius... Jo l'he vist comprant llibres més d'una vegada, eh, Rafaela? Sí. No, serà benent. No, perquè, a veure, diu que... Ah, comprar llibres ell. L'Augún deia, dius, sí, que conec el pao Marcos, perquè soc un clàssic de la recenya. I el senyor Pepito diu, sí, jo l'he vist comprant llibres més d'una vegada, però llibres que només tenen fotos i dibuixos. I el senyor Pepito diu, no sé si sap llegir l'Augún. I l'Augún diu, ja hi som, senyor Pepito, sempre estem igual. Ah, sí? Aquí salten... Aquí hi ha recotxillos, eh? No penso llegir més jo ja, eh? Ja està bé, eh? Per a les gruixudes, no, eh? Fentil. I es creen converses paraleles. És com un programa de ràdio paral·lel, eh? Perquè si no t'agrada el que estàs escoltant, te'n vas al xat i llegeixes una mica el que està passant. Que també està molt bé. En fi, avui, aprofitant que ja som ple estiu, i pau, complint-nos una demanda... Que bé, jo te la vaig demanar, especialment. Una demanda expressa i reiterada a teva, Jordi. Tu ens has demanat diverses vegades fer... Parlem d'aquesta gran interprete del món, de la música també en itàlia com en castellà. Evidentment, evidentment. Així que avui, que és estiu, fa caloreta i entra, doncs toca refaire la carrera. Sí senyor! Quan va néixer, què passa? Espera, abans va començar... És que m'estava fent senyals i no et veia. Hi ha un problema, aquí, no ho saben, els ullens, que es reflexa molt al vidre i no ens veiem... Sembla que no em veus ni tu a mi, ni jo a tu. Tu sí que et veus? Sí, és com... És un efecte espejo d'aquells. És com si estiguessin a la comissaria de la policia local. Identifica el ladrón. Identifica el que rebole la senyora de la penxar al moro. Doncs n'estic el mateix. He pensat que, un que la setmana que ve, em sembla que ja és l'última secció, i avui tenim gent al chat i tal, doncs els oferim que ens diguin què prefereixen que fem la setmana que ve. Un repàs dels millors temes que hem fet i els millors artistes que hem passat per aquesta secció, o... A mi la gent m'agrada això. Doncs el següent no sé què dirà. Què és el següent? És una previsió de la que serà la cançó del verat. Això ho pot patar molt bé. Sí, sí, sí! Això ja fa anys, d'aquesta cançó. Voleu que fem de pitonissos, de la cançó de l'estiu? Jo voto, perquè sí. Doncs ja tenim un vot. I si ningú vota, bueno, farem com sempre i farem el que ens doni. Exacte, efectivament. Tornem a Rafael. A mi m'interessa molt, i és que... Com va néixer, la gent m'ho pregunta molt. Com va néixer a Rafael a Carles? Sí, això, trobes a la gent pel carrer, estàs parlant dels fills, la nòvia, tal, i diuen... Tu saps quan va néixer a Rafael a Carles? Doncs aquí estic per dir que Rafael a Carles va néixer 1943, a Bologna, a Itàlia... I va començar el món de l'espectacle de manera improvisada. O sigui, no estava pensat, eh? I va, segur que va començar molt de molt petita, perquè això no va passar. La pico a la Rafael, perquè, clar, a Itàlia... Doncs quan tenia 9 anys, un amic va anar a Roma, ella, amb la seva mare, i un amic de la seva mare la va fitxar per participar a la pel·lícula Tormento del Pasado. Tormento del Pasado! Una pel·lícula que podríem posar perfectament a Antena 3 una tarda. Sí, senyor. Perfectament. La feina va despertar la seva ben artística, i un cop va tornar a Bologna, i ja amb 15 anys, va decidir apuntar-se a l'Institut de Cinematografia, per completar la seva formació, com a ballerina, intèrpreter... Una mica de tot, eh? I el que surja, sí. Exacte, eh? La Rafael A Carrà, si una cosa de la caràcteritja, és que és una gran artista. Una gran? Fa tot. Jo crec que la Rafael A Carrà va posar a la fórmula 8, també, eh? Clar, presentar programes també està molt bé. A llarg de la década del 60, va participar en diverses pel·lícules de producció italiana amb una presència poc destacable. Doncs sí, li donaven petits papers i mitjans papers, així, això, no contentava les seves ganes d'existir, les seves ganes de ser protagonista, i això va fer que en 1965, amb només 22 anys, s'anomenés als Estats Units, on va signar un contracte amb la 20th Century Fox. Què dius, ara? Doncs sí, sí. La firma amb la Fox, el 65... La Rafael A Carrà era una mica la panela per cruta, aquell moment italiana, no?, a marxar. El mateix. No té l'Òscar perquè mires, eh? Perquè és molt injust, Hollywood. Volem un Òscar per Rafael A Carrà. Òscar, hashtag, ÒscarParaCarrà. Jo em pensava que no em faries cas, i veig que sí, i al final tens tota la vida de Rafael A Carrà. Sí, sí, però és que el millor és que no comença a cantar fins d'aquí una estona, estàs? Deu ser la feina tu. Estava pensant que, clar, repassar la vida de Rafael A Carrà... Bé, doncs... Sí, sí, al principi, quan ho vas pensar, feia molta gràcia. Però després que... Però fer-ho de veritat... És dur, eh? És molt dur, és molt dur, Pau. No ho sabia tot això jo. Un moment que cantava, ja, o què? Bueno, si vol, saltem tot això al seu carrer de setmana macotogràfica. No em sembla bé, perquè és destacable, però... Perquè tu has corrat, no? Home, sí, ja que m'ho he corrat. Si vols, t'ho explico ràpid. Va arribar a Hollywood i... Va arribar a Hollywood, va triomfar amb la seva primera pel·lícula, El Corro de Bon Ryan, on apareixia en Frank Sinatra. Sí. Després, els contractes per participar a pel·lis americanes es van succeint, fet que la va convertir en algú amb renom a Hollywood. O sigui, ja se la coneixia. Però la vida de Los Angeles no era el que ella esperava, així que va decidir tornar a Itàlia, a Europa, i va participar en produccions italianes, franceses i alemanyes, segurament totes d'alta qualitat. Per tant, la Rafaela Carrà, veus cosa que jo desconeixia? Va començar molt com a actriu, veig. Sí, sí, sí. Clar, però és que ella també va estar a l'institut d'aquesta cinematografia. Sí, sí, sí. Ah, i tot allò, no? Cinematografí, en francès, i en Itàlia ho pots dir tu, que el domines. Cinematografia! Exactament. Doncs això va fer que comences amb les pel·lícules. Però és que, clar, al final dels 60... No, sí, a finals dels 60, si tu, Emnus, els canvis la porten a demanar un espai propi a un programa presentat per un francès, ni no fer res, a la televisió italiana, i allà és on comença a cantar Rafaela Carrà. Allà és on comença, a finals dels 60, a principis dels 70. Però, no obstant, no volia ser una cantant com qualsevol altre, i la diferència era que es movia per l'escenari, no parava quieta, agitant el cap i la malena, i, clar, d'aquí va néixer el moviment que tots coneixem. És veritat, i clar, és famosa. Exactament, un moviment que després... I que tots fem i que cabellem-hi. Cada dia. Cada dia quan en lleves... Quan sentim una caressó de la Rafaela Carrà. Sí, sí, sí. El moviment neix en aquest moment, a la dècada del 70. Però entrem al moment important, perquè jo pensava que Rafaela Carrà només ha cantat, i ja entrem al moment cantant, i és que la dècada del 70 va venir acompanyada dels primers discos de Rafaela Carrà. Està com revolucionada, però lentament, no? Sí, és com... Igual és que és després de la festa, aquesta cançó, i això que va com lenta, cantant. Això ho hauríem de preguntar. Va ser la cadena Rai, qui li va oferir ser co-presentadora del programa Canzionis... Canzionísima. Canzionísima. I 1970, no sé com es diu en itàlia. És igual, 1970. Exactament. Del qual va fer la cançó principal, que és aquesta que escoltem. ...compre no tardi per far-hi un bell coro con me. Ma que musica! Ma que musica! Ma que musica! Ma que musica! Ma que musica! Ma que musica! Crida molt, Rafaela Carrà, eh? Sí, bueno, és el que té. És perquè tenc triomissatge de la cançó, eh? Perquè t'arriba millor, no? I per si algú no sap quin és el títol és Ma que musica maestro. Correcte. Però, clar, ella, el va dir, va sabatge, el que sigui... Va funcionar bé, no? Doncs sí, és curiós, perquè va ser una cançó d'introducció a un programa, però va ser un èxit de vendes i de pública itàlia, va ser un single, i ho va petar, literalment, però és que es veu que era molt diferent, Rafaela Carrà del que s'havia dit fins i llavors a Itàlia. Sí, perquè ella anava a vestir de diferent i... Què vols dir, que era diferent? Ensenyava coses. Ensenyava coses, no, ensenyava el malic. Ah, ensenyava... Bueno, te'n puc, també. Però, clar, els anys 70 potser sí que era... Bueno, els anys 70 i a Itàlia això va saber el que va passar. Això va ser una revolució. Li va comportar un bon nombre de crítiques i la censura del mateix papa de Roma que per la Puerta Soma. Doncs sí, sí, el papa de Roma va dir que allò que era, que el 70, a Itàlia, gent ensenyant el malic, les dones tapades fins al dormell, aquelles coses que es feien. És una cançó que és dir, tuc-a-tuc-à, no? Tuc-a-tuc-à, que va ser pitjor encara, perquè... Bueno, si vols l'escoltem, o si vols t'ho explico. M'hi piaci? Que el Dima agrada? Bueno, preveu-s'hi una contània. M'hi piaci, ja. Tanto, tanto, ah... Sembra increïble, ma, sono cota de te. M'hi piaci, ah... Ah, ah... M'hi piaci, ah... M'hi piaci, ah... Vale! Tanto, tanto, ah... Es nota que és un efecte de so, perquè no hi ha ningú que t'ho diria. Aquests són, només, alguns dels éxits dels seus primers disc. No, però és que toca a toca aquesta teva seva història, perquè recomanem que, quan s'ha quedat el programa, la gent miri el vídeo i entendrà per què va causar polèmica. Perquè tenia com un ball que venia, sí, com la Macarena, però li feies tu el de davant. Li tocaves els junolls, els malucs per dir-ho d'alguna manera, les espatlles i el cap. I clar, això tampoc estava ben vist. I ella, en el vídeo, ho feia amb roba així ajustada i li feia senyors. Senyors que eren senyors grans, eh? Amb 40, 60 anys, un carteu, un policia. Com el senyor Benito, una mica. I què hem de fer? Buscar el YouTube? Tu que toca de refer-la. Tu que toca refer-la, agarrar un vídeo que no destaca per la seva qualitat, no està en HD. Però, bueno, és igual, es veu igual, eh? Jo recordo que fins fa quatre dies teníem televisió analògica. És veritat, és veritat, és veritat. En fi, que Rafaela Carrà ja era tot un seximbol a Itàlia, l'any 1972 i, de fet, l'ambició, ja estem al segon full, eh? Ja estem al segon full. No vols que et digui els tres primers discos, perquè l'originalitat dels títols és molt gran. Ah, sí? Home, t'ho diem, perdona. Primer disc, Rafaela, 1970. Segon disc, Rafaela Carrà, el 71. Tercer disc, Rafaela, 100 respiro, el 72. Sí, senyor, sí, senyor. M'hi piace, m'hi piace, m'hi piace, m'hi piace, m'hi piace. M'hi piace. M'hi piace. M'hi piace. Aquesta fan uns remics i ho peta, aquest estiu, eh? Jo no vull dir res, però pitbol, si ens estàs escoltant... Bob Sinclair, tampoc. Bob Sinclair, si ens estàs... Dona-li. Dale, que diria a ells. Dale, sí, fot-li. L'ambició de Rafaela no tenia fi, veient que a Itàlia se li quedava petita, continuo llegint. Va decidir ampliar l'horitzón. Va arribar a Espanya. Aquí ve-lo, aquí ve-lo. Ara, ara, ara. La seva participació al programa Senyores i Senyores, de l'any 1975, va causar el mateix impacte que el seu país natal, amb el sobrenom de la bomba italiana. Rafaela Carrà era coneguda així quan va arribar a Espanya l'any 1975. En fi, no era tonta, perquè, clar, se'n va anar a Paquito, Franco, i va aparèixer a ella. I, calla, que aquests estaran igual que els altres, i veuràs tu com vegi un malic. Sí, sí, sí. I mira, la bomba italiana ja la tenim aquí. I efectivament es va convertir en una mena de sex-símbol, també, no? Doncs sí, sí. Un sex-símbol que també ho patava molt. I els seus discos tenien el mateix èxit. També es va aprofitar i va dir, com que ja porto uns quants anys, perquè anava disparant, o sigui, 70... Ja hem repassat del 70... al 73. Doncs 74, 75 també va tenir discos. Per exemple, Scatola ha sorprès al 73, Milelucci al 74, i Felicitatata Romore al 75. Felicitatata, eh? És que jo no canto, jo recito, eh? Ah, i Romore i Romore també, eh? Sí, no, però és que és el mateix disc, eh? Això era una bomba. Romore i Romore, recuperem-la, sisplau. Quins molts companys per tu. En fi, ens trobem per tant ja a mitjana del 70 i va arribar també gràcies al seu èxit a Espanya i fins i tot a América Latina, la remissió del programa La Hora de Rafael Acarra ha produït per televisió espanyola. Doncs sí, com que aquí el 75 va arribar i va causar un gran impacte, va aprofitar també per treure un dia recopilatori amb els seus millors temes i televisió espanyola li va oferir aquest programa La Hora de Rafael Acarra. El 78 es va donar el seu desembarcament a Latinoamèrica, però podem dir que va comprar el terreny. Sí, perquè hem de pensar que llavors no era com ara, però no hi havia les comunicacions i no era tot tan internacional, però va aconseguir que es venessin els seus programes i tot això, que es venés i es veies a América Latina, ja l'estaven esperant quan va arribar. I havia de lirir per Rafael Acarra quan encara no hi havia anat i això va fer que el 78... És que per la Rafael Acarra va ser molt famós, a la seva època. Sí, sí, és que el 78 va fer una gira, va fer tota América Latina, des de Mèxic fins a Argentina, quasi tots els països menys Brasil, perquè no l'entenien gaire, perquè parlen diferent. Clar, molt bé. Però portuguèix. Sí, portuguèix. Doncs menys Brasil, a tota la resta de països, de part a la Hispana, ho va apatar molt, Rafael Acarra, ho he de dir, i potser ara... Bueno, ja veurem que després no ha triunfactat, però llavors era l'OMAS, era l'esgàstim víver de l'època. Sí, molt, ara diu que molt. Igual, eh? Sí, sí, sí, bona comparació. De fet, tenim una gravació de l'any 1979, Rafael Acarra cantant un tema clàssic, fiesta... Això, els arxius de Radio Desverlo, que és... Sí, sí, no, és que em vaig encarregar jo de posar-ho tot. De l'any 1979, una actuació que va fer a Perú. L'any 1979. Imagina't. A veure... Fica el 79, eh? Uh, uh... Mira, jo tinc un problema amb Rafael Acarra, que jo l'escolto i em poso allà. És que... És la festa. És la festa, és la festa en la seva essència, i, a més, amb aquest dia és boníssim, de veritat. L'heu de veure, eh? Amb Blanqui Negra, eh? L'any 1979, el Perú... Això era un impacte emocional per tota la gent que ho veia. Clar, i és que, a més, ja començava a cantar en castellà, perquè va veure el potencial del mercat, i va treure temes com aquest, com fiesta, era morto de s'empeçar, que dolor, rumor que ja l'hem escoltat, o caliente, caliente. A més, despertava... Era una cosa que, per l'època, era pujada de tot. Sí, sí, sí, no, no. Rafael, anava allà on sabia que seria polèmica i on tindria raó. A més, era... ho teníem preparat. Bé, de fet, el tema més destacat, que va aixecar amb més polèmica, però no era aquest de fiesta, ni tampoc el de rumore i rumore, o fins i tot caliente, caliente, no? No, no, si recordem bé, la cançó... Ai, que venirà al sur, per acervint l'amor, ai, que venirà al sur. Sí, clar, això és un impacte molt gran. Una cosa és que hi vull insinuers, però una altra cosa és que ja anés allà. Veníem d'una època de la gent de rap. Sí, clar. No hi havia... I no sosparaves. Jo sortia a Rafael, que portava unes malles molt ajustades, i uns vestits... T'ensenava una mica, aquí, tot el que és la carrera, saps? Por si acaso se acabe el mundo todo el tiempo... La gent jo crec que flipava, els altres pares flipaven. I això que va passar va ser que va haver-hi censura en molts països, i es va haver de canviar el títol de la cançó, o directament ni sortir, ni es publicava. En fi, el seu èxit la va portar a gravar una gran producció argentina, la pel·lícula Bárbara, Bárbara. Bárbara. Estava plena de números musicals. A més, també va posar en marxa diverses produccions internacionals, però, a principis dels 80, el seu ritme productiu va baixar una mica. Doncs sí, va tornar a Itàlia, perquè, clar, hi ha... hi ha un moment que ha d'afranar una mica aquesta dona. Perquè anava a disc anual, i no parava, i seguia amb els seus programes, i seguia amb les actuacions i amb les gires. Així que als 80 va dir, bueno, farem una mica, va tornar a Itàlia per gravar els seus nous treballs. Entre el 83 i el 86 va centrar-se en la publicació de nous discos, i va fer de presentadora en diversos programes allà a Itàlia. Aquesta etapa destaca els discos Fatalita, del 83, o Bolero, del 84. Ah, no sé si podem escoltar Fatalita, bueno, si no ara ho intentem. Però, vaja, també va... Rafaela Carles va lesionar el coll? Sí. Què va passar? Tu què t'imagines què va passar? Què devia fer a la carrera per lesionar-se el coll? Doncs que en una d'aquest allò que fa... ah! Que tira enrere, no? Doncs, efectivament... El coll va dir, fins aquí hem arribat, perquè portava com 15 anys, 15 anys, i no tenia el coll de Fernando Alonso, eh? Fes-ho tu, exacte, aquí, aquí, quin hem... Doncs el que va passar va ser que un dia, ballant, m'explota, m'explota, m'explota, m'explota, mi corazon... Ja sabeu quina cançó és? Sí, sí, sí. Allà, en aquesta cançó, i amb el moviment, que més aquí, era potser la cançó que era més representatiu, va tenir una lesió i va haver de llunyar-se els escenaris durant un temps, perquè, si no, igual se'l llorigava i a tot, eh? Que fort. Doncs sí, per cert, ha acabat la cançó, explota, explota, m'explota, m'explota, m'explota, m'explota, m'explota... És clar, és un problema, algunes cançons és difícil posar-li nom. On para el nom de la cançó? Sí, no ho sé. És que l'estic buscant i no la trobo, em fa ràbia. No, no, mira, ja... Allà, allà, allà, allà, allà... Que tenim, m'explota, m'explota, eh? Sí, sí, home, és que si hi ha una cançó on la Rafael s'havia de tancar el coll, era aquesta, eh? Realment? És de gravació, de l'any 1722. Palsó, ja ho veieu. En dies de pedra, eh? Sí. Ah, ah, ah, ah, en el amor tot es empezar. Ah, ah, ah, ah, en el amor tot es empezar. Si el te lleva un sitio escuro que no te asusta la furida, es que así nunca te estás seguro, es que es por amor o por algo más. Ah, ah, ah, ah... En el amor tot es perso... Explota, explota, m'explota, m'explota, m'explota, m'explota... Ai! Ai! Això vull dir que no, és on fa el mal a la verta. Sí, i a més, si heu escoltat el principi de la lletra, té la, eh, també, el que diu... La mort tot es empezar, si el te lleva un sitio escuro, no sabés si és por amor o por algo más. Bueno, bueno... Bueno, després es traslladarà. Serà per jugar als escacs. Sí, sembla. Bé, la dècada dels 90 va suposar per Rafael acarrar el seu consegament a Espanya. Gràcies, això ja ho recordo, jo era petit, sobretot del programa propi que presentava a Televisió Espanyola, que tenia una particularitat molt important, Pau, que és que la gent, ella trucava. I si tu deies, hola, Rafael, quan agafaves el telèfon et donaven els diners directament. Ah... Sí, sí, sí. És que, clar, jo, en el principi dels 90, com que... Com que encara no seria... No hi era, jo. Més que era la Rafael. No estava. Després es va convertint en un medicin diari amb el nom de Alasotso con Rafael, no? Doncs sí, després se'n va anar a Tele5, aquestes coses, i a més la seva activitat musical s'havia reduït notablement, treient discos cada dos o tres anys, per exemple, Invitat Especial, el 90 o la Rafael, el 93, o Caramba, Caramba Che, Caramba Che. Caramba Che. Caramba Che Rumba. Caramba Che Rumba, Caramba Che Rumba, Caramba Che Rumba. Caramba Che Rumba. Caramba Che Rumba. Caramba Che Rumba. Caramba Che Rumba. Perquè això és el que feien, com els esclatrava, que era russo, no? Sí, més o menys. Doncs aquest estava el 96. Quin referèndre, quin referèndre... Quin referèndre, oi, bé. Quin referèndre, Carna. Escolta, és impressionant el que estem vivint avui al programa. que va començar la tard, però va dir, aquí, jo, traurem molts discos. Era com Rus, una mica, tot plegat. Els referents eren russos, els referents eren russos. La Carra em vaig arrumba. Va aconseguir mantenir els seus fans, tot i que cada vegada estarà més allunyada dels teròtics musicals de l'època. La Carra, una cosa nova, però es va enclar el 80. Sí, sí, ella va dir, ja es va quedar. Això funciona, doncs això seguiré fent fins que em facin fora. Per cert, l'Eli Capdevila, de petita, la meva mare, em renyava, això diu el xat de ràdio dels encom.com, diu, quan feia de Rafael la Carra, perquè em deia que em trencaria el coll. I resulta que és possible, efectivament, efectivament, efectivament. Que deu avisats, efectivament. Doncs mira, ves fent broma, saps? Doncs mira, la pròpia... Clar, és que aquí, millor exemple, la pròpia Rafael la Carra a les seves canis... Es va lesionar?Sí, es va lesionar. En fi, quina és això? Què passa, ara? Què passa? Això és una guitarra. Home, hombre, hombre. Borriquito... Rafael la Carra cantant borriquito como tú. És que hi ha tants temes que... Per què no em va passar tot aquest tema? L'exemple, mama, dame 100 pesetas. Que boníssim. Que bon dia, mama, dame 60 céntimos. No sé. Mira, mira, escolta, lletra. Aquí nunca pasan la alegría, ni el amor. Mira, mira. Todo el mundo critica lo que soy, lo que no soy. Què parles, en Felido Llobregat? Por eso tiempo puedo irte, quedas, yo me voy. No sé, no sé. No sé si podré... Oh, i se'n va del poble. Oh... Mama, dame 100 pesetas. Por que americano... Pau, no us hi pots afegir alguna cosa? Perquè ja queden 30 segons per acabar-ho. Anàvem dient que Rafael va tornar a fer un parell d'anys amb aquells remics de fer l'amore i rumore. Gràcies, jo. Això era de Bob Sinclair, però va tornar. I com que sembla que ningú ha respost la pregunta que heu fet al principi... Sí, exacte. Però ja té la resposta jo. Doncs farem això, sí. I la setmana que ve, farem les cançons de l'estiu d'aquest 2012. Doncs sí, la visió. Bona tarda, són les 6, i us parlem, Laia Casasús i Marta Patrició. Els acords arribats a Brussel·les han donat un petit respir a la borsa espanyola que avui ha tancat la jornada en positiu. Al principal, el selectiu espanyol, l'Ivax 35, ha pujat un 0,58% i ha recuperat els 6 milions d'euros. I ara, a la setmana que ve, l'Ivax 35 ha pujat un 0,58% i ha recuperat els 6.700 punts. La primera risc també comença a sortir de l'anomenada zona crítica. La diferència amb el bo alemany és ara de 548 punts, el que suposa, 25 punts menys respecte d'ahir. Doncs els primers diners per recapitalitzar la banca espanyola arribaran abans que acabi aquest mes. Seran els 30.000 milions d'euros. La resta fins a arribar als 100.000 milions d'euros s'entracaran en els propers 18 mesos. Aquest és un dels acords que han sortit de Brussel·les. D'altra banda, els ministres d'economia i finances de l'Unió Europea també han aprovat concedir un any més a Espanya, és a dir, fins al 2014, per rebaixar el déficit. A canvi, però a Espanya, haurà d'aplicar més mesures d'ajustos adicionals. Precisament després que avui s'hagi conegut això, el govern català ha demanat que ara que a Brussel·les flexibilitza el compliment del déficit, l'administració central faci el mateix amb les comunitats autònomes. I això ho ha dit el portaveu Francesc Combs. L'objectiu de déficit s'exigueix més a les comunitats autònomes que a la pròpia administració central de l'Estat, quan són les comunitats autònomes, les que presten... És a dir, que la seva despesa serveix per prestar serveis essencials de l'Estat del benestar, sanitat, ensenyament, política socials, que això és d'aquesta manera. I en aquests els colla més. Per tant, home, si hi ha una mínima sensibilitat social, s'entén que si hi ha aquesta flexibilització, si això es confirmés, hauria d'anar més a favor de les comunitats autònomes que no pas a l'administració general de l'Estat. El Consell de Política Fiscal i Financiera analitzarà el proper dijous a aquest punt. Dos veïns de vesturs al Pallars Josep han descobert un nou jesiment de dinosaures a bon estat dels ossos i la seva grandària donant un caràcter excepcional a la troballa. Vesturs, Marta Serret, bona tarda. Bona tarda. Els propietaris d'una formatgeria de vesturs van veure restes fòssils mentre pasturaven el ramat i van avisar el museu de la conca d'allà, ja que a la zona hi ha moltes restes de dinosaures i van pensar que podia ser un nou jesiment. L'excavació ha començat aquesta setmana i el seu director, Àngel Galovar, destaca la mida i la bona conservació dels ossos. Ara que l'hem començat a treballar, estem veient això, que són els més grans que hem trobat i, a més, estem trobant uns pares més. Ara, aquesta campanya que fem és per a la Valois, i aquests tres o quatre ossos que s'han vist amb la perfecció. Doncs no els n'hi feien, ni en més. De moment n'hem trobat tots quants més i la cosa... la cosa promet. Les restes són dels últims dinosaures que van viure a Europa i tenen una antiguitat d'entre 65 i 70 milions d'anys, com ràdio vesturs. I a Barcelona, la desenedició del 080 Barcelona Fashion ha arrancat amb una passarella ara fa uns instants al Palau de Pedro Alves. Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Bona tarda, conseller d'empresa i ocupació, però seix aviam en la vocació d'aquesta desenedició del 080 Barcelona Fashion, de reforçar les energies entre el disseny i la indústria. Mena ha assenyalat que el futur passa per la innovació tecnològica en el sector del tèxtil. Tenim no només centres de reserva bàsica amb aquest àmbit, sinó centres ja de tecnologia. Si, per exemple, l'eïtat que passa, o fins a Madrid, el que permeten avançar via recerca, via innovació tecnològica, amb aquest àmbit. El pressupost del 080 Barcelona ha incrementat un 132% la presència de patrocinadors respecte a l'any passat, com ràdio Barcelona. Coneguem ara si hi ha cap incidència a la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Connectem amb el servei d'informació Transmet, Marta Franco, bona tarda. Hola, molt bona tarda. En aquests moments podem parlar de situació de tranquil·litat, pel que fa el funcionament del transport públic de Barcelona, no hi ha cap incidència, per tant, a metro, a autobusos, trenvies, ferrocarrils de la Generalitat i a Rodalies de Catalunya. Així ens indiquen aquests operadors, així que, de moment, és tot des aquí, des del transmet. Bona tarda. Coneguem ràdio, es pots. Bona tarda, us parlo. Gerard Costa-Freda, la Federació Espanyola de Futbol, la indultat, la entrenadora del Real Madrid, Jose Mourinho, per l'agressió a Tito Vilanova durant la Supercopa d'Espanya de l'any passat. El vicepresident de l'àrea de patrimoni del Barça, Jordi Moix, explica com ràdio que ja s'esperava el perdó a Mourinho. Bueno, ja semblava que la música anava cap aquí, i ara valorem aquesta actuació amb els companys de Junta i el president Rossell, i perdonar-li una valoració al respecte. D'altra banda, s'ha fet el sorteig del calendari de primera i segona divisió A, a primera jornada de l'IGA, cap de setmana del 18 de gos, Barça, Real Societat del Camp Nou, Madrid, València, el Bernabeu i Mallorca Espanyol, a l'Estat i Vallear. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies passen just. Bona tarda, són les 6 i 5. El secretari General d'UJT, Jordi Maria Álvarez i la Calda de Sant Just, Jordi Berbinyà ha ensignat aquest matí la declaració conjunta de 30 habitatges públics a Mas Lluís, l'Ajuntament a facilitar de llar unió a Catalunya l'empresa promotora de l'UJT. La transmissió d'una finca per construir una trentena d'habitatges de protecció oficial en règim general, en forma de cooperativa. Ara comença el procés de cerca de socis per formar la cooperativa, que permeti engegar el projecte a l'alcalde de Sant Just. Jordi Berbinyà calcula que aquest procés podria allargar-se entre 6 i 8 mesos. No és el primer cop que aquest promotor actua a Sant Just. De fet, el gener d'aquests anys es dedica a 93 habitatges construïts en dos edificis de Mas Lluís, la construcció d'aquest nou edificis. Agraeixo per continuar impulsant l'organització d'aquesta nova àrea de Sant Just. La sexi local del PSC ha organitzat per avui una xerrada de sopar sobre la crisi financera. Forma part del cicle de bat 220 i el ponent serà el professor d'economia de l'Universitat de la Can Marta Ignia. Segons l'economista, cal a mirar enrere, per entendre l'origen de tot plegat. Aquesta és la següent baixada dels tipus d'interès que va facilitar l'accés. El crèdit va propiciar l'album immobiliari. En aquest sentit, bancs i caixes van tenir un paper important. A més, també creu que la reacció dels governs davant de la crisi va ser lenta. I que el fet que volguessin garantir el que no desaparegués cap caixa ni cap banc amb la fusió d'endides bancàries van pitjorar encara més les coses. De tot plegat, se'n parlarà aquest vespre. Avui, en aquesta xerrada de sopar, que començarà a les 8 del vespre, el restaurant Sant Just, el carrer de la font número 17, el preu del sopar, és de 9 euros. I acabem aquest vulletí amb una punt cultural, l'escola d'escriptura de la Taneu de Sant Just Valorabel, primer any de tallers, però creu que cal arribar a més gent. És el primer any que s'han començat a oferir tallers d'escriptura. Un dels responsables de l'escola d'escriptura, Arnau Cónsul, creu que el curs ha anat bé, per fa autocrítica i admit que hi ha hagut pocs alumnes. En canvi, la reacció dels clubs de lectura és molt positiva. En alguns d'aquests clubs hi han participat autors, com Jaume Cabré, Borja Vagunya, i avui dimarts aquest vespre i vindrà Joan Carreras. De cara a l'any que ve, un dels reptes és a traure més la ciutadania Sant Just, cap als tallers d'escriptura, i en aquest sentit millorar la capacitat comunicativa i situar-se a les xarxes socials. I això és tot de moment més informació de l'escola d'escriptura de l'escola d'escriptura. I això és tot de moment més informació de l'escola d'escriptura de l'escola d'escriptura. I això és tot de moment més informació de l'escola d'escriptura. I això és tot de moment més informació de l'escola d'escriptura. I això és tot de moment més informació de l'escola d'escriptura. I això és tot de moment. I això és tot de moment més informació de l'escola d'escriptura. Bona tarda... El теперь es dice. Després colleaguesfoni del racism i el rafakano amb una tertulia contínuada. Iорошо que está bien. Lílian, comencem o què? primer ever. exacte, node. b geben. Jo vaig dir, quan vam plantejar la secció, notícies curioses, no notícies cabroses. No, no, que va, una bústia per nadons abandonats a Alemanya. Clar, però es digui que hi ha hagut un nadó abandonat a un contenedor, sí, però... Ah, va, va, va, va. És més o menys bo, això. A veure, explica'ns-ho, explica'ns-ho. A veure, sempre ha estat terrible el fet d'abandonar una balcarrer. I conscient que això passa a Alemanya, un nou sistema s'ha implementat perquè, si algú decideix abandonar-se una dou, ho faci de manera menys perjudicial. D'acord, d'acord. Sí. Es deixa dins d'una bústia per anar d'uns abandonats. I com es diuen aquestes bústies? Babyweeds, o alguna cosa així, a Alemanya. Que signifiquen Alemany? Significa braçol. Braçol, braçol, braçol. Són braçols intel·ligents que hi han percebre la presència d'un cos en el seu interior automàticament sentint un sistema de calefacció i activen un alarme que alerta centres mèdics que van immediatament a recollir el nadó. I un cop d'impositat a la bústia, què passa? El nadó arriba està sota custòria de l'estat alemany. Ara, si la mare després canvia d'opinió i decideix recuperar el seu fill, ha d'allarir les instruccions que apareixen al costat de la bústia. Bé, per tant, això és un cas especial que ha posat a Alemanya fa molt poquet, no? Sí, amb això he intentat evitar els abortaments i els casos d'abandonaments incontrolats, gràcies a aquest sistema, que es va començar a pensar des de fa ja deu anys. I després que aparegués un nadó... Bueno, van començar a pensar aquest sistema després que aparegués un nadó congelat a fora d'una clínica o la seva mare el va abandonar a plegat. Sí, és un problema, sempre passa. Es parla poc d'aquest tema, però existeix, no? Una de les xagres de la nostra societat. En fi, a Alemanya, però, no és l'únic lloc on hi ha aquestes bústies, no? Sí, de fet, hi ha 200 d'aquestes a tot Europa. Espaisos d'Àustria, Grècia, Croàcia, Suïssa, Bèlgica i Alemanya són per ordres que tenen la menor taxa d'abortaments. Perquè de mil embarassos, menys d'avui, són interromputs voluntàriament. Passem a un altre tema. Degut a un recent estudi de l'Institut Nacional de Consum de França, ha revelat dades molt curioses sobre el contingut, els ingredients, com es fa, l'acocacola i que compon també la Pepsi, oi, Lílian? Sí, ha revelat que dos dels refrescos més populars del món contenen alcohol. Alcohol? Sí. Segons les... Però no serà molt poc, no? Sí, és molt poc. Molt poc net. És el 0,001 d'alcohol, passant. No passa res. Tampoc és tant, tampoc és tant. Jo pensava que era més, perquè pensava que l'acocacola, i dius, eh, et puja com allò, i dius, a un fit. Sí, sí. Encara que, en realitat, no és massa, doncs, per a moltes persones, això significa que mai tornarà a veure Coca-Cola o Pepsi. Ja que alguns no poden consumir alcohol per la seva salut o per la seva religió. Clar, és veritat, és veritat, i l'acocacola li ha estat fotent allà, no? Exacte. Per exemple, aquest informe alarmat als musulmans, per exemple, perquè ja que a l'islam prohibitza el consum d'alcohol... És veritat, encara que siguin molt petit, no poden veure gent de l'acocacola, no? Exacte. També l'estudi va indicar que l'acocacola i la Pepsi contenen elements que poden provocar l'èxios. I un altre ingredient, controvertit dels refrescos, és el colorant de caramel, que es diu E150D. Aquest és el que dona el color aquest, no? Sí. Que des del 2008 forma part de la llista de sustàncies perilloses a l'estat de Califòrnia, perquè totes aquestes dades s'asumen en diversos informes que afirmen que aquestes vegudes són canses i genes. Bé, jo ja no sé què creurem, Lílian. Si aquests informes, si... no sé, la realització mundial de la salut o els diferents ministris de sanitat que controlen tot això, no? Perquè si, realment, l'acocacola fos tan dolenta, tu veus que estaria a permesa en tots els països? No sé, pregunto. No sé, amb la tirada que tenen i tot el que venen i els ingressos que aporten. Mira, Leli diu, bueno, si és un zero, com a u. Diu, alguns la deixaran, però molts més incrementaran el consum en litres i litres. Sí, senyora'm. És maca, aquesta cançó, eh? Sí, és du. És un dels anunciis de l'acocacola. L'acocacola, te'n recordes? Que diu, per cada gramo de Coca-Cola, de E, no? De E, 150, de colorante. Ahir, un... no sé, un gramo d'alcohol. Bueno, en fi, ja acabem ja amb una última notícia curiosa. Abans de connectar amb el que és el de joves, perquè la primera jauna... que és un invent, això? Sí, més o menys. Ah, posa'm música d'invents. La primera jauna que s'autorrefreta en menys de tres minuts. Ah, ojo. Interessant, això. Endavant, Lillian. Vinga, va, va, va. T'imagines que la teva beguda refredés en només uns minuts? Doncs bé. Han inventat una jauna que és capaç d'autorrefredar-se en només uns minuts. Ah, sí? Tot el que necessites per fer, per obtenir una beguda gelada, és pressionar un botó a la base de la jauna, que allibera diòxid de cargoni, que el contacte amb l'aire crea la reacció que refre de la jauna i el seu contingut en menys de tres minuts. Sí, sí, sí. I arriba fins a uns 15 graus, dióxid. Sí. I aquest mecanisme és segur i és bastant eficaç. A més, la jauna és bona amb el medi ambient, o sigui que no contamina, i els seus partidaris afirmen que és molt menys rebutx que les jaunes que es refrigeren i es venen a les botigues. Ah, per tant, és una jauna especial, ja, on tu has de posar allà dins el líquid que vulguis, no? Si parlem de l'alcohol, l'afanta o aigua mateix, no? Sí, sí. El que et doni la gana i després te l'emportes, et prems el butó i la refredes, mentre, quan tinguis previsió de veure-la, abans d'anar o de veure-la i a la platja, o sigui, està bé, està bé, està bé. Sí, sí, sí. I el desenvolupament d'aquesta tecnologia va ocorre en el transcurt de 18 jocs anys d'investigació i desenvolupament, on diversos prototips van ser reputxats per ser considerats nocius al medi ambient. És ideal, aquesta jauna part... per portar-la al dia al camp, a l'oficina, a festivals de la lliure, a la platja, o sigui. I on es pot trobar aquesta jauna? A les Estats Units, al Regne Unit, de moment només. Ah, de moment només en aquests dos països, molt bé. Doncs, en fi... Lília, moltes gràcies per haver vingut al programa. Igualment, gràcies. Estàs com dormir d'avui? Has fet la mitjada, o què? No, jo no em faig mitjada. És que, quan em diuen això, jo mai sé que he contestat. Quan et diuen gràcies per venir, doncs què has de dir? Doncs res. Gràcies a vosaltres per deixar-me participar en un dels millors programes de la tarda de la ràdio de Catalunya, per exemple. Per exemple, eh? Sí, com a primera copa. Que tindrien contacte. Sí. Liliaris, però, moltes gràcies, que vagi bé, fins la setmana que ve. Adéu. Adéu. La penya vol morre-ho. Calla el tàrrof de la cinghasset, per ràdio d'esper. Sidi 19 de la tarda, d'aquí uns moments, connectem amb el casal de joves de Sant Justes, mentre tant, Gogol Bordello, que van estar l'altre dia, el Cruïlla Barcelona Festival, el festival del fòrum, i aquest tema, My Company, i Nyerra, que, a més, són els balcànics... Com es diu, balcànic, panc balcànic, es diu això. Hola, què tal? Soc el Lluís Nevaldà, i em diu una salutació molt cordial a la penya del morro de Ràdio d'Esvern. Per tant, salut i força al canú. Un amant. Unes clapes a la barba. Unes idees. Un color al blau. Sergi Arrada, Ruiz. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Molt bé, com va tot? Mira, aquí passen caló, una miqueta. Des del casal de joves de Sant Just, el Sergi Arrada, que cada setmana explica una mica qui és el que hi ha, i de moment veig que l'aire acondicionat se'ls ha espatllat. No, no, a veure, estem amb l'aire i tal, però acabo d'arribar de fora, i a fora, uf, morts. A fora morts. És la frase del dia, avui, a fora morts, perquè... Mira, a mi m'està afectant, que això no ho he dit, però bé, m'està afectant l'aire acondicionat que tinc aquí. Està massa fred. No ho sé, però m'està com amb raj el nas, saps? Fa com una olor especial, com rara, va, si això passa, no? Mm-hm. L'elicap de Vil·la diu, el Sergi, que gran, molt fan. Ah, sí? Què rius? Mira, gràcies. Què rius, tu, ara? Mira, a fer gràcia. Que no et pensaves que tenies fans? Jo sé que tinc, jo clar, que sí, home. Sí, clar, sí, sí, clar. En fi, Sergi, hi ha penúltima connexió de la temporada. Temporada? Explica'ns, a mi, que és cou, el que és el de joves, aquests... S'ha quedat setmana. Ah, què hi ha? Mira, d'entrada, el diners del matí és la última sortida del que és el d'estiu, que anem a la bolera. Ah, és veritat, i s'ha apuntat gent aquesta vegada? Sí, hi ha uns que ens ha apuntat, però encara hi ha places disponibles. Molt bé. I per 10 euros tenen accés a dues partides i a un esmorzar. Oh, per 10 euros? Ja em diuen crisis. De fet, si algú ja s'havia apuntat a les dues primeres i no s'ha apuntat a l'última, té un preu especial de 5 euros. Ah, molt bé, molt bé. Escolta, gratis, no... Gratis jo. T'ho penses gratis, no? Molt bé, Sergi. Bé, com venim a Txinser? Hi ha molta gent que s'aprofita a les llocs on està i no ho diu. Alguna cosa més que ara aquesta setmana, per exemple, m'han arribat veus que aquest divendres es fa la presentació una mica l'acte final dels tallers i casals d'estiu que ja n'hem parlat aquí el programa abastament de tots els tallers que s'han fet al casal de joves durant aquestes dues últimes setmanes. Sí, al divendres, a la tarda, tenim la festa clóenda del casal d'estiu, que es farà la presentació del curmatratge que es va acabar de gravar la setmana passada, que es viu amb el presentiment. Han actuat bé o no, els nens? Ja haurà també... Sergi, Sergi! Sergi, Sergi! Què? A pregunto si han actuat bé els nens. Jo encara no he vist perquè està el curmatratge, perquè està a la taula d'avició. T'ho dic perquè jo els vaig fer una masterclass d'interpretació. Sí, doncs aleshores segur que ho han fet, fan-ho malalt. Molt bé, Sergi, això és el que vull escoltar. Ja està, no té més. I què més hi haurà? Exhibició de la producció musical entrega de premis del que t'hi jugues, que ara es demana el campionat. Ah, sí? Aquí és el guanyador de la gingama telefònica. Qui ha guanyat, qui ha guanyat? La gingama telefònica de la gingama fotogràfica. I qui ha guanyat de la gingama fotogràfica? Encara no se sap. I la gent, el fet que ho del que sap, la gent ha de clicar a m'agrada, a les fotos que li agradin, i el participant que tingui més m'agrada en la seva globalitat, perquè cadascú té 5 fotos, que tingui més m'agrada a les seves 5 fotos sumades, serà el que guanyi el premi. Oh, per tant, aquí hi ha una campanya, bueno, bestial dels participants. Sí, ja ens prepengarem les fotos, ja està de tothom avisat, i començaran a fer campanya a tots els participants, perquè la gent voti i m'agrada a les seves fotos. I això serà el Facebook del casal de Joves? Ha tingut el casal de Joves. A partir de quina hora està penjat, ja? Estic esperant que falta una participant per acabar d'entregar les fotos que li falten. Qui és? A veure, qui és? Eh... no puc tirar-ho. Va, no puc tirar-ho? Però què, però sí, que a quina hora havíem d'entregar les fotos? No, ja les hauria d'haver entregat. Aquí acaben de fer l'última foto. No passa res, ho van anar volent el casal de Joves. És una noia. És una noia de 12 anys. Perquè si el concurs el fessin a un altre lloc que sigui jo, que si el concurs el fessin a un altre lloc que sigui jo, no us el deixarien ja entregàia. Nosaltres sí. Aleshores, quan m'enviï la foto que falta, l'espanyem al Facebook, i tothom ja podrà votar. Molt bé, doncs això serà segurament aquest vespre. També ho miraré per curiositat, ni que sigui jo. Tu també pots votar a totes les fotos que t'agradis? Sí, i jo puc votar a totes. Hi ha molt xules, eh? Com? Hi ha molt xules. La penya del Morro, a veure si me'n recordo. Aviseu-me, aviseu-me. Miriam, avís-me. A veure si... Sí, no, la Miriam, que és la productora del programa. Per posar la penya del Morro, m'agrada a totes. Bueno... No, què? I tu, com a Jordi Domènech, pots votar alguna, també? Jo també, com a Jordi Domènech, també puc escollir. Una mica agosarat. Sí, molt, molt, molt, molt, molt, molt. A veure, en fi, quantes fotos... Hi ha uns participants, cinc fotos... Cada participant hi haurà 25 fotos. Molt bé, i són joves, no? Entre 12 i 16? Tots els participants tenen si 12 o 13 anys. Molt bé, i el que guanyi s'emporta una fantàstica, què? Càmera fotogràfica, en funda, trípode i de tot. En funda i tot? Està molt bé, però està molt bé, no és un broma, però està molt bé. Molt bé, Sergi, alguna cosa més? Clar que sí, home, com que m'ho gustes. Aquest viatge tenim la primera estació de cineclop-topia a l'exterior del Can Ginasta. Sí, que jo vull venir. A la fresca? Vull venir. Eh? Vull venir. És excepte a la nit. Vale. Podràs? A les 9. A les 11. Vale. Drive. Sí, està molt bé, aquesta pel·li. Vull venir per la pel·li. Ah, i com que saps que està molt bé. Perquè m'ho ha dit l'altre dia i m'ho ha dit molta gent. I perquè la falsa i la clop-topia... I perquè la falsa i la clop-topia... Les pel·lícules i la clop-topia són boníssimes. Sí, molt, ara diu que molt. Per tant, aquest dissabte a la nit, cine a la fresca, en lloc de anar a la muralla de Montjuïc, el castell de Montjuïc, a Can Ginasta. I estan negociant, això no t'hauria de dir, però ja saps que jo m'arrisco molt. Què és el secret? Estan negociant de fer mojitos. Oh! Oh, això sí que m'ho faria. Clar. Diu la Ellie, diu, drive, un final molt alegre. No, no digueu res, que no l'he vista. Que no l'he vista jo, no digueu res, no digueu res. Ja està. No, doncs no estic d'acord amb què la gent digui coses. Hi ha moltes mojitos més encara. Sí, clar, clar, ja serà una festa, no? I a quan no aniran els mojitos? Doncs baratets, baratets, com sempre. A un euro? No, una mica més, tres o tres i mig, no sé. O tres i mig? O tres i mig, potser. O tres i mig. O dos, doncs ja veurem. Diu que amb mojitos passa millor la pel·lícula. Clar que sí. Clar que sí, clar que sí. Amb el gel, picat... Sí, sí, sí. La queixassa. La queixassa, el rom. Sí, la queipirina, tot l'hora, tot l'hora. Vinga, va, és un dia, és un dia. En fi, això serà aquest dissabte a la nit, i de fet té molt bona pinta. I és un èxit, un altre èxit, el sinoclopotopia, perquè en reany ho aneu fent i ve molta gent. Bueno, a Can Genestasi, sempre és quan més gent ve, jo la gent es pensa que aquestes són gratis, no? Valen tres euros, com totes. Bueno, però per tres euros, per tres... Per tres euros? Amb un juic valen cinc. Mira, eh? Perquè fem preu especial per ser de Sant Just, tres euros. Veus? I si no ets a Sant Just també, no? Clar. No és com el pergüell, que volen fer ara també, que volen fer pagar els turistes. Si no, a Sant Just, has de pagar. I si a Sant Just, tres euros. Bueno, tu vindràs, no? Sergi, no em fas cas, què estàs fent? Res, que et sento molt malament. Ah, escolti, doncs deixem-ho aquí. Sí, jo vull venir. Sempre dic ving i després mai ving, però jo vull venir. Sí, espera'm, espera'm. No donem el plaixins que arribis tu, eh? Bueno, no, tampoc, jo no em riscaria tant. És molta pressió per mi. Entre diàleg i diàleg, diu l'Eli que et pots prendre un parell de copes. No està mal vist, no? Però l'Eli és el que ha dit que era molt fan meva. Sí. Doncs li perdono, eh? Eli, tu passo. Tu passo, tu passo. En fi, Sergi, un petó, una abraçada, que vagi molt bé. Vinga, una abraçada, doctor. Adéu, adéu, adéu. Adéu, adéu, adéu, adéu. Dos quarts de set a la tarda fem una petitíssima pausa per la publicitat, un anunci i tornem d'aquests moments amb la tertúlia continguda, Rafa, Canoi, Sergi, Pón. Diu l'Eli que li va agradar. Doncs menys mal que et va agradar. Vinga, tornem d'aquests moments. Aquest dimecres, a dos quarts de 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de La Pau, sorteig públic per a l'enjudicació de nou habitatges de lloguer per a joves, a Sant Just d'Esvern. Nou habitatges situats a la carretera reial U7. Poden trobar més informació al web promunse.cat. Sant Just d'Esvern, 20 anys apostant per l'habitatge públic. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio del Sveu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio del Sveu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio del Sveu. Com cada setmana... Avui és la penúltima secció contenidor. Quina pena, que guàstima que deia aquell. En fi, Sergi Pon, bona tarda. Hola, bona tarda. Que et sap més greu que s'acabi que no rafacant o que no feta. Rafa, bona tarda. Sergi, no manteixis, eh? Algú de dir un dia que el millor d'aquesta secció era la sintonia. No sé si deixar-la o... Dura mitja hora? La sintonia. No pot durar mitja hora la secció, eh? Com que no. Si et penses per la banda que això de durar mitja hora i que la penya del Morro és un problema d'humor. En fi, avui, sense que serveixi de precedent... Començarem amb el Parla sense vergonya amb Rafa Canau. Com has dit, dura, precedent, precedent... Preservatiu, dura, dueu... Si hem de seguir així... Potser regafo la porta i me'n vaig. També a casa, no? No, no. No podem fer aquests acudits. Correcte. Comencem per mi, no? Mira, m'ho has posat a ou o a huevo. Home, si la teva secció és de... D'on venen diferents feines fetes? Que ja ningú utilitja, Rafa. Aquesta secció és vintage. A partir d'ara... Aquesta secció fa tuf. A partir d'ara les tornaran a... a fer servei. Perquè ho diguis tu. És més bella que el napeu. Per exemple. Agarra recalfades. Què dius? Lo que fas tu i l'Òscar de setmana. Agafar les calfades. Recalfades. Perquè no recalfades, no? No, no, recalfades. Què és? L'explicació? No, no. L'explicació és la següent. Són noies que ja van massa... Ah, sí. Explicació. Fastejar una xica... Buscant sexe continuadament sense èxit. És el que faig jo, no? No, no, sense èxit. Sense èxit. Sense sortida. Em coneixes molt bé. Sí, per això, per això. Però, bueno, al origen ve de l'acció que fa... Espera-vos a veure-ho. Al origen ve de l'acció que fa un colom darrere de la coloma sense aconseguir emportar-se el colomer. Quan després de cinc o sis dies de fracassos no cobrirà la coloma, s'ha de donar-li una pastilleta o posar-li una coloma de casa. A veure, a veure. Però això... I l'expressió, com es diu, dius... Agarrar recalfades. Recalfades. Però recalfada què era? O què és? Un tipus de colom? Escalfar-se. Agarrar recalfades. Agarrar recalfades. Sergi, tens el mòbil. Ho has entès, tu, o no? No. Jo, a Rafa, no ho entens. Què vol dir agafar recalfada? Agarrar recalfades. Però, a més, és un... Vol dir agafar rascalfades? Sí, també, suposo. És que és un idioma aquest del segle XIX, no? Del romanticisme català. Perquè és agafar rascalfades. Això sí que ho entenc. No, és agarrar recalfades. Això és la dita popular. És així, encara que sigui del segle XX... 16. Què queda, clar? En fi, Rafa, tens una altra? No la fem ara, la farem al final de secció. Ah, a fer un capicua. Sí, sembla bé o no? Perfecte. El millor al començament... Mira, la propera comento que és capicua. Ah, val, val, val. M'apunto, m'apunto. Poneu petit. El millor per una secció és començar-la molt bé i acabar-la molt bé. I al mig, que hi hagi el que sigui. Per tant, Sergi Pots, va, tardem. Bona tarda. A tu t'ha tocat, està al mig avui de la secció. El canaló. Però, d'un entrapà... Tu què t'agrada més, van botit o el pa? Eh... Què és el que dona a nivell, l'entrapà? Però no, això no és un entrapà, això és un canaló. O sigui, l'hora d'intre és el que ha sobrat de la Cardolla. Ara, ara, ara. Tu què ets, la Beixamel o què? Jo la Beixamel sóc jo, que vaig dir res calfat, que diu aquest. A veure, sí, recalificat. A veure, Sergi, tu què ens portes avui? Què? Què us porto? No, pregunto, què ens portes avui? Ah, bé, anar fent. No, no, no. T'has preparat un tema. Ah, sí, sí, sí. T'has preparat un tema? Sí. Primer o buronya...? "-Alway smock on the ride, sight of life. — pastem 路ins no hard of life, sight of life." Això un moment, a aquesta reacció no tens l'handed ball. "-Alway smock on the ride, sight of life." Igilell graus. "-Amb metre sota vida. —No, però..., no és el meu partig americà. Aviar si què em laufen freqüent". Òsal més o braç. O sigui, a veure un moment, o sigui, els llents, perquè saben què és el moment Però, Rafa, un moment, per posar una mica així de ritme i tal, que estem a la sociòloga, al moment del mig, i llavors, de mi volta, us veig un amb la rasta, i l'altre amb les seves gafes de pasta, movent el cap d'una banda a l'altre, intentant xiu-la cada vegada. No! Un moment. No, Sergi, que no t'has preparat res, o què? Perquè estàs dissimulant la cançó. No, no, no, pregunto. No t'has preparat res? Sí, que sí, que m'he preparat. Escolti, escolti. Posi 5 en interreïn. Va, Sergi, t'has preparat. Em pots posar la música d'informatius? Sí, mira. Què et sembla la música d'informatius? No, perquè vaig a fer una notícia. A fer una notícia? Sí. Posar la música d'informatius de... Sí. La estrella de Muerte. Hola, bona tarda, informatius de la estrella de Muerte. Un paó, amor, per Darv... un fagat, per Darvayder. La meva dona, entre aquesta sintonia, el mòbil. Ah, sí? No, treu-la, treu-la. Diu, perquè li vas dir jo, perquè te doy fuerza, dice, no, porque eres el lado oscuro. Oh! Informatius en Sergi Pena. Els jutges registren els domicilis de Milleti Montull. Considre que no es pot descartar la possibilitat que Milleti Montull guardi diners en efectiu a casa seva. Sergi, sergi, prou. Què fas? És emocionant. Però si a part d'aquesta notícia és d'ahir, i estàs invitant a Matías Prats? Tot té una explicació, s'ha de dir. Ah, perdó, perdó. Endavant, Sergi Pena. Els jutges consideren que no es pot descartar la possibilitat que Milleti Montull guardi diners en efectiu a casa seva, o documents que puguin indicar on es troben els fons derivats. El titular del jutjat d'instrucció 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuán, que investiga el cas Palau, ha ordenat l'entrada i registra els domicilis del Palau de la Música Félix Millet a la mella del Vallès i el de Jordi Montull a Tayà. I ara Tayà, aquí. Oh! Que malament i quin humor més esperant. A partir d'aquesta notícia que, com m'has dit, va sortir ahir... Una cosa, Sergi. Tu, el informatiu migdia de Sant Jordi Notícies, també ho llegeixes així, amb aquest don. Eh! Tot seguit les notícies de Sant Jordi. Entren la bandera de la penya del Moro. El pactiuament! On faig? Podria fer-ho un dia. En fi. No sabem si no em faig, Rafa. No sabem. És per estimar molt la bandera. Saps què passa? En aquesta secció hi ha un problema, que és que tu comences a explicar una cosa, però va d'arribant a altres temes i quan vols reprendre el teu atrari, o tornes a explicar el que havies explicat abans, no tornes a explicar-lo. Tothom s'acorda una mica del tema de Milletti Montull, que entra a registrar que la seva. Després de tres anys, o sigui, atenció, aquí la justícia, que és molt ràpida, després de tres anys d'obrir el cas i tot plegat, que vaja, que també no els ha anat a temps de res, una mica, a Milletti Montull. Allà, durant aquest temps... Qui deia allò de... Ara ja no tenen... No ho sé, què deien, Sergi, endavant. En fi, el tema és que... No, no, no, avui no. No, no, gràcies. És que fa un jardinet.Sí, sí, sí. El tema és que... Ja? Mm... El tema és que... Pau, Pau, Pau, Pau, Pau, Pau, Pau, Pau, Pau... Pau, Pau, Pau, Pau, Pau... Ara ja, ara ja. Una cançó molt pàrica.Sí, sí. Pobre Sergi, què està intentant? Acorda, que ho és al mig, saps? Doncs un any després de... Va, va, va... Un any després de... tres anys després, perdó, d'aquest cas... A veure si concentrat. Registre en la casa de Millet i Montull. I llavors has pregut un hashtag a Twitter. Sabeu què? És un hashtag o no ho expliqui? No, no sabem. Doncs és com un tema, una etiqueta, i tothom fa... Comenta. Llavors, el hashtag és, Millet ha tingut temps de... Ah. I tot el que ha tingut temps de fer en aquests tres anys. I, aleshores, doncs és curiós per a fer-te alguns tweets... realment enginyosos i divertits. Molt bé, crec que busquem en aquesta reacció. Moltes gràcies. Va, va, va, va, va, Jordi, Jordi, va, va, Jordi, va, Jordi. Ah, no és Sergi. Jordi, Jordi. Jordi, Jordi, Jordi. Jordi, Jordi. Endavant. Millet ha tingut temps de fer moltes coses, però l'electricista del còdx Calixty també. I mireu que bé ho va amagar. Tant de bo ara fos igual. Sí, 6.000 euros. Clar, perquè la gent ha jugat amb el temps que ha tornat aquests tres anys. Doncs en Millet ha tingut temps de guardar els diners, treure els diners, tornar-los a posar i tornar-los a treure, com a mínim, 50.000 vegades, no? Un altre, amb humor, hi ha una mica més punyatero. Diu, Millet ha tingut temps d'invertir els diners en una màquina del temps, viatjar al futur i pisar-se sobre de cada una de les nostres tombes. Sí. En aquests tres anys. Està bé, està bé, està bé, està bé. Millet ha tingut temps de tocar-se les pilotes tres anys seguits, rient-se de tothom, fumar-se les proves i esnifar-se les cendres. Ah. Millet ha tingut temps de finalitzar les obres de la Sagrada Família i no ho ha fet perquè en Xavier Trias li ho va suplicar. Està bé. Millet ha tingut temps de mirar-se els capítols del cor de la ciutat a càmera lenta. Effectivament. Millet ha tingut temps de fer 16.354.268 granotes en papir o flexia utilitzant les proves que tenia al seu pis. Que bo. El Twitter dona molt de joc, eh? Sí, ja està molt avorrida, també. En Jordi ha fet una conta al Twitter. A veure, més tweets. Quarts de nou em recorda molt, quarts de... Ah, no, perdó, perdó. No lleges... Què és aquest tweet? Jordi Dom. Acaben, acaben. No, és igual. La cosa és el comèsteix, acaben. Millet ha tingut temps de comptar totes les rotondes, tots els badens i tots els peces, els països que tenen. Pòc enginyós, aquest. Ah, de la competència. Durant aquests 3 anys en Millet ha tingut temps de veure la meitat de la filmografia de l'Albert Serra. Que és molt llarga, la filmografia de l'Albert Serra. Sí, sí, sí. Són les proves molt llarges. Aquest... Óscar Andreu, que fa allò de... 40 punts, no? 40 punts. El diccionari, aquell que fa... El gran dictat, el gran dictat. Millet ha tingut temps de llegir-se la llei Omnibus, blanquejar els diners, blanquejar-se l'anus i canviar-se el nom per Feliç Vitllet. Ha, ha, ha. Una altra cosa que ha tingut temps de fer a Fèlix Millet. Fèlix Millet ha tingut temps de fer el recorregut de principi de FI-5. 100.000 vegades de la línia del bus 74. Déu-s'ho molt llarg. Millet ha tingut temps de plantar una abra, fer-lo creixet, alar-lo i amb la llenya que remà totes les proves. Sergi, que durarà molt, això. Millet ha tingut temps de fer una maqueta masculadents a la mida real del palau de la música i tornar-ho a expoliar. Millet ha tingut temps de robar el còdex que li estigui. Mira, que dius, Sergi. Sergi, una cosa, Sergi. Que ens llegiràs tots els tuits, ara, d'aquest cas. Millet ha tingut temps de netejar-se la polla després de donar-nos pel cul a 100 milions de catalans que ens creiem que aniria a la presó. Vull dir l'alcat. Que desapareix, el cacte desapareix. Sí, és veritat. És inútil. No, però des que no fem la secció perica, el carrer no. Això, perquè és inútil. Ja no ve aquí. Aquí una crítica a les companyies de telèfons. Millet ha tingut temps de canviar-se d'acompanyar d'ADCLE 3 cops. Però que és costatant canviar-se. És veritat, és veritat. Un aplaudiment per a tu. Mira, i aquesta és molt bona, l'última. Millet ha tingut temps d'acumular prou cera de les orelles per fer un bust del molt on una president posola el seu menjador i posar-hi les proves a dins. En fi, l'enginy de Twitter, que aquest és un altre debat... És un altre debat. No, però jo no miris més, Sergi. Estàs malalt. No, l'última cosa del Twitter. Segueu al David Padrossius, que té molt pocs followers. És un dels plauros de penjar el morró. Que falta esports extrems i sempre va buscant followers a Tor i a drets. Sí, és un que va amb malena arrissada. Busca vegades porta canalla, igual que el Rafa. Busca també a Tor i a drets. Tor i a drets. Era en dos pobles, no? Estaven a prop. Demà hi ha Tor i a drets. A veure, una cosa sobre el Twitter, que això que ha fet el Sergi ara és un bon exercici, perquè hi ha molts programes de ràdio o molts guionistes que diuen que quan apareix primer el Twitter una gracieta, després la gent ho copia. No sé si heu sentit aquest tema o aquest debat. Sí. Que hi ha molta gent que, per exemple, en programes que es fan a la tele, a la nit o enginyors o sobre actualitat, fan moltes bromes, d'acores, que ja han necessitat Twitter. Ja han fet i han fet Twitter, no? És que sóc de copiar a la televisió hasta l'ordre del dia. A més a més, jo trobo que és normal que passi, perquè no es passa que quan, a lo millor, saps molts acudits, després és difícil, potser, fer humor propi, no? Tu que fas un programa d'humor, Jordi, per exemple... No faig un programa d'humor, i et dic ara... No, però Alberto Romero de Buenafuente va sortir defensant-se una mica, perquè hi havia moltes crítiques, per exemple, els programes d'humor, però, vaja, ell posa el cas seu, perquè va sortir ell defensant-se, i va dir que és normal que, quan surt un fet del qual es pot fer broma, tampoc tantes bromes no es poden fer. I és normal que la gent que es dedica això al guionista, sempre la gent que està buscant, d'això una volta més... Com es diuen, català? De full, no? Sí, sí. De torque, de torque. De torque, de torque. És normal que, clar, això sigui així i passi, perquè tantes bromes, tantes històries, es poden fer. Afí, volia aprofitar per... Com que no m'he preparat re, jo vull la secció. Trancar una llança favorita. El tema de recul vols comentar o no? No, no cal, no cal. Rafa, acabem ja la secció. Com és que no vols parlar de recul? Com és que no vols parlar de recul? Perdona, jo parlo molt, el programa... Bueno, molt no, però per ser parlat, ho diré. Ja arribes té? No? És que algú... No va, no va, no va. No, serà? Un moment, un moment. Anem a fer un jardí, que no cregui. No, no, no, no. L'ho facin, l'ho facin. Tira la pedra i amaga la mà. Busca, Rafa, tira la pedra i amaga la mà. Tira la primera pedra i acaba la dada. Simplement, el bastet té que tenir seguidòsit i detracció. Ara, ara tenim, ara tenim. No, ara tenim, ara tenim. Ni tincas ni estecas. M'agrada el bastet. Un moment, un moment, un moment. El fuente, sí. Perquè el bastet el veig una mica en sabonàia, saps? Sempre ha estat sabonant el seu... Axels. En sabonant molt els seus invitats i convidats. No diguis a ningú. I el... un moment, un moment, Rafa. No ho diguis. Jordi Bastet. Bona nit. Hola! A veure, cosa. Tadam, és el Manuel Fuentes. Va començar a ràdio d'Esber, per cert. És més... perfecte. Una bona escola. Un bon planter. És la masia de la ràdio nacional. En fi, però per què t'agrada més? Això és un tema... Perquè no, no, no. Jo era seguidor de racó, dels matins de la racó. El bastet, el damunt. I cada vegada que venia una persona a fer-hi una entrevista, veia que hi havia massa sabó. Sostia bombolles per la ràdio. És que el Manuel Fuentes es veu com el revés, no? Sí, sí. Massa canya. Massa canya, tampoc. La canya quan l'ha de donar... I quan no ha de donar... La renta sense sabó. Exacte. Massa poc sabó. Massa poc sabó. És més brut. Quan t'acabes de sogar i a les últimes pas del cos, pràcticament no fas puma. No, no, no, però... El Fuentes és un tio que fa una entrevista com s'ha de fer. O sigui, ser insiciu com s'ha de ser insiciu. I no insiciu. Jo crec que 40, amb tota l'entrevista. A mi sí. Si em deixes una mica d'urta contrària, jo escolto més canya ràdio que racó. De fet, jo escolto canya ràdio i racó ben poquet, i pels matins em llevo amb el Fuentes. Però això, perquè tu ara està fent de la cari... No, no, no. El contrari. A mi em va demanar fer de la cari canya ràdio, perquè era la missora que escoltava. És a dir, l'ordre és invers. I ell no opresiona. Ah, ell no l'opresiona. Però la setmana passada... Això era la introducció del que volia. Bueno, bueno... La setmana, jo vull afegir una dada, perquè la gent ho tenia en compte. La setmana passada van sortir les audiències, i em sembla que racó va tornar a trencar mòdies de sostre. Va arribar els 675.000 ullents de la ràdio catalana. No, no. No t'agraden. A mi tampoc. És com el Barça. Volia dir que el Fuentes crec que potser, en el seu to incisiu, que és veritat que el té, com diu el Rafa, potser a vegades és poc intel·ligent o poc perspicàs per trobar una manera de collar els convidats i els entrevistats, sense que se sentin ells atacats. Potser és una mica la veritat que sí que tenia l'Antoni Bassas, que sabia collar els seus convidats, però sempre quedant bé i, a més a més, sense que ells tinguessin l'opció o l'oportunitat de picar-se o de tornar-s'hi. Això és el que li ha passat amb el Fuentes. És massa gració. Tu pots collar i apretar i buscar la resposta que... O buscar que et respongui en aquella pregunta que tu t'interessa, però fer-ho d'una manera que no el senti atacat. Per exemple, jo puc dir, Sergi, aquesta sinta que portes al cap, com és que la portes? I l'altra, per exemple, Sergi, aquesta sinta que portes al cap, et queda com el cul, perquè la portes. Fa exemple, no? Això és... El primer és més Jordi Basté i el segon, més... Mare del Fuentes, segons el teu criteri. No, però el Jordi Basté diria, m'agrada molt. M'agrada molt, m'agrada molt. És excelsa, no?, en fi. Bé, segon pregunta, de què va la secció aquesta que feu? D'humor. No, que no és d'humor, que no és d'humor. Hem de tenir una línia, la trenquem... Sí, potser tenim una llança, també, la trenquem. Hem de... em sap greu, perquè sé que estava creant aquí un clima. Trenquem aigües, també? Però hem d'acabar la secció. Per tant, Rafa. Va, acaba ja amb les segones. Matem-ho, matem-ho. Matem-ho ja. Bueno, l'edita que volia donar... Gràcies, Rafa. Queda molt despenjat, això. Un moment, deixa'm dir-ho. Per lligar una mica, que potser, si fa 20 minuts que no esteu a escoltar el programa, ja ho hem de sintonitzar ara mateix. Primer gràcies, un aplaudiment per vosaltres. Gràcies. I segon, que el Rafa... Eh... El Rafa fa una estona a començar la secció. Aplicant. D'on venia el fet de... Agarrar a rescalfades. Agarrar a rescalfades, eh, que és una persona que té ganes de practicar sexe amb una dona. I no para de donar-li carbasses. Ei, donar carbasses, busquem un altre dia. Vale, sí, mira. I vol sexe, i no et té? Llavors això és agafar... Recafades, val? Com has dit? Donar carbasses. Efecte! Carbasses, no, amb doble S. Amb ve alta, no? Sí, amb ve alta i amb ser trencada al final. Carbasses... No, no vam ser trencades. És el començament. Rafa, podem fer ja l'última cosa? Rafacades. Doncs vinga, rafa canó. Rafa canó i les seves rafa cades. Mira, aquest cap de setmana... He estat a una població molt bonica, que es diu Trem, el Pallars. Trem, sí, el Pallars. I... He estat exactament... A Trem. A Puigcercos. Sí, al costat de Puigmasana. Treu, treu, que ni Puigmasana és tan eròtic. Però hi ha un poble que es diu Talarn. Ah, Talarn? Sí, Talarn. Em sona. Hi ha una acadèmia de... de militar... Sí senyor. El principi Pito, el... Ah, sí? El ministre de... de... De defensa. I tu vas anar perquè hi havia aquestes persones? I el Sergi... El Sergi Mas. Què dius? El senyor Mas. Tu vas anar per veure els ells. Sí, el Mas de Catalunya, com ho diuen. Mas, te quiero... Jo vaig sortir quan s'arribaven, suposo. El duimenge. I s'han arribat aquest matí. Ha anat a... bueno, s'ha planat una mica el terreny. No, no en busquis. No et donaré quartier. Doncs això... No en busquis. Què havia d'haver, tu o Mas? Sí, al Mas de Catalunya. Doncs, llavors, aquesta va a relació amb això. Donar quartier. Ah, quartier. I què vol dir donar quartier? L'origen és l'espressió d'un quartier en setim positiu i no negatiu. És correcte. En el sentit militar i obligació universal, tots els gèrcits tenen l'obligació de donar quartier. Concepte fonamental i dret internacional. Vale? La palabra quartier fora el sentit militar. Veda quartarius. Una quartera, un quartier... Moltes vegades significa una quarta part. En el sentit militar, en el sentit de Caserna, significa barri de les cities medievals. Sobretot d'una ciutat dividida en quatre parts. Pren nota que després de preguntar. D'aquí ve que en certs idiomes es diu quartier latín. Ah, quartier. Quartier, quartier. En francès és un barri, no? Tu és Jordi, que saps francès. Quartier, hui, hui, hui. En fi, sí. No, no, espera. A partir d'aquest significat de barri, a França l'exèrcit pren quartier quan s'allotja en una població durant una campanya. S'allotja, s'allotja. L'otja, l'otja. Sí, sí, sí. Propiadament la paraula és estar acantonat. Estar acantonat. Estar acantonat de cantina. Sí, sí, sí. Encara que en moltes cases es veuen cartells que indicuen que si allò xiava un cap o un capità. Quan les tropes estaven de maniobres en campanya, s'atxugiaven en cases i els uficials anaven a les cases més distingides de les poblacions. I encara hi ha rètils que ho diu. Això era prendre quartier. És a dir, acantonar-se, establir-se en una ciutat. I aleshores, això, amb aquest sentit, acaba de convertir-se en cacerna i salta a diversos idiomes. Rafa, no entenc res, però està molt bé. De manera que quan l'exercit pren cartxia, és que es fixa en un joc i, a partir d'aquí, un establiment militar acaba aprenent el nom del barri. Rafa, Rafa, Rafa. I els uns dels trans dels catalans. En fi, d'on està molt bé, Rafa? Moltes gràcies. Perquè ja sabem què vol dir donar cartxia. Però què volia dir? A part de la història, què volia dir? Establir-se amb un punt, amb un barri. Ah, va. Establir-se. No, però, per exemple, donem un telillo per a tu. Perquè els caps s'ajujaven per allà, s'ajujaven, com els frags millets, que no l'allotjarem. I llavors els militars es quedaven allà i fèiem festa. I també es diu això de donar quartet. No entenc lliure. Donar-li com valgú, també. Exacte, és això. Sergi, no va de lliure. Donar-li un tracte humanitari a l'enemic vençut que es lliura. Per exemple, no donem ja més quartet, això. No, vull acabar-ho aquí. No donem més quartet als rafans. Els rafans, no, a la secció. El rafan sí, el rafan sí, a la secció. Rafa, que no. Gràcies. De res. Sergi, que vagi molt bé. Gràcies. Gostaràs-te'l a totes. Veiem aquí el programa. Gràcies a tots els que ens hem escoltat. I de les 5 de la tarda, en una nova edició de la penya del Mó Rú. Us deixem ara amb la Carme Verdoi i les notícies que són justes. K-I-N-T-A-R-T-N-2-O-R-C Damona-C, Damona-A, Damona-R, una M i una E. Carme, Carme Verdoi. Notícies, senyors. Notícies, senyors. Who will he be? T-A-L-A-T-D-G-A-L-A-H-A