#839 - La Penya del Morro del 14/1/2016

que era bé dos mesos després de l'obertura del centre, no s'han destinat prou recursos. Aquesta tensió, aquest neguit, juntament amb la falta d'aquests tractaments, eines per saber resoldre conflictes i problemes, fa que ells mateixos, cada vegada, era el tema de l'ansietat, el porti en pitjor. En el Sastre a Catalunya, Radio Tarragona. Esports Montserrayal. La Comissió Anti-Violència estudiarà el contingut de les pancartes que es van veure al camp de l'Espanyol a partir de Copa contra Barça, el president del Consell Superior d'Esports. Miguel Cardenal considerarà que les pancartes i càntics d'ahir a Cornellà són inacceptables i demanaran a més que la federació estudiï el cas la setmana que ve, perquè faci una proposta d'ascensió al Club Blanquebleu. Cardenal assegura que volen treballar amb farmesa per arredicar qualsevol manifestació que inciti a la violència. L'Atlètic i el Reial Madrid no podran incorporar jugadors durant els dos pròxims períodes de fitxatges. La FIFA ha decidit sancionar els dos clubs amb la mateixa ascensió que va aplicar el Barcelona, també pel fitxatge regular de futbolistes menors de 18 anys. La FIFA també imposa els dos clubs amb les ascensions econòmiques. L'Atlètic ja ha anunciat que recorrerà aquesta ascensió perquè la considera injusta. El Decarapilot de Motos González ha abandonat el González a etapa i està rebent atenció mèdica en motos. El Vuitè Control de Pas, Quintanilla i Rodríguez han entrat primer i segon, en cotxes al Cinquè Control de Pas. Peten Ansel ha arribat primer, seguit per l'UEB i de Pré. Carlos Sainz ha hagut d'abandonar paraveria i a l'Eurolliga de Bàsquet, a partir de les 6 de la tarda, és que ha demoscau Barça amb la reaparició de Navarro. Fins aquí, les notícies. ... Vet aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar davant del debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. Gràcies, moltes gràcies per escoltar-nos una tarda més. Avui, 14 de gener, el 2006. Benvinguts a la feina del Morro, programa número 1.764. D'aquí al moment repassem les notícies de Sant Just amb la Cristina Vargas. Cristina, bonetard. Avui al programa parlarem de política i amb el Pau Rama, el nostre politòleg de capçalera, que analitarem tot el que ha passat és la investidura de Puigdemont a Catalunya i també el que ha passat a aquest dia en el Congrés de Diputats de Madrid. Tindrem el senyor Benito. A la segona hora, avui, ens visitarà una de les persones que fa guies turístiques per l'edifici del Walden de Sant Just. Desbèrca, és una edifici que per la seva singularitat i la seva història hi ha molta gent que el visita de Taranquan. I avui tindrem una de les persones, que és l'Alexandra Olivella, que fa guies, visites guiades al Walden de Taranquan. Ens explicarà què és el que més interessa els turistes i quines parts del Walden també són les més conegudes per ella. I també acabarem el programa parlant de llibres amb l'Arnau Consul. Connectarem amb Carll Lliberté. Tot això avui a l'Apena del Morro, però com sempre comencem parlant de les notícies de Sant Just. Gràcies, Carll. Cristina, parlem de l'espai de joc, la vacuneta. Anteriorment he conocido como el equipament de la Pasa de la Plau i anteriormente he conocido como la vacuneta, que va canviar de nom dos vegades per quedar-se igual. Arrenca aquest més de gener amb propostes imaginatives, sensorials i també artístiques per als més petits de la casa. Una de les novetatys d'en Guanys és potenciar la basant artística i de construcció dels més grans. Sí, en aquest cas l'experimentació i la descoberta juntament amb la part artística, com deies, són les novetats que incorpora en Guanys l'espai de jocs de la vacuneta. La sala polivalent de l'espai es converteix en una sala de construcció d'expressió artística dirigida als infants més grans. En aquest cas, aquest espai neix de la necessitat de donar resposta als nens i nenes més grans a les seves necessitats i les seves demandes. Una de les activitats que més agrada als infants són, per exemple, els jocs en farina. Aquesta és una activitat que s'acostuma a fer un parell de vegades a l'any. Tot això, i després de quadrenjar en funcionament, l'espai es va renomant i buscant propostes noves i activitats també per tal d'adaptar-se a les demandes no només dels infants, sinó també dels pares que hi participen molt sofin. De fet, fer pasta amb sal, dançar amb família o confet i plomes, i se l'ofana, són algunes d'aquestes noves propostes que incorporen de cara a aquest més de gener. El preu de cadascuna d'aquestes activitats, que es fan els dimarts i dijous, és de 3 euros amb 50 cèntims i l'objectiu de tot plegat, és, en aquest cas, que les famílies s'impliquin i fer que els protagonistes siguin els infants. A més a més, però l'espai està disponible també als lluns, i mècres i divendres entre les 5 i les 7 del vespre per a los de les famílies amb els infants de fins a 10 anys, i el ticket per aquest espai lliure, per accedir-hi, és de 2 euros i mig. Per demanar més informacions, podeu posar en contacte amb l'equipament a través del Correu Electrònic Espaida Jocarroba, Sanjus.cat, i us donen allà tota la programació del que tenen previst, ve de cara als propers dies. Bé, parlem ara de la biblioteca del nostre municipi, situada a pocs metres, on tenim les instal·lacions de Ràdio d'Esvern, aquí a Can Gin, perquè la biblioteca Joan Marguerit ha estrenat les hores del conte, que es continuaran fent el primer i també tercer dimícres de cada mes. A més, Anguany també han estrenat pàgina de Facebook de l'equipament on es publicen totes les novetats, no, Cristina? Sí, de fet, l'equipament ofereix de manera regular les hores del conte i es va celebrar la primera sessió per als més petits, amb Quim Brenà, més animal, amb Assumpte Mercader, i després, aquesta primera sessió amb la que, doncs, Anguany, s'ha donat el tret de sortir a aquestes activitats, es continuaran realitzant el primer dimícres de cada mes per als més petits i el tercer dimícres per als infants de partir de tres anys. En aquest cas, a partir del març, el dia 2, per exemple, atindran a la Sandra Rossi amb l'assessió per Nadons, i el dimícres 16 de març tornarà de nou l'Assumpte Mercader per explicar un conte per treballar el tema del gènere, que portarà partitul Contes de Rosa i Blau. Entre les altres activitats que cull la biblioteca continuarà oferint, doncs, els dos clubs de lectura que fan cada mes, i també al març, dins del cicl d'activitats, el dia de la dona es farà la presentació dels llibres de la Sant Justenques, Ana Boffill i Maria Cinta Montagut. De fet, com a novetat i com comentaves ara, l'equipament ha estrenat en guany, no va a paginar de Facebook, on allà es dediquen a publicar totes les activitats, els tallers que fan, i a més a més, totes les novetats i llibres que arriben a la biblioteca. I per un últim apunt, en aquest sentit, destacar que el servei d'aula d'estudi de la biblioteca ha estat utilitzat durant el primer cap de setmana d'obertura per prop d'unes 400 persones. Home, de un idò, no? Ha funcionat, per tant, aquesta història d'obrir la biblioteca durant l'època d'exàmens. Sí, en aquest sentit, en concret, han estat 391 les persones que han passat entre el cap de setmana del 8 i el 10 de gener, i la directora Rosa María Vallés ha valorat de manera positiva que els estudiants, en aquesta època, és quan tenen més concentrats els exàmens, i és on, de preveure una miqueta més a l'hora d'estudiar, passin per la biblioteca, de fet ha destacat que els dies que més s'ocupa és el dissabte i el lliument, sobretot tot i que recordem que l'aula d'estudir de la biblioteca està oberta als divendres, un quart de nou fins a les 12, als dissabtes de 4 a 12 de la nit, i als lliumentges de 10 a 12 de la nit i de 4 a 9 de la nit, tot plegat fins al 30 de gener. A veure, escoltem-la. Suposo que els exàmens estan molt concentrats, potser més que l'estiu, doncs sí que hi ha molta gent, si vam començar el cap de setmana a passar, i la veritat és que entre divendres i set de diumenge ha vingut força gent. Fins quins dies estarà oberta el que passa a la biblioteca? Durant tot el mes de gener, fins al 31, perquè de fet els exàmens, els alumnes de l'institut i la Pxera, doncs acaben el dia 5 de febrer, i per tant, el cap de setmana del 31 seria el darrer cap de setmana que estaria oberta. Per tant, una bona iniciativa des de l'ajutament, obrir la biblioteca el cap de setmana, que això ja s'havia fet alguna vegada. Sí, de fet, l'aula d'estudia habitualment per estar al servei d'en aquest cas entre els mesos de maig i juny, i ara, per primera vegada, i no sabem si tot xerren de la petició d'aquesta alumna de l'institut, que va anar al ple del mes de desembre, suposem que no perquè, de fet, ens hagi seguit el regidor de cultura, ja ho va anunciar tot just després, i és una cosa que en teníem que s'havia parlat amb anterioritat, però han decidit, finalment, obrir-ho durant l'època del mes de gener, en època d'exàmens, perquè els alumnes puin a fer-se ús d'aquest servei. Molt bé, servir-se aquí, i Just for Salva també, regidor d'educació, que té la competència amb el tema de l'aula d'estudia, que l'altre dia ho vam preguntar i era ell. Li perdó que més de Just for Salva, en aquest cas. És més competència. L'aula d'estudi és bo que està sofregada per la regidoria d'educació, demanant per mi sempre a la regidoria i a la competència de la regidoria de cultura, servir-se aquí perquè no oblidem que és un equipament que depèn directament d'aquesta regidoria, però vaja, que s'han entès entre ells. Per cert, dius també que han estrenat una nova pàgina de Facebook, de la biblioteca, on es publicen totes les novetats. Acabo d'entrar... Ara fa una mica de paneta, aquesta pàgina. Però acaben de començar, totes... Tenen 4 amagrades, 4 amagrades, és que això vol dir que ni les pròpies persones que treballen al butec li han fet amagrades. Una d'elles és el Dani Martínez, que no podés ser d'altra forma. Mira, 5 amagrades tenen. No falta mai. Li acabo de fer un amagrade, jo, 5 amagrades tenen a la butec. Home, a veure, si aquest no és començar... És molt recent, també, una mica de marge, perquè la gent comença a conèixer la seva pàgina de Facebook. Bueno, ja farem una... no ho sé, ja ho veig des de la penya Morro, ja ho ajudarem una mica a la biblioteca, ho penjarem a les nostres xarxes. Però, per exemple, diu 12 de gener, hi ha un post del 12 de gener, però no diu ni hola, ni un primer post de hola, tenim pàgina. Benvinguts, no. Aquestes coses que es fan, directament, bé, bé i compte, és quina imbrenada més animal en la missa de Carder. El dimecre estàs ja de gener, mira, rima, i va ser ahir. I, a més a més, també recorden d'aquests horaris de l'aula d'estudi. En fi, bueno, una mica, ja veurem, hi ha de fotografia portada al terrat de... Bueno, Can Gin està, hi ha al terrat de Can Gin està, i després com a... sí, és que fa una mica de pena, aquesta pàgina, i perquè hi ha poca gent, hi ha poca interacció. Poc moviment, encara. I després, també, de foto de perfil tenen el logo d'aquest color blau dels equipaments de Sant Just, com a fotografia de perfil. Bueno, des d'aquí esperem que pugin... Això no diuen com a cosa negativa. El tràfic a les pàgines de Facebook s'acostuma a agafar el partit d'un parell de setmanes, eh, Joaquim? Bueno, que pugin els likes. Que pugin els likes. Hi ha una pàgina web, que la pàgina web és bibliotecajotamargarit.wordpress.com. Per segur, vol més informació de tot això. Així, amb això que estem dient, què diu? És la mínima? Ah, no, perdona, perdona, veig el cinema en descontes. Això és la pàgina, això és la pàgina de la biblioteca Jotmar Garit. No sé, la publicitat. No ho sé. Però de fet, es veu videòlegs de la seva pàgina. No, no, no, aquí tens els últims situs de cinema que pots trobar la biblioteca. Ah, la biblioteca, veus com... Ja, si és que jo ho havia mirat i viscàvien en un setcosa, ara em suptava que no ho diries, sisplau. Clar, clar, clar, està bé. Bueno, en fi, veu-ho tornar a pàgina, veus? Vos el cinema en descontes, m'ha quedat la biblioteca i el cinema, diuen. Bueno, en fi, doncs queda dit, esperem que tingui més likes, eh? Que tinguin més magrades, aquí enhorabé. Bueno, en fi, va, que... canviem de qüestió. I parlem ara de, amb els peus d'escalços, que és la peça artística, teatre... És una ciutat de poesia, de fet, i música directa, que presenta l'Elga Simón i la Clara Aguilar, dos conegudes ja del programa, i que tindrà allò que avui, a les 8 de l'ESPR, a l'espai de creació Carme Malaret, que falla al carrer Bonavista, al costat del caú. Sí, important dir-ho, perquè per assistir-hi, de fet, demanaven que es confirmés, prèviament l'assistència, és probable que ja no n'hi hagi en places, més que res per un tema de cadires, i s'havia de fer o bé a través de la pagina de Facebook, de l'espai de lliure creació Carme Malaret, o bé a través del corret electrònic Carme Malaret, a RobaGymel.com. Ho diem més que res, perquè, com queden poques hores, perquè es faci aquest recital de poesia i música, per qui vulgui anar, si encara no estan d'altres places cobertes, doncs que sàpiga que ha de confirmar l'assistència prèviament. De totes maneres, com deies Jordi, els poemes de Lelga Simone i El Piano de la Clara Aguilar sonaran precisament avui en aquest recital, que costem estar diferents com, per exemple, la reivindicació de sortista de la línia, la reivindicació de les llibertats i justícies diverses, el pronunciar sense vergonya que estimem, i que no només hi ha una manera de fer-ho, com tampoc hi ha una sola manera de fer un recital de poesia. En aquest cas, en aquest recital, la importància no només recau en la poesia, sinó també recau en el piano. De fet, serà el primer recital de poesia i música de totes dues. Durarà una mitja hora i combinarà, doncs, poemes, música i joves. Amb els peus d'escalsos, bàsicament, és un recital on la idea és que cal treure-les sabates xopes per reconèixer que l'aigua de l'espost pesa massa. Perdona, una pregunta. Els textos qui t'escrits? Lelga Simone. Lelga, són un poemes en lelga. Sí, sí, són escrets a ella. De fet, avui els percentes són des de... Bé, té des de recents fins a alguns que fa alguns anys més que els havia elaborat, però també els han preparat un recital de poesia i música que l'acompanyaran, aquest que és la Clara Guila, amb el piano on, tant la veu de l'elga com les mans de la Clara, per dir-ho així, tindran la mateixa importància, perquè, de fet, sonaran en completa harmonia. Avui, a les 8 del vespre, a l'espai de lliure creació, estaran totes dues per presentar-nos, doncs, aquest, amb els peus d'escalsos, i podrem escoltar, doncs, alguns poemes, com, per exemple, un que tenen, que es diu Arbres, que, de fet, l'han penjat a YouTube, tothom qui vulgui pot en escoltar-lo, i ja està molt bé. La Clara. Si poguessis viure amb més avall, i amagar les branques, perquè l'hivern no les veiés, i ningú és arrancar-les. Si poguessis fer ara com si res, dibuixar una casa, fer anar a l'espós, al pis de dalt, fer anar a l'espós, fer anar a l'espai de lliure, fer anar a l'espai de lliure, fer anar a l'espai de lliure, fer anar a l'espós, al pis de dalt, i tancar l'escala. Si sabessis veure tot el sud dels peus d'avall, posin fulles al vestit de tiges d'all. Si sabessis renovar la sang per fer-la més clara, colant l'alçada dels malsons, que no el traspassa. El bon èxit de l' wcze, que tots són viats aimme per coil? La sada sol seria això, excusa humana, per esperar de nou el sol. Per ap ACTUAL. El robot t'enviava com un home. Bé, doncs aquest és un dels fragments d'aquest poema musicat, el piano lacrataguilar i a la veu l'Elgar Simón, Arbra. Que, de fet, és un dels que es podrà veure i, escolta, avui, com diem, en aquest espai de lliure creació Carme Malaret a les 8 del vespre, començarà molt, eh? Molt bé, molt bé. I una última pista, si vols, Jordi, és que la majoria de poemes tenen, doncs, com una temàtica en comú que ha donat de resultat el títol. És a dir, amb els peus d'escalços és una mica el que englobaria alguna cosa en comú que tenen tots els poemes i, fins aquí, podem llegir. Bé, doncs ho deixem aquí. Cristina, ja sabeu que teniu més informació de les coses que passen a Sant Justarà mateix, a radiodesverb.com. I, a partir de la set, els enjurs, notícies, edició vespre. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres, que vagi bé. Fem una programada en la publicitat i tornem, d'aquí, al moment, parlant de política, que ve carregadeta, com m'ho podeu imaginar, amb el nostre politòleg de Capsarera del Pau Ramà. Fins ara mateix, a la penyola del Morro. Fins ara mateix, a la penyola del Morro. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecte, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com auxilaut, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. Qui esperem? Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Bielonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, generalitat de Catalunya. La bella vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberto. 4 minuts hi arribem al punt de dos quarts de 6 de la tarda i ja tenim amb nosaltres el nostre politòleg de Carcelera, que no és altra que Pau Ramà, que tal, Pau Lasher, la tarda. Hola, estic fent aquesta setmana. Vaig així com que ens cansats, cansats. Bé, típics, els deures del país. Ja, bueno, estic la investidora, estic el que passa al coprís del diputat. En fi, ja tenim president de la Generalitat de Catalunya. Sembla que no? Junt pel sí i la cu, com tots sabeu, van arribar un acord per desencallar la investidora. Carcel, avui, Carles Puigdemont, serà entrevistat per Mònica Tarribas, a TV3. Cosa que fa, que perdona, que comença per aquí, però cosa que fa que el Polònia avui no la metin. No, no, passa dissabte. Passa dissabte. I ja sabem qui farà de Carles Puigdemont. Que conovell. Exacte. Fins aquí la dada. Escolta, Pau, com m'ha anat tot això? Perquè han sigut 3 mesos d'intenses negociacions, com tots sabem, on s'estava d'acord amb tot, excepte el nom del president de la Generalitat, no? Sí, finalment el passat dissabte es va fer públic l'acord amb què havien arribat les dues formacions independentistes i que in extremis evitaven les noves eleccions. A canvi de la renúncia d'Artur Mas, la CUP es va comprometre a investir president un candidat que proposés el pròpim Mas, en aquest cas, Carles Puigdemont. A més a més, l'acord que també incluïa un establiment, una establitat parlamentària, ja que en qüestions suïdenistes, la CUP no votaran el mateix sentit si es contrari el procés i o el dret de decidir. Si estan perill, l'estabilitat parlamentària. A més a més, dos diputats cupaides, que aniran rotant, això sí, tots i 6 sent de la CUP s'incorporant a la dinàmica del grup parlamentari de Junts-Palci. Bé, com va anar la sessió d'investidura? La CUP, complint la seva part de l'acord amb Junts-Palci, va votar a favor de Carles Puigdemont per matè amb la seva investidura en primera volta. Ja que per altra banda no hi havia altra manera de fer-ho, i concretament Puigdemont va rebre tots els vots del seu propi grup, més 8 de la CUP, els altres dos es van assenir, i la resta de l'oposició va votant contra. Bé, i el nou govern que avui ja ha començat a funcionar amb les conselleries i els canvis de carteres, com quedarà? Doncs, com a president de la Generalitat, tenim a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Neus Monté repartiran les 6 grans areas del nou govern. Que seran com vicepresidents, no? Sí, més o menys, sóc vicepresident només jo. El que dirigeix és l'area econòmica i haurà de fer els pressupostos i posar en marxa la isenda pròpia, una de les eines per solir aquest estat propi. Monté serà la porta del govern i la responsable de l'ara social, i Romeva serà conseller de fer-se exteriors i l'encarregat de dirigir l'area institucional. Entre altres noms trobem alguns que repeteixen com Sant Tivila, Maritxell Borràs i Jordi Zané, però també trobem cares noves com Josep Brull, Toni Comín, Dolors Bassa i Carles Mundó. Quina va ser la forma de jurar el càrrec de Carles Puigdemont? L'altre dia, el Palau de Generalitat, que segons fons del Partit Popular, han dit que el president en funcions, Maria Rajoy, investigarà perquè no és potser del tot legal, quan va prometre el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya. Des del govern de l'Estat es va iniciar una polèmica abans que ha succeït res, quan van demanar que es jurés lleialtat al rei i la Constitució. S'ha dit que no és la primera vegada que veiem aquest tipus de polèmica. Si de fet Puigdemont no va jurar ni pel rei ni per la Constitució. Concretament va prometre complir lleialment les obligacions al càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament. Perquè, en paraules del president, el Parlament escollà el president i el poble escollà el Parlament en un cercle virtuós de la legitimitat democràtica indiscutible. I parlant de polèmiques, no es poden passar parals als jocs que, des de l'Estat, s'han perdut les formes envers les institucions catalanes, primer, el rei es va negar a Carme Forcadell i posteriorment, quan no es va negar a Irturmas als serveis prestats. Cosa que, a més, sí que va agrair tothom. Bé, per ser a Irturmas va desvallar una mica el seu futur polític, entre els quals, per exemple, ha deixat l'acte de diputat. Sí, ja sabien que Irturmas es dedicarà a la refundació de la conversa democràtica, però aquest dímic es va comunicar i fer oficial la seva renúncia a l'acte de diputat. En un missatge a través del Twitter del govern de la Generalitat es va resoldre una de les incògnites que s'havien creat al passat dissabte. En conseqüència, la seva acta serà ocupada per Fabián Moedano, antic membre del PSC, i número 33 de la llista de la demarcació de Barcelona. Una conseqüència inmediata d'aquesta decisió és que Irturmas perdrà la condició del Forat, tot i que s'hagués imputat per l'organització del 9N, el cas seguirà sent jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Això què vol dir? En un principi no canvia gaire de la cosa. Bé, anem cap a l'Aquadratura Testicular. Ja sabeu que l'Aquadratura Testicular és aquesta secció? M'adimo una mica com va estar la cosa. Sí, és un parmòmetre. Atenció, perquè comencem per l'africada de potes, diners arrimades i el viold justament el dia que es va investir el president del Parlament. Els líders de ciutats i el PP, en la sessió d'invaixió del president Puigdemont, van atacar-lo traient una frase seva de context. S'ha de fer fora l'imbasó. Això és el que va dir que ara es pot demanar en un míting. Exacte, sembla que era un acte de l'NC o... Sí, sembla nacional catalana. El llavors candidat en el sortor de Rèplica va deixar ben clar el significat de les seves paraules. A veure, escoltem-lo. El senyor Albiol, que deuen tenir el mateix comunití mànager, perquè els recomanen el mateix del que jo he publicat en el Twitter, els impediria de fer una cosa una mica més creu que el ridícul. I, per tant, quan jo el odia Carles Raül en el dia el seu aniversari del seu afusellament, ho feia per uns valors que espero que vostè comparteixi. De que aquest tipus d'invasions, és a dir, la grapa del feixisme, sobre les nostres vides no la volem mai. Bé, la cara d'arribades va ser... Intentava aguantar la situació. Sí, però va, és un sasque en tota la boca, no? Molt fort. A tu t'hauria de clar l'explicació, no? Imagines malament. No, perquè Pablo Casado, vicesecretari de comunicació del PP, va retreure de nou aquestes declaracions al dia. Se li hauria de recordar que aquests suposats invasors haurà de recórrer per finançar els serveis essencials a Catalunya. Bé, va, més qüestions. La setmana passada la CUP va ser insultada. On va ser insultada? Què ha passat? A les xarxes, després del nou... A la xarxa, sí, sí, sí. La setmana passada. Posa'n tantes coses que dia que ja no me'n recordava. Dies històrics, dia sí, dia també. Sí, pressin CUP, a tot bé. Què li deia a la CUP? A veure, suposo que pensés gent anònima. Mira, es culpa la CUP. Sí, me'n recordo, me'n recordo. Sortir de la gent anònima que trobes els serveis essencials, es dedica a insultar-los. Però en queda un exemple. Tenim Antonio Burgos, articulista de la BC, que es preguntava per què les diors separatistes, hores abascongades, hores catalanes, hores de Vildu, hores de la CUP han de ser tan lleiges. Un comentari polític constructiu a l'alçada de la situació. A l'alçada del diari. I també, també, també. Però espera, i tant, altres perles de l'article són... Igual que l'espel-orrata proetarres de Vildu, les anomenen, genèrgicament, les necanes. M'estic plantejant de posar com amb el nom a les flequis aquestes horroroses necanes de la CUP, que encara que no van de separatistes... Perdó, encara que van de separatistes, han fet l'impagable servei d'Espanya d'enviar tormes a prendre pel sac i continuar. No és que vulguin separar-se d'Espanya, és que volen que les fem fora per horroroses i antiestètiques. Sí, però és que ara, a l'hora de tenir un discurs ideològic polític, és molt important la paret de física, eh? I tant, molt, molt. A veure, perquè facis una idea d'aquest senyor, s'autonomena ell, espanyol, però més aviat tirant a fatge segons els canons de l'ús i la inquisició dels progrés. O sigui que ja el tuf de fatge d'aquest home ja sap la olora del mateix. Està bé, està bé, ja, com a mínim, se'l reconeix. Per cert, que els dos quadrats de la setmana són part... Jo aquí, en Leguina, per la professió més antiga del món. Després que la CUP rebotsés la investidura de demà, tot i tot semblés avocat a unes noves eleccions, va haver gent que, a través de les services socials, com deia, es va dedicar a insultar la CUP, especialment Anna Gabriel. I de la política catalana i d'aquest fet, en particular, la CUP, la cadena de l'església, sí, sí, i atenció a les paraules de Leguina. Perdona, 3-D-U-V, aquest dia es traia fum. Vull dir, estava allà que no sabien... I en aquelles ocasions l'havia de dir. Con palabras, con palabras... A esta chica Anna Gabriel está del fleckito... Esa gente del CNI no puedo confirmar. La han llamado hija de... Es que es una cosa tremenda. Un diputado de los... no sé si esto de juntos por el sí o eso, la ha llamado hija de puta. Una cosa tremenda. Anna Gabriel, una de las hijetas de la CUP. Aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí. Aquesta era la Raola, ja era alguien que l'havia demanat. I aquesta és la Raola. Molt bé, molt bé, no? Sí, sí. Provo que està bé. Doncs aquest és Joaquim Leguina. Joaquim Leguina, sembla que aquest home es passa per allà, i no aprofita i deixa la frase i se'n va. És que és com un senyor que s'ha assegut a la barra del Bar. Sí, sí, correcte. I insulta per què sí. Sí, sí, molt d'acord. Bueno, en fi... A veure, és que és... Ex-president socialista de la Comunitat de Madrid. Ah, vale, vale. Ells recorren l'insult, recorren l'anell, i en molts altres membres de la Caverna Mediàtica, que, davant la falta d'arguments, intenten imposar-se insultant. La feia vol morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'esper. Bé, canviem de qüestió. Ara anem cap al humorista per sorpresa de la política. Repassem els moments més informals. En aquesta de la Polícia Catalana, de la presa de posació del càrrec del president de la Generalitat, eh, que la gent en la presentjeu-me... Molta gent no hi havia, tampoc, eh? No, hi havia menys que altres anys, però era una gent bastant... ens agrada participar... Sí, activa, activa, no? Sí. Perquè aplaudia o xiulava... Bueno, una mica com el refalt de... quan fa l'oferena floral, el refalt de Casanovas, que és una mica el termòmetre de com està la gent que està allà, eh? Sí. Exacte. La gent xiula, aplaudeix i... En funció dels gustos. Sí, està bé. I, com deia, a mesura que anaven entrant personalitats, al Palau de l'Agenda, els xiulaven o els aplaudien. Dona-te curiosa, va ser Iceta, que va rebre crits independència, com la majoria. Sí. També va ser Iceta, però els crits que va rebre van ser... que balli, que balli. Que balli, que balli, Iceta, eh? Exacte. Al final no va ballar. De fet, amb declaracions més de conya, l'altre dia de recubar amb el Jordi Basté, Iceta va dir que li havíem fet un favor, que la gent entès junts per si la CUP, perquè això suposava tornar a fer eleccions, tornar a fer campanya. I ja estava pensant-se quin seria el nou ball, i la nova cançó que utilitzaria en els mitjans. Està bé. En fi, parlem ara d'algunes declaracions del president Puigdemont. Què diu Puigdemont? Basté especialment afinat en el seu tor de rèplica, i sentim exactament què li respondia a Lluís Ravell, cap de Catalunya, si que es pot. Perdoni, eh? No ens coneixem, i, per tant, ja m'hi iré acostumant, però m'ha semblat que estava molt enfadat. I... Sí, no? Una mica. Bueno... No ho sé, jo he intentat tenir un to, una mica amable, conciliador, respectuós, i si li hem enfadat amb alguna cosa, li preueu que em dispensi. Però jo no volia fer-me enfadar. Ja ho sé, que un diumenge a la tarda és una cosa, una mica fa xuga venir aquí al Parlament, i que deu molt estar amb algú que ens està mirant per la tele, però... No, no, no cal, no calia, no calia. Vostè, he vist que algunes expressions no m'han agradat, i li vull dir, sense cap voluntat de retret gran, somiatruïtes, com volen dir, som una colla de il·lusos, o una colla d'il·luminats, o una colla d'inflamats, o no sé com ho diu algú, i llavors diu, i per això nosaltres proposem que us heu referent-ho amb l'estat. Fantàstic, home. I això, jo... En fi, aquest va ser el tort de Rèplica, on se va ja a veure mai més ben dit, més desbalanat, no? Sí, exacte, sí. A Puigdemont. Estava en la seva salsa, com ho sentim, va respondre molt tranquil, sent molt clar, a la vegada que també va utilitzar ironia i el sentit de l'humor. Per exemple, també quan va parlar amb la CUP. Òbviament li agraeixo el compromís. No sé, és que no estan escollint un president de la CUP. Ni un govern de la CUP. Ni en jubelem semblar. Encara que alguns pensin que el pen tirat se'ns sembla. Però no... no, no, no, no en jubelem semblar. En fi, fent referència a l'Ana Gabrià, no? I aquests mesos que Xuclam, para Twitter, Jxons pels Pels, per exemple... No va rebre això un... No, aquest no. Hi havia la imatge de Raül Romeva, més una perruca, igual a Puigdemont. Ah, mira, sí, no era una mala opció. Jo vaig anar a un altre també, que era a Puigdemont, i tot de... amb els Beatles, amb els Beatles al costat, era All Together Now, llavors feia una cançó. Bueno, en fi, Pau, no sé, vols afegir alguna cosa més a tot això? Home, doncs, Puigdemont, com van dir els seus companys, els que els coneixien d'una entrevista que van fer a Catalunya Ràdio, el Puigdemont, que vam veure en el discurs d'investidura, no és el Puigdemont que ells de veritat. El Puigdemont de veritat va ser aquest del Tor de Rèplica. Correcte. Per tant, ens espera bona mandanga. Sí, mandanga de la vora, Jou. Avui, per cert, el podem veure també en acció a l'entrevista, la primera que li farem TV3, com a president, nou president, de la Generalitat de Catalunya, amb el que t'arribes quan acabis de tenir notícies. Pau, que vagi molt bé, eh? Bona tarda. Som una pausa per la publicitat, i d'aquí al moment intentem localitzar el senyor Benito. Fins ara mateix. La penya vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a Ràdio 2B. Bé, aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 9 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Mios connectat, conduint, desconnecta, habita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio Generalitat de Catalunya. La feina del morro, cada tarda de la 5 a 7, a ràdio d'Esber. 3,4,6 de la tarda, continuem en directe al 9,8 FM a ràdio d'Esber, mentre escoltem aquesta fantàstica banda sonora de fons de John Williams de Harry Potter. Bé, de fet, hem posat aquesta banda sonora de fons per parlar d'Alan Rickman, el famós secundari quasi-vet de luxe, diria del cinema, que avui malauradament ens ha deixat. Va néixer el 21 de febrer de l'any 1946 i ha sigut un dels grans actors i també directors de cine i de teatre anglès. Es va educar al West End de Londres, més endavant va estudiar el Batxerat de Lake Timor School per seguir els estudis universitaris de disseny a la Universitat Chelsea School of Art. Estem parlant del professor Snake, de Harry Potter, o per exemple, el dolent també, de Robin Hood i el príncep dels lladres de Kevin Costner. El 1988, després d'una dil·leta de carrera de teatre, va actuar la seva primera pel·lícula, Die Hard, que també va ser el dolent de la jungla de cristal amb los Willys, el capdavant que va dirigir John McTirnan. Allò per ell va suposar l'inici d'una destacada carrera cinematogràfica entre les pel·lícules que ha interpretat i s'ha destacat també, per exemple, sentir disensibilitat. Dogma, Robin Hood, ara ho deiem, Love Actualy, o totes les entregues de la sèrie de Harry Potter, on interpretava Severus Snape, el professor que estava més a pel costat d'uscur que per l'altre. A més a més, també va participar el 1999 en una paròdia d'Estar Trek titulada Heroïs fora d'Òrbita, fora d'Òrbita amb Tim Allen com a protagonista. Sempre fent papers o més aviat de dolent i sempre de secundari, però l'enricman, un dels clàssics que avui, malauradament, ens ha deixat. El 1997, per cert, recordant algunes notes d'ell, va rodar la seva primera pel·lícula com a director cinematogràfic, es deia, el convidat d'hivern a aquesta pel·lícula. L'any 2007, per cert, va interpretar el jutge Turpin a la pel·lícula de Tim Burton, Suïni Tot, i es que també va aparèixer en aquest musical cinematogràfic dirigit pel Barton i també interpretat per Johnny Depp i l'Elena Bonham Carter. A més, el 1995, durant el rodatge de sentit i sensibilitat, va iniciar un romance breu per això, però amb Kate Winslet, cosa, que jo no sabia i que, si ho diu la Wikipedia, doncs alguna cosa serà. En fi, a més a més, també ha guanyat un munt de premis. Va guanyar, per exemple, l'any 97, el millor to de miniseries, un globus d'or per la pel·lícula Resputin, i també va guanyar el millor actor secundari, un premi BAFTA, per Robin Hood, el príncep dels lladres. I, a més a més, també, com a premis Primetime Emmy, va guanyar, per Resputin, el millor actor, la miniserie, l'any 1996, i també va guanyar el premi del sindicat d'actors, el 96, per, justament, Resputin, aquesta miniserie de televisió. En fi, descansi en pau, a l'enritman ens caurà, com sempre, les seves genials interpretacions a tantes i tantes pel·lícules. A mi personalment m'encantava, i aquest matí, quan he sabut que s'havia mort, he pensat quina llàstima i quina pena. 5.48 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. A Twitter, la penya del Morro, la penya del Morro, la penya del Morro. A Twitter, la penya del Morro. A Twitter, la penya del Morro. A Twitter, la penya del Morro. A Twitter, la penya del Morro. Per cert que avui ens hem avantat també que... És una curiositat, eh? És una de les notícies més vistes que hi ha a internet. S'entivilles segons Espejo Público, el programa d'Antena 3, situat com a nou conseller de Cultura. Espejo Público ha confós aquest dijous al matí el nou conseller de Cultura, Santi Vila, amb el periodista Santi Viles. Està passant, eh? El magatí n'estava fent un repàs a les cares que formaran el nou govern català i, en el moment d'arribar, la conselleria de Cultura. Hem portat una fotografia de Viles. Aquí el programa ha rebatejat com a Santi Viles. Viles, germà del col·laborador de fets de l'intermediota. És col·laborador de treballar a Catalunya Ràdio. Atenció al programa d'Antena Ràdio. Anteriorment, havia col·laborat en programes com el Trencadís, el programa d'Antena Rosa, o el mil i una en Jordi González, ja fa uns anys, a TV3. Un lapsus que ha convertit Trencadis en top picturant una estona. El programa de la Susana Griso, Espejo Público. 10 minuts, gerrem al punt de la 6 de la tarda. Ràdio d'Espel, 98.1. Ràdio d'Espel, 98.1. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a l'esveu d'automatia. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, habita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. La bella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'esper. Cap sopia, joker, he just do what it please. Que m'hi capa la 6 de la tarda amb aquest camp tocada dels Beatles. Que, per cert, des de fage un parell de setmanes, es poden escoltar a Spotify i altres aplicacions i llocs. A més, streaming, cosa que, per exemple, fa uns mesos no es podia fer, totes els Beatles. Ara es poden escoltar totes les cançons del mític grup de Liverpool a Spotify i altres servidors com Google Music i iTunes. I, de totes formes, tinc un article aquí que m'agrada especialment avui de la premsa. Es tracta del que ha escrit un dels redactors d'esports. Em sembla que és el cap d'esports del dia a dia, que és el Toni Padilla, que diu que la pancarta contra Shakira és especialment repugnant. Seria genial si l'espanyol actués contra qui considera enginyós una dona titllant-la de prostitutes. Diu que, per fi, s'han acabat els nervis, ho agraeix per moments. La guerra de trinxeres es fa impossible de suportar. La rivalitat instal·len moltes persones a les trinxeres, centrades només en dues coses, defensar-se i atacar el rival. He anyorat, diu especialment, més autocrítica per part dels barcelonistes com per part dels blanquis blaus. Els aficionats de l'espanyol estan tips de su objectes de crítiques burles i atacs per part dels barcelonistes per què crea problemes. Una crítica assenyada d'un barcelonista a l'espanyol és vista per molts com un atac més i per força. Aquest motiu cal una autocrítica. Com a aficionat del futbol, jo entenc i no veig malament pancardes com aquella de l'inici del partit que recordava l'origen suís del Barça i l'origen català de l'espanyol. No veig malament els cantics fent burla de Messi pels problemes amb visenda. Puc entendre la pancarta on s'ataca Suárez dient que és un mossegador. Puc entendre la permissivitat amb la pancarta contra Satira. No és un problema de l'espanyol en general. Puc recordar més de 10 estadis on s'ha cantat contra la cantant colombiana el Bernabéu, la Rosaleda, el Calderón, més talla, Villa Marín. I sí, l'Estat i l'Espanyol. Piqué busca Gresca i s'exposa els xiolets. Però no és justificable aquest acte de violència de gènere. Si algú vol atacar Piqué, que canti contra el jugador en bengin, però reduir el paper de la dona al futbol a ser la parella d'algú, a ser insultada de forma primària titllant-la de prostituta, i més en un club que ha cuidat tant el futbol femení com l'Espanyol, en un club tan familiar on fa petxó que veure i famílies senceres. Això ni és l'Espanyol ni és futbol. En fi, és un dels fragments d'aquest article avui del Toni Padilla, que l'he llegit abans i em va dir que m'agrada, que em comparteixo bastant l'opinió. En fi, camí ja cap a les 6 de la tarda, continuem a l'Apenya del Morro, aquí, al ràdio darrere, al 9.9 FM, i, per cert, us recordo que d'aquí una estona, després de la pausa per escoltar el mulletí de Catalunya Ràdio, tindrem a l'Arnau Consul, el recal llibre té la nova llibreria de Sant Just, que ha obert i que des d'aquí ja el felicitem i em parlarem d'aquests moments amb ell, parlant de llibres i de quines novetats té, i també parlarem amb l'Àlex Olivella, que és una de les persones que s'encarrega de fer visites guiades a l'edifici del Walden de Sant Just. Tot això d'aquests moments a l'Apenya del Morro, després de les notícies de les 6. I don't know what's wrong with Saint Laurent, got to kiss myself, I'm so pretty. I'm too hot, caught a police and a fireman, I'm too hot, make a dragon want a retirement, I'm too hot, say my name, you know who I am, I'm too hot, am I bad about that money, break it down. Girls hit your hallelujah, girls hit your hallelujah, girls hit your hallelujah, cause half-time funk gon' give it to you, cause half-time funk gon' give it to you, cause half-time funk gon' give it to you, Saturday night are we in the spot. I put some n***a in it, take a sip, sign the check, get the stretch. Wrap the Harlem, Hollywood, Jackson, Mississippi. If we show up, we gon' show out, smoother than a fresh drop. Skippin'. I'm too hot, I'm too hot, I'm too hot, I'm too hot, I'm too hot, I'm too hot. Bitch, say my name, you know who I am. Girl, I sent you hallelujah, girl, I sent you hallelujah. Girl, I sent you hallelujah, girl, girl, I sent you hallelujah, girl, girl, I sent you hallelujah, girl, girl, girl, girl. Don't believe me, just watch. Don't believe me, just watch. Don't believe me, just watch. Don't believe me, just watch. Don't believe me, just watch. Hey, hey, hey, oh! What we need? Let me tell y'all a little something. Uptown, funk you up! Uptown, funk you up! Uptown, funk you up! Uptown, funk you up! I said Uptown, funk you up! Uptown, funk you up! Uptown, funk you up! Uptown, funk you up! Oh, yeah! Jump on it! If you suck, set and flony. If you freak, get them on it. Don't worry about it, come show me, come on, dance! Ja ho puc. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa qui li en sabria. Relleu de continuïtat a la conselleria d'encenyament. Madicèl Ruiz ha pres la cartera d'Irene Rigau fixant-se com a objectius, acabar el desplegament de la llei d'educació i treballar per garantir l'èxit escolar dels estudiants amb dificultats. Barcelona, Montse Poblet. Bona tarda, Irene Rigau. Ja ha fet el traspàs a Maritxell Ruiz de tota la informació del departament. Li ha regalat 3 objectes carregats de simbolisme, un exemplar de les instruccions per l'ensenyament dels minyons, de mossèn Valdiri Reixac, una figura de la norma i una flora de fang fet pels alumnes d'una escola rural. Maritxell Ruiz resumia així el que pretén fent la seva etapa com a consellera. El que tenim és una llei d'educació que volem acabar desplegant i també un caràcter mercat social. Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Barcelona. I és que el nou govern de Catalunya ja està en marxa. Notícies breus, Montse Guadreny. El president Carles Puigdemont ha demanat als 13 consellers que avui en promesa el càrrec, que siguin lleials al mandat del poble, s'ha sortit del 27è i que no renunciin a res. Us demano la llei al TAT, us convido a fer tot el que calgui, per explicar bé tot allò que fem. Us convido a que no renuncieu a res i que siguem fidels a aquella idea que vaig expressar de fer les coses el màxim de bé, el màxim d'explicades i el màxim d'implicades possibles. Els partits de l'oposició consideren que aquest nou govern no ha estat dissenyat per Carles Puigdemont, sinó per l'expresident Artur Mas. Ho expliquen Eva Granados del PCC, Santi Rodríguez del PP i Joan Coscoviela de Catalunya, si que es pot. El president Puigdemont no ha tingut la capacitat de posar els noms i el disseny de l'executiu, que ell pot tenir en el cap, sinó que ha estat un govern que s'ha dissenyat per part d'una negociació on ha imprimat les cuotes de partit i no les cuotes de gènere. Expressar els nostres dubtes sobre si aquest és el govern del president Puigdemont o és el govern que ha arrenat de l'expresident Mas. Atactem que és un govern fet sobretot mirant cap endins, cap als acrobis interes de Junts pel CIC, amb la velació a la CUP i poc amb la velació a cap fora, cap a la societat. Detingut el professor que acompanyava el grup de estudiants d'un institut de Lio, que van ser sorpresos per una llau a l'estació de Les du Alpes, als Alps Francesus. I van morir dos d'ots joves i un adult ukrainès que també es trobava a la zona. Tres nois més i el mateix professor van resultar ferits greus. La fiscalia investiga per què tot el grup estava esquiant en una pista negra que estava tancada. Precisament sembla que el pas repetit dels esquedos per aquell lloc va a favorir la llau. L'alcalde de Terrassa, Jordi Vallart, proposa que la policia local duqui càmeres de vida integrades a l'uniforme. L'objectiu d'això seria fer més transparent l'actuació dels agents. Bona tarda. La mesura s'inclaurà en el nou pla director de la policia local de l'alcalde de la CUP Vallesana, Jordi Vallart, a valar la correcció de totes les actuacions policials. La proposta es fa pública en el context d'una denúncia per calúmies de 15 policies municipals contra la regidora de la CUP, Maria Sirvent. Michael Harke, Catalunya Radio Terrassa. Esports o del Serra? Ara la Sí se ha començat a Moscou i es diu que s'ha acabat el primer quart del partit. La comissió anti-violència estudiarà el contingut de les pancartes que es van exhibir a l'estadi de Cornell del Prat durant el partit de CUP entre l'Espanyol i el Barça. El president del Consell Superior d'Esports, Miguel Cardenal, considera que les pancartes i els càntics d'ahir són inacceptables i demanaran que la Federació estudiï el cas la setmana que ve perquè fa això. El partit de la Comissió anti-violència es diu que la Federació estudiï el cas la setmana que ve perquè faci una proposta de senció al club Blanqui Belau. D'altra banda, el Madrid i l'Atlètic de Madrid no podran inscriure jugadors durant els dos pròxims marcats de fitxatges, el de l'estiu d'aquest any i el d'invern de l'any que ve, la FIFA ha decidit sencionar els dos clubs amb la mateixa senció que va aplicar el futbol club Barcelona pels fitxatges irregulars de futbolistes menors de 18 anys. Tant el Madrid com l'Atlètic ja han anunciat que recorreran la senció perquè la consideren injusta i que aniran a les instàncies que facin falta. Doncs nosaltres anunciem que a la set i tornarem a Catalunya Vespera amb tota l'actualitat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. La unitat ràpida d'intervenció del municipi ha fet més de 900 actuacions. La unitat ràpida d'intervenció del municipi ha fet més de 900 actuacions. La unitat ràpida d'intervenció del municipi era complementar la feina de l'aplicada municipal donant una resposta més àgil a les incidències i incidint en el manteniment preventiu correctiu de tots els elements de la via pública. La setmana passada, la unitat de la notícies de Sant Just va vendre 24 talonaris de la loteria de Nadal del Club. És a dir, un total de 200 bolletes que van ser premiades. Ara, per motius de documentació, banks de Badia i Barra tardarà el pagament d'aquestes bolletes premiades de la loteria de Nadal. Tot i això des del Club asseguren que ja es poden anar a cobrar. El matí del club va fer un gran moviment, el tècnic serà el nou entrenador de l'escola de Barça Sant Domingo amb 500 jugadors del seu càrrec. De fet, el Julio del 2014 se li va otorgar la Donòstica en categoria infantil i, en guany, aquesta temporada l'esperava aquí a l'Atlètic al repte de mantenir la primera divisió al bengemia. Ara, en aquesta tasca, el substituirà en Bernat Bila. Tornem a partir de la seta amb els senjors notícies. Edicio Vesprà. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-me. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure algun d'aquests grus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un barça madrid, pots quedar clasificada per vida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Veta aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del demàquip. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja ho sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Despertanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconecte, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. De tària fins a les 7 del vespre, d'aquí una estona parlarem amb Call Lliberté, la nova llibertat de Sant Just, que està situada al Carre Bonavista, amb el nostre bon amic Arnau Cónsul i també la Silvana Vox, que ens explicaran com estan vivint aquests primers dies i també hi ha altres qüestions, perquè no oblidem que l'Arnau és el col·laborador habitual dels dijous per parlar de llibres. Però abans de tot això... Xerrarem una estona amb l'Àlex Olivella. Alex, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui t'hem convidat perquè des del mes de setembre estàs portant... fent guies, eh? Fem visites guiades a un edifici històric de Sant Just, per no dir quasi bé, el més emblemàtic del nostre municipi, que és el Walden. A veure, Àlex, explica'ns una mica què és el que ensenyes, què és... bueno, què és el que fas? Quan venen una visita, un grup de persones que volen visitar el Walden, què els ensenyes? A veure, habitualment, el que els mostro em presento com l'Àlex Sandra, Olivella, Baïna del Walden, voluntària, jo he vist callat des del 94. Sí, ets voluntària?Voluntària, sí. Això de la comissió per fer visites guiades? A veure, un parell de persones ens ho repartim i ens anem repartint segons bé bé pels horaris i segons com ens ho podem arreglar. Perdoneu, quina planta vius, només per saber-ho? Jo visc a la Cisena.A la Cisena, per tant, una planta baixada. És realment la Satena i, a més, donar el mar. Veig el mar des de casa. Podríem considerar que està molt bé. Estic molt contenta. I llavors arriba el grup de persones i tu què els ensenyes? Exacte. Aleshores ensenyo la part de... la planta baixa, que és on hi ha espais comuns, des del ping-pong, fins a l'entrada que té molt bona acústica, on fem concerts, de tant en tant, s'ha fet el marcadet de segona mà, s'han fet celebracions pel 40 aniversari... Bé, els ensenyo les fons, que són molt boniques, les fons estan obertes els dies dins de setmana, no, però el cap de setmana ja es festiu, sí, i hi ha un joc de llums i un sou molt agradable. A les fons de la planta baixa de Walden?Exacte. Els caps de setmana hi festiu només.Exacte. Sí, és molt bonic, perquè estan il·luminades i se sent l'aigua, com cau, crea un ambient molt bonic. L'acústica és molt bona. A les hores també els ensenyo que hi ha tota la sèrie de locals que estan al botan, els quals es pot accedir des de l'exterior i des de l'interior. I un cop hem vist això... Els locals són on hi ha els negocis i aquestes històries, eh? Per exemple, ara et citaria, hi ha un bar, hi ha una advocada, hi ha una botiga que venen cosetes ara que acaben d'obrir, una escola de reforç per nens... Una escola d'idiomes, també, no hi havia abans. Una escola d'idiomes... Els donen els baixos del Walden i que estan tots ocupats, per cert, ara, o no? No estan tots ocupats. Hi ha algun avuit, eh?N'hi ha algun d'avuit. I ja et dic, hi ha tot això. Molt bé. Llavors, te'ls emportes cap en munt? A les hores.O què fas? El que aclarim és que hi ha dos tipus de estructura en el Walden de planta. Una que té el passadís interior i una que té el passadís exterior. Per tant, el que fem en un principi és... Veiem l'avuitena planta, que té passadís interior. És una estructura diferent. Pujem amb ascensor. Pujem amb ascensor i cap a munt, eh?Exacte. Els vaig organitzant, pam, pam, pam, pam. Hi ha grups que són petits, hi ha fins i tot visites individuals, hi ha grups que són molt grans. Vam tenir un grup d'índis que eren 40. 40 índis. Quin és el perfil del visitant? Jo t'anava a preguntar, perquè clar... El perfil. No sé si els professionals amb despatxos que venen darrere, no sé, alemans, itàlians... Però quins despatxos? D'arquitectura. Si estan molt interessats amb l'arquitectura del Walden. Exacte. El Walden és una edifici... curiós. Estremòtic. Estremòtic potser té una connotació negativa. Jo no ho explicaria així, si em permets. Com ho expliques tu?No clar. Jo diria que té màgia, és diferent, és especial... I a vegades és com allò de les pel·lícules del Bodi Allen, que t'agraden molt o no t'agraden. És diferent. Jo els parlo a ells, per exemple, de les simetries. Evidentment una edificia de tenir simetries, però quan estàs a dins, la perds. Hi ha jocs de llums, jocs d'ombres, jocs de paisatges, jocs de colors, els colors blaus, els colors terres, els colors més foscos, més caldera... Jo he llegit en algun lloc quan es va dissenyar i es va construir el Walden. Estem parlant dels anys 70. De fet, ara just fa poc, va ho celebrar el 40 aniversari de l'edifici. El setembre, amb un parell de concerts, un sopar a la terraça... Superbé. Doncs l'arquitecte de Bofil deia que era com una mena de construcció d'autopia, no? Com si el Walden fos com una mena de cosa utòpica per viure a la societat i per materialitzar una mica aquests somnis. L'esperit? L'esperit del Walden? Seria una mica... Sí, és una mena de comunitat que s'autobasteixi, que hi hagi una vida social, que hi hagi una vida cultural, intel·lectual i d'ajuda mútua de col·laboració, de grup. De fet, és com una mena de barri, no? És un petit barri. Tòtica és curiós perquè la gent que viu allà, o quan un hi viu, de vegades, no té la sensació que hi hagi gairebé quantes persones hi ha a vivint ara. El voltant de mil persones, més 400 apartaments. No té la sensació que hi hagi mil persones. Per res. Si en trobes una o dues, encara gràcies. Perquè vas fer uns recorreguts pels passadissos i com són exteriors, és el que fas és anar-te trobant persones depèn de les seves rutines, o de treballar, o de lleure, o d'afinitats. Però realment vas conèixer gent... Si vols conèixer gent que cada dia en coneixes, perquè te'ls vas trobar en un llavall, a mi, per exemple, que m'agrada saludar, m'agrada conèixer. Aleshores vas veient gent diferent. Un mil persones que ha vist quina allà. Perquè és una mica la dualitat que té l'edifici. Llavors tu te'ls emportes cap a l'abuitena planta per un passadís interior. I fer una mica recorregut, però un continuàs. Fem la volta a tota la planta. Aleshores anem veient com està muntat. Veiem les perspectives, veiem els espais comuns que hi ha davant les portes. Hi ha unes petitetes, com mini terrasses, on les persones se les adecuen amb taules, amb cadires, amb plantes. Veiem també els espais que hi ha per recollir la brossa, que hi ha un espai, per exemple, en cada planta. Totes les plantes són iguals? No. Diem-ne que de la primera a l'abuitena tenen més o menys una semblança. Tot i que no són iguals. I de l'abuitena fins a la catorze. Que és l'última? A l'abuitena són diferents, i per això els porto a la catorze, que és la més alta, habitable, que té els passadissos per fora. Tens passadis de circumval·lació per tot el perímetre de la planta. I tens unes vistes precioses. També hi ha una mena de placetes, petitetes, jardinets. Sí, és això que dic. Quan més en un vas, el joc de llums, entre més llum, més claradat, hi ha més plantes i espais per compartir fora. Jo tinc amics, doncs en la taula ens prenem un cafetó, una copeta de vi, fem la xerrada i això... I això és un privilegi, no? És un totalment? Realment, amb les vistes que hi ha en aquelles plantes, hi ha part que sembla que estiguis quasi bé sol, que estigui tota la planta per tu. Clar, perquè diumne que tu passes per davant les cases, però allà no t'hi quedes, tu vas a la teva. Per tant, aquests espais, encara que siguin comuns, són com privats comuns. Dona una sensació de tenir ta receta i està bé. Ho sentiu diferents, especials? Perquè fa un any vam fer aquest programa, que es deia Waldenites, no sé si els recordes. Em sona. Van dedicar un 30 minuts a TV3, i parlàvem una mica de la gent que viu al Walden i que era Waldenites. Una mica de conya, perquè t'ha explicat el dia a dia, com era difícil, amb l'excusa d'aquesta. Però ho sentiu diferent, la gent que viu al Walden? Jo diria que no. El Walden per mi és una meravella. I em representa a mi, em representa a la meva casa, i per això m'ofereixo com a voluntària. Per això hi ha més persones que estan treballant, altruistament, per tenir-lo maco, per cuidar-lo i perquè visqui bé. És que té un esprit. Entre tantes persones, entre mil persones, n'hi ha moltes que comparteixen. I tens aquesta sensació d'estar en una comunitat molt agradable i molt maca i amb un nivell, et diria jo cultural, intel·lectual, molt correcte, tirant a interessant, d'acord? Estic parlant amb l'Àlex Olivella, que, com estem comentant, és una veïna voluntària que fa aquestes visdesguïades per al Walden de Sant Just. Quina és la teva zona preferida del Walden? La meva zona preferida, mira, n'hi ha una que és molt preferida, que és la Terrassa. La Terrassa? Quina? La dalt de tot? La dalt de tot, que està a la Satsena Planta. La Satsena Planta, eh? És una meravella. És on hi ha les piscines? Allà hi ha les dues piscinetes, la del Sol i la de la Lluna. Hi ha uns trossos que estan en jardinats, amb Jespe, i a la Terrassa hi ha uns reconeixers preciosos, a l'estiu, per prendre el sol, per banyar-t'hi. I quan no és pròpiament estiu, per pujar a cosa que a mi m'agrada molt, i a altres amics i veïns que hi puja, per llegir, per escriure, per escoltar música, per fer yoga, per estar allà desconectat, perquè estàs tranquil. Escomuna mena de solàriom, també. Exacte. I que aprofiteu sobretot a l'estiu. Llavors... Continuen al tur, eh? Llavors, que anem fent una mica el... No, sí, anem fent. Anem fent al tur, anem parlant. Llavors, els hem deixat a la planta quatorzena, que és d'hi tu, no? I després d'ensenyar com és aquesta passadisa exterior, de la conval·lació que has comentat, i tal, si és el que fas, però no els portes als grups de visites guiades que venen a Walden. En aquesta planta, bàsicament, des de la quatorzena, es poden veure molt bé els patis interiors, que són blaus, gairebé tots, i també veus una altra vegada molt millor el joc d'aquest de llums i de homes i de colors. I ara es pugem a la terraça. Ja a la terraça, ells, el que fan és veure les vistes, veuen Montserrat, veuen la Ximeneia, veuen Buffill, veuen la plaça de pau que s'ha turbanitzada, i segueix les formes rodones, si ens fixem. Quan estàs a dalt, veus els cilindres aquells que tenen el Buffill, que són de la Fàbrica Antiga, i la plaça de la pau segueix un patró que també té el Walden. D'uns cercles... Ells ho integren tot. A més, en fan uns comentaris molt interessants. Què et diuen la gent que visita al Walden? En fan comentaris, en parlen molt bé del Buffill, en parlen molt bé de la comunitat. La veritat és que els agrada molt aquest sentiment de les persones que vivim en pau i a gust i compartim. Troben que està molt ben cuidat i molt ben organitzat, perquè l'etat és que hi ha persones que es dediquen neteja, les plantes, hi ha un servei a l'entrada, hi ha un porter sempre. O sigui, són tres torns, hi ha una secretaria. Hi ha una cosa que els agrada molt, que és un punt d'intercambi de llibres, que hi ha a l'entrada. Després, veïns, sense intercambi en llibres, els deixem allà. El que és molt interessant. Sí, la veritat és que és aquesta comunitat, sensació realment de baixa, de comunitat autèntica, perquè el taller del Buffill també es visita? El taller del Buffill es visita, però no organitzem nosaltres, sinó que organitzen ells directament. Habitualment, què fan, aquestes persones que volen veure? S'organitzen conjuntament les dues visites, queden una hora amb nosaltres, al Valdén, i també van a visitar el taller del Buffill. De fet, al Valdén, com a plató de televisió i com a escenari cinematogràfic, audiovisual... És una... no ho diré una meravella, però que s'ha utilitzat molt, no? Digueu Jordi, digueu, és una meravella. Mira, ara he penjat en la pàgina del Valdén, una pàgina nova que hi ha al Facebook, hi ha un esport, per exemple, que s'ha fet de moda. Ahir vaig estar amb un rodatge, amb un equip de producció, que va anar a la França, a Barcelona, que estan buscant exteriors i volen tirar des de dalt, quan caigui el sol. No fa massa, està sortint a la televisió, l'anunci de Wallahop. Wallahop? Wallahop, Wallahop, sí, exacte. I s'ha gravat el Walden, també. Sí, s'ha gravat moltes coses, el Walden. Despertant molt, molt interès. Molt interès. Home, jo recomano, des d'aquí, un pilot de televisió, que es diu l'afecte Walden. No et sona, jo ho sé que no. Però, si vas a la pàgina afectewalden.com, el podràs veure. Ah, doncs sí, ja el veuré, sí, sí. Mira-te'l, mira-te'l, a veure què n'opines, a veure què n'opines. Ah, d'acord. Llavors, per tant, l'edifici, com a plató, audiovisual i tal, també serveix, també serveix. En fi, doncs, Àlex, no sé si vols afegir alguna cosa més a tot això, perquè la veritat és que és molt interessant, també, no? Per la teva part, ensenyar l'edifici, on vius... Tu què sents del Walden? Perquè vius des de l'any, dius 94. Des del 94, per tant, ja fa 22 anys. Sí. Has pensat marxar del Walden? No, no, no, no, jo sento la veritat passió pel Walden. S'ha convertit en una passió. I altres persones que pensen com jo, que el cuidem, el promocionem, és una bona imatge per Sant Just, és una bona imatge per la nostra comunitat, i jo m'hi sento molt integrada i molt a gust, l'estic molt contenta. Què li falta al Walden? Li falta alguna cosa? El Walden, què li falta? El Walden... A vegades penso que li falta una mica d'abres per allà fora, per l'entorn. Unes arbres? Una mica més d'abres, sí. Però a fora, què vols dir, a baix? A baix. A baix. Els grans... I a dins hi poden haver-hi més arbres? Es poden posar, o no? A dins, no. A dins hi poden posar plantes, arburs, més o menys grans, que hi ha racons preciosos, de gent que els cuida molt i molt bé, preciosos. I ja et dic que ho trobo molt bonic. Molt bé, doncs ara, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Si algú vol visitar el Walden i no viuen allà, què és el que he de fer? El que he de buscar és la pagina oficial del Walden, www.walden.com i també pots poder-ho mirar, allà poden solicitar les visites i tal. I també, si voleu veure fotografies, esdeveniments... També podeu contactar a través del Facebook. Walden 7 i també ho trobareu. Estan associades les dues. Perfecte, doncs, moltíssimes gràcies. Enhorabona per la feina i per anar ensenyant aquest edifici també de nil·lustre del nostre municipi a tothom que vulgui, que vagi molt bé. Moltes gràcies per convidar-me. Adéu, a tarda. Com una pasa per la publicitat? Enhorabona per el nou console de Cal Lliberté. Fins ara mateix a la feina del Morro. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esber. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 d'altre matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Desperdanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, quedant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Camí de dos quarts de set a la tarda en directe a la penya del Morro, moltíssimes gràcies per escoltar-nos una estona més. I ara connectem amb Cal Lliberté, del que rebrevista la nova llibreria de Sant Just, amb el nostre estimadíssim Arnau Cònsul i també la Silvana Apoca del Cadabant, també estimadíssima. Arnau, bona tarda.Molt bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Cal Lliberté, eh? Què és el Lliberté?Sí, sí, sí, sí, sí. Qui és Lliberté, tu?Què dius quan truca la gent? Cal Lliberté, digui'm?Male de tembre, de l'estació encara, de bueno, em surt el digui, i jo mateix dic el digui i dic no, hauria de dir que el lliberté. Cal Lliberté, digui'm?Sí, sí, però estem aprenent, eh? Estem aprenent encara l'ofici, però això avui hem decidit tancar tot el dia, perquè més de més teníem reformes, perquè no les hem acabat tots, ens havíem de posar més llums, ens havíem de posar una altra espatge, ens ha saltat un moble per l'aparador, i per això avui hem aparegut abaixats amb un cartell, dient que em sap molt greu, però que volíem demanar-li res de la tarda, perquè això sí, et... Ui, què ha passat? Hola? Cal Lliberté? Estàs formant.Eh, Arnau, hola? Cal vosaltres tocar els telèfons a la ràdio. Què està passant? Eh... a veure, per favor, si hi ha algú a l'altra banda de la línia de telèfon, que es manifesti, no? Tornem a trucar. Bé, que no havia passat, eh? Ara fa temps que no ens passava. Bé... Ai, què estàs bé? Què estàs bé, eh? Posiència. A veure, tornem a trucar. Cal Lliberté, què passa? Li hauria d'haver dit que quan li ha agafat el telèfon, hauria de dir, Cal Lliberté, lliguim? Clar, si no ho diu, la gent no ho sap. Bé, l'estem trucant a... A veure, què em diu ara? Que el telèfon ha marcat o no, sisplau? A veure, a veure... 6, 4, 8, 2, 3, a, a... Vinga, s'estem trucant ara mateix a l'ArnauConsul d'Acal Lliberté. A veure si... podem trobar on el trobem. I ara mateix s'estic trucant. Cosa. Què no re спibo? Aye, tu l'ha contestat automàtic? Bé, eh... Tornem a intentar. Aah, tornem... No s'ha de fer és centre. Tornem a mail enforcement. 1, 2, 3... Vinga, ho vas a trucar ara, en Arnau. A veure si... respond i agafa el telèfon. Si no podem passar a la taula. Vinga. Arnau, hola, bona tarda. No, m'ho crec, això. Però per què passa això? Fem una pausa per la públic, un clàssic. I, bueno, què dius? Que no sé publicar ara mateix. Tira un disco solicitado. No sóc l'únic que truca als col·laboradors i no li agafa el telèfon. Va per aquí la cosa. Fem una pausa. Vinga. Bé, i després d'aquests minuts musicals... A veure, torneu a connectar amb Cal Lliberté, hola. Ara això, ara. Per tant, un moment. Hauríem de fer... Quan fem la secció ara, hauríem de dir que connectem amb Arnau Consul. Arnau Consul, bona tarda. Cal Lliberté, digui'm. Exacte, alguna cosa així. Bé, doncs com cada setmana tenim l'Arnau Consul de l'Escola de Scriptura al telèfon i els nostres nens de llibres. Arnau Consul, bona tarda. Cal Lliberté, digui'm. Molt bé, m'agrada molt. Us fa bé? Us puc implementar, eh? Jo diria, Cal Lliberté, digui'm. És directament en lloc de Cal Lliberté i respond, no. O sigui, o sigui... D'acord, d'acord. És d'aquell moviment, si vols. No, jo faria això. Però escolta, és tu el lliberté. Clar, per cert, que estàvem parlant d'això, que van anar a la inauguració. Sí, estan parlant d'urgències, i ja som desatallats, i dius, clar, aquí a la gent li agafa pressa, i jo ho entenc, jo ho entenc. Un clàssic, un clàssic. A veure si aguanta fins al final de la secció. Per cert, anàveu, deiem, que cal llibre té, que cal llibre té. És que m'agraden molt el nom, perquè és com, no sé, em recorda el Bax, però no sé per què, seguint... Sí, i de pujar la paradeta i baixar la paradeta, que és el que hem fet aquests dies. Tot i que és fàcil, estàvem en precari, el que està dient, és que per això ens hem pres dos dies per pencar, que va de pos allums, mòples, i demà tindrem de la tarda, ja a obrir definitivament, i començar a anunciar, doncs, alguns actes, començar a anunciar quan serà la inauguració, policial, diguéssim. Sí, sí, sí. Perquè fins ara, modern, hem fet això que deies del Bax, eh? Pugem la paradeta. Exacte, està molt bé. Per cert, que jo també comentava que el cap de setmana passat és quan vau obrir, de forma més o menys oficial, no? Sí. Aquí, al dissabte, a la tarda. Com va anar? De fet, allò, com a pròleg, i a més, la història és més bonica, encara, vam obrir el dia 5 de gener, a quarts de vuit del vespre. Diu de... Diu de res. A més, que tinc un capritge, obria quarts de vuit del vespre, de fet, a un quart de vuit teníem molts dubtes, i estàm convençuts de no obrir, perquè no teníem tots el que hi ha de punt, però vam decidir, de moment, no ho sé, potser quan passin el res podem obrir els llums, i que la gent vegi que hi ha una botiga nova, doncs ja ho veurem. Clar, perquè la cabalcada passava per davant, o no? Clar, passava exactament per davant. Per tant, dius, mira, com ha fet publicitat, doncs no la viatarem a la porta i els diríem, no, encara no som a punts, però, bueno, perquè havíem deixat un cartell dient, potser obrim quan passin el res. Ah, molt bé, que bonic. Què va passar, que, davant, amb tots els dubtes, la cagaré, la que t'agafa i tot plegat, vam dir, bueno, primer, això, sortim, anem a deixar el gols a casa, i que sigui el que deu vol dir. I clar, al sortir, que veien ser l'E7, davant hi havia, com una vintena de persones, que s'esperaven i ens van començar a plodir. Oh! Per ser tan emotius, va ser... Sí, sí, va ser preciós. I hi havia gent que va esperar el rei, però gent anaven d'esperant, perquè, clar, li hem posat un cartell que obriríem aquella carta, i la gent volia ser rei, volia ser morta, no? Clar que sí, clar que sí, clar que sí. I clar, què vam fer? Dius, bones, que ara just no teníem dos aquí, ara venim, vam anar a deixar a la Valentina, pobreta, que és la mascota de la botiga de casa, i el tornàvem i vam dir, ara no podem no obrir. Per tant, amunt, i va començar entre gent, i fins i a quarts, doncs no m'està, doncs bé. Com a experiència, doncs va ser maca, no? Escolta, et dona per fer un relat, això, eh? Digue-li a la Xilvanna, el dia que va obrir Call Lliberté, o una cosa així. Sobre aquesta, sí, sí. Sí, sí, la... No ho veig, a punt d'haure'n fer. Sí, perquè sempre s'ha aspirat, tens grandes inspiracions. Per cert, el que anava a comentar és que ja teniu la botiga a la llibreria, en marxa, que, a més, vas fixar-me que en Marius Serra, i molta gent d'aquest país de les lletres, va retuitejar, va fer... Sí, sí, tenim la sort que és un dels regals que vam rebre aquest Nadal, doncs jo em reconec un alfabet absolut del Twitter, però en canvi, doncs tenim, com es diu això, com un demànege, magnífic, que es va oferir a fer-nos la feina. És també amic del programa, es diu Roger Consul. Home, com ho té un demànege, eh? Sí, sí, sí. I, realment, l'èxit del Twitter ha fet, doncs, per exemple, un senyor que també és del que la seva aspiració, algun dia obri una lliberté a Barcelona, i que, bueno, us he vist cantant a tants del Twitter, i a canar àvils i tot, vés-los a veure. Oh, molt bé! Perdoni, alguns clients han vingut del Twitter. I d'altra banda, una gran sorpresa, que va ser que, si el 5 obrim el dia 6 surti una notícia a l'ara, o no, va ser el 9, com va morir exacte, i el diumenge 10 s'ha de sortir primer el digital i després en paper, però jo estic convençut que, si el Jordi Noop que ens va trucar, més enllà de perquè ens coneixia i tenia el nostre telèfon, és perquè va veure que s'havia obert, que em parlava molt de gent, i Marius Serra, el pit... I el diari ara, el diari ara, m'ha parlat de votar. Es va trucar com pugui em dir, bueno, estic allà, però bé, encara està mig muntant. Hola, està pel Jordi Noop que el diari ara. Comença amb molt bon peu, eh, que el lliberté, que hi ha el Carrebo en la vista de Sant Just, la vostra lliberté per a l'excel·lència, a partir d'at ja. Per cert que, Arnau, hi ha alguna novetat que t'hagi arribat a la lliberté o alguna cosa? Novetats estan entrant a arraudar-les, com pots comprovar, com pots entendre, vaja, més que comprovar. I ara just m'enganxes fent la feina que no es veu del lliberté, que és entrar al barans. El gener del ordinador, perquè això és que en el corolls de caixa, el ordinador digui, sí, el preu és tant, no? Que t'hagis restant estol, bé, una cosa que qualsevol botiga, de qualsevol producte que venguin, però que un servidor no havia fet mai ni s'havia arribat a imaginar la quantitat de paperassa que això es veu. Però, bé, la feina que anem aprenent. No volia ser autònom, doncs vinga. Sí, em fa il·lusió, perquè un dels... Mira, Just l'Albarà, que estic entrenant ara, inclou una novel·la, poc coneguda, però que crec que pot tenir molta gràcia. M'has de dir d'una editorial petiteta, que ja sabeu que a mi m'agrada, doncs, anar a recomanar aquestes editorials que tenen menys visibilitat, i que, a ca lliberté, procurarem servir bé. És una editorial que es diu Fil d'Aram, que tenen el port en els exeditors de la Galera, i en molta experiència editorial, com s'anava Xavier Blanc i la Laura, i l'Albarà d'Aspot, perdó. Té la particularitat que tots els llibres sin infantils de cuina, de biotecnologia o les novel·les porten sempre això un cordillet d'aquests que fa de punt de color d'Aram, un color broncejat, no? Sí, sí, sí. És una novel·la, que és una de les seves apòstes, un novel·la d'aquests totsots, d'aquests que pesa i que s'envaga a les 505 de pàgines. Com que anem? Sí, sí, es diu Berengàrius Alfredricida. És de Jacín Salvador, conecut en un nom diploma de J. B. Salvador, un escritor, ja amb una bona trajectòria, nascut a la Cerdanya l'any 38, parlant d'alguna edat amb molta solera. I el que fa és, però fa gràcia, perquè si algun cop no m'he plantejat mai que hauria de fer alguna novel·la, un dels temes que em cridava l'atenció era tota aquella època que tothom li sona, però ningú sap gaire gran cosa, que és la dels Ramons Berenguers, de l'Història de Catalunya. El Ramon Berenguer primer, el Berenguer Ramon segon, Ramon Berenguer IV, altres... i a més es van liant, no? Una saca, sí, sí. Doncs un d'aquests personatges, el que sempre crida més la tensió, és que, a més, el rei sempre porta un de pítets, no? Jo fa primer el compariró. El tercer, el serimoniós. Aquest és el fadet. Però n'hi ha un de Ramon Berenguer, concretament el segon, que porta el que el nom ve, o la pítet, el fratricida. Oh, el fratricida! I aquest què va fer? Perquè per guanyar-se els pítets, no? Perdona. Si podem carregar-se, són jo. No cal ser gaire lletrat per saber que el que va fer aquest home va ser carregar el seu germà, no? Clar, clar, clar. I, efectivament, si mirem el rei anterior a ell, aquest és Ramon Berenguer II, l'anterior és Berenguer Ramon II. Ah, sí? És veritat, és un de... És el rei de bords, eh? Molt graciosa. I, clar, com es deia, l'epítet de Berenguer II és el Dishortat. Sí, clar, perquè se'l va carregar el germà. Perquè volia ser rei. De fet, no rei, volien ser comptes. El rei s'hi hauria de més tard. Normalment, els noms aquests, com dic tu, el fratricida, el Dishortat, el Pilos, d'això que ho parla un cop s'ha mort, no, ja? Exacte, suposo, mira, la gent li queda, i no sé, o un cronista aquella època tenia aquesta, no sé... Clar, Dishortat... I això, que és ara, doncs, no sé, per Twitter hi ha l'ubrient de ban, no? No li diem a Joan Carles Pliment, no té pits, l'hauríem de votar... Sí, sí, salvant totes les distàncies, però amb el Barça ja passa el mateix. Com se li ha de dir el Barça Guardiola? El Barça de les... Clar, sí, sí, seria una cosa similar. El prim tim, el Barça de les 6 copes, bueno, en fi... Doncs escolta-t'ho, clar, doncs... Potser hi ha un cronista... Amb un, no sé, apoblet, amb algun monestir d'aquests, on escrivien l'esclònic... Bernat d'Esclot, Bernat d'Esclot, no? Diu que era un... És un d'aquests, eh? I tenia l'encàrrec, però, mira, se li podien el nom, ell ho col·lava als manuscrits i després la cosa que ve. I clar, el millor, una mica el que fa aquesta novel·la, el que vol fer aquesta novel·la històrica, que és tan fons de... el segle XI de la història de Catalunya, quan Catalunya no està encara tota unida, per tant, estem tot d'aquí un dia en reis, en realitat, pròpiament, els berenguers i els remons, eren comptes de Barcelona. Comte de Barcelona, comte de Vi, comte de Vidalú... Després, com que somaven molts comptats, doncs, bueno, el comte principal important. Un dia un d'ells es va casar amb un rei, el de Gagó, i els van passar a ser comte-reis, no? Tot aquesta història, doncs, la d'aquest dissortat i la d'aquest fratricida, que clar... La novel·la és la reivindicació del fratricida, diumenge. Mala sort, he passat a la història i me'n vaig carregar el germà, però vaig a les coses. I, aleshores, crec que és una novel·la molt interessant. És una novel·la històrica, que, a més, normalment, són gent que els agrada lligir totxots. A mi me'n ha vingut gent, algun cop, no en quincara a la botiga, però jo, parlant amb gent, dius, no, no, jo sí, la novel·la, no té 80 pages, com a mínim no m'hi poso. A mi em passa el revés, a vegades em fan mandre, aquestes tanyades. A mi molta, a mi molta, a molta. Però hi ha gent que és el revés, que li posa els totxos grans, o el 400 de la novel·la, sigui complexa, sigui llarga, en tinguis per 3 mesos. I, a més, hi ha una institució de l'autor de la novel·la. Berengàrius alfretricida. Berengàrius alfretricida. Jo també, Salvador. Com es diu que es diu l'autor? JV Salvador, es jacín veger salvador. Nom de ploma JV. Bé, hi ha una altra llibre així que tinguis aquí, a mà, que, no sé, el primer llibre que vas vendre, quan vas obrir el dia a reis, quin va ser, te'n recordes? Sí, el primer llibre que vaig vendre, de fet, fins i tot abans d'aquesta anècdota que us explicava del gos, va ser un llibre, jo crec que Justícia Poètica, perquè va ser un llibre de la Breu Edicions, que, clar, l'editorial de l'Ignat Gipàmia s'enjusta i de l'Ester Endorra, que és amb qui, des de fa quadranys, vam començar a fer els recitals poètics, a la que aneu, i l'èxit del qual, d'alguna manera, ens ha acabat en tenent a dir... Escolta, fem un pas més, no n'hi ha prou més en radical. Clar, clar, clar. I doncs, va, doncs, posem-nos a vendre llibres. Per tal, crec que és de Justícia, que fos un de la Breu, en concret, un que es diu L'Ester Estimat. L'Ester Estimat, no. L'Ester Estimat. És una novel·la curta, aquest cas, tot el contrari, a l'altre, l'autor és Evelyn Boh, Evelyn, sembla un nom de dona, però no, és un home, i, de fet, és un autor britànic conegut per una novel·la de l'acord, que va fer una pel·lícula que es diu Orquetornabritxhet. La pel·lícula d'aquestes, així, és victorià. És un autor, de principis, de primera meitat del segle XX, i que se'l reconeix, sobretot, d'aquestes novel·les, així, amb polors, de grans cases anglèses, l'època victorià, l'Elisabetia, en aquestes coses. Per un camp diquesta, l'Ester Estimat és tot el contrari. És una rareza que ell va escriure, i que jo crec que la podria unqualificar com un mix de... a Six It Under, o sigui, a dos metres bajo tierra. Ah, sí, una sèrie molt bona.Sí, primer ministre. D'acord, recorda, situen les dues sèries, no? Sí.Sí, primer ministre, l'humor britànic d'aquest que te la va fotent de costat, no? Ironia, el canto, riures, del morir del kitbella, eh? Doncs, justament.Correcte. Del morir del kitbella és el que ens porta a l'altra sèrie, que seria aquesta, a dos metres bajo tierra, que és les desventures d'una família que té una funerària. Sí, senyor.Sí, senyor. Doncs què és l'Ester Estimat del títol d'aquesta novel·la? Doncs l'Ester Estimat és d'alguna manera, com les funeràries, que no venen dels seus no-clients, però sí, clar, no es llencen el portes i aquest optimisme, que parla sempre de l'Ester Estimat, com el que... El qual, doncs, es passen les despeses totes a dalt. Correcte, correcte. Molt bé. A partir d'aquesta presidència, és una novel·la bastant... que riu de les diferències entre Espanya i Anglaterra, això, de tot el que em vol, té una cerimònia... ...luctuosa, és a dir, la mort, molt bé. Doncs aquest és el primer llibre, que també fa història que el llibre té, que és l'Ester Estimat, que es va vendre l'altre dia. Escolta, tenim ret, dos minuts per acabar, i et volia preguntar sobre el recital poètic, que, bueno, són una mica de competència, no? Avui l'Elga Simón amb els seus poemes fantàstiques recitant i el piano amb la Clara Aguilar, que, de fet, estaran d'aquí una hora i 10 minuts a l'espai de lliure creació Carme Malaret, també, al carrer Bonavista, però més tocant cap al cau, diguem-ho així. Us faran a les 8 del vespre uns poemes. És un musical que es diu... Bé, un recital que és amb els teus escals. Sí, tu n'has sentit alguna cosa, tu, o què? Bé, n'he sentit algun vídeo que hi ha penjat al YouTube, si busqueu amb els teus escals. La Clara Aguilar, Elga Simón, em podeu veure un petit cas. Crec que serà una petita joia. Jo crec que sí, eh? Des del mailing que es digui allò i que anem fent a Calt Lliberté. Des de Calt Lliberté l'hem demanat a la gent quin és. I de fet, avui, que ja et dic, teníem tancats, com que ho havíem promocionat nosaltres, jo tinc por que la gent vulgui venir aquí, al recital, no? Un altre Calt Lliberté que he posat a la borda dient... El recital és el número 6.Molt bé, molt bé. Una miqueta més amunt.Molt bé, ara. El recital és el número 8.Molt bé. I m'agradaria anar-hi. Ja acabo d'entrar a Gotre al Baran. Vull treure el cap, evidentment. A veure què tal, que té molt bona pinta. La setmana que veniu un altre, eh?O on? La setmana que veniu un altre recital, vindrem, penso, a parlar-ne en connexió. També els dijous, 21, vindrà la Sònia Moll, la Sònia Moll, i l'acompanyarà al piano la monstra dels teclats, que és la San Justenca Clara Peia. Clara Peia, també. És un recital que ja vam fer a la Teneu fa cosa d'un any. La gent va quedar entusiasmaíssima, perquè la porta que es prenen una i l'altra, que vas complementar, n'és fantàstic. Perdona, jo vaig anar a veure què era allà, a la senària de les ales 50. Doncs tu mateix em pots parlar. No sé si faran exactament el mateix, o, per tot cas, és la mateixa combinació, per tant, és qualitat més que assegurada. I, en fi, serà per inaugurar l'exposició Persona, que fan al celler que ens n'està l'exposició. La inauguració, crec, és a quarts d'avui, i aquest recital és a quarts de 10. Perdona, no només... Rentalia, massa golomeracions, perquè, a més a més, hi haurà un tas de cervesa artesana. Doncs s'ha cregut, o, per tu, separar els dos actes. I, en fi, per tant, és part, és a quarts de 10, però, en fi... Per tant, una cosa... No és només que ens n'estàs, sinó que agura l'exposició Persona, amb l'Olga Álvarez, el capdavant de tot i tal, sinó que el Casal de Joves també, eh? És una exposició que té d'oble recorregut. Sí, senyor. Persona, persones, estem atentats. I en el voltant de la qual esperen molts actes. Correcte, correcte, correcte. El dia que hi haurà avança, que tallarà justament l'Ariadna Pella, és l'Ariadna Clara... Sí, sí. A mi m'he l'entès, ara no em vol dir exactament. Hi haurà també vídeos... Un dia que farà una mena de demostració de vídeos, i li diré, please, que farà els germans cordos, hi haurà tallers... En fi, faran... Hi ha activitats, us animo que em treu a buscar informació, perquè valdrà molt la pena. Bé, Persona, ja en parlarem la setmana que ve al programa. Per què? En parlarem, en parlarem. Sí, que anava a dir, ostres, aquesta explosió, no? Que hi ha sent just culturalment parlant, ens encanta. És fantàstic. No sé si t'ho has trobat algun motiu, el part que... Ara ja sé que t'ho has implicat, perquè has obert la llibreria, tenim això i tal, un inquietud cultural important, no? Jo crec que l'inquietud ja ha sigut sempre, i el que ha passat... Jo quan n'hi he trobat, que molts actes que, per exemple, muntava el que gent, com la Marbeixa Olga o la Carme Laret, doncs jo a mi no m'arribaven, no me n'assabentava. Hi ha hagut sempre sent un cert problema de comunicació i molta gent que m'ha dit, ah, fa 4 anys que fas un recital de poesia, o gent que, per exemple, a veure el dia de la shopping night, que et va veure el que fèiem un recital, això ho hauria de fer més sovint, fa 4 anys que em fèiem la hora. I diu, com pot ser? I penses, bueno, evidentment, doncs el que falla és aquestes xarxes, perquè la gent s'ha vendut, és clar, i potser el que està començant a agafar és que, bueno, aquests diferents grups ens comencem a trobar i, clar, de res, doncs jo tot el que facin, a l'Espai Carme Malaret, o que jo m'assalenti, i, culturalment, doncs jo ho intentaré vendre. Ho intentaré publicitar, perquè després passi el mateix amb els actes que pugui fer jo. D'entrada, gent que no escolta radioes, Bern, això ja... Tot el més veritat, tot el més podria ser. I l'altra cosa que hauríem de reivindicar, que venia a escoltar radioes, és que, ara, dins d'aquí d'aquí d'aquí d'aquí d'exactament, cultiva el 1800... Bueno, en fi, doncs, Arnau, no tenim més temps. Enhorabona per Call Lliberté, que vagi molt bé. Molt bé. Sí, home, sí. Ja veuràs que tenen molt bé. Si no, doncs escolta, ho veuràs intentat, i l'important és això. Si no ho fas tu, què ho farà? Arnau, que vagi bé, cuida't molt, una abraçada. Una abraçada ben forta. Bona tarda, bona tarda. Sí, 153 de la tarda. Acabem el programa de l'Apenya del Marro. Aquí mateix. Vinga, que vagi bé. Adéu-siau, eh. No, no comedem. Bé, agraïm tota la gent que ha fet possible l'Apenya del Marro d'avui, la Cristina Barca, de les notícies de Sant Just, el Pau Rahm, el nostre politòleg de Capsalera, i l'Àlex Bolivella, que és una guia turística del Walden de Sant Just, que hem vingut a explicar la seva experiència. I, ara, l'Arnau Consul, parlant de llibres des de Call Lliberté, que us ha parlat i el company de Jordi Domènec. A partir de la 5 de la tarda, en l'última edició, de la setmana de l'Apenya del Marro. Ho veiem ara amb l'informatiu extra amb la Cristina Barca. Adéu-siau, bona tarda i que segueu molt feliços. Segueix l'Apenya del Marro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Marro. A Facebook, l'Apenya del Marro. Com veu, sou originals de men. Doo-doo-doo... I was then gone, and where are all the gods? Where the streets white earth and leaves suffide to rise in awe? Isn't there a white night upon a fiery sea? Late at night a person I turn and I dream of what I see. I need a hero, I'm holding out for a heel till the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast and he's gotta be fresh from the fight. I need a hero, I'm holding out for a hero till the morning light. He's gotta be sure and he's gotta be sure and he's gotta be like a light. He's gotta be sure and he's gotta be like a light. He's gotta be sure and he's gotta be a light. He's gotta be sure and he's gotta be like a lead. He's gotta be sure, and he's gotta be like a lead. He's gotta be sure, and he's gotta be like... Ressing on the thunder and rising with the heat. It's gonna take a superman to sweep me off my feet. I'm holding up for a hero to the end of the night. He's gonna be strong and he's gonna be mad. And he's gotta be fresh from the fight. I'm holding up for a hero to the morning of life. He's gotta be strong and he's gonna be strong. And he's gotta be loved and alive. I'm holding up for a hero to the end of the night. He's gotta be strong and he's gonna be mad. I'm holding up for a hero to the end of the night. I'm holding up for a hero to the end of the night. I'm holding up for a hero to the end of the night. Throw the wind, the chill, the rain, and the storm and the flood. I can feel his approach like a fire in the blood. That's a fire, that's a fire, that's a fire, that's a fire, that's a fire, that's a fire, that's a fire, that's a fire. I'm holding up for a hero to the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast and he's gotta be fresh from the fight. I'm holding up for a hero to the morning of life. He's gotta be strong and he's gotta be strong. And he's gotta be loved and alive. I'm holding up for a hero to the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast and he's gotta be fresh from the fight. I need a hero. I'm holding up for a hero to the morning of life. He's gotta be strong and he's gotta be strong. And he's gotta be loved and alive. I need a hero. I'm holding up for a hero to the end of the night.