#840 - La Penya del Morro del 15/1/2016

i s'ha atalitzat prop de 200.000 imatges. Maite Pedró, directora de l'Arxiu de la Noguera. Tenim gairebé tots els fons municipals, i això garantim així la preservació d'aquesta documentació. No només la guardem, sinó que la difonem. El portal de la Generalitat ja es poden consultar amb més de 9.000 documents històrics de la comarca de la Noguera. Jornemaria Perelló, Catalunya Ràdio Lleida. El Barça s'enfrontarà a l'Atlèntic Club a quarta final de la Copa. La nada serà el dimecres dia 20 a Vilbau i la tornaran al 27 al Camp Nou. Aquest emprenyament suposa que els dos clubs juguiran tres partits seguits en 10 dies, ja que diumenge s'enfrontaran en Lliga. Els altres quarts de final són València a les Palmes, Sevilla a Mirandès i Celta a Atlètic de Madrid. A l'Espanyol, la curva jove més un comunicat on asseguren que l'espancardes del partit de Copa només tenien per objectiu crear un llig. El Barça s'enfrontarà a l'Atlèctic Club a quarta final de la Copa, i el Barça s'enfrontarà a la Polèmica. La partit de Copa només tenien per objectiu crear un ambient reivindicatiu per contestar el que van considerar una campanya mediàtica del Barça, sense voler fer apologia de la violència o discriminar per raça o sexe. El conseller d'interiors, Jordi Genès, s'ha pronunciat i diu que vol posar nom i cognoms a els culpaules. Al Belgrat, el campionat europeu de Waterpol, la selecció espanyola femenina amb 10 jugadores catalanes, ha derrotat en facilitat 6 a 21 les anfitriones, les cèrbies en el tercer partit de la fase de grups. I el Dakar, amb màrcel·la d'Udzena La cara marxa a la dutzena i per l'última etapa del Dakar entra a San Juan i villacar-los passa amb 481 km de trama especial que pot ser decisiva pel podi final. Fins aquí, les notícies. La cara marxa a la dutzena i per l'última etapa del Dakar La cara marxa a la dutzena i per l'última etapa del Dakar A ràdio d'Esvern Vits, molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres 17 cirumenges a 10 a 11 de la nit. Per seguida, actualitat del Bas i l'Obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Bas i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. Gràcies a tots els productors. que es celebrarà el pròxim dijous, dia 28 de gener. Ciutadans, doncs, considera que, de cara a doncs a aquest 2016, que acabem de començar, caldrà reposar les beques menjador i els ajuts socials per als més necessitats. Serien els més destacats de cara a aquest 2016 dels reptes que es posen ciutadans. Això serà el proper ple. A més a més, també ha parlat Guillermo Francesc, del nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Et diu que m'has de dir el mismo, no? Sí, almenys així és. Molt original, molt original. No ho havia escoltat mai abans, no em sonava a aquest joc, sí. De fet, el portave d'oci tants a Sant Jusguiermo Francesc assegura que no veu cap canvi entre l'expresident Artur Mas i el president Carles Puigdemont, i assegura que encara aquest segon és més radical. De fet, Francesc considera que, amb el normaliment del nou president convergència, està intentant guanyar temps per refundar el partit i mirar de recuperar la lectura, tal menys així ho ha justificat. De fet, assegura que l'expresident Mas ho va dir en assegurar que s'havien corregit, el que les urnes no els hi van donar, i per tot això, Francesc ha qualificat de frau els darrers moviments fets per convergència. Escoltem-lo, jo crec que encara és molt més radical que senyor Mas. És a dir, estem parlant d'una persona que és el president de l'AMI, que té un passat, un tuit, on té tuits una mica escandalosos, o que crida l'atenció a la punta de vista, que no deixen indiferent a ningú, i jo crec que és un president que no... que no és serà un president de tots. Jo crec que no estem tocant de peus a terra, i estem fent algo... pensant algo que no es pot fer. Bé, camió de qüestió, parlem ara del bar del centre cívic Joan Maragall, que ha deixat de prestar servei per finalització de contracte amb l'empresa concessionària. Atenció, perquè ara mateix hi ha bar disponible a la plaça Maragall. Sí.Ara, fins quan? Com, fins quan? Quan hi haurà el bar, o sigui, perquè si ha deixat de prestar servei... És a dir, el bar hi és, encara. El que no està és obert, i no és per obert. Anem a ser seriosos. O sigui, hi ha el bar obert, ara, o no? No.No hi ha bar obert. No, de fet, és que fa un parell de setmanes se't podria ser més exacta, és a dir, és que l'últim dia que van quedar oberts, perquè, de fet, va fer... que era qui gestionava tot el bar, va fer una mena de comiat amb algunes de les persones més acídues en aquest local, va ser l'últim dia, el del Barça-Madrid, que van estar oberts. Per tant, fa un parell de setmanes una cosa així, jo diria que el bar, doncs, està tancat. De fet, els enjustents no poden gaudir d'aquests serveis, i el local, doncs, precisament, es troba tancat, ha hagut això, no? Que l'empresa concessionària ha deixat de prestar servei per aquesta finalització del contracte. Per tant, el contracte va finalitzant el seu moment, des del Madrid Barça, m'has de dir, en tu? Sí, diria que sí, si no m'equivoco, ara. Des de mitjana de desembre, no? Una mica abans, fins i tot. Sí, no ho sé, quan... El Madrid Barça va ser fa bàsic de setmanes, abans de Nadal, va ser el Madrid Barça. Mon pare és usuari d'allà, del Bar, i de fet, va anar a veure el Barça-Madrid al Bar de la Maragall, i, precisament, el propietari o la persona que fins a aquell moment ho gestionava, li va comentar que aquell dia era l'últim dia que estaria obert. I es va acomiadar de mon pare, i tal com per tant, jo crec que l'últim dia que va estar obert va ser aquest. Tot això fa setmanes, eh, que ha estat exacte. A més d'un mes, ja, abans de festes, i ara mateix, allà no hi ha... el Bar està tancat, i, per tant, la gent no pot anar a consumir res ni a veure res. Això és perquè ha acabat de prestar-se el contracte, a causa del contracte amb l'empresa concessionària, no? Sí, correcte. De fet, al que va ser liar el contracte, ha hagut de deixar els serveis que presteva en aquell bar, i ara, el que toca, per part de l'Ajuntament, suposo és que, doncs, per a una revisió, i no sabem si encara sortirà una altra vegada a concurs, doncs, per la persona que guanyi, pugui prestar els serveis a com a cafateria en aquest local. Bé, doncs aquesta és la dada d'una pena, perquè no sabem quan es tornarà a reobrir el Bar de la Pesa de Maragall. Un bar, que, bé, ja n'hi ha alguns, eh, de bars, però era un bar mitim, perquè... què passa? No, no, que s'omplia molt, el Bar. Sobretot en dates puntuals, recordo l'any passat que es va fer. Doncs allà, una presentació de vídeo, que es va fer el vídeo aquest de la festa major, i tot el que es va presentar a les plenes d'allà, doncs, precisament, el Bar estava a tothom plen, i no hi havia. La Pesa de Maragall és una plaça molt grossa, i la plaça més gran que hi ha és el centre del barri nord, no? Llavors, allà hi ha molta gent que utilitza, doncs, per fer un vermut, o per prendre alguna cosa, per passejar, perquè és un bar del centre cívic. En fi, veurem què és el que passa, i fins quan tindrem bar o no. Ara que estem parlant del sector de la restauració del municipi, comentar que, en principi, el Bar del Milenari, que és el del parc que està al costat, en principi obrirà ja a final de gener. Això és el que m'hi van comentar fa unes setmanes. Sí, està previst, de fet, a veure, el Bar terrasse del Milenari, que es troba tot just darrere de la del mercat municipal, no ens en equivoquem, perquè l'altre ja... recordem que ara no es diu el Bar del Milenari, sinó és el Brot Recog Astronòmic, doncs, el Milenari, en aquest cas, va ser... es va veure en concurs, l'adjudicatari va ser Eduard Villadot, en aquest sentit, i està previst, presentament, com dius, que obri properament. De fet, fa unes setmanes, si no recordo molt, crec que vam saber que estava fent unes obres al local, i, per tant, un cop hagi finalitzat les obres i estigui tot a punt, suposem que, en aquest cas, l'adjudicatari Eduard Villadot obrirà per tal de donar servei a totes aquelles persones que s'apropin fins a aquest local. És el que nosaltres sabem fins ara. Més informació, Jordi, perquè, pel que em fa la sensació, crec que has pogut parlar, potser, amb l'adjudicatari, en aquest cas. Bé, no, amb ell, directament, però sí, amb gent del seu entorn, i m'han comentat que això ja estava, ja, eh? És qüestió de re, no? De fet, estigui fent un viset, ara, per veure si la setmana que ve, podem fer una entrevista amb Eduard Villadot, perquè ens expliqui quan obrirà aquest nou renovat Bar del Milenari. En fi, doncs, tot això és pel que fa de restauració, alguna cosa més? Sí, un últim apunt, també, ja ara, que ja estem parlant de tot plegat de cafeteries, bars i de més, doncs, a destacar que aquelles persones usuàries del Bar de la Vagoneta no podran gaudir d'aquest servei fins al dia 11 de febrer, ja que arromandrà tancat per vacances. Per tant, doncs, aquelles persones que vagin a la Vagoneta, o, si més no, que vagin amb els infants, senjús, o fora de l'estat del municipi, que vagin a l'espai de joc, o que, bueno, utilitzin aquest equipament, que sàpiguen que el Bar del costat de la Vagoneta, que està dins del mateix equipament, doncs arromandrà tancat per això. Per qüestions de vacances, de les persones que ho gestionen, i no obrirà fins al 11 de febrer. Bé, eh, perdona, fent l'11 de febrer, el què? El Bar de la Vagoneta. El Bar de la Vagoneta, avui anem fent... Bar, que tens llocs? Bé, Bar de Canji, com estàs? M'ha revisat una mica el contracte. Quan acaba el contracte, el Bar de Canji? No ho sé, però crec que... Bueno, això, una trucada d'Edo, ràpid i està... Sí, no ho sabeu, em vas a parlar. No triga gaire, eh? No? No, sembla que aquest any sabrem si li prorroguen o no. No sabem encara. N'estarem al cas. Hi ha un altre bar que ens escapi? No, en aquest cas eren els tres bars. Per una banda, el Bar de la Maragall, que tanca, per una altra banda, el Bar del Milenari, el de darrere del mercat, que obrirà properament, i una altra, que arromandrà tancat durant uns dies, fins al 11 de febrer per vacances, que és el de la Vagoneta. El de la Vagoneta, molt bé. Després també hi ha altres bars, que són de concessió municipal, que tenim aquest al Bar de Can Ginestar, com hem comentat, i jo no sé si hi ha algú altre, a més. Ara mateix, pensant-ho, no recordo. No, a Frankfurt, no. A Frankfurt de la carretera, per exemple, no és de concessió municipal, per tant, no sembla que no n'hi ha més. La Teneu, no sé si la Teneu... No, el restaurant no és. Això depèn de... No, no és de la Teneu, clar. Clar, depèn de la Teneu, tot i que l'edifici és d'ajutament, no? O no. Sí, diria que si l'edifici, si més no, la sala municipal de la Teneu, sí que és de l'ajutament. La sala municipal, sí, això els he de dir, la sala municipal. La sala gran. Bé, canviem de qüestió. Perquè si a la plaça Maragall no tenen bar, sí que tenen, però uns entre cinc, que continuen funcionant. I ja hi ha les últimes places obertes pels cursors d'anglès, pilates i GAC, que és GAC. GAC és Glutis, Addominals i Cames. Del centre cívic, Joan Maragall, Gestió de les Emocions, Zumba... O fins i tot jo, que són altres dels cursos que es poden fer. Aquests dies arrenquen la majoria dels cursos de l'equipament, no, Cristina? Sí, de fet, encara hi ha algunes places disponibles per realitzar alguns d'aquests cursos divers dels centres cívics. Joan Maragall, aquestes terres places corresponen com has dit bé als cursos d'anglès, pilates i GAC, que, com deia, més Glutis, Addominals i Cames. Tot i que alguns d'aquests han començat, tothom qui vulgui, encara està a punt per apuntar-se. En el curs d'anglès, conversa a nivell 1, que va començar a fer-te aquest dimecres, es farà de 5 a 2 quarts de set del vespre a cada dimecres, a l'equipament amb la blanca del barri, i tothom qui vulgui encara n'hi ha places disponibles per apuntar-se. Que sàpiguen, però, que l'objectiu d'aquest curs és millorar l'anglès, parlant, en pràctica, no vocabular-hi també diferents expressions. Un altre dels cursos que dèiem, que encara hi ha places disponibles, i al qual també es poden apuntar tot i que aquest també ha començat ja. Doncs parlem del GAC, que és el GAC de fer glútees, abdominals i cames, que es farà cada dijous de 3 quarts de set a un quart de nou de la nit, i es farà amb la Lorena Bartabèdian, que combinarà activitats eurobiques amb exercicis específics per emportir i tonificar aquestes tres zones específiques del cos. I per l'últim, l'altre darrer taller curs on encara hi ha places disponibles és Apilates, que es fa cada dijous de 5 a 2 quarts de set de la tarda, i en aquest curs destagarà que començarà el dia 21 de gener, per tant, qui vulgui encara no ha començat, i es farà també amb la Lorena Bartabèdian, faran en aquest cas exercicis d'estirament i d'enfortiment del cos, enfocats a l'estirar, enfortir i tonificar els músculs, en aquest sentit de diferència del GAC, els músculs de tot el cos i no només d'aquestes tres zones. El preu d'aquestes activitats és de 68 euros amb 31 cèntims per trimestre, i tothom qui vulgui apuntar-se només cal que demani més informació, que es quasi encontacta amb el centre cívic Joan Maragall, a través del telèfon 93-470-0330, o a través del correu electrònic CCJuanMaragallarroba-sanjús.cat. De fet, tenen altres cursos, en aquest cas les classes estan cobertes, però també que sapigueu que faran al llarg d'aquest trimestre, doncs yoga, atumba, orts, gimnàstica dominal i popressiva, entre molts altres. Molt bé, doncs Cristina, gràcies per l'informació. Ja sabeu que teniu tot això, i més, a radio-desert.com. Ara mateix, a partir de la set, els sanjús, notícies, edició... Doncs perquè vagi bé, bona tarda.Bona tarda. Fem una posa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el Dani Martínez, i el Joan Chirirella, els bunis de sanjús, fins ara. La feina Valmorro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esper. La feina Valmorro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esper. Pits, molt més que nits de l'actrònica. Vits, ara divendres, dissabte, si diumenges, a 10 a 11 de la nit. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Despertanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Vius connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Esper. Durant, de 8.1. Ràdio d'Esper. Durant, de 8.1. Ràdio d'Esper. 5 minuts arreu amb el punt de dos quarts de sis de la tarda. I avant ha passat avui amb els guunis de Sant Just per parlar de televisió. I tot això, Dani, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda, Sant Just! Que et poses ja estupendo. Que et poses estupendo, ja. No sé el que vols dir, però sí. Que vens aquí amb uns aire de grandesa. Home, clar, és que Ràdio d'Esper, la nostra... La de tots. Bé, escolta-t'ho, la nostra, la de tots. Avui veig que vens amb una carpeta i amb molts fulls a dins de la carpeta. Què hi ha dins? Doncs mira, hi ha aquí consells de cuina. A consells de cuina? M'interessa, m'interessa molt. No és per fer la competència, però jo també estic amb molts lins de re. Hi ha la ràdio local. I aquests documents són els còtils lins u... Perdona, perdona, perdona. Què fas amb molts lins de re? Una secció de consells de cuina. Però quin dia vas? Els dijous, el matí. I tu dones consells de cuina? Jo dono consells de cuina. I la gent truca i tot? He trobat gent pel carrer dient-me que els consells... Sí, he anat pel carrer de Molins i m'han dit... On hi ha aquest consell? M'han cantat el que has dit avui, Dani. No és conya, eh? Perdona, m'estàs dient que allà sí que truca la gent i l'escoltes. Sí, perquè si es fan concurs, al final del programa es fan concurs. I la gent truca. Una de truquades impressionants. Aquí també truquen, eh? Quan fem allò del mirador, la gent també truca o no, Dani? No és el mateix. Jo, per molt que m'estimi s'enjust, no és el mateix. Allà truca més la gent. Allà truca més la gent, sí, sí. Per això, si ens esteu escoltant... Per què creus que passa això? La ràdio, per exemple, és més gran que aquesta, la ràdio de Molins? Sí, una mica. Bueno, no ho sé, no ho sé, tingues mal dubtes. Potser no, eh? Aquesta té un locutori molt gran. Més o menys com aquesta. No, el locutori aquest és molt gros. L'altre és més gros que l'altre. I tant, si té unes cadires per seure i tot. Té un piano, té un piano... Home, si hi ha un piano, que vols que toquem el piano. Home, clar, toquem el piano. Ah, sí? Toca un mica el piano. Posa-ho jo? Sí, posa't tu. Hòstia, Jordi, quin nivell de lasso. Hòstia, tu, quin nivell de lasso. Tothom es queixarem, ara, per això. Doncs molt bé, la ràdio de Molins és rei. I tant, sí, sí, jo també. Hi ha alguna cosa més així de ràdio de Molins que t'agradi? Que m'agradi. Ah, mira, una cosa que no m'agraden. Els cascos són molt més còmodes de ràdio de Molins. Veus? Sí, sí. Perdona, no seràs tu qui ha robat un casc, un dels cascos de la ràdio, que últimament es ha aparegut un. No, no, no. A veure si algú l'ha agafat i se l'emporta cap a ràdio Molins. És rei, que ja no... Què són, com ràdio així, com cascos sense espumet, o què? Sí, són com negres, i no tenen espuma. I són incomodíssims. I hi ha un que està trencat i que se't fa mal a l'aurella. Ah, és horrorós! Aquí no, eh? Aquí no. Aquí és cascos importants, auriculars, pels col·laboradors de la ràdio. I tant. I llavors que t'ho veig, que portes en aquesta llibreta tot de consells que dones amb Molins de Reis. I tant, aquí... Escolta, Dani, explica'ns als consells que vas donar allà que la gent et parava pel carrer i enta que tampoc ens en agafem. Sí, i tant. Doncs mira, comencem... Tinc un fotiment de consells, comencem per aquests. Com evitar... No, mira, aquest millor. Com desengressar fàcilment els aliments d'una cassola. Ah, què vol dir? Alhora de netejar de la cassola? Sí, alhora de netejar de la cassola, com ho podem fer. Perquè, perdona, jo el que faig és posar un remull i tirar una mica de feiri per sobre, i deixar-ho una estona. Doncs... Això no sé si... Aviam, no està mal. Sí, sí, has encertat. Un dels consells d'aquests, sí, sí. Just quan acabem de cuinar, posem un rajuli de sabó. De rentar plats amb una mica d'aigua ben calenta a la paella o cassola, que us hagi enganxat amb una mica de menjar. Fantàstic, Jordi. Hosti, quina categoria. Perdona, i això molt línua, però deixa... Bueno, aquest és molt senzill, aquest és molt bàsic. Joan, bona tarda. Espera't, que no t'escoltem. Però van dos, sí, una, dos... Bona tarda, Joan. Però per què no t'escoltem avui? A veure, per la tarda, Joan. Aaaah! Ha costat, ha costat, però amb el cap. Haureu de portar un micròfon de molins de reg. Sí, que si no te l'han sentat des de la taula... Els micròfons són tan bell, els micròfons? Sí, són molt macos. Escolta, Joan, de aquesta tanta història amb molins de reg, que és el Dani, que és una senyora molt bé. Està enamorat de molins de reg. I cobro més que aquí, és a dir, res, però bueno, vols o no? Igual, com és igual. Potser ens surt més a comptar ràdio d'Esber, però no. A més, calla. Ara paga el transport. Ara, ara, ara. Jo deia això, Joan, perquè tu te'ls consells... Són consells que més o menys... Ara et diré un quan acabi aquest. També una altra opció és posar el foc amb una mica d'aigua i vinagre, deixar-los que es faci una mica xup-xup. Això fa la meva àvia. Ah, sí? I tu ho fas també, Joan, o no? No, jo cuino poc. A mi la meva àvia un dia em va donar un consell, que és... Alguna vegada, Jordi, quan netegis els gots, sobretot, neteja l'aigua calenta, que brilla amb més. Ah, el meu consell, que em va donar la meva àvia. Sí, la meva àvia. Mira, aquest consell em van parar pel carrer i em van dir que era fantàstic. Sí, perdona, aquest és el megaconsell. Aquest és el megaconsell, que és veritat, eh? Van parar pel carrer i gent de molins de reg. Sí, és pura física, això, eh? Sí, a veure. Física. Aviam, de ben segur que moltes vegades heu volit pasta i us pregunteu si la fórmula de posar oli a l'aigua de cucció funciona, o és la més adequada. Sí, perdona, jo ho heu comprovat que sí que funciona. De posar oli? Sí. Doncs no... Doncs ja diria que la pasta s'ha d'avollir sense oli, no? S'ha d'avollir sense oli! Ara s'ho explicaré per què. Per què? La tauria. Ara tot molins de reg volint sense oli, la pasta. Sí, perquè molins de reg... Mira, t'explico. A veure... És una tauria que ara hauria de posar, veu d'Eduard Ponset. Perquè l'aigua no sé més clar con el aceite. Con lo cual el aceite no llega a la pasta, ¿vale? L'oli i l'aigua no es barregen, amb lo cual l'oli sura i no arriba a la pasta. Amb lo cual els espaguetis no es desenganxen per l'oli. Aplaudiments. Però clar, sí que és una esperança científica. Però, llavors, la pregunta és... Per què posem oli quan aixins ho diu de posar oli a la pasta quan l'avollim? Perquè això és com el joc del telèfon. Saps el joc del telèfon, que dius una cosa i l'últim ho fa malament? Doncs això és el mateix. Nosaltres ens han dit que fem això, però així no es fa. L'oli es posa, però es posa quan estem escorrit. Escorrim els espaguetis o a la pasta. I quan estan escorreguts, ara li posem l'oli i els barregem. I llavors, els que estan enganxats, els desenganxaran. Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, perdona. L'oli és després. És a dir, l'oli no és en el temps d'avolació, sinó l'oli és quan estem escorregant el colador. Exacte. Quan estan escorreguts aquests espaguetis o aquesta pasta, és llavors quan posem l'oli. Un amico, o sigui que on deia allà? Dani, jo tinc una pregunta. Doncs l'altre dia em van regalar una màquina de fer crispetes i no em queden bé. Què ens deien fer? Una màquina de crispetes. Això és bona idea, perquè vull portar crispetes a la ràdio. Però no n'he vist, no estan? Home, allà, a fora. A veure, qui te va portar una màquina de crispetes, Joan? El rei. Que t'agraden moltes pel·lícules. A mi també me les han portades. Perdona, que és allò amb una bossa i la posa dins el micro. No, aquest és de l'EQE. Tenim dos tipus de màquines de fer crispetes, la de l'EQE, que va a tot el micro, i la màquina convencional de crispetes, però... Perdona, el que he de dir és que Joan... És que el que he de dir no és una màquina. No, el que tu dius és un cacharrón. No, un sobre que venen al súper amb tota la... No, això no. Però això també existeix, no? Això és cotrilàndia? Això és cotrilàndia. Perquè no, com hi ha el blat, allà, sense mordre... Sí, però saps què passa amb aquestes bosses? La posa dins el micro un minut i mig, perquè si no es plota, ja et fan les crispetes. És un clàssic de la gent baca i mandrosa. Però no queden tan bones, eh? No. Saps per què? Perquè les que no es ploten es cremen. A veure, evidentment surten unes quantes bones. El que passa és que hi ha algunes que no acaben d'explotar, hi ha algunes que es cremen. Si voleu, realment, que us surti unes bones crispetes, una màquina de crispetera, que no són gaire cares, per cert, una màquina de crispetera i què hem de fer? Agafem el dosificador de crispetes, posem crispetes, l'esmollem amb una mica d'oli perquè per molt fàcil. Perquè quan s'hagi fet la crispeta, en aquests crispeteros no pots posar l'oli així, a ratx. L'has de posar amb una miqueta així amb gotetes. Llavors, quan haguem barrejat una mica, posem les crispetes a la màquina. Llavors, quan s'hagin fet, ara sí els hi podríem posar la sal i la sal s'enganxarà, Jordi. Perquè la sal... Veus que el problema és el que tinc jo, no s'ha d'enganxar a la sal. Saps per què? Perquè no porta oli. Si no porta oli i la crispeta, la base és totalment llisa i no s'enganxa. Con lo cual, el necessitem oli, un greix, perquè aquesta sal se'ns enganxa i la crispeta. I així, un jamí, no hi és com es fan crispetes. Bé, doncs molt bé, Dani. I algun altre consell, així que ens puguis donar, perquè, Joan, perdona, hi ha part del tema crispetes. Per què et queden malament, no? Doncs perquè no se'nganxa la sal. Ah, vale, però ara ja amb aquest consell segurament anirà millor. Llavors, Joan, a veure, Dani, un altre consell per cuinar, va. Mira, tenim un fotiment. Faré... ara us explicaré com podem conservar un julibert fresc durant molts dies, molt fàcil. Perdona, jo és que sempre tinc el contraconsell. Que, per exemple, és posar-ho al congelador i treure-ho al cap d'una estona. Quan una sítis fas una mica així, ja tornes de fresc. Sí, però llavors el... el julibert es queda com machacat, es queda com trituradet. No, no, no. Proveu això, tingués un julibert al congelador, el treus al cap de 4 o 5 dies, i llavors quedarà una mica de... bueno, una mica de gel, que és l'aigua, una mica de casada, pangalat... I llavors, de verotreus, fas una mica així, o sigui, com es diu això? Frotes en català, no es diu ara. Entre ell i llavors s'enva el gel i queda el julibert. I no es trenca la fulla? No. Proveurem, Dani. Proveu, proveu, proveu. Vale, ho provaré, ho provaré. Tinc consells per tenir el julibert fresc a la nevera. Doncs mira, molt fàcil, perquè es mantingui el julibert fresc i marco durant molts i molts dies, i quan dic molts i molts dies, vull dir dues setmanes o més. Què podem fer? Posar-lo a la nevera, amb els tronxos, dins d'un recipient amb aigua correcte, i anar canviant l'aigua cada dia. Un altre consell per mantenir-lo fresc. D'acord. Pany d'aigua. Un pan... un pan... un pan... No, un pan, un panyo. Un troc de paper, un troc de moca... o mocador, mocador, mocador. Un troc de paper, d'aquests de xugar les mans. Un drap de cuina. Més aviat un troc de paper, un troc de paper d'aquests de cuina. Ben mulladet, humit, i llavors posem... Humit. El posem a sota de la base del nostre tàper, posem el julibert, i a sobre posem un altre, fem un sambit de julibert, és a dir, posem una capa de paper de cuina moll, posem el julibert, i posem una capa de paper de cuina moll. I quines més llavors ens trobem? Més còmode és el que us acabo de dir ara. Bàsicament perquè l'aigua l'has d'anar canviant, però pot venir el fill petit i tirat de l'aigua a terra, o pot venir la germana escandalosa i li ar tallar un peripei, després ho has d'anar a teixer tu. Amb el meu truc... Per tant, els julibert, fresc, que vinc d'un got d'aigua a la nevera, canviant la cada dia, i així els julibert ens pot durar molt i molt dies al nostre cas, eh? I acabem amb algun altre consell que tinguis, Dani? Doncs mira, un molt divertit, com tenir sempre salsa de tomàquet a punt? Perdona, comprant-ne molt de... Doncs sí. No era aquest, però bueno, sí, sí. Pots allà una i vinga, i la despensa... El rebós, el rebós. Sí, però una mica... és un altre truc. De vegades, a l'hora de fer algun plat, per exemple, unes empanadilles de tonyina, necessitem afegir una mica de salsa de tomàquet. Sí. Una manera de tenir-nos sempre a punt i no haver-nos de posar... Perdona, què fas? Que et passa una cosa a la veu. No, una veu de cuines. Ah, la cuina. I una manera de tenir-nos sempre a punt i no haver-nos de posar allà i coure un parell de tomàquets en aquell moment, és aprofitar per fer força salsa un dia que estiguis avorrit a casa, quan tinguem una mica de temps, evidentment, posar en safates de glaçons i congelar-la. Un cop congelada, posem els glaçons en bosses de plàstic i les guardem al congelador. Quan els necessitem només caldrà ateure els que facin falta, posar-los en un vol i descongelar-los en el micro. És una molt bona proposta, eh? Perdona, glaçons de salsa de tomàquet. Sí. Està molt bé. A veure, el treu tu i ja tens una miqueta de salsa de tomàquet. Posa-li a posar sal o no? O sucre. Sí, quan fas la salsa, se li ha de posar sal. Si els tomàquets són... Si la salsa és natural, tu li poses una mica de sucre, perquè la sidesa del tomàquet no comporti un sabor raro en la teva salsa, i llavors li poses la sal, evidentment. Li poses una mica de sucre, un parell de collaredetes, i la sal, corresponent, depenent dels ingredients, qui poses. Si li poses una llawna de tonyina, posaràs menú sal. Si li poses el que parles, també li poses menú sal, saps? Mal. Llavors, és això, una mica, mirar si li poses olives és el mateix. O sigui, que bueno, Jordi, aquí estem. Molt bé, Daniels. Vull receptes i consells per ser un bon cuiner. Farem una pausa per la publicitat, si us sembla bé. I d'aquí uns moments hem de parlar de televisió que us haurà de vosaltres amb els gúnis. Què hem de parlar de gran hermano? No, avui no. Com que no. Ai, sí, és veritat. Ja no me'n recordava. Avui parlem de gran hermano. A veure, Joan, explica'ns-ho. Una novetat que ha sortit aquest matí, que és de gran hermano VIP. Tu ho estàs veient, Joan. Jo vaig veure l'altre dia en directe, flipant. Els vaig veure que es difresaven de tararones. Una cosa molt cútrida. Ja sabeu que jo no estic gaire a favor, però no hi ha cap problema, perquè parlarem igual. Sí, sí. Una exclusiva, eh? És una exclusiva. Ja m'ho podeu vendre bé, això, de gran hermano. Ja t'ho dic ara. És molt més que nits de l'actrònica. Bits, ara divendres dissabte, si diumenges a 10 a 11 de la nit. Despartanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint. Desconnecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Bé, que mica per tres quarts i de la tarda, continuem en directe amb el Dani Martínez i el Joan Ciri Vella, que són els grunis de Sant Just, i aquesta temporada continuem amb la seva història de continuar parlant de televisió, governament de programes de Telefinco. Bueno, només un, eh, Jordi? Perdona, no. No, perquè tu i Joan es parlen moltes vegades del canvi, a mi, per exemple, aquest programa que em presenta... Ah, ja no el mires? No, perquè... M'he cansat. Ah, i què em mires, ara, aquella hora? Bueno, aquella hora, miro... Aquí no hi ha qui em viva a la neu. A la neu, espal. Aquesta cançó molt la, eh, Jordi? Sí, tu cantes tot, també, de neu. T'agrada tot. Bueno, a veure, què passa, Joan? Carmel López, jo no he vist res. Doncs... Expliquem coses. Carmel López abandona l'anemanovi. Què dius, ara? Carmel López és... Regidora de Ciutadans. Ah. De Ciutadans, una regidora de Ciutadans... Una regidora de Ciutadans, entre. Sí. Sí, sí. Una regidora de Ciutadans. De quin poble no sabem, no, Joan? No. De Madrid, o una cosa... El poble no sabem, però... Es veu que sí? No. Acabem de donar l'exclusiva, Jordi. Ara mateix, les xarxes socials estan patant. Sí, sí, segur, segur. Segur que no hi ha ningú que m'hagi comentat, no? No, no, no. Però per mi ja està bé, perquè no me n'anava gent. És el dia plonant, perquè... Ens podries descriure una mica, els que són pocs seguidors? Doncs, l'altre dia que va ser la primera gana, el dijous passat van tenir problemes amb ella, perquè la van anar a maquillar, és un anècdota, al hotel, i quan va arribar a Telecin, com va dir que no entrava el plató, sinó que tornava a passejar per maquillatge i pel·locaria. I els va desmuntar tot l'hora de l'escaleta. Què dius? I al final, per cores del seu representant, va tenir que sortir tal com estava. En directe, oi? En directe, en directe. Però... Si serà aquesta gent, no es callaran. Però tu creus que... La gent està ple de romances, no? Home, una mica. És que el fort és que ja està amb a qui hi ha de l'hotel. Ja, ja, ja. Bueno, en fi, Joan, per què ha marxat aquesta dona? Doncs mira, ha hagut els problemes amb els seus companys, el tancament i les dificultats de la convivència tan extrema, doncs han estat més forts que la seva voluntat. La regidora de Ciutadans ha decidit abandonar el programa i la seva sortida a la casa d'Aguadelic serà inminent. Ha discutit amb la majoria dels seus companys i ha estat considerada com una de les persones més tòxiques de la casa. Ah, sí? Sí. En tan sols dues setmanes, Carmen López ha protagonitzat enfrontaments amb Carlos Lozano, Rosa Benito, que va assegurar que ella era una persona que treu a qualsevol d'apolleguera. La mala relació amb els companys i la presió del tancament ha fet que Carmen prengui la decisió de marxar de la casa definitivament i això alterarà el resultat de les primeres nominacions de Gràcia Manovid. Ja que ella era una de les nominades al costat de Laura i Fran... Fran Nicolàs i Julian Contreras. Ah. De manera que ara i de moment, només aquests tres últims, formen el grup de nominats en els telèfons que continuaran oberts. Molt bé, Joan, tu qui votaries per fer fora? Doncs jo, per fer fora... Julian Contreras. Julian Contreras, eh. I el pequeño Nicolàs, que està cobrant 3.000 euros per dia. No, 4.000. 4.000. 4.000 euros per dia. És el que cobra més a tots. Si després la Rosa Benito i el Julian Contreras. I el pequeño Nicolàs, què diu? Doncs que vol ser president del Govern. O sigui, aquella... Està molt bé, entrant de dintre. Arribarà a gran llarga a la casa, que serà un dels finalistes. Vols dir que serà els finalistes? Sí. M'agraden molt els que ho passen al programa. Està donant molt joc. Bé, escolta, veurem a veure què és el que passa. Més coses que tens a la taula, vols parar del foraster, ara? Sí. Això ja ho deixo més pel Dani. El Dani m'ho deixa... Ai, com és? Sí, esteve 3. Ai, quina il·lusió. On és com la tieta de TV3, no? Sí. Poc, però amb el que TV3 està tenint aquesta setmana, ha començat la setena temporada, a veure si m'ho saps dir, Jordi. Del foraster. No, per part del foraster, no és la setena. El foraster és un dels únics programes que miro. Però molt mal, Joan, ara m'hi estàs discepcionant. Però ha començat la setena temporada del Miquel, com es deia aquella. Miquel Calçada. Miquel Calçada, Miquimoto. Miquimoto ha començat la setena temporada aquell diumenge. Em sembla que va ser fantàstic. Quan de cop i volta vaig veure que hi havia... Què havia fet, oi? Sí, així. A veure, en fi, vas anar al foraster, al Miquimoto? Al Miquimoto el vaig veure a saludar i després vaig anar al dormir. Les coses que em seguim, però vaig veure a saludar. Llavors, dilluns 4 de gener, a les 9.55, es va metre un avançament de la quarta temporada del foraster, amb un programa especial de la Vall d'Hebron. Ah, sí? Com ho veuràs? Sí. Va estar bé, no? Sí, tant. Que dius que han dit gent que diu que els treballadors i treballadors d'allà, enfermers, saladors, saladors i tal, que imatges que va ser molt bon rotllo i no hi ha tan bon rotllo a vegades. Ah, no? Això passa a tu darrere. Plats bruts. Molt bé, molt bé. Doncs el foraster torna a posar en marxa la camioneta Taronga per quarta temporada i aquest cop va arrancar, amb el programa especial, un avall molt especial. Així es va dir aquest programa que es va dur a terme a la Vall d'Hebron. Quin masferrer va viure el Nadal únic de companyia de persones que no poden celebrar-lo aquestes festes amb la seva família. El 24 i el 25 de desembre el va compartir amb moments curiosos, divertits i entrenyables amb pacients familiars i personals sanitaris, que ha de passar aquests dies a l'hospital. I, com sempre, quin masferrer va reunir després totes les persones que ha conegut per explicar-los la seva experiència, un monòleg que s'enregistrarà, que va ser enregistrat al menjador del personal sanitari de l'hospital. Va ser un programa molt especial per molts motius. Quins motius? Per l'entorn de la temàtica i també per la immediatesa, perquè va ser un programa que es va gravar molt ràpid, i això que dius és... Això ja ho va anunciar el David Ávila en exclusiva, el programa. Sí, el que va anunciar. El foraster de la Vall d'Abron especial. Home, és que està molt bé, aquest programa. A mi el foraster m'agrada molt. Tenim el David Ávila taxat. Està observant-vos a veure què és el que feu i dieu. Però per què ens ho fa això? Ens posen una creu, ens posen una creu. Jo no estic com o que així, com els que em digui. Jo abro la boca i el que dic ja ho ha dit ell. Dic una cosa, per exemple. Aquest connevell serà el Carles Puigdemont al Polònia. Això ell no ho ha dit. No ho ha dit, però jo he vist algú al Facebook. No sé si vell o premsona. I el programa no ho ha dit perquè la sensació pel dimarts. I això el va saber a dimecres. No hi ha una explosiva de donar a Jordi. Carles Puigdemont serà el senyor... Sí, és el titular de la secció de televisió de la penya del Morro. Ja, és que nosaltres som una mica aquí, los infiltrados. Però les coses com siguin, aquí estem fent una cosa diferent de la que fa ell, que és un debat més distès. Aquí fem debat, aquí estem parlant una mica així. Què debateu? Si en debat feu. Jo estic el que feu aquí. Us compliu el got d'aigua i no podeu de veure. Això és veritat, perquè... Això és el que feu. Estem menjant crispetes i... Estem menjant crispetes a fora i ara no... I que a vegades vinga, potser pots portar-ho jo d'aigua, 3 o 4. Jo un, jo un, el primer en cada. Et sembla que sou els unis col·laboradors que entreu sempre amb un got d'aigua. Home, és que som persones serioses, persones treballadores. No els interrompits perquè estan bebent a aigua? No, intentem fer-ho ràpid, però... No vull! Intentem fer-ho mentre tu parles. El que passa que a vegades ens dones veu i ens veus allà. Perquè fa com dom a gran, no? Sí, tant. Jo els que ho faig pel meu coll és que, si no, no aguantaria tot el programa. És que tinc la boca de les crispetes. I a Ràdio Molins l'aigua no la regalen, que te les han portat a casa. Què dius, ara? A Ràdio Molins et pot pagar l'aigua? No m'hi veuràs en aquella ràdio, a mi. Tots ha de dir que els pastissos no els has de portar a tu, eh? Que ahir em vaig trobar allà un pastisset i... Però que també, ja per 6 i 80. Sí, però els porto jo, maco, que si sempre els portem nosaltres no fot. Bueno, però... Després que tenim que els portis, tenim. I tant, que els portem, sí, sí, sí. Per molts anys. Què diuen, eh? Que et diuen. Mira, per exemple, et diuen que el Puigdemont, ahir a l'entrevista de Mònic Puigdemòa, a l'entrevista de Mònic Terribas, vas gotar l'aigua que tenia i li van haver de portar una nova aigua. Vosaltres també ho vas gotar a l'aigua. Farem com la Mònic... Doncs jo aquest president li donaria un consell, eh? Oh, oh! Oh, oh! Qui anés amb una estilista? Oh! És la sara de la tof, perquè la tof... No, no m'agrada gens. És molt de pagès. Què vol dir? Que és molt de pagès. No sé si fou ahir, o abans d'ahir, el senyor Basté va entrevistar a la parroquera d'ell. Va estar entrevistant a la parroquera del senyor Puigdemont. Vaig veure una parroquera de Girona. Sí, una parroquera d'allà de Pòblia. Vaig veure una cosa que no sé si és veritat, que ha posat de director de Catalunya Ràdio a un familiar o a un exòsit? A veure, un exòsit. A veure, un exòsit quan ell era periodista. Joan, s'ha de donar una informació? Bueno, la donem bé. Un exòsit. Però hi ha font contrastada això d'un bastret, Joan. Sí, ho va sortir tan anotíssim, em sembla. Com a clar, el que dice el senyor Ramon va a missa. A veure, una cosa, perquè aquí no... El Ramon. De entrada. Es veu que era el Jordi Basté, el Toni Clapés. Això, el Toni Clapés. Bueno, a veure... És un professional. El Toni Clapés no era el Jordi Basté. No, diu que era el Marc Serra. El Merció Recú. Sí, el Merció Recú. Ah, el Jordi Basté és de Catalunya Ràdio, és veritat. No! No! El Jordi Basté és de Recú. El Jordi Basté fa el món a Recú. Ah, l'entrevista va ser amb el Jordi Basté. No és que acaben de començar ara, han començat ara fa poc. Jordi Basté i Toni Clapés. Fa poc que estan a... No, però que va ser el Jordi Basté. Danke. Escolta, que som uns avis. Per cert, que l'últim... Una exclusiva del David Ávila. Ya comencem. Un dia em carregaré el meu dinadós i el xat d'aquesta ràdio. Diu que dimarts que ve tindrem a menjar llacere el programa. Sí, doncs ha d'haver tornat una exclusiva de la nostra programa. A veure, exclusiva. Potser a la nostra secció no portem famosos. Potser tampoc parlem de coses que siguin molt novedoses. Però sí que portem a gent que coneix el cine, que coneix la televisió, i que coneix el que és una gran responsabilitat televisiva. Per això estem aquí per donar-vos el servei que cada divendres de 5.45 escolteu, senyores i senyors. Per això volem que ens escolteu cada dia més. Cada dia més, perquè TV3, TV5, la 8TV, aquestes són les nostres. I ara llançaré la primícia. Marxo de ràdio d'Esquadra. I ara dic una altra primícia. Era broma. Gràcies, Dani, perquè està bé això. Ha sigut una broma, però és que no sabia que informar. Diu molt de tu. Però deixem dir que el David diu que vindrà ell l'últim divendres de gener, a estirar-vos les orelles. Per què? Digue-li que ja m'ho ha fet algun dia. Diu que vindrà ell l'últim divendres de gener com ha convidat el programa. Com ha convidat els gunis. L'heu de fer una entrevista. L'hi farem. Això és l'endogàmia absoluta. No sé si té possibilitat. Diu que és la final de tocar-me suena. No ho segueixo. Diu que ell ha anat a públic. No ho sé. I llavors ell entrevista aquest dimarts al programa. I vosaltres l'entrevisteu a ell d'aquí un paio de divendres. És un repte. És un repte. És com entrevistar a ningú l'han entrevistat mai. No són professionals. Joan, ara m'acabes de deixar l'estacada. Això de que no són professionals és veritat. No sé que ho és. És més professional que vosaltres. És periodista. Ell té estudis d'això. I té molta gràcia. Buscant nosaltres tan poc tenim tant de temps. Estudiem entre un cocinero i l'altre. Està estudiant Bachillerato, que té el seu. I quan em cabrejo, canvio el castellano. No em cabrejo. Quan em cabrejo, canvio el castellano. Quan em cabrejo, canvio el castellano. Que veurem nosaltres que ho fem. És una mica abacades cotrillo. Jo ho podeu currar. També se dedica a avui. No, hem entrat al 45 per fer les notícies. No pot ser. És que no hem acabat. És un projecte de Sant Just. Ara sí que diré una primícia. Això sí que és una primícia. Saps què passa? No tenim temps de fer més llarga la secció. Estem treballant molt, Joan i Jordi. Saps per què? Perquè d'aquí uns quants mesos veurà allum un projecte de Sant Just. Un projecte de nom al receptari del món Sant Just. I estem treballant per fer-lo possible. Des d'aquí volem donar la notícia. Es posa com un polític. Sí, i tant. Ja està practicant per la presentació del llibre. El receptari són receptes de Sant Just. Receptes de... Quina cara que fa, Jordi. Receptes de gent del poble, de restaurants del poble... Feu la recepta de la penya del Moro. No, això no. Es dirà el receptari del món Sant Just. Perquè la recepta serà de gent de Sant Just. Que ens trobarem... El nom encara està una mica per modificar. Ens trobarem en receptes del Joan i Meves. A mi em sembla bé. A mi em sembla bé. És una idea. La salsa, la penya del Moro. A mi em sembla bé. Podeu fer un anex de diferents cuiners. A part del restaurant i del receptes. De la Taneu. Feu un anex vostre. A mi em sembla bé. De receptes amb noms de llocs de Sant Just. Fem la idea. A mateix llibre que hi hagi un anex. Salsa de la penya del Moro. A Manida Can Ginestar. Amb molt verd. Amb una mica de rúcula. Amb una salsa. A va ser el?", ¿ci adjusto a la italiacompasat? Amb un ratell de hamburguesa de Walden. Kemper. Festis la penya del Morro. Estic label. Recordo la penya del Morro. Per una foto, per una foto. Ja ha designat els dos diputats que s'integraven el grup de dirigiració parlamentària amb Junts Pelsi. L'Ali Ferrer. Es tracta dels diputats Gabriel Acerra i Benet Salelles, que passaran a integrar-se a la Comunitat d'en Lles, amb virtut dels Acords d'Investidura. La nova dinàmica parlamentària estableix que els 10 diputats copaires votin de manera rotatòria amb Junts Pelsi. Des d'Esquerra Republicana, s'ha mostrat satisfets i disposats a treballar com més aviat millor. Sergi, Sabria, n'és el portaveu parlamentari? Fantàstic, fantàstic. No, no, no, no. Batar-nos noms, només dificulten. Per tant, totes les ganes de començar a treballar amb ells, que hi hagi un gironimi sempre en va bé. És molt bé que... fantàstic. Notícies breus, Montse Quadreny. La Montcloa tens a l'acord que el govern espanyol ha encarregat un informe al servei jurídics de l'Estat per saber si el nou departament d'exteriors de Raül Rome va compleix la legalitat. Solà ja sabem de Santa Maria advertit que des de Madrid no abaixaran la Guàrdia. Nosotros hemos pedido un informe al servicio jurídico del Estado sobre el caso y lo analizaremos. Otros no vamos a dejar pasar una acción que pueda ser contrario a la Constitución a las leyes. Unió democràtica declara transfugues els tres regidors de l'Ajuntament de Girona, que s'han passat a demòcrates de Catalunya i els demanen que abandonin el grup municipal de si autoplegat en el context de les negociacions sobre el relleu de Carles Puigdemont a l'alcaldia. Bona tarda. Unió declara oficialment com a transfugues Isabel Moradas, l'actual alcaldessa en funcions i que vol optar al carreg i també el regidor Eduard Berlozso i Eva Palau. Argumenta que no han abandonat el carreg quan han deixat el partit, el qual es van presentar com a candidats. Per això els demanen que deixin el grup municipal de Convergència i Unió i passin a ser regidors no excrets. També es demana que se'ls apliquin les limitacions de la normativa vigent als transfugues, especialment pel que fa al dret de votació sobre l'alcalde o mocions de censura. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Vendres negre les borses europees, el color vermell s'ha imposat arreu. Aquí, amb tots els valors en negatiu, l'Evex 35 ha caigut un 2,78% i se situa en els 8.543 punts. Europa perd dues d'un 2,5% de mitjana per la caiguda lliure del preu del cru a nivells d'ara fa una dècada. El futur, a un mes del barri de Bren, el de referència, Europa s'abrateix fins als 29 dòlars i mig. Pels dubtes sobre l'economia chinesa i l'accés d'oferta. Els bombers demanen prudència aquest cap de setmana a l'hora de fer activitats a la muntanya. Avisen que la neu d'opinió pot anar acompanyada de vent i una baixada molt important de les temperatures. I és per això que es recomana dur roba tècnica d'abric, anar sempre acompanyat i dur mapes i brúxules perquè els mòbils i el GPS es poden glaçar. Per tant, no ho refieu dels mòbils. Això a banda de demanar molta precaució a la conducció i, a més, a banda de recordar el telèfon d'emergència i que l'hem de tenir tots plegats molt present. El 112-1-2. L'Oreca Àlex ha arribat a les illes portugueses de l'asessor i és a l'Atlantic Central amb menys força del que es preveia. El vent ha fet caure árbores, ha tallat línies elèctriques i ha inundat algunes cases, però no ha causat cap víctima, segons les primeres dades que s'han fet públics. I aquest és el moment. La paraula nova del 2015, el neologisme de l'any, és... T'ajudo? Ah, sí, sí. Drone! Aquest és el moment en què la tribu de Catalunya ha anunciat que dron en efectes el neologisme més destacat de l'any 2015, segons el concurs que s'ha fet les últimes setmanes, i en el qual hi han participat 1.580 anys del programa. Drone s'ha imposat a la final a Copaira. Tant dron, la parella volador no trivolat com Copaira, el membre o seguidor de la formació de la CUP, s'exponien els criteris fixats per l'Institut d'Estudis Catalans i l'observatori de neologia. Havia de ser un neologisme representatiu de l'últim any i que no figurés el diccionari. Finalment, prou guanyat dron amb el 29% del tot al debò, després de la lluita freca a frec, fins al darrer moment en la seva rival que n'ha obtingut el 26%. Així ho ha valorat Judit Freix, coordinadora de l'observatori de neologia. I que sigui dron, que això pugui fer que realment entri en el diccionari, i esperem que així sigui, i que aquesta iniciativa acabi sent tan llarga com els alemanys que hi aporten 40 anys amb la preu la d'abans. I abans de dir-vos que trobarem la set, el Catalunya Vespa, amb tota l'actualitat, ho recordarem que el Barça s'enfrontarà l'elètic club als quarts de final de la CUP, a l'anada serà el dimecres dia 20 a Bilbao, i l'ha tornada el 27 al Camp Nou. Aquest aprenyament suposa que els dos clubs juguin 3 partits segits en 10 dies, ja que diumenges s'enfronten a la Lliga. En l'altre club de primera divisió de Barcelona, en aquest cas de la ciutat de Barcelona i la Cebària, l'espanyol La Curva Jova és un comunicat on a segon que les pancartes del partit de CUP només tenien per objectiu crear un ambient reivindicatiu per contestar el que van considerar una campanya mediàtica del Barça. Sense voler fer apologia de la violència o discriminar per raça o sexe, la veritat és que aquesta és la resposta que ha fet la Curva Jova. El conseller d'interior Jordi Gener s'ha pronunciat i diu que vol posar noms i cognoms als culpables. Dit això, insistim a la set, Catalunya Véspera. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6, 6, 5 minuts, us parla Cristina Vargas. Avui és el darrer dia per dipositar diferents punts al municipi als arbres naturals de Nadal. Aquestes festes recordem que s'han instal·lat 10 punts de reciclatge de l'abet de Nadal que no es vulguin repropitar. També, però es poden portar a la deixallaria municipal situada al camí de Can Viosca sense enumar-ho amb aquests arbres que s'enfarà compost. Més coses, el servei d'aula d'estudi de la biblioteca ha estat utilitzat durant el primer cap de setmana d'obertura per prop de 400 persones. Aquest servei estarà obert fins al dia 31 de gener i recordem que amplia el seu horari als divendres d'un quart de 9 fins a les 12, els dissabtes de 4 del migdia a 12 de la nit, i els diumenges de 10 a 2 i de 4 a 9 de la nit. I una cop més, avui són els últims dies per visitar el cellet de Can Ginestar, l'exposició diafragma. De fet, el rastre que deixa l'absència és el tema central d'aquest projecte, que és l'exposició d'un Joan Ramey i Gemma Gorda. És una exposició on convíguen i s'assumen, de fet, les fotografies d'un i els poemes de l'altre. A més a més caldrà descobrir que va ser avançat el poema o la fotografia. L'exposició es podrà veure i visitar fins a aquest diumenge 17 de gener. I nosaltres també insistim en s'actualitzem a partir de la set del vespre amb els senjors notícies a l'edició vespre que vagi bé fins ara. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeixo.Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida, i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps. No si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. El matí de veu a una. De dilluns i divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el xilaut, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre, i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio desvern. Vits. Molt més que nits d'electrònica. Vits. Ara divendres, dissabtes, i diumenges a 10 a 11 de la nit. Per seguida, actualitat del Bas i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Bas i l'Obregat, el teu ordinador, el dispositiu mob. informatiucomercal.com. Despartanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadant. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Tots aquests per l'ús de mòbils. GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Què tal? Bona tarda, són les 6 i 11. Avui ha vingut a la segona hora de la penya del Morro. De qui les dones repassarem les estrelles cinematogràfiques amb el Jordi Roca? Avui ha vingut a la ràdio. A més a més, avui ha vingut al programa com ser un bon català amb el Dani Martínez. Un cursant. Ja veureu si participa el Joan Oquis. Però abans de tot això, hem de connectar amb Leli Capdevila que és el que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda del programa. Leli, Capdevila, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Molt bé, molt bé. Vosaltres, què tal? Mira aquí, amb base a les temperatures. Tinc una mica de fred, però bàsicament bé. Bé, és una qüestió de posar-se alguna coseta d'abric, no? Sí, algun tercer. El coll, el coll. D'on pateixes tu fred? Jo, de tot arreu. Ara els braços, per exemple. En general, perquè jo, per exemple, si tinc fred als treus, llavors ja em costa molt remuntar el fred. Ah. Però, en canvi, si em tapo el coll, puc aguantar la sang. Sí, deixem que parlem amb el nostre cap de modes de hivern, que és Jordi Roca i Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Què tal? Està molt de moda, ara, aquella... Més que una ufanda és un agredon. Sí, sí, és una manta. Una manta que et posa el coll. Sí, una xamaquita. Pisa? Sí. D'on porta això? Home, doncs, perquè si t'estalvies moltes peces de roba sota amb una, ja en tens prou, no et fa falta ni camis. Fa un temps, la gent anava com si fos una ceba. És a dir, amb moltes samarretes petites, en comptes d'un gran jacei, i ara hem passat el gran jacei a aquesta manta, i també la crisi ha fet que arribi als pantalons, perquè ara és moda anar a empantar uns semipirates, inclús a l'Iver. Molt bé, gràcies, Jordi Roca, cap de roba d'Iver, de programa. Doncs ho trobo, ho trobo fantàstic, perquè si no has de fer canvi d'armaris ni res, doncs anàvem la mateixa roba tot l'any, no? Sí, clar, de fet, Eli, només amb la xamaquita aquesta que dic jo, doncs ja n'hi ha prou, no fa falta res més. Només que tinguis això per passar de l'Iverna, l'estiu ja està. Però això és perquè gent amb aquests mini-piscos, que ja ara no tens espai per tenir un armari. Sí, això també sí. I llavors amb la manta d'edon, ja fas i desfas. Amb la mateixa roba sempre, manta d'edon, ja està. Ah, no està molt ben pensat, molt bé, molt bé. Hi ha gent que s'ha quedat esperant l'autobús, que portava l'aufanda d'aquesta, dormida així, i la gent li ha donat com dos cèntims quan passava per allà. Però, bueno, són curiositets de la manta d'edon, bufanda, que està de moda, sempre de quadres ha de ser per això, eh? O ratlla està més acceptada, ratlla està més... Ratlla està més, sí. I la gent que també aprofita les mantes dels avions, per ja porar-s'ho directament al coll. En fi, ell li hem de parlar d'acordes que no hem de fer aquestes setmanes. Va, comencem pel 13C de les Corts. Porta de nou la Challenge Cross-Escolar. Aquest disset de genet, és a dir, diumenge... Sí. El 13C de les Corts, omplirà el part de la maternitat de centenars de nois i noies aleta. Oh, quina mandra, ja ha d'entrar. Ho dic perquè si heu d'anar per la maternitat, pensant que el diumenge al matí serà col·lapsat per a tots els escolars del món mundial, que volen fer un cross, que fan un cross per allà. Però si hi ha un cross de ciutat... Cross de ciutat. I puntua, i puntua, per al supercampeonato de Cross Catalàndia. Totes les categories de nenes. Però la cosa és que no només hi ha els nenes, sinó que hi ha els pares amb tota la família, vinga, cotxes... I fins i tot, si t'hauríeu d'anar al tenatori de les Corts, mal assunt-ho, perquè estarà petat per a les zones, sabeu? Perdona, el Jordi Roca pregunta que és un cross... Un cross és una prova atlètica... Una carrera per muntanya, no? Una carrera, si hi ha dos nivells. Però vull dir, carrera a peu. No, el primer que arriba... Si vols una peu, vés a peu. No, però amb referència. És amb vehicle o vas caminant. Vas caminant. És el que els dic. És que si no hi hais motocross, com el proprio nom reindica... Car cross. És un rally, seria, no? Com va això? Exacte. Tot el que no és per una pista de latisme, sinó que és una cursa per llocs desnivells geogràfics. El que passa és que allà, la maternitat al costat del Camp Nou, a veure, molt de bosc, molt de terreny... És complicat, és complicat. Com que no vagim fins al parc Cervantes i tornam... És complicat. Però la gent des de casa seva pot posar els obstacles, perquè no arribin. Sí, pot tirar globus d'aigua. Però això ja és una altra cosa. Jo ho heu comentat alguna vegada al programa. Això són les challenges, aquestes notes. Sí, sí, correcte, correcte. Ja em van fer una na fa poquet. Ja em van parlar l'antigenda, em van fer una fa poc. Amb un juic. Sí, és correcte, correcte. És que para que estava llegint, que no hi hagi partit. No, no, només diré que és a la zona. Jo, quan ho he vist, m'he pensat dir com això. Ho has de avisar, perquè si algú té que fer alguna cosa per allà, siguin a la maternitat, siguin al Barça, siguin alternatòries, ho tindran molt complicats, tindran molt complicats. A la tarda hi ha partit, però és més tard, que a les dos quarts de nou. Hi ha algun dia que no hi hagi partit? Últimament sí. Jo demano que ens desconnectem, si pot ser del Barça, també. Tu vols respirar de tot? Sí, també. Si preveu més de 800 nens i nenes que hi participaran, amb 10 categories, curses a partir de les 2 del matí, fins a l'1 del migdia. 16 sortides cada... no sé, cada minut o cada... No sé quant. Bueno, entre les 10 i les 13 vam fer. Primer els més petits, després també portar els nens a competir amb un croc així de petit. Va de pal, no? Però això està molt bé saber-ho, perquè a tu menys del matí és el típic dia que marxes, perquè vols sortir fora, perquè has quedat a l'altra punta de Barcelona, i sempre la diagonal o el paral·lel ha estat allat. Això és un clàssic. En fi, Jordi Racat és el cap la, que així no fa xoroll, i ara passem a una altra qüestió que tenim sobre la taula. A veure, hi ha una marató de donants de sang 2.0. De sponzer-ho? Aquesta setmana, la marató de donants de sang 2.0, ja és un clàssic al gener, això com a mínim ho diu en ells, quan baixen les reserves de sang a Catalunya, entre tots les fem remuntar. Fins així directament del programa demà, que ens hem portat. Si tens la sort de donar sang a punta i reserva a hora entre el 15 i el 22 de gener, que comença avui a les campanyes que hem organitzat per tot Catalunya. Eli, això ho vam fer i l'hem passat ja per primera vegada, em sembla, i van anar molt bé, van anar molt bé, no? Sí, es veu que després del cap d'any no em preguntis per què, hi ha com una de ballada molt forta del tema dels bancs de sang, de la falta de sang, per els accidents de les fòsties... Segurament, segurament, segurament. Perquè és un moment... Igual que suposo que després de les vacances d'estiu, no? Deuen ser moments així punts en què hi ha molts desplaçaments, hi ha molts accidents i per tant... Com més desplaçaments més accidents, i això, clar, augmenta la probabilitat de ferit i, per tant, necessita més sang per ajudar a veure una cosa. I és una crida... i és una crida no només bona quan fan operacions, i és una crida no només per els donants de sang, sinó per la gent que no pot donar sang, que n'hi ha molta de gent que no pot donar sang per x motius, perquè o s'estan prenent, doncs, quina medicació... O, en fi, la qüestió... Perquè és droga, perquè és droga. Perquè pesa menys de 50 quilos, per exemple, això. No, però és una les condicions, per exemple. Correcte, no pot donar. I n'hi ha gent que la pot donar. I animen a la gent que no pugui donar, que també hi participi, d'una manera activa fent com difusió de l'assumpte. I estaria en aquesta segunda grupa. Però què vol dir ser de desponses, que encara no ho entenc? Perquè tot el que és la campanya es fa a través d'internet, i tens un casc de cada mes i pots fer fotos i això, no? Instana a tothom, a què en parli molt, perquè tothom sigui al cas, i així, quan veieu... De fet, el que has de fer per ser-se a apuntar-te, has de demanar una cita prèvia, eh? No pots veure el camió i anar-hi donar. Suposo que també t'agafaran, suposo que també t'agafaran. L'he parlat molt bé. El programa ens anàvem a fer una entrevista amb una de les responsables, i la etiqueta era, de fet, és, Marató Donants Cat. Allà hi haurà... És aquesta, és aquesta. Posar-te l'informació?Sí, no. Busqueu-ho per les xarxes. És una sang congentat, puncat. Aquí podeu trobar la informació, eh? I, si no, Marató Donants, puncat. També hem de qüestió. ¡Venga! Sabor en temps de guerra. Sobirats i Santa Margarida i els monjos. I és que Santa Margarida i els monjos i sobirats presenten una nova proposta de descobrir els escenaris de la guerra civil a través de la cultura i la gastronomia. Sobretot, la gastronomia. A saboreix la memòria històrica del Penedès. Aquest és el punt de partida d'aquesta activitat que avui ha omplat, també, l'antiaigenda. L'antiaigenda, Elí, què en comanes? Perquè diu que vine a viure a prop en lloc de la guerra civil, el Penedès, i la gastronomia de l'època. Què ens fan de menjar als soldats, a les trinxones? Va callar aquestes èpoques de l'any que toca. Va callar, va callar. Això és boníssim. De fet, fa dies que no fem res gastronòmic, s'ha complicat de la cosa gastro, aquests dies, i una fira de l'oli, però n'hem parlat varias vegades, perquè l'antiaigenda, i mira, tu parlant d'època, hi ha aquesta activitat que és més o menys novedosa, que es farà al llarg de tot l'any un cop al mes. I que, bueno, ens prometa això, fer entrar com un bon esmorzar abans de la visita, i després de tot el que és la visita guiada, hi ha una visita a les vinyes, una visita amb un refugi, i després la visita al refugi al dinar. És a dir, que fas dos àpats. Sí senyora, esmorzar i dinar. I comença a sobirats, l'única població de Panadès, no ho sé, no, no, de bastant per allà. I hi ha el centre d'interpretació de l'última defensa de Barcelona, i el centre d'interpretació de l'aviació republicana i la guerra aèria, a Sant Margarit i als Montges, que jo no tenia ni idea. Espectacular. Doncs mira, ja veus, aquí al costat, eh? Sí, sí, sí. Per tant, si algú vol per informació, enuturismepanades.cat. I acabem ja amb una última història, i això et sembla que és la porcada del Clot. Hola, a tots barris. Perdona, no paris de barris quan parlem de poble, i a mi no em dius que sóc del Clot perquè no ho sóc. D'on ets, de Sagrera? Menja encara. Ja t'ho diré, però campanya d'això del Clot. El Clot de la Mel. El Clot de la Mel. Allà al costat, també. Bueno, el camp de l'arpa. El camp de l'arpa, també, allà. També també, Càndregó. Bé, escolta, atenció, perquè el proper cap de setmana és a dir... Ja, aquest... Aquest proper que ja. Perdona, torna a començar. Aquest cap de setmana, 17 de gener, els diables del Clot, les circuites, que m'agrada molt jo, les circuiteries bosc i les Clot organitzen per segon any consecutiu la porcada del Clot per celebrar la festivitat de Sant Antoni Abat, el barri del Clot Camp de l'arpa. Eli, explica'ns què és això de la porcada del Clot. Doncs hi ha activitats nous en tot el cap de setmana, de set al demà. A partir de les 6 de la tarda, fins a les 9, hi ha Cercavila per anar visitant els diferents bars i restaurants de Leix, però on hi ha la festa grossa és el Diu Menja. Perquè el Diu Menja, a més a més, hauria d'haver una mostra de comerç, d'activitats per a les criatures, que es reforca amb tots els porcs de Catalunya, que n'hi ha en vàrius. Ells afectaran un cap gros, que és un porc. A més a més, bèsties de foc. Bestiari de Catalunya, que sigui un porc. Bestiari i porcs, exacte. Porcs i porques, que n'hi ha. Porcs i porques, que n'hi ha, eh? Doncs a banda d'això, fan tot el que és últimat de gustació, concert, la carrera oferà un concert allà. Hi ha porces d'activitats, i sembla una activitat així també diferent, per fer un Diu Menja a la tarda, que normalment hi ha bastant deserts, pel que fa activitats així més familiars, doncs ja sabeu, si a menys a la tarda esteu molt avorrits, podeu anar a veure la porcada. Sí senyor, per cert, que també te'n tallen caress a la Maridiana, entre el Carri d'Aragó i Coruña, està tallat el Diu Menja. Molt bé, doncs, Eli, moltes gràcies. Moltes de res, que tinguem molt bon cap a la setmana. Bon dia, molt, eh? Bon antiagenda. Igualment, a tothom. Adéu, adéu. Gràcies a tots i a tots. Sí, sí, 24 de tarda. No te'n vagis, això és roca. No, no me'n vaig, és que em volia anar al clor de les porcades. No t'has acomiadat ni de l'Eli, eh, tu? No, perquè jo de l'Eli no em vull acomiadar de malament. Escolta, pots avisar els nens d'aquí fora, sisplau? Sí, és que està menjant crispetes. És clar, aquests nens, com que els hi port que cada setmana comestibles els enllomènecs, doncs per això fan el que volen. Vinga, home. Quina poca serietat, això. Molta crispeta i poca feina. T'ho coneixo que concorda el bon català? Sí, sí, sí. Has participat alguna vegada? No, vaig participant en el del bon Justen, i vaig quedar l'últim, aviam. Però a la poca català potser fem alguna cosa, res que em vola. A veure si ara el Dani ens ho explicarà. Quan apareixen els primers concursants del bon català, el concurs d'incigna del Dani Martínez a l'Atvanya del Marró. Com ser un bon català amb Dani Martínez? Senyor Domena, amb els temps que corren, has de dir bon català i bona catalana. Ah, com ser un bon català i una bona catalana. Ara estic amb Dani Martínez, el concurs d'incigna de l'Atvanya del Marró. Bé, estic fent una vegada...Perquè és que no ha arribat encara. Ah, molt bé, és que la gent important sempre ha arribat. I tant, però no he capregat, no? Bueno, tenim el primer concursant. Bé, de fet, és el primer concurs on no hi ha presentador. No hi ha arribar, hi ha arribar. Bona tarda. És que avui hem fet tanta secció en Jordi que vaig atabalat. És un no parar, no? La tercera secció que faig avui, eh? Això de cobrir seccions no m'hi va. Com que no, em fa moltíssima il·lusió. Mira, avui estic un preparat... Digueu que fa il·lusió. Jo no queixo. Jo de tenir-te tu a l'estudi estic encantadíssim. Has vist com ha canviat, Jordi?Sol, que és un sol. Ai, quin sol. Anem a la qüestió, perquè avui tenim dos concursants, Jordi Roca i Joan Xirivella, que s'enfrotaran un blau i un vermell per saber qui és el millor català de vosaltres, o catalana de vosaltres, d'acord? Hòstia, això és una mica ja... Així jo puc estar per la sintonia. Si puc estar jo per la sintonia, vinga, va. Aquí a Aynidell. Vinga, comencem amb el Jordi. Va, vinga, jo. Hi ha opcions o no?I tant. Si et parlen de l'home d'ànear dental, t'estan parlant... Perdó, perdó, perdó, perdó. Doncs t'ho he de repetir aquesta paraula, sisplau. Si et parlen de l'home d'ànear dental, t'estan parlant de... A, la prehistòria. B, l'època romana. C, el descobriment d'Amèrica. O que difícil. Sí, no sé. L'època romana. No! La prehistòria, home! Ah, clar. És que és de cine. És que per mi la història comença quan comença el cine. És de cine. Joan, quina llengua parlaven els antics humans que vivien a Catalunya? A, llatí, B, català, C, itàlia. Els teus 30 segons comencen ja. Llatí. Hola, Joan. Molt bé. Molt bé, molt bé. En gran adversari. Avui farem així un... Tens malament, eh? És que es falla la tuna, jo no t'ho estic. Encara puc remuntar, no? No és complicat, no és més bé. Avui estic nerviós. Avui farem ràpid i així serà més intens, aviam. Vinga. Cronològicament, quin d'aquests personatges és més antic? El Salvador Udali. B, l'home prehistòric ser Guifre el Pilos. Home, Guifre el Pilos, no? No, l'home prehistòric. És el mateix? Sí, que l'altra. Per això t'he sentit que la falli. Sí, falla primera, doncs falla la segona. A veure, és que no se teniu, no? Joan, que tenen en comú les llengües catalana, francesa i italiana? A, que totes tres deriven del llatí. B, totes tres són la mateixa llengua. I C, no tenen res en comú. A, que totes tres deriven del llatí. Correcte! Molt bé, Joan! Però, home, per què no m'avisava que això era sobre el català antic? Tu despronistòria, i ell és totes les llengües. Clar, és que estem aquí... Deixeu-me concentrar, silenci. A veure, Jordi. Quin ritual funerari era el més utilitzat entre els hibers? A, incineració. B, inhumació. C, embalçament. Aquesta és complicada. Jo diria... Inhumació. Inhumació. I tu, que diria, Joan? Inhumació. Jordi. Embalçament, diria. Incineració... Què? No em surt, eh? Incineració, incinerat, vaja. Perdona, ha dit els cremades. Incineració, incineració. Això ja és complicat. Deu fer un matxor, a respecte. Inserir-lo, l'agent, senyora. Incineració. S'ha de dir que els hibers... Deu fer uns matxors, a respecte. Inserir-lo quan... No, no ha dit això. He dit incineració. No ha dit això. Ningú ho ha encertat. No ha incertat fatal tothom. Molt bé, Joan. No he trobat com és actuar. Home, és que aquest... No, perquè dos a zero, Jordi. No, tres a dos. No contestar cap. No, no, tres malament. Tres malament i ell dos, bé. Sí, que dos. Zero, dos. Si ho vols dir així, menys tres a dos. Tres a dos. Menys tres a dos. Joan, entre el segle V i el segle VI, diferents pobles bàrbars travessaren els Pirineus en alguns casos i s'instalaren a Catalunya. Recordes quin fau el més important? A, visigots. B, fenícis. C, xinesos. Ah, fenícis. Correcte, molt bé, Joan. Els fenícis foren els que es van instal·lar a Catalunya. Ara, Jordi. Vinga, va, aquesta sí. Última ronda, clar. Estava molt complicada. Fa una fàcil, sisplau. Comencem a l'època medieval. En les ciutats medievals, els gremis eren molt importants. Però saps què és un gremi? Un plat... Perdona, és aquell bitxo que no pots donar-li aigua després de la mitja nit. És igual, tu continues. No, deixes. Ah, un plat molt semblant a la nostra escudella i cardolla. Bé, una associació que agrupa aquelles persones que treballen en un mateix ofici i que marca les normes professionals. Vaig dir que podria fer biblioteca popular oberta a tots els públics. Però jo puc demanar a algun comodi. El comodi del presentador. Sí, el comodi del presentador, ja tota la vida. I no puc demanar el comodi d'Aran vir de les notícies. Sí, el recomanaria. Jo crec que és un home molt intel·ligent, que és a Camp d'Olla. És molt important a Catalunya. Doncs, si la volies no encertar, correcte! Home, home! Toma, no? És l'antijugador. És l'antijugador. Toma, l'han certat. Joan, ara comencem la última ronda. Joan. Aquesta és l'última? Sí, sí, senyor Dani Martínez. Sí, correcte. Joan, que és un beatus. Beatus. Què és un beatus? Un beatus és un menjar típic de Berga. O és també un llibre religiós medieval decorat sovint amb il·lustracions? O és un bon joc a qui li agrada molt dormir? Un llibre religiós? Doncs sí! El Joan acaba de guanyar 4-0, Joan. Molt bé. I això que hi ha? N'hi ha un, no? A nivell, Maribel. No, aquí el premi és... Un moment, que faig el premi... Un moment, que el premi és en paper, saps? Està dublant un full. Sí, no sé què està passant. Un moment, sí, que estic fent aquí el Mago Pop. Acabes de guanyar un viatge en el teu superavió, un fort aplaudiment! Gràcies. Quina merda premi és? És que anem curtos de pressupar. Curtos, curtos. Anem curtos de pressupar. Romà. Per cert, que fa un moment, algú ha dit Núria Feliu? Núria Feliu. Ens encanta. Surten un capítol de les trascines, si no ens tarden cordes. La dada. Jo vull dir que, si algú es fan de Núria Feliu, estarà de norabona, perquè el programa hem fixat unes noves col·laboradores, que són les Glòries Cabareteras. Les Glòries Cabareteras. Cabareteras. Vindran cada... A mitjanits. No, cada dos dimecres, el programa. I comencen dimecres que ve. Què faran? Ells que el defineixen com unes fans de la Núria Feliu, per exemple. Però què ens explicaran? No ho sé, no tinc idea. Les haurem de veure, també. Les haurem de veure, i clar. També és de la webcam de R2B.com, si voleu, el dimecres a les 5 i 20 de la tarda. El que fan són els Ciutats Fantàstics. En spots derola. Fem una pausa per a la publicitat. No coneix la cançó tant, eh? No, però m'agrada. Que se t'agradarà, a tot el lletre. L'altre dia anava passejant pel parc. Quan de sobte vaig trobar un senyor que em va mirar. Sense gens d'espera va venir el verrut. I em volia un te convençut si el trobava molt vergut. I acostant-se més... Home, és la setmana dels verbuts. És la setmana dels verbuts? Sí. Àndia, doncs no tinc barba lloc tard. Vaig dir així senzillament... Això és el destí de l'Omeri Poppins total, eh? Em recorda molt, en el moment que l'Omeri Poppins està allà... Ah, sí, la barba posa en sobre dels llençals. I així la veu. Però sí que són iguals. Està supercal·licrat que et veus tu com l'Eia Gaioso. Bé, doncs aquest tema és els verbuts de Núria Faliu. Hi ha molts temes molt curiosos, que jo recomano que investigueu per Spotify de tenir talada de Núria Faliu. Sí, m'agrada. Si m'agrada el Queen, m'agrada Núria Faliu. Correcte, aquí no vaig a parar. Per tant, Dani, la setmana que ve, si vols estudiar alguna cançó de Núria Faliu, ens la canes al programa. Oi, tant, cap problema, jo encantat. Que vagi bé, Dani. Moltes gràcies, amics, meus tots. Què fa? Jo en Xivella. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda. Fom una pausa per la publicitat, i per moment, el cinema amb Jordi Roca. Bits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Bits. Ara divendres dissabte si dormències a 10 a 11 de la nit. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Despertanta. Corrent. Esmorzan. Compren. Passejant. Treballant. Celebrant. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esber. La Pella vol morre cada tarda. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esber. Repassem les estrenes cinematogràfiques de la setmana. La Jordi Roca i Jordi, bona tarda. Bones tardes. Molt rapidament. Amem d'avui la secció de l'Alan Rickman que ens va deixar abans d'ahir. en els últims temps per haver interpretat Snape a Harry Potter. Doncs avui dèiem que hem de s'accegar, d'acord? Bé, comencem el repart de la setmana amb les millors pel·lícules que es tenen avui. I d'entrada tenim la tornada a la gran pantalla de Quentin Tarantino amb la Pellie, los odiosos ocho. Aquest és el trailer. Muerdos, señores. Escuche. Espera, què passa, què passa? Ah, quina cosa. Les cabareteres ja han arribat. Podem escoltar el trailer? Acuerdos, señores. Escuchen. Voy a llevar esta mujer a aquella Orquen. La recompensa es de 10.000 dólares. Ese dinero es mío, muchacho. Ah, qué interesante. Sí. ¿Crees que esté conchabado con ese hombre o con ella? Ese es el problema, Pizzón, que no lo sé. Uno de ellos matará a todos los aquí presentes. Así se habla. Vayamos más despacio. Mucho más despacio. ¡Ah! És un western passat pel filtre de Tarantino. Tot i que no és el primer, perquè després l'última pel·lícula... No va ser llampo. Sí, no va ser la darrera pel·lícula. De fet, aquesta pel·lícula és una de les motius per a les quals titula l'Oser de Sos Ocho, perquè és la vuitena pel·lícula de Quentin Tarantino com a director. I també es diu Ocho, perquè té vuit protagonistes. De fet, com tu molt bé dius, és un western, amb una mica de tox de comèdia negra. És un pel·lín, però després té acció. No sé, és bastant interessant. És com un petit experiment, potser quasi assimilat, a Gran Esmano, perquè en situen una petita casa... Bueno, una petita, no, una gran casa de Red Rock, on acabaran confluint vuit personatges diferents, com un antic soldat, un xerif, un refugiat, un vaquet, un general, un butxí i dos fugitius. I veurem com es desenvolupa aquesta situació explosiva de totes aquestes persones tan diferents, en una mateixa casa, amb molts diàlegs molt intensos, molt ben trobats. També bastanta acció i protagonitzada per Samuel L. Jackson, Tim Roth i Channing Tatum. Què diu la crítica de tot això? Doncs, home, la crítica diu que és bastant... una pregunta bastant intel·ligent, força elegant, que potser no arriba a tenir tota aquella acció que va desesperar del western, però que tot i així va la pena de anar a veure. Potser no és tan, tan, tan bona com era Django, que certament era una molt bona pel·lícula de Tarantino, però tot i així és el nivell, eh? Tampoc és que hagi baixat molt, per tant, dintre de la carta ja avui és una de les propostes bastants solvents. Molt bé, que deixem el continent nord-americà i parlem d'una producció britànica. Ara, es tracta d'un drama romàntic entendint-se en el món de la transsexualitat, dirigit per Tom Hucker, i aquest és el treball del... T'encuentres bé? No. El caso es que creo que soy una mujer. Yo también lo creo. Nunca se ha intentado esta intervención. Tú eres mi vida, esto podría matarte. Es mi única esperanza. Este no es mi cuerpo. Tengo que dejarlo atrás. ¿Te quiero? Porque eres la única persona que me ha comprendido. ¿Qué me ha hecho posible? Bé, la chica Danessa, que, com diem, és una producció britànica. Sí. Jo crec que és la gran pel·lícula de la setmana, probablement no la gran pel·lícula de l'any, però sí una de les més importants. Després en parlarem perquè ha capaç de grandes dominacions els premis dels Òscar. Està protagonitzat per Eddie Redmayne i Alicia Bickender i interpreta en una parella Danesa. Estaves d'un fet real. És una història real que són Einer i Gerda. Gerda és una pintora que pintava models noies, però durant una de les seves sessions de pintura es va quedar sense la model. Li va donar plantons. Aleshores ell, com un jo aquí, per salvar aquell dia de feina, va decidir demanar-li al seu marit, que es vestís de bona, de model, perquè pogués acabar la feina. En principi ell feia una mica de vergonya, sobretot perquè això en situa bastant enrere en el temps, però tot i així el que va acabar descobrint és que en realitat, com s'havia sentit sempre, era una dona. Aleshores veurem per un cantó quina és la transformació de Einer físicament, de passar a ser un home, a passar a ser una dona, i com afronta tots aquests conflictes, i per altra banda també la posició de Gerda, perquè són una parella, home i dona, i de cop i volta veu com el seu home, passa a ser una dona. En quant a la crítica, home, jo crec que han estat una mica dos, perquè l'acusen bastant de ser una perica sensible, acaben buscant l'Òscar i res més, i de fet probablement ho acabi aconseguint, però jo crec que seria una oportunitat per la temàtica, per la sensibilitat dels actors i per la feina final. Sí que és veritat que en algun punt és una mica dramàtica, allò ens va buscar una mica l'Alla Grimeta, però és un film solvent. Anem a llegir el continu en europeu, europeu, i passem ara a parlar d'una producció ongaresa del director Láslone Més. També l'has tractat d'un drama sobre l'Holocaust, portabilitat per el Josep Rodríguez i l'Event Melnarch. Sí. Són franceses, francesos. No, són ongares. En situ el 1944, durant l'horror del camp de concentració d'Auschwitz, quan un personer encarregat de cremar els cadars de la seva pròpia gent, troba un cert allà ogement, o una mica de superviència moral, quan intenta salvar dels fons del crematori a un nen que acaba aprenent com si fos el seu fill. En aquest cas, de crítiques molt benevolents, diu que ningú es pensa que és la típica pel·lícula sobre l'Holocaust, sinó que és bastant sòbria, el contrari de la Nidanesa no ens va buscar tant la lligrimeta, sinó explicant-nos una història més real. La realitat. La realitat dura. Sí, que per altra banda també aviso a tots els espectadors, pot fer-hi no la sensibilitat, però sí que és molt cruenta, i és bastant dramàtica i pot fer-hi alguns sentiments, o no pot ser de l'agrada de tothom. Per tant, d'alguna manera, jo he trobat una de les crítiques que crec que està bastant bé, de l'Uismatín i del Mundo, que diu que és un possible revers de la vida esbella, una contrapart d'aquesta pel·lícula, no tan alegre, sinó més res. És d'orillo, això. Les recomanes per la gent que li ha dit jo, i la segona guerra mundial, aquestes coses, Jordi. Exactament. Bé, més produccions europees. Però avui tenim de tot, perquè també la xicanesa, tens home, tu ni n'has de veure el Tarantino, segur. Jo sí, jo sí. Ara ens centrem en un drama d'adolescència en flec, regeix de pelsinistes Anna Lenkens i protagonitzat per Annika Holling i Henrik Norlin. Es tracta de mi perfecta hermana, i aquest és el trailer. Està bé? Tot està bé, segur? Sí, sí, molt bé. Jo no crec que tot estigui bé. I ho heu vist? No sé què diu. No sé què diu. Jo... Sí, això ja està bé. A veure què? A veure, vinga, anem al guió. Som-hi. Un remà adolescent, en aquest cas també... Una mica cruent, però una mica du, que ens en dins de la realitat de les malalties alimentàries, sota la vista de la germana petita. És a dir, és una família sueca ben estant, que a la germana petita admira la germana gran, perquè treuen les notes, és molt guapa, etcètera. Però ella em agafa primer un sàcret i després una evidència, que és un transtorn alimentari. I ja ens explica més que com viu la protagonista, com viu tota la família, que un dels seus membres passi per una malaltia com aquesta, i com, probablement, però això s'haurà d'acabar veient la pel·lícula, acabarà dividint a la família i potser fins i tot trencant-la. Per tant, una història d'amor, de traïció, també una mica de drama familiar i d'en aquest cas, malalties alimentàries. Bé, finalment acabem aquest repàs de la cartreira d'avui, amb un film austríac, molt de cinema europeu, avui, no veus? Sí, sí. Una comèdia negra dirigida... El Tarantino es queda sol, avui, a nivell nord-americà. Una comèdia negra dirigida per Ulrich Seyl, i aquest és el trailer de I'm Killer. I'm Killer! Sí, sí, sí, sí. També està basó original? Sí. S'ha dit que era... Podem trobar el port de trailers, aquí, que cantengem una mica? Jo sé que la nostra audiència és una audiència molt culta, molt formada, que parla moltes llengües i que es entén. A vostè ja li posaré molt clar. A veure, silenci. A veure, harmonica. Va, doncs és un trailer, ja està, eh? Que és el trailer que va venir, tampoc no hi ha una cosa. És important l'harmonica de la pel·lícula, no? A veure, el trailer... La pel·lícula, jo no sé ni tan sols com de finir-la, és entre surrealista, peculiar, extravagant, curiosa... No ho sé, una cosa molt rara, és també un experiment documental que ens mostra... Clar, en situa d'Òstria, com has dit, és un film d'Òstria, i el que ens vol demostrar és que és el que guarden o que tenen els austriacs en el seu soten. És com una mena de fals documental, llavors. Sí, però, clar, tenint en compte... És una mica macabra, perquè tenint en compte el que va passar a Òstria, amb el monstre... És veritat, era d'Òstria, no? Clar, que tenia tot el secret amagat al soten. Doncs home, és una mica estrany tot plegat. De fet, potser, perdona que et talli, però va sortir d'aquí la idea o no? Perquè això és abans, no? No ho sé, va ser aquest any, això de... No, no, va ser fa dos anys, jo 3. El que està clar és que ens intenta mostrar, perquè sí que és molt habitual, Òstria, tenir un soten o guardar moltes coses, doncs, ja et dic, és entre divertir i dramàtic, veure què és el que guarda cadascú en el seu soten. Doncs uns guarden un monument, un tribut als nazis, els altres guarden tot de trastos, els altres per ser infidels a les seves parelles, etcètera. Una cosa molt estranya, però que bé, se surt d'algú i, per tant, a mi m'agrada, i jo l'he recomanat, eh? Molt bé. Va, anem cap a les notícies de cinema abans d'acabar. Vinga, vinga. No ho projecta... No, però avui ho aparquem, parlem dels Òscars, no? Ah, parlem dels Òscars, però quan són els Òscars? Home, no, encara no són, seran al febrer, però és que han sortit ja els nominats, ja tenim qui són. Ah, ja han sortit els nominats, home, doncs a veure... Va, anem-vos a repassar una mica. Sí, repassem, sí, repassem-vos, a veure. Perquè jo destaco i jo resalto el titular, eh? Això, vinga, tu tira fora. Ja saps que jo hi provizo, i vinga, posa-li fort. No, clar, que jo estic sorprès, perquè repassant tota la llista d'avui dels Òscars que l'ha fet van sortir ahir, veiem una mica de canvi de paradigma, eh? Ah, sí, perquè... Ah, sí, molt cançí, no? Va guanyar el globus d'altre dia, eh? Ja, i tothom diu que guanyarà l'Òscar, jo espero que un any més es quedi sense Òscar, des d'aquí resarem a la Montserrat perquè no guanyi l'Òscar, perquè és un cançí no històric i hauria d'haver mort el tirànic fa molts anys. Però, en fi... Va morir, va morir el tirànic. Ja, que aquell Winslet no li va deixar allò que a la taula... A la taula que hi havia en aquella taula, aquella porta d'armari. Sí, això s'ha demostrat científicament, no? Més o menys hi ha unes mages que corren per internet, que caen perfectament Leonardo Capri al costat d'aquell Winslet, i ella va dir que no, que no... Perquè ja volia una altra cosa. En fi, això ja no ha quedat canvi de paradigma perquè per primera vegada, en tots els actors, actrius, directors, etcètera, que surten a la palesta, que estan nominats, no són ultraconeguts... Ah, no? No, i això a mi m'agrada, perquè ja era hora que sempre estiguéssim aquí, doncs tocant fusta als mateixos, a veure com a pel·lícula. Tenim en primer lloc la gran aposta, el Ponte de los Espíes, que és l'última del Tom Hanks, de l'Espilbert, que està molt bé, pot tenir opcions tot i que ha quedat una mica desmarascuda. Brooklyn, Mad Max, furien a carretera, que és una cosa... Sí, no ho sé, no ho entenc. Què fa aquesta polèmica aquí? No ho sé. Vinga, hem de quedar bé, una mica bé, amb aquest cinema d'acció més comercial, doncs fotem el Mad Max i ja està, que tothom sap que no guanyarà. Però bueno, de posa. Després tenim Marte, que... La gent diu que està molt bé, també. Sí, jo crec que aquest sí que realment és el típic film comercial superproducció que tenia algun tipus de representació als Òscars, però tampoc crec que s'emporti el títol a millor pel·lícula. Després tenim el Renacido, que encara no s'ha estrenat aquí a Catalunya, s'ha estrenat les properes setmanes, que té bastantes opcions, però és una cosa que no vol dir el que vol dir el que vol dir. Jo, a punt de posar-hi, pot ser per la gran apuesta o per el Renacido. Però ja ho veurem, eh? Usted, senyor Mare, alguna idea? No, jo aposto per... És que no ho sé, perquè no heu vist cap al Renacido, o què és? De Rebenance? Es va ser tant la sèrie, ja en parlaran. No es pot no apatjar. No, però jo diria de marxar en un moment, però és que no guanyarà. Home, jo crec que no. A veure, com a millor direcció. George Miller per Mad Max. O sigui, hola, George Miller, què fas aquí? No ho sabem. Alejandro Iñarritu per el renocido. Ah, mira, no va guanyar l'Iñarritu, jo, una vegada. Sí, ja va guanyar. No va, per què? Potser no va guanyar. No va menys repeteixen aquestes coses. Potser sí. El Lenny Abraham són per l'habitació en el qual Tom MacArthur per el Spotlight. En quant actor, el que et deia, doncs, home? Matt Damon per Marte, que jo crec que no s'anportarà aquí, perquè li tocava i ja ho vam avançar a casar i ha nominat pels Òscars, que fa una bona interpretació, no és d'Òscar. Leonardo DiCaprio, com tu, molt bé dius, per al renàpido, que va guanyar, no, esperem que no... Ja veuràs com si... Michael Faesbender, que jo m'alegro que estigui aquí, però no per la pel·lícula que fa, perquè la pel·lícula que representa en aquest cas és Steve Jobs, que home... No m'està molt bé, Steve Jobs, la pel·lia, eh? Sí, però jo crec que no està a l'altura de la seva capacitat interpretativa. Després tenim a Eddie Redmayne, que jo aposto perquè sigui el que s'emporti a l'Òscar i tenien en compte... Sí, home, el que va guanyar l'Òscar... Bueno, ja va guanyar un Òscar, de fet, per Stephen Hawking, la teoria del todo, eh? O d'una altra, sí. Aquest actor és el que protagonitza la xica de Nessa, és l'home que es converteix en dona. Aquest home no guanyarà perquè hi ha guanyarà. És que li toca Leonardo DiCaprio. Home, no et sembla bé que guanyi Leonardo DiCaprio. Per què no? Perquè no vull que guanyi cap Òscar, mai a la vida. És boníssim, el Leonardo DiCaprio. No és que ha millorat, és que té una carrera tan extensa i tantes coses diferents. Però no et fa una mica d'il·lusió que sempre hi hagi algú que sigui l'Obella Negra, que no s'ha acabat d'emportar l'Òscar i que plori cada any. És com el Cristiano Ronaldo, la volada pilotadora, que no cal guanyar tots el mateix. No, no, jo vull que guanyi Leonardo DiCaprio. Bueno, jo apostaré per Erie Redmond, perquè allà a Hollywood els agrada més un drama que una altra cosa. Justícia poètica, eh? Històrica si guanya Leonardo DiCaprio, la gent... Cross your fingers, my friend. La gent se es posa de peu, eh, i tot. Què dius? Jo ni de ella tirar fos, eh? En fi, millor actriu tenim a Kate Blanchett per Caroll, que encara tampoc s'ha estrenat una... No guanyar el Maica Posker a Kate Blanchett? No. Jo crec que sí. A mi m'agradaria que guanyés. A més, per aquesta història que també en parlarem, d'amor entre dues dones, després tenim Brie Larson. Per l'habitació, Jennifer Lawrence. Ojalà guanyés la Jennifer Lawrence. Sí, però potser l'ha après. Home, no. Joi, joi. Que l'agrada se't mana a passar, que ho fa molt, molt, molt bé. Mira, jo crec que guanyarà Jennifer Lawrence. Tu creus? Home, és l'actriu de moda, eh? Jo crec que està entre la Jennifer i la Kate. Jo també. Jo també. En fi, un deix aquí, Jordi. Molt bé. Agraïm tota la gent que ha fet possible l'apenya del borró d'avui, perquè ja acabem, que marxem les compores. Gràcies a la... Si no, ara ens cabem, eh? No, no, no, no, no. Gràcies a Cristina Vargas a les notícies de sent just. El Dani Martínez és on se rivella amb els cúnics, les receptes que han t'endorat a cuina, l'élica de Vilalentí Agenda, els concurs de com fer un bon català, un bon català que es basa en una estona, i també el cinem amb el Jordi Rota. Jordi, gràcies. Ah, tu? Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Bon any. I també Jordi Domènec. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Que vingueu un bon cap de setmana. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Tornem dilluns a partir de les 5 de la tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. El Justa la Fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. No hi pot ser res, no ho podem canviar. Justa la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. Bits. Molt més que nits de l'electrònica.